|
Cròniques
des de la boca del llop (Un viatge pels Estats Units d’Amèrica)
Per Josep Ll. Melero
M’en
vaig a vore que passa per ahí. (I)
Són
les set del matí a l’aeroport de London Heathrow.
Hi ha tràfec de gent amunt i avall. La cua per embarcar ja comença
a ser llarga tot i que m’he pres la molèstia d’arribar dues hores
abans. Arriba el meu torn. Faig
un somriure al dependent, mel torna, entregue el passaport i ......nyas
coca,.... el meu passaport és Espanyol. Em fan acompanyar d’un senyor vestit de negre fins una màquina
per on han de passar les maletes abans d’embarcar a l’avió.
Aparentment totes les aerolínies americanes, jo vole amb United
Airlines, han adoptat, per ordre del govern americà, una política de
catalogar als passatgers en verds, grocs i rojos segons la probabilitat
de que sigues un terrorista. La
catalogació es fa segons criteris de raça, nacionalitat, llocs que has
visitat últimament i fins i tot amb informació que proveeixen les
companyies de targetes de crèdit sense que tu te n’assabentes. Que hi
farem, pense, jo pareix que he entrat a la categoria de groc per què
porte passaport d’un país on hi ha una organització terrorista en
actiu, de res m’ha valgut que el Josemari es fera amic del Bush, ja
veus tu. Em consola saber que si hagués entrat en el grup roig la
policia podria haver-me detingut i interrogat abans de pujar a l’avió,
i això, sense necessitat de fer res, ni faltar el respecte a ningú.
Millor així.
Busque
un lloc on fumar, m’esperen 11 hores de vol fins San Francisco, rode i
rode, i al remat trobe una cambra sense finestres que em recorda a la
sala d’espera del dispensari del meu poble de fa uns anys..
Es clar, per l’aspecte del lloc, que els fumadors hem passat a
formar part d’una subclasse, una espècie de malalts en potència dels
que hi ha que defugir mantenint-los agrupats i a poder ser tancats en
cambres asèptiques dotades de potents aparells d’aire condicionat.
Em fa la impressió que tot açò forma part de la guerra
preventiva que ara es fa contra tot allò que no agrada als que s’han
apoderat dels llocs de govern al planeta.
Toca
anar a embarcar. Arribe i
salude al guarda amb barba canosa i turbant Sij al cap.
Em Saluda amb un fort accent indi. Revisa una llista i.....nyas
coca, em diu que com sóc un dels afortunats passatgers grocs he
d’anar amb una senyoreta, amb ella m\'en vaig, jo mai li dic no a una
senyoreta que em diu que m’en vaja amb ella.
Em fan llevar les sabates, inspeccionen l’interior i les soles,
menys mal que se m’ha ocorregut canviar-me els calcetins.
Pareix ser que la inspecció es per vore si porte cap bomba a la
sabata, ja sabeu que en van agafar un que la portava, segons diuen, o
tal volta per comprovar si la sabata és en realitat un sabatófono com
aquell que feien servir els agents de la TIA Mortadelo i Filemón.
M’escorcollen tot menys el forat del cul, això faltava a aquestes
hores del matí. Sembla que estic net. Mentre i mentre açò ocurrix un
altre amable i cordial guàrdia de seguretat, privat, faltaria més, ara
la seguretat és per al que la pot pagar, em rebolica l’equipatge de
ma, es queden mirant un llibre del Stiglitz que han trobat dins, em
pregunte si sabran qui és. Em
deixen embarcar, quin descans senyor, ens veiem a San Francisco primera
parada de Cròniques des de la Boca del Llop.
Espereu,
espereu......que és aquest paper verd?, pregunte, tinc que reomplir-lo,
em diuen. Faig una ullada i em pregunten que si sóc terrorista, que si
sóc espia, si ho fora t’ho diria justament a tu, no et fot, que si
vaig pertànyer als Nazis, que si pretenc fer un atemptat durant la meua
estada als EUA, que si sóc drogaaddicte, fumador empredeït
pense,
però no ho pose, que si pretenc associar-me a cap organització il·legal,
valencianisme.com no ho és, no?, que si......................tindrà
collons la cosa..
San
Francisco (SF) (II)
Go,
Go, Go, Go, Go!!!!!, li
cridaven a Ginsberg, Cassidy, Burroughs, Kerouac i els altres mentre els
llegia, Howl, Bram, el poema
sagrat i prohibit de la generació beat. Tinc un “jet lag” de
collons, porte quasi 24 hores sense dormir. La son es mescla amb
l’excitació i em fan al·lucinar, açò és Rock&Roll, a la
televisió Miami contra NewYork, la final mundial del beisbol.
Go,
Go, Go!!!!! Em retrunyeix al cap el Jazz de Columbus Avenue. Demane un
altra cervesa, m’escrutina una xicota fatal, Dasiel Hammett a la
paret, entre al City Lights, milers de llibres, m’oferixen trufes,
habitatge barato, flors. Ja he arribat a SF Bay.
Amèrica,
Amèrica, aquest és un gran país en paraules de Bush.
En alguna cosa hauria de estar d’acord amb l’emperador, dic
jo, per que la veritat és que assegut al Vista Point al costat del
Golden Gate, amb SF al fons, la impressió que u té, és que aquest és
un gran país. Un país de contradiccions, de llibertats i creativitat
extrema, i de presons de llegenda, com l’Alcatraz.
Una presó amb vistes d’hotel de cinc estrelles. Una presó a
la ciutat de Hammet i Kerouac, de Tom Waits i el Sean Penn. Una presó a
la ciutat del Flower Power i Janis Joplin. Una presó a la ciutat que
amb més vehemència s’ha oposat a la guerra preventiva del Bush.
L’Esperit
de la Generation Beat, dels Hippies, de la generació X es respira al
Vesubio, a Valencia Street, al Cafè Pantera, al Trieste. Llocs de
llegenda, llocs de llibertat i rebel·lia. No hi veig a cap d’estos
llocs cap bandera americana, ja sabeu la de Stripes and Bars i tantes
estrelles com hi ha al firmament. Una mancança inusual a un país on la
bandera la veus onejant a cada pas que fas, a cada cantó, enlloc. Un
altra contradicció. Com és contradicció passejar pel Xina Town amb
eixe ambient que et fa partícip d’una escena de Blade Runner, el film
de Scott inspirat en la novel·la de Borroughs, un dels que cridava Go!!.
SF sense xinesos és com Roma sense el Papa, o Londres sense el BigBen,
part del paisatge, la sang de l’indret.
Una
comunitat la dels Xinesos perfectament integrada a la vida de la ciutat
en un país on la segregació racial és una constat, un martell que
colpeja el sentit comú . Pareix que a SF hi cabem tots. Latinos al
barri del Mission, maricons al Castro, bohemis al NorthBeach, rics a
Richmond i Russian Hill, desheretats a Haightbury, banquers al Down Town,
turistes al Pier 39, i jo per tot arreu. No en sobra cap ni un, així és
San Francisco com qualsevol altra puta o camell de crack als cantons del Tenderloin.
L’Anti-McDonalds
de Swam Oyster Depot (III)
San
Francisco és definitivament diferent a altres indrets dels Estats Units
d’Amèrica (EUA). Per fer-ho explícit
només dir que a tota la ciutat, i l’he girada de dalt a baix, he vist
només un McDonalds, i curiosament es trobava a Xina Town, en concret a
Grant Avenue, uns dels carrers més freqüentats pels turistes. Ni tant
sisquera al Fisherman Warf, el passeig marítim, un altre dels punts
calents del turisme, n’he pogut vore cap ni u. Bona senyal. Jo com he
fet els deures abans d’eixir de casa m’en vaig a un bar on diuen que
es deixen caure els locals. La cua a la porta del bar és de unes vint
persones, les mateixes que caben dins. Els que hi estan em diuen que,
minut amunt, minut avall, tinc un hora per anar fent amistats. M’ho
repense i decidixc quedar-me a fer la cua.
Al
poc de començar l’espera arriben una parella, ella una senyoreta del
lloc, ell de New York, comença la festa. Ell, que és molt inquiet,
decidix fer de cambrer i mamprén a traure begudes per al personal.
Cervesa va i cervesa ve. Acabem parlant de Bush, de la guerra, de
Josemari, del Chirac i de l’illa de Menorca, pel que pareix un dels
llocs preferits de tots dos. No estan babaus. La conversa i el veure fan
l’espera més amena. Una espera que al remat resulta ser d’uns 50
minuts. Pagarà la pena em dic, per què en el temps que hi he estat no
se n’ha anat ni un ànima..
El
bar que m’ha fet esperar 50 minuts a la porta du per nom Swam Oyster
Depot, en català una cosa així com, Magatzem d’Ostres el Cigne. El
bar s’especialitza en fruïts de mar, i en particular en un tipus de
carranc gran com el cap, que només es troba a la Bahia de San Francisco.
La vitrina del bar en deixa vore uns vint d’aquestos descansant sobre
gel i acompanyats per unes suggeridores llagostes de Maine. L’experiència
promet.
Entre
finalment al bar. D’arrere d’una barra de marbre blanc, a l’estil
de les bancades de peix del Mercat Central, estan presents tres
generacions d’una mateixa família d’origen italià. Fotos en blanc
i negre del fundador, dels germans, oncles i cosins, de personatges
famosos, una de quant els SF 49ers guanyaren la Super Bowl, una bandera
de Itàlia, un rellotge lluminós, un neó de cervesa Miller, un espill
gegant amb lletres Art-Decó que escriuen el nom del lloc i el dibuix
d’un cigne.
D’arrere
d’eixa barra reina una espècie d’anarquia organitzada per
l’experiència, no hi ha capatàs, i tu vas demanant-li allò que
t’abellix al primer que passa per allí, ningú no pren nota, i quant
acabes li dius el que t’has menjat al que més a ma tingues, pagues i
t’en vas més content que una Pasqua. La meua experiència dura hora
llarga, mes els 50 minuts de la porta. El anti “fast food” que et
paga la pena minut a minut. Una hora llarga d’amanida amb llagosta i
carranc, ostres de la Bahia i el Japó, brou de crustaci i vi blanc de
Califòrnia sense marca, ni ganes tampoc.
Una
experiència d’alta època, una cara d’Amèrica que sobreviu al
temps i la vulgaritat gastronòmica de les franquícies. Un hora llarga
que acaba amb un somriure i un “take care buddy”, el mateix que Bugs
Bunny li deia al pelat de l’escopeta mentre anava rosegant-se la safanòria
de rigor.
Born to be wild” camí de Las Vegas (IV)
Eixir
de SF pel Bay Bridge escoltat per més de deu Harley Davidson em fa
sentir com un “easy rider” qualsevol en busca de les carreteres
infinites que imagines llegint “On the Road”.
Una vegada més la sensació d’estar a un lloc immens tant en
tamany com en esperit t’aclapara, se t’en ve al damunt.
Ets tan poca cosa entre tanta immensitat que per una vegada el
somni americà se m’apareix com possible. Soc tant menut i
insignificant que créixer només un poc no ho veig gaire difícil.
Quants mexicans collint taronges, replegant freses, fregant plats o fent
llits a motels de carretera deuen estar sentint el mateix que estic
sentint jo?.....Molts supose. Tants de fet, que ja és pràcticament
impossible parar a cap lloc a Califòrnia i no trobar-ne una colla
parlant amb eixe castellà tant particular que fan servir, engegar la
radio i no escoltar una emissora posant un corrido de los “Tigres del
Norte”, o fer zapping a la televisió gegant de les gegants cambres
dels hotels, i no trobar-te a Carmencita plorant per què Carlos Alberto
José la deixat per una “gringa pija” en un d’eixos culebrons que tant agraden als
habitants d’eixa part d’Amèrica.
Creuar
la República de Califòrnia, que és el nom oficial de l’Estat, et fa
venir al cap la cançó aquella del Nino Bravo on cantava allò de
“como un inmenso jardín, eso es América”.
Yosemite i Sequoia Park et deixen sense alè.
La Vall del Yosemite amb la muntanya El Capità i els milers i
milers de pins et deixa mut, la Sequoia de tres mil anys al que anomenen
“General Sherman” et recorda una vegada més de la teua insignificància.
Aquest arbre és la criatura vivent més gran que hi ha al planeta, i
home, on havia d\'estar? Als
USA, faltaria més.
|
|
|
El
tronc del
General Sherman té 31 metres de diàmetre |
Califòrnia,
a més d’un immens jardí, i un immens desert, que de tot n’hi ha, és,
si la considerarem con un país independent, la sexta economia més gran
del món. Una economia que a hores d’ara els californians han confiat el
seu destí ni més ni menys que al Schwazzenager, més conegut popularment
com “Conan” pals de més edat, i “Terminator” pals més joves. Com
és possible em preguntareu? Doncs això dic jo, com és possible?, però
malauradament, si vos he de dir la veritat, no m’estranya el més mínim
si fem cas a la gran quantitat de cartells que et trobes a les portes dels
bars, supermercats i demés establiments públics recordant-te que “we
support our troops”, facen el que facen, “we support our troops” i
avant el carro.
Es una cosa
així com ser del València CF, que jugue bé o mal, ficant la barraca o
amb el “gambeteo” de l’Aimar, tu el que vols és que guanye i s\'ha
acabat, un sentiment cego que embarca les masses treballadores en un
viatge pel riu de la irracionalitat.
I això et fa pena, et fa pena la manca d’autocrítica del ciutadà
mitjà dels Estats Units, i
et fa pena per què totes les persones amb les que et creues al camí,
sempre et regalen amb un bon dia, un somriure i una humanitat aclaparant.
La humanitat que et confereix la ignorància, el pensar que tots són tant
bons com tu, que tots viuen com tu. La mateixa humanitat que et fa
reaccionar com una fera ferida quant algú et falla i et fa mal i et
desperta del somni, i t’aclareix que tots no són com tu, que tots no
viuen com tu, que tots no la pensen com tu.
D’eixe
enrere el Sequoia Park pe endinsar-me en el desert del Mojave. Aquesta
travessia pel desert, conforme vos ho dic, m’ha de portar a Las Vegas.
El primer que em crida l’atenció és la quantitat de cartells que
anuncien llocs on hi van viure nadius americans a més de les nombroses
tendes on venen artesania i antiguitats dels indis del lloc. Es curiós
que un país que ha comes un dels genocidis més terrorífics mai fets per
la humanitat, s’estima que exterminaren al voltant d’onze milions i
mig d’indis, s’ho prenga amb tanta tranquil·litat, com si res no
haguera passat. Els pocs
nadius americans que encara queden són confinats a reserves on viuen dels
turisme, que els ha convertit en un parc temàtic més, Indilandia. I és
que la injustícia continua, i de fet aquesta manera d’apropar-se al
problema, per què és un problema i gros, contrasta amb la del govern
Canadenc que ha tornat al nadius d’aquell país una extensió de terra
equivalent a l’extensió de la Unió Europea per a que se la gestionen.
Una terra que ells ja gestionaven amb perfecta harmonia amb l’entorn
abans de que els Europeus, els soldats de fortuna, delinqüents fugits,
putes expulsades dalt el Mayflower i demés desheretats del vell continent
es presentaren per aquestos indrets pistola en ma a conquerir el que mai
no havia segut seu. Es ven cert que aquesta devolució no ha succeït de
la nit al matí. I que els indis se ho han tingut que lluitar de valent
per a que aquest dret s’els reconeguera. Qui sap si aquest pot ser el
principi de l’alliberament de la resta dels nadius de tota Amèrica.
Las
Vegas, o de com flipar amb llums de neó (V)
Va
fent-se de nit al desert, ha sigut un dia llarg al volant. Fa calor i
l’ambient és el més sec que mai he experimentat, ho note als llavis
que s’han tallat com si de fred es tractara. Es de nit fosc i no es veu
altra cosa que els camions Mack que a la nit es convertixen en paradetes
de fira rodants. Puje una altra muntanyeta, la que fa mil huí, i quant
arribe al cim.............Oh Baby!!!!!!!........Las Vegas. Mai, i quant dic mai, i vull dir mai, he viscut una sensació
tant surreal com aquesta, la foscor del desert i al bell mig del no res,
els milers, però que dic milers, milions de neons d’aquesta ciutat única
al món mundial. Com pot ser em pregunte, conduint pel mig de la ciutat,
que una ciutat així hi haja florit al mig del desert? Doncs pareix ser
que pels gansters amb necessitat de blanquejar diners i més important
encara pel Pantà Hoover que magatzena l’aigua que baixa pel riu
Colorado. Els més vells
recordareu aquest pantà Art-Decó per l’escena de la pel·lícula
Superman on el nostre heroi evita amb un bufit que ixca la aigua de dins
d’ell, després de que el mal de la pel·lícula l’hagués rebentat pa’
fotre al personal. Sense ell, el pantà dic, no Superman, i no oblidem,
sense Edison, aquesta ciutat no hagués sigut res.
Arribe
rebentat a la cambra del Hard Rock Hotel de Las Vegas, i Oh Yeeeee!!!!!!!!!
Això és el que es diu una cambra i el demés son bajanades. Sofà de
vellut verd, sistema de so Bosé, llit de 2mx2m, i balcó amb vistes a Las
Vegas Boulevard, que és on estan tots els hotels famosos, el de la piràmide,
el New York, el que pareix Paris amb torre Eiffel inclosa. La visió és
espectacular i té la tires de cara només obrir la porta, i abans
d’encendre la llum. Un Welcome de Fabulous Las Vegas com Déu mana, com
jo mereix em dic a mi mateix. De
fet, d’això va Las Vegas, de fer-te sentir gran per a que gastes a lo
gran, l’excés del capitalisme més brutal elevat a la enèsima potència.
Estic
cansat però l’excitació em fa fer-me una dutxa, agafar el cotxe i
endinsar-me al mar de llum, pareixc Colombo buscant al dolent enmig de la
jungla urbana, l’experiència és emocionant, tal vegada una de les
emocions més fortes que mai no he sentit.
Feu compte que sóc de Silla si això vos pot ajudar a entendre
quant aclaparadora és l’emoció.
El
primer contacte amb el Casino del Hotel Bellagio em torna a la realitat.
Centenars de persones alienades davant màquines de premi. Mirades
perdudes en la infinitat lluminosa del no res més absolut. El res que és
l’esperança d’arreplegar més del que poses confiant-ho tot a la
sort. Una sort que en aquest
cas es reduix a un càlcul de probabilitats preestablert que resulta
sempre en guany per a la casa. El negoci dels diners fàcils, la
vulgaritat més absoluta.
Aquestos
casinos, a diferència dels seus cosins europeus, segueixen la màxima
americana de producció en massa i de capitalisme popular. Pares i mares
de família, classe treballadora jugant-se els diners com si estigueren
posseïts en un país on el 21% dels menors d’edat passa fam segons les
estadístiques oficials, i el 20% de la població viu en la pobresa o en
la infra-pobresa segons la definició d’aquestos conceptes que fa les
Nacions Unides. Es a dir, amb menys de 10 o 1 dòlar al dia.
Al temps que escric aquestes línies, a Los Angeles, els
treballadors del transport públic i els empleats de la cadena de
supermercats Wal-Mart, una de les multinacionals més poderoses del món,
estan fent vaga per què els seus patrons volen deixar de pagar la
contribució a l’assegurança sanitària.
Aquest és el país més ric de la terra, un país on hi ha més
joves negres en edat d’estar a l’institut o la universitat a la presó
que als centres educatius esmentats. Malgrat tot, la ruleta no para, i
segons aprecie els muntons de fitxes que té el crupier sempre supera a la
suma de totes les fitxes que tenen els jugadors de la taula. Aquí és
clar qui guanya, però el somni americà és que tu pots aconseguir-ho,
per què de fet hi ha qui ja ho va fer abans que tu, o almenys això diu
la llegenda. El só rítmic
de les màquines de premi no para, supose que és
hora d’anar-me’n a dormir. Demà serà altre dia.
Cap
el mític Grand Canyon del Colorado (VI)
Els
dies que vaig passar a Las Vegas, dos per se exactes, no feren altra cosa
que confirmar les pitjors de les meues sospites. Gent a totes hores del
dia i la nit tirant diners als milers i milers de màquines de premi que
hi ha per tot arreu. Si no fos per aquesta particularitat, la del joc, i
per la mancança de mar, per moments em pareixia d’estar a Benidorm. Em
venia al pensament si no serà això justament el que han estat tramant
els de la dreta cavernícola, convertir Benidorm en una espècie de Las
Vegas on poder blanquejar els diners de empresaris i delinqüents locals?
Fer una ciutat dedicada a l’oci de la classe treballadora, un gegantí
parc temàtic on gastar-se els diners i sentir-se part del sistema encara
que siga per un moment. Cada vegada ho veig més clar, a Las Vegas
l’atracció és el joc, a Benidorm les platges monumentals que la natura
li ha regalat. La resta només fa que complementar la raó principal per
la que les persones es desplacen fins a l’indret. Aquestes són ciutats
que han venut l’ànima al dimoni, llocs d’eixos que hi ha que veure
per a creure.
Deixe
Las Vegas enrere amb el record positiu del Double Down Saloon. Un forat de
les afores on el Blues retrona i el personal és sensiblement diferent al
que et trobes a Las Vegas Boulevard. Cuir Negre, barrets de Cow-Boy, botes
de pell de serp, samarretes cagant-se en el Bush i en sa mare o simplement
de lleopard. Un film del Tarantino en viu i en directe. M’endinse a
Arizona, que li fa justícia al nom.
La
travessia del desert d’Arizona, un desert diferent del de Nevada i
Mojave, que al temps eren diferents tots dos, m’ha de portar al mític
Canyon del Colorado, i ho ha de fer per la no menys mítica Ruta 66, o al
menys per trossos d’aquesta, els que han sobreviscut a la nova carretera
Interestatal 40. La veritat és que la 66, ja no és més que un fantasma
del que una vegada fou.
Una
atracció turística més, un altre parc temàtic per on passegen
motoristes de diumenge en Harley Davidson, fent-se passar pels vertaders
“easy riders” de les pel·lícules de Brando, o John Ford i Denis
Hooper. Passe pobles i pobles que pareixen deixar vore una vella que una
vegada fou bella i esplendorosa. Decadència i malenconia d’un temps que
ja no ha de tornar.
Arribe
al Canyon de nit fosc. No es veu res, així que decidixc trobar l’hotel
on passaré la nit, dutxar-me i anar-me’n a menjar qualsevol cosa menys
una hamburguesa. Agafe el
cotxe i al mig del bosc em trobe un lloc fet de fusta i enllumenat com si
fos un arbre de Nadal. Un neó diu que fan carn a la brasa, vaig cap a
dins. Em serveix una noia amb
cara llatina, tota la resta de companys són mexicans amb barret de
cow-boy, ella no ho és, te la pell clara i el seu barret és més discret
i de cuir negre.
Em
pregunta d’on sóc, li dic que d’Espanya, no puc explicar cada vegada
això de que no sóc espanyol però d’Espanya i tot això, j
m’enteneu, ella em diu que és argentina. Sabia que era llatina, però
no mexicana, es posem a parlar en castellà. Insistix en que d’on sóc
en Espanya, li dic que del País Valencià, em dibuixa un somriure immens,
em diu que ella es casada amb un de Santander que va conèixer fent
autostop camí del Grand Canyon, ell és pilot d’helicòpter i fa vols
pel Canyon, que tots els seus amics són de Nules, que el carrer que més
li agrada de València és el de Dalt, que és seguidora del ValènciaCF i
que malauradament l’última vegada que va estar a Mestalla vam perdre,
va ser la temporada passada contra el Celta, quant el Baraja va fallar dos
penals. Em rendixc, trac bandera blanca, el món és definitivament un
mocador, i tot açò està passant-me en territori Apatxe, no ho dic en
broma, el restaurant es troba en territori Apatxe. Que voleu que vos diga,
açò era l’última cosa que esperava que em passarà en territori
Apatxe, al bell mig del bosc de Kaibab.
Tota
la meua vida somiant en aventures impossibles fent turné per territori
Apatxe, i res, les situacions més surreals no em perden la pista. Pague,
li dic adéu a la xicona, li done l’adreça, per quant torne a vindre a
València i m’en vaig a dormir, per huí ja ne tingut prou, obric la
porta del restaurant, i em trobe amb un cérvol de 500 quilos que em
bloqueja el pas cap al cotxe, pareix ser que és normal per ací, no per a
mi però que sóc de l’Horta. Vaig de sobresalt en sobresalt, i no
aconseguixc fer-ne tres de tot el que veig i em passa. De vegades pense
que els germans Cohen m’estan filmant d’amagades i van a fer un film
d’eixos que els agrada a d’ells, un d’eixos tipus Fargo o El Gran
Lebowski, si és que m’enteneu.
Al
matí m’alce lleganyós, com si hagués tingut un malson. No tinc temps
de monsergues, en hora i mitja ix l’helicòpter que m’ha de portar per
damunt del Grand Canyon. Alça el vol. I al poc d’alçar el vol veig el
forat més gran que mai he vist. Un
badat immens, una ferida profunda que el riu Colorado li està fent a la
terra per buscar la llibertat. El barranc és impressionant, com tot en Amèrica,
per que us feu una idea, un barranc de 350Km de llarg, 20 Km d’ample i 2
de fondo. D’ara endavant vore amb altres ulls al de Beniparrell, ja
diuen que viatjar et fa vore les coses d’una altra manera i mai millor
dit. Aterre, i els peus no em toquen terra, supose que tardaré uns quants
dies en digerir el que he vist. Me n’he d’anar, no tinc temps ni de
parlar amb els Navajos que em trobe a la carretera, pareix que el temps
s’ha parat per a d’ells, jo ja no tinc temps ni de parar-me.
Hora
d’anar-se’n (VII)
M’en
vaig amb la sensació que només la societat civil americana es pot salvar
de si mateix. M’en vaig amb
la sensació de que hi ha gent que no veu més enllà de l’Estat on viu,
i m’en vaig amb el convenciment que aquesta gent és bona gent,
simplement la pensen diferent i eixe esperit pioner del Wild West els
porta a posar-se en fregats que no sempre els interessen. M’en vaig
sorprès de no veure pràcticament cap policia pel carrer, i vos jure que
em tenien menjat el coco amb lo de les pel·lícules de Hol·lywood i els
programes com el Crime Watch, ixe on es veuen a un sac de cotxes de
policia perseguint a quatre adolescents que li han furtat el cotxe a son
pare per anar a pegar una volta.
Tal
vegada lo de la policia es per que ja no cal per que ho controlen tot
electrònicament i si els pobres es maten, doncs que es maten i avant,
menys despesa per la seguretat social. Em fa vindre borró pensar que a
aquest país u es pot arruïnar pel fet de caure malalt, i que açò no es
contemple com un insult a la intel·ligència, i als valors de la
Constitució Americana, un dels documents polítics mes nobles amb que la
humanitat s’ha dotat mai.
M’en
vaig amb un somni menys i un viatge més, ple de dubtes, cavil·lós i amb
la memòria plena de moments que mai em deixaran. M’en vaig amb
l’esperança que aquest poble poderós, creatiu i acollidor siga capaç
d’adreçar les seues pors mitjança la raó i deixant la pistola a casa.
M’en vaig amb l’estrany sentiment d’haver-me sentit com a casa més
vegades de les que mai m’hagués pogut imaginar. M’en vaig amb el jazz
del Castro al cap, la visió del desert a poquetanit, la dels arbres
monumentals i barrancs infinits, la dels mapatxes creuant la carretera i
els lleons marins nadant amb mi al Pacífic immens. M’en vaig, però si
alguna vegada em perd i em busqueu feu-ho al Vesubio, cantó Broadway i
Colombus Avenue, hi estaré amb Tom Waits buscant als fantasmes del
dissabte a la nit.
|
L’Amèrica
que jo buscava(VIII)
Amèrica.
Allen
Ginsberg.
Amèrica
t’he donat tot el que tenia i ara no sóc res.
Amèrica
dos dòlars amb vint i set cèntims
17 de Gener de 1956.No puc suportar els meus pensaments.
Amèrica
quant acabarà la guerra humana?
Que et donen pel cul a tu i a la teua bomba atòmica.
No em sent bé no em molestes.
No escriure el meu poema fins que no em trobe millor.
Amèrica
quant seràs angelical.
Quant
et despullaràs?
Quant
et miraràs des de la teua tomba?
Quant
et mereixeràs els teus milers de Troskistes?
Amèrica
per què ploren els teus bibliotecaris?
Amèrica
quant enviaràs els teus ous a l’Índia?
Estic
fart de totes les bogeries que em demanes.
Quant
podré anar al supermercat i comprar tot el que vull per la cara?
Amèrica
després de tot som tu i jo qui som perfectes no
el pròxim món.
Tota
la teua maquinaria es massa per a mi.
Tu
vares fer que jo volguera ser sant.
Té
que haver un altra manera d’arreglar aquest enfrontament.
Borroughs
està a Tànger no crec que torne és
un sinistre.
Tu
també eres sinistra o açò és només una mena de burla.
L’únic
que vull és ser clar.
No
abandonaré la meua obsessió.
Amèrica
no em pressiones que sé el que faig.
Amèrica
les flors del pruner estan caient.
No
he llegit els diaris des de fa mesos, tots els dies Jutgen
algú per assassinat.
.Amèrica
trobe a faltar els Wobblies.
Amèrica,
jo era comunista ','','2005-12-25 03:06:38',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [1/12/03] BON VENT I BARCA NOVA','
- El Conseller de Cultura, Esteban González Pons
continua sorprenent al personal amb els gestos i expressions inusuals a
la dreta valenciana. Per tal d\'il·lustrar les ja comentades \'\'noves
formes\'\' del govern de Camps front al de Zaplana, el conseller va
utilitzar l\'expressió \'\'Bon vent i barca nova\'\' de la coneguda cançó
del valencià Ovidi Montllor. Ho va fer durant la nit valenciana de la
Formació professional.
|
-I continuant parlant de gestos i també de \'\'veles i vents\'\', el Molt
Honorable va optar per fer cua com un valencià més per contemplar el
trofeu de la Copa de l\'Amèrica que s\'exposava al saló de cristall de
l\'Ajuntament valentí.
|
|
- Per cert que la petició del Bloc Jove d\'utilitzar el valencià al
material referent a l\'esdeveniment esportiu ja ha començat a fer
efecte. Això si, amb faltes d\'ortografia imperdonables.
Marquesines i panells publicitaris de la Ciutat de València
apareixien amb l\'afirmació \'\'els somnis s\'acomplissen\'\'. Cal recordar
que els somnis només s\'acomplixen o acompleixen?
|
|
- Una vegada més els farmacèutics reunixen a una mateixa taula als
dirigents d\'UV i del BLOC. Una associació valenciana de farmacèutics,
de clar tint valencianista porta molts anys celebrant estes trobades.
Potser tinguen, com a la cançó d\'Alejandro Sanz \'\'remedios para
toda clases de errores\'\'?
|
|
- El que sembla clar ja, a falta de ser confirmat en assemblea és que
UV concorrerà en solitari a les eleccions generals del 2004. Amb açò
es tractarà de contindre al sector crític que defensava un acord amb
el BLOC. Sobre que passarà dins d\'UV potser parle Lorena Ferrandis les
properes setmanes. O potser no..
|
|
- Parlem de llengua per a variar. L\'AVL està estudiant molt seriosament
oficialitzar el terme llengua valencianocatalana per denominar a la
llengua comuna. No obstant la denominació valencià continuarà sent
oficial per al nostre país. L\'IEC podria estar receptiu a esta proposta
que suposaria donar un pas avant per acabar amb el conflicte
lingüístic.
|
|
- El nostre diari ja fa servir esta denominació des de els seus inicis.
Ho fa amb les argumentacions a favor que Jordi Colomina realitzà a
l\'entrevista de Valencianisme.com al passat mes d\'Octubre.
|
- Tot i que esta secció no està especialment destinada
a açò volem reproduïr un missatge d\'Antonio destinat a la seua amiga
Chelo.
\'\'Entrando en un chat de discapacitados, encontré una persona que vive
en NUEVA YORK, tras mucho hablar me dijo que es de Mislata, Valencia,
hicimos amistad, y gracias a esa amistad y unas llamaditas de telefono,
se ha podido reencontrar, telefonicamente y a la espera de hacerlo algun
dia fisicamente, con una amiga de colegio llamada Pilar, y todo despues
de casi 20 años, esta amiga esta suscrita a esta pagina, y pienso que
se dará por aludida asi que diré que se llama CHELO, su apellido no lo
doy por privacidad.
UN BESO PARA ELLAS DOS SI ALGUN DIA LO LEEN Y PARA TODO AQUEL QUE LO LEA.
UN BESET XIQUETA CHELO\'\'
|
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: AYORA, VALLE DE COFRENTES-AYORA (AIORA, VALL DE COFRENTS-AIORA)','
Este reportatge té 2 comentaris
La seua història s\'emmarca en una dualitat complexa: a la seua oscil·lació geogràfica i política entre el Regne de Castella i el de València, cal afegir-li la seua vinculació religiosa (arxiprestat) a la diòcesi de Cartagena primer (des del 1.266), a la d\'Oriola després (des del 1.564) i recentment a la de València (1.954); entre una vila de la Corona i un lloc de senyoriu; entre una economia eminentment agrària i una altra de ramadera (apicultura) i comercial en funció de la seua situació fronterera; entre una població de majoria cristiana amb existència fins el s. XVII d\'una moreria al seu casc urbà i nuclis exclusivament mudèjars al seu voltant; i amb coexistència d\'una petita noblesa, artesanat i professions mitjanes juntament amb les classes populars.
S\'hi han trobat importants jaciments prehistòrics, com ara, les Coves de la Tortosilla (12000-6.000 a d C); l\'abric del Sordo (9000-6000 a d C), ambdues amb importants pintures rupestres, i, sobre tot, el Castellar de la Meca (avui en mans privades) amb ruïnes de la major metròpoli ibèrica de les nostres terres, i una ciutat tallada en la roca a 1.100 m. d\'altitud; tot el conjunt és monument històric. També hi restes de l’ocupació romana en La Hunde i San Benito.
Musulmana, fou conquistada per Jaume I i, pel Tractat d’Almizra, donada a poblar als castellans l’any 1244. En 1281, pel tractat de Campillo, signat entre Pere III d’Aragó i Alfons X, el Savi, de Castellà, roman definitivament integrada en el Regne de València, conservant la parla castellana dels seus inicials pobladors. El 1.271 Alfons X li concedeix les franqueses del fur de Conca, primera carta pobla. El 1.272 assoleix el títol de vila. El 1.290 abasta el dret de celebrar mercat i el 1.315 el de fira. El 1.336 signa carta pobla als mudèjars d\'aquesta població. El 1.328 passa per donació d\'Alfons IV a sa muller Elionor i després al seu almirall Bernat de Sarrià, per a revertir a la Corona. El 1.364 Pere IV li la concedia al duc de Gandia. El 1.422, la mort sens successió del duc feia que tornara a passar a la Corona. El 1.429 Alfons V la lliurava al futur Joan II, qui el 1.431 la donarà a Dídac Gómez de Sandoval, comte de Castro i Dénia. El 1.452 la posseïa per dot sa muller, Isabel Lladró, de la qual darrere diverses vicissituds passarà el 1.491 per renda a Roderic de Mendoza, marquès de Zenete, fill del cardenal, família que ostentarà el senyoriu fins el segle XX.. Sa filla, Mencia de Mendoza, dona de gran influència en el renaixement valencià, va donar empenta a la ciutat i al seu castell fins la seua mort sense descendència, en què va heretar-la sa germana Maria, esposa de Diego Hurtado de Mendoza. Amb el fil d’ambdòs la vila entra en el ducat de l’Infantado on roman fins el segle XIX. Desprès de l’expulsió dels moriscs el cabdill Turigi es proclamà rei d’Aiora i la vall es converteix en reducte dels rebels. L’aventura de Turigi acabà amb la desfeta de la sublevació morisca i seua execució a València. El seu castell jugà un important paper en la trista batalla d\'Almansa, sent l\'únic nucli de resistència dels partidaris de l\'arxiduc; la qual cosa va portar-li greus perjudicis econòmics amb la victòria i represàlies del Borbó. També hagué de sofrir la invasió napoleònica i, anys després, les incursions carlines, que cremaren el registre civil.
La denominació oficial de la vila és Ayora. Els seus moradors – 5.517 en 2002, 5.591 en 1986—responen al gentilici d’ayorinos –aiorers en valencià—es reparteixen pels nuclis de població d’Aiora, Casas de Madrona, San Benito i La Vega. En el cens de 2.001 el 8,31% declararen saber parlar valencià.
El govern municipal –2003—es compon de 13 regidors: 6 del PP (alcalde), 6 del PSPV i 1 d’EU.
Entre llurs fills destaca Jaume Pérez, bisbe auxiliar de València, que inspirà Luter amb la seua obra sobre els Salms.
És la capital de la comarca de la Vall d’Aiora-Cofrents s’estén al voltant del seu castell que se situa sobre un turó a 64 m d’altitud. És el segon municipi més gran del País Valencià (després de Requena) i la seua orografia és molt muntanyosa, hi ha La Palomera, 1.260 m i cim culminant de la comarca; La Hunde, una de les més importants reserves naturals de la nostra terra, amb gran riquesa faunística i vegetal. L’any 1979 es va declarar un dels més paorosos incendis que s’hi recorden i que va consumir gran part de la massa forestal del terme. Hi ha els ports del Buitre (1.084 m.) i el d\'Hunde (1.042 m.).
Menció especial mereix el Castellar de Meca, del que ja hem parlat abans. Un dels poblats ibèrics més importants de l’estat espanyol. S’hi troba en la serra del Mugrón i ja el camí d’accés que s’ha de fer obligatòriament a peu impressiona per estar tallat en la roca, hi ha aljubs, escales tallades en la pedra, restes ceràmiques i camins de rodes, un dels exemples millor conservats de vies preromanes. Encara s’hi veuen part de les muralles que el voltava. Es creu que serien els romans els que acabaren amb ell.
Econòmicament predomina l\'agricultura de secà amb conreu de cereals, raïm, olivera, pomers i ametlers. Junt a una ramaderia en retrocés, hi ha un important centre d\'apicultura i alguns tallers tèxtils, on es manufacturen mantes de llana i espardenyes d\'espart, i fins i tot explotacions de tipus forestal. La seua industrialització sempre ha estat feble i només es crearen alguns llocs de treball i empreses amb la central nuclear de Cofrents, la construcció de la qual va ser fortament contestada per la societat civil valenciana.
Hi hagué convents de dominics i franciscans (s XVI) fins l\'exclaustració. Es conserva la moreria i la jueria. Els seus monuments més importants són:
-L\'església de Santa Maria (1628), renaixentista.
-Esglèsia Parroquial de l’Assumpció (1528-1628) Renaixentista. Monumental façana herreriana. Pintures de Yáñez de la Almedina i de Vicente López.
-Convent de Sant Francesc. Actual Casa de la Cultura.Construïda en 1573 i reedificada en 1778
-Creu de Sant Anton. Creu de terme del s XVI.
-La Llotja, de 1892.
-El carrer de la marquesa de Zenete.
-El castell actualment en ruïnes. Es pot apreciar la façana principal i la torre de l’homenatge.
-També hi ha diverses ermites,com ara la de Sant Anton, Sant Blai, Sant Josep, Santa Llúcia, Verge del Rosari i la del Sant Àngel.
-Hi ha Museu Arqueològic.
La gastronomia aiorera és molt rica; hi destacarem: l’ajetao, un cuinat fet de creïlles i all; la gachamiga amb fetge i per damunt de tots tenen fama els gaspatxos. Bons embotits artesanals i dolços fets amb mel, tan abundant en la zona; especialment l’aguamiel fet amb carabassa cuita en almívar de mel.
Les carnestoltes estan abastant darrerament alguna importància.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ayora-Cofrentes.com
- Gremi de Campaners de la C.V
- Plana personal de Paco González
- Valle de Ayora-Cofrentes
- www.valledeayora.com
- www.maspedales.com
COMENTARIS
-Ayora es un pueblo del interior de la provincia de Valencia. Abarca un amplio terreno en el que se engloba el pueblo y abundante zona verde, caminos, zonas de recreo, bosques, nacimientos de agua, es decir, naturaleza.
La naturaleza que nos rodea es el mejor emblema de nuestro pueblo aunque sí es cierto que el casco urbano está en completa armonía con la naturaleza que lo envuelve. El pueblo y la gente que vive en él reflejan perfectamente el ambiente que se respira en este valle. Nos gusta disfrutar de nuestro entorno, respetarlo y agradecer esa tranquilidad de la que disfrutamos.
A nivel gastronómico nuestros restaturadores, panaderos, pasteleros y carniceros, etc también han sabido aprovechar los bienes que nos rodean; he de decir, de forma personal que es cierto y lo puede corroborar nuestra Feria de la Alimentación, que en el 2003 ha sido su tercer aniversario y ha superado con creces lo esperado.
Nos gusta disfrutar de nuestras fiestas (navidades, carnavales, semana santa, toros, etc) siempre en compañía de nuestra gente, con la tradición que de ellas se deriva pero siempre con ese toque ayorino que las caracteriza. Por eso todo aquel que nos visita siempre repite o incluso pasa a formar parte de todo ello.
Mª. Ángeles Ródenas Martínez
-Históricamente la comarca del Valle de Ayora-Cofrentes ha sido la gran desconocida y olvidada de la Comunidad Valenciana, con una economía tradicionalmente agrícola, ganadera y apícola. Geográficamente se trata de un valle cerrado, abriéndose hacia el sur y recibiendo claras influencias culturales castellano-manchegas, convirtiéndose así en tierra manchega dentro de la Comunidad Valenciana. En los últimos tiempos no han parado de surgir iniciativas con las que se pretende dar a conocer nuestro patrimonio histórico, cultural y natural. El auge del turismo rural es una manifestación muy nueva, una forma diferente de entender el turismo, en la que el visitante, normalmente habitantes de las grandes urbes, redescubren comarcas de interior como la nuestra buscando lugares auténticos, los cuales no han sufrido una transformación sustancial en lo esencial.
Por todo lo expuesto anteriormente se ha creado el Centro BTT Ayora. En pocas palabras podríamos definir un Centro BTT como un conjunto de itinerarios marcados o balizados para el disfrute de la bicicleta de montaña.
Inicialmente se han diseñado cuatro rutas que atraviesan los montes pertenecientes al término municipal de Ayora. Estas rutas discurren en parte a través de los viejos caminos vecinales, cañadas reales y sendas que antaño fueron de paso obligado para los transhumantes que iban de un lado para otro buscando el mejor pasto para sus rebaños. El reto futuro es llegar a unir toda la comarca del Valle de Ayora-Cofrentes, mediante itinerarios marcados para poder recorrerlas con bicicleta de montaña, propiciando así un gran proyecto de desarrollo turístico comarcal.
Así pues, el Centro BTT Ayora es un espacio de libre acceso pensado para que todos aquellos aficionados de la bicicleta de montaña, de todos los niveles, puedan pedalear por diversos circuitos señalizados con total seguridad, sin tener que preocuparse del itinerario a seguir y así poder disfrutar del entorno natural que les rodea.
Zacarías Alves
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La valoració econòmica del valencià en les Corts','
La valoració econòmica del valencià en les Corts
El passat dia 5 de novembre el president de les Corts
va presentar el nou web de la institució. Entre les
millores no havia inclòs el respecte rigorós de la
legalitat lingüística vigent --si és que existix això
per a ells. Al cap de vint anys de la Llei 4/1983, el
web conté seccions que es troben únicament en espanyol
--cosa que és un avanç: abans n\'hi havia que es
trobaven únicament en espanyol i en anglés--. He
escrit missatges abans i ara denunciant-los-ho. Abans,
no em van respondre mai; ara, el lletrat major m\'ha
atés i m\'ha agraït les aportacions. Sincerament, li ho
agraïxc jo també.
Tanmateix, sobre les seccions del web que no estan en
valencià, m\'ha dit que la Mesa de les Corts està
esperant la valoració econòmica de la traducció! O
siga, a pesar de la Llei 4/1983, de l\'Estatut
d\'Autonomia i de la Constitució espanyola, la llengua
dels valencians és fruit d\'una traducció i depén d\'una
valoració econòmica: és a dir, que com no siga un
saldo, ho tenim pelut.
Qualsevol dia fan una valoració econòmica de la
democràcia i ens diuen que és cara i que no n\'hi han
diners per a complir els nostres drets... i les seues
obligacions! Pobrets!...
Miquel Boronat Cogollos
València
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"L\'OMBRA DEL VENT\"','
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
Gènere: Novel.la
I.S.B.N.: 84-9708-104-8
SINOPSI
Una matinada de 1945 un xic és acompanyat per son pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementeri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seua vida i l\'arrossega a un laberint d\'intrigues i secrets enterrats a l\'ànima fosca de la ciutat.
COMENTARI
Aquest llibre atrapa al lector, té molta força i la intriga no descansa fins al final. És un llibre fàcil de llegir, amb una narrativa entenidora, bona lletra i capítols curts.
La història, en la Barcelona dels anys 30/40, sembla una novel.la de lladres i serenos,però res més lluny del tòpic. És tràgica, dura en certs moments, dramàtica de cap a peus. Tanmateix està plena de sensibilitat, de tendresa, d\'amor, de valors humans... Al cloure el llibre, he plorat, m\'ha afectat l\'ànim en possitiu, \"m\'ha tocat la fibra\" que es diu ara.
Aquest volum passa a la prestageria dels meus estimats, dels que mereixen una rellegida ara i adés.
Tagarí
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PEL·LIS \"VALENCIANES\" A LA FILMOTECA DE CATALUNYA (Any 2.003)','
La Filmoteca de Catalunya (Agvda. Sarrià, 33; Barcelona) projectarà cada dia d\'aquesta setmana, a les 10 del vespre, un cicle de pel·lícules de producció catalana.
D\'entre aquestes pel·lis en vull destacar un parell, de temàtica valenciana: la de divendres 5 i la de diumenge 7, L\'ARBRE DE LES CIRERES (de Marc Recha) i GRÀCIES PER LA PROPINA (de Francesc Bellmunt).
L\'arbre de les cireres
La primera va ser rodada a la Vall de Gallinera i explica una mica la vida d\'hivern a un poble valencià de muntanya. Va ser premi de la Crítica del fesival de Sitges de 1.998. Els actors principals són: Pere Ponce, Diana Palazón, Jordi Dauder, Berna Llobell, Blai Pascual, Pep Cortés, Rosanna Pastor
Gràcies per la propina
La segona no crec que necessite presentació, és l\'adaptació de l\'emblemàtica novel·la de Ferran Torrent a la gran pantalla. Interpretada per Santiago Ramos, Juli Mira, Luis Ferrer, Jorge Esteban, Montse Guallar, Mercè Leixà.
Aprofiteu-vos-en els valencians \"exiliats\" a la capital principatina, perquè aquests films són difícils de trobar en sales de projecció i en els canals autonòmics que patim.
Per a més informació sobre les pel·lis del cicle de producció catalana (CATALAN FILMS, l\'han anomenat), aneu a http://cultura.gencat.es/filmo/filmo3.htm
.
Hi trobareu també infomació general de la institució.
ANGELAGA
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"DESGRÀCIA\"','
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autor: John Maxwell Coetzee
Editorial: Columna, 2.003
SINOPSI
Als cinquanta-dos anys, el professor David Lurie està divorciat, ple de desig però desproveït de passió. Quan es propaga entre la societat del Cap una aventura sexual amb una estudiant, perd la feina, és bandejat pels amics i ridiculitzat per l’exdona.
Es retira a la granja aïllada de la seua filla Lucy, on una visita en principi breu el convertix en una perllongada estada en què David mira de traure l’entrellat de l’únic vincle fort que li queda. L’intent de relacionar-se amb la filla i amb una societat que no para de produir nous conflictes socials es vorà interromput per una vesprada de violència que sacseja totes les seues creences i amenaça de destruir la seua filla.(The New York Times Book Review).
Obra guardonada amb el Premi Prize 1999.
COMENTARI
Mitja reflexió sobre “Desgràcia”, de J. M. Coetzee
Acabe de llegir \"Desgràcia\", de John Maxwell Coetzee, l\'existència del qual m\'era desconeguda fins que el mes passat li van atorgar el Premi Nobel de Literatura. Vaja per davant, com antídot de tot \"allò roín\" que pense dir del llibre, que recomane la seua lectura; s\'ha d\'entendre que, malgrat tot el que estic a punt d\'argumentar en contra, agraïsc haver-ho llegit.
Fins la pàgina setanta-set (em guie per l\'edició que publica el Círculo) vaig estar temptat de deixar-ho diverses vegades, i sol un fi fil de curiositat, reforçat per l\'orgull de poder formar-me una opinió documentada del senyor Coetzee, em va mantindre en la feina. El tema és tòpic, la narració és insubstancial i l\'estil literari de pols feble. En cap moment arribem a \"veure\" cap escena completa, doncs l\'autor, modernament, ha decidit no perdre temps en descripcions a la manera antiga. Encara que, això si, quan s\'empantana en un diàleg repetix fins la sacietat la mateixa línia argumentativa, que a mi personalment tampoc no m\'emociona.
En la pàgina setanta-set l\'acció dóna un brusc gir i apunta llavors un esperit narrador digne del millor Auster. Però, després del xicotet accés febril que provoca en el lector àvid d\'històries este setè capítol, l\'acció torna a estancar-se, només que abans estàvem en la ciutat i ara estem en el camp.
Passen coses, sí senyor, sí senyora, és cert, al final de les dues-centes setanta-una pàgines hi ha una història que ha tancat el seu cercle. Però el millor del que passa pertany a l\'àmbit del pensament, de la reflexió. Per exemple, quan el protagonista formula la idea que l\'ésser humà no compartix el duel per la mort amb els éssers de les altres espècies amb qui compartix el món. Curiós. I alguna altra reflexió més d\'este ordre, de les quals obrin forats en l\'ordenada concepció del món que tenim.
Al final del llibre (i no vaig a dir per què, ja que hauria de desvetllar motius argumentals) un ho deixa en la tauleta de nit amb l\'ànima en carn viva i amb la sensació que, encara que no siga una novel·la de \"bon narrador\", mai va a oblidar-la.
Art militant per a temps d\'impossible revolució.
Tino Jubete
Comentari traduït de l\'original en castellà
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: J.M. COETZEE, LA VEU LITERÀRIA DEL POSTAPARTHEID','
LA VEU LITERÀRIA DEL POSTAPARTHEID
Nobel de Literatura per a J.M. Coetzee
Aprofitant l\'esplèndida ressenya literària que ens ha enviat un dels nostres col.laboradors sobre una de les novel.les del Premi Nobel d\'enguany, ací vos copiem el resum biogràfic d\'este escriptor que ha elaborat la Biblioteca Municipal d\'Albaida:
El sud-africà J.M. Coetzee, la veu literària del postapartheid i un dels més sòlids candidats dels últims anys al màxim guardó literari mundial, ha estat proclamat premi Nobel del 2003.
Molt respectat per la crítica internacional - ell mateix és un reconegut crític i professor universitari -, prou conegut també dels lectors en valencià - en especial pel seu últim llibre, L\'edat de ferro (Edicions 62), premi Llibreter 2.003 -, guardonat amb dos premis Booker -Life and Times of Michael K (1983) i Desgràcia (1999, publicada per Columna)- i traduït a diversos idiomes, John Maxwell Coetzee, de 63 anys, és autor d\'una obra marcada per una gran exigència estètica i ètica, i per la realitat social del postapartheid sud-africà.
L\'Acadèmia Sueca li ha concedit el Nobel pel conjunt de la seua obra, sovint complexa i punyent, i en la qual \"representa, d\'innombrables maneres, la sorprenent implicació d\'un outsider\" en la societat sud-africana. A més, segons el veredicte, la sòlida composició de les novel·les de Coetzee, juntament amb els seus diàlegs i amb una remarcable brillantor analítica, l\'han portat a una dura crítica del \"racionalisme cruel i el moralisme cosmètic de la civilització occidental\". Pel jurat, finalment, l\'autor ha sabut crear literàriament situacions complexes en què \"la capacitat de distingir entre el bé i el mal pot ser vista com quelcom que, al capdavall, no ajuda\".
J.M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) és el segon autor sud-africà que rep el Nobel després de Nadine Gordimer (1991), ella més políticament correcta i considerada l\'escriptora que millor ha descrit la societat de l\'apartheid. Fill d\'un advocat, va estudiar en una escola anglesa i aquesta és la seua llengua, tot i que també domina l\'afrikaans dels bòers. Graduat en matemàtiques i llengua anglesa a la Universitat de Ciutat del Cap, posteriorment es va traslladar a Londres, on va treballar de programador d\'ordinadors. El 1965, de la capital anglesa va passar als EUA per estudiar-hi lingüística i literatura en universitats de Texas i Nova York. Després d\'exercir la docència a la Universitat estatal de Nova York, a Buffalo, el 1971 va retornar a Sud-àfrica, però no ha deixat mai de fer estades en altres països i els darrers set anys ha passat mig any com a professor de pensament social a la Universitat de Chicago (Illinois), tasca que compagina amb la docència a la Universitat d\'Adelaida (Austràlia), on ara ha fixat residència l\'altra meitat de l\'any. Coetzee està divorciat i té una filla.
El seu debut literari es va produir el 1974 i el 1980 va obtindre un primer èxit amb Esperant els bàrbars (Edicions B). Després vindria l\'esmentat premi Booker, i el 1986, Foe, una actualització de les aventures de Robinson Crusoe. Quatre anys després arribaria la celebrada L\'edat de ferro, i el 1999, l\'altre premi Booker. Als llibres de no-ficció cal afegir-hi una sòlida obra crítica amb assajos sobre el llenguatge, l\'ètica i la política en figures com Erasme, Tolstoi i Kafka, entre d\'altres. A més dels títols citats, en valencià també es pot trobar La vida dels animals (Empúries).
Coetzee ha assegurar que, tot i el Nobel, no pensa abandonar el seu treball literari, ja que en l\'actualitat prepara una nova obra de ficció i un llibre de traduccions de poetes holandesos que ben prompte eixirà publicat. La comunitat literària internacional va rebre la concessió del premi a l\'escriptor amb satisfacció general.
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFAFAR (HORTA SUD)','
L´origen de la població, enclavada en el parc natural de L’Albufera és una alqueria musulmana. Jaume I va donar terres a Miquel Lodreu i al seu germà el 1238 i va continuar repartint terres i cases fins el 1244. En aquest repartiment el raval Abisanxo, topònim que avui perviu en la partida de Rabisanxo, va ser donat –1238-- a cavallers de Montpellier. Pere el Cerimoniós, l’any 1364, concedí la jurisdicció i el terç delme al senyor de Picassent, Pere Boïl d’Arenós.
La gran quantitat d’immigrants d’altres comunitats, especialment Andalusia, dels seixantes del passat segle, que s’assentaren fonamentalment en el barri d´Orba va fer que Alfafar, que era un poblet eminentment agrícola i que a començaments del s XX tenia escassament 2.500 habitants passara a l’actual xifra de 18.436 alfafarencs – 2002, 20.255 en 1986 – que es dediquen majoritàriament als sectors industrial i serveis. En el cens de 2.001, el 47,86% dels habitants declararen saber parlar valencià
L’ajuntament està governat pel PSPV que compta amb 8 regidors, 7 en té el PP, 1 EU i 1 UV. El terme, de 10,2 km2, compta amb dos nuclis de població: Alfafar i El Tremolar.
L\'església de la Mare de Déu del Do, del XVIII, aixecada sobre l\'anterior que datava del XIV, alberga una imatge gòtica de la titular del temple.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de campaners de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: L\'energia verda','
Supose que haureu vist en la televisió el nou anunci d\'Iberdrola sobre l\'energia verda, el \"guais\" que són els boscos verds i l\'aigua neta, etc, etc, (se\'ls oblida que és l\'empresa que més CO/2 produeix a Espanya). La campanya ve recolzada per un paperet que t\'envien junt amb la factura de l\'electricitat perquè contractes energia verda 100%; no ho diu el paperet, però té un sobrecost, per supost)*.
Com la idea a priori no em semblava malament, vaig decidir informar-me... però clar, no vaig cridar al bonic número 902 que apareix en la factura, em vaig anar a Greenpeace Espanya; Això és el que vaig trobar:
http://www.greenpeace.org/espana_es/electricas
Per als mandrosos resumiré dient que no ho contracteu, que no ajuda gens al medi ambient i vos perjudicarà la butxaca. L\'energia que arribarà a la vostra casa és la mateixa energia que t\'està arribant, ells no es comprometen a generar més energia ecològica, simplement diuen que si tu consumixes 100 Watis, ells ficaran 100 Watis en la xarxa d\'energia \"verd\", cosa que ja fan perquè el 30% de l\'energia que produïxen és hidràulica. La gràcia del tema és que el 100 % del total dels usuaris domèstics no arriba a consumir aquest 30% d\'electricitat i la promoció no s\'oferix a les indústries.
El negoci els ix rodó... cobren més per donar-nos el mateix. El que sí podeu fer és participar en la ciberacció que proposen en la pàgina web.
PS: la tarifa normal és de 8 cent/qwh, i la \"verd\" és de 15 cent/kWh...
Inés M.
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFAFARA (EL COMTAT)','Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers per les deixalles trobades a Cabec de Mariola o de la Cova\", Cabec de Serrelles, Cabec de les Monserraes, Lloma de Carbonell i la Cova Bolumini.
Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab “alfawara” que significa font o brollador i que, probablement fa referència a la Penya del Xorro, salt d’aigua que cau amb força en èpoques de pluja.Rere la conquesta de Biar, el lloc se li concedeix en senyoriu a Ximén Pérez d’Oriz, en 1250, i posteriorment – 1292 -- és venut a Pere d’Artes.L’any 1370, Pere IV, el Cerimoniós, la incorpora, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1.632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d\'Universitat d’Alfafara. Fins el 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins 1833 a la de Montesa.
El recompte poblacional de 2002 dóna una xifra de 406 alfafarins o alfafarencs(409 en 1.986) que, malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d\'un marcat tarannà artesanal, ha sofert una baixada demografia al llarg del s XX motivada per la proximitat de Bocairent, Banyeres, Ontinyent o Alcoi, potents centres industrials. L’ajuntament està governat pel PSPV, que en les eleccions de 2003 obtingué 4 regidors per 3 del PP. En el cens de 2.001, el 90,27% dels habitants declararen saber parlar valencià.
El municipi està situat a la valleta d’Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l’agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, a l’igual que la resta de la comarca és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres – especial menció la Cava de Don Miquel --, fonts, i sempre a la vista l’enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire.
La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s’utilitza la principal producció, l’oli, i que es coneixen com a “mulladors”. La Pericana, l’espencat, la borreta, , la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l’arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobre tot, l’herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.
L’únic monument a mencionar és l’església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Guía virtual de los municipios de la C.V.
- Plana personal de Francesc Vañó Beneyto
- Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFARA D\'ALGÍMIA (CAMP DE MORVEDRE)','
ALFARA D’ALGÍMIA (ALFARA DE LA BARONIA fins al primer Ajuntament constitucional)
Municipi situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El seu terme municipal, d’una extensió de 11’6 km2, limita al nord amb Algar de Palància, al sud amb Algímia d’Alfara, a l’est amb Sagunt i a l’oest amb Sogorb. El Palància divideix el terme en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta del riu. Dista 40 km de la Ciutat de València, i 15 de Sagunt, cap de la comarca. Tot i això, Alfara té més relació amb Sogorb, capital de la comarca de l’Alt Palància, de la qual dista també 15 km. L’altitud del municipi és, segons els planols de l’exèrcit espanyol, de 172 m. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i l’anomenada popularment Muntanyeta de l’Ermita (229 m.), als peus de la qual s’extén la caseria del poble.
La zona ja estava poblada en l’època ibera, ja que s’han trobat al terme municipal d’Alfara d’Algímia restes arqueològiques de forns íbers i també gran quantitat de ceràmica.
En l’època romana, la zona de l’actual Alfara d’Algímia pertanyia a l’Ager Saguntinus. La zona no patí en el segle V ni la invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigods, motiu pel qual cal cosiderar que la seua estructura poblacional es mantigué inalterada des de la crisi de l’Imperi Romà en el segle III, moment en el qual la població de l’Ager Saguntum es recluí a les viles rurals, fins a la invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el 1233, Jaume I arribà –segons conta la seua Crònica– a la zona del Palància. Després de la conquesta, l’alqueria musulmana d’Alfara, juntament amb la d’Algímia, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. El 1249 Jaume I en va fer donació a Gauteri Romà, donació que no va ser efectiva perquè el baró no residia a Torres Torres, de manera que continuà davall patrimoni reial fins que l’any 1270 es va fer efectiva la donació a Bertrà de Bellpuig. Posteriorment la baronia anà passant per diverses altres cases nobiliàries: la de Jímenez d’Arenós (1360-1390), la Casa Comptal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), la dels Monsosriu (1760-1780) i la de Castellví (1780 fins a l’actualitat).
El 1609, Alfara quedà despoblada per l’expulsió dels moriscs. Li fon otorgada nova Carta de Poblament el 1611, sent baró de Torres Torres Miquel Vallterra. Va estar repoblada per 26 nous pobladors arribats, d’entre altres llocs, de la veïna Torres Torres (lloc de cristians vells) i d’Almàssera.
Durant la divuitena centúria la seua població augmentà en més d’un cent per cent, i arribà als 540 habitants el 1794. El 1860 n’eren 736. Posteriorment, començà un progessiu decreixement, fins als anys quaranta del segle XX, que tornà a augmentar gràcies a l\'increment del regadiu motivat per les aigües de la Font d’Arguines que es canalitzaren fins a la població. En la dècada dels 1970 la població arribà a uns 850 habitants. Des d’aquell moment, la població ha decrescut considerablement. El cens de 1.994 enregistra 522 habitants i actualment en són 488.
L’economia ha estat basada tradicionalment en l’agricultura. Acutalment, tot i haver augmentat la superfície del terme municipal de terra conreada dedicada a la taronja per modernes transformacions realitzades per propietaris i empreses alienes a la població, l’agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Destaquen, pel seu volum de negoci i la quantitat de treballadors empleats, les empreses Papelera Nesa, Viguetas Titán i Mayen cítricos.
Alfara d’Algímia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l’última setmana d’agost i la primera de setembre. La festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el seu dia, és a dir, el 28 d’agost. La Mare de Déu dels Afligits té la festa el 8 de setembre. El dia d’abans s’abaixa la seua imatge des de l’ermita al temple parroquial. Fins a fa uns poc anys, esta processó d’abaixada de la Mare de Déu s’acompanyava de fogueres que s’encenien a les vores del camí. Des de fa uns 10 anys aproximadament, el menyspreu per les tradicions autòctones i la incultura dels dirigents ha eliminat el referit costum.
PATRIMONI ARTÍSTICO-CULTURAL
Ermita de la Mare de Déu dels Afligits. Edifici construït entre el 1690 i el 1699. Edifici de planta rectangular, d’una nau, quatre capelles laterals entre els contraforts (deus a cada costat) i sagristia annexa. La part més destacable de l’edifici és la frontera, la qual pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, sent-ne un dels primers exemples a tot el País Valencià.
Església de Sant Agostí, bisbe. N’hi ha notícies des de finals del segle XVI, les quals parlen de constants reparacions i obres de consolidació de l’edifici. El 1799 es decidí ampliar el vell edifici i s’encarregà al mestre d’obres Cristóbal Bueso la construcció del creuer, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s’encarregà al mateix mestre, tota la unificació ornametal de l’edifici en estil jònic, de manera que el temple assolí la fesomia pròpia de l’estil necoclàssic pur que, tot i algunes desencertades restauracions parcials, manté pràcticament intacte en l’actualitat. És beneí el 1816. És un temple de planta rectangular, de tres naus i capelles laterals (tres a cada costat), creuer, cúpula sobre tambor, presbiteri pla, capella de la Comunió, sagristia i reresagrari.
Programa pictòric de Joaquim Oliet al temple parroquial. Dins el temple parroquial de Sant Agostí cal destacar l’obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. Va ser realitzada pel referit pintor morellà entre el 1809 i el 1816. Hi ha representades La glorificació de Sant Agostí (volta del presbiteri), La comunió de la Mare de Déu i l’Oració a l’hort de Getsemaní (voltes esquerra i dreta del creuer, respectivament) l’Al·legoria de l’Eucaristia, la Visió de Sant Joan Baptista, La unció a Betània i l’Assumpció de la Mare de Déu (voltes de la nau), Sant Agostí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura (petxines de la cúpula), Beat Joan de Ribera i Sant Francesc Xavier (als tondos que coronen les portes d’accés a la sagristia), Sant Tomàs de Villanueva i Sant Francesc de Paula (als tondos de les portes d’accés a la capella de la Comunió), el Baptisme de Jesús (pila baptismal) i potser novament Sant Bonaventura a la trona.
La cisterna. Cosntrucció tradicional amb aljup en alt per tal d’abastir-se de l’aigua de la Sèquia Major de Sagunt, i escala que condueix al fons on està l’aixeta per tal de recollir-la. La tradició oral de la localitat situa la construcció de la cisterna a finals del segle XVIII, durant el mandat del comte de Floridabalnca, quan, patint el poble problemes d’aigua, demanaren al govern de l’Estat Espanyol ajuda per tal de construir-la. El comte alliberà Alfara de pagar l’impost sobre la seda i amb aquells diners construïren la cisterna. Tot i això, no s’ha trobat documentació que hi faça referència. L’edifici es manté en bon estat de conservació, tot i que una recent restauració ha desvirtuat considerablement la suea fesomia originària.
Joan Carles Gomis Corell / Universitat de València
FOTOS
Frontera
Nau Central
La unció
L\'assumpció
Sant Agostí
BIBLIOGRAFIA
-BLANES ANDRÉS, R. / MARCO SOLER, J. Mª: Alfara y la fuente de Arguinas. [Alfara de Algimia] Ayuntamiento de Alfara de Algimia [1995].
-BOLINCHES MOLINA, Josefina: La alfarería de Alfara de Algimia. Valencia, Javier Boronat Editor [1997].
-CORBALÁN DE CELIS Y DURÁN, Juan: La repoblación en la Baronía de Torres Torres. Cartas de repoblación de Alfara y Algimia. 1609-1611. Algíma [d’Alfara], Ajuntament d’Algímia d’Alfara, 1997.
-GOMIS CORELL, Joan Carles: “L’obra pictòrica de Joaquim Oliet a l’església parroquial d’Alfara d’Algímia. Un programa pictòric de l’academicisme valencià”, Braçal. Revista del Centre d’Estudis [del] Camp de Morvedre, Sagunt, Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, 1997, núm. 16, pp. 91-112.
------: “Els Gozos a Nuestra Señora de los Afligidos d’Alfara d’Algímia. Estudi històrico-musical”, Braçal. Revista del Centre d’Estudis [del] Camp de Morvedre, Sagunt, Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, 1997, núm. 15, pp. 39-51.
------: “L’ermita de la Mare de Déu dels Afliglits d’Alfara d’Algímia”, Ars longa. Cuadernos de Arte. València, Departamento de Historia del Arte / Universitat de València, 1996-1997, núms. 7-8, pp. 99-110.
------ / GUEROLA BLAY, Vicente: “L’ermita de la Mare de Déu dels Afligits d’Alfara d’Algímia. El procés de conservació i restauració. La recuperació arquitectònica d’un edifici de finals del segle XVII”, Braçal. Revista del Centre d’Estudis [del] Camp de Morvedre, Sagunt, Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, 1999, núms. 17-18, pp. 285-297.
-IBORRA LERMA, José Manuel: Realengo y señorío en el Camp de Morvedre. [Sagunto] Confederación Española de Cajas de Ahorros / Publicaciones de la Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto, 1981.
-MARTÍ MESTRE, Joaquim B.: Toponímia actual i pretèrita de la Baronia de Torres Torres: Algímia, Torres Torres i Alfara. Algímia, Ajuntament d’Algímia d’Alfara, 1998.
-SAURA [COMPAÑ], Concha: Crònica d’Alfara d’Algímia. [Alfara de Algimia] Ajuntament d’Alfara d’Algímia, 1999.
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: L\'establiment','
Fa un mes aproximadament vos vaig enviar una carta en la qual denunciava una discriminació lingüística en un dels establiments de la franquícia “Rodilla” de la ciutat de València, a la gerència de l’empresa. Doncs be, eixa gerència ha contestat a aquella carta amb aquesta altra:
Estimado señor:
Hemos recibido notificación de lo sucedido en la tienda Rodilla Barcas. Sentimos mucho las molestias que este hecho haya podido ocasionar, ya que entendemos que no ha debido ser de su agrado.
En nombre de Rodilla y en el mío propio, quiero expresarle nuestras más sinceras disculpas, y al mismo tiempo, reconocerle su valía como consumidor de nuestra enseña. No es nuestra filosofía desatender a un cliente, creemos firmemente que el buen trato al público es uno de los pilares de todo negocio.
No obstante, entendemos el malestar que esta situación le haya podido causar, de ahí que nos hayamos puesto en contacto con el responsable del punto de venta para informarle de este incidente y hayamos tomado medidas para que este suceso no vuelva a producirse.
Intentamos en todo momento que nuestros empleados sean bilingües o tengan conocimiento de la lengua oficial donde prestan su trabajo, y entendemos este punto, como una máxima a seguir en aquellas regiones bilingües, pero a veces no siempre es posible debido a la alta rotación de personal del sector de Hotelería y Restauración.
Queremos agradecerle una vez más su colaboración por informarnos de este hecho pues las críticas de nuestros clientes nos ayudan a mejorar nuestro servicio y a evitar que situaciones como ésta se repitan de nuevo.
Sin otro particular German J. Pilas
Jefe de Marketing.
Carat enviada per Anònim
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: \"Good Bye, Lenin!\", MILLOR PEL.LÍCULA EUROPEA 2.003. (Any 2.003)','
La pel.lícula alemanya Good Bye, Lenin!
, del director alemany Wolfgang Becker, ha guanyat el premi al millor film de 2.003 de l\'Acadèmia Europea de Cinematografia. D\'esta pel.lícula podeu llegir la sinopsi i el comentari corresponent en la nostra secció de crítica cinematogràfica.
El guardó al millor director fou per al danès Lars von Trier, per Dogville
, mentre que els premis d\'interpretació masculina i femenina foren, respectívament, per a Daniel Brühl, per Good Bye Lenin!, i per a Charlotte Rampling, per Swimming Pool
.
Les aspirants al premi al millor film, eren Mi Vida sin Mí
, d\'Isabel Coixet, Dirty Pretty Things
, d\'Stephen Frears, Dogville, de Lars von Trier, Good Bye, Lenin!, In this World, de Michael Winterbottom i Swimming Pool, de François Ozon.
La relació de tots els guanyadors de la setzena edició dels Premis de l\'Acadèmia Cinematogràfica Europea, és la següent:
Millor pel.lícula europea: Good Bye, Lenin!, del director alemany Wolfgang Becker.
Millor director europeu: Lars von Trier pel film Dogville.
Millor actor europeu: Daniel Buehl, pel seu paper en Good Bye, Lenin!
Millor actriu europea: Charlotte Ramplin, per la seua actuació en Swimming Pool.
Millor pel.lícula no europea: The Barbarian Invasión de Denys Arcand, de Canadà.
Millor guionista europeu: Bernd Lichtenberg, per Good Bye, Lenin!
Millor fotògraf: Anthony Dod Mantle pel seu treball en Dogville i 28 Days Later
Premi Fassbinder: Per a la pel.lícula The Return d\'Andrei Zvyagintsev, de Rússia.
Millor curtmetratge europeu: Torzija, de l\'eslovac Stefan Arsenijevic.
Millor documental europeu: S21: The Khmer Rouge Killing Machine de Rithy Panh (França).
Premi a la carrera artística: Claude Chabrol, cineasta francés.
Millor director, segons el públic: Wolfgang Becker, per Good Bye, Lenin!
Millor actor, segons el públic: Daniel Bruehl, per Good Bye, Lenin!
Millor actriu, segons el públic: Katrin Sass, per Good Bye, Lenin!
Carme Cavaller
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFARA DEL PATRIARCA (HORTA NORD)','
Alqueria musulmana conquerida per Jaume I el 1249 i donada a Ximén Pérez de Tarazona, Gil de Barrachina, Domènec Villalba i altres. El lloc va ser adquirit per Guillen Jàfer i, després d’altres titularitats, el 1.595 va ser adquirit pel patriarca Joan de Ribera qui, l\'any 1.601, va cedir-lo al Col.legi del Corpus Christi, el qual va mantenir el senyoriu fins el 1.819, en què es va constituir com parròquia de Montcada. Hom conserven les ordenances municipals, redactades en català, datades l\'any 1.694. Durant les guerres carlines fou testimoni de diversos enfrontaments.
Actualment – 2003 – l’alcaldia l’ostenta el PSPV amb 6 regidors; el PP en té 3, el BLOC 1 i UV 1. Compta, en dades de 2002, amb 2.657 habitants de patronímic alfarins (2.811 en 1.986).
Palau de Cruïlles
Arquitectònicament compta amb:
-Esglèsia parroquial de Sant Bertomeu, amb campaneta gòtica.
-Palau de Cruïlles. Més conegut com El Castell. Del segle XIV, recentment declarat Monument d’Interés Cultural. Situat al centre de la ciutat, alberga dependències municipals però s’està estudiant donar-li un ús noble.
-La Casa senyorial dels Ferragud, coneguda com Casa de la Sirena. Prou deteriorada.
-Alqueries de la Torre i del Moro. Ambdues del s XV.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de Campaners de la C.V
- Castillos y fortificaciones de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFARB (RIBERA ALTA)','
Alfarb és un municipi de la vall dels Alcalans, pertanyent a la comarca de la Ribera del Xúquer, travesat el riu Magre. El terme és regat per la séquia d\'Alfarb i per la séquia d\'Alèdua o d\'Alginet, que reguen part de les 457 ha de regadiu, de tarongers la major part. La resta de terres són regades per aigües del subsòl. El secà està ocupat pel conreu de garrofers, oliveres, ametlers i altres. El poble situat a 94 m sobre el nivell del mar està al costat dret del Magre i molt pròxim a Catadau i Llombai (tots tres pobles conformen l\'anomenat Marquesat). La ramaderia ha minvat molt en els últims anys i només hi ha algunes granges d\'aviram. El terme municipal limita al N amb Llombai i Picassent; a l\'E amb Benifaió i alginet; a l\'O amb Catadau i al S amb Carlet. El terreny és de caliça, guix i argila. La vegetació és escassa, de mont baix i espart. El clima és templat, amb predomini dels vents de Llevant i NE, i Ponent i NO. La via de comunicació més important és la carretera de Benifaió a Catadau, mentre que l\'estació de ferrocarril més próxima és la de la Font de l\'Almaguer a Benifaió.
El nom oficial és Alfarp i l’ajuntament està regit –2003-- pel PP amb 5 regidors; 3 en té el PSOE i 1 el BLOC. El nombre d’habitants, denominats alfarbins, en 2002 era de 1344 (1.301 en 1.986), dels quals un 60% declararen en el cens de 2.001 que sabíen parlar valencià.
HISTÒRIA
La primera referència que tenim és que el lloc va ser donat per Pere IV a l’infant Alfons. El 1347 sa filla va vendre\'l a Perico de Culillas. El 1358 el rei va vendre la jurisdicció del lloc i del castell d’Alfarb a Pere de Centelles qui, en 1391, li ho ven a Amèrico Centelles. Els seus posteriors titulars seran el marquès de Llombai, duc de Gandia i el duc d’Osuna. Carles Borja, el 1611, dóna carta pobla a 32 cristians. Aquest fet explica que al seu escut figuren les armes dels Borja. S’hi conserva el despoblat d’Aledua.
ECONOMIA. DE LA MUNTANYA A LA INDÚSTRIA
Alfarb, contràriament al que pensen alguns, és una població que ha sabut adaptar-se al progrés econòmic de cada època. D\'un sistema econòmic amb una gran importància de la muntanya i del secà, ha passat a una economia en què es barregen els conreus d\'horta, la ramaderia -sobretot aviram-, la petita indústria prou diversificada - envasos de fusta i cartó, marbre, alumini i ferro, etc- i els servicis. L\' AGRICOLA SAN SALVADOR COOP. VAL., que agrupa la major part dels agricultors locals, comercialitza la producció de cítrics i fruita, a través d\'Anecoop. L\'índex d\'atur és mínim i estacional. Una de les entitats locals de major prestigi és la SOCIETAT DE MONTS que agrupa tots els naturals de la població i que obté els seus ingressos de les propietats en els monts -cada vegada menys - i de la subhasta de seu casino, ubicat a la plaça Nova. La Societat de Monts és propietaria de l\'immoble on està ubicat l\'Ajuntament, els locals del qual els té cedits. El TURISME RURAL és un dels aspectes econòmics encara sense explotar, tot i que el poble té condicions idònies. La proximitat a València i a les zones costaneres; la bellesa d\'alguns paratges naturals i dels monuments del Marquesat i la tranquil.litat dels seus carrers, fan d\'Alfarb un bon lloc per passar uns dies.
MÚSICA, FOLkLORE, ART, ESPORTS
-ESCOLA DE DANSES D\'ALFARB: Entitat de creació municipal, que s\'encarrega de recuperar el riquíssim folklore del poble. Hereva directa del desaparegut grup de danses Coca de Dacsa, l\'Escola programa durant l\'any una sèrie d\'activitats encaminades a donar esplendor a la música i les danses tradicionals. Els membres de l\'Escola ballen en la processó de la Mare de Déu dels Desamparats i de Sant Jaume, en la celebració de les fogueres de Sant Joan i organitzen un concert pel Nadal. El 2000 enregistraren un disc compacte titulat \"Musica tradicional d\'Alfarb\"
-FUM DE BOTJA: Associació cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres pobles del Marquesat. Entre altres, ha organitzat plantacions amb motiu del dia de l\'arbre i un concurs de dibuix per a escolars dels tres col.legis públics. El 2001 ha iniciat el festival de música rock \"Falaguera Rock 01\" que degut a l\'èxit aconseguit tindrà continuïtat el 2002.
-BANDA DE MÚSICA LA LIRA: Entitat musical amb una llarga trajectòria que li ha donat alguns prestigiosos premis. D\'entre els seus membres han sorgit alguns músics destacats que han tocat o toquen en bandes i orquestres de tot l\'estat.
-CLUB DE PILOTA: entitat esportiva que ha mantingut viu el nostre esport nacional. Durant la dècada dels vuitanta, parlar d\'Alfarb en pilota era parlar dels campions indiscutibles en la modalitat de galotxa. El mestratge de Conrado i el bon joc d\'Agustín, Sopetes, i d\'altres han fet passar molt bones estones als aficionats.
PINTURES RUPESTRES: PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Alfarb compta entre el seu patrimoni històric i artístic amb unes pintures rupestres pertanyents a l\'art llevantí, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Estan situades al Barranc de la Falaguera, paratge d\'extraordinària riquesa botànica i paisatjística. La Conselleria de Cultura es va encarregar el 1999 de col.locar unes reixes per protegir-les. Així mateix el patrimoni del nostre poble és ric en jaciments arqueològics pertanyents a diverses èpoques històriques. Trobem jaciments al paratge dels Ascopalls, al Puntal i a la Mallà. S\'han trobat restes romanes al bany, a la plaça Nova i hi ha també vestigis romans a la torre medieval situada a l\'est del poble sobre la part que recau al riu Magre. Als seus murs encara hi ha -tapada per una construcció contigua- una làpida amb la inscripció HERCULE INVICTO. La torre és un monument que necessitaria una recuperació per tal de donar-li un aspecte més digne i un ús cultural. L\'Església de Sant Jaume és un altre dels monuments importants del poble. En l\'actualitat es trobà en restauració el campanar.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Alfarb-i-net
- Gremi de Campaners de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFARRASÍ (LA VALL D\'ALBAIDA)','
D’origen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Des de 1244 a 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiàsticament, fins el 1542, de Benigànim. Fou lloc de moriscs i amb la seua expulsió romangué pràcticament despoblada fins el 1625. A mitjan segle XVIII va ser venuda en pública subhasta a la casa de Fuenteclara per poder pagar els seus creditors. El 1813, els francesos van instal·lar-hi un destacament militar. De 1822 a 1833, amb la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.
També és coneguda com Alfarzí. El seu ajuntament està governat – 2003 -- pel PP amb 6 regidors per 3 del PSPV. A les primeries del segle passat va sofrir l’emigració vers Amèrica del Sud, però en la dècada dels seixanta la implantació d’indústria tèxtil va fer créixer de nou la població, que en 2002 abasta els 1256 habitants (1.258 en 1.986), de gentilici alfarziners. En el cens de 2.001 un 84,11% dels habitants declararen saber parlar valencià.
Hi ha l’església de Sant Jeroni i l’ermita del Crist de l’Agonia, de 1739 com a exponents del seu passat arquitectònic.
S’hi celebren, per l’agost, com a la resta de la comarca festes de Moros i Cristians. El diumenge de Resurrecció hi ha la tradició, d\'antiguitat desconeguda, de l’Angelet de la Corda; una xiqueta menuda es traslladada amb cordes per un corredor i toca el cap de la Verge per anunciar-la la resurrecció del seu fill.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners de la C.V.
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: L\'entorn de Sant Jeroni de Cotalba','CARTA OBERTA AL SR.BUIGES
Rebre un escrit públic del sr. Josep Buigues, exalcalde d’Alfauir i militant del PSPV-PSOE, sempre és una satisfacció personal. Les velles amistats sempre s’han de mantindre, i si aquestes amistats tenen com a punt de trobada la discussió sobre un tema tan important com és el patrimoni públic de Sant Jeroni de Cotalba, doncs, què vol que li diga, senyor Buigues, que vosté no sàpiga. També és cert que després de llegir el seu escrit, sembla que la seua memòria és molt selectiva. Remeis hi ha massa per solucionar aquestes disfuncions psíquiques, però jo utilitzaré la del record directe que és la més pràctica, sobretot per al lector d’aquestes cartes creuades que vosté vol fer públiques.
Vosté recordarà que quan era alcalde d’Alfauir proposà el que ara, amb major densitats i afegint-le la propina del camp de golf, vol fer la seua companya de partit i actual alcaldessa d’Alfauir, i que col·loquialment té un nom: \"pelotazo urbanístic\", amb l’agravant d’utilitzar com a reclam el patrimoni de tots els valencians. És cert que vosté és molt lliure de fer el que vulga, però quan estem parlant de les afeccions que les seues actuacions tenen sobre el Patrimoni Públic, és lògic que altres partits polítics que fan altres valoracions sobre els béns de tots els valencians, ens posicionem de forma crítica. Supose que es farà càrrec que és el nostre deure i lamente molt ferir la seua sensibilitat. Vosté sap que encara estem esperant contestació a les al·legacions que presentàrem al seu projecte. Segur que no les tingué en consideració, perquè segons el seu escrit com a grup polític minoritari no tenim dret a rebre cap tipus de contestació. Bé està. Però també resulta curiós que vosté fóra l’únic conseller que no votà a favor de l’obertura pública en el Plenari de la Mancomunitat que tractà aquest tema. Bé, coses de la vida, què hi farem. Tanmateix, és sorprenent que em retraga la meua assistència a un acte públic al convent, amb ocasió dels premis Jaume I, que organitzà la senyora Pepa Frau, exalcaldessa de Gandia. Els retrets si de cas ha de fer-se’ls a ella no a mi, com és lògic i evident.
Vosté també em pregunta on és la nostra alternativa sobre un edifici que és patrimoni dels valencians. Doncs, està molt clara i és molt evident. Com a edifici públic declarat BIC ha de passar a mans públiques, igual que ha passat amb el convent de santa Maria de Valldigna i a sant Miquel dels Reis, que són els exemples més pròxims d’intervenció pública en el que és i serà patrimoni de tots els valencians, que han de disfrutar-lo i estimar-lo. És evident, no?, o vosté no ho pensa aixi? Si per contentar a la propietat actual vosté considera que s’han de fer volantins urbanístics, això ja és un altre tema molt més greu, i entendrà perfectament que el BLOC es posicione públicament en contra d’aquestes actuacions, que des del nostre punt de vista no són necessàries. Perquè construir habitatges per a una població cinc vegades superior a l’actual Alfauir a 2 km. del centre urbà a més d’un camp de golf, potser serà una operació especulativa municipal molt interessant pe a uns quants, però ha de recordar que del patrimoni dels valencians tots hem de dir la nostra i la nostra és molt clara. Lamente molt que a vosté no li agrade. De la Planta de residus d’Ador sempre hem estat en contra i és el seu partit polític, el PSPV-PSOE, el responsable de què estiga allí i, per cert, en totes les mobilitzacions a les que hem assistit mai ha estat vosté. Potser estaria parlant amb els Trénor per acabar d’arredonir el negociet urbanístic d’uns i altres? Bé, com que som un grup polític, però no tant menut com vosté pensa, amb una certa memòria m’acomiade i quan vulga el café el pague jo, així farem memòria tots dos plegats.
De: Emili Selfa, secretari comarcal del Bloc de la Safor - Valldigna
Font: Vilaweb Gandia
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Manifest Cabanyal-Copa Amèrica','
La concurrència d\'alguns temes d\'especial interès per al futur del Cabanyal – Canyamelar, com són:
1 la imminent sentència sobre el contenciós administratiu interposat contra el Pla de prolongació de l\'Avinguda Blasco Ibáñez,
2 l\'anunciada reforma de la Llei de Patrimoni pel consell de la Generalitat,
3 la designació de la ciutat de València com organitzadora de la Copa Amèrica,
porten a la Plataforma Salvem el Cabanyal a emetre el següent MANIFEST:
1º Una sentència favorable a les tesis de la Plataforma –il·legalitat del Pla de l\'Ajuntament- suposaria un nou escenari per al barri. En tal cas, la Plataforma oferirà tota la seua col·laboració a l\'Ajuntament per a, amb tots els veïns, consensuar un pla de rehabilitació per al Cabanyal – Canyamelar, sense enderrocaments indiscriminats, que respecte la trama urbana, que potencie i dinamitze la vida social i econòmica en el barri, i que li dote dels serveis i infraestructures necessàries.
El desig de la Plataforma és que la resposta per part de l\'Administració obriga un camí al diàleg i al consens amb els ciutadans.
2º Si l\'Ajuntament segueix intentant dur avant la destrucció del Cabanyal – Canyamelar, la Plataforma es reafirma en la línia seguida fins ara en defensa de la seua integritat, de la justícia i el dret. De manera que seguirà amb el seu compromís de lluita en els termes que ho ha vingut fent aquests cinc últims anys.
3º La Plataforma no abandonarà la lluita en els tribunals. La reforma de la Llei de Patrimoni plantejada pel consell és il·legal i inconstitucional. Si l\'aproven i intenten aplicar-la lluitarem contra ella, amb les mateixes forces i raó amb que hem vingut lluitant contra el pla de la prolongació.
4º La Copa d\'Amèrica pot ser un factor beneficiós per a València i per al barri. Ara bé mai suposarà la desmobilització de la Plataforma Salvem El Cabanyal. Ans al contrari, la Plataforma utilitzarà totes les oportunitats que l\'esdeveniment li facilite per a ser focus d\'atenció informativa, per a difondre i explicar la problemàtica que ens afecta, per a explicar el menyspreu cap al patrimoni de l\'Administració organitzadora.
5º La Plataforma està amatent, entre altres manifestacions de protesta, a iniciar una nova vaga de fam en la ciutat i seguir-la a Suïssa, amb l\'únic objecte d\'explicar la situació real i els problemes socials d\'abandó i delinqüència del barri mariner d\'aquesta ciutat.
Fins el present la Plataforma no ha deixat ni un sol instant de lluitar pel que sap que és just,
i si bé el seu desig és que totes aquestes forces es canalitzen cap a la cohesió i rehabilitació del barri, la persistència per part de l\'ajuntament en la idea de portar a terme el seu projecte xocarà amb la nostra oberta oposició. Els ciutadans que formem la Plataforma, i molts altres, sabem que tenim dret a participar en les decisions que ens afecten, i així ho exigim.
Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar
Desembre de 2003
Nota: L\'anàlisi comparatiu de les Lleis de Patrimoni 1998/2003 es pot consultar en www.cabanyal.com
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: L\'ALFÀS DEL PI (MARINA BAIXA)','
La denominació del lloc prové del topònim àrab “alfas” que significa terra fèrtil i l’afegit del pi se’l dona un pi que es va plantar a la plaça l\'any 1.786 pels alfassins que volien la independència de Polop, i que posteriorment ha anat replantant-se.
Existeix, junt a la platja de l’Albir, un jaciment arqueològic que mostra el pas d’ibers i romans. Quant a la dominació àrab no resta gran cosa. El seu origen és un castell morisc erigit per defensar dels atacs dels pirates barbarescs la veïna població de Polop, de la qual baronia depenia i rebia el nom -- aleshores es deia Alfàs de Polop --. En 1836 va assolir la definitiva independència.
L’ajuntament està governat pel PP que en les eleccions de 2003 obtingué 8 regidors, per 4 del PSPV, 3 d’AIDDA i 2 de l’Entesa. La població en 2002 era de 15.848 habitants, de patronímic alfassins.
L\'any 2.001 un 22,82% de la població declarà saber parlar valencià.
Degut a l’auge del turisme s’hi han instal·lat ciutadans de fins 64 nacionalitats diferents que, a hores d’ara, ja superen en el cens als autòctons. De tota manera els costums valencians i la llengua s’hi mantenen front a les influències foranes.
Malgrat que la principal riquesa del municipi és el turisme manté una vigorosa agricultura amb tarongers, nesprers, oliveres, ametlers, etc.
Torre Bombarda
Arquitectònicament citarem:
-Església parroquial del Crist del Bon Encert, de 1784.
-La torre Bombarda, antiga torre de vigilància de què no hi ha gaires referències, situada a la Serra Gelada. Declarada BIC l’any 1985.
-Necròpoli i termes romanes.
La serra Gelada és un paratge poblat de pins, on es troba el far, molt visitat pel turisme.
Pel juliol s’hi celebra el Festival de Cinema de L’Alfàs que en 2003 ha arribat a la seua 13ª edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortificaciones de la C.V.
Federació Valenciana de Municipis i províncies
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: SITGES 2003: MES TERRORÍFIC QUE MAI (Any 2.003)','
Per primera vegada després de 35 anys, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, abans Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges canviava sorprenentment de dates des de primers del mes d\'Octubre a primers del mes de Desembre, decisió prou polèmica per a una preciosa ciutat a la vora de la mar i fins i tot arribant a ensolapar-se durant 2 dies amb el festival de cinema de Gijón que cada any va a més.
Sembla ser que com quasi tot en este món han prevalgut els interessos econòmics, no ja de la ciutat i els seus habitants, absolutament en desacord, sinó d\'alguna gran multinacional que com ja sabem sempre tenen més poder que un poble sencer.
La qüestió és que almenys el nostre volgut i estimat director del festival N\'Àngel Sala, al que suposem totalment en desacord amb este canvi de dates, ha pogut portar a terme com a compensació per als fans del gènere ( els veritables artífexs del que hui és Sitges ) altre canvi prou profund en la programació de films tornant més que mai al cinema de Gènere. De manera que, sincerament, pensem que no estaria gens malament que tornara a denominar-se com antigament, Festival de Cinema Fantàstic i de Terror, doncs sens dubte és el millor del món en la seua espècie i a més es deixaria definitivament a un costat esta espècie de complex que sembla demostrar la denominació dels últims anys.
I és que sens dubte este ha estat un any caracteritzat sobretot pel terror de debò gràcies en primer lloc al cinema que ve d\'Orient ( sobretot Japó i Corea ) i en segon a la nova moda imperant en els USA de remakes més o menys autoritzats de pel·lícules de terror dels anys 70´s i que estan recaptant xifres milionàries gràcies especialment als teenagers de tot el món.
Començant pel palmarès, la gran vencedora ha estat la nova obra del sobrevalorat Takeshi Kitano, Zatoichi, que va rebre els premis a la millor pel·lícula, el del públic exaequo ( al costat del deliri gore de Quentin Tarantino Kill Bill ) i el de la millor banda sonora, i que no passa de ser una cinta simpàtica sobre les aventures d\'un samurai cec amb uns números musicals que són el millor del film i que recorden molt l\'estil de treball de Mayumaná, el ja famós grup israelià que ix en l\'anunci de Coca-cola i que ha triomfat durant més de mig any en la cartellera madrilenya.
L\'altra gran triomfadora, Alta Tensió, d\'Alexandre Aja, es va dur els guardons al millor director, a la millor actriu per a Cecile de France, a la millor pel·lícula europea ( Melies de plata ) i als millors efectes de maquillatge. Esta peli, que es podrà vore ben prompte en sales espanyoles, és la típica d\'assassí bestial bé realitzada però amb un guió absolutament trampós que només va convèncer als membres dels dos jurats, doncs el del premi Melies eren uns altres els membres.
També decepció amb l\'esperadíssima Gozu de Takashi Miike que va obtindre el premi especial del jurat i als millors efectes visuals i que per a nosaltres és d\'allò més fluix en la filmografía d\'este inclasificable i original director que fa una mitjana de 3 o 4 films a l\'any i que era el convidat estrella d\'esta edició, programant-se altres 4 treballs seus en les seccions paral·leles i del que destaquem el seu potser obra menys \"Miike\" de totes Una llamada perdida, un veritable film de terror dels de fer por i esglais en la línia de la reeixida The Ring.
L\'últim film amb diversos premis ha estat Le Temps du Loup del nostre admirat Michael \"Funny Games\" Haneke que va obtindre el de millor guió i el de la crítica i que no vam poder gaudir.
Fora ja dels premis, destacar dues pel·lícules europees amb més mereixements que la guardonada Alta Tensió: la britànica The Last Horror Movie de Julian Richards, una interessant aproximació a la vida d\'un serial killer una miqueta llastrada per la semblança en plantejaments amb la pel·lícula belga de culte Ocurrió cerca de su casa, que va triomfar en este festival en els anys 90. i la francesa Qui a tué Bambi de Gilles Marchand, guionista de l\'estimable Harry, un amigo que os quiere i que demostra que caldrà contar amb ell molt seriosament per a seguir la seua trajectòria.
També ens vàrem divertir molt amb l\'australiana Undead dels germans Spiering, una original posada al dia dels zombies amb molta mala llet i bons efectes especials i ens va defraudar l\'americana Ruta 666 de Rob Schmidt que de segur triomfarà en mig món.
Però el millor va vindre, com sempre en els últims anys, del continent asiàtic amb obres com la japonesa Dragonhead de Joji Iida, una espectacular translació a la pantalla d\'un famós manga; la coreana A Tale Of Two Sisters de Kim Jee-Woon, que posava els pèls de punta des del primer moment; la japonesa La Maldición-2 de Takashi Shimizu, més del mateix després d\'arrasar en mig món la primera part, i, finalment, la tailandesa Ong-Bak de Prachya Pinkaew que va obtindre el premi Orient Express a la millor pel·lícula asiàtica.
Quant a l\'apartat de convidats ha estat un festival menys \"glamurós\" que el passat any quan van estar gent com Anthony Hopkins, Ralph Fiennes o David Cronenberg, sobretot després de l\'absència de l\'anunciat Quentin Tarantino, però sempre ens quedarà el gran cinema de Terror que poguèrem vore i el nostre freaky favorit, l\'incombustible Santiago Segura.
Ricardo Pérez i Pabloco Sánchez
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (I) per Jaume Anguera','
Corea del Sud és un petit país d’extensió aproximada a Andalusia. A uns 10.000Km. de Vinaròs es troba a la mateixa latitud. Situat a la península Coreana, limita al nord pel seu homònim septentrional separats ambdós països pel conflictiu paral•lel 38º fruit de la Segona Guerra mundial. Aquesta zona d’uns 200 Km de llargada i uns 4 Km d’amplada rep el nom de DMZ (Zona DesMilitaritzada) curiós nom ja que al nord i al sud d’aquesta zona és on hi ha aglutinat un ingent nombre de soldats representant el seu país preparats per una possible ofensiva. Per l’oest trobem el Mar Groc que el separa de Xina, pel sud l’Oceà Pacífic i per l’est el Mar de l’Est o Mar de Corea. Aquest darrer nom està en conflicte que ja a la majoria dels mapes el trobem com Mar del Japó. La raó d’aquesta trifulga es remunta al domini colonial de Corea per part dels Japonesos en els anys 1920. L´ organització que controla el nom dels mars i oceans (IHO: International Hydrographic Organization) amb seu a Mònaco va decidir al 1929 els noms correctes en una reunió d’àmbit mundial.
En eixa data, cap representant coreà assistí ja que estaven sotmesos al japonesos. Aquests, que òbviament assistirien a la reunió, decidiren de donar-li el nom de Mar de Japó. Aquest problema de tota manera no té l’envergadura ni transcendència que té el del conflicte entre Corea del Nord i del Sud.
Miquel Trujillo
LA CAPITAL
Si ens endinsem en la seva capital, Seül, reflexa una cultura en constant evolució i tecnològicament molt avançada. Conta amb una població d’uns 13 milions d’habitants dels 40 que té tot el país. Són nombrosos els llocs d’interès històric i cultural per visitar, entre ells el que ara breument presentem: el palau de Changdeokgung
(declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat). El palau es troba convivint amb els edificis moderns de la capital tot i que un cop dintre es pot experimentar una gran sensació d’alienació. Construït l’any 1405 ocupa una extensió de 446mil metres quadrats combinant construcció de pedra i de fusta policromada no només amb l’objectiu estètic sinó també per protecció i evitar un prematur deteriorament. La visita es realitza guiada i amb un ritme ràpid que caracteritza el coreans; amb menys de dos hores s’ha recorregut totes les dependències. Residència dels monarques antigament, actualment no és més que un record d’un memorable passat tot i que s’utilitza per cerimònies tradicionals.
Changdeokgung
L\'ALFABET COREÀ
Del passat memorable destaca el regnat de Sejong El Gran, artífex del alfabet coreà anomenat hangeul cap al 1440. Aquest alfabet el podem considerar jove si el comparem amb la nostra llengua. La raó de la invenció del hangeul prové de la gran estima que el rei Sejong vers el seu poble al que veia impotent per expressar-se ja que havia d’utilitzar la llengua xinesa de naturalesa complexa degut a la seva edat mil•lenària. Dos llocs m’impactaren per la seva riquesa arquitectònica caracteritzada principalment pels terrats enrajolats de color gris fosc: l’entrada principal (Donhwamun) i el saló del tro del rei utilitzat per les seves audiències (Injeongjeon) on hom es pot pensar com vivien fa ja uns quants anys. El palau Changdeokgung presenta també un ric jardí anomenat jardí secret que actualment es pot visitar. En aquesta època de la tardor, possiblement la millor per visitar Corea, es pot contemplar la immensa riquesa de colors de les fulles: rojos, verds, grocs, ataronjats. En definitiva, el palau Chandeokgung, és un bon lloc per retornar a un passat llunyà d’un país llunyà.
Continuarà...
Jaume Anguera de Vinaròs News
Web relacionat: Pàgina personal
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALFAUIR (LA SAFOR)','
Té l’origen en un alqueria musulmana conquistada per Jaume I i donada, el 1249, a Pere de Vilaragut com a lloc depenent de Palma, annex del ducat de Gandia. Del s XV al XVII hi exercia el senyoriu el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
La batlia està en mans del PSPV que obtingué 4 regidors front a 3 del PP en les eleccions de 2003. El gentilici dels seus 356 habitants (dades de 2002; 311 EN 1.986) és alfauirenys i la seua economia es basa en l’agricultura. En el cens de 2.001, el 91,83% dels habitants declararen saber parlar valencià.
Monumentalment hi trobem les escasses deixalles del castell de Palma, del segle XI; l’església de Nostra Senyora del Roser, de 1930, restaurada en 1990 i, sobre tot, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, fundat el 1388 sota el mecenatge de n’Alons d’Aragó, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d’un caseriu musulmà, barreja de gòtic, mudèjar i renaixentista, ja que la seua edificació es va dilatar al llarg de tres segles. Fou exclaustrat el 1836 i venut a un particular. El seu estat de conservació és excel·lent però dissortadament no es pot visitar ja que actualment es propietat del comte de Trènor i està dedicat a activitats agràries.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortificacions de la C.V.
Gremi de Campaners de la C.V
Iberica 2000.org
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE SEXE : REPORTATGES: SEXOLOGIA: TEMPS PER A REGALAR','Sembla que és temps de fer regals en els pròxims dies, Papa Noel, Nadal, Reis... tradicions que d\'alguna forma la societat de consum s\'ha apropiat i ens bombardegen els mitjans, els aparadors, revistes, la família ...
No és casual el títol de hui, cal tindre un temps per a regalar o per a regalar-se i el que pretenc és fer una proposta una miqueta diferent, regalem-nos una miqueta de temps en estes vacances (no només de pa viu l\'home, ni de grans tiberis), una miqueta de temps per al gaudi de nosaltres mateixos, no tindre ganes d\'alçar-se i no fer-ho, una bona conversa amb la teua parella, una botella d\'un bon cava compartit amb una bona conversa, un te amb la meua millor amiga/o, o per descomptat una bona estona de sexe (amb el mòbil apagat, clar), un bon massatge complet...
Sorprèn a la teua parella un dia qualsevol, si tens xiquets duu-los amb un cosí, amb la iaia, o tu voràs, però a una hora que no siga l\'habitual, fes-li una cridada i fes-li vindre a casa (si vols gastar una mica de diners, major serà la sorpresa), convoca-la en una habitació d\'hotel, prepareu-vos un bany o vestix-te de cuir, tu ja saps..., però el més important és fer que allò siga un regal per a ambdós.
Si el que vols és fer un regal que es puga tocar o que perdure vos podeu fer fotos, però també li pots regalar qualsevol joguet sexual, si vius a València o prop hi ha un sex-shop on t\'atenen estupendament es diu Blue Sex Factory i fa temps estava en el carrer Bailén,28 a València (al costat de l\'estació del Nord). Hi ha molts repartits per tota la geografia, però en general a les dones ens solen incomodar una mica sobretot per trobar-nos amb certa clientela masculina, per a evitar-ho cal elegir un on o no existisca zona de cabines o estes estiguen separades de la botiga en si. I també t\'oferisc una adreça en internet www.conocetemujer.com, una estupenda sex-shop/ virtual espanyola regentada per dones on hi ha molt per a elegir i on fins i tot es pot comprar contra reemborsament, sense necessitat de targeta.
També algun suggeriment bibliogràfic:
-BLANCO, Lourdes, A veces ni yo me entiendo, Plaza&Janés, Barcelona, 2001 (Si t\'interessa indagar sobre tu mateixa).
-EHRHARDT, Ute, Las chicas buenas van al cielo, las malas a todas partes, Grijalbo, Barcelona, 1998.
-COOLSAET, Bo, El pincel del amor (vida y obra del pene), Círculo de lectores, Barcelona, 1999.
-CHANG, Jolan, El tao del amor, Plaza&Janés, Barcelona, 1999.
-GINDIN, L.R., La nueva sexualidad del varón. Paidós, Buenos Aires.
Abans de res, pren-te un temps per a...
M. Àngels
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALGAR (CAMP DE MORVEDRE)','
S’han trobat deixalles d’assentaments ibers i romans. Durant l\'època musulmana, que hi comença sobre l’any 1000, va ser una alqueria. Amb la conquesta, en 1238, passà a mans de Ramon Moret (també citat com Raimundo Morelló), qui va fundar, en les immediacions del veí lloc d\'Arguines, un hospital. Moret va cedir-la a l\'orde de la Mercé, i aquesta va transformar l\'hospital en un convent, que el 1430 va ser assaltat pels moriscs sublevats en tota la zona. A principis del segle XV va tornar a la Corona, la qual, el 1438 li’l va vendre a Francesc Jardí. Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió de 1609 i repoblat el 1610 amb catalans. El 1826, en les guerres carlines, la columna del Serrador va atacar la població i va cremar la collita i part del seu arbrat.
L’ajuntament compta amb majoria absoluta del PP que en les eleccions de 2003 va obtenir 5 regidors per 2 del PSPV. Els habitants, de gentilici algarins, són, en dades de 2002, 422. En el cens de 2.001 el 79,23% dels habitants declararen saber parlar valencià.
La seua economia es basa en l’agricultura, fonamentalment cítrics i nespres.
Esglèsia
Els seus monuments més destacats són:
-L’església de la Mercè, de 1702, d’estil barroc. Actualment en procés de restauració.
-La torre àrab del segle XIII, totalment restaurada, però ja sense els seus trets identificadors. Actualment és la seu de l’Ajuntament.
-El convent castell d’Arguines. Citat abans. Actualment en ruïnes.
-Casa del baró d’Algar. Actualment Casa de la Cultura.
La seua situació,en la vall del Palància, enclavat entre les serres d’Espadà i Calderona, fan que el terme, de 13,2 km2, siga ric en paissatges i molt propici al senderisme. Hi ha també la presa d’Algar que aprofita les aigües del Palància.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Algar
Castillos y fortalezas de la C.V.
Gremi de Campaners Valencians
Col.legi Públic \"Andrés Monreal\"
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"El País dels Llençols Mullats\" de Vicent Pardo','
El País dels Llençols Mullats
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autor: Vicent Pardo
Il·lustracions: Carlos Ortin
Editorial: Bromera. Col.lecció El Micalet Galàctic
Edat: A partir de 10 anys
ISBN: 84-7660-724-5
SINOPSI
Vicent té huit anys quan viatja, sol i per primera vegada, al País dels Llençols Mullats. I bé que li agrada. Perquè és un lloc sorprenent, ple de màgia. Allí troba molts amics i amigues; són xiquets i xiquetes que algunes nits es pixen al llit. A ell també li passa. I descobreix que això no és cap motiu per a perdre l’alegria.
COMENTARI
M\'ha agradat molt per què té molta imaginació, és divertit i aprens una lliçó: si tu tens un problema, no has de tindre vergonya per què hi ha una altra gent que també ho té. A més, encara que tingues un problema, t\'ho pots passar bé. El personatge que més m\'ha agradat és el protagonista per què té més o menys la meua edat.
Jo el recomane a tots vosaltres.
Amanda Martínez i Santos (Escola Gavina, 9 anys)
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALGEMESÍ (RIBERA ALTA)','
Este article té 1 comentari
De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d\'en Jaume I, la seua primera cita és en el Llibre de Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.
Va formar part del municipi d\'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1.574, Felip II li concedí la segregació d\'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats.
Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Sèquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller n’Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les “Trobes”, va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga a l’igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d’Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d’Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l’església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida.
En 1608 Felip II atorga a la Universitat d’Algemesí el títol de Vila Reial, s’hi introduïx el sistema d’insaculació per proveir els oficials del govern municipal , obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Sèquia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies.
Entre 1550 i 1582 es va construir l’església de Sant Jaume.
D’economia bàsicament agrària, l’aprofitament de les aigües de la Sèquia Real del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l’arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l’expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII fóra de fort endeutament.
A les Corts Valencianes de 1.626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d\'Algemesí, degut als plets que en tenien des de la seua segregació d\'Alzira; la vila d\'Algemesí demanà l\'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l\'església demanà l\'exempció de pagar el dret d\'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1.645, la franquícia del dret d\'amortitzar quatre mil lliures i s\'obligà a la vila d\'Algemesí a continuar pagant el deute cenal que se li va adjudicar de la vila d\'Alzira. Durant aquest segle també va demanar franquícia d’amortització de capital el convent dominic de sant Vicent.
El segle XVIII, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l’arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d’una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d’aiguardent, catorze almassores d’oli i quatre molins d’arròs i farina. Tot allò també s’hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provoca la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d’arròs i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1.834 i 1.885, en aquest últim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.
La població, 25.259 algemesinencs en 2002 (2.522 en 1.986), es reparteix en tres nuclis: Algemesí, el Carrascalet i el Raval. En el cens de 2.001, el 83,69% dels habitants declararen saber parlar valencià. La batlia correspon al PSPV que, en les eleccions de 2003 obtingué 9 regidors, els mateixos que el PP, 2 són del Bloc i 1 de l’Entesa-ERPV.
El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.
En l’extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km2, concretament en la partida del Barranc. està situada la Reserva del samaruc, superfície d’11.800 m2 que abans s’utilitzava per al cultiu de l’arròs i a hores d’ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l’Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d’extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el \"fartet\", el \"mossegadoret\", el \"petxinots\", la \"gambeta\" , la \"gamba gavatxa\", etc.
Basílica
La monumentalitat d’Algemesí es concreta en:
-Basílica de Sant Jaume apòstol construïda de 1550 a 1582 per Doménec Gamieta en col·laboració amb Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Alberga el Museu Sacre i un retaule de Francesc de Ribera.
-Antic convent Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s’ha destinat a diferents usos des de caserna de la guàrdia civil fins asil. L’any 2000 ha estat totalment restaurat i l’any 2002 s’hi inaugurà el Museu de la Festa, que pretén l’estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d\'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal·larà un centre de comerç electrònic.
-La capella de la troballa. Aquesta capella va ser construïda on es trobava situada segons l\'historia, la morera on aparegué la imatge de la Verge de la Salut.
Capítol a banda mereixen les festes, la Setmana de Bous constitueix un esdeveniment anual amb molta participació, també s’hi celebren les falles i, sobre totes, les festes de la Mare de Déu de la Salut, la primera setmana de setembre, ha estat objecte d’estudis etnogràfics per la important mostra de folklore valencià que s’hi exhibeix en la “processoneta”. Les danses dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, els Llauradors, les Pastoretes, els Tornejants i, per damunt de totes, la Muixeranga , per a alguns estudiosos gènesi dels castellers catalans, la música de la qual, tocada amb tabal i dolçaina, revifa al cor de molts valencians, que la considerem el vertader himne valencià, els sentiments nacionalistes.
En l’apartat gastronòmic, com en tota la Ribera, els arrossos i l’arnadí, dolç a base de carabassa.
Hi ha un velòdrom, inaugurat en 1975 que substitueix un de més antic i, el primer diumenge de desembre, s’hi celebra el Mig Marató Popular del Samaruc, amb àmplia participació de corredors populars.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Butlletí d’informació municipal de l’Ajuntament d’Algemesí
Federació Valenciana de Municipis i Províncies
La nova muixeranga
La Muixeranga d’Algemesí
Plana personal de Paco González
Setmana de bous d’Algemesí
Site no oficial de la ciutat d’Algemesí
COMENTARI
Parlar d’Algemesí no és solament parlar de la seua històrica i monumental basílica, ni de les seues festes a la Mare de Déu de la Salut, d’Interés Turístic Nacional, ni de la seua Setmana de Bous, ni de molts altres extrems que l’han fet popular per tot arreu. És més que tot això, suposa parlar d’un grup de gent que ha anat transformant l’aspecte d’un poble des de la transició política espanyola, fins a arribar avui en dia, a un Algemesí modern i dinàmic, eixa és la idea que vull transmetre a través d’aquestes línies.
I en eixa transformació té molt a veure la gent jove, autèntic motor dinamitzador de la vida del poble. És així com van aparéixer agrupacions culturals, econòmiques, locals o fins i tot lúdiques que marquen eixes tendències.
L’aparició d’ACSA (Associació de Comerços i Serveis d’Algemesí) ha fet d’Algemesí un poble que aposta per les línies de qualitat, el respecte mediambiental i el contacte de futur com a guies de futur. L’AJLA (Associació de Joves per la Llengua Els Algadins), nascuda recentment, té com a objectius promoure la normalització lingüística al temps que fer arribar el coneixement de la llengua a eixa ingent quantitat d’immigrants que cada vegada més arriben a la nostra terra. L’escola de música Schola Cantorum, a través de la música, transmet a la gent des de la infantesa, els principis del respecte i la tolerància. L’escola taller “El museu” és actualment una de les millors escoles taller d’Espanya; i així podríem continuar posant exemples.
En definitiva, assistim a una nova cara d’Algemesí, una transformació fruit de l’esforç de la gent que allí viu, des de fa ja alguns anys. I prova d’eixe procés està el recent nomenament d’Algemesí com a “millor població de la Comunitat Valenciana”, (guardó que atorga el diari Levante-EMV) pel seu respecte a les tradicions, al temps que aposta per la modernitat i l’impuls econòmic.
Res més que convidar-vos a que passeu per allí, a visitar el poble, la Llacuna del Samaruc (micro-reserva de la Unió Europea), a participar de les marxes senderistes o les jornades de bici i compartir amb els seus habitants les mateixes experiències.
Pepe Oltra i Ferrer
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Aigua o Coca Cola?','
Llegiu fins el final i vos dureu una sorpresa...
Aigua o Coca Cola?
Tots sabem que l\'aigua és important, però mai abans l\'havia vist escrit d\'esta manera.
AIGUA:
*El 75% dels nord-americans estan crònicament deshidratats (en justícia, es podria aplicar aquest judici a la meitat de la població mundial).
*En el 37% dels nord-americans, el mecanisme de la sed és tan feble que, amb freqüència, el confonen amb fam.
*Un got d\'aigua calmarà la fam de mitjanit en gairebé un 100% dels casos sota dieta reductora, segons un estudi realitzat per la Universitat de Washington.
*La manca d\'aigua, és la causa principal de la fatiga diürna.
*Estudis preliminars indiquen que, de 8 a 10 gots d\'aigua al dia, podrien significativament alleujar dolors d\'esquena i articulacions en el 80% de les persones amb aquests patiments.
*Un descens de tan només un 2% en l\'aigua del cos, pot causar la pèrdua momentània de memòria, dificultat amb les matemàtiques bàsiques i problemes al concentrar la vista sobre una pantalla de computadora o sobre una pàgina impresa.
*El beure 5 gots d\'aigua al dia, disminueix el risc de càncer de còlon en un 45%, a més de rebaixar el risc de càncer de mama en un 79% i reduir a la meitat les probabilitats de desenvolupar càncer de bufeta.
Està vostè prenent la deguda quantitat d\'aigua diàriament?
COCA COLA:
*En molts estats dels EEUU, la Patrulla de Camins porta 2 galons de Coca Cola en el seu cotxe per a netejar la sang que queda sobre el paviment, després d\'haver ocorregut un accident.
*Vostè pot posar un bistec de carn en un atuell ple de Coca Cola i este li desapareixerà en dos dies.
*Per a netejar un vàter: Buide una llanda de Coca Cola dins de la tassa i deixe-la actuar durant una hora, després llance de la cadena. L\'àcid cítric de la Coca Cola lleva les taques de la porcellana.
*Per a remoure les taques d\'òxid del crom del parafang dels automòbils: Fregue el crom amb un tros arrugat de paper d\'alumini de cuina, mullat en Coca Cola.
*Per a netejar la corrosió en els terminals de la bateria del seu cotxe: vesse una llanda de Coca Cola sobre els terminals i les bombolles es duran la corrosió.
*Per a afluixar un cargol oxidat: Aplicar al cargol un drap xopat en Coca Cola durant alguns minuts.
*Per a obtindre un sucós pernil rostit: Buide una llanda de Coca Cola dins de l\'atuell del rostit, embolique el pernil en paper d\'alumini i agafe\'l durant 30 minuts, després estarà llest el pernil. Lleve després el paper d\'alumini, permetent que el suc del pernil es barrege.
*Per a llevar taques de greix de la roba: Col·loque les peces greixades dins de la rentadora. Buide-li damunt una llanda de Coca Cola, agregue el detergent i rente el cicle complet. La Coca Cola soltarà les taques de greix.
*També servix per a netejar el parabrisa d\'un auto que estiga brut del camí.
Notes: L\'ingredient actiu en la Coca Cola és acidífic fosfòric. El seu PH és 2.8. Això dissol un clau en uns 4 dies. L\'àcid fosfòric és perjudicial per al calci dels ossos i és un dels majors contribuents a l\'augment de l\'osteoporosi. Per a transportar el concentrat de Coca Cola, els camions comercials deuen portar la targeta de \"material perillós\", reservada per a materials altament corrosius. Els distribuïdors de Coca Cola han estat usant-la per a netejar els motors dels seus camions per espai de 20 anys.
Ara la pregunta és: Preferiria vostè un got d\'aigua o un de Coca Cola?br>
Què decidixes, COCA COLA O AIGUA?
Inés M.
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALGIMIA DE ALMONACID, ALTO PALANCIA (Algímia d\'Almonesir, Alt Palància)','
Existeixen indicis de restes de la cultura romana en una inscripció llatina en el camí que va d’Algímia a L’Alcúdia de Veo, la traducció de la qual és: “camí privat de Marco Baeblo Severino”. Però la fundació és àrab i d’aquesta llengua pren el seu nom que significa, “lloc de reunió, mesquita”. Va ser conquerida per les hostes de Jaume I, rere una rendició pactada amb els moros, que incloïa mantenir la població musulmana, el primer senyor fou el duc de Lesa ( o Sessa). Castell Revertida posteriorment a la Corona, el 8 de maig de 1581, la Vall d’Almonacid fou venuda per Antoni de Cardona a Donís de Reus, per un preu de 33.000 lliures i donada per aquest, el 4 de setembre d’aqueix any, a Juana Henríquez, comtessa d’Aranda. Durant la revolta dels moriscs de la serra d\'Espadà, al seu terme tingueren lloc violentes accions contra els seus pobladors que foren desarmats i obligats a convertir-se al cristianisme. L’expulsió, el 1609, deixà el lloc despoblat i als Ximén d’Urrea com a amos de tots els béns abandonats. En maig de 1610 Pedro Ximénez d’Urrea, marques d’Almonacid, signà carta pobla i va repoblar amb 27 famílies procedents de Navarra i Pobla d’Arenós. El 1611 ja comptava amb jurats oficials. Posteriorment, rere diversos canvis de titularitat, el senyoriu recaigué en la casa de Castel Rodrigo, fins les primeries del segle XIX en què va obtenir el títol de “municipi lliure” però amb terme compartir amb la Vall d’Almonesir, situació que es va mantenir fins el desdoblament d’ambdós municipis a finals del mateix segle. A l’inici del XX va sofrir una fort emigració que delmà la seua població tres quartes parts.
També coneguda com Algímia de Monesil, el seu nom oficial és Algimia de Almonacid i en l’actualitat –2003 – està governat pel PP amb 4 regidors per 3 del PSPV. La població en 2002 era de 284 habitants (399 en 1.986). El 20,13% de la població declarà en el cens de 2.001 saber parlar valencià.
L\'economia es basa en l’agricultura de l’oliva i l’ametla, la cirera; l’apicultura i l’artesania de la fusta d’almez per a la confecció de gaiatos.
Nevera
Situat en la vessant occidental de la serra d’Espadà el seu relleu és muntanyós i esquerp, encara que el municipi es troba en la vall d’Almonesir. Els carrers estrets i costeruts configuren la típica fesomia de poble de muntanya. La part més exterior de la població fou reconstruida a principis del s. XVIII, seguint el model urbanístic de la quadrícula proposat per la Il·lustració. Las Tartugas Al terme hi ha abundants masses boscoses d’alzines i pins i nombrosos paratges ideals per a l’esbargiment com ara La Nevera, el pont de l’Estuco, la font de Donace, la d’Alcodori i moltes més; els pics de la Ràpita (1.105 m) i d’Espadà (1.081 m).
Esglèsia
Quant a monuments:
-Església parroquial de Sant Joan Baptista. Barroca, del XVIII, amb murals apreciables en algunes de les capelles.
-Torre de l’Alfàndiga, pertanyent al sistema defensiu del castell d’Almonesir i que pot ser hostatjaria cap petit nucli de població en època medieval.
-L’ermita de la Cova Santa.
-Els ponts de l’Alfàndiga sobre el barranc.
Font
Per tancar aquest passeig per l’Algimia farem referència a la seua gastronomia, basada en els elements naturals de la terra, caça, carn torrada amb allioli, guisats de porc senglar, embotits i l’Olla de pueblo. Dolços com el \"pingano\", les coques de figues i nous i “las orilletas”. A més a més s’hi elabora un excel·lent oli d’oliva.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Algimia de Almonacid
Castillos y fortificaciones de la C.V.
Federació valenciana de municipis i províncies
Mi Alto Palancia
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"MÍRAME, TONTO\"','
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autora: Mariola Cubells
Editorial: Edicions Robinbook
SINOPSI
En este llibre, escrit amb una estructura que recrea un programa de televisió, Mariola Cubells, professional de la televisió i coneixedora de la \"telefem\" des de dins, desvetlla, per primera vegada, com es fan esta classe de programes.
COMENTARI
M\'han agradat els comentaris irònics de l\'autora, la seua intel.ligència, la manera de concebre, d\'exposar el llibre, com si fora el guió d\'un programa de televisió, el recorregut històric que fa del telefem, les entrevistes als \"bons de la peli\" del final...
Malgrat això, és un llibre que m\'ha deixat indiferent, el que conta més o menys ens ho imaginem tots, no m\'ha sorprés gens. I una última sensació desagradable que m\'ha quedat: comprant el llibre (porta quatre edicions en un mes) he contribuït en realitat al foment d\'esta odiosa classe de televisió. Mariola la critica, però, alhora, el seu llibre no deixa de ser una conseqüència lògica del \"telefem\", forma part d\'eixe maqueavèlic i maligne joc.
Jordi González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALGÍMIA DE LA BARONIA (CAMP DE MORVEDRE)','
També Algímia d’Alfara. Poblada des d’abans de la invasió àrab, com ho demostra les troballes de ceràmica ibera i de làpides romanes amb inscripcions llatines, la seua fundació és una alqueria musulmana -- llengua de la qual procedeix el seu topònim: “lloc de reunió, mesquita”-- en què hi hagué una mesquita. Després de la conquesta cristiana passà a integrar-se, juntament amb Alfara i Torres Torres en la baronia de Torres Torres. En 1572 obté parròquia independent de la de Torres Torres, de la qual n’era annex. El 22 de setembre de 1609 es decreta l’expulsió de les 160 famílies de moriscs que vivien a les 56 cases que hi havia i Algímia roman despoblada. Fins el 20 de juliol de 1611 no obté nova carta pobla atorgada pel seu senyor, el comte de Villanueva, de la família dels Vallterra, tot i que està documentat que rebia pobladors cristians des del mateix moment de la despoblació. A mitjan segle passat l’emigració cap als nuclis industrials, especialment la siderúrgica de Sagunt, marca una fort baixada demogràfica.
En les eleccions de 2003 el PSPV assolí la batlia amb 6 regidors per tan sols 1 del PP. La denominació oficial és Algímia de Alfara. El recompte poblacional de 2002 registra 939 algimians (918 en 1.986). L\'any 2.001, un 73,59% dels habitants declararen saber parlar valencià.
El poble està situat al peu del Picaio de la Seca i del Picaio de Punta, i a la dreta del riu Palància i la seua principal font de riquesa és l’agricultura de secà –garroferes, oliveres, ametlers i raïm-- encara que els últims anys creix la de regadiu –tarongers, hortalisses-- gràcies a l’obertura de nous pous i l’aportació de la Sèquia Major de Sagunt. Hi ha una incipient indústria familiar de prefabricats de formigó.
La seua situació depara paisatges d’interès com els pics del Picaio (347m), Rodeno (399 m), el Puig de la Capitana (448) i la Umbria (514 m) o la font del Brollador, que abasteix d’aigua potable a tot el terme, de 14,5 km2. Menció especial mereix la Via Verda que, aprofitant el traçat dels antics ferrocarrils que portaven els minerals de la Serra Menera (Terol) des d’Ulls Negres a Sagunt, s’estén al llarg de 70 km donant la possibilitat de gaudir de la natura, passejant o amb la bici, sense l’angoixa del trànsit.
Patrimoni:
-Església parroquial de Sant Vicent Ferrer. Si bé potser la seua construcció s\'inicià al segle XVI, la seua fesomia actual no és d\'aquella època, sinó posterior, del segle XVIII.
-Estació del ferrocarril de la CMSM.
-Ermita dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. Barroca, construïda en la primera dècada del segle XVIII.
-Són també destacables entre el patrimoni artístic
de la localitat, les fonts públiques, amb empremptes clàssiques, tallades en pedra de rodeno, i construïdes per Regiones Devastadas. Són d\'una gran qualitat artesanal.
Paco González Ramírez
Agraïm les dades aportades sobre el Patrimoni artístic enviades per Joan Carles Gomis
(Departament Història de l\'Art / Universitat de València)
Planes visitades:
Ajuntament d’Algímia d’Alfara
C.P. Palància
Gremi de Campaners valencians
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [19/12/03] BARCELONA-ALACANT','
- Hem viatjat prou les últimes setmanes. Per una banda el nostre viatge a Alacant a recollir el premi Tabarca i d\'altra banda un viatge a barcelona per tal de preparar una megacampanya per la nostra llengua. Massa viatges per a un gat gelat.. i per a les finances d\'alguns....
|
-Del Viatge a Alacant podriem contar-vos moltes coses però em limitaré a informar al personal que ho desconega, com servidor fins a eixe moment, que si al cap-i-casal del regne hi ha un establiment que es diu \'\'el pollastre valenciá\'\', amb una accent mal orientat, a la millor terreta del món, la ciutat d\'Alacant, disposa dels establiments \'\'El pollastre alicantí\'\'.
|
|
- De la nostra breue estada per Catalunya podem comentar-vos que assisitirem a una reunió amb entitats com el CIEMEN i OMNIUM CULTURAL, amb elles i amb altres moltes xicotetes entitats totes elles catalanes. La delegació valenciana , davant l\'absència d\'ACPV, estava composada exclusivament per Valencianisme.com que defensà l\'òptica valencianista per a la campanya. La presència dels valencianistes serví per que molts conegueren una \'\'nova versió dels fets\'\' una aproximació a la realitat que els va semblar molt diferent a la que coneixien en boca dels del \'\'Tito Eliseu\'\'.
|
|
- Comentava el Levante, no fa massa la possibilitat que les eleccions generals pugueren ser avançades al mes de Febrer. El que queda clar , almenys, es que les eleccions no coincidiran amb les festes falleres. I es que Aznar sempre diu que \'\'con los valencianos no se juega\'\'.
|
|
- Un missatge similar volen transmetre bona part dels nacionalistes valencians al partit de Carod Rovira, preocupats per les possibles intromisions dels republicans amb les nefastes conseqüències que això podria ocasionar en una ja de epr si crispada vida política valenciana. Els nacionalistes volen que ERC respecte el marc nacional del país valencià. Alguns mitjans afirmen el que nosaltres estem en disposició de confirmar. Hi han discrepàncies internes a ERC sobre el \'\'xiringuito d\'ERPV\'\'.
|
|
- Són moltes els felicitacions de nadal que estem rebent tant al Diari Parlem com a la Plataforma Valencianisme.com. Com que tenim problemes tècnics no sabem si podrem contestar a tots, però doneu-se per felicitats.
|
|
- I ja qe estem en nadal per que no ens estreneu una miqueta?? Recordeu que teniu a la vostra disposició el compte corrent de Valencianisme.com per realitzar els vostres ingressos. \'Es triste pedil, però mas triste és robal\'\'.
|
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL DOBLE SILENCI. REFLEXIONS SOBRE MÚSICA I MÚSICS\"','
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autor: Antoni Pizà
Pròleg: Àlex Susanna
Col·lecció: Menjavents, 51
ISBN: 84-95694-85-9
SINOPSI
El musicòleg Antoni Pizà no deixa cap tema musical sense tocar en aquest
llibre. Pel seu sedàs passen artistes, escriptors, pensadors, intèrprets
i compositors. Amb ull crític, tracta dels currículums dels programes de
mà, dels directors dictatorials, del cànon musical, de la censura i del
ritual del públic operístic; rescata amb simpatia i afecte algunes
figures menors i rares que han quedat al marge de les grans narratives
de la història de la música; se serveix d\'edicions recents de discos i
llibres per analitzar temes més generals i d\'un interès que va més enllà
del món purament musical, i aprofita la commemoració d\'algun músic per
situar-ne l\'obra en el context històric.
COMENTARI
El doble silenci és un llibre
lúcid i subtil, ple d\'espetecs d\'agudesa, que, amb un estil clar i
sintètic, intenta omplir de paraules el buit que deixa el silenci que
alguns voldrien forçar sobre la música. Molt recomanable per a aquells que vulguen ENTENDRE la música.
J.M.L.
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Inundem el \"Dipòsit de queixes\" del web de Correus!','
Els ciutadans que tenim per llengua cooficial el català/valencià, el gallec o el basc tenim la mateixa essencial dignitat humana i hem de tenir davant de l\'Estat els mateixos drets que un ciudatà que només té el castellà per llengua oficial. Exigim que els nostres drets i la nostra dignitat siguin respectats escrupolosament per l\'empresa pública Correus.
Amiga, amic:
Ciutadana, ciutadà:
Envia, si us plau, una queixa formal a Correus contra la
castellanització de la seva imatge pública. Exigeix al servei espanyol
de correus respecte per la diversitat lingüística tal com fan Bèlgica
(www.post.be), Suïssa (www.post.ch) o el Canadà (www.canadapost.ca).
Els ciutadans que tenim per llengua cooficial el català/valencià, el
gallec o el basc tenim la mateixa essencial dignitat humana i hem de
tenir davant de l\'Estat els mateixos drets que un ciudatà que només té
el castellà per llengua oficial. Exigim que els nostres drets i la
nostra dignitat siguin respectats escrupolosament.
Ara, després de 20 anys, Correus canvia:
Correus i Telègrafs (català/valencià) a Correos (castellà) --> Hi perdem
Correos e Telégrafos (gallec) a Correos (castellà) --> Hi perdem
Posta eta Telegrafoak (basc) a Correos (castellà) --> Hi perdem
Correos y Telégrafos (castellà) a Correos (castellà) --> Es queden igual
Per saber-ne més: www.om-plural.org/correus
Campanya iniciada el desembre de 2003. Durada il·limitada. Quan es doni
per acabada, ho farem públic a la portada de www.om-plural.org/correus
i de www.om-plural.org. La campanya serà llarga.
Procediment per a enviar la queixa:
1) Aneu a: http://www.correos.es/08/0801_b.asp
2) Ompliu aquests camps, obligatoris, del formulari:
Nom
Cognoms
Adreça
Població
Província
Codi postal
Adreça electrònica
3) Retalleu i enganxeu el text de sota en l\'apartat de \"comentaris\" del
formulari.
4) Envieu la queixa.
5) Espereu la pantalla següent, on apareix el número de la vostra
queixa per a fer-ne el seguiment.
Feu-vos socis d\'Organització pel Multilingüisme: www.om-
plural.org/correus/docs/butlleta-adhesio-om.pdf
=== TEXT A ENGANXAR A \"COMENTARIS\" ===
A/A SOCIETAT ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, S.A.
Senyores, senyors:
Apel·lant al preàmbul de la Constitució Espanyola, que diu:
\"La Nació espanyola (...) proclama la voluntat de:
(...)
Protegir tots els espanyols i els pobles d\'Espanya en l\'exercici
dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i
institucions.\"
I apel·lant també al seu article 3.3, que diu:
\"La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d\'Espanya és un
patrimoni cultural que serà objecte d\'especial respecte i protecció\",
DENUNCIO:
1) Que la SOCIETAT ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, SA transgredeix i
vulnera greument l\'esperit de la Constitució Espanyola de 1978 en usar
una denominació només en castellà (\"Correos\") per a l\'empresa després
d\'haver usat durant prop de vint anys una denominació plurilingüe
(\"Correos y Telégrafos, Correus i Telègrafs, Correos e Telégrafos,
Posta eta Telegrafoak\"), materialitzada en rètols bilingües a les
comunitats autònomes amb dues llengües oficials. Aquesta pràctica
d\'usar una denominació només en castellà està en oberta contradicció
amb les pràctiques plurilingües de les empreses de correus de les
democràcies plurilingües del nostre entorn.
2) Que la pàgina web de la SOCIETAT ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, SA
només és consultable en castellà.
3) Que bona part dels impresos i publicacions de la SOCIETAT ESTATAL
CORREUS I TELÈGRAFS, SA només estan disponibles en castellà.
4) Que la SOCIETAT ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, SA s\'ha negat
reiteradament a acceptar que els ciutadans espanyols que tenen per
cooficial una llengua diferent del castellà puguin veure el nom del seu
Estat en la seva llengua als segells i tots altres efectes postals.
Per tot això, DEMANO:
1) Que la SOCIETAT ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, SA usi una denominació
plurilingüe en castellà, català/valencià, gallec i basc (\"Correos,
Correus, Correos, Posta\") que s\'ha d\'incorporar als rètols de les
oficines, els vehicles, els uniformes, les bústies, les cubetes, els
sacs, els carros de repartiment, etc.
2) Que la pàgina web de la SOCIETAT ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, SA
sigui consultable en castellà, català/valencià, gallec i basc.
3) Que la totalitat dels impresos i publicacions de la SOCIETAT
ESTATAL CORREUS I TELÈGRAFS, SA estiguin disponibles en castellà,
català/valencià, gallec i basc.
4) Que el nom de l\'Estat aparegui en castellà, català/valencià, gallec
i basc en els segells i tots altres efectes postals.
5) Rebre una resposta escrita, en català/valencià, a aquesta denúncia.
Enviada per Anònim
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: UV+PPCV','
La iniciativa, si parteix de Zaplana...No us fa dentera?.
Uns troglodites junt a un castellà, pot ser explosiu, davant un poble meninfot.L\'altre dia parlava amb una dona,valencia-parlant i de fills castellà-parlants, qué afirmava que el valencià no anava a desapareixer.
I no es tracta ,no més, de la llengua,també de la manera de ser, sentir i veure les coses qué fan el futur del món.
Pau
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Salvem el Desert','
Voldria recolzar a tota la gent que va passar la freda nit de Nadal a la Plaça Borrull de Castelló davant els Jutjats, en senyal de protesta per la pròxima construcció d\'una autovia que atravessarà uns dels paratges naturals més importants i castigats que tenim al País Valencià, el Desert de Les Palmes.
Els especuladors com Fabra, Marina D\'Or i altres pensen portar a terme la construcció d\'aquest vial que travessarà la part del Desert coneguda com Les Santes per tal d\'unir el macro-complexe turistic d\'Orpesa amb el futur aeroport de Castelló.
Des d\'ací el nostre reconeixement per a tota esta gent i esperem un massiu recolzament per part dels valencians d\'altres comarques.
Salutacions
Roger Mira, Castelló
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (II) per Jaume Anguera','
Parc Nacional de Soraksan
És aquesta part la preferida pels coreans per passar les vacances i temps de platja i també per la proximitat de la muntanya amb diversos parcs naturals. Precisament de platja i muntanya parlem en aquest relat: el temple budista de Naksansa als peus de la platja de Yangyang i del parc nacional de Soraksan. Diferents religions conviuen en aquest petit país: chamanisme, confuncianisme, budisme, cristià catòlic i protestant amb alguna minoria musulmana. Els temples budistes, en aquest cas particular el de Naksansa, per la seva diferència als temples de les religions occidentals són els que més curiositat em despertaren no només per la seva riquesa arquitectònica sinó per saber què s’amaga dintre d’aquesta desconeguda religió per a la majoria d’occidentals. Precisament, per saber una mica més vaig preguntar a les persones coreanes que m’acompanyen en aquest aventura, Jeong Suk i Hyeon Sik, sobre la religió budista. Curiosament cap dels dos és budista tot i que un d’ells ho era fa un temps havent-se convertit a la religió cristiana protestant.
BOLES BLANQUES
Una llegenda em contaren: en morir un monge budista, el seu cos és incinerat. Després d’això es poden trobar unes boles blanques fruit de la seva vida terrenal. Quantes més es troben, més exemplar havia estat la seva vida. Conta la llegenda que generalment es troben 1 ó 2 però existí un monge al qual li trobaren 12. Les boles diuen són d’os, insòlit quan la dieta d’un monge és vegetariana. A part de l’encant del temple budista de Naksansa, un costum contemplí. Hom pot escriure una pregària en una pedra de color negre de tamany foli lleugerament corbada. Aleshores, els monges pregaran durant un any per a que allò es compleixi. Es podien contar unes mil pregàries inscrites.
BANYS PÚBLICS
Per finalitzar el dia, visquérem un altre hàbit coreà: els banys públics. A l’igual que en les nostres terres, els banys públics consisteixen en relaxar-se en aigua calenta i sauna per finalitzar amb aigua freda. Això no només ho utilitzen com a teràpia sinó com a acte social ja que en la majoria dels banys existeixen zones per menjar, veure televisió, cinema (a altes temperatures), en definitiva, un espai de convivència. Comencem un nou dia. Passem de mar a muntanya en un obrir i tancar els ulls. El dia ens portà al parc nacional de Soraksan. L’excursió arranca d’un temple budista on majestuosament, amb ulls tancats, assegut amb els genolls tocant el terra, i amb túnica vestit, s’alça una imatge budista d’uns sis metres d’alçada. Aquesta imatge rep el nom de Buda de la Unificació nom que prové per l’esforç en unir dos pobles enemistats: els coreans del nord i del sud. Ens adentrem cada cop més en el cor de la muntanya.
PLAT DE BIBIMBAP
En passar una mica del mig dia, hora típica de menjar pel coreans, aprofitarem per gaudir d’un plat de bibimbap. Aquest plat consta d’espinacs, ceba, una mica de carn, salsa picant (això no falta mai), un ou i tot barrejat amb arròs. Per acompanyar el bibimbap, tastarem el kanjajon, molt paregut a una truita. Si hom desitja sentir-se integrat en la cultura coreana pot utilitzar els palets per menjar. Els trobem de fusta, de plàstic i metàl•lics. Em digueren que els palets coreans són més complicats de manegar que els xinesos ja que són més estrets. Havent saborejat bibimbap i kanjajon ens troben carregats de força per pujar el cim de la muntanya anomenada Ulsan-Bawi. Jeong Suk em digué la llegenda que hi ha al darrera d’aquesta mítica muntanya. Deu cridà totes les pedres i belles muntanyes per formar la més fastuosa muntanya sota el sol. Ulsan-Bawi, representativa de la ciutat de Ulsan, no va arribar a temps a la cita degut al seu enorme pes. En lloc de tornar a la seva ciutat, va decidir romandre en aquest paratge de Soraksan. Nosaltres no ens quedarem adormits i després de llargues cues remuntant per una empinada escala metàl•lica, férem el cim de Ulsan-Bawi on contemplaren la resta de muntanyes i el mar de l’Est. Parc Nacional de Soraksan: Buda de la Unificació.
Jaume Anguera
( Vinarós News)
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: ENTREVISTA A ISIDRE CRESPO I REDONDO','
ENTREVISTA A UN PUBLICADOR D’ENTREVISTES: ISIDRE CRESPO
“Cal promoure el tot Fuster, perquè el tot Fuster és ric, i el tot Fuster és patrimoni nostre”
Isidre Crespo (Saelices de Mayorga, Valladolid, 1943), un estudiós i divulgador de l\'obra de Fuster, ha publicat recentment un recull de totes les entrevistes fetes a Joan Fuster entre el 1952 al 1992, any de la seua mort. Llicenciat en Ciències de l’Educació i Filologia Catalana, Crespo, combina la seua feina com a professor en un institut de Cullera amb la passió que sent per l’obra fusteriana.
Així, ha coordinat i produït llibres de text per a Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat, per a diverses editorials: Casals, Castellnou i Bromera. Ha impartit diversos cursos de reciclatge per al professorat, sobre animació lectora, comprensió lectora, expressió escrita, comentari de textos i formació general en els currículums de Secundària. Ha participat en diversos encontres de professors, sobre didàctica de la literatura, específicament sobre l’assaig —literatura d’idees—, o l’ensenyament combinat de llengua i literatura. És autor de diverses PROPOSTES DIDÀCTIQUES de les que publica Edicions Bromera en els seus llibres —i altres editorials—, i autor d’algunes de les corresponents INTRODUCCIONS.
I en el seu afer per divulgar l’obra de l’escripor suecà ha impartit algunes conferències sobre Fuster, a més de participar en dos treballs d’investigació Els aforismes, un dels encunys francesos de Joan Fuster i Fuster i el jo, un estudi dels articles de premsa. Les minúcies autobiogràfiques de Joan Fuster. Du publicats quatre llibres sobre l’autor com ara Raons i paraules, Aforismes, De Fuster a Pla, amb camí de tornada i la seua darrera obra De viva veu. Entrevistes on Isidre Crespo ens mostrarà a aquell Fuster d’oralitat enginyosa i àcida en les més de 60 entrevistes que ha recollit.
- D’on li ve aquest interès divulgador per l’obra de Fuster?
- Des que el vaig descobrir, allà pels vuitanta, sempre m’ha semblat d’una riquesa de pensament veritablement sublim: actitud franca, disponibilitat permanent, atreviment ideològic, agudesa mental, cautelós i crític, d’un bagatge cultural ampli, apassionat pel seu poble –el valencià- i d’un humanisme insubornable.
- Fuster va dir en una ocasió que “això de les entrevistes és per a artistes i toreros. Qui vulga saber què pensa un escriptor que es llegisca els seus llibres”. Què li va impulsar a treure un llibre d’entrevistes a Fuster si era tan tossut en aquest aspecte?
- Bé, possiblement desconfiés dels jocs de mans que fan alguns periodistes, tot posant als diaris allò que els sembla del que han oït. Fuster sempre s’ha mirat molt la claredat a l’hora de parlar, i la precisió del seu pensament. Temia les subjectivitats de les manipulacions periodístiques. Però, tot i això, en ell era superior la voluntat de conversar, de compartir paraules i raons amb qui fos, més si aquesta mena de diàleg podia contribuir a aclarir posicionaments o interpretacions. Enric Sòria ho diu molt exactament: “La conversa, la polèmica, és l’oli que li lubrica l\'expressió.” Tal vegada calga precisar que, segons l’entrevistador i el mitjà representat, Fuster hi era més generós, tant en temps com en explicitacions. N’hi ha casos en què, al conversador de Sueca, se l’hi veu ben engrescat. D’altres, demana explícitament d’allargar la sessió.
- Quin paper han jugat Vicent Olmos i Enric Sòria –editor i prologuista respectivament- en l’elaboració i edició del llibre?
- El Vicent n’és el promotor; vull dir, és qui m’oferí de preparar el volum. Un bon dia vam quedar —no ens coneixíem— a València i em transmeté el propòsit d’editar, a la seua Afers, una recopilació de les entrevistes fetes a Fuster. Jo, naturalment, hi vaig acceptar. Mai em negaria a facilitar l’encontre entre el Mestre i els seus happy few, aquells pocs i feliços lectors per a qui ell deia escriure. Jo ja en tenia arreplegades algunes. L’Enric, el prologuista, ha estat això, justament. Hem tingut la sort de comptar amb la seua inigualable col·laboració, per la seua exquisida capacitat crítica i per haver estat un dels privilegiats entrevistadors de l’escriptor de Sueca; i, ara i ací, ens explica com li va anar en el seu cas; a més d’una acuradíssima visió del conjunt.
- Fuster deia que qui volgués conèixer un escriptor el millor que podia fer es llegir-se la seua obra; creu vostè que les obres de Fuster han tingut el ressò que es mereixen?
- Malauradament, no. Una ment tant privilegiada, una aportació cultural i social d’aquesta magnitud, és una llàstima que no siga coneguda per més paisans seus, aquells a qui ell volia inquietar i acomboiar per redreçar el País. I més llàstima encara que les autoritats de tota mena, a qui confiem l’administració dels nostres bens patrimonials no hagen estat sensibles a aquest tresor. Massa condicionats estem pel que alguns consideren “políticament correcte”. Pobra, ella, la societat que ignora —pitjor encara: persegueix!— aquells intel·lectuals que sempre regalen noves perspectives sobre la vida dels humans. Quants escriptors d’altres latituds —inclosa la veïna ponent—, de molta menys categoria, són bastant publicitats?
Per això estic compromès, de fa anys, a col·laborar en la publicació de tota mena de papers fusterians. Aquest n’és el quart. La riquesa discursiva del suecà encara està per descobrir del tot.
En aquest sentit no renuncie a preparar algunes antologies més, de caràcter temàtic, a fi que els lectors amb motivacions particulars tinguen la sort de tastar de prop un plat tan suculent com l’escriptura de Joan Fuster: per contingut i per riquesa expressiva. Quin benefici tan útil per a ensenyar-se llengua —la nostra, per descomptat— i ensinistrar-se a pensar aporten els papers fusterians.
- I creu que De viva veu. Entrevistes (1952-1992) ajudarà a difondre un poc més la figura de l’assagista suecà?
- I tant! El present volum hi pot ajudar moltíssim. És una passada, que dirien els meus alumnes. Assistir “virtualment” a tantes converses en què Fuster raonava en companyia sobre tot el diví i l’humà, més el segon que no el primer. Poder conèixer la seua evolució com a persona de lletra, com a ciutadà preocupat —aquesta inclinació acabà en apassionament— per les coses de la seua gent; tenir accés al procés de raonament en directe, a la resposta espontània davant de tanta mena de preguntes és un plaer afegit —si bé algunes entrevistes estan “elaborades”, la majoria són molt fidels a l’encontre original—. A més, la gran riquesa d’interpel·lacions —seixanta i tants interlocutors (en algun cas, l’entrevista era a tres bandes)— confereix al volum un valor polifònic que l’acosta a la simfonia.
- Hi va haver un període, entre el 1987 i 1991, en què Fuster no va concedir cap entrevista, ens pot desvelar algunes de les raons d’aquest aïllament?
- En primer lloc, matisar aquest no ben delimitat “silenci”; quan S. Enguix diu que Fuster “ha roto su silencio de ocho años, (La Vanguardia, 6-X-91), hem d’oposar-hi que, des del 1983, n’havia concedit altres abans.
Després, dir que aquest silenci pot tenir diferents lectures. Una, d’elemental: la dedicació a la Universitat. Fuster s’hi trobava ben complagut, ho podeu constatar al volum.
N’hi ha que ha volgut veure-hi un cert desencís respecte de la situació social i política, arran de les eleccions de 1982. Què podia passar pel cap d’un home que duia dedicats als seus els millors anys de la pròpia vida i es veia blanc d’atemptats que ningú tenia interés d’aclarir? Ja l’any 1982, en un article a La Vanguardia, «Confesión personal. El problema de escribir», manifesta que cada dia escriu menys, i no per falta de ganes, sinó perquè creu que seria clamar en el desert; com si el seu públic se li haguera amagat, cosa per a ell molt descoratjadora.
La més creïble de les possibles interpretacions, ens la donà ell mateix, en l’entrevista amb Pepe GOZALVEZ (22-IV-91): “Mi muerte ocurrió ya hace cuatro años, y ahora, en cierto modo, soy póstumo.” Més encara: “Cuando le abordaron sobre su decisión de ausentarse de los grandes diarios, Fuster dijo: «Hombre, es cierto que tengo una gran pereza, pero también hay una fatiga física acumulada. ¿Años de silencio? Bueno, en la prensa sí, pero no en la erudición. Estoy en un estudio sobre libros del Renacimiento, algo sobre Tirant para un coloquio internacional, y una cosa sobre la escultura de Alfaro. En fin, que no faltan papeles. Y las obras completas».
Toni Mollà, al seu Joan Fuster: Converses inacabades, també toca el tema. Fuster li confessa que s’ha vist obligat a escriure massa coses que, pel seu interès intel·lectual, no hauria escrit mai. I que ha fet el que ha cregut que havia de fer en cada moment. Així mateix, manifesta algun emprenyament perquè li publicaren una conversa que no havia autoritzat. I, finalment, que, si tornava a parlar, era una xamba. Que no sabia com se les havien arreglat entre els uns i els altres, però que hi havia accedit de nou.
No seria just silenciar, per altra banda, les hores i dies que el generós Fuster dedicava a orientar i llegir treballs d’investigació. Em consta, ell m’ho mostrava sovint, que dedicava bona cosa de temps a aquestes feines de caire acadèmic. Ell s’hi trobava. Jo mateix, aquests anys, preparava, amb la seua inestimable col·laboració, la meua fallida tesi doctoral sobre el seu model de llengua; me la féu abandonar tot dient-me que acabaria fent un estudi dels seus “correctors”.
- Vostè és actualment professor de valencià, ens podria contar com s’introdueix les obres de Fuster a l’aula?
- Ai, cada mestre... Jo, com que llegir Fuster és la primera faena de cada dia, el tinc sempre a la boca, i em consta que això fa el seu fet. A més, treballem textos de les antologies Ser Joan Fuster, Aforismes i Raons i paraules. Intente que hi descobrisquen l’agudesa del pensament de Fuster, la seua riquesa lingüística i literària, la seua encara proximitat a les nostres preocupacions. A banda, naturalment, de treballar-lo quan correspon segons els currículums
Mira, t’ho diré més clarament. Ara mateix, desembre, deu estar arribant a tots els centres educatius dels Països Catalans, el número extra que la revista didàctica Escola Catalana ha preparat a l’efecte. Hi trobarà, qui accepte la nostra invitació, l’oportunitat de veure com uns quants ensenyants duem a terme el que tu em preguntes. Hi ha propostes didàctiques per a Primària, ESO i Batxillerat; una d’específica sobre aforismes, i una altra sobre poesia. Ja veus que no només jo, sinó d’altres també creiem, i així ho practiquem, que dur Fuster a l’aula és un regal per als alumnes. Hi he posat, a més, la bibliografia didàctica que ja existeix i, pel que es veu, molts no coneixen. ¿Manca d’interés pel personatge? ¿Pur desconeixement? Aquest exemplar pot omplir molts buits al respecte, i renovar ànims.
- Com a professor, quina creu que ha de ser la perspectiva que cal ensenyar de Fuster als centres educatius? És a dir, quina vessant de l’autor suecà cal promoure per damunt de les altres: la política, la literària...
- Si Fuster era variat i, per variat, ric, ¿qui som nosaltres per fer-ne reduccions interessades? El Fuster escriptor hi és inexcusable; el Fuster pensador —sobre sociologia, sobre història, sobre filosofia, sobre tota mena de problemes i situacions humans...— és un tresor massa valuós per ignorar-lo; el Fuster cívicament compromés? una necessitat per a aquesta nostra societat massa propensa a deixar-se ensibornar per les modes i poc donada a sotmetre a judici humà qualsevol aspecte; el Fuster aforismaire, un regal per a l’enteniment; el Fuster poeta... qui el taste, fàcilment hi tornarà. Sí, el tot Fuster cal promoure, perquè el tot Fuster és ric, i el tot Fuster és patrimoni nostre. A aquest enriquiment pot contribuir també De viva veu. Entrevistes, perquè hi trobem un Fuster no tant conegut, si bé ja, en part, ens l’havien aproximat Toni Mollà amb el seu Joan Fuster: Converses inacabades, i Júlia Blasco amb Joan Fuster: Converses filosòfiques.
- Creu que, a hores d’ara, les posicions fusterianes interessen als joves valencians?
- La preocupació per una vida més d’acord amb el que ens és propi com a humans crec que hi serà present sempre; pobres de nosaltres, si no. La preocupació pels assumptes del nostre País... crec que no tant. Ja duem uns quants anys de bany d’espanyolisme reduccionista, i això, amb la col·laboració més o menys conscient del professorat, ha comportat que els nostres joves miren més —alguns exclusivament!—la realitat espanyola i no la realitat social, cultural i històrica pròpiament valenciana. Es pot constatar que, d’uns anys ençà, amb la passada “popular”, els contactes efectius i les referències amb el nostre marc cultural català s’han esmorteït perillosament. L’escriptura fusteriana, la seua literatura d’idees, els és estranya per l’edat; bona ocasió, doncs, d’iniciar-los en la lectura d’escrits de pensament, i no reduir la seua educació literària als passatemps novel·lescos. Si els mestres no ho fem, ¿qui ho farà?
Si em preguntes per les posicions així dites “polítiques”, crec que ells, situats en el temps que els és propi, han de posicionar-se tot partint de la seua realitat immediata, com va fer Fuster. Per descomptat que el raonament del Mestre de Sueca —cautelós, informat, crític, gens acomodatici— els pot ser de gran ajuda, ara que la seua font d’informació bàsica és la tele; aquell mitjà de comunicació, com el cinema, del qual ens advertia el nostre escriptor que propiciava la infantilització.
En tot cas, tant si els interessen o no —conscientment— les posicions fusterianes, difícil seria per a un mestre que es creguera el seu paper no mirar d’oferir-los el feix de valors i actituds educatius que Fuster engloba: mètode científic, referència al nostre marc nacional, antidogmatisme, capacitat de raonar i argumentar, vast bagatge interdisciplinar, defensa de la pluralitat cultural —tan urgent actualment— i bona cosa d’ironia per evitar l’autocomplaença.
- A Fuster, sempre li ha agradat ser reconegut per la seua vessant literària. Encara que resulta força necessària una certa teoria valencianista, un missatge ben construït i argumentat, igual que ho feia Fuster, no?
- Cert. Ell es va construir, tot partint de reflexions, converses i lectures, el seu pensament “nacional”. I arribà a la conclusió que els valencians, si volem continuar existint com a poble, no teníem més eixida que el camí comú amb els nostres germans de Catalunya i Les Illes. I Fuster visqué aquesta realitat, si més no culturalment, amb el seu conegut apassionament cívic. Era aquesta l’única passió que ell es reconeixia: la passió pel seu poble. Ara bé, la vivència, així com la plasmació política d’aquesta convicció, ja són coses que cadascú s’ha de plantejar i planificar. N’hi ha que militen en un partit o altre, n’hi ha que creuen sentir-se obligats a col·laborar des de fora, però amb una acció cultural on caben tots. Vull dir, considere necessari un plantejament personal d’acció cívica, cultura inclosa, naturalment. Les concrecions polítiques... Ell mateix, un confés liberal d’esquerres, no s’adscrigué mai a una opció política concreta.
- Diuen que hi ha alternatives al pensament d\'arrel fusteriana en el BLOC; en l\'afirmació pot ser s\'hi entreveu la dependència que, en certa manera, en tenim; què en pensa?
- Crec que al BNV, com en altres organitzacions polítiques valencianes —i d’abast català— hi ha, òbviament, pensament de base fusteriana. Que ens podríem imaginar el País Valencià —o els Països Catalans— de la segona part del segle XX sense la seua figura i projecció social? De tota manera, si algun valencià opta per altres perspectives d’enfocament sociocultural o polític, per què ha de sentir-se obligat a fer seguidisme de les idees fusterianes? Ell ja confessava que “nunca he pretendido tener razón ni en estos asuntos ni en ningún otro, esa gloriosa imbecilidad la dejo para los que se dedican profesionalmente a estar en posesión de la verdad”. Què vol dir això de tenir “dependència ideològica” de Fuster? Els ciutadans conscients —ell n‘era un bon exemplar— analitzen la realitat que els envolta amb criteris propis; que valga la pena tenir com a referència el pensament o l’anàlisi racional d’altres és cosa òbvia, no?.
- No és perillosa aquesta lectura unívoca i poc crítica que fa alguna gent dels textos de Fuster? Certament sembla que van contra els fonaments de la seua obra, no creu?
- Naturalment. Si alguna cosa defensà i practicà ell va ser la llibertat de pensament i l’enfocament crític de la realitat i de les idees, sobretot del “dogma oficial”. Una altra cosa és entestar-se a violentar el pensament fusterià fent-li dir el que ell no hi deia. Cal una acurada lectura per atrevir-se a dir que la meua interpretació coincideix amb la seua.
Si per lectura unívoca entens allò de “la primacia del Fuster polític”, la cosa encara seria més greu. Joan Fuster era un pensador complet, i opinava sobre política i —sobretot— sobre moltíssimes altres coses. Li preocupava veure’s identificat amb el parcial 15% de la seua escriptura. Ara bé, qui ha estat autoritzat a eliminar de l’obra d’aquest ciutadà compromés vitalment amb el seu país tot allò que hi ha de contingut cívic i polític? De segur que ell no ho hauria consentit mai. I les hores —i converses— que dedicà a conéixer la nostra història i a mirar d’explicar-se-la i dir-nos-ho clar i català, les suprimim pel nostre compte?
Potser, algú ha univisionat Fuster. Per a massa lectors, el nostre escriptor és, per davant de tot —i, a voltes, exclusivament— l’autor del Nosaltres... I, és obvi, que ací no s’acaba Fuster. Ell mateix, en més d’una ocasió, ja se’n ressentia, i li ho manifestava a M. Roig: “Trobe que és bastant injusta la gent que ha preferit veure, en mi, un autor historicopolític, l’autor de Nosaltres, els valencians, o de papers similars, potser en detriment d’una actitud d’elaboració intel·lectual que jo faig i per la qual he sentit i sent una gran predilecció.” És clar que encara molts ens hem de rellegir tota la seua producció, abans de reduir-la a determinats temes i enfocaments. Milers d’articles —i moltes estones d’entrevista—, en unes quantes plataformes, ens mostren més d’un angle desconegut de la personalitat literària i humana del pensador de Sueca.
- Un dels nostres lectors, Jordi Puig Muñoz, ens ha enviat algunes de les preguntes que apareixen en aquesta entrevista, ja que es considera un “admirador d\'aquest gran i senzill home”, quin missatge podria donar a tots aquells lectors aficionats a l’obra fusteriana i com els convidaria a llegir De viva veu. Entrevistes (1952-1992)?
- Mira, sobre com llegir aquest volum d’entrevistes no gosaria donar receptes; però, ja que en són moltes i de variats temes i perspectives, que cadascú s’ho munte com millor li plaga; això sí, sense perdre de vista la lògica situació cronològica del document. Potser no hi fóra sobrer aquell consell que donava el Mestre per a millor pair els seus aforismes: «les acumulacions de “consells...” —preguntes i respostes en aquest cas— mai no podran ser “digeribles” a la manera d’una novel·la, un poema o una monografia...». La pròpia curiositat (tema, moment de la vida de Fuster, mitjà de publicació, periodista...) pot marcar-ne la ruta de lectura. Si bé, per a tenir una idea exacta de l’evolució del personatge i de les diverses mirades que s’hi han projectat, sembla recomanable una lectura cronològica, l’ordre en què apareixen les diverses converses en el nostre volum.
Donar un missatge? Bé: sempre pagarà la pena escoltar a qui de segur té coses a dir, i més si són ben dites. Aquest és el cas d’un dels nostres millors pensadors dels últims temps: Joan Fuster. Jo m’ho crec, ho practique i, conseqüentment, hi incite.
Anna San Ruperto
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PARLEM DE CINEMA: IDEES PER A REGALAR (Nadal 2.003)','
Benvolguts amics del Diariparlem. Amb este article de la secció Parlem de Cinema pretenem donar-vos algunes idees per si heu de regalar-li alguna pel.li o llibre relacionat amb el cinema a la vostra parella, familiar o amic, o vosaltres mateixos voleu donar-vos un homenatge amb esta paga extra que quasi tots cobrem estos dies.
Fonamentalment esta selecció conté novetats d\'estos últims mesos, en ella no hem tingut en compte els preus que en el cas d\'alguns DVD´s arriben a ser desorbitats i finalment, que com és lògic està basada en el punt de vista subjectiu del que això subscriu.
DVD´S I VIDEOS
Col·leccions i Packs.-
Aliïn Quadrilogy.- impressionant pack amb un total de 9 discos, a raó de 2 per cadascun dels films d\'una de les millors sagues del cinema de terror de tots els temps més 1 disc extra. Amb nomenar als seus quatre directors: Ridley Scott, James Cameron, David Fincher i Jean Pierre Jeunet, està tot dit. A reivindicar l\'última part.
Col·lecció Ingmar Bergman.- edició en dvd de 13 obres del cineasta suec considerat com un dels millors realitzadors de la història. La meua preferida és Fresas salvajes.
Col·lecció Charles Chaplin.- edició especial de les grans obres del mestre del cinema mut. Atenció a Tiempos modernos i El Gran Dictador visionades enguany en cinemes de tot el món.
Pack Indiana Jones.- quatre discos amb els tres films de la saga més entretinguda de la història del cinema, per a mi molt per sobre de la Guerra de les Galàxies i que ben prompte tindrà una quarta part, sens dubte innecessària, sobretot tenint en compte l\'edat de Harrison Ford. Encara recorde l\'estrena de la primera part en el cinema Oest, al·lucinant.
Col·lecció Pier Paolo Passolini.- encara que, com sempre, falta la polèmica i esgarrifos Saló o los 120 dias de Sodoma que ni tan sols va ser editada ací en video, sí estan Los Cuentos de Canterbury i Las mil y una noches.
Pack Jacques Tati.- absolutament recomanable revisió dels millors films del poc valorat actor i director francès, alter ego del seu Monsieur Hulot i un cineasta clarament avançat al seu temps. A més, disc extra amb els seus curtmetratges.
Col·lecció Wim Wenders.- sempre és una alegria tornar a vore films com París, Texas o El cielo sobre Berlín i sobretot amb algun extra incorporat.
Cinema Recent
Ciudad de Dios (de Fernando Meirelles).- cinema compromès des de Brasil, però sobretot cinema de veres. Una de les millors pel·lícules del passat any 2002, acaba de ser elegida pels crítics de Nova York com la millor pel·lícula estrangera d\'este 2.003. Quin goig fa dur-los un any d\'avantatge!
Bowling for Columbine (de Michael Moore).- encara en la cartellera de matinada de les grans ciutats espanyoles, inclosa València. Deurien comprar-la tots els instituts i passar-la com a part d\'esta assignatura que en la meua època s\'anomenava Ètica.
24 Hour Party People (de Michael Winterbottom).- fals documental sobre la moguda de Manchester i el seu club La Hisenda. Només per tornar a escoltar estos temes que precísament a València no parem d\'escoltar en esta època ( New Order, Joy Divisió,...) val la pena la seua adquisició.
May (de Lucky McKee).- un dels descobriments del Sitges-2002, posseïx un encant fora del comú en les pel·lícules del gènere de terror.
El Pianista (de Roman Polanski).- un tros d\'història convertit en un \"tros\" de pel·lícula per un director que ja semblava perdut per al bon cinema.
28 Dias Después (de Danny Boyle).- una de les més encertades aproximacions al món dels zombis de George A. Romero filmada molt encertadament en video i que la crítica \"seriosa\" va deixar per terra una vegada més.
El Color del Paraíso (de Majid Majidi).- una delícia des del prolífic país d\'Iran del director més accessible i interessant dels nombrosos que estan eixint per allí en estos últims anys.
Las Aventuras de Mortadelo y Filemón (de Javier Fesser).- només per tindre en la teua videoteca la imatge d\'esta Rue del Percebe per la qual has passat un cabàs de vegades (és el carrer de d\'Alt del Barri del Carme) i a la qual em tem li queda poc de vida, val la pena la seva adquisició. A més té els millors efectes especials fets en el nostre país, és molt divertida i és l\'única espanyola en tota la llista.
Nous Clàssics
Elígeme (d\'Alan Rudolph).- encara que posteriorment tot el que ha fet haja esta pèssim, les primeres obres d\'este cineasta eren totes molt recomanables i sobretot esta, que va arribar a donar el nom a un pub en el Madrid dels anys 80.
Trainspotting (de Danny Boyle).- una de les millors pel·lícules britàniques dels últims temps amb una banda sonora que val la pena tindre (Underworld inclòs). L\'anuncien com \"el muntatge definitiu\".
Chungking Express (de Wong Kar Wai).- l\'obra que ens va donar a conèixer a un dels directors més originals dels últims anys a través del nostre festival de cinema preferit, el de Sitges i que només es va poder vore a València gràcies a la Filmoteca.
Posesión Infernal (de Sam Raimi).- disbauxat i divertit film de terror, també ha pogut vore\'s en pantalla gran enguany amb esta nova versió remasteritzada i tot això.
La Princesa Mononoke (de Hayao Miyazaki).- el millor director de cinema d\'animació de tots els temps amb un dels seus millors treballs ple d\'extres.
Clàssics de Sempre
La noche del cazador (de Charles Laughton).- quina pena que este gran actor no dirigira més pel·lícules després d\'esta intrigant història amb un Robert Mitchum que se n\'ix.
Casablanca (de Michael Curtiz).- segons tots els entesos, una de les obres mestres del cinema USA de tots els temps. Per a classicòmans.
Apocalypse Now Redux (de Francis Ford Coppola).- una altra de les estrenades novament en cinema encara que ací més justificada doncs conté bastant metratge addicional.
LLIBRES DE CINEMA
Cine de los años 70, 80 y 90 (Col·lecció Taschen).- encara que només és nou el dels anys 70, estupenda col·lecció editada pels experts en art Taschen amb la major profusió de documents gràfics vista mai en llibre. Només la selecció de films deixa una mica que desitjar, sobretot tenint en compte que està feta per un alemany.
Guionistas/Cine (Declan McGrath i Felim MacDermot).- entrevistes als millors guionistes del món. Una raresa doncs no és gens habitual poder saber coses sobre el treball de gent com Steven Zaillian o Jean Claude Carriere, és ideal per a guionistes novells.
Estúpidos hombres blancos (de Michel Moore).- si tens un familiar \"roget\" pots fer doblet de M. Moore amb el DVD i el llibre, diferents en contingut iguals en mala llet i intencions.
Jim Jarmusch (Festival de cinema de Las Palmas).- encertada publicació sobre este magnífic director independent d\'entre altres Dead Man.
La Fàbrica de los sueños (de Jesús Palacios).- típic llibre de pel·lícules d\'un dels crítics més sagaços i diferents dels últims anys.
El Cine de los hermanos Coen (de Frederic Astruc).- per a fanàtics d\'estos americans que no ho semblen més que pels continguts dels seus films pel tractament de les seues històries Fargo o Muerte entre las flores).
Novísimo Cine Japonés (del Festival de Cinema de Sitges).- per a fans de Takashi Miike o Shinya Shukamoto, entre els quals m\'incloc. Imprescindible, només es pot trobar a través de botigues especialitzades.
Hammer, la Casa del Terror (de Juan M. Corral).- sobre la productora més prolífica del cinema de terror de tots els temps. Completíssim i fonamental per als amants del cinema més clàssic.
Pabloco Sánchez
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: PARLEM DE LLIBRES: HISTÒRIES PER A REGALAR O REGALAR-SE','En estes dates tan assenyalades, potser molts heu pensat en regalar un llibre; quan no sabem quin escollir, de vegades acudim a les llistes dels més venuts que no són de ben segur els més llegits. Des d\'esta secció anem a recomanar alguns llibres que jo triaria per que considere que lliguen qualitat literària, conten una bona història i, sobretot, són de lectura amena.
En primer lloc destacaria, com no, La pell freda
d\'Albert Sánchez Piñol, que va camí de convertir-se en el primer best seller en la nostra llengua d\'abast internacional, en el qual trobem una història a mig camí entre el terror i l\'aventura.
Un altre llibre que està triomfant és L\'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón; el seu èxit de vendes es deu a la confiança de tants i tants lectors que l\'hem llegit i continuem recomanant-lo com una bona opció. La trama té una bona dosi d\'intriga al voltant dels llibres i l\'acció se situa en l\'etapa de la postguerra espanyola.
La recerca d\'un altre llibre és també el punt de partida de Ex libris
de Ross King, un llibre d\'aventures, intrigues i misteris que recorre l\'Europa del segle XVII.
Continuant per este camí sobre misteris arqueològics i el seu entorn màgic, hi ha un llibre que continua reeditant-se, La lápida templaria de Nicholas Wilcox, on un alt dignatari eclesiàstic espanyol mor en circumstàncies misterioses, i el seu nebot i hereu descobrïx que algú ha robat el contingut d\'una carpeta retolada Taula de Salomó i làpida templària. En la seua recerca, es posa de manifest una complexa trama de segrests i assassinats.
Si el que vos agrada són les històries de terror, l\'editorial Solaris ha publicat recentment La casa infernal de R. Matheson. La trama gira al voltant d\'una investigació d\'una casa maleïda. És una estupenda història de terror amb fantasmes i manifestacions sobrenaturals de tota mena. Del mateix autor tenim publicat en valencià Sóc llegenda, on en un món ple de vampirs, l\'amenaça ve de l\'única persona, el protagonista, que no ho és.
Un altre d\'ambientació britànica és El terror d\'Arthur Machen, novel.la curta publicada al 1.917. Conta una sèrie de succesos inexplicables i de gran violència provocats pel que se suposa una manifestació del mal. És una novel.la de terror còsmic en la que el més sorprenent és el desenllaç.
En quant a la narrativa policíaca, són molt destacables autores com P.D. James que té un munt de llibres publicats en Edicions B i de la que ja s\'ha traduït l\'última història, La sala del crimen
protagonitzada per l\'inspector Dalgliesh, el qual haurà de resoldre uns crims perpetrats en un xicotet museu londinenc. Si encara no heu llegit res d\'esta autora, vos recomane també la que jo considere la millor de les seues obres: Intrigues i desitjos, un esfereïdor relat sobre assassinats múltiples.
L\'escriptora Donna Leon, d\'origen americà però afincada a Venècia, escenari de les seues històries, acaba de publicar en castellà Malas artes
. Les seues narracions són interessants per que conjumina la denúncia social amb el retrat costumista de la vida veneciana actual.
I per als amants de les grans històries, dues obres escrites, sens dubte, en estat de gràcia: El palau de la lluna de Paul Auster, llibre sobre la recerca de l\'origen i sobre la identitat del pare; una història que seduïx des de la primera pàgina, tant per el desenvolupament psicològic dels personatges com per la seua prodigiosa prosa. I Quartet d\'Alexandria de Lawrence Durrell; quatre personatges protagonistes de la mateixa història, fan una revsió dels fets que han viscut tots plegats des de diferents punts de vista. Cadascun dóna nom a un llibre; a més, és una visió nostàlgica sobre la ciurtat d\'Alexandria. Si vos agrada subratllar frases memorables, el primer llibre, Justine no té desperdici.
Per acabar, no ens podem oblidar del nostre autor més internacional: Ferran Torrent; les dues últimes novel.les, Societat limitada
i Espècies protegides
són un viu retrat panoràmic de la societat valenciana i ens descobrix les claus ocultes del finançament dels partits polítics, l\'especulació de les grans constructores, la destrucció del medi ambient... Tots esperem delerosos la tercera i darrera part d\'esta trilogia.
Bon any i bona lectura
Iolanda S. Liern
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL MUT DE LA CAMPANA\"','
L’ENCERT DE LOZANO: EL MUT DE LA CAMPANA
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autor: Josep Lozano
Editorial: Bromera. Col.lecció Eclèctica
ISBN: 84-7660-789-X
SINOPSI
Josep Lozano Lerma, escriptor d’Alginet (1949), ha trencat un silenci creatiu de més de deu anys amb la novel·la El mut de la Campana (Edicions Bromera, Col. L’Eclèctica núm. 100). Però la nova obra de Lozano ha trencat alguna cosa més. Ha trencat la relació que des de fa més d’una dècada hi havia entre l’autor i la seua obra més coneguda. Crim de Germania, el primer gran èxit literari de Lozano, ja no serà l’únic referent de l’escriptor d’Alginet. Des d’ara per parlar de l’obra de Josep Lozano es fa imprescindible esmentar El mut de la Campana.
Ambientada a la primera meitat del convuls segle XVII, que s’inicia amb el decret d’expulsió dels moriscos, l’acció conclou avançada la segona meitat del XVII, després d’haver sobreviscut el protagonista a la terrible pesta del 1647 que sacsejà amb virulència la ciutat de València. El mut de la campana és una història d’ambicions terrenals, de passions amoroses, de religiositat i de pecat, protagonitzada pel frare dominic Bernat Crestalbo i dona Constança, actriu de passat no massa decorós, casada amb un vell militar. És una història d’amor prohibit, secret, pecaminós i delictiu en una ciutat de València influenciada per l’Església en molts aspectes de la vida. Una ciutat de València envoltada de muralles, tancada a l’exterior, en què la depressió i la repressió eren elements molt comuns.
Bernat i Constança, personatges principals, porten el pes de la novel·la. Ell, amb grans dots d’oratòria i amb la ambició imbuida per sa mare vol escalar posicions en l’església valenciana del moment, però el desig carnal, entrebanca eixa aspiració i l’aboca al fracàs. Ella, sense perjudicis i cansada ja del seu vell marit, vol conquistar l’amor del jove Bernat. Junt a ells, altres personatges secundaris: la mare, Martina Baixauli, el prior de València, Baltasar Català, els dements la Monya i el mut de la Campana, que dóna nom al llibre, etc.
COMENTARI
La història de Lozano manté l’interés del lector, però el llibre també atrapa al lector per la manera com són contats els fets. Per la descripció de determinats moments o per l’ambientació tan encertada que ha elaborat l’autor. Aquest, l’autor coneix –jo m’atreviria a afirmar que s’ha passejat o xafat - cada carrer, cada camí o cada edifici que apareix al llibre. Es nota que no hi ha cap lloc que aparega al llibre per casualitat. Tots i cadascun dels escenaris han estat constatats personalment o documentalment per l’autor: ja siga una església de la ciutat de València, un palau senyorial de Xàtiva, l’església de la Sang de Llíria o la Casa dels Frares de la Talaia a Llombai. I eixa meticulositat creativa de Lozano li dóna a l’obra una gran versemblança.
Com també li dóna versemblança, l’enorme tasca de documentació que hi ha darrere de les tres-centes pàgines del llibre. Els fets històrics o els successos quotidians que apareixen en el llibre tenen tots el seu punt d’autenticitat. En això és nota la lectura i l’estudi de fonts escrites de l’època que ajuden a descriure situacions de manera tan fidedigna, jo diria quasi cinematogràfica. Entre les descripcions més impactants, totes elles d’un barroquisme d’acord amb l’època que retraten, remarcaré l’acte de fe de la Santa Inquisició en què ajusticien a la foguera unes persones per luterans i per sodomites; o la visita que Bernat Crestalbo fa de menut amb sa mare, Martina Baixauli, a la Casa dels Orats de l’Hospital General, on contempla els bojos més perillosos tancats en gàbies fent i dient tota mena de despropòsits; o les descripcions del Carnestoltes o de la processó del Corpus de València. La força descriptiva és de tal magnitut que el lector no pot deixar de sentir l’aroma de les pólvores o del perfum que porta Constança quan passeja amb el seu espós o la pudor d’orí del corral de la Casa de les Farses, quan Bernat acudeix a vore una representació.
La precisió de les paraules emprada per Lozano, dóna al text versemblança i excel·lència literària. Si a la seua novel·la Ribera, Lozano feia un homenatge a la llengua col·loquial de la comarca, a El mut de la campana, l’autor ha fet un monument a la llengua del segle XVII. Paraules, expressions i girs populars, refranys, cançonetes es presenten en les pàgines del llibre, sense perdre el regust que donen els quatre-cents anys que hi ha de diferència entre aquella època i l’actualitat, però al mateix temps el llibre està escrit, amb el que podríem dir un llenguatge de factura actual, de lectura fàcil. Un llibre en què és inversament proporcional el temps que ha costat d’escriure amb el temps que costa de llegir. Estem davant d’un llibre del que sentireu parlar. Una història d’ambicions i de passions humanes, situada per Lozano en el lloc i en el moment històric adequats. Un llibre treballat fins a l’últim detall, en què Lozano ha encertat de ple, des del títol a la coberta, des de l’argument a la manera de contar-ho.
Vicent Climent i Ferrando
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALGINET (RIBERA ALTA)','
De fundació musulmana, el seu topònim prové de l’àrab Al_janna, que significa terra de regadiu –horts, El rei Jaume I li la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d\'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1.604 el senyor d\'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d’Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, per què usurpava l’aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d’abastir carn motivat per què el senyor va arrendar aquest dret apujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l’església parroquial demana la franquícia del dret d’amortització de 1.500 lliures i construeix l’actual. El 1819, amb l’abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua indepèndencia. El 1885 un llegat d\'Eulàlia Escober permet la construcció d’un hospital. En 1745, segons el padró, el 85% dels pagesos tenia el 84 % de la terra, però el 1832 els canvis socials deixen la xifra en tan sols el 68% de la renta agrària per al 81 % dels llauradors, que passen de 157 a 513.
L’alcaldia –2003—l’ostenta el PSPV que compta amb 9 regidors, 4 en té el PP, 2 el Bloc, 1 GD’A i 1 UV. La població en 2002 és d\'11.661 alginetins. L\'any 2.001, un 80% dels habitants declararen saber parlar valencià.
Ajuntament
És un poble prou ben comunicat, situat en un pla a 31 m d’altura. Les aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km2. L’agricultura es basa, fonamentalment en els cítrics, també s’hi conreen hortalisses i n’hi ha cultius de secà.
Torre Borrero
Arquitectònicament compta amb:
-El castell, de 1417, reconstruit en el XVI. En 1875 va ser comprat i eliminades les dues torrasses que el flanquejaven per instal·lar-hi l’ajuntament.
-Les torres de Luengo i del Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
-L’ermita de sant Josep, neogòtica del XIX, amb un retaule de gran valor.
-L’església parroquial (1654-1699) construïda sobre l’antiga, de 1330. El campanar i la capella de la comunió són del segle XVIII.
-Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col.·legi del Sagrat Cor de Jesús.
-Cal assenyalar la permanència d\'alguns exemples de la casa típica de llaurador amb entrada per a carro (queden molts guarda-robes), l\'estable pels animals, la pallissa, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljub per subministrar-se d’aigua. També queden algunes cases de camperols terratinents de les darreries del XVIII i algunes altres de la petita burgesia agrícola que va florir a finals del segle XIX amb el conreu de la taronja.
Torre Luengo
Cal ressenyar les festes de sant Antoni del porquet, protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres, la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s\'afegiren les danses tradicionals que s\'havien perdut.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Alginet.net
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: SALVADOR CARDÚS, SOCIÒLEG I PERIODISTA','
ENTREVISTA A SALVADOR CARDÚS PERIODISTA I SOCIÒLEG
\"ELS VALORS NO ES PREDIQUEN NI S\'INCULQUEN SINÓ QUE S\'HAN DE VIURE COM UN ESTIL DE VIDA, COM UNA MANERA DE FER\"
Salvador Cardús
(Terrassa, 1954), periodista i sociòleg, treballa actualment com a Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cardús, es pot considerar la persona idònia per parlar de qualsevol tema, i això és el que hem intentat. Religió, cultura, mitjans de comunicació, fenòmens nacionals, educació ... aquests són alguns dels temes que hem tractat en aquesta entrevista que hem realitzat amb motiu de la publicació de la seua darrera obra Ben Educats. Cardús, però, ja du a la seua esquena més d’una desena d’obres publicades, des de Política de paper. Premsa i poder a Catalunya (1981-1992) o Algú sap cap on anem?, fins les més recents com El desconcert de l’educació i Estalvi, ciutat i progrés. Altre dels camps que domina és el periodístic, així podem destacar la seua tasca com a creador i director de la revista Crònica d’Ensenyament (1987-88) i també el lloc de subdirector que va ocupar al diari Avui (1989-91). Ha col·laborat, i ho segueix fent, en periòdics com El 9 Punt, La Vanguardia, Deia i l’Avui. A continuació us presentem l’entrevista que han realitzat els nostres lectors.
- Enhorabona pel seu llibre, “Ben educats”. Ja era hora que des d’una òptica no conservadora es reivindicaren les bones maneres, l’educació, l’urbanitat, d’una manera activa. Tot i que fa poc temps que ha eixit, com l’han rebut els cercles progressistes? Ho ha pogut palpar ja?
De moment, no hi ha hagut cap crítica de les que serien previsibles des del pseudoprogresisme educatiu que està encallat ideològicament en els anys seixanta. La veritat és que l’espero, i reconec que hi ha alguns punts febles per on poden “atacar”. Però no els els diré jo mateix, oi?
- Fa uns dies en una de les presentacions del seu nou llibre va qualificar al President del FC Barcelona, Joan Laporta, com a “model de bona educació”. Ens podria dir algun exemple de “model de bona educació” valencià? Perquè?
Estic segur que hi ha models de bona educació al País Valencià, encara que no sigui fàcil trobar-los en la vida pública política o esportiva. Fins fa quatre dies, l’anterior president del FC Barcelona, també era un model de molt mala educació! Però en el cas valencià, estic segur que el problema és meu per no conèixer prou bé tot el país.
- Hi ha polítics amb “bona educació”?
Sí, i tant. Potser no sempre i en tot moment. Però, generalment, en són. Penso, sobretot, en els que conec més, com el president Pujol o l’anterior president del Parlament, Joan Rigol. I espero que ho seran els que ara han entrat al govern, tot i que és coneguda la impuntualitat del president Maragall. Però ara no parlem de “bons polítics”, sinó del respecte de les formes que facin possible la convivència. I aquí, hauríem de dir que un polític mal educat és el que fa una política que dificulta la convivència, cosa que assenyalaria molt especialment gent com Aznar i companyia. En general, tampoc no em sembla un model de conducta ben educada la dels parlamentaris espanyols, que sovint es comporten de manera incívica amb els adversaris polítics a la mateixa Cambra.
- Què hem de fer per a estar “Ben educats”?
És, fonamentalment, qüestió de tenir en compte els nostres conciutadans i de respectar la seva presència, especialment quan hem de compartir espais comuns. Cal adonar-se de la importància que, diguem el que diguem, tenen les formes en la comunicació interpersonal i en l’expressió de bons sentiments.
- Per què ens recomanaria que llegim el seu darrer llibre?
Perquè proposa una manera diferent de pensar la bona educació, d’una manera gens retòrica, al marge dels discursos sobre valors, que considero terriblement confusionaris i inútils. Crec que és raonable que ens preocupi la convivència, però és important saber plantejar bé el problema per tal que, efectivament, tingui solució. I això és el que ofereixo en el meu llibre, escrit, d’altra banda, en un estil molt directe per tal que tots ens entenguem.
- En “El desconcert de l’educació” tot pareixia ser de sentit comú, de calaix... I, tot i que trobe que té un gran mèrit saber verbalitzar el “sentit comú”, no pensa que el problema de tot plegat (de l’educació) és, en definitiva, que tot ho fem massa complicat, artificialment complicat?
Ben d’acord. I si em dius que no anava gaire més enllà d’aplicar aquest sentit comú, no només no em molesta, sinó que ho considero un elogi. En educació, efectivament, hi ha un excés de retòrica, que ha portat a una gran confusió. Posar les coses en el seu lloc, em sembla una feina ingent i fonamental, a la que jo només puc contribuir modestament.
- La TV3 podria ser ara mateix l’única televisió de l’Estat que no fa allò que anomenem “telefem”; fins i tot, hi abunden els programes formatius. Tenint en compte que la televisió s’ha convertit en un element important en l’evolució de la societat. Pensa que en un futur més o menys llunyà, aquesta diferent oferta televisiva ajudarà a fer una societat catalana diferent, més avançada, més culta?
No sóc tan optimista. De la mateixa manera que considero que la televisió no és la culpable de tots els mals que li atribuïm, tampoc confio en que sigui la garantia de cap millora. Diria que la televisió simplement expressa la manera de ser de la societat que la fa. Si TV3 és diferent, és perquè hi ha una bona part de la societat catalana –una massa crítica suficient- que és diferent. La idea, doncs, és que si la societat catalana segueix sent més avançada i culta, seguirà tenint una oferta televisiva més culta, al costat –inevitablement- del telefem que també és consumit de manera massiva –i lamentablement- pels catalans.
- Un dels programes més vist a les televisions són els partits de futbol, no creu que aquests són un espectacle amb gran falta de civisme?
Sí. S’ha degradat un espectacle que era familiar, de diumenge a la tarda. La necessitat de dramatitzar la rivalitat, d’exagerar la competitivitat per raons comercials, ha espatllat les formes. M’agrada, per aquesta raó, el nou estil de la directiva blaugrana, perquè volen fer del Barça un model de bona educació. A veure si se’n surten millor que de fer gols!
- Com creu que està influint la rivalitat del futbol en la societat?
La rivalitat esportiva és un mecanisme que permet derivar altres rivalitats –agressivitats, frustracions, impotències...- a un espai simbòlic. En un cert sentit, més val que aquestes agressivitats es desplacin cap aquest terreny simbòlic que no pas que es mostrin directament al carrer. Ara bé, el problema arriba quan el futbol mateix, en crea de noves d’agressivitats i frustracions que llavors surten de l’espectacle i acaben amb violència a les grades o al carrer. Els directius i els mitjans de comunicació, però, hi tenen una gran responsabilitat.
- Molts dels que vivim al País Valencià, no ens vam perdre en el seu moment l’emissió del programa “Ciutadans”, del qual crec que vosté va ser guionista. Felicitats per la seua tasca. Té previst fer o participar en algun altre programa per a TV?
Efectivament, Ciutadans va ser la meva primera experiència a televisió, com a assessor i guionista. Jo també en tinc un gran record. Va ser un treball fet de manera molt artesana, amb temps i reflexió, cosa que no sol ser habitual a la televisió. Després vaig col·laborar amb el mateix equip a Les coses com són, i més tard, Vides Privades. Però cada vegada les coses es feien més acceleradament, i el meu paper era més irrellevant. De moment, l’únic que tinc entre mans és una recerca que vol ser una història de la immigració al segle XX, de la que n’estem preparant, també, una sèrie televisiva. Però falta que interessi algú i la vulgui produir.
- Un lector del nostre diari afirmava que veia la TV3 i sols apareixien “catalans il·lustrats: persones educades i amb una bona capacitat d’argumentació”. I per a ell, que havia viscut durant un any a Barcelona i l’Hospitalet “a Catalunya n’hi ha de tot, també persones grolleres i simples” La seua pregunta deia així: Es tracta d’una política premeditada de la cadena? Si és així, quin és el motiu?
Un mitjà de comunicació no ha de reflectir “tot” el que hi ha al carrer. Si volem veure el carrer, només cal anar-hi. Per això, tampoc em sembla que un mitjà de comunicació hagi de parlar “com es parla al carrer”, entre d’altres coses perquè a part de parlar malament, TV3 hauria de parlar espanyol a carretades. Un mitjà dóna veu a allò que considera interessant. Així, si hi ha un debat, és lògic que s’hi convidi gent amb una bona capacitat argumentativa i comunicativa. Si no, el mateix espectador, canviaria de canal. Pel meu gust, TV3 encara dóna massa cabuda a la grolleria i a un parlar poc acurat, donat el caràcter públic que té i, per tant, de model social.
- Per què pensa que els altres canals no ho fan o, directament, fan el contrari, com Canal 9 que sempre trau a antena els personatges més estrambòtics?
Hi ha dues maneres de tenir audiència: la via fàcil del telefem, que exaspera els sentiments més baixos que tots tenim, o una via més complicada que consisteix a fer televisió de més qualitat, però fent-la prou ben feta com per captivar l’audiència i interessar-la en qüestions d’una certa importància social. No es pot perdre mai de vista que la televisió és un mitjà de masses, i no se’n pot fer per només quatre gats. Però TV3 –i no cal dir-ho, la BBC i altres- ha demostrat que es pot fer bona televisió i interessar el públic. Però és més difícil i demana més intel·ligència, temps i, a vegades, recursos.
- El periodista espanyol Juan Luís Cebrián, va afirmar l\'altre dia que el telefem “és més nociu que el terrorisme”. Comparteix esta opinió?
És una exageració que es pot entendre en un sentit general: el telefem té una incidència gran i constant en una part important de la població i és ideològicament, educativament, socialment, i en general per a la convivència, molt nociva. Més nociva que el terrorisme, que té un abast dramàtic, però molt limitat i, en qualsevol cas, amb una recepció social negativa. El pitjor, però, és que el PP hagi fet del “terrorisme” un espectacle de telefem, sumat una cosa a l’altra.
- Als diaris, cada cop menys, es pot notar el periodisme d’investigació, ningú no respecta els espais d’informació (tot és opinió), els amos dels diaris són empreses (les mateixes, dos o tres) que, a més, no tenen res a vore amb el periodisme... Vostè, com a periodista, comparteix el meu desfici?
Sí. Completament. Em preocupa la concentració empresarial, la conversió de les empreses de premsa en grans indústries multimèdia que converteixen els diaris en aparells de propaganda dels seus productes. I lamento la manca de periodisme d’investigació de veritat, així com aquesta manera d’informar que et quedes a mitges, sense poder anar a fons de la notícia i, per tant, sense entendre-la.
- Creu necessària la creació d’un espècie de “Consell Regulador del periodisme escrit”? No parle de censura, parle d’una institució que vetllara per què es complira el codi deontològic del periodista.
De fet, jo tinc l’honor de formar part del Consell de la Informació de Catalunya del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que té aquestes funcions ordenadores i que vetlla per l’aplicació del codi deontològic del que el mateix col·legi es va dotar. Us convido a veure la feina que fa –limitada per la manca total de pressupost, ja que la feina la fem de manera altruista- a www.infocic.org
. Us interessarà veure el casos que tractem i com es resolen.
- Imagine’s: any 2003, un xiquet o una xiqueta d’uns 10 anys que viu en un medi urbà (València o la seua àrea metropolitana, per exemple) i que els seus dos pares treballen (classe mitjana). Què incidirà més en la seua educació? La televisió? La família? El col·legi? Els amics? Em podria classificar estos elements per ordre d’importància?
Tot depèn del temps que dediqui a cada un d’aquests àmbits i dels sentiments que hi hagi implicats. La família és la que té més possibilitats d’influir... si vol. És a dir, si hi ha temps de convivència familiar i si són capaços de crear un clima afectiu positiu. L’escola és també molt rellevant. La televisió s’ha d’entendre que només és important perquè omple les deficiències familiars i escolars. Ho pot arribar a ser molt, d’important, si l’escola no fa bé el seu paper, i sobretot si la família és absent en la vida del xiquet o la xiqueta. Els amics són també molt importants, més que no pas la televisió, des del meu punt de vista, sobretot si sabem educar l’amistat en un sentit sòlid i positiu.
- Un lector ens parlava així des de la seua posició com a pare de família: “hi ha una cosa que no m’agrada especialment de l’actual model educatiu. Es confón aprenentatge amb joc, hi ha una mena d’obsessió per fer de l’ensenyament un joc. I adquirir coneixements és dur, cal esforçar-se, habituar-s’hi, de fet, la vida és dura. No ho troba contradictori tot plegat? Què en pensa?”
En els meus llibres he criticat la idea de recolzar l’activitat educativa en la “motivació” i d’oblidar el paper important de l’educació de la voluntat, que només s’endureix a través de la capacitat de superar dificultats. És recomanable el llibre de José Antonio Marina “El misterio de la voluntad perdida”.
- És necessari una escola ideologitzada, front una societat preocupada pels continguts materials, mercantilitzada? No caldria un ensenyament que prioritzara valors com la solidaritat, la sostenibilitat, etc. de manera militant?
Jo desconfio de la capacitat ideologitzadora de l’escola, i a més no m’agrada imaginar una educació que s’acosti a l’adoctrinament. I menys, en una societat plural com l’actual. Els “valors” no es prediquen ni “s’inculquen” sinó que s’han de viure com un estil de vida, com una manera de fer. I aquest és l’espai i la responsabiltat de la família. A l’escola, prefereixo que els diversos professors, amb la seva manera de fer, transmetin diverses maneres d’entendre el món i que, en tot cas, sigui un espai on s’aprengui a reflexionar racionalment sobre els diversos punts de vista. Però, insisteixo, no crec en una escola “militant”.
- Una lectora ens contava com abans a l’institut ella valorava més “al professor col·lega i amable, que no pas a l’autoritari” Ara que és professora (39 anys) veu com els seus alumnes respecten més al professor autoritari i dur, “aquell que no facilita el diàleg, el consens” Què ha passat? Per què aquest canvi?
Jo diria que valoràvem el professor que no era autoritari i que es mostrava dialogant, però això es feia en un marc d’autoritat clara i transparent, perquè la institució mateixa era respectada. Ara, el col·leguisme no funciona perquè no hi ha un marc general de respecte i autoritat que funcioni i en el qual es moderi aquesta bona relació. En canvi, un cert autoritarisme, no sé si funciona, però certament estalvia problemes. En qualsevol cas, caldria distingir bé entre autoritat –necessària- i autoritarisme –negatiu i prescindible-.
- Com es pot revertir aquesta situació?
Exercint l’autoritat del docent i de la mateixa institució escolar amb claredat, rigor i desacomplexadament. I cal evitar el col·leguisme i trobar un esperit de diàleg i proximitat que no desdibuixi el lloc que correspon a cadascú. Caldria, també, revisar els mecanismes de comunicació, en un sentit profund, tal com suggereixo a Ben educats.
- Quins instruments veritablement efectius podem aplicar els professors a l’aula per a evitar la violència?
No ho sé. Però un marc d’autoritat transparent, l’entrenament en l’obediència com a virtut necessària per a qualsevol aprenetatge, un clima afectiu positiu i respectuós, hi pot ajudar. Però això, ja ho sé, no deixen de ser paraules...
- Tenint present la situació actual de l\'educació musical en les aules dels instituts, i també la situació futura que s\'esdevindrà en cas de l\'aprovació del projecte de decret de la LOCE, quines creu que poden ser les conseqüències per a la formació cultural dels nens i nenes, nois i noies del nostre país?
A més de ser un bon aficionat a la música –he cantat molts anys a corals diverses, quan era jove al Registre 23 i tots els meus fills la practiquen com a professionals o aficionats- sempre m’ha semblat que era un instrument educatiu de primer ordre. Primer, per l’educació de la sensibilitat artística, però sobretot perquè, junt amb l’esport, és un instrument d’entrenament de la voluntat individual i del treball d’equip. La situació actual i la previsible en el futur és negativa des d’aquest punt de vista. Si jo “manés”, la música passaria a ser un de les més grans prioritats escolars.
- Considera que es pot estar vulnerant un dret fonamental, com és el dret a una educació integral dels ciutadans del nostre país?
L’objectiu –l’educació integral- és tan immens, que només deixaria d’estar vulnerat en una societat ideal. L’educació integral serà sempre una utopia a la qual en hem d’acostar.
- Segur que ha sentit parlar de la Renda Bàsica
. Creu que la seua instauració ajudaria a solucionar o, al menys a corregir, alguns desajustos de la nostra societat?
I tant! Probablement, hi ha alguns aspectes tècnics que també assenyalen possibles disfuncions en la seva aplicació, que em caldria estudiar més a fons.
- Ara parlem de política. Després de signar el tripartit, Carod-Rovira ha declarat que Esquerra vol donar una oportunitat al PSOE per a que demostre que és capaç de transformar Espanya en un Estat plurinacional. Abans CiU i ara ERC pensant que Espanya té solució? No ho troba una pèrdua de temps i d’energies?
Jo sí que trobo que és una pèrdua de temps. No hi confio, i sembla mentida que tothom torni a topar amb la mateixa pedra, i no de fa poc, sinó de fa més de cent anys. Però els polítics fan de la necessitat, virtut.
- En alguna ocasió ha dit que l’havia decebut l’actitud d’ERC pactant amb PSC i IC, per què no havia lluitat de manera suficient per a aconseguir el govern de concentració que preconitzava (CiU+PSC+ERC). Com pensa que respondrà l’electorat nacionalista català d’ací tres mesos, a les eleccions espanyoles, sense haver tingut temps de païr aquest pacte?
Em temo que ERC notarà el desgast per una decisió que no ha sabut explicar, possiblement, perquè no “podia” explicar de manera coherent amb els seus compromisos. Ara ERC té quatre anys per demostrar que no s’ha equivocat, però en el pla de la confiança “cega” que demanava Carod, ara ha cremat el seu crèdit. Els electors, ara, voldran fets.
- Sap que ERC manté una sucursal al País Valencià (ERPV). Segons contava fa uns dies un diari editat a València (Levante-EMV), actualment hi conviuen al si d’ERC dues tendències: una encapçalada per Carod-Rovira que no veu amb bons ulls mantindre presència política al País Valencià i una altra amb Joan Puigcercós al capdavant què sí que hi està d’acord. És açò cert? Si és cert que coexistixen eixes dues visions dins del partit republicà, vostè amb quina està més d’acord i per què?
No en tinc informació. Sense entendre-hi prou, jo diria que ERC al País Valencià té poc sentit i que, o bé estableix un pacte estable amb el nacionalisme valencià, o bé ERC de Catalunya li estableix directament, com fa amb EA a Euskadi o el PSC a les Illes Balears, encara que allà té el mateix problema.
- Més que una pregunta, és un comentari sobre les relacions País Valencià-Catalunya: sóc valencià i tinc la sensació que els polítics catalans (tots), quan parlen de temes que afecten al País Valencià (euroregió, PPCC, llengua, PHN,...), ho fan en clau interna, sense tenir en compte les repercussions de les seues paraules al meu País, sense parar orella a “les respostes valencianes”. Obliden massa sovint que els mitjans de comunicació que transmeten eixa informació estan manipulats, ni tan sols s’esforcen en conèixer la realitat del País Valencià (només escolten l’opinió distorssionada de gent com l’Eliseu Climent), insistisc, l’única preocupació d’estos polítics és Catalunya. Vostè, com a bon observador de la realitat que li envolta, segur que ha reflexionat sobre tot aquest complexe assumpte. Ha arribat a alguna conclusió?
Jo crec que sí que tenen en compte les repercussions, en un cert sentit, massa i tot. Però les repercussions de la resposta valenciana cap a ells mateixos! El que hi ha és un llenguatge poruc, hi ha desconeixement –com dieu- i també hi ha, com sabeu, interlocutors diversos del seu País que donen consells diferents sobre com parlar dels afers valencians.
- Des que governa el PP l’Estat Espanyol amb majoria absoluta, hi ha més independentistes que mai a tot arreu i la tendència és a seguir creixent. Jo tinc el convenciment que als independentistes ens convé que el PP torne a traure majoria absoluta l’any que ve? Hi està d’acord?
No. No hi estic d’acord perquè no m’agrada l’independentisme reactiu. Com dieu, s’estableix una relació de necessitat entre uns i altres: el PP necessita independentistes, i els independentistes, el PP. Prefereixo un independentisme, ni que sigui més petit, però que no creixi a l’ombra de l’agressió exterior ni a la defensiva.
- Qui pensa que guanyarà les eleccions espanyoles l’any que ve?
No ho sé. Francament, no hi ha res pitjor per guanyar unes eleccions que donar-les per guanyades. I per perdre-les, que donar-les per perdudes. El PP no serà el mateix amb Rajoy de candidat i encara té temps per cometre algun error més, alhora que Zapatero –ho veig difícil- podria sorprendre’ns. Si fos espanyol i hagués de triar entre PP i PSOE, penso que potser no votaria.
- Quines repercussions tindran els resultats electorals?
Depèn de quins siguin, és clar. I no em veig amb cor de pronosticar res. Però, en qualsevol cas, i mentre no tinguem un país lliure i emancipat, les repercussions –bones o dolentes- seran excessives.
Anna San Ruperto
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALGORFA, VEGA BAJA (ALGORFA, BAIX SEGURA)','
Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l\'orde de Santiago quan el 1.272, es va realitzar el repartiment de les terres d\'Oriola. El 1328 Alfons II concedeix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l’abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d’Algorfa.. El 1761 es va instituir l’hereuatge en favor de’l brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d\'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de “Algorfa y Peñacerrada”, del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per recolzar la política de colonització interior, a favor d’ Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruïts pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d\'Almoradí fins el 1.789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.
Les eleccions de 2003 han donat la batlia al PP, amb 6 regidors, 2 en té el PSPV i 1 UCL. El 2002 hi eren 1.589 habitants, un 7,78% dels quals declararen saber parlar valencià en el cens de 2.001.
Edificis i conjunts arquitectònics:
\"Castillo pequeño\"
-Castell de Montemar. Casa senyorial del segle XVIII. Actual residència dels seus propietaris.
-“Castillo pequeño” proper al de Montemar del què devia ser un annex.
Castell de Montemar
-L’Ermita. Primeries del segle XX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la C.V.
- Ajuntament d’Algorfa
- Guia virtual de la Comunidad Valenciana
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [8/1/04] CONVERGÈNCIA... PERÒ VALENCIANA','
- D\'Innocentada retardada podem qualificar la notícia que el Levante publicava fa uns dies en la que s\'assegurava l\'interés del BLOC per situar un militant valencianista a les llistes que CiU presentarà a les properes eleccions generals de Març.
- La notícia s\'inspira en una \'\'brometa\'\' que la cartellera Túria oferia a la secció El Huevo de Colón on habitualment es despatxen amb els nacionalistes valencians. La suposada notícia fou recollida per un redactor del Mercantil Valenciano que li va donar total credibilitat i la va recollir al diari. Els que habitualment llegeixen el Levante s\'extranyarien que una suposada prímicia d\'eixes característiques no fora recollida per Quico Arabí, un dels redactors de política que millor coneixen els secrets dels despatxos del Carrer Sant Jacint.
- Quina ha estat la font d\'inspiració de dita \'\'genialitat\'\'? Doncs com potser ja sabreu ERC, el partit de moda al país del nord, està valorant la possibilitat de presentar a Agustí Cerda, president regional d\'Esquerra al nostre país, a un lloc de la zona \'\'calent\'\' de les seues llistes a les generals. D\'esta manera, els catalanistes tracten de garantir la presència d\'un militant d\'ERC que exercisca de valencià amb els vots dels catalans doncs les llistes es presenten per circumscripcions electorals i en cap cas es sumarien els vots que ERC obtinguera a les tres demarcacions valencianes.
- Si la notícia fora certa i si finalment Agustí Cerdà acabara sent electe diputat no seria l\'únic, i amb posicionaments aparentment antagònics, que tractara d\'exercir de valencià al Congrés dels Diputats. Jose maria Chiquillo, per alguns president d\'UV en l\'ombra, podria ocupar el 5é lloc dins de la llista del PP valencià. El que queda clar a hores d\'ara és que UV no es presentarà i tractarà de situar a destacats militants en llocs importants dins de les llistes populars.
- I mentres les estratègies de catalanistes i anticatalanistes, seguint els nomenclators clàssics, passen per obtindre representació en llistes externes els de Morera continuen amb la idea de la Plataforma Valencianista de Progrés. Això si, només un miracle podria fer que EU acabara participant de dita plataforma, Després de que els comunistes tancaren el pas al sector nacionalista d\'Esquerra i País i Glòria Marcos acabarà eregint-se al front d\'EU semblava prou clar que les possibilitats d\'acord eren mínimes.
- La proposta d\'EU no garanteix un punt prioritari per al BLOC com és que els diputats obtinguts resten fora del grup parlamentari d\'EU. D\'esta manera, donada la numerologia electoral prèvia, la constitució d\'eixa plataforma no seria més que un apuntalament per part dels nacionalistes a les llistes d\'EU.
- El que també ha fet numeros és un bon amic nostre que ens ha advertit que la coalició de forces nacionalistes i de progrés de les Illes Balears molt possiblement podria arribar a obtindre un diputat. Seria per tant un militant del PSM el beneficiari de l\'aliança electoral. Així, les illes es situarien junt a gallecs, andalusos, catalans, aragonesos, bascos i canaris que ja disposen de representants dels seus partits nacionalistes i regionalistes.
- Hem parlat d\'UV però potser seria més adeqüat començar a parlar de desunió entre les files tricolors. Les darreres setmanes s\'ha confirmat la fractura que es visualitzà a la darrera assemblea on l\'oficialista Chanzà s\'alçà com a màxim representant dels regionalistes. Els ortodoxos, partidaris d\'endurir, més si cal, el discurs anticatalanista podrien participar del projecte de Juan Garcia Santandreu, exdirigent del GAV, que estudia la possibilitat de constituir el partit \'\'Nou Valencianisme\'\' i presentar-lo a les generals.
- D\'altra banda els renovadors, amb els afins a Villalba i els jóvens nacionalistes progressistes, continuen barallant, i molt seriosament, la possibilitat d\'incorporar-se a la plataforma valencianista de progrés que encapçala el BLOC. Tot i que les diferències internes al respecte són considerables molts vorien amb bons ulls eixa passa tant trascendental per al nacionalisme valencià, sobretot entre els primers dels subsectors renovadors.
- Però pel que sembla també entre els segons. I possibilement per això als webs de l\'anticatalanisme cibernètic s\'està críticant amb duresa a la persona de David Marchouet. Marxouet, com l\'han rebatejat a alguns d\'eixos fòrums, i sempre segons els missatges anònims, s\'hauria reunit amb Pepa Chesa i Enric Morera per iniciar unes relacions cordials entre els que s\'afirmen nacionalistes valencians.
- I ara que de nou està tant de moda la paraula \'\'convergència\'\' entre els valencianistes potser ha arribat l\'hora de desvetllar allò que pugué haver sigut però finalment no va ser. Hèctor Villalba el 1998 era president d\'Unió Valenciana en substitució de Lizondo, D\'ell es va arribar a dir que \'\'havia matat a Lizondo a disgustos\'\' entre les files regionalistes. Allò cert és que Villalba havia dotat al seu partit d\'un marcat accent nacionalista recollit als estatuts del Congrés de Gandia i una tendència aperturista que s\'il.lustrà en gestos com l\'entrada a la formació que ell presidia de bona part de la Joventut Valencianista, l\'organització que havia nascut anys abans per l\'expulsió de militants unionistes per Vicente Gonzalez Lizondo i la qual qualificà \'\'d\'Herri Batasuna valenciana\'\'. L\'estil de Villalba no va trobar recolzament dins de les seues pròpies bases i els mals ressultats electorals acabaren per passar-li factura havent de deixar la presidència d\'UV.
- Però els plans de Villalba eren uns altres. Les seues expectatives electorals eren millors i confiava en que el BLOC, que havia adoptat les reflexions pròpies del nacionalisme valencià dels 90, augmentara significativament el suport fins quedar-se a les portes. Així, amb un panorama polític on UV haguera estat dins de les Corts i el BLOC a les portes era per Villalba el moment idoni per fer ús dels manuals de pedagogia i encetar el camí cap a la convergència.
- Ara, amb un escenari polític ben diferent, Lorena Ferrandis, afí a l\'expresident de les Corts Valencianes, podria aconseguir el somni de Villalba i el de molts nacionalistes. A tot açò precissament Morera era el \'\'partner\'\' de Villalba en aquelles ja llunyanes taules redones que Joventut Valencianista organitzava al Club Diario Levante i que congregaven a centenars de valencianistes.
- I canviant de tema parlem de nacionalisme espanyol o almenys d\'una de les seues icones mítiques, i fem-ho en forma de dibuixos animats. Com possiblement ja sabeu este nadal els xiquets de tot l\'estat han pogut contemplar les aventures d\'El Cid en la gran pantalla. Doncs bé, el director del llarc animat, el català José Pozo, ha anunciat que està preparant un nou llarc animat, en esta ocasió protagonitzat per \'\'Don Quijote\'\'.
- I parlem de nosaltres, que també ens ho mereixem. Igual pequem de prepotents però el meu olfacte felí em diu que este diari comença a ser conegut i imitat. Si fa unes setmanes el diari L\'Avanç publicava literalment part d\'una notícia nostra, de les de redacció, sobre aliments transgènics i el diari electrònic Panorama-actual.es es sumava al carro del \'\'Tu redactes\'\' afegint una nova secció ara va i Ràdio 9 obri un espai al seu web anomenat \'\'Valencians pel món\'\'. I nosaltres tant contents de que el nostre estil s\'impose als mitjans de comunicació.
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: L\'ALGUENYA (VINALOPÓ MITJÀ)','De l’àrab An-Hinna, planta utilitzada per fer tints abundant en el terme. La seua història com a municipi independent és molt curta ja que fins 1826 fou llogaret de Monòver i fins 1934, en què es va constituir l’ajuntament, de El Pinós. En 1470 se la cita com Canyada d’Alhenya en un document adreçat a Ferran el Catòlic. També apareix citada com Alhenya en altres documents. En el segle XVI hi ha notícies de la presència de moriscs.
El municipi compta amb dos nuclis de població: L’Alguenya i La Solana, on viuen uns 60 dels 1464 habitants (dades de 2002). El 79,41% dels habitants sabien parlar valencià l\'any 2.001. El nom oficial és Algueña i l’ajuntament (dades de 2003) està governat pel PSPV amb 6 regidors per 3 del PP.
El terme, de 18,4 km2, voltat per la serra del Coto, la de l’Algaiat, la Serreta i Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes.
És un poble típicament agrícola dedicat al conreu de la vinya, l\'oli i l\'ametlla. S’hi elaboren, com a la resta de la comarca, bons vins, com ara el Tinto Doble Pasta, Rosado “Lágrima Virgen”, Fondillón, Mistela,etc. Hi ha també indústria de fabricació de licors i d\'elaboració de marbre, aquesta en expansió.
L’artesania típica que s’hi ha conservat la trobem en el treball de l’espart i la randa de boixets.
L’únic monument ressenyable és l’església parroquial de sant Josep, bastida en 1738 en estil romànic, amb dues torres bessones afegides el segle XIX.
L’origen del poblament van ser les coves que estan fora del casc urbà actual i que durant molts anys s’utilitzaren com a vivenda habitual. Avui en dia s’hi conserven moltes d’elles com a segona residència.
S’hi conserva plenament la cuina típica de la zona: arròs amb conill i caragols, fasegures, gaspacho de torta a la pala, borreta, putxero, bons embotits artesanals, tot adobat amb els bons vins de la Denominación de Origen Alicante, de què ja hem parlat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Guía virtual de la C.V.
- La isla de interior
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: PAELLA A L\'UZBEKISTÀ per Víctor Iñúrria','
PAELLA A L\'UZBEKISTÀ
Com diu?. Que en quants llocs he menjat Paella Valenciana i que com estava condimentada?
Doncs, com li diria?. Al llarg de la meua vida, les he menjades de Pollastre i Conill en el Forn d’Alcedo, (horta de València), d\'Ànec a l\'Albufera, de Marisc en Pinedo, de Fetge de Bou a Alboraia, de Col i Bacallà en L’Eliana, Mixta de Carn, Marisc i Pebrots en Cullera, de Verdura a Catadau, de Cigrons a Aiora, amb Panses a l’Olleria, etc. etc., però mai vaig imaginar que podria menjar-la en zona asiàtica, a 6.000 Km. de ma casa, però realment així va ocórrer.
Aqueixa experiència li la vaig donar a conèixer al meu finat amic Llorens Millo, qui segons em va manifestar tenia la intenció d\'incloure-la en el següent llibre que escriguera sobre la Gastronomia valenciana o concretament sobre la cuina de l\'arròs. Desconec si va arribar a donar-li temps abans del seu desafortunat i sorprenent òbit.
Doncs bé, vull contar tot açò amb la intenció, no sols de donar-ho a conèixer, sinó també per tal d’aclarir certes notícies, que fan referència a aquesta anècdota que em va ocórrer i que, a la Xarxa d\'Internet algú ha volgut utilitzar, sense un coneixement exacte del tema, ja que desubica el lloc de l\'anècdota així com el context.
La veritat és que al llarg dels molts viatges que he fet a distintes parts del món, en ocasions amb cert aspecte d\'aventura, m\'han ocorregut gran quantitat d\'anècdotes, unes vegades divertides i altres fins i tot preocupants.
En una d\'elles, durant un recorregut per l’Uzbekistà, vaig arribar a Bukharà, ciutat on va nàixer el cèlebre metge i filòsof Avicenna, nom amb què és conegut a l\'Occident llatí Abu \'Alí al-Husayn ibn Sina.
Bukharà és una de les ciutats més antigues de l\'Uzbekistà, situada sobre un tossal sagrat, que sembla fou fundada el segle XIII a.C. durant el regnat de Siyavushids qui va obtindre el poder 980 anys abans de l\'arribada d’Alexandre el Gran. El seu nom procedeix de la paraula \"vihara\" que significa “Monestir” en Sànscrit. Aquesta ciutat fou un dels més importants centres de relació i comerç en l\'antiguitat, i ja en el segle XI els seus minarets servien per a cridar a l\'oració els fidels, al mateix temps que actuaven com a far referencial per a les caravanes que circulaven per la importantíssima Ruta de la Seda.
En Bukharà hi ha més de 350 mesquites, 100 col·legis religiosos i al voltant de 140 monuments arquitectònics, que la converteixen en una autèntica “Ciutat Museu” destacant conjunts tan espectaculars com el Poi-Kalon, la Madrassa de Kos, el Mausoleu d\'Ismail Samani fundador de l\'estat Samanida (s. IX - X), el Minaret de Kalian o el Mausoleu de Chashma Ayub (s. XIV - XVI).
La ciutat tradicional està formada per estrets carrers, múltiples passadissos, places i jardins, així com zones de relació de l\'afectuós i hospitalari poble Uzbeck, compost per una sèrie d\'ètnies com són els Uzbecks, Tajicks, Kazakhans, Karapalkaps, Tàtars, Russos, etc., la majoria d\'ells, (90%), de religió Musulmana-Sunní.
En passejar pels barris tradicionals, t\'assalten una sèrie de sensacions com si el subconscient vinguera a recordar-te que, el que hui és la teua terra “cristiana”, en algun moment va estar habitada i atesa amb cura per aquells Andalusís Valencians, que foren solatge de cultura i tradició.
Les persones que componíem l\'expedició rebérem forts impactes emocionals, atès que en la seua majoria n’érem procedents de terres Valencianes, en les que les tradicions d\'origen àrab han quedat arrelades dins la idiosincràsia col·lectiva.
Els habitatges, igual que a l\'horta valenciana, eren en la seua majoria d\'una sola planta i les seues parets estaven fetes amb una mescla de fang i fibres vegetals seques, que els conferien una inèrcia tèrmica remarcable i conseqüentment un ambient càlid a l\'hivern i fresc a l\'estiu.
Les parets estaven revestides amb gruixudes capes de calç, fruit de les moltes ocasions en què al llarg de la seua història havien estat pintades simplement amb aqueix producte tan conegut dels nostres majors, la calç.
Cal pensar que aqueix ha sigut històricament el procés que ha seguit l\'habitatge popular de l\'horta valenciana, i molt concretament “La Barraca Valenciana.”
Els paviments de l\'interior de les cases eren els mateixos que els dels habitatges tradicionals valencians, formats per terra tamisada i comprimida per l\'ús, així com pels molts regs que al llarg de la vida els han anat aplicant els habitants, a fi d\'obtindre una evaporació que equilibre el grau d\'humitat i la temperatura interior de l\'habitatge.
Es refrescaven els nostres cervells amb l\'actualització d\'imatges i sensacions guardades al bagul del record d\'infància. Era graciós contemplar com l\'instrument per a realitzar aquest reg consistia en un simple pot de llanda, calat amb perforacions en el seu fons, el qual manejat amb exquisida gràcia per les persones, regalava la vista dels observadors amb uns dibuixos sobre el terra, que recordaven el vol de les papallones o la geometria de les flors que la Naturalesa ofereix i de la que mai no acabem d\'aprendre prou.
Els sostres eren generalment plans, amb bigues de fusta i entrebigats ceràmics, coberts per capes d\'argila treballada, que aportaven una gran inèrcia tèrmica, fins a abastar el nivell en què col·locaven el paviment ceràmic de les terrasses, on a la nit podien anar a conversar i relacionar-se, encara que la veritat siga dita, quan jo vaig estar, aquest costum havia sigut substituït per les reunions a la porta de la casa, amb el sopar sobre les cames o en xicotetes taules de fusta.
Tot això, al marge dels nous complexos urbanístics que s\'han anat construint, però que no tenen cap interès social, arquitectònic o etnològic, puix que amb aqueixa dèria de copiar la construcció estàndard de tot el món, no suposen cap exponent de determinada personalitat social, ni representació de cap traç característic del poble i de la seua història.
Podria seguir aportant més dades o contant més històries i impressions, però vaig a centrar-me en l\'anècdota que motiva aquest escrit.
Les 12,30 hores d\'un 15 d\'Agost. La calor ofega. A l\'ombra 45º i tan sols un 40% d\'humitat. No en va la ciutat està situada en una zona sota la influència del desert, i així és fàcil comprendre que en ple estiu la temperatura sobrepasse els 45 graus.
La gent camina amagant-se del Sol, però està tan alt a aquesta hora que, majestàticament imposa el seu poder quasi verticalment, obligant tots els caminants a protegir-se el cap amb una gorra, turbant, barret o qualsevol altre additament protector.
Es protegien els cossos amb unes acoloradíssimes bruses, bates i jaquetes de seda compostes per diverses capes, que formen una espècie de mil-fulles protector, una tenda de campanya individual, que impedeix que el cos estiga sotmès a temperatures superiors a la pròpia, ja que la cambra d\'aire que es forma i el moviment de les distintes capes conforma un sistema de ventilació, que protegeix de l\'aclaparadora calor exterior.
Les gents resulten amables i parladores, com a bons asiàtics musulmans. Llargues perorades els entretenen mentre mengen, fumen o simplement prenen el té. Jo havia contactat amb un jove dirigent local amb el que m’entenia en rus, donat que com és fàcil comprendre, res en sabia jo de les seues antigues i per a mi desconegudes llengües, l\'Uzbeck i el Tajick.
En un moment determinat, quan anàvem passejant, em va dir: “Vols que t\'invite a menjar el plat tradicional uzbeck?. La meua resposta fou ràpida. “Sí, m\'encantaria”. Em sentia il·lusionat al poder conèixer alguna cosa íntima de la cultura del poble uzbeck. No hem d\'oblidar que la cuina reflexa la idiosincràsia i forma de ser dels pobles, i d\'altra
banda, al voltant d\'una bona taula, les confidències et porten a conèixer secrets i sentiments que en la fredor del tracte turístic és impossible assolir.
Vam caminar per carrers estrets fins arribar a una plaça quadrada, rodejada de vetustos edificis, centrada per una àmplia bassa de poca profunditat, que segons em va explicar el meu amfitrió, tenia com a missió crear un ambient agradable, un microclima, a través de l\'evaporació de la seua làmina d\'aigua, aportant així el grau d\'humitat necessari per a equilibrar l\'asfixiant sequedat de l\'entorn. Entre ella i els edificis de la plaça, hi havia un espai format per un ampli corredor, aproximadament de 10 ml. d\'amplària.
Aquell corredor perimetral estava generosament cobert per un sostre trenat amb branques i fulles d\'arbres, entre els que vaig poder distingir moreres i altres d\'atapeïda copa, oferint la seua acollidora ombra a les persones àvides de refugis de llibertat, enfront del totpoderós Sol que els dominava.
Davall d’aquells arbres, acaronats per la seua ombra, al mateix temps que temperats pel microclima que la bassa procurava, s\'apilaven uns mobles el nom dels quals és “Dostarkhan”, element típic de tota la zona fins i tot al Turkestà i que amb lleugeres variacions es pot trobar per tot arreu d’eixos països.
El Dostarkhan és una espècie de llit de grans dimensions, amb una plataforma de fusta substituint el somier, sobre la qual es col·loca una tauleta central, de potes molt curtes, on es dipositava el menjar, la beguda o les pipes d\'aigua o tabac. En altres països de la zona el Dostarkhan és tan sols unes estores, que amb els seus variats dibuixos i colorit es col·loca sobre el sòl, seient-se els comensals sobre coixins al seu voltant.
Ací, els tertulians seien al voltant de la tauleta, sobre la plataforma situada aproximadament a uns 60 cm. del sòl, abillats amb les seues coloristes vestimentes de seda i els turbants que coronaven i emmarcaven les recremades cares de tancades barbes dels homes, i els meravellosos ulls ametllats de les dones.
El temps no comptava. La vida era jove encara que els homes no ho foren. La complaença i l\'amistat es manifestaven a través de l\'amable xerrada, en ocasions tan profunda, que ningú procedent de la nostra mecanitzada i superficial civilització hauria pogut imaginar.
Allí era on em portava a dinar el meu amic Uzbeck, per tal de degustar el plat Nacional d\'Uzbeckistà, al qual em va dir nomenaven PLOV. Vaig acceptar de bon grat, puix que tinc per costum en els viatges, menjar allò que és tradicional del lloc al què vaig, sense preguntar-me en principi, què és o com ho fan.
Aquest PLOV Uzbeck és considerat per ells com el principal menjar en els àpats solemnes com són les bodes, reunions familiars, festes, etc. Essent la seua elaboració i consum tot un ritual, en el que tots opinen, tant en la manera de fer-ho, els temps de cuinat, els ingredients, etc. com després d\'haver-lo consumit, lloant o criticant el punt, el sabor, etc.
Cada comarca o zona sol tindre especificitats que els porta a discutir quin és el més genuí dels Plovs, arrogant-se cadascú la paternitat i medalla de l\'autenticitat, i és graciós remarcar que encara que també les dones solen cuinar-lo, la tradició és que generalment siga cuinat pels HOMES.
No vull deixar de remarcar així mateix que, junt al PLOV, l\'element més característic i representatiu de la cuina tradicional Uzbecka és el PA. Aquell uzbeck que troba un tros de pa al terra, per haver-li caigut a algú, indefectiblement el recollirà besant-lo, abans de portar-se\'l tres vegades al seu front, on li retrà amb aqueix moviment tot l\'homenatge que el pa es mereix. Aquests pans són cuits en forns d\'argila semiesfèrics, com els que existien a la porta de les nostres barraques.
Encara que, com ja he dit, el meu costum quan viatge i taste menjars locals és no preguntar, en principi, com està fet i quins són els seus ingredients, i només quan ja l’he degustat em permet preguntar per tal de saber quina cosa és el que he menjat, en aquesta ocasió fou distint, donat que la simple contemplació del cerimonial del cuinat del PLOV ja em va fer manifestar un interès especial.
En un lateral de la plaça anteriorment referida, vaig veure uns bidons de grans dimensions, coberts amb una volta invertida de terra refractària, perforats per una mena de finestreta a la part frontal i amb una graella metàl·lica a la seua part superior.
Pel buit frontal introduïen branques que en botar-les foc al seu interior configuraven una llar. Les flames pujaven a través de la reixeta de barres d\'acer, escalfant un calder pla, de no molta alçària, sobre el qual inicialment sofregien i condimentaven la carn i verdures de què disposaven, corder, bajoquetes, cebes tallades en cèrcols i fines tires de carlota.
Quan estava acabat el sofregit, li afegien mitja tassa d\'aigua, espècies i condiments com ara el safrà o la sal, remenant-lo tot i escalfant-lo fins el moment en què li afegien uns solcs d\'arròs, de gra curt, i aigua fins a cobrir-lo tot en aproximadament un dit, vigilant atentament per tal de poder mantindre el nivell precís de l\'aigua, aconseguint que la seua cocció correcta coincidira amb l\'evaporació exacta de l\'excés d\'aigua.
Una vegada cuit l’arròs li posaven una tapa de llistons de fusta perquè l\'arròs “Reposara”, i a continuació el servien als comensals en grans plats, dels quals menjaven servint-se dels dits.
Em va preguntar què em semblava. Li vaig respondre que havia sigut per a mi una enorme sorpresa, ja que, el que havien cuinat era una autentica “Paella Valenciana”, salvant les distàncies de l\'entorn i els condiments.
Me va mirar un poc ofès, reclamant per a ells l\'autenticitat del seu plat nacional. Jo li vaig dir, molt carregat de raons i “orgull patri”, que la Paella i la seua forma de condimentar-la, possiblement la van portar a València els Àrabs feia més de mil anys i havia pres carta de naturalesa essent “El nostre Plat Nacional” per excel·lència.
La resposta no es va fer esperar. Estirat, tens i amb un cert repte en la mirada em va respondre: “ No negue que els Àrabs vos pogueren portar la Paella fa mil anys, però pensa que a nosaltres ens van portar el PLOV els mongols fa dos mil i per tant, amb tota la raó, és el nostre plat nacional”.
La cortesia i el reconeixement de les seues raons cronològiques em van fer acceptar llurs arguments, dient-li que a pesar de tot esperava rebre\'l en la meua terra per tal de poder-li convidar a tastar una Paella Valenciana, en algun poble de l\'horta, al porxe d\'una Barraca o d\'una Alqueria i rodejat d\'un bon grup d\'amics, parladors, simpàtics i acollidors, com ho són els llauradors valencians i com realment també ho són ells.
Conclusió:
En els costums dels pobles, ningú té la patent històrica de res.
Qualsevol costum té alguna cosa que prové de quelcom anterior.
Cada origen va tenir un origen previ, que es va perdre.
Conseqüentment: Convisquem i aprenguem a viure respectant-nos els uns als altres.
NOTA FINAL:_
Espere que aquesta experiència puga servir al lector, per tal de comprendre que els pobles no som tan diferents com alguns interessats ens volen fer creure, i com la relació al nivell humà és molt més fluida i natural que la dels interessos comercials, polítics i d\'altres tipus que els “Grans Germans”, ens pretenen vendre.
Viatjant i coneixent els diferents pobles es pot aprendre com de prop estem els uns dels altres, i com podria ser de fàcil l\'ajuda comuna, avançant colze amb colze, sense necessitat de fugir a la recerca d\'un “El Dorado”, que en multitud d\'ocasions no és més que una trampa mortal.
Com a colofó, aporte una de les moltes receptes que sobre aquest plat es donen en les distintes zones i que encara que un poc “Modernitzada”, sembla ha sigut acceptada com l\'estàndard dins la cuina uzbecka.
Tallar les cebes en cèrcols i les carlotes en tires fines de 1x1x4 cm, adobant-lo tot amb les espècies d\'ús tradicional com ara el safrà, la canyella, els alls, etc.
Daurar en oli mitja ceba, les tires de carlota, verdures trossejades com ara la bajoqueta o d’altres, fregint-les fins a obtindre un bon daurat.
Separar la carlota daurada de l\'oli, afegint a aquest un grapat de panses (preferible del tipus Corint o Sultanes), mantenint al foc fins que les panses unflen.
Escalfar l\'oli a foc mig, dins una paella ampla, rodona i no de massa gruix, durant uns 7 minuts fins que comence a formar-se fum.
Augmentar el foc, afegint el corder, daurant-lo per totes les seues cares, remenant-lo freqüentment.
Afegir les carlotes i cebes, remoure bé i cuinar durant uns 10 minuts, afegint la sal i les espècies, així com mitja tassa d\'aigua, remenant-lo tot per tal que es mescle bé. Cuinar a foc mig durant uns 25 minuts fins que la carn estiga tendra, tastant-la per mitjà d\'una llarga cullera de fusta.
Afegir l\'arròs (sol preferir-se el de gra curt, del tipus Barakat ), formant solcs. Al mateix temps que s\'introdueixen els caps d\'all i s\'aplana el conjunt de tots els ingredients, abocant l\'aigua calenta amb compte, augmentant el foc perquè l\'aigua bulla amb força, fins que siga absorbida per l\'arròs, la qual cosa pot durar uns 25 minuts.
Deixar a foc lent durant un període d\'uns 15/25 minuts fins que l\'arròs estiga tendre, però MAI PASSAT, i després llevar el foc, cobrint la paella amb un tapa de Fusta formada per taules unides i un ansa per a agafar-la, deixant-lo després reposar durant uns 10 minuts.
Segons les zones es serveix sobre una safata tot mesclat o en plats individuals, procurant que els elements com les panses, la carlota i la carn estiguen en superfície, mostrant-se al comensal, tot això acompanyat d\'una Gran Ensalada amb tomaca, ceba i pebrots.
Víctor Iñúrria Montero
L’Eliana, 7 de Gener de 2.004
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMÀSSERA (HORTA NORD)','
El seu topònim és àrab i significa “molí d’oli” el que fa pensar que aqueixa seria l’activitat d’aquesta antiga alqueria musulmana que fou conquerida per Jaume I. Els seus successius propietaris han estat: el bisbe d’Osca, Vidal de Canyelles, que va rebre-la, en 1238, del rei conqueridor; Miró de Ciutadella en 1242; fins el 1610 va pertànyer al senyoriu d’Artes i, fins l’abolició dels senyorius en 1804, als comtes de Parcent.
L’Ajuntament està governat –2003—per UV que compta amb 6 regidors; 4 en té el PSPV i 3 el PP. La població en 2002 era de 6038 habitants, de gentilici almasserins. El 58,5% declararen saber parlar valencià l\'any 2.001.
Encara que compta amb indústria manufacturera de ceràmica i de fundició, la seua riquesa ve de l’agricultura, especialment del conreu de la xufa. El terme, de 2,9 km2, està regat per les sèquies de Montcada, Rascanya i Tormos.
Plaça Major
Els seus edificis i monuments més notoris són:
-La creu de Morvedre. Es tracta de la creu de termini més antiga del País, documentada ja en 1372. Situada a la sortida cap a Sagunt, d’on prové el seu nom.
Creu Coberta
-L’ Església del Santíssim Sacrament, neoclàssica, del XIX.
-Museu de l’horta. Ubicat en l’edifici restaurat d’un escorxador del XIX. Recrea una típica casa de L’Horta de València.
-Encara s’hi conserven bon nombre d’alqueries que, restaurades i habilitades, s’utilitzen com a vivendes.
La seua gastronomia ofereix les fabes amb botifarra, la titaina, l’arròs amb fesols i naps. En les festes d’agost , en la plaça Major s’hi cuina gran quantitat d’aquest arròs i es convida a tothom que visite el poble aqueix dia.
Hi ha la llegenda, estesa per tota L’Horta Nord del Miracle dels Peixets.
També per l’agost s’hi celebra el Festival de la Cançó Melòdica, que enguany –2003—ha arribat a la sisena edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Página web no oficial del pueblo de Almàssera
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMASSORA (PLANA ALTA)','
Al terme s’han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, sèquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d\'origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d\'alguna importància. D’aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d’un d’anterior, d’origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d’Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l ‘aprofitament de les seues aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s’hi una canal per dur l’aigua a la població.
L’actual ajuntament –2003—està governat pel PP, que compta amb 9 regidors, per 7 del PSPV i 1 del Bloc. Els 17.644 habitants (almassorins) que s\'hi recomptaren el 2002 es reparteixen en 5 nuclis de població: Almassora, Polígon industrial, la Platja, l’Horta i el Secà. El 53,25% saben parlar valencià.
Situada des d’antic en una important cruïlla de camins, al seu terme, farcit de jaciments prehistòrics, es troba l’accident geogràfic més important de La Plana, la desembocadura del riu Millars –Iudeba per als romans, Serabis més tard, Juentosa en època àrab--, amb el seu delta triangular: Les Goles, paratge natural on viuen més de 200 varietats d’aus, malgrat estar molt danyat pels impactes ambientals que pateix.
La seua riquesa ha estat tradicionalment l’agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger. La proximitat a Castelló de la Plana i els altres nuclis industrials de La Plana fan que la indústria també abaste la seua importància.
Patrimoni històric:
-El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
-Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
-Pont de santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
-Restes del pont de La Pila, de 1278.
-Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d’entre 1200 i 140 a C. S’han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn d’terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.
-L’Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
Ermita de Sant Antoni
-Ermita de sant Antoni. Segle XVII.
Santa Quitèria
-Ermita de santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat, en 1330, l’existència d’un temple. Quan la pesta del segle XVII s’utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
-Església parroquial de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
-També trobem nombrosos testimonis de l’aprofitament de l’aigua que ha fet d’aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins 10 molins hidràulics, sèquies...
Alqueria de la fang
-Ermites , alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d’origen preromà; viles que encara conserven l’empremta d’antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
-Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMEDÍJAR, ALTO PALANCIA (ALMEDÍXER, ALT PALÀNCIA)','
S’hi han trobat deixalles d’un poblat iber i algunes deixalles romanes. El poble és de fundació musulmana. El seu topònim àrab, Al-majasir, significa “llogaret\" o \"lloc de trobada\". Com la major part dels pobles situats en l\'aspra serra d\'Espadà, va ser, a partir del 1.233, lloc de recepció de musulmans eixits de la plana castellonenca, com a conseqüència de la conquesta de Borriana per Jaume I, el juliol d\'aqueix any. En 1238 van ser conquerits el castell i la vila. Fou successivament propietat de Bernat Serra, les famílies Fanfans. Montcada i Centelles. En 1528 les tropes comandades per Alfons d’Aragó, duc de Sogorb, hi assestaren la definitiva desfeta als moriscs sublevats en el regne de València. El 1609 va romandre gairebé deserta per culpa de l’expulsió dels moriscs, la recuperació demogràfica fou lenta, ja que fins el segle XIX no va assolir una xifra d’habitats semblant a aquella.
El seu nom oficial és Almedíjar; la parla, com a la resta de la comarca, castellana; tot i això, l\'any 2.001 declararen saber parlar valencià el 13,32% dels habitants. El recompte de població de 2002 dona 281 habitants i les eleccions municipal de 2003 donen la batlia al PP amb 4 regidors per 3 del PSPV.
La seua principal activitat econòmica és l’agricultura de secà, tot i que, a nivell industrial, hi ha una planta embotelladora d’aigua i el sector serveis està representat pel turisme rural.
De relleu muntanyós, el seu terme, de 20,9 km2, compta amb paratges propis dels pobles de muntanya, amb gran quantitat de fonts i cims de no massa altura, dels que destaca el Cullera amb 997 m, l’Herrera amb 918 o la Rodana amb 684, coberts d’alzines i pins.
Arquitectònicament citarem:
-Dos aqüeductes, un en Huerta Nueva i l’altre en l’Alfara. D’època romana i encara en funcionament.
-L’església dels Àngels i de sant Joan Baptista, del segle XIII, reconstruida en el XVIII.
-Restes de la muralla.
-Les ruïnes del castell, en el mont de la Rodana.
-L’Arc del Castell que dóna entrada a la zona més antiga del poble.
-La via romana.
La gastronomia, com en qualsevol població muntanyenca, és rica i contundent, basada en els productes de la terra: embotits; l’olla, a base de verdures; paella; la rebosteria amb la fullosa, torta de migas, torta de mollas, torta de higos secos o el Delgao de almendras y nueces. Citarem també la qualitat de les seues aigües i els vins, elaborats tradicionalment.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMENARA (PLANA BAIXA)','
De topònim àrab (talaia), existeixen indicis de poblament iber, cartaginès i romà; de fet fou un important port romà i hi hagué un temple dedicat a Venus al voltant del qual sembla que es forma un poblat, que els romans anomenaven Afrodicio, que es traslladaria després a l’actual ubicació. Fou conquerida per Jaume I en 1238, poblada amb cristians i utilitzada com a lloc estratègic per llançar-se a la conquesta de València. Històricament fou cap de la baronia i posterior comtat d\'Almenara, del qual formaven part també els llocs de Xilxes, La Llosa i Quart de les Valls, i el s XVIII tenia el domini sobre les alqueries de Benavites i Quartell. El 10 de gener de 1292 Jaume II va vendre el terme al noble d\'origen sicilià Joan de Pròxita, senyor de la baronia de Llutxent, el qual llinatge es va mantenir gairebé tota l\'època medieval. El 1349 ven tota la baronia a Off de Pròxita; el 1437 Alfons el Magnànim ratifica la baronia als Pròxita i el 1445 atorga el títol de comte d’Aversa, a Itàlia, a l’hereu del llinatge, Nicolau, pels serveis a la Corona. En juliol de 1521 el duc de Sogorb va derrotar els agermanats en l’anomenada batalla d’Almenara. En el segle XVIII el comtat era titularitat, per via matrimonial, de Xoaquím Ferrer i Pinós, marquès de Navarrès. També fou lloc estratègic en la guerra de la Indepèndencia i la guerra civil.
La població, 5.016 habitants, de gentilici almenarencs, en 2002, es reparteix en dos nuclis: Almenara i Barrio-Mar. Les eleccions de 2003 van ser guanyades pel PSPV amb 8 regidors per 5 del PP.
La seua economia es basa actualment en el sector serveis, encara que l’agricultura, cítrics fonamentalment, continua sent important font de riquesa, recolzada a més a més per la indústria necessària per a la seua manipulació.
Està situada en els darrers estreps de la serra d’Espadà i el barranc de l’Arquet configura el límit entre les comarques de La Plana Baixa i El Camp de Morvedre. La ciutat està solcada per la Via Augusta. La importància estratègica de què hem parlat al llarg de la seua història li ve per estar el seu terme circumdat de muntanyes com ara la Corona (97 m); el Castell (178 m); les Forques (75 m), on se situaven les forques jurisdiccionals; el Punt del Cid (110 m) o el dels Estanys (29 m), pràcticament desaparegut per la utilització abusiva de les seues roques per a la construcció.
Estanys
No hi ha cap riu important, el major corrent d’aigua és la sèquia Major, però abunden els barrancs (l’Arquet, la Murta, les Rodanetes, les Covatelles, etc) que a mida que s’apropen al pla s’estreten i en èpoques de pluja provoquen inundacions als camps. Hi ha les fonts de la Bota i de Cantero. Però el més important de la seua hidrografia són els brolladors dels Estanys, paratge entre el poble i la mar, de propietat privada, que constitueixen probablement la reserva biològica lacustre més important del País Valencià després de l’Albufera de València.
La vila tenia un típic plànol quadrangular, indici del seu probable caràcter de pobla cristiana del segle XIII, també estigué emmurallada, amb doble mur i els seus monuments més importants són:
Castell
-El Castell de fundació romana, domina la població. S’hi conserven dues torres conegudes con “l’Agüelet” i “l’Agüeleta”. Esmentat en el Cantar del Mio Cid, comptava amb una fortalesa avançada, la Torre Forcada, avui en mal estat, que fou residència d’en Jaume i na Violant durant la conquesta d’aquestes terres i fou el lloc on se signa la rendició dels àrabs de la zona.
-Part de la muralla medieval, recentment restaurada. S’hi conserven dues de les 6 torres originals, del segle XIV.
Església
-Església dels Sants Joans, del XVIII.
-La Creueta. Creu gòtica de terme.
-Capelles de la Mare de Déu del Bon Succés, Sant Roc, Cova Santa, Carme.
-Casa Museu de la Beata Genoveva Torres.
-El Llavaner.
-El molí de l’arròs.
-Al terme hi ha els relleixos d’un antic convent de dominics de 1587.
Els seus plats típics són la paella, l’all i pebre, les pilotes de festa i, de postre, “la coca tapà”, a base d’ametla.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
- Valencians.com
- Ajuntament d\'Almenara
- Col.legi Juan Carlos I
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMISERÀ (LA SAFOR)','
També coneguda com Miserà, el seu topònim significa, en àrab, el desert. Malgrat que s’han trobat deixalles d’una necròpoli romana al seu terme, l’origen és una alqueria musulmana dependent del castell de Borró. Fou lloc de moriscs i, quan aquests foren expulsats, fou repoblat amb catalans i mallorquins. Va formar part del ducat de Gandia. De 1244 a 1707 pertanyia a la governació del Xúquer i de 1822 a 1833, degut a la repartició de les Corts de Cadis, a la província de Xàtiva.
En 2002 comptava amb 266 habitants, de gentilici miseratins. L’ajuntament –2003—està governat pel PP, amb 5 regidors, per 2 del PSPV. L\'any 2.001 declararen saber parlar valencià un 89,87% dels habitants.
El terme està enclavat en el fons de la vall de la Vernissa i és ric en paratges naturals de tota mena, com ara fonts, barrancs, coves, etc. Hi destaquem el turó del Tramús i el barranc del riu Vernissa.
Monumentalment hi ha:
-L’ Església de la Nativitat de Nostra Senyora. Neoclàssica, de 1768, remodelada en 1940.
-El castell de la Serra, o d’Almiserà, o de Vilella. Castell refugi d’origen musulmà; abandonat rere la conquesta, actualment no romanen més que escasses ruïnes.
En l’àmbit de la gastronomia destaquem les coques de dacsa a la calfó, el pa al forn de llenya i una àmplia varietat d’arrossos. A més a més podem gaudir dels dolços com ara les coques cristines, carquinyols i pastissos de glòria.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fotalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Mancomunitat de municipis de La Safor
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (III) per Jaume Anguera','
Palau Deoksugung i mercats Noryangjin i Namdaemun
Obrim un nou relat visitant el Palau de Deoksugung. Bàsicament l’estructura del palau és similar al de Changdeokgung que descrivírem en el relat I. En aquest, però, hi trobem una edificació de trets purament occidentals que alberguen un museu de relíquies de la cort com rellotges solars, palanquins, cartes d’or, instruments musicals entre d’altres.
El palau consta d’una porta principal d’estructura de fusta generosament pintada amb colors rojos i negres símbols de la reialesa, el palau del tro utilitzat pel rei per les seves audiències, dependències dels súbdits i un gran jardí que avui en dia es racó de pau i evocació a temps passats per molta gent que defuig del ràpid ritme ciutadà. Aquest palau, com tants d’altres (cinc en Seül), serví d’estatge dels vint-i-set reis de la dinastia Choson (1392-1919) segona i darrera dinastia coreana. Monument a Sejong El Gran, rei de la dinastia Choson, artífex de l’alfabet coreà anomenat hangeul.
MERCAT DE PEIX
Havent fet un viatge retrospectiu retornem al present per visitar el mercat de peix més gran de Seül anomenat Noryangjin. És possiblement en els mercats on hom pot fer-se una idea del caràcter de la gent. Segurament el nostre cas està polaritzat al rebre la meua presència occidental i per tant poc habitual. Lo característic del lloc és que trobem moltes paradetes on el peix es manté viu en petites peixeres. Al veure un occidental, els venedors es mostràvem molt simpàtics i treien el peixos per a que els poguéssim palpar. La raó de tenir el peix fresc en venta és que en el mateix mercat hi ha restaurants on te’l cuinen. Malauradament, les cinc de la vesprada no ens va despertar l’estómac per assaborir-ne algun. Ho intentarem en una altra ocasió. Per finalitzar el dia, visitem un altre mercat dit de Namdaemun. És un mercat de carrer que aglutina nombroses tendes de roba i aliments típics com kimchi (plat per excel•lència coreà), ginseng (caramels, té i fins i tot la pròpia arrel), caps de porc, etc. El kimchi consisteix en verdura fermentada i assaonada amb ceba, all i pebre roig. Existeix més de dos-centes formes de preparar kimchi. Les cases estan preparades pel kimchi: hi ha una nevera especial només per kimchi ja que d’aquesta forma s’evita que els olors que desprèn penetrin en els altres aliments. El plat de kimchi es serveix sempre independentment de lo que es demani. Podríem dir que el seu equivalent europeu és el pa.
GINSENG
Ginseng
Referent al ginseng (arrel comestible i molt vitamínica), hi ha tendes especialitzades en tot tipus de productes derivats d’aquesta valorada arrel: des de la pròpia arrel que s’utilitza per cuinar un plat molt exquisit que provàrem consistint en pollastre farcit de ginseng, fins a té i caramels. Jeong Suk i Hyeon Sik em revelaren un costum molt arrelat que consisteix en que quan s’estrena un local, el propietari compra un cap de porc amb la boca somrient. Quant més somrient, més car costa. El cap de porc se situa en una taula en el local a inaugurar i els amics que venen a la inauguració han de introduir bitllets de wons (moneda coreana) dintre de la boca del porc.
Continuant amb el porc, també tenen la costum de que a l’estrenar un cotxe, el conductor es fica en una cruïlla amb el cap del porc al capó; tornen a ser els amics els que han de farcir la boca del porc amb diners. Per tant, l’explicació de que el cap de porc és més car quant més rigui és que més diners hi cabrà. Per acabar direm que l’oferta de txiringuits per gaudir de menjar tradicional i ràpid és enorme.
Instruments clàssics
En molt d’ells es menja de peu i el més sofisticat té cadires i fins tots “parets”, “parets” que són plàstics per guarir del vent i del fred. I és que Seül és un viu exemple d’harmonia entre la més avançada tecnologia i les costums més tradicionals. Ja ho diu la seva bandera: ying i yang, equilibri de totes les coses.
Jaume Anguera
( Vinarós news)
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: MARIOLA CUBELLS, PERIODISTA I AUTORA DEL LLIBRE \"MÍRAME, TONTO\"','\"LA TELEVISIÓ HA D\'EDUCAR. ÉS UNA DE LES SEUES FUNCIONS, COM ENTRETINDRE O DIVERTIR\"
Mariola Cubells Pavia (València, 1965) és l\'autora del llibre ¡Mírame, tonto!, de gran repercusió mediàtica i popular (porta quatre edicions), el primer assaig que s\'edita a l\'Estat Espanyol sobre l\'anomenat \"telefem\". A més, està escrit des del coneixement que dóna haver treballat en esta classe de programes com a guionista, redactora i directora, amb ironia, però sense fer cap concessió.
Mariola Cubells, tot i desenvolupar el seu treball en mitjans audiovisuals de manera preferent, també ha treballat en premsa escrita (Levante-EMV, durant 6 anys) i ràdio (2 anys en Antena3). Actualment, a banda de promocionar el llibre que ha escrit, participa en jornades i conferències sobre televisió.
-M’he quedat sorprés quan he llegit que el seu llibre és el primer que es fa sobre aquesta temàtica. Què li va espentar a escriure el llibre “Mírame tonto”?
Saber que la informació que tenia arribaria molt més a la gent si es donava des del punt pràctic de l’assumpte. Era el millor que podia fer com a professional.
-En el llibre conta que formava part de la plantilla de “Parle Vosté, calle vosté” com a redactora. En quins altres programes de televisió “basura” ha participat? Ho continua fent?
Bàsicament en eixe. He treballat molts anys a televisió. I no sempre fent telefem. No, no ho continue fent, ni ho tornaria a fer mai més. Abans, abandonaria la professió.
-La publicació del teu llibre, no és una manera més de lucrar-se amb el “morb”? No t’estàs aprofintant d’allò que denuncies?
Bé, és una manera de vore-ho. En tot cas, no ho vaig escriure amb eixa intenció, ni tenia en absolut previst l\'èxit de vendes que està tenint. A més, no em pareix mal poder guanyar-me la vida publicant un llibre honest i sincer com este, encara que siga sobre un tema com la \"telebasura\". Crec que el que aporte amb este llibre és necessari.
-En el seu llibre denuncia que el cost de determinats programes de les televisions públiques està sobredimensionat artificialment. Això no és un delicte? Si la resposta és sí: com és que el fiscal anticorrupció no actua d’ofici? Si vosté en te proves, com és que no ha presentat alguna denúncia?
És molt difícil de demostrar. No crec que siga el meu paper ser l’abanderada de les denúncies. Hi ha fiscals, hi ha consells d’administració, hi ha comissions parlamentàries. Ells haurien de tirar del fil. Però no ens enganyem, la cortina de silenci i complicitats és molt gran.
-Quina diferència hi ha entre el teu llibre i els que ha publicat Coto Matamoros sobre el “famoseo”? D’alguna manera vosaltres no formeu part de la mateixa cadena de l’empresa anomenada “premsa rosa”?
Bé, si tu has llegit els dos llibres i no has notat cap diferència, jo no tinc res més que afegir. I per supost que no estem en la mateixa història. Em resulta quasi còmic que digues això. Entre altres diferències et diré només que jo estic a l’atur, perqué no vull treballar en este tipus de periodisme. He dit que no a molts programes d’este tipus, he escrit el llibre sabent el que em jugava, estic vetada a Canal 9 desde fa temps perque el meu marit (que és periodista de la casa) no és una persona dòcil que accepte les ordres al dictat. Ell, el Matamoros, com saps, viu de cridar cada nit a Crónicas i d’escriure un llibre d’humor (cosa que no és el meu) sobre estes qüestions. Perdona si he estat massa dura, però, sincerament, crec que no has entés massa bé, ni el meu llibre, ni les meues intencions al fer-lo, ni la meua persona.
-Farà una segona part del llibre “Mírame, tonto”? I alguna reedició en valencià d’aquest primer llibre?
No ho sé. Tinc converses pendents amb l’editorial per les dues coses.
-Després d’escriure el llibre “Mírame, tonto”, ha tingut algun problema professional?
En absolut. No podem fer-me res. I no tinc cap interés en treballar en esta selva. El que puga eixir de este tipus de televisió no m\'interesa.
-Parle del “telefem”: ¿Quines motivacions té el públic per a seguir setmana rere setmana esta mena de programes?
Estos programes són molt fàcils de vore, estan fets perque la gent no puga apartar la mirada, dirigits als més baixos instints. No requereixen esforç de cap tipus, ni intel.lectual, ni econòmic ni físic. Es difícil que la gent tinga la voluntat dia darrere dia de no mirar, de no deixar-se portar per tanta comoditat. A més, la gent menja el que nosaltres li oferim.
-L’exdirector de El País, Juan Luis Cebrian, va dir fa uns mesos que el “telefem” era comparable al terrorisme. Tu hi estàs d’acord?
Sí, en el sentit que el telefem genera un clima social pervers, que per la seua magnitud afecta a una qüantitat de població major que el terrorrisme. Es un exemple que si s’explica, es pot entendre perfectament. És clar que personalment és molt més greu el terrorisme, no hi ha res comparable a que s’assassine a un pare o a un germà, però socialment el telefem és terrible.
-Per a lluitar en contra de l’actual televisió que patim, ¿és una bona defensa apagar el televisor i prou? Deuríem de pendre mesures més actives? Què hauríem de fer?
Sincerament, per part de l´espectador de base no hi ha res que fer. La solució está en mans dels professionals, dels directius, dels programadors, dels executius, dels periodistes. Que un espectador apague la tele no soluciona res. Això sí, és imprescindible que la gent reclame a través dels forums dels espectadors, de les organitzaciones d\'usuaris de la comunicació, de cartes als diaris. I de reclamar als partits que porten en el seu programa una tele més digna, que facen el que diuen.
-Els programes de televisió que es fan en un país, són un reflexe de la seua societat o dels seus governants? O de tots plegats?
Pot ser de tots plegats, però els primers tenen la responsabilitat absoluta i la possibilitat de parar. No crec en eixa màxima de que cada poble té la televisió que es mereix.
-Creu necessari que es cree un ens que regularitze la programació de televisió? Quins criteris deuria de tindre?
Sí. Cal un Consell Superior de l’Audiovisual a l’Estat i a nivell autonòmic, al menys on hi ha televisió pròpia. Com passa a tot Europa, com hi ha a Catalunya. Un Consell format per persones destacades del mon de la comunicació, independents i amb mandats de durada diferent a les legislatures parlamentàries. Consells amb capacitat de control, de nomenament, de sanció i responsables de la concessió de llicències.
-Ahir llegia al diari que els xiquets i xiquetes valencians dedicaven més temps a vore la tele (30 hores setmanals) que a l’escola. Quines reflexions extraus d’esta dada?
Que si miraren un altre tipus de televisió no seria tan terrible, pero mirant la que miren….
-El percentatge de valencians que lligen diaris (i llibres en general) és un dels més baix de l’Estat; crec que per darrere només es troben els andalusos, gallecs i extremenys. Això és una classificació constant des de fa molts anys. Quines causes expliquen aquest fet?
Sincerament, no sabria que dir. Es una dada trista, pero jo no soc sociòloga. Els teòrics donen moltes pistes per situar-se, però no crec que jo puga donar-te les claus.
-Poden fer-se programes de televisió de qualitat que tinguen una bona audiència?
Requereix un esforç, molta paciència per part dels programadors i un canvi d’estil general. Però es pot fer, i tant. TV3 te clars exemples.
-Ho confese: m’agrada veure alguns programes “rosa”. Els trobe divertits i la funció fonamental de la televisió, crec, és eixa precísament: entretindre. Estaré malalt? Seré “tonto” com diu vosté en el seu llibre? I, per una altra banda, no creu vosté que la gent que critica tant la televisió és per què confón la seua funció? No creu que s’equivoquen quan diuen que la televisió ha d’educar?
Clar que no estás malalt ni segurament seràs tonto. La televisió pot ser entretinguda ( a mi em sembla perfecte que puguen existir un o dos o tres programes denominats telefem, el que no pot ser es que tot ho siga) sense necesitat de ser lamentable. I sí, la televisió ha d’educar. És una de les seues funcions, com entretindre o divertir. Sí, ha de transmetre valors democràtics, de solidaritat, de justícia... Cal no oblidar que la televisió a España, per llei, es un Servei públic (les públiques i les privades). I si no els agrada, que es canvie la llei.
-Hem tocat fons en l’anomenat “telefem”? Què vindrà després?
No, no hem tocat fons. Es poden fer moltes coses (mira EEUU). Pot vindre encara una situació més cridanera, més vulgar, més prepotent.
-Si Sardà et convidara al seu programa, hi aniríes? T’ha convidat?
No aniria mai. Els productors de crónicas... ja saben (perque jo li ho vaig dir a l\'editorial) que no calia que em convidaren perquè no aniria. No em pareix coherent amb la intenció del meu llibre participar en el mateix que jo denuncie.
-Dins del gremi dels periodistes, com estan valorats aquells que es dediquen a l’anomenada “premsa rosa”?
Fatal, encara que no tots són iguals, ni totes les informacions d\'eixa classe són les mateixes.
-Voldria que em consolara dient-me que, al món, hi ha canals de televisió pitjors que Canal 9. És possible? Pose’ns algun exemple, explique’ns què són capaços de fer-hi en altres canals?
Al món, podria ser, pero a Espanya puc garantir-te que no. Canal 9 deu un fum de diners, té un desprestigi impressionant i damunt no té audiència (17-18%). No puc consolar-te. Ho sent.
-Quina opinió té de Josep Ramon Lluch com a director de programes de televisió? No troba contradictori que haja treballat alhora en una revista com El Temps i en un programa com el “Parle Vosté...”?
Josep Ramon fa temps que va deixar de treballar en El Temps. Té una productora que s\'ha caracterizat per fer sempre este tipus de programes. Es un d’eixos periodistes que considera que ser un professional és fer el que li demana el cap que estiga per damunt d’ell, tinga raó o no. Personalment, és clar, no hi estic d’acord.
-Quina darrera motivació ideològica té que els poders públics valencians oferisquen una programació televisiva tan vomitiva? (Em referisc, és clar, a Canal 9). Què ens volen “demostrar”? Què els valencians som uns “cafres”? Per què?
Este tipus de televisió “atonta”, mata les neurones, fa persones apàtiques, i l\'apatia permet sempre tots els abusos. I això sempre va bé per a un govern, no creus?
-Segons tinc entés, has treballat tant al Canal 9 del PP com al Canal 9 del PSOE (sinó és així, m’imagine que, com a periodista, en tindràs referències d’ambdues): qui manipula més els informatius? Pots aportar alguna experiència en concret?
El PP, sense dubte. Experiències concretes es poden trobar moltíssimes en els informes que durant els últims anys ha fet sobre els informatius el comité de redacció de Canal 9. Els pots trobar a Internet. Et quedaràs glaçat.
-Crec que la televisió és utilitzada per a focalitzar tots els mals de la societat: si els xiquets no lligen, sinó hi ha comunicació en les famílies, si hi ha violència... tot, absolutament tot, és per culpa de la televisió. No creu que tot plegat és una excusa per a no aprofundir seriosament en els problemes de la societat? És la televisió tan determinant com alguns diuen?
La televisió és fonamental. Te un poder hegemònic. Hi ha gent que nomès te relació amb el mon a través de la televisió. I te la capacitat d’arribar a tot arreu. Hi ha molta gent que, pel poder hipnòtic de la tele, mai posa en dubte que el que fan en ella és la veritat.
Entrevista realitzada amb les preguntes enviades pels lectors del Diari Parlem.
Jaume Martínez
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMOINES (LA SAFOR)','
També conegut com L’Almoina, el seu topònim significaria en àrab “jardí” o “casa amb hort”. Una làpida trobada al seu terme dóna fe del pas dels romans, però l’origen del poble és musulmà. Després de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Díxer que a causa dels deutes es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, passant Almoines a formar part de les possessions de la família Borja. El 1.574 es va convertir en parròquia independent sota l\'advocació de Sant Jaume, tenint com annexes el senyoriu de Morera i Benietp, avui despoblats del terme de Gandia. Fins el segle XVII era un important centre productor de sucre. Les 120 famílies de moriscs que hi havia en 1609 foren expulsades pel decret de Felip II. El 1611 fou repoblada amb carta pobla similar als pobles de les contrades, però fins segle i mig desprès no recuperà la seua població. La gran quantitat de fulla de morera que s’hi produïa va fer que en 1848 s’hi instal·lara la fàbrica de seda de Lombard.
La batlia l’ostenta el PSPV que en les eleccions de 2003 obtingué 2 regidors; 3 va traure el PP; 2 el Bloc; 1 AIA i 1 EU-L’Entesa. En 2002 hi havia 1.677 habitants de gentilici almoiners. Un 82,88% declararen en el cens de 2.001 saber parlar valencià.
Malgrat la seua tradició agrícola la principal font econòmica actual és la indústria.
Monumentalment citarem:
-L’església de sant Jaume, apòstol: Neoclàssica del s XIX, bastida sobre una d’anterior.
-Fàbrica de seda Lombard, de 1848. Mostra de l’arquitectura industrial del XIX.
-La plaça Major artícula al seu voltant un nucli antic amb edificis característics de la zona.
-Escasses deixalles de la muralla en el pati inferior d’una propietat privada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Mancomunitat de La Safor
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"INFORME LUGANO\"','
FITXA TÈCNICA
Autora: Susan George
Editorial: Icaria
Temàtica: Assaig
COMENTARI
El sistema capitalista s’encamina cap a la seua pròpia destrucció. Una idea ja plantejada per Marx i que ve a ressaltar les contradiccions d’aquest invent humà (construcció social) i que arriba a la seua màxima expansió: la globalització econòmica. El llibre tracta d’aquestes contradiccions que es converteixen en amenaces del propi sistema. La dinàmica autodestructiva es veu en el deteriorament ecològic (el món com a sistema tancat no pot amb aquesta pressió productiva); en la pèrdua de benestar (amb creixement econòmic); en la polarització i dualització social a escala planetària, amb una clara disminució del capital social (interrelacions comunitàries, locals), el que porta al deteriorament polític i democràtic; en l\'expansió de l’economia il·legal, criminal,...; o en la molt possible eclosió financera.
L’economia de mercat basat en l’individualisme i la recerca de l’interès propi, no s’autolimita. Els “guanyadors” del sistema no s’aturen davant aquestes amenaces. El sistema global econòmic no ha generat un sistema de control, unes institucions que ho regulen, ja que per definició aquestes interrompen la pròpia dinàmica del mercat. El Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial han perdut la seua pròpia raó d’existència, ja que la seua acció s’ha basat en la pròpia expansió del mercat en base a la pròpia desregulació (minorant la participació dels Estats en el processos econòmics). Per últim cal parlar de l’OMC que es constitueix (des de la Ronda Uruguai del GATT) precisament per desenvolupar el procés de globalització econòmica, per damunt de restriccions mediambientals o socials, això sí, amb poder per damunt dels Estats. Hi ha una percepció de que aquestes institucinos han reforçat el procés de la globalització econòmica, sense tindre en compte les dificultats socials, polítiques o medioambientals. Per tant, els mercats globals (caràcter multidimensional de la globalització: financer, ecològic, cultural) no tenen control polític (normatives reguladores). El control és de les grans multinacionals. El món que ens presenta l’Informe Lugano (i que jo compartisc) és un món on la globalització econòmica suplanta la pròpia acció política (estats front a les multinacionals).
També ens parla dels tres elements que guien el futur del sistema: el consum, la tecnologia i la població. El consum s’incrementa i ni tan sols la seua redistribució ajudaria a frenar-lo. La tecnologia tampoc frena el caràcter depredador del sistema, encara que siga tecnologia neta, que no s’introdueix tan fàcilment (trenca l’equilibri de poder existent). Per últim, la insostenibilitat en el creixement de la població, l’augment del qual en els països desenvolupats, segueix el propi esquema liberal de recerca de l’interès particular, sent un mecanisme econòmicament eficient al Sud. Aquest augment de la població, junt a un sistema global que imposa la cultura occidental basada en la competència (efecte de la globalització econòmica sobre la cultura), la regressiva distribució dels guanys, i la pèrdua de poder dels Estats i la inexistència d’institucions supranacionals de control, fa que augmente l’exclusió, la misèria i per tant la violència social, fins a nivells insostenibles. L’extinció de les cultures locals front a la cultura dominant (xoc de civilitzacions) també és un element a tindre en compte, precisament pel seu caràcter d’element bàsic estructural de propi mercat (secundari).
La qüestió des de la lògica de la globalització econòmica consisteix en integrar major volum de gent al sistema en base a l’increment d’ocupació, distribució de la riquesa, suport ecològic, redefinició del paper dels estats i la política local per facilitar les infraestructures (pèrdua de sobirania), desenvolupament d’institucions globals amb objectius econòmics, control de l’economia il·legal...
Per tant, un desenvolupament de la integració política global, deixant als estats elements de control molt puntuals (justícia, infraestructures,...). Allò important és mantindre i incrementar els nivells de globalització econòmica (objectius institucionals i polítics des de la vessant liberal).
Els pilars bàsics que parla l’Informe per reduir la població (principal objectiu polític de les institucions globals) són l’ideològic en base al control subtil de la població, l’econòmic en base a lligar població i desenvolupament econòmic, el psicològic que té a veure també amb la creació d’identitats segmentades, i el polític que té a veure amb la generació d’institucions polítiques globals, sense cap relació democràtica, lligats al poder econòmic empresarial, amb poder sobre els estats (els poderosos), eficients econòmicament, i amb poder executiu i militar, i deixant als estats competències mínimes (justícia essencialment). La participació ciutadana seria mínima (ONG, sistemes d’informació tecnològics). La raó és senzilla, la democràcia pot significar un fre a l’eficiència de la integració econòmica que sempre ve per davant de la integració política.
Més enllà d’assenyalar els grans elements de control de la població (fam, guerres, malalties i conquesta) i el seu nou caràcter actual (conquesta ideològica i cultural, actuacions del FMI o BM per augmentar nivells de malaltia, fam o guerres al Sud), cal ressaltar la posició de l’autora: l’acceptació de les premisses condiciona els resultats. És a dir, si acceptem els principis econòmics del lliure mercat on la redistribució i la satisfacció són secundàries front a la llibertat d’empresa i de mercat; o financers, amb la mobilitat de capital; o els principis polítics, assumint la seua submissió a l’economia, i per tant les conseqüències sobre l’aprimament de l’estat de benestar, i el paper residual de la democràcia política front a la llibertat de mercats; o els ecològics i demogràfics (fruit de les necessitats pel desenvolupament econòmic); les conclusions venen donades. Cal, segons l’autora, recuperar la política, sobre tot, a nivell global (globalista), buscant cooperació (globalització cooperativa). La política d’Estat és important, però més és la creació d’una globalització democràtica i alternativa.
V.Llopis
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMORADÍ, VEGA BAJA (ALMORADÍ, BAIX SEGURA)','
Es coneixen antecedents de grecs; cartaginesos, romans i visigots, però l’origen d’Almoradí és àrab i són ells els que hi introdueixen el regadiu, com hom prova l’assut d’Alfaitami, que encara canalitza les aigües del Segura per al reg. Els musulmans arribaren, l’any 713, de la mà d’ Abd-al-azis que va derrotar Teodomir, que al seu torn havia expulsat els romans. Malgrat això els cristians mantenen els privilegis sobre la zona i perviuen en una mena de petit estat anomenada Tudmir, fins que a principis del s IX, Abderramà imposa ja la dominació musulmana, que durà fins 1256 en què Jaume I conquesta el terreny i converteix la població al cristianisme. En la seua nova condició de moriscs continuaren realitzant llurs activitats econòmiques fins l\'expulsió del 1.609 que tan greus conseqüències carrejaria tant des del punt de vista econòmic com demogràfic. Fins 1583 depèn a tots els efectes d’Oriola, aleshores Felip II concedeix el títol de Vila Il·ustre i tres anys després (1586) el d’Universitat la qual cosa comporta la segregació de la municipalitat d’Oriola. En 1609 s’hi fundà el monestir dels Pares Mínims. En el s XVIII, durant la guerra de Successió es va mantenir fidel al borbó Felip V. En 1829 un impressionant terratrèmol acaba amb la prosperitat de la vila en destruir-la totalment. Sobre les seues deixalles l’enginyer Larramendi aixecà la ciutat pròspera i moderna que coneixem.
La població en 2002 era de 14.334 habitants que parlen, com la resta de la comarca, un castellà molt paregut al “panocho” murcià, farcit d’arrels del català antic. Un 7,01% dels habitants sabíen parlar valencià en 2.001. Hi existeix un diccionari amb més de 5.000 termes propis. Colomina ha estudiat la influència del català en aquestes terres i ha trobat gran quantitat de catalanismes a l’agricultura, la pesca, la construcció o el tèxtil.
La batlia l’ostenta el PP, que guanyà les eleccions de 2003 amb 10 regidors, per 5 del PSPV, 1 de l’Entesa i 1 d’UCL.
Econòmicament la seua economia és diversifica en: agricultura de secà (cereals, oliveres i raïm) i regadiu (cànem, taronges, llimes, hortalisses, cotó…), ramaderia (vacuna, llanar, porquina i cabria) i indústria, sobre tot, de conserves vegetals i molins de pebre roig.
Situada al centre geomètric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la pràctica del senderisme; el pantà del Hondo, i el Hoyo del Serrano, petit enclavament de bosc mediterrani verge.
El terratrèmol acabà amb el seu passat arquitectònic i totes les edificacions són molt recents, citarem l’Hospital, de 1930; el Casino, el més antic de tots els edificis de la vila; l’església i el Teatre Cortès.
Hi ha el Museo Etnológico y de la Huerta amb les típiques recreacions dels costums del passat d’aquest tipus de museus.
La Sociedad Unión Musical i la seua banda de música són un important referent cultural gràcies als seus més de cent anys de vida.
A finals de desembre s’hi celebra la Milla Urbana, cursa pedestre que en l’edició de 2003 ha arribat a la seua 17ª edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament d’Almoradí
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMUDAINA (EL COMTAT)','
El seu topònim, a l’igual que el poble, és d’origen àrab i significa “petita ciutat”. Fou lloc de moriscs adscrit a la baronia de Planes. El 1534 fou incorporada a la rectoria de Catamarruc; el 1574, amb una població de 140 moriscs, va erigir-se en parròquia independent juntament amb l’annex de Benialfaquí, encara que aquesta situació no fou definitiva fins 1619, deu anys després del despoblament sofert pel decret d’expulsió.
Actualment –2003— l’ajuntament està governat pel PP que té 3 regidors; el PSPV en té 2. Hi ha, segons el recompte de 2002, 113 habitants de patronímic almudainers. L\'any 2.001 un 85,19% dels habitants declararen saber parlar valencià.
S’enclava en les vessants de la serra de l’Almudaina, entre les valls de Planes i de Seta, amb un relleu molt suau i amb l’alt de la Caseta de la Neu com a fita màxima.
Torre
El seu monument més important és la Torre Almudaina, de planta quadrada. Molt deteriorada però encara recuperable. Degué fer funcions de guaita i defensa. Està declarada BIC. Sant Bertomeu També hi ha l’ermita del santíssim Crist del Socors i l’església de sant Bartomeu.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Diferenciació valencià-català','
Amics i amigues,
Arran de la notícia de la possible aprovació d’un Reial Decret que creariauna titulació de valencià diferent a la de català per a les Escoles
Oficials d’Idiomes un grup d’alumnes de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, coordinats amb alumnes de Filologia Catalana, han preparat una campanya d’enviament massiu de cartes al Síndic de Greuges, al Defensor del Pueblo
i a la Ministra d’Educació. Les cartes i altres informacions relacionades
amb el tema les podeu trobar a http://es.geocities.com/reialdecret/ .
Tot i que és preferible que s’envien per correu odinari, també les
podeu
copiar i enviar a l’adreça electrònica corresponent. Com veureu, totes
tres
s’han d’enviar juntament amb la carta que Francesc de Borja Moll va
adreçar
a A. Suárez l’any 1979.
Pere Cabanes
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALMUSSAFES (RIBERA BAIXA)','
Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa) i el gendre de Yucef (Abu-Beker) ho va fer en la població. Lòrigen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l’àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i sortien de València. Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpellier que l’ajudaren a conquistar-la.El 19 de maig de 1.252, na Navarra, filla d\'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d\'Almussafes, sota dret emfitèutic,i es va reservar la torre, el forn i d\'altres regalies. El 17 d\'abril de 1.281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l\'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El 1.289 Pere Martínez d\'Altazona va vendre la vila i el castell d\'Almussafes a Eximén d\'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i demés drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Ramon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1.346, que el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d\'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Aquest va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 1.352 a l\'abat del monestir del monestir de nostra senyora de la Valldigna, qui el retingué durant 451 anys, fins 1.766, que va ser incorporada a la Corona, rere un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d\'Hisenda. En l’any 1788 es deslliga de la parròquia de Benifaió i es converteix en parròquia.
La batlia l’ocupa el PSPV, que guanyà les eleccions de 2003, amb 7 regidors, 5 en té el Bloc i el PP 1. La població en 2002 era de 7.318 habitants -- almussafenys o almussafers —. L\'any 2.001 un 76,69% dels habitants sabíen parlar valencià.
L’economia ha estat tradicionalment sustentada en l’agricultura, s’hi produeix dacsa, arròs, vi, oli, seda, fruits i cítrics. Però des de 1976, data de la implantació de la multinacional automobilística Ford, tant la morfologia com l’economia d’Almussafes es van veure sacsejades i transformades.
Arquitectònicament cal citar:
-La torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d’alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
-L’església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xurrigueresc i apreciables pintures.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament d’Almussafes
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:39',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALPUENTE, LOS SERRANOS (Alpont, Els Serrans)','
Deu el seu nom a un antic aqüeducte (Altum Pontem). Existeixen mostres de poblament de l’Edat del Bronze i dels ibers.De provable origen romà, el s. XI va establir-s\'hi una branca de la família dels Banu Qàsim. Son primer senyor, Abd Ullah ben Qásim, va acollir durant la revolta de Còrdova al futur Hisam III (1.026-1.027); en caure aquest, i mort Abd Allah, el seu successor Muhammad ibn Abd Allah es declarà en taifa independent el 1.031, al desmembrar-se el califat cordovès. El 1.089, en una de les seues ràtzies, el Cid l\'imposa un tribut de 10.000 dinars anuals. Arribà a encunyar moneda pròpia i perllongà la seua existència fins el 1.092, en què fou conquerida pels almoràvits. En aquesta època Alpont era una important cruïlla de camins i per tant tenia un gran valor estratègic. En 1236, durant el mandat de l’almohade Abu Said, es produeix la conquesta. Jaume I reserva per al patrimoni reial l’altiplà de la Serrania. El 1.336, Pere III va incorporar-la a la Corona i fou declarada vila reial, títol que mantindria fins 1.814. Va ser una vila notable de l\'antic Regne de València. Tingué vot a les Corts valencianes, les quals es van reunir a aquesta ciutat el 1.319 i el 1.390. Durant les guerres carlines fou assetjada en diverses ocasions. Entre el 1.835 i el 1.840 va estar ocupada –fou l’últim focus de la resistència -- per les tropes de Cabrera, que la incendiaren en abandonar-la darrere el setge d\'Azpiroz. Al llarg del segle XX ha sofert un intens despoblament que l’ha deixat en la tercera part de la població que tenia a les primeries d’aqueix segle.
La denominació oficial és Alpuente, la parla castellana (18,51% de valencianoparlants) i el gentilici dels seus 916 habitants, – dades de 2002—alpontinos. L’ajuntament –eleccions de 2003-- està governat pel PP amb 6 regidors per 1 de GM. La gran superfície del terme, una de les més grans del País – 138 km2 –, alberga gran quantitat d’aldees unes habitades i d’altres no; aquesta n’és la relació: la Villa, La Almeza, Baldovar, Campo de Abajo, Campo de Arriba, La Canaleja, El Collado, Corcolilla, La Cuevarruz, Las Eras, El Hontanar, La Torre, La Carrasca, La Hortichuela, El Chopo, Berandía, Benacatácera, Vizcota, Cañada Seca i Pozo Marín.
L\'economia es basa totalment en l’agricultura, vinya, ametla i cereals, i la ramaderia explotacions ovines, porquines, cunícules, apícoles i avícoles. Darrerament s’està explotant el turisme rural. Quant a la mineria, com a la resta de Els Serrans, està fent malbé el terreny i arruïnant la seua gran riquesa paisatgística.
El terme és esquerp i accidentat, amb gran quantitat de barrancs, cims, moles, etc, com ara la Muela(1.547 m.), Cerro Negro (1.407 m.) i el port de Collado Blanco (1.228 m). El Reguero. L’únic corrent fluvial de certa entitat recorre el terme encaixonat en alguns punts donant lloc a espectaculars canons dels què destaca la Hoz de Alpuente. La vegetació natural, molt delmada per la sobreexplotació agrària, està constituïda fonamentalment per la carrasca i la savina albal, la qual conforma boscs amb molts exemplars centenaris.
La història d’Alpont ha deixat un ric patrimoni, del qual citem:
-El casc urbà amb casalots nobiliaris; part de la muralla; antics forns de cuir pa, algú d’ells com ara els de Baldovar o La Almeza, encara utilitzats pels veïns; rentadors; ponts, etc.
-Església arxiprestal de nostra senyora de la Pietat. Del segle XIV, amb campanar octogonal. Decorada amb frescs de Ribalta. Restaurada en 1850.
-Església de la Verge de la Consolació, a Corcolilla.
-Església de sant Miquel. Finals del XVIII.
-Ermites de sant Josep; Verge de la Cabeza; Sant Cristòfol, a l’Hontanar; de la Puríssima; de sant Roc; sant Isidre; santa Bàrbara; Mare Sacrament, de Campo Abajo; Mare Sacrament, de la Carrasca; sant Bernabé, de Corcolilla, s XVIII; sant Josep, de la Cuevarruz, s XVIII; sant Miquel, de El Collado, s XVIII; sant Roc, de Baldovar; santa Bàrbara, de Campo Arriba; Verge de la Cabeza, de la Almeza.
-L’Ajuntament, ubicat en la torre de l’Aljama que fou la principal porta d’entrada al recinte emmurallat de la població. Fou remodelat en el s XVI i rehabilitat en 1976.
-L’aqüeducte de Los Arcos, del segle XIV.
-El castell d’Alpont, impressionant edifici que fou cap de la taifa. Situat en un alt promontori voltat de penya-segats, domina la vila. Fou reconstruit en el segles XIV i XIX però actualment està en ruïnes. S’hi conserven aljubs i pous, restes romanes i àrabs disseminades per la població, la torre Albarrana i les deixalles d’una església medieval.
-El castell del Poyo, o del Pobo, o del Collado. D’origen romà. Situat a l’aldea de El Collado. Tingué certa importància durant les guerres carlines i la seua caiguda va significar la fi de la guerra civil a les nostres terres. Actualment no resten més que trossos de la muralla.
-El Museu Etnològic. En un antic forn del s XIV.
-L’Aula de Recuperació Paleontològica. Està situada en una antiga ermita i en ella s’estan reconstruint i recuperant les restes de dinosaures trobats a la zona. El seu futur és un Museu Paleontològic que s’espera estiga en funcionament en 2004.
La gastronomia alpontina es basa en els productes de la zona: embotits i carns d’orza, l’olla de pueblo, puchero, gachas, migas i guisats de corder. Es produeixen vins blancs amb denominació d’origen “Gran Túria”.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ayuntamiento de Alpuente
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: CARTA OBERTA DE MEDEM DAVANT EL BOICOT QUE PATIRÀ EN EL LLIURAMENT DELS GOYA (Gener 2.004)','(L\'Associació Víctimes del terrorisme ha realitzat una forta campanya contra Julio Medem des que este director va realitzar la pel.lícula-documental La Pelota Vasca
, arribant a demanar en repetides ocasions la retirada del film de les cartelleres. L\'acusen de mantindre una equidistància entre víctimes i terroristes i de defendre, amb la seua pel.lícula, el Pla Ibarretxe. Ara plantegen el boicot a Medem en el lliurament dels premis Goya del cinema espanyol).
S.O.S.! per Julio Medem
Han passat quatre mesos des de l\'estrena de \"La pelota vasca, la piel contra la piedra\", en els quals la consigna que més m\'he vist obligat a dir (per alarma defensiva), és que el problema més greu del conflicte basc és ETA, que el meu rebuig al terrorisme és rotund, sense \"peròs\", i que la meua solidaritat i suport humà cap a les víctimes del terrorisme és absolut, sense preu i sense esperar res a canvi. Però hi ha qui pensa que això no és suficient, que no els val, i rebutgen la meua solidaritat com si els tacara; em referisc, és clar, a alguns membres de l\'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) que ha organitzat una manifestació a l\'entrada del lliurament dels Premis Goya per a protestar per la nominació de la meua pel·lícula, i contra la meua persona. He llegit en La Razón que haurà una pancarta amb aquest lema: \'Víctimes del Terrorisme contra La pilota basca, el bescoll contra la bala\'. I a més es repartiran adhesius amb el lema: \"No al Medem\". Sincerament, això ja és massa, la injustícia d\'esta situació és ja pur deliri. Jo no puc més.
Esta és la primera vegada que escric en el meu defensa després de l\'estrena del documental en el Festival de Sant Sebastià. Deliberatament vaig preferir no respondre per escrit a la tempesta de punyals que va caure sobre mi, especialment des dels mitjans de comunicació de la dreta, i em vaig recloure fregant-me l\'ànim amb la innombrable quantitat de missatges de suport, en la seua majoria privades (comprenc perfectament, tal com pinten els temps, el compromis de donar-me suport públicament). Vaig pensar que ja res més podria passar-me amb esta pel·lícula, que el pitjor ja havia ocorregut, i que la cerimònia de lliurament dels Premis Goya podria ser el punt dolç final (amb o sense estatueta) de tota esta horrorosa experiència. El primer que vull deixar clar és que, per al meu pesar, Cristina Cuesta (presidenta de COVITE, Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme) va rebutjar participar en el meu documental, i amb ella, el conjunt de víctimes de la seua associació. És més, es va donar el cas que vaig arribar a entrevistar a Consuelo Ordóñez (germana del regidor del PP assassinat per ETA), però als pocs dies em va cridar perquè no la incloguera en el muntatge. També vull recordar que en la meua pel·lícula hi ha víctimes del terrorisme a les quals els he donat un tracte, més que respectuós, privilegiat. Persones que van acceptar el meu plantejament de pel·lícula polifònica, amb una posada en escena destinada a convidar al diàleg i a les quals no els va importar compartir muntatge amb persones ideològicament oposades. Estes víctimes són Daniel Múgica (fill d\'Enrique Múgica, regidor de Leitza per UPN assassinat per ETA), Cristina Sagarzazu (vídua de l\'Ertzaina Ramón Doral), Marixabel Lasa (vídua del socialista Juan María Jáuregui) i Eduardo Madina (President de les Joventuts Socialistes d\'Euskadi que va perdre una cama després d\'un atemptat).
És a dir, que els membres de AVT no són les úniques víctimes, encara que sí em semblen les més empipades i les més polititzades, i les quals es creuen amb el real dret a identificar i donar el codi d\'autenticitat a la resta de les víctimes. En el meu documental n\'hi ha fins i tot dels seus mateixos colors, i d\'uns altres, però són, m\'atrevisc a suposar, políticament més independents. No sé el que pensaran els membres de AVT, per exemple, de Marixabel Lasa, que té diversos agreujants per a formar part del seu cor. Per exemple, és la vídua d\'un socialista que va lluitar fins la seua mort pel diàleg polític com via per a resoldre el conflicte basc. Quins temps són estos en els quals \'DIÀLEG\' s\'ha convertit en una paraula maleïda! L\'altre agreujant, és clar, és que Marixabel Lasa (sent socialista) és la presidenta de l\'Associació de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc. No em digues més, estes víctimes no valen, no estan a l\'altura. Imagine llavors que Cristina Sagarzazu, per ser la vídua d\'un Ertzaina assassinat per ETA, com víctima en este cas sí nacionalista, s\'haurà de conformar amb un territori mig, un purgatori. A més, a ella no li ha importat compartir muntatge paral·lel amb la dona d\'un pres d\'ETA (en viatge a la presó d\'Huelva), ja que entén que això no significa que les hi compare o iguale moralment.
Vull reconèixer la meua especial debilitat per Eduardo Madina (el socialista que va perdre una cama en un atemptat d\'ETA). El seu testimoni marca el punt àlgid, el cim moral de la pel·lícula. Madina és un autèntic esportista de l\'ànima, preciós muntanyenc de la bona fe que jo vull posar ací com exemple contra tanta atrocitat polític-mediàtica; algú, per exemple, que encara quan ETA va voler matar-lo posant una bomba en el seu cotxe, és capaç de solidaritzar-se amb Anika Gil, una víctima de la tortura. I amb vergonya recorde la forma que això és rebut per la AVT, als quals només els molesta que amb el testimoni de Anika s\'està posant en dubte la labor de la Guàrdia Civil. És que ella tampoc no és una víctima? Es neguen a creure-la, i s\'ha acabat. Daniel Múgica és la víctima que els resultarà més propera, la més acceptable a la AVT (i ho dic amb la meua millor intenció cap a tu, Daniel), ja que és el fill d\'un regidor de Leitza per Unió del Poble Navarrès. Partit que fa les vegades del PP a Navarra però que, per fortuna per a la meua pel·lícula, està fora de la disciplina central i, lliurement, va acceptar estar en la pel·lícula. Recorde ací que el Partit Popular es va negar, jo diria que, iradament, que cap dels seus membres foren entrevistats per al documental.
Vull afegir ací el cas d\'altra víctima del terrorisme d\'ETA que participa en la pel·lícula, encara que no prestant la seua opinió sinó com coproductora. Em referisc a Mireia Lluch, que és filla d\'Ernest Lluch, socialista assassinat per ETA que, com Juan María Jáuregui, es va declarar obertament a favor del diàleg. Quan Mireia, a la qual jo no coneixia, es va assabentar que estàvem buscant finançament per a sonoritzar la pel·lícula, va demanar vore-la. El muntatge ja estava acabat i Mireia, després de la projecció, em va dir que tenia una xicoteta herència del seu pare, i que estava segura que a ell li haguera agradat que estos diners s\'aportaren per a acabar un documental \"tan necessari\" (estes van ser les seues paraules). Recorde a estos periodistes, que legitimen amb dades falses les seues mentides, que les subvencions a la meua pel·lícula van ser denegades tant pel govern Basc com pel ICAA.
Les persones que van rebutjar la seua participació, es tracta de víctimes, han estat les més dures contra el meu documental. Ja des de la setmana prèvia a l\'estrena en el Festival de Sant Sebastià, van declarar el seu rebuig a la pel·lícula sense haver-la vist (van donar per bons els comentaris de Gotzone Mora i Iñaki Ezkerra) i van intentar impedir que s\'estrenara demanant a Odón Elorza que la retirara. Si l\'alcalde haguera estat del PP, la meua pel·lícula haguera tingut greus problemes per a nàixer. S\'han estat encebant a plaer contra la meua persona, contaminant la meua imatge, ... i jo no he pogut respondre amb un mínim de dignitat, com l\'hauria fet si això procedira de persones en una situació vital \"normal\" (no amenaçades). És més, la meua dignitat m\'ha fet establir un codi de respecte a favor d\'ells, que diu que mentre una persona estiga amenaçada de mort per pensar d\'una determinada manera, jo, encara que pense de forma radicalment distinta, no em sent capacitat èticament per a criticar-li. Esta discussió d\'igual a igual queda postergada (encara que, sincerament, no em queden ganes d\'emplaçar-los per a quan ETA desaparega, que per descomptat desige que ocorrega com més prompte).
El meu pecat cabdal sembla que consistix que el documental no tracta exclusivament del sofriment de les víctimes del terrorisme. La resta dels meus pecats deriven d\'este, ja que si en la meua pel·lícula reconec i sotmet a debat l\'existència d\'un problema polític, segons ells estic justificant el terrorisme, a part de donar suport logístic al \'Pla Ibarretxe\'. A més resulta que sóc incòmodament criminalitzable, ja que em declare no nacionalista; haurà qui pense que esta declaració em fa menys dolent, doncs jo no ho dic per això, ja que existix el nacionalisme plural i no violent, el conec. Com també, i així es critica en la meua pel·lícula, existix el nacionalisme que pretén homogeneïtzar \"al que es queda dintre i expulsar al diferent\" (Imanol Zubero), o són certs els orígens xenòfobs de Sabino Arana (Iñaki Ezkerra, Joseba Arregi i Iñaki Villota), o la inacció de l\'Ertzaina amb la \'kale borroka\' (Teo Santos), o a la falta de \"gestos inequívocs d\'ajuda i solidaritat cap a les víctimes\" per part del nacionalisme (Iñaki Gabilondo), o que el PNB encara no s\'ha fet càrrec \"que el patiment del no nacionalista és el seu sofriment com governant\" (Felipe González). Encara així, per als membres de la AVT, m\'he quedat curt, ja que no he estat capaç de criminalitzar al nacionalisme amb la brutalitat amb la qual ho fan ells, i no he deixat clar que el pitjor dels mals polítics d\'Espanya (després d\'ETA) és el PNB; fins i tot en la meua pel·lícula pot donar la sensació que és el PP (sempre després d\'ETA), sobretot si no ha volgut estar dins per a explicar-se, o defensar-se.
Algú proper (a qui escolten i vulguen) deuria dir comprensivament a cau d\'orella de cada membre de la AVT, que el fet de ser víctimes d\'ETA no els dóna més raó política, o ideològica, i molt menys llicència per a insultar, calumniar o amargar la vida de tot aquell que no pensa com ells. Sí, algú que els vulga de veres deuria ocupar-se d\'anar rebaixant-los les flames de l\'odi i el ressentiment, per a evitar que les seues ànimes, cors i ments es pervertixin irreversiblement. Però em tem que la gent que els envolta, o està ja molt enverinada, o són els autèntics marcadors i guardians d\'estes consignes unionistes, patriòtiques amb les quals aquesta Espanya refranquista es torna a sentir \"Grande\". Algú deuria alarmar als membres de la AVT que des d\'alguns centres d\'autoritat se\'ls estan insuflant certes dosis d\'absolutisme. La meua gran insuficiència davant ells, i pel que es permeten insultar a la meua pel·lícula i a mi de manera intolerantment macabra, és oferir-los tot el meu suport i solidaritat humana per la seua situació personal, però no la raó. Ho sent, però això ja és molt demanar, sobretot quan comprove com se\'ls està utilitzant políticament; pense que el PP ha fet d\'això el seu plat favorit en este aterridor banquet en el qual, a este pas, de la nostra estimada democràcia no van a deixar ni les sobres.
Després del lliurament dels Goya de l\'any passat, este mateix col·lectiu de víctimes, al costat de Fernando Savater (que també va declinar participar en la meua pel·lícula), van criticar amb duresa a \"els del cinema\" pel fet que espontàniament alguns premiats diguèren \"no a la guerra\", quan en les anteriors cerimònies no havíem dit \"no a ETA\". Com si el dir \"no a la guerra\" comportara no donar la importància que mereixen els atroços assassinats d\'ETA, o faltàrem al respecte a aquells que estan amenaçats per la banda terrorista. Allò va ser utilitzat políticament per a desacreditar i posar en dubte la moral antibelicista de \"els del cinema\", amb la vil argúcia que no val el seu no a la guerra ja que mai han dit no a ETA.
¿Algú creu veritablement que hi ha algun acadèmic que no està en contra d\'ETA?... Recorde les acusacions que la premsa més reaccionària va fer contra Javier Bardem, i en general contra tots els que ens manifestem contra la guerra, espontàniament o a través de la Plataforma Cultura contra la Guerra. Semblava que com més alt diguèrem no a la guerra, més prop estàvem dels etarres. Per a protestar contra estes acusacions d\'alguns mitjans de comunicació, i protegir la maltractada imatge de Javier Bardem, es va organitzar una concentració del món del cinema i de l\'espectacle en el teatre Alcázar. Allí vam llegir un comunicat en el qual, d\'una banda, demanàvem que ningú ens obligara a manifestar-nos contra ETA, o contra altres barbaritats cròniques (es parlava també de la violència domèstica o la prostitució de menors...) i que el no fer-ho no ens convertia en sospitosos ni en còmplices de res, i que d\'altra banda, el que ens unia era la imperiosa prioritat, que requeria tot el nostre consens, perquè tinguera el màxim d\'eficàcia nostre NO gran i únic a la Guerra de L\'Iraq. Estàvem vivint una crisi aguda. En qualsevol cas, un dels nou punts de l\'escrit estava dedicat a condemnar el recent assassinat a les mans d\'ETA de Joseba Pagazaurtundua, i a mostrar la nostra solidaritat als familiars de la víctima. Amb el teatre Alcázar ple i els mitjans de comunicació desbordant l\'escenari, després de la lectura del comunicat coregàrem repetides vegades el famós \"NO A LA GUERRA\". Imanol Arias, assegut una fila per davant del meu, va mostrar a l\'audiència un foli en el qual es llegia: \"ETA NO\". I va començar a cridar-ho. Evidentment el teatre es va sumar al crit. Fins ací, per la meua banda, cap problema (això li ho estic dient exclusivament a Imanol). El trist i preocupant va ser comprovar el que la majoria dels mitjans de comunicació van fer amb este acte, llevat de El País, i poc més. Per exemple, en la portada de l\'ABC eixia Imanol Arias amb el cartell contra ETA, i jo darrere amb el gest evident d\'estar acompanyant el seu crit. El titular deia que per fi les gents del cinema ens havíem atrevit a dir no a ETA, sense esmentar que vam dir un clamorós no a la guerra, motiu de la reunió.
Per cert, quatre mesos més tard la meua cara va tornar a eixir en la portada d\'este encantador periòdic, amb la frase: \"la pel·lícula de Medem acusada d\'incitar al terrorisme\". Per a acabar este assumpte de portades del gust de l\'extrema dreta, recordaré la de La Razón al s\'endemà de la clausura del Festival de Sant Sebastià, en la qual sobre una fotografia d\'arxiu (del març anterior) amb Javier Bardem en primeríssim terme i, darrere, altres companys cridant contra la guerra, es podia llegir, una cosa així: \"Els actors espanyols es neguen de nou a dir no a ETA\". Per cert que Javier Bardem ni tan sols va estar en el Festival. ¿Què s\'han cregut alguns per a imposar-nos queè diguem, el què, on i quan ells vulguen?
Ja han dit els de l\'Associació de Víctimes del terrorisme que en la cerimònia de lliurament dels Goya d\'enguany volen canviar el no a la guerra passat pel no a ETA, i que van a lliurar adhesius a l\'entrada. Saben de sobres que ningú no es va a atrevir a rebutjar posar-se un adhesiu en la qual pose \"ETA NO\", primer perquè tots estem d\'acord, però, i tenint en compte la presència massiva de mitjans de comunicació, ¿a quina grandària va a quedar reduïda l\'espontaneïtat, independència, o llibertat que se li pressuposa a este tipus de declaracions en un lliurament de premis?... I jo... ¿què faig posant-me un \"ETA NO\" de mans d\'algú que durà un \"no a la meua persona\"?... Només diré que en una situació d\'absoluta llibertat, sense coacció, me\'l posaria encantat. Però este malson que m\'espera no és el cas.
El que em resulta més surrealista és com reaccionaran els meus companys quan una víctima del terrorisme li oferisca un adhesiu amb el \"No al Medem\". Això no vull vore-ho, i, si algú passa accidentalment per davant dels meus ulls, per avançat els promet que faré l\'esforç d\'autosugestionar-me, per a creure\'m que no l\'he vist. Esta iniciativa és el més vil i canalla que m\'han fet mai.
I va a haver veles al meu pas per a recordar-me els més de 900 assassinats pel terrorisme, ¿i jo que faig llavors, encenc una vela? No voldran. Ja m\'han jutjat i condemnat a la desfilada dels tacats de sang, dels quals quan viatgen per Espanya corren el risc que espanyols de \"sol tele\" li indiquen amb el dit (com sospitós del pitjor), a ser carn de canó d\'esta bufona premsa que ens està creixent. Llavors què... ¿els mire a la cara amb un gest d\'afecte (pensant que tant de bo ETA no haguera existit mai)?... ho van a rebutjar. ¿O intente endevinar en els seus ulls quants han vist la pel·lícula?... El millor és que tanque els ulls i recorde l\'ovació final del públic en el Festival de Sant Sebastià, i sobretot l\'abraçada entre llàgrimes d\'emoció i agraïment que vaig rebre de Daniel Múgica (el fill del regidor d\'UPN assassinat per ETA). Doncs si, també ací podria abraçar a algú, si em deixàren, m\'agradaria... Ningú no em va a deixar, tampoc, que li parle afectuosament a cau d\'orella; a més, còrrec el risc que em posen un adhesiu de \"No al Medem\". ¿Què faig?... Ni tan sols els va a fer il·lusió que els dedique el Goya (si és que me\'l donen). No tinc res que fer, només aguantar el dia més injust i desmoralitzant de la meua vida... Socors!.
Julio Medem 29 de gener de 2004
Última hora: s\'han lliurat els premis Goya. L\'intent de boicot a Julio Medem per part de víctimes del terrorisme ha estat un fracàs. El director basc no ha guanyat el Goya al millor documental, però ha rebut la solidaritat de gran part dels premiats, explícita o portant una pegatina on es reivindicava la llibertat d\'expressió, \"leiv motiv\" de tota la gal.la. Així estem: després de 25 anys de Constitució, a l\'Estat espanyol es continua reivindicant un dret fonamental, allò que caracteritza qualsevol democràcia. (1-2-04)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: L\'ALQUERIA D\'ASNAR (EL COMTAT)','Alqueria musulmana, en el segle XVI pertanyia a la família Ferris, per la qual cosa apareix documentat com Alqueria de Ferris. A l’hora de l’expulsió dels moriscs hi havia 14 famílies d’ells, amb uns 63 habitants; la despoblació va fer que fons el 1626 no obtingués carta pobla atorgada per Josep Aznar, el qual va vendre el senyoriu, l’any 1686, al comte de Cocentaina, Francesc de Benavides Roiç de Corella, qui el 1697 signa amb els veïns –que ara duia l’afegit de Benavides—una concòrdia que modificava la carta pobla.
També conegut com El Ràfol Blanc, en 2002 comptava amb 432 habitants en un municipi governat pel PSPV que, en les eleccions de 2003, obtingué 5 regidors per 2 del PP.
La seua història econòmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a l’empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bambú, que va portar un augment poblacional. Ha estat molts anys tancada i abandonada i actualment es troba en fase reobertura; s’hi fabricarà paper reciclat i paper fet a mà de manera artesanal.
Ubicada sobre la vora dreta del Serpis, que travessa la població de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de llidoners més extens del País Valencià. El Serpis, vorejat de xoperes, aporta paratges com ara el Ferrer on, aprofitant els jardins de l’antiga fàbrica de paper, s’ha instal·lat l’àrea recreativa del Tàlveg de sant Raimon.
L’únic monument ressenyable és l’església de sant Miquel que té un curiós campanar de rajoletes de clara influència gaudiniana. La fàbrica de paper, ara en reconstrucció, dóna testimoni de l’època industrial.
El dia del Corpus s’hi fan als carrers catifes de colors amb serrill, papers i flors, que donen gran colorit al poble. Per sant Miquel s’hi celebren Moros i Cristians amb Correfocs.
De la gastronomia la mel, l’olla i entre els embotits la poltrota, una espècie de botifarra negra.
Paco González i Ramírez
- Ceder Aitana
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"SALIR DE LOS GUETOS CULTURALES\" de Marco Martiniello','
FITXA TÈCNICA
Autor: Marco Martiniello
Editorial: Edicions Bellaterra
Temàtica: Assaig de sociologia
COMENTARI
Parlem d’un terme d’enorme actualitat: la multicultural. El caràcter reflexiu d’este autor al voltant d’este concepte, la seua relativització, la seua aproximació honesta i parcial, m’ha semblat un bon exemple del que hem considerat que és la sociologia i el sociòleg com professional. Per tant, no hem d’esperar d’este escrit lleis de comportament, o conclusions fixes i universals, sinó tot el contrari, una aproximació al coneixement d’un fet, que no és nou, ni únic, ni homogeni, però que planteja una sèrie de reptes a algunes institucions modernistes com el propi Estat, el sistema educatiu o el propi sistema democràtic. Això sí, l’autor ho planteja des d’una perspectiva occidental, integrant-lo en un debat més ampli sobre l’enriquiment de la democràcia i el repartiment de recursos per aconseguir major justícia social (el continu ancoratge al llarg de l’obra en la problemàtica econòmica ens recorda molt la perspectiva marxista).
L’obra parla també de marginació social i econòmica com element explicatiu de moltes disputes “catalogades” des del poder com culturals. Per a ell, no hi ha una mort de les classes socials, i sí una recomposició de classe dins d’un entorn econòmic global, urbà, precari laboralment. En este marc de frustració econòmica, social, de consum,... apareix un retorn a la cultura, a la identitat dels pobles, simplement per contrarrestar este estat d’anomia (en el sentit d’incapacitat d\'arribar als objectius de la cultura dominant mitjançant les institucions existents, en aquest cas, els nivells de consum, la renda, o simplement el treball) on vivim.
És important la primera aproximació reflexiva al voltant de la cultura en les estats-nacions. Es deixa clar que no ha hagut, ni haurà societats monoculturals, i que en tot cas la diversitat és sinònim de vida. La teòrica “homogeneïtat” cultural no era més que un efecte de la pròpia construcció moderna de l’Estat-nació en base a una ideologia que hui també renaix, el nacionalisme. Siga quina siga la visió d’esta nació, cívica o ètnica, el que sí és evident, és que es busca homogeneitzar culturalment, donant una identitat única i estable al col·lectiu. Nació, cultura i identitat apareixen com fenòmens equivalents. Així, la diversitat, les identitats diferents, queden excloses a l’àmbit privat, fora de l’espai públic, són considerades “anormals” dins de la cultura dominant, imposada des dels Estats amb una sèrie d’institucions bàsiques, com l’escola o l’exèrcit, i també els propis mitjans de comunicació. La formació d’estos estats-nacions, com vorem més avant, es conforma en base a l’exclusió i la inclusió de certs col·lectius. Això és un element important que ens porta a la pròpia estructura de poder que dinamitza estes formacions nacionals i culturals i també el període històric on apareixen (modernitat com sinònim de racionalitat, de industrialització, de individualitat, d’èxit econòmic...).
La homogeneitat que vivim com “natural” no deixa de ser construcció social, històricament i espacialment situada, i que es reprodueix en base o bé a la pròpia pertinència ètnica o bé a institucions claus de manteniment de l’ordre i la cultura establerts (escola com institució homogeneitzadora i reproductora de la cultura, i de l’estructura de poder). Però no oblidem que una de les institucions essencials, el llenguatge, també ajuda a esta reproducció i manteniment cultural. La diversitat reconeguda hauria de portar canvis en els missatges i actuacions de les institucions socialitzadores essencials (escola, mitjans de comunicació, llenguatge...).
L’emersió de la diversitat és conseqüència de la pròpia irrupció de les tensions dins dels Estats-nació conformades mitjançant processos d’exclusió i inclusió de diferents cultures, ètnies,.. Els exclosos comencen a tindre veu, a demanar recursos i reconeixement als estats, esta reacció anima a altres col·lectius a demanar entrar dins del repartiment de la renda. La diversitat, que era tractada com una cosa temporal en algunes societats europees, tenen que anar acostumant-se a una societat no homogènia culturalment (mai ho ha segut), on el perfil canvia radicalment. Esta reafirmació provoca reaccions ultranacionalistes, racistes, religioses (tornant als temps pre-modernistes) front al reconeixement de la diversitat, que, per a ells és un perill per a la seua identitat (el nosaltres front a ells). Estes reaccions obliden que les identitats no són invariables i permanents, sinó inestables, múltiples, en una societat com l’actual.
Però esta diversitat, com a búsqueda d’identitats més pròximes, renaix dins d’Estats redistribuidors de recursos, i hem d’entendre-la com resposta al propi procés de creixent desigualtat, de marginació i l’exclusió social i econòmica, i per tant dintre d’un procés de cerca de protecció solidària. No estem davant una diversitat única sinó múltiple (minories ètniques, religioses, sexuals, indígenes, nacionals...), amb reivindicacions heterogènies, (des del reconeixement simbòlic, fins a la sobirania). Per tant, resulta simplista i reduccionista una visió cultural de tota la problemàtica social, que pot fer creure que no hi ha conflicte socioeconòmic (ni classes), o que les civilitzacions són homogènies i clarament diferenciades i excloents, o que no són possibles els estats multinacionals, o que les reivindicacions minoritàries posen sempre en perill la cohesió social (normalment és a l’invers i es sol demanar la integració)... La vessant cultural no pot ser l’únic eix d’anàlisi d\'una realitat molt més complexa, més diversa, on les raons culturals solen amagar raons econòmiques i socials.
Hui, el problema de cohesió social essencial no és tant la diversitat cultural com l’apartheid social (marginació, pobres...) i per tant no és pot parlar de la fragmentació social deguda a l’emersió de la diversitat cultural, sense parlar de la fragmentació que la dinàmica econòmica imposa en les nostres societats.
Tampoc no hi ha un tractament homogeni d’esta diversitat per part dels Estats. Més enllà dels models “teòrics” (incompatibles i que no servixen per analitzar la realitat) com l’assimilacionisme (no permet diferències culturals i mira l’individu front a l’Estat, amb els seus deures i drets) o el pluralisme (reconeix les diferents cultures i la seua lluita per el poder), o models d’inclusio i exclusió (reconeixement parcial de certs grups) que no són més que un projecte nacional dintre d’un concepte filosòfic i ideològic molt determinat, està la pròpia realitat. S’està barrejant un ideal nacional (filosòfic i polític) amb la realitat i la dinàmica social. Així, dins de societats autodefinides com assimilacionistes hi ha actuacions pluralistes, i a l’invers.
La veritat, tanmateix, és que les dinàmiques socials de la major part de països, són convergents. La problemàtica social és molt pareguda en totes les societats occidental: augment de la desigualtat. i també la seua posterior “culturalització”. Jo m’atreviria a dir que esta culturització del problema social amaga des del poder el problema de desigualtat i exclusió i, per tant, de crisi del sistema capitalista.
Entenem per multiculturalitat un terme que descriu la diversitat o diversificació demogràfica y cultural. Però no tot el que s’anomena multicultural és el mateix. També necessitem alçar el vel d’este concepte i reflexionar-ne amb honestitat. Podem parlar d’un multiculturalisme moll, d’actuacions individuals, que no comporten cap actuació pública, que s’identifiquen amb identitats múltiples, canviants,... dintre d’un comportament de l’individu que veu en la diversitat de cultures com una oportunitat d’expansió, de fugida d\'esquemes sòlids i estables. I també de diferents formes de reconeixement (si existix) de certes diversitats per parts dels estats, o d’una gamma de polítiques multiculturals molt diverses que arrepleguen des del reconeixement constitucional, fins a polítiques d’habitatge per a minories ètniques. Totes és considerat com multicultural. Tanmateix la clau no hem de buscar-la en el reconeixement de la varietat, sinó en el que significa en el repartiment dels recursos, de la renda,... de justícia social. És en estos termes on la paraula multiculturalitat cobra sentit. Tampoc no sabem si estes actuacions fomenten els ghettos culturals o la integració, tot depèn de com i a on es desenvolupe (novament el caràcter relatiu). El que sí és cert es que les demandes també són variades i depenen molt del poder econòmic i polític de les pròpies minories.
El multiculturalisme dur s’entén com un intent de posar fi a l’estat-nació modernista i anar cap a una nació multicultural, i per tant, compaginar la llibertat individual, la justícia social, la democràcia i el reconeixement de les minories cultural i ètniques. Ací naix la proposta de Kymlicka del ciutadà multicultural. El procés de socialització de l’individu hauria d’arreplegar este caràcter multicutural, no dins d’un procés de tolerància, sinó de comprensió i cerca d’interacció i reconeixement. Evidentment és un model també ideal i utòpic, però trencaria amb la proposta homogeneitzadora dels estats actuals.
Ara bé, també al multiculturalisme hi ha que posar-li frens. Un plantejament naturalista i essencialista ens porta a cultures tancades, permanents, on l’individu és una espècie de presoner i on no se li reconeix un element essencial de la construcció de les identitats com és el seu caràcter interactiu i participatiu. Esta visió estreta de les cultures portada al seu extrem ens du, no sols a una condemna als individus dins del seu marc cultural, sinó a la pròpia acceptació de comportaments contraris als drets individuals i col·lectius bàsics. També està en perill la pròpia culturització de problemàtiques socials d’altra índole.
Per tant, hi ha que evitar estos perills per intentar societats que desenvolupen identitats obertes, multiculturals,.. però on també queda clar que no totes les particularitats culturals poden ser desenvolupades, perquè el límit és la democràcia, la justícia social i el propi col·lectiu on es desenvolupa. No vol l’autor un model de comportament, sinó una reflexió que done pas a un debat general. La diversitat cultural no ha d’estar separada de la justífica social, és perillosa per la democràcia, ja que la pròpia afirmació i formació de certes identitats ètniques tenen a vore amb el propi procés de recomposició de les desigualtats, en un mecanisme de etnizació i discriminació social. La major distribució de renda, la major igualtat comporta identitats més obertes i per tant major cohesió social. És necessària una reafirmació del principi d’igualtat de l’individu, la major participació d’este en l’espai públic (paregut al terme de capital social de Putman: promoció de l’associacionisme, la militància, la participació...), el reconeixement de la diversitat en termes genèrics (no particular, per no tancar aquests col·lectius) la proclamació del principi de coneixement i comprensió recíproc (no de tolerància), i el major esforç en polítiques públiques flexibles amb un sol objectius: la igualtat d’oportunitats.. Són estos, elements essencials per anar construint eixe ciutadà, sense oblidar el propi sentit comú i per tant, una predisposició al reconeixement mutu, i un esforç dels polítics per conèixer i integrar en la seua “identitat política” esta diversitat.
Com a conclusió ressaltar que els ghettos culturals amaguen un procés de consolidació de desigualtats socials dins d’un món globalitzat, on el treball està en crisi, i on el repartiment de la renda, des de la preponderància del pensament únic, es basa cada vegada més en l’èxit individual. Això sí, la diversitat no és un afegit a la nostra societat, sinó part integrant del seu propi concepte. Per tant, no hi ha que analitzar-la com a problema sinó com a oportunitat, entenent que els seus perills poden ser neutralitzats, i que obrin un nou espai d’oportunitats, dintre d’un procés de consolidació d’identitats menys tancades culturalment, més dinàmiques i canviants, i més proclius a la interacció i l’intercanvi. Per aconseguir este objectiu no hi ha fòrmules màgiques, però si elements essencials com una millora del repartiment de la renda que minimitze les desigualtats socials, i una aposta en comú per la pròpia diversitat.
V. Llopis
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALQUERIA DE LA COMTESSA (LA SAFOR)','
Malgrat que al terme s’han trobat importants restes d’un parell de poblats ibèrics i d’un altre romà, l’origen del lloc és una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. És parròquia independent des de 1773.
La població, 1.414 habitants en 2002 (86,45% parlen valencià), es reparteix en dues entitats locals: Sotaya i L’Alqueria de la Comtessa. L’ajuntament està governat pel PSPV amb 5 regidors; 2 en té el PP i 1 cadascú el Bloc i Unió Valenciana.
La població té forma allargada i al terme trobem els paratges de El Rabat, també anomenat muntanyeta de la Creu o el Pericó, és un tossal on hi havia un poblat ibèric que ocupava el cim.
S’hi han descobert habitacles que aprofitaven la muralla com a mur i que s’havien d’utilitzar com a emmagatzematge de gra; i la muntanyeta de sant Miquel, també amb restes d’un poblament ibèric tardà.
La indústria , de menor importància que l’agricultura, està representada pel moble, el calcer, fabricació d’envasaments per a la taronja i bisellets.
Patrimonialment:
-Església de sant Pere apòstol. De 1909, estil neoclàssic i grans proporcions. El campanar és de 1880.
-Ermita de sant Miquel. Gòtica del XVII, edificada sobre una anterior. Al seu voltant hi ha restes d’una vila romana.
Els menjars típics són l’ensalada de fetge, sèpia, sang i xampinyons a la planxa. I el Pa Beneït de sant Antoni.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de Campaners valencians
- Mancomunitat de La Safor
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: LES ALQUERIES (PLANA BAIXA)','
La seua història va lligada a la de Vila-real, de la qual es va segregar en 1.985. Es va formar a partir de les alqueries àrabs de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn.
Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV, amb 6 regidors per 5 del PP. En 2002 hi havia 3.628 habitants. La denominació oficial es Alquerías del Niño Perdido.
Situat al sector central de la Plana Baixa, el terme és totalment pla, cobert amb una verda catifa de tarongers, adornada amb nombroses alqueries.
Del seu patrimoni cal esmentar els edificis modernistes que van ser aixecats per la burgesia agrícola nascuda al recer de la taronja a principis del segle passat. Els edificis més interessants:
-Ajuntament.
-Casona del Replà.
-Església de la Virgen del Niño Perdido. Construïda en 1854.
-Plaça de les Pedres.
-Plaça Major.
-Convent dels Carmelites.
Plaça Major
Junt a Castelló, Betxí i la Vilavella el parlar de les Alqueries és un dels parlars castellonencs que compten amb una petita monografia dialectal realitzada El valencià de les Alqueries (Saborit, 1998). És un estudi que destaca el parlar d’aquesta localitat. El 2.001 un 74,31% dels habitants declararen saber parlar valencià.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/dialqueries.html
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALTEA (MARINA BAIXA)','Aquest article té 1 comentari.
Les primeres notícies de poblament les donen els jaciments d’ibers i romans que s’han trobat al terme, com ara les deixalles d’un aqüeducte romà anomenat com “Els Arcs”. Durant l’època musulmana la població creixia al voltant del riu Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d\'Albalat, Beniascher i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a la taifa de Dénia, conquistada per Jaume I en 1244. Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda, o Vella Guarda, no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat-- actualment Altea la Vella--, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el \"locum et castrum\" d\'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1.604 es diu que el senyor de la baronia \"ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda\". El 1.617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en enfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d\'Altea, amb \"asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña\". El 1.705 la badia d\'Altea acull l\'esquadra angloholandesa, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, recolzen el desembarcament de Basset i d\'altres seguidors de l\'arxiduc Carles. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València. El s. XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.
Les eleccions de 2003 donaren al PP, amb 10 regidors, el govern municipal; el PSPV n’obtingué 4 i 3 el Bloc. La població, 17.608 habitants, de patronímic alteans, en 2.002, es reparteix en els 3 nuclis que hi ha al terme, de 32,6 km2, Altea, Altea la Vella i L’Olla. L\'any 2.001 un 57,56% dels habitants declararen saber parlar valencià.
L’agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d’arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s’ha convertit en el factor econòmic més important.
Enclavada en una badia que tanquen la Punta Albir i el Morro del Toix se situa Altea, protegida per la serra de Bèrnia. Ofereix un casc antic encara prou conservat que fou refugi d’artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. Hi trobem el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la serra Gelada amb el far d’Altea; el cim de Bèrnia (1.121 m); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l’Olla; les platges de l’Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanc. A 3 km hi ha Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s’ha contaminat de l\'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa.
El poble va estar emmurallat i tingué castell però l’urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res.
El patrimoni artístic ens presenta:
-L’església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
-La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
-La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
-Monestir de l’Olla
-Sant Francesc
-Santa Anna, d’Altea la Vella
-Museu Kritikian de Ciències Naturals
-Museu Navarro Ramón
-Museu Rocafort (Museu de l’automòbil)
La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat ; marisc i peix com toca a una vila marinera i mediterrània, fregit o torrat o en l’especialitat de la zona, el cruet, també és molt estimada la carn de l’eriç de mar.
Esportivament parlant compta amb el Club Balonmano Altea, en l’elit del handbol de l’Estat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Altea la Vella
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
Comentari:
Diumenge, 10 d\'octubre, vam anar a passar el dia a Altea. Després de passejar-la tranquilament i gaudir de tants i tants racons agradables vam fer cap a Altea la Vella amb la intenció de dinar-hi, refiant-me del que jo mateix havia escrit fa mesos en aquest mateix diari sobre la tranquilitat i la no contaminació turística del poblet. No sé d\'on trauria la informació però me\'n penedesc d\'haver-la inclós. No vam trobar-la, passarem dues vegades per la carretera plena a ambdòs costats de xalets, hotels, urbanitzacions, etc; sols quan ja s\'anàvem vam veure rera un dels edificis moderns la punteta d\'un campanar. Ens anàrem decebuts i sense entrar a veure-la de prop. No pagava la pena.
Paco González i Ramírez. ','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALZIRA (RIBERA ALTA)','
Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha --del Paleolític les cases de Xixerà i la cova d’Alfons; del Neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; del Bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l’època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d’Albalat-- els orígens no estan clars. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar. Per a alguns la ciutat es la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i per últim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Getzira Xúcar, assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i Barxeta. Durant el domini musulmà, Alzira fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l\'intent d\'unificació almohade passà a declarar-se partidària d\'aquests. La vila, baluar completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d’Al-Zuhví, escrit cap el 1147, assenyala l\'existència a Alzira d\'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d\'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D\'entre els alzirenys de l\'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l\'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d\'altres. El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills, a Alzira on, segons la tradició , morirà en 1276. Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de La Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessió en l\'ordre polític i econòmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i pateix els efectes de l\'expulsió dels moriscs. En la guerra de Successió es va declarar partidària de l\'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d’Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d\'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l\'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l\'insigne doctor Jaume Ferran Clua per que experimentara la vacuna anticòlera. El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1.320, 1.473, 1.779, 1.864, 1.982 i 1.987, entre d\'altres, en són bon exemple, però és el 20 d’octubre de 1982 es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d’Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d’ara no està encara suficientment aclarit.
El terme compta amb els següents nuclis de població: Alzira, La Barraca d’Aigües Vives, La Garrofera, El Pla de Corbera, El Respirall, San Bernardo i Vilella. En 2002 hi havia 41.264 habitants de gentilici alzirenys (el 71,78% parlava valencià). L’ajuntament està governat pel PP que compta amb 9 regidors; el PSPV en té 7; 3 el PSICV; 1 el Bloc i 1 UV.
L’economia s’ha sustentat en l’agricultura, especialment en la taronja del conreu de la qual hi ha notícies des del segle XVI. El segle passat l\'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.
La ciutat, capital comarcal de la Ribera Alta, s’ubica a la vora esquerra del Xúquer i el terme, de 111,5 km2, s’estén cap a les serres de Murta, Corbera, el Cavall i Agulles al llarg de les valls de Murta, Barraca d’Aigües Vives i Casella.
Santa Caterina
Hi ha dos museus el Municipal i el Faller i tot seguit relacionem el seu patrimoni:
-La Casa Consistorial. És el monument més important d’Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d’art i un interessant arxiu històric.
-Església de santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
-Església de l’Encarnació. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoració ceràmica del XVIII.
-Monestir de la Murta. Des del s VII hi hagué una colònia de ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L’edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376.. Fins 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal roman buit i arruïnat, només es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
-Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d’ara és la Casa de la Cultura.
-Creu Coberta. Medieval, d’estil goticomudèjar. Restaurada en 1962.
-Casalicis del pont sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí)
Santa M. del lluch
-Santuari del Lluch. Primer terç del s XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situació fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
-Teatre Municipal. Modernista.
-Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
-Hi ha mostres de l’arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
-En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC—es troben rastres de l’antiga muralla.
L’activitat festera més arrelada són les falles. Alzira és, desprès de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep. En les festes del Lluch es representa la troballa de la verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets totes elles vinculades als diferents gremis.
La gastronomia es basa, com no podia ser d’altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l’arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.
El darrer diumenge s’hi celebra la mitja marató d’Alzira que en 2003 ha arribat a la seua 6ª edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament d’Alzira
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners de la C.V.
- Pàgina Web d’Alzira, de Manuel Soler Barber
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE SEXE: CONSULTES: SEXOLOGIA: NOMÉS PERSONES','PREGUNTA
No ho tinc clar; sempre he tingut novia però... des de fa algun temps m\'atrauen els homes. Bé, tampoc tots, concretament un amic meu que sí que és gai. Ell no és com la majoria dels gais o almenys així ho veig jo. Ell no va per l\'ambient ni té ploma ni totes eixes coses, que supose que són tòpics. Però la majoria dels seus amics homosexuals sí que són d\'eixa manera. He tingut alguna pràctica sexual masculina, amb el meu amic que tracta de convèncer-me de que puc trobar la meua pròpia forma de ser gai però... no sé. Estic una miqueta confós. M\'agraden les dones també i se que patiré si dic que sóc gai i el que més em preocupa.. acabaré sent gai prototip? En fi, socors.. no se què fer. M.B.
RESPOSTA
Hola M.B., esta és la meua proposta:
Fem ús de la imaginació, i suposem que en esta societat on vivim no existíren els prejuís sobre certes conductes o actituds, colors de pell o sexe. Seria fantàstic!. Només seríem persones. Doncs això també és treball de cadascun i de cada dia.
I d\'això es tracta, esborra els prejuís de la teua ment i si pot ser de cada celul.la del teu cos; i pregunta\'t què \"sents\" per esta persona, que no t\'importe si es diu Joana o Joan, només es tracta de sentir.
Per a mi, este és el primer pas que has de donar: \"sentir-te - amb\", i després \"compartir - amb\", compartir un menjar, un passeig, un café, una pel.li, unes copes, fer sexe...
Sembla que si no estem etiquetats no acabem de pertànyer a \"allò normal\" i per tant, estem fora de...: si algú és vegetarià està fora, si una parella heterosexual viuen junts i no volen tindre fills estan fora, si a algú no li agrada mirar la tele està fora, si algú té més de trenta i tants i no té parella està fora... Jo, fa temps que vaig decidir que no vull estar ni fora ni dins, el meu món és només meu i compartisc el que vull i amb qui vull, i si vull no compartisc.
Jo et diria que proves allò que t\'apetisca amb qui vulgues (i tu també hauries d\'esborrar estes etiquetes que els poses als gais, i no entrar a valorar-los amb si tenen ploma o no; són persones). Escolta el teu cor ( si s\'enamora o no), i escolta el teu cos en les relacions (si un home et dóna plaer o no, si fruïxes o no, o si t\'agraden ambdós sexes...).
Les relacions no tenen només un color, sinó molts i variats sabors. I només som persones. Recuperem la capacitat que tenim les persones d\'estar receptives per al plaer, per a la positivització de les experiències, per a poder percebre i reconèixer la intensitat del benestar en els moments de la vida quotidiana. I gaudix...
M. Àngels S.
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ALTURA, ALTO PALANCIA (ALTURA, ALT PALÀNCIA)','
S’hi coneixen jaciments de l’Edat del Bronze (cova de los Murciélagos i castell dels Torrassos). En el poblat de Portapán hi ha les restes d’un poblat emmurallat romà. L’origen de la vila és musulmà. Jaume I la va conquistar en 1235, donà el senyoriu a Pere Fernández d’Azagra, tenia llavors una important població musulmana, que es mantindria fins la crisi de mitjans del segle XVI (insurrecció de l\'Espadà); el 1251 es fa la distribució d’aigües i l’amollonament dels termes de Sogorb i Altura; El 1275 Jaume I va concedir a son fill Jaume les viles d\'Altura, Montant, Tormos i Mora, passant a formar part del senyoriu dels Xèrica; els quals la van retenir fins el 1296 en què es dona a Sanxo Pérez de Ribavellosa. En 1327 se li dona carta pobla. En 1385 l’infant Martí (futur Martí l’Humà) hi funda la cartoixa de Valldecrist a partir d’un butla del papa Climent VII. Per la seua afecció al rei i la seua esposa, Maria de Luna, obtingué molts beneficis i el seu prior era membre natural del braç eclesiàstic de les Corts Valencianes. El mateix monarca pocs anys després (gener del 1407) va donar a la comunitat les viles d\'Altura i Les Alcubles, amb el títol de baronia; aquest senyoriu durà fins la desafecció de comunitats realitzada per Mendizàbal el 1836.
L’ajuntament està governat pel PSPV que en les eleccions de 2003 tragué 5 regidors, 4 n’obtingué el PP i 2 AEIPA. La parla és castellana (22,19% sabíen arlar en valencià l\'any 2.001). El gentilici dels seus 3.186 moradors –dades de 2002-- es alturanos. Hi ha tres nuclis de població: Altura, El Convento i La Cueva Santa.
La població es concentra en el poble, però n’hi ha molta dispersa per les masies de l’ampli terme –130 km2. La seua orografia i situació en plena serra Calderona invita al senderisme; hi ha nombroses rutes arreu del municipi, com el GR10, que travessa la Calderona; gran quantitat de fonts, com Las Fontanicas, la Torrecilla o la del Berro; els pous de la Mena; cims, dels quals destaca el Montmayor (1015 m) i el de Santa Bárbara; i paratges com la Cara del Moro, el Cantal o el Salto del Caballo.
La feracitat de la Vall del Palància ha propiciat una agricultura força fèrtil que es basa en el secà, petits regadius i l’explotació dels recursos forestals. Hi abasta certa importància la ramaderia. A partir de la dècada dels setanta del segle passat la petita indústria ha anat fent-se lloc i el turisme estiuenc ha reforçat el sector serveis.
Masia Randero
Parlem de patrimoni:
-Cartoixa de Valldecrist. Fundada per Martí l’Humà en 1385. Des de la seua fundació es converteix en un important nucli de poder. Cap a finals del 1.810 comença la seua decadència amb l\'arribada de les tropes franceses, que en nombre superior als vuit mil homes ocuparen totes les dependències i iniciaren un saqueig que acabà en un expoliment gairebé total . El 1.835 amb la desamortització la comunitat hagué d\'abandonar-la, i l\'any 1.847, un particular n\'adquirí les dependències. A partir d\'aquest moment comença la ruïna definitiva d\'aquest lloc històric. Després de 150 anys de total abandonament actualment es treballa en la seua restauració i recuperació.
-Santuari de la Cova Santa. Tal com indica el seu nom, es troba a l\'interior d\'una cavitat natural. L\'entrada és al costat de l\'albergueria. Una gran sala de la cova és aprofitada com a capella i l\'altar es troba a vint metres de profunditat, després de baixar per una àmplia escala. La imatge de nostra Senyora de la Cova Santa és un baix relleu d’algeps de vint cm. La tradició atribueix l\'original, destruïda el 1.936, a Bonifaci Ferrer (germà de sant Vicent). La cova és motiu d\'una de les grans romeries que encara se celebren al País, quan el mes de maig els alcublans caminen 12 km per a visitar-la.
-Església de sant Miquel Arcàngel, de 1789. Amb retaule del XV i una imatge de la Mare de Déu de Gràcia del XIV.
-Ermita de santa Bàrbara. Barroca, del segle XV.
-El Batán, s XVI. Edifici d’origen medieval dedicat pels monjos a la fabricació de teles i paper.
-El Molino de los Frailes. Segle XVII, construït per dur l’aigua al Batán.
-Les masies medievals de Randero, Fuente la Murta, Fuente de Rivas, Uñoz i Cuacalón. La de Pinar de san Juan és del segle XIX.
-La primera església d’Altura, aixecada sobre una mesquita, d’estil gòtic. Restaurada recentment.
-Escasses deixalles de la muralla. Amb la plaça de la Torre i el Portalico.
-La casa Grande, renaixentista del XVI.
La gastronomia és la típica dels pobles d’interior i es basa en els productes de la terra. Cal destacar-hi la olla de pueblo, carns, embotits, patatas a lo pobre, la torta malhecha i dolços artesanals i les fruites del terreny per acabar un bon dinar.
A Altura s’hi celebren diversos esdeveniments esportius de caràcter popular com ara la Marxa ciclista a Montmayor, en setembre; la Pujada a la Cova Santa, carrera de muntanya a peu, de 13 km, en juny i la Volta a Peu, en setembre.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ayuntamiento de Altura
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
- Villa de Altura
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: No m\'ho puc creure. Osias Marco.','
Això era i no era, en un país llunyà i en un temps molt antic en el qual va tindre lloc una conversa:
- Oyes, Mirella, vistes anoche la tele?
- Che, pos, sí! Y no te pues imaginar qué miré! Me puse en plan culto y to! Astuve viendo el canal nuevo! Echaban una d’Osías Marco.
- Será en canal nueve...
- Che, pos, sí, la telebisión balensiana; esa que los catalanistas quieren que sea toa en catalán.Y digo yo, que soy muy mía, ¿nostamos en España?
- Ties rasón, si no la hubieran echao en español, no mubiera enterao de la vida d’ese de la plasa d’enfrente de la RENFE.
- Vistes lo guapo kera! Y qué ... desos le echaba con las mujeres! Y con los niños! Sokollons!
- Yo no me lo pude disfrutar bastante porque tenía que desparar la mesa, escurar los platos, ... ya sabes...
- Tranquila, yo me l’ho he grabao pa mi hijo kestudia Manística desa a linstituto.
- ¿Y sale Gandia?
- No sé, pero, ¿sabes? Mi quedé un pelín mosca. No sé porqué estudian a gente cómo ése y luego dicen que los ke saka el Chimo Rovira (el senyor de les exclusives) son una panda de maleducaos, malhablaos y pendones
- ...
La veritat és que no sé com sou –amics i companys de gentilici-, de què us queixeu?-.
Si ja estem –esteu- acostumats amb tómbolas, telas manrineras, a la fresca, fem tele (o és telefem?) i panderoles. (No sé d’on hauran tret un inventor de noms de programes tan genial i tan clarivident. Què cobrarà aquest senyor? –no dic senyor/a per no ofendre!)
Tenim –teniu- la tele que us mereixeu.
El Sr. Conde Duque de Olivares, i els seus epígons –que tots coneixem- tenen (molta) raó.
Hi ha un botó, al comandament a distància d’allò més seductor –sol ser roig- és el de l’OFF.
Premeu-lo i gaudiu de la vida. Viviu la vostra pròpia vida, no la que pretén emmirallar-nos i seduir-nos fent-nos cada dia més desnortats.
Salvador Pallarès-Garí
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"MARINA\" de Carlos Ruiz Zafón','
Ressenya
Autor / autora: Carlos Ruiz Zafón
Títol: Marina
Editorial: Edebé
Pàgines del llibre: 286
Per què faig la ressenya: En el meu col·legi, en classe de valencià hi ha uns dies de lectura i uns dies d’escriptura, a mi m’agrada molt llegir, porte llegits uns 10 llibres durant el present curs.
Comentari: Ha estat un llibre molt interessant i emocionant, on parla de la vida i també de la mort. De misteri, de secrets. De lectura amena no l’he pogut deixar fins que l’he acabat.
Què conta el llibre: Un xiquet desapareix 7 dies i 7 nits, Òscar Drai, el xiquet desaparegut conta el que li ha passat.
Tot comença quan Òscar roba un rellotge i al decidir tornar-lo, coneix Marina i Germà, el pare de Marina. Per la salut de Germà, Marina ha de portar a son pare a l’hospital de Madrid. En l’estació de tren un home dona a Òscar una targeta amb el nom de Mikhaïl Kolvenik.
Qui es Mikhaïl Kolvenik? Per què li han donat la targeta? Òscar decideix investigar. L’aventura comença i no acaba fins l’última pàgina.
Nom: Ivan Lloret Castaño
Col·legi Públic: Federico García Sanchiz
Ciutat: Alzira (Ribera Alta)
Anys: 11
Curs: 6é de Valencià
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: NOMINACIONS ALS OSCARS ( QUE 5 MINUTS NO SÓN RES!)','El passat 27 de Gener es van donar a conèixer els films nominats als 76 Oscars d\'Hollywood que enguany s\'avancen un poc i tindran lloc el dia 29 de Febrer, amb la desagradable novetat que seran per primera vegada en fals directe...ja en parlarem detingudament al final d\'este article.
La gran favorita i de moment gran triomfadora ha estat El Señor de los Anillos: el retorno del Rey amb la fantàstica xifra d\'11 nominacions a només 3 de distància de la pel·lícula que més en va obtindre en tota la història, Eva al desnudo de Joseph L. Mankiewicz, i pràcticament equiparable als obtinguts en el seu moment per La Lista de Schindler de Spielberg o Bailando con lobos de Kevin Costner.
Com es pot vore en la nostra secció de crítiques no m\'ha semblat del millor de l\'any, encara que si d\'allò més espectacular i sembla ser que enguany ( i altres molts més passats i futurs ) els premis d\'Hollywood ens voldran recordar que abans de res el cinema fet allí és pur espectacle i simple entreteniment encara que siga car ( de fet el film no té nominats a cap dels seus actors en les quatre categories possibles, molt significatiu i pràcticament històric ). També es convertix en la gran favorita per als dos premis majors a la millor pel·lícula i millor direcció per a Peter Jackson, puix l\'Acadèmia d\'Hollywood té un gran deute amb este director a l\'haver convertit les 3 parts de la saga en impressionants èxits de taquilla i no haver-li premiat amb les dos primeres en cap dels dos apartats majors.
Després d\'este treball, li seguixen en nominacions amb 10 Màster and Commander: al otro lado del mundo de Peter Weir que també apareix en la nostra secció de crítiques i que igual que \"los anillos\" no té cap nominació per als seus actors. Ha significat una relativa sorpresa i serà probablement la gran perdedora d\'esta nit màgica encara que de moment estes nominacions li hauran vingut molt bé i, ara com ara, ha estat la gran beneficiada.
L\'altre film seleccionat a la millor pel·lícula ja estrenat en les nostres pantalles i també comentat en el nostre diari és Mystic River de Clint Eastwood, potser l\'aposta més arriscada sobretot tenint en compte la història que ens narra. El que haurà sorprès a més d\'un és la seua nominació per a l\'apartat a millor guió adaptat quan precisament els seus paranys de guió són bastant escandalosos. Molt merescudes, no obstant això, les nominacions i esperem que premis per als seus actors Sean Penn, Marcia Gay Harden i Tim Robbins, precisament amb el mateix problema tots tres per a la consecució del premi: el seu clar rebuig a la política exterior nord-americana.
Els altres dos treballs que competiran a millor film de l\'any s\'estrenaran en els pròxims dies: Lost in Traslation de Sofia Coppola ( el dia 13-02 i que no pense perdre\'m després del seu reeixit pas per la Seminci de Valladolid i el festival de Venècia ) i Seabiscuit, Más allá de la leyenda de Gary Ross ( el dia 6-02 i que sembla ser és una història de superació molt americana i, com últimament és molt habitual, de durada exagerada ). En la primera està nominat al millor actor Bill Murray.
En l\'apartat de direcció només una diferència pel que fa a la millor pel·lícula, la gran sorpresa de l\'any Fernando Meirelles per Ciudad de Dios que també ha fet història al ser seleccionada en altres 3 apartats incloent a millor guió adaptat. D\'ella ja deixàrem constància en les nostres recomanacions per a regalar per Nadal doncs en el nostre país ja la tenim disponible en format casolà i significa un del millors debuts dels últims anys a l\'altura dels d\'Alejandro González Iñárritu amb Amores perros o els altres gossos de Quentin Tarantino.
Altres films amb nominacions importants han estat: Piratas del Caribe per a l\'estupend Johnny Deep, una deliciosa peli d\'aventures amb un gran defecte, les inevitables seqüeles que generarà; Casa de arena y niebla, de recent estrena i ja comentada en les nostres pàgines, per al *amaleònic Ben Kingley a més de la millor actriu de repartiment i a la música; Cold Mountain d\'Anthony Minguella que amb 7 oportunitats a Oscar ha estat la gran perdedora doncs només el de millor actor per a Jude Law és dels considerats importants i que acaba d\'inaugurar el festival de Berlín ( ací es podrà vore a partir del 20-02 ); 21 Gramos del mexicà Alejandro G. Iñárritu amb sengles nominacions a Naomi Watts i a Benicio del Toro que ens semblen poc per a est estupend treball; Monster per a la guapíssima i bona actriu Charlize Theron que ens la va donar a conèixer Woody Allen i d\'estrena el 27-02; En Amèrica per a Samantha Morton, millor guió original i millor actor de repartiment i que va desaparèixer de la nostra cartellera en molt poc temps; Cuando menos te loesperas per a la també \"alleniana\" Diane Keaton i d\'estrena el 13-02; Whale River per a la jove Keisha C. Hugues; Las invasiones bábaras de Denys Arcand, amb nominacions a millor guió original i pel·lícula en llengua no anglesa i actualment en cartel; Dirty Pretty Things de Stephen Frears per al millor guió original, estranyament no estrenada encara entre nosaltres doncs va ser presentada a Sant Sebastià 2002 i té a Sergi López de protagonista i que a mi em va semblar absolutament prescindible i amb un gran error de càsting; Buscando a Nemo per al millor guió original i pel·lícula d\'animació també comentada en les nostres pàgines encara que no s\'hi destacava precisament el seu guió i American Splendor per al millor guió adaptat basat en un còmic i que ja esperem amb impaciència.
Quant al capítol que afecta al nostre país només una extraordinària sorpresa, la nominació del documental Balseros de Carles Bosch i Josep María Doménech, un gran triomf de la televisió autonòmica catalana que sap fer les coses molt bé puix està produït per la mateixa i fet per gent de la casa. Un gran exemple a seguir per totes les televisions públiques.
Deixant ja de costat els aspectes cinematogràfics dels més famosos premis del món, el que passarà a la història no ja dels Oscars sinó també de la lluita per la llibertat d\'expressió és l\'anunci que seran televisats a tot el món amb 5 minuts de diferència pel que fa al directe per a poder fer ús de la censura.
No deixa de sorprendre\'ns este fet que es produïx precisament després de la gala dels premis Goya on es va fer una clara apologia de la \"llibertat d\'expressió\", fonamentalment com a suport i merescut homenatge al valent Julio Medem i que els nostres polítics i altra gent de dretes es van atrevir a desqualificar, com que era una miqueta un tema que ja estava més que superat per la nostra societat i que ningú dubtava d\'este principi constitucional que la democràcia ha portat amb si.
Ara resulta que este gran model de país per a Aznar i companyia que són els USA volen tornar a l\'època de McCarthy i la caça de bruixes que és exactament el que han estat fent ací amb el bo de Medem i el seu la pelota vasca des de molt abans, si més no, que s\'estrenara la pel·lícula, primer sense voler participar en ella, després volent vetar la seua estrena i finalment atacant-la sense parar i en quasi tots els casos sense haver-la visionat. I és que sempre existirà la censura amb estos governants el principi fonamental dels quals és que ells tenen la gran saviesa i coneixement per a poder decidir per tots nosaltres el que és bo o roín per a la societat, el que podem vore o no i fins i tot a qui cal enderrocar o deixar en el poder.
Pabloco Sánchez
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ANDILLA, LOS SERRANOS (Andilla, Els Serrans)','
Jaume I va conquistar aquest territori d’origen islàmic i li ho va concedir a Eximén Pérez d\'Arenós. El segle XV pertanyia a la família de Miquel Díez de Calatayud, i a mitjan segle XVI, va heretar-lo Joan Ferrandis d\'Herèdia. Posteriorment va pertànyer a la família Marcilla i a la de Santa Cruz.
El terme, de 142,9 km2, compta amb 4 entitats de població, Andilla, Artaj, Oset i La Pobleta; 305 habitants, de gentilici andillanos i parla castellana, i un govern municipal presidit pel PP amb 4 regidors; 2 en té el PSPV i 1 UV.
L’economia es basa en l’agricultura de secà (olivera, raïm, cereals i ametler).
El terme es esquerp i hi abunden els paratges pintorescs, com ara la Fuente del Señor o la Molatica, i les rutes per practicar el senderisme. Els cims més importants són el Beteta (1434 m); Peñaparda (1323 m); Miravalencia (1281) i Peñas de Dios (1163 m).
Assumpció
Monumentalment compta amb:
-L’església de l’Assumpció. Magnífic temple dels segles XVII-XVIII, amb sòlida torre quadrangular i gran riquesa ornamental.
-La Puríssima d’Oset
-Santa Paula de la Pobleta. s XVIII-XIX
-La verge del Carme d’Artaj.
-El castell d’Andilla. D’origen musulmà. Actualment queden escasses deixalles.
-De les muralles queden pocs records integrats en els edificis del poble.
-Ermita de santa Agnés.
-El pont de l’Ojomar.
Gastronomícament parlar de l’olla xurra; gatxes i, en dolços, els congretes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y Fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
- Pueblos de España
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: RTVV i els valencians','
Segons la Llei 7/1985 de 4 de juliol (DOGV el 09/07/85), la creació de l’entitat pública Radiotelevisió valenciana ve motivada per “l’obligació establerta en l’Estatut d’Autonomia d’atorgar una especial protecció i respecte en la recuperació del valencià”. Obligació que, continua, “es correspon amb el primer principi, que d’acord amb l’article segon d’aquesta Llei ha d’inspirar l’activitat dels mitjans de comunicació de la Generalitat”. I continua: “aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat entre les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma quan estableix les mesures necessàries per a crear uns mitjans de comunicació propis (...) que impulsen la utilització del valencià en la radiotelevisió autonòmica, la qual es configura d\'aquesta manera com a vehicle de recuperació”. Més avant (art.2n) diu: “l’activitat dels mitjans de comunicació social de la Generalitat s’inspirarà en els principis següents: a) la promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”...
Doncs bé, ningú que tinga memòria, entre els que ja en tenim uns quants, d’anys (i de danys), no pot haver oblidat aquells dies que envoltaren el naixement, del canal autonòmic valencià.
Recordeu quan ens deien que l’espai radioelèctric valencià no permetia la distribució de més canals? Quan van atorgar al nou canal –el de la valenciana- el mateix que ja ocupava la TV3 a la nostra comunitat autònoma? Tot i que, inicialment, li n’havien assignat un altre diferent. Recordeu quan, després de la censura, la TV3 va tornar a les nostres cases a través d’un altre canal? Llavors teníem quatre canals (i el comarcal i les privades).
L’espai radioelèctric sí permetia més canals. Recordeu com va ser de ràpida la creació d’un segon canal de la RTVV? Segon canal, que -curiosament- ocuparia el canal alternatiu pel qual la TV3 havia tornat a arribar a les nostres antenes.
Recordeu que van dir que aquest segon canal de la RTVV seria, ara sí, completament en valencià? Però no van dir res de la qualitat de les pel·lícules, ni de la rècua de pel·lis en espanyol de Castella.
Recordeu que deien que era il·legal que un canal autonòmic de TV superara els límits polítics de la comunitat autònoma? I, per què censuraven que la TV3 fóra vista al País Valencià, però se’n vantaven que el Canal9 era vist a les illes Balears i a Múrcia i a Castella la Manxa?
Recordeu quan podíeu veure les retransmissions de futbol per la TV3? Sense desconnexions. Qui té por que els telespectadors comparen i trien?
Recordeu la primera, i única, vegada que vam veure Bogart, a Casablanca, parlant en valencià? Sabeu que les còpies emeses en castellà provenien d’un videoclub? No diuen que és il·legal la difusió d’aquestes còpies? Després, al poble Humpery, li van fer eixir els colors.
Recordeu quan incloïen les pel·lis porno en el minutatge d’emissió en la llengua pròpia? La secció és deia “cinema de mitjanit”.
Si recordem tot això, i més coses, per què continuem empassant-nos aquestes porcades? Per què continuem permetent que se’ns prenga el pèl? Per què continuem permetent aquesta sagnia econòmica per a les nostres butxaques? Per què continuem permetent que els responsables d’aquest incompliment de la Llei continuen prevaricant?
La primera mesura que caldria fer és la de desconnectar la tele.
La segona presentar una denúncia al jutjat de guàrdia contra els responsables d’aquest incompliment, tan flagrant, de la llei que és la mateixa televisió.
Salvador Pallarès-Garí
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ANNA (CANAL DE NAVARRÈS)','
El seu topònim significaria “naixement” o “font”. D’origen anterior a l’etapa musulmana –s’han trobat ruïnes d\'un poblament romà del s II-- no es troba documentada, però, fins el segle el 22 de setembre de 1244 en què Jaume I va donar-la a l’orde de Santiago en agraïment per l’ajuda en la presa de Biar. En 1332 hi ha una sublevació de moriscs per l’embargament dels seus béns per parts del comanador Montalván; Alfons el Benigne va absoldre els sarraïns per tal d’evitar el despoblament. Després de passar per les mans de Pere de Vilanova el 1604 Felip III va atorgar-li el rang de comtat i va concedir-li\'l a Ferran Pujadas de Borja i el va incloure en la baronia d’Énguera. Rere l’expulsió de 1609 va ser repoblada amb cristians d’Énguera. El 1835 el senyor feudal d\'Anna era el comte de Cervellon, la qual relació amb llurs vassalls estava mediatitzada per emfiteusi i posseïa amples drets privatius i prohibitius. En aquesta data el comú dels veïns deixà de pagar prestacions feudals, davant la qual cosa el senyor encetà diversos plets, dels quals la vila va eixir triomfant. En 1853, després d’un sorollós plet, es van delimitar els termes d’Énguera i d’Anna.
S’hi parla, com a la resta de la comarca un dialecte de transició molt arcaic però ja clarament castellà (parlen valencià un 25,32% dels habitants). En 2002 hi havia 2.723 habitants. La batlia l’ostenta en PP amb 6 regidors; el PSPV compta amb 5.
Albufereta
Tradicionalment ha viscut de l’agricultura de secà però des de mitjan segle XIX van instalar-s’hi molins fariners, batans, fàbriques de draps i de paper (blanc i d’estrassa) que, amb el pas del temps ha anat configurant una certa activitat industrial que fa d’Anna el poble més pròsper de la Canal de Navarrès.
Té un terme municipal de 21,4 km2 regat per les aigües del massís del Caroig arreplegades pel riu d’Anna. Com a poble de muntanya compta amb innombrables rutes senderistes i paisatges, com ara el Gorgo de la Escalera, gran canó format pel riu al que s’accedeix a través de 136 graons i on les aigües cauen formant “El Salto”; el Gorgo Catalan, que també forma un salt d’aigua, la Fuente Negra; la Bajada del Molino, amb un om centenari i l’Albufereta, petit estany voltat de xops i salzes que té molta anomenada com a lloc d’esbargiment, a banda de ser un lloc on abunden ullals i brolladors que l’alimenten.
Església
Monumentalment citarem:
-L’església de la Immaculada Concepció. Principis del XVII. Compta amb museu parroquial.
-Ermita del Crist de la Providència. Una de les mes belles del País Valencià. Neoclàssica del XVIII. Amb rellotge de sol típicament valencià i bones obres d’art.
Palau
-Palau de Cervelló. Aixecat en el s XVII sobre l’antic castell. Ha sofert diverses intervencions al llarg del temps i ha arribat a aquests molt deteriorat. Actualment s’està restaurant per instal·lar dependències municipals i hi ha el projecte d’ubicar-hi el Museu Etnològic d’Anna i La Canal.
-Els casc antic farcit de fonts i canals que transporten arreu les aigües provinents de l’Albufereta formant cascades i torrents que fan el passeig pel poble d’allò més amè i agradable.
L’arròs al forn, el caldós, els xoriços d’all, les coques de cansalà, de sal, de bajoca i tomaca configuren la gastronomia que, en allò que toca als dolços, està representada per les “tortas sainosas”, que es fan per Carnestoltes, panquemaos, monas de pasqua, “las hogasas” a base de nous, ametles, cacaus i panses, el torró d’ametles, cacaus i mel i els pastissos de moniato.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
- Historia de Anna
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Classes de religió','Com sabeu segurament, el pròxim curs s\'aplicarà la part de la LOCE que transforma l\'assignatura de religió en AVALUABLE, (contant també per a mitges, repetició, etc. ) i OBLIGATÒRIA, havent d\'elegir entre l\'opció confessional catòlica (donada per professors nomenats pels bisbes, com fins ara, però formant part ja del professorat amb caràcter general) i l\'opció suposadament no confessional, però que en realitat, pels continguts i criteris que obliga a impartir, és quasi tan catòlica com l\'altra. Tot això, des de 1º de primària fins a final de Batxillerat/iniciació Professional (més cursos que Ciències naturals, més que Història i Geografia, més que Ètica i Filosofia, i per descomptat, més que els ensenyaments artístics), és a dir, un total de 840 hores lectives. A més, l\'opció implicarà que en l\'expedient quedarà constància d\'ella (l\'article 16 de la Constitució diu que ningú no serà obligat a declarar sobre les seues creences religioses) i per descomptat, que la mitjana per a entrar en la Universitat, etc., pujarà o baixarà segons el criteri més o menys generós dels professors de religió.
La confederació de pares CEAPA ha emprès un recurs davant el Tribunal Constitucional, molt costós per als seus recursos però que es considera quasi l\'únic que es pot fer. També estan recollint adhesions a esta campanya, per una escola pública laica. Per favor, adhereix-te amb el teu nom a esta campanya, en la pàgina:
http://www.ceapa.es/
Si pots, fes alguna aportació per a finançar la campanya, en el compte que es reprodïx amb el logotip. Si estàs d\'acord amb esta campanya, fes també per difondre-la entre les persones que coneixes, reexpedir este correu, o el que se t\'ocorrega.
Inés M.
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ANTELLA (RIBERA ALTA)','
Les primeres referències de poblament són les restes d’un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s’ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l’actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l\'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d\'altres drets sobre el lloc d\'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus. El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal,sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d\'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l\'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts. El 1.766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població. El trencament i posterior riuà de la presa de Tous, en octubre de 1.982, va afectar greument la població.
Les eleccions de 2003 les hi guanyà el PP amb 5 regidors per 4 del PSPV. En el recompte de població de 2002 hi havia 1.508 habitants de patronímic antellans. El 86,66% dels habitants declararen saber parlar valencià en el cens de l\'any 2.001.
La seua economia es basa en l’agricultura.
El seu accident geogràfic més rellevant és l’Assut, presa ordenada construir per Jaume I per a abastir de reg tota la zona. En ella naix la Sèquia Reial del Xúquer. També s’utilitza com lloc d’esbargiment on practicar esports aquàtics. També hi ha, al terme, de 17,4 km2, el barranc de la Mañana i la Font Dolça.
La Torre
Del seu passat arquitectònic roman:
-L’església de la Immaculada Concepció. Segle XVIII.
-L’ermita del Crist. Segle XVII.
-La Torre, que és l’únic que roman del palau senyorial. D’estil mudèjar, degué ser construïda abans que el palau i integrada en la construcció d’aquest.
-La casa del Rei. Residència del rei quan visitava la zona. Actualment és seu de la Sèquia Reial del Xúquer.
-La casa de les comportes. Sòlida construcció en l’Assut.
La gastronomia es basa en l’arròs, la taronja i la mel.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Macizo del Caroig
- Plana personal d’Alejandro Conejero Noguera
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ARAÑUEL, ALTO MIJARES (Aranyel, Alt Millars)','
Hi ha jaciments ibers disseminats pel terme. Existeixen indicis de població àrab en l’any 786. Fou conquistada per en Jaume I i donada a la família Vallterra. Posteriorment passà a formar part del senyoriu del comte de Villanueva. Des de mitjan segle XIX l’emigració –principalment cap a Barcelona-- ha delmat la població de manera important.
La parla és castellana (23,90% diuen que parlen valencià) i el nom oficial, Arañuel. Compta amb els nuclis de població d’Arañuel i La Artejuela. Hi ha 195 habitants governats pel PP que en les eleccions de 2003 tragué els 5 regidors que componen l’ajuntament.
El terme, de 19,5 km2, està travessat i regat pel riu Millars i el terreny és eminentment boscòs, pins, bosc de ribera i flora mediterrània. Hi abunden les fonts, Fuente Manzano, Fuente Seguer, Fuente de la Hoya i moltes més; també cal citar les piscines naturals que formen els meandres del riu. Les màximes altures són el Campero (914 m) i El Magraile (878 m).
Ermita de S. Roc
Del seu patrimoni destaca:
-L’església de l’Assumpció. Del s XVII. Hi ha un peu de custòdia de la mateixa època.
-Ermita de sant Roc.
-Ermita de santa Bàrbara, en La Artejuela.
-Antic Palau.
-L’Ajuntament.
-Tot el casc urbà, de cases blanques amb teulada àrab que formen un conjunt pintoresc.
-Masies típiques de la zona escampades pel terme.
De la seua gastronomia, basada en els productes de la terra, destaca el guisat de carn de bou; fritada de porc “de la Jarra”; olla i gatxes. Dels dolços, les figues albardades de la Nit de Nadal i la “Caridad” coca de farina,.ou i llavoretes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de campaners valencians
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
- Valencians.com
- www.aranuel.com/
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: GREGORIO MARTÍN, EXDIRECTOR DE L\'INSTITUT DE ROBÒTICA DE LA UV','
Gregorio Martín Quetglàs (Ciutadella, 1950) és catedràtic de Ciències de la Computació i Intel.ligència Artificial, conegut socialment per haver estat des del seu càrrec com a director de l\'Institut de Robòtica de la Universitat de València, la veu científica que criticava les actuacions del govern valencià i espanyol en matèria d\'infraestructures. Defensor de l\'expansió del ferrocarril, este estudiós dels sistemes de transport, ha defensat, en contra del criteri dels governs populars, la connexió valenciana amb Madrid per la via més ràpida, Conca, i la priorització de la construcció de l\'AVE que recòrrega l\'Arc Mediterrani. Va decidir abandonar el seu càrrec com a director de l\'Institut l\'any passat, davant de les dures crítiques i atacs personal que va rebre des de la Generalitat.
-L’any 2000 en un diari de Les Illes Balears declarava que “me siento un poco com un intelectual del siglo XIX que puede desarrollar su labor al margen de cualquier compromiso político”. Després de dimitir de l’Institut de Robòtica per les pressions del PP, “per a no perjudicar a la Universitat”, com vostè ha declarat, continua pensant el mateix?
Exactament. La construcció d’una societat democràtica implica que la gent s’involucre en la cosa pública, però no necessàriament amb un carnet. Respecte i admire la militància política, l’únic que cadascun servix per al que servix. Cal evitar batalles entre institucions. La Generalitat no ha acceptat la crítica des de fora de l\'espectre polític, crec que s\'ha equivocat, però li dec el respecte associat al seu paper de tindre responsabilitats públiques. Sol lamente que usen la desqualificació. Està parlant un ciutadà, naturalment amb la seua ideologia i la seua escala de valors, però que només vota, no un adversari polític.
-Quan va rebre les crítiques del Consell pels seus informes de l’AVE Madrid-València (quan encara era director de l’Institut de Robòtica), va sentir el suport de la Universitat?
Sí, cap problema. El Rector sempre l’he sentit al meu costat.
-Per què pensa que no van emetre cap comunicat recolzant-lo?
No tenia sentit. El que jo volia eviatr era una confrontació institucional. Millor el que ha passat.
-Què pensa del seu substitut, Juan de Mata Domingo Esteve, davant l’Institut de Robòtica? Creu que mantindrà la independència política (al menys respecte a la Generalitat) en els seus informes com ha fet vostè?
És un excel.lent científic, molt capaç i treballador. La seua àrea de treball és el control, no les aplicacions al transport.
-Fa uns dies vaig consultar la pàgina de l’Institut de Robòtica i no he trobat els articles i informes referents a l’AVE que hi havia quan vosté n’era el director. Per què pensa que els han esborrat?
Va ser una decisió meua. Els pot trobar a www.gregoriomartin.net
. Insistisc que la Institució com a tal queda al marge.
-Sobre l’AVE Madrid-València: no acabe d’entendre la seua necessitat. Si les dades que he llegit són certes, es podria reformar la línia actual i fer servir Talgos pendulars (que arriben a 220 q/h), amb la qual cosa s’arribaria a Madrid en poc més d’una hora i mitja (i costaria tota la infraestructura 10 vegades menys que l’AVE). Amb els AVE a 300 q/h s’hi arribarà en poc més d’una hora. És tan important acurtar la distància en mitja hora?
Esta és una qüestió que està mal enfocada. El Talgo pendular és un vehícle d\'origen italià, l\'avantatge del qual és que té una millor adaptació a traçats amb un gran nombre de corbes (d\'ací allò de “pendular”), cosa per cert de poca importància en el cas que ens ocupa, doncs per Albacete, l\'avantatge és que es tracta de terreny pla. La velocitat punta no és la mitjana i estem parlant de millorar l\'actual Alaris, que no està gens clar que puga arribar a l\'hora i mitjana que diu la pregunta, jo ja em quedaria content amb 2 hores. El problema consistix que a l\'afegir 100 quilòmetres al recorregut, cal buscar velocitats mes altes i és un peix que es mossega la cua. Però negue que es puga arribar a Madrid amb un pendular per Albacete en hora i mitjana, esta és una inexactitud que s\'ha propagat des de mitjans suposadament progressistes i no obeïx a la veritat.
-No seria més recomanable que els valencians reclamàrem amb insistència l’AVE Alacant-Europa a través de Portbou (al ser una distància molt major, la diferència en velocitat sí que és important) i demanar simplement un Talgo Pendular a Madrid?
Deixem de parlar de Talgo pendular i anem amb el problema de la connexió amb els Pirineus. Cal insistir que per sota dels 700 Km el tren perd possibilitats. Per tant les grans destinacions per a València són Madrid i Barcelona. Es necessita un bon servici amb estos dos punts. Des de València, no hi ha cap destinació que justifique un AVE mes enllà de Barcelona. Altra cosa són les mercancies, però ara parlem de passatgers.
-Què opina sobre les mobilitzacions que s’estan portant a terme per part dels pobles més afectats pel traçat de l’AVE? Si l’opinió d’un científic acreditat no ha servit per aturar la decisió del govern creu que la pressió de la ciutadania pot aconseguir alguna cosa?
Estes reaccions arriben tard, els alcaldes i corporacions de les anteriors legislatures no es van prendre seriosament el problema, amb algunes excepcions. El “meninfotisme” ha estat molt dolorós i només s\'han cregut el que anava a passar quan han arribat les màquines. És una protesta que arriba tard. Li puc assegurar que ens sentírem molt sols fa ara 4 anys En qualsevol cas seguisc pensant que si hi ha un buit per al diàleg este deu reprendre\'s. Insistisc que el doble accés a Madrid no és defensable...
-No creu que el govern està menyspreant l’opinió, més que autoritzada, de la societat civil?
Sí, però, com s\'ha expressat aquesta?. En este sentit sent una gran enveja de la forma com s\'ha comportat la societat civil catalana. Hem d\'integrar-nos com a valencians i traure conseqüències del que ha passat.
-Per a mi l’AVE Madrid-País Valencià és una infraestructura innecessària, cara, anti-ecològica i elitista. Què em diria per a convèncer-me del contrari?
Que utilitzés el cotxe per a anar a Madrid, absolutament anti-Kioto i anti-ecològic o l\'avió absolutament car. Parlar d’elitisme senzillament no ho entenc.
-Ens pot explicar a partir de quines distàncies és aconsellable (sobretot econòmicament) construir trens de gran velocitat (TGV)?
Entre punts separats per més de 250 qm. i per menys de 700.
-Al Japó estan fent proves amb un tren que va a més de 500 q/h. No creu vostè que quan estiga construït l’AVE Madrid - País Valencià, aquest ja estarà desfasat? (I del que algun dia ha de recórrer el corredor mediterrani, ja ni li conte!).
Al parlar de ferrocarrils, el límit no està en la potència, en la velocitat de la màquina, sinó del trajecte, ja que l’energia depèn del quadrat de la velocitat i altres paràmetres del cun de la mateixa. El problema és la via i per això no crec que en un futur proper es puga pensar en trens balaque. El cas japonés és una situació molt específica.
Vostè escriu molts articles apel·lant a la ciutadania valenciana en el seu conjunt, explicant, segons el seu criteri, què ens interessa i què no, sobretot en el terreny de les infraestructures i en el de les nostres relacions exteriors (Arc Mediterrani). Segons el seu punt de vista, ens interessa als valencians que el PP torne a governar Espanya a partir de l’any que ve?
Crec que cal defensar les opcions polítiques que no només tenen una imatge radial d\'Espanya. M\'interessa molt el que en este sentit puga fer Maragall des de Barcelona.
-Creu necessària la presència d’un partit valencianista a Les Corts Espanyoles?
No hi tinc criteri. Sí he de dir, però, que València deu d’estar millor defensada en les decisions estatals.
-Vostè ha saludat el nou govern català per què sembla que miraran més al sud que no l’anterior de CiU. No creu, pel contrari, que amb un govern català d’ideologia completament antagònica respecte al PP la incomunicació entre les dues Generalitats serà major que no abans?
Seria una desgràcia. Més que mai Barcelona i València deuen moure\'s en un plànol de col·laboració, són l\'eix que no funciona en el triangle bàsico de l\'Estat Espanyol. La seua pregunta és molt interessant i caldria desenvolupar-la.
-No creu que el govern valencià és massa subordinat del govern espanyol i prefereix atacar-lo a vostè abans d’enfrontar-se a Madrid?
És possible, però no vull ser pedant. L\'important són els col·lectius no les persones.
-Ha rebut la cridada d’algun partit polític per a incorporar-s’hi? De quin o quins?
No servisc com a polític i per això sent un gran respecte pels bons polítics.
-Sóc un aficionat als escacs. Des de fa anys diverses empreses, com per exemple IBM, estan invertint molts diners en construir una computadora que derrote els millor jugadors. Les màquines són invencibles en el joc forçat, en la tàctica, en les llargues combinacions. En canvi, són fluixes en l’estratègia, quan han de concebre un pla a llarg termini... quan han de pensar. Vostè com a expert en intel·ligència artificial, creu que algun dia les màquines podran reflexionar per si mateixes? (al menys per a poder guanyar als escacs).
No ara com ara, però faran coses molt semblants. Per favor informe’s sobre el que s’està fent amb l’anomenada Web Semàntica. De vegades la capacitat de càlcul supera el que nosaltres anomenem intel·ligència.
-Segons tinc entès, mentre vostè va dirigir l’Institut de Robòtica, aquest va fer algun informe sobre el tràfic rodat a València. A quines conclusions van arribar? L’Ajuntament de València i la Generalitat el tingueren en compte?
València, té una bona Enginyeria de Tràfic i una nefasta política d’aparcaments. El futur és negre si no es pren de veres el control de l’automòbil.
-Hi ha algun argument econòmic que justifique el manteniment de la Xarxa Radial de transports a la Península Ibèrica (em referisc a la construcció dels AVE sobretot)?
No, i sóc ben clar.
-Els informes que ha anat traguent al llarg de la història l’Institut de Robòtica els han tingut en compte els diferents Governs de la Generalitat?
No
-Creu que la “matèria grisa i intel·lectual” del País és tinguda en compte en general per la societat?
És un tema de la Societat Civil, cal aprendre a fer-ho, som un gran poble que deu de creure-s’ho.
-Té previst continuar treballant per trobar una millor solució per a la connexió AVE del País Valencià amb Madrid i Europa?
Sí, sens dubte.
-I després de deixar l’Institut de Robòtica, quins projectes té en ment?
Fer el mateix sense responsabilitats institucionals.
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: PARLEM DE MÚSICA: PARTICIPA!','Pots enviar-nos crítiques, cròniques de concerts, reportatges, tot el que vulgues relacionat amb el món de la música valenciana. Els nostres grups, les nostres bandes, els nostres musicals, .. canten amb la llengua que canten, amb l\'estil que més t\'agrade.. tu mateix. Parlem de música?
redaccio@diariparlem.com ','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LA LLOSA DEL BISBE (Els Serrans) - LOSA DEL OBISPO (Los Serranos)','
En el seu terme es troben deixalles d\'un poblat, La Talaiola , i els jaciments més importants del Bronze valencià; té el seu origen en la cessió d\'aquestes terres i les de Xulilla i Villar de l\'Arquebisbe feta per Jaume I , el 12 de març de 1 271, a favor del Capítol catedralici de València i al bisbe Andrés Albalat ;va formar part de la baronia de Xulilla però després de nombrosos conflictes, en 1686, l\'arquebisbe de València, Joan de Rocabertí , va demanar la indepedència municipal de Xulilla, la qual cosa es va aconseguir per privilegi del rei Carles IV , el 7 de maig de 1795, que declarava La Llosa vila independent
El topònim oficial és Losa del Obispo i la parla castellana. La batlia pertany al PP, 4 regidors en les municipals de 2003 en què el PSPV n\'obtingué 3. En 2004hi havia empadronades 478 persones.
És un poble eminentment agrícola amb zones regables que donen taronja, bresquilla, albercoc i hortalisses; en la part del secà, garrofa, raïm, oliva i ametla. Precisament en aquests moments, gener de 2005, s\'està ultimant un projecte, que serà pioner al País Valencià, d\'explotació en comú de 700 ha que eren propietat de 475 agricultors de La Llosa i de Xulilla que han cedit la propietat a canvi d\'accions de la futura empresa, que destinarà els terrenys, a hores d\'ara de secà i mig abandonats, al regadiu: cítrics, fonamentalment, i hortalisses. Altres sectors econòmics són el sector serveis, afavorit pel pas de la carretera València-Ademús; la construcció, la ramaderia i la mineria, que a canvi de minsos beneficis està destrossant el paisatge de la Serrania , ja que les empresses mineres incompleixen sistemàtica ment el compromís de deixar els terrenys en condicions de repoblació.
En un terme de 12,1 km 2 considerat com la porta d\'accés a la comarca dels Serrans trobem paratges dignes de visita pels excursionistes, com a mostra citarem les fonts de la Canaleta, Santa Maria, Fuente Pedro i Fuente Antón , el pou del Fraile , 134 m de fondària, la cova de la Mora o la muntanya del Calvari, amb l\'ermita de la verge dels Dolors. Al poble hi ha l\'església de Sant Sebastià, del segle XIX.
La Llosa del Bisbe és coneguda per la qualitat dels seus embotits i la seua carn.
Un motiu d\'orgull per a les gents del poble és la banda de música que, des de 1878, funciona i compta, àdhuc, amb escola de músics, fet insòlit en un municipi tan petit.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Losa del Obispo
Pedralba, Bugarra, Sot y zona de Chulilla
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLUCENA (L\'Alcalatén)','
Ruïnes i restes de les èpoques del bronze i ibera testimonien l\'antiguitat de la població, l\'etimologia del topònim, però, indica que la fundació seria romana; després de la conquesta cristiana formà part de la Tinença de l\'Alcalatén, donada per Jaume I , el 1233, a l\'aragonès Joan Ximén d\'Urrea ; el 6 de maig de 1335 rebé carta pobla i concessió de fur, la qual cosa va convertir-la en important centre comercial; en 1798 al morir l\'últim dels Urrea, desè comte d\'Aranda, famós ministre il·lustrat de Carles III i Carles IV , el senyoriu passà a la casa d\' Híjar on romangué fins l\'abolició dels senyorius; durant les guerres carlines la seua resistència front els atacs dels carlistes li valgué el títol d\' Heroica Villa , que figura al seu escut.
El topònim oficial és Lucena del Cid , però no existeix cap argument històric que avale l\'afegit castellà " del Cid "i, per tant, caldria rebutjar-lo. La població, 1.550 habitants, de gentilici, lluceners, que s\'hi empadronaren en 2004 viu en el poble i dispersa en altres nuclis de població com ara la Masia de Fabra Lloma, la Masia de la Costa, la Masia de la Parra, la Masia de Mollon i la Masia del Moro. L\'ajuntament està composat exclusivament per 9 regidors del PSPV que obtingué la totalitat dels escons en les votades de 2003.
Econòmicament compta amb indústria ceràmica i, quant a l\'agricultura s\'hi conreen ametles, creïlles i olives. La cabanya ramadera és important.
Compta Llucena amb un extens terme, 138,1 km 2 , molt esquerp i amb grans diferències d\'altitud, el mont Figueres està a 370 m i 12 km més enllà en les vessants de la Penyagolosa s\'arriba als 1.300, altres altures dignes d\'esment són el Salt de Cavall, la Picosa, les Fleixes, la Roca del Castellar, el Cabeço Guardamar i les Bateries; quant a l\'hidrografia del terme citarem el riu Llucena, la rambla de la Viuda, els barrancs de Batlle, Gorgas, Casotes, tributaris del riu, i Salt del Cavall; tot plegat dóna lloc a espais on gaudir de la natura i del temps lliure: fonts del Prat, dels Covarxos, del Gatell i del Mosquerí, cova de l\'Ocre, naixement del Llucena, la Fonteta de Godó, La Badina, etc.
El poble presenta la típica estampa muntanyenca amb carrers torts i rosts, aixecat sobre un tossal de poca alçària i amb el riu als peus. Passejar per la Plaça Major, porticada amb arcs gòtics coneguts com Els Perxes, per arribar a la dels Polos , impressionant mirador sobre el municipi ens farà conèixer casalots pairals d\'èpoques pretèrites que hi ha arreu de localitat. Del patrimoni llucener destacarem:
- El Castell, d\'origen àrab però modificat per a destinar-lo a casa - palau dels Urrea primer i dels Híjar després. Fou parcialment destruït en les “ carlistades ” i reformat en 1876 per fer-lo servir de presó. Actualment alberga el Museu Etnològic .
- L\'església de l\'Assumpció de la Verge, construïda entre 1715 i 1739 en estil neoclàssic amb reminiscències barroques, a destacar el retaule, la façana, la cripta i el magnífic Museu d\'Orfebreria amb valuoses peces d\'art sacre i pintures de diferents èpoques.
- L\'ermita-castell de Sant Miquel de les Torrecelles . L\'edifici, d\'origen àrab, fou utilitzat pels cristians amb fins defensius. Actualment l\'ermita i un antic castell s\'han fos i formen un sol conjunt. Hi fan estació els pelegrins de Les Useres. L\'última intervenció, que inclou vivendes, data de 1993.
- La torre de l\'Oró , musulmana, coneguda com el Fort, per haver estat utilitzada i reformada pels carlins. Actualment medeix uns 15 m però la seua altura era tres vegades major, el seu estat és penós .
- La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es tracta d\'una torre ibera, dels segles VII a III aC que constitueix un dels elements d\'arquitectura militar ibera que ens han arribat. Es troba en prou bon estat de conservació.
- El Graner del Pòsit . Del segle XVIII. Edificat per a servir de graner i utilitzat posteriorment com a hospital.
- Ermita de sant Antoni abat. Aixecada en 1785 sobre una anterior, del segle XIII.
- Ermita de sant Vicent. Segle XVIII.
- Ermita del Calvari.
Els menjars lluceners més típics són l\'olla de cardets, el conill, amb caragols o “ tornaet ” a l\'oli; les farinetes, l\'olla d\'abstinència, els embotits i, per endolcir la gola, cocs de mel i figues albardaes .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia del Mundo
Guia Virtual de la CV
Llucena.com
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Carta oberta a l\'alcalde de Tavernes de la Valldigna\" per PKAT ','CARTA OBERTA AL SR. EUGENIO PÉREZ MIFSUD, ALCALDE DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA.
Com a conciutadans que som del Sr. Pérez Mifsud, ens agradaria preguntar-li com se sent com a alcalde, quan pren decisions en contra de l’opinió de la immensa majoria del seu poble. Quina mena de sentiment ompli el seu cor en aquestes ocasions? Ens imaginem que tota una allau de sensacions contradictòries passaran pel seu interior. Inseguretat? Estranyesa? Vergonya? Prepotència? Hilaritat? Indiferència?
Estem parlant –per si algun valldignenc encara no se n’assabentat– de la ja tristament famosa línia d’alta tensió que, si alguna marededéu pietosa no hi posa remei, recorrerà, nafrarà i destruirà la nostra vall en un tres i no res. Les seues mirades ferotges i urpes famolenques aguaiten ansioses des de Xeraco.
Ignorem els veritables motius que han obligat al nostre màxim edil a acatar la voluntat d’Iberdrola, però ens agradaria creure que en el fons, l’alcalde d’aquesta localitat no ha intentat trair i vendre el seu poble a canvi d’alguns miserables beneficis econòmics i polítics. Això, almenys, és el que asseguren alguns; tanmateix nosaltres ens neguem a creure acusacions com aquestes.
De tota manera, la bona qüestió és la següent: Sr. Pérez ¿Com a persona honesta, integra i honrada que estem segurs se sent (i nosaltres no tenim perquè posar en dubte aqueixes qüestions), està realment disposat a consentir que aquesta línia d’alta tensió destrosse el nostre paisatge i, molt possiblement, la nostra salut?
Sobre tot aquest assumpte s’han dit moltes coses dolentes que afecten la seua persona (algunes realment esgarrifoses) i que vosté, estem segurs, no ignora, però nosaltres no volem ser tan malpensats donant crèdit a aquestes facècies de mal gust i estem disposats –una vegada més– a concedir-li el benefici del dubte; simplement ha estat mal aconsellat i és possible que manipulat. Cap problema, ho entenem, en política coses pitjors s’han vist.
És per tot això que una volta més li preguem que s’oblide de totes les pressions que puga rebre alienes a la nostra terra i es pose a lluitar per una Valldigna humanament pròspera, bella i saludable que puga alegrar la vista dels nostres fills i néts.
I ara, Sr, Pérez Mifsud, li proposem –si ens perdona la gosadia– el següent exercici d’imaginació: estem segurs que sa casa, una casa que suposem gran, confortable i atapeïda de totes les comoditats que dóna a certes persones la civilització moderna, estarà ben abastida d’espills. Doncs bé, li preguem que es pose davant d’un d’aquests miralls i s’hi mire els ulls, aquells mateixos ulls que un dia, de menudet, van contemplar una Valldigna encara verda, fèrtil i ben compenetrada amb la Natura. Estem segurs que vosté, si es mira en el més pregons d’eixos ulls i arriba a l’interior de la seua ànima, s’assabentarà de seguida que en realitat no vol cap mal per a la seua terra natal i que, fins i tot, està disposat a lluitar pel bé i la prosperitat de la Valldigna. Si us plau, Sr. Pérez, no ens deceba, no ens defraude, reconsidere i lluite, com la immensa majoria dels seus conciutadans, per la Valldigna. Lluite contra la línia d’alta tensió. Faça-ho per vosté i per les seues filles, encara som a temps.
PKAT (Plataforma Kontra l’Alta Tensió)
(8-2-05)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: ADESIARA, RETORN A ESCENA','El passat estiu amb motiu de les festes de Vilafranca (Ports de Morella) ,
es va preparar un festival de música de caràcter local. En ell
intervingueren xiquets del poble i també grups locals que ja feia un anys
que s\'havien dissolt.
Entre eixos grups que tornaven a escena hi havia Adesiara. Tornaven a dalt
d\'un escenari 20 anys després de fer-ho per última vegada. I ho feren amb
l\'energia suficient com per a plantejar-se repetir, i fruit d\'eixa decisió
ha nascut un disc (el primer) i una sèrie de concerts de cara a este estiu.
Però primer caldria anar als orígens. Adesiara es fundà com a grup a
Vilafranca en els anys 70, concretament l\'any 1978, tot pujant-se a l\'onada
folk que vivia per aquells temps el País Valencià. Els seus components era
gent de Vilafranca i Castelló, però bàsicament el seu àmbit eren les
comarques dels Ports i del Maestrat. Actuaren en un aleshores incipient
Aplec dels Ports i en pobles de la zona. Estigueren a dalt dels escenaris
fins a l\'any 1982 i des d\'eixe dia fins ara han restat en un llarg
parèntesi.
Tal com dèiem abans, al Nadal de 2003 Adesiara publicava el seu primer disc,
\"20 anys després...\". Aprofitava en part tota la faena feta per dur a terme
el concert a festes de Vilafranca.
Entrant a comentar el CD, hi ha una mescla de temes antics, del repertori de
fa 20 anys, d\'altres nous, i també una versió del famós \"Quan no quede
oxígen\" de Carraixet o la interpretació de la popular castellonenca \"El
Bartolo\". Només llegint els títols de les cançons ja queda molt clar quins
són els paisatges inspiradors de Adesiara. \"Vilafranca\", \"La tardor als
Ports\", \"Ares\", \"Muntanyes del Maestrat\", són algunes d\'eixes cançons. A
més, i com no podia ser d\'altra manera, també hi ha cançó protesta. \"El vi\"
és tota una apologia a favor del vi i en contra de la Coca-Cola o \"El
pinar\", una cançó sobre l\'especulació duta a terme al Pinar de Castelló.
Musicalment hi ha una mescla prou harmònica de temes més melòdics amb
d\'altres més festius, més per al directe. A més, el pas dels anys es deixa
notar amb alguns tocs més rockers, clara influència de les noves generacions
que Adesiara ha incorporat a esta nova formació de 20 anys després.
Pàgina del grup:
- http://personal.telefonica.terra.es/web/adesiara
Estaca (14-2-04)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (IV) per Jaume Anguera','
Palau de Gyeongbokgung i casa del President
No havia experimentat mai que a l’eixir d’un metro em trobés uns centenars d’anys enrera: hem anat a parar al palau de Gyeongbokgung, el més imponent que persisteix en Seül i que especialment recomano visitar si es tenen pocs dies per conèixer Seül. Vigilant el palau trobem la porta de Gwanghwamun on presentem una cerimònia tradicional de canvi de guàrdia.
És curiós els colors dels vestits dels guàrdies ja que hi trobem molta barreja: rojos, blaus clars i foscos, blancs, verds i grocs. La cerimònia transcorre en la més rigorosa serietat. Fins i tot, un cop acabada la cerimònia la gent s’acosta molt respectuosament als soldats per fer-se fotografies. I és que malgrat haver-hi molta gent, els soldats mantenen la compostura: estàtics i amb el rostre impassible. Cada dia ens donem més compte que els coreans són un poble que intenta mantenir viva la flama pel gust de lo tradicional. En aquesta ocasió anem flanquejat d’un amic de Singapur, Peter, encara que resideix en Hong-Kong. Tot i que Peter no pareix un nom massa oriental, sol ésser un costum ficar-se noms occidentals especialment la gent que ha residit fora del seu país per un temps. El cas de Peter està justificat ja que va viure cincs anys a Birmingham (Regne Unit), mentre realitzava el seu doctorat. En el meu cas, he convençut de moment els coreans per fer-los veure que “Jau-Me” sona tan oriental com Jeong-Suk. Com tots els palaus que hem descrit fins el moment, també sofrí aquest els atacs japonesos en el 1592 i més tard en el 1895.
Una altra brutalitat humana que malauradament ha quedat reflexada en un parell de quadres que es poden contemplar en el palau: l’assassinat en 1895 de la dona del rei Kojong, la reina Min, per mans dels japonesos. Després de ser passada per l’espasa, el seu cos fou cremat.
El temple destaca per la bona conservació, per la seva multitud de dependències, pel seus estancs coronats per pavellons elevats que antigament s’utilitzaven per banquets reials i per les seves pagodes. Les pagodes que hi trobem són generalment de pedra i curiosament el nombre de capes és senar. Habitualment conté en la seva base els restes d’algun buda. Eixint del palau i vorejant una de les muralles anem a parar a una singular vivenda de fisonomia tradicional amb el sostre de color blavenc. Es tracta de Cheongwadae, casa del president de la República. La seguretat és enorme; hi trobem molta policia i guàrdies de paisà que ens mirem amb aire indiferent. La seva indiferència però es tornà diferent quan intentí fotografiar la casa. En un tres i no res tenia dos guàrdies que m’indicaren que l’amagués. De tota manera, de l’altra acera distant uns pocs metres sí vaig poder emportar-me un petit record d’una gran vivenda sotmesa a un potencial perill provenint dels coreans septentrionals i és que l’any 1968 es descobriren comandos nord-coreans a pocs centenars de metres de Cheongwadae.
- Jaume Anguera
( Vinaròs news)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ARAS DE LOS OLMOS, SERRANOS (Ares dels Oms, Serrans)','
Hi existeixen gran quantitat de jaciments des dels ibers fins els musulmans. A l’aldea de Losilla s’han trobat restes de dinosaures (Losillasaurus Giganteus). Alguns historiadors indiquen “lloc on hi ha altars” com a significat dels pobles amb el topònim Ares, altres, però, prefereixen el significat de “lloc on es crien cavalls”. De probable origen romà la vila d’Ares pertanyia a la Taifa d’Alpont, segregada del califat cordovès entre 1030 i 1092. Quan Jaume I la va conquistar, en 1236, va cedir-la als cavallers templaris, que la repoblaren amb cristians aragonesos. El 1318 va passar, per cèdula reial de Jaume II a l’orde de Montesa, el maestre de la qual detemptava el poder civil i penal. Va dependre d\'Alpont fins que, el 1.728 Felip V li concedí el títol de vila reial i carta pobla. Durant la “carlistada” fou testimoni de duríssims combats que assolaren el terme i el portaren gairebé a la misèria. En la guerra civil de 1936/39 s’hi instal·la un hospital del bàndol republicà a l’ermita de santa Caterina. El 26 de juliol de 2001 el Govern Valencià aprovà el canvi de denominació (Aras de Alpuente per Aras de los Olmos) que mantenia des de 1240 què el Rei En Jaume va adscriure-la al terme d\'Alpont.
Com la resta de la comarca la parla és castellana (un 14,10% dels habitants declararen saber parlar valencià). El seu nom oficial és Aras de los Olmos. Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV, amb 5 regidors per només 1 del PP. Hi ha 367 habitants repartits en els dos nuclis de població que hi ha al terme, de 75,9 km2, Aras i Losilla.
És un municipi eminentment agrari, de secà, on predomina el conreu del raïm, destinat a la producció dels vins amb denominació d’origen “Alto Turia”. També hi ha important activitat ramadera, principalment avícola i cunícula.
Municipi de muntanya ofereix gran quantitat de paratges i camins per recórrer a peu. Hi ha el port d’Ares (1033 m) i el seu cim més alt és la Muela de Aras (1315 m). En la Muela de santa Catalina té instal·lat l’Associació Valenciana d’Astronomia l’Observatori Astronòmic de l’Alt Túria on es desenvolupen tasques de divulgació de l’astronomia amb col·laboració amb la Universitat de València.
A banda del recorregut urbà, farcit de casals nobiliaris, com ara el del balcó en cantonada, únic al País Valencià, en què dissortadament falta l’emblema de la vila, que era l’om mil·lenari que presidia la plaça del mateix nom i que ha hagut de ser tallat per estar malalt de grafiosi, cal destacar del seu patrimoni:
-Església de Nostra senyora dels Àngels. Renaixentista, de 1592. Molt bé decorada, amb creu processional gòtica del segle XVI i taula barroca del XVIII.
-Ermita de la Sang del sant Crist. Dintre del cas urbà. S XVII. En restauració.
-Ermita de santa Caterina,declarada d’interès historicoartístic. Consta de dos edificis, l’ermita i l’albergueria, de 1728 i una porxada d’arcs.
-Església de sant Josep de Losilla. D’estructura gòtica-mudèjar i exterior neoclàssic.
-Torre musulmana, del segle XI. Actualment adequant-se per a hostatjar el Museu Arqueològic.
-Forn de llenya, de 1311.
-Museu Arqueològic Municipal “Francisco Moreno Mesas”.amb seu provisional en el teatre municipal.
Gastronòmicament, embotits, miques, gachas, gaspatxos de mont, putxero i l’olla i de dolç, rosquilles de llavoretes, rotllos d’aiguardent i la coca d’ametla.
Cada set anys s’hi celebren les Fiestas Gordas, en honor de santa Caterina, amb processons, moros i cristians i l’Entramoro, auto on el mal venç al bé, però la intercessió de la santa fa que els moros es converteixen al cristianisme. Les properes seran l’any 2009.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ayuntamiento de Aras de los Olmos
- Gremi de Campaners valencians
- Losilla La serranía en estado puro
- Plana personal de Paco González
- Plana personal de Sánchez Navalón
- Ruralturia
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"A CAVALL DE LA UTOPIA\" de Ramon Puig','
FITXA TÈCNICA
Autor: Ramon Puig Puigcerver
Editorial: Cossetània edicions
Temàtica: històrica
SINOPSI
El protagonista d\'este llibre és una més d\'aquelles persones que, tal com el model de relacions de producció capitalistes s\'anaren desenvolupant a primeries del segle XX, es modelaren a si mateix alhora que modelaven la societat que els condicionava. Milers de dones i homes com ell formaren a les files de les classes populars proletaritzades, però mai no es resignaven a diluir-se entre la massa. Foren anònims per a la història tot i que, paradoxalment, la història no existiria sense ells. Este llibre és un humil i emocionat reconeixement al seu pas per la vida i també un intent de traure\'ls de l\'anonimat fent públiques les seues misèries i els seus heroismes, però sobretot el fet d\'haver-se enfrontat amb tanta generositat als genets de l\'Apocalipsi a cavall d\'una utopia per la qual sacrificaren família, béns, amistats, amors i la pròpia vida, amb el convenciment que, si no ells, els hereus de la seua generació podrien disfrutar d\'un món millor i més just. Va valdre la pena? Nosaltres tenim la resposta.
Entrevista a l\'autor
Ramon Puig (Vinaròs) escriu un relat més enllà de Guerra Civil que assolà més enllà de mes runes als pobles i el desmembrament de la societat......la guerra va anar més enllà i, a alguns, els va fer perdre la il-lusió i les utopies cap al present i el futur. Aquesta és la història que, malgrat tot, es va mantindre fer, a cavall a la utopia...és un dels millor regals, bibliogràficament parlant, que es poden adreçar als amants de la bona literatura i dels relats històrics....un cant a la llibertat ferida i a la utopia i a la revolució del dia a dia, aquella que no mai s´ hauria de perdre.
Ja, lluny de les “responsabilitats de les notes preliminars o introduccions a un llibre com el que has publicat...dius que no es tracta d´una novel-la, ni d´una biografia ni d´un relat històric....aleshores, ben mirat, no seria millor poder definir-lo com un relat biogràfic de caire històric?
- Tu mateix. És tracta que el lector o lectora definesca al seu criteri que és el que llegeix.
Encara l´estic llegint, però allò que menys em pareix és una història novel·lada, per què on està la ficció?
- Qui ho sap, a la majoria de la societat creu que en el teatre de la política convencional es representa la realitat, mentre que altra gent por creures que una pel·lícula on apareix que les torres bessones les destrueix el govern ianqui no es ficció sinó realitat.
Has conegut a molts Fibla que podien protagonitzar, més o menys com ell, A CAVALL CAP A LA UTOPIA?
- Cada poble ha tingut i té els seus Fibla, però no tot hom té la sort de descobrir-los.
Per què va triar en Fibla?
- No el vaig triar, ell buscava a qui trametre les seues vivències i jo cercava algú com ell que hem donés resposta a tants de dubtes sobre la guerra civil.
Hi ha aspectes de pura política que pareixen traslladats dins la societat actual....i més quan, ara, fruit de les passades eleccions a les Corts Catalans s´ha revestit d\'ànim a ERC...què li pareix?
- Encara que no sembli \"real\", desde la constitució de 1876 fins ara, l\'escenari de la política parlamentaria es el mateix; liberals, conservadors, monàrquics i republicans, dreta i esquerra s\'alternen en el poder per a representar sempre la mateixa història: governar en nom del poble i contra el poble. El que canvien son les conjuntures, i evidentment la denominació dels representants polítics i les seues formes d\'expressió.
Trobes que, més que res per raons de diners i conveniències, s´ arracona a l´esquerra catalana i de caire, més bé, mirat cap a la independència?
- Jo ja fa molt anys que no se diferenciar entre la ma dreta i l\'esquerra i fa massa temps que vaig aprendre que no se és d\'esquerres i independentista perquè pel que es diu, sinó pel que es fa.
Tornem al llibre anirem parlant d´ell i d´allò que va reflexionat...ho combinarem. Per què creus que la relació familiar era tan aspra i, com diríem, ara, depriment i trista molt més enllà de les aprestades condicions econòmiques...amb una constant pèrdua del respecte, de l´amor entre els seus membres ?
- En el cas concret de la família del protagonista, el que es va donar fou una contradicció entre un jove ple d\'inquietuds i ànsies de llibertat en una família patriarcal i autoritària. El respecte i el amor són abstraccions sentimentals que representen conceptes diferents segons el temps històric i el lloc social on s\'ubica cada persona. Valors inexistents actualment com la solidaritat, les relacions societàries, l\'ànsia de saber, la capacitat dels coneixements del medi i dels oficis que feia autònoma la gent, els ideals, el rebuig al balafiament, els menyspreu als diners pels diners, el valor de la paraula donada, la necessitat de compartir.... el els valors d\'aquella gent que va escriure pàgines històriques que ens dignifiquen com a humans.
Tot això era perqué hi havien més jerarquies entre els rols familiars i menys comunicació social?
- La comunicació era precisament el valor fonamental entre aquella gent; les tavernes, els safareigs, el sindicat, la casa del poble, el Centre República, les escoles d\'adults... el carrer. Ara la comunicació és només entre l\'individu i la Televisió el llibre o la premsa, entre mòbil i mòbil... el concepte de físic de comunicar-se entre persones ha desaparegut, ningú té interès pel que diu l\'altre, tothom parla des del jo fictici, que s\'ha inventat per sobreviure, i des de fora de la realitat.
Susanna Anglés ( Vinaròs news
)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: BAJOQUETA ROCK','Albaida, 2.003 Bajoqueta Rock és una de les bandes pioneres de rock al País Valencià. La banda es va fundar al 1988, just quan predominaven els sons del folk a les produccions valencianes del moment. En eixe aspecte la banda de Riba-Roja del Túria va obrir un nou capítol de la música popular valenciana. Bajoqueta Rock replega a les seues lletres el viure quotidià d’un poble de la comarca del Camp del Túria, fent homenatge a la seua gent, a les feines tradicionals i a eixa manera de vore la vida tant valenciana on l’escepticisme i burla a l’autoritat es part fonamental del dia a dia. Bajoqueta Rock ha fet també versions de cançons populars valencianes com Xiqueta Meua, el Tio Pep, Nana Rock, profanant així algunes instirucions molt arrelades a l’imaginari valencià.
Subirón fa de fallera en Xiqueta meua
Altres lletres que han fet llegenda a la curta història del rock valencià són: La Taronja no Funciona, Tira-li Martí, Jugar al Truc, Com Cagalló per Sequia…etc. El grup de Riba-Roja ha tret fins ara dos CD’s al mercat el primer d’ells és un disc en directe titolat “A Pèl” i que va ser enregistrat al 1998 a l’auditori del seu poble. El segon disc, aquest un treball d’estudi, porta per nom “Amb 2 pinyols”
i va ser editat l\'any 2000 per DiscMedi/Blau. Un exemple del missatge dels Bajoqueta el trobem a Rosa-Rosa on expressen les dificultats d’un grup de les rodalies de Valencià Ciutat per triomfar fent rock en la seua llengua:
A un poblet de la Marina/hem hagut d’emigrar/a fer alló que ens agrada/per a poder disfrutar./No es pot fer a la Comarca,/allí la gent no ho entèn/pensen que tots són iguals/però també som diferents.
Sweet home a València/on l’abaetxo és el rei/no sabeu el que es perdeu/alternatives diferents./
On la paella els diumenges/és el tòpic més corrent/a l’hivern les taronges/és el que a cent ens manté./
Ningú és profeta en la seu terra/més si t’apartes del camí./Si tu de veres vols triomfar/et toca pegar a fugir.
Lletra: Julio Miguel
Música: Lynnyrd Skynnyrd
Per l’any 2004 Bajoqueta espera tindre una agenda ben plena després de completar més de 15 concerts a tot arreu del País Valencià l’any 2003. La gira del 2004 estarà dedicada a presentar el que serà el tercer treball dels Bajoqueta i que portarà per nom “Bajoqueta Rumbera”, amb aquest treball el grup espera trencar els esquemes d’aquells que han seguit fins ara la trajectòria del grup. Malgrat tot, encara no es tenen detalls dels nous concerts, detalls que aniran apareguent a l’agenda musical del diariparlem.com a mesura que es vagen coneguent.
Bajoqueta Rock està composat per:
Paco Lluís Ramos: Veu i Guitarra
Julio Miquel: Guitarra i Veus
Miguel Àngel Moreno: Trompeta i Veus
Salvador Ferrer \"manyanet\": Guitarra
Boro Ferrer \"manyano\": Percussió
Andres Morales: Bateria
Ramon Casades: Saxo
Javi Oltra \"Moch\": Baix
Javier Subiron Subiron: Percussió
El material fotogràfic del reportatge l’hem agafat de la web de fans dels Bajoqueta Rock que es fan anomenar “Fan Club El Minaor”,que tenen a la xarxa la plana web no oficial del grup
http://www.uv.es/bajoquetarock/indexcat.html
Josep Melero
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ARES DEL MAESTRE (ALT MAESTRAT)','
Les excepcionals pintures rupestres pertanyents a l’art rupestre llevantí trobades a la Cova Remígia donen fe de l’existència de poblament des de molt antic. També les excavacions fetes a la Cova Fosca parlen de vida humana en el Mesolític. Els ibers hi fundaren un “castro” que va ser ocupat per Amílcar Barca, qui donà nom al poble, Acra Ibérica . Els romans fundaren la ciutat, la fortificaren i l’anomenaren Arraes. Els àrabs assolaren la ciutat i hi aixecaren un castell més gran. La situació de frontera d’Ares va fer que el seu castell fos una peça molt desitjada; així, en 1170, va ser ocupat per Alfons III, però tornà a mans musulmanes fins que el vuit de gener de 1232 va ser ocupat pels peons de Terol, i Jaume I va donar-lo el 1.238 a en Ladró (o Latró), noble aragonès, qui va donar carta pobla el 23 de gener del 1.243. El senyoriu passà a Artal d\'Alagon en la dècada dels 1.280, però li va ser embargat per Jaume II el 1.293. El 15 de setembre del 1.294 canvià el terme a l\'orde del temple. Dissolta aquesta, Ares fou senyoriu de l\'Orde de Montesa des del 1.319 fins el s. XIX, com a cap de la “Batlia d’Ares” la qual cosa explicaria l’afegit de “Maestre” en el seu topònim oficial. Com a conseqüència de la seua participació en la revolta de la Unió va ser castigada a canviar el fur de Saragossa pel de València el 1.349. Durant la guerra de Successió estigué al costat de l’arxiduc i fou cremada pel borbó quan la conquestà. En les guerres carlistes fou quarter general del general Cabrera, “El Tigre del Maestrazgo”, que refortificà el castell i, el 25 de novembre de 1873, fou testimoni de la definitiva desfeta dels carlistes.
La seua denominació oficial és Ares del Maestre. El PP detenta la batlia a l’haver obtingut en les eleccions de 2003 4 dels 5 regidors; l’altre és del PSPV. Hi ha 246 habitants, de topònim arencs, i cinc nuclis de població: Ares del Maestre, La Montalbana, Santa Elena, Torre Beltrans i Masia Roca de Abajo. L\'any 2.001 el 100% dels habitants, declararen saber parlar valencià.
És una de les viles situades a major altitud del País Valencià (1.194 m.), i al seu terme, de 119 km2, es troben: la Mola d\'Ares (1.318 m), postal del poble, el port del mateix nom (1.131 m), la Mola de la Vila (1.315 m). A banda de les de la Cova Remígia, capella sixtina de l’art rupestre llevantí, trobem també pintures rupestres als abrics del barrancs de la Gasulla, de les Dogues i del Mas Blanc, Racó Molero, Racó Gasparó i Molí Darrer. Abunden les fonts, Pinella, Voltà. El bosc de roures del barranc dels Horts, la passejada pel camí dels Regatxols i el sender GR7 – que travessa Europa de nord a sud – són atractius elements per als senderistes.
El seu patrimoni és ric i acorde amb la seua història. Hi destaquem:
-El castell. S’enlaira majestuós sobre la Mola. Barreja de totes les civilitzacions que han aixafat aquesta població. Hi ha llenços de la muralla, torrasses i “la cova” passadís que travessa el castell de part a part.
-L’Ajuntament. Gòtic, amb interessant Sala Capitular. Bastit sobre les antigues muralles àrabs del s X.
-Església de l’Assumpció de la Verge. Barroca, del segle XVIII, s’aixeca sobre una anterior, que fou cremada per Felip V en entrar a la vila. La qual cosa explica que siga més alta que el campanar què es l’original del segle XIII.
-Presó. Del segle XIII
-Porxe. Antiga llotja amb arcs gòtico-mudéjars del s XIII.
-Torre Beltrans. Mas àrab fortificat.
-Ermita sant Antoni del Mas de la Vall, 1718.
-Ermita de santa Elena, de 1742.
-Ermita de santa Bàrbara.
-Barranc dels Molins. Conjunt de cinc molins que constitueixen una vasta obra d’enginyeria hidràulica preindustrial. Segles XVII-XVIII.
-Nevera.
Per acabar, parlarem de gastronomia, que en Ares, com en tants pobles es basa en els productes de la terra. Els plats més típics són les enseginades, l’olla d’Ares, els guixaxos, les miques rispes, el conill amb caragols, l’empedrat i els productes de la matança del porc. De postre la collà.
Paco González i Ramírez
Agraïm les dades aportades per Jordi Marín
Planes visitades:
- Ares del Maestre
- Ares sorprèn
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Els Ports
- Gremi de campaners valencians
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
- Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [16/2/04] ZAPLANA MADRIDISTA','
- El València cF va guanyar el partit de l\'altre dia front al R. Madrid. Altra cosa diferent és que l\'àrbitre decidira que calia repartir els punts entre els dos equips i per això assenyalà un penalt inexistent al minut 93 de joc.
- I és que ningú ho nega i no només al nostre país, també alguns diaris de l\'estat i fins i tot la premsa internacional, concretament de l\'Argentina, de França i de Portugal qüalifiquen de robatori el resultat final.
- Qui no sabem el què pensa és el Ministre de Treball i estrela dels informatius de RTVV,Eduardo Zaplana, que va vore el partit des del palco del Bernabeu. Tots sabiem que \'tenia certa \'\'simpatia\'\' pel equip \'\'galàctic\'\' i fins i tot ell ho va manifestar en alguna ocasió davant les càmares de televisió però ahir l\'expresident de la Generalitat no va dubtar en mostrar-nos la seua bufanda madridista. A què no se la posa en eleccions?
- I es que les eleccions estan al caure i això també es va notar al Bernabeu on hi hagué una massiva afluència de candidats a les eleccions generals. Entre ells l\'exministra de Cultura i candidata pel PSOE, Carmen Alborch.
-I parlant de l\'exministra, no fa massa dies va estrenar web. www.carmenalborch.net que per cert no disposa de versió en valencià. D\'altra banda el domini .com esta registrat i en venda.
-Qui si que disposa de versió en valencià és el candidat a la presidència pel PP, Mariano Rajoy, als cartells que ja es poden vore als carrers d\'alguns pobles i ciutats del País Valencià. Avancem Junts és el lema triat. El que va vore \'\'hilillos de plastelina\'\' eixint del Prestige també està al cul d\'alguns dels autobusos de l\'EMT de la Ciutat de València
-També han iniciat, ja estaven tardant, la frenètica marxa electoral la gent de Morera. El passat dia 14 celebraren un sopar que serví per donar el tret d\'eixida de la precampanya. Així mateix la coalició que formen els nacionalistes valencians junt a Esquerra Verda ha inaugurat un nou web.
-\'\'A Madrid, fes-te sentir\'\' serà el lema de la coalició ecovalencianista. Amb ell esperen consolidar els resultats obtinguts a les darreres eleccions autonòmiques. Si bé el lema és pràcticament el mateix, i el logo tampoc ha variat el que a hores d\'ara no sabem és si la cançoneta del \'\'fes-te sentir\'\' tornarà a ser el fons musical dels seues anuncis televisius.Una cançó que tenia grans fans i detractors fins i tot entre la militància valencianista.
- El que si que ha variat és la composició de L\'Entesa de les darreres eleccions autonòmiques a les estatals. Ara EU sense Esquerra Valenciana i sense Els Verds tractarà d\'obtindre representació parlamentaria. Ho farà amb Isaura Navarro com a cap de llista.
- Per cert que els periodistes, sobretot els masculins comenten alguna cosa similar a \'\'és una xica molt fotogènica\'\' i la comparen amb altres dirigents de la mateixa formació. Una comparació de la qu ix clarament vencedora. La jove candidata també recorda per a alguns a una actriu valenciana. Tal volta a Rossana Pastor...?
- A qui sembla que no li ha fet molta gràcia que Isaura vaja de cap de llista és al numero 2 a la llista del seu propi partit, el \"Comandante Pitarch\" ,qui va criticar durament a Pasqual Mollà i a Joan Ribó per colocar-la a dit.
- Amb EU va Izquierda Republicana, que no és el mateix que Esquerra Republicana, que en esta ocasió no farà servir el \'\'de Catalunya\'\' tal i com va fer les darreres eleccions i emprarà el \'\'del País Valencià\'\' com a les passades autonòmiques.
- Per cert que el partit d\'Agustí Cerdà és junt al PP, un dels primers en posar tanques publicitàries. No massa tampoc però suficients com per pensar que els ha arribat part del \'\'premi\'\' que els seus companys han obtingut des de la seua central a Barcelona.
-I si tot açò vos ha agradat espereu un poc, per que en campanya electoral pense xafar els terrats de tots els partits, i anar a totes les places de bous i pavellons esportius, Això si alguna traca no es posa pel mig, per que recordeu que esta campanya ens pilla a mig país de festa fallera.
|
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ARGELITA, ALTO MIJARES (Argeleta, Alt Millars)','
L’escriptor grec Estrabon i el geògraf romà Rufo Festo Avieso en la seua “Ora Marina” parlen ja del lloc. En temps de la Reconquesta era una torre que pertanyé a Ferran Pérez, fill de l’antic governador de València, Abu Zeyt, qui desprès de la conquesta va retirar-se a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va anar cedint terres i privilegis a la noblesa cristiana. En 1491 el poble, que continuava habitat pels moros, passà a propietat de la Corona fins que va ser adquirit per la família Arenós.
L’expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé desert fins el 23 de febrer de 1611 en què el nou senyor, Pere Escrivà Sabata, baró d’Argeleta, donà carta pobla a 24 famílies. La baronia d’Argeleta va pertànyer al marquès de Monistrol dintre de la governació de Morella, abans d’establir-se la distribució territorial en províncies.
La denominació oficial és Argelita i la parla castellana (Un 28,96% parlen valencià). Actualment –2004—està governat pel PSPV que en les eleccions de 2003 obtingué 4 dels 5 regidors, l’altre va ser per al PP. En el cens de 2002 hi havia 117 habitants.
La seua economia està repartida entre l’agricultura de secà; la construcció i els serveis, sectors creixents degut a la proximitat a nuclis de població en continu creixement pel turisme d’interior i la indústria, ja que molts dels seus habitants es desplacen diàriament a les fàbriques de ceràmica d’Onda o Ribesalbes.
El terme, de 15,5 km2, està poblat de pins i alzines en la seua major part, encara que els incendis soferts en la dècada dels 90 deixaren la seua empremta en el paisatge; la resta del terreny està ocupat pels cultius de secà, pràcticament abandonats i una petita porció, al costat del riu Argeleta (o Villahermosa), dedicada als cítrics. A banda del riu que és el centre turístic del municipi, hi ha nombroses fonts com ara la de Los Ignacios que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo i Avenc Simba i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre’s per la natura.
Del seu patrimoni:
-Castell de la Mola del Bou Negre. Musulmà, anterior al s XII. En completa ruïna.
-La Torre Quadrada. Part del palau d’Abu Zeyt. Restaurada recentment.
-La Torre Redonda. Segle XII. Formava part de la infraestructura defensiva. Es troba en la plaça principal del poble perfectament restaurada. Alberga el Museu Etnològic.
-Església de santa Anna, del s XVII. Barroc xurrigueresc.
Per acabar parlarem de menjars, els més típics d’Argeleta són l’olla,la fideuà, la paella d’interior i els productes del porc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR VALENCIÀ DE CINEMA, SÍGFRID MONLEÓN','
|
|
- Podem observar en la teua biografia que ets diplomat en direcció de Cinema pel Centro Sperimentale di Cinematografía de Roma. ¿Per què te n’anares fora d’Espanya a estudiar i per què precísament a Itàlia?
En els anys 1980 no existia a Espanya una escola que oferira un ensenyament específic de la direcció cinematogràfica. El Centro Sperimentale és una escola “històrica”, fundada en 1936, quan el cinema era tan important que es considerava una qüestió d\'estat. Des de llavors han passat per les seues aules generacions de cineastes de tot el món. En les seues instal·lacions hi ha estudis, càmeres, material d\'il·luminació, sales de muntatge, laboratoris de so... En fi, tots els materials professionals necessaris per a enfrontar-se de manera pràctica a la realització cinematogràfica. Fins i tot és seu de la biblioteca i els arxius fílmics de la Cinemateca italiana, a la disposició dels alumnes, i està situada a pocs metres del complex Cinecittà, que col·labora amb l\'escola. En la meua època, a més, els estudiants que aconseguien l\'accés cobraven una borsa d\'estudi.
- ¿Consideres imprescindible estudiar en una escola per a ser director de Cinema?
Bons professors i la coincidència de persones amb els mateixos interessos en un mateix centre d\'ensenyament són dos factors que poden ajudar a potenciar una vocació, però no és imprescindible estudiar en una escola de cinema per a ser director.
- ¿Qué es més important per a arribar a ser director de cinema, ser un apassionat del setè art o cinèfil com ho has demostrat tu ( i per a mostra remetem als nostres lectors a la teua columna setmanal a la Cartelera Turia ) o també gent com Quentin Tarantino, o estudiar a una Escola de Cinema?
Per a arribar a ser un bon director de cinema crec que és imprescindible vore molt de cinema, gaudir-ho i analitzar-ho, sobretot les grans pel·lícules dels clàssics. Griffith, Ford, Buñuel, Renoir, ells ho van inventar tot. Però no es poden perdre de vista altres disciplines artístiques i culturals que tenen a veure amb la cinematografia: la literatura, el teatre, la pintura i, actualment, el món de la televisió i la publicitat. No oblidem que el cinema és un art de síntesi.
- Sembla ser que has dirigit algun Taller de cinema en la seu de la SGAE (Societat General d’Autors) a València, ¿t’interessa especialment el tema de la docència?
M\'interessa molt l\'ensenyament. Cada experiència docent me la plantege com una pel·lícula, treballant sempre a partir de la pràctica i sense repetir mai un esquema establert o unes fórmules prèvies. Igual que no hi ha dues pel·lícules iguals, no pot haver dos tallers iguals des del moment que canvia l\'alumnat. En realitat sóc jo qui tracta de seguir aprenent, qüestionant i confrontant l\'experiència que he adquirit fins aquest moment amb les mirades noves que em trobe pel camí.
- Com la majoria de directors, encetares la teua carrera amb la realització d’alguns curtmetratges ( “De los caníbales”, “Si llegas o es regreso” o “Lo del ojo no es nada” ), primer ¿de quin tens millor record? i segon ¿què opines d’este gènere cinematogràfic ara que pareix que comença a ser considerat quelcom més que un simple peatge cap al llargmetratge?
De tots els curts que he realitzat, el qual més m\'agrada és \"Lo del ojo no es nada\", potser perquè és el més incomprès, el que menys va agradar. És el meu “aneguet lleig”. El vaig fer després d\'una sèrie de curts molt sintètics i poemàtics i era el meu primer pas cap a un relat articulat amb maneres narratives, tot i que encara estiguera revestit d\'un caràcter molt abstracte.
Per a mi el curtmetratge és un gènere en si mateix, una forma libèrrima de fer cinema, capaç de trastocar des de l\'interior d\'un mateix llenguatge els models narratius del cinema oficial i de qüestionar fins i tot la pròpia forma de consumir el producte. Desgraciadament, el curt se seguix considerant quasi exclusivament com la baula inicial i inevitable d\'una suposada carrera cinematogràfica, passant per alt la seua forta originalitat expressiva, l\'estreta correspondència entre forma i durada que li atribuïx el seu propi valor estètic.
- Fins fa molt poc voler viure del cinema era sinònim d’haver de viure a Madrid. ¿Penses que ara existixen les mateixes oportunitats vivint al País Valencià o encara és un somni fer cinema fora de Madrid?
El cinema és una indústria molt centralitzada. Els centres de decisió financera estan a Madrid, i això pesa. La professió s\'aglutina a la capital de l\'estat i, en menor mesura, a Barcelona, que té la seua pròpia tradició cinematogràfica. Fora d\'estes dues ciutats, fer cinema resulta molt difícil.
- El teu primer llargmetratge “L’illa de l’holandés” va aconseguir nombrosos premis, entre ells a la millor música al Festival de Màlaga, millor opera prima a la Mostra de València i millor pel.lícula, director i actor del Festival de Lorca, ¿esperaves esta resposta del món del cinema espanyol venint esta modesta producció de València?, ¿consideres que estos premis feren alguna cosa positiva per la teua pel.lícula?
Encara que no aconseguisques una distribució majoritària, si la pel·lícula guanya notorietat -amb premis, amb el boca a boca- la gent que s\'interessa de veres pel cinema, i particularment pel cinema espanyol, acaba veient-la, encara que siga en vídeo, dvd o a través de la televisió. Les pel·lícules tenen vida pròpia i acaben llaurant-se el seu propi camí.
- Seguint amb la teua opera prima: ¿com aconseguires convèncer als productors per a rodar-la en valencià? ¿t’imposaren una doble versió en castellà o pensares que així arribaria a més gent?
Per tractar-se d\'una història que transcorria en una illa del mediterrani, vaig pensar que la llengua formava part de la mateixa, i com que era una producció xicoteta i independent, em van permetre el luxe de rodar en una llengua minoritària. La versió original, amb so directe, està parlada majoritàriament en valencià, a més del castellà i el francès, però també es va fer una versió doblada castellà -van ser els propis actors els qui es van doblar- per a accedir a una major audiència.
- L’illa de l’holandés és un guió adaptat de la novel.la homònima de Ferran Torrent. ¿Com portes el tema de cenyir-te a un argument predeterminat d’un text d’un autor viu? ¿“Negociares” amb Torrent el guió de la pel.lícula? ¿Com va ser la vostra relació?
Ferran Torrent em va donar total llibertat per a adaptar la seua novel·la. El motiu moral de l\'autor roman com a font d\'inspiració, si no difícilment el director elegiria la novel·la, però les trames i la definició dels personatges canvien. Una pel·lícula no és literatura, no deu ser mai la il·lustració d\'un llibre. El cinema és un altre llenguatge i quan més traeixes la lletra de la novel·la més t\'apropes al seu esperit. Un esperit recreat, que acaba pertanyent al seu nou autor, el director de la pel·lícula.
- Tinc una curiositat i un dubte alhora sobre “L’illa de l’holandés” ¿es va rodar realment a una illa? ¿on va ser el rodatge?
La pel·lícula es va rodar en un parc natural d\'Eivissa i en exteriors i interiors de Formentera. La illa de la pel·lícula no és una illa balear, és una illa imaginària, i calia crear-la específicament per a la pantalla, construint-la plànol a plànol, d\'ací i d\'allà, fins a donar-li una imatge pròpia. Després, els interiors de l\'hostal es van rodar en un decorat a València.
- Actualment ens trobem en una profunda crisi del cinema espanyol amb quotes del 10 al 18% ¿què deuria fer-se per a acostar-nos a les quotes de cinema autòcton de països com ara França? ¿creus que el cinema necessita de l’anomenada “excepció cultural”?, ¿penses que deuriaa obligar-se a les sales de cinema a projectar un determinat nombre de films espanyols?
Àdhuc acceptant el principi imperant segons el qual “tot és mercaderia”, i res hi ha millor que el mercat, faria falta que almenys el “mercat” s\'aproximara el més possible a les condicions que permeten el seu bon funcionament: competència, transparència i llibertat d\'accés. Cap d\'estes condicions es complix en el mercat espanyol, on les multinacionals nord-americanes pervertixen l\'equilibri entre l\'oferta i la demanda amb abús de posició dominant. En qualsevol cas, no crec que el cinema dega considerar-se una simple mercaderia. És un bé identitari, cultural i artístic, que deu ser protegit, i molt especialment del totalitarisme de mercat. En el context europeu, França és un exemple perquè ha arbitrat una sèrie de mesures que garantisquen la visibilitat del seu cinema, i aquest té èxit tant en el seu mercat interior com en l\'internacional. Són mesures justes i útils, emparades en el concepte de “excepció cultural”. L\'expressió va ser encunyada a principis dels anys 90 pel ministre francès de Cultura Jack Lang per a promoure una clàusula de salvaguarda en matèria de política comercial que permetera als estats europeus protegir les seues indústries culturals enfront del “mercat lliure”. El que es tracta és de salvaguardar la “diversitat cultural” dels estats membres de la Unió Europea enfront dels envestides desreguladores de l\'Organització Mundial del Comerç.
- El passat mes de gener es presentà a la Filmoteca Valenciana, en dos sessions, el teu últim treball: el documental “Karlitos” amb un èxit desbordant, tant que molta gent, entre laa que m’incloc, no vàrem poder entrar a la projecció ¿quan i on podrem gaudir d’este treball els aficionats del País Valencià?
“Karlitos” va a anar a festivals, galeries d\'art, instituts, cinema-clubs, col·legis majors, associacions de veïns, centres llibertaris, socials i professionals. És una pel·lícula molt especial, feta amb total llibertat, per amor a l\'art i a l\'art de viure. Abans d\'arribar als cinemes, al dvd i a les televisions ha de fer-se el seu propi camí, un recorregut alternatiu, no comercial, sense cap ànim de lucre.
- El documental “Karlitos” té una duració aproximada de 60 minuts ¿per què no s’ha fet d’una duració més propera al llarg per a poder distribuïr-lo pel circuit de cinemes de V.O., ara que sembla que el documental comença a atraure més i més gent a les sales?
Perquè s\'ha fet amb total llibertat, sense productores ni televisions darrere, la pel·lícula dura el que ha de durar, ni més ni menys. ¿A un pintor se li demana que pinte només en suports d\'unes determinades mesures? No. Doncs a un cineasta tampoc, almenys en este cas.
- “Karlitos” a banda de tindre la intenció de donar a conèixer el món interior de l’artista Carlos Mallol, pareix que incidix també en el seu món exterior amb el Barri del Carme de la ciutat de València en un lloc destacat ¿tenies ganes de parlar sobre este barri tan volgut per “quasi” tots els valencians?
Karlitos viu al dia, en un univers creat per ell mateix on gaudix d\'una llibertat plena de risc i fantasia. La seua aposta vital un la sent pendent d\'un fil. Qualsevol dia pot desaparèixer tot el seu món entorn, que és part fonamental de la seua obra artística. Al barri on viu li passa el mateix, d\'un moment a un altre pot desaparèixer per a convertir-se en un aparador de turisme i oci. Travessa una fase de gran confusió: degradació, despoblament, rehabilitacions parcials, especulació, grans projectes públics que modifiquen el teixit urbà i social existent. Karlitos forma part d\'este paisatge canviant, s\'apropia d\'ell, el transforma al seu gust, el reivindica a la seua manera.
- M’imagine que després d’obtindre a la Mostra un important premi i ser de la terra, li tens un especial afecte a este festival valencià ¿No penses, però, que la Mostra del Mediterrani és una caricatura del festival que va ser? ¿què s’hauria de fer per a que torne a estar en l’agenda dels professionals i aficionats del cinema de tot l’Estat?
La Mostra és un festival pràcticament irrecuperable. Són massa anys donant tombs i ha liquidat tot el prestigi que va atresorar. Caldria apostar per Cinema Jove i “tancar la paraeta”.
- S’acaben de publicar els ajuts que dóna la Generalitat al cinema: ¿Són suficients? A banda de les subvencions, ¿què penses que s’hauria de fer des de les institucions valencianes per a promocinar el nostre cinema?
Les subvencions són insuficients per a una Comunitat que es preue de tindre una imatge a través de la producció audiovisual, i particularment imatge cinematogràfica. No hi ha més que comparar-ho amb la despesa que es dedica a altres àrees culturals i artístiques, clama al cel. Una major atenció al curtmetratge, a les produccions independents i d\'ambició cultural, una major implicació de la Televisió Valenciana en el sector, ajudes de la Conselleria d\'Indústria, un Film Comissió, etc., tot deuria contemplar-se com una aposta a mitjan i llarg termini que tinga en compte de veres als creadors i professionals valencians.
- El teu pròxim treball, que segons les nostres dades começaràs a rodar en el mes de febrer, és una TV Movie sobre el cas “Ardystil” ¿en quin idioma vas a rodar-la? ¿per què va sorgir el fer-la directament per la televisió? ¿Què t’atrau de l’argument?
El meu pròxim treball és una pel·lícula per a televisió, titulada “Síndrome Laboral” i inspirada lliurement en el cas Ardystil, que esta vegada rodaré en castellà. L\'argument original és meu i reflectix un món femení que per primera vegada accedix al món laboral i ho fa en unes condicions més pròpies del tercer món. En breu es tancaran les dates de rodatge, després de falles, i es completarà el repartiment, en el qual comptaré amb molts dels intèrprets i tècnics de “L\'illa de l\'holandès”.
- Demà es lliuren a Madrid els premis Goya del cinema espanyol. Hi ha previst un boicot per part de l’AVT (Associació de Víctimes del Terrorisme) al director basc Julio Medem, per què consideren que la seua última pel.lícula, La Pelota Basca fa apologia del nacionalisme i tracta amb desconsideració a les víctimes d’ETA. ¿Què et suggerix tot plegat?
És absurd convertir la cerimònia dels premis del cinema espanyol, des de fora de l\'Acadèmia, en un plebiscit entorn del documental de Julio Medem. Els acadèmics, i Medem entre ells, han demostrat reiteradament el seu rebuig a ETA, per tant no entenc la polèmica.
- Parlant dels Goya; l’any passat van tindre un transfons molt reivindicatiu en contra de la guerra d’Iraq. Com a director de cinema: ¿Com ho visqueres? ¿Quines consideracions fas de la repercusió que tingué en la societat en general? I com a valencià: penses que el món de la cultura valenciana va “fer els deures” en este tema, va adoptar una actitud suficientment activa en contra de la guerra?
La gala de l\'any passat va cridar no a una guerra il·legal i immoral i va fer un crit que a continuació es va propagar per tot el món. Va ser un exemple de compromís amb els valors humans i la societat es va identificar amb este lema perquè partia d\'ella.
- Per últim ens agradaria conèixer si després d’adaptar a Ferran Torrent en la teua primera pel.lícula, tens pensat tornar a fer-lo amb el mateix escriptor o un altre autor que hages llegit últimament.
Un guió, per a mi, no és més que un instrument que es modifica en la mesura que es progressa cap a una finalitat que no deu canviar. Es pot partir d\'una novel·la o no, dóna el mateix. L\'important és que l\'autor duu dintre de si mateix esta finalitat, moltes vegades sense adonar-se, però si falta el resultat serà superficial. En cinema, el tema és menys important que la possibilitat de fer-ho.
Pabloco Sánchez
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MANUEL (La Ribera Alta)','Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, le senyor territorial era Vicent Ferrer , cavaller de Xàtiva; en 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia; posteriorment fou propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet ; en 1609 romangueren deshabitades les 31 cases de moriscs que hi havia; en 1611 es dóna carta pobla; en 1663 torna a haver-hi 40 cases habitades; Cavanilles ens conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de 1782 s\'explotaren, per orde de Carles III , unes salines que hi havia al seu terme.
El gentilici és maniuelencs o maniuelers ; en 2004 hi havia 2.497 habitants governats per una ajuntament composat per 6 membres del GIP , 3 del PSPV, 1 del BLOC i 1 del PP.
El terme és menut, tan sols 6 km2 i es dedica a l\'agricultura.
L\'únic monument ressenyable és l\'església de santa Anna, aixecada en el segle XVIII i restaurada desprès de la guerra de 1936-39 en què s\'afegí un controvertit remat al campanar.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ARTANA (PLANA BAIXA)','
|
|
Hi ha evidències de poblament des del mesolític, una bona mostra es pot veure al Museu Arqueològic de Borriana. També s’han trobat jaciments del neolític i dels ibers. Fou una important població de l’Edetania romana, amb la denominació Arctalia. Els àrabs deixaren poblats i restes de foneries de ferro en La Solana, L’Artiga, Canals, etc; també van ser ells qui organitzaren el terreny per al conreu del secà. Jaume I la va conquerir l’any 1242; la població va conservar, però, la seua població musulmana sotmesa a la baronia d’Artana que tingué com a senyors als Montcada, als Romeu i als Tou, senyors de Borriol i Sollana, fins acabar, el segle XVI, en el ducat de Villahermosa. Com la resta de la serra va ser escenari de les insurreccions dels moriscs que van ser expulsats el 1609. El poble fou repoblat amb cristians en 1611. El segle XVIII exercia el senyoriu el duc Josep Gurrea d\'Aragó.
En el cens de 2002 s’hi comptabilitzaren 1.770 habitants, de gentilici artanencs. La batlia correspon –2003—al PP amb 5 regidors, el PSPV en té 4. El 2.001 un 84,56% dels habitants declararen saber parlar valencià.
La manufactura de l’espart fou de vital importància per a l’economia del lloc fins a les primeries del segle passat. Actualment es produeix un oli de molt bina qualitat i s’aprofita el reguiu per al conreu de la taronja.
Artana està a mig camí de les planícies de la vall del mateix nom i dels primers estreps de la serra d’Espadà per la qual cosa és rica en paratges, fonts i camins ideals per a la pràctica del senderisme.
El seu casc antic conserva el sabor dels pobles àrabs, amb vivendes d’estil popular i modernista. Hi ha arreu taulellets amb escenes sagrades. Del seu patrimoni citàrem:
Església
-Església de sant Joan Baptista. Conserva una làpida àrab i algunes pintures interessants.
-Ermita de santa Cristina. Amb albergueria. Al seu entorn hi ha un assut d’època romana encara en ús.
Castell
-Castell d’Artana. Fortalesa islàmica. Es va mantenir en bon estat fins que en les guerres carlines va ser volat pel general Borso. Actualment està en ruïnes encara que es conserven importants deixalles.
-Alguns records de la muralla àrab que voltava el poble.
Els seus plats més tradicionals són la cassoleta, l’olla de dejuni i les orelletes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillosnet
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
- Plana personal de Ricardo Montoliu
- Serra Espadà
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ASPE, VINALOPÓ MEDIO (Asp, Vinalopó Mitjà)','
|
|
Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel Paleolític (Peñón de la Ofra; Cueva del Rollo); el Neolític (Tabayà, Murón de la Horna); els ibers, que l’anomenaren Aspis –“jasp”— i s’assentaren en el Castillo del Río; els romans hi potenciaren l’agricultura i li canviaren el nom pel de Laspis, i la ubicació, trasllandant-la a l’actual, en la Via Augusta creant així els dos nuclis que perviviren fins la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necròpoli de Vistalegre). Els àrabs ocuparen pacificament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Múrcia, l’anomenaven Asf –“ciutat-fortalesa”--, deixaren la seua empremta en la xarxa de sèquies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del XIII les disputes amb els cristians són contínues fins que en 1243 cau en mans cristianes i en 1244, amb la signatura del tractat d’Almizra, s’integra en el regne de Múrcia. El 29 d\'agost de 1252, Alfons X, el Savi, signa carta delimitant el territori d’Alacant en què dóna entitat de població a Asp. Durant un breu període de temps pertanyé a’infant Joan Manel, fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, els aragonesos l\'ocuparen i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de València. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del segle XV passà a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l’expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609 restà deserta fins el 22 de maig de 1611 en què el senyor del lloc (segons unes fonts el marquès d’Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a 156 cristians de Torrijos (Toledo), la qual cosa explica que la parla d’Asp siga castellana.
El nom oficial és Aspe; la parla, com hem comentat abans castellana (13,59% de valencianoparlants); en 2002 es comptaren 16.976 veïns. L’ajuntament està governat pel PSPV que en 2003 obtingué 10 regidors, el PP en té 6 i EU, 1.
Malgrat la despoblació soferta en els segles XVII (expulsió dels moriscs) i XVIII-XIX (forta emigració, molta d’ella cap a l’Argentina) Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l’agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d’aigua és un problema que s’hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el raïm en moltes de les seues varietats el conreu més estès donant lloc a la denominació d’origen “Uva embolsada del Vinalopó”. També, però, abasta gran importància a hores d’ara la indústria representada pel calcer, cautxú, moble, materials de construcció, plàstics, etc.
El municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Las Monjas. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).
Casa Cisco
A visitar:
-El casc antic què conserva el sabor dels pobles àrabs, amb carrers torts i nombrosos atzucacs. Hi ha una bona mostra de rajoles de ceràmica valenciana amb motius religiosos, alguns d’ells vertaderes obres d’art.
-Església de Nostra senyora del Socorro. Bastida sobre l’antiga mesquita en 1650. Bon exemplar del barroc valencià amb important decoració interior també barroca.
-L’Ajuntament, del segle XVII, sòlid edifici porticat, aixecat sobre l’antic palau d’Altamira.
-La Casa del Cisco. Mostra d’arquitectura popular que al berga el Museu Municipal.
-Ponts i aqüeductes, que portaven l’aigua des d’Elx, repartits arreu del terme.
-El castell del Rio. Del segle XII. Fou l’Asp Vell. Romanen llenços de la muralla i deixalles dels edificis.
-De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de San Pedro.
-Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de 1922. Centre cultural.
Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l’arròs caldosico de porc; amb conill i caragols. També la olla podrida i el trigo picao són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rollicos de Sant Blai, pastís de glòria i l’arrop entre altres molts.
En desembre s’hi celebra la Mitja Marató del Vinalopó; també per als aficionats a la carrera a peu hi ha la Bajada al Hondón, carrera de camp a través.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la C.V.
- Interaspe
- La isla de interior
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: NOAM CHOMSKY, LINGÜISTA I ACTIVISTA POLÍTIC','
|
|
\"BUSH DEU SER JUTJAT COM SADAM\"
No és sorprenent que els seus llibres Secretos, mentiras y democracia, Estados canallas, 11 de setembre i el flamant Hegemonia o supervivencia: la busqueda norteamericana de dominio mundial siguen sempre best-sellers. L\'acusen de ser un apologista del terrorisme islàmic, va nomenar als Estats Units \"la principal nació terrorista\" i és considerat per molts com el dimoni, l\'anticrist o, almenys, l\'àngel negre de l\'Acadèmia. La revista New Yorker va titular recentment un article sobre la seua persona \"El contador del dimoni\".
Per això, qualsevol trobada amb este professor anomenat Noam Chomsky, apassionat i feroç assagista que, fins i tot, va tindre una veu discordant respecte als atacs del 11 de setembre, té una miqueta d\'inesperat. Ho conta Juana Libedinsky en el diari mexicà La Nació.
Per a començar, parla molt baixet i amb veu monocord. Ni tan sols quan sosté que l\'ocupació nord-americana a l\'Iraq és més desafortunada que el règim de Vichy, que en Estats Units \"les eleccions es compren\" o que Bush \"deuria ser jutjat al mateix temps de Saddam Hussein\" la seva veu s\'eleva o els seus gestos, d\'extrema timidesa, canvien. La seua oficina, en el Massachusetts Institute of Technology, és totalment convencional, amb vista a un passadís. Chomsky sempre vestix jeans, camisa mal planxada i sabatilles blanques, l\'uniforme oficial del suburbi nord-americà.
En la dècada del 60, Chomsky era simplement u més dels milers d\'intel·lectuals d\'esquerra que protestaven contra Vietnam. En canvi, quan recentment es va oposar als bombardejos a Afganistan, va quedar pràcticament sol. Per això no és sorprenent que els seus siguen sempre best-sellers. Per a aquells que busquen en Estats Units veus que trenquen amb el consens respecte a la guerra contra el terrorisme, Chomsky és una de les poques amb pes propi.
En la resta del món la seua importància és encara major. Allà que vaja són multituds els que s\'apropen a escoltar-ho, com a un gurú o a una superestrella, molt més que a un intel·lectual. Recentment Chomsky va donar una sèrie de conferències a Gran Bretanya, a la Universitat de Londres i a la Catedral de St. Paul. Van ser milers els que no van poder aconseguir entrades, però es van quedar igual en els voltants, esperant algun eco de la seua veu. Els organitzadors van dir, en to de broma, que cap altre nord-americà, excepte Bruce Springsteen, podria aconseguir semblant públic.
Més enllà del seu activisme polític, Chomsky és, sobretot, un lingüista revolucionari. Es considera que el gir que va donar a la seua disciplina a fins dels anys 50 va ser equivalent a la revolució que Einstein va portar a la física. En un estudi sobre les deu fonts més freqüentment citades (la llista inclou a la Bíblia) Chomsky apareix huitè, per sobre de Hegel i Ciceró i just per sota de Plató i Freud.
-¿Quant canvia el panorama a l\'Iraq la captura de Saddam Hussein?
Capturar Saddam té un significat simbòlic, però res més. La gent no s\'oposava a una guerra a l\'Iraq perquè suposara que Hussein mai no seria capturat. El problema a l\'Iraq és un altre. El que resulta sorprenent és que ens trobem en un país virtualment destruït per les sancions, on havia un tirà, però el tirà no està més; on no hi ha suport internacional a qualsevol tipus de resistència a l\'ocupació nord-americana, on Estats Units controla tots els recursos naturals i on va forçar al nou govern a acceptar un programa econòmic que ven el país al capital estranger, i on Estats Units pot col·locar els fons que vulga per a la seua campanya militar. Sembla una ocupació extremadament fàcil. Es requeriria un talent extraordinari per a fracassar. I, no obstant això, Estats Units fins ara va fracassar. Els alemanys van ser molt millors per a controlar Europa en la Segona Guerra. Posaven governs locals, com el de Vichy, amb forces de seguretat locals. Òbviament, ells estaven darrere. El mateix que Rússia amb els països de l\'est europeu. Posaven titelles locals i ells es mantenien darrere. I tot això, en condicions infinitament més dures que les que van trobar els nord-americans a l\'Iraq.
-¿A què es deu aquest fracàs?
Justament venia parlant d\'això amb un alt funcionari d\'una de les principals organitzacions d\'ajuda humanitària, al que, naturalment, no puc nomenar. És un home amb tremenda experiència per tot el món, que ho ha vist tot. Venia de passar uns mesos a Bagdad i estava escandalitzat. Va dir que mai havia contemplat semblant combinació d\'arrogància, ignorància i incompetència. I probablement estiga encertat en les seues apreciacions. Arrogància extrema, incompetència total i ignorància absoluta són les característiques de l\'ocupació a l\'Iraq. Si un té un poder com el d\'Estats Units, ¿què es va a anar preocupant per estes coses sense importància? Poden aplicar la força bruta tant com vulguen, del que deduisc que algun dia efectivament controlaran l\'Iraq, coste el que coste.
-¿Quina és la seua opinió sobre Saddam?
Saddam és un monstre que ja deuria haver estat dut a judí. Però en este mateix juí, al costat d\'ell, deurien estar asseguts els altres responsables, i amb això em referisc a Bush i a tot el govern nord-americà. Ells recolzaren Saddam al llarg de les seues pitjors atrocitats i van continuar proveint-li d\'armes. I això no té res que vore amb la guerra contra Iran. Li parle dels anys posteriors a ella. Com si això fora poc, Estats Units recolzà al tirà quan va aixafar les rebel·lions de 1991, que bé podrien haver-ho enderrocat. Quan Bush, Blair i Aznar es van trobar en la base militar nord-americana de les Açores i van anunciar la invasió, van dir ben claret que encara que Saddam i els seus socis abandonaren el país ells anaven a entrar amb les seues tropes. Això mostra quant poc important era la captura de Saddam, des del seu punt de vista. L\'única cosa que els interessava era assegurar-se que l\'Iraq es mantinguera com un Estat client, dòcil cap a Estats Units i que acceptara un programa neoliberal extrem, que deixara tots els seus recursos en mans de les corporacions estrangeres.
-El petroli va quedar per als iraquians.
És l\'única excepció, perquè era massa bast fer-ho d\'una altra manera. Però done\'ls un temps i ja estarà en mans nord-americanes. El pròxim pas, que ja va ser anunciat i que ara falta dur a efecte, és un acord (encara que acord és una paraula una miqueta estranya per a un tractat tan unilateral) pel qual l\'únic govern que Estats Units acceptarà a L\'Iraq serà aquell que els permeta romandre allí amb bases militars.
-¿Com afecta això a la resta del món?
Molt directament. Que a Estats Units li haja anat tan mal a l\'Iraq impedix a Washington donar el següent pas. ¿Quin és aquest? La zona dels Andes, des de Veneçuela fins el límit amb l\'Argentina. Aquest era un dels escenaris més importants que s\'estaven avaluant, amb Colòmbia com a blanc molt clar, per a la intervenció nord-americana armada. Ara es va donar un pas endarrere amb este projecte. El fracàs a L\'Iraq el va transformar en una aventura cara i va crear massa oposició a les intervencions internacionals armades, encara que de cap manera va a ser la fi d\'elles.
-¿Per què?
És molt simple. Cal recordar que els Estats Units ja no són més la principal potència econòmica del món. Hi ha tres blocs que estan més o menys a la par. Un està format per tots els països d\'Amèrica del Nord, un altre és Europa i un altre és el nordest asiàtic, que, clar, és el més dinàmic i el que prompte podria convertir-se en el centre econòmic del món. Estats Units hui només domina en una dimensió, la del poder militar. El govern nord-americà actua només per al benefici de la gent extremadament rica. L\'exemple més clar és com s\'està acabant amb tots els avanços progressistes de l\'últim segle per a deixar contents als rics. Per exemple, s\'eliminen els impostos progressistes i es retallen fons destinats a l\'educació, salut i seguretat social per a la gent més pobra.
-Enguany és un any electoral als Estats Units. ¿Creu que pot haver-hi canvis?
Em sembla molt poc probable, i la raó és que als Estats Units les eleccions, bàsicament, es compren. És tot un show per al públic, però de cultura democràtica pràcticament no queda gens. Els candidats que veritablement representen a la gent comuna ni podrien somiar amb competir. Mai podria passar el que va ocórrer a Brasil, on va guanyar un candidat populista a pesar de l\'oposició del capital concentrat i els mitjans de comunicació. Perquè es done una idea del controlades que estan la política interna i l\'opinió pública per les grans corporacions, pense en quin va ser el guany legislatiu de les últimes setmanes: les lleis del servici d\'assistència Medicare, que diuen proveir de medicaments als ancians. Ara, si un mira amb deteniment la nova legislació, s\'adóna a l\'instant que la gent comuna no només no obtindrà pràcticament gens d\'ella, sinó que el sistema és molt car. ¿Els únics beneficiats? Les corporacions farmacèutiques. Exemple! així es multipliquen. Eleccions en estes condicions són pràcticament sense sentit. Fins que això no canvie, no seran més que una broma.
-Després de l\'11 de setembre vostè va comparar l\'acció de Ben Laden amb la dels Estats Units en la resta del món. Molts van interpretar que suggeria que el seu país \"se l\'estava buscant\". ¿va ser així?
Per descomptat que no, és increïble que s\'haja interpretat així. L\'única cosa que vaig dir va ser: això és una atrocitat espantosa. Però, desafortunadament, el nombre de morts no és inusual. L\'única cosa inusual és la direcció cap a la que van apuntar les armes. Si quelcom és un crim quan és comès contra nosaltres, també ho és quan nosaltres ho cometem.
-En una recent entrevista en The Nova York Times li van preguntar si no considerava anar-se\'n a viure a una altra part i vostè va respondre que Estats Units era \"el millor país del món\". ¿Veritablement ho sent així?
L\'entrevista que vostè esmenta també és molt interessant, perquè diu molt sobre el periodisme nord-americà. Esta entrevista no va tindre lloc. El periodista em va fer una sèrie de preguntes completament idiotes. Em vaig prendre el treball d\'explicar en detall, durant una hora i mitja, per què no anava a contestar cadascuna d\'elles. El que després va fer l\'editor va ser extraure una oració de cadascuna de les meues explicacions i posar-la com a resposta. Com els vaig dir que no contestaria estes preguntes (per exemple volien que, com a lingüista, explicara per què hi ha tantes paraules per a dir genitals en anglès!) van inventar una entrevista.
-Però, a risc de també quedar enfront de vostè com algú que fa preguntes ximples, veritablement m\'agradaria saber si alguna vegada va considerar viure fora dels Estats Units.
No, ¿per què hauria de fer-ho? És el meu país. Si visquera en un altre país també consideraria que és el meu deure criticar les coses que en ell no m\'agraden. Els Estats Units són la seua gent, la seua cultura, no només la seva política exterior. Tenim coses molt admirables, millors que en la resta del món, drets i garanties constitucionals que van ser el fruit de molts anys de treball i de lluita. No ho oblide. Jo no podria viure sota una dictadura.
Font: LA NACIóN-PERIODISTA DIGITAL
(18-2-04)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: SARASOL, JUGADOR DE PILOTA VALENCIANA','
|
|
BREU BIOGRAFIA
Enric Sarasol i Soler va nàixer al Genovés (La Costera) l\'any 1.964. S\'inicia jugant a raspall com la majoria de xiquets del seu poble. Als quinze anys va tindre l\'oportunitat de debutar al Campionat Juvenil d\'Escala i Corda en substitució de Fenollosa. En aquelles partides ja es veia que Sarasol podia arribar a ser el gran jugador que és, ja que se li endevinaven les traces. Ben prompte comença a enfrontar-se amb els grans professionals, sobretot al trinquet de Guadassuar, on es pot dir que es va fer com a jugador. De fet l\'any 83 va obtindre un gran èxit en guanyar mà a mà a Fredi, proesa que va repetir al trinquet de Carlet davant Eusebio.
El 1986 queda sub-campió en el I Campionat Individual davant un insuperable Genovés. Torna a repetir la gesta als anys 89,90,91 però és al 92 quan es giren les tornes i aconseguix fer-se amb el Campionat Individual precisament contra Genovés al qual li va guanyar també en les edicions 93 i 94. En el 96 recupera el Campionat i el manté en el 97. L\'any 98 es va lesionar mentre jugava contra Álvaro, però un any més tard torna a guanyar l\'Individual. Ha igualat el record de Paco Cabanes El Genovés al sumar 6 títols del Campionat Individual. El currículum de Sarasol és complet. Té en el seu haver la pràctica totalitat dels guardons referits a les diferents competicions de pilota que hi ha hagut als últims anys. Ha aconseguit el triomf de la Lliga Professional d\'Escala i Corda- Circuit Bancaixa les temporades, 97-98 i 98-99 formant parella amb el seu germà Sarasol II, un guardó que ja havia aconseguit en la primera Lliga. A més és Campió Mundial de Pilota com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota i del Europeu i ha estat considerat el millor jugador del món al Mundial disputat a València fa dos anys. Està en possessió de la Medalla de la Generalitat al mèrit esportiu. Recentment va anunciar que deixava l\'Individual.
ENTREVISTA
M\'agradaria conèixer l\'opinió que Sarasol I té sobre la modalitat de frontó. Es troba còmode Enrique jugant en una pista de frontó jugant contra una paret? Què opina sobre els desafiaments amb la pilota basca? Gràcies.
A mi tot el que siga pilota a mà m\'agrada. Si he d\'elegir entre el frontó i l\'escala i corda, sens dubte em quede amb la modalitat d\'escala i corda. Pense que és un joc molt més complet i molt més tècnic. De la mateixa manera, si el jugador d\'escala i corda aconsegueix dominar este joc, es pot adaptar a qualsevol modalitat.
Quant a si em trobe a gust jugant en el frontó, torne a repetir que tot el que siga pilota a mà m\'agrada encara que evidentment sempre gaudeixes més amb el que més practiques, que en el meu cas és l\'escala i corda.
Pel que fa als desafiaments basc valencians, supose que per als aficionats al frontó seran unes partides molt interessants. Per tant, si es pot donar este espectacle, benvingut siga.
Qui ha sigut per a tu el resto que ha fet el colp del dau més violent?
Jo puc parlar dels pilotaris que he conegut, als quals m\'he enfrontat. En este sentit, puc assenyalar que Eusebio tenia un dau molt ben fet, o Pigat, que també l\'ha tingut molt fort. Hui en dia assenyalaria el dau dels esquerrans, que tenen l\'avantatge que la pilota va a la seua mà i poden colpejar la pilota en una posició còmoda. Però si he de quedar-me amb un, he de dir que el dau de Genovés ha sigut el més poderós que he rebut.
Qui ha ratllat més com escaleter, Álvaro, Fredi o Pigat II?
Estem parlant de generacions diferents i de pilotaris als quals jo m\'he enfrontat en el seu millor moment. De Fredi he de dir que era un jugador molt complet que dominava totes les pegades. A Álvaro li coneixem tots; es caracteritza per la potència de la seua pegada, igual que el Pigat. Si he d\'elegir un em quede amb Fredi, ja que considere que era el més complet. Ratllant al cent per cent era un jugador que reunia moltes qualitats.
En l\'estiu del 92 quan li vas guanyar per primera vegada a Paco (El Genovés) en l\'Individual… En eixe moment qui rendia més per parelles? Potser teníeu un nivell semblant?
Segons partides. Havia partides, per aquell temps, en les quals Paco em donava més mitger i ell jugava amb el seu germà, mentre que en unes altres era jo el que cedia i Paco jugava amb millor company. En el còmput global, he de reconèixer que El Genovés ha tingut més concessions que jo en este sentit.
Amb qui et quedes, amb Grau o amb Xatet II? Per què?
Estem parlant de dos grans jugadors, cadascun en la seua època, amb diferent pegada. El Xatet, com a jugador i saber estar en la pista ha estat un dels millors. Responia en qualsevol trinquet i tot i que no era un jugador de braços massa llargs et trencava la careta i l\'escala amb molta facilitat. Potser el Xatet haja rendit més en major nombre de trinquets. Grau té molt potencial, molta força, i li condeixen les pistes grans però amb els trinquets que hi ha hui en dia el Xatet podria haver estat superior.
Per què vas perdre el desafiament davant Ramonet en La Vall de Tavernes amb un marcador de 15 per 5 al teu favor? Què et va passar?
La partida la tenia bé, preparada, en un trinquet ràpid amb un pis en el qual col·locar els dits era complicat. Potser em vaig equivocar en no entrenar amb pilotes noves i també va haver un moment clau en el qual pot ser que cometera un erro. Quan tenia a Ramón contra les cordes va haver una interrupció, la partida es va parar, i en la represa Ramón va eixir amb molta més força i molta més pegada, i es va produir el quinze clau. Estant ell en el dau, va traure amb una pilota que pesaria més de 50 grams que em llastimà el dit. La veritat és que em va fer pols. Vais reclamar sobre la pilota però a partir d\'ací el dit patia molt i la partida ja es va anar del costat de Ramón.
El teu germà José María té unes condicions fabuloses per a jugar el mà a mà… Per què no s\'ha decidit a fer-ho?
Per a jugar mà a mà el joc del dau és fonamental. Deus jugar per baix, de colpet, els rebots i altres, i la veritat és que estes són postures a les quals els mitgers no estan acostumats i que fins i tot els poden perjudicar. El meu germà és indiscutible en el seu lloc però mai li aconsellaria jugar el mà a mà per l\'exposat anteriorment.
Els experts de pilota diuen que Patxi Eugi t\'haguera guanyat deu partides de deu. Pense que les dues partides contra ell et van arribar massa tard i en la de Tuéjar el teu nivell físic era inferior al de Natzaret de l\'any anterior. Crec que tu, amb una edat de 28 o 30 anys i en frontó de 30 metres hagueres guanyat a Eugi. Què opines?
En part crec que tens raó. La partida em va arribar amb 34 anys i Patxi venia en el seu millor moment, com a vencedor del campionat Individual en el que s\'havia imposat fàcil a tots els seus contraris, fins i tot Beloki. Jo no vaig arribar en les millors condicions i no vaig poder preparar la partida, que es disputava en la seua especialitat, tan bé com haguera volgut.
Quant al frontó de 30 metres, la veritat és que passar la pilota fins el rebot és complicat perquè no pots imprimir velocitat a la pilota. L\'ideal per a nosaltres és jugar contra els pilotaris bascos en frontó de 25-27 metres, com es fa ara. D\'esta forma les forces estan més equilibrades.
Quin paper hagués fet El Genovés amb 25 anys contra Eugi o Beloki o altres figures de la pilota basca en frontó de 30 metres?
Estem parlant de jugadors que remunten la pilota amb una facilitat enorme. Amb esta edat, Paco estava en la seua plenitud i jo, sens dubte, haguera apostat per ell. Me l\'imagine col·locat enmig de la pista, jugant d\'esquerra i dreta, a l\'aire i amb una gran pegada. Igual que jo, quan Paco va començar a jugar partides de nivell contra pilotaris bascos ja tenia certa edat, però si estes partides li hagueren arribat abans estic convençut de la seua victòria.
En l\'any 95 Álvaro et va guanyar 60-35 en una partida en la qual anaves per davant 35-25. Què et va passar?
És cert. Jo anava guanyant 40 per 25 i vaig perdre. Per a respondre he d\'assenyalar una cosa important, com és que el pilotari ha d\'estar motivat per a jugar. Es va designar la canxa de Sagunt, per aquell temps jo tenia algun problema amb els gerents d\'esta pista i de colp eixes a jugar en un trinquet en el qual no jugues fa molt de temps i per tant la motivació no és la necessària. Amb 40 per 25 i amb tot a favor, em vaig descentrar i va succeir el que va succeir.
Després de jugar la final del 2002 davant Álvaro es va comentar que postors teus et van proposar repetir la final en un trinquet més xicotet, però tu et vas negar a això. Per què no vas acceptar?
Quan perd no m\'agrada demanar revenges. Les revenges les done quan guanye. En Pelayo no vaig arribar a gust i no jugava a gust, i amb una motivació així difícilment pots rendir com correspon. Esta final va estar precedida per un poc de polèmica quant a la designació de Pelayo, que a més és una pista on Álvaro pràcticament té guanyat el joc del dau. La partida s\'haguera pogut jugar en un altre trinquet però la idea ja no em seduïa.
Quina partida i quin quinze recordes amb més emoció?
Són moltes partides però si m\'he de quedar amb un quinze recorde l\'últim de la final del 92, contra Paco, quan vaig rematar la partida. La pilota em venia de bot de braç, a l\'altura del dos i mig i la vaig creuar. Paco va entrar a l\'aire un poc abans, jo em vaig donar conter d\'això i la hi vaig creuar de manera que ell no va tenir ocasió de jugar-la i vaig aconseguir el meu primer Individual.
Com ha repercutit la teua carrera esportiva en la teua vida?
Des de ben jove no he fet altra cosa que jugar a pilota. Ja que he estat tants anys involucrat en este món, les meues relacions i amics també estan lligats a la pilota, afortunadament. D\'altra banda, sóc un esportista que ha basat la seua carrera marcant-se objectius i treballant per a aconseguir-los.
Penses que d\'ací a uns anys serà imprescindible contar amb un preparador físic? Què penses sobre esta figura relativament nova en l\'esport de la pilota?
Bo, nova no és. Personalment, des de fa molts anys mantinc un pla d\'entrenament que considere és fonamental per a progressar siga el que siga l\'esport que practiques. En este sentit, posar-te en mans d\'un professional sempre és per a millorar i la veritat és que es nota en el rendiment.
Creu que la pilota arribarà a ser un esport bé pagat i important, almenys a la Comunitat Valenciana?
És el que esperem. El primer que devem aconseguir és que la pilota es conega en tots els àmbits i que es practique, com més millor. A partir d\'ací, si li donem la imatge que es mereix la pilota reuneix totes les condicions per a ser un esport important a la Comunitat Valenciana.
Quins són els passos per a arribar a tenir la pilota com un esport sa que arrossegue gran quantitat de gent?
Hi ha diverses coses. La primera i fonamental segons el meu punt de vista és que tant jugadors com trinqueters sigam més professionals i respectem d\'una manera rigorosa qüestions tals com els horaris de les partides, i que des de la Federació i altres organismes es treballe més de debò perquè la gent es crea este esport.
Com preveu la situació del món professional en els pròxims anys?
Sóc optimista. Hi ha grans projectes que m\'agraden molt gràcies als quals la pilota es va a donar a conèixer més i millor. D\'altra banda, els professionals devem estar units, tranquils i saber en tot moment què és el que volem.
En el seu moment vas tenir una lesió lumbar… ¿Com es pot guarir esta lesió ja que fer el dau requereix un gran esforç lumbar?
La zona lumbar sempre l\'he tingut prou castigada. De fet em costa molt calfar i de vegades passa la partida i tinc dolors. La solució està a realitzar entrenaments específics, escalfar bé i passar per les mans del masajiste amb freqüència.
Per a colpejar la pilota amb potència què és més important, la flexibilitat o la força?
Tot és important. Un jugador de pilota necessita precisió, elasticitat i força, però pense que preval més la tècnica. La tècnica s\'adquireix a força de partides, d\'estudiar les postures que adapten altres jugadors i entrenant o practicant moltes hores.
Tens alguna alternativa per a recuperar el que va ser fins no fa molt el poble referència en el món de la pilota (Genovés)?
Esta és una pregunta que potser s\'hauria de traslladar a l\'Ajuntament o a la persona corresponent, però ja que me la fas, en el poble es deu cuidar un poc més nostre esport, deu existir una persona que s\'ocupe del trinquet i li done vida. A part, pel que es refereix al tema dels xavals, és cert que l\'escola ha vingut a menys amb el temps. Fa uns dies vaig estar en una presentació de l\'escola de bàsquet i em va entrar enveja sana de veure a prop de noranta xavals jugant a basket. S\'ha fet una bona labor de promoció d\'este esport a Genovés, i els xiquets han respost. Això també es podria traslladar a l\'escola de pilota, ja que el poble de Genovés ha sigut referència en la pilota i és una llàstima que a l\'escola de pilota assisteixen tan pocs jovens.
Què et sembla la gestió que realitza del trinquet l\'Ajuntament de Genovés?
L\'Ajuntament sempre ha estat per la labor de donar suport la pilota, ja que si al Genovés se li coneix fora és pels pilotaris que han eixit d\'allí. Caldria buscar la fórmula per a motivar als xiquets i reactivar les ganes per practicar pilota.
Quin és el teu trinquet favorit?
Trinquet favorit sempre és aquell en el que jugues més partides i per tant coneixes millor. Si bé jugue a gust en pràcticament tots els trinquets, et podria nomenar Pedreguer, Guadassuar, Benidorm o Alginet com els quals ara mateix em van millor.
Quin és el trinquet que té millor públic?
Pense que tot el públic que va al trinquet és entès. No destacaria cap zona o algun trinquet especialment.
Té alguna mania a l\'hora de jugar?
No, la veritat és que mai he tingut manies.
Quin canvi faries en l\'esport de la pilota?
Canviar sempre és complicat, però jo sí demanaria per exemple que es respectaren els horaris, i així l\'espectador que entra a les sis en el trinquet sap que a les set i mitja o les huit ja pot haver acabat, veient un espectacle digne, en el qual els pilotaris comencen a disputar les partides des del primer quinze.
Podem arribar al nivell dels bascos quant a presència en la societat i estructura professional?
Pense que sí. Tenim un esport autòcton que no té gens que envejar a altres esports quant a bellesa, que a poc a poc i fent les coses bé devem aconseguir que es difonga entre tota la societat valenciana.
Es comenta que seràs director de la Ciutat de la Pilota…¿Què es pot fer des de la Ciutat de la Pilota, situada a Montcada, localitat que no té, en principi, bones comunicacions?
En principi he de dir-te que no sé si vaig a ser director o disposaré d\'alguna funció en la Ciutat de la Pilota. D\'altra banda, si em demanen col·laborar d\'alguna manera, pel bé de la pilota acceptaré encantat.
Quant al tema de la Ciutat de la Pilota, una inversió d\'este calibre no sé fins quin punt podria ser rendible. També estic d\'acord que la ubicació no és l\'adequada pel tema de les comunicacions i els accessos, sobretot. Però ja que està decidit, ja que anem a tenir estes instal·lacions, caldrà utilitzar-les de manera adequada i seguir treballant per l\'esport de la pilota valenciana.
Diumenge 8 de febrer, partida a Benidorm: Fase Final del Bancaixa amb Mezquita contra Ribera. Gran partida, televisada, però en el trinquet havia molt poc públic… Això no fa mal a la imatge de la pilota? Com creus que es pot millorar?
Són molts els detalls que es deurien polir. En estos casos jo advocaria per una major promoció de les partides en els distints trinquets. Amb això vull dir que els responsables dels distints trinquets deurien promocionar les partides de manera eficient per la zona en qüestió.
Qui ha sigut tu ídol?
El Genovés. Ha sigut el més gran.
Qui ha sigut el millor jugador de la història?
Jo puc parlar a partir dels anys 80, que són els quals he viscut primer com aficionat i després com professional. Sens dubte, em quede amb Paco (El Genovés).
Conforme estàs físicament, en quants campionats Bancaixa podries lluitar pel títol?
(Somriu abans de contestar). D\'ací des d\'ara, pocs supose. En este sí podem lluitar si la sort ens acompanya. A partir d\'ací ja vorem.
Quins colps no són recomanables per a la gent que comença i quins són més complicats de respondre per al contrari?
Quants més colps domines millor i per tant recomane saber executar tots. Quant al que pot ser més perillós per al contrari, la volea i el bot de braç són els que més dificultats comporten al rival. Si parlem o et refereixes a la prevenció de lesions, abans d\'una partida és molt important portar a terme exercicis de gimnàstica i estiraments. Fora del trinquet, el massatgista és una bona opció per a completar la preparació prèvia que un jugador deu atresorar.
Quins músculs donen més força a la pilota i per tant, quins músculs devem treballar?
Tots són importants encara que hi ha músculs que s\'utilitzen més. En este sentit, jo recomanaria treballar els músculs que normalment no desenvolupes en el joc, per a així arribar a una compensació en el cos.
Després d\'una partida quines mesures s\'ha de prendre per a relaxar bé els músculs?
Si tens alguna zona afectada sempre va bé un poc de gel. El fonamental és conèixer-se a si mateix i seguir un tractament amb massatgistes i altres professionals especialitzats. A nivell d\'aficionats, crec que els estiraments abans i després de les partides són fonamentals per a prevenir lesions o altres problemes.
Què faries per a animar a la gent d\'un poble com Aldaia que no mostra interès pel nostre esport i quin consell em donaries per a donar-me conèixer dins dels trinquets o per a començar a jugar alguna partida? Actualment pertany a l\'Escola de Tecnificació de la Universitat Politècnica de València.
Si estàs tu ja és un començament important. A partir d\'ací deus buscar amics o gent que vulga jugar a pilota, cal posar-se en contacte amb l\'ajuntament perquè us faciliten la possibilitat de practicar el nostre esport, si és possible crear un club als quals solen concedir ajudes, i mantenir la il·lusió que ara mateix atresores. La veritat és que el treball dels aficionats, gairebé sempre en l\'ombra, és fonamental per a mantenir l\'afició.
Quant a què deus fer per a tenir una oportunitat en el trinquet, el millor que deus fer és continuar en l\'escola, ser pacient, i el dia de demà, quan tingues el nivell suficient, estic segur que la gent que estiga amb tu en l\'escola de tecnificació es dirigirà a la Federació o als propis trinquets per a donar a conèixer que ja estàs en condicions de jugar o competir en la teua categoria.
Entrevista realitzada per Pilotavalenciana.com
amb les preguntes enviades pels seus lectors.
(20-2-04)
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"MALAS ARTES\" de Donna Leon','
|
|
FITXA TÈCNICA
Autora: Donna Leon
Editorial: Seix Barral
Gènere: Novel.la policíaca
|
|
SINOPSI
Una estudiant acudix al comissari Brunetti per a demanar-li consell: ¿hi ha alguna forma legal de netejar el bon nom de la seua família, tacat per un crim que va cometre molts anys endarrere el seu ja mort avi? Impressionat per la seua bellesa i intel·ligència, però incapaç d\'ajudar-la, Brunetti quasi oblida l\'assumpte fins que la jove apareix assassinada en el seu apartament. La investigació d\'este crim transporta a l\'infatigable comissari a la Segona Guerra Mundial, quan els jueus italians van ser sistemàticament despullats de les seues obres d\'art per part dels nazis i els seus col·laboradors.
COMENTARI
Qualsevol dels llibres d\'esta prolífica escriptora nord-americana establerta a Venècia, és una bona recomanació per als qui agraden de llegir novel·la de gènere policíac de qualitat. Cadascuna de les seues onze novel·les publicades és una mostra del seu bon fer narratiu.
En el nostre País és una escriptora respectada i valorada, a pesar de la mala fortuna que té la novel·la de gènere entre els nostres crítics. La raó podem trobar-la tal vegada que les seves històries són un instrument de denúncia social. Darrere de cada cas resolt hi ha un plantejament ètic, una lliçó moral que promou la reflexió. Tot això sense dogmatisme i sense demagògia sense discurs moral per a papanates.
Les seues novel·les van dirigides a un públic intel·ligent i cult, sensibilitzat contra l\'abús, l\'extorsió i la malversació que envolten el món del poder. Ací no trobarem assassinats en sèrie comesos per psicópates, ni grans esglais al girar el full.
El protagonista tampoc és un heroi dotat d\'una intel·ligència extraordinària ni de gran valentia; al contrari, el comissari Brunetti és un venecià de tarannà senzill, amant de la família i del bon menjar, però preocupat per comprendre l\'entorn en el qual viu.
Crec que l\'encert d\'estes novel·les és la destresa amb que s\'entrellaça la doble línia argumental sobre la qual discorre cada història; d\'una banda el toc costumista que conferix versemblança, és la vida quotidiana que viu el comissari, les seues relacions familiars i laborals. I d\'altra banda, l\'elecció del conflicte criminal, sempre pròxim al món del lector, que el seu plantejament i resolució no ens deixa mai indiferents. A més, el seu estil és senzill, directe, poc descriptiu i amb algun toc poètic de bon gust.
Iolanda S. Liern
|
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"LA NEGRA NOCHE\" d\'Iris Murdoch','
|
|
FITXA TÈCNICA
Autora: Iris Murdoch
Editorial: Lumen
Gènere: Novel.la
SINOPSI
Lucas Graffe creu haver matat a un home, però la realitat s\'encarrega ara de desbaratar els seus plans i d\'obligar-li a un acte de expiació insòlit. Li acompanyen en esta experiència vital el seu germà i un grup d\'amics més o menys fidels, més o menys assenyats, però tots absolutament extravagants i amatents a fer xicotetes bogeries amb la condició de donar sabor al seu quefer diari.
|
COMENTARI
\"La negra nit\" inicia una sèrie de novel·les que l\'editorial Lumen anirà publicant en la seua col·lecció dedicada a Iris Murdoch. Els que admirem a esta excel·lent escriptora anglesa lamentem l\'escàs interès que ha despertat en les editorials. Molts dels seus llibres fa anys que no es reediten o han estat víctimes d\'una lamentable traducció. Però, potser, arrel de la seua mort víctima de l\'alzheimer, ha tornat a despertar l\'atracció per la seua obra.
En esta novel·la, una de les últimes, l\'aparent estabilitat d\'un grup d\'amics que es fan dir \"la família\", trontolla quan s\'incorpora un nou personatge que desperta inquietuds i sospites de tot tipus en cadascun.
Es tracta d\'una novel·la coral on el narrador penetra en el pensament, desvetlla secrets, revela pors i il·lusions component el complicat món interior dels personatges i el peculiar entramat de les seues relacions.
És una obra extensa de 697 pàgines que es lligen quasi sense respirar amb la curiositat del voyeur sense escrúpols que gaudix amb la intimitat aliena. I és ací on trobem l\'originalitat d\'esta escriptora, en la construcció de caràcters, al crear de cada personatge un món complex i tancat en si mateix, del que emana un enigma.
La tensió narrativa de les seues novel·les consistix a recrear la inquietud que sentim davant la conducta misteriosa de l\'altre. Per això, es llig amb ànsia, amb la sensació que en qualsevol moment la història donarà un gir inesperat, sobresaltant-nos.
Coincidisc amb Álvaro Pombo, que presenta el llibre en el pròleg, que el final de \"La negra nit\" perjudica la versemblança; no obstant, mereix la pena i gairebé ens alegrem amb que tants maldecaps acaben feliçment.
Iolanda S. Liern
|
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: AZUÉBAR, ALTO PALANCIA (Assuévar, Alt Palància)','
|
|
Els primers pobladors que deixaren petjada al terme, de 23,4 km2, ho feren en l’Edat del Bronze en la Peña Aujerá; també hi ha jaciments al Pico Bellota. Els romans deixaren un làpida que es conserva en la façana de l’església. L’origen de l’actual vila és àrab, el topònim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre de Repartiment consta que en 1237 l’alqueria d’Azueva es donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonçalvez d’Eredia. El 20 de març de 1365 Pere IV perdona els moros d’Assuèvar per la seua participació en la guerra junt als castellans i els atorga noves condicions de poblament. El 21 de juny del 1.838 fou l\'escenari de l\'enfrontament entre el general Amor i Forcadell, capitost carlí.
El nom oficial és Azuébar, la parla castellana (20,5% de valencianoparlants), el gentilici azueveros, l’ajuntament està governat pel PSPV, amb 4 regidors per 3 del PP i en 2002 hi havia 341 habitants.
L\'economia és bàsicament agrícola; hi abasten importància les activitats relacionades amb la transformació de productes de la natura com ara l’envasadora d’aigua de la Font de Sas i l’almàssera on s’el·labora l’excel·lent oli de la serra d’Espadà.
Pico Bellota
Situada al bell cor de la serra d’Espadà, Assuèvar gaudeix d’un terme on sovintegen els paisatges naturals ideal per als amants dels esports a l’aire lliure. Destacarem la Font de Sas, brollador de l’afamada aigua d’Assuèvar; la Peña Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal (880 m); la Mosquera, pot ser el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres; la Peña Asolá; la Peña Aujerá i las Carboneras.
Església
El patrimoni presenta:
-L’església de sant Mateu. Segle XVII.
-Forns de mercuri del barranc Bellota. Record de la tradició minera de la població.
-El Castell. Segles XII-XIII. Totalment arruïnat, només romanen alguns llenços de la muralla i un aljub.
Dels seus menjars salats citarem el conill en salsa, l’olla i el guisao con tanda i dels dolços los pedos de fraile, los borregos i las orelletas.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Guia virtual de la C.V.
- Mi Alto Palancia
- Plana personal de Paco González
- Villa de Azuébar
','','2005-12-25 03:06:40',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: NOVETATS QUE ANIMEN EL NOU ANY per Gemma Lluch','
|
|
Bromera amplia la col.lecció El Micalet Galàctic amb una nova sèrie, la Blanca, per a lectors a partir dels 6 anys. El primer títol és del gallec Antón Cortizas i de Sebastià Serra, El llapis de Rosalia. Els dos autors ens regalen una història fresca, tendra i imaginativa. I cal estar ben atents al títol següent: La sopera i el cullerot, de Michael Ende. Ja en parlarem.
Si voleu poesia, La Galera torna a publicar un llibre de Joana Raspall, A compàs dels versos. L’autora, amb una llarga i ben premiada trajectòria en la poesia per a infants, proposa un nou joc de paraules i múscia que són perfectes per a recitar-los i memoritzar-los.
Per a totes les edats, no deixeu de llegir una joia: l’últim llibre de Joles Sennell, il.lustrat per Jordi Vila, Conte de riure, conte de plorar (Barcelona: Cruïlla, 2.003). Una història d’aquelles que cauen poques vegades a les mans, i precisament per això s’anomenen obres excepcionals. La narració és excel.lent, ben muntada, els fets transcorren amb naturalitat, les paraules estan ben escollides, els dos protagonistes són intuïts pel text i perfectament completats per la imatge, la il.lustració comparteix el mateix registre de la paraula i els sentiments que provoquen (text i il.lustració) t’amaren el cor. Si la literatura és aquelles paraules que creen un món màgic, una història capaç de fer-te retornar al llibre o una emoció, aquest llibre és ple de literatura. Narra la història de dues vides paral.leles, desde la tria exacta d’aquells petits moments que descobreixen la intensitat de l’amor i del dolor de qualsevol biografia, per exemple, la de dos germans bessons que trien ser pallassos. I des d’un llenguatge poètic, amb metèfores precises, senzilles i riques, amb unes il.lustracions que juguen amb el color i el gris, mostra al lector (nen o adult) com des de l’aprenentatge del dolor es pot construir de nou l’esperança i el somriure. Una bona mostra de com es pot parlar de guerra sense budells, de com es pot mostrar el patiment, sense demagògies, de com es pot fer autèntica literatura.
Si sou mestres, no deixeu de fullejar l’obra de Ramon Besora, Escola i creativitat Experiències pedagògiques (Lleida: Pagès, 2.003). Aquest llibre forma part de la història de la nostra escola: una manera de treballar i una forma d’entendre el treball de la literatura a l’aula. Documents com aquests s’agraeixen pel que tenen no només d’interessants i també d’històrics. Amb un pròleg de Marta Mata i una introducció de Miquel Martí i Pol, Ramon Besora recull el millor material dels seus anys com a mestre a l’escola El Puig d’Esparraguera. Tot i que principalment s’hi mostra com es pot treballar la poesia, també apareixen orientacions per a realitzar un conte col.lectiu o un còmic. Les explicacions de l’experiència són de diferent tipus: descripció dels projectes, consideracions i valoracions sobre l’experiència i mostres del treball realitzat pels alumnes. Cal destacar la magnífica edició a color, que ens permet admirar els dibuixos dels nens d’Esparraguera, que envejaríen molts professionals. Un llibre, com molt bé diu el pròleg, de “poesia i imatges de nens i nenes que han volgut compartir amb companys d’altres escoles tots els sentits de la vida i la poesia”. Un llibre ben recomanable per als que estan convençuts que treballar la poesia a l’aula és treballar una part de la vida. Però també un llibre ben recomanable per aquells que o no s’atreveixen a treballar-la o no saben com poden entusiasmar els alumnes, perquè hi trobaran suggeriments, propostes i, sobretot, entusiasme.
Gemma Lluch
(All-i-oli Febrer-2.004)
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ATZENETA D\'ALBAIDA (VALL D\'ALBAIDA)','
|
|
Alqueria d\'origen àrab, fou conquerida per les tropes de Jaume I passant a la propietat de Jaume de Milán, primer comte d\'Albaida, el 1.477. Des d\'aleshores pertangué al marquesat d\'Albaida, com se\'l va denominar des de 1.604, fins que el 1.787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1.707 i el 1.787 s\'anomenava Corregiment de Xàtiva Durant 1.812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que en abril del 1.812 en enfrontar-se amb civils de les rodalies causaren vora els 150 morts.
Les eleccions de 2003 les guanyà el PP amb 5 regidors per 4 del PSPV. En 2002 hi havia 1.285 habitants, de gentilici atzenetins. El 90,51% declarà l\'any 2.001 saber parlar valencià.
L’economia es fonamentalment agrícola. En el segle XVIII s’hi fonien campanes. Encara es conserven tallers que conserven la fabricació artesanal d’atifells d’espart, vímet i cànem.
Del seu patrimoni:
-L’església de sant Joan Baptista. De 1724.
-L’ermita del Crist de la Fe. Principis del XIX.
-Diversos panells ceràmics amb motius religiosos, del segle XVIII, repartits per la població.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Caixa Ontinyent
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: URUGUAI, PAÍS D\'ACOLLIDA per Amèlia Boronat','
|
|
Montevideo, capital de la República Oriental de l\'Uruguai, és una ciutat oberta al mar. S\'ubica estratègicament sobre l\'estuari del Plata i aguaita a l\'Atlàntic Sud. Fundada entre 1726 i 1730 per Bruno Mauricio de Zabala com a plaça forta i assentament de tretze famílies canàries, es va guardar en l\'època colonial darrere de muralles protectores fins que, acabat aquell període, les va enderrocar i va estendre la seua planta urbana impel·lida pels corrents migratoris europees, traçant-se avingudes, alçant-se construccions importants, nodrint-se de places i jardins. Va adquirir així, un perfil europeista que manté fins al present.
Les sis quadres primitives sobre la ribera del port es van convertir en 5.270 hectàrees habitades per un milió tres-centes mil persones. En igual superfície, altres capitals concentren fins a cinc vegades la població montevideana. Eixa folgança aparella còmoda ambientació, gran lluminositat, atmosfera límpida, aire sense pol·lució.
Elegant i senzilla, Montevideo es mostra moderna en l\'edificació i urbanísticament, rica en aspectes culturals, en força creativa i realitzadora al temps de conservar l\'espiritualitat i calma pobletana heretada d\'hores primerenques. Equilibrada combinació d\'altes torres, construccions sumptuoses, cases baixes, 2.000 hectàrees de places i espais verds, atorguen a la ciutat una personalitat atractiva. Seu central de les dependències de Govern, base del moviment de comerç exterior del país, la capital uruguaiana ha sigut elegida per diversos organismes internacionals per a instal·lar en elles les seues oficines i representacions.
Des del punt de vista geogràfic, gaudix de privilegiada ubicació en el Con Sud disposant, a tots els efectes de la seua relació internacional, de fàcils comunicacions marítimes a través del seu port a què arriben naus de gran calat. Les rutes de l\'aire són cobertes en totes les direccions per les principals companyies d\'aeronavegació operant des de l\'Aeroport de Carrasco. Les connexions terrestres compten amb bona i àmplia xàrcia vial.
Av. 18 de juliol
El casc de la ciutat, xicoteta península on es troba el port metropolità, conserva edificis colonials i grans cases d\'altes i obertes portes les quals mostren antics patis d\'inspiració hispana. Les que foren cases natals o residències d\'eminents uruguaians, hui transformades en museus, permeten constatar la forma de vida i costums de l\'aldea romàntica. El Capítol de Montevideo, en la vella Plaça Constitució, escenari de l\'albada independentista, és eloqüent testimoni històric d\'un llarg període nacional. Ara guarda després dels seus gruixuts murs de pedra, bona part testimonial d\'aquell passat.
Enfront del Capítol, plaça per mig, està la Catedral i a poques quadres, en una placeta apartada, s\'alça l\'estàtua amb què la ciutat honra a Bruno Mauricio de Zabala, el seu fundador.
Escasses restes de la muralla han arribat als nostres dies, però sí la porta de la seua ciutadella que ha sigut ubicada a l\'entrada de la Ciutat Vella, en un extrem de la Plaça Independència. Esta plaça, és la més important de l\'antiga Montevideo. En el seu centre s\'alça l\'estàtua eqüestre de l\'heroi màxim dels orientals General José Gervasio Artigas, envoltada per quatre fonts i 33 palmeres. Al seu peu s\'obri el monumental Mausoleu que conté l\'urna amb les cendres de l\'Eminent. Naix ací l\'avinguda 18 de Juliol, principal artèria montevideana i puixant centre comercial que s\'estén als carrers adjacents. En esta zona tenen assentament la majoria dels hotels turístics, agències de viatges, companyies aèries, cases de canvi, restaurants, sales cinematogràfiques i nombroses galeries modernes.
Al llarg de 20 quilòmetres de litoral marítim es desenrotlla un collar ininterromput de platges unides per bella rambla costanera. Cap a ella discorren els barris, integrant-se a la franja arenífera i servint, sobretot en els estius, d\'esplai per a la població local. Cada platja posseïx característiques pròpies que la diferència de les altres, tant en la seua conformació com en el seu entorn paisatgístic i en la gent que la freqüenta. El turista que recórrega la costa montevideana a partir de la Ciutat Vella fins als confins amb el Departament de Canelons anirà disfrutant d\'un panorama canviant sense parar, alternant-se les elevades torres amb arbrats parcs, places, xalets, zones ajardinades, carreretes que llisquen fins al zigzaguejant dic.
En el camí es troben els casinos ubicats en el Parc Hotel i l\'Hotel Carrasco, els links del Club de Golf, el Yacht Club i altres al costat del mar. Nombrosos restaurants, amplis o íntims, oferixen exquisitats gastronòmiques mundials o expressions nacionals; locals aprimorats servixen confitures o, simplement café. En diversos punts d\'eixe passeig es poden assaborir les clàssiques graellades, substitut ciutadà dels foguers camperols, on se torra la molt bona carn d\'este país ramader per excel·lència.
Dos zones destaquen en la costa: Pocitos, barri residencial d\'alts edificis i interessant desplegament comercial, amb un gran Shopping Center en la seua proximitat i atraient vida nocturna; Carrasco, amb els seus bells i valuosos xalets, clubs de tennis i de polo, destacat comerç i gran vida social. Compta amb restaurants, gelateries, boites, cockteleries i l\'esplendorós Hotel Casino Carrasco, inaugurat en 1921, la sumptuositat del qual el col·loquen entre els més luxosos de Llatinoamèrica.
Pels anys de la colònia, els negres esclaus practicaven els seus balls i cants originaris d\'Àfrica al costat de la muralla i en els terraplens que quedaven entre esta i el mar. Els amos blancs i les seues famílies els observaven des de l\'alt del bastió en les asolellades vesprades de diumenge. Al desaparéixer les defenses i abolir-se l\'esclavitud, la població de color es va establir, fonamentalment, sobre eixa costa conservant aquells ritus que, amb el decurs dels temps, van donar lloc a l\'actual folklor negre, al redoblament del tamborí, al candombe i les comparses carnavaleres. Una festa, en especial, atrau multituds de turistes i montevideans: les crides, celebrada durant el període de carnestoltes.
La respectada i volguda col·lectivitat negra, xicoteta en nombre però expressiva quant a cultura i valors propis, es distribuïx actualment per la ciutat. Els grups de tamborins, castigant els cuiros tensats que sonen a l\'espenta de mans i fustes, produïxen una música envoltant i sensual. La nit de les crides acudixen a la cita conjunts representatius de cada lloc de la ciutat i, encara que no siga perceptible per al no iniciat, es coneix la seua procedència per la manera de tocar.
Anualment se celebra la Setmana Criolla, festa ciutadana popular a la qual concorren els genets més destacats del territori nacional i països veïns per a exposar la seua habilitat en faenes llauradores. La seua realització coincidix amb la Setmana Santa de la cristiandat, denominada Setmana de Turisme en l\'Uruguai. En escenaris apropiats, entre els que sobreïx l\'arena de la Rural del Prado, es competix en \"jineteadas\" de potros i jònecs, en maneig del llaç i activitats concurrents.
Un altre fet destacat en el calendari turístic montevideà és l\'Exposició Anual Ramadera i Industrial que s\'efectua, precisament en el Prado. Ha anat guanyant prestigi internacional i creixent en espai i qualitat, acompanyant l\'evolució de la ramaderia uruguaiana.
Dins de l\'àrea rural montevideà hi ha cascos de velles estances, hui integrades a les zones veïnes, visitables tot l\'any, on es disfruta de menjars campers i espectacles folklórics. En negocis cèntrics especialitzats poden obtindre\'s souvenirs típics tals com mates i peretes, \"boleadoras\", \"rebenques\", etc., així com diversos treballs en cuiro i artesanies.
Qui desitge cavalcar obtindrà cavalcadures i orientació en clubs hípics.
Les opcions turístiques oferides per Montevideo són múltiples. Pot recorre\'s la ciutat per mitjà de i per compte propi, integrant-se a un servici de tour o utilitzant l\'abundant transport col·lectiu i fins i tot caminant-la per a abastar els punts més importants.
És aconsellable visitar el Mercat del Port al migdia, en altre temps centre de vendes de carns i productes del mar, transformat en l\'actualitat en un bulliciós conglomerat de graelles i restaurants, babel idiomàtica i de races dins d\'una formidable estructura metàl·lica i pètria. Esgarrar de guitarres i cants, originals venedors ambulants, malabaristes, tamborins, gent apinyada a les barres, són part del pintoresc i folkòric Mercat que data de començaments de segle. Lloc predilecte dels montevideans on legisladors es tracten amb artistes, empleats amb \"financistas\", personalitats de l\'àmbit social amb escriptors i poetes, el pintor famós amb l\'humil artesà. Ací la gent es desposseïx de títols i oripells per a participar d\'una rica i inusual experiència.
Està molt estesa la pràctica de variats esports: futbol -la passió nacional-, básquetbol, ciclisme, boxa, automobilisme, rugbi, pilota de mà, natació, futbol de saló, motociclisme, rem, entre altres. En algun d\'ells la ciutat ha rebut especials distincions. Tal és el cas del seu Estadi Centenari, declarat Monument del Futbol per haver realitzat allí el Primer Campionat Mundial en 1930. L\'esport dels reis, les carreres de cavalls, es desenrotlla en l\'Hipòdrom de Maroñas davall la supervisió del Joquei Club. Cada any, el dia 6 de gener, es corre el Gran Premi José Pedro Ramírez considerat un dels pincipals esdeveniments turístics del continent.
Altres atractius turístics montevideans mereixen constar en l\'agenda turística perquè cada u d\'ells tanca facetes particulars de la ciutat. La Fira dominical de Tristany Narvaja, combinació d\'ambient festiu i comunicació humana -no aconseguit, segons els turistes, ni encara pel Rastre o el Mercat de Puces europeus- amb el mercadeig de nou i usat, en una extensió gran de quadres on pot trobar-se el més insospitat. El Turó, elevació solitària al costat de la badia amb què s\'identifica la ciutat. En la seua cima es manté intacta una fortalesa colonial. El Prado, passeig dominat per un gran Rosedal, antics monuments, fonts, arbredes anyenques i un Jardí Botànic. El Parc Batlle i Ordoñez, assentament de l\'Estadi Centenari, de l\'Obelisc als Constituents de 1830 i belles obres escultòriques. El Parc Rodó, a nivell dels millors del món dedicats a diversions.
Text copiat de la pàgina web de l\' Associació Comunitat Valenciana d\'Uruguai
Testimoni d\'Amèlia Boronat
Hola, el meu nom és Amelia Boronat, sóc valenciana, vaig nàixer en un xicotet poble, prop de Xàtiva, de nom Rotglà-Corberà, en la tercera dècada del segle XX. Allí vaig viure els meus primers 9 anys, i els següents 4 els vaig viure a la ciutat dels Papes, d\'allí són Calixte III i Alexandre VI \"Borja\", tal vegada el Papa més famós de tots els temps. Els meus records de la meua infantesa seguixen il·luminant la meua ment. Xàtiva és bella, fundada pels romans i que després va saber ser dels àrabs. Conserva molt d\'ambdues cultures. Amb el temps he pogut visitar diverses vegades les meues primeres residències que, a pesar del mig segle transcorregut, es mantenen quasi com les vaig deixar.
Vaig vindre a este país amb els meus pares i el meu germà. Ací vaig formar la meua llar, vaig tindre una filla, que hui és la presidenta de l\'Associació Comunitat Valenciana d\'Uruguai, cosa de la que em sent orgullosa. També em va donar una néta que està complint 14 anys. Em vaig quedar vídua fa 3 anys d\'Antonio, un asturià de llei.
He estat molt feliç en este país però sempre enyorant la meua València natal.
Una gran salutació per a tots els valencians.
Amèlia Boronat
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Harry Potter i el valencià-català','La història de la problemàtica (?) denominació de la llengua amb més noms que, crec, hi ha al món -“la nostra llengua”-, ha generat, i genera, situacions que hom podria qualificar d’astracanades, de valleinclanesques, o de kafkianes.
El dia de l’aparició al mercat de la cinquena entrega de les aventures de Harry Potter, el locutor de les notícies del Canal 9, va comentar, de passada, això sí, que el llibre també podia trobar-se en valencià.
Segurament vostés no recordaran que una editorial valenciana –de València-, va tirar endavant el projecte de traduir al valencià “no català” les aventures d’aquest personatge. Doncs bé, el projecte va ser un fracàs, només van editar els dos primers lliuraments de la saga. I això que, vistes les espectatives generades pel títol, el llibre és tot un èxit. I les darreres edicions també ho han estat. Només en un dia en van ser venuts 40.000 exemplars de les 95.000 còpies del tiratge.
Però, tornem al batibull mental que hi ha a l’entorn del nom de la llengua. De la nostra llengua.
Perquè, no crec que els locutors del Canal 9 s’hagen tornat catalanistes i hagen batejat la llengua comuna amb el nom de “valencià”. O sí? Més bé crec que, hi ha un xip censor, que bloqueja la paraula català sempre que va referida a la llengua i la substitueix per valencià. I així ens llueix.
Per què, quina és la “nostra llengua”, quan en parlen els polítics valenciano-castellans, o valenciano-cartageners? O, simplement, castellans que s’han instal·lat a la “nostra” Generalitat? Es referiran potser a l’òrgan musculós que els vertebrats tenim a la cavitat bucal? O al castellà de Castella?
Ara que, les altres denominacions de què gaudim, són d’allò més extravagants “els diasistema lingüísitc comú a la mediterrània occidental” va dir algú, sempre per no dir català, és clar. O l’antiga proposta de “bacavés”.
I què me’n dieu de la “genuïna” llengua que estan bastint des de l’AVL (l’acadèmia de Zaplana)? Es tracta d’una llengua que prima les variants diatòpiques valencianes. I estan fent-la a colps de reunions que gestaran un diccionari normatiu que ens costarà un Potosí (americanisme) als que parlem la “nostra llengua”, i als que parlen la “nóstra iengua”; i també als que no la parlen, però paguen els impostos a Madrid, a través les oficines valencianes, alacantines i castellonenques, de l’Agència Tributària.
Serà la màgia de l’aprenent de bruixot que va obnubilar el locutor de Notícies 9; o serà que estem tots tan desnortats com aquell cambrer de València que va demanar als seus clients si eren catalans, perquè sempre parlaven en valencià.
La darrera versió de nomenclatura, que he vist, és la de “valencià-català” proposada per uns senyors que, sense deixar de reconéixer la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó -inclosa l’Alguer-, es neguen a renunciar a la denominació genuïna: “valencià”.
Jo propose la denominació andorrà-alguerés-balear-català-franjaponentí-rossellonés-valencià, que és més diatòpicament taxonòmica. O bé la que duu el Diccinario de la Real Academia de la Lengua (castellana, o espanyola, és clar).
Salvador Pallarès-Garí
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: ATZENETA DEL MAESTRAT (ALT MAESTRAT)','
|
|
De documentat origen àrab, encara que s\'han trobat deixalles de l\'Edat del Bronze i també ceràmica ibera al voltant del Castell. El topònim deriva del seu primer senyor àrab, Zanet i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Després de la conquesta fou donada per Jaume I a Balasc d\'Alagón l’11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla. Guillem d\'Anglesola li donà carta pobla l’11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l\'orde del Temple. A la dissolució d\'aquesta passa a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l’orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l’orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins 1834 en què s’aboleix el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d\'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O\'Donell quan va alçar el setge de Llucena.
L’ajuntament que va sortir de les urnes en 2003 donà 3 regidors al PP; 2 al PSPV; 2 a AIDA i 2 a AMI, i la regidoria al PP. Hi ha, segons dades de 2002, 1.405 habitants repartits en els 4 nuclis de població, Atzeneta, Cap de Terme, El Castell i Meanes. Un 63,11% dels habitants declararen en el cens de l\'any 2.001 saber parlar valencià.
L’economia s’ha basat des de sempre en l’agricultura i la ramaderia.
Se situa al bell mig d\'una ampla foia envoltada de muntanyes, a la vora esquerra de la rambla del mateix nom. El relleu de la població és pla i des d\'ella surten els camins que porten als pobles encimbellats al Penyagolosa.
Sant Bertomeu
El patrimoni arquitectònic inclou:
-La “vila closa” del segle XIV, que és l\'antic casc urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa.
-L\'esglèsia parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVII, renaixentista amb retaules barrocs i bona decoració.
-L’Ajuntament.
-El castell, ubicat al costat del santuari de Sant Joan. Manté un bon estat de conservació.
-La torre de la Presó, de planta quadrada, formava part de les muralles, també es manté acceptablement, integrada en les vivendes de la localitat.
-Ermita de Sant Roc, de 1775.
-Ermita del Castell. S. XVIII-XIX.
-Ermita de Sant Gregori, de 1725. L\'ermita més gran del poble, adossada al cementiri.
-Ermita de sant Josep del Mas de la Vila. Segle XVIII.
-Ermita de la Verge de Loreto, de 1590.
Tocant a la gastronomia, citarem el tombet, la paella amb pilotes, l’arròs al forn, l’arròs caldós, embotits, mostaxons prims, figues albardades i cruixidors amb mel i els torrons.
El més d’abril s’hi celebra la Pujada a la Nevera, carrera a peu de 28,390 km que enguany arribarà a la seua 4ª edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Guia virtual de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- www.atzeneta.tk
- Plana personal de Paco González
COMENTARIS
Opinions extretes del fòrum de http://www.atzeneta.tk/:
-Sobre la ubicació comarcal d\'Atzeneta:
\"En primer lloc voldria remarcar, que oficialment la comarcalització del País Valencià no és oficial, ja que encara se n\'hagen presentat diverses, no s\'ha agafat cap com a oficial, independentment de que organismes oficials les utilitzen en diversos casos.
Per ara les diverses comarcalitzacions existents son les inventades per algú, per això segons els criteris que s\'utilitzen (històrics, geogràfics..), apareix Atzeneta en la comarca de l\'Alcalaten o en l\'Alt Maestrat, però la més aceptada per tots els atzenetins és la que ens inclou en el Maestrat, fet que es pot comprovar al veure que els Atzenetins sempre que podem intentem ser un poble més de l\'Alt Maestrat(participació de veins del poble dins de la plataforma contra la presó del Maestrat, participació de la banda de música del poble en el festival de bandes dels Ports l\'Alt Maestrat, organització en la fira passada del IV festival de danses del Maestrat, la no partipació del poble de la fira tradicional de l\'Alcalaten...)
Però desde la generalitat (organisme que no admet encara cap comarcalització oficialment) sempre utilitzen la comarcalització que ens posa en l\'Alcalaten.\"
Albardusco
-Comentaris al reportatge
\"El poble es diu Atzeneta del Maestrat, i el sentiment de la gent és que som del Maestrat [N.R.: en un principi havíem ubicat Atzeneta a l\'Alcalatén].
Respecte al percentatge de gent que parle valencià al poble serie més elevat que no pas un 60%, digue lo que digue l\'intitut d\'estadística. Fins i tot els xiquets de l\'europa de l\'est que juguen al carrer amb altres xiquets, parlen en valencià. Que se ho fagen mirar els de l\'institut ... No poden anar dient eixes mentides pel mon .
Si bé l\'economia s\'ha basat en l\'agricultura, la majoria del jovent ha d\'anarse\'n a treballar en alguna fabrica més avall.
La festa major se celebre per la mare de deu d\'agost [Albardusco corregix posteriorment esta dada: \"les festes majors es celebren per Sant Bertomeu i les Sagrades Relíquies, que són els dies que tots els anys cauen dins de la setmana de festes, la de la mare de deu d\'Agost no cau sempre dins de festes algúns anys cau més prop i alguns altres més lluny, en concret aquest any crec que cau el cap de setmana anterior a l\'inici de les festes, però les festes no es celebren per la mare de deu d\'agost\"], i una altra festa important, és la de quintos. Se celebre pel pont de la puríssima, a més també es fa fira pel poble. És un festa on totes les quintes del poble ixen juntes a sopar i a fer festa, un moment per retrobar-te amb els que has estat jugant de menut, pero que no veus ara tant sovint.
Al castell també se celebren dos fetes, el castell d\'estiu i el d\'hivern. La gent va \'al monte\' a fer una paelleta...\"
Guilopo
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: A: L\'ATZÚVIA (MARINA ALTA)','
|
|
Malgrat les evidències del pas d’ibers i romans l’origen de la població és àrab. Jaume I va cedir-lo el 1258 a Arnau de Romaní. Posteriorment crearia la baronia de Forna per al seu fill. En 1609 restà despoblat rere l’expulsió dels moriscs; fou repoblat el 1611 per Francesc Roca amb mallorquins. Ha pertangut als Cruïlles (s XVI), els Figuerola ( s XVII) i els Julià i el baró de Santa Bárbara (s XIX). El 1.845 el municipi reunia 150 jornals de secà amb una petita horta regada amb el safareig de Forna, en les seues muntanyes posseïa dues mines de carbó mineral, dues pedreres d\'algeps, sis forns per a cuir-lo, tres pedreres d\'arena i 200 caps de bestiar llaner. En 1911 Forna i L’Atzúvia es fusionaren passant a formar un únic municipi.
En les eleccions de 2003 el PP va obtenir 5 regidors, i la batlia. El Bloc n’obtingué 2. La denominació oficial és Adsubia i el gentilici atzuvians. Hi ha –2002—605 habitants, molts d’ells estrangers, repartits en els dos nuclis de població: Adsubia i Forna. El 72,47% dels habitants declararen saber parlar valencià.
L’economia ha estat tradicionalment agrícola (cítrics). Amb el desgavell turístic que afecta tota la costa creixen el sector serveis i la construcció.
L’orografia del terme, de 14,7 km2, propicia el cicloturisme i el senderisme. Cal destacar entre els seus paratges el Tossal del Llop, zona d’acampada; la serra de l’Orxa, la serra d’Azafor, la cova de Bassiets i,la més coneguda, del Canelobre.
El poble és blanc amb singulars formes als ràfecs de les teulades. Paga la pena visitar el casc urbà de Forna.Castell Del seu patrimoni citar:
-El castell de Forna. Islàmic, pertangué al senyoriu d’Al Azraq. Molt deteriorat però amb algunes estructures encara dempeus. Hi ha un projecte per a restaurar-lo.
-Església de sant Vicent Ferrer. Segle XX.
-Sant Bernat de Forna. Segles XVII –XVIII.
Els plats típics són l’arròs amb crosta, les coques escaldaes i la paella.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de campaners valencians
- Guia virtual de la CV
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [26/2/04/] A NO RES DE LA CAMPANYA...','
| -\'\'No estamos locos\'\' és el nom d\'un programa de la
\'\'Ser Radio Valencia\'\' que vindria a ser alguna cosa així com un
magazine d\'actualitat amb un toc d\'humor. Doncs esta setmana han
organitzat una votació de sintonies dels partits politics. Primer
havien exposat les dels partits estatals però un allau de correus
electrònics els ha fet rectificar i han inclòs també la sintonia del
BLOC. O millor dit les sintonies, en plural...
-Uns minuts de propaganda que li vindran bé al BLOC qui ha recuperat
com avançàvem fa unes setmanes la cançó del \'\'Fes-te Sentir\'\'. Una
sintonia que alguns simpatitzants valencianistes encara conserven com a
tons del seu móbil.
- Fa unes setmanes parlàvem al Diari Parlem de \'\'Soy el cerdo de
Mariano\'\', doncs bé, aquell web pertanyia a un regidor valencià del PP
segons informaven alguns diaris. Després d\'unes setmanes amb un
cartell de \'\'en venta\'\' hem dit adéu al porquet però ha aparegut un
granger.. mireu a www.marianorajoy.com
-Per a molts Eduardo Zaplana és un polític molest i si no que li ho
pregunten al President Camps que veu en ell més al líder de
l\'oposició que al Joan I. Plà. Ara també sabem que el web www.eduardozaplana.com
és , si més no, tan molest com ell.
-El candidat al Senat del BLOC de Castelló, Miquel Torres marca la
diferència amb una campanya que almenys així ho reclama. Fins i tot
té un vídeo electoral en el que intervenen alguns dels companys de
Miquel al Bloc Jove per a contar-nos amb molt d\'estil un conte de fades.
Ho podeu vore a www.miqueltorres.net
-El comandant Pitarch acodirà divendres com a representant d\'EU a
una concentració pel poble sarahaui. Tot i això, el numero 2 no
coincidirà este cap de setmana amb Isaura Navarro, cap de llista a la
que criticà durament fa unes setmanes acusant-la d\'estar nomenada
\'\'a dit\'\' i de ser una incompetent. El morbo de vore\'ls fer campanya
junts haurà d\'esperar...
-Al final el web general de L\'Entesa ja no fa referència a Els
Verds i a Esquerra Valenciana i només a EU i IR. De fet la neteja ha
estat tan bestial que no estan ni entre els enllaços. Fa poc més d\'un
més, per contra, apareixia un gran VOTA amb el logo de l\'anterior
entesa, la que incloïa a verds i nacionalistes. Si s\'ha reservat un
apartat en el que s\'específica \'\'entesa autonòmica\'\'.
En campanya podeu fer-nos arribar els vostres
confidencials per a Lo Gat Gelat enviant un correu a parlem@diariparlem.com
|
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [27/2/04] S.O.S , ESTEM EN CAMPANYA!','
| - La campanya electoral va a estar molt polaritzada entre el PP i el PSOE, com sempre passa a una elecció de caràcter estatal però sembla que esta més si cap. La causa és el clima incert i les possibilitats d\'alternància a la Moncloa. Un fet que al nostre país no només perjudica a partits com el BLOC sinó també a la pròpia EU. A l\'estat, Llamazares, tampoc està tenint massa sort amb les càmares siguen estes televisives o fotogràfiques.
-Com si d\'una celebració dels Moros i Cristians es tractara, demà viurem un d\'eixos nefastos capítols de la \'\'Batalla de València\'\' quan uns energúmens protesten davant del Palau de Congressos pel miting d\'ERC amb el seu lider Carod-Rovira i els candidats d\'ERPV. Ara bé, és significatiu que tant el pancatalanisme polític com l\'anticatalanisme espanyolista es presenten sense cap típus de complexe, sense ambigüitats. Com dues ofertes radicalment diferenciades i enfrontades.
-L\'acte, l\'oficial, el convocat dins del Palau de Congressos per ERPV, comptarà no només amb votants i simpatitzants d\'ERPV sinó també amb gent diversa com ara nacionalistes valencians i gent progressista que ja siga per la curiositat de sentir al lider polític més mediàtic dels darrers temps o per solidaritat davant les amenaces dels ultres, s\'acostaran a l\'avinguda de les Corts Valencianes. La policia garantirà la seguretat dels assistents, alguns dels quals viatjaran en autobús des de diverses localitats valencianes i fins tot des de Catalunya.
-Unió Valenciana està morta, angelets al cel... o almenys això és el que es pot deduïr a Internet. Si fa unes setmanes el web d\'Unió Valenciana deixava de funcionar ara, un altre web del partit ens dona pistes sobre el que ha passat amb la formació regionalista. Mireu a www.uniovalencianamislata.org
-Clar que els vora 50 mil vots de que obtingué a les passades eleccions generals hauran d\'anar a parar a algun lloc. Zaplana confia en que bona part vagen a parar al seu partit i potser per això la RTVV li posà el micro ahir, a banda del candidat, a Mº Àngels Ramon Llin i al candidat \'\'independent\'\' al Senat, Jose Maria Chiquillo.
- Este felí que vos escriu ha detectat un més d\'eixos trets que, almenys aparentment, distancien a Camps de Zaplana. El web www.ppcv.org
durant la campanya del 2003 estava, per defecte, en valencià. Ara el web, on Zaplana presenta la seua candidatura, només es pot consultar en la llengua d\'Azorin.
-Els regidors del BLOC a Castelló de la Plana, Toni Porcar i Enric Nomdedeu són un dels tàndems més combatius i coneguts tant dins del partit nacionalista com en la política local de la capital de La Plana. Potser per això este gat els va poder vore disfressats d\'Asterix i Obelix als Carnestoltes de la seua localitat. Junt a ells altra gent del partit ballà amb indumentària gala inspirada en els comics dels herois de paper.
En campanya podeu fer-nos arribar els vostres
confidencials per a Lo Gat Gelat enviant un correu a parlem@diariparlem.com
|
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: ENTREVISTA A L\'ESCRIPTOR VÍCTOR GÓMEZ LABRADO','
|
|
Víctor Gómez Labrado, va nàixer a Sueca (Ribera Baixa) l’11 de juny del 1956. Llicenciat en filologia catalana, ha escrit Cròniques d’un rei, La mestra, Cabrera, Un país amb futur, La guerra de quatre. Està casat i té dos fills, i, actualment és coordinador per a la Biblioteca i Casa-Museu Joan Fuster, professor de llengua i literatura. Al món editorial ha tingut diverses ocupacions: traducció, correcció, adaptació, promotor de vendes, redacció de manuals escolars. És militant del BLOC i ho va ser de la UPV des de l\'any 1.988.
ENTREVISTA
-Parlem primerament de la seua vessant literària. L’opinió pública el va consagrar amb l’obra “La Mestra”, què suposa per a vostè la consagració de la seua carrera com a escriptor amb este llibre?
Ja m’agradaria, però un èxit tan relatiu, tan modest, com el de La mestra no permet parlar de consagració com a escriptor. Supose que per a parlar de consagració caldria haver assolit una certa atenció de la crítica, o un públic molt més ampli, i no és el cas. Ara bé: jo estic satisfet que, nou anys després de publicar-se, La mestra continua a les llibreries, se n’ha exhaurit una quarta o cinquena edició, perquè no és fàcil de comptar-les: uns vuit mil exemplars venuts. En el nostre desastrat panorama, en comparança, això es pot considerar un èxit? Seria una forma de consolar-se.
-L’últim llibre que ha publicat ha estat “La Guerra de Quatre”, en ambdues obres utilitza uns contextos ben marcats de la societat valenciana, per què este tipus de cròniques? Busca una mena de reconeixement o de “coneixement” de les realitats de la història valenciana?
Certament, tinc un gran interés per la realitat valenciana, i no sols com a narrador. Hi ha un article de Fuster, “Una carència singular”, en què animava els narradors valencians a escriure sobre els temes i situacions del seu entorn. Crec que és un bon consell, perquè és millor escriure d’allò que podem conéixer de més prop que ningú, que no sobre realitats llunyanes, que només coneixem indirectament, o de segona mà. Evidentment no parle només de situar l’acció en un determinat espai familiar o pròxim. Vull dir que, a l’hora de confeccionar una novel·la, és possible posar històries de marcians al nostre poble, barri o carrer. El resultat, no cal dir-ho, sol ser d’una gran inversemblança, cosa que, en principi, si es fa bé també pot tenir gràcia.
El nostre entorn, el tenim davant dels ulls i ens pensem conéixer-lo molt bé. No ens ho hem de creure, això. No hi ha res de més enigmàtic, irreductible i sorprenent que allò que ens és pròxim. La llunyania permet més fàcilment la simplificació, el dogma, o a tot estirar l’exercici de la imaginació. La proximitat permet l’observació, l’aprofundiment.
Tot això que dic no passa de ser una evidència, però és un fet que les societats provincianes tendeixen a autoignorar-se.
-En ambdós llibres va fer abans, un xicotet recull d’històries i de cròniques verídiques per tal d’escriure els llibres, podríem dir que ambdues són novel·les verídiques; és el seu estil?
Sí, són narracions en què m’he imposat, fins on això és possible, eliminar-hi la ficció. Malgrat els esforços, t’adones que la veritat només pot ser una ficció sobre la veritat, tan ajustada com saps o pots fer-la, però és només això: una aproximació, i sempre incompleta.
Entre La guerra de quatre i La mestra hi ha en comú el fet de ser cròniques sobre la realitat valenciana, però hi ha una gran diferència: la primera se situa en els anys quarantes i la segona entre els setantes i vuitantes. Això condiciona el narrador, que sóc jo: en el primer cas parle d’uns fets esdevinguts quan jo encara no havia nascut i he de recórrer exclusivament, doncs, als documents orals o escrits: el narrador convoca els testimonis, ordena, valora o articula les informacions; en canvi, en el segon cas parle d’un fet viscut, fent servir molt sovint la primera persona, com a narrador i testimoni alhora.
-Quina és la novel·la seua què més li ha agradat, o que guarde algun record o anècdota especial?
Jo no sabria triar, entre els meus, un sol llibre. En tot cas La mestra i La guerra de quatre ocuparien el primer lloc ex aequo, però seguits de molt prop per tots els altres. En tots hi he treballat amb cor i fetge, i tots me’ls he estimat quan els he vist acabats, i me’ls continue estimant ara. Això no vol dir que no hi trobe errors o mancances, i alguns de greus, però me’ls estime igualment. Algun enemic podria dir-me que, potser, com s’estima un fill tonto. D’acord: me’ls estime sense supèrbia, molt insegur del seu valor, si vols.
L’anècdota no sé si més especial, però és la que ara em ve al cap, sobre algun llibre meu, és que, en una presentació de La guerra de quatre, un senyor em va demanar que li’n signés un exemplar, i parlant parlant, es va identificar com a monjo al monestir de Montserrat. Em va dir que molts dels seus companys havien llegit La mestra. Això no sols em va sorprendre moltíssim –no sé per què, perquè segur que els membres d’aquella comunitat llegeixen molt i de tot--, sinó que tenint en compte el refinament i la saviesa, la suavitat en l’expressió, d’aquell monjo –després vaig comprovar que efectivament era un savi--, el fet que després de llegir un llibre meu encara tingués ganes de llegir-ne un altre... No sé com dir-ho: em va fer sentir un agraïment infinit.
-Creu que és més difícil viure com a escriptor, utilitzant el valencià als seus llibres? Creu que les editorials valencianes fan tota la tasca de promoció dels llibres en valencià que haurien de fer?
Estic segur que, personalment, si escrigués en castellà o espanyol en compte de fer-ho en valencià o català, i si jo fos tan fantasiós de voler viure de l’escriptura, em trobaria en un tal estat de desnutrició que ara mateix no sé ni imaginar-me. Diguem que si, col·lectivament, ja és prou difícil viure d’escriure, en la nostra llengua ho és molt més. Però en la seua no et penses: llevat d’un reduïdíssim cercle d’elegits pel destí o per Planeta, tampoc no lliguen els escriptors amb llonganisses. Com a molt amb subvencions.
Fan les editorials valencianes tot el que poden? No ho sé. Potser no. Cal reconéixer que tenen poc marge de maniobra. Molts del nostres editors concentren els esforços allà on hi ha un públic realment extens: la lectura escolar a tots els nivells no universitaris. Això és comprensible, perquè l’edició és un negoci com un altre, i cal fer-se una clientela. Ara bé, això, des del punt de vista cultural, d’aconseguir un cert prestigi i un cert reconeixement, més aviat hi juga en contra. Vull dir que moltes persones valencianes que llegeixen, i que no llegeixen, pensen que els autors valencians només són bons per a obligar les criatures a llegir-los. Això és injust, no cal dir-ho, però és un fet real, o a mi m’ho sembla; i fa mal.
Fora, de la lectura escolar, la gran tribuna dels nostres autors és el premi literari, i no n’hi ha cap, entre nosaltres, de premi que genere èxits editorials. Si comptes la gent que hi va a sopar, la nit de la gala literària, i després comptes els exemplars venuts, t’adones que hi ha més persones interessades en el menú que no en l’obra guanyadora. Vull dir que vam acabar el segle XIX amb una poesia de jocs florals i comencem el segle XXI amb una narrativa de certamen, amb un públic lector més gran, però encara insuficient. I no és que jo estiga en contra dels premis, perquè ajuden els autors i editors a resistir, mentre ve, si és que ve, un temps millor, però el problema del públic lector, els premis, benintencionats i tot, no el resolen. És obvi que hi ha una determinada política dels mitjans de comunicació que fa invisible el llibre valencià. Les institucions tampoc no hi tenen cap mena d’entusiasme, per no dir que no hi tenen gens d’interés. Quina és la solució? Si jo la sabés, demanaria un crèdit al banc i faria d’editor.
-Quin ha sigut el seu llibre que major èxit a tingut?
El meu llibre de més èxit de vendes, La mestra: quatre edicions, o cinc, exhaurides i uns 8 000 llibres venuts.
-Li agradaria que li compraren els drets d’algun llibre seu per portar-lo a la pantalla?
Supose que qualsevol escriptor, modest o no, estaria encantat que li comprassen, i pagassen, els drets d’un llibre seu per fer-ne una adaptació cinematogràfica. Almenys fins que comprovés el resultat davant la pantalla.
-Té en projecte alguna obra nova? Ens pot fer un xicotet avanç?
Tinc un llibre a punt d’eixir. Es diu Quan anàvem a l’estraperlo, i el nom ja ho diu: narra l’experiència d’un xicot que havia d’esmunyir-se diàriament entre les urpes de l’autoritat per arribar a casa seua amb un saquet d’arròs o amb un cuiro d’oli. Pregunteu als respectius iaios sobre el tema i us diran què és pa de dolor.
-Passem ara a l’àmbit laboral; actualment vostè treballa com a coordinador de la Casa Fuster, a expenses del que ocórrega amb l’articulació dels estatuts de la “Fundació Joan Fuster”. Exactament, quina és la feina que ha de desenrotllar com a coordinador de la Casa Fuster?
Com a coordinador per a la Casa Fuster, el nom ja ho diu: faig d’enllaç entre les parts, duc a terme les iniciatives acordades, faig tràmits, suggeriments, etc.
-A l’anterior legislatura, un dels atractius que oferia la regidoria de Cultura de Sueca eren “les tertúlies de “Ca Fuster”, que es feien a la casa contigua a la de Fuster, a la Biblioteca Suecana,
com va sorgir la idea? Com va estar l’experiència?
La idea de fer les tertúlies de Ca Fuster va partir de la regidoria de cultura ara fa tres o quatre anys. Es feien amb aquest nom, encara que se celebraven a la casa del costat, la Biblioteca Suecana, per una raó: la Casa Fuster estava en obres. Per descomptat, des que es van començar ja es van fer amb la idea de traslladar-les a la Casa Fuster quan estigués en condicions.
L’experiència va ser satisfactòria: a escala local, un èxit d’assistència de públic, el fet de televisar-les els donava una dimensió bastant popular i, per altra banda, desenes d’intel·lectuals ens van visitar, així vam poder escoltar-los i, alhora, ensenyar-los el projecte.
-Amb la nova corporació municipal estes tertúlies es paralitzaren.
Quina raó adduïren per tal de justificar esta acció? Quines són les expectatives que tenen “les tertúlies de Ca Fuster”, van a tornar prompte?
Les tertúlies, efectivament, després del parèntesi d’estiu no es van reprendre. Hi ha una bona notícia, però: el proper 5 de març –primer divendres de mes— hi tornem, amb un llibre de Ferran Garcia-Oliver, La vall de les sis mesquites, una obra magnífica per cert. No cal dir que aquesta tertúlia tots esperem que siga la primera d’una llarga sèrie, només interrompuda per les anuals vacances d’estiu.
En aquesta segona època hi col·laboraran l’Ajuntament i la Conselleria de forma permanent, però esperem aportacions de les més diverses persones i entitats. Com ara en aquesta primera tertúlia, el Servei de Publicacions de la Universitat de València hi col·labora generosament.
-Quin creu que hauria de ser el paper que ha de desenrotllar la Fundació “Joan Fuster”? Amb la creació d’esta Fundació, la seua funció com a coordinador seguiria sent la mateixa?
Els objectius de la Fundació Fuster els haurien de fixar totes les parts implicades. N’hi haurà de més obvis i d’altres que potser no ho són tant. Entre els que ho són més, hi ha sens dubte el de promoure la lectura, la divulgació, les traduccions, els estudis sobre l’obra de Joan Fuster. La conservació i el bon ús del seu llegat, també ho és.
Quan es cree la Fundació, és clar que tota la situació canviarà respecte d’ara. Al patronat, que es reunirà periòdicament, hi seran representades totes les parts, i és allí on es coordinaran.
-Ens podria donar la seua visió del conflicte que ha hagut entorn la “Fundació Joan Fuster”? Per què creu que ha passat açò?
No sé exactament en què puga consistir aquest conflicte. Si hi ha alguna dificultat per a constituir la Fundació, la bona voluntat d’uns i altres la resoldrà, com ja se n’han resolt tantes.
-Conte’ns la seua experiència com a professor. On va desenrotllar la seua tasca docent? Quines matèries impartia? Com va viure a l’època de professor el conflicte social i lingüístic a les escoles? Com el veu ara? Quines són les expectatives que veu per al futur?
Com a ensenyant he sigut mestre d’escola i professor de llengua i literatura. Llevat de pàrvuls, he treballat en tots els nivells d’ensenyament no universitari, em sembla.
El conflicte social i lingüístic a les escoles, el vaig viure bastant de prop. Me’n vaig perdre l’inici, perquè, en aprovar les oposicions de mestre l’any 77, vaig fer classes només durant 15 dies. L’Exèrcit em va cridar a files i durant catorze mesos vaig ser el soldat Gómez, que és una de les coses més incòmodes que m’ha tocat ser al llarg de la ma vida. No tinc vocació militar. Em vaig passar aquell temps en una quadra amb quaranta o cinquanta cavalls, escampant-los palla, donant-los alfals, abeurant-los, passant-los l’estrínjol pel llom, carregant fem, i altres ocupacions igualment pintoresques. Això o fent guàrdies de gorra i escopeta. Les vaig comptar: exactament cent nits em vaig mamar, de garita o de patrulla per les quadres. Va ser precisament en una d’aquelles tedioses sessions de vigilància, sobre uns pobres animalets que no tenien la més mínima intenció de fugir, que un soldat d’Ontinyent em va vindre a dir que per la televisió havien donat la notícia de l’atemptat a la casa de Joan Fuster. Devia ser sobre la mitja nit, clar. Em vaig quedar gelat. Era el primer. Des de lluny, allò començava a prendre unes dimensions preocupants i un aspecte realment desagradable.
Jo tenia les ganes de tornar a casa que són fàcils d’imaginar, per tantes coses abandonades, i la pressa de viure que tens als vint-i-dos anys. Els joves d’avui això no ho passeu. Sort vostra. En tornar al País València, pocs mesos després, vaig demanar de prendre part en el Pla experimental d’ensenyament del valencià, del senyor Barceló, un home d’UCD que tenia un interés real per l’idioma, que amb els mitjans i en la situació que tenia, o patia, va fer el que va poder. Era un pla molt modest. Crec que no érem ni dos dotzenes de mestres treballant-hi, però així es va introduir el valencià com a assignatura. Allò es va acabar malament. Algú que manava més que el senyor Barceló s’ho va carregar. Després d’això vaig demanar d’anar a l’escola de Barx, una de les poques que feien, no ensenyament del, sinó en valencià, a primeries dels vuitanta. A La mestra vaig deixar constància d’aquella etapa, que tampoc no va acabar bé.
L’època de Ciscar, que va ser de progressos innegables, i també insuficients, potser perquè no va durar prou, no la vaig viure directament, perquè me´n vaig anar. Vaig passar cinc anys a Catalunya. Allà em vaig llicenciar en filologia.
Si em demaneu com veig el present i el futur, crec que la resposta és òbvia: diuen que entre el vint o vint-i-cinc per cent de l’alumnat fa ensenyament en valencià a primària, i fa vint-i-cinc anys no n’hi havia l’u per cent. El present és millor que el passat, però només en l’escola, i l’escola no ho és tot. Als mitjans de comunicació la normalització ha fallat estrepitosament. Sense cine, ni quasi premsa, amb poca televisió i poquíssima ràdio, ni quasi cançó, perquè en la cançó hem retrocedit, ni menys encara etiquetatge de productes en la llengua pròpia, i gens d’ús escrit en l’Administració, a la vista de tot això, ja em direu quin futur té la llengua. Quasi tot està per fer, i es pot fer, però cal posar-s’hi amb ganes.
-Passem ara a l’apartat polític i socio-polític. Quan comença a interessar-se en política? A quin partit es va afiliar primerament i per què?
No sabria dir quan em vaig començar a interessar en política, abans dels disset anys, perquè en aquella edat em vaig apuntar al PSAN. Per què? Sens dubte per l’edat: la gent de trenta anys s’apuntava al PSPV, no al d’ara: aquell era independent del PSOE. De fet aquestes eren les dues opcions entre les quals podia triar una persona com jo. El PSPV ens semblava, als més joves, massa moderat. El PSAN era més divertit. Aquella època política es va acabar per pura i simple desorientació. Després em vaig tancar a estudiar les oposicions a mestre d’escola i, tot seguit, em va reclamar l’Exèrcit. Quan en vaig tornar, amb vint-i-dos anys a les costelles, ja no em podien satisfer ni l’un ni l’altre partit: l’un derivant cap a la marginalitat i l’altre cap a la desaparició dins el PSOE.
-En la Transició i els primers anys de Democràcia del País Valencià, la dreta espanyola (UCD)
utilitzà una estratègia contra el valencianisme: el secessionisme lingüístic. No sé si estarà d\'acord amb esta afirmació, però açò es reflecteix molt bé al seu llibre \"La Mestra\". Davant d’eixe atac de l\'espanyolisme. Pensa vostè que la resposta del valencianisme polític (als anys 80) va ser adequada?
Sens dubte, la resposta del valencianisme polític dels anys vuitantes, i no sols a la Batalla de València i a molts altres reptes i qüestions, no va ser l’adequada. Només cal mirar els resultats.
-No creu que la situació del valencianisme no seria tan catastròfica? Vostè va viure activament l’inici del nomenat “tercerviisme” valencià, amb l’escissió dins la Unitat del Poble Valencià (UPV) amb la creació del Partit Valencià Nacionalista (PVN), com va viure esta època moguda al sí del nacionalisme d’arrel fusteriana?
Ara, bé: la resposta podia ser-ne una altra? El valencianisme polític en aquell temps era molt pobre tant en mitjans com en experiència, i la situació molt més difícil, o incòmoda, que no és ara. Tinguem el que tinguem ara mateix, que tampoc no és molt, no ens enganyem: s’ha construït sobre aquella base. Potser és cert que alguns polítics o militants valencianistes es van entestar a insistir en els mateixos errors, però l’aparició de la UPV, ara fa vint anys, ja és una modificació important sobre la tàctica anterior, un primer assaig d’aprendre dels errors, una voluntat clara de distanciar-se tant del PSAN com del PSPV, i va ser el primer intent reeixit de progressar en vots, en implantació social.
La tàctica del valencianisme polític ha anat afinant-se gradualment, els grans salts són més aparents que no realment canvis sobtats i inesperats. Ara mateix, tampoc no ens pensem que les coses estiguen clares. No veig que l’èxit esclatant de valencianisme polític siga tan imminent. Encara parlem de passar el cinc per cent. Ara això sembla un final, un desig complit, i de fet, quan hi arribarem, ens trobarem just al començament. Vull dir que d’ací a vint anys algú us podria refregar per la cara el poc encert polític que entre tots, encara, demostrem.
-Què significa per a vostè la creació del Bloc Nacionalista Valencià, com a partit conciliador i integrador de totes les sensibilitats valencianistes, sense renunciar als postulats bàsics del valencianisme fusterià (unitat de la llengua, nom del territori, etc.)? Com li veu el futur?
El BLOC per a mi, ara, és l’única opció possible per intentar fer, en el futur, una política d’estat valenciana: decidida ací i tenint en compte els nostres interessos. I tindre una política nostra –poc o molt nostra—és l’única manera de salvar els mots, que compartim amb andorrans, catalans, mallorquins, menorquins, eivissencs, etc., un conjunt tan difícil d’anomenar com a conjunt.
De salvar els mots i de continuar sent valencians.
-Quina opinió li mereix Pere Mayor? Com avalua la seua tasca feta a la UPV i després al BLOC?
De Pere Mayor tinc la millor opinió. Prova d’això és que amb ell, i sobre ell, vaig escriure un llibre, i com és fàcil de sospitar, no ho vaig fer pels drets d’autor. Si té una mica de sort, que jo per descomptat li desitge, demostrarà ser un polític important. Sense ell, ara estaríem bastant pitjor els valencianistes. Crec jo.
-Sabem què vostè és íntim amic d’Enric Morera, com va viure la nomenació de Secretari General del partit per part d’este? Creu que el canvi que ha iniciat Morera és el correcte?
Tant com íntim, no. Morera, el conec de fa anys, parlem, ens entenem, crec que és un polític hàbil, honest, generós i treballador; i sí, hi ha una bona amistat entre ell i jo. Però no hi ha la freqüència de relació, ni un cabal de records compartits que permeta parlar d’intimitat.
Si parlem de canvis en el BLOC des que ell és Secretari General, potser hi ha un canvi d’estil, que no m’he entretingut a analitzar, que és diferent del de Pere Mayor, certament, perquè són dues persones molt diferents, però sobre qüestions més profundes que això, jo el canvi no el veig.
-S’ha dit que l’AVL ha estat creada per a posar fi al conflicte lingüístic i començar a normalitzar de manera efectiva l’ús del valencià, el BLOC ha apostat des del principi per este ens, vostè quina opinió té respecte la tasca que comença a desenrotllar l’AVL? Creu en les paraules de la seua presidenta, on afirmava què és possible un “polimorfisme convergent” referint-se a la col·laboració amb l’IEC, però mai la subordinació amb este?
En l’AVL, tots hi vam fer una aposta. El temps dirà si ens hi hem equivocat o ho hem encertat. Personalment crec que ens hi havíem d’arriscar. De fet crec que, si els senyors acadèmics ho fan bé, tots anirem avant, i si no, ens quedarem com estàvem. Vull dir que si l’Acadèmia fes res que la desacredités davant la universitat, els ensenyants, els escriptors i intel·lectuals, es quedaria sola. No resoldria el problema, però tampoc no en crearia cap de nou. Ja en tindríem dues, d’Acadèmies i aniríem per la tercera.
Això del polimorfisme convergent es practica --quina manera de parlar, per cert-- com a mínim des de Verdaguer i Llorente, va continuar amb les Normes del 32, després amb els senyors Guarner i Valor, més tard amb la Conselleria d’Educació, etc, etc, i arriba fins als nostres dies com a única solució possible. En el futur no ho sabem. L’eterna qüestió serà com de poli i com de convergent. És segur que hi tindrem entreteniment fins a la fi de les nostres vides.
-Quina opinió li mereix el manifest escrit pel professor Abelard Saragossà, publicat per “valencianisme.com”? Creu què és la solució “legal” als conflictes que planteja el govern del PP en algunes ocasions? Per què creu que ha rebut tantes crítiques des de Catalunya o d’alguns sectors com la revista “El Temps”?
Supose que us referiu a la doble denominació per a la llengua, perquè allí deia moltes coses, i ara no tinc el document a l’abast. Potser hi diu coses més importants, però ara no el sé trobar. Supose que poder dir legalment, de la nostra llengua, valencià o català, segons la situació o les preferències personals, no cal dir que en un clima de llibertat i respecte, perquè crec que és això que proposa el professor Saragossà, crec que és l’única solució raonable, possible i útil.
No sé què diu El Temps sobre això.
-Com veu el futur del valencià al País Valencià? I del valencianisme?
El País Valencià i el valencianisme tenen més futur que qualsevol de nosaltres: ens morirem tots, un a un, vells, granaets i joves, i no veurem el final de tot això. Aprofitem-nos-en: és un passió que ajuda a viure. Nosaltres com a bons fem la nostra obligació i, respecte dels nostres néts i besnéts, ja s’ho faran, si saben i volen.
Sergi Núñez(27-2-04)
Entrevista realitzada en col·laboració d\'alguns estudiants de Comunicació Audiovisual de la UPV, amb preguntes meues i dels lectors del DiariParlem.
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BALONES (EL COMTAT)','
|
|
S’han trobat importants restes ibèriques a la partida de Pixòcol, entre elles la Bitxa de BALONES. L’origen però és musulmà. Jaume I després de la conquesta va mantenir la població morisca.
Es va integrar en el marquessat de Guadalest i pertangué a la parròquia de la Vall de Seta.
A principis del segle passat va sofrir una important minva demogràfica per l’emigració cap a França i en la dècada dels cinquantes cap als nuclis industrials propers com ara Alcoi.
En 2002 el cens donava la xifra de 180 habitants de gentilici baloners, governats pel PP que té 4 dels 5 regidors, l’altre correspon al PSPV. En el cens de l\'any 2.001, un 79,66% dels habitants declararen saber parlar valencià.
La seua economia es basa en l’agricultura de secà, olivera i ametla.
Ubicat en la vall de Seta, en la vessant meridional de la serra d’Almudaina, font als Frares de la Serrella, el seu terme, d’11,4 km2, hi ha les coves de sant Francesc, el tossal de la Creu o Llometa (900 m) i el jaciment ibèric de Pitxòcol com a paratges més pintorescos.
La població es conserva amb l’encant dels petits pobles amb les seues cases blanques i restes de les muralles àrabs. El seu patrimoni es concreta en:
-L’església barroca de sant Francesc d’Assís. Segles XVIII – XIX.
-El castell de Seta. Petit castell de guaita del qual romanen nombrosos elements malgrat trobar-se en ruïna absoluta.
De la seua gastronomia, la coca amb pebrera i tomata.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la CV
- Cederaitana.com
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la CV
- Plana personal de Paco González
- Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BANYERES DE MARIOLA (L\'ALCOIÀ)','
|
|
Hi ha a la zona de la Serrella, o Serreta, mostres de població ja des del Neolític. Castell d’origen musulmà que l’anomenaren Benirches. Jaume I conquesta el castell en 1248, cedint el castell a Bernat de Tous i el poble a Jofré de Raixa; als inicis del XIV fou propietat de Pere d’Artes; en 1381 la vila i el castell són adquirits, juntament amb Biar i Alfafara, per la universitat de Bocairent; roman en municipi bocairentí fins 1618. Durant la guerra de Successió pren partit pel borbó i es converteix en un important bastió de les tropes de Felip d’Anjou que resistiren, sota el comandament del capità Raimon Casamayor, força atacs i setges dels partidaris de l’arxiduc. En agraïment pel seu comportament Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de \"Muy Noble Fiel y Leal\".
En l’actualitat –municipals de 2003-- la batlia està en poder el PSPV amb 5 regidors, 2 en té el Bloc i 6 el PP. Hi ha –cens de 2002—7.050 habitants, de gentilici banyeruts.Un 84,06% sabíen parlar valencià, segons el cens de 2.001.
Relata Madoz, ja en el segle XIX, com la vila es dedica a la producció de productes tèxtils, com ara barrets, faixes i mantes; així com a la producció de neu, que venien a Xàtiva i altres punts. Des de la dècada dels seixantes del segle passat ha desenvolupat una important activitat industrial: paper, cartonatges, plàstic, tèxtil i gèneres de punt que han atret molta població dels veïns Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i, fins i tot, de Castella.
Al terme, de 49,5 km2, molt esquerp i accidentat, hi ha l’Alt de la Barcella (1.210 m), Les Talaies (1.045 m), Penya la Blasca (1.119 m) i el Capollet de l’Àguila (959 m). La població, que s’enlaira en un contrafort de la MARIOLA a 818 m, és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de MARIOLA fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s’ha instal·lat l’Aula de Natura on s’estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d’Ull de Canals.
La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l’ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:
-L’església de nostra senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
-Ermita de santa Maria Magdalena –popularment la Malena--. Gòtica.
Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s’arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruit després de la guerra de 1936-39.
-Ermita de sant Jordi. Formava part del molí del Sol. D’estil neogòtic, reconstruida en 1990.
-Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el Museu Arqueològic Municipal i el Museu valencià del paper.
-El castell de Banyeres, o del Tossal de l’Àguila. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l’homenatge. En molt bona condició alberga el Museu de la Festa de Moros i Cristians.
-Muralles de la Serrella, en la part baixa de la població. Totalment abandonades.
-Castell de la Serrella. Restes molt deteriorades.
-Molí de la Farina. Encara en funcionament.
-Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l’activitat fabril de Banyeres.
La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l’olla de penques, gaspatxo a les herbes de la MARIOLA, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l’herbero, licor fet d’herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.
Es celebren, per sant Jordi i en el seu honor, Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la CV.
- Centre Excursionista Penya-Roja
- Patronat provincial de Turisme
- Gremi de campaners valencians
- Guia virtual de la CV.
- Museu valencià del paper
- Plana personal de Paco González
COMENTARIS
Hivern 2.003
Javier Santonja: \"L\'any passat tanta i inesperada. Enguany molt
esperada, pero: com és que neva a tota Espanya menys ací? El banyerins tenim ganes de veure ja alguna cortina blanca que ens tape la vista i ens cubreixca els carrers com ho va fer l\'any passat.\"
-Salvador Puerto i Josep Miquel Martínez ens recomanen estes pàgines web per a tindre una \"visió més apropada\" de la realitat de Banyeres i comarca:
- El Portal de Banyeres de Mariola
- Revista Barcella
- Xarxa Mariola
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BARRACAS, ALTO PALANCIA (Barraques, Alt Palància)','
|
|
Hi ha al terme vestigis ibers en les partides de Castellar i Rajola; romans en la Villa Romana de la partida de Los Prados i al Castillejo. El 1269 Jaume I va donar-la al seu fill, Jaume Pérez, qui va poblar-la amb cristians vells i la incorporà a Xèrica, la qual cosa suposà un plet territorial amb Terol que, mitjançant la intervenció real, acabà cedint a Jaume de Xèrica tots els drets. En 1336, sent senyoriu de Pere d’Híjar, Pere de Xèrica, resentit amb el rei, atacà la comarca, resultant cremat el poble de Barraques. Posteriorment fou senyoriu del duc de Berwick. En pujar al tron Martí l\'Humà fou bé de realenc; el 4 de juliol de 1.431, el rei Joan de Navarra, germà d’Alfons IV d’Aragó, la ven per 24.000 florins juntament amb Pina i Xèrica a francesc Zarzuela i els seus successors, el comte d\'Aranda i el monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Al llarg de la història ha rebut els noms de Sant Pedro de Belmonte, Las Barracas de los Reales i Barracas, que és la seua denominació oficial. La batlia està ocupada pel PP que té 4 regidors, el PSPV en té 1. En 2002 hi havia 172 habitants, de patronímic barraqueros. Un 16,55% de la població declarà saber parlar valencià en el cens de l\'any 2.001.
La seua economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, però actualment compta amb un ampli equipament hostaler propiciat per la seua situació de pas cap a Aragó.
Situat en el Pla de Barraques, entre les serres de Montalgrao i Javalambre, al seu terme, de 42,3 km2, hi ha el cim del Ragudo (1.076 m), el Mazorral amb carrasques, l’Alto Limbo, el Palancar i diverses fonts. La via verda Ulls Negres travessa el municipi i propicia els esports a l’aire lliure, com ara el cicloturisme i el senderisme.
Del seu patrimoni destacarem:
-Església de sant Pere apòstol, del segle XVIII.
-Ermita de sant Roc.
-Ajuntament.
-Calçada romana en el camí de Llíria.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de campaners valencians
- Guia virtual de la CV.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [2/3/2004] NO ES PARLA DE POLÍTICA','
| - El Candidat al Senat pel Bloc per les comarques del
Nord, Miquel Torres, oferia estos dies una roda de premsa a la seua
pròpia casa, un estudi d\'uns 25m2. El lloc no podia ser el més
apropiat per parlar de l\'habitatge jove.
-A tots ens va sorprendre la línia de merchandising que el
PSOE havia tret al mercat durant la campanya electoral amb les sigles ZP.
Doncs bé, el passat dissabte a València alguns militants detectaren
que ja hi ha un particular \'\'top manta\'\' amb samarretes i productes que
empren la marca ZP de manera il·legal.
-L\'efecte Carod va atraure a vora 2000 persones al palau de
Congressos de València. entre ells no només simpatitzants del partit
català sinó també molts altres curiosos, fins i tot militants
d\'altres forces i gent no nacionalista que no volien perdre\'s
l\'oportunitat de sentir al que s\'ha convertit en un dels protagonistes
de la campanya. Fins i tot senyeres espanyoles republicanes acompanyaren
a les senyeres independentistes catalanes. una mostra de la diversitat
dels assistents.
-Diuen que va agradar especialment la intervenció de Puigcercós i
Cucarella, a banda de la del líder republicà. Els que no estigueren al
nivell foren els candidats per Castelló i Alacant. També indiquen que
tot i que l\'oratòria engrescà molt als assistents de propostes
programàtiques no se\'n parlà massa.
-Si Enric Morera no arriba a ser diputat del Bloc a Madrid podria
acabar sent-ho a la Unió Europea tot i que fora per uns mesos. La
renúncia dels diputats europeus que obtindran acta el 14 de març així
podrien permetre-ho.
-El \'\'Pulsometro\'\' que cada dia ofereix la Cadena Ser dona un
avantatge de 4 punts al PP sobre el PSOE. L\'enquesta del CIS d\'altra
banda s\'està fent esperar, diuen alguns que dona un avantatge
considerable al PP i que per això no veu la llum ja que podria
desmobilitzar a l\'electorat popular.
-El passat cap de setmana tots els líders dels partits amb seu fora
del País Valencià, visitaren les nostres terres. Tal volta per
això el cap de llista de la coalició econacionalista va afirmar que
\'\'no necessitem ningú gran germà foraster\'\'.
-Res te que a vore amb la campanya però.. Tati i Quieti, els actors
nanos que acompayaven a Manolo Sacapuntas al programa \'\'1,2,3 a
leer esta vez\'\' ja no tornaran a mossegar a Luis Roderas. TVE ha decidit
que no tornen a participar davant les proetstes d\'alguns col.lectius.
Allò curiós és que el web de Radio Nou no tinga altre tema per a fer
la pregunta de la seua enquesta.. Ja es sap que de política és
millor no preguntar.
-ETA i l\'affer Carod-Rovira estan centrant el discurs de campanya.
S\'està parlant molt poc de política i s\'està fent molta demagògia al
respecte. Fins i tot per primera volta hi ha qui dubta de la veracitat
de les detencions d\'etarres esta setmana. Si centenars de caminons no
pugueren fer-se un camí entre la neu per què anava a fer-ho una
furgona plena d\'explosius?
-L\'altre dia un acte organitzat a Alaquàs per una associació de
castellans-manxegos es va convertir en un autèntic acte electoral del
PP. I més concretament a favor de Zaplana cosa que va provocar que els
partidaris de Camps abandonaren l\'acte al vore com alguns aclamaven a
Zaplana amb els crits de \'\'Presidente\'\'.
-El PSOE també assenyala que algunes de les seues pancartes , les
més properes al lloc de celebració de l\'acte, assignades per la Junta
Electoral de la zona, desaparegueren misteriosament.
Si voleu fer-nos arribar els vostres comentaris confidencials podeu
fer-ho a parlem@diariparlem.com
|
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE SEXE: CONSULTES: SEXOLOGIA: LA MEUA FILLA DE 13 ANYS...','
|
|
PREGUNTA
Tenim una filla de 13 anys que està eixint amb un xic de 15. És la primera vegada que té nòvio \"seriós\". Estem preocupats per què no sabem com plantejar-li el tema de les relacions sexuals, tenim por que rebutge els nostres consells, la nostra mà estesa per a dialogar sobre este tema i, clar, patim per la possibilitat de que prenga decisions inconscients i irreflexives. Com encararia vosté este problema? Lluís
RESPOSTA
El com es parla de qualsevol tema té a veure amb el com es viu.
Esta qüestió no és fàcil de respondre sense conèixer-vos; doncs realment ja porteu tretze anys ensenyant i comunicant sexualitat a la vostra filla, amb cada bes o carícia que mostreu o deixeu de mostrar en públic, i supose que amb cada pregunta que haurà fet en els seus tretze anys.
És igual d\'important el que es diu com el que s\'oculta, doncs a l\'ocultar ja dirigixes un missatge de censura.
Vaig a intentar posar-me en el vostre lloc, però, i també vaig a suposar que este tema ha estat mostrat en l\'absoluta normalitat.
Doncs hem de seguir amb absoluta normalitat, puix encara que per a vosaltres siga \"la vostra xiqueta\", la veritat és que ella té unes hormones que li diuen que ja no és tan nena, i la veritat també és que moltes adolescents tenen les seues primeres relacions (no necessàriament sexuals) a esta edat.
Bé, què és allò bàsic?
L\'ideal seria adoptar tots una postura positiva, i agafar i viure la sexualitat com a font de plaer i de joc, i com un mitjà perquè dues persones es comuniquen i s\'estimen.
El primer que jo li diria és que el seu cos li pertany absolutament, és seu, i ha de fer el que ella realment vulga (ningú la va a voler més per anar un poc més lluny del que ella vulga), i per descomptat, amb qui ella vulga també.
I també supose que el tema dels anticonceptius ella ho deu tindre clar, però si ho dubteu, és molt important parlar-ho, i parlar sense cap embut, fins i tot jo crec que oferir-li un preservatiu vostre perquè a partir d\'ara el duga sempre i si el gasta que compre\'n més o vos el demane (depèn...).
Abans de res respecte cap a ella, i que ella mateixa respecte els seus sentiments, i sàpiga dir no o sí.
M. Àngels S. (Sexòloga)
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: PER QUÈ HEM DE VOTAR UN PARTIT VALENCIÀ EL 14-M','
|
|
Tradicionalment la societat valenciana des que estem en democràcia, ha votat -majoritàriament- tres opcions polítiques: el centre-dreta liberal i/o conservador a la UCD i després i actualment al PP; el centre-esquerra socialdemòcrata i de tradició progressista al PSOE, i els antics comunistes, reciclats en ecosocialistes, i crítics amb la política de l’esquerra majoritària, a IU. Estes intencions de vot han estat així des de les primeres eleccions fins a les de fa quatre anys, exceptuant el simbòlic pas d’UV, representant el particularisme valencià, d’una manera un tant folklòrica, a les Corts Generals.
Després de fer este xicotet resum, podem afirmar amb contundència que el votant valencià vota a partits on tenen el seu centre a la capital de l’Estat, a Madrid, són per tant partits “estatalistes” en el sentit positiu de la paraula. És veritat, i tot cal dir-ho, que estos partits presenten una mena de nacionalisme, aquell que es va nomenar “transversal” a les seues diverses federacions regionals, podem parlar així del PSC a Catalunya o del PSPV-PSOE i EU-PV ací, al País Valencià; inclús s’arribà a parlar de la “blaverització” (en el sentit polític de la paraula) del PP-CV des que entraren els antics militants de la hui quasi extingida UV. Tot i això, en major o menor mesura cada partit, ha intentat impregnar el seu discurs amb certs caires valencianistes, - sobretot quan les eleccions són les autonòmiques -, tot i això quan han hagut conflictes entre federacions, ha primat la paraula de la central, a Madrid, cosa per altra banda prou raonable i lògica; al fi i al cap no són més que federacions regionals del partit que té la seua seu a Madrid.
Fa uns 20 anys o tal volta més, tradicionalment, a les eleccions generals sobretot, era important deixar a banda els interessos de la teua autonomia (o nacionalitat com així ho diu la Constitució espanyola), per passar a votar als partits majoritaris que millor representaren els teus interessos o la teua idea de gestió i de model d’Estat, era el que s’anomena el vot útil, votant a un partit amb opcions de victòria, no perdies el teu vot davant partits que tal volta no aconseguiren representació, donant així més part del pastís als partits que hagueren entrat. Res més lluny de la realitat, esta concepció de la política afavoreix dràsticament el bipartidisme a l’americana o l’anglesa, sols dues opcions d’elecció, deixant asfixiada la resta de sensibilitats, que amb el nostre sistema polític, són les que quasi sempre han donat – interessadament – la majoria al partit que millor oferta donara a la minoria, sent així un govern plural i on més d’una ideologia governara, és a dir més democràcia, al hi haure més opinió del poble governant. És a dir, una política a l’estil de l’alemanya.
Partint d’esta base com a sistema més eficient i eficaç per al tipus d’Estat en el que vivim, un Estat no unitari i més o menys plurinacional i pluricultural (encara que a molts els pese esta realitat objectiva i històrica, tan sols s’ha d’agafar un llibre d’història), tot el que siguen majors sensibilitats i aportacions ideològiques de la societat, representades en diverses opcions polítiques al Govern, dotarà este de major democràcia i solidesa, i de menor crispació i crítica de la resta de pensaments de la societat, representats en els partits de l’oposició. Si voleu un exemple, els governs, tan locals, autonòmics, com estatals que han governat en majoria absoluta per un sol partit, han patit sempre de major crítica, menys estabilitat i major corrupció; siga quin siga el color del partit, sols s’ha de fer memòria per a cada situació.
És per tot açò, que vos vinc a dir que l’opció de vot que millor defensarà els interessos dels valencians al Govern de l’Estat, que no es diluirà dins dels interessos generals de la maquinària partidista estatal i que no haurà de subordinar-se a cap decisió de cap seu central, és l’opció del vot cap a un partit valencià, no hi ha altra millor solució per als valencians.
Searg
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BARX (LA SAFOR)','
|
|
Hi ha importants deixalles prehistòriques, entre les que destaca la Cova de les Malladetes un dels principals jaciments arqueològics de l\'estat. El topònim Barx deriva , bé de Barx-al-Javál (vall entre muntanyes) o bé de Burj al-Javál (torre en les muntanyes) denominacions del període musulmà prou explícites del seu origen. Pertanyé al monestir de Santa Maria de la Valldigna fins que es convertí en municipi el 1.838.
La batlia, en les municipals de 2003, va recaure en el BNV amb 1 regidor; 4 cadascú en tragueren el PSPV i el PP. Hi ha 1250 habitants –2002—de gentilici barxers.
Durant tot el segle passat va sofrir una forta despoblació deguda a l’emigració, molta d’ella cap a França, des de la dècada dels vuitanta, però, ha trobat una estabilitat demogràfica recolzada en el sector serveis pel fet de ser l’únic poble de muntanya de la Safor.
La Valldigna
El municipi s’enclava en la Vall de la Valldigna, entre les serres de Buixcarró i Montdúver. El poble se situa sobre el pic de Penyalva, a 342 m d’altitud. Cal destacar el paratge de la Drova, antic lloc d’estiueig dels monjos del monestir de la Valldigna; l’Avenc de la Donzella; l’Avenc l’Aldaia; la ja anomenada Cova de les Mallaetes i la del Suro, d’interès espeleològic; nombroses fonts com ara la de l’Om i la de la Mola. Hi ha també diverses rutes per als amants del senderisme i, en els cims de Picaio i Penya Blanca, una bona mostra de la flora i la fauna autòctones.
Al poble, que antigament estava voltat per una tanca amb una única porta d’accés, podem trobar edificis del XIX i també:
Església
-Església de sant Miquel arcàngel. Inaugurada en 1873.
-Font del segle XVIII.
-La Nevera.
-La Drova. Antiga casa de camp destinada a la curació i esbargiment dels monjos malalts.
A Barx trobem bons embotits i encara roman certa tradició cistellera amb la fabricació de cabassos de palma.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de campaners valencians
- Mancomunitat de La Safor
- Plana personal de Felipe Pons
- Plana personal de Paco González
- Safor Guia
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BARXETA (LA COSTERA)','
|
|
Les restes del passat que s\'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és un alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquistada per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller català; en 1488 era propietat dels senyors de Tallada, d’ascendència italiana; el 1574 assoleix la independència de Xàtiva; el 19 de març de 1644, Felip V l’eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.
Des de mitjan segles passat l’emigració, deguda al poc sol conreat, ha delmat la població fins arribar als 1.634, de gentilici barxetans que hi havia en el cens de 2002. Un 45,97% de la població sap parlar valencià, segons consta en el cens de 2.001. El govern municipal – municipals de 2003-- és en poder d’EU-L’ENTESA amb 5 regidors, 3 en té el PP i 1 ERPV.
L’església dels Sants Esposoris és l\'única referència arquitectònica que ens consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s’aixecava l’original, de 1733, destruïda en la guerra de 1936/39.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament de Barxeta
- Gremi de campaners valencians
- Plana personal de Paco González
COMENTARIS
Històricament el poble de Barxeta és
pobre, ja que ningú s\'encarrega (per part de l\'ajuntament, ni cap
associació) en recollir-la. Ni monuments ni res. He escoltat de la boca del
meu avi (i es de ben sabut per tots) que l\'antiga església ocupava tot el
que es avui la plaça de Josep Lorente i el que no sé és de quin segle era.
Cases històriques les han tirades a terra i un petit aqüeducte que hi ha
estan deixant-lo perdre sense donar-li cap importància. Jo per la meua
joventut no conec res o quasi que res del meu poble. S\'han trobat
moltíssimes restes valiossísimes i les han tornades a enterrar per poder
seguir edificant. A més a més s\'estan perdent els costums i inclús aquest
any s\'ha celebrat el HALLOWEEN.
Si envies un correu a l\'ajuntament
segurament te diuen el que tots sabem i el que hem llegit a tots les webs
quan busquem un mínim d\'història del poble.
El que sempre s\'ha dit es que era anomenat el poble dels lladres, ja que
estava ple de bandolers. I d\'açò hi ha una petita llegenda. Del camí que va
de Barxeta a Rafelguaraf hi ha un petit barranc anomenat \"DELS DOS GERMANS\".
Es diu que aquest dos germans eren bandolers i fugint dels policies
d\'aquella epoca, travessaren la serra fins arribar a aquest barranc i alli es
posaren tots dos una navaixa i al abraçar-se un a l\'altre se\'ls clavaren i
alli moriren. Aquesta serra fou cremada l\'estiu passat.
I lo mal es que ja forma part del terme municipal de Rafelguaraf.
Una dada que també és important es la pedrera del Buixcarró, explotada des
de temps dels romans i que avui encara perdura. Se sap que la Seu de Xàtiva
està construïda del marbre que es produeix en aquesta i inclus la Pica Àrab
trobada a Xàtiva i peça única al món està feta també del marbre del
Buixcarró.
Felip ( www.barxetalliure.tk
)
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BEJÍS, ALTO PALANCIA (Begís, Alt Palància)','
|
|
D\'origen romà (així ho testifica el seu aqüeducte), encara que es troben deixalles dels ibers en la mateixa localitat. Poblada per musulmans, fou conquerida per Pere Fernández d\'Azagra, senyor d’Albarrasí, al servei de Jaume I el 1.228. Aqueix mateix any s\'apoderava del seu castell i la seua terra per a revertir-la a la Corona al mateix temps que la sotmetia al bisbat de Sogorb. Aquest mateix rei atorgà, el 1.245, el castell de Begís i les seves terres a l\'orde de Calatrava, amb el títol de baronia i vot en Corts, en poder de la qual va romandre fins que s\'incorporara a la Corona en 1523. El 18 d\'agost del 1.276 Roi Pérez, comanador major d\'Alcanyís, concedí carta de població, a fur de València, a 110 homes. No sabem més fins el 1.838 que, amb motiu de les guerres carlines, fou ocupada la vila per ells i assetjada dues vegades pel general Azpírez. Durant el regnat d\'Isabel II va ser senyor el duc de Montpensier, infant Francesc de Paula.
El nom oficial és Bejís i la parla castellana. En el cens de 2002 s’hi enregistraren 377 habitants. Un 11,05% parla valencià. L’ajuntament està governat pel PP amb 5 regidors per 2 PSPV. Hi ha 5 entitats de població: Bejís, Masía de los Pérez, Ríos de Arriba, Ríos de Abajo, Arteas de Abajo i Arteas de Arriba.
A finals del segle XVI s’hi crea un important comerç de gel amb València mercès a la major concentració de dipòsits de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida. Actualment el motor de l’economia és l’envasament i venda de l’aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. També hi ha activitat agrícola i ramadera.
Se situa en la vessant NE de la serra d’Andilla, a 800 m d’altitud, el terme, de 42,8 km2 està solcat pels rius Palància i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) i Peñaescabia (1.331 m). Hi ha paratges que paga la pena conèixer com la ja esmentada Font de los Cloticos, el barranc d’Agualobos o el naixement del Palància. La flora i la fauna mediterrànies està representada amb l’esquirol, la rabosa, el porc senglar, l’àliga real, el pi, el teix, l’àlber i gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.
Els carrers del poble, estrets i costeruts, defineixen l’estampa típica del poble de muntanya. Del seu patrimoni s’hi conserva:
-L’església de nostra senyora dels Àngels. Façana renaixentista.
-Ermita de la verge de Loreto.
-Horno del Infante.
-Molino del Infante
-Granero del Infante
-Aqüeducte romà pel que arribava l’aigua de Los Cloticos a la població. Tenia set arcs, dels quals només resten cinc. Des que es canalitzaren les aigües el segle passat roman lamentablement abandonat.
-El castell fou una fortalesa important de la que només hi ha llenços de la muralla i trossos d’algunes torres.
-Sant Joan Baptista d’Arteas d’Abajo
-Museu d’Etnologia.
Paco González Ramírez
Planes visitades:
- Alto Palancia.com
- Gremi de campaners valencians
- Guia virtual de la CV
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: KI SAP? 10 TONE, UN DISC OBERT AL MÓN','
|
|
El món de la música ja mai serà el que era. Per a bé o per a mal, internet hi juga un paper importantíssim actualment. La descàrrega de música de bades des de la xarxa és un fet, i davant d’este les discogràfiques i els grups poden optar per diverses opcions.
Una d’elles seria la que ha adoptat el grup d’ska valencià Ki sap, que permet descarregar-se totes les cançons en mp3 així com les caràtules del seu nou disc 10 Tone, des de la seua pàgina web.
Opció similar han pres els bilbaïns MCD
o ja dins del nostre país els xixonencs Tinc ladilles
.
És una aposta complicada però valenta. Possiblement sigue la seua manera de dir prou a un mercat com el de la música, on només triomfa allò que vol la majoria, i on allò alternatiu està comdemnat al fracàs.
Però els Ki sap també han tingut en compte aquella gent que no té accés a internet i han publicat el disc en format normal a un preu reduït (4 euros), distribuït a València (Soroll), Castelló (Comú), Madrid (SKP) i Portugal (Anticorpos).
10 Tone és el quart disc de Ki Sap. Va eixir ara fa un any, al febrer del 2003. És un disc força diferent als anteriors, molt més heterogeni. Evidentment hi trobem ska, però no dubten en posar ritmes rap, bases electròniques, reggae i raggamuffin.
Les lletres giren, com no podia ser d’altra manera, entorn una temàtica social, compromesa, antiglobalització i antimilitar, com ara “Niños Soldados”, o un clar “hazte respectar por tu dignidad” a “Respecto”. A més trobem alguns temes acústics, com un tema d’ska pur i dur anomenat “Una nit a Kingsdom”. Si s’ha de posar un però, seria que no hi ha cap cançó en valencià, quant als altres discos sí que n’hi havia.
Amb este disc Ki sap augmenta encara més el nivell de l’escena ska valenciana, que tot sigue dit, es troba en un bon moment de salut. Esperem que internet ajude a globalitzar el so dels Ki Sap, perquè val la pena. Un disc obert al món, sense cap frontera.
Estaca
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BÈLGIDA (VALL D\'ALBAIDA)','
|
|
En el seu terme s\'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultures ibera i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla provable que la seua fundació fóra ibèrica.
El 1250, Jaume I la incorporà a l\'espai dominat pels cristians, permetent la pervivència dels àrabs que l’habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la que van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial que fou notablement augmentat després de l\'expulsió, el 1609, de la població morisca.
El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.
En l’actualitat –2002—compta amb 718 habitants de gentilici belgidans. L’ajuntament està governat pel PP que té 4 regidors per 3 del PSPV. El 86,43% dels habitants declararen en el cens de 2.001 saber parlar valencià.
La seua economia és totalment agrícola.
Al seu terme, de 17, 4 km2, hi ha la Font Freda i quant al seu patrimoni:
-Església de Sant Llorenç.
-Castell. D’origen àrab. Només resten els basaments.
-Mas de Suagres.
Paco González Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [7/3/2004] CAMPANYA SOBRE CAMPANYA...','
| -No només hi ha campanya electoral sinó
contracampanya. De fet són diversos els col·lectius i moviments
socials que es posicionen de manera contundent contra les polítiques
del PP. La campanya de la FGLT, duta a terme per Lambda i Decide-T
és la més clara amb un rotund \'\'No votes PP\'\'
-Els espais reservats per fixar la propaganda electoral són limitats
i això està generant més que un problema als partits polítics.
L\'altre dia el PP es queixava a la Junta Electoral de la instal·lació
de pancartes del BLOC a llocs no fixats però la Junta Elecetoral li ha
donat la raó al partit valencianista.
-De vegades, com dèiem abans la manca d\'espai genera problemes però
sempre hi ha qui te una bona solució. A molts pobles l\'Ajuntament instal·la
uns pannells on ficar la propaganda i la distribuix entre els 4
partits més votats i \'\'altres partits\'\'. A Castalla, localitat de
l\'Alcoià, ERPV ha decidit emprar amb els seus cartells tot
l\'espai reservat per \'\'altres partits\'\' tenint així gariebé el doble
d\'espai que PP, PSOE, EU i BLOC.
-Però encara podria ser pitjor, posar-los damunt. És el que ha
passat a València on s\'ha vist cartells anunciadors d\'un concert just
tapant la cara de Morera o de Toni Cucarella als seus respectius
cartells.
-Estos també han patit altre tipus de boicots. Els
nacionalistes catalans denunciaven hui mitjançant fotos pintades a
alguns dels seus cartells en les que es podia llegir un acusador
\'\'terroristes\'\'. El Bloc simplement ha vist desenes de cartelles
arrencats.
-Per a campanya sobre campanya la que representen unes pintades que
s\'han vist a nombroses tanques electorals del PP a la Ciutat de
València. Un significatiu \'\'represión\'\' acompanyava el lema \'\' Junts
anem a més\'\'. El que també ha aparegut, i era d\'esperar, es que
aparegueren pintades la paraula \'\'per\'\' o el simbol \'\'x\'\' entre els
paraules \'\'anem a\'\' i \'\'més\'\'.
-Però per a boicot extrany el que s\'ha vist a alguns logos del PSOE
del cap-i-casal i rodalies en els que la rosa socialista era substituida
per una foto en blanc i negre de Carod-Rovira. Fins en la sopa està
l\'home..
-El que també està fins en la sopa és Eduardo Zaplana que a
diferència d\'altres partits estatals si comparteix protagonisme amb els
líders estatals a la campanya dels seus partits. Si algú ha
vist més d\'un cartell amb Isaura Navarro que ens avise. i si
algú ha vist algun de Carmen Alborch.. més encara.
-De fet Zaplana no només està present a la seua
campanya sinó que fins i tot ho està a l\'edició d\'adhesius que el
Bloc Jove de la Ciutat de València ha editat. A l\'adhesiu apareix caracteritzat
com un dibuix de South Park, consumint-se dins d\'una foguera amb el lema
\'\'Este ninot no l\'indultem\'\'. La proximitat de la festa fallera i ha
permés el símil entre eleccions de diputats i de ninots indultats.
També han fet un gif animat com este.
|
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BELLREGUARD (LA SAFOR)','
|
Els musulmans fundaren el poble i l’anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI; en aquest acte actuava com a representant del duc l’escriptor Joan Rois de Corella. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard. Des d\'aleshores va formar part del ducat de Gandia fins el s. XIX. El 1534 va ser elevada a parròquia dependent de la de Gandia fins a 1574 en què assoleix la independència. El 1.565-1572 la població morisca ascendia a 81 focs. L\'expulsió dels moriscos va provocar un greu descens demogràfic; malgrat la repoblació amb catalans i mallorquins a mitjan segle XVII la població era només de 52 llars. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, per últim, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el s XVIII i el 1853 els veïns seguien tenint plets pendents amb la casa d\'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.
Hi ha dos nuclis de població: Bellreguard i Platja de Bellreguard. En el cens de 2002 hi havia 3780 habitants, de gentilici bellreguardins. Les eleccions de 2003 donaren la batlia al BNV que obtingué 3 regidors, els mateixos que el PP, el PSPV en té 5.
La seua activitat econòmica sempre ha sigut l´agricultura: durant els segles xvi i xvii el cultiu del canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i XIX es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle xx es va establir el cultiu del taronger. A hores d’ara més de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, està dedicat al conreu de la taronja. Encara existeixen algunes fàbriques de mobles i licors --aiguardents-- la indústria gira en torn a la manipulació de la taronja --fàbriques d\'envasaments, magatzems--. A partir dels anys seixanta, el turisme ha potenciat el creixement del sector terciari.
El terme, de 2,9 km2, s’ubica en el centre al·luvial de la Llacuna, entre la Gallinera, el Serpis i el Mediterrani, a 22 m d’altitud.
Del seu patrimoni sols cal ressenyar la necròpoli àrab descoberta en 1984. També hi ha l’església de sant Miquel, aixecada sobre l’anterior en els anys cinquanta del segle passat.
Pel que fa a la gastronomia destaquem el figatell, l´arròs al forn , l´arròs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d´arrós, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb péssols i ou dur amb llonganissa. Però si el que volem són dolços, la llarga tradició sucrera de la comarca ens ofereix la nomenada corona de Glòria, els rollets d´ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.
La darrera setmana de setembre s’hi celebren les festes populars on la comparsa del tio de la porra balla el Ball de la Forca, únic ball de bastons que es coneix a La Safor. També cal citar les Carnestoltes i els Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Guia virtual de la CV.
- Mancomunitat de La Safor
- Plana personal de Paco González
- Fotos de Bellreguard
Webs Recomanades:
- Bellreguard.tk, el Portal del Poble
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: LA MEUA VISIÓ DE LES FALLES per pgonzalez','
|
|
No dubte que València és l’única ciutat europea de vora un milió d’habitants en què les festes es perllonguen al voltant d’un més. Efectivament des de l’1 de març València és l,’imperi de les falles. I dels fallers.
S\'hi tallen carrers per posar-hi la barraca, per posar-hi el monument, per a les paelles, per què sí, sobre tot per què sí. No s’hi té en compte els problemes dels veïns per aparcar ni el pas dels serveis públics. Has d’adaptar els teus horaris per què l’autobús desviarà el seu itinerari en funció dels talls indiscriminats que s’hi produeixen i el trajecte habitual d’un dia de feina se’n va mitja hora tranquil·lament.
La barraca, a l’aire lliure, esdevé un club social privat que privatitza l’ús però socialitza les molèsties. Hi celebren els seus actes amb megafonia, música, actuacions en directe, etc... No hi ha horaris, ni dies de la setmana, no cal que siga en els 4 dies oficials de festa; qualsevol nit un lliurament de recompenses o pergamíns manté els veïns desperts fins la matinada.
La benedicció oficial és total: permet la venda de begudes al carrer, no exigeix horari de tancament, no demana insonorització; la qual cosa constitueix un greuge comparatiu amb els establiments que durant tot l’any hi paguen els seus imposts i respecten les restriccions legals sota amenaça de multa o, fins i tot, tancament.
¿Què hi ha cercavila? ¿Què fem l\'arreplegà?. Doncs tallem el trànsit que hi hem de desfilar; tant s\'hi val que la ciutat intente seguir el seu ritme.
¿I els masclets?. El dia 1 de març obri la veda per esclatar-los per tota la ciutat a tota hora del dia...i de la nit. Nens amb bombetes i majors amb masclets incomoden contínuament sens restriccions. A banda de les barbaritats que hi veus per a la seguretat dels propis \"„pirotècnics“ que no reparen ni són educats per llançar objectes perillosos per a ells i per a la resta de ciutadans.
Llàstima que es faça tan mal ús d’una festa que no té comparació arreu del món; però crec que, com la resta de la societat, les comissions han entrat en una espiral competitiva en què tot ha de ser més gran, més lluminós, més i més i això ha comportat un gegantisme que fa que la setmana fallera es convertesca en un més d’incomoditats i d’abusos de qui pensa que ser faller justifica la presa de la ciutat i compta amb la complicitat i la relaxació de la policia i l’Ajuntament que ho permeten absolutament tot.
Això per no entrar en temes ideológics.
pgonzalez
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BELLÚS (VALL D\'ALBAIDA)','
|
|
En el seu terme, de 9,7 km2, s\'han trobat nombroses mostres de la cultura musteriense, pertanyents al Paleolític mitjà. Parròquia annexa a la de Benigànim, va ser declarada independent el 1574. De gran importància és la batalla que tingué lloc dintre del seu terme, l\'1 de setembre del 1522, durant la guerra de les Germanies en què les tropes reials, prèvia la presa de Xàtiva i Alzira, derrotaren els agermanats. Darrere l\'expulsió dels moriscs, el 1609, el senyor territorial i primer marquès de Bèlgida, Francesc Bellvís, atorgà, l\'11 de juny de 1611 carta pobla a 33 pobladors.
Actualment –dades de 2003—la batlia l’ostenta el PSPV amb 5 regidors; 2 en té el PP. Hi ha –2002—385 habitants, de gentilici bellusers.
Hi ha la Cova de la Petxina i la font de l’Alfama; font termal que, en el segle XVIII va donar lloc a un balneari que a mitjan segle passat arribà a ser un complex hostaler amb bones instal·lacions, on també s’envasava i comercialitzava l’aigua Avui es troba totalment abandonat.
Del seu patrimoni:
-Església de santa Anna.
-Palau dels Bellvís, s XV-XVI. Restaurat en 2000.
-Ermita del Crist de la bona mort.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:41',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BUÑOL, HOYA DE BUÑOL (Bunyol, La Foia de Bunyol)','
S’han trobat deixalles de poblament corresponents a diferents períodes prehistòrics: del Paleolític Mitjà, cova del Carcalín; del Paleolític Superior, cova de las Palomas i cova del Turche; del Mesolític, Covalta de Ventamina i del Bronze Cerro Mulet i Rotura. Els ibers, dels quals tenim record al barranc de Monedi, Collado Umán i partida del Turche, van ser els primers a posar-li nom: Bullon o Billon, que significava \"font\". Des del 132 aC al 711 dC hi habiten els romans que l’anomenen: Bullion o Balneolum (\"balneari\"); del seu pas hi ha restes en el Partior, las Cabrillas, el desaparegut poblat de Mirabonell i la Huerta Abajo. Probablement el castell s’aixeque sobre una primitiva fortalesa romana. De l’època romana hi ha evidències que al segle XIII hi havia ja una important \"medina\", d’aquella època romanen alguns cementiris, restes d’un aqüeducte, murs i pous a la partida de l’Oliveral i, sobre tot, el castell. Tot i que la conquesta definitiva no va ser fins el mes de maig de 1245, el 27 d\'abril de 1238 Jaume I ja dona a Roderic de Lizana Bunyol i gran part de l’actual comarca de la Foia de Bunyol. Des de juny de 1304 canvià constantment de mans senyorials --incloent-hi les reials—mitjançant donacions, compres i vendes. Ferran d’Antequera, en 1413 rere el Compromís de Casp atacà la població i ocupà el castell. En 1415 el propietari és Alfons V el qual ven Bunyol, per 12.000 florins, al seu cambrer Berenguer Mercader i la població roman ja vinculada a aquesta família fins 1836 en què el senyoriu torna definitivament a la Corona. El 1467, la baronia és convertida en hereuatge, la qual cosa va impossibilitar la seua alienació o divisió. Bunyol apareix com lloc antiagermanat quan el 1519 es produeix aquest moviment urbà de protesta, que s\'acompanya d\'algunes exigències devers la població musulmana. El 3 de maig Felip III converteix la comarca en comtat i a Gaspar Mercader i Carroz en el primer comte. Com que desrés de la conquesta cristiana la població continuava sent majoritàriament musulmans l’expulsió de 1609 hi tingué greus conseqüencies; en 1611 es va donar carta pobla a 33 pobladors mallorquins. Posteriors cartes pobles i repoblaments atraurien pobladors aragonesos per la qual cosa la parla de la comarca és castellana. Aquestes cartes pobles eren especialment dures per als vassalls, que encetaren nombrosos plets i revoltes anti-senyorials i els va portat a adscriure’s, en la guerra de Successió, a la causa de l’arxiduc Carles. En el segle XVIII, Cavanilles constata cap desenvolupament manufacturer al lloc. En el cens de Floridablanca, juntament amb 239 llauradors i 260 jornalers, se citen 56 artesans i 20 fabricants. Front a la nul·la possessió de terra del comte, destaca l\'existència d\'una burgesia propietària i l\'abundància de camperols sens o amb a penes terra. Madoz parlarà, junt al desenvolupament agrari, d\'algun avanç industrial en activitats relacionades amb l\'agricultura i el paper. El 1761 hom sol·licita la incorporació a la Corona, que s\'aconsegueix després d\'un llarg plet - que es recull en un document anomenat Memorial Ajustado--, i el pagament de 12.000 florins, contra el Marqués de Malferit, comte de Bunyol, desenvolupat entre el 1797 i el 19 de gener de 1836. La seua situació estratègica d’accés a València des de Castella ha involucrat Bunyol en totes les guerres modernes, així fou testimoni de la invasió francesa de les carlines; ambdós invasors van fer servir per a les seues accions el castell, l qual cosa va influir negativament en la seua conservació. Serà l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX la cosa que influirà decisivament a l\'envol de la indústria del paper, del tèxtil i de la viticultura. En 1917 s’hi funda la Compañía Valenciana de Cementos que experimentaria importants etapes d\'expansió, primer als anys 20 en relació amb la política d\'obres públiques de Primo de Rivera, després en relació amb l\'expansió de la construcció als anys 60. Tant el socialisme com l\'anarquisme es difonen a Bunyol, que figura com a focus conflictiu important en la vaga general anarquista del 1911 i en la socialista del 1917. El 1912 es formà, en relació amb la presència freqüent de Pablo Iglesias, la Agrupación Socialista. Els anys 20 es difon extraordinàriament el PCE, producte de l\'escissió del PSOE davant la revolució russa. Durant la II República, aquestes forces d\'esquerra desenvoluparan un fort protagonisme juntament amb el Partido Republicano Autonomista. El franquisme va superar una fort paralització del moviment obrer, si bé ací cobrà importància l\'HOAC, organització obrera catòlica. Al final, ja en els anys 70, irromprà un fort moviment reivindicatiu al marge de l\'engranatge dels sindicats verticals.
El topònim oficial és Buñol; la parla, com ja hem comentat, castellana i el gentilici dels seus 9.244 habitants -cens de 2003—bunyolers. El cens de 2.001 certifica que un 22,79% dels habitants parlen valencià. La corporació municipal que va eixir de les urnes a la primavera de 2003 deixà 6 regidors i la batlia al PSPV, 3 a Esquerra Unida, 2 a IAB i altres 2 al PP.
Actualment l’economia es mou per la indústria, l’agricultura, la construcció i l’hostaleria.
Compta Bunyol amb un ampli (113,2 km2) i bell terme en què trobem tota mena de paratges que fan la delícia d’excursionistes, ciclistes, senderistes i, en general, de tots els amants de la natura. La cova del Turche, amb una cascada que ompli el llac; el Fresnal un dels espais de major riquesa paisatgística del País, amb un gran interés botànic i biològic, a hores d’ara es lluita per convertir-lo, juntament amb Las Moratillas i la font de La Umbría, en espai natural protegit; el riu Juanes, antic balneari i lloc de repòs, els barrancs del riu Bunyol i de la Jarra; el pont natural de Carcalín; la cova Alta, en el paratge de Venta Mina, que afegeix al seu interés paisatgístic el prehistòric són una bona mostra del que podem veure-hi tot menejant-nos per l’extensa xarxa de camins que intercomuniquen tots els pobles de la Foia.
Amb tanta història és precís que el municipi oferesca un ric patrimoni que es dóna a conéixer mentrimentres es passeja pels carrerons estrets del barri medieval observant els seus casalots que, adherides a les restes de la muralla, ens ofereixen una bona mostra de l’arquitectura popular de l’interior. Destacarem:
· El castell. Segle XIII. Conserva la planta i algunes torres i llenços; es troba en estat de semi-ruïna a pesar d’algunes restauracions fetes el segle passat. Alberga algunes vivendes del poble i en el que fou mesquita i posteriorment església del Salvador i panteó dels comtes de Bunyol, el Museu Arqueològic Municipal
· Església de sant Pere apòstol. Neoclàssica, de 1790. Afectada per la guerra de 1936-1939 ha estat restaurada posteriorment.
· Ermita de sant Lluís Beltran. Del XIX a la que s’arriba pel deliciós passeig de San Luis.
· Torre del Portillo. Única torre de guaita que ens ha arribat tot i que es coneix l’existència d’alguna més.
Sent una població amb arrelada tradició fallera i reconeguda Setmana Santa, sense oblidar el costum de celebrar la Pasqua en els nombrosos indrets que presenta el terme, la festa que s’ha fet internacionalment coneguda es la Tomatina, l\'última setmana d’agost una guerra, els projectils de la qual són tomaques madures, entre milers de persones tinta de roig els carrers del poble.
Bunyol manté dues bandes de música que demostren l’amor del lloc a la música.
I si de menjar es tracta hi trobarem des d’arrossos: amb bledes, amb verdures i carn o amb costelles de porc fins als embotits autòctons, llonganissa de pasqua, sangregordo, botifarres, etc, passant per la cuina d’interior, gaspatxo, caça, mojete. També hi ha força afició als bolets i als caragols.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Bunyol
-Castillos de frontera
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Lahoya.net
-Plana personal de Paco González
-Pueblos de España y del mundo
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La LRAU i \"els sectors minoritaris de la població\"','Llig en la premsa que el conseller de Territori, Rafael Blasco, ha declarat que els eurodiputats que van visitar a la fi de maig la Comunitat Valenciana per a conèixer els abusos urbanístics \"han atés les queixes de sectors minoritaris de la població\", i que el conseller va ironitzar al comentar que si una delegació de parlamentaris valencians viatja a Londres per a analitzar la política urbanística \"confie que ens tracten així\".
Anem a pams. Clar que les víctimes dels abusos urbanístics que propicia la Llei Reguladora de l\'Activitat Urbanística LRAU són \"sectors minoritaris\" de la població tot i que, contant grosso modo, són més de 30.000 les famílies afectades només en els dos últims anys. Significa això que, per ser minoritaris, no són dignes de protecció, respecte i defensa? O és que cal esperar que la meitat més un dels ciutadans de la Comunitat Valenciana siguen víctimes d\'abusos urbanístics per a començar a prendre\'s el problema de veres? Les víctimes de la violència domèstica o del terrorisme, a les quals dirigim tot el nostre afecte i solidaritat, són també sectors minoritaris de la població, i no per això deixen de merèixer el màxim respecte, protecció i defensa.
Menys ironies, senyor conseller. Si una delegació de parlamentaris valencians viatjara a Londres per a analitzar la política urbanística, ho faria per voluntat pròpia, i no obligada pels abusos urbanístics dels quals pogueren ser víctimes ciutadans valencians a Londres. Els europarlamentaris no han vingut per gust, senyor conseller, sinó per a investigar una situació que provoca escàndol i incredulitat, que apareix diàriament en els mitjans de comunicació regionals, nacionals i internacionals, i que ha mobilitzat, per exemple, els ambaixadors de nombrosos països de la Unió Europea contra la legislació valenciana. I a pesar d\'això (o precisament per això?), no va tindre vostè la deferència de saludar-los personalment quan van visitar la seua Conselleria.
Per molt que vostès s\'hagen obstinat en ocultar-lo, la delegació oficial del Parlament Europeu va ser autoritzada excepcionalment a desplaçar-se a la Comunitat Valenciana, tot i estar el Parlament dissolt, \"en raó del gran interès públic manifestat en suport a la petició de les víctimes dels abusos urbanístics\". Els eurodiputats es van manifestar \"atònits\", \"commoguts\" i \"amb l\'estómac regirat\" pel que van vore. I quan l\'eurodiputada Sra. Kessler va preguntar: \"Però com és possible que els seus representants polítics no els defensen?\", algú entre el públic va respondre: \"És que als nostres representants els paguen els promotors\".
Quant a la nova legislació urbanística, que segons vostè resoldrà tots els problemes, permeta\'m assenyalar que tots i cadascun dels esborranys fins ara presentats de la nova Llei Urbanística Valenciana preveuen que la malfadada LRAU continue aplicant-se a tots els projectes presentats durant la seua vigència. O siga: res de moratòria ni de reforma de debò. Tenim LRAU per a estona, encara que canviàrem una mica perquè tot seguisca igual. Poc sembla importar-los carregar-se el turisme i el desenvolupament sostenible de la Comunitat a força d\'abusos urbanístics i mediambientals. Però, això sí, que ningú toc de veres a la LRAU, perquè només afecta a sectors minoritaris, ací no hi ha corrupció, i tenim un urbanisme modèlic.
Salutacions,
Charles Svoboda President, Enrique Climent Sotspresident. ABUSOS URBANISTICS NO
Benissa, 9 de juny de 2004 ','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENAFER, ALTO PALANCIA (Benafer, Alt Palància)','
|
|
Els primers indicis de poblament els trobem als jaciments ibers de San Roque i El Castillejo. Com el seu topònim indica el poble és de fundació àrab i després de la conquesta va mantenir la població musulmana dins que en 1368 arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella foren expulsats. En aqueix any va rebre carta pobla, que es va veure completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Iñigo de Valterra, el 1.379 quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de Xèrica. En el s. XV és de la família Exarchs, el 1611 de la família Cucaló i a la meitat del s XVIII era son senyor Joaquim Castellví. Després de la guerra de 1936-1939 el poble fou reconstruit.
La batlia està ocupada pel GIB que, en les municipal de 2003, va obtenir 4 dels 5 regidors; l’altre correspon al PP. Hi havia, en 2002, 142 habitants. Un 29,45% sabia parlar valencià l\'any 2.001.
Situada a la capçalera de l’Alt Palància, entre la serra Espina i el riu Palància, compta amb paratges pintorescs com ara les fonts de Juan de Agueda, o Fandagueda; la del Nogal, Fuensanta i Fuensantilla, de la qual es nodreix la població. També hi ha la cova de Cerdaña.
Patrimonialment parlarem de:
-Ermita de sant Roc.
-Església de la transfiguració del Senyor. Amb talla xurrigueresca.
-Plaça de l’Ajuntament. Típic exemplar de reconstrucció de Regiones Devastadas rere la guerra del 36.
Els plats més típics són la olla de labrador i el testamento.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Alto Palancia
- Guia virtual de la CV.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: FALLES D\'ESPECIAL 2004','
|
|
|
|
13
falles competixen per alçar-se amb el primer premi d\'una secció
especial que a la Ciutat de València cremarà el dia 19 2.184.147
euros. Són les falles més cares de la història de la festa i
això repercutirà tant en les dimensions de les falles com en la
qüalitat artística dels treballs.
El Diari Parlem vos oferix este reportatge de www.mundo-fallero.com
en el que es pega una ràpida mirada a alguns d\'estos monuments
d\'especial que seran l\'estrela de les falles 2004. |
|
|
|
|
|
NA
JORDANA
Artista:
José Latorre i Gabriel Sanz
Lema:
Tirant de Festa
Pressupost:
190.000 euros
Alçària:
22 metres
|
| La
falla |
La falla "Tirant de Festa" ve
de "Tirant de Lletra", una de les activitats amb més
repercussió en el món cultural valencià de les que fan les
comissions falleres. Per això, la plaça del Portal Nou es
convertirà en un poble medieval. I el coronament de la falla
adopta la tipologia d\'un cartell de film infantil, en que s\'ens
presenta la escena principal. Un jove cavaller amb la seua
armadura cavalcant, una donzella esperant, un castell majestuós i
un monstruós drac que fa prendre foc a tot el poblat són els
elements del remat.
La part baixa del monument estarà plena de carrers i cases
medievals per on es podrà passejar, seguint així referents
anteriors de Na Jordana, com la falla "Ojo, que la están
peinando". Les escenes fan una mescla de divertits acudits
amb il·lustracions de Plá.
|
|
|
|
EL
PILAR
Artista: Julio
y J.S. Monterrubio
Lema:
Les velles Belles Arts
Pressupost:
228.000 euros
Alçària:
22 metres
|
| La
falla |
Les velles Belles Arts es
planteja com la falla més trencadora de Monterrubio. No solament
per prescindir d\'un cos central que fins ara sempre havia
protagonitzat totes les composicions, sinó també per la
estilització de línies i la sintetització a la que està
arribant.
A la falla, set dones simbolitzen cadascuna de les belles arts. La
escultura està representada per una dona tallant en marbre un cap
de cavall. La pintura, per una hieràtica figura femenina tacada
de color. El teatre, per una actriu assajant el monòleg de Hamlet
asseguda en una columna. L\'arquitectura està representada per una
xica fent construccions amb formes de colors. La literatura camina
envoltada de llibres. El cinema apareix en forma de premi: un Óscar
de Hollywood. I en el coronament la música fa sonar la trompeta.
Cada art prendrà com a referent una situació d\'actualitat i farà
paròdia.
|
|
|
|
EXPOSICIÓ-MISSER MASCÒ
Artista: Alejandro
Santaeulalia
Lema:
I will survive
Pressupost:
150.000 euros
Alçària:
17 metres
|
| La
falla |
I will survive, el títol de la
cançó de Gloria Gaynor, és el lema de la falla que planta la
comissió de Ximo Díaz.
Un imponent vaixell pirata s\'enfonsa en les aigues del Mediterrani
mentres dos pirates lluiten, espasa en mà, davant la presència
d\'una jove donzella. Coronen la escena dos coloristes lloros que
també estan lluitant.
El tema dels pirates ha estat molt tractat al llarg la història
del cadafal faller, però el referent més proper és el de la
falla "El país de nunca jamás" plantada en 1999 per Pere
Baenas per a la falla Sueca-Literat Azorín. Sense eixir
de la família Santaeulalia, també trobem un referent important
en 1999: la falla d\'Arxiduc Carles-Xiva plantada pel seu germà Pedro
Santaeulalia. Pero encara hi ha més: si retrocedim fins
l\'any 1975 vorem que el pare dels dos, Miquel Santaeulalia,
també plantà una falla de pirates per a la plaça de la Mercé.
|
|
|
|
BENICALAP
Artista: José
Antonio Santaeulalia
Lema: Benimarché
Pressupost:
150.000 euros
Alçària:
16 metres
|
| La
falla |
El tema que planteja la falla "Benimarché"
tampoc és nou. Tot i que es podria catalogar dins dels motius més
originals dels que apareixen enguany. El mercat, les compres, el
consumisme i el comerç són els temes que tracta la falla. I el
coronament està format per dos dones de clase alta que han eixit
de compres.
Com a principal referent de falles amb el mateix tema trobem en
1984 la plantada per Miquel Santaeulalia en Bailén-Xàtiva que
amb el lema "El Mercat" parlava també de les compres.
|
|
|
|
L\'ANTIGA DE CAMPANAR
Artista: Germans
García Ribas
Lema: Viaje
con nosotros
Pressupost:
150.000 euros
Alçària:
18 metres
|
| La
falla |
Anar de viatge pot ser tota una aventura.
Este és el tema de la falla "Viaje con nosotros". Agafa
el títol d\'una cançó de l\'Orquesta Mondragón i fa paròdia
d\'algunes anècdotes del turisme. El coronament està format per
un furgó atrotinat amb una família fent turisme com a
passatgers. Baix, les platges, els hotels, els racons turístics i
els mitjans de transport seran el centre de tots els acudits
visuals que fan els germans García Ribas.
Es tracta d\'un tema molt actual i poc tractat en les falles de
categories importants que pot donar molt de joc.
|
|
|
|
REGNE DE
VALÈNCIA-
DUC DE CALABRIA
Artista: Emilio
Miralles
Lema: Medievo
II i falta una
Pressupost:
120.000 euros
Alçària:
17 metres
|
| La
falla |
És la segona falla que tracta un tema
medieval enguany, contant la proposta de Na Jordana. Però en
aquesta ocasió el tema s\'adequa a la ciutat de València i els
actuals personatges destacats en les falles es traslladen al segle
XI.
Al coronament apareix el rei Jaume I a
cavall entrant en València, guiat per un simpàtic àrab. Tot es
sustenta sobre unes torres dels Serrans que donen entrada a la
ciutat.
|
|
|
|
|
CONVENT
JERUSALEM
Artista: Paco
López Albert
Lema:
Històries de la Coentor
Pressupost:
225.000 euros
Alçària:
18 metres
|
| La
falla |
Històries de la Coentor és una
falla que parla de la història de les clases socials, dels luxes
i de les formes de vida. Coentor és una expressió molt
valenciana que fa referència a la ximpleria i a tot allò hortera
i kistch. La falla, per tant, és un fidel reflex d\'eixa estètica
i del barroquisme més exacerbat.
La composició mostra una plataforma a la
que s\'accedeix per una escala flanquejada per un gran cavall Pegàs.
Dalt, dos dones del segle passat amb voluminoses pameles i
para-sol en mà, passegen. En grans volumns del voltant es
representen les diferents etapes de la coentor, partint des de la
prehistòria. Este és un tema molt original que mai no s\'havia
tractat en una falla de la secció Especial.
|
|
|
|
CUBA- LITERAT AZORÍN
Artista: Luis
Herrero Gargallo
Lema: Nit
de Reis
Pressupost:
108.000 euros
Alçària:
16 metres
|
| La
falla |
"Nit de reis" és una falla que
parla del moment màgic en que apleguen a totes les cases els mags
d\'orient: Melcior, Gaspar i Baltasar. I així, apareixen en el
coronament carregats de sacs de regals damunt del camell. En la
part davantera de la falla, uns xiquets esperen en el llit l\'hora
d\'alçar-se per a descobrir els regals.
El tema dels reis d\'orient ja s\'ha tractat moltes vegades en
remats de falla. Sense anar molt lluny, aparegueren a la falla
municipal de 1989, de Miquel Santaeulalia. Però altres temes
nadalencs també apareixen prou en secció Especial. Cal recordar
que en 2002 la falla guanyadora, que va ser Sueca-Literat Azorín,
dedicà el motiu central a Santa Claus
|
|
|
|
|
NOU CAMPANAR
Artista:
Pedro Santaeulalia Serrán
Lema:
Qui espera desespera
Pressupost:
270.000 euros
Alçària:
28 metres
|
| La
falla |
|
Qui espera, desespera. Això, traslladat al
amor, es projecta en un remat colosal en el que el centre és una
escena de corteig amorós entre un home lleig a cavall que intenta
cridar l\'atenció a una jove dama farta d\'esperar als seu
pretendent ideal. Dalt d\'aquest excés de romanticisme, sobre la cúpula
d\'un fantasiós templet de quatre columnes, cinc músics posaran
nota de música a la escena.
L\'AVE no arriba a temps. Per això, farts
d\'esperar, molts decidixen agafar l\'estruç com nou sistema de
transport. En el saló familiar, una xica espera el moment del
truc de l\'alcaldesa perquè la nomene fallera major. Els seus
pares i el seu germà envejós (perquè ell també vol ser fallera
major) l\'acompanyen en la desesperació. En un poble rural hi ha
festa. Tots esperen trobar parella per a ballar però no serà
molt fàcil per a la més lletja, doncs els homes preferixen
ballar amb una ovelleta.
|
|
|
|
|
SUECA- LITERAT AZORIN
Artista: J.C.Molés
y J.P."Pepet"
Lema: La
que més dóna... la dona
Pressupost:
258.000 euros
Alçària:
24 metres
|
| La
falla |
Una xiqueta asseguda en un ocell fantàstic
és el centre de la composició. I al seu voltant, un arbre gegant
sustenta moltes aus coloristes. A la part més alta hi ha un grup
de xiquets de diferents ètnies i cultures. És un homenatge a la
dona.
Homenatges a la dona s\'han plantat pocs en les falles. Recentment,
Ramón Espinosa dedicà a la dona una falla per a la comissió
Cervantes-Padre Jofré. Però la casualitat fa que en 2004 hi haja
més falles encara que tracten el tema. Els monuments grans de les
comissions Santa María Micaela - Martí el Humà i Doctor Sanchis
Bergón - Turia també parlen de les dones, des de diferents punts
de mira.
|
|
|
|
|
LA
MERCE
Artista: Miguel
Delegido Cabrito
Lema:
L\'Àngel
Pressupost:
132.000 euros
Alçària:
16 metres
|
| La
falla |
És una falla que partix de precedents
molt representants en falles dels anys vuitanta i noranta, i al
mateix temps els presenta en una composició original i poc
tradicional. Una gran mandíbula plena de dents és el cos
central. I dalt hi ha una gàrgola terrorífica basada en les que
ja van fer Ramón Espinosa, Ángel Gómez o els germans Ferrer en
algunes de les seues falles. Com a element de coronament i marc de
la composició dos braços de monstre de dimensioons gegants
naixen directament del terra.
A l\'interior del monument es podrà accedir i un bon grapat de
monstres, que protagonitzen les escenes, ens parlaran dels
personatges d\'actualitat.
|
|
|
|
|
|
|
|
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Ser o no ser','
|
|
¿Es el mateix ser valencià que valenciano?.
¿És menys valencià un que l\'altre?
¿Fins a quina ambició podem considerar justa els valencians?
¿Podrem, alguna vegada, viure com a valencians a València?
¿Aconseguirem una Espanya plurinacional?
¿Existirem a l\'Europa?
¿És just despreciar aquest mitjà d\'expresió, quan hi ha tant que raonar?
Anònim
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENAFIGOS (L\'ALCALATÉN)','
|
|
Apareix com a alqueria del terme de Culla i, veient la inaccessibilitat del lloc, és fàcil deduir que la seua fundació obeiria a necessitats militars. Va pertànyer a la Setena de Culla tota l\'època medieval i moderna. Des del 1235 formava part del senyoriu de Balasc d\'Alagon i, a partir de la dècada de 1240, passa a mans de la seua filla, Constança i l\'home d\'aquesta, Guillem d\'Anglesola. Es desconeix la data de la carta de població però ja apareix citada en la d\'Atzeneta, de 1272. El 1303 és venuda amb la resta de la setena a l\'orde del Temple; el 1319 passa al senyoriu de la de Montesa.
El terme compta amb 3 nuclis de població: Benafigos, la Partida de Dalt i la Partida de Baix. Hi ha 194 habitants, de gentilici benafeguins. La batlia està regia pel PSPV que compta amb els 5 regidors que componen l’ajuntament. Un 90% de la població sap parlar valencià, segons consta en el cens de 2.001.
L\'economia es basa en el conreu dels cereals i l\'ametla.
Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa, Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dóna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts -- la de Dalt, la de Darrere i la de Baix; les tres amb magnífica qualitat d\'aigua -- i cims –- Coll del Vidre (1.083 m), la Penyarotja (1.063 m) Morral Blanc (1.021 m). La superfície no cultivada està coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.
Del seu patrimoni cal citar:
-L’església de sant Joan Baptista. Del s XIII. Parcialment restaurada en 2003.
-Museu parroquial, amb diverses obres, entre elles un retaule del XV.
-Museu Històric Arqueològic Municipal. Amb ampla mostra dels jaciments ibers de la zona.
-El castell, pràcticament desaparegut i part de la muralla integrada en les cases del poble.
-Ermita del sant Crist del Calvari.
-Ermita de la Verge de l’Ortisella. Amb hostatgeria. També es pot contemplar un magnífic exemplar d\'om. Encara que es va assecar, es pot apreciar l\'extraordinari perímetre de la soca.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la CV.
- El paisatge de la pedra en sec a Benafigos
- Guia virtual de la CV.
- Penya Independent de Benafigos
- Plana personal de Paco González
- Ports-Maestrat
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENAGUASIL (CAMP DE TÚRIA)','
|
|
La mostra més antiga de poblament la trobem en la Llometa de Figuetes, de l’Edat del Bronze. Fou fundada per la família musulmana Al-Wazir, durant l’època àrab va comptar amb castell i muralla. Els moros van roturar el terreny amb la xarxa de sèquies per aprofitar les aigües del Túria. El 1238 va ser conquestada per Jaume I qui va donar-la a Roderic (o Ferran, segons altres fonts) Díaz, qui va aplicar-li el fur d\'Aragó. Després passà a Artal de Luna, qui va conservar-la fins que va passar a Maria, la dona de Martí l\'Humà. El rei va donar-la en garantia d\'un préstec als jurats de València els quals tingueren la seua jurisdicció i el seu govern. Després va pertànyer al duc de Sogorb i per últim al de Medinaceli. Quan el 1.525 Carlos I ordena que es bategen tots els moros del Regne, els de Benaguasil, juntament als d\'altres poblacions, s\'alçaren en armes i es concentraren en aquesta ciutat, i es van retre a les cinc setmanes a les tropes reials, i se\'ls va condemnar a pagar 12.000 ducats. El 6 de març del 1.611 es va fer una donació de poders a Alonso Yáñez Dávila per a que establisca nous pobladors, deixant-li poder per a estipular censos, repertoris i particions de fruits; per l’agost d’aqueix any s\'hi establiren els nous pobladors en règim d\'emfiteusi, basats en els furs valencians per la despoblació patida arran de l\'expulsió dels moriscos, perquè el 1609 comptava amb 387 famÌlies, el 1646 només en quedaven 115 (uns 500 habitants). El 1.614 degut a que se\'n van alguns pobladors i resten terres sens establir, Enric Ramon Folch, duc de Cardona i Sogorb, anomenà nou procurador --Antoni Manel Castro-- per a aquests establiments. En les Corts valencianes de Felip IV del 1.626 l\'església parroquial demana l\'exempció de pagar el dret d\'amortització i segell de 1.000 lliures i demana que les rendes de la baronia destinades al pagament dels censals dels prèstecs del rei Martí, apropiades pel duc de Sogorb, siguen restituïdes a dit pagament. Durant les Germanies els beniguasilers van unir-se majoritàriament a la revolta.
També es coneguda com Beniguasil, la qual cosa explicaria el seu gentilici: beniguasilers. Les votades de 2003 donaren 7 regidors i la batlia al PP. El PSPV n’obtingué 4, 1 l’Entesa i 1 UV. Hi ha tres nuclis de població: Benaguasil, Vilanova i Vall del Túria i en 2002 s’hi censaren 9.408 persones. Un 80,45% dels habitants declararen saber parlar valencià en el cens de 2.001.
Durant la postguerra Benaguasil roman pràcticament despoblada per l’emigració cap a França, Alemany i Suïssa. Pels anys seixanta del segle passat, s’hi estableix una indústria tèxtil que dóna vitalitat al sector; també la construcció assoleix certa importància. Actualment, a banda de l’agricultura, l’economia es basa en la petita empresa familiar que abasta els diferents sectors de producció.
Es troba al marge dret del Túria en un territori totalment pla si llevem el tossal on s’ubica el tossal de Montiel.
Quant al seu patrimoni:
-Església de l’Assumpció de nostra senyora. S XVIII
-Ermita de la mare de Déu del Pilar.
-Monestir de Gratia Dei.
-Santuari de la mare de Déu de Montiel.
-La Partida de la Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba. Rehabilitada i convertida en zona d’esbargiment.
-La Partida de la Pea, on es conserven les restes d’una antiga posada.
-Els típics “catxirulos”, construccions rurals que en el passat estaven lligats a la ramaderia i a l\'agricultura de secà.
-Restes dels masos típics, del s XVIII, del Camp de Túria. Molt abandonats.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Centro cultural islámico de València
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
- Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENAGÉBER, LOS SERRANOS (Benaixeve, Els Serrans)','
|
|
Com a part integrant del senyoriu de Xelva, fou donat a Pere Fernández d\'Azagra per Jaume I. A mitjan segle XIII passà als estats de la casa de Xèrica. Es va separar de Xelva el 1534. El 1563 tenia 38 famílies morisques; 40 el 1572 i 36 el 1602. Darrere l\'expulsió el 1609, el senyor territorial en Jaume Ceferí Ladrón de Pallàs, va concedir carta de població als nous pobladors, el 25 de maig del 1610, amb unes condicions econòmiques d\'especial duresa. Els segles XVII i XVIII estigueren marcats per diversos plets entre els vassalls i els senyors per qüestions relatives a les rendes senyorials. El 1827 es va dur a cap la cessió dels drets dominicals de tot el vescomtat de Xelva, però no es va completar fins el 1865. Per la construcció del pantà de Benagéber en la dècada de 1.940 (quan comptava amb uns 500 habitants), Benaixeve va restar cobert per les aigües, i la seua població va ser traslladada a un poble de nova planta dependent de Paterna de la qual ha obtingut recentment la segregació i ha assolit ajuntament propi amb el nom de Sant Antoni de Benaixeve.
Actualment hi viuen 204 persones governades pel PP, que en 2003 obtingué 4 regidors per 1 del PSPV. El seu topònim oficial és Benagéber i la parla, com a la resta de Els Serrans, castellana. Un 19,35% dels habitants declararen en el cens de 2.001, saber parlar valencià.
El poble, de nova planta, ja que s’ha aprofitat el poblat construït per al personal que va fer les obres del pantà per a la seua ubicació actual, ofereix una singular estampa amb els seus edificis de mitjan segle passat en un terreny boscós. El terme és ric en paissatge, paratges i senders.
El seu patrimoni històric va desaparèixer sota les aigües; el que hi ha forma part de l’arqueologia industrial encapçalat per la pròpia presa, la fàbrica de ciment, les escoles, els edificis d’administració, etc. També citarem:
-Església de la Puríssima Concepció, de 1950.
-Ermita del Pilar
-Ermita de sant Isidre
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
- Ruralturia
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La democràcia, la llei D’Hont i el vot útil ','
|
|
La democràcia, la llei D’Hont i el vot útil
“La democràcia és el menys dolent dels sistemes, exceptuant-ne tots els altres”, diuen que va dir Sir Winston Leonard Spencer Churchill. És una cita molt coneguda, i referida, en defensa del sistema democràtic. La democràcia pot ser el menys dolent dels sistemes, o no; però és un sistema dolent, imperfecte; tot i que, perfectible. Com tot allò que fem els humans.
Però, què és la democràcia?
D’entrada hem de dir que -sense anar-nos-en als orígens de la democràcia, la de la polis grega, segons què ens conten els historiadors- hi ha diferents sistemes que són coneguts com a “democràcia”; des d’aquella que en deien orgànica, passant per les monarquies, més o menys parlamentàries, per les repúbliques -socialistes, democràtiques, federals, o simplement de gentilici-, etc.
Però, a més, a l’interior de cada sistema polític trobem, també, diferents mecanismes de còmput dels vots, que són, sembla ser, la base de poder del poble en una democràcia. N’hi ha que primen les majories, n’hi ha de compensats que ponderen el pes de les minories, etc.
Encara més, a l’hora de votar, ho podem fer amb llistes obertes o tancades. Hi ha eleccions en què, segons el destí del vot, es fa amb llistes obertes (el Senat espanyol, per exemple) o amb llistes tancades (el Congrés espanyol).
Per cert, a tall d’exordi, he de dir que no he vist cap campanya institucional que explicara com s’havia de votar al Senat, que s’hi podien posar fins a tres creuetes, i que no havien de ser, forçosament, a candidats del mateix grup polític. Però això deu ser, perquè tothom té bastant clar que el Senat és una cambra inferior. O no ho és?
Aquests papers, aquestes paperetes, ens farien més paper com a arbres que no haurien hagut de deixar de ser-ho. I, parlant de paperetes, aneu amb compte, perquè els sobres que ens envien, a casa, els partits polítics perquè anem a votar amb el vot preparat estan trucats: tenen tonalitats de color diferent, de manera que l’interventor corresponent pot intuir quin és el vostre vot secret.
Però, tornant a les democràcies possibles, i a les impossibles, considere que ens hem de plantejar algunes coses.
En primer lloc, la qüestió de la participació. En moltes eleccions, aquesta supera, de poc, el 50% del total del cens electoral. En aquesta darrera a Corts Generals n’hi ha hagut molta, i no ha arribat al 80%. Això vol dir que, generalment, un poc més del 50% de la gent escull, designa (?), el 100% dels representants polítics (regidors, diputats, parlamentaris,...). No seria més equilibrat tenir en compte, també, el percentatge d’abstenció i deixar-hi buits els escons corresponents?
D’altra banda, hi ha la llei, segons la qual els vots emesos són traduïts en escons. En el cas de les nostres eleccions, la llei D’Hont, que afavoreix els partits majoritaris. És un greuge, doncs, per als partits minoritaris. Greuge al qual s’afegeix la barrera del percentatge (3% o 5%, segons els parlaments) que ha de superar un partit per poder entrar a formar-ne part.
Si eliminem aquesta barrera, en qualsevol de les eleccions que han estat realitzades a l’Estat espanyol, veurem com, el parlament resultant és sensiblement diferent, molt més plural, molt més acostat a la realitat sociopolítica de la nostra població. Però, encara més espectacular és el salt que fan algunes formacions que, de no obtenir cap representant passen a obtenir-ne tres o quatre, segons els casos. I, més lacerant encara, és el fet que, de vegades, la barrera ha quedat a uns centenars de vots, en una comunitat autònoma com la nostra.
Una altra qüestió és la de les circumscripcions electorals, que converteixen una elecció única –com és el cas de les eleccions generals espanyoles- en cinquanta-dues eleccions diferents. Eleccions diferents que, al remat, relativitzen –anul·len, diria jo- la màxima “una persona un vot”. El vot dels electors de circumscripcions poc poblades té més pes que el d’una circumscripció molt poblada.
Així es donen casos en què hi ha més d’un partit guanyador, en les passades eleccions catalanes, per exemple: el PSC-CpC va obtenir més vots, però CiU va obtenir més escons. I, aquest, no és l’únic cas en què ha ocorregut això.
Ara entenc per què alguns grups polítics criden al vot útil: hi ha un vot inútil. Només a la circumscripció de València n’hi ha hagut 160.537 (vots vàlids), 15.946 (vots nuls), i 918.829 (abstencions). En total 1.095.312 de vots inútils: si hi apliquem la llei D’Hont, significarien uns 15 escons.
Post Scriptum: com és que si Unió Valenciana no es presentava a les eleccions (no hi havia paperetes d’aquest partit) segons el recompte oficial del Ministeri de l’Interior en va obtenir 57.830 vots? Hem de parlar de tupinada?
Salvador Pallarès-Garí
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENASAU (EL COMTAT)','
|
|
Població d\'origen musulmà. Fou ocupada a mitjans del segle XIII per Jaume I, qui va mantenir la població àrab. En aquella època degué estar emmurallada, encara que no ens ha arribat cap resta de la suposada muralla. Amb la sublevació d\'Al Azraq i la subsegüent expulsió, gairebé es va despoblar. A partir del 1.535 entrà a formar part de la rectoria d\'Alcoleja, de la qual es va separar posteriorment. La població ha minvat contínuament per l’emigració vers els nuclis industrials més propers com Alcoi i Cocentaina.
El govern municipal emanat de les votades de 2003 correspon al Bloc que té 4 regidors; el PSPV en té 1. En 2002 s’hi comptabilitzen 196 habitants de gentilici benasauers. Un 93,12% parla valencià.
Ubicat en un terreny molt esquerp, compta amb paratges com Ares del Bosc, despoblat morisc o el naixement del riu Frainós. Altres excursions són les que, per la Serra Serrella, ens acosten fins la Coveta de les Tres Creus o a la Fonteta Picó.
Torre
El seu patrimoni es concreta en:
-Església de sant Pere. Del segle XVIII, restaurada recentment.
-La Torre del Palau dels barons de Finestrat. És l\'única construcció que roman del que hagué de ser un palau fortificat.
-Ermita de santa Maria dels Àngels d’Ares. S XVII – XVIII.
El seu plat típic és la pericana.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Cederaitana
- Guia virtual de la C.V.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (V) per Jaume Anguera','
|
|
El parc olímpic i el Taekwondo
Com tots recordem, Seül va ésser la ciutat elegida per celebrar el Jocs Olímpics en l’any 1988. Visitem en aquesta ocasió el parc Olímpic amb el nostre amic Young-Jik.
La porta de benvinguda al parc serveix d’entrada a una pista de patinatge en línia on hi trobem molta gent de totes les edats aprofitant un fastuós dia de tardor del mes de Novembre. El parc és un grat indret per passejar tranquil•lament i observar el gran regal de colors entre ells el més impactant, el de les fulles roges de l’arbre Acer plamatu Thunb.
Per parlar d’esports quin millor lloc que aquest parc olímpic. Hui intentarem saber més d’un esport que a Espanya es troba ja força arrelat: el Taekwondo, esport d’exhibició en els jocs de Seül’88 i olímpic en Barcelona’92. I qui millor que tot un expert i mestre en aquesta disciplina oriünda de Corea com Young-Jik cinturó negre quart DAN i fill també de mestre vuitè DAN. Podríem dir que Young-Jik ha nascut amb el Taekwondo, el porta a les seves venes ja que el pràctica des de el dos anys.
Aprofitem per xerrar sobre aquesta disciplina preguntant-li quin és el significat etimològic de la paraula Taekwondo. Aquesta paraula prové del xinès (tal i com ja hem comentat en anteriors relats, no va ésser fins als voltants del 1440 quan el rei Sejong el Gran va crear l’alfabet coreà anomenat hangeul) i significa: Tae vol dir peu, Kwon puny i Do camí en el sentit de manera de fer.
Per tant, Taekwondo ensenya com utilitzar peus i puny. La seva correcta pronunciació és “Tekuondo”. Young-Jik ens explica que antigament (segle IV a.C.) el Taekwondo era un art marcial d’us militar i que fou utilitzada en la que es coneix com la etapa dels tres regnes coreans: Koguryo, Paekche i Shilla. Segles més tard, ja en la dinastia Choson (1492-1910) l’espasa era l’arma més utilitzada i va deixar una mica apartat el Taekwondo fins que en els nostres dies es revifa com un esport àmpliament divulgat.
En Corea, des de petits, els xiquets el practiquen i en la universitat també està molt estès fins el punt que existeix una carrera com la nostra INEF espanyola però dedicada exclusivament al Taekwondo. Un aspecte interessant que em comenta es que a part de l’activitat que suposa aquesta disciplina, li ha aportat valors morals: respecte al mestre i als companys, ajudar al dèbil, evitar prepotència, seguretat en situacions difícils i control d’emocions.
Tot i que a Europa i particularment a Espanya hi ha bons mestres nacionals, hi ha un aspecte que ens diu falta, l’essència coreana, la cultura coreana. Es per això que molts mestres viatgen a Corea per perfeccionar-se no només en la tècnica sinó en aquest aspecte tant important com és l’arrel i essència. Finalment, ens recomana que per estar sa de cos i ment practiquem el Taekwondo.
Jaume Anguera
( Vinarós news)
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Cap de setmana a la Font Roja','
|
|
Quants i quins desgavells es veuen en un simple passeig per la Font Roja d\'Alcoi, des que la seua gestió ha quedat en mans d\'esta gent que diu governar-nos.
He estat este cap de setmana a Alcoi, més concretament al Parc Natural de la Font Roja... potser fins i tot fugint dels impossibles passejos per València, ja mancats de tota harmonia davant tanta barbàrie urbanística.
I qué em trobe? Doncs més del mateix... fea ja anys que no anava per l\'esplendid carrascar de la Font Roja, i quina fou la meua sorpresa quan em vaig trobar l\'edifici del santuari d\'inicial estil neoclàsic, amb una més que dubtosa restauració, cobert de plaques de marbre i de finestres i baranes d\'un vidre fora de to en un entorn tan rural com el de que vos parle. I encara més... segons algun fill de masover ens comentà, la genial obra de recobriment de l\'antiga hospederia ha costat 1800 milions de les pessetes antigues... i fa vora 8 anys que l\'edifici es manté buit i sens ús, a l\'espera d\'una utilització definitiva... ¿com va això, tio Pau?
Més adalt, qui haja visitat el paratge en el passat recordarà unes casetes, on s\'ubicava el centre d\'informació del parc i un entranyable baret, on podies fer-te un \"carajillo\", un bocata de blanc i negre o degustar algun licoret d\'herbes típic de la zona. Doncs bé, tal baret i tal entranyabilitat han desaparegut sota la prepotència de les màquines i l\'especulació... allà sols resta la façana de l\'antic edifici, a punt de ser reconstruït en forma d\'hotel de luxe de 200 places... efectivament, sembla la construcció més adequada per un antic santuari i un Parc de dimensions tan reduïdes com ho és el de la Font Roja.
La masia-alberg on solia anar (\"El Teularet\"), ha tancat les portes definitivament, i ha sigut comprada per una parella d\'holandesos, i les demés masies passen com poden; \"El Pinar\", amb una desesperada divisió en apartaments, que li permet al seu amo, nét dels antics habitants, sobreviure a la nul.la redibilitat de l\'ametlla, i l\'altra, la de \"Tetuàn\", espera resignada que si li enfonse el sostre un dia d\'estos.
Així tenim uns milions tirats a les mans del mal gust arquitectònic i a les butxaques d\'algú que de ben segur està rient de tots nosaltres, torcant-se la mel que li anirà xorrant pel bigot, com dia la cançó.
I allà ha quedat l\'ermita amb la Mare de Déu dels Lliris arraconada, davant les barbàries, també en Alcoi, de la nefasta gent que diu governar-nos... perque, com no, tot això ha sigut per obra i gràcia del mateix partit que governa a València capital, a la Generalitat i al mateix municipi d\'Alcoi...
I davant d\'açò, la pasivitat secular dels valencians, que assistim atònits i cegats a l\'expoliació dels nostres paisatges, monuments i cultures...
Si els vots i majories absolutes justifiquen ja qualsevol burrera, si els governants elegits no tenen absolutament cap mida ni límit imposats pels propis ciutadans que fiscalitzen cadascuna d\'estes decisions, es trobem doncs davant una evident dictadura... dictadura dels vots, podriem dir-ne.
Solució? Cultura, cultura i més cultura. Primer que res cultura dels votants del PP... està bé que sigau fidels a un partit i una ideologia... el que resulta inexplicable és que justifiqueu l\'injustificable, i no sigau mínimament crítics amb els líders que heu elegit... potser seria bò que es plantejareu què teniu en realitat a vore amb eixa gent que ostenta escons i vares d\'alcaldia...
I cultura dels governants... no deixa de suposar una alta traïció al País el que esteu fent, aprofitant tanta ignorància per comprar i vendre el que és de tots, esteu bojos pels diners i l\'interès particular, per l\'amiguisme i la corrupció...
La Mare de Déu dels Lliris ens empare a tots....
AMEN
Opinió enviada per Anònim
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Copa Amèrica en castellà i en anglès','
|
|
Un enorme cartell dóna la benvinguda a l\'Estació del Nord de RENFE de València als futurs visitants de la Copa Amèrica... per al nostre Ajuntament sols seràn benvinguts els visitants de la resta d\'Espanya i els anglesos, ja que les llengües emprades al cartell són, com ja es podeu figurar, exclusivament el castellà i l\'anglès.
Anem fent-se a la idea que de nou la nostra dignitat com a poble i la nostra cultura quedaran una vegada més bandejades per la gent que diu governar-nos i representar-nos.
Mentre, vegem com altres esdeveniments de ciutats pròximes -Fòrum de Barcelona- s\'alcen potents recolzant-se en l\'estima del que és propi per festejar, res més i res menys, la trobada entre cultures... s\'imagineu un fòrum de cultures organitzat per la nostra alcaldessa? Quines cultures faria que es trobaren? A la vista del cartell de la RENFE potser que les úniques cultures dignes per als nostres governants siguen l\'anglo-saxona i l\'espnyola-castellana...
Els autòctons, que també contribuïm amb els nostres impostos a pagar el cartell de la RENFE i els milers d\'atacs quotidians a la nostra cultura, continuarem en la penombra, quasi com si no existirem, salvaguardant una llengua i cultura que els nostres dirigents s\'encaboten en anul.lar.
Requiem per la cultura valenciana. Amén.
Opinió enviada per Anònim
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENASSAL (L\'ALT MAESTRAT)','
|
|
Possiblement l’origen de Benassal siga musulmà i el seu topònim “Avinassal”, significaria “el fill del meler”. Històricament va formar part de la nomenada tinença de Culla, per això fou senyoriu de Balasc d\'Alagon per cessió de Jaume I en 1235; el senyor donà carta pobla el 3 de gener del 1239 al lleidatà Berenguer de Carratalá qui poblà amb 50 pobladors provinents de les comarques catalanes centrals. Aleshores passà a la filla de Balasc, Constança i al seu marit Guillem d\'Anglesola. Son fill va vendre tot el terme el 1303 a l\'orde del Temple i, en dissoldre\'s aquesta, s\'incorporà al senyoriu de l\'orde de Montesa que es va encarregar d’emmurallar-la; roman sota domini de l’orde fins 1592 en què s’incorpora a la Corona. En el s. XVIII es va convertir en una encomanda diferent de la de Culla. En la guerra de Successió fou partidària de Felip V i en el XIX fou zona d\'actuació carlina.
La denominació oficial és Benasal i els 1.413 habitants –dades de 2002--, de gentilici benassalencs, es reparteixen en dos nuclis de població, Benassal i Font En-Segures. La batlia la detenta el PSPV amb 3 regidors, 4 en té el PP i 2 AB. El 93,83% parlen valencià segons cens de 2.001.
L’economia ha estat tradicionalment ramadera. També abasta importància el balneari de Font En-Segures i l’envasament de les seues aigües.
Darrerament s’hi explota el turisme rural propiciat per la complicada orografia del terme, de 79,2 km2, que dóna paratges de gran bellesa com ara: el barranc de Fos, el Rivet, bosc de carrasca, habilitat per al’esbargiment; la Cassassa, antiga alqueria islàmica, la Nevera, la font Ombria o l’inaccessible riu Montlleó, entre d’altres.
La Mola
Quant al seu ric patrimoni citarem:
-Museu Arqueològic de l’Alt Maestrat. Ubicat en La Mola, edifici de 1250, construïda per a vivenda de Berenguer de Carratalà.
-Església de la Verge de l’Assumpció. Barroca, amb important col·lecció d’art sacre que es pot visitar al Museu d’Art Religiós. Destruïda en la guerra de 1936/39 i restaurada en els anys cinquanta del segle passat.
-Els Carrerons. Barri antic, ple de cases del segle XVIII.
-La Mola, nucli primitiu de la població amb restes de la muralla amb:
oLa Costureta, antiga escola i ajuntament.
oLa Casa de la Mola
oL’Arc de la Mola
oLa torre Rodona.
oLa torre d’en Garcés.
oLa torre de la Presó.
oNombroses restes de la muralla, integrades en els edificis i carrers del poble.
-Ermita de sant Cristòfol. S XVIII-XIX
-Ermita de sant Libori 1950
-Ermita de sant Roc 1567
-Capella de la Magdalena. S XX.
-Diversos edificis modernistes.
-Castell de Corbons, o de l’Alcorba. Anterior a la conquesta. Absolutament arruïnat.
-Un bon grapat de masies fortificades molt abundants al Maestrat de les quals esmentarem:
oLa torre de Pere Joan.
oLa torre de Beltrans.
oLa torre de Bulc.
Quant a la gastronomia destaca la de la matança del porc i els formatges de cabra i ovella i, com a plats típics, el tombet, les mandonguilles de carn, ajoarriero i les pilotes de carnestoles. Entre les postres, la collà, els pastissos de confitura, els rotllets d’aiguardent, torrons i massapans.
L’artesania es concreta en la manufactura del vimet, una vegada desaparegudes la del ferro, les espardenyes i els teixits.
Cal citar, per acabar, la figura de Carles Salvador que, malgrat haver nascut a València, és considerat el “mestre de Benassal” i és una de les figures més estimades al poble, on va impartir docència com a mestre de1916 a 1934 i on va escriure la part més important de la seua obra literària i filològica.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Aspectes de Benassal
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la CV.
- Les murades de Benassal
- Plana personal de Paco González
- Ports-Maestrat
- Club de Muntanya de Benassal
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: L\'horripilosa realitat del Balneari de Les Arenes ','
|
|
Vaig estar l’altre dia dinant una paella de col i abadejo, i mirant una esplèndida mascletà napolitana a la platja de València, molt propet del que en un temps fou el Balneari de Les Arenes.
I vaig contemplar també el disbarat urbanístic que el nostre Ajuntament ha mamprés allà mateix, privatitzant un bé públic i permetent que una empresa privada derruira fins deixar sols les columnes l\'unic pavelló que quedava, botant-se el nivell de protecció marcat per la llei per a este tipus d\'edificis, que obliga a mantindre finestres, distribució interior i teulada. A més, i a través d\'una concessió de l\'Ajuntament, l\'empresa privada que construeïx l\'hotel ha pogut fer dos altures més sobre les que inicialment foren aprovades, fins un total de cinc. Per suposat, al xicotet hostaler només se li continuen permetent-ne tres... però sembla raonable que amb el temps i les presions d\'este sector, s\'aproven les cinc altures per a tota la platja... tindrem així un nou estímul per a que els propietaris de les encisadores casetes valencianes dels voltants de principis de segle siguen enderrocades per traure\'n el màxim benefici, i un projecte de xicotet Benidorm en una platja urbana en principi ampla, lliure de grans edificacions i lluminosa.
Vaig vore també de camí, al tornar-me’n en tramvia cap al centre, com just darrere del futur hotelàs de cinc altures i de cinc estrelles (sí, també cinc) apareixien cases abandonades, i gent visquent en elles en un estat de pèsima pobresa... fogueres a la porta del carrer, roba estesa als arbres, pudor i inmundísia... eixa és la situació que està propiciant la nostra alcaldessa i que estan permetent els seus votants... degradació intencionada per facilitar una especulació perfecta... i a la platja de Les Arenes de València es veu tan clar com si llegirem un manual del \"perfecte corrupte\".
Vos convide a vore algunes de les fotos (accesibles a la guia fotogràfica de carrers QDQ, en internet
) de com era l\'edifici just abans de la construcció -o duriem dir destrucció- de l\'hotel de les Arenes, i per a que reflexionem tots sobre les possibilitats que tenia l\'edifici... ¿què tal una biblioteca pública vora el mar? ¿qué tal una sala de concerts que amenitzara les plàcides vesprades i nits meditarrànies? ¿què tal un complexe esportiu al costat de la platja que a preus populars ampliara l\'oferta dels banyistes? ¿Qué tal un museu sobre la història de les civilitzacions que han habitat el mediterrani? ¿Què tal la rehabilitació integral del Balneari tornant-lo a l\'ús original? ¿Què tal un gran teatre vora la platja?...
Llàstima que el somni siga ara tan inútil davant la lletja realitat de la platja de València... de la peculiaritat i singularitat d\'un edifici ja furtat als valencians, hem passat a l\'horripilosa vulgaritat d\'un hotel de cinc estreles...
Entonarem de nou un rèquiem per la nostra costa. Amén.
Opinió enviada per Socu
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: No podem salvar el desert','
|
|
L\'altre dia vaig passar amb la bicicleta per una de les carreteres més boniques que em queden a prop de casa, la que porta des d\'Orpesa fins a Cabanes, recorrent el paratge de Les Santes, a la banda nord del Desert de Les Palmes.
Feia dos mesos que no hi passava i mai haguera pensat que la darrera volta que havia atravessat aquell paratge seria la última vegada que tindria la oportunitat de veure\'l com sempre l\'he conegut, tranquil, verd, boscós, presidit pel Castell de Miravet.
Les màquines han començat a treballar de valent. Han obert amples vies de terra, segat molts arbres, picat molta pedra per tot arreu. Allí queden les xicotetes pancartes dels defensors de la terra com a volàtils senyals del que un dia va estar la protesta dels qui estimàven aquest paratge únic arrassat pels especuladors. Xicotetes pancartes, llançols o pintades que prompte també desapareixeran, aixi com molts més pinars , bancals d\'ametllers, oliveres i no sabem si alguna de les espècies animals que habiten als ullals dels voltants de la Font de Miravet .
És trist, però és prou segur que la propera volta que hi passe el paisatge tornarà a canviar i serà un altre colp més diferent de com el vaig veure l\'altre dia i així fins que els vials, i el so dels camions, automòbils i contenidors i fins i tot els avions que sobrevolaran la zona canvien per sempre les olors, les imatges i el soroll dels pardalets que escoltaves quan transitaves en la teva bicicleta aquella meravellosa i revirada carretereta.
Roger Mira. Castelló
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENAVITES (CAMP DE MORVEDRE)','
|
|
S’han trobat inscripcions llatines, la qual cosa demostra el pas del romans. L’origen del poble sembla ser el resultat de l’agrupació de diverses alqueries musulmanes sota el nom d’Ibn-Abidis. Després de la conquesta fou donada per Jaume I a Bernat Matoses, la família del qual el vengué el 1394 a Bernat Vives de Canyamars. Posteriorment passà a mans del Consell de València, que més tard el va vendre a la Corona. El s XV tornà a ser lloc de senyoriu, pertanyent als comtes d\'Almenara i Cocentaina, els quals ordenaren la construcció de la Torre de la Senyoria. El 1619 fou venut a Pere Eixarch de Bellvís; el 1624 fou convertit en comtat i el 1628 en marquesat. Pertangué a aquesta família fins la supressió dels senyorius el 1814. Durant el segle XIX s\'afegiren al municipi una sèrie de llocs confinants, dels quals destaca l\'annexió de Benicalaf el 1856, que va donar lloc a diversos conflictes amb Faura i Benifairó, amb motiu de les aigües de reg.
Al llarg dels segles, la vila ha conegut diversos noms tots ells variants de l\'actual: Benedites, en 1795, així ho va anomenar Cabanilles, també es va escriure Benidites i Benedictes fins a arribar al nom actual : Benavites. En les municipals de 2003 el PSPV obtingué 4 regidors i la batlia; el PP té 3 regidors. La població ascendia en 2002 a 627 habitants. El gentilici de la seua gent és benaviters.
L\'economia local la es basa totalment en l\'agricultura. Tota ella de regadiu, amb la taronja com a producció més important seguida per les hortalisses i els arbres fruiters. La manipulació i comercialització de la taronja configuren altres sectors econòmics importants.
Està situada al nord-oest de la Vall de Sego amb un terme de 14,1 km2, en el que es troba el barranc d’Argines, que en el passat delimitava les diòcesis de València i Sogorb i avui fa de frontera entre les comarques centrals i les del nord.
Monumentalment:
-Església de Nostra senyora dels Àngels. Segle XVIII.
-La torre. Segle XV, encara que alguns investigadors la daten en el XIII. Té una altura de 25 m i degué formar part d’una fortificació. En la seua construcció s’utilitzaren làpides amb inscripcions llatines i hebrees. Perfectament restaurada i conservada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la CV.
- Gremi de Campaners valencians
- La vila de Benavites
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENEIXAMA (L\'ALCOIÀ)','
|
|
El primer senyal de poblament es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent al terme de Biar. Fou integrada a la corona aragonesa per Jaume I mitjançant el pacte del 1245. En 1248 s’esmenta Beneixama en el Llibre de Repartiment indicant que serà poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276 el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d’Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el segle XV es va veure molt afectada per les guerres amb Castella. El 1448 Alfons el Magnànim va atorgar el títol de vila. En el XVII, roman gairebé despoblada. El XVIII és un segle de creixement; en 1777 assoleix la independència eclesiàstica i el 14 de desembre de 1795 l’administrativa amb la definitiva separació de Biar, per decret de Carles IV.
A principis del segle passat va sofrir una baixada demogràfica per l’emigració cap a nuclis industrials propers com Villena o Alcoi, i més llunyans com Barcelona o València. Després un bon aprofitament de l’agricultura ha propiciat el creixement de la població que, en 2002, ascendia a 1816 habitants, de gentilici benixamuts, repartits en dos nuclis de població: Beneixama i El Salse. Les municipals de 2003 donaren 5 regidors al PP i 4 al PSPV. Un 89,34% de la població sap parlar valencià, segons cens de l\'any 2.001.
L’economia es basa en l’exportació dels seus productes agrícoles: fruites, vins i aiguardents.
Al seu terme, de 34,6 trobem paratges naturals com la Rita i la Talaeta i s’hi ha instal·lat la Ciudad de las Estrellas, espai destinat a l\'observació i gaudi d’activitats astronòmiques i mediambientals.
Els seu patrimoni comprèn:
-L’església de sant Joan Baptista, de 1841, neoclàssica amb dues torres bessones i bella cúpula central.
-Torre de Beneixama, musulmana. Fortificava l’alqueria a què pertanyia.
-Torre del Negret, de la mateixa època i també dintre d’una alqueria. Ambdues són citades en el Llibre de Repartiment.
-Ermita de la Divina Aurora. Aixecada sobre l’anterior església en el segle XVIII.
-Ermita de sant Vicent Ferrer – El Salse. 1847.
-Ermita del santíssim Crist. 1867.
-Antic convent. Actual Escola Llar.
-Museu Poeta Pastor Aycart.
-Molins arreu del terme, vestigis d’antigues activitats econòmiques.
-Escasses deixalles del castell i la murada que no deixen saber si fou castell o alqueria fortificada.
-Pou de neu en la Solana.
El seu plat típic és el figatell.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- ADAV
- Castillos y fortalezas de la CV.
- Ciudad de las Estrellas
- Grup de muntanya Beneixama
- Guia virtual de la CV.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': CARTES AL DIRECTOR: Alacant és important... o això diuen.','
|
|
\"Alacant ciutat és el resultat vulgar (desgraciadament) de l\'especulació ferotge i de la falta d\'una política cultural que haja dignificat la cultura pròpia\"
Hui mateix he estat Alacant... i allò és com si hagués caigut una bomba nuclear; a més del difícil que és relaxar l\'ànima en un paratge de per sí ja àrid, la ciutat és horrorosa (de les més lletges d\'Espanya, darrere de Cartagena i alguna més, segons comentava gent forastera que venia amb mi)... i allà el desastre urbanístic continua, lluny de corregir-se... així, als desficaciats edificis d\'excesiva altura que es carregaren allà pels \"maravillosos 60\" per sempre part del centre històric d\'Alacant i la seua franja marítima, s\'uneix ara l\'horrible ampliació de l\'edifici de l\'Ajuntament (vidre novedós al costat de la pedra antiga), i el projecte absurde del palau de congressos que acabarà per carregar-se la perspectiva actual del Benacantil i el Castell de Santa Bàrbera....
Això per no parlar del desert cultural que suposa Alacant en quant a cultura valenciana, que a la ciutat es viu com una cosa aliena i amenaçant. Inclús allà un ciutadà o un botiguer semblen sentir-se insultats quan empres el valencià per dirigir-te normalment... tot això per no parlar de l\'estèril i fraticida polèmica entre València i Alacant; així, el puta-València flota en l\'aire deixat anar, sense cap reacció voluntariosa per part de l\'Administració.
I més encara: allà, la delegació de Canal 9 es rotula orgullosa en castellà, ”la lengua del Imperio, por supuesto”.
Alacant és, doncs, \"territorio conquistado\" en tots els aspectes, resultat vulgar (desgraciadament) de l\'especulació ferotge i de la falta d\'una política cultural que haja dignificat la cultura pròpia....
I això acabarà sent València, i el País sencer si Déu ni els propis valencians no ho remeiem, valencians deixats anar per uns polítics cegats, mancats de la més mínima sensibilitat per coses tan subtils com \"cultura\", \"harmonia estètica\", \"ecologia\", \"respecte al passat\", \"desenvolupament sostenible\", \"arbre\", \"mar\", \"riu\" o \"platja\".
Per cert, no sé si ho endivineu, però a Alacant governa el mateix partit que a València ciutat i a València País. (xe, tú, qué coses!)
Que Déu ens asistisca a tots.
Salutacions.
Opinió enviada per Socu
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: PRESENTACIÓ','
|
Potser
la cosa més difícil que m\'han demanat fins el moment és que fera una
mena de presentació del que faig per al Parlem. Clar que també és difícil
esbrinar quina quantitat exacta correspon a la mesura que fa servir ma
mare en les seues receptes de cuina - mira que ho intente però això de
"el que admeta" se’m resisteix, la veritat.-
Com
pot presentar-se algú que passa hores i hores parlant sola i que després,
a més, dóna forma de monòleg a les seues paranoies perquè la resta
de la gent descobrisca coses que mai no li contaria a ningú? Què
pensaria el meu ginecòleg si sabera que li he dedicat un monòleg? o ma
sogra, o la meua cunyada?
o el veí del cinqué? En fi, sempre em queda l\'esperança que el
que dic quede exclusivament entre els lectors que segueixen setmanalment
els meus textos a través d\'Internet.
I
ara us preguntareu per què es dedica una a fer monòlegs? I per què
no? Entre anar els divendres de vesprada a classe de treballs manuals o
quedar-me en casa davant de l\'ordinador fent monòlegs vaig optar per la
segona opció, entre altres coses perquè per a què collons vull jo
tanta figura d\'escaiola pintada. També estava l\'opció d\'apuntar-me a
un gimnàs però sóc sedentària, què anem a fer-li? Els mags d\'Orient
em van portar enguany un xandall i encara el tinc sense estrenar -
aquest Gaspar també sembla mentida, tants anys venint a casa i encara
no coneix els meus gustos -.
Així
doncs, i una vegada elegida l\'opció d\'escriure monòlegs calia
aprofitar i plasmar per escrit tot allò que m\'angoixava des de la meua
infantesa, com per exemple per què teníem permís per xafar les
formigues negres però calia respectar les roges? o per què ma mare no
podia posar-m\'ho fàcil i preguntar-me directament si tenia la regla en
lloc de dir-me si havia vingut "la tia de França"? Preguntes
i més preguntes que mai s\'acaben perquè, per què collons cal buscar
un terme tan complicat com el de "mobbing" per referir-se al
fet que t\'estan putejant clarament en el treball? Dic jo que serà perquè
resulta més de disseny, té més glamour... vés a saber!
Doncs
coses com aquestes són les que em porten cada setmana a donar la meua
particular visió de les coses en format monòleg, el problema està en
el fet que en fer-ho en la meua llengua he passat a estar inclosa en el
llistat dels mal educats. Quin disgust, també! Quan em mora mai em
faran un homenatge en el col·legi on vaig estudiar perquè, clar, això
donaria mala imatge als estudiants. Tan entossudiment com va posar la
Madre Presentación en mi i al final li vaig eixir rebotada.
En
fi, tampoc crec que calga dir més coses com a presentació, el que és
important és que totes les meues ocurrències estan a la vostra
disposició i que l\'única pretensió d\'aquests textos que aniran
publicant-se és arrancar-vos algun somriure, que falta ens fa!Si voleu
saber més coses, sols heu d\'accedir a la meua web www.mariandiez.com on
us estaré esperant. Gràcies i a reveure.
Marian Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENEIXIDA (RIBERA ALTA)','
|
|
Es trobaren deixalles de l\'època romana en la partida de la Falquia. Alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren Banu-Saidi, amb la conquesta passà a la família Despuis i, posteriorment als comtes d\'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat després de l\'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Va sofrir els efectes del terratrèmol del 1748 i de la riuada del Xúquer del 1864. Va ser una de les poblacions més greument afectades per la pantanada de 1982, fins l\'extrem de que ha hagut de ser desplaçada a un nou emplaçament.
La batlia, després de les votades de 2003, la detenta APB, amb 4 regidors per 3 del PSPV. El gentilici és beneixiders i en 2002 hi havia 588 habitants. Un 94% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
El seu reduït terme, tan sols 3,4 km2, està íntegrament dedicat a l’agricultura, fonamentalment a la taronja. Segons Cavanilles, el 1795 produïa blat arròs, vi, oli, garrofes, seda, dacsa i hortalisses.
Del seu patrimoni conserva l’església de l’Assumpció del segle XVIII i l’ermita del Roser, del XVII.
Antigament s’hi realitzaven treballs artesanals d’espart.
La seua gastronomia es basa en l’arròs: al forn, en paella o amb fesols i naps; també la coca amb cansalada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de Campaners valencians
- Macizo del Caroig
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: CICLE EN LA FILMOTECA DE VALÈNCIA: CINEMA I DRETS HUMANS','
|
|
Des del passat 16 de Març i fins el dia 14 d\'Abril s\'està portant a terme a la sala Rialto de la filmoteca de València un imprescindible i molt recomanable cicle sobre la vulneració dels Drets Humans, amb la projecció d\'una vintena de pel·lícules de molt diverses procedències i formats.
Iciar Bollaín
En l\'apartat de films de ficció tindrem ocasió de revisar alguns treballs ja estrenats en les nostres pantalles puntualment, així com d\'assistir a presentacions d\'uns altres que ho faran en breu temps i alguns més que no ho faran mai.
Dintre dels primers, dos absolutes obres mestres ja del cinema contemporani: Te doy mis ojos
d\'Icíar Bollaín ( sota l\'epígraf dones maltractades i de la qual tens completa informació en la nostra secció de crítiques - 2 projeccions a partir del dia 6 d\'Abril ) i In This World de Michal Winterbottom ( sota l\'epígraf l\'emigració - projeccions dies 1 i 3 d\'Abril ), un excel·lent treball del director britànic pel qual va guanyar l\'ós d\'or en la Berlinale i que demostra que la conjunció cinema i compromís social encara pot arribar extremadament lluny.
També ja estrenades d\'ara o de sempre es podran veure El Viaje de Arián d\'Eduard Bosch ( sobre violència política - 2 projeccions a partir del 6 d\'Abril ); Kamchatka de Marcelo Piñeyro ( sota l\'epígraf contra la impunitat a Xile i Argentina-projeccions dies 26 i 27 de Març ), pel·lícula que serà presentada pel protagonista Ricardo Darín ara que ho tenim en la nostra terra amb l\'obra de teatre Arte; i l\'obra mestra de Rainer Werner Fassbinder Querelle, que vam poder recuperar fa molt poc a través de la Mostra de València en un d\'estos escassos moments lúcids dels responsables de la mateixa ( sota l\'epígraf el dret a l\'elecció sexual - 2 projeccions a partir del 6 d\'Abril ).
En l\'apartat de preestrenes vaig poder assistir el dia 23 de Març a l\'únic passi de la pel·lícula argentina El Polaquito de Juan Carlos Desanzo, sobre la problemàtica dels nens del carrer i que va contar amb l\'assistència del protagonista i del veterà director en una nova mostra que la filmoteca-IVAC seguix sent una de les poques institucions on es treballa amb passió i professionalitat. Basada en una història real, conté grans encerts que compensen amb escreix els tremends problemes de comprensió que provoca l\'idioma espanyol en mans de xiquets argentins trets directament del carrer per a fer la pel·lícula.
Dins ja de les estrenes que difícilment arribaran a les nostres pantalles tindrem: Ds. Tree Lex- Las chicas de hierro del tailandès Yongyooth Thongkothun ( també sobre el dret a l\'elecció sexual - projeccions dies 25 i 26 de Març ); el treball conjunt &8220;¡No me vengas con historias! 12 Miradas sobre el racismo cotidiano, producció francesa de Bertrand Tavernier amb directors com Francois Dupeyron, Vincent Lindon o Yamina Benguigui molt a l\'estil de el Hay motivo que s\'ha fet en el nostre país i que com versa el títol va sobre el racisme ( projeccions dies 26 i 27 de Març ); i ja en el format del documental Dark Days- Dias oscuros del nord-americà Marc Singer ( sobre el dret a la llar - projeccions dies 30 i 31 de Març ) i que després dels últims treballs rebuts en este camp des dels USA pot resultar interessant.
També acompanyant a alguns llargmetratges podrem gaudir d\'alguns curts com Amores Que Matan d\'Icíar Bollaín, el veritable germen de la seua gran obra.
Per tant un cicle absolutament recomanable i un bon nombre de treballs d\'obligada visió.
Pabloco Sànchez
+informació: Filmoteca valenciana
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENEJÚZAR, BAJO SEGURA (Benejússer, Baix Segura)','
|
|
El seu topònim àrab significa “partida de Jucer”. En 1264 hi hagué una rebel·lió mudèjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l’ajuda de l’infant Pere i de Jaume I. El dia 15 de juliol va obtenir terme i jurisdicció. El 1429 fou saquejada per les hostes castellà-murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i romperen el terreny; la terra es va repartir en petites propietats; a finals del s XIV moltes d’aquestes parcel·les van ser comprades per uns cavallers de cognom Martí que s’autoproclamaren senyors del lloc i així fou acceptat per Oriola. Amb l’expulsió morisca de 1609 vingué la despoblació i la posterior carta pobla de 1611 a favor de Juan Rosell Roda Rocamora y Thomas, que havia comprat el terme als Martí i contractà 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscs.El 1628 se separa d\'Oriola. Va ser afonat pel terratrèmol del 1829, i reconstruit en zona oposada del Segura poc després amb 50 famílies en les terres comprades al seu senyor, Juan Roca y Carrasco, comte de Pino Hermoso.
La denominació oficial és Benejúzar, la parla castellana (només un 4,03% de la població parla valencià). En les eleccions de 2003 la batlia va correspondre al PSPV, amb 7 regidors per 6 del PP. En el cens de 2002 s’hi enregistraren 5.019 habitants.
Situada al bell centre de la comarca la seua economia es basa en el conreu dels cítrics, especialment la llima; també abasta importància la construcció.
El terme, de 8,6 km2, és travessat d’oest a est per Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb flora autòctona i adaptació per a l’esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona més alta del municipi compta amb serres i cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la fauna.
Santuari
Quant al patrimoni s’ha de tenir en compte que el terratrèmol va destruir totalment el municipi per la qual cosa totes les construccions són dels darrers dos segles. Hi trobem:
-L’església de la Verge del Roser, fundada en 1611 i restaurada en 1911.
-L’edifici de l’Ajuntament.
-L’auditori municipal “José Aparicio Peiró”.
-Santuari de la Pilarica.
-Algunes de les antigues cases de llaurador de què destaca l’anomenada Vistalegre.
De la seua gastronomia esmentem l’arròs amb crosta, el putxero amb pilotes i la paella de conill.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ayuntamiento de Benejúzar
- Costa Blanca
- Plana personal de Paco González
- Redempleo.com
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: RAÚL HERNÁNDEZ, MEMBRE D\'ELKARRI','
|
|
Durant la segona meitat dels anys noranta es va constituir a Benicarló una mena d´ Associació Cultural que es va batejar com a Germania de Noves EL PUIG. Aquesta Associació va organitzar algunes xerrades, i actes força interessants.....per exemple van portar un representant d ´ una associació cultural i social d´ Euskadi, d´ ELKARRI, aquella xerrada em va impressionar, però per a bé.
Eren amics, i encara ho són, de la pau de la seua terra, de la llibertat, de les paraules per damunt de qualsevol mena de violència...formes d´entendre la vida que són encara més verídiques arran dels últims esdeveniments...no hi cap ideologia, cap creència, cap reivindicació, cap causa, cap tros de terra, interès o gram de petroli que valga la pena ni una mort...Gaudim, així, de les paraules d´uns joves que lluiten amb i per la paraula en una terra on encara la llibertat és més difícil d´ aconseguir....Una altra cosa és impensable i com diria Miquel Martí i Pol : “Serem allò que vulguem ser....”. Hem entrevistat per a VINARÒS.NEWS Raúl Hernández, membre d\' Elkarri.
¿QUÈ ÉS ELKARRI?
Elkarri és un moviment social que naix al desembre de 1992 per a defensar el diàleg i l\'acord com a model de solució al problema basc. Es definix per dues característiques: pluralitat, la seua base social està formada per persones de distintes sensibilitats polítiques, i independència, al provenir la major part dels seus ingressos dels prop de 3000 socis-aportants.
¿SE SENTEN RECOLZATS PER LA JOVENTUT BASCA?
Els pilars bàsics sobre els quals s\'assenta la labor d\'Elkarri són la no violència, el diàleg i els drets humans. Amb estes coordenades s\'identifica una majoria social i política de la nostra societat, inclosa la joventut basca.
¿QUIN ÉS EL VOSTRE MISSATGE?
El diàleg com a eina per a transformar la situació de conflicte i violència en una situació de diàleg i acord. Transformar-la de manera positiva i no violenta. Per a això, Elkarri centra la seua labor en la presentació de propostes, l\'última, la III Conferència de Pau en la fase social i preparatòria de la qual ens trobem en l\'actualitat.
¿ÉS EL DIÀLEG LA SOLUCIÓ AL PROBLEMA BASC?
L\'enfrontament, la violència o el patiment impossibiliten avanços i no canvia la situació present. La violència, a més d\'injusta és inútil. No és alternativa. El diàleg, per contra, és una eina de transformació de situacions de violència i enfrontament perquè propicia conèixer el marge de possibilitats que hi ha entre distintes posicions. Contribuïx a trobar o crear opcions en les quals els diferents interessos puguen ser tinguts en compte. El diàleg es basa en el reconeixement de l\'\"altre\" com a interlocutor vàlid. Fora del diàleg només queda l\'enfrontament, la crispació i el sofriment.
¿ DAVANT QUINA FÓRMULA CREUEN VOSTÈS, DES D\'ELKARRI, QUE LES PERSONES AMB ÀNIMS MÉS EXALTATS I EN ALGUN MOMENT VIOLENTS...DEPOSARIEN LES ARMES ?
És molt important demostrar que la violència no té sentit i que a més de ser èticament rebutjable, és contrària a l\'assoliment d\'objectius polítics.
¿QUINS CANVIS POLÍTICS DEURIEN PRODUIR-SE , JA, PER A UNA PAU IMMINENT?
La prioritat és aconseguir espais de distensió, i en segon lloc, abandonar la idea de la formació de fronts (l\'anomenat constitucionalista o espanyolista i el soberanista o nacionalista basc és cada vegada més palesa). La violència i els fronts són un exemple a no seguir pel que fa referència al desenvolupament d\'estratègies de solució de conflictes polítics.
¿ÉS NECESSÀRIA LA PAU AL 100% EN LA SOCIETAT BASCA PER A PODER VIURE COM UNA ALTRA SOCIETAT?
La pau no és un esdeveniment estàtic i puntual o una fórmula màgica sinó un procés constructiu. Un procés de pau no acaba amb la signatura d\'un acord, sinó que això significa el principi de la fi. La pau és gradual, comporta distints nivells de participació, començant des de la societat civil perquè és precisament esta qui més directament patix la violència.
¿QUANTS TIPUS DE NACIONALISME ES DONEN EN EL PAÍS BASC?
El País Basc es caracteritza per la diversitat de sentiments de pertinença nacional. Així, molts bascos adopten una consciència de poble i nació basca, que compartixen el territori amb una comunitat també basca identificada amb la nació espanyola. Aquest fet dóna lloc a una pluralitat d\'identitats polítiques a Euskadi. Esta diversitat d\'identitats nacionals es troba en contínua confrontació, degut fonamentalment, als diferents models d\'entendre el País Basc, fins i tot l\'Estat, el que ha donat lloc que una majoria social i política de ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca, minoritària però significant a Navarra, demane modificacions en l\'actual marc de convivència assentat en normes jurídiques tals com la Constitució, l\'Estatut de Gernika i el Amejoramiento de Navarra.
¿CREUEN EN LA FÓRMULA D\'UN FEDERALISME AMB UNS ESTATS ASSOCIATS A UNS ALTRES MÉS QUE EN EL SISTEMA ACTUAL?.¿PER QUÈ?
Després de més de 20 anys de l\'inici del procés de reforma constitucional, les relacions entre el País Basc i l\'Estat no conten amb un consens òptim. És legítim per tant aspirar a una millora de les nostres normes bàsiques de convivència. Elkarri no es pronuncia sobre com és o deu ser la fórmula adequada als problemes relacionats amb el marc de convivència polític: federalisme, associació, independència... No donem suport a una o una altra proposta, però defenem la necessitat d\'este debat i l\'exigència d\'una síntesi del mateix per a arribar a un acord plural i tranversal.
¿ÉS EL PLA IBARRETXE UN PRIMER PAS DETERMINANT, SERIÓS I VALENT PER A COMENÇAR UN NOU CAMÍ?.
Elkarri valora positivament el procés de debat que ha generat la proposta del Lehendakari. No ens pronunciem sobre el seu contingut (no és la nostra raó de ser, ja que com a moviment social convivim gents de molt diversa sensibilitat política), sinó pel procés que obri. De la mateixa manera, vàrem valorar positivament les propostes o aportacions d\'EB, EA, Batasuna, PSOE-EE o Aralar, en l\'àmbit estatal les aportacions de PSOE i IU, i les propostes sobre la configuració de l\'Estat des de l\'àmbit català de CIU, PSC, ERC i IpC. S\'està obrint l\'oportunitat d\'una segona transició per a ampliar consensos sobre el marc de convivència. L\'arranjament possible per a la normalització de la convivència política està dins d\'este debat. Per este motiu, des d\'Elkarri considerem fonamental que s\'inicie aquest procés de debat, sense necessitat d\'identificar-nos amb una o una altra proposta.
¿CREU QUE DEURIA PROGRAMAR-SE UN REFERÈNDUM?
La via del referèndum deuria considerar la necessitat de previs i amplis consensos socials i polítics per a previndre riscos d\'escissió social. És molt important dissenyar una proposta on totes les parts vegen algun tipus de benefici. Per a uns, apropar-nos al model de Quebec, per a uns altres, l\'aprofundiment en l\'Estat de Dret.
SI LA LLIBERTAT EXISTIRA A PLE DRET ¿QUINA CREU QUE SERIA LA FÒRMULA QUE ES FARIA AMB UNA MAJORIA?.
És una pregunta difícil de contestar, puix que ¿Què s\'entén per \"llibertat a ple dret\"?. En qualsevol cas, devem consensuar fórmules que permeten a les distintes sensibilitats polítiques no sentir-se excloses.
¿CREUEN QUE LA CIUTADANIA ESTÀ VIVINT AMB TEMOR, AMB POR, AL PAÍS BASC?
Al País Basc, igual que a Navarra, existix una falta de seguretat i de llibertat. Referent a això dec reconèixer amb claredat que a Elkarri no tenim la vareta màgica per a evitar que es cometa el pròxim atemptat o desapareguen les amenaces. El que podem fer és denunciar, estar presents, mobilitzar-nos, acompanyar als quals sofrixen o proposar iniciatives.
ESTA PASSADA TARDOR S\'HAN PORTAT A TERME EN ÀLABA UNES MANIOBRES DE L\'EXÈRCIT ESPANYOL, SENSE PREVI AVÍS, ¿CREU QUE AIXÒ ÉS UNA PROVOCACIÓ?
Desconec els motius reals de les maniobres de l\'Exèrcit espanyol al País Basc. Tan sols afirmar, que les estratègies de força, són un clar exemple a no seguir quant a la resolució dels conflictes es referix.
¿DE VERES CREUEN QUE ELS POLÍTICS VOLEN ACABAR AMB EL TERRORISME...NO ELS SEMBLA QUE ÉS UTILITZAT COM ARMA LLANCÍVOLA CONTRA ELS PROBLEMES SOCIALS O ALTRES QUE TÉ LA SOCIETAT?
Ens trobem amb distintes concepcions sobre l\'arrel i permanència del conflicte, i això dóna lloc, que es produïsquen discrepàncies a l\'hora d\'elegir el mecanisme per a arribar a la pau i no tant a l\'hora de compartir eixe objectiu. El problema s\'agreuja quan es planteja sota les polítiques de l\'amb mi o contra mi i es criminalitza al dissident, i que dubte cap, que en nombroses ocasions el tema basc servix per a tapar problemes interns, de política estatal.
¿SE SENTEN UN POBLE SEPARAT O SEPARATISTA?
Ens sentim un poble amb una pluralitat de sentiments identitaris. Estes identitats estan molt repartides. El nostre repte està a aconseguir un consens que permeta conciliar els diferents sentiments de pertinença.
¿LA VIOLÈNCIA ES TROBA EN AMBDÓS COSTATS : ENTRE ELS NACIONALISTES ESPANYOLS I ELS NACIONALISTES BASCOS?
Des d\'Elkarri hem manifestat que el dret a la vida com a dret superior és el primer, i vàrem exigir a ETA la fi de la violència, entre altres raons, per la importància que té per a la majoria social d\'este país les amenaces i els atemptats contra la vida, així com els maltractaments o tortures. No tractem d\'equiparar situacions, tan sols creiem en la necessitat d\'una interpretació global i multilateral dels drets humans, ja que, hi ha una tendència a dissociar la defensa dels drets humans. La reivindicació de drets no ve acompanyada d\'un plantejament global. Veiem el mal que s\'infringix als més propers i mirem per a l\'altre costat quan este afecta als més allunyats.
¿CREU QUE QUALSEVOL TERRA VAL LA PENA GUANYAR-SE-LA FRUIT D\'EFECTES VIOLENTS...?
Cap terra val la pena guanyar-se-la fruit de la violència. Aquesta, s\'emmarca en una dinàmica enquistada de sofriment, que és precisament el que s\'intenta superar des del diàleg, l\'enteniment i la no violència.
¿ESTÀ HUI EN DIA, EN ESTA SOCIETAT TAN MEDIÀTICA, INSTAURADA LA VIOLÈNCIA EN EL PARLAMENT O ÉS QUE CADA SESSIÓ ÉS TAN AGRA COM L\'ANTERIOR?
Els successos del Parlament Basc són fruit de la crispació i la fractura que es viu a nivell polític. Afortunadament, la societat civil demanda uns altres tipus d\'actituds. Per este motiu, deu convertir-se en mediadora social, impulsant el diàleg i l\'acord.
Susanna Anglés ( Vinaròs news)
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: AL TALL, MÚSICA FOLK DE LA MEDITERRÀNIA','
|
|
V.Torrent i M.Miralles La llegenda diu que l’estiu de 1974 a Prada del Conflent Miquel Gil coneix Vicent Torrent quan cadascú tocava pel seu compte. Miquel tirant a rocker, Vicent més cap al folk. Es fan amics, i un li diu a l’altre, no se sap ben bé qui a qui, “quan tornem a València podríem assajar i muntar alguna cosa “. Coneixen Manolo Miralles assagen i monten \"Al tall\".
El 1975 naix un grup que des dels seus inicis va pretendre fusionar la tradició músical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya i que va replegar el testimoni del projecte Equip València-Folk del qual havia segut mestre Vicent Torrent. Des d’aquell moment fins a l’actualitat Al Tall no ha parat de regalar-nos les orelles amb cançons pròpies i altres recuperades del cançoner tradicional de l’àmbit de la llengua valenciana-catalana. De fet, des que van publicar el seu primer treball al 1975, Cançó Popular del País Valencià, el grup ha editat 13 treballs més, dels que cal destacar el recopilatori, Al Tall, 25 anys en directe, un treball que van grabar a l’Auditori de Torrent amb la col.laboració de la Banda Simfònica Unió Musical de Torrent composta per 110 músics. La importància d\'aquest treball per al panorama musical valencià és manifesta i així l\'Ajuntament de Torrent i l\'Institut Valencià de la Música de la Generalitat Valenciana no van dubtar en oferir el seu patrocini a un dels projectes més ambiciosos mai portats a cap dintre el panorama musical del país.
Un quart de segle i continuen com sempre fent el millor folk i música tradicional que es fa al País Valencià essent probablement un dels pocs grups que han segut capaços de ser grup de referència per als fills dels seus primers seguidors saltant la barrera generacional i de la moda del moment. Al Tall és més que un grup valencià, que ho és sens dubte, i és un grup arrelat en l’atemporalitat dels sons més tradicionals que s’escolten a les costes que van des d’Algesires a Istambul, i d’Istambul a Casablanca, de fet, sempre ha estat en la voluntat artística del grup, situar la música actual del Mediterrani als àmbits internacionals amb la dignitat que mereix.
Al llarg de la seua dilatada carrera Al Tall no ha estat només un grup musical, sinó que ha estat un dels grups que més han fet per despertar la conciència nacional dels valencians. El seu disc Quan el mal ve d\'Almansa de 1979 és tota una llegenda de les revindicacions nacionals valencianes, com ho són cançons com el Cant dels Maulets, Lladres que entreu per Almasa, i la que probablement és una de les cançons més tatal.lejades pels activistes nacionals valencians, Tio Canya, tot un himne de les revindicacions nacionalistes valencianes.
Els directes d’Al Tall són emocionants, compromesos musicalment i política, res a vore amb els concerts asèptics dels artistes de la MTV. Són concerts on el públic és part fonamental i on les emocions brollen i la germanor triomfa sobre qualsevol divisió. Al Tall, però, no es conforma amb aixó i ofereix als entesos un repertori musical d’una qualitat excepcional on s’empren instruments com la mandolina, llaüt, arxillaüt, bandúrria, bouzouki, guitarra, guitarrons, dolçaines, flautes i flautins, que interpreten sons plens de modernitat en la tèndencia folk de \"riproposta\", terme italià que puposa la recuperació, no ja d’antigues melodies i romanços, sinó una creació plena d’actualitat partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar.
La discografia d’Al Tall es ben variada i completa, aci teniu la llista de tots els seus treballs:
Cançó Popular del País Valencià (75).
Deixeu que rode la roda (77).
Posa vi, posa vi, posa vi (78).
A Miquel assassinaren (78).
Quan el mal ve d\'Almansa (79).
Som de la Pelitrúmpeli (80).
Cançons de la nostra Mediterrània (82).
Tocs i vares (83).
Al Tall 10 anys (84).
Xarq Al-Andalus (85).
Xavier \'el coixo\' (88).
Europ Eu! (94).
La nit (99).
Al Tall, 25 anys en directe (01).
AL TALL actualment compta a les seues files amb Vicent Torrent, Manuel Miralles, Xavier Ahuir, Josemi Sanchez, Jordi reig, Vicent Cortina, Maribel Crespo, Enric Banyuls, Miguel Blanco i Jose A. Morillo.
El DiariParlem pot avançar a tots aquells als qui interessa la trajectoria d’Al Tall que en aquestos moments el grup està preparant un nou disc que eixirà al mercat a finals d’aquest any 2.004. El disc té previst portar per títol VARES VELLES, i la línia de treball i elaboració es centra en la manera de treballar de l’antic disc de la formació, Tocs i Vares.
Un reportatge de JosepMelero
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Palau de Cervelló: altament recomanable','
|
|
Si necessària és la crítica a les Administracions, justa és la lloança quan les coses es fan com cal.
Vaig estar este cap de setmana per València de compres, i vaig aparcar al pàrking de la plaça Tetuàn.
Quina fou la meua sorpresa quan en eixir del mateix, em vaig trobar de front amb un esplèndid Palau de Cervelló excel.lentment restaurat.
L\'han convertit en seu de l\'arxiu municipal, i als seus baixos s\'exposa de manera magistral la sorprenent història del Palau i també llibres antics, fotos de la València antiga (recomanable la seua vista per comparar amb la València que ens estan construint, i traure conclusions), i a més tot en un perfecte bilingüisme que en la majoria de casos posa en primer lloc el valencià, i tot seguit el castellà.
Després, a la primera planta, podem gaudir d\'una esplendorosa recreació d\'un saló de l\'època, mentre la vista pels finestrals ens confirma que continuem trobant-nos a València...
Ho repetisc: visita altament recomanable. Si necessària és la crítica a les Administracions, justa és la lloança quan les coses es fan com cal.
Una reflexió: ¿Per qué este bon saber fer no s\'ha aplicat a altres monuments de la ciutat venuts als interesos privats i privatitzadors (p.e. Balneari de Les Arenes)?
Una altra reflexió: La placa d\'inauguració del restaurat Palau, signat per la nostra \"amantíssima\" Rita Barberà en data de 2003 es troba escrita en un perfecte i exclusiu castellà... i és que hi ha coses que no canvien; Sra. Alcaldessa, la llengua dels valencians no és un mínim legal, sino una realitat viva i estimada per molts habitants de la nostra ciutat... tan li costa fer-se ressò d\'eixa realitat?
Salutacions.
Opinió enviada per Socu
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENETÚSSER (L\'HORTA)','
|
|
El topònim Benetússer té la seua arrel i explicació en el món àrab. És el 1240, quan apareix el poble ressenyat en el Llibre del Repartiment, com Benitúçem, forma composta de Beni- (plural d\'Ibn: \"fill de\") i Túzem (topònim de l\'actual Túnez). El seu origen fou un raval àrab -- en unes prospeccions arqueològiques realitzades el 1982 aparegué material d\'època musulmana datat el segle X--, que en donació feta el 1270 de les cases cridades de Babot, hom diu que estaven en aqueixa alqueria. Després de la conquesta fou repoblat per famílies de Catalunya, Aragó i Montpeller (França). El 27 d\'abril del 1351 s\'adjudica el terme i jurisdicció, la casa del senyor, el forn, la carnisseria i algunes terres a favor de mossèn Giner Rabassa. El 22 d\'octubre del 1364 va cedir el rei a Pere Boïl el terç delme i morabatí de Benetússer i d\'altres pobles. Benetússer va secundar el rei en les guerres de la Unió. El doctor mossèn Giner Rabassa i Pérez de Espejo, senyor de Benetússer, fou compromissari a Casp el 1412. Aquesta família mantingué el senyoriu fins l\'extinció del mateix. És difícil calibrar la participació del lloc en les Germanies, en allò que respecta al bàndol agermanat, ja que en les fonts apareix inclòs dintre del genèric del barri de Patraix, encara que sabem que va contribuir amb tres veïns als exèrcits senyorials. El 23 de juny del 1450 Giner Rabassa de Perellós disposa en testament que els seus hereus funden una capella en el castell de Benetússer, amb un altar dedicat a Santa Maria. A finals del segle XVI el senyor de Benetússer eleva les oportunes peticions a Roma per tal de desvincular el lloc de la parròquia d\'Alfafar, i li va ser concedida el 17 de juliol del 1574 la facultat d\'erigir església i campanar. L\'any 1884, la filla del marquesos de Dos Aigües i senyors de Benetússer, na Sofia Dassí i Puigmoltó, maridà amb el comte de Berbedel, i el matrimoni heretà el palau de Benetússer, amb les seues possessions i terres. Tanmateix, l\'immoble seria enderrocat el 1934. El ferrocarril hi arribà en 1852.
Ajuntament
A les eleccions de 2003 la batlia fou guanyada pel PSPV, amb 10 regidors; 4 en té el PP i 2 l’Entesa. Al cens de 2002 hi havia 13.683 habitants, de gentilici benatussers. Un 49,20% sap parlar valencià segons dades del cens de 2.001.
La petitesa del terme, tan sols 0,8 km2, i la conseqüent mancança de sòl conreable ha marcat una economia orientada al comerç i els serveis, afavorida per la seua proximitat a València i el fet de trobar-se en el camí reial de València a Madrid. En la indústria destaca el moble i entapissats; també algunes fàbriques de licor, molíns d’oli, tèxtils i químiques.
L’escassa agricultura es rega amb les aigües de la sèquia de Favara.
Del seu patrimoni:
-L’església de la Mare de Déu del Socors, del XVIII.
-Església parroquial, en terme d’Alfafar. De 1748.
-L’alqueria de Sòria, en terme de Massanassa. Típica casa de llaurador del XVIII.
-La porta de Favara. Antiga porta d’entrada al jardí del palau.
La seua gastronomia, típica de L’Horta, es basa en els arrossos: en paella, a banda, amb fesols i naps…i com poble riberenc de l’Albufera, l’all i pebre.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Agilciudad.com
- Ajuntament de Benetússer
- Gremi de campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: LA MÚSICA DE MOROS I CRISTIANS: UN NOU ELEMENT DE CULTURA VALENCIANA','
|
|
LA MÚSICA FESTERA, UN NOU ELEMENT A AFEGIR A LA NOSTRA CULTURA VALENCIANA
El fenòmen de les bandes de música a les terres valencianes incorpora de manera immediata la concepció d’expressió musical als carrers i la cultura musical dins de les capes socials amb menys recursos econòmics.
Les escoles de música dels pobles, són un element de formació i d’alternativa lúdica en els primers compassos del segle XX; plegat a este fenomen indiscutible, propi de la nostra cultura i senyal d’identitat sorgeixen altres expressions lligades a la música i a les bandes valencianes, com ho són les festes de moros i cristians. Junt a este altre fenomen podem afegir que dins d’eixe àmbit seguim aportant nous valors, els darrers anys i gràcies a la proliferació dels mitjans de comunicació i de la globalització, les marxes mores, cristians, pas-dobles en ús experimenten una alça en la seua concepció i interpretació.
Mostra excel.lent d’esta nova concepció i de la seua demanda són les marxes del mestre contestà Vilaplana, el d’Ontinyent: J. M.ª Ferrero i el de Muro: Fco. Esteve Pastor, amén d’altres grans antecessors que sempre veieren en este tipus de música una manera d’expressar allò característic i genuí del geni valencià.
La demanda actual de música festera a hores d’ara és molt ampla i abraça no solament a les bandes de música, d’aquells pobles on se celebren festes d’este tipus sinó també per altres bandes que s’identifiquen dins d’este tipus de música amb noves maneres d’interpretar.
En pròxims articles aniré presentant bandes i compositors, així com les seues obres més destacades o clàssiques.
Francisco Alberola, Mutxamel
Foto: www.musicafestera.com
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIARBEIG (MARINA ALTA)','
|
|
Antiga alqueria musulmana, que rera la conquesta pertangué al comte de Sinarques. En 1535 la seua parròquia es desmembra de la de Dénia, junt a les de Beniomat i Benicadim, que acabaren per despoblar-se, i esdevé rectoria de moriscs. El 1643 passa a jurisdicció del marquès de Dénia. Al segle XVIII una important crisis econòmica deixa la població en xifres inferiors a la que hi havia abans de l’expulsió morisca de 1609. La crisi demogràfica continuà a principis del segle XX en què hi hagué emigració cap a França i Algèria. A mitjan segle passat es rebé alguna immigració procedent d’Andalusia.
A hores d’ara – cens de 2002— hi ha 1.344 habitants, de gentilici beniarbegins, governats pels 6 regidors del PSPV i els 3 del PP. Un 79,05% dels habitants declararen en el cens de 2.001 saber parlar valencià.
L’economia depén del conreu de la taronja. També hi ha olivera i pinars.
Beniarbeig es troba en la vall de la Retoria al peu de la muntanya de Segària i està creuat pèl riu Girona, que divideix el poble en dos. El pont que el creua és d’inicis del XX.
L’església de sant Joan Baptista, renaixentista, del segle XVIII és la seua resenya patrimonial. A banda del nou ajuntament inaugurat recentment.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Col·legi públic Benicadim
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIARDÀ (MARINA BAIXA)','
|
|
Antiga alqueria musulmana, després de l\'ocupació de la zona per tropes cristianes, va continuar mantenint la seua població àrab, que en el moment de l’expulsió es comptabilitzava en poc més de 200 habitants. En 1612 va obtenir parròquia pròpia i en 1637 es va independitzar de Guadalest.
En el cens de 2002 s’hi enregistraren 193 habitants. L’ajuntament està governat pel PP, amb 4 regidors; el PSPV en té 1. Segons cens de 2.001, un 75,93% dels habitants sabia parlar valencià.
La seua economia és exclusivament agrícola amb productes del secà i fruiters.
El seu terme, enclavat entre l’embassament del seu nom i les serres de Xortà i Serrella, té 15,3 km2 i el tipisme propi dels municipis muntanyencs. Hi ha paratges com ara la font de la Mesquita o la font Vella i d’altres ideals per a la pràctica del senderisme.
El poble manté els arrels àrabs i encara es poden trobar restes de muralla. Del seu patrimoni cal citar:
-Església de Sant Joan Baptista, del segle XVI.
-Torre casa àrab. D’origen musulmà, coneguda com La Torre.
-Torre de l’església. Abans degué de ser una defensa d’origen musulmà.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la CV
- CEDER Aitana
- Costa Blanca
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Fumar puede matar. Celébralo en NY','
|
|
El títol de l’article és un exemple d’allò que, en teoria de la comunicació, es coneix com a juxtaposició antitètica; desafortunada, en diria jo. Però, més enllà de l’anècdota de la juxtaposició, voldria fer una reflexió sobre la campanya antifumadors que s’està duent a terme al món occidental: el món dels bons –diuen-; perquè a les pel·lícules actuals els fumadors són els dolents.
Ahir, quan vaig comprar un paquet de tabac ros, que duu per nom el de la deessa romana que repartia la felicitat i la desgràcia, m’hi vaig trobar el següent text imprès: “¿Celébralo en NY! Las autoridades sanitarias advierten: el humo contiene benceno, nitrosaminas, formaldehído y cianuro de hidrógeno”. No direu que fumar no eixampla la nostra cultura química... i la lingüística.
Però, com sabeu, a NY..., i a Irlanda, això de fumar no està massa ben vist. A Irlanda ja no es pot fumar ni als pubs, ni als restaurants. És una passa més en el camí de l’assetjament als fumadors.
Sembla que aquesta insistència en les campanyes antifumadors és la prova fefaent, una vegada més, del fracàs de les normatives antitabaquistes. Així com de l’ànim persecutori, inquisitorial, que ha arravatat les autoritats sanitàries. A Irlanda, com a la resta de l’Europa comunitària els paquets de tabac duen una llegenda negra on s’avisa que “Smoke kills” –fumar mata.
Per cert, sembla que el tabac comercialitzat a Espanya és menys letal, perquè només “puede matar”. Mentre que a França “fumer tue”, a Itàlia “il fumo uccide”, ... és a dir, “mata”.
Però, tornem a la qüestió de les campanyes; a més de la –nefasta- de les llegendes, allà, a Irlanda, ja havien obert la del preu: el paquet que ací costa 2.62€, allà en costa 4.69€ (780 PTA). I això traduït en poder de paritat de compra, sobre un 100 de la UE, ací costa 85, i allà 155. Gairebé el doble. Són dades oficials. Però, també hem de dir que el nivell de vida irlandès no és tan lluny del nostre. Però, sembla ser que l’augment del preu del tabac no ha produït la resposta esperada; i, ara, la mamprenen amb el gremi de l’hostaleria. I volen que els restauradors facen de policia del Ministeri de la Salut.
I ací arribem a un punt que frega la intromissió en la intimitat: els pubs i restaurants són locals públics? Si en aquests llocs, almenys als espanyols, hi ha reservat el dret d’admissió, són llocs públics? I si som en un lloc privat, no s’hi podrien establir normes com ara “vedat l’accés als no fumadors”.
Em direu que, restaurants i pubs, també són un lloc de treball. Però, si jo –cansat del meu treball actual- decidisc obrir un pub, i crear llocs de treball, únicament, per a fumadors, cometria una discriminació més greu que la que comenten a la Gran Bretanya: la de posar els fumadors, pel fet de ser fumadors, a la cua de les llistes d’espera dels hospitals públics. D’altra banda, la meua, seria una discriminació positiva: facilitaria l’accés al treball a un col·lectiu en vies d’extinció.
I si fumar mata, que prohibisquen el tabac. Ara bé, si només “puede matar”, com que no prohibeixen ni els cotxes, ni ... les guerres...
Però, celebrem-ho; i si no ens agrada NY, millor anem a Austràlia, a Río o Londres, que la deessa romana, Fortuna, també ens ho ofereix.
Salut i força al canut, amics.
Salvador Pallarès-Garí
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIARJÓ (LA SAFOR)','
|
|
Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d\'aquí, encara que els gandians en disputen l\'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s’independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l’expulsió –1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscs. En l\'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l\'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.
A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s’hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoners, governats pel PP que en les municipals de 2003 hi obtingué 5 regidors; el PSPV en tragué 3 i el Bloc 1. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l\'any 2.001.
El principal sector econòmic és l’agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l’augment demogràfic.
El terme – 2,8 km2—, solcat pel riu Serpis, està absolutament cobert de tarongers, que són el motor de l’economia local. També hi ha petites empresses que han afavorit el creixement demogràfic.
El nucli urbà és tortuós i forma petites places.
Del seu patrimoni:
-Ajuntament. Segle XIX.
-Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle passat, aixecada sobre l’anterior de la que es conserven algunes obres d’art.
-Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
-Cisterna i aljub que abastien d’aigua el palau. Recentment restaurades.
El 25 d’abril s’hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia “Senyoriu d’Ausiàs March” i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d’abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d’agost amb la participació de grups d’Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica.
La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Gremi de Campaners valencians
- Mancomunitat de La Safor
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: \"CARTA A MI HIJO\", carta guanyadora del certamen literari \"CARTAS DE MUJER\"','
|
|
L\'Ajuntament d\' Altura
(Alt Palància) convoca cada any un original concurs literari: \"Cartas de mujer\", on qualsevol dona major de 16 anys pot participar presentant un escrit en format carta. Enguany ha guanyat el premi Santa Gimeno (foto) amb la carta que podeu llegir tot seguit:
|
|
|
CARTA A MI HIJO
Hola mi niño. Cuando tengas edad para leer esta carta, mamá ya no estará contigo.
Noto que mis últimos días llegan a su fín, y ese bichillo malo que se le instaló a mamá en el pecho y le devora lentamente, va comiéndose sus últimos bocados. Sólo espero me deje tiempo para ver tu carita, aunque sea por primera y última vez.
Sé que los médicos están haciendo lo imposible, para en apenas estos tres meses que me quedan de gestación, frenar su avance. Y aunque parezca una burla de la naturaleza, luchan frenando una muerte para poder dar una vida, la tuya.
Hace tres meses me detectaron el bichito de mi pecho, justamente el mismo día que supimos que eras niño, pues con una timidez que seguro heredaste de papá, o queriéndonos dar la sorpresa de no saber que eras hasta el último día, te empeñaban en colocarte en ciertas posturas las cuales no dejaban ver tu sexo. Pero ese día nos dieron la gran alegría, ¡es niño!. Tú sabías que papá quería niño, nos habías oído hablar mil veces de eso, y aunque ibas a ser nuestro primer hijo y se suele decir que el primero da igual lo que sea, papá ya había hecho miles de planes contigo. Iríais juntos a ver los partidos, te enseñaría a pescar, y está clarísimo que el día de mañana serías un gran deportista.
Desde el día que supe que estaba embarazada, nuestro matrimonio, ya felicísimo de por sí, alcanzó el sumun de la felicidad.
Eres un hijo muy deseado, lo sabes. Desde ese instante el único tema de conversación en casa eras tú. Pasamos a ser una pareja monotema, allí donde íbamos y estuviéramos con quien estuviéramos el único tema de conversación eras tú. No sé si a las demás parejas le pasa lo mismo, pero era tal lo ilusionadísimos que estábamos que no se nos ocurría otro tema.
Dejé de fumar desde el primer día y comencé a dar larguísimos paseos. Papá me decía que adelgazaría de tantas caminatas, pero el médico me dijo que eso era buenísimo, y todo lo que fuera buenísimo para mi niño lo iba a cumplir a rajatabla.
Leía todo lo que caía en mis manos para saber Los cambios que va notando una mujer embarazada. Por eso no me extrañó que uno de mis pechos tuviera un bultito extraño. Lo comenté con papá y se rió, dijo que seguro era menos grande que el que me saldría en la barriga en los próximos meses. Y ante el temor de sugestionarme con cada cambio que se efectuara en mi cuerpo, opté por no darle importancia.
A medida que mi cintura iba perdiendo su estrechez, en papá iba aumentando su euforia. Ya te había comprado el trajecito de su equipo, la pelota de futbol, la bici para cuando pudieras pedalear, y si no lo paro ya tendrías el coche para cuando tuvieras dieciocho años y te sacaras el carnet. No queríamos tener un solo hijo, queríamos que tuvieras hermanos para que no te convirtieras en un niño caprichoso al ser el centro de nuestras atenciones y mimos. Pensábamos que era bueno que aprendieras a compartir tus juguetes, y también tus sueños, tus dudas, tus alegrías y tus tristezas. Siempre es bueno tener un hermano.
¡Es niño! Aún recuerdo la cara que puso tú padre, el mundo se le tiñó de azul en un instante. Me negué a que pintara la habitación de azul y comprara ropa azul, hasta que no supiéramos exactamente lo que eras, pero creo que en el fondo, los dos en nuestro interior sabíamos que eras niño. Y esa misma tarde me dieron el resultado de las pruebas que me había hecho días antes.
No le quise decir a papá que me las había hecho, pero el bultito había crecido mucho últimamente y ningún libro me hablaba de eso, decían que mis pechos se hincharían pero nada más. Así que me hice las pruebas convencida de que no sería nada de importancia, por lo que cuando me dieron los resultados, mi mundo se tiñó de negro.
Mi primera pregunta fue que iba a pasar contigo, y cuando oí y vi la lucha que tenía todo el equipo para lograr que vieras la luz, me dispuse a ser más fuerte que nunca y ayudar en esta lucha, en su lucha, en mi lucha, en tu lucha.
Papá se hunde. Sé que cuando yo me vaya, va a ser papá y mamá al mismo tiempo. Intento hacer un cursillo intensivo de cómo ser una buena mamá con él, quiero que esté preparado para ayudarte a crecer de la mejor forma posible, como tiene que cambiarte, como darte los biberones...pero no me deja hacerlo, se le caen las lágrimas cada vez que me oye hablar de esto y corre a encerrarse en su cuarto. Por eso le estoy escribiendo una larga carta que he titulado,”manual para sobrevivir con un recién nacido”.
Junto a él darás tus primeros pasos, junto a él dirás tus primeras palabras, y será papá quien te lleve al médico cuando estés malito, quien se despierte en la noche cuando llores y quien te cuente un cuento hasta que quedes dormido, por lo tanto mi niño, no le hagas enfadar mucho, se un buen hijo y cuídale, y recuerda siempre, SIEMPRE que tuviste una mamá que te quiso con locura, que te cuidó cuando estabas en su interior, y que desde el cielo guiará tus pasos. Cuidaros mucho mis hombres. Os quiere, mamá.
Santa Gimeno
Dedicado a todas las mujeres con cáncer de pecho, esperando que todas sus luchas tengan un final feliz.
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIARRÉS (EL COMTAT)','
|
|
La mostra més antiga de poblament que hi ha és la Cova de l’Or, segle V a.C., considerada com el jaciment neolític més important del País Valencià. El poble és d\'origen musulmà. Conquistat per Jaume I l\'any 1253, va estar integrat per moriscs fins l\'any 1609 que van ser expulsats. Fou senyoriu de Beni Arràez --que donà nom al poble--, musulmà convertit al cristianisme amb el nom d’Almudino, el qual,per deutes perdrà el lloc en favor de Ponç Guillem de Vilafranca, qui va apropiar-se\'l sense esperar sentència del Justícia, per la qual cosa Jaume I va ordenar-li que el restituís al seu senyor. Depengué jurisdiccionalment del castell de Perpuxent que fou concedit a Gil Garcés d\'Azagra el 1259 per part de Jaume I, davant la primera revolta d\'Al Azraq; posteriorment passarà a diversos senyors cristians i a l\'orde de Montesa.
Des de principis del segle XX es produeix un increment de la població, i en les dècades dels 50-60 descendeix notòriament degut a una gran emigració cap a França; en els anys 70 s\'estabilitza. En 2002 s’hi empadronen 1.387 persones, de gentilici beniarresins.
La batlia –2004—la detenta, mitjançant moció de censura, el PP amb 3 regidors i el recolzament del d’APB i el de LLP; el PSPV en té 4. Pràcticament el 100% dels habitants saben parlar valencià.
L’agricultura que propicia el Serpis i la indústria de Cocentaina i Muro de l’Alcoi són els pilars de la seua economia.
Al seu terme, de 20,6 km2, es troba la ja esmentada cova de l’Or. També hi és interessant la visita al pantà que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l’Encantat.
Patrimoni artístic:
-Església de sant Pere apòstol, edificada el segle passat sobre una antiga construcció gòtica.
-Ermita del sant Crist dels Afligits, a la qual s’arriba després de pujar un elevat calvari.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ceder Aitana
- Costa Blanca
- Diari Parlem
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
- Universitat d’Alacant
- www.arrakis.es/~cascant/beniarr.htm
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIATJAR (VALL D\'ALBAIDA)','
|
|
Tot i que s’hi ha trobat deixalles de la cultura del Bronze, l’origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquistada per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l\'any de l\'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscs que depengué eclesiàsticament de Ràfol de Salem fins l\'any 1535; nogensmenys no serà fins 1574, quan es convertisca en parròquia independent.
En 2002 hi havia empadronades 229 persones, de gentilici beniatgins. Quasi el 100% dels habitants parlen valencià. En les eleccions de 2002 el PP té 2 regidors, el Bloc 2 més i NA (No adscrits) 1; la batlia està en mans del PP precisament gràcies al regidor que està en NA, antic trànsfuga del Bloc.
Hi ha una ruta senderista que condueix des de la població fins al cim del Benicadell (1.104 m), cim emblemàtic per aquestes contrades i que deu el seu topònim a la derivació de la denominació medieval de Penya Cadiella. El seu terme té 114 km2. Al poble s’hi conserva una monumental olivera centenària.
Patrimoni:
-Església de Nostra senyora de l’Encarnació.
-Castell de Carbonera. D’origen musulmà, reconstruit en 1091 pel Cid i utilitzat posteriorment per Al Azraq. Absolutament abandonat i pràcticament desaparegut.
-Pont dels Moros. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
-Les Planisses. Típica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorològic.
-Nevera del Benicadell. En bon estat de conservació, no així de manteniment.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Caixa Ontinyent
- Castillos y fortalezas de la CV.
- Diari Parlem
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:42',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: JOAN M. OLEAQUE, PERIODISTA I AUTOR DEL LLIBRE \"EN ÈXTASI\"','
|
|
Joan M. Oleaque (Catarroja, L\'Horta Sud, 1.965) és un periodista en l\'ample sentit de la paraula: transmet informació i investiga. Els dos llibres que ha escrit fins ara, en són una clara mostra. El seu primer llibre Des de les tenebres, on disseccionava el famós cas de les \"xiquetes d\'Alcàsser\" des de tots els angles possibles, el va escriure després de dedicar-s\'hi periodísticament des de la revista El Temps i, una vegada celebrat el juí, investigant durant quasi una dècada.
Ara, fent servir les mateixes ferramentes, ha publicat un nou llibre, En èxtasi on analitza \"La ruta del bakalao\", un fenomen que es va avançar a qualsevol altre en lligar drogues recreatives, discoteca i música de ball, i que ha influït en la vida de les generacions de joves que han nascut entre les dècades dels seixanta i els huitanta.
Joan M. Oleaque és periodista professional des de 1.993, redactor de la revista El Temps, col.labora en El País i ha col.laborat en TV3 i Channel 4. L\'any 1.999 va rebre el premi de la Crítica al millor periodista valencià de l\'any 1.998 que atorga l\'Institu Interuniversitari de Filologia Valenciana i l\'any 2.003 va rebre el premi Rodolfo Walsh per Des de les tenebres, a la millor obra de no-ficció policíaca.
Joan M. Oleaque junt a Ximo Bayo en la presentació del llibre En èxtasi en la Sala Bounty de València, el passat 27 de febrer.
-Vas viure de ple “la ruta del bakalao” i vas conèixer de prop la família Anglès. Experiència personal i anys d’investigació: és aquest el teu secret? El teu proper llibre es basarà també en aquests dos fonaments? Escriuries sobre algun tema del que no hagueres tingut cap vivència personal?
És cert, he utilitzat aquesta fòrmula, però no de manera molt conscient, creu-me. No sé si el proper llibre es basarà en això o en altres coses molt diferents, però és possible que encara faça servir, d’alguna manera, vivències personals.
-A voltes em pregunte, quan sent alguna notícia sobre el “cas Alcàsser”, si la vida en eixe poble s’ha “normalitzat” completament després de 12 anys o caldrà que passen vàries generacions. Tu què en podríes dir?
Sí, s’ha normalitzat, però es desestabilitza en quan s’apropen per allí periodistes o quan es commemora mediàticament l’aniversari dels crims, o arriba al poble alguna notícia sobre possibles permisos a Ricart.
-El cas Alcàsser és un cas tancat per a tu? Què penses dels esforços de Fernando Garcia [un dels pares] de mantindre’l obert. Per cert, que se n’ha fet d’esta persona i del seu famós advocat? És cert que estan acusats d’apropiar-se de diners de la fundació que van crear per ajudar la investigació dels assassinats? Tu què penses d’estes persones?
Sí, és un cas tancat, i Fernando i Juan Ignacio Blanco tenen moltes causes pendents amb la justícia per pressumptes injúries i cal·l´mnies i per estafa, i sí, és cert que estan acusats d’apropiar-se de fons. Jo pense que no s’haurien de tornar a repetir casos com els que ells han protagonitzat, però que els periodistes –s’accepte o no– també varem contribuir a convertir-los en ídols populars, i per tant, tinguerem responsabilitats no només en la seua caiguda, sinó també en el seu ascens.
-Com van reaccionar les famílies de les xiquetes d’Alcàsser quan es va publicar el seu llibre, “Des de la tenebra...”? Demanà la seua opinió abans de publicar-lo? I els veïns d’aquest poble i de Catarroja, què li van comentar sobre el llibre?
No varen reaccionar de cap manera, excepte Rosa Folch, que sé que li va semblar correcte. A la majoria de gent li ha agradat el treball, i a aquells que no els ha agradat, reconeixen que representa la visió més justa sobre el tema.
-Amb el “cas Alcàsser” va donar-se el tret d’eixida del periodisme “morbós” a gran escala. Està d’acord amb esta afirmació? Com ha evolucionat des de llavors esta mena de periodisme? Ha anat a més segons la seua opinió?
Sí, estic d’acord, i ha anat a pitjor: només has de veure la tele.
-La commoció que va suposar el crim d’Alcàsser a València i la seua comarca és comparable a la que s’ha produït ara a Madrid arran dels atemptats de l’11 -M? Els mitjans d’informació ho han interpretat ara de la mateixa manera, destacant el sensacionalisme, els “budells” o han estat més respectuosos amb les víctimes?
Va ser comparable a nivell no de tragèdia col·lectiva, sinó d’espant col·lectiu. Pense que han estat més respectuosos que en Alcàsser –superar allò no és fàcil– però que s’ha optat, en bona part, pel sensacionalisme.
-Com valores el paper dels mitjans de comunicació arran de l’atemptat de l’11-M i els posteriors esdeveniments?
Bastant sensacionalista, la veritat.
-Hola Joan: tinc 15 anys i, clar, no vaig viure la Ruta del Bacalao, només sé coses d’oïdes i no entenc per què va tindre tanta repercussió; total: només es divertien. Explica-m’ho i dis-me també les diferències que hi ha entre la manera que tenien de divertir-se els joves d’aleshores respecte a l’actualitat.
Si acudeixen al llibre veuràs que aquest circuit de discoteques va descobrir a tohom que hi havia una relació significativa entre una part ben important de la joventut i el consum de drogues recreatives, que abans d’aquest fenomen, senzillament, no es donava a nivells tan populars. Això va ser l’essència per a que els mitjans de comunicació feren sensacionalisme sobre el tema i sobre els principals actors d’aquesta escena, els joves. Respecte a les diferències, diguem-ne que ara, a nivell majoritari, hi ha més diversitat en quant a opcions de diversió en discoteques i en comportaments toxicològics, però hi ha la mateixa necessitat d’evasió salvatge entre molts membres juvenils.
-Quines peculiaritats tenia la Ruta del bakalao de València que les diferenciava d’altres llocs de la península o d’Europa? La Ruta del ... va ser un “moviment festiu” genuí valencià?
Una part important del llibre es dedica a explicar això, però et diré que va ser el primer fenomen europeu que va començar a apropar a nivell popular elements de subcultures d’avantguarda minoritàries com eren, fins al moment, la droga de síntesi, la música de ball industrial i la visió de sentir el cap de setmana com una realitat paralel·la més important de la real. Va ser un moviment festiu embrionàriament valencià, però va ser assimilat, imitat i degradat a través de tot l’estat.
-Per què va acabar la Ruta del bakalao? Restriccions i prohibicions de les autoritats o simplement va passar la moda? És cert que en el seu moment més àlgid arribaven els caps de setmana autobussos de diversos punts de la península o és només una llegenda?
Per les dues coses, i per una degradació considerable del fenomen: es va consumir a ell mateix, tot i que l’essència perviu avui. Respecte al tema dels busos, venien, sí, però sobre tot acudient romeries de cotxes de tot arreu de l’estat i de més enllà. Per exemple de França, Itàlia i fins i tot Anglaterra.
-A banda de Ximo Bayo, hi ha algun altre dj que haja “sobreviscut” professionalment a aquella època?
Hi ha uns quants, de fet. Alguns han evolucionat. Altres, en canvi, i de manera recalcitrant, es dediquen a punjar exactament el mateix que feien fa vint, quinze o deu anys en sessions evocadores d’aquell fenomen que es diuen sessions “remember”, perquè hi ha un nou públic que ha sentit parlar d’aquella època i vol evocar-la.
-L’altre dia et vaig veure a Canal 9, a “La naranja metálica” parlant de la ruta…per cert, en un perfecte castellà i amb un jersei amb el que pareixia que volies reventar el discret decorat…Qué opines de la televisió pública valenciana? Com et sentires al costat d’un gran pes pesant com el JR Lucas?
Primer: els convidats que asisteixen a eixe programa han d’expressar-se en castellà –em varen dir que el presentador no entén valencià, i els altre convidats tampoc–; això em va dir una responsable quan vaig preguntar si podia parlar en la nostra llengua. Segon.: lamente que no t’agrade el meu jersei, però realment és molt bonic: obre la ment. Tercer: la televisió pública valenciana hauria d’apostar al màxim per una televisió atractiva amb vocació de servei públic. Quart: em vaig sentir a gust al costa de Lucas perquè és una persona agradable.
-Compara el nivell de la premsa valenciana amb l’espanyola.
Són bastants semblants, amb una major necessitat –en la meua opinió- de reportatges.
-S’ha acusat Eliseu Climent de controlar la línia editorial de la revista El Temps, d’exercir de “comissari polític”. Ara que no ens llig ningú. És cert? Qui escriu els editorials del diari?
Teòricament, jo he de contestar ací preguntes només sobre la meua faceta d’autor. Sincerament, i amb tot el respecte, pense que coses així les hauries de preguntar a l’editor, no a un redactor. Però sí et puc dir que jo no em sent controlat i que els redactors també escrivim editorials.
-Quants exemplars es venen al País Valencià de la revista El Temps? Quina incidència creus tu que té en la societat valenciana?
No tinc ara accés a dades per respondre’t a la primera pregunta. En quant a la segona, pense que, al llarg de vint anys, el setmanari és un mitjà que ha aconseguit un espai propi a tot els seu àmbit de publicació i que ha fidelitzat a molts lectors.
-Com veus el panorama polític valencià una vegada han passat les eleccions espanyoles?
Interessant. Camps ha de demostrar que és diferent al seu antecessor, i el PSOE ha de connectar amb tot el vot que vol un canvi real.
-El nacionalisme valencià ha retrocedit en el seu conjunt respecte a les eleccions de fa 4 anys i caminem, sembla que de manera irreversible i accelerada, a un perfecte bipartidisme polític. Està d’acord amb aquesta reflexió? Què es podria fer per a canviar este descoratjador destí?
Aquesta reflexió pot semblar dura, però pense que pot superar-se. La manera? Insistir en connectar amb la gent, i en oferir-los propostes que puguen entendre com pròpies, atractives, honestes i diferents. En resum, fent política de manera incansable.
-Sobre quina temàtica serà el proper llibre? Un altre assaig? No tens el cuquet d’escriure una novel.la de ficció?
Oh, encara no ho sé realment. Però sí, tinc el cuquet que esmentes. Veurem si fructifica.
Entrevista realitzada amb preguntes dels lectors del Diari Parlem (7-4-04)
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENICARLÓ (BAIX MAESTRAT)','
|
|
Tant El Puig de la Nau com La Tossa són importants jaciments prehistòrics que abasten des del Bronze fins la primera època cristiana i que tenen la seua esplendor en els segles V i VI a.C. i evidencien els orígens ibers de Benicarló –o, popularment, Binicarló--. Hi ha autors que la identifiquen amb l’Hystria (país de vinyes) grega. El Beni-Gazló o Bani-Gazlun musulmà és una alqueria de Peníscola, conquistada abans de 1236. 30 pobladors obtenen carta pobla el 14 de juny de 1236 a fur de Saragossa i el lloc passa a denominar-se Benigazlum o Benicastló en terme i jurisdicció del castell de Peníscola. El 16 d\'agost de 1246 se li concedeix l\'explotació d\'una ferreria i d\'un forn de coure pa. El 1294 passà a pertànyer a l\'orde del Temple i posteriorment, el 1319 a l\'orde de Montesa, en el qual moment s\'inicia una etapa de creixement econòmic i social sense precedents fins aleshores. L\'any 1326 mitjançant l’expedició de la Carta del Bovalar s’amplia el terme. En 1359 s’independitza de Peníscola. El 1370 Pere el Cerimoniós, va concedir-li el dret d\'embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribució ni pagaments. El 12 de juliol de 1490 Ferran el Catòlic eximeix Benicarló de contribuir a Peníscola. Durant les Germanies, la població va ser lleial al rei i a l\'orde de Montesa, per la qual cosa fou assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta acció els va servir per assolir el títol de vila –20 d’octubre de 1523 -- i altres privilegis sobre importació de blat i celebració de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. A mitjan segle XVII Benicarló, com altres pobles valencians, va sofrir els efectes de l\'epidèmia de pesta bubònica que va ocasionar més de 500 morts. La crisi s\'accentuà amb una que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del segle següent vénen marcats per la guerra de Successió, en la que la vila es va retre al general Asfeld (1706). En la guerra del Francès va resistir els atacs de Suchet –14 d’agost de 1810-- i va participar activament en la formació de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837 i per Cabrera en una sagnant batalla el 23 de gener de l\'any 1838. En el XIX la producció del vi Carlon que s’exportava, sobre tot a l’Argentina, donà una empenta important a l’economia local; per atendre l’enorme moviment l\'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres de la qual van començar el 1886. A principis del XX la fil·loxera acaba amb el conreu de la vinya. El 22 d’octubre de 1926 Alfons XIII atorga el títol de ciutat: \"Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarló, Província de Castelló, pel desenvolupament de la seua indústria, agricultura i comerç i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Títol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d\'I·lustríssim.\" A partir de 1930 s’inicia un creixement espectacular. Entre 1931-1944 es construeix l’actual port que completa el començat en el segle anterior. En la dècada dels anys 60 Benicarló es convertirà en centre receptor d\'immigrants (per al període 1962-1967 la xifra ultrapassa els 350 per any). Les causes que atrauen aquesta població són: la indústria i el turisme.Des de finals del XVIII en què hi havia 2182 habitants –any 1877—la línia demogràfica ha estat ascendent amb un lleu aturada per la crisi agrícola de principis del segle XX.
En 2002 s’hi empadronaren 21.488 persones, de gentilici binicarlandos. Un 73,26% saben parlar valencià, segons cens de 2.001. Les votades de 2003 donaren 10 regidors i la batlia al PP; el PSPV en té 6 i el Bloc 5.
En agricultura preval el regadiu sobre el secà, cítrics, tomaques, encisam i el producte més afamat: la carxofa, amb Denominació d’Origen. La flota pesquera, amb més de 50 embarcacions, també té gran importància en l’economia binicarlanda, hi destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagostí. Quant a la indústria destaca el moble, les destil·leries d’essències químiques. També és important el sector comerç amb una variada oferta d’establiments tradicionals.
El terme, 48,3 km2, se situa en una planura amb accidents orogràfics d\'escàs relleu, com el Puig (166 m.), al límit nord del terme, i la Tossa (168 m.).Els rius del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa: l\'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d\'Alcalà (Barranquet) al sud. Quant a les platges cal destacar la del Morrongo, la Mar Xica i la Caracola.
Església de Sant Bartomeu
Quant a la part monumental destaca:
-El poblat ibèric del Puig de la Nau, amb important necròpolis.
-El poblat ibèric de la Tossa.
-La necròpoli ibera del Bovalar.
-Església de Sant Bartomeu. Va començar a construir-se, sobre una de més antiga, el 25 de maig de 1724 i es va acabar el 9 d\'octubre de 1743.
-Casa del Marquès de Benicarló, del XVIII, amb una cuina de taulells de l’època.
-La capella del Crist de la Mar o Església de Sant Pere es troba situada en les proximitats del Port i és popularment coneguda com l\'ermita del Crist de la Mar.
-Convent de Sant Francesc, construït cap al 1578
-Ermita de sant Gregori. De data desconeguda.
-Restes de les muralles i de la torre dels Màrtirs, torre de guaita en avançat estat de ruïna.
-Museu Històric Arqueològic Municipal de Benicarló. Inaugurat el mes d\'abril de 1982.
De la seua gastronomia destaquen els productes de la terra: arrossos: a banda, rossejat, en paella; l’olla barrejada; els de la mar, que se subhasten cada dia al port: llagostí, calamar, sèpia, polpet, galera; la carn del Maestrat: conill al Maestrat i el cabrit al forn. Apartat a banda mereixen els dolços: pastissets de cabell d’àngel, de moniato, carquinyols, coc ràpid, coques de sant Antoni, etc.
La part festera ve representada, entre d’altres, per les Falles, s’hi planten 11 monuments; la de la carxofa, que se celebra al Gener, on es preparen degustacions populars de tot tipus de plats elaborats amb Carxofa de Benicarló. Els restaurants de la ciutat preparen complets menús en les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa; la Setmana Santa i les fogueres i torrades de sant Antoni.
En el més de juny s’hi celebra la Mitja Marató del Baix Maestrat, carrera popular amb eixida i arribada en el port de Benicarló després de recórrer la ciutat i visitar la veïna Peníscola.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament de Benicarló
- Asiduos.com
- Benicarló
- Costa Mediterránea
- Castillos y fortalezas de la CV.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENICÀSSIM (PLANA ALTA)','
|
|
Encara que el seu terme conserve vestigis poblacionals que es remunten a l\'Edat dels Metalls, com a nucli municipal, Benicàssim és una creació relativament recent. La seua història es remunta a la del castell de Montornés que segons notícies de l’any 1000 ja era un important feu musulmà. El 29 de novembre de 1242, Jaume I dóna el castell i les terres circumdants al seu escrivà Pere Sanz, en agraïment als serveis prestats en la conquesta. A partir d’aquesta data passa per diverses mans: en 1249 apareix a nom de Jacchesio Sancii a qui el rei atorga permís per a la venda del senyoriu.
Posteriorment el senyor és Pere Ximen. Entre 1268 i 1287 és l’església de sant Vicent de la Roqueta qui, per donació reial, detenta el senyoriu. Alfons III dóna Montornés, la casa de sant Vicent i tots els seus dominis als monjos del monestir de Poblet els quals en vista de l’escassa rendibilitat torna a vendre-ho a Jaume II juntament amb la vila de Castelló. Arribem a 1333 amb Joan Ximen com a senyor de la baronia de Montornés amb el lloc de Benicàssim. En 1416, Alfons V fa donació al bisbe de Vic, Alfons de Thous de Benicàssim i La Vila Vella; a la seua mort –1420— la baronia és adquirida per Gilbert de Centelles, senyor de Nules. Torna a poder reial i, en 1467, Joan II el traspassa al seu vicecanceller Joan Pagés, el 24 de febrer de 1467. Entre 1502 i 1515 rere llargs plets entre els Pagés i Nicolau Casalduch el senyoriu recau en poder d’aquest últim. Violant de Casalduch concedí carta de població el 9 de setembre de 1603, a Joan Guerau i quaranta pobladors, sota jurisdicció civil i criminal i mer i mixt imperi, en un intent d\'assentar nous pobladors, procedents en la seua majoria de les terres interiors del Maestrat. Tanmateix l’intent repoblador fracassa i no és fins mitjançat el segle XVIII quan, gràcies a la pròcer obra de Francesc Pérez Bayer, es consolida el nucli poblacional, la qual estructura urbana es trama al voltant de la bella església manada edificar entre 1679 i 1.773 pel dit benefactor.
La denominació oficial actual és Benicàssim/Benicasim. Els 13.901 habitants empadronats en 2002 es distribueixen en set nuclis de població: Benicàssim, Cuadro Santiago, Desierto de las Palmas, Masia dels Frares, Montemolino, El Palasiet, Las Villas i Voltants de Montornés. El gentilici és binicassuts. L\'any 2.001 un 57,13% dels habitants parlaven valencià. L’ajuntament està regentat pel PSPV amb 6 regidors, 6 en té el PP, 3 ARB, 1 el Bloc i 1 l’Entesa.
Cavanilles en les seues observacions deia que les terres del terme, 36,4 km2, no són massa aprofitables i l\'agricultura de secà ha donat pas, on és possible, al taronger. Però el veritable motor de l’economia local és el turisme; des que a finals del segle XIX s’hi construïren las Villas de Benicàssim el creixement ha estat imparable i el municipi s’ha convertit en el major receptor de turistes del País rere Benidorm.
Benicàssim -- o Binicassi, en argot popular-- està un poc apartat de la costa, al bell mig del pla que s\'estén des de la base de la serra de les Palmes a la mar. Primitivament va estar emplaçat al peu de les agulles de Santa Àgueda, i fou traslladat al seu actual emplaçament en el segle XVIII. A la Serralada de les Palmes hi ha el Desert de les Palmes, així anomenat per haver-hi un convent carmelità, que es remunta al 1694; l’excursió és gairebé obligatòria per que al seu voltant hi ha diverses ermites, com ara la del Naixement i la de Santa Teresa, que és la millor conservada actualment, també hi un museu on contemplar les obres d’art propietat de la congregació i el museu de les bodegues on hom pot tastar el famós Licor Carmelità que ells mateixos fabriquen. La congregació d\'aquest convent fou l\'única de tot l\'estat que no va ser exclaustrada quan la desamortització, com a premi a l\'ajut prestat pels frares en l\'epidèmia de còlera del 1834.
Una altra excursió interessant és la visita a les Columbretes, arxipèlag de gran interès ecològic. Estan formades per una sèrie d’illots i esculls i quatre illes grans anomenades Illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. L’oferta turística es completa amb unes termes marines i un parc aquàtic.
Monestir del Desert de Les Palmes
Quant al patrimoni, a banda del convent, ermites i museus del Desert de Les Palmes, hi ha:
-Església de sant Tomàs de Villanueva. Neoclàssica, de 1769-1776. Decorada amb obres del sogorbí Camarón.
-Convent de les Agustines.
-Convent de les Oblates.
-Las Villas. Com ja hem dit de finals del XIX.
-Castell de Montornés. Al Desert de les Palmes. Possiblement del segle IX, de grans dimensions, ocupat en diversos moments pel Cid, per Pere I i per Alfons el Bataller. Romanen escasses ruïnes.
-Castell de la Centinela. Al bell centre del nucli urbà. Segle XII, musulmà. S’hi observen murades i aljubs.
-Torre del Baró. Segle XVI.
-Torreó de sant Vicent. A la franja costanera urbanitzada. Del segle XVI, feia tasques de guaita front a les contínues invasions barbaresques de l’època. Està perfectament conservada.
-Torre de sant Julià o de la Dona. També torre de guaita.
La gastronomia és una bona mostra de la dieta mediterrània, hi imperen els arrossos i els productes de la mar. Les coques els pastissets i el licor dels carmelites posen la fi a un bon menjar.
Des de fa anys s’hi celebra el FIB, festival de música contemporània que, al llarg de tot un cap de setmana, reuneix grups i joves de tot arreu del món.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament de Benicàssim
- Castillos y fortalezas de la CV
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la CV
- Plana personal de Paco González
COMENTARI
Benicasim. Los amaneceres mas bellos del
mundo
Mucho se ha escrito sobre esta bella localidad de sus playas,sus
paisajes,sus fiestas y sus gentes. Pero no tanto sobre los sentimientos que
es capaz de sustraer de lo mas hondo de nuestro corazón.
A una que le gusta viajar y presume de conocer muchos de los rincones de
este increible planeta,no duda un segundo en afirmar que los amaneceres mas
bellos del mundo tienen lugar cada día en...Benicasim.
Lo primero que me sorprende de esta localidad es su luz y su color. Es como
si el astro rey mandara sus rayos mas potentes para que esté mas iluminada
que ninguna. Comprobadlo,andar un día por todos sus rincones,por sus
calles,por sus playas y montañas y trasladaros otro día a otra ciudad, es
como cambiar una bombilla de 100w a una de 60,hacer la prueba.
Tengo la suerte de pasar varios días de mi vida
en este paraiso, y sería incapaz de decir cual estación del año es mas
intensa. Mucha gente cree que este es un sitio exclusivo de verano, pero si
lo conocierais bien disfrutariais de él los diez meses restantes.
Os invito a disfrutar conmigo de lo que podeis llegar a sentir. Vamos a
subir a las agujas de Santa Agueda, esas enormes montañas de esa tonalidad
que solo el rodeno que se encuentra en ellas puede conseguir,que se alza
orgullosa cual guardiana de su entorno. Conforme vais avanzando a la cima ir
admirando el paisaje que os ofrece. En la lejanía, el cielo se va juntando
con el mar en una acuarela de colores que van variando a cada paso que deis.
Ir subiendo y de vez en cuando no olvideis girar sobre vuestros talones, el
paisaje va cambiando de forma asombrosa, es como visitar la más bella
galería de arte donde no sabriais elegir el cuadro que os impacta más. Y una
vez en la cima, eres capaz de tocar el cielo con las yemas de los
dedos,creeté un Dios sentado en la cima del mundo,saborea el momento y
recuerda si alguna vez has estado en algún lugar donde cielo,tierra y mar
son capaces de formar una sincronía perfecta, en donde la naturaleza deja de
emitir cualquier sonido para que tus otros sentidos adquieran mayor
intensidad. Siente,respira,obseva...es mágia.
¿estás extresado? Pues conozco el remedio infalible para que desaparezca.
Vamos a pasear por El desierto de las Palmas.
Sabios monjes que eligieron este lugar centro de oración y meditación.
Paseando por su entorno es como retroceder en el tiempo,sentir el misterio y
la calma que envuelve el lugar, llenarse de la paz y el sosiego que se
respira en el ambiente, sentir el aurea de las hadas y meigas que convierten
este lugar en un sitio idílico para llenarse de inpiración. Lugar que todo
artista debería visitar para alcanzar el súmun de la creación.
Y no nos podemos olvidar de pasear por el pueblo, de visitar sus comercios
donde aún se conseva la tradición de la amigable charla con la tendera, y la
frescura de las risas y alegría de sus gentes, gente noble y de buen corazón
donde el calor y el color del paisaje se refleja en sus rostros siempre
amables hacia el caminate que visita este lugar.
Y mas lugares, mas rincones, mas sentimientos que teneis que descubrir por
vosotros mismos visitando mi adorado Benicasim.
Ya sabeis, si quereis hacer un regalo que perdure eternamente en la memoria
y en el corazón de esa persona ,llevarlo a contemplar un amanecer en
Benicasim, el lugar donde cada día vuelven a ver la luz LOS AMANECERES MAS
BELLOS DEL MUNDO.
SANTA GIMENO
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"HARRY POTTER I L\'ORDRE DEL FÈNIX\" de Joanne K. Rowling','
|
|
Resum: Harry Potter és a punt de començar el cinqué curs a l´Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. Com cada any, té moltes ganes de reprendre les classes per tornar a trobarse amb Ron i l´Hermione. De més a més, esta vegada Harry està més impacient que mai, perquè els seus amics no li han res en tot l´estiu. Uns dies abans d´agafar el tren cap a Hogwarts, però, Harry es veu obligat a practicar un encanteri prohibit per defensar-se d´uns demèntors que l´ataquen al mig del carrer. La seua infracció és castigada de manera contundent. Abans de començar el curs, rep una carta del Ministeri de la Màgia en què se li notifica que ha estat expulsat de l´escola de Hogwars.
|
|
|
COMENTARIS
Segons he llegit, l\'autora, abans d\'iniciar l\'escriptura d\'aquest últim llibre, va passar un temps de reflexió, imagine que amb el propòsit que la seua nova novel·la fóra més interessant, més nova, més rica en matissos, etc, elements dels quals els seus anteriors llibres mancaven.
Per que qui haja llegit un llibre d\'Harry Potter, els ha llegit tots. Els ingredients sempre són els mateixos:
1) s\'agafa un xaval amb poders sobrenaturals i sobre el qual ha caigut la maledicció del dolent dolentíssim Voldemort.
2) Se li envolta d\'una comparsa de personatges, que mantenen uns perfils sempre estables. Si són amics, col·laboren i afavorixen el protagonisme absolut de l\'heroi; i si són els enemics, representants de les forces antagòniques, se centren exclusivament a obstaculitzar al protagonista.
3) Es construeix una atmosfera adequada, la base del pastís. Un món de mags, d\'encisos i contraencisos, de criatures i objectes màgics, que, segons la meua opinió, constitueix la part més atractiva de la història per ser la que majors dosis de creació conté, la més imaginativa.
En què es diferencia aquest nou lliurament dels altres? La veritat és que apareixen pocs aspectes innovadors: Harry Potter s\'enamora per primera vegada, un dolent dolentíssim conegut rep l\'escarment que mereixia des del primer llibre de la sèrie i es desvetlla un secret que els lectors més o menys espavilats ja podien imaginar. Tota la resta segueix igual, més del mateix. És a dir, que el tan cacarejat període de reflexió que va sumir a l\'autora en un mutisme absolut, ens fa sospitar que siga part d\'una campanya promocional que intenta crear un clima favorable de vendes.
En definitiva, Harry Potter i l\'ordre del Fènix, és un capítol més en esta sèrie interminable les directrius de la qual són idèntiques al primer llibre. Molts lectors agrairíem que hagués hagut un període de reflexió creativa. La història hagués guanyat en qualitat si el protagonisme s\'hagués diversificat, si els personatges hagueren madurat cap a caràcters més complexos i menys previsibles, i si s\'hagueren desenvolupat diverses línies argumentals que enriquiren la trama.
La sèrie sobre Harry Potter és un fenomen literari i en este fenomen conflueixen dos aspectes: el primer és que per a molts joves esta és la seua primera incursió en la literatura. El segon és que desgraciadament estos són llibres sense ànima que reflectixen un món pla i sense contrastos. Per tant, seria molt interessant que l\'autora es plantegés la gran responsabilitat que comporta la seua obra i contribuïra al creixement literari d\'estos lectors novells, utilitzant en les seues noves històries plantejaments més audaços i noves estratègies narratives que reflecteixen la profunditat del món real i la del món imaginat.
Iolanda S. Liern
--------------------------------------
Sóc professora de Llengua del primer cicle de l\'ESO. Sempre m\'ha interessat fomentar la lectura entre el meu alumnat i sempre m\'he trobat amb el rebuig unànime. És habitual que els alumnes es mostren reticents a l\'esforç intel·lectual i la lectura encara que siga la d\'un llibre banal requereix una predisposició favorable. No obstant això, quan vaig començar a aconsellar la lectura dels llibres d\'Harry Potter, l\'èxit va ser aclaparador. És evident que per a un lector adult és simple i repetitiu; per contra, als xavals els encanta trobar a l\'heroi vencent una vegada i una altra al malvat. Crec que el més important és que gràcies que a llibres com aquests, molts joves s\'han convertit en lectors voraços, abans això era inimaginable. La labor de pares i educadors consisteix en, una vegada esgotat el filó Harry Potter, seguir alimentant aquest hàbit perquè el gust per la lectura perdure i cresca amb el pas dels anys.
Gemma N.
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: CICLE A LA FILMOTECA VALENCIANA: SEÜL EXPRESS','
|
|
Gràcies a la Filmoteca Valenciana, el mes d\'abril va a ser molt més suportable per als cinèfils que en els últims anys, doncs una vegada més en este mes de Pasqua les estrenes cinematogràfiques en la cartellera de les nostres ciutats van a ser majoritàriament d\'escàs interès i, no obstant això, esta sala de cinema sense ànim de lucre va a tindre una programació de gran importància tant en estrenes absolutes, com en recuperació de \"vells\" i \"nous\" clàssics.
Al cicle, ja comentat en esta mateixa secció, Cinema i Drets Humans que conclourà el dia 14 d\'Abril, s\'unixen de l\'1 d\'Abril al 23 de Maig el cicle Les Fronteres del Documental i de l\'1 d\'Abril al 2 de Maig el que ara ens ocupa Seül Express: Cinema Coreà Contemporani.
En principi recomanar-lo ferventment per diverses raons: primera i principal i basant-nos en aquells casos que ja hem visionat, per la seua gran qualitat tant narrativa com i sobretot tècnica, amb cineastes que ja estan considerats veritables genis de l\'ofici com Kim Ki-Duk al que ara es barallen per tindre els grans festivals del món; segon, perquè en la majoria dels casos es tracta de films que no van a arribar al públic en cap format majoritari siga clàssic ( la sala comercial de cinema ) o modern ( el DVD ); tercer perquè ens servix per a conèixer altres mons i pensaments molt llunyans i diferents del nostre ( són produccions de Corea del Sud, de la qual el passat mundial de futbol només ens va ensenyar coses superficials ); i quart i últim perquè és un cinema que complix a la perfecció la conjunció pensar-entretindre incloent alguns films de gènere, encara que en este cicle es trobe a faltar alguna producció terrorífica com A Tali Of Two Sisters que va triomfar en el passat festival de Sitges.
Entrant ja en matèria, destacar les següents pel·lícules: els dos treballs de Kim Ki-Duk, l\'únic que repetix projecció, La Isla ( dies 23 i 24 d\'Abril ) que va significar el seu descobriment en el nostre país a través del festival de cinema de Sitges on ens entusiasmà, que va ser estrenada puntualment en les nostres pantalles però amb una molt injusta poca repercussió i que considere molt propera a l\'obra mestra i Un Mal Tipo-Bad Guy ( dies 10 i 11 d\'Abril ) que va guanyar merescudament el premi Orient-Express a Sitges-2002, una història de prostitució amb grans troballes estètics.
Un Mal Tipo
De molt diferent signe però igualment interessant és Sang Woo i su abuela-Jibeuro ( dies 23 i 25 d\'Abril ) de Lee Jung-Hyang que vaig poder gaudir a Sant Sebastià-2002, una història molt tendra amb nano insoportable i àvia silenciosa; ja només per referències destacar Zona Conjunta de Seguretat ( dies 8 i 9 d\'Abril ) de Park Chang-Wook, un dels majors èxits comercials del cinema coreà i que la seua Sympathy For Mr. Vengeance va poder veure\'s a Sitges-2002; La Historia de Chunhyang ( dies 15 i 18 d\'Abril ) del més veterà i històric dels directors Im Kwon-Taek; Cuida mi gato-Take Care of My Cat ( dies 22 i 23 d\'Abril ) de Jeong Jae-Eun, present en nombrosos festivals; Oasis ( dies 16 i 17 d\'Abril ) de Lee Chang-Dong, guanyadora del premi de la crítica al festival de Venècia; La Resurrección de la Cerillera ( dies 8 i 10 d\'Abril ) del director de la molt estimable i estrenada en les nostres pantalles Mentides, Jang Sun-Wo; Mi hermosa Mari-Mari Iyagi ( dies 21 i 22 d\'Abril ) de Lee Seong-Kang, de contingut fantàstic; i finalment la preestrena de Memories of Murder-Memorias de un Crimen ( setmana del 27 d\'Abril al 2 de Maig ) de Bong Joon-Ho, que ha captivat els espectadors de les últimes edicions de Sant Sebastià i Venècia i que està basada en la història real d\'un assassí en sèrie.
Espere que si vos agrada el cinema de debò no deixeu de vore alguna de les nostres recomanacions i que si la teua excusa per no anar al cinema és la pela, en aquest cas no et valdrà doncs el preu de les sessions està entre 1,00 i 1,50 euros.
+ informació: Filmoteca Valenciana
Pabloco Sánchez
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: SUGGERIMENTS PER A LA FIRA DEL LLIBRE','
Selecció de llibres elaborat pel Centre Específic d\'Estudis a Distància
de València amb motiu de la Fira del Llibre (13-4-2.004):
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA
|
|
Vacas, cerdos, guerras y brujas. Los enigmas de la cultura. Martin Harris. Alianza Editorial.
El propòsit d\'esta original i sorprenent obra de MARVIN HARRIS és donar resposta a una sèrie de curiosos enigmes. ¿Per què un tabú religiós prohibix a jueus i musulmans menjar carn de porc? ¿Quin és el motiu que els hindús adoren a les vaques? ¿Per què sorgixen els moviments mesiànics? ¿Com interpretar el masclisme o la belicositat de certes cultures? L\'estratègia de l\'investigador consistix, en este cas, a descobrir les causes materials que s\'oculten després de l\'aparent irracionalitat dels estils de vida de les diverses formacions culturals.
|
|
|
Historia de los griegos. Indro Montanelli. Ed. Plaza y Janés.
|
|
|
El Imperio Romano. Isaac Asimov. Alianza Editorial.
La sèrie informalment titulada HISTÒRIA UNIVERSAL ASIMOV reunix les obres dedicades pel gran novel·lista i divulgador científic a l\'evolució política, cultural i material de l\'espècie humana. L\'IMPERI ROMÀ exposa les grans línies de desenvolupament històric des de la proclamació d\'Augusto com a emperador fins la caiguda de l\'Imperi Romà d\'Occident i la instauració dels regnes germànics.
|
|
|
La República Romana. Isaac Asimov. Alianza Editorial.
Aquest volum abasta el lapse transcorregut entre la fundació de Roma, el període monàrquic, l\'ascens de Roma, el seu triomf en les Guerres Púniques i les diferents guerres civils.
|
|
|
La judía de Toledo. Liun Feuchtwauger. Editorial Clio (narrativa).
|
Una princesa a Berlín.
Artur R. G. Solmssen.
COLUMNA EDICIONS, S.A.
Sinopsi: Solmssen ens ensenya l\'Alemanya de la destrucció en el Berlín de 1922 a través de quatre llibres. Les vivències d\'un jove pintor americà ens fan recórrer els majors tuguris suburbans ensenyant tota la podridura, sexe i corrupció en el que seria l\'auguri de la guerra contra un boig austríac.
|
|
Europa ante el espejo. J. Fontana. Editorial Crítica (Història).
|
|
|
Cien preguntas sobre el nuevo desorden. Carlos Taibo. Editorial Punto de Lectura.
Carlos Taibo publica este llibre, on des del títol s\'advertix una antiglobalització militant. En realitat, el llibre tracta de moltes coses més, de l\'estat polític i econòmic que regix en el món des de l\'enfonsament de la galàxia comunista.
|
|
|
Hij@, ¿qué es la globalización?. Joaquin Estefanía. Editorial Aguilar.
Joaquín Estefanía, periodista econòmic, fa una reflexió crítica sobre la globalització que s\'està donant, proposant una globalització alternativa.
|
|
|
En busca del unicornio. Juan Eslava Galán. Editorial Planeta.
Novel·la ambientada a finals del segle XV, narra la història d\'un personatge fictici, a qui s\'envia a la recerca de la banya de l\'unicorni, que se suposa augmentarà la virilitat del rei Enrique IV de Castella, anomenat l\'Impotent. Premi Planeta 1987.
|
|
|
El nom de la rosa. Eco, Umberto. Traducció Josep Daurella. EDICIONS DESTINO.
A la seua primera i celebrada novel·la, Umberto Eco ens porta a una abadia de la Itàlia septentrional, la darrera setmana de novembre de 1327. El monjo detectiu fra Guillem de Baskerville i el seu ajudant, Adso de Melk, ens guien per un laberint en forma de biblioteca, ple de crims, especulacions, vicis, heretgies, bruixeria, crueltat, malícia i erudició, que acaba encaixant en un quadre ben versemblant del convuls món medieval.
|
DEPARTAMENT D\'ANGLÉS
Vampire stories.
Edit. Everest English (level 3)
Famous people of the 20 Centuri. Nicola Hollis.
Edit. Everest English (level 3)
The phanton of the Opera (amb CD)
Edit. Oxford Bookworms Library Fantasy and Horror.
Oxford University Press.
Great Expectations. Charles Dickens (amb CD)
Edit. The Black Cat Vicens Vives.
The Mummy. Penguin Readers Audiopack
Edit. Longman Pearso Education Limited.
Stories from Shakespeare. Penguin Readers Audiopack
Edit. Lonsman Pearson Education Limited.
The Great Gatsby. Scott Fitzgerald (intermediate)
Edit. Heinemann.
DEPARTAMENT DE FRANCÉS
G. Simenon. Le chien jaune. Livre de poche. Nº 14292
Joseph Joffo. Un sac de billes. Livre de poche. Nº 5641
Joseph Joffo. La jeune fille au pair. Livre de poche. Nº 13750
Amin Maalouf. Samarcande. Livre de poche. Nº 6675
Violaine Vanoyeke. Amenophis. Livre de poche. Nº 15404
DEPARTAMENT DE FILOSOFIA
|
|
Pienso, luego río. ALLEN PAULOS. John. Ediciones Cátedra.
|
|
|
La especie elegida. ARSUAGA, J. L. Temas de Hoy.
¿És l\'home \"l\'espècie elegida\", la conseqüència necessària de la llarga marxa de l\'evolució? ¿És, per contra, un accident, el resultat d\'una de tantes opcions possibles en la història de la vida? ¿Què va ser abans, un ésser bípede o un ésser intel·ligent? ¿Des de quan parlen els éssers humans? ¿Eren monògams els nostres avantpassats, com vivien, de què s\'alimentaven? ¿És el nostre cervell el major d\'entre els de tots els homínids? Aquest llibre ha estat concebut per a donar respostes a estes i a moltes altres preguntes sobre els nostres orígens.
|
Sentido y percepción. AUSTIN, J. L. Madrid. Editorial Tecnos.
Russell. AYER, A. J. . Barcelona. Ediciones Grijalbo. Mestres del pensament contemporani.
Las paradojas de la lógica. BETH, E. W. València. Universitat de València.
|
|
Siete teorías de la sociedad. CAMPBELL, Tom. Ediciones Cátedra.
Les ciències socials cobrixen un ampli camp, i els set enfocaments que presenta aquest llibre introductori són significatius per a la Sociologia, Política, Economia, Dret, Psicologia i Història. La preocupació de l\'autor és clarificar l\'estructura lògica, suposicions metodològiques, i implicacions pràctiques de les diferents teories exposades.
|
|
|
Gens, pobles i llengües. Cavalli-Sforza, Luca. Traducció Elisabet Carreras. EDICIONS PROA, S.A. Col·lecció La Mirada
Després de posar en relació un gran nombre de dades genètiques, demogràfiques, arqueològiques i lingüístiques en una ambiciosa investigació multidisciplinària, Cavalli-Sforza i els seus col·laboradors han arribat a la següent conclusió: els gens, els pobles i les llengües s’han expandit paral·lelament, a través d’una sèrie de migracions que han tingut l’origen a l’Àfrica. Queda clara la relació entre gens i cultures i deslliurat de prejudicis erronis el controvertit concepte de raça.
|
|
|
Cinco aventuras de Sherlock Holmes.CONAN DOYLE. Madrid. Siruela.
|
|
|
El gen egoista. DAWKINS, Richard. Barcelona. Salvat.
El segle XX ha estat un segle de grans avanços en la biologia. Però aquests avanços han estat més de caràcter tècnic i aplicat. La medicina, l\'alimentació, la genètica donen fe d\'això. Però des d\'un punt de vista teòric, la biologia del segle XX s\'ha dedicat fonamentalment a digerir la teoria darwiniana formulada en el segle XIX. És, per descomptat, una teoria de difícil digestió donat el temps que estem necessitant per a això. Fins i tot hui en dia hi ha gent que encara no la comprèn ni la coneix. És terrible, per exemple, que no s\'estudie en les carreres de ciències humanes, com si els éssers humans foren d\'un altre planeta.
|
|
|
Discurs del Mètode. DESCARTES, René. Descartes, René. Traducció Pere Lluís Font. EDICIONS 62, S.A. Col·lecció Butxaca.
Encara que resultaria improcedent reduir la filosofia de RENÉ DESCARTES (1596-1650) a només un dels seus llibres, el DISCURS DEL MÈTODE és la clau de la resta de la seua obra. La seua extraordinària influència sobre el pensament modern ho convertix en una peça fonamental per a la comprensió del desenvolupament de la civilització occidental i de la història del pensament.
|
ELLlS, A. i BECKER, Felicidad personal al alcance de su mano, La . Bilbao. Ediciones Deusto.
|
|
Diccionario de Filosofía abreviado. FERRATER MORA. Buenos Aires. Editorial Sudamericana.
Este llibre és la versió compendiada per Eduardo García Belsunce i Ezequiel de Olaso del monumental \"Diccionario de Filosofia\" de José Ferrater Mora. D\'esta manera s\'oferix en un volum de maneig còmode, una explicació accessible dels conceptes fonamentals de la filosofia.
|
FRANKLlN, Benjamin. Libro del hombre de bien, El. Madrid. Editorial Espasa - Calpe.
FREIRE, Paulo. Pedagogía del oprimido. Madrid. Siglo XXI.
FREUD, Sigmund. Angoixa, L\' . EDICIONS 62, S.A
FREUD, Sigmund. La interpretación de los sueños (3 vols.). Madrid. Alianza.
|
|
Psicoanálisis de la sociedad contemporánea. FROMM, Erich, Madrid. FCE.
Esta obra és el desenvolupament sistemàtic dels conceptes fonamentals del psicoanàlisi humanístic anunciats en \'Por la libertad\' i \'Ética y psicoanàlisis\', llibres amb els quals Erich Fromm, un dels més destacats psicoanalistes moderns, establix la continuïtat del seu pensament. La tesi principal de l\'autor consistix que les passions fonamentals de l\'home no reconeixen el seu origen en les seues necessitats instintives, com han volgut Freud i altres psicòlegs contemporanis, sinó en les condicions de l\'existència característica humana.
|
|
|
Arte de amar, El. FROMM, Erich. Buenos Aires. Editorial Paidós.
Esta obra, una de les més influents del pensament contemporani, elabora una teoria de l\'amor que se centra en la \'necessitat profunda\' amb que s\'enfronta universalment l\'home: la de superar l\'estat de separació, accedir a la fusió interpersonal i transcendir a la pròpia vida individual.
|
|
|
El món de Sofia. Gaarder, Jostein. Traducció Ernest Folch i Tone Hoverstad. EDITORIAL EMPÚRIES.
Poc abans de complir els quinze anys, la jove Sofia rep una misteriosa carta anònima amb les següents preguntes: \'¿Qui ets?\', \'¿D\'on ve el món?\'. Aquest és el punt de partida d\'una apassionada expedició a través de la història de la filosofia amb un enigmàtic filòsof.
|
|
|
El nuevo estado industrial. GALBRAITH, John K. Barcelona. Ariel.
¿La gran societat anònima industrial és capaç de manipular als seus consumidors?
|
|
|
Lógica simbólica. GARRIDO, Manuel. Madrid. Editorial Tecnos.
|
GINER Salvador, Sociología. Barcelona. Ediciones Península. Sociologia. Giner, Salvador. EDICIONS 62, S.A..
|
|
Platón. HARE. R. M.. Madrid. Alianza.
«Aquest llibre no està destinat a sumar-se a la ja enorme i creixent literatura d\'erudicció platònica, sinó a servir d\'ànim i ajuda per a la gent corrent que desitja conèixer a Plató.» Amb estes paraules R. M. Hare inicia la seua exposició de les línies fonamentals del pensament del primer dels filòsofs, les preocupacions teòriques i pràctiques del qual continuen encara entre nosaltres.
|
|
|
Introducción a la antropología general. HARRIS, Marvin. Madrid. Alianza.
La Introducció a l\'antropologia general té com a objectiu essencial proporcionar una aproximació comprensiva a la matèria, abastant els quatre subcamps de l\'antropologia: l\'arqueologia prehistòrica, l\'antropologia física, l\'antropologia social i la lingüística antropològica.
|
|
|
Breve Historia de la Filosofía. HARTNACK, Justus. Madrid. Ediciones Cátedra.
|
|
|
Història del temps. Del Big Bang als forats negres. Hawking, Stephen W.. Traducció David Jou. COLUMNA EDICIONS, S.A.
Amb una senzillesa admirable, Hawking, un dels més grans genis del segle xx, ens explica en aquest llibre les lleis que revelen la complexa dansa geomètrica creadora del món i de la vida.
|
|
|
Un món feliç. Huxley, Aldous. Traducció Ramon Folch i Camarasa. EDICIONS PROA / LA GALERA.
Huxley descriu un futur en què l’espectacular progrés de la ciència es posa al servei del poder i transforma perillosament les condicions de vida dels humans. Fa aparició un subtil i eficaç totalitarisme i prenen protagonisme qüestions com l’enginyeria genètica, el consumisme acrític, l’ús generalitzat de drogues… Un futur que ja és present?
|
|
|
Sobre la paz perpétua. KANT, Immanuel. Madrid. Tecnos.
|
KUHN. Thomas S. Estructura de las revoluciones científicas, La. Méjico. Fondo de Cultura Economica.
En l\'ambient *ontracultural de la dècada de 1960, la revolució va esclatar també en el si de la ciència de la mà d\'una obra no molt voluminosa que va escriure Thomas S. Kuhn, un historiador de la ciència que posava en dubte el caràcter sagrat de la veritat científica i feia miques la imatge tradicional dels científics.
|
|
Nuestros orígenes. LEAKEY, L. Barcelona. Crítica.
|
|
|
Tristos tròpics. LEVI-STRAUSS . Editorial Tirant Lo Blanc.
|
|
|
Descubrimiento de Harry, El. LlPMAN, Matthew. Madrid. Ediciones de la Torre.
Proporciona instruments de raonament bàsics i tècniques de pensament crític i de lògica formal i informal que el xiquet podrà aplicar després en altres àrees com matemàtiques, ciències socials o llenguatge. (11 a 14 anys).
|
|
|
Ensayo sobre el entendimiento humaro LOCKE. John. Madrid. FCE.
Una de les obres clàssiques de la filosofia i va ser tan definitiva en el seu moment que es va arribar a parlar de l\'Edat de Locke, així com es parlava de l\'Edat de Newton. Exposa \"l\'Assaig sobre l\'enteniment humà\" les trames íntimes del conèixer racional i, sense caure en el psicologisme, desemboca en els corrents més fèrtils de la gnoseología contemporània.
|
LORENZ, Konrad. Sobre la agresión, el pretendido mal. Madrid. Siglo XXI.
|
|
Manuscritos de economía y filosofía. MARX. Karl. Madrid. Alianza Editorial.
|
|
|
Sobre la libertad. MlLL, John Stuart. València. Universitat de València.
|
|
|
Introducción a la Psicología. MILLER. Georges A. Madrid. Alianza Editorial.
El mètode d\'exposició elegit per George A. Miller per a esta \"Introducción a la psicología\" conferix a l\'obra un valor propedéutic difícilment superable; la utilització d\'un doble enfocament, històric i sistemàtic, permet exposar els grans temes de la psicologia a mesura que van ser plantejats i discutits des de finals del segle XIX fins els nostres dies.
|
|
|
Introducción al pensamiento complejo. MORIN, Edgar. Barcelona. Gedisa.
La d\'Edgar Morin és, quin dubte cap, una aventura intel·lectual. Estranya associació la d\'estos termes. L\'intel·lectual evoca a la raó, a l\'ordre, al científic i bé estructurat, al sensat i allunyat del risc. Aventura, en canvi, és el nom de la passió, del lliure joc resistint l\'asfíxia imposada per les regles, de l\'impulsiu i espontani, del impredictible. La síntesi fèrtil, tibant però creativa, d\'aquests termes és no solament un fil conductor de la ja monumental obra teòrica d\'Edgar Morin, sinó també una qualitat de la seua trajectòria personal.
|
|
|
La República. Llibre VII. PLATÓ. Editorial Diálogo.
|
|
|
Ética para Amador. SAVATER. Fernando. Barcelona. Ariel.
\"Res menys superflu que ensenyar les opcions i els valors de la llibertat si es vol educar a éssers humans lliures. El problema és: ¿com parlar d\'ètica als adolescents, sense incórrer en la simple crònica de les idees morals o en l\'adoctrinament casuístic sobre qüestions pràctiques...\" Així resumix en part el seu editorial este llibre de Fernando Savater. Pensat i escrit perquè puguen llegir-lo els adolescents, Ètica para Amador és un regal de reflexions producte de les preocupacions i l\'afecte dels pares cap als fills.
|
|
|
¿Cómo se llama este libro?. SMULL VAN, Raymond. Madrid. Ediciones Cátedra.
|
|
|
Siete teorías sobre la naturaleza humana. STEVENSON. Leslie. Madrid. Cátedra.
|
|
|
Del sentimiento trágico de la vida. UNAMUNO, Miguel de. Madrid. Alianza.
|
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ
Agustín García Calvo
Catedràtic de Filologia Clàssica en la Universitat Complutense de Madrid des de 1964 (abans, des de 1959, en la de Sevilla). Gramàtic, Filòsof, Assagista, Dramaturg i Poeta. Separat de la seua càtedra en 1965, pel govern franquista, va ser restituït a la mateixa (després del seu exili a París) en 1975. Des de llavors ve conjugant de manera infatigable la docència Oficial amb tot tipus de cursos, conferències, xarrades i recitals en els fòrums més diversos (Universitats, Instituts, Universitats d\'Estiu, Associacions Culturals, Ateneus, etc.). Agustín García Calvo compta en el seu haver amb un extens catàleg de publicacions que abasten els més diversos gèneres i temes (Lingüística, Filosofia, Poesia, Política, etc.).
Selección:
Familia: la idea y los sentimientos, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1983
Contra la pareja, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1994
¿ Qué coños? 5 cuentos y una charla, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1991
Eso y ella. 6 cuentos y una charla, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1993
Contra el hombre, Agustín García Calvo, Fundación de Estudios Llbertarios, 1996
Locura. 17 casos, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1997
De Dios, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1996
De mujeres y de hombres, Agustín García Calvo, Editorial Lucina, 1999
----------------------------------------------
Història natural del sexe, Adrian Forsyth, Edicions de la Magrana, 1995, traducció de l\'anglés (A Natural History of Sex, 1986) de Montserrat Tortosa i Merce Fosch
|
|
Tantra. La iniciación de un occidental al amor absoluto, Daniel Odier, Neoperson Ediciones, 1997, traducció (Tantra) de Viviana Premazzi.
Aquest llibre és el relat d\'una sorprenent aventura humana i, alhora, un tractat d\'espiritualitat verídic i sincer en el qual l\'autor plasma el seu viatge cap a la llibertat de l\'ésser.
|
|
|
Relaciones con amor, Sondra Ray, Neo-Person Ediciones, 1989 (manege la de 1996), traducció de l\'anglés (Loving Relationships, 1980) de José Antonio Torres Almodóvar.
|
El derecho a la felicidad, Carlos Fraga (1997), Ediciones Urano, 1998.
|
|
Usted puede sanar su vida, Louise L Hay, Ediciones Urano, 1989 (manege I\'edició del 2000), traducció de l\'anglés (You Can Heal Your Life, 1984) de Marta 1. Guastavino.
|
|
|
El cavaller de l\'armadura rovellada, Robert Fisher, Editorial Laertes, 1998, traducció de l\'anglés (The Knight in Rusty Armor, 1990).
Com els executius actuals, els cavallers medievals, per als quals l\'única raó de la seua vida era matar dracs i salvar donzelles, de vegades s\'oblidaven de les obligacions familiars. No té res d\'estrany doncs que, quan davant les recriminacions de la seua esposa i del seu fill el cavaller protagonista d\'aquesta novel·la decideix passar una agradable vetllada familiar, de sobte descobrisca amb sorpresa que no pot traure\'s l\'armadura. En la recerca desesperada d\'algú que l\'ajude començarà el seu viatge darrere la seua veritable essència.
|
La princesa que creia en contes de fades, Marcia Grad, Editorial Laertes, 1997, traducció de l\'anglés (The Princess Who Believed in Fairy Tales, 1995) de Jordi Vidal Tubau.
|
|
Manual del guerrer de la llum, Paulo Coelho, Edicions Proa, 1998, traducció del portugués (Manuel do guerreiro da luz, 1997) de M. Dolors Ventós.
Aquest llibre aplega un conjunt de màximes i de reflexions per recordar-nos que en cada u de nosaltres viu un guerrer de la llum, algú capaç d\'obrir el silenci del seu cor, d\'acceptar derrotes sense deixar-s\'hi abatre i d\'alimentar l\'esperança enmig del desànim i el cansament.
|
|
|
La mort: una aurora, Elisabeth Kübler-Ross, Luciérnaga 2000, traducció (Ober den Tod und das Leben danach, 1987) de Joan Basté.
És un llibre que parla sobre experiènces amb malalts terminals, no és un llibre trist, tot el contrari et dóna tranquil-litat de cara a afrontar una cosa que tots, un dia o un altre, hi hem de arribar.
|
|
|
Dios vuelve en una Harley, Joan Brady, Ediciones B.S.A., 1999 (manege I\'edició del 2000), traducció de I\'anglés (Good on a Harley, 1995) de Rosa Arruti.
|
Veronica decideix morir, Paulo Coelho, Edicions Proa, 2000, traducció del portugués (Veronika decide morrer, 1998) de M. Dolors Ventós.
|
|
Brida, Paulo Coelho, Editorial Planeta, 1998 (manege I\'edició del 2000), traducció del portugués (Brida, 1990) de Montserrat Mira.
|
|
|
La enfermedad como camino, Thorwald Dethletsen i Rüdiger Dahlke, Plaza & Janés editores, 2000, traducció (Krankheit als weg, 1983) de Ana M8 de la Fuente.
No hi ha una diversitat de malalties curables, sinó una sola malaltia determinant del \"mal-estar\" de l\'individu. El que anomenem malalties són en realitat símptomes d\'esta única malaltia. Aquest llibre analitza el significat de les infeccions, els mals de cap, els trastorns cardíacs i els problemes de salut més habituals. Tots els símptomes tenen un sentit profund per a la vida de la persona: ens transmeten missatges de l\'àmbit espiritual, i de la seua adequada interpretació dependrà la nostra capacitat de recuperar-nos.
|
SELECCIÓ DE LLIBRES D\' OSHO
:
El libro del niño, Osho, Editorial Debate, 1999, traducció de l\'anglés (The Book of Children, 1996) de Luis Martín-Santos Laffón.
El libro del hombre, Osho, Editorial Debate, 2000, traducció de l\'anglés (The Book of Men, 1996) de Luis Martín-Santos Laffón i Esperanza Moriones
Muerte: la mayor ficción, Osho, Editorial Gulaab, 1989 (manege la de 1997), traducció de l\'anglés (Death: The Greatest Fiction, 1974) ed. Gulaab.
Sacerdotes y políticos: la mafia del alma, Osho, Editorial Gulaab, 2000, traducció de l\'anglés (Priest and Politicians: The Mafia of the Soul, 1987) ed. Gulaab.
Una nueva visión sobre la liberacion de la mujer, Osho, Editorial Gulaab, 1988 (manege la de 1998), traducció de l\'anglés (A New Vision of Women\'s Liberation, 1974), Editorial Gulaab.
El arte de morir. Charlas sobre el hasidismo, Osho, Editorial Gulaab, 1998, traducció de l\'anglés (The Art of Dying, 1978) d\'Aquiles Baile.
El libro de la mujer. Sobre el poder de lo femenino, Osho, Editorial Debate, 1999 (manege I\'edició del 2001), traducció de l\'anglés (The Book of Woman, 1996) de José Ignacio Moraza.
------------------------------------------
|
|
El valor de lo femenino, Marianne Williamson, Ediciones Urano, 1994 (manege la del 2000), traducció de l\'anglés (A Woman\'s Worth, 1993) de Silvia Komet.
Les dones estan buscant el seu lloc en el món. Algunes volgueren arribar a tot el que desitgen, però la falta d\'autoestima i d\'un sistema de suport o els prejudicis socials les refrenen. Unes altres temen demanar massa, o perdre l\'amor i el respecte dels altres, si semblen massa cobdiciosa. L\'autora suggerix persuasivament que les dones, abans de llançar-se a conquerir el món, examinen la seua vida interior.
|
|
|
Un curso de milagros, Fundation tor Inner Peace, traducció de l\'anglés (A Course in Miracles, 1988) de Rosa María González de Wynn i Fernando Gómez.
|
|
|
Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer, Christiane Northrup, Ediciones Urano, 1999, traducció de I\'anglés (Women\'s Bodies, Women\'s Wisdon, 1994) d\'Amelia Brito A.
|
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENICOLET (VALL D\'ALBAIDA)','
|
|
Lloc d’origen musulmà. Fou conquistada per Jaume I i cedida, l’any 1258, a Joan de Bardaxí. L’any 1609 estava habitat per 35 famílies morisques. Va estar integrada en la baronia de Llutxent, sota el senyoriu del Maça de Liçama, i, posteriorment pertangué al marquesat de Dos Aguas.
Durant el segle XX ha sofrit una forta emigració, cap a València i Barcelona fonamentalment, la qual cosa ha fer que la seua població actual – 2002—siga de 508 habitants, de gentilici benicoletans. Les municipals de 2003 donaren la batlia al PP, amb 4 regidors; 3 en té el GIBE. Un 92,68% dels habitants parlen valencià, segons el cens de 2.001.
Com a referents arquitectònics tenim l’església de sant Joan Baptista i un riu-rau mig arruïnat que passa pràcticament inadvertit entre cultius i altres edificacions.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Arròs caldós
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENICULL DE XÚQUER (RIBERA BAIXA)','
|
|
La primera vegada que apareix documentat el topònim BENICULL és en 1914. S’han trobat vestigis de poblament que van des de l’Eneolític fins a l’Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim.
La història de Benicull, com a municipi, és molt curta:obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 per Decret de 23 de novembre (DOGV 714 d’1 de desembre) i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003, Decret 153/2003 (DOGV 4577 d’1 de setembre). La batlia correspon al PSPV. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants.
El poble se situa en la vora dreta del Xúquer i sols té més 3,56 km2.
L’únic monument és l’església de sant Roc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Benicull. L’illa de la Ribera Baixa
- Gremi de Campaners valencians
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: LES ELECCIONS EUROPEES, LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I L\'EUROPA DELS POBLES','
|
|
Una vegada passades les eleccions estatals, on s\'ha canviat el color del govern, i podrem començar a vore en fets o tal volta vorem com el vent comença a emportar-se les paraules - com diu el refrany- de l\'Espanya plural que té en ment Zapatero, és ja hora de mamprendre el camí de les eleccions europees.
Unes eleccions, que si bé al principi d\'estes no tenien quasi importància per a l\'electorat europeu - o almenys no massa per a l\'espanyol- cada vegada comencen a adquirir més importància en el panorama polític de l\'Estat; no podria ser d\'una altra manera després de vore com quasi este any haguérem pogut estrenar la europea, un concepte un tant estrany per a la gent del carrer, però què té molta importància a nivell legal - i econòmic- sobretot per a etapes posteriors més desenvolupades.
En estes eleccions, els pobles o les nacions, sense estat propi, podem estar jugant-nos el ser o no ser al futur \"Organització interestatal-Confederació\" europea, ja que la concepció i el reconeixement de nacions europees, dins dels estats membres de la confederació, com a tals, està penjant d\'un fil molt fi en estos moments, ja que depenent de com es redacte la constitució quedarem relegats a ser meres regions sense importància dels Estats-Nació europeus o assolirem l\'status de Nació Europea, a l\'estil de les actuals competències que comença a tindre en molts aspectes l\'Ulster.
És per això que als europeus de nació sense estat, i que gaudixen d\'un nacionalisme mitjanament desenvolupat, els és interessant - o els hauria de ser- el vot cap a una formació \"nacionalista\" en el sentit europeu de la paraula, tenint més en compte encara que a les europees les demarcacions electorals són úniques - a nivell estatal- i és pot jugar a nivell macropolític, jugant amb les grans aliances que tots estem escoltant estos dies als mitjans de comunicació.
Independentment de l\'aliança pre-electoral que trien els partits - estes sols són d\'entrar al joc, no de participar- el votant el que ha de vore són les propostes de defensa de la seua nació que duu al programa cada partit, i una vegada fet això, elegir: de segur que tria l\'elecció del partit nacionalista; sempre que desitge el millor per a la seua nació.
14-4-04)
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIDOLEIG (MARINA ALTA)','
|
|
En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s’instal·laren a la ribera del Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug Folch de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i cedit per aquesta als ducs de Mandas i Vilanova. L\'any 1.260 és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l’expulsió dels moriscs n’hi havia unes 50 famílies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 assoleix el títol de baronia. Al ser permutada la parròquia de Tormos per la de Benidoleig, aquesta passà a dependre de la rectoria d\'Orba fins l\'any 1802, any en què també va assolir la independència municipal respecte d’aqueixa població.
En les eleccions municipals de 2003 el PSPV va traure 3 regidors, el Bloc i el PP 2 cadascú; la batlia la detenta el Bloc. En el 2002 s’hi empadronaren 967 persones, de gentilici benidolejans. Un 67,09% dels habitants declararen saber parlar valencià en el cens de 2.001.
L\'economia depén de l’agricultura i el cultiu més estés és el de cítrics; també té la seua importància la producció de panses per a mistela. Quant al turisme hem de dir que hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d’arreu d’Europa.
El terme, de 7,5 km2, és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveras, el nom de la qual prové de les calaveres que s’hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d’un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en les seues rodalies hi ha el llac anomenat Toll Blau.
Patrimoni:
Església de la santíssima Sang. Segle XIX.
Casa senyorial del baró de Finestrat.
Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, etc; també s’ha de destacar l’all i pebre amb anguiles o el puxero. Però un tret important de la gastronomia benidolajana són els aperitius, n’hi ha de tot tipus: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba…I per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscència del seu repoblament mallorquí, al capdavant.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Benidoleig
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIDORM (MARINA BAIXA)','
|
|
Les restes iberes del Tossal de la Cala evidencien que entre els segles III i I aC ja existia població.Del pas dels romans hi ha mostres en la partida del Moralet i en naufragis trobats a la badia. Durant l’època àrab es cridava Beni Darhim i estava sota la jurisdicció de l’alqueria de Linet. Entre 1245-1249 Jaume I cristianitza la zona i reparteix les terres; aquest repartiment va deixar com propietari del lloc i del castell l’almirall barceloní Bernat de Sarrià, considerat com vertader fundador de la ciutat per què el 8 de maig de 1325 va donar carta pobla als moriscos que hi romangueren. En 1335 apareix sota propietat de l’Infant Pere d’Aragó i d’Anjou i posteriorment del seu fill Alfons d’Aragó i de Foix. Després de pertànyer a la jurisdicció dels comtes de Dénia (1356) i del ducat de Gandia; torna a la Corona i, en 1430, l’infant Joan, fill de Ferran I ven el terme a Rui Díaz de Mendoza per fer front a les quantioses despeses produïdes per les guerres. Durant el segle XV a banda dels aixecaments dels moriscos s’hagué de fer front als atacs dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà el virrei Vespasià Gonzaga a encarregar a l’enginyer Antonell la construcció del Tossal Canfali, petita fortalesa defensiva. Durant el segle XVI hi hagué diverses ampliacions del castell i Benidorm continua sofrint la secular mancança d’aigua; amb l’arribada al senyoriu dels Fajardo s’intenta pal·liar aquest dèficit amb la construcció, en 1666, del Rec Major de l’Alfàs i Benidorm. En 1701 s’atorga nova carta pobla que aconsegueix un notable increment demogràfic, gràcies, essencialment, a una efectiva activitat pesquera, l\'almadrava, en què els seus habitants s\'especialitzaven amb gran fortuna i l’explotació de la qual fou concedida pel rei als ducs de Medinaceli. Durant la guerra de la Independència fou destruït el castell. Durant el segle XIX continua el creixement i es comencen tímides aventures turístiques com ara la inauguració del Balneario de la Virgen del Sufragio. Després d’una desacceleració, ocasionada per l’emigració i la destrucció del vinyet per la fil·loxera, a principis del XX s’amplia el port i s’aixequen els primers xalets (1925) des d’aleshores el creixement ja és imparable; però és a partir de finals de la dècada dels cinquanta del segle passat quan el turisme es converteix en la base la prosperitat de la ciutat que arriba a l’actualitat com a primera ciutat turística del País Valencià, a costa, això sí, de la pèrdua d’arrels i d’identitat del poblet pesquer que sempre fou.
En 2002 s’hi empadronaren 61.352 habitants, de gentilici benidormers o benidormins, la qual xifra en estiu ultrapassa de molt el mig milió. La batlia, rere les votades de 2003, és en poder del PP, que té 14regidors per 11 del PSPV.
Com ja hem comentat l’economia es basa exclusivament en el turisme. La pesca i l’agricultura que hi tingueren la seua hegemonia han desaparegut pràcticament.
S’enclava entre les serres Gelada, Aitana i el Tossal de la Cala. Podem gaudir de les rutes senderistes i dels penya-segats de la serra Gelada; de la visita amb vaixell a l’Illa dels Periodistes, a unes 2,5 milles de la vila i sobretot de les seues platges conegudes arreu del món. A més de l’Illa cal esmentar els illots les Penyes d\'Arabí i la Mitjana.
Parlarem ara de patrimoni:
· Poblat iber del Tossal de la Cala.
· Escasses vestigis al Mirador del Castell del que fou castell de Benidorm i que ha desaparegut, a l’igual que les murades, sota l’especulació urbanística.
· Restes gairebé inapreciables de la fortalesa del Tossal de Canfalí destruïda per les tropes de Napoleó.
· La torre Escaleta, al cim d’un turó en el cap de l’Escaleta. En ruïnes.
· La torre Morales.
· La torre Puntal del Cavall.
· Església de sant Jaume. De 1740.
· Ermita de Sanz.
· El carrer dels Gats, o la plaça de Canalejas, records de l’antic poble.
· El parc de l’Aigüera. Espectacular obra urbana ideada per Ricart Bofill, on se situa entre d’altres construccions l’edifici de l’Ajuntament.
· El passeig Marítim de la platja de Llevant.
· Casa Museu. Casalot de principis del segle XX amb una mostra de pintura i arquitectura clàssiques.
· Museu de Cera.
· Museu Agrícola.
· Centre Cultural Marítim.
Quant als menjars, com a vila mediterrània que és, hi destaquen els arrossos: caldòs de molls i carabassa, a banda; amb fesols i naps; el peix: cassola de peix a l’estil pobre; amb aladrocs i espinacs; les coques: farcida, a la calda; els dolços: pastissos de moniato; panellet de sant blai. I els vins de la Marina.
Un dels esdeveniments que han donat renom a Benidorm és la celebració anual, des de 1954, del Festival Internacional de la Cançó.
El quart diumenge d’octubre s’hi celebra la Marató Internacional i Mitja Marató Internacional, que enguany arribarà a la seua XVIII edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Benidorm
Gremi de Campaners valencians
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (VI) per Jaume Anguera','
|
|
Relats des de Corea del Sud (VI): la zona desmilitaritzada
Corea del Nord i del Sud amb el detall de la frontera i Panmunjom en el mateix paral•lel 38º
Deixem de banda la pau que es va desprendre de l’anterior relat sobre el Taekwondo per parlar malauradament de temes bèl•lics. Com ja comentàrem en el relat I, Corea del Nord i del Sud estan separades per una frontera al voltant del paral•lel 38º anomenada zona desmilitaritzada. Aquesta separació té les seves arrels en la fi de la II guerra mundial que donava per acabat l’ocupació japonesa.
A la desapareguda U.R.S.S i a U.S.A els va tocar la gran responsabilitat de desarmament i pacificació del país. Desgraciadament no ho aconseguiren i el problema s’agravà desembocant en una guerra civil entre ambdós corees quedant finalment la frontera en la zona actual que rep l’antagònic nom de DMZ, la frontera més militaritzada del mon (veure relat III sobre la ciutat de Incheon). DMZ té uns 250Km de llarg i 4Km d’ample: és aquesta l’àrea desmilitaritzada delimitada per la sí militar línia nord i sudcoreana. És precisament aquests indret el que visitem. Un autobús ens aparta de Seül i fica rumb a DMZ. De sobte, una autopista deserta de vehicles, plena de filats espinosos, obstacles i punxa-rodes ens acompanya durant vint minuts fins un control militar on hem de mostrar el passaport. Aquesta autopista rep el nom de Carretera de la Unificació: des de Seül fins a Panmunjom, petit poble on es va signar l’armistici de fi de guerra coreana (1950-1953). Panmunjom està en el mateix paral•lel 38º (Vinaròs es troba en una latitud nord de 40º i pocs minuts, es a dir, per sobre de Panmunjom a prop de la frontera amb Xina). Tot i que l’armistici està signat, la pau no i per tant tècnicament els dos països estan en guerra.
Com podem observar del mapa, Seül dista poc de la frontera (uns 56Km) i per tant un atac nord-coreà seria molt senzill. La guia de l’excursió ens conta que tots els ponts sobre el riu Han (riu que divideix Seül en dos parts: una al nord i l’altra al sud) estan carregats amb dinamita per fer-los volar en segons davant una possible ofensiva de l’exercit del nord. Per aquests ponts tenim actualment línies de metro i carretera. Altres aspectes que ens comenta és que el servei militar en Corea del Sud és curt, només 2 anys i 2 mesos, si el comparem amb els 11 anys de Corea del Nord. Altres coses impactants és que una gran part de DMS està infestada de mines i cables electrificats: el símbol de mort està molt present. Un indret interessant que visitem és el Tercer Túnel d’Infiltració. Aquest túnel va ser descobert l’octubre del 1978 i possiblement construït al 1972. La longitud és de 1636 metres, 2 d’alçada i 2 d’amplada, capaç d’acomodar el ràpid moviment de 10.000 soldats armats a peu en un hora. Aquest túnel fou obra de l’exercit del nord per atacar per sorpresa Seül.
El túnel es descobrí gràcies a uns trànsfugues del nord. Aleshores es va excavar un túnel d’intercepció el qual avui en dia està obert al públic. El túnel es pot visitar damunt d’una vagoneta que transcorre pel túnel d’intercepció fins a arribar al túnel soterrat 73m el qual es visita caminant. Té la seva entrada en la part nord la qual no es troba oberta al públic. Es creu que pot haver uns 17 túnels a intervals regulars seguint la línia DMZ. Tots ells construïts per una ràpida ofensiva per part dels del nord vers els sud-coreans.
Ens dirigim després a l’observatori Dora (sempre estem en terreny sud-coreà). Des d’aquest observatori podem observar DMZ i l’únic poble nord-coreà que es troba dintre de DMZ: Propaganda Village, el seu vertader nom és Kijong-Dong. La raó de dir-se Propaganda és per dos motius: el primer perquè hi ha altaveus divulgant pregàries d’un líder (la durada de les emissions és de 6 a 12hores generalment per la nit); la segona raó és que en Propaganda Village no viu ningú (unes persones venen per mantenir les facilitats i hissar la bandera nord-coreana). L’objectiu de Propaganda Village és fer-nos veure lo fantàstic que es viu en la Corea del Nord. Realment l’únic poble dintre de DMS pertany als sud-coreans: Taesong-Dong o Freedom Village (poble de la Llibertat). Tot i que estan exempts d’impostos, les condicions de vida són molt austeres: estar a casa abans que es faci fosc, tancar portes i finestres abans de les 11 de la nit i estar contínuament sotmesos als missatges de Propaganda Village.
Visitem ara un esforç d’unificació: l’estació de tren de Dora, estació que connectarà en un futur Seül amb Pyongyang.
Observatori Dora
La part sud-coreana ja està totalment acabada; arriben tres trens diaris únicament per deixar turistes a fer un recorregut per DMZ. A la part nord-corena li queda poc per enllestir el projecte.
Per últim visitem el pont de la llibertat, únic pont que connecta les dos corees. Rep aquest nom ja que en la guerra de Corea (1950-1953) uns 13.000 soldats en captiveri tornaven a les seues cases cridant “Visca la llibertat”. Curiosament, lo únic bo que ha deixat DMZ és que al ser una zona no habitada és una gran reserva natural lluny de les zones contaminades; serveix de santuari natural de les grues de Manchuria (regió del nord-est de Xina) entre d’altres. Esperem que el tren entre Seül i Pyongyang pugui córrer algun dia no molt llunyà.
JAUME ANGUERA ( Vinaròs news)
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIFAIÓ (RIBERA ALTA)','
|
Hi ha indicis de poblament des de fa 10.000 anys en la Font de l’Almaguer: A la Paridera i el Pla de les Clotxes s’han trobat restes, de l’Eneolític i d’aquesta mateixa època una destral de pedra polida al nucli urbà. També a la Font de l’Almaguer hi ha deixalles del Bronze. Del pas dels romans donen fe l’ara romana trobada l’any 1922, en una vila rústica, del segle IV aC, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto. El lloc, d’origen islàmic – Beni Hayyén--, apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre de Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I a cavallers de Barcelona que l’acompanyaren en la conquesta de la zona. En novembre de 1304 Jaume II va vendre el terç delme de Benifaió a Bartomeu Matoses. El rei Pere IV se\'l va confiscar, i va vendre-lo, com a senyoriu, el 1348 a Maria Ladron de Vidaura per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d\'altres regalies. En el segle XVI ho posseïa la família Jofré. En 1609 va sofrir el despoblament i abandó dels cultius a causa de l’expulsió dels moriscs. El 1615, va comprar aquest senyoriu Miquel Falcó de Belaochaga i va donar-li categoria de baronia; durant el període de temps que el va posseir aquesta família (1615-1872) es van mantenir les condicions establides per Pere IV. En les Corts Valencianes del 1626 l\'església parroquial va demanar exempció de pagar el dret d\'amortització i segell de 800 lliures i el 1727 es va iniciar la construcció de l\'actual temple, dedicat a Sant Pere apòstol. El 1.744 el poble inicià un plet contra el seu senyor per la propietat de l\'escrivania de l\'Ajuntament. El 1767 el duc d’Hixar, senyor de Sollana, ordena la prolongació de la séquia del Xúquer la qual cosa beneficià els cultius de Benifaió. Nogensmenys, el procés més important va encetar-lo el 1838, davant la Reial Audiència, sobre la titularitat de les possessions del senyoriu; el 28 de setembre 1872 els veïns compren als Falcó, per 75.000 ptes o 300.000 reals de velló els drets senyorials, el municipi roman lliure de càrregues i canvia l’afegit de Falcó pel d’Espioca. En 1881 l’ajuntament compra la Casa Palau a Juli Falcó, baró de Benifaió.
En les eleccions municipals de 2003 el PP i el PSPV hi obtingueren 7 regidors cadascú, el BLOC-EV, 2 i UV, 1, recaiguent la batlia en el PSPV. En el cens de 2002 s’hi comptabilitzaren 12.172 habitants, de gentilici, benifaiers. El 83,90% dels habitants saben parlar valencià, segons el cens de 2.001.
El 20.6 km2 de terme municipal es dediquen íntegrament a l’agricultura.
Torre Mussa. Bé d\'Interés Cultural
Quant a la part patrimonial citarem:
· Torre de la Plaça. Torre de guaita àrab, del segle XI. Forma conjunt amb el palau dels Falcó, que se l’hi va adossar en el segle XVII. Alberga un petit museu amb les troballes que s’hi feren durant la restauració.
· Església de sant Pere apòstol. (1727-1741). Restaurada en 1939 i 1993, conserva algunes mostres d’orfebreria i pintures, però en la guerra de 1936 va perdre pintures de Vicent López.
· Casa Palau dels Falcó. Segle XVII.
· Torre de Mussa, o de l’Horta. Segle XI. En bon estat, malgrat no haver estat restaurada mai.
· Poblat romà. Enterrat sota la població.
· Soterranis medievals. Dels segles XV o XVI. Amb arcades medievals podien ser sitges.
· Mercat Municipal. De 1929.
· Llavador Municipal. De 1626, avui s’ha convertit en un parc on hi ha una creu, de 1901, aixecada per donar la benvinguda al segle XX.
· Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Bastida en 1961sobre l’anterior, derruïda en 1937.
Poble de la Ribera Alta, la seua gastronomia ha d’estar necessàriament regida pels arrossos, en paella, al forn o en puxero, les varietats farien una llista inacabable; l’olla de Nadal amb pilota. I dels dolços, els bunyols, l’arnadí, la coca boba, els pastissos de moniato i els encarats de Nadal.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Ajuntament de Benifaió
- Guia virtual de la CV.
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SUMACÀRCER (La Ribera Alta)','
A la Senda Vedà hi ha un abric amb pintures del Magdalenià; als peus del castell restes iberes i del Bronze; al Pla de Penilla i al Teular van ser els romans qui deixaren empremta; però l\'origen del poble és una alqueria d\'origen musulmà que rera la conquesta fou donada per Jaume I a Andreu d\'Oiola¸ en la primera meitat del segle XIII donava el seu nom a un castell, el qual terme, inscrit dins del general de Xàtiva, englobava unes 15 alqueries (Çueca, Benafocen, Xárquia, Ràfol, Antella, Garbia, Càrcer, Cotes, Sallent, Alcàntera, Beneixides i Ràfol de Beneixides) la segona meitat del segle XIII el castell va ser abandonat, i la població passà a l\'actual emplaçament junt al Xúquer; es a partir d\'aquest moment que el lloc passa successivament a diferents famílies: Pròxida (1294-1327), Cervató (1327-1362), Muñoz (1362-1410), Quintavall (1410-1426), Pardo (1426-1433) i Crespí de Valldaura, llinatge que ostentarà el senyoriu fins la seua dissolució ja en el segle XIX; es coneixen cartes pobles de 1403 i 1417, així com de 1610 i 1612 posteriors a l\'expulsió dels moriscs; en 1431 el rei atorga privilegi per tenir barca i peatge per creuar el riu, això va donar a Sumacàrcer molta importància en les relacions Castella-València; en 1499 Ferran el Catòlic, dóna a Ausiàs Crespí, senyor vigent, la facultat d\'extraure aigua del riu per a reg amb els molins i sèquies que fora menester construir a l\'efecte; en 1593; Felip II, va autoritzar la construcció de la sèquia d\'Escalona sense aplicació de cap tribut als habitants del poble per l\'ús de l\'aigua; En 1.663 es concedirà a Ausiàs Crespí de Valldaura el títol de comte de Sumacàrcer; en 1694 es construeix la sèquia de Carcaixent; en 1695 Carles I va donar el privilegi de celebrar fira; a l\'ancestral conreu del lli, cep i morera, succeirà en l\'horta l\'arròs en el segle XIX, per a passar ja en el XX al monocultiu del taronger en el reguiu, compartit en el secà amb el garrofer i l\'olivera; no és fins ben entrat el segle XX quan es sustitueix l\'ús de la barca per passarel·les (1960, 1965, 1983) i ja en 1990 es construeix un pont; el 20 d\'octubre de 1982 es produeix un dels fets més dramàtics de la història sumacarcelera: les pluges torrencials que trencaren la pressa de Tous negaren el poble i sembraren la destrucció en cases i cultius.
El PSPV deté la batlia des de 2003 mercès als 4 regidors que li donaren la majoria; UV amb 3 i el BLOC i el PP amb 1, són les altres forces presents a l\'ajuntament. El gentilici és sumacarceler/a de què en 2004 s\'hi empadronaren 1.308.
El taronger és gairebé en exclusiva el motor econòmic del poble; també s\'hi conrea dacsa, hortalisses i, al secà olivera i raïm. La ramaderia amb algunes vaques i ovelles i granges de porcs i aus, i la indústria amb la manipulació dels productes del camp, extracció d\'oli i la fabricació de guants de pell unides, en les darreres dècades, com no, a la construcció complementen l\'economia local.
20,1 km2 de superfície municipal prou accidentats per la proximitat del massís del Caroig donen lloc a diferents paratges dignes de visita, començant per la ribera del Xúquer des de l\'Esgoletja, i seguint per l\'avenc de les Graelles, la font de la Teula, la senda de la Costa, que voreja el barranc del Llop; el barranc de la Verge, tot això recorrent algunes de les rutes a peu dissenyades al terme: la de la Mare de Déu, la de la Pressa de Tous o la de la Senda Vedà, entre d\'altres.
El poble s\'enrosca a la muntanya configurant una bella estampa sobre el Xúquer; al llarg dels seus carrers podrem visitar l\'església de Sant Antoni Abat, una de les més monumentals de La Ribera, aixecada entre 1725 i 1750; la capella del Santíssim Crist, amb bons frescs i escultures; el palau dels comtes d\'Orgaz, renaixentista, del segle XV, recentment restaurat per allotjar entre d\'altres dependències l\'ajuntament i el Museu Etnològic; el castell de Sumacàrcer, segles X-XIII, de què tan sols resten restes de muralla integrades en les vivendes actuals i el cementeri, construcció de principis del segle XX. Ja fora del poble està l\'ermita del Calvari, edifici del XVII, talaia sobre la Ribera.
Què mengen a Sumacàrcer? doncs, arròs, naturalment, al forn, amb fesols i naps, en paella, amb la varietat local amb carxofes, fabes i costelles de porc; però tambè mengen putxero, els diumenges; gaspatxo manxec, conill i pollastre amb tomaca i pebre, mandonguilles de bacallà, coca amb cansalada, esgarrat i embotits; de postre, taronges, clar, i arnadí, i orelletes, i coca en llanda, i moixavena, i un munt més de llepolies.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de Sumacàrcer (en castellà)
Castillos Net
Castillos y Fortalezas de la CV
Documents sèquies Escalona i Carcaixent
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González
Web de Sumacàrcer.org
Web de Sumacàrcer.com ','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: SANTA GIMENO MATA, DIRECTORA I PRESENTADORA DE TELEVISIÓ','
|
|
Santa Gimeno Mata ens parla de la seua afició a escriure, de televisió, de la televisió on treballa, TV Canal (TVC), i de la seua comarca, l\'Alt Palància, comarca que es coneix com la palma de la seua mà
-Una de les teues majors aficions és escriure, havent guanyat algun premi com el convocat últimament per l\'Ajuntament d\'Altura, \"Cartas de mujer\". Sobre què t\'agrada escriure i què t\'agrada llegir? Quins són els teus referents literaris.
Sempre he escrit poesia, crec que és una de les formes més belles de traure els teus sentiments a la llum,encara que últimament estic provant amb la novel·la curta. Llegir, llegisc moltíssim,segurament més de cent llibres anuals, és un dels meus vicis i no tinc preferència alguna, encara que m\'incline més per la novel·la i les biografies de gent que em resulten interessants.
-Com et planteges la teua activitat literària? Vull dir, com una simple afició o et planteges cotes més serioses, com una activitat regular?
Escriure per a mi és un hobby, escric quan m\'apetix i sense cap ordre,escric per plaer i espere que sempre siga així, doncs estic segura que si un dia es convertix en obligació, es perdrà la frescor i amb ella l\'encant.
-Presentes i dirigixes un programa en la televisió local de Sogorb, localitat on vas nàixer. Parla\'ns d\'este programa. Quina repercussió té en la comarca? ¿Com duus la popularitat? És quelcom que t\'atrau, ser coneguda?
Primer vull recalcar que la televisió és comarcal perquè no es sentisquen ofeses la resta de les localitats, encara que els estudis es troben a Sogorb i siguem vists fins a Terol. Presente i dirigisc diversos programes, entre ells La vida en directo, programa d\'una a dues hores d\'entrevista en directe amb qualsevol persona o persones que per diversos motius jo crega que mereixen estar en el programa, i en el qual la participació de l\'espectador via telèfon és molt atraient. Duc la part cultural de l\'informatiu, contant setmanalment a l\'audiència actes tant de tipus cultural com festiu que tindran lloc al llarg de la setmana en la província, amb entrevistes incloses. I a l\'estiu duc un altre programa anomenat Fiestas,que com el seu nom indica tracta sobre els innombrables actes festius que tenen lloc els mesos d\'agost,setembre i octubre a la comarca de l\'Alt Palància. Tots els programes,siga pel motiu que siga, baten record d\'audiència,cosa, com no,que em satisfà enormement. La popularitat la duc bé, la gent em demostra allí on vaig el seu enorme afecte i crec que això és una miqueta el que ens agrada a tots.
-Com sorgix la televisió de Sogorb? I la teua relació amb ella? Quina programació té? Explica\'ns com és el teu programa, quins objectius té, etc.
Doncs no sé com sorgix perquè jo vaig entrar quan ja estava en marxa. Després de deu anys en ella la televisió és com ma casa i tota la gent que treballa en ella la meua família.Tenim una àmplia programació d\'allò més variada i tots són programes creats per nosaltres. Si una televisió tan xicoteta és capaç de crear sense copiar, perquè no ho poden fer les grans? El meu programa...doncs que seguisca tenint les increïbles crítiques que té fins ara i el tros d\'audiència que setmana a setmana aposta per posar este programa enfront de qualsevol altre de les televisions nacionals.
-Quines altres experiències tens en mitjans de comunicació? ¿Quina és la teua meta en este sentit?
Vaig començar en canal 13,un canal televisiu de Vila-real i ho vaig deixar als dos anys perquè em llevava molt temps i tot just veia resultats; va desaparèixer al poc temps. Em van cridar de TVC ,i amb ells duc deu anys. He rebut ofertes de diverses cadenes nacionals i em quede en la meua, en una xicoteta cadena comarcal,perquè per a mi té més importància fer el programa que jo vull que el que m\'imposen. Està clar que en les altres guanyaria més diners i seria més famosa però per a mi hi ha coses més importants que això.El diners i la fama no ho és tot. I si no ho saps dur,arriba a no-res.
-Parla\'ns de Canal 9, com a persona que treballa en un mitjà audiovisual i també com a simple espectadora. Què et sembla la seua programació? Faries algun canvi? Quins?
He de reconèixer que a penes veig televisió però note una falta d\'originalitat i creativitat bàrbares,en esta i en totes les cadenes. Totes són còpies de còpies, i queden tantes coses per fer! Senyors, discorren un poc més.
-Quan s\'estan fent manifestacions a València reclamant \"una televisió pública, de qualitat i en valencià\"... Tu que opines d\'este lema? Creus que en una comarca castellano-parlant com l\'Alt Palància s\'acceptaria que Canal 9 fora exclusivament en valencià?
Si clar que ho acceptaria, com accepten diverses localitats que tot just els presten interés, només és qüestió de canviar de cadena. Serà per això la falta d\'audiència de canal 9? Deurien preguntar-se els directius d\'esta cadena, però amb la mà al cor,sense rancors.
-Com a espectadora de televisió, quins programes sols vore?
L\'informatiu i poc més,sobretot el de la dos que em sembla molt original i se surt un poc de les normes, també m\'agraden algunes sèries espanyoles que cada vegada són més bones i van superant a algunes pallasades americanes.
-Quin creus que deu ser el paper d\'una televisió local?
Informar sobre l\'actualitat de la seua zona, amb notícies i programació referent al seu entorn. Conec algunes que intenten fer-se les grans parlant de temes nacionals, però per a això ja estan les altres que, vulguem o no, ens superen en mitjans i ho poden fer moltíssim millor.
-Parla\'ns de la teua comarca: què és el que destacaries d\'ella, \"ven-nos-la\"
La meua comarca, una vegada la visites, es ven tota sola, increïbles paisatges, rutes a peu, amb bici, aire pur, aigua a tot arreu,fonts manantials, pous naturals on banyar-te a l\'estiu. Pensa en alguna cosa que t\'apetisca fer i ho trobaràs a l\'Alt Palància, d\'això no et càpiga dubte.
-Quins són els problemes principals que afronta en l\'actualitat l\'Alt Palància? Tenen solució?
Crec que la falta de marqueting per tal d\'atraure al sector turístic. L\'Alt Palància és la Califòrnia de muntanya i encara està per descobrir a molta gent que ignora que una comarca tan bonica es troba tan prop d\'ells. Per a la gent que admire l\'art, museus, castells, precioses esglésies i catedrals, es troben per tot arreu en esta comarca. Els que preferisquen la naturalesa, els recorde que ací es troba la Serra Espadà, el major parc natural de tota la Comunitat Valenciana, i això sí, no tenim platges, però com he dit abans pous naturals, rius i piscines els hi ha en qualsevol lloc.
-Fa poc al diari PARLEM contaven que el nombre d\'habitants de l\'Alt Palància havia augmentat per primera vegada en 150 anys. A què creus que és degut? Creus que és una dada significativa, que representa un canvi de tendència?
La millora en les carreteres ha suposat que ja no represente un gran problema de temps el viure en un poble i desplaçar-se a la ciutat a treballar. Cada vegada la gent valora més la qualitat de vida i gran part d\'esta es troba en estes xicotetes localitats on l\'aire és tan pur, l\'stress inexistent i en els que encara podem beure aigua de l\'aixeta. Supose i desige que cada vegada siga més la gent que aposte per viure tot l\'any en estes localitats.
-Els habitants de l\'Alt Palància tenen consciència de comarca? Com és la seua relació amb la capital, amb Sogorb? I amb València?
Crec que el peix petit en el seu interior sempre enveja al gran, i això passa ací i a qualsevol lloc. La comarca de l\'Alt Palància sempre ha tirat més a València que a Castelló, degut al fet que les carreteres per a accedir a la primera sempre han estat millor i s\'arriba abans. També en esta comarca sempre ha estiuejat molta gent de València.
-Com es relacionen els diferents pobles de la comarca entre ells? Existix algun circuit cultural o alguna activitat comuna que es faça de manera conjunta? Què penses que es deuria millorar en este aspecte?
Existix la via verda d\'Ojos Negros,que és l\'antiga via minera transformada en una ruta tant per a anar a peu o amb bicicleta i que travessa diversos pobles d\'esta comarca, a part de la ruta dels manantials on es poden conèixer les diverses fonts existents en esta comarca que es caracteritzen per les seues propietats medicinals. Crec que deurien existir més rutes entre les distintes localitats, ja siguen dels castells, esglésies, paisatges..., etc
-Hi ha alguns valencians, molt pocs per sort, que consideren que les comarques castellano-parlants com ara l\'Alt Palància, no són valencianes. Vaja, que, si fa no fa, desitjarien que s\'annexionaren a comunitats veïnes (Aragó en el vostre cas). Què opines referent a això? I una curiositat: dins de la comarca de l\'Alt Palància hi ha gent que veuria amb bons ulls que vos deslligàreu del País Valencià?
Em sembla una pena que existisca gent així, jo sempre dic que som l\'única Comunitat amb el nom d\'una de les ciutats d\'esta, en este cas València.Exem..comunitat Andalusa, no Sevillana, comunitat Catalana no barcelonina..., etc, i ningú es queixa per això i menys les altres dos, Castelló i Alacant, per tant veig més absurd això de la llengua, ací es parla castellà perquè sempre s\'ha parlat així, sense rebutjar a qui parle valencià ni al qui parle rus i no crec que haja ningú que vulga deslligar-se de la Comunitat VALENCIANA.
-Santa: consideres que la política, tant del Consell, com del govern central, discrimina les comarques castellanoparlants respecte de les valencianoparlants?
No veig discriminació alguna cap a les comarques castellanoparlants,seria per una altra banda absurd tindre a la contra a estes comarques per qualsevol tipus de discriminació, a ningú li interessa guanyar-se enemics i als polítics menys, perquè a part de persones,per a ells,també som vots.
-I per a acabar, un poc d\'actualitat: Com vas viure l\'11-M i els esdeveniments posteriors fins les eleccions del 14 de març? Com valores la jornada electoral i els seus resultats?
Algú ca dir que vàrem anar a lluitar contra el terrorisme i ens ho portàrem a casa, esta és nostra recompensa per ajudar al tio Bush,es veia venir. L\'11-m no només van posar diverses bombes en un tren, sinó en el cap de molts espanyols que van reaccionar demanant un canvi. Crec que el govern va pagar el preu de la seua prepotència, perquè el que més ens va molestar al poble espanyol, és l\'enorme prepotència d\'alguns dels nostres governants per als quals tan sols semblem existir en campanya d\'eleccions. La pena és que hagen hagut de pagar justs per pecadors, perquè tampoc no els vaig a ficar a tots en el mateix sac.
-Per primera vegada, la Generalitat Valenciana és governada per un partit diferent al que encapçala el govern central. Què t\'inspira esta novetat? Com repercutirà en els valencians i en els seus interessos?
Repetisc el que he dit,com no aprenguen un poc més d\'humilitat i de diàleg, com se sol dir,els queden dos telediaris. M\'agradaria que aprengueren un poc dels seus errors i si no és així donem pas a uns altres.Segurament eixirem perjudicats,encara que espere que siga el mínim.
(20-04-04)
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA (LA SAFOR)','
|
|
En les ruïnes del castell s’han torbat deixalles de l’Edat del Bronze i romanes. Antiga alqueria àrab donada per Jaume I a Domenec de Teylla l\'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre de Repartiment l’ubica en l’Alfondec de Marigne i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l’emperadriu Constança passà a la Corona fins 1298 en què Jaume II atorga el senyoriu al monestir de la Valldigna; situació que es prolonga fins el segle XIX. En 1336 s’atorga carta pobla que cedeix les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Unió els moriscs s’uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos, que hagueren de fugir; en acabar la guerra amb el triomf del susdit monarca aquest va condemnar a mort tots els sublevats però era tal la quantitat que el senyor del lloc, l’abat del monestir, va assolir del rei un indult i el dret a vendre-los com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqüències d\'un terratrémol. El 1519 com a conseqüència de les Germanies els moros van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Déu de Gràcia del monestir. L’expulsió morisca de 1609 va permetre els monjos reforçar els seus drets senyorials mitjançant carta pobla d’aqueix mateix any que repartia la terra en lots d’unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant el període XVIII-XIX l’estructura social era la d’una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L\'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al domini del monestir. Durant la II República (1932) s’hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 36-39 s’hi va constituir una col·lectivitat agrària de la CNT.
En l’actualitat –2004—l’ajuntament està constituït per 3 regidors del BNV; 3 del PSPV; 2 del PP i 1 d’EU. La batlia correspon al Bloc. En 2002 hi havia 1.035 habitants, de gentilici benifaironers. Un 91,73% parlen valencià, segons cens de 2.001.
Des del segle XV la riquesa de Benifairó residia en el canyamel i la seda, que s’exportava a Castella, Granada i Berbèria, però la crisi de la sericultura en el XIX va deixar la taronja com a únic motor de l’economia local.
El terme, de 20.1 km2, situat entre la serra de les Agulles i el massís del Montdúver, es reparteix entre el pla i la muntanya. L’eix vertebrador és el riu Vaca d’Alfaudec d’on es pot iniciar l’excursió als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l’escalada a l’Agulla Fonda o l’Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d’Alfulell amb jaciments històrics.
Del seu patrimoni:
- Església de sant Joan Evangelista. Xorrigueresca dels segles XVII-XVIII.
- Castell d’Alfàndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d’ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d’un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys en què l’ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha habilitat un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat és de ruïna absoluta, només romanen alguns llenços i una capella gòtica del s XIV-XV.
Dels menjars, com és de rigor, els arrossos; les coques, de mestall, d’ametló i de postre...taronja.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV.
-Mancomunitat de La Safor
-Plana personal de Paco González
-CP. Jaume II El Just
-Safor Guia en Fitur
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIFAIRÓ DE LES VALLS (CAMP DE MORVEDRE)','
|
|
La fundació de Benifairó és el resultat de la fusió de diverses alqueries musulmanes limítrofes. Des del moment de la conquesta cristiana pertangué als Vives de Canyamàs; rere l’expulsió dels moriscs roman despoblat fins el 28 de desembre de 1610 en què s’atorga carta pobla a Joan d’Alpont, baró de Benifairó; després retorna fins a l’abolició dels senyorius, en 1814, als Vives de Canyamàs. Durant el segle XIX se l\'incorporaren els llocs de Quemaló, Els Frares i La Garrofera. El 1884 es va fusionar amb Faura, donant lloc a la Villa de la Unión, fins el 1906, en què es dissolgué i tornà a funcionar com a municipi independent.
La batlia correspon al PSPV, que té 6 regidors per 3 del PP. El 2002 s’hi empadronaren 1.915 habitants, de gentilici benifairencs. Un 88,91% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
L’economia, tradicionalment agrícola, es basa en el conreu, manufactura i comercialització dels cítrics.
Geogràficament se situa en la Vall de Segó amb quatre pobles més, Faura, Quart, Quartell i Benavites, que es reguen amb les aigües de la Font de Quart que, al mateix temps és un paratge d’esbargiment.
Patrimonialment hi trobem:
· Casa Palau dels Vives. Primeries del segle XVII. Actualment en estat molt dolent i en fase de restauració.
· Església de sant Gil abat. Barroc aragonés del segle XVIII.
· Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés. Segles XVII-XVIII.
· El tipisme del casc antic del poble amb abundants mostres de l’arquitectura rústica valenciana.
Els menjars tradicionals són l’olla de dejuni, l’olla de carn i l’arròs al forn. Merescuda anomenada tenen els embotits que es preparen artesanalment i els productes del forn: pastissos de moniato, rotllos de carats, coca amb tomaca i coques de ceba i pimentó.
Benifairó ha tingut fills rellevants com ara: Claudio Coello (1531-1588) pintor de cambra de Felip II; Julian Gómez \"Gorkin\" (1901-1987), escriptor i periodista, fundador del PCE i del POUM o Lluís Guarner (1902-1986) poeta i assagista, firmant de les Normes de Castelló de 1932.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Pàgina web de Benifairó de les Valls
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: METROSEXUALS, VACANCES I CINEMA','
|
Hi ha tres coses que no entenc i que aquests dies estic escoltant cada dos per tres, primera: ara de cop i volta tots els hòmens amb qui parle volen ser metrosexuals. Segona: també de cop i volta ara tota la gent amb qui parle vol anar de vacances a Marina d\'Or -veges si la tele no fa mal-. I tercera: sembla que si no vaig a veure la pel·li del Gibson no seré ningú en la vida. Què collons està passant aquí?
A veure, anem per parts. Quina dèria els ha entrat als hòmens ara amb això de ser metrosexuals?, -que alguns es creuen que sols per dir que ho són ja és suficient-. Però per a què volen ser metrosexuals, per a perdre-ho tot com els jugadors del Real Madrid? -A propòsit, que també em pregunte que si els jugadors del Real Madrid són metrosexuals, això implicarà que els metrosexuals també suen, no? Però mira, jo és que com no els veig mai en la faceta de futbolistes, sols en la de metrosexuals, no arribe a imaginar-me?ls tots suats-.
Jo al meu home ja li he dit que no pot passar-se ara a metrosexual. No, perquè no tinc ja espai en les prestatgeries del bany per a més trastos, amb els meus potingues ja n\'hi ha prou, que això de ser dona, la veritat, cada vegada és més complicat. Abans la cosa era més senzilla però ara resulta que a la crema hidratant de dia, la hidratant de nit, la nutritiva, el gel exfoliant, el tònic facial... cal afegir les compreses amb ales, les compreses sense ales, els tampons, els salva slips, el salva slips light, el salva slips negres, el salva slips tanga. Vinga home!, si jo ja no sé com puc trobar el lavabo quan entre al bany amb tanta caixeta i tant potet, com perquè ara ell es pose també a col·leccionar cremetes i històries d\'aquestes.
Clar que la meitat dels que diuen que volen ser metrosexuals el que passa és que estan arrapant els quaranta i ja li veuen les orelles al llop. Tu posa?ls en un gimnàs a fer abdominals i veuràs que prompte se?ls lleva del cap la idea de ser metrosexuals.
Després està això de Marina d\'Or. Ara tot el món vol anar allà de vacances. A qui li pregunte, vol anar-hi, que escolta, per una part també millor perquè ja sé que aquest estiu vaja on vaja d\'aglomeracions res de res, com que estaran tots en Marina d\'Or.
Abans a la gent li feia il·lusió viatjar a París, a Roma, Florència... ara no, ara els fa il·lusió anar a Marina d\'Or. Jo comprenc que els gustos de la gent van canviant, però em sembla un canvi molt radical, no?
Que jo no dic que no s\'estiga bé allí, - que igual s\'està bé i tot-, però jo no pense anar de moment, igual quan em jubile faig alguna que altra escapadeta perquè entre això o passar-me tota la vesprada en una cafeteria de Benidorm envoltada de guiris i escoltant a Mª Jesús la dels \"Pajaritos\", possiblement trie la primera alternativa, però ara no, com tampoc pense anar a veure la pel·lícula del Gibson que pot ser meravellosa però a mi tanta sang... Si no puc veure CSI perquè em pose malalta!, com vaig a veure allò? A més això de saber ja des del principi quin serà el final i qui és el roí de la pel·li no té emoció. I damunt subtitulada, saps?, que quedarà com a més intel·lectual, però collons!, jo no puc estar llegint i seguint l\'escena al mateix temps. Així que no vaig i punt, si em tiren del grup que em tiren.
Ara que a tot açò, jo em pregunte... es pot ser metrosexual, anar a veure la pel·lícula de Gibson i anar de vacances a Marina d\'Or? És tot compatible, o no?
Marian Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: MALALTS DE PROGRÉS','
|
Jo em quede en casa, passa alguna cosa? Estic farta que tot el món em pregunte aquests dies que on vaig aquestes vacances. Per què collons he d\'anar a algun lloc? En el fons ho fan perquè jo els torne la pregunta i els done peu a passar-se tres hores contant-me els seus meravellosos plans, però la porten clara perquè m\'interessa tan poc saber on van en Setmana Santa com saber qui guanyarà la lliga enguany. A més que dic jo que algú s\'haurà de quedar al poble, no?, tampoc és qüestió de deixar-lo sol i que es faça amb ell un grup d\'okupes. Clar que també, més tard o més prompte passarà, això sí, els okupes que em sembla acabaran aterrant per aquí aviat seran dels que ho tenen tot permés.
Jo aquests dies em quede en casa, sí però aprofitaré per passejar per les serres que envolten el poble ja que sembla que a curt termini deixaran de ser serres per passar a convertir-se en macrourbanitzacions d\'aquelles on totes les casetes són iguals. Ha de ser tan difícil trobar ta casa en una d\'aquelles urbanitzacions! Sobretot un dissabte de matinada amb quatre gintònics de més, no? I damunt com la majoria dels veïns no t\'entenen, a veure com ho fas! Però sembla que això de les urbanitzacions és progrés i ara de cop i volta tots volen ser la mar de moderns. Que no tenim un parc públic en condicions ni piscines municipals, tant se val!, però ara tindrem urbanitzacions de disseny amb camp de golf inclòs, i això ja té un nivell important. Home que no és el mateix dir que l\'esport autòcton del teu poble són les galotxes a dir que és el golf. On va a parar! Això del golf és el que té, és més glamourós.
Així les coses d\'un temps a ara les immobiliàries han proliferat d\'una manera al meu poble. Abans això de les immobiliàries quedava com de sèrie americana, però ara ja he perdut el compte de les que hi puc trobar quan isc a fer un volt pel carrer. Mai no he entrat a una immobiliària, ni tan sols he vist a ningú dins fent una consulta, com a molt quatre curiosos mirant les fotografies de l?escaparata, però estar, estant. -Molt estressant tampoc ha de ser la faena dic jo, eh?-.
Al mateix temps que les immobiliàries, clar han proliferat també les vendes de propietats. Tan complicat com era fa uns anys aconseguir vendre a bon preu aquella parcel·leta que no et feia cap profit, ara no, ara encara que no vulgues vendre sempre hi ha algú disposat a comprar. Un amic meu va plantar una tenda de campanya en una parcel·leta que havia heretat del seu avi i ho va vendre com si es tractara de la mansió de Falcon Crest -clar que era una tenda familiar, eh? res d?una \"canadiense\" de les de tota la vida, d\'aquelles blaves i carabassa-.
Amb aquest panorama clar la gent s\'envalentona, s\'imagina alternant amb la \"jet-set\" i passa el que passa... els que no aniran a les urbanitzacions, els que es quedaran al nucli urbà de tota la vida també volen modernitzar-se i aleshores es preparen a la seua manera, adaptant les façanes de les seues cases per a l\'arribada dels nous veïns. Hi ha zones del poble que ja són com si estigueres pegant una volta per un parc temàtic, una de columnes, unes combinacions d\'aquelles que ja no saps si tornaràs a recuperar la vista després d\'aquell impacte, uns rosetons, unes vidrieres emmarcades en unes formes d\'alumini que mai hagueres imaginat possibles... en fi, el que vulgues i més. -Els que ho fan deuen seguir al peu de la lletra allò que el client sempre té la raó, ara remordiments jo crec que alguna volta en la vida han de tenir-ne per permetre tot allò-. Ara està de moda la façana estil refugi de neu. No sé on li veuen l\'atractiu però mira que els agrada. Neu la veritat per aquí, res de res, però quatre façanes més d\'aquestes i es veuran obligats a traslladar a Monòver l\'estació de Baqueira.
En fi, que per al que em queda de veure el meu poble tal com és, aquest dies em quedaré aquí.
Marian Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIFALLIM (L\'ALCOIÀ)','
|
|
Població d’origen musulmà conquerida a mitjan segle XIII per Jaume I, qui la donà als Castelló, els quals la transferiren als comtes de Ròtova. En 1316 el senyoriu el detentava Bernat de Cruïlles. El 1535 l’església s’independitza de la de Benilloba. En 1609 l’expulsió dels moriscs determinà el seu despoblament. En el segle XX l’emigració marca un acusat descens demogràfic.
La batlia correspon al PP que compta amb els 5 regidors que componen l’ajuntament. Hi ha 140 habitants, de gentilici, benifallimers. Un 87,66% dels habitants declararen saber parlar valencià en el cens de 2.001.
L’economia és basa totalment en l\'agricultura de secà.
Ubicada en la serra del Rontonar, compta amb paratges esquerps que inviten a la caminada. Les excursions més característiques condueixen al castell o al pou de neu del coscollar de la serra. La població manté les característiques dels pobles de muntanya, carrers estrets i costeruts i cases blanques.
Del seu patrimoni:
· Castell àrab. De grans dimensions, en estat de ruïna. Sembla que és el més antic construït en les comarques del sud.
· Palau dels comtes de Ròtova. Actual ajuntament.
· Església mossàrab de sant Miquel arcàngel del segle XIX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
- Andarines.com
- Castillos y fortalezas de la CV
- Cederaitana
- Costa Blanca
- Gremi de Campaners valencians
- Guia virtual de la CV
- Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: FOGUERES: UNA DONA DEL SEGLE XXI PER A UNA FESTA DEL SEGLE XXI','
|
|
Des que la festa de Fogueres va començar a formar part de la vida dels alacantins, la dona s’ha convertit, poc a poc, en un dels seus pilars fonamentals. Sota el títol de \"Bellesa\", des de l’any 1932, les comissions foguerils començaren a designar a les xiques que representaven els diferents districtes de la ciutat, incorporant-se així la dona a una festa pensada i feta pels homes. No obstant aixó, l’elecció d’aquest importantíssim càrrec honorífic ha variat molt al llarg de la vida de les Fogueres de Sant Joan.
Han quedat enrrere els anys en que les comissions foguerils triaven a les seues representants en funció de la bellesa física o les seues capacitats econòmiques. Conscients de la importància que té per a les dones alacantines que estimen la festa l\'oportunitat que suposa representar a la seua foguera, durant els últims anys, el càrrec s’ha consolidat com a premi a tota una vida dedicada a la festa. Així, es freqüent que les xiques que formen part activa de les comissions, gaudixen d’un any en que tota la festa gira al seu voltant.
Per a les comissions de fogueres del segle XXI, la bellesa cal que tinga la unió de diversos factors. Amor a la festa, educació o capacitat per a relacionar-se socialment, són mes importants ara que fa unes dècades en les que no es mirava més enllà d\'una cara bonica que arribara a ser la representant de tota la ciutat, la Bellesa del Foc d’Alacant. La maduressa de les xiques també es té en compte i un clar exemple d’això es el pas que ha donat la Comissió Gestora de Fogueres triant la Bellesa del Foc entre les representants dels districtes de l’any anterior, un canvi que han demanat les vuitanta cinc fogueres que es plantaren en juny de l’any passat a la ciutat d’Alacant.
Encara que com hem explicat abans, el càrrec s’ha allunyat de convertir-se en un concurs per a misses, on només es valora el físic, en els últims anys s’ha complicat la faena de trobar una bellesa. Es ben cert que les fogueres més tradicionals no tenen cap problema a l’hora de triar una jove per ser la seua màxima representant. Pero hi ha altres casos en que la cosa no és tan senzilla. L\'elevat esforç que significa entrar en la festa per la porta més gran, i la dedicació quasi exclusiva a la teua foguera durant dos anys, fa que moltes xiques alacantines no puguen disfrutar des d\'aquest lloc privilegiat que té la festa.
Mes complicat encara és trobar dames d’honor de la bellesa fogueril. Aquest nomenament honorífic típic de les fogueres pareix estar condemnat a desaparèixer...
El paper de la dona en les fogueres ha evolucionat cada any amb el foc purificador del 24 de juny. Així, a més de tindre com a objectiu ser la màxima representant d’una comissió, les alacantines també poden lluitar per presidir una foguera. Aquesta situació, que era impossible d’imaginar al 1928, any de naixement de les fogueres, es cada vegada més habitual en estes festes oficials i d’interés turístic internacional.
Tot gira, i estes festes també. De segur que els creadors de les primeres comissions no imaginarien com està la festa setanta sis anys després. Les dones ocupen un lloc massa important com per a que estiguen oblidades.
Arena Garcia (periodista i Bellea de la Foguera Plaça Ruperto Chapí 2.003)
','','2005-12-25 03:06:43',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Què mengem avui?','
|
|
Què mengem avui?
Recorde que, quan era jo menut, la meua àvia es queixava de la, poca, qualitat dels aliments. Concretament recorde amb més vivesa que deia que la carn dels pollastres era insípida, no era com la \"d’abans\". No sé què en diria dels pollastres que mengem actualment.
Ara vivim sota el regne dels números, de la productivitat. Tot es mesura en funció de la seua productivitat, i el sector primari de l’economia no n’és una excepció.
El cas és que la fal·lera de la productivitat no és aliena als casos que, de tant en tant, tornen a la primera plana dels mitjans de comunicació: les vaques boges. Però, també tenen a veure amb els pollastres constipats (la grip de l’aviram), la SARS, la pesta porcina, la tonyina enverinada, etc. Ni tampoc és aliena -la fal·lera de la productivitat- a l’aparició de casos com el d’aquella empresa que venia aigua de l’aixeta (tractada amb no-sé-què-de-la-NASA), a preu d’or, i amb unes dosis altament nocives de plom (pobres astronautes: els fan beure plom, perquè no isquen volant de les naus?). I, no oblidem casos com el de l’oli de colza enverinat. Ni tampoc els transgènics.
Ara, amb una etiqueta, els transgènics, podran ser venuts, i ingerits, -ja ho eren sense l’etiqueta-. Però, ara, les \"autoridades sanitarias\" estaran amb la consciència tranquil·la: els consumidors, que ja ens hem fet a ingerir colorants, potenciadors de sabor, edulcorants artificials, etc, així com vitamines afegides als aliments; ara haurem de fer cursets intensius de química per poder entendre les etiquetes, i als \"E102 tartracina\", \"E1202 Polivinvilpolipirrolidona\", etc. s’hi afegiran les noves indicacions sobre els \"nous\" productes. El que no entenc és per què si per fer pa només cal farina, sal, aigua i llevat, com és que el pa, ara, té tants ingredients en la seua composició?
Recorde, també, allò que deien que els ecologistes estan encabotats en impedir el progrés de l’agricultura: el progrés que comporta l’(ab)ús dels productes fitosanitaris -química pura- en la producció dels aliments...I, si hi ha un excés de mosquits és, perquè els ecologistes han vedat les fumigacions aèries, diuen. No crec, però, que a ningú no li faça massa de gràcia, això de passejar pel camp sota una pluja artificial d’insecticida; i caldria demanar-se pel poder que tenen els ecologistes: si són una força política minoritària, com és que tenen tant de poder executiu? I, també, caldria preguntar-se, com és que la indústria química és tan ràpida trobant les \"solucions\" idònies a les plagues nouvingudes.
Mentre redactava aquestes línies, he llegit, a la premsa, que unes anàlisis de sang realitzades, a una sèrie d’eurodiputats, han determinat que tenen una mitja de quaranta (40) substàncies químiques, com ara el DDT, pesticides, etc; i que, moltes d’aquestes substàncies han estat ingerides a través dels aliments. I això que algunes d’elles ja fa temps que van ser prohibides.
Fa poc, un amic, entès en la matèria dels pesticides emprats en l’agricultura, m’aconsellà molt vivament que no menjara cap fruita sense pelar-la, perquè molts pesticides s’acumulen a la pell d’aquestes. I les dates de carència no sempre són suficients per eliminar els tòxcis.
Recorde, també, quan ma mare tirava un tros de carn a la paella, i aquest es reduïa a la meitat. No vull demanar-me amb què s’havia produït aquell -inicialmet- bonic tros de carn.
No sé si és perillós, això de demanar-se què hi ha amagat al darrere dels aliments que ingerim; potser és millor que no comencem a fer llistats d’aliments a eliminar de la nostra cuina: potser hauríem de fer una vaga de fam il·limitada.
Què redimonis escudellem als nostres plats? Almenys als paquets de tabac s’hi afirma que fumar \"pot\" matar.
Bon profit i bona cuina, amics.
Salvador Pallarès-Garí
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: On anava vosté senyor Morera?','On anava vosté Senyor Morera?
Un any més, com ja va sent tradicional, ACPV va convocar la manifestació commemorativa del 25 d\'Abril.
Aquesta manifestació que, en teoria, és una ocasió per a la reivindicació dels drets dels valencians a ser nació, va acabar aquesta vegada amb un concert a 15 Euros per barba que aniran destinats al finançament d\'una entitat privada, que trau molts dels seus fons de l\'erari públic, ja siga d\'ací, poca cosa ara, o de més al nord, doncs justament en això és en el que es basa el negoci.
Enguany la manifestació se\'ns va presentar sota el lema, Horitzó 2007:Guanyem el Futur, i la convocatòria es va fer extensiva a totes les forces progressistes del país de cara al que serà el gran objectiu del 2007, fer fora al PP de la Generalitat. Se sobreentén, clar està, que a favor del PSOE, l\'altre gran partit Espanyol, al que tots els altres progressistes haurem de fer el “paseillo” de campió quan entre victoriós per les portes del Palau de la Plaça de Manises. D\'això es tracta, que ens posem tots a treballar per a corregir el que sembla ser que està causant l\'anomalia de qué el concert aquest any coste 15 Euros de l\'ala.
És curiós que cada vegada que s\'apropen unes eleccions que prometen ser crucials per als designis del País Valencià, ACPV i N\'Eliseu convoquen a totes les forces “progressistes”, però no a totes les forces nacionalistes com seria d\'esperar d\'una associació que advoca pels Països Catalans i la independència d\'el País Valencià. És cert que, al País Valencià, gairebé totes les forces nacionalistes són de carácter progressista, però no és cert que totes les forces progressistes tinguen carácter nacionalista, o almenys no nacionalista valencià, com són els casos del PSOE, que passa, per art de birli i birloque a cridar-se PSPV en ocasions assenyalades com la del passat 24 d\'Abril o durant la campanya per a les eleccions autonòmiques, o com el cas d\'Esquerra Unida, un nom tapadora que amaga darrere un dels partits més jacobins que existeixen a l\'Estat, el Partit Comunista d\'Espanya, secció camarades del País Valencià, “región levantina d\'España i olé!”
El cas és que ACPV no ha tingut mai cap complexe en fer-nos creure que Joan Lerma, la Clementina, la guapíssima Alborch i altres que van mantenir una de les anomalies electorals més sagnants del món democràtic, el famós 5% valencià, durant 12 llargs anys de govern, són nacionalistes, per no dir ja a boca ben oberta que són independentistes i pro-Països Catalans, que és el que cal ser perquè l\'entorn mediàtic de Don Eliseu no t\'acuse d\'ésser de dretes i regionalista, excepte, això si, cas del PSOE. En aquest cas està tot perdonat, i és que cal ser comprensiu amb els negocis de Don Eliseu, que com tots els negocis, estan per sobre de països i sigles, i bé que fa per que la pela és la pela, i segons sembla tant per a la dreta com per a l\'esquerra.
Així doncs, i en aquest context, el Bloc I el seu màxim representant, decideixen per primera vegada des de de la seua formació com partit polític acudir a la crida de ACPV. S\'addueix que, aquest any, a diferència d\'altres, la convocatòria ha estat més plural i dirigida a un espectre polític ample, d\'ací la necessitat d\'enviar al Sr Morera a la manifestació a acompanyar a la Sr Marcos, al Sr Guia, el empleat de la casa Sr Cerdà, i altres destacats polítics valencians que advoquen per la unitat de l\'esquerra i per fer fora al PP el 2007. Un dels polítics que va semblar no estar interessat en la unitat de l\'esquerra, suposem que si ho estarà en fer for a al PP, fou el Sr Pla, que no se sap si per indisposició, compromís públic o privat, no va acudir a la crida. El Sr Pla, que tindria coses millors que fer, jo també, si volen que els diga la veritat, va delegar la presència institucional del PSOE, o era PSPV?, en un tal Sr Pastor. A hores d’ara encara no se sap si allò del cognom és conya o pura casualitat. I allá que van marxar tots junts, baix els signes d\'una mateixa senyera, a reclamar la unitat de l’esquerra i de tot el que calga unir, de tot menys del que ja s\'encarrega Don Eliseu de desunir, que és gens més ni gens menys que el propi nacionalisme valencià.
El cas Sr Morera és que les ànsies de quedar bé li han fet picar altra vegada, o és que no s\'adóna que va desfilar per la unitat de l\'esquerra i per la desunió del nacionalisme que faça possible en el 2007 que l\'únic vot útil per a tirar al PP siga per al senyor que no el va voler acompanyar en la reclamació de les llibertats nacionals? L\'error no és definitiu, espere que per això s\'haja deixat engalipar, però la guerra del Bloc no és aquesta, o ja no s\'enrecorda que la nostra és consolidar una opció nacionalista valenciana que defense els interessos nostres sense haver de demanar permís als jefes de Madrid, ni als de Barcelona?
Josep Ll Melero Martí, militant del Bloc. (26-4-04)
Foto: l\'Avanç
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIFATO (MARINA BAIXA)','
Té el seu origen en un alqueria musulmana que després de la conquesta va romandre adscrita al senyoriu de Guadalest i va conservar la seua població morisca. L’expulsió de 1609 va deixar-la despoblada. Una lenta recuperació va dur-la als 253 habitants que hi havia a mitjan segle XIX. Després comença un continu descens que la du als 164 habitants empadronats el 2002. El 78,98% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
L’ajuntament resultant de les urnes en 2003 dona els 5 regidors i la batlia al PP.
L’única activitat econòmica que s’hi enregistra és l’agricultura de secà, basada en l’olivera, l’ametler i el nesprer
Ubicada en la serra d’Aitana, el seu clima és fred i compta amb brolladors i fonts com la dels Xorrets o la Vella. El terme, d’11,7 km2, és ideal per a la pràctica del senderisme: des del poble es pot accedir a la font del Partegat, nus de senders per tota la serra.
Benifato és el poble més menut de la serra Aitana, manté la seua tipologia àrab amb carrers estrets i costeruts, amb gracioses fonts que adornen petites places.
L’únic monument a ressenyar és l’església de sant Miquel, amb campanar exent.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Diputació d’Alacant
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LA NOVEL.LA NEGRA EN L\'ACTUALITAT. DONNA LEON','El gènere policíac ha demostrat des dels seus inicis una extraordinària capacitat per a renovar-se i reinventar-se a si mateix. De la novel·la deductiva, en les seues albors, passant per la novel·la negra americana fins l\'actualitat, la seua evolució ha anat adaptant-se a les exigències històriques del moment.
Actualment és un gènere molt lligat a la cultura urbana i reflectix amb fidelitat la complexitat del món contemporani. De fet, molts consideren que la novel·la policíaca clàssica ha donat pas a un nou tipus de costumisme social, ja que la convivència amb el delicte, en totes les seues múltiples facetes, forma part del nostre entorn més immediat. Esta renovació en el gènere també ha influït en el model de protagonista. La novel·la deductiva havia creat un personatge atípic dotat d\'un excepcional caràcter capaç de resoldre els més intricats enigmes; per la seua banda, en la novel·la negra l\'investigador privat, mordaç i turmentat, encaixava perfectament en una ciutat on el crim, la violència i el gangsterisme eren els signes de l\'època. Ara, el protagonista és més civilitzat; ha renunciat al comportament violent, usa la indagació com a mètode i evita les armes.
A més, la ciutat es configura com una protagonista més de la trama i és el símbol que definix també altres grans urbs modernes: Londres, Venècia, Jerusalem, París... Com a resultat, l\'acció narrativa es vertebra a partir d\'este triangle de forces en tensió compost pel crim, la ciutat i la policia. Al seu torn, els propis autors conceben de manera diferent la seua obra. Ja no pretenen crear només literatura d\'evasió; a més, a part de la necessària qualitat narrativa, la novel·la policíaca actual busca convertir-se en un lloc per a la reflexió on circulen els grans problemes del nostre temps.
En esta línia de treball podríem situar l\'obra de Donna Leon.
L\'escriptora naix a New Jersei (USA). El seu cognom, que delata el seu origen espanyol, procedix del seu avi patern que va ser un espanyol que va emigrar a Argentina, país on va nàixer el seu pare. Donna Leon, no obstant això, no parla espanyol. Sí, en canvi l\'italià, llengua que va estudiar des de molt jove. En 1981, l\'autora es va establir a Venècia ciutat protagonista de les seues novel·les.
Fins arribar A Venècia va dur una vida d\'autèntica rodamón. Va treballar a Roma com a guia turística, a Londres com a redactora d\'anuncis publicitaris, va fer classes d\'anglès a Xina, Iran, Aràbia Saudita... Finalment es va instal·lar a Itàlia com a professora de literatura anglesa en l\'extensió que la Universitat de Maryland té en la seua base aèria nord-americana de Vicenza.
Es considera una persona optimista, encara que preocupada pels problemes ecològics que assetgen el nostre planeta. Confessa que escriu per pura diversió i que les seues novel·les procedixen de les històries que escolta al seu voltant o llegeix en els periòdics.
Entre les seues influències literàries es troben Henry James, Jane Austen, Dickens, Shakespeare i la novel·la negra. La seua altra gran passió és l\'òpera, a la qual sempre hi ha referències en tots els seus llibres, i on també ha debutat escrivint un llibret.
La idea que origina el seu primer llibre, Mort a la Fenice, és fruit d\'esta passió per l\'òpera i sorgix producte d\'una broma entre amics sobre l\'animadversió que sentien cap a determinat director d\'orquestra al que l\'escriptora es va oferir a eliminar convertint-li en la víctima d\'esta la seua primera obra. Era l\'inici del comissari Brunetti i va ser la novel·la guanyadora d\'un prestigiós premi literari, guardó que li va obrir les portes a l\'edició als Estats Units i a Anglaterra. Posteriorment va arribar a Alemanya, país on la seua fama és tal que, fins i tot, s\'han adaptat dos de les seues novel·les a la xicoteta pantalla. Hui en dia, les obres de Donna Leon es traduïxen a més de vint llengües.
Al nostre país s\'han publicat onze de les seues novel·les, en les quals Brunetti s\'enfronta i indaga en temes tan diversos com: el submon de la prostitució, les snuff-movies, el turisme sexual, el tràfic internacional d\'objectes artístics, la corrupció de la noblesa veneciana, els fraus de la indústria farmaceútica, els crims ecològics en l\'Adriàtic, etc.
La seua obra mai no defrauda l\'expectativa d\'intriga que s\'exigix al gènere i, a més, la narració inclou el retrat social i un estudi psicològic dels personatges que els conferix fondària i credibilitat, sempre lluny de clixés i de la simplificació dels sentiments humans.
El personatge protagonista és, com dèiem, el comissari Brunetti. Un home entrat en la quarentena, d\'aspecte polit i impecable. D\'origen humil i llicenciat en dret, és un home cult, gran apassionat de la literatura clàssica i dels llibres d\'història que sol llegir i oblidar per a tindre el plaer de rellegir-los. Amant de la bellesa i del bon menjar.
Brunetti és un policia honest que defensa les lleis en un país on estes són ambigües i els ciutadans intenten buscar totes les formes possibles per a saltar-se-les. Conscient que viu a Itàlia, sap que els objectius que perseguix si no s\'aconseguixen pel camí de la llei, sempre és possible assolir-los vorejant-la o transgredint-la. Esta ambigüitat moral que afecta al seu comportament professional i no a la seua ètica personal, és una de les característiques més personals del personatge. Com ho és també que siga un home de família, on troba la seua primera aliada, i este aspecte ho diferencia dels altres protagonistes de tantes novel·les policíaques actuals. Que l\'investigador o policia siga incapaç de conjugar vida professional i personal de manera satisfactòria, és una particularitat que pertany a la idiosincràsia particular del gènere. Per tant, amb Brunetti estem davant un personatge més versemblant, més proper al lector i això configura també una manera diferent de concebre la novel·la policíaca. Donna Leon crea així dues línies en la narració: d\'una banda, el succés criminal i, per un altre, l\'entramat de relacions familiars i socials que envolta al comissari compost per un planter d\'elaborats personatges secundaris.
En el cercle familiar, Paola, l\'esposa de Brunetti, ocupa un lloc preferent, pràcticament és de la mateixa edat que el seu marit i exercix com a professora de literatura anglesa a la Universitat. El seu origen és noble, encara que el seu esperit és radical. Dona molt culta i devota lectora d\'Henry James, sempre diu allò que pensa i ho defensa amb vehemència. Enfront de Brunetti que és reflexiu, Paola és impulsiva. Ambdós són pares de Raffi i Chiara. Els últims components d\'este tapís familiar són els comtes Farlier, sogres de Brunetti, que representen el punt de connexió amb l\'alta societat veneciana i són una font d\'informació privilegiada sobre el món del poder en el qual es gesten moltes de les malifetes que el comissari persegueix.
Prefectura és l\'altre món de Brunetti. Ací es troba un dels seus més recalcitrants enemics, el Vice-Questore Giuseppe Patta, el seu cap. Este exemplifica al buròcrata incapaç de resoldre un cas pel seu compte. Més patètic que antipàtic, és un personatge superficial, un snob que respira aires de grandesa que no posseeix i és un clar exemple de submissió al poder enfront de la independència de criteri i pensament que representa l\'esperit lliure de Brunetti. Al costat contrari de la balança se situa la signorina Elettra, jove intel·ligent i bella, és la secretària de Patta i la col·laboradora incondicional de Brunetti. És l\'eficiència personificada, coneixedora dels secrets de la informàtica, ajuda amb molta freqüència a resoldre els casos del comissari gràcies a la seua facilitat per a introduir-se en arxius inaccessibles.
Altres habituals són el sergent Vianello, lleial al comissari i el forense Ettore Rizzardi.
I, per descomptat, Venècia i la societat veneciana als quals Donna Leon retrata menyspreant qualsevol tòpic en els seus aspectes més ombrívols.
Iolanda S. Liern
+ informació: Donna Leon Web Site ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIFLÀ (LA SAFOR)','
Antiga alqueria d\'origen musulmà, el territori del qual pertanyia al terme general del Rebollet; després de la conquesta va mantenir la seua població musulmana fins l\'expulsió dels moriscs el 1609, data en què tenia quelcom més de 100 habitants. Va pertànyer a la família dels Carroç i al ducat de Gandia. Fins finals del segle XVII estigué pràcticament deshabitada, iniciant aleshores una recuperació demogràfica que la va dur a assolir els 360 habitants el 1.794. Quan, a principis, del XIX s\'abandonà el conreu de la morera, i en conseqüència de la recessió econòmica que va suposar, la població va sofrir un descens progressiu.
Actualment, cens de 2002, compta amb 204 habitants, de gentilici, beniflers. L’ajuntament està governat pel PSPV que compta amb 4 regidors i la batlia. El PP en té 1. El 60,20% dels habitants sabe parlar valencià, segons cens de 2.001.
L’economia es basa en el sector serveis i l’agricultura en què destaca exclusivament en el conreu dels cítrics.
El poble, de reduïdes dimensions i forma allargada forma conurbació amb Beniarjó.
L’església de sant Jaume apòstol, aixecada sobre una mesquita en el segle XVI ha estat restaurada en 1983 quan es descobrí l’antic mihrab.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Mancomunitat de La Safor
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: (27.4.04) QUINES COSES ENS TOCA VEURE. I VIURE.','Veient la “posada de llarg” d\'en Bono sembla que els humoristes no hauran
de traslladar-se de ministeri per traure material de treball. Trillo i Bono
són clònics: tots dos catòlics, tots dos histriònics,
tots dos bocamolls. Esperem que l\'actual no siga tan mentider com l\'anterior.
Rajoy s\'empipa molt per que el govern actual somriu i li fa por que passem al
“cachondeo”, tirar euros als periodistes o fer declaracions amb les potes
damunt d\'una taula és absolutament protocol·lari per que es fa amb posat molt
seriós, fins i tot agre.
Camps rebutja les desaladores pel seu impacte ambiental.
Tanmateix la canal que ha de travessar la península des d\'Aragó fins Almeria
per transportar aigua més cara i dolenta li pareix, fins i tot, bonica.
Aceves , aquell que estava segur que l\'11M havia estat cosa d\'ETA, assegura
que la negativa d\'ajudes per al cotó i l\'oli de la CE és el primer gran fracàs
del govern Zapatero . Oblida que la nova ministra només va anar-hi a votar
i que el seu soci en el govern anterior, l\'infaust Canyete , és
qui durant nou mesos ha negociat aqueixes ajudes.
Una altra d\' Aceves : demana a Zapatero diàleg i acord per
no imposar des de l\'arrogància la paralització del PHN.
Oblida que segons paraules d\' Arias Canyete la imposició del
pla “ seria un passeig militar ” i “ eixiria per collons ”.
Felipe González va anar-se\'n al Marroc de cap de setmana
i l\'acusaren de deslleial, traïdor i no sé
quants crims més. Aznar truca al president de l\'imperi per lamentar-se
de l\'actuació del seu legítim govern i a això
diuen “ leal oposición ”
En aqueixa trucada el president dels EUA li conta fil per randa a un
ciutadà d\'altre país la conversa mantinguda amb el president de l\'Estat Espanyol.
Sabíem que aquest home no pot controlar les ganes de beure, ni de signar penes de mort,
ni d\'envair païssos, ara sabem que tampoc no pot estar-se de tafanejar.
I a les mans d\'aqueix irresponsable estem.
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIGÀNIM (VALL D\'ALBAIDA)','
D’època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d’una alqueria musulmana, s’atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, a l\'igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrasí, Sant Pere d\'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip III l’atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.
També coneguda com Benigani, la seua denominació oficial és Benigánim (encara amb accentuació castellanitzada). En les votades de 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors per 6 del PP. Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l’alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Mùrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d’habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2.001, saben parlar valencià.
. A hores d’ara la indústria té més pes en l’economia -vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l’espardenya-- que no l’agricultura, també abasta importància el sector serveis.
Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.
El passeig pel poble ens durà pel barri de l’Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l’Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l’arc medieval. Els monuments més rellevants són:
· Església de sant Miquel arcàngel. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
· Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
· Església de la Puríssima Concepció. Segle XVIII.
· Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
· Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
Quant a la gastronomia té fama l’arrop i tallaetes, dolç d’origen àrab amb molta tradició a Benigànim.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Caixa Ontinyent
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Web Pirata de Benigànim
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: LA REFORMA DE L\'ESTATUT','Estos dies han estat -una altra vegada- històrics, ja que es va a reprendre -per enèsima vegada- la creació d\'una comissió especial -no permanent- de reforma del nostre estatut.
L\'únic limit que tindrà l\'estatut serà la Constitució, Serafín Castellano dixit. Açò implica una sèrie de conseqüències, estatut en mà:
Vegem com després de la parafernàlia del preàmbul on parla d\'Antic Regne de València i del modern País Valencià, passa a nomenar-nos Comunitat Autònoma Valenciana (CAV), i després de vore com a l\'article 5.2 punt diu:
- Una llei de les Corts Valencianes podrà determinar la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat que integra les tres províncies de Castelló, València i Alacant i la seua incorporació a la senyera, sobre les barres.
Primerament, ja no ens diu ni Comunitat Valenciana, ara ja diu la comunitat que integra les tres províncies \"espanyoles\", anem bé; i després este article dóna peu a la possible llei per a l\'acceptació del penó de la conquesta com a símbol heràldic -històric- propi dels valencians; així tindríem a totes parts contentes, a una, perquè reflexa l\'actual senyera -constitucional- i a l\'altra perquè s\'accepta el penó com a senyera -històrica- (en cap moment es diu cap mentida). Haurien de mirar este punt amb deteniment, pel bé del poble valencià.
I ara ja arribem a un dels artícles estrella del nostre estatut, l\'article que tot el món pot interpretar-lo com li dona la gana, l\'article que més riure fa, pel que fa al seu ús donat que està a la Carta Magna dels valencians, l\'article seté:
- 1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l\'ús normal i oficial de les dos llengües i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el seu coneixement.
3. Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
4. S\'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
5. La llei establirà els criteris d\'aplicació de la llengua pròpia en l\'Administració i en l\'ensenyament.
6. Mitjançant llei es delimitaran els territoris en els que predomine l\'ús d\'una llengua i l\'altra, així com els que puguen exceptuar-se de l\'ensenyament i de l\'ús de la llengua pròpia de la Comunitat.
Com podem vore, tot l\'article en si mateix no es compleix, bé tot excepte el punt u, que com sols es un dret i no un deure, doncs este sí que és compleix, ja que si vols aprendre\'l ho pots fer (encara que la qualitat en alguns casos tampoc és d\'allò més gran).
En l\'article es pot apreciar una incoherència, i és el punt 2 i el punt 6, ja que si la Generalitat garantirà l\'ús normal i oficial d\'ambdues llengües, inclús adoptant les mesures necessàries, com després es passa a dividir la CAV en dos parts, la bilingüe i la monolingüe? Si ambdues llengües són normals i oficials segons diu el punt primer, són NORMALS i OFICIALS, indistintament de quina s\'use més o menys en cada territori.
En fi, ja vos dic, este article, és tan aclaridor que l\'utilitza tot el món com vol, els secessionistes, els unitaristes, els populars, els socialistes, els nacionalistes, etc...
S\'hauria de redactar de nou, per a poder ser un article més realista i més aclaridor.
Passem ara a un altre article estrella de la nostra Carta Magna, l\'article 12.2
- Per a poder obtindre escó i ser proclamats electes, els candidats a qualsevol circumscripció deuran d\'haver estat presentats per partits o coalicions que obtinguen un nombre de vots superior al 5 per 100 dels emesos en la CAV.
... i és que els valencians som exòtics fins i tot per a les lleis. Amb este 5% tot el món sap què és el que s\'aconsegueix, PP, PSPV-PSOE, EUPV i en alguns temps UV, i prou. Fins i tot a les eleccions generals de l\'estat, tenim la barrera del 3%, així que este és un dels punts a tocar, el PP-CV i el PSPV-PSOE està clar que no en voldran saber res però esperem que per part d\'EUPV s\'intente incidir, ja que a ells també els queda poc de temps de superar el 5%, i a més, les minories li donen color a la democràcia (ho va dir un dirigent del PSPV l\'altre dia a la 97.7 FM)
Si li peguem una ulladeta també als articles 42 i 43, veurem \"l\'empastre\" d\'estatut que s\'hagué de fer per tal de no entrar a l\'autonomia per la via ràpida, -la via política- i fer-ho per la via lenta -l\'administrativa- però després intentar tindre -quasi- les mateixes competències. Ací no sé que es podria fer, supose que no es podrà fer molt, donat que en veritat les competències les tenim atribuïdes, però la cosa és que la CAV ha de demanar les competències que no té, en cas contrari les té l\'estat, és a dir ex-post; en canvi per la via ràpida no hauríem d\'haver demanat res, ho haguérem tingut ex-ante.
Passem ara a l\'Administració Local, un altre dels punts calents del nostre Estatut, l\'article estrella d\'este títol és el 46:
- 1. Una llei de les Corts Valencianes, en el marc de la legislació de l\'Estat, que haurà de ser aprovada per majoria absoluta del seus membres, determinarà la divisió comarcal, escoltades les Corporacions municipals afectades.
2. Les Comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats locals determinades per l\'agrupació de municipis per a la prestació de serveis i gestió d\'afers comuns.
A açò se li diu política-ficció, ja que eixa llei de les Corts Valencians mai ha arribat, i les circumscripcions administratives comarcals no han arribat encara, s\'ha hagut de fer accions d\'enginyeria política com per exemple la Mancomunitat de la Ribera Baixa (sic), en quan el nostre sistema administratiu tradicional mai ha estat el de les mancomunitats. Este article no és que estiga mal, és que no s\'ha desenvolupat i... ja va sent hora.
També, ja per acabar, es podria fer un article nou, a l\'estil del 25, on es parla del Consell de Cultura Valencià, per a afegir a l\'AVL i que els seus dictàmens puguen tindre rang de llei, com ho tenen els del CVC.
I tampoc estaria mal desenvolupar la llei sobre la Policia Autonòmica Valenciana, -i és que som molt autonòmics, els valencians-.
En fi, tot açò són sols alguns dels temes que s\'hauran de parlar -o s\'haurien de parlar- en la Comissió especial de reforma de l\'Estatut, i que no passara com altres vegades, que sols ha servit per fer dos dinars entre els afectats i deixar-ho per a d\'ací 4 anys, que total, no hi ha pressa.
(29-04-04) ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: La (des)memòria històrica.','
La (des)memòria històrica
En ple segle XXI, en l’aldea global, on tot allò que \"está pasando, lo estás viendo\", resulta que cada vegada estem més tancats en la nostra cel·la particular. De tant en tant veiem el món en vint o trenta minuts: els informatius ens mostren tot allò que és important en unes píndoles \"informatives\". Fins i tot hi ha emissores de ràdio i de televisió que es dediquen -únicament- a emetre informatius. Som els ciutadans més informats del planeta!
Sabem tot allò que és important al món. Però l’excés d’informació és també desinformació: tanta informació no assimilable, produeix saturació i desinterès.
Mantenir-se informat no és una tasca gens fàcil. Una cosa és seguir les notícies, com hom pot seguir les evolucions dels personatges d’una telesèrie qualsevol, amb personatges, que apareixen i desapareixen,... i una altra de ben diferent és conèixer les causes, arrels i els diferents aspectes d’un determinat problema: és a dir, la part amagada de l’iceberg. La reducció al mer tractament informatiu dels aspectes exteriors de la notícia no és una bona informació. Només és material per a participants en concursos de televisió.
Així s’ha anat ordint el vel del silenci sobre la injustícia comesa sobre el poble sahrauí. Qui no coneix algú que féra la mili al Sàhara Espanyol? o que hi treballara en l’administració? Qui no recorda aquelles imatges en blanc i negre de la marxa verda? Doncs bé, en qüestió de molt poc de temps el vel del silenci ha esborrat, de moltes memòries, el poble sahrauí.
És ben cert que el tema apareix a les notícies. Però, per exemple, la recent \"marxa blanca\", de membres de la societat civil i polítics espanyols, que van exigir \"in situ\" l’enderroc del mur del Sàhara, ha arribat als mitjans amb un retard de dies, i això que és la tercera marxa que s’hi organitza; mentre que la visita, el mateix cap de setmana de la \"marxa blanca\", de ZP al Marroc, arribava puntualment, i en directe, a la tele que tenim a casa.
Però, ningú no parla de les continuades violacions dels Drets Humans al Sàhara ocupat pel Marroc; no es parla de les contínues desaparicions de sahrauís; no es parla d’un mur de més de 2.700 km., construït als anys vuitanta, vigilat per més de 160.000 soldats, amb més de dos milions de mines antipersona i antitanc; no es parla dels milions de dòlars que ens costa, a tots, el manteniment -des del 1991- de la MINURSO -els cascos blaus del Sàhara Occidental-, i que veiem com la seua missió està fent-se inútil, pel continuat bloqueig del Marroc; no es parla de l’espoliació de les riqueses naturals -prohibida per l’ONU per a qualsevol territori en litigi- on participa Espanya, a través de la SEPI; no es parla de la responsabilitat jurídica i administrativa que -segons l’ONU- té, encara ara, Espanya sobre aquell territori; no es parla de la progressiva reducció de l’ajut humanitari que reben els refugiats des dels organismes internacionals com ACNUR o el PAM; no es parla de la situació de crisi humanitària que s’està produint als campaments de refugiats sahrauís; no es parla tampoc de les dificultats que tenen aquests ciutadans espanyols dels anys setanta, que ara han d’entrar al nostre país com a estrangers -amb passaports algerians-, ja que la RASD, reconeguda per tota la Unió Africana, no és reconeguda pel Regne d’Espanya; no es parla dels greus problemes estructurals i socials que pateix el mateix Marroc, i que són agreujats pel manteniment d’aquesta ocupació imperialista; no és parla d’un, dissortadament, llarg etcètera.
A més de la gran responsabilitat moral d’acabar -dignament- aquell procés de descolonització que va ser tancat, indignament, amb la retirada d’uns soldats i d’una administració que va deixar pas a una altra administració ocupant, tan imperialista com la primera.
I, ací, la societat de l’estat espanyol té molt a dir. Si bé és cert que, al moment de l’abandó del territori -final de la dictadura, i inici de la transició-, el silenci de la societat civil es pot entendre -que no justificar-; ara però, amb aquest silenci i oblit, ens estem fent còmplices del genocidi i de l’abandó en què s’ha deixat al poble sahrauí.
No podem fer com la població civil de l’Alemanya nazi, i \"ignorar\" les coses que passaven als camps de concentració. El Sàhara Occidental va ser Espanya fins l’any 1975, any en què, el territori i la població van ser venuts al Marroc, a canvi de vint anys de pesca als caladors sahrauís per als pescadors espanyols, i el 35% del benefici de les mines de FosBucraa (benefici encara vigent).
La nostra ignorància no ens fa innocents, som, com a població que vota i tria els seus representants polítics, tan responsables de la injusta situació com els agents de la mateixa. Si hem estat capaços de parar una participació militar en una guerra, també hem de ser capaços de fer que l’Estat espanyol, compost per tots els ciutadans espanyols, tanque definitivament, i amb dignitat, la ferida sagnant de la descolonització inacabada del Sàhara Occidental.
Salvador Pallarès-Garí
Vicepresident de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí del País Valencià
(29-04-04) ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIGEMBLA (MARINA ALTA)','
D\'origen àrab, després de la conquesta es mantingué la població que, poc abans de la seua expulsió, s\'acostava als 200 habitants. Fins el 1544 fou senyoriu de la família de Pere Andrés. En conéixer-se la notícia de l\'expulsió, els moriscs d\'aquesta població, juntament amb altres 10.000 de la zona, es van fer forts a la Vall de Laguar. Des de Benigembla Agustí Messia, capità de l’exèrcit cristià, dirigí l\'operació que acabà amb la revolta davant la carència de queviures. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, al crear-se aquest, i posteriorment a mans de la família de la Cerdà.
En les eleccions municipals de 2003 el PP va obtenir la batlia mercés als seus 4 regidors. El PSPV n’obtingué 3. En 2003 hi havia 509 habitants. El 70,29% dels habitants saben parlar valencià, segons el cens de 2.001.
L’ocupació fonamental dels benigemblins és l’agricultura, fonamentalment cítrics i raïm, base de la seua economia.
Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Gorgos, o de Xalò i al peu de la serra del Cavall Verd, la seua orografia és molt esquerpa i depara força llocs dignes de visita arreu del terme, de 18,6 km2, com ara la pujada a la Penya de l’Altar (890 m); al Cavall Verd, muntanya que sembla la cara d’una dona; el paratge del Llavador; els barrancs d\'Alcaina i de Galistero; la ruta de la Penya Blanca denominada d\'aquesta manera perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol o les fonts de l’Ullet, dels Pasqualets; de Dalt.
Monumentalment:
· Església de sant Josep. Segles XVIII-XIX. Amb bell campanar barroc.
· El Safareig.
· El Sindicat.
· El pont de Parcent
S’hi conserva l’artesania dels cabassos de palma.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Cederaitana.com
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Costa Blanca
-Web de Benigembla
COMENTARIS
DADES GENERALS
Denominació Oficial BENIGEMBLA
Altitud 314 m.
Terme Municipal 18.6 qm2
Habitants 509
Distància a València 105 qm.
Distància a Alacant 88 qm.
Comarca Marina Alta
Cap de Comarca Dénia - 23 qm. de distància
Subcomarca Vall de Pop
Llengua Català Occidental - Valencià
Història
Benigembla és un poble de la Vall de Pop, situat a l´interior de la Marina Alta, és un poble carregat d´història i tradició, però mirant cap el futur. Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres de les Coves de Petracos (antic poblat morisc a 7,5 Km. en direcció a la Vall d´Ebo) així ho demostren, que aquesta zona fou poblada des de la prehistòria. Aquestes pintures rupestres han estat declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO i tenen més de 7000 anys d´antigüetat.
Al terme de Benigembla es troben les restes de l´antic castell, d´origen islàmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla.
Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d´Altafulla, però després recuperat per al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els successsors. El antic Castell de Pop dóna nom a aquesta vall nostra, la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus del mediterrani de secà i de regadiu, oberta entre les serres del Penyal i del Carrascal.
Festes i Costums
Les festes del poble es celebren en honor de a Sant Josep, Sant Agustí, Sant Francesc Xavier i la Verge d´Agost, i es celebren entres els dies 12 i 15 d´agost, encara que el dia 11 normalment es fa la presentació i hi ha berbena. Després del dia 15, hi han 3 dies de bous al carrer. Els bous al carrer és una costum molt arrelada a Benigembla, igual que la pilota en totes les seues varietats.
El dia 16 i 17 de gener també es celebren festes en honor a Sant Honorat i Sant Antoni. El dia de Sant Antoni com ja es costum es bendeixen els animals del poble.
Gentilici: benigemblins
Webs interessants per a visitar:
Robert Torrens (Associació Cultural Dalt de L´Alt
Benigembla, La Vall de Pop, La Marina Alta
País Valencià) ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIJÓFAR, VEGA BAJA (BENIJÓFAR, BAIX SEGURA)','
El seu topònim, evidentment àrab, s’ha traduït com \"fill de Jofar\" i també com \"petita perla\". Antiga alqueria islàmica, en 1587 tenim referència per un desbordament del Segura que va destruir la collita i gran part del terme. En 1589 Jaume Gallego Fajardo i Satorre va obtenir plena jurisdicció sobre el lloc. En 1704 el senyor obté, per a ell i per als seus descendents el títol de Benijófar i la constitució del lloc com a entitat independent. En 1957 una nova riuà va matar molts dels seus habitants i tornà a arruïnar el poble.
A hores d’ara la batlia correspon al PSPV que compta amb 6 regidors; el PP en té 5. En el cens de 2002 s’hi comptabilitzen 2.434 persones. La parla, com a al resta de la comarca, és el castellà. Parlen valencià, segons dades del cens de 2.001, un 8,72% de la població.
La base de la seua economia és l’agricultura, especialment hortalisses i fruites, que aprofita les aigües del Segura, ara ja perfectament canalitzat i regulat.
Benijófar compta amb un dels termes més petits de la comarca, tan sols 4,4 km2. El poble s’ubica al bell cim d’un tossal des d’on es domina la vega del Segura.
Monumentalment compta amb l’església de sant Jaume apòstol i una antiga sènia, símbol de les antigues pràctiques agrícoles.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Redempleo
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: ELS REGALS DELS POLÍTICS','
|
Hui
he anat a fer una entrevista al pastisser que s\'encarregarà
d\'elaborar el pastís de noces del príncep i la Letizia -un cabreig
que han agafat els pastissers de Madrid perquè no els han elegit a
ells i se n’han vingut cap ací... Quin mal perdre que té aquesta
gent també!-.
Només
entrar en aquell obrador he estat conscient que allò seria el més
prop que estaré mai de la reialesa -veus quina cosa-. També he estat
conscient que a aquell home li ha caigut un marró damunt que no
veges. Tots pendents a veure el que fa, clar que a mi el que realment
m\'interessa no és saber quins ingredients portarà aquell pastís sinó
si el trauran mentre sona de fons "Amigos para siempre" com
s\'estila en les bodes de la plebs. Jo ja m\'imagine el rei dient al
personal "venga todos juntos: Amics per sempre lailo lailo
lailola..." i hala, allí tots el Carles d\'Anglaterra, l\'Albert
de Mònaco... una
marxa... L\'únic que crec que no podria seguir-los el ritme seria el
Marichalar, però el pobre ja fa prou, ja.
Evidentment
no li he fet aquesta pregunta però,
què voleu?, jo tinc curiositat per saber com anirà la cosa. I els
regalets per als convidats, què? Repartiran purs per a ells i
cigarrets per a elles en finalitzar el festival culinari? Qui sap?,
aquesta gent és tan estranya amb això dels regals!, espere que
almenys siguen un poc més originals que els Alcaldes i els presidents
de Diputacions perquè aquests també s\'ha de veure quins regalets que
fan al personal en les visites oficials. L\'altre dia vaig veure a
l\'Alcalde de León que feia entrega a Zapatarero del "Gallo de
San Isidro" que per la cara que va posar ZP, il·lusió, el que
es diu il·lusió no devia fer-li\'n molta. La de trastos que
acumularan els Presidents de govern! Què faran amb tot allò? Jo crec
que només muntar al cotxe ho regalen al xofer directament per si té
algun compromís amb un cunyat o amb el fill d\'algun company de feina
que comulgue. Això, o muntaran una tómbola al final de la
legislatura al Congrés, com als col·legis quan arriba fi de curs.
Els
Alcaldes també tenen unes coses, si per a quedar bé amb una
ampolleta de vi de la terra o amb alguna pasta típica ja va bé, per
a què tanta placa i tant de trasto d\'aquells? I si no quan se\'ls pega
per regalar la "clau de la ciutat". Què pensen, que van a
portar-les damunt per si arriben a mitjanit? És una afició la que
tenen a regalar "les claus de la ciutat". Després es
queixen que augmenten les xifres d\'inseguretat ciutadana, home no!,
però si van regalant claus al primer que arriba.
Clar,
que pensant-ho bé, en les visites oficials encara s\'apliquen un poc,
però en altres actes on volen donar-se’ls de generosos més val que
no ho feren. Encara recorde el regalet que em van fer en la gala de
lliurament del premi Azorín de novel·la fa uns anys... un cendrer!
Quan vaig destapar el paquet vaig estar a punt d\'estampar-se’l al
cap al, aleshores, President de la Diputació d\'Alacant, -més tenint
em compte que aquell detall era exclusiu per a les dones, als hòmens
els regalaven un lot de llibres-, però les coses encara podien anar
pitjor -quan li posen ganes els polítics se superen, eh?-, a l\'any
següent al mateix acte em van regalar un joc de tovalloles. Des
d\'aleshores vaig deixar d’assistir, que una cosa és que m\'haja de
tragar aquells discursos per motius de treball, i altra ben diferent
que els deixara que m\'humiliaren. No home no!
Marian
Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: El Sr. Zapatero i el Sàhara','(Gurutze Irizar, Fatimetu, infermera basca que va viure la Marxa Verda, l\'exili als camps de refugiats i va conviure diversos anys amb els sahrauís, compartint la seua mateixa sort. Gurutze escriu esta carta adreçada al President del Govern Espanyol i traduïda al valencià per nosaltres):
El SR. ZAPATERO I EL SAHARA
Dissabte 24 d\'abril. Acabe de seguir amb gran interès a través de CNN+ la roda de premsa que Vosté Sr. Zapatero ha oferit a Casablanca al finalitzar el seu primer viatge a l\'exterior com a nou president del Govern Espanyol. I em vaig a limitar únicament a un punt: el Sàhara Occidental.
Davant les preguntes d\'alguns dels periodistes sobre la seua postura davant este conflicte, Vè. Sr. President ha parlat del dur que van a haver de treballar Vè. i la diplomàcia espanyola els pròxims deu mesos per tal de buscar un acord que respecte els drets de totes les parts, que no va a ser fàcil, però sí possible.
I a mi se m\'ocorre preguntar-li:
- No li sembla vàlid, per exemple, encara que només siga com a punt de partida, el Pla Baker afavorit per Nacions Unides?
- Qui són les parts?
- Per què no ha nomenat ni una sola vegada al poble Sahraui ni el seu dret a l\'autodeterminació aprovat per Nacions Unides?
- Quins drets podria tindre El Marroc sobre el Sàhara Occidental si ho va envair l\'any 1975 i ho ocupa encara hui en contra de la legalitat internacional?
- Tindria, per a Vè., algun dret el poble sahraui, que va ser traït per Espanya, envaït pel Marroc i Mauritània, obligat a l\'exili sota bombes de NAPALM I FÒSFOR, ocupat il·legalment pel Marroc que viola constantment els més elementals drets humans, i que continua en esta situació des de fa quasi 29 anys esperant que es complisquen les resolucions de Nacions Unides?
Tindria un sens fi de preguntes més. Però he arribat a la conclusió que continua Vè. amb la trajectòria marcada pel sr. Felipe González, qui en l\'any 1.977 en els campaments de refugiats Sahrauís i a escassos metres d\'on jo em trobava va dir, sense que li tremolara la veu: \"Em compromet amb vosaltres i davant la història, que no vos abandonarem fins la victòria final\". Tots sabem que este compromís va ser traït a plena llum. M\'agradaria recordar-li Sr. Zapatero que en \"tots\" els pobles de l\'estat espanyol hi ha una gran sensibilitat cap al poble Sahrauí. I crec que va quedar de manifest en les compareixences dels parlamentaris de distintes formacions polítiques el dia de la seua investidura com President del Govern.
Estic segura que estes formacions polítiques van a pressionar des del propi Parlament perquè d\'una vegada per sempre es done una solució justa a este conflicte. Si Vè. se\'ns presenta com un dirigent dialogant, que busca consensos, tolerant, etc.etc., no deu decantar-se tan flagrantment cap a la postura marroquina, sense pensar ni un sol moment en els drets internacionalment reconeguts del poble sahrauí. Vè. ens va a traure de L\'Iraq en nom de la legalitat internacional, però s\'oblida de la legalitat internacional en un tema tan proper a nosaltres com és el Sàhara Occidental.
Per a què li han votat els electors? Per a això, Sr. President?.
Gurutze Irizar, Fatimetu ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENILLOBA (EL COMTAT)','
El seu origen està en una antiga alqueria musulmana que, en 1317, pertanyia a Bernat de Cruïlles. En 1357 l’infant castellà Ferran atacà la població i fou rebutjat pels habitants que es van fer forts al recinte emmurallat. Fins a les primeries del XVI pertangué a la parròquia de Penàguila. En el moment de l’expulsió comptava amb uns 1485 habitants moriscs. En 1611 els comtes d’Aranda li donaren la seua segona carta pobla. En 1757 el senyoriu de Benilloba entra en la casa de Revillagigedo; aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores, fins l\'any 1.955, any en què cediren, veneren i transferiren els drets senyorials subsistents a un particular. Actualment, com a cas excepcional al País Valencià, segueix vigent el senyoriu de Benilloba.
Les municipals de 2003 donaren 4 regidors i la batlia al PSPV; 4 al PP i 1 al Bloc. En 2002 hi havia empadronats 893 benillobers. El 94,02% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
Gràcies a la indústria tèxtil l’economia de Benilloba és de les més pròsperes de la comarca.
Al seu terme (9,3 km2) es troba l\'Aitana que amb els seus 1.558 m. és la major altura de les comarques del sud del País. També són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d\'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.
Patrimonialment:
· Església de la Nativitat.
· Casa Fortalesa. Fou palau dels comtes de Revillagigedos el XIX conservava una torre; avui només romanen la porta principal i vestigis de tipus islàmic.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Pàgina no oficial de Benilloba
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [03/05/04] PARLEM DEL 2007.. PARLEM..(QUE EL MÓN S\'ACABA!)','-Després d\'una llarga absència (en la que m\'he trobat substituït
per un altre amic felí) torne al terrat del Diari Parlem per explicar-vos que
és el que des d\'ací es veu.
-El dia 1 de maig, l\'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó parlava a la
seua columna de l\'AVUI de "l\'ebullició" del nostre país. Tot i
mirar-ho des de la distància, l\'escriptora, troba indicis de canvi , en termes
nacionals, a terres valencianes. Entre els indicis la iniciativa
deValencianisme.com, www.horitzo2007.com.
-Per cert que el nom del projecte no és massa original ja que , efectivament,
a banda de ser emprat per la plataforma virtual valencianista també és el
triat per ACPV per al procés que ha encetat d\'ací al 2007. També és el nom
que el BLOC va donar als documents d\'aprofundiment de l\'autogovern i reforma de
l\'estatut presentat un any abans de els eleccions del 2003.
-Parlant d\'eleccions i de 2007, és innegable el clima de front pel canvi que
es respira entre els partits progressistes i valencianistes. Bona mostra d\'això
són les diverses tertúlies i taules redones que algunes organitzacions
cíviques estan duent a terme les darreres setmanes.
-Per exemple la celebrada per l\'ACV Tirant lo Blanc a l\'Hotel Inglés el
divendres 29 d\'abril. En esta, Morera (BLOC) , Chovi (Opció Nacionalista
Valenciana) i Mollà (Esquerra i País) donaren les seues opinions al voltant
d\'una mateixa qüestió: el futur del valencianisme polític. Unes 80 persoens
assisistiren com pugueren a una sala a rebentar que oferia menys de 50 cadires.
I es que els expectatives foren de sobra superades.
-Si bé foren superades pel que fa a l\'assistència potser no tant pel que fa
als continguts. L\'únic que parlà clarament de possibilitats de pactes i entesa
fou l\'exiputat autonòmic d\'Esquerra Unida. Morera digué que és prompte per
parlar de pactes i apostà per reforçar el BLOC. Choví, que criticà algunes
de les intervencions de Pasqual Mollà, oferí, això sí, a Morera, la
militància en el seu partit que finalment serà Opció Nacionalista Valenciana.
Morera ho descartà "de no ser que accepten la doble militància".
-Tot i això hi hagueren coses interessants, com les paraules de l\'exUV,
Carles Chovi (sí, un dels de l\'allioli del morteret) on reconeixia que "ni
llengua és nació, ni nació és llengua". Una premisa que fou celebrada
pels assistents. Fins i tot un d\'ells, el coordinador de Valencianisme.com, Pere
Fuset, li va transmetre al coordinador de la ponència ideològica d\'Opció
Nacionalista la conveniència de que "s\'aplicara el conte".
-Després de la tertúlia, alguns dels assistents s\'acostaren al claustre de
la Nau, les antigues dependències de la Universitat de València per ballar les
cançons d\'Al Tall.Allí es pugué vore, molt animatsa no poques cares conegudes
del valencianisme polític cívic i cultural.
-Hi haurà temps per a noves tertúlies. De moment, el dilluns 10, al Club
Diario Levante, baix el títol de "Per un govern valencianista i
d\'esquerres", s\'hi trobaran, en esta ocasió, representants cívics i
personalitats diverses.
-Per cert, que sembla que el projecte de televisió alternativa, amb tota la
força de la paraula, d\'alguns periodistes valencians, porta bon ritme. De fet
el 26 de maig, a un reformat escenari del cap-i-casal, es donarà a conèixer
oficialment el projecte. La presentació social també tindrà un suport
publicitari gens menyspreable. La televisió, per cert, serà, segons ens conten,
integrament en valencià.
-Un dels seus promotors defensava la idea de que el nou projecte pot ser
també un alicient, per la via de la competència,a una millora qualitativa dels
continguts de RTVV.
-L\'altre projecte, que este cas, reapareix, és la publicació alternativa ,
i fem un emfàsi encara major en el terme, L\'AVANÇ. Aproximadament en
més i mig, el tornarem a vore al carrer, en paper i amb nou format i continguts
per a una fase que s\'espera més ambiciosa.
-Per a ambició la del futbol valencià que està en un moment
immillorable. El València i el Vila-real es disputen una plaça a la final de
la UEFA, que té així un finalista valencià garantit. L\'equip xé està a tres
pasos (o menys) de conquerir el títol lliguer i el Llevant UE podria sumar-se a
groguets i xotos l\'any vinent, a primera divisió de seguir el ritme.
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENILLUP (EL COMTAT)','
La seua toponímia correspon a l’àrab i significa \"fill del llop\". La població té el seu origen en una antiga alqueria musulmana. Conquistada pels cristians a mitjans del segle XIII, va seguir sent lloc de moriscs amb un total de 37 famílies el 1609, moment de l’expulsió. Des de l\'any 1574 l\'església parroquial estigué annexa a la de Benimarfull. Va pertànyer a la família Fenollar en el segle XVII, i posteriorment el senyoriu fou possessió del comte de Ròtova.
El cens de 2002 donava la xifra de 93 benillupers. L\'únic regidor, i batle, correspon al PP. El 85,11% dels habitants saben parlar valencià, segons dades del cens de 2.001.
La seua economia és agrícola. S’hi produeixen cireres de la denominació d’origen \"Montaña de Alicante\".
Benillup té 36 km2 i es troba al centre de la vall de Travadell, al peu de la Serra d\'Almudaina, sota la Penya Redona, voltat pels barrancs de Caraita i del Sofre, que són afluents del riu Serpis o riu d\'Alcoi. Hi ha bones ocasions per fer excursions i senderisme com ara: la font del Molí, la de Salines, el barranc de la Font Vella i el del Sofre.
El casc urbà és petit i molt bé conservat. L’única referència monumental que hi ha és l’església de la Mare de Déu del Roser, edificada el segle XVI.
Les especialitats gastronòmiques autòctones es basen en el dolç: sopà, figues fregides i sequillos.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Benillup, el més xicotet poble gran del món
-Cederaitana
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIMANTELL (MARINA BAIXA)','
Alqueria d\'origen musulmà, passà a dependre de Guadalest darrere la conquesta. Repoblada una vegada expulsats els moriscs, durant el segle XVIII va conéixer un notable creixement demogràfic, arribant als 984 habitants a mitjans del segle XIX.
Actualment (dades de 2002) hi ha 378 habitants, governats pel PSPV, que en les votades de 2003 va obtenir 4 diputats per 3 del PP. Un 81,19% de la població sap parlar valencià segons dades del cens de 2.001.
La seua única activitat econòmica és l’agricultura de secà: ametlers i oliveres.
Geogràficament es troba en els estreps de la serra d’Aitana la qual cosa depara interessants excursions: el Pas del Comptador; les fonts del Molí, de l’Arc del Pi i de Salines; la cova Isidoro i, per als amants de l’escalada, la Penya del Castellet, el pas de Molero, el penyal Diví i Morer.
Del seu patrimoni:
v Casc urbà. Tot ell empinat en particular el carrer Trancacames.
v Església de sant Vicent màrtir, amb curiosa torre hexagonal.
v Museu d’Art antic.
v Deixalles d’un castell que feia d’enllaç entre els de Guadalest i Alfofra. Conserva prou elements però està totalment arruïnat.
En la gastronomia destaquen plats típics com l’arròs amb fesols i penques, els minxos, les pilotes de farina amb dacsa, les faves sacsades, les carquinyoles i la tortada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV
-Cederaitana
-Diputació d’Alacant
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [27/05/04] INFOTV ATRAU A TIRIS I TROIANS','- Quasi un país normal. Això és el que semblava València quan al seu cap-i-casal es presentava un nou projecte de televisió, INFOTV i assistien representants polítics del Consell, com ara el Conseller de Cultura Esteban Gonzalez Pons.
-I més encara quan al video promocional podies sentir els recolzaments d\'Hèctor Villalba, Eliseu Climent, Leopoldo Ortiz o Carmen Alborch.
-Clar que el propi acte demostrava que encara no estem a un país normal. L\'aparició d\'INFOTV es justificava pel propi buit que havia deixat Canal 9.
-Canal que està encara en mans zaplanistes a les que no sabem com li sentaria la presència del Conseller de Cultura o la pròpia presidenta de l\'AVL a un acte on també es criticà durament i amb molt bon humor, la televisió que naix als estudis de Burjassot.
-Cal dir que, tot i que l\'acústica no fou bona, el marc del mercat de Colom fou, com es diu en estes ocasions, un \"marc incomparable\". El càtering tampoc estigué malament a jutjar pels rotgles que es generaren al voltant de les dos tauletes amb beguda i canapes.
-Moltes cares conegudes. Per començar en la presentació, junt a Rosanna Pastor Diego Braguinsky recuperant així una de les parelles televisives d\'aquells primers anys de RTVV.
-Redactors del Diari Parlem i de L\'Avanç es trobaren de nou a un acte social. I bromejaren: \"Home.. tu per ací...\" \" Ja estem tots\".
-Glòria Marcos i Joan Ribó d\'EU; Enric Morera, Joan Mansanet i Pere Mayor del BLOC; Aureli Ferrando, Rafa Rubio del PSOE. La presència de polítics fou d\'allò més nodrida.
-La paròdia teatral sobre l\'actual televisió valenciana fou rebuda amb somriures per part dels assistents. \"Buenas tards, esta tard tenem aci uns amigs que vien a contarns..\". El propi model lingüístic de RTVV fou l\'excusa humorística que conduí els sketchs. Ascensió figueres, presidenta de l\'AVL mostrà la seua complicitat a l\'apluadir , com també ho va fer el Conseller, les actuacions teatrals.
-Exrectors com Lapiedra, components d\'Obrint Pas, periodistes d\'altres mitjans com Julian Lago i representants de bona part de les televisions privades valencianes...
-Per cert que a alguns llicenciats en periodisme i en comunicació audiovisual se\'ls hi feia la boca aigua en pensar sobre la possibilitat de treballar en este nou mitjà. Alguns asseguraven que ja havien tirat de curricula.
-Juli Esteve, un dels promotors d\'este projecte televisiu no deixà de saludar i agraïr la presència al nombrós públic assistent. Tenia temps per tothom. Igual el veies xarrant amb un polític, que amb un periodista, que amb un músic o un representant de la comunitat musulmana a València, o un amic qualsevol.
-Mentres, a poc més de 1000 metres d\'allí s\'inaugurava el nou centre del Corte Inglés a l\'avinguda de França. El centre obri les seues portes esta setmana. Per a la televisió encara li queden uns mesos. La societat valenciana és plural i té ganes de tot, i fins i tot hi ha qui hi té de les dues coses alhora.
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La Nacional 340','Estem en una comunitat que pareix viure en un paradís, només fem que aportar diners a les arques nacionals i les infaestructures que tenim són més pròpies del Tercer Món, és estrany el dia que no tenim que lamentar-nos d\'algun mort a la famosa nacional 340.
Este dilluns, enfront de l\'empresa Porcelanosa, vàrem tindre un altre exemple: en un accident molt fort on varen morir tres jóvens, el camió sinistrat portave materials perillosos.
Jo vos farie una apreciació; quan vivie el tio Paco, per anar de Castelló a Barcelona, jo tenie dues opcions: una la nacional 340 i un altra l\'autopista de peatge a uns preus de bojos. Hui després de tota la transició, la democràcia, el progrés ..... per anar a Barcelona seguim tenint les dues mateixes opcions, aquest és el progrés que tenim.
¿Fins quan hem d\'aguantar este atropellament?.
Ja és hora que alcem la veu.
Juanjo de La Plana. ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIMARFULL (EL COMTAT)','
El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria \"fill de la font (o del brollador) amarga\" i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al regne de Dénia, sota el regnat d’Al-Azraq. Rere la conquesta passa a ser propietat de Teresa Gil de Vidaura . Posteriorment el seu senyor és l’almirall Roger de Llúria; a la seua mort passa a la seua vídua. Taurina d’Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d’Entença. Durant el regnat de Pere IV, el Cerimoniós (1336-1387) retorna a la Corona. En 1409, amb la resta de la vall de Travadell, passa a ser propietat de Fabrique de Lluna. Alfons V el Magnànim ocupa totes les propietats d’aquest senyor, per haver recolzat els castellans en la guerra de 1429, i les dona a la família Ruiz de .Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, detentat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle XVII, sota Sanxo de Cardona, rep el títol de marquesat. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscs Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer on apareix el topònim Benimarfull. En 1609, com a conseqüència de l’expulsió, roman totalment deshabitada i és repoblada per 4 famílies de cristians procedents del ven poblat de L’. El 13 d’agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d’Almansa deixa com senyor al marqués d’ Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d’aigües sulfuroses, s’inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna que va funcionar fins 1936.
En l’actualitat la batlia correspon al PP que en té 5 regidors per 2 del PSPV. En 2002 s’hi empadronaren 415 habitants de gentilici, benimarfullers. Un 87,52% dels habitants saben parlar valencià, segons dades del cens de 2.001.
L’economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la Denominació d’origen \"Montaña de Alicante\" i oliva per a la Denominació d’origen \"Aceite virgen de oliva Mariola\".
El terme, de 5,6 km2, situat en la vall de , està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L’Albacar, tots tres afluents del Serpis. A destacar les fonts del Tossal, de L’Albacar i del Sofre.
L’església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb esvelt campanar i Museu Parroquial és el seu únic monument històric.
Els menjars més tradicionals són la paella i els bescuits de cullera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Plana personal de Javier Vilaplana
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"Ei, ¿ON S\'HA FICAT EL MEU PAÍS? de Michael Moore','
|
|
SINOPSI
Michael Moore, el més odiat per tots els estúpids homes blancs del planeta, ha tornat amb un objectiu simple i clar: l’home que es va ficar a la Casa Blanca gràcies a l’ajuda gens desinteressada dels seus amics petroliers se n’ha d’anar. Però en l’ull del cicló no tan sols hi ha el senyor Bush; li fan companyia els grans empresaris de les multinacionals, famèlics, que han robat un dineral dels estalvis i les pensions dels seus empleats, els legisladors que han fet miques les llibertats civils americanes en nom de la \"seguretat de la pàtria\", a més d’un cunyat de dretes que, any rere any, aconsegueix espatllar el dinar d’Acció de Gràcies. Després dels seus dos grans èxits, la pel·lícula Bowling for Columbine i el llibre Estúpids homes blancs, Michael Moore ens ofereix una altra vegada, i amb més força que mai, la cara més obscura de la gran potència mundial.
|
COMENTARI
El guanyador d\'un Òscar per \"Bowling for Columbine\", un dels millors documentals que he vist en ma vida (i que aconselle a tot el món), escriptor del llibre de no ficció més venut durant els anys 2.002-2.003, \"Estúpids homes blancs\", torna a la càrrega amb un clar intent d\'enderrocar al tio Bush del poder.
Ens hi relata, amb la seua sàtira habitual i amb molta informació de primera mà, quins negocis s\'han portat entre mans el \"desaparegut\" Bin Laden i la família Bush, què s\'amaga darrere d\'esta macabra guerra, quins són els veritables motius, qui talla es duu el pastís, com són realment els republicans i els demòcrates...
Un llibre sense desaprofitament i que ens amplia el camp de visió, perquè pugam jutjar sabent la part de la història que fins ara ens ha estat vetada o ens era desconeguda.
Seguisc sense entendre com no han censurat este llibre els reprimits republicans o com no han \"deportat\" a este geni del país per dir coses que estan prohibides als EEUU... Sincerament, gràcies Michael.
Santa Gimeno ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIMASSOT (EL COMTAT)','
L’origen de la població, com la resta de la comarca, és musulmà. Després de la conquesta va mantenir la seua població morisca que, en el moment de l’expulsió (1609), era de 18 famílies. Al llarg de la història ha sofert contínues cessions de propietat, així ha pertangut a l’almirall Roger de Llúria; al comte de Terranova; en temps de Pere el Cerimoniós i Martí l’Humà, a la Corona; a Fadric de Luna; tornà a la corona amb Alfons el Magnànim; als Cardona, marquesos de Guadalest i als Ariza. Fins l’any 1953, en què s’independitzà de la de Fageca, no va tenir parròquia independent.
L’ajuntament (2003) està regit pel PSPV que té 4 regidors. El PP, en té 1. Hi ha 142 habitants (2002), de gentilici benimassoters. El 84,72% dels habitants saben parlar valencià segons el cens de 2.001.
L’economia és exclusivament agrícola.
Per la seua privilegiada situació paisatgística és conegut com \"la balconada de la Serrella\". El terme, de 9,7 km2, ofereix interessants excursions, com ara: les formacions rocoses conegudes com Els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, les covetes Rojes (art rupestre). El casc urbà, al que s’accedeix a través d’un túnel, manté el tipisme àrab de carrers blancs, empinats i costeruts amb els balcons plens de macetes florides. També paga la pena la pujada al Calvari.
Monumentalment, tan sols, l’església de la Puríssima Concepció, del XVII.
De la seua gastronomia citarem: el putxero amb pilotes de dacsa, l’arròs al forn i les coquetes fregides.
La Nit de Nadal els xiquets recorren el poble amb torxes de farigola coneguda com \"Xameles\".
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Diputació d’Alacant
-Gremi de campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"L\'arc mediterrani, una necessitat\" per Josep Vicent Boira','
S\'equivoca i enganya els altres, qui pense i defense en públic o en privat que la cooperació regional entre Catalunya, el País Valencià o le Illes Balears, amb els afegits d\'Aragó i Múrcia per a determinats temes, i fins i tot del Llenguadoc-Rosselló per a uns altres, és un invent del president Pasqual Maragall. El que s\'ha denominat l\'Euroregió de l\'Arc Mediterrani (Euram), és, en tot cas, l\'últim pas d\'un procés que ha estat viu durant bona part del segle XX, especialment en la segona meitat d\'aquest.
Per això, reduir el debat a la contraposició d\'arguments polítics entre interessos partidistes manifesta una falta de perspectiva històrica i econòmica. Permeteu-me que utilitze el símil del procés d\'unificació europea per a explicar-me millor: per sota dels noms que successivament s\'han anat inventant per a referir-se a la materialització de l\'esperit de cooperació entre estats (CECA, Mercat Comú Europeu, Comunitat Econòmica, Unió Europea...), ningú no pot negar uns processos econòmics, geogràfics i socials que empenyien a aquesta col.laboració.
Imaginem durant un moment que el debat nominalista -a què, per cert, els valencians som molt aficionats-, haguera frenat i fins i tot aturat l\'esperit de cooperació europea. Doncs una cosa semblant succeeix a la façana mediterrània d\'Espanya. L\'arbre no deixa veure el bosc. Això, o bé hi ha un contuberni polític a favor de la conspiració catalanista que ha impregnat generacions succesives de polítics i empresaris i fins i tot règims polítics diferents.
Posem-ne un exemple. El 1.967, i a Barcelona, les cambres de comerç de València i d\'aquesta ciutat van decidir impulsar unes reunions conjuntes per a tractar-hi temes econòmics comuns. Aquell mateix any, es van reunir a la capital catalana presidents i representants de les cambres de comerç de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia (l\'Aragó, per cert, es va afegir al grup el 1.973). Aquella reunió era un antecedent de la conspiració maragalliana per a, en paraules d\'un destacat portaveu del partit governant a la comunitat autònoma valenciana, impulsar la idea dels Països Catalans? O més aviat va ser la conseqüència lògica d\'uns processos econòmics que s\'estaven generant aquells anys i que van impulsar qui millor els coneixia a reunir-se per a tractar-los en comú?
Les assemblees d\'aquesta agrupació de cambres de comerç van durar fins al 1977 i cada any hi van ser tractats temes d\'interés mutu. Recorde ara la del 1.968, que es va celebrar a València i que va debatre un tema encara d\'interés trenta-cinc anys més tard: l\'autopista de la Mediterrànea i el transport TIR. Podem destacar també la del 1.969 a Palma de Mallorca, en què es va reclamar l\'electrificació del tram ferroviari entre València i Tarragona o la necessitat de bitllets combinats ferroviaris i marítims Península-Balears. El 1.970, la seu de la reunió va ser Alacant; el 1.971, Tarragona; el 1.973, Múrcia i Girona; el 1.974, Castelló; el 1.976, Lleida i el 1.977, Albacete. Repassem la geografia que ens hi apareix: Barcelona, València, Palma, Alacant, Tarragona, Múrcia, Girona, Castelló, Lleida i Albacete, una xarxa de ciutats que articulen alguna cosa. Què? Un claríssim, senzill i demolidor arc mediterrani. Les cambres van donar, sense saber-ho, una magnífica lliçó d\'una geografia d\'interessos compartits, una esfera d\'actuacions complementària i una escala real de solució de problemes.
Exemples com el de les cambres n\'hi ha molts més en el segle XX. El 1.958, el geògraf Pierre Deffontaines (1.894-1.978) va publicar una obra clàssica en l\'editorial Juvendtud titulada La España del Este. amb les eines de l\'observació i de l\'anàlisi geogràfica, Deffontaines va veure en aquesta regió una successió de societats i pobles \"units entre si per una autèntica unitat humana\", i va conformar allò que el geògraf va anomenar \"l\'Espanya de l\'Est, des d\'Elx fins a la frontera francesa i fins i tot més enllà...\".
Així doncs, arguments econòmics, arguments geogràfics. També hi podem trobar arguments polítics, no cal negar-ho. Però la discussió actual hauria de ser prou refinada per a distingir una cosa de l\'altra. Si durant el franquisme, els arguments polítics van quedar ocults -necessàriament-, davant del desplegament d\'un altre tipus de raons, hui hem passat a la situació contrària: la discussió política està ocultant les realitats tossudes de l\'economia, de la cooperació regional, dels processos tranfronterers de contacte entre regions, societats i empresaris. Sempre he trobat insòlit que, si tinguérem una màquina del temps i deixàrem caure algun alt càrrec de la dictadura de Primo de Rivera o fins i tot un jerarca franquista en la València del 2.004, semblarien, a ulls d\'alguns, consellers de la Generalitat de Catalunya. Ve al cas aquest comentari pel telegrama que l\'alcalde de València va remetre al seu col.lega de Barcelona el 1.930 arran d\'una iniciativa d\'aquest de construir un autèntic corredor ferroviari euromediterrani: \"Acceptem la seua invitació. Ixen hui cap a aquella ciutat el primer tinent d\'alcalde comte Berbedel i el regidor senyor Cardona (...) Porten l\'encàrrec de cooperar amb l\'acció de Barcelona per a establir la línia europea i estendre-la a València\". O ve al cas de la visió que tenia al gener del 1.957, el director general de Carreteres de l\'Estat espanyol, Pedro de Ansorena, quan va visitar el marqués del Túria, alcalde de València: \"...la carretera de València a Barcelona pot considerar-se com la de trànsit més intens d\'Espanya si jutgem les dades subministrades pels aparells registradors del Ministeri d\'Obres Públiques\". De Ansorena acabava amb unes reflexions que albiraven una orientació geoestratègica tan bàsica, natural i primària com envejable en l\'actualitat: \"...aquesta carretera té un caràcter molt preferent per a la formació del gran circuit triangular de Madrid-Barcelona, Madrid-València i València-Barcelona i la seua continuaciío fins a la frontera de França\".
Però no tots són arguments de la història. N\'hi ha prou amb aquestes anècdotes per a desmmascarar el fet que les propostes de cooperació regional entre catalans, valencians, balears -i alguns altres-, són només que una conspiració ordida contra els interessos valencians. El moment actual impulsa molt més que en el segle XX la necessitat de reforçar la visió d\'un arc mediterrani vertebrat, amb extensions cap al nord (la Provença i la Ligúria) i cap al sud (Múrcia i Andalusia oriental). La regió de la Mediterrània occidental és una de les perifèries d\'Europa. Com ho és la Bàltica, per exemple. La diferència és que els nostres companys de condició perifèrica nòrdics se n\'han adonat fa molts anys i ens porten un avantatge considerable. Des del 1.994, estats sobirans, regions i lands alemanys i alguna república autònoma russa van decidir desenvolupar la cooperació multilateral en temes com la planificació espacial, les infraestructures i el esenvolupament econòmic del seu particular \"arc bàltic\".
Quina visió ofereix la nostra classe dirigent i empresarial? Un AVE amb Madrid o la Copa de l\'Amèrica com a solució? Tot això està molt bé, però és molt poc sense una visió geoestratègica -fins i tot geopolítica- del nostre país en el context d\'una Europa de grans regions econòmiqies enllaçades per una xarxa de transports transeuropeus de la qual, per cert, hem quedat fora els valencians. Visió, senyors, visió estratègica en l\'àmbit valencià, espanyol i europeu i sobretot en tres arguments clau: infraestructures, territori i medi ambient i estructura econòmica.
València no pot viure aïllada, ni Catalunya tampoc, i això explica les propostes de Maragall. El temps de les regions introvertides ja ha passat. No podem desmantellar fronteres exteriors amb altres països de la Unió Europea i reforçar les internes a Espanya. En tot Europa floreix la cooperació regional mitjançant euroregions o comunitats de treball (n\'hi ha més de cent) i el tercer Informe de Cohesió de la Unió Europea (febrer del 2.004) parla ja de la necessitat de crear un instrument legal i una autoritat que tinga cura i incentive la cooperació regional i transfronterera. Els nostres polítics i empresaris poden continuar pensant que l\'economia valenciana acaba al riu Sénia o al Segura i que, en tot cas, passa directament al Vístula o al rin. Però hi ha una geopolítica de proximitat amb aquelles regions amb què tenim més sembñança econòmica -que raneja, evidentment, en la competència, com va passar a França i Alemanya, la qual cosa és un obstacle perquè siguen ambdues la locomotora d\'Europa. La forma i la paraula és el menys important: Euram o Espanya de l\'Est. llò que és fonamental és dialogar, parlar, posar-se d\'acord (o no) sobre determinats temes capitals. I fer-ho sense complexos, amb valentia i sinceritat, entenent la cooperació -i l\'arc mediterrani, en aquest cas-, com un valor afegit a les característiques pròpies de la nostra economia, societat i territori.
Si algun dia, i esperem que siga prompte, l\'arc mediterrani fóra una realitat activa, l\'agenda de discussió hauria de ser quàdruple, al meu entendre: anàlisi de l\'economia de l\'eix mediterrani (complementarietat, competència i cooperació sectorial); capacitat de la regió de connexió amb xarxes europees de transport i capacitat de transferir productes i persones amb relació a la distància (bàsicament infraestructures exteriors per terra, mar i aire), oportunitats de la regió (anàlisi dels mercats i de la competència d\'altres regions d\'Europa) i estructura interna de l\'arc mediterrani (xarxa de ciutats que sostenen el territori i infraestructures que en milloren la mobilitat i la cohesió interna).
La ciutat nord-americana de Filadèlfia publicita la seua presència en àmbits internacionals amb una frase perfectament traduïble al nostre cas : \"In the heart of the Eastern Bussiness Corridor. Where America\'s heritage meets dynamic growth\". Tnat de bo algun dia, València puga dir que se situa al cor del Corredor Est de Negocis d\'Europa, on l\'herència europea es troba amb el seu creixement més dinàmic.
Josep Vicent Boira (Article publicat a El País el dia 6 de maig de 2.004) ','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: El nostre món immediat és sorprenent','Hom sol pensar que els bolets son coses misterioses que apareixen atenent al principi màgic de la generació espontània i que, amés a més, apareixen únicament a la serra, al bosc, en les terres més fosques, amagades i tenebroses. Són tòpics que no tenen a veure amb la realitat.
Hom sol pensar que la naturalesa i els éssers que la componen estan ja del tot descoberts, catalogats i classificats. Hom no pot aportar gran cosa a la ciència. Són tòpics que no tenen a veure amb la realitat.
Hom sol pensar que la naturalesa que ens envolta de prop no ofereix gran cosa , que no deixa de ser pura rutina i repetició, que no es supera la mediocritat. Són tòpics que no tenen res a veure amb la realitat.
La història i els fets que ara es narren trenquen els tòpics que hem exposat.
\" Un dia qualsevol d\'octubre de l\'any 2001, fent tasques pròpies de la jardineria quotidiana i rudimentària, apareix, al costat de la soca d\'un taronger, una cosa blanca i gran: un gran pam d\'home adult. El seu aspecte sembla la d\'un cervell una mica endurit. El tall practicat, en la seua llargària, ens presenta un aspecte com de marbre. No sé gairebé que és eixa cosa. La primera cosa que pense és quelcom dolent. El meu taronger té una malaltia. Ja pense en substituir-lo per un altre arbre. El taronger ho és més de jardí que de producció. No perd massa. Tot i això proferisc malediccions.
El meu marit, que està llevant brossa en les jardineres, no se n\'adona del fet. Mai no s\'ho perdonarà. Li comente el fet i quan veu aquella massa informe, els seus ulls comencen a brillar, a espurnejar i fins i tot a fumejar.
- És un bolet - va dir espantat i emocionat.
És afeccionat als bolet, un boletaire, entre micòfil ( amant dels bolets) i micòleg (coneixedor dels bolets).
Com si d\'un cervell viu es tractés, el prem amb suavitat entre les seues mans, se l\'emporta al seu petit laboratori, li pren les mesures ( 26 x 6 ), el descriu en termes que em resulten incomprensibles i quasi ridículs. Li fa un petit tall, agafa una mostra amb un \"guillette\" i el posa en un \"porta\" ( tros de cristall que serveix per posar allò que ha ser mirat pel microscopi). Li posa una gota d\'aigua, el cobreix amb un altre tros més fi de cristall anomenat \"cubre\", i el posa al microscopi.
Mira durant uns segons i em mira sense massa atenció...
- És un \"asco\", un ascomicet; mira i veuràs que meravella, es veuen els ascs i les espores... vuit espores... Què meravella!.
I mentre jo mirava - crec que és la primera vegada que soc capaç de veure quelcom a través d\'aquell endimoniat aparell- ell seguia parlant entre dents...
- Però no sé que és... sembla un Tuber... però no ho tinc clar... és un hipogeu que en la seua última fase eix de terra ( semihipogeu)... però si no és un Tuber... .
Comença a mirar a gran velocitat entre un munt de llibres, revistes i fotografies que hi té a tot arreu de la habitació...i no para de dir que no és..., però... i si...?
- Agarra-t\'ho en calma- li vaig dir.
- Mira- va contestar-me sense haver-me atès al que li havia dit- li ho portaré a Fernando. Ell coneix els \" ascos\". És un ( bolet) dels seus.
Crec que no va dormir aquella nit... ni durant dos nits seguides tampoc.
Embolicat el bolet en paper d\'alumini, se\'l va emportar per a que el vegera el seu amic, l\'entès en \" ascos\". Com n\'era tan gran va deixar-se un tros a casa que després va assecar i guardar.
Segons va dir quan va tornar a casa, el seu amic va posar-se molt content, però que no sabia ben bé quin bolet era. El miraria.
Els dos dies que va tindre que esperar a que es parira el nom del bolet n\'era nerviós, espitós.
Al segon dia ja sabia el resultat: Terfezia terfezioide. Un bolet que pel que ell sabia - el seu amic- no havia estat descrit mai a la península espanyola. No tenia referències. Havia trobat un article sobre el dit bolet a una revista italiana. Coincidia la descripció macroscòpica i microscòpica. Era una alegria trobar i classificar un bolet nou a la península. Tots havien d\'estar contents. No rebrien el Nobel, però ja hi faltava menys.
Fins i tot, jo que no soc boletaire, ni afeccionada tan sols, n\'estava contenta perquè el pati de ma casa era particular , quan plou es mulla com els altres... però n\'eix quelcom que els altres no hi tenen: La Terfezia terfezioides.\"
La historia, certa ella, ja s\'ha acabat i si hom desitja informació adient sobre el bolet, no té més que consultar al butlletí de la Societat Micològica Valenciana nº.6 2001.
Si hom troba quelcom curiós al seu voltat, ja sap...
Autors: Francesc Martínez i Fernando García
Fotografies: Fernando García','','2005-12-25 03:06:44',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: EL CANAL SOLIDARI','
|
El
canal solidari
7/5/2004
Futbol,
futbol i més futbol. Com que la lliga està acabant, ara tothom parla de futbol
al treball i com que sóc l\'única dona de la plantilla, a vore qui els hi diu
alguna cosa. Així que jo quan entre a les huit del matí faig una catarsi
interior i ja no torne a la realitat fins que acabe a les tres de la vesprada.
No estic molt posada en el tema però sembla que el València guanyarà la
lliga, quin fàstic també!- i no ho dic perquè tinga res en contra d\'ells, a
mi tant em fa qui guanye. Jo sóc del Barça per tradició familiar, però para
de contar. Ni tan sols conec els jugadors, a excepció de Ronaldinho, clar.- Ho
dic perquè com guanye el València els del Canal 9 s\'envalenten i ja l\'hem
cagat. Hi haurà cosa més insuportable que un comentarista de Canal 9 quan
guanya el València? Bé, sí, tot Canal 9 en general.
Un
amic es va declarar insubmís de Canal 9 ja fa anys,- i bé que va fer-, jo a
casa el tinc codificat pel que puga passar, després et detecten danys
irreversibles i a veure què fas. Fuig, fuig, jo descodificat per si de cas.
L\'altre
dia en la Primera van entregar els premis de la televisió. Sols vaig veure cinc
minuts d\'aquella gala, però em van servir per fer-me una idea de com seria la
resta. Al dia següent vaig llegir en El País "el humor conduce la gala de
los premios de la Academia de la Televisión",- si tot l\'humor va ser com
el d\'aquells cinc minuts que vaig veure jo, què malament anem, eh? L\'únic bo
d\'aquella gala, sens dubte, va ser que el meu estimat Buenafuente va aconseguir
altre premi per a Una altra cosa com al millor programa autonòmic. Me n\'alegre
perquè s\'ho curren. Ara, i Canal 9? estaria nominat en alguna categoria? Ni ho
sé, ni m\'interessa, però si em
donara un premi un jurat que se suposa ha premiat també un programa de Canal 9
em mosquejaria, la veritat.
Segur
que hi ha professionals a la casa que ho poden fer de categoria, eh? no dic que
no, però els pobres mentre no tinguen un currículum destacat com la Barbara
Rey o qualsevol d\'aquests personatges, no tenen res a fer. No sé per què però
aquí val tot, que la Barbara Rey està avorrida la dona a casa, hala! de
seguida li donem un programeta de cuina; que la cosina del gendre de la dona que
fa la neteja s\'ha tirat a Manolo de Gran Hermano 15, hala! li paguem 1300 euros
i que ho conte en Tómbola -que això ja passa en altres també, però resulta
que, en aquest cas, jo li he pagat part d\'aqueixos 1300 euros, així que
aleshores em sembla patètic, però a més em fa una ràbia...- El canal autonòmic
valencià és com el paradís dels que no troben el seu espai en la vida. Que
vas ser una actriu famosa allà ves a saber quan, però ara no t\'ubiques, doncs
allà que vas a parar.- No
m\'estranyaria gens que dins de quatre dies tinguem a l\'Urdaci aquí. Ja veureu
ja, temps al temps-.
De
tota manera tant em fa, eh? Jo si vull escoltar parlar en castellà tinc on
triar, no he de quedar-me en Canal 9, que aqueixa és altra, però quin mal els
haurà fet la llengua? Vinga el castellà, vinga el castellà. Home, si fins i
tot van fer castellà a Ausiàs March. Com diuen les "xufoses" del meu
poble és que el "valencià no té glamour", -dic jo que serà això,
però clar els plats típics d\'aquí com els
gaspatxos o la gatxamiga molt de glamour tampoc en tenen però elles els
demanen als restaurants de la zona com si estigueren davant del plat més
sofisticat del Maxim\'s. Clar, que una volta et cobren el plat com si realment
hagueres estat dinant al Maxim\'s, això ja vulgues que no, fa glamour.-
En
fi que premis no sé si n\'aconseguirà, però solidaris en Canal 9 molt, eh? Ho
repleguen tot, com els del Fórum que, per cert, encara no sé ben bé què és,
sols que les entrades les venen a El Corte Inglés i que uns penjats - amb pinta
d\'anar col·locats- diuen en la tele que vindran des de Brasil per cantar amb
Alejandro Sanz. Il·lusos!
Marian
Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIMELI (MARINA ALTA)','
Les tropes de Jaume I van conquerir aquest lloc d’origen musulmà el 125; el 1261 el rei va vendre\'l-lo al cavaller Bobuet; en 1396 era propietat d’Arnau Calvet i posteriorment fou comprat per Enric de Quintavell i Bernat de Clapers. El 1609 comptava amb més de 200 habitants moriscs que foren expulsats i el lloc romangué despoblat. L’últim titular sel senyoriu fou el comte de Cirat.
En les municipals de 2003 el PP obtingué 4 regidors i la batlia; el Bloc en compta amb 3. El cens de 2002 dona 332 benimelins. Un 85,44% dels habitants parla valencià, segons el cens de 2.001.
El poble, d’economia agrícola i 3,7 km2, se situa en la serra Segaria i és el més alt de la serra; les passejades per la qual constitueixen el principal atractiu excursionista.
Atenent a la part monumental:
· Església de sant Andreu.
· Escasses deixalles d’un petit castell que s’aixeca sobre el penyal de la Cadireta del Moro. Segurament seria abandonat al principi de la reconquesta i el seu estat actual és de ruïna absoluta, fins i tot s’aprofita per a usos ramaders.
De la seua gastronomia citem la paella valenciana, l’arròs al forn, l’arròs amb fesols i penques, coquetes escaldades, fregit de pebrera i albergínia amb espinetes
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Valencians com
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIMODO (RIBERA ALTA)','Com indica el seu nom la fundació és àrab. Rere la conquesta Jaume I la donà a Pere de Montagut; en 1330 apareix hi ha la primera notícia documentada de Benimodo en què se l’esmenta com a llogaret poblat per moriscs sota senyoriu de Pelegrí de Montagut, senyor de Carlet. Posteriorment passa als Vilanova, els quals, en 1362, la van vendre, juntament amb Carlet, a la ciutat de València. El 1375 va ser comprada pels Castellví. Els agermanats d’Alzira la saquejaren en 1522. En el moment de l’expulsió, amb la qual va romandre deshabitada, comptava amb 150 cases. La següent notícia sobre població és de 1715 en què comptava amb 405 veïns al poble actual; pel que respecta al lloc conegut com El Resalany mai més no ha tornat a repoblar-se.
L’ajuntament està regentat pel PSPV que en les eleccions de 2003 va obtenir 5 regidors; 4 en té el PP. En 2002 la xifra d’empadronats era de 1.957. El gentilici és benimodí i també benimodolí. El 88,94% dels habitants declararen saber parlar valencià al cens de 2.001.
L’economia és bàsicament agrícola. Cavanilles ja parla en les seues Observacions de raïm, olivera, garrofa i secà en general. A hores d’ara, gràcies a la construcció de séquies i canals per al reg predomina el reguiu: taronger i fruiters. Hi ha també una incipient activitat ramadera i alguna fàbrica.
El terme municipal té una superfície de 12,2 km2, dividida en dues parts, una de forma allargada que és la més gran i en la qual es troba situat el nucli poblacional on hi ha l’església barroca de la Puríssima Concepció, i una altra a uns poc km cap al sud anomenada El Resalany.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: AGUSTÍ CERDÀ, PRESIDENT D\'ERPV','
Iniciem la nostra ronda d\'entrevistes als principals dirigents
dels partits polítics valencians i ho fem amb Agustí Cerdà, President d\'ERPV i
diputat al Congrés del Diputats després de concòrrer a les llistes d\'ERC per
Barcelona. A esta sucosa entrevista, Cerdà parla del projecte d\'Esquerra
Republicana a terres valencianes, de les difícils relacions amb el BLOC i de la
seua manera d\'entendre la identitat valenciana. Volem agraïr-li la seua
participació a Agustí, al gabinet de premsa les dades sobre la biografia i a
vosaltres l\'ajuda per tal de dissenyar el qüestionari base de
l\'entrevista.
Quì és Agustí Cerdà?
Nascut a Canals (La Costera) el 8 de desembre de 1965.Cursa
estudis d’Història Contemporània a la Universitat de València. Durant el
seu pas per la
Universitat forma part del Secretariat Permanent del Bloc d’Estudiants
Agermanats (BEA), i, posteriorment, funda l’Assemblea d’Estudiants
Nacionalistes (AEN). El 1985 ingressa al Moviment de Defensa de la
Terra i posteriorment al PSAN, organització en la qual va formar part de la
seva Executiva fins l’any
93. Durant aquest període funda l’organització independentista
juvenil, Maulets.
El 1987 és contractat per la Fundació Ausiàs March,
entitat organitzadora dels Premis Octubre, per ocupar-se’n de la
classificació de prop de
10.000 documents que conformen l’actual arxiu dels Moviments
Socials i Obrers, el més important fons documental sobre moviments
socials i polítics del País Valencià. L’octubre de 1989 es fa càrrec de la
direcció del Butlletí d’Acció Cultural del País Valencià.
Uns anys després,accepta la gerència d’Acció Cultural del País Valencià,
des d’on organitza les dues
primeres edicions del Tirant de Rock. L’any 1994 se li encarrega l’organització
d’una plataforma cívica que es dona a conèixer el 9 d’octubre d’aquell
any, sota el nom Bloc de Progrés Jaume I. Entitat que, el 5 de maig de 1995,
va convocar la manifestació més gran que es recorda a València després
de la de 1977. El 1997 inaugura el que seria el primer dels vint-i-cinc Casals
Jaume I, el d’Alacant. El 1999 funda, junt amb altra gent provinent del
Bloc de Progrés
Jaume I, el Front pel País Valencià, organització que concorrerà
a les Eleccions Generals del 1999 coaligada amb Esquerra Republicana
de Catalunya (ERC), i de la qual serà el cap de llista per la circumscripció
de València. El Juliol del 2000 el Front pels País Valencià s’integra
en Esquerra Republicana. El setembre del mateix any es crea Esquerra
Republicana del País Valencià fruït de la unificació del Front amb ERC.
En aquell Congrés Fundacional, és elegit President d’ERPV, càrrec que
comporta, a més, ser
membre de l’Executiva Nacional d’ERC i de la seua Executiva
permanent.
ENTREVISTA
1.- Un lector de L\'Alcoià es pregunta:¿ Creu que alguna vegada serà possible una vertadera unió del nacionalisme progressista valencià? ¿Què farà ERPV per aconseguir-ho?¿ En quina mesura el condiciona ser
una federació d\'ERC en aquest assumpte? ¿ Com el condicionen també els diners d\'Eliseu Climent?
Sí, crec que seria possible la unitat del nacionalisme d\'esquerra, ni que fóra de cara a una
convocatòria electoral, més facil que la unitat orgànica. I en eixe sentit Esquerra ha estat
sempre oberta al diàleg i ho seguirà estant. No obstant, el nostre refranyer ja diu “que si
un no vol, dos no fan res”. Si hi ha les voluntats d\'unitat del nacionalisme d\'esquerres,
més tard o més d\'hora s\'hi donarà. Si les diferents organitzacions que ens reclamem
d\'esquerres i del País iniciem polítiques confluents, doncs, acabaran confluint. Si són
divergents, doncs, divergirem. De tota manera, trobe a hores d\'ara més important que el
nacionalisme eixample la seua influència social i electoral, ni que siga per separat, que la
unitat. Si mires els resultats de les darreres eleccions generals, ni sumats dona cap
possibilitat. Per tant, és bàsica la tasca d\'implantació i de normalització de les tesis
sobiranistes al País Valencià.
Ser una federació d\'ERC afavoreix, en tot cas, aquesta possibilitat. La tendència, que a
més a més es confirmarà segurament al congrés del proper 3 i 4 de juliol a Lleida, és a
entendre la relació entre ERC i ERPV des d\'una perspectiva confederal. Açò, en la
pràctica vol dir que en els afers valencians, la darrera paraula la tindrà el congrés
d\'ERPV, i serà en els afers estatals o europeus on hi haurà una posició conjunta.
Respecte a com ens condicionen els diners d\'Eliseu Climent, li he de dir que no ens
condicionen gens, ni poc ni massa. Em fa l\'efecte que condicionaren, i molt, el naixement
de la UPV, però en cap cas han condicionat o condicionen ERPV. Ara bé, el que nosaltres no fem és potenciar l\'enfrontament amb ACPV. Ens sembla una posició
estúpida i suïcida.
2.- El mateix lector realitza el següent comentari. ¿ Veu viable una unió de forces progressistes nacionalistes per a estar presents ja d\'una
vegada a Les Corts Valencianes al 2007? Si fóra possible aquest objectiu ¿formaria coalició amb el BLOC i d\'altres? Sols li demane que
no decepcione l\'electorat que ja estem farts de vore que sempre són els mateixos partits els que decideixen (PP i PSOE) i que vosté faça un
vertader esforç personal per acostar postures envers eixa possible plataforma nacionalista que alguns ja demanem per a que no faça
cadascú la guerra pel seu compte.
Respecte si existeix la possibilitat que ERPV faça coalició amb el BNV i d\'altres, li he de
contestar afirmativament sempre que es respecten certes condicions: Primera: que la
formulació de la coalició siga susceptible de sumar vots i espais polítics diferenciats, i per
tant, tinga l\'objectiu de sumar i no de simplificar; i Segona: que es faça des del respecte a
les diferents opcions que pugueren integrar la coalició. Quan una força política es reclama com “l\'únic referent nacionalista al País Valencià”
impedeix de facto la possibilitat de la unitat en negar la pluralitat d\'opcions sobiranistes i
d\'esquerres al País Valencià.
3.- Núria es pregunta: Quina política i quina línia vol seguir ERPV-ERC sobre la identitat pròpia del País Valencià i del Valencianisme? Que el
País Valencià passi a ser part del Països Catalans si es que algun dia es constitueixen com tal?- O que el País Valencià tingui dret a la seva
autodeterminació amb identitat pròpia que té, i que després es pugui parlar si de cas d\'una confederació de Països germans?
Les qüestions identitàries són qüestions de pre-polítiques, prèvies a la formulació d\'un
projecte polític. A ERPV, de fet, hi conflueixen diverses sensibilitats identitàries, la qual
cosa no impedeix la formulació del projecte polític. Per ERPV, qualsevol projecte polític i
de convivència per al País Valencià passa perquè aquest siga decidit lliure i
democràticament pels valencians, independentment d\'altres instàncies políticoadministratives.
Aquesta és la prioritat. Si aquesta es formula conjuntament amb la resta de la gent dels Països Catalans, o es formula o per separat, t\'assegure que no em fa ni
fred ni calor. El que és rellevant per nosaltres és que es formule.
4.- Xavier li vol preguntar: Podem somiar amb una propera candidatura al Congrés per Castelló
BNV-ERPV?
Si hi haguera una candidatura al congrés conjunta BNV-ERPV, no podria fer-se restringida a Castelló; hauria de ser-ho al conjunt del País Valencià.
5.- Vicent: -Quina diferència programàtica hi ha entre ERPV i el Bloc?
Per contestar d\'una manera ràpida; si fa no fa és la mateixa que puga tindre ERC amb
CIU.
6.- Natxo. Per què ERPV, com confirmà per nota interna Toni Cucarella, va vetar l’entrada del BLOC a
l’ALE? És cert que ERC va a pel BLOC?
ERPV va vetar l\'entrada del Bloc a l\'ALE i ho seguirà fent mentre el Bloc qüestione
l\'existència d\'Esquerra al País Valencià, sense posar en qüestió que organitzacions
estatals estiguen al País Valencià. La pregunta pot ser és a l\'inrevés, per què hauria de
facilitar ERPV l\'entrada del Bloc a l\'ALE ? . L\'ALE és un partit europeu del qual nosaltres
en formem part. Per deixar entrar al Bloc hauria de donar-se un escenari de confiança
política suficient que fera visible la incorporació del Bloc, que a hores d\'ara no existeix. O
és que el Bloc deixaria entrar al seu si gent perquè sí, sense haver treballat en un espai
comú de respecte, objectius i confiança ? Segur que no.
Respecte si Esquerra va “a pel Bloc” li he de respondre que no. Contundentment i taxativa.NO. ERPV té l\'objectiu
d\'implantar-se i ser decisiva en la vida política valenciana, normalitzant una forma,
diguem-ne, a la catalana, d\'entendre la nostra valencianitat. La pregunta podria fer-se a
l\'inrevés: el Bloc necessita i ha necessitat \'tirar-li\' la culpa a algú de fora del Bloc per
cohesionar-se internament ?
Crec que organitzacions serioses com el Bloc o ERPV no basen la seua política en “anar
per ningú”. Fan les seues polítiques per esdevenir decissives en l\'àmbit polític on estan
implantades.
7.- Àngel planteja el següent: Què li semblaria a vosté una federació entre Esquerra Valenciana i ERPV? Quina diferència política n\'hi ha per
a vosté entre ERPV i Esquerra Valenciana? Què li sembla la proposta de Constitució Valenciana i de República Valenciana que ha proposat
Esquerra Valenciana?
No conec la proposta d\'Esquerra Valenciana de “Constitució i de Repúbllica Valenciana”,
vaig embolicat en proposicions sobre l\'AVE, l\'aturada del transvasament Xúquer-Vinalopó,
el retorn dels papers valencians segrestats a Salamanca, l\'equiparació dels autònoms al
règim de la seguretat social, l\'increment de les pensions i especialment les de viudetat...
No he tingut temps de llegir-la i per tant no en puc opinar. Salude totes les propostes que
se juguen “a llargues”, perquè sovint tenen la virtut de fer-nos treure els ulls del dia a dia i
recordar-nos objectius finals. Respecte de la federació o de les diferències polítiques que
puga haver-hi o no amb Esquerra Valenciana, em fa l\'efecte que està mal encarat el
problema. Anem a pams. Esquerra Valenciana naix com una escissió del BNV, intenta a
rengló següent un pacte amb nosaltres que no fructifica, se\'n van de correcuita a l\'Entesa,
a les passades generals decideixen, corregint una decisió anterior d\'una setmana, no
anar i uns quants demanen el vot al Bloc i altres per a ERPV (ni esment dels seus socis
de l\'Entesa) i pels comentaris que he sentit, a les europees no hi concorreran tampoc. Em
sembla que tot pot ser possible si algún dia paren i aclareixen els seus objectius, més
enllà del manteniment d\'unes sigles històriques.
8.- Imma i Joan: Com ja saps, La Valldigna pateix un greu problema: el traçat de la línia d\'alta tensió, acceptada amb la signatura dels tres
alcaldes de la comarca i amb la neutralitat del president de la mancomunitat de la Valldigna, agreujat per l\'especulació rbanística,
camp de golf i macrourbanització.Voldríem que et manifestares al
voltant d\'aquests temes que no afecten sols a la Valldigna, sino també a altres comarques arreu del nostre País.
Des del nostre punt de vista, les línies d\'alta tensió suposen 2 problemes: un primer per
als territoris com la Valldigna o Barxeta, hi passen, amb tots els problemes de tota mena
que aquests tipus d\'infraestructures porten aparellades, sense que hi haja voluntat, en
aquest cas, per part d\'Iberdrola, d\'atenuar els efectes d\'impacte que té el traçat sobre una
zona molt particular i especial del nostre país. D\'altra banda, cal preguntar-se els perquès
d\'unes línies d\'alta tensió, i qui les vol i per a què. I en contestar aquestes preguntes
veurem interessos privats d\'especulació urbanística, tant als llocs per on passen com als
llocs on finalitzen i entendrem, que, després de requalificar terrenys com a urbanitzables
en la costa valenciana, saturada d\'edificacions, cal, parale·lament, subministrar aigua i
llum (transvasament i línies) engreixant un model urbanístic i turístic que no té futur, que
és pa per a huí i fam per a demà. Cal racionalitzar i redefinir el model urbanístic i turístic
perquè ni l\'aigua ni l\'energia són infinites. Cal fer de la primera indústria del país un model
sostenible i per tant adequat als nostres recursos. Tot aixó sense entrar en un altre
problema “col·lateral” a la brutal concentració turística, com és el fem que generen les
concentracions humanes.
Si a l\'estiu, durant els 3 o 4 mesos de calor, hi passen, posem per cas, per Cullera un
milió de turistes (que són les dades de l\'any passat) i cada persona genera una mitja de 2
Kg. de fem setmanal, com a molt poquet... Tenim un problema molt seriós d\'abocadors i/o
de reciclatge com el tenim ja en la zona de la Vall dels Alcalans a la Ribera Alta. En fi un
tema molt espinós on cal que els criteris siguen els de l\'interés general i no els de la
cobdícia particular.
9.- -Natxo C. El seu partit propugna la catalanitat dels valencians, i enten la valencianitat com a sinónim d’això. Alguna cosa similar fan els
regionalistes espanyols al entendre-la com a espanyolitat. Els valencians no podem estar, senzillament això, valencians? Quin
nacionalisme practiquen vostés, primordialista o de caràcter volitiu?
Crec que conteste a les preguntes responent que ERPV practica un nacionalisme cívic i
polític, que cada vegada s\'allunya més de plantejaments ètnico-culturals. Si els habitants
del País Valencià, tinguen l\'origen familiar que tinguen, o parlen la llengua que parlen a
casa, pateixen els abusos de la metròpoli, que es tradueixen en poca capacitat política de
decisió autónoma i de finançament i conseqüentment defieciències al sistema educatiu,
assistencial i sanitari, etc. parlaran la llengua que vullguen, però patiran les
conseqüències de viure en la perifèria de l\'estat; ja dic: parlen la llengua que parlen. Per
tant, plantegem un nacionalisme vinculat a un nivell de benestar òptim, lligat a la nostra
sobirania política, que té l\'origen en criteris culturals i lingüístics i projecte polític propi. I a
no ser que els valencians plantegem que tenim una llengua diferent a la catalana, no veig
la similitud entre l\'espanyolitat i la catalanitat respecte a la consideració dels valencians.
A ERPV hi ha gent que se sent només valencià, hi ha qui se sent només català, hi ha qui se
sent valenciano-català i fins i tot hi ha qui se sent valenciano-espanyol. El problema no
és què som: fa més de vint anys que li peguem voltes al què som. El problema, polític, és
què fem. Cóm som capaços d\'articular un projecte polític per a la majoria dels qui vivim i
treballem al País Valencià i no només per als qui ens sentim tal o qual cosa. Pot ser ens
hem encallat en un etern què som, quan la discussió POLÍTICA, no identitària, és què
fem.
10.- Anna. ¿Què farà Agustí Cerdà al congrés dels diputats? Quines van a ser les seues prioritats? Van a fer un discurs únicament basat en
història i llengua o tenen altre típus de propostes? Enm els temes on València i Catalunya tenen clarament interessos divergents, com en
temes portuars, quina serà la seua opció? Està obert a votar de manera diferent a la dels seues companys de partit?
Em fa l\'efecte que aquesta pregunta està feta abans de sentir el discurs de Joan
Puigcercós. La part especifica referida al País Valencià del discurs dels grup parlamentari
d\'Esquerra Republicana no en va fer ni mitja de llengua i història. Parlàrem de les
necessitats hídriques dels País Valencià, de l\'oposició al transvasament. Parlàrem de
l\'atenció al turisme,com a primera indústria del país, i la necessària moratòria urbanística.
Igualmemt en parlàrem de l\'estructura socio-econòmica valenciana, feta de petita i
mitjana empresa, i de l\'urgent pla de viabilitat i de recolzaments a sectors com el tèxtil, la
joguina, el calcer, el taulell o el moble.
Parlàrem dels cítrics i de l\'arròs i també d\'infraestructures o inversions com l\'AVE o la
Copa Amèrica. I per finalitzar reclamàvem un finançament concertat que garantisca un
sistema sanitari i educatiu de qualitat, així com la transferència de competències i
pressupostos en matèria d\'immigració. Respecte al tema divergents entre “Catalunya i
València”, divergisc que el tema portuari siga un tema a contraposar. Des de Madrid és
possible que es busque la confrontació entre Catalunya i València, com és possible que
es busque entre València i Alacant. Nosaltres, el que hauriem de fer es buscar la
coordinació i l\'especialització de cada part, per intentar suplementar-se i no competir. A la
benintencionada pregunta de si estaré obert a votar de manera diferent a la dels meus
companys, he de contestar que no m\'ho he plantejat. I intentaré explicar per què posant
un exemple: posem per cas que el BNV tinguera representació a les Corts Valencianes.
Si hi haguera, en algún moment, una decissió que afectara posem per cas a Alacant i
beneficiara València, els hipotètics diputats d\'Alacant trencarien la disciplina de grup ?
Potser sí, o potser no. Depén de la gravetat de l\'afer i les conseqüències que tinguera el
problema a tractar. Doncs això mateix és el que m\'impedeix dir sí o no.
11.- Joan. Vosté és diputat per que es presentà a les llistes per ERC a Barcelona. Necessitem els valencians recòrrer als vots dels barcelonins
per defensar-nos? Es sent legitimitat quan la seua opció te només 13.000
vots a terres valencianes?
Si sumes els vots d\'ERPV i del BNV-EV en les darreres generals, no dòna per obtenir
representació a Madrid. Alguna cosa haurem de fer si volem “defensar-nos” com tu dius.
Sobre la legitimitat, ho dius tu mateix. Em vaig presentar per Barcelona. En la llista en la
qual anava va obtenir més de 428.000 vots. Creus que en son prou per sentir-me legitimat ? O vols dir que un diputat sortit per Barcelona no pot dedicar-se a defensar els
valencians ? I un sortint per Múrcia , o per Madrid pot defensar el País Valencià ? O et
resulta il·legítim que un diputat de Sòria defense qüestions, posem per cas de Segovia ?
De tota manera i per a que et quedes tranquil, hi ha diputats al congrés que ixen - fatídica
llei d\'Hondt - amb poc més o menys de 13.00 vots i ningú els qüestiona res.
12.- Dos lectors d’Ademús es pregunten. Para usted, las gentes de las comarcas castellanoparlantes somos valencianos ¿ y catalanes?
Evidentment, són valencians. Sobre si se senten identificats amb la catalanitat, o no ho
hauran de dir ells. Hi ha molta gent que se sent catalana i parla castellà, o àrab o ...
13.- Pere. Quina opinió li mereixen les iniciatives promogudes per la plataforma virtual valencianisme.com? I concretament el manifest per la
doble denominació que promou Abelard Saragossà, Joan Solà i altres?
Ho troba una iniciativa vàlida per soterrar les manipulacions secessionistes de la tradició particularista onomàstica de la llengua ?
La majoría de les iniciatives de “valencianisme.com” em semblen admirables. Les
propostes, les iniciatives amb una o altra òptica sobre la nostra terra, sempre haurien de
merèixer un respecte. Sobre el manifest que van promoure A.Saragossà, Joan Solà i
altres, no em sembla una iniciativa que soterre o atenue les manipulacions secessionistes. El gallec va fer eixos mateixos passos respecte al portugués i l\'única cosa
que han aconseguit és afeblir la seua llengua comuna.
T\'imagines que l\'espanyol hagués de recòrrer a la doble denominació i s\'hagués de dir
espanyol-peruà-nicaragüenc-cubà ? És inimaginable. Jo sóc partidar de dir-li valencià al
català que parlem al País Valencià. I alhora de reconèixer LEGALMENT que “català” i
“valencià” són dues denominacions d\'una mateixa llengua. Sobren, per tant, altres artificis
i invents com l\'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
A la redacció:
Moltes gràcies pel vostre treball i la vostra paciència !!
Agustí Cerdà i Argent
President d\'ERPV i Diputat al Congrés
(11-5-04)
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL PAÍS DEL FIN DEL MUNDO\" de Terry Pratchet','
|
|
Editorial: PLAZA&JANÉS EDITORES, S.A. /DE BUTXACA
Any: 2002
SINOPSI: El bibliotecari de la Universitat Invisible, la màxima acadèmia de màgia de Mundodisco, ha caigut malalt i els llibres han pres la biblioteca. Per a poder guarir-lo per mitjà de la màgia, els seus companys necessiten saber el seu nom, però -degut al fet que el bibliotecari duu molts anys sent un orangutan a causa d\'una explosió màgica- ningú no ho recorda. A excepció, potser, de Rincewind, un mag que va ser bibliotecari suplent quan el malalt encara tenia aparença humana. El problema és que Rincewind es troba (també per un error màgic) en un lloc que ningú sembla saber molt bé on queda. I, a més, és l\'encarregat de salvar-lo.
|
COMENTARI
Els llibres de Terry Pratchet s\'inscriuen en el gènere de la ciència ficció, però podrien fer-lo en el d\'assaig, perquè el que conta en ells és la veu de l\'escriptor i la refrescant visió del món que aquest ens oferix a través del seu personal sentit de l\'humor. Fent servir l\'absurd, Terry Pratchet despulla la conducta humana de signes exteriors de credibilitat, facilitant la seua contemplació i, amb això, la reflexió personal.
A El país del fin del mundo trobem déus ateus preocupats per crear vaques inflamables per a reduir el consum de combustible en els sacrificis, maletes amb peus, un heroi dispost a acudir a la cridada del deure (i, també, a situar-se prou lluny com per a no escoltar-la) i, per descomptat, la gran tortuga que transporta el Mundodisco sobre les seues esquenes a través de l\'espai.
Irene Zabaleta ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIMUSLEM (RIBERA ALTA)','
Alqueria musulmana que fou donada a Gorgeri de Calatayud el 1244. El 1459 passà a Lluís de Castellví, al fill del qual, Peres, se li va concedir en 1473 el títol de baró. En 1609 quedà despoblat com a conseqüència de l’expulsió dels moriscs. El 1615 passà als Pertussa i és vinculada com a baronia, el 1620, pel baró de Benidoleig. Posteriorment ha pertangut als Escals, Falcó i als Rodríguez de la Encina.
El gentilici dels seus 576 habitants (cens de 2002) és benimuslers o benimuslemers. La batlia és en poder el PP que en les votades de 2003 obtingué 4 regidors. El PSPV va traure 3. Un 89,77% dels habitants parlaven valencià l’any 2.001, segons el cens d’eixe any.
Segons Cavanilles, el 1.795 produïa arròs, seda blat i dacsa. A hores d’ara la seua economia continua basant-se en l’agricultura.
L’únic monument a referenciar és l’església de la Puríssima Concepció, bastida en estil barroc en 1830 i restaurada en 1948, en què es va afegir un cos a la torre.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Violència de gènere: quan els plans què es proposen són inofensius','VIOLÈNCIA DE GÈNERE: QUAN ELS PLANS QUE ES PROPOSEN SON INSUFICIENTS.
El 18 d\'Abril es va publicar en la secció de Debat del Diari El País dos articles relacionats amb la violència contra les dones signats per Na Montserrat Comas “Dret a la vida i a la llibertat” i Na Amparo Moreno Sardà “Violència viril”.
L\'article de Montserrat Comas es fa ressò de les mesures engegades contra la violència domèstica (modificacions penals, ordre de protecció, el proper seguiment dels agressors mitjançant polseres electròniques…) ressaltant que totes aquestes mesures no duen aparellades dotacions econòmiques suficients ni augment de personal, que les facin realment efectives.
Per la seva banda l\'article d\'Amparo Moreno, feia referència que les reaccions violentes d\'alguns homes contra les dones estan relacionades amb el model de masculinitat valorat com superior, el que ella denomina “la mentida primigènia” és a dir l\'afirmació que existeixen uns éssers humans superiors a uns altres per raça, sexe, edat, religió, llengua… Aquesta “mentida primigènia” de superioritat que nomena Amparo Moreno, va originar, al nostre entendre, el que diguem el sistema patriarcal, sostingut sobre l\'asimetria de poder entre homes i dones i inculcat de generació en generació a través dels mecanismes tradicionals socialització.
Moltes i molts de els/las professionals que treballen diàriament amb la violència domèstica, comparteixen l\'opinió d\'aquestes dues autores. Nosaltres considerem a més que si indaguem un poc en la gènesi d\'aquest sistema patriarcal arribem inexcusablement a l\'existència d\'un model social, econòmic, ideològic i polític que és el que el manté i perpetua: la mercantilització a través de diferents etapes (esclavitud, feudalisme…) fins arribar al sistema capitalista i imperialista actual; sistema que sosté el seu poder mitjançant l\'opressió, explotació i dominació d\'unes persones sobre unes altres, d\'uns pobles sobre uns altres, d\'unes religions sobre unes altres i, com no, d\'un gènere sobre un altre.
Aquest sistema capitalista és el que consentix i perpetua:
- que s\'utilitzi la mà d\'obra femenina quan li sigui necessari al sistema per a incrementar la productivitat, rebaixar els salaris i augmentar la taxa de benefici del gran capital
- que es consideri que sol és important el treball remunerat
- que el treball que la dona realitza destinat al manteniment i reproducció dels/les treballadors/es, no es consideri “treball” malgrat que és ella qui manté la vida i el funcionament de totes les comunitats
- que fins i tot aquelles dones que accedeixen a llocs de treball remunerat topin amb el sostre de vidre que els impedeix la formació i la promoció dintre de l\'empresa.
- que la conciliació de la vida laboral i familiar sigui en realitat paper mullat en la majoria de les empreses i organismes.
Però existeix actualment altre tema important que fa del sistema capitalista actual la principal trava per a la superació de l\'asimetria entre gèneres. Es tracta de les constants retallades pressupostaries en inversió social: educació, sanitat, serveis socials, atenció de persones majors, atenció de persones amb capacitats diferents, centres especialitzats per a tractament de toxicomanies… Aquestes retallades i eliminació de recursos per part d\'un sistema econòmic sense peus ni cap per als/les usuaris/as, però amb un objectiu econòmic clar, provoquen que de nou les dones romanguem a casa per falta de recursos públics i gratuïts per a la cura d\'ancians, menors, persones amb discapacitats, persones amb addiccions etc. Si la dona torna a la llar per a ocupar-se de les tasques que caldria que realitze l\'administració pública, torna a dependre econòmicament de la seva parella i a estar de nou sotmesa.
L\'atenció social que tant propugnava publicitàriament l\'incipient estat de benestar al qual preteníem arribar, ha estat avortada en mans de mercantillistes que no presten cap atenció a les necessitats humanes llevat que els produeixin beneficis, i deixen les necessitats en mans de les famílies, concretament en mans de la dona.
Però no han bastat les retallades de pressupost i l\'eliminació de recursos i professionals en l\'atenció social, molt més perniciós està sent el que ells nomenen la externalizació dels serveis i que clarament és una privatització dels recursos socials. D\'un temps a ara les/els professionals de l\'àmbit social (sanitat, educació, mesures judicials, centres de menors, centres de dones, centres de discapacitats, serveis socials…) es troben amb que, de cop i volta, passen a ser part d\'una empresa privada que, en la majoria de les ocasions, ni tan sols prové del camp professional del que s\'ha d\'ocupar. A més aquestes empreses es beneficien del treball de les/els professionals gestionant un servei pagat per tota la ciutadania però sense reinvertir els beneficis de nou en el servei. És a dir, detrauen d\'un servei públic un benefici que no reinverteixen en millorar la qualitat de l\'atenció al ciutadà/a, espoliant, per tant, el servei. Això ve ocorrent també en l\'àrea de l\'atenció i tractament a dones víctimes de violència domèstica, on els recursos que estan funcionant (cases d\'acollida, centres d\'informació, residències materno-infantils…) passen a les mans d\'empreses privades que poden provenir perfectament de l\'àmbit de la construcció o la informàtica.
Qualsevol persona amb dos dits de front pot pensar ¿i d\'on trauran el benefici aquestes empreses si el seu “negoci” no produeix beneficis?. L\'Administració, tan sensible a les necessitats humanes, els abona una quantitat mitjançant subcontrata i l\'empresa gestiona el servei, el qual funciona únicament gràcies al bon fer professional de les/els treballadores/és. Per a l\'obtenció del benefici empresarial llavors no hi ha més opció que reduir costos del servei i costos salarials, perquè s\'entén que a les usuàries d\'aquests serveis no se\'ls pot cobrar.
Com resultat de tota aquesta maniobra que també rep el nom de Nous Models de Gestió dels Serveis Socials, ens trobem amb professionals d\'àmplia experiència i currículum en la matèria de la violència de gènere, que reben un salari i unes condicions laborals inferiors a les que rebrien si foren part directament de l\'administració per a la qual, en definitiva, treballen. Han d\'adaptar el seu quefer en la intervenció i la seva ètica professional, a les directrius d\'uns gerents que sols volen entendre de costos i beneficis i que en moltes ocasions tenen objectius que no van a l\'una amb l\'atenció que es realitza amb les usuàries. Aquesta mercantillització de les necessitats i els problemes humans provoca que d\'una banda les professionals es vegin impossibilitades per a realitzar el seu treball correctament, apareix la síndrome de bournout, (síndrome del professional cremat) molt típic de professionals que treballen en aquests camps amb limitacions i impotència per a solucionar les demandes plantejades (limitacions que, d\'altra banda, són impossibles de superar perquè són consubstancials a la lògica mercantillista) Aquestes professionals acaben abandonat aquest camp de treball després de molts anys d\'experiència, i les empreses contracten a altres professionals que, de segur tindran menor experiència i formació en l\'àrea i també acaben abandonant. Es trenca així el principi necessari de creació d\'equips interdisciplinaris, especialitzats i consolidats per a la lluita contra aquesta lacra que tant preocupa a l\'Administració.
Per altra banda, no hi ha dubte que sota aquestes condicions de retallades, directrius empresarials en lloc de professionals, riscs psicosocials a nivell de salut laboral i fugida de professionals, els serveis d\'atenció a víctimes de violència domèstica poden empitjorar la seva atenció notablement.
Per tant, al parlar de mesures per a combatre la violència de gènere i els femicidis, compartim com tots/es la idea que cal engegar mesures que, des de la perspectiva del model ecològic, abastin totes les àrees del sistema/problema: prevenció primària, secundària i terciària, modificacions jurídiques, mesures punitives, sistemes d\'alarma, tractament per a agressors, suports per a les víctimes…
Però sobretot considerem que són necessaris:
• Recursos, serveis i prestacions per a intervenir amb les víctimes, amb els seus fills i la seva xarxa en general.
• Recursos que han de ser gestionats públicament perquè l\'atenció social és un dret social adquirit i han de ser finançats pel conjunt de la població.
• Serveis de qualitat amb professionals suficients i de llarga experiència i formació que treballin en equips interdisciplinaris consolidats
• Aquestes professionals han de tenir unes condicions laborals dignes que els permetin mantenir-se econòmicament i els evitin els riscos psicosocials característics de les persones que treballen amb usuaris/as en situacions d\'estrès i risc.
Partim de la idea bàsica que en la vigència del sistema patriarcal i de l\'asimetria de poder entre gèneres, es troba el sistema social i econòmic capitalista i que es concreta en opressió, explotació i dominació d\'un sexe per l\'altre (com treballadora, com mestressa, com objecte sexual, com ciutadana subordinada, com reproductora de mà d\'obra…)
Per tant per a lluitar contra els femicidis a més d\'atacar al sistema patriarcal des de les seves arrels, gens millor que evitar tot besllum de mercantillització capitalista en el tractament, prevenció i rehabilitació de les víctimes de la violència de gènere. No es pot atallar un problema buscant com solució el mateix element que ho origina.
Aprofitant la futura elaboració d\'una Llei Integral contra la violència de gènere proposada pel nou govern del PSOE, i mentre no disposem del contrapoder nacional i de gènere suficient, assenyalaríem com millora en aquest tema que a més de crear-se nous serveis d\'atenció i dotar-los de personal i mitjans econòmics suficients, es realitze una avaluació i seguiment, de les condicions dels serveis i de les professionals que ja estan funcionant.
Proposem també que si realment es vol acabar amb la violència de gènere s\'acabi primer amb les privatitzacions dels serveis públics (inclosos els d\'atenció a dones) que poden arribar a produir l’anomenat maltractament institucional i es posi fi a la mercantillització dels drets socials dels/les ciutadans/es.
Encarna Canet Benavent. Treballadora Social especialitzada en violència domèstica.
Antoni Infante. Candidatura d’Unitat Popular. CUP
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIPARRELL (L\'HORTA SUD)','
El topònim Beniparrell segons unes fonts procedeix de l’àrab Beni Barral’ o ‘Beni Barriyál i segons altres tindria origen mossàrab i procediria del cognom Parra. El lloc creix a partir d’una alqueria musulmana que, en 1258, fou donada pel rei conqueridor a Arnau de Romaní, el qual va gaudir, ell i els seus successors, del títol de baró de Beniparrell. Després de pertànyer al convent de Portaceli, el 1600 el seu senyor, Lluís Escrivà de Romaní, va donar als carmelites setze fanecades de terra per que fundaren un convent a canvi d\'algunes condicions emfitèutiques. Dit convent, reedificat a finals del segle XVIII, fou desamortitzat el 1836, ocasió que aprofità el baró de Beniparrell per reclamar la propietat que li fou concedida per sentència judicial.
Les municipals de 2003 les va guanyar EU que obtingué 4 regidors; GIB n’obtingué 2; UV, 2 i el PP, 1 el qual detenta la batlia. 1.578 habitants. El 73,54% parlaven valencià, segons el cens de 2.001.
El veïnatge amb València, ciutat ha propiciat que des de la dècada dels seixanta s’hi instal·len diverses indústries, base de l’economia local.
L’únic edifici històric ressenyable és l’església de santa Bàrbara, de finals del XIX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Els topònims de L’Horta
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"MEMORIAS DE UNA VIDA INESPERADA\" de la Reina Noor','
|
|
Autora: Reina Noor
Editorial: Plaza Janés
ISBN: 8401378524
SINOPSI: Autobiografia de la Reina de Jordània
|
COMENTARI
Enamorar-se d\'un país, les seues gents i costums és possible, però enamorar-se del rei d\'eixe país i ser corresposta, això és màgic. Gràcies a l\'amor i a l\'admiracií que processava per Hussein de Jordània, a Lisa Halaby, americana de naixença, no li va resultar difícil adaptar-se a un món on la mentalitat, la religió i el tracte a la dona diferix una eternitat de l\'occidental.
Amb ella, descobrirem com eixes guerres entre distints països àrabs eren el pa de cada dia. També tindrem la seua visió de com són els distints mandataris d\'orient i occident, les relacions que existixen entre ells i els seus distints països.
En este llibre, Noor ens descobrix un país distint al que estem acostumats a veure i sentir en els distints mitjans de comunicació. Descobrirem com són, com actuen i perquè actuen així uns essers que viuen contínuament sota el jou i la incomprensió d\'occident, i la insoportable lluita per terres i poder dels seus països veïns.
Tot des del punt de vista d\'una dona, americana de naixença i jordana de cor. Ho recomane, encara que només siga per l\'amplitud de mires que aconseguixes al llegir-lo.
Santa Gimeno ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: COM SI NINGÚ NO S\'HAGUERA CASAT MAI','
|
20/5/2004
Quin enfit de boda! Obris el periòdic i, hala! a parlar de la boda, poses la tele i també, vas al mercat i no hi ha altre tema de conversa -jo crec que el del peix ha aprofitat per muntar més encara els preus. Com que les clientes estan entusiasmades amb la conversa ni se n’adonen-. Per favor que es casen ja i ens deixen tranquils!
Damunt com que volen fer-ho tot tan sofisticat diuen una de ximpleries... L’altre dia vaig escoltar que tenen comitè organitzador de la boda i tot. Veges si la novetat! Tots els que es casen tenen un comitè organitzador. Tu dius que et cases i als cinc minuts ta mare i ta sogra ja s’han autoproclamat comitè organitzador del festeig. No és necessari ni que els demanes formar part, elles soles ja comencen a manar i a disposar -en la seua línia-.
Ara, per més comitè organitzador que tinguen aqueixes bodes han de ser d’un avorrit... Estic segura que es passen tot el banquet seriosos a més no poder. Anar a una boda d’aquestes ha de ser com si et feren la selectivitat de “las buenas costumbres”. Jo quan veig en les imatges tots aquells coberts i aquelles copes en la taula m’acollone, eh? Home, que vaig jo i mentre esbrine quin cobert he de fer servir per a cada cosa ja m’ha caducat el que m’han posat al plat. Mira que a la gent aquesta li agrada complicar les coses, clar que també, ja que paguem nosaltres, almenys que s’ho curren un poc.
A mi pensant-ho bé, em fan llàstima les convidades, els convidats també, però elles més encara. Aqueixes no saben el que els ve damunt. Que dius, no els nuvis pateixen amb tota aquella tensió, totes aquelles càmeres vigilant cada moviment que fan… i les convidades, què? A veure si creeu que les pobres no ho passen mal també! Tot el sant dia tan posades amb les insofribles sabates aquelles de tacó d’agulla. Perdoneu però el que les va inventar era misogin segur. Nosaltres serem masoquistes per portar-les però ell era misogin. Ho sé jo ben sabut que per alguna cosa sóc dona. La setmana passada vaig estar de comunió -quina sort, eh?- i el dilluns vaig estar a punt de personar-me en el Ministeri de Treball perquè em donaren per inútil ja de per vida. Vaig estrenar unes sandàlies d’aquelles i quasi perd les cames. Van tardar a reaccionar tres o quatre dies però ja com si res, ja tornen a ser les d’abans. A més quan em van dir en què se’m quedaria la paga vaig desistir-hi. Això sí, el pitjor és que el dissabte me les he de tornar a posar i el diumenge ja imagine com estaré. No vull ni pensar com es posaran els meus peus quan les vegen davant altra vegada. Jo crec que el dit xiquet va estar a punt de posar-me una demanda per maltractament, però per no fer cua al jutjat ho va deixar passar. En fi, la vida de les dones, que és així de sacrificada!
En aquest sentit em solidaritze amb les convidades al cent per cent. Ah! i jo encara, encara com són “pueblo llano” puc posar-me tiretes per tractar de sobreportar el mal, però elles no. Elles són de la reialesa i han d’estar perfectes davant de les càmeres, encara que porten els peus xorrant de sang -clar que com la seua és blava ja no és tan escandalosa-.
Ara, que com estan les coses... potser tinguen sort i tot i no han d\'autotorturar-se. No, com diuen que el dissabte plourà a Madrid... Quina llàstima també! Tan preparatiu, tan preparatiu i mira que si al final no poden lluir-se. Si almenys pogueren anar vestides de llarg, podrien dissimular les botes d’aigua, però com el comitè organitzador ha marcat que és obligat anar de curt… lleig també aparèixer amb aquest calçat. Per mi que facen el que vulguen però per favor que passe ja la boda, això sí, si mira tot el que s\'ha muntat per casar al Felip, no vull ni imaginar-ne el que passarà a Mònaco si al final col·loquen a l’Albert.
Marian
Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENIRREDRÀ (LA SAFOR)','
Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s’hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d’Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l’expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del XVII Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d’aquesta casa fins la disolució dels senyorius en el segle XIX.
A hores d’ara (cens de 2002) hi ha 1417 habitants, de gentilici benirredrans. La batlia correspon (votades de 2003) al PSPV que té 4 regidors; 3 en té el PP i 2 EV-IPV. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
La influència de Gandia condiciona l’economia, que ha donat l’esquena totalment a l’agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.
El terme municipal de tan sols 0,4 km2, és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia.
Del seu patrimoni cal destacar: Les Esclaves
· Les Esclaves. Es tracta del monument més emblemàtic i característic de Benirredrà. Construït en 1908-09, es dedica a l’educació.
· Església parroquial de Sant Llorenç. Bastida sobre l’antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Mancomunitat de La Safor
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENISSA (MARINA ALTA)','
Al seu ample terme municipal, 69,7 km2, hi ha vestigis de població de l\'Edat del Bronze. També existeixen, al Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l\'art llevantí. La troballa monedes i àmfores ens recorda el pas dels romans. El topònim àrab, Banu-Isa, i molts més Ben Isa, Benimallunt, Ràpita, Alfama, Mezquita entre d\'altres indiquen clarament la procedència àrab del poble. Quan, en 1248, Jaume I conquista i cedeix el lloc a Jaume de Gruny la població continua éssent majoritàriament musulmana encara que molt repartida per masos i poblets, tanmateix, la població cristiana aixecaria el casc urbà per al seu assentament. El 1381 hi havia 56 cases de cristians, que es van convertir en 71 el 1409; a més, els musulmans s\'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). Va formar part, juntament amb Altea, Cap i Teulada, d’un senyoriu, un dels senyors del qual fou Roger de Llúria. Al llarg dels segles XV i XVI va sofrir nombrosos atacs dels pirates barbarescos. La repoblació posterior a l’expulsió de 1609 va fer-se amb gents procedents dels Pirineus, Catalunya i Aragó els quals emmurallaren el poble.
Les dades censals de 2003 donen una xifra de 12098 habitants, de gentilici benissencs/benissenques (col.loquialment benisseros). Un 61,59% dels habitants saben parlar valencià, segons el cens de 2.001. Hi ha dos nuclis de població: Benissa i Fanadix. L’ajuntament, després de les eleccions de 2003, està governat pel PP amb 9 regidors; 3 en té CIBE-BLOC; 3 el PSPV i 2 PSI.
L’agricultura, que tradicionalment ha estat la principal font de riquesa, ha estat desplaçada pel turisme que a hores d’ara és el motor de l’economia local.
Un terme tan ample com el de Benissa dona lloc a gran quantitat d’opcions d’oci i esbargiment. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l´Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies; la Solana, Mallà i Oltà que ofereixen múltiples activitats de senderisme i escalada. Per citar-ne alguna parlarem de la ruta de les Ermites on podem conéixer les de Santa Anna, de 1613; la de Pinos, segle XIX; Benimarco, 1884; Pedramala, segle XIX; Lleus, segle XIX i Benimarraig, segle XIX.
Encara s’hi conserven restes de les muralles cristianes que formen part d’alguns carrers com ara el de Les Parretes i el del Màrtir Pere de Benissa. De la resta del seu patrimoni parlem tot seguit:
· Ajuntament. Installat en l’antic Hospital Municipal, de 1790. Va ser alberg de malalts contagiosos i necessitats.
· La Llotja. Del segle XVI, és el monument més antic. Actualment serveix de sala d’exposicions.
· Palau dels Torres-Orduña. Actual Casa de Cultura.
· Convent dels Pares Franciscans. Encara que els franciscans s’hi havia instal·lat el 1611 fins 1645 no fou bastit el convent que encara conserva el seu aspecte d’edifici fortificat. Interessants el claustre i l’església.
· Església de la Puríssima Xiqueta. De 1929, per la seua grandiositat és coneguda com la catedral de la Marina.
· El riberero. Figura molt simbòlica que homenatja els llauradors benissers que dues vegades a l\'any anaven a la ribera valenciana per treballar en la plantació i recol·lecció de l\'arròs
· Seminari Franciscà. Alberga el CREAMA i l’AFIC.
· Casal dels Joves. Instal·lat en un antic edifici comercial on es celebrava el mercat setmanal.
· Casa de Juan Vives.
· Seu de la Universitat. Palaus i cases del segle XVIII que actualment pertanyen a la Universitat d’Alacant.
· Plaça de l’Església Vella. Al segle XIV s’hi aixecà l’església-fortalessa de sant Pere, que va ser derruïda en 1950. A hores d’ara es dedica a actes culturals i protocol·laris.
· Torre defensiva de la Casa del Tros de les Calcides.
· Torreta de Canor.
Compta Benissa amb una de les festes de Moros i Cristians de més anomenada al País, s’hi celebren el cap de setmana més proper al 29 de juny, dia de sant Pere, a qui estan dedicades.
El capítol gastonómic també és important a Benissa, així ens ofereix plats tan suggerents com la borreta de melva, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, el putxero de polp\", el mullador de sagatxo o les coques al calfó i amb mullador, sense oblidar els arrossos de tota mena. Parem esment especialment als seus excel·lents embotits. També tastarem el moscatell i la mistela records de la cultura del riu-rau, tan vinculada a La Marina.
Per acabar citarem alguns dels cognoms de benissers il·lustres en els camps de les lletres i el dret valencià: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martínez Colomer, germans Cabrera, Capó.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-infobenissa.com
-Castillos y fortalezas de la CV
-Costamediterranea.com
-Gremi de campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Moros i Cristians
-Oficina de turisme de Benissa
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONÒVER (Les Valls del Vinalopó)','
El Cerro de Los Molinos és l\'assentament més antic de població que s\'hi coneix; dels romans, a més a més d\'una teoria sobre el topònim del poble que diu que prové del llatí Mons Novar “mont nou” hi ha les restes d\'una necròpoli; l\'altra teoria sobre el topònim, aquesta sembla que més apropiada diu que ve de l\'arab manowar , “florit”, precissament àrab és l\'origen de l\'actual població; mitjançant el tractat d\'Almizra roman inclosa en la zona de conquesta castellana ; davant la sublevació sarraïna que tingué lloc el 1261, Alfons X de Castella , es va veure obligat a sol·licitar l\'ajuda de son sogre Jaume I el Conqueridor , el qual va recuperar el lloc per al monarca castellà; durant el regnat de Jaume II hi va tenir lloc un arbitri que rectificava les fronteres i que va acabar amb la inclusió de Monòver en terres valencianes; l\'any 1328 Alfons III donà la vila a Gonçal Garcia , que era son conseller i persona de confiança; la seua família detentà el senyoriu fins que fou venuda a Pere Maça de Liçana el 1 471; Fadric de Portugal i Margarida de Borja , princesa de Mélito i duquessa de Pastrana són els propietaris a finals del XVI; en 1609, a causa de l\'expulsió morisca, perd la totalitat de la població que ascendia a 45 famílies morisques que depenien de la vall d\'Elda, per la qual cosa en 1611 Ana de Portugal , vigent senyora del lloc, donà carta pobla a diferents pobladors provinents de llocs propers; posteriorment el senyoriu passarà al ducat d\'Híjar , que havia aglutinat el de Pastrana , durant la guerra de Successió estigué al costat del d\' Anjou qual cosa li va ser recompensada, en 1705, amb el títol de Villa Muy Noble Fiel y Leal ¸ el creixement del XVIII fou espectacular demogràficament i econòmica com ho demostra els més de 200 telers que comptabilitza Madoz en 1790; el XIX el ferrocarril i els vins, que s\'exportaven a EUA, França, Alemanya, Rúsia , Dinamarca, Suècia i Noruega van ser la base del desenvolupament local; en 1901 obté el títol de ciutat; l\'epidèmia de fil·loxera de 1904 obligà la burgesia a diversificar els seus guanys i així va nàixer una indústria que abans de 1920 ja comptava amb fàbriques de sabó, farina, calcer i marbre; la segona meitat fou la de la consolidació industrial sobre tot en el sector sabater.
La denominació oficial manté la doble toponímia Monòver / Monóvar ; la població, 12.624 monovers o monoverins empadronats en 2004, es distribueix en diferents nuclis com ara Monòver, Cases del Senyor, Xinorlet , Fondo i La Romaneta. L\'ajuntament que va sortir de les urnes en 2003 donà la batlia al PP, amb 8 regidors, el PSPV n\'obtingué 6 i GIMV , 3.
El calcer i la marroquineria, amb una important indústria de transformació de productes agraris (vins amb D.O. Alacant, sense oblidar l\'exclusiu Fondellol, i fruits secs) constitueixen la base d\'una rica economia. En les pedreres de la Cavarassa s\'extrau el marbre roig “Alacant”, i en el pla artesanal citarem el treball del vimet, joguines, cistelles i mobles de jardí; l\'única escola de l\'estat de boixets i un dels pocs artesans que encara fabriquen barrils en la península.
El seu extens terme, 152 km 2 , escampat per les serres del Reclot, Les Llometes, La Pedrera, La Solana, la Safra i L\'Ombria compta amb algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades amb cavall.
La ciutat s\'assenta al vessant d\'una muntanya i els seus carrers conserven memòria de la seua història, especialment en la gran quantitat d\'edificis del XVIII. Dignes d\'esment són:
- Ermita de santa Bàrbara. Monument HistòricoArtístic des de 1983. Aixecada en 1799 sobre una més antiga.
- Convent de Caputxins. Acabat de construir l\'11 d\'octubre de 1756 en estil barroc. Fou exclaustrat en 1835 i cedit a l\'ajuntament en 1841 per decret d\' Espartero .
- Església de sant Joan Baptista. Barroca, de 1751. Conserva, entre altres obres d\'art, un important orgue del XVIII. Actualment es troba en restauració.
- Torre del Rellotge. Construïda en 1748 pel mestre alacantí Tomàs Terol , allotja el rellotge de la ciutat i les seues campanes. Abasta 18 metres d´alçada , és de planta quadrada i consta de quatre cossos.
- Castell de Monòver. Conserva escasses deixalles i està en estat d\'abandó.
- Mare de Déu del Remei de Cases del Senyor.
- Casa Museu Azorín. Fou residència de la família Martínez Ruiz des de 1876. Actualment és propietat d\'una entitat bancària i allotja diversos estris i la biblioteca de l\'escriptor.
- Museu d\'Arts i Oficis Monovers. Museu etnològic de propietat particular.
- Teatre Principal Construït en 1857. Després de diverses vicissituts fou adquirit per l\'Ajuntament en 1988 i rehabilitat per a tornar a ser inaugurat amb el seu destí inicial en 2002.
- Diverses cases amb interès arquitectònic com ara la Casa Consistorial (s XIX); la Societat Cultural Casino de Monòver (1880); Casa de Las Bolas i Casa dels Tortosa (ambdues del XX) o la Llar del Pensionista, restaurada per a aquest ús.
Aquests són els plats més típics: gaspatxo, fasegures , arròs amb conill, caragols, alls, gatxamiga i olleta de Sant Antoni.
Per a qui desitje anar més enllà de José Martínez Ruiz, que és sens dubte el fill més conegut de Monòver, en el coneixement de les gents monoverines paga la pena visitar la curiosa i acurada plana web “Autors i personatges de Monòver”
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Monòver
Autors i personatges de Monòver
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Monovar.org
Plana personal de Paco González
Teatre Principal
Vexilla Hispanica ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: EL CANTANT FELIU VENTURA, ARA','En setembre de l’any passat, el cantant de Xàtiva Feliu Ventura va publicar un altre disc, Barricades de paper, al cap de tres anys del disc anterior (Estels de tela). La seua música es singularitza per dos característiques unides, que es mantenen en el disc nou. Les cançons del xativí són més que res líriques i intimistes, melodioses i d’arrels mediterrànies i, per tant, allunyades de l’agressivitat i les estridències.
Com és natural, eixa mar melodiosa té la finalitat de parlar i expressar els sentiments del cantant. Però els seus sentiments no són només d’ell. I ací hi ha la segona novetat de Feliu Ventura. Els sentiments que escampa són el resultat d’un compromís social, un compromís que té com a focus la nostra recuperació com a poble. Per tant, és comprensible que la llibertat siga, d’una manera persistent, el tema de la immensa majoria de les cançons del xativí (en el darrer disc, huit cançons d’un total d’onze). I, les poques voltes que hi ha un altre tema, sol ser l’impuls a l’acció (ara Barricades de paper i Que no s’apague la llum). Podríem dir que la música de Feliu Ventura és la síntesi de la suavitat íntima de la mar i la calor apassionada de la terra. De fet, les paraules mar (símbol de l’origen de les persones) i terra (representació de l’àmbit social concret en què vivim) apareixen repetidament en les seues lletres.
Per a fer-se una idea més completa de la música del nostre cantant, cal dir que la llibertat que canta no és més o menys retòrica o buida. Contràriament, la presenta d’una manera ben amorosa. De fet, la primera impressió que u té quan sent un disc de Feliu Ventura és que es troba davant d’un cantant de l’amor íntim, i no s’adona fins més tard que eixe amor íntim té com a font i com a fonament la identificació amb un poble que està marginat en la seua pròpia societat.
La fusió que fa el nostre cantant entre amor i patriotisme explica que, encara que els dos pilars de què deu haver partit són Ovidi Montllor i Raimon, no és cap epígon. En efecte, Feliu té l’humanisme càlid d’Ovidi, i compartix amb Raimon una música original, tan arrelada com allunyada dels models angloamericans. Però el resultat final és molt diferent dels precedents. I justament per això Feliu Ventura recupera la Cançó: perquè no es limita a reproduir, sinó que, a partir de la seua personalitat, crea vida nova. En definitiva, el xativí ha fet el que han de fer les persones i els moviments socials assentats i ben encaminats: aprendre dels antecessors, però finalment actuar i crear a partir de les característiques que tenim ara i de les condicions en què vivim.
Maduració i obertura
Les característiques anteriors (que ja apareixen en el disc del 2000) donen ara resultats importants, com ara les cançons Que no s’apague la llum o Com la pell de la bresquilla. Però el disc nou presenta un Feliu Ventura més madur i més obert, amb incursions cap a altres estils. Així, el treball comença amb un tema redó, que hauria de ser un èxit sostingut: No sé què sent. Tant pel ritme com pels arranjaments (amb guitarres i acordió), m’ha recordat una cançó mítica que un veí nostre del nord va compondre fa més d’una vintena d’anys: Siam los comandos de la nuèit, del cantant occità Martí. Realment, diria que eixa cançó mostra que el nostre cantant pot recuperar, al cap de vint anys, el camí doblement fructífer de Raimon i Ovidi Montllor (com a creació musical i com a incidència social).
A més, la cançó dita no és l’única extraordinària. També destaca l’esclat de vida que hi ha en Dessota dels àlbers, de ritme viu i amb un solo de guitarra de connotacions andaluses. O aquella espècie de rap en què Feliu Ventura recita un poema de 1938 de Miquel Duran de València, Llibertat. O Barricades de paper. O aquella creació sorprenent (de regust molt popular) que és Com el rent, a cavall entre Al Tall, Nàpols i el violí ràpid dels pobles eslaus.
Immobilisme social
En la ressenya del disc anterior, comentava que una de les adversitats que han de patir els cantants valencians és el silenci cabut dels mitjans de comunicació. I en això no he vist cap canvi positiu. Sí que n’hi ha hagut algun en el nacionalisme valencià. Però massa pocs. Així, un dia d’abril vaig mirar la pàgina web www.feliuventura.com i trobí quatre o cinc actuacions a Catalunya, i només una en el País Valencià, la qual no és cap acte local (es tracta de l’actuació del dia 24 d’abril, amb Lluís Llach, Obrint Pas i algun altre grup).
I bé, un cantant valencià (o un grup) no pot madurar adequadament si no hi ha un contacte regular amb el públic valencià. Les actuacions de Catalunya són, certament, una ajuda ben important. Però eixa contribució no pot substituir la necessitat dita. Recordem que tant Raimon com Ovidi Montllor estaven ben units a les bases del valencianisme, i eixa unió tenia dos efectes complementaris: alhora que materialitzava i augmentava la identificació del cantant amb el seu entorn social, feia que les cançons noves estigueren més compenetrades amb la realitat social valenciana. En la persona, l’enlairament cap a la universalitat és inseparable de l’arrelament social. En canvi, la marginalitat només té efectes positius en un cas: quan no l’acceptem i, d’una manera col·lectiva i coordinada, lluitem en contra.
Esperem que, entre els uns i els altres, contribuirem a accelerar les actuacions musicals en el País Valencià. Si això passa, repercutirà favorablement en les composicions de Feliu Ventura, que podria compondre més cançons de l’estil de Com el rent (que és l’única que focalitza un tema social relativament concret). Diguem finalment que el nostre cantant intenta ara promocionar el seu darrer disc pel nostre país. En concret, en el mes de maig farà dos presentacions, l’una en la ciutat de València i l’altra a Xàtiva. A veure si això és només el principi de la realitat natural: que els cantants valencians actuen regularment en la societat valenciana, i que les seues cançons sonen en els mitjans de comunicació.
Abelard Saragossà ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"AL COR, LA QUIMERETA\" d\'Encarna Sant-Celoni i Verger','Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta, València, Tabarca, 2003, 150 pàgines, amb una guia de lectura i tres glossaris molt bons (lèxic, locucions no verbals i locucions verbals).
Aprofitant les vacances de Pasqua, he llegit una novel·la que he trobat extraordinària per tres raons: perquè recupera una part de la història valenciana, perquè dignifica la vida de les dones i, en tercer lloc, perquè conté una llengua realment admirable. Vegem-ho a poc a poc. Encara que no és el vessant més important, començarem pel costat històric. Trobe molt recomanable el darrer llibre d’Encarna Sant-Celoni perquè mostra als lectors aspectes d’una manera de viure que ha tendit a desaparéixer molt de pressa: la dels pobles agrícoles valencians entre 1940 i 1960. L’escriptora focalitza un poble valencià, però, com que el seu treball no es queda en la superfície anecdòtica, sinó que, contràriament, tonya i cava cap a l’ànima humana, el resultat deu ser aplicable a la immensa majoria dels pobles valencians.
Els qui vàrem nàixer en aquelles dècades, gaudim (i a voltes patim) revivint el món de la infantesa. Complementàriament, els valencians que s’han criat en ambients urbans (que ja són els que predominen molt des de Vinaròs fins a Oriola) aprendran característiques socials i humanes d’una part tan important dels nostres predecessors com és aquella que vivia a l’entorn dels fruits de la terra. Ben mirat, és possible que, des del punt de vista descrit, l’obra també interesse als antropòlegs i als estudiants universitaris d’eixa disciplina.
Ara bé, l’aspecte psicològic predomina sobre el social. De fet, la novel·la és la història d’una dona que té una malaltia terminal i, mentres s’acosta a la mort, va recordant la seua vida. Els lectors trobaran una dona que, com la majoria de les valencianes nascudes en els anys vint, va treballar molt durant tota la seua vida (i des de la mateixa adolescència). Una dona plena de vida i d’alegria que captiva els lectors. Però la novel·lista també mostra la part difícil de la vida de la dona, com ara les relacions amb la família paterna i, sobretot, amb l’home. I no és que Gertrudis (que així es diu la protagonista) no estimara el seu marit (i viceversa): és el fet que, en una societat dirigida i controlada pels hòmens, és inevitable que eixe domini tinga efectes negatius sobre la vida concreta de cada dona.
La veritat és que és ací on he trobat la part més impactant de l’obra: en el fet que Encarna Sant-Celoni mostra el domini de l’home sense odi ni ràbia, que és la manera més eficaç de canviar una situació social injusta. En efecte, els aspectes negatius d’una persona (i d’una societat) només es poden canviar des de dins. I, encara, estimant-la. Només així som capaços d’actuar de la manera més positiva i eficaç: mostrar un defecte d’una persona (o d’una societat) d’una manera tal, que els dominants accepten que uns canvis determinats en el seu comportament no són únicament necessaris pel bé d’uns altres, sinó també beneficiosos per als mateixos dominants. Al capdavall, la vida sempre és més satisfactòria quan les relacions humanes s’assenten en la coordinació. Per una altra banda, la mateixa actitud trobem en la llengua: la jove universitària no intenta mai adoctrinar sa mare, la qual, davant d’una filla tan conseqüent amb les seues idees com respectuosa amb ella, acabarà augmentant l’adhesió a l’ús social del valencià.
Deixeu-me opinar que, en eixa actuació de la nostra novel·lista, hi ha tota una lliçó per al valencianisme revolucionari dels 60 i els 70: bàsicament, preteníem \"transformar\" la societat valenciana des de fora i tenint-li més mania que afecte. Per fortuna, una part de la joventut valencianista ja té un comportament diferent, i seria formidable que hi haguera interacció entre eixa joventut i els valencianistes antics que han madurat adequadament. Ben mirat, eixa és una altra raó que porta, els uns i els altres, al mateix resultat: a la conveniència de llegir Al cor, la quimereta. La veritat és que, si els valencians ja fórem un poble normal, eixa novel·la també seria un èxit de lectura entre les dones que ara tenen 60 anys o més, no debades les reflexions de Gertrudis els ajudarien en no pocs casos a interpretar més bé la seua vida.
Els punts de vista psicològic i social són els que adoptaran els lectors que llegiran la darrera novel·la d’Encarna Sant-Celoni. Però qui subscriu (que és lingüista) no pot deixar de constatar que hi ha un vessant tan important com els dos anteriors: la llengua en què està escrit el llibre. En el preàmbul, l’autora justifica per què ha redactat la novel·la (que té la forma de monòleg de la protagonista) mirant de respectar la llengua col·loquial a fi que hi haja versemblança. En el resultat, però, no hi ha res a lamentar, sinó tot al contrari, i això en tot: en el lèxic, en la fraseologia i fins i tot en la sintaxi (en la qual he trobat construccions ben positives que desconeixia). Eixe llibre és una verificació empírica de l’afirmació que fem una part dels lingüistes: el valor enorme que té el valencià col·loquial. La novel·la Al cor, la quimereta és una mostra palpable del fet que el coneixement del valencià tradicional permet arribar a una llengua culta tan genuïna i popular com diferenciada de la llengua dominant.
He de notar que, llegint-la, he trobat moltes paraules i expressions que no havia vist mai en la llengua escrita i que són ben naturals del parlar de Silla (com ara raonar a bonament, o escardussó). En eixes coincidències entre la Safor i l’Horta, hi ha una mostra més de l’afirmació que, en contra del que fan creure els qui només es fixen en anècdotes, els parlars valencians són profundament unitaris entre ells, i això de punta a punta del país: per cada diferència, hi han cent coincidències.
Certament, en la mesura que l’autora no partia de propostes concretes, podem opinar que en tal o tal altre detall seria preferible la forma culta (com ara l’imperfet feia, contra fea), i també al revés (que en açò o en allò potser hauria sigut més adequada la forma viva, com ara mentres, en compte de mentre). Però les obres les hem de valorar mirant el conjunt. I el conjunt diu que tots els professionals de la llengua (escriptors i correctors, lingüistes i docents) haurien de conéixer la llengua de Al cor, la quimereta. Realment, si els valencians unim un amor profund per nosaltres mateixos i una actuació intel·ligent, és segur que anirem construint una societat cada dia més plena, més justa i més viva. Tant en el contingut com en la forma, Encarna Sant-Celoni ho ha aconseguit en la novel·la que hem comentat. I els altres valencianistes també podem reeixir si volem, no debades tota persona i tot poble pot anar superant dificultats i adversitats si és constant i reflexiona per a conservar encerts i rectificar errors.
En suma, em pense que ens trobem davant d’un treball ben fet i, per tant, els crítics literaris i els docents tenim l’obligació de contribuir a fer que el llibre arribe al públic general. Ben mirat, diria que el valencianisme té en això un dels reptes importants: aconseguir que els nostres productes culturals bons, en compte de malviure i morir en la ignorància i l’oblit, arriben a la societat valenciana, en la qual han de fructificar.
Abelard Saragossà ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENISSANÓ (CAMP DE TÚRIA)','
La població és una de les que creixen en època àrab al voltant d’un castellet àrab aixecat sobre l’alqueria de Benixanut. En el Llibre de Repartiment se cita una donació en 1239 a un tal Martinus Petri de Benasto; en 1249 l’alqueria de Benizano és donada a Pere Íñiguez de Diacastello, procurador de l\'infant en Sanxo; El 19 de febrer del 1277 el rei Pere III va donar a Joan de Pròxita la torres i llogaret de Benissanó; en 1291, Jaume I confirma a Pere Íñiguez de Diacastello el senyoriu amb dret als crèdits de tots el moradors i jurisdicció pròpia; el 1403 el rei Martí I va establir-hi alguns soldats sota règim feudal al seu castell i població. Durant els segles XIV i XV va dependre de Llíria, la qual cosa va fer que ambdues poblacions mantingueren litigis que, en 1408 -crema de Benissanó per part dels de Llíria--; 1520 -atac dels agermanats de Llíria-- i 1576, acabaren en conflictes armats. Després de passar per diversos senyors en 1477 és comprat per la família Vilarrasa de Cavanilles, entre els membres de la qual hi ha governadors i virreis de València; en desembre d’aqueix any el rei Joan de Navarra, concedeix a en Lluís de Cavanilles la jurisdicció del lloc. En aquest segle s’aixeca el castell, on estigué presoner el rei Francesc I de França, darrere la seua derrota a Pavia el 1525. En 1519 Carles I atorga el permís per construir-hi torres i muralles; en 1526 van sublevar-se els moriscs que hi havia que eren majoria en la població; en 1547 obté parròquia pròpia. L’expulsió dels moriscs causa una greu baixada demogràfica i econòmica que es va intentat pal·liar afincant cristians vells de les poblacions veïnes; en 1647 la pesta va causar nous estralls en el nombre d’habitants; en 1707, rere la desfeta d’Almansa, Felip V va crear el ducat de Llíria en què va romandre inclòs Benissanó;en 1811, les Corts de Cadis aboleixen els senyorius, entre ells el de Benissanó; en 1813 els francesos van evacuar la població. El segle XVIII és de creixement econòmic i demogràfic. A mitjan XIX l la propietat passa als Escrivà de Romaní, marquessos de Monistrol i comtes de Sàstago. En el XX, llevat de les emigracions cap a València i França de les primeres dècades, la població va en augment; en 1987 el castell és adquirit per Vidal Valle; en 1996, per compra de l’ajuntament, passa a ser propietat municipal.
S’hi empadronaren 1.886 persones, de gentilici benissaners, en 2003. Segons dades del cens de 2.001, un 88,29% dels habitants, saben parlar valencià. Aqueix mateix any les eleccions municipals donaren la batlia al PP amb 5 regidors, 3 n’obtingué el PSPV i 1 UV. La denominació oficial és la castellanitzada de Benisanó.
El terme municipal té 2,3 km2 i es troba voltat d’horta. Hi ha la font de la Salut, de molta anomenada per la seua eficàcia en la cura de la icterícia.
Parlarem tot seguit del patrimoni benissaner:
· El castell, del què ja hem parlat al llarg d’aquestes ratlles. Es un dels millor conservats del País Valencià.
· Les muralles. Formaven part d’un recinte circular anterior a la construcció del castell i també observen un bon estat de conservació
· Església dels sants Reis. L’original, d’estil gòtic, s’aixecà en la segona meitat del XV sobre la mesquita àrab. Fou derruïda en 1992 i en el seu lloc es va bastir l’actual que conserva diverses obres d’art.
El plat per antonomàsia és la paella, però també s’hi guisen altres arrossos com ara la paella de bacallà, l’arròs al forn, a banda, etc. Fora de l’arròs cal esmentar l’esgarrat, les carns i els embotits. Hi ha una bona representació de la rebosteria com ara els pastissets de ponsil o moniato, els rotllets d’aiguardent, els congrets o la coca en llanda, entre d’altres.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Benissanó
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: La navalla d\'Occam o la misèria del govern del PP','
LA NAVALLA D\'OCCAM o la misèria del govern del PP
El ministre Acebes va qualificar de \"miserables\" a un bon grapat de persones. Totes aquelles ments que no tenien clar si va estar ETA o Al Qaeda els qui van assassinar els nostres compatriotes, els nostres companys, els nostres amics, els nostres familiars, van estar mentats com a miserables.
Potser vaig ser un \"miserable\", potser vaig estar inculcat per això que considere \" dret a opinar i a deslliurar-me de la versió oficial\". Sí, vaig ser un miserable.
Potser vaig estar miserable per voler votar en llibertat. Potser vaig ser un miserable per voler estar informat a l\'hora de votar. Què és sinò la llibertat?: misèria. Vaig ser miserablement lliure Sr. Acebes?
Potser vaig ser miserable de creure que hom pot enganyar-me o fins i tot de pensar que el govern pot equivocar-se. Vaig ser, doncs, un miserable perquè el govern va equivocar-se.
El ministre Acebes i el seu amic Zaplana van dir miserables a qui van pensar que era Al Qaeda els assassins del nostres amics, dels nostres familiars, dels nostres companys.
Jo, que pensava en un principi que va estar ETA l\'autora dels fets - com quasi tota la gent, com el Lehendacari, - estava equivocat, però no era miserable. El ministre Acebes i Zaplana tampoc eren miserables. Potser incompetents, però no miserables.
Jo, que vaig començar a dubtar de qui havia sigut el responsable dels fets, de l\'assassinat dels meus familiars, dels meus companys, anava convertint-me en miserable. El ministre Acebes, Zaplana i Ana Palacios, començaven a ser honrats, totalment honrats i, també, totalment incompetents. Totalment honrats. El poble anava sumint-se en la misèria. El poble va ser un miserable.
Al dia següent, dia 12 M, vaig escoltar la ràdio: varis programes; un d\'ells dubtava, amb dades, del que havien dit els incompetents, però honrats, Acebes, Zaplana i Ana Palacios. L\'altre no aportava dades, simplement vituperava com un porc contra els miserables que no acceptaven la noticia que els honrats però incompetents ens deien.
La policia semblava que seguia un rastre; la SER aportava dades que no assegurava però que decantava la misèria més absoluta de la honradesa. Tots ens convertíem en uns miserables però competents. Molt competents.
Rajoy, ens parlava de moralitat, de considerar que no podia deixar d\'acusar \"moralmente\" a ETA dels atemptats de l\'11 M: \" moralmente creo que es ETA la culpable\". M\'ho explica Sr. Rajoy? Potser significava que la acusació a Al Qaeda era immoral? Potser significava que Al Qaeda no era moralment dolenta? Potser significava que la moralitat és una i bona si coincident amb la seua? Ja sabíem que totes menys la seua moralitat eren miserables, deshonrades, dolentes... competents. Desprès vam ser causants d\'atacar greument contra la democràcia: vam demanar informació competent: immoral i miserable però competent.
ETA va estar miserable per no haver fet ella l\'atemptat. Al Qaedad immoral per no haver-li deixat a ETA el poder-la fer. Miserables els terroristes? Sense dubte. ETA va dir que ella no va estar: mentidera i miserable; si haguera dit que sí ho havia fet, haguera deixat de ser miserable? Al Qaeda va dir que no era ETA. No era miserable?. La veritat és que Al Qaeda va estar menys insultada que jo, un competent miserable.
Rajoy , dos mesos després, el dia 12 de maig , va dir que solament els terroristes eren culpables dels seus atemptats. Me n\'alegre. En la campanya aquells que eren, simpatitzaven, pactaven o parlaven amb els de ERC eren culpables, eren assassins. Clar... eren terroristes veritat senyor Rajoy?, veritat Sr. Aznar?, veritat ministra de \" cuyo nombre no quiero acordarme\"?.
No ens mereixíem un govern que, si honrat, era totalment incompetent ; si competent era miserable, feixista, mentider i ...
Tot era més fàcil si es pensava que Aznar, Rajoy, Zaplana, Acebes, Ana Palacios, etc, ens van insultar, mentir, colpejar políticament, moralment i civilment.
Com deia Occam, la teoria més fàcil és la més correcta: en lloc de ser tots miserables... no ho seran solament vostès? Tot quadra... i millor.
I desprès de tot... els miserables tenien raó.. els incompetents se\'n van anar al carrer. EL POBLE VA TENIR DOBLEMENT RAÓ.
És més fàcil dir-li miserable a qui insulta a tothom que dir-li-ho a aquell que pensa tenir dret a opinar- i més si encerta en la seua \" especulació fonamentada\". És més fàcil dir-li incompetent a qui no sap on dirigir la seua mirada fins i tot tenint totes les dades que dir-li-ho a qui, amb menys dades, sap mirar al lloc correcte. És millor dir que el miserable menteix i que qui menteix no encerta la veritat, que no dir-li miserable a qui pensa i diu allò que desprès resulta ser vertader.
Sí, Occam tenia raó: el govern del PP va estar miserable, incompetent, dolent i ... Així doncs, va ser moralment acceptable tirar-los fora. Va ser millor adquirir uns representants que no tornen a insultar-nos. És millor, molt millor! .
Gràcies Occam!.
ARA JA SOLAMENT ESPERE, COM A CIUTADÀ, UNA DISCULPA D\'AQUELLS QUE M\'HAN INSULTAT.
Francesc Martínez Tolosa ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENISSODA (VALL D\'ALBAIDA)','
Aquesta antiga alqueria musulmana, també coneguda com Benissó, va ser donada en 1271 per Jaume I als Roiç de Corella. Després de la conquesta va mantenir la seua població morisca per la qual cosa l’expulsió de 1609 va delmar de manera important la seua demografia. Va formar part del marquesat d’Albaida.
A les eleccions de 2.003 el PSOE va obtindre 5 regidors i el PP 2. Té 316 habitants, benissodans, i l’any 2.001 un 95,70% dels habitants sabíen parlar valencià.
La seua economia es basa en l’agricultura de secà. També s’intenta explotar el turisme rural.
Al seu terme, de 4,2 km2, hi ha la font del Patge atractiu paratge des del qual parteix un sender per ascendir a la Covalta.
Patrimoni:
- Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XVII amb campanar afegit el XIX.
- Museu Agrícola. Compta amb una mostra dels atifells necessaris per a les tasques del camp.
- Conjunt arquitectònic de la plaça de Les Moreres, amb al·legories al poble, que compta amb dos rellotges de sol.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-IES José Segrelles - Albaida
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENISSUERA (VALL D\'ALBAIDA)','
Lloc d’origen musulmà. En el segle XV era propietat de la família Bellvís i el senyoriu depenia de Bèlgida. Posteriorment pertangué als comtes de Casal. Com tants llocs valencians l’expulsió dels moriscs, en 1609, va afectar greument la seua demografia, la qual es va recuperar en el XVIII per a tornar a baixar el segle passat a causa de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí.
El topònim oficial encara és castellanitzat: Benisuera. La batlia la detenta el PP que té 4 regidors per 1 del PSPV. Hi ha -dades de 2003-- 193 habitants, de gentilici benissuerans. Un 96,19% sap parlar valencià segons cens de 2.001.
Del seu patrimoni cal esmentar:
· Església de sant Josep. Segle XVII.
· Palau dels comtes de San Germán. Casalot senyorial integrat en la població; de propietat particular actualment es troba deshabitat i necessita una urgent rehabilitació.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: INCREÏBLE PERÒ CERT... (PAÍS VALENCIANO)','El PP té ganes de tornar a reavivar la Batalla de València de cara el 2007 perquè té por de perdre l\'únic bastió perifèric important que li queda, i està tornant a enarbolar la bandera del secessionisme i del regionalisme més recalcitrant.
En les Corts Valencianes, governades pels populars mai havia passat açò, i a les espanyoles tampoc. I ara, per art de màgia, se\'n van a fer la mà, 25 anys de democràcia, \"censurant\" un nom que té la Comunitat Autònoma Valenciana, un més; d\'entre tots els què pot tindre.
Ara, clar està, és qüestió de temps (mínim) que a les Corts Valencianes, seguint l\'exemple i model del Congrés, el terme País Valencià (País Valenciano) estarà censurat també.
És totalment incongruent i incoherent, que al Congrés dels Diputats se censure \"País Valenciano\", i no es faça el mateix amb País Vasco, Euskadi, o Principado de Cataluña. Al cap i a la fi, el seu nom \"oficial\" i \"estatuari\" (mira que als populars els agrada defensar els estatuts i les constitucions com si foren paraula de Déu eh? Fins i tot quan ens ataquen els radicals islàmics, la pancarta de la manifestació deia \"Por la Constitución\"... sí sí, la constitució ens salvarà camarades...) no és altre que \"Comunidad Autónoma Vasca\", o a Cataluña, el nom de Principado no és \"l\'oficial\".
En fi, esperem que el PSPV no es convertisca definitivament en el PSOE-CV (a l\'estil del PP-CV) i parle; ja que el seu \"company\" manxec, ho ha fet amb la línia ppera. Pel que fa a Isaura Navarro, li done tot el meu suport i li pose un 10.
PS: Isaura, l\'avaluació és contínua, esperem que no et baixe la nota al llarg del curs.
PS2: Atenció, a partir d\'ara, a nivell legal i formal, no podrem utilitzar Espanya (España) o Estat Espanyol (Estado Español). El nom oficial i constitucional és Regne d\'Espanya (Reino de España). Ens haurem d\'anar acostumant, dic jo; no? ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BENLLOCH (PLANA ALTA)','
S’han trobat sepultures i una estela iberes en Els Fondos. El lloc té l’origen en les alqueries islàmiques de Benifaixó i Tahalfazar, pertanyents al castell de Miravet. Jaume I va donar a poblar el terme al bisbe de Tortosa, Ponç de Torrellas, el qual donà carta pobla el 5 de març de 1250. El poble va romandre inclòs en el senyoriu de Cabanes. En 1266 li foren assignades les seues rendes al capítol de la catedral de Tortosa.
El gentilici dels seus 883 habitants és, segons Sanchis Guarner -‘’Els pobles valencians parlen els uns dels altres’’—benlloquins, però l’ajuntament fa servir belloquins. La batlia correspon al PSPV que compta amb 4 regidors; 3 en té el PP. ( Dades de 2003). Un 88,86% dels habitants parla valencià, segons cens de 2.001.
L’economia està dedicada a la ramaderia i l’agricultura. Quant a la indústria hi ha la fàbrica de torrons artesanals \"Agut de Benlloch\" i alguna més de pinsos i reixes. Hi ha el controvertit projecte d’hi instal·lar l’aeroport de Castelló.
L’accidentada orografia del terme, de 43,6 km2, el fa ric en paratges com ara la font dels Tres Canons, la pineda de Donvalls o la font de Subarra. També s’hi poden veure oliveres mil·lenàries; pous, com el Nou, recentment restaurat o el de Planxadell, sénies, llavadors i aljubs monumentals. Hi ha la Via Augusta, coneguda aquí com el Camí dels Romans que propicia el senderisme, a l’igual que el sender PR, que al llarg de 19 km discorre pel Pla de Benlloch.
El poble conserva encara el traçat antic, amb carrerons torts i estrets atzucacs. Del seu patrimoni parlem tot seguit:
· Església parroquial de l’Assumpció. De 1650, amb elements gòtics i renaixentistes. Hi ha la campana Sargantana, de 1663, una de les més antigues del País.
· Ermitori de la Mare de Déu de l’Adjutori, o dels sants Màrtirs. 1445-1742. GoticoBarroc.
· Ermita de la Mare de Déu de Loreto. 1698, recentment restaurada.
· Calvari del Cuartico. Neogòtic de 1910.
· Bona mostra d’arquitectura típica: masos, especialment els de Botiguer i Planxadell; sénies, llavadors i aljubs monumentals.
La gastronomia és bàsicament dolça, així s’hi poden degustar: la coca roja, pastissos de moniato i carabassa, coca amb figues, rotllets de piló, coca de mel i els torrons artesanals fabricats al poble. Bons embotits i un excel·lent oli d’oliva. Totes aquestes especialitats i moltes més podrem gaudir-les en la Mostra Belloquina de Productes de la Terra, que es celebra a principis d’abril.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Benlloch
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: L\'MDT es solidaritza amb el poble basc','El Moviment de Defensa de la Terra es solidaritza amb el poble basc
Davant l\'anul.lació i, per tant, il.legalització de la candidatura basca HERRITARREN ZERRENDAK, avalada per 49.000 signatures i constituïda per persones en plenitud dels seus drets polítics, l\'MDT vol fer arribar al poble català les consideracions següents:
-Enmig de la borratxera orgiàstica borbònica, el Regne d\'Espanya i els seus poders unificats i interdependents (legislatiu, executiu i judicial) han tornat a donar mostres del seu tarannà imperialista i antidemocràtic.
-La il.legalització de la llista d\'HZ no és sinó un pas més que ha estat precedit en els darrers dies per la nul.la defensa de les llengües que, com el català, euskera i gallec, no tenen reconeixement oficial a Europa o per la prohibició d\'emprar el terme País Valencià al Parlament espanyol.
-Independentment de si governa el PSOE com el PP, i comptant-hi sovint amb el silenci còmplice de bona part de l\'anomenada esquerra, els imperialistes espanyols s\'han dotat d\'una legislació especial per dificultar la possibilitat que formacions d\'esquerres de les nacions sotmeses poguérem presentar-nos a les eleccions. Així, ja no és suficient estar legalitzat, sinó que, a més a més, has de ser avalat per més de 15.000 signatures o per més de 50 càrrecs públics.
Nogensmenys, per als i les bascos/es no ha sigut suficient triplicar el nombre de signatures necessaris, ja que de cara als poders del Regne d\'Espanya resten estigmatitzas pel simple fet d\'utilitzar la definició d\'esquerra abertzale i són exclosos de la contesa electoral per un judici d\'intencions que els tribunals espanyols ni tan sols intenten dissimular, amb la qual cosa demostren una absoluta incapacitat per a actuar amb la imparcialitat que se\'ls hauria de suposar.
-Denunciem que, més enllà de qui ocupa en cada moment l\'executiu espanyol, l\'anomenada Llei de Partits Polítics i la seua aplicació responen als objectius de l\'Estat i demanem al conjunt de les forces polítiques dels Països Catalans que es replantegen les estratègies de suport a partits polítics que de seguida demostren que el seu objectiu fonamental no és cap altre que el manteniment de l\'Estat Espanyol com a presó de pobles.
-Encoratgem les dones i els homes dels Països Catalans a treballar per enfortir les Candidatures d\'Unitat Popular (CUP) i eixamplar-les fins al darrer racó del nostre país. Només l\'autoorganització política del nostre poble serà garantia que no ens aturen en el nostre procés d\'autodeterminació.
-Finalment, volem expressar la nostra solidaritat amb l\'Esquerra Independentista Basca, i fem una crida a les forces polítiques catalanes, a la classe treballadora i al conjunt de la societat perquè responguen convenientment a les successives provocacions antidemocràtiques, resposta no pot ser cap altra que treballar constantment per la solidaritat internacionalista, la independència i el socialisme.
Països Catalans, 22 de maig de 2004','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL LADRÓN DE TUMBAS\" d\'Antonio Cabanas','
|
|
Autor: Antonio Cabanas
Editorial: Ediciones B
SINOPSI:
\"Esta és la història de Shepsenuré, el lladre de tombes, fill i nét de lladres, i del seu fill Nemenhat, digne descendent de tan principal estirp, els quals van arrossegar la seua atzarosa vida pels camins d\'un Egipte molt diferent del que estem acostumats a conèixer, en els quals la misèria i l\'instint de supervivència els van eespentar a perpetrar el pitjor crim que un home podia cometre en aquella terra, saquejar tombes\". Amb estes paraules Antonio Cabanas presenta als protagonistes de El ladrón de tumbas, una novel·la que transcorre en terres egípcies durant el regnat de Ramsés III, l\'últim dels grans faraons.
|
COMENTARI
Fa poc què vaig regressar d\'Egipte i encara què em va encantar l\'Egipte faraònic, em va agradar molt més l\'Egipte actual. Sempre què veiem pel.lícules d\'este país, ens omplin les pantalles amb piràmides, temples, Déus i Faraons. Poc ens diuen, però, de com vivien realment la resta de la gent. En este llibre, no només ens assabentem de com eren els lladres de tombes i el perquè ho feien, sinó què al llegir-lo et dóna la sensació d\'estar en eixe moment, en este país i en eixe temps.
Descobrirem com vivien les distintes classes socials, les diferències entre els distints sexes, històries d\'amors i alguna que altra batalla de poder...Com era realment l\'Egipte d\'antany contat per la mà d\'un gran viatger, que arran dels seus múltiples viatges, va escodrinyant i investigant tot el que amb la seua subtil ploma i mestratge ens transmet en este llibre.
Llegiu-lo i viatjareu milers d\'anys en la història sense moure\'s de la butaca.
Santa Gimeno ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BÉTERA (CAMP DE TÚRIA)','
La primera notícia de pobladors la dóna una espasa de bronze protoetrusca del segle VIII aC, dels romans s’han trobat unes restes de ceràmica en la cova de la Llovatera i en la séquia del Diable. L’origen de la població, del castell i de la muralla són musulmans, a l’igual que la torre Bufilla, que pot ser formàs part d’alguna alqueria desapareguda. Quan en Jaume I va retre la població els moros imposaren la condició que es respectàs la seua religió i els seus béns; des d’aqueix moment va romandre adscrita a l’orde de Calatrava que la va convertir en comanda amb l’afegiment d’altres poblacions; el 1329 Raimon de Rocafull Boïl vinculà la baronia de Bétera que posteriorment passaria als marquesos de Dos Aguas; el 1348 l’ocupen les forces unionistes; Pere el Cerimoniós, en 1364, manà destruir la muralla i el castell, que després van ser reconstruits; en 1426 la família Boïl compra a l’orde de Calatrava alguns dels drets; en 1437 aquesta mateixa família rep la donació a perpetuïtat tots els drets d\'imperi i jurisdicció criminal, adquirint llavors el domini útil, però deixant en mans de l\'orde el directe major; l’expulsió morisca hi deixà 33 famílies; el 6 d’agost de 1610 s’atorga carta pobla; durant la guerra de Successió fou atacada per los tropes borbòniques del comte de les Torres; en 1780 la demografia s’havia recuperat de l’expulsió dels moriscs i s’hi comptabilitzen ja 1.800 habitants; en la guerra de la Independència fou escenari de l\'atac de les tropes de Suchet a les ordres d\'O\'Donell; també en les carlistades fou testimoni d’enfrontaments; en 1878 se li concedí a Pasqual Dasí Puigmoltó, marqués de Dos Aguas, el títol de vescomte de Bétera.
Segons dades de 2003 la població actual és de 16499 habitants, de gentilici beterans, que es reparteixen als nuclis de població de Bétera, El Baró, La Malla, Les Mallaetes, La Masia Arnal, Providència i Mas Camarena. La batlia correspon al PP i els regidors es reparteixen així: 5 del PP, 5 d’UPIB, 3 del PSPV, 2 d’UV, 1 del Bloc i 1 de l’Entesa. Un 63,97% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
El sector econòmic més important és l’agricultura, fonamentalment el taronger, tot i que el secà, olivera, ametler i garrofera, també té la seua importància. La indústria està representada pel sector de la fusta, la transformació de productes metàl·lics i la relativa a la manufactura de la taronja.
Patrimonialment compta amb:
· El castell. Ha estat restaurat però sens respectar el seu aspecte i utilitzant materials que el desfiguren.
· Restes de la muralla.
· La torre Bofilla. En ruïna parcial, necessita algun tipus d’intervenció.
· Calvari
· Església de la Puríssima, del segle XVIII.
· El Carme
· La Mare de Déu dels Desemparats.
El 15 d’agost s’hi celebra la festa de les Alfabegues.
L\'arròs és la base de la cuina: la paella, arròs a banda, amb fesols i naps. En salses destaca el \"all i vaig oldre\". Ensalades i bullits acompanyen els torrats, gaspatxos, formatges, pernils i embotits. Quant a les llepolies: les orelletes, els confits, els bunyols i l’orxata de xufa. És típica la mona de Pasqua amb la llonganissa, particularment elaborada i curada per a les dates de Pasqua.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Bètera
-Bètera, un poble per a tots
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BETXÍ (PLANA BAIXA)','
Al terme de Betxí s’han trobat importants deixalles de l’Edat del Bronze als poblats de Conena i Els Castellets; dels ibers hi ha record als jaciments de Solaig i Sant Antoni; dels romans romanen vestigis a la Torrassa i la important obra hidràulica de la Bassa Seca. L’origen, malgrat tot, és musulmà, Jaume I després de la rendició de Borriana va aconseguir la capitulació de Betxí, juntament amb els castells d\'Onda, Nules, Uxó, Castro i Almenara. El primer senyor va ser el bisbe de Tortosa Arnau de Jardí, però els musulmans conservaren els seus drets i propietats. En 1396 es constitueix en baronia i el seu primer baró fou Sanç Rois de Liori; el 1492 Elisabet Rois de Liori marida amb Alfons de Cardona i la baronia queda des d’aleshores unida al senyoriu de Guadalest. El segle XVI, malgrat les revoltes dels agermanats (1519-1521) i dels moros de la serra d’Espadà (1525), Betxí viu una època d’esplendor econòmica i demogràfica propiciada per l\'augment dels conreus de secà i d’horta. El començament del XVII a causa de l’expulsió dels moriscs hi ha un despoblament gairebé absolut i, per tant, una forta crisi econòmica; en 1611 Antoni Cardona, en nom del seu germà Felip Cardona i Borja Ruiz de Liori i Sorell atorga carta pobla; a finals d’aquell segle el senyoriu passa als marquesos d’Ariza. El tret més important del XVIII per a l\'economia i el desenvolupament del municipi és la introducció de la indústria ceràmica al Rajolar. El XIX amb l’assentament d’indústries relacionades amb l’agricultura com ara almàsseres, molins, telers i espardenyers; les activitats mineres -- extracció de marbre negre i de cinabri al Solaig i Montserrat - s’hi produeix una \"revolució\" burgesa que provoca el creixement del casc urbà; a finals d’aqueix segle s’hi introdueix el cultiu dels cítrics que va transformar l’agricultura i l’economia betxinenca. A partir dels seixantes del segle passat no ha parat de créixer i de rebre immigrants d’altres punts de l’estat mercés a la taronja i la indústria ceràmica. Des del segle XIX ha pertangut a tres diòcesis: la de Terol, la de Tortosa, el 1957, i, des de 1960, a la de Sogorb-Castelló.
Les votades de 2003 donaren 7 regidors i la batlia al PP; el PSPV en tragué 4, 1 l’Entesa i 1 el Bloc. Aqueix mateix any s’hi empadronaren 5.467 persones, de gentilici betxinencs. Un 66,98% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
La seua parla es caracteritza per la confusió entre la \"b\" i la \"v\" que pronuncien igual i l’ensordiment del fonema /dz/ que hi sona, a l’igual que l’apitxat de l’Horta, txe.
El terme de Betxí té 21,1 km2 i està solcat per riu Anna o riu Sec, que naix a l’Alcúdia de Veo i mor a Borriana. Altres accidents geogràfics són els barrancs de Sant Antoni i el de Solaig; la muntanya del Solaig (325 m) i la muntanyeta de Sant Antoni. Cal menció el paratge de les Penyes Altes.
Com a edificis a considerar citem:
· Església de la Mare de Déu dels Àngels. Barroca construïda entre 1694 i 1704 sobre una de més antiga que, al seu torn s’aixecava sobre una mesquita.
· El Castell o el Palau. D’orígens romans, utilitzat també pels musulmans fou la residència dels comtes d’Ariza. El segle passat romangué gairebé destruït però l’ajuntament va adquirir-lo i l’ha restaurat per fer-lo servir com a sala d’exposicions.
· Museu Etnològic municipal. Atifells empleats en les tasques agrícoles i quotidianes.
· Fortalesa de Bassa Seca. D’època romana, fou utilitzada pels àrabs en el segle X. A hores d’ara no queden gaires restes d’ella.
· Calvari. 1755-1771.
· Ermita de Sant Antoni. Segle XVI.
Per menjar, olla de La Plana i rosegons.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Betxí
-Castillos y fortalezas de la CV
-Diabetxi.html
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BIAR (L\'ALCOIÀ)','
Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d’abelles; l’altra la deriva de l’àrab amb el significat de \"lloc de fonts\".
No està clara la data de la rendició de Mussa Almoravit al rei Jaume I, mentre uns historiadors la situen en 1245 altres la retarden a 1253, el que sí que queda clar és que des del primer moment Biar va romandre adscrit a al Corona d’Aragó pel tractat d’Almizra, de 1244. En principi es respectaren els drets dels musulmans i el rei es va limitar a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar imposts, però la sublevació d’aquests (1276-1280) comportà la seua expulsió. En 1280, Pere III, va atorgar document, que es considera com a carta pobla, en què confirmava les heretats repartides als cristians. Lloc fronterís, tingué molta importància en tots els conflictes entre Castella i Aragó i, per això, va rebre molts privilegis entre els quals destaca la promesa de Pere IV de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. En la guerra de Successió es va declarar partidària del borbó i hagué de resistir els atacs de l’arxiduc. Les epidèmies, especialment la de 1676 frenaren el seu creixement al segle XVII, però el XVIII suposà una època de recuperació en què jugaren paper important l’agricultura: blat, vinya, olivera i productes de l’horta; la terrisseria, tant de fang blanc com vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. En el segle passat l’activitat industrial s\'hi va centrar en el tèxtil i el calcer i l’agricultura s’hi va orientar més envers la comercialització dels productes. Durant la II República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles).
El gentilici dels seus 3.550 habitants és biaruts. La batlia correspon al PSPV que té 5 regidors, els mateixos que el PP; GM compta amb 1. (Dades de 2003). El 85,58% dels habitants saben parlar valencià, segons dades de 2.001.
La vila de Biar s`assenta sobre els estreps de la serra de Mariola.Gairebé la meitat del seu ampli terme, 97,9 km2, és sol forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urbà i l’exuberant paisatge del municipi depara grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m); el Reconco (1.206 m); el Cabeç Gros (1.061 m) i el Frare (1.042) entre d’altres. La pujada al santuari de nostra Senyora de Gràcia des del Plàtan; la visita a l’Aula de Natura, la Fontanella o la Penya Tallà són altres atractius de Biar.
Actualment l\'economia del lloc es eminentment industrial, sobre tot la fabricació de nines. Malgrat tot s’hi conserva l’elaboració d’artesania ceràmica, que ja hem esmentat parlant de la història, famosa pels seus envernissats.
Tot el poble és un monument medieval en sí mateix: restes emmurallades amb antigues torres de vigilància , arcs que servien d\'accés al recinte habitat, com ara el de sant Roc, amb arc de mig punt aragonés i l’ogival del carrer de Jesús; carrers empedrats on brollen arreu dolls d\'aigua fresca i dolça, però destacarem:
· El castell. Almohade, sel segle XII, amb les voltes més antigues de l’estat en aquest estil. Aixecat sobre una fortalesa romana, ha tingut tanta importància en la història que sempre ha rebut ajudes i actualitzacions dels diferents monarques i, per tant, el seu estat de conservació és perfecte.
· Església de l’Assumpció. Renaixentista, de 1519, amb una bella portada del plateresc llevantí i una impressionant capella xorigueresca.
· Santuari de la nostra Senyora de Gràcia. Segle XVIII, és un dels paratges més apreciats pels biaruts
· Aqüeducte ogival. Segle XVII.
· Pou de les Neus. Segle XVIII.
· Ermites gòtiques del Roser, Santa Llúcia i els Sants de Pedra. Construïdes, segons la tradició, per Jaume I en el temps que durà la conquesta.
· Ermites de Loreto i de sant Roc.
· La casa dels Payà Santonja, restaurada per albergar el Museu Municipal.
Del 10 al 13 de maig s’hi celebra una de les més vistoses festes de Moros i Cristians del País.
La gastronomia, típicament mediterrània, treballa els arrossos: en paella o caldòs; els gaspatxos, guisats amb llebre o conill i pebrella i l’olleta. Però és en els dolços on els biaruts ofereixen una ampla varietat: torrons, ametles ensucrades, rotllos d’aiguardent, trinsat de coca, madalenes, etc. També és molt apreciada la seua mel de romaní.
Paco González i Ramírez
Planes visitades: -ADAV
-Ajuntament de Biar
-Castillo de Biar
-Castillos y fortalezas de la CV
-Centro Cultural Islámico de València
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Turisme de Muntanya
-Universitat d’Alacant
COMENTARIS
Sóc una persona que no viu a Biar però que té tota la seua família i amics allí i he de dir que acostumada a viure entre setmana en un lloc on els edificis són enormes i els estrangers l\'han ocupat en la seua totalitat, quan vaig a Biar em sent molt relaxada i un sentiment de satisfacció ocupa el meu cos, doncs vas pels carrers i coneixes i saludes tothom. El poble és com una gran família.
Marina(27-5-04)
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PALMERA (La Safor)','
El seu origen és una alqueria islàmica que es trobava entre els castells de Bairén i el del Rebollet; va pertànyer als comtes d\'Anna, després comtes de Cervelló i posteriorment al ducat de Gandia fins el 1814; al llarg del segle XIX, després del declivi del conreu de la seda i la transformació agrícola produïda pel taronger, la població arribà a duplicar-se; a partir del 1930, nogensmenys, el creixement s\'aturà; ha estat des de temps antics lloc de reunió de les juntes d\'aigua de l\'horta de Gandia.
El gentilici del poble és palmerí. En 2003 el BLOC guanyà les eleccions amb 6 regidors; el PSPV en tragué 1. En 2004 s\'hi empadronaren 605 persones.
La població es dedica a l\'agricultura. Darrerament s\'està recuperant la fabricació d\'instruments musicals típics valencians.
Té un terme municipal de tan sols 0,9 km2.
L\'església de la Puríssima Concepció, neoclàssica, del XVIII amb campanar del XX.
Tocant a la gastronomia podem degustar les diferents modalitats d\'arròs, el bonítol al forn o a la calfó. Si pel contrari ens agrada més el dolç, podem trobar la corona de glòria elaborada amb crema d\'ametla, de nous i merenga.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BICORP, CANAL DE NAVARRÉS (Bicorb, Canal de Navarrés)','
Antiga alqueria musulmana que fou incorporada al Regne de València amb la conquesta de Jaume I. Aquest va donar les alqueries de Bicorp i Benedriz, de l’àrab Benidrix, (fill de Jonás), el 1259, a Sanxo Martínez d\'Oblites. El 1392 Martí Gutiérrez Doriz posseïa el lloc que posteriorment, prèvia facultat reial, fou vinculat per Lluís Castellar de Vilanova. Fou centre de la baronia de Bicorb i, des de 1574, rectoria de moriscs; en 1609 hi havia 180 famílies que es rebel·laren contra el decret d’expulsió; durant aquesta rebel·lió el poble va sofrir l’assalt, el saqueig i l’incendi del castell. El senyor de Bicorp, Lluís de Vilanova va participar en els combats del rei contra els agermanats a Xàtiva. La baronia tingué com successius senyors als Castellví, els Frigola i els Lòpes d’Aiala. L’11 d’agost de 1961 s’autoritza l’ajuntament a dotar-se d’escut heràldic.
La parla de Bicorb és, com la de la resta de la comarca, un dialecte de transició, però ja totalment castellà. Un 17,03% declararen al ens de 2.001 què sabien parlar valencià. El topònim oficial és Bicorp i els seus 663 habitants –cens de 2003—porten el gentilici de bicorinos. L’ajuntament està governat pel PP que en les eleccions de 2003 obtingué 5 regidors; el PSPV en tragué 2.
Els 13,6 km2 de terme municipal composts d’un massís muntanyós cobert de grans masses forestals de roures, alzines, pins, ginebres i savines on abunden la cabra salvatge; el porc senglar i l’àguila ofereixen paratges dignes de ser coneguts. Destaca sobre tots la Cova de l’Aranya, patrimoni de la humanitat, datada entre 1300-1500 aC, és una de les més importants representacions de l’art rupestre amb la seua famosa escena de la recol·lecció de la mel. Altres llocs interessants són: el Caroig (1125 m) al que, entre altres possibilitats, s’accedeix per una ruta ciclista de molta anomenada entre els practicants d’aquest esport. Per als senderistes hi ha un munt de rutes de què destaquem: la Cova de l’Aranya, el riu Fraile, el barranc Moreno i el Margalló. Els rius Ludey, Fraile i Cazuma (o Cazumba) banyen el terme i junt a pregons barrancs formen moles com la Monte Mayor, les Pedrizas o el Benefetal, -- junt al qual es troben els poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots tres de l’Edat del Bronze-- de gran altitud i atractiu.
El poble se situa en el meandre que forma el riu Cazuma i s’enlaira sobre el municipi a mode d’observatori. Podem veure-hi:
· Església de sant Joan evangelista. Segle XVI.
· La Puerta del Castillo. Nom amb què es coneixen les escasses deixalles de la casa del comte de Castellar, que s’aixecà en el segle XVII sobre les restes del castell musulmà.
· Fort de les Pedrizas. Fortificació situada a prop dels casc urbà aixecat per lluitar contra la revolta morisca. En absolut estat de ruïna.
· Azud de los Moros i Charco de los Morteros. Obra morisca.
· Ecomuseu de Bicorb. Creat per a la difusió i recuperació dels recursos patrimonials.
· Parc Natural de la Canal de Navarrés. Ofereix informació i guies per a la visita a la Cova de l’Aranya i altres indrets representatius de l’art rupestre llevantí.
La mel, l’oli, la carn i els embotits bicorbins tenen justa fama i són la base de la gastronomia que, entre d’altres plats, ens presenta el gaspatxo manxec, el bressol del qual podria ser precíssament Bicorb; el mojete arriero, les gatxes, els griñones, l’arròs amb herbes i les creïlles en brau. De dolç la mona de pasqua, els rotllos de la Santa Creu i els pastissos de moniato.
Paco González i Ramírez
Planes visitades: -Arterupestre.net
-Gremi de Campaners valencians
-Macizo del Caroig
-Municipio de Bicorp
-Plana personal de Paco González
-Ruta de castillos de frontera
Agraïm la col·laboració de José Antonio Giménez Costa en la redacció d’aquest article. ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: \"EL PARANY COSMOPOLITA\" nou llibre de Jordi Sebastià, un assaig sobre \"l\'ésser cosmopolita\"','
|
|
La setmana que ve eixirà a la venda el llibre de Jordi Sebastià, El parany cosmopolita. Una mirada a les arrels ideològiques de la globalització. Pocs conceptes polítics i filosòfics han estat utilitzats —i s’utilitzen—de manera més perversa que el de cosmopolitisme. És realment possible ser un «ciutadà del món»? De quin món? Cal reivindicar el cosmopolitisme en una societat com la nostra cada vegada més interrelacionada?
|
Aquest assaig pretén esbrinar què vol dir exactament «ésser cosmopolita» i com els usos del terme han variat al llarg de la Història. Des del seu origen a la convulsa Grècia unificada sota la força d’Alexandre el Gran fins a la seua concreció a l’Europa il·lustrada, obnubilada per la prepotència de la raó —de la seua raó—, el cosmopolitisme s’ha convertit en la coartada per al procés de brutal imposició de les formes occidentals de moral i economia que avui coneixem amb el nom de «globalització».
Però la majoria dels analistes i comunicadors, fins i tot molts del que condemnen aquest procés, continuen presentant el cosmopolitisme com una ideologia «oberta», «plural» i «respectuosa». Aquest treball vol desemmascarar el parany conceptual que s’amaga sota la coberta amable del que en realitat és una forma més —potser la més eficaç i subtil— de totalitarisme.
Jordi Sebastià (Burjassot 1966) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i bacharel en Llengua i Literatura Portugueses per la Universidade Aberta de Portugal. Treballa com a periodista —actualment de manera independent—, una tasca per la qual ha rebut alguns premis com ara el Laia González i el Ramon Barnils, i fa classes de periodisme a la Universitat de València.
Ha publicat la novel·la Un assumpte de perifèria (1999). editorial afers, s.l. apartat de Correus 267 c/ La llibertat, 12 46470 Catarroja (País Valencià) tel.: 961268654 afers@provicom.com afers@telefonica.net elcontemporani@telefonica.net http://www.provicom.com/afers ','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [ESPECIAL EUROPEES] UNA ALTRA VEGADA A VOTAR?? ','-Vota PP , Pasalo. Este és un dels missatges de campanya del PP que recorda a aquells mítics missatges sms dels intensos, i tristos, dies que transcorregueren entre l\'11 de març i el 14, dia de les eleccions generals. Sentit de l\'humor?
-Els que sí que van a fer campanya per mòbil són els xicots del BLOC. Sí, pel mòbil. Han posat un formulari al seu web per tal de rebre alertes relacionades amb la seua formació política.
-Reapareix Unió Valenciana, amb Valero Eustaquio, aquell xicot que repetia fins a la sacietat \"Unio-unio de centre liberal-unio valenciana-unio comunitat valenciana...\" en el passat debat electoral celebrat a Canal 9.
-UV va dins d\'una coalició amb el PAR, CC, UM i PA. I es veu que fora de les nostres terres no controlen massa això de \"les normes del puig\" per què a la presentació estatal de la coalició els han ficant un gran accent en la ó d\'Unió.
-Els del BLOC, que han inaugurat hui la seu comarcal de la Ciutat de València, han optat per fer servir de nou el taronja, combinat amb el negre i el blanc. Potser per això el secretari comarcal de les joventuts nacionalistes desitjava que el seu candidat \"esdevinga una espècie d\'Albelda que ens done una victòria i pinte Europa de color taronja\". Per cert, els cartells ens recorden als d\'alguna marca de telèfonia. Endevineu quina?
-Espanya una i no 51. Algú hauria de recordar-li el vell lema als del PP. Quin lema fan servir? Doncs pel que hem vist a Canal 9, a Castelló \"amb tu, forts a Europa\", a València, fugixen de l\'amb i opten pel \"per a què no ens pare ningú\" i afegeixen una senyera a les banderes europea i espanyola del cartell, a Alacant, en castellà, s\'ha llegit el \"Comprometidos contigo\". El nostre país és tractat així de manera provincialista, fins i tot a la campanya electoral.
-Per cert, que el web del PPCV està despenjat. Durant campanya s\'autodirigeix al web del PP i este a la seua vegada al web electoral central. Aixó sí, tenen una xicoteta salutació en valencià, també en català, que no és que es diferencien massa pel lèxic ni l\'ortografia però sí pel contingut.
-Les sigles d\'ERPV no apareixen pels webs electorals d\'Europa dels Pobles, la coalició d\'ERC, EA, CHA, i altres partits regionalistes de La Rioja (un grup verd), Asturies i Andalusia. Els que sí apareixen són els d\'Esquerra Verda, que estes eleccions han optat per recolzar la candidatura d\'ERC. Així el numero 15 de la llista està reservat per a un militant d\'esta formació.
-Al PSOE (i als socis VERDS) els agrada europa. O això diuen al seu web electoral. David Hammerstein, candidat verd a les llistes socialistes te un cartell propi on s\'anuncia la seua possible adscripció al grup europeu d\'Els Verds.
-Esquerra Unida (o L\'Entesa si pensem que hi va coaligada amb Izquierda Republicana) aposta pel clàssic lema antiglobalitzador: \"una altra europa és possible\". Un lema que també fan servir els de l\'altra Izquierda Republicana del país, ERPV, als cartells que anuncien el seu miting a Castelló de la Ribera.
- Parlant d\'actes polítics, estes campanyes europees, amb les macrocoalicions que s\'hi formen, fan viatjar molts kilometres a més d\'un. Així Beiras, l\'exdirigent del BNG, participarà a diversos actes al nostre país dins de la campanya del BLOC. però l\'exemple més clar d\'esta mobilitat és el de la coalició d\'ERC, CHA i EA. Faran un acte central a Madrid. Per què segons Carod Rovira \"allà hi ha molta gent que vol votar a Esquerra\".
-I parlem ara de fills, néts i familia. Segurament hi ha més, però a nosaltres ens han arribat estes informacions. El pare de Manu Chao, Ramon Chao, activista destacat de l\'antiglobalització anirà de la mà del BNG a la coalició dels Pobles d\'Europa-Galeusca (BLOC al nostre país), com també l\'actor gallec Luis Tosar. El cap de llista d\'esta mateixa candidatura, Ignasi Guardans és descendent de Cambó. Vos sona?
','','2005-12-25 03:06:45',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BIGASTRO (BAIX SEGURA)','
Hi ha La Loma, un jaciment de l’Edat del Bronze, del què hi ha poques notícies. El municipi té el seu origen en el conegut com Lugar Nuevo de los Canónigos, una mena de residència dels canonges de la catedral d’Oriola, que tenien tots els drets sobre aquestes terres. En 1701 després d’alguns plets amb els colons l’església feu desistiment d’alguns privilegis i allò va permetre la fundació de Bigastro a partir de tres finques en què vivien 24 famílies.
La llengua que s’hi parla és el castellà (només parlen valencià un 4,59% de la població, segons dades de 2.001). La batlia correspon al PSPV que compta amb 7 regidors; el PP en té 6. El nombre d’habitants - cens de 2003—és de 5.421.
En el moment de la fundació l’agricultura s’hi dedicava al lli i al cànem; en el segle passat la caiguda del tèxtil va fer derivar als cítrics i productes de l’horta tot mantenint l’agricultura de secà. Actualment també hi ha activitat industrial representada en els sectors construcció i manufacturer.
El terme, de 4,08 km2, ens ofereix dues zones molt diferents: L’Horta amb la seua catifa d’horts on es conreen els cítrics i la zona més muntanyosa on són les finques de La Pedrera i el Mirador de la Loma, en les quals es poden trobar bones instal·lacions i camins per al gaudi de la natura.
La joventut del poble fa que, llevat d’algunes cases senyorials i altres de llauradors escampades pel terme, l’únic monument digne d’esment siga l’església de la Verge de Betlem on es conserva una talla de sant Joaquim, de Salzillo.
Els menjars més típics són el cocido con pelotas i l’arròs amb conill. Però el més important de la gastronomia bigastrina és la seua rebosteria: almojábanas, toñas, almendrados i soplillos.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Bigastro
-Convega.com
-Costa Blanca
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
-Redempleo
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: VICENT MAURI, MEMBRE DEL CONSELL CONFEDERAL DE LA INTERSINDICAL','
-Hola, Vicent: quina és la teua trajectòria com a sindicalista? A banda de la Intersindical, pertanyes a alguna altra entitat cívica o associació?
Estic afiliat a l’STEPV-Iv des de l’any 1985, durant aquest temps he format part de diversos òrgans de direcció del Sindicat, de la Federació d’STPV-Iv i de la Intersindical Valenciana. També sóc delegat de la Junta de Personal Docent de València.
Sóc soci d’Entrepobles i d’altres associacions cíviques.
-La Intersindical és un conglomerat de sindicats sectorials. Quina relació hi ha entre ells? Pots explicar breument com vos organitzeu internament?
La Intersindical és una confederació de sindicats, cadascun manté la seua sobirania. Existeix un Consell Confederal i un Secretariat Confederal composat per representants de tots els sindicats.
-Crec que properament organitzeu un congrés de la Intersindical [Nota de la redacció: se celebra els dies 29 i 30 de maig]. És un congrés ordinari, de tràmit, o preteneu introduir canvis significatius en el funcionament del sindicat?
És un congrés ordinari. No s’introduiran canvis significatius en l’estructura organitzativa. Es debatiran una ponència d’acció sindical, una altra d’estatuts i un document sobre la determinació d’àmbits d’intervenció de cada sindicat. En aquest document es proposa crear un sindicat nou que done cobertura a les treballadores i treballadors i als col.lectius que vulguen incorporar-se al projecte intersindical.
A més a més, s’aprovarà una carta de relacions, com a pas previ a l’integració, del Sindicat Ferroviari.
-El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) és un dels components de la Intersindical, el component més nombrós. Però, quin és l’origen de l’STEPV?
En 1976, el moviment unitari, pluralista i participatiu que havia engegat el professorat davant la mancança d’un instrument organitzatiu que el vertebrara en la perspectiva de la democràcia inminent, es va transformar en la UCSTE (Unió Confederal de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament).
La UCSTE, contràriament al que passà en altres organitzacions, no fou una creació artificial, sinó la conseqüència directa de la confluència de les coordinadores de delegats i delegades i representants de centre en els primers anys de la transició política i tot açò, a partir de la radical sobirania dels membres.
Al País Valencià, a partir d’una estructura assemblearia, naixen el SATE (Sindicat Assembleari de Treballadors de l’Ensenyament) a València, l’STEA (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament d’Alacant) i l’STEC (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Castelló) que al mateix temps integren realitats sectorials diferenciades al seu sí.
En març de 1979 aquests sindicats creen la Federació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, que celebra a Elx el I Congrés. Els següents congressos vertebren un únic sindicat al País Valencià, amb una única estructura que basa la seua sobirania en la realitat comarcal.
Serà el V Congrés (Guardamar, 1992), el que valorarà la consolidació del notable creixement del sindicat i marcarà la necessitat d’eixamplar-lo incorporant nous sectors. Com a consequència, en el procés electoral de 1994-1995, l’STEPV presenta candidatures en nous sectors de l’ensenyament (Universitat de Castelló, PAS de les Universitats, Personal Laboral d’Educació,..) i en altres, com l’Administració Local, o el cas més destacable de la Funció Pública Valenciana. En el següent procés electoral (el de 1998) ja s’incorpora la sanitat, i després vindran altres sectors com l’Agència Ttributària, bombers, Diputació…
-Ara mateix quina és la implantació de la Intersindical? Quants delegats té i com estan distribuïts per sectors?
Tenim un poc més de 400 delegats i delegades. La nostra implantació és, basicament, a l’ensenyament públic, universitari i no universitari, l’ensenyament privat, l’administració autonòmica i de l’Estat, la sanitat, administració local i Diputacions. També tenim presència a Correus, Ford, empreses del metall i del calcer…
-A curt i mig plaç quines perspectives teniu? Continuarà sent anecdòtica la vostra presència en el sector privat? Si la resposta és no: quina base sòlida aportes per a negar-ho?
A curt termini volem consolidar i millorar la implantació en els sector on ja tenim representació i iniciar l’eixamplament al món laboral privat, ja que com vosaltres dieu és, encara, anecdòtica. Ara per ara, en el sector privat la nostra presència és a l’enseyament privat, la Ford, FREMAP i algunes altres empreses privades del calcer i del metall.
-Què diferencia la Intersindical d’altres sindicats com ara la UGT o CCOO quant a funcionament?
Som una confederació de sindicats i no un sindicat amb federacions, al qual cosa suposa que els sindicats mantenen la seua sobirania. A més a més, el nostre model es basa en l’autonomia i la participació.
El nostre model adopta, des dels seus origens, una concepció de la democràcia sustentada sobre l’exercici constant de \"una persona, un vot\". La nostra estructura arrela en el territori, des de les unitats més menudes, el centre de treball, la localitat i la comarca, a les més grans, el País Valencià, com a marc on es creuen totes les relacions humanes: culturals, socials, econòmiques, polítiques, laborals...
La nostra organització sindical és de classe, ens considerem treballadores i treballadors, i autònoms respecte a qualsevol ens públic o privat. No ens agraden ni la dependència política ni l’econòmica. La nostra organització sindical és el que l’afiliació és capaç de fer.
Practiquem un sindicalisme que abasta, a més dels àmbits laborals, el món de la cultura, de la solidaritat, de l’ecologia, de la pau i de l’emancipació de totes les persones i col.lectius que suporten qualsevol tipus d’opressió com a condició indispensable per aconseguir una societat més justa i un país més saludable.
-Com són les relacions entre la Intersindical i els altres sindicats amb representació al País Valencià? Quina relació manteniu amb altres sindicats de l’Estat o d’Europa?
Les relacions amb els sindicats del País Valencià són, en general, cordials i bones. Pel que fa a d’altres àmbits, tenim una relació molt fluida amb d’altres intersindicals, especialment amb la Intersindical Alternativa de Catalunya i l’STEI-Intersindical de les Illes Balears. A més a més, també tenim bones relacions amb la Confederació Intersindical Galega, la Intersindical de la Regió Murciana, la Intersindical Canària, la Mesa per la Intersindical Andalusa, o sindicats d’altres territoris de l’Estat Espanyol.
Intersindical Valenciana forma part de la Confederació d’STEs-Intersindical, que és membre fundador de la Internacional de l’Educació. A través d’ella som part del Comité Europeu de l’Educació i de la Confederació Europea de Sindicats.
Quan a Europa, també participem en les trobades de sindicats alternatius i en organismes com el Fòrum Social Europeu… a través de STEs-Intersindical.
-Igual que un partit polític potser classificat com a dretà o esquerrà; un sindicat també, es podria classificar amb els mateixos paràmetres? Respecte a CCOO, UGT o CGT, la Intersindical quines diferències ideològiques hi té?
Intersindical Valenciana és una organització progressista i plural, confederal, internacionalista i solidària, nacional i de classe, ecologista i feminista. La diferència, a més a més, del model i de la pràctica sindical, és que nosaltres som un sindicat nacional, en el sentit que apostem pel dret a l’autodeterminació del poble valencià i a l’establiment d’un marc laboral valencià.
-Fa un temps vaig llegir que era possible l’entrada de la CGT en la Intersindical, de fet moltes de les mobilitzacions les feu conjuntament. Què en pots dir?
Efectivament, els dos sindicats participem en moltes lluites i mobilitzacions de caire social i alternatiu, una de les darreres van ser les mobilitzacions contra la Guerra de l’Iraq o ara al Fòrum Social de València, però no estem en un procés de convergència. Entre al CGT i la Intersindical Valenciana existeixen diferències de model sindical.
-Moltes vegades es retrau als sindicats valencians i espanyols el baix percentatge d’afiliats, és a dir, que són poc representatius del conjunt dels treballadors. Com contestaries a aquest raonament? Quines són les causes de la baixa afiliació? Què s’hauria de fer des de les administracions i els propis sindicats per tal d’augmentar-la?
La baixa afiliació sindical és una realitat. Tal vegada siga deguda a que les treballadores i treballadors no es veuen representades per les direccions sindicals de les dues organitzacions majoritàries i no creuen que compten a l’hora de prendre decisions sobre els temes que els afecten, de vegades tan senzilles com el propi conveni. Els sindicats s’haurien d’acostar més a la realitat i als problemes reals de les treballadores i treballadors i potenciar la seua participació en la presa de decisions.
-Hi ha algun tret que caracteritza l’empresariat valencià i que el singularitza d’altres? Com són els empresaris valencians?
No crec que existesquen uns trets especials que el diferencien de l’empresariat espanyol.
-La Intersindical és un sindicat nacionalista? Si la resposta és sí, per què quan arriben les eleccions no recomaneu el vot als partits nacionalistes valencians com fan els sindicats bascos o gallecs?
Ens identifiquem com a sindicat nacional i no formem part d’un model determinat o tancat d’entrendre la construcció nacional. És per això que el Sindicat no ha recomanat el vot a cap partit polític, de tota manera, si que s’ha posicionat en cada contesa electoral donant suport a iniciatives i manifestos per demanar un canvi polític en la Generalitat Valencian i en el govern de l’Estat Espanyol.
-Ara que s\'ha acabat la legislatura. No penseu des dels sindicats que heu estat molt febles amb el PP, al que només se l\'ha organitzat una vaga general?. No teniu la sensació d’haver deixat que se n\'anara viu? Al PSOE se li muntaren dues o tres (amb molta raó). Per qué al PP no?
Una cosa certa és que un dels dos grans sindicats espanyols ha \"acompanyat\" la política social i econòmica del govern del PP, tant a Espanya com al País Valencià, aquest fet ha dificultat la unitat d’acció i de lluita contra la política conservadora i de retall dels drets socials del PP. Exemples de la meua afirmació poden ser el pacte de les pensions o el pacte contra la sinistralitat laboral.
Intersindical Valenciana ha estat molt crítica amb la política del Partit Popular. A nosaltres ens haguera agradat un major enfrontament amb la política del PP. Per la nostra part hem impulsat i participat, en la nostra mesura, en totes i cadascuna de les mobilitzacions que s’han convocat.
Hem de matissar, però, que al PP no se li ha fet només una vaga general. També vam convocar, juntament amb UGT i altres forces una vaga general contra la guerra, on la Intersindical va jugar un paper molt actiu. Els que no van convocar són els què també haurien d’explicar-se.
-En la valoració que haveu fet de les eleccions espanyoles [i que ha publicat el diari PARLEM], destaqueu \"que la nova majoria parlamentària és d’esquerres i reflexa la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol\". Volia que m’aclaríreu un parell de dubtes al respecte:
1.-Considerant que els partits nacionalistes valencians en el seu conjunt han tret un marginal 2% dels vots i cap representant: heu volgut dir que el País Valencià no és una nació, ni una nacionalitat, ni un país? O bé haveu insinuat que els partits polítics que han tret representació parlamentària per les nostres circumscripcions ens representen nacionalment com a valencians?
Heu preguntat per una valoració de les eleccions estatals i la valoració respon a l’anàlisi d’eixe fet. El resultats electorals del 14-M han suposat la victòria del PSOE a Espanya i una presència significativa de partits nacionalistes a les Corts espanyoles. Partits com BNG, CHA, ERC, CC, CiU, PNB, EA, Nafarroa Bai… No suposa aquest fet un reflexe de la plurinacionalitat?
Quan al País Valencià és una realitat que cap partit nacionalista valencià ha aconseguit diputats o diputades. Tampoc a les Corts Valencianes en les darreres eleccions autonòmiques. A nosaltres ens haguera agradat que açò no hi hagués passat.
En Intersindical Valenciana conviuen persones que tenen com el seu referent diversos marcs nacionals i diverses formes d’entendre l’Estat Espanyol. En tot cas, en els fins i principis de la Intersindical es reclama el ple exercici de l’autogovern i el dret a l’autodeterminació del poble valencià.
2.-Segons dieu, hi ha una nova majoria d’esquerres al Congrés espanyol. Per tant, vosaltres considereu el PSOE d’esquerres. En què vos baseu per a fer esta afirmació? En l’experiència de 14 anys de governs \"González\"? En el seu actual programa econòmic?
Qui considera el PSOE d’esquerres és fonamentalment la gent que els ha votat. Que s’equivoquen? Podria ser. De tota manera, en el seu programa electoral s’arrepleguen mesures que podem considerar progressistes, també la seua base social i la seua afiliació és en gran part progressista i d’esquerres. Quan al govern de Felipe Gonzàlez nosaltres vam participar en mobilitzacions en contra de la política social i econòmica, però eixa política forma part del passat que esperem no es torne a repetir.
-Segons informen els diaris, Pedro Solbes (últim ministre d’economia de Felipe González, o Miguel Sebastián, un exdirectiu del BBVA, es perfilen com els principals candidats a ser ministres d’economia del nou govern socialista. Com ho valores?
Pedro Solbes és el ministre d’Economia i se li ha de valorar per les seues actuacions actuals no per les que va fer en un passat. No és bo partir de prejudicis previs ni de posicions sectàries ni dogmàtiques per la seua pertinença al govern en èpoques passades. Ara bé, en funció dels fets farem les nostres valoracions de l’acció de govern. L’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2005 i la concrecció i aplicació de les mesures anunciades al programa electoral seran fites importants per saber si s’ha optat per fer una política progresssista o no. Seran els fets els que serviran per a definir posicions. I nosaltres s’enfrontarem a qualsevol política de caire neoliberal, la represente qui la represente.
-Quines són les mesures que en el terreny laboral deuria dur a terme el govern socialista? I en el terreny autonòmic? Tens esperança de que les faça?
L’ocupació ha de ser estable. S’ha de posar a treballar, de valent, per acabar amb la precarietat i al sinistralitat laboral i amb la discriminació de la dona, dels immigrants i dels joves en el treball. A més a més, és necessari que l’anunci de l’augment del salari mínim interprofessional tinga continuïtat en els propers anys. També li demanem la jornada laboral setmanal de 35 hores. En definitiva, cal apostar per una major ocupació i que aquesta siga de qualitat i amb drets. També s’han de posar mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancament de les empreses.
En el terreny autonòmic, demanem que canvie la política conservadora i antisocial del govern de la Generalitat Valenciana que afavoreix els interessos d’una minoria i atempta contra els drets de la majoria. Un exemple és la falta de polítiques actives en contra de la sinistralitat laboral.
No tenim cap esperança que la Generalitat Valenciana canvie la seua política, per això tenim clar que aconseguir millores laborals caldrà convocar mobilitzacions.
-Com penses que evolucionarà la situació política del País Valencià en els pròxims tres anys? Quin seria el teu desig?
La Generalitat Valenciana ha iniciat una política de confrontació amb el govern espanyol. A hores d’ara, està utilitzant, de forma partidista, el tema de l’aigua, la LOCE, la Copa Amèrica o l’AVE. A més a més, el PP està travessant una crisi profunda pel poder, la qual cosa està paralitzant la seua acció política. El resultat de les eleccions europees i els congressos del PP a Madrid i València determinaran la seua línia política.
Caldria que l’any 2007 fora possible un govern valencianista i d’esquerres a la Generalitat Valenciana i a la majoria dels Ajuntaments valencians, un govern plural on estiguen representades les diverses sensibilitats de l’esquerra, de l’ecologisme i del valencianisme polític.
(28-5-04) ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: ELS ALTRES DETALLS DE LA GRAN BODA','
|
28/5/2004
Ho he de reconèixer, jo el dissabte em vaig engolir la boda i, a més, en la perruqueria que és on més ambient hi havia -era una exercici sociològic no cregueu, eh?, o almenys jo tracte de justificar-ho així perquè sinó també, a veure com ho explique-.
L\'ambient del dissabte era com quan la Rosa d\'Espanya va anar a Eurovisió convençuda que guanyaria aquell festival. Tant havien parlat als mitjans de comunicació del tema que la gent havia fet aquell esdeveniment com a propi. A la perruqueria fins i tot el dissabte s\'obsequiava les clientes amb mistela i pastetes com si realment hi haguera alguna cosa a celebrar, i clar... entre pasteta i pasteta i entre copeta de mistela i copeta de mistela aquelles dones que hi havien van començar a animar-se i, hala! No us podeu imaginar la de comentaris que hi vaig haver d\'escoltar.
La dona del tint \"lila vídua\" es va emocionar tant en veure passar per aquella catifa roja el Marichalar i l’Elena que els va cridar “guapos, guapos, guapos”! Un sobresalt que em vaig dur jo. Home, que dius, a veure, si vol ser monàrquica que ho siga, però per favor... que no distorsione la realitat d\'aquelles maneres. Ara, que quan va veure arribar a Fraga i va dir \"mireu com està encara de templat l\'home este\", ahí vaig entendre que el problema d\'aquella dona era més greu del que pensava en un principi.
Clar que els comentaris dels que retransmetien la boda tampoc es quedaven enrere, eh? Un dels comentaristes de la Primera va dir \"debemos estar muy contentos porque está hoy con nosotros el Principe Carlos de Inglaterra\". A veure, contents, contents... a sant de què? Que sols és el Carles d’Anglaterra. La veritat, encara no he entés què va voler dir amb aquell comentari. Però també, tantes hores parlant del mateix, imagine que al final afecta les persones.
Per a mi el més divertit de la boda va ser l\'arribada dels convidats. No se sabia ben bé si allò era una boda o l\'entrada a la gala dels Oscars però aquella desfilada donava per a molt -sols les pameles que van lluir les convidades ja es mereixerien un monòleg dedicat exclusivament a aquest tema-. Ara, veient aquelles imatgens, una cosa queda clara, aquesta gent, molt espavilada, molt espavilada tampoc, eh? A veure, si estava clar on se celebrava la boda i els autobusos els deixaven justament davant de l\'Almudena, realment necessitaven que els escortaren fins la porta de l\'església? No sabien arribar-hi sols? També pot ser que els portaren fins la porta perquè no s\'escaquejaren i acabaren al bar més pròxim mentre es portava a terme la cerimònia.
Si fóra així, encara resultarà que el més espavilat de tots és el marit de la Carolina, que ja es va quedar al bar directament. El que ha donat de si l’Ernest de Hannover en la boda! Bé, el que ha donat de si la boda en general, perquè mira que se n\'ha parlat i continua parlant-se’n, jo ja he escoltat de tot aquests dies, ara, sens dubte, el millor han sigut les queixes de Bono perquè es van veure poques banderes d\'Espanya en la boda. Aquest home quin problema és el que té? L\'Esperanza Aguirre ha coincidint amb ell. Que jo coincidisc en alguna cosa amb l\'Esperanza i em mosquejaria, però ell es queda ni més ample. Donarà joc aquest home la veritat.
I encara que podria comentar moltes cosetes més de la boda, acabaré amb dues preguntes que em faig ara després d\'analitzar-ho tot ben analitzat. A veure, què passa amb les que trenquen el protocol? Perquè la Rania de Jordània el va trencar. Ja no la conviden a cap boda? Li fan copiar mil voltes \"no volveré a romper el protocolo\"?... són preguntes que jo em faig, eh? I després... qui està educant a Froilán de Todos los Santos, Chuk Norris o Vandam? Por em fa en uns quants anys més, allà s\'ho vagen els periodistes perquè aquest sembla que serà més perillós que el fill de l\'Obregón i mira que això ja és dir.
Marian
Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: La inutilitat del vot útil','Eleccions rere eleccions els valencians no ens hem adonat encara que el vot útil és potser el vot més inutil de tots els possibles. La bicefàlia d\'Espanya al País Valencià fa que tant PP com PSOE siguen partits aliens als interessos del nostre poble, preocupant-se sobretot perquè la Generalitat els òbriga camí per a poder fer realitat el seu somni d\'arribar al \"Gobierno de la Nación\".
El proper 13 de juny si no posem remei continuarem veient com el poble valencià resta fora del Parlament Europeu, repetint així la situació que es viu a les Corts Espanyoles. L\'electorat valencià està acostumat als grans projectes faraònics, a la manca total de debat i a viure una falça democràcia. Açò és el resultat dels anys de govern del PP i del PSOE, i a la manca d\'iniciativa de la resta de partits del nostre país.
Diuen que la unió fa la força i sembla ser que això encara no ho hem aprés els valencians, i parle, no de tots, sinó de només els que ens sentim com a tal. Arreu del País hi ha associacions culturals, polítiques, socials i de molts altres caires però cada una fa la seua sense preocupar-se per les demés. Cada u tenim el nostre projecte de país què volem i per això juguem al qui més puga. Hi ha una paraula clau, des del meu punt de vista, per a construir un país coherent i cohesionat que no hem d\'oblidar, la coordinació.
La gent del carrer té una imatge d\'un País Valencià dividit, quan no enfrontat, i d\'eixa manera reben molts missatges amb diferents continguts que els porten a la confusió, i davant la confusió la gent no es complica i vota \"útilment\".
Cal coordinar un front comú des d\'on treballar i des d\'on avançar. No podem permetre\'ns que totes les eleccions ens passe el mateix. No podem viure dividits perquè estem condemnats a entendre\'ns. La gent del carrer necessita vore amb claretat un projecte valencià, valencianista, directe, sense ambiguitats, simple i profitós, amb demandes concretes i amb suport social. No podem presentar un projecte que entre en coflicte amb la identitat de la majoria, cal treballar per fer entendre que ningú millor que els valencians pot representar als valencians a Europa.
Miquel Boix ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BILLENETA (COMTAT) MILLENA (Topònim oficial)','
A pesar que la denominació oficial és Millena, hem trobat escaient utilitzar el topònim ancestral del poble, que té l’origen en una masia musulmana situada als voltants de l’històric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristià a rebre terres en un intent que començà en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la població continuà sent morisca. El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llúria i a la seua mort passà a sa muller Saurina d’Entença; en 1325, per herència a sa filla Margarida de Llúria que maridà amb el comte de Terranova; en 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven BILLENETA a la reina Leonor; en 1361 és batle Berenguer Rocha; en 1394 és propietat de Francesc de Casa Saja; en 1409 retorna a la Corona; en 1431 Alfons el Magnànim la dóna a Raimon de Perellós; en 1432 es fan reparacions en el castell i és donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona; en 1455, mitjançant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando; en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest; posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d’Ariza, que ja mantenen la jurisdicció fins l’abolició dels senyorius en el segle XIX. L’expulsió morisca va suposar un fort daltabaix demogràfic. Des de l’any 1535 la seua parròquia va dependre de la de Gorga. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins 1707 i des de Felip V fins el 1833 al Corregiment d’Alcoi.
Com ja hem comentat abans la seua denominació oficial és Millena. En el cens de 2003 s’hi empadronaren 178 billeners, que estan governats, des de les municipals d’aqueix any, pel PSPV que obtingué els 5 regidors que componen l’ajuntament. Un 80,12% dels habitants parlen valencià segons dades de 2.001.
L\'economia, basada en l\'agricultura de secà, ha incidit en la regressió de la població, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el secà i l’almàssera d’oli que hi manté la família Ferrando són els únics recursos econòmics del lloc. També hi ha certa activitat en l’àmbit del turisme rural.
És el poble més alt de la Vall de Seta ( o de Travadell). El seu terme compta amb 9,8 km2 i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres; la cova dels Xiulitets, la font de l’Aueta, les serres de l’Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix
És un poble menut i tranquil però que compta amb important patrimoni:
· Castell de Travadell. També conegut com castell de BILLENETA, o de Millena, és d’origen musulmà i es diu que té túnels i passadissos que foraden tot el Morro del Salt, cim sobre el qual s´ubica. Està totalment en ruïnes.
· Església de sant Josep. Al seu museu parroquial es conserva una creu de nacre feta a Terra Santa en el segle XVIII. També hi ha un quadre atribuït a El Greco.
· Torre de Millena. Declarada BIC en 1985.
· Diverses cases pairals arreu de la població.
· Om tricentenari que presideix la Plaça de l’Església.
La gastronomia presenta els plats típics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Són recomanables els bunyols de carabassa.
El segon diumenge de juliol s’hi celebren les festes majors en les quals s’encenen fogueres i es fa la \"plantà del xop\" que simbolitza la fecundació de la terra.
Paco González i Ramírez
Planes visitades: -Alicantetotal.com
-Andarines.com
-Castillos y fortalezas de la CV
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Cuevas y abrigos de la provincia de Alicante
-Diputació d’Alacant
-Gremi de campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: REEDICIÓ DE \"BROSSA D\'AHIR\" DE PEP LAGUARDA','
\"És necessari escoltar este disc de Pep Laguarda & Tapineria, una, dos, tres, cinc mil vegades, viatjàreu amb la seua música\". Així, amb estes paraules, acabava la crítica que en 1.977- ja ha plogut des de llavors- vaig publicar en el setmanari CANIGÓ d\'este primer i únic disc d\'este músic valencià. Quan en aquells anys de la meua primera joventut vaig escoltar este disc em quedí \"penjat\" amb la seua música, uns sons que em traslladaven a festes campestres amb olor d\'herba i pàtxuli. Mai ens va arribar el segon elapé de Pep Laguarda però este \"Brossa d\'ahir\" va passar, amb el transcurs dels anys, ha ser una gravació de culte i un disc mític i buscat pels col·leccionistes. En l\'actualitat el preu d\'aquell vell vinil sobrepassa els 300 euros en les fires de discos antics.
Ara i per a tots aquells que en el seu dia no van poder fer-se amb ell ha sigut reeditat en CD i amb un valor afegit com són un altre CD amb diverses imatges d\'aquells dies i dos xicotets llibres on, amb lletra llegible i clara, se\'ns conta la història d\'esta històrica gravació, s\'oferixen les lletres, en castellà i català, dels sis temes gravats i una antologia d\'escrits i frases dels admiradors de la música de Pep Laguarda, podent trobar opinions tan variades com la de Sarita Montiel qui declara tindre\'l com a música de capçalera en sa casa de Palma de Mallorca. Han passat ja vint-i-huit anys des que el vell vinil apareguera en les estanteries de les botigues especialitzades fins hui però durant tot este temps s\'ha continuat parlant d\'este disc que alguns han qualificat com el millor disc del rock en català.
Pep Laguarda va començar a cantar en els anys seixanta. La primera vegada que el vaig vore actuar va ser a finals d\'eixa dècada durant un concurs per a noves veus organitzat per la Casa de Catalunya a València on jo estava de jurat. Pep no va guanyar aquell concurs però va continuar cantant unes vegades tot sols i d\'altres junt amb el duo Sargantana que també havia sorgit d\'aquell concurs. Més tard amb un grup d\'amics va formar el grup Tapineria que no és una altra cosa que el nom d\'un estret carrer del nucli antic de València on el cantant vivia en aquell moment. I va ser amb este grup amb què va començar a forjar-se el naixement de \"Brossa d\'ahir\". Durant una actuació a Barcelona en els locals de l\'Aliança del Poble Nou el director artístic del segell Ocre els va veure adonant-se del potencial artístic d\'aquells xics de l\'Horta de València. Les seues cançons eren pur mediterrani i trencaven amb tot allò que s\'havia fet fins llavors dins de les gents que usaven el català per a pujar als escenaris. Amb el temps, i després de desdenyar ofertes de discogràfiques més importants, com Belter o Edigsa, el disc eixiria al carrer amb el segell d\'Ocre.
El disc es va gravar en un estudi de quatre pistes que tenia en el terrat de sa casa de Deià, en l\'illa de Mallorca, el músic David Allen, excomponent del grup Soft Machine, qui inclús toca el baix en els temes \"Alceu-vos, xe\" i \"Una paüra\". Però tot un elenc de luxe va acompanyar la gravació, gents com Pau Riba, Xavier Riba, Milà & Bibiloni i Tico Balança van aportar el seu granet d\'arena a esta gravació que respira naturalitat per totes les seues parts. \"Brossa d\'ahir\" és un disc relaxant, un child out avant la page, i si no ho creuen facen la prova escoltant temes com \"La caseta del plater\" on se sent el piular dels pardals de la Serra Calderona i s\'endevinen, a la llunyania, tots els colors del Mediterrani, o \"La balada de l\'àngel bru\" la música de la qual està inspirada en una vella salmòdia devota que encara es canta durant els set diumenges de Sant Josep en la vella església de Rafelbunyol. Acabe com vaig començar, escolten este disc, una, dos, tres, cinc mil vegades.
Rafa Esteve Casanova
(31-07-05) ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BOCAIRENT (VALL D\'ALBAIDA)','
Farem tot seguit un som repàs per la història de Bocairent però recomane la plana de Francesc Vañó Beneyto, per a tot aquell que vulga conèixer en profunditat i detall l història d’aquesta emblemàtica vila.
Hi ha molts jaciments prehistòrics al terme que situen població ja des del Paleolític Mitjà, per citar-ne alguns esmentarem les coves del Vinalopó, Santa Bàrbara, l’Illa, l’Emparedada, la d’En Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del Bronze hi ha, entre d’altres, La Mola, La Mola Alta de Serrelles, el Barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el Tossal de Mariola, Mas de Menente. Dels ibèrics hi ha el Lleó ibèric trobat a la Lloma de Galbis, un dels jaciments més importants junt als de : Sant Antoni del Porquet, Cabeço de Mariola i Cabeço de Sant Antoni. Els romans són els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius, d’aquella època resta una vil·la amb paviment de l’època i poca cosa més. Els musulmans denominaren Bekirén (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en la taifa de Dénia. En 1179, pel tractat de Cazola restà adscrita al Regne d’Aragó. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l’esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d’Arenós. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 és recuperada per a la Corona regida per Pere IV, el del Punyalet, qui va crear la baronia de’Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià.En 1370, Pere IV¸ el Cerimoniós, atorgà a Bocairent el privilegi d\'imposar cises i d\'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d’aqueix any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts i l’incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres.En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l\'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l\'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts. El 1587 ja funcionava la Real Fábrica de Paños, la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II. En la guerra de Successió prengué partir per l’arxiduc. Durant les guerres d’Independència i carlines fou testimoni d’importants enfrontaments.
El cens de 2003 dóna la xifra de 4.491 habitants, de gentilici boquerentins. El cens de 2.001 conta què un 87,54% dels habitants saben parlar valencià. Les eleccions municipals de 2003 deixaren 3 regidors i la batlia al PSPV; el PP n’obtingué 3, el Bloc, 2 i Esquerra Unida, 2.
L\'activitat econòmica està basada íntegrament en la indústria, que té com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes.
Gran part del seu ampli terme – 97,2 km2 – és muntanyosa; podem trobar altituds que oscil·len entre els 730 m de l\'alt del Sant Crist i els 956 m d\'alt de Sant Jaume fins a la màxima de 1.100 m de la Torreta de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells paratges: la de Mariola, la de Santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester; també hi naixen dos rius: el Clariano i el Vinalopó. Però el tret més característic del seu paisatge el trobem en la serra de Mariola i la seua gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals. La fauna, típicament mediterrània, està molt bé representada: àguiles, peti-rojos, orenetes i merles entre d’altres pel que toca a les aus; quant a mamífers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills. Un entorn tan exuberant no pot menys que oferir tota mena d’atractius per a ciclistes, muntanyers i senderistes que hi troben un vertader paradís. Calvari
Altre apartat que fan de Bocairent una vila de les més emblemàtiques per als valencians és el seu patrimoni monumental, començant pel barri medieval amb la calçada escusada, que hi serveix d’accés; els seus atzucacs, els costeruts carrers amb escalinates per facilitar el trànsit, l’aljub, el carreró de l’Emboç de tan sols un metre d’amplària i seguint per:
· Església de nostra senyora de l’Assumpció. Del segle XVIII. Edifici més emblemàtic del poble. Construïda sobre un antic castell àrab, reuneix les principals característiques de l\'art valencià, des del gòtic fins el s. XIX. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Sorolla, Cellini i Joan de Juanes.
· Covetes dels Moros (o del Colomer). D’antiguitat i utilitat incertes.
· Plaça de Bous. La més antiga del País. Tallada en la roca en 1843.
· Portal de l’Arc de l’Aigua. Part d’un aqüeducte del segle XVI que serveix de marc per a les entrades de les filaes.
· Cases renaixentistes de la Plaça de l’Ajuntament.
· Portal del Porxe, víctima d’una restauració molt dolenta.
· Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
· Monument a la Flassada, a l’entrada de la vila pel Pont Nou.
· Museu Arqueològic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
· Museu de la Festa. Monogràfic sobre les festes de Moros i Cristians.
· Ermites de sant Antoni Abat, o del Porquet; de sant Jaume; de santa Bàrbara; de sant Tomàs de Villanueva; de sant Antoni de Pàdua i del sant Crist.
· Una bona col·lecció de caves unes urbanes com l’Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d’altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l’Arquejada; la de l’Habitació i la del caveta del Voltor.
· Torre de Mariola. Junt a la font homònima. De possible procedència àrab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Està totalment arruïnada.
La gastronomia és la típica d’aquestes contrades: pericana, mulladors, olletes, putxero amb pilota, cassola al forn, pimentons farcits i excel·lents embotits. Els productes de la terra: ametles, anous i mel són la base d’una exquisida rebosteria en què destaquen els pastissets de moniato, els pastissets de rovell d\'ou, rotllos de Sant Blai, mantecades, carquinyols. Però el producte més conegut de Bocairent és l’herbero, licor fet amb les mil i una herbes aromàtiques de la Mariola i del que existeixen tantes fórmules com \"destil·ladors\"
Per acabar direm que de l’1 al 5 de febrer es celebren, en honor a sant Blai, les que segons molts són les més cridaneres i boniques festes de Moros i Cristians del País Valencià.
Paco González i Ramírez
(Fotos realitzades per Pilar Molina i Paco González)
Planes visitades:
-Ajuntament de Bocairent
-Caixa Ontinyent
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners valencians
-Piera Edicions
-Plana personal de Francesc Vañó (Força interessant. Amb detalladíssima història de Bocairent que ha estat escrita per Julià Monerris)
-Plana personal de Paco González
-Web oficial de Turisme de la CV
-Web no oficial de les festes de Moros i Cristians
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: IBI (L\'Alcoià)','
El topònim té origen iber, significaria quelcom així com “lloc entre rius” i prové del petit poblat que hi hagué entre els riu de Les Caixes i la rambla Gavarnera , avui eixuts; en temps de la conquesta fou una o més una alqueries que partanyien a Zeid Abu Zeit , senyor de Castalla i antic rei almohade de València, qui va cedir-les a sa filla Alda , maridada amb Ximén Pérez d\'Arenós ; el qual, atenent el desig de Jaume I li canvià el senyoriu per altres possessions reials; en l\'any 1286 es realitza la donació per part d\' Alfons I , del \" lugar y castillo con sus pertenencias \", a favor de Pere Montagut ; a finals del segle XIII pertany als senyors de Cocentaina i , ja en el XIV, sent una alqueria feudatària de na Beatriu de Sòria , passà a poder d\'en Bernat Doménech ; torna de bell nou a la Corona, recaigué en mans de mossèn Francesc Pertussa , el qual ven els seus drets sobre Ibi a la Universitat de Xixona que, el 1537, confirma tals drets mitjançant privilegi donat en Monçó per l\'emperador Carles ; assolí la seua segregació el 1578 en ser-li concedit el títol d\'Universitat pel rei Felip II ; nogensmenys, la seua independència no es consolida fins que, l\'any 1629, Felip IV atorgà a Ibi el privilegi de constituir-se en vila reial; abans d\'això, en 1582, va obtenir la segregació eclesiàstica de Castalla; durant la guerra de Successió estigué amb el Borbó , la qual cosa li va reportar els títols de Noble, Fiel y Leal i el privilegi d\'afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut; en la guerra d\'Independència (1812) les forces del general Roche aconseguiren detenir els francesos, si bé, degut als reforços de les tropes enemigues; prompte hagueren de retirar-se vers Alacant; l\'any 1869 fou afusellat Froilà Carvajal i Rueda , cap del moviment cantonal.
El cens de 2003 dóna la xifra de 22.744 habitants, de gentilici, iberuts o ibiers. L\'ajuntament està composat – municipals de 2003— per 8 regidors del PP, que té la batlia; 6 del PSPV, 5 d\'ADII i 2 de l\'ENTESA.
Fins al segle XIX la principal font d\'ingressos havia estat l\'agricultura, a la qual es va unir la indústria de tipus artesanal com filats i el comerç del gel; d\'aquesta última activitat derivaria la indústria gelatera que va tenir un ràpid creixement, per tota la geografia nacional i gran part de l\'estranger, a partir de finals del segle XIX. Actualment la base de l\'economia és la indústria del joguet de què Ibi és el més important productor de tot l\'estat i que hi ha motivat que l\'índex de creixement demogràfic ibier en el segle passat fos del 380,9%.
Enclavat en la subcomarca natural de la Foia de Castalla, el terme, de 61,4 km 2 , es troba voltat per les serres d\'Onil, Biscoi , Maigmó , Cuartel , Penyarroia , Alguenya i Reconco; els paratges més coneguts són el barranc dels Molins, Sant Pasqual, Torretes, Más del Cantó i, per a senderistes, el Camí dels Pous de Neu, el camí del Carrascal o el de Xixona; també paga la pena conèixer el Menetjador , poblat d\'alzines, sureres, pins i sotabosc mediterrani.
La població s\'enclava al redós del mont de la Teixereta , entre dos pujols sobre els quals s\'ubiquen les ermites de santa Llúcia , construïda sobre les enrunes d\'un castell moro, i de sant Miquel. La passejada ens mostra agradables llocs com ara la plaça de la Palla, o dels Geladors; o el barri de les Costeretes , de carrers estrets i costeruts i també:
- Església de la Transfiguració del Senyor. Construïda en el XVII sobre un edifici anterior. Té una gran façana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cúpula de cedràmica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1828).
- Llotja del segle XVII, que formava part d\'un conjunt de cinc edificis de l\'època de Carles IV . Fins 1974 fou ajuntament i a hores d\'ara allotja l\'Arxiu Municipal.
- Ermita de sant Vicent. Recentment restaurada, amb interessants obres d\'art del segle XVI.
- Museu Fester. Ubicat en l\'antic edifici de Correus.
- Museu Valencià del Joguet. Instal·lat en la ‘\'Casa Gran\'\' provisionalment.
- Diversos casalots pairals dels segles XVII i XVIII com el dels Pérez o els dels barons de Purroi .
- Castell Roig, o Bermejo . Romanen escasses deixalles al costat de l\'ermita de santa Llúcia .
- Castell Vell. D\'origen àrab i molt difícil de trobar. Les restes que hi ha no són gaire importants.
Són interessants les festes de Moros i Cristians i les denominades Festes d\'Hivern, estació tan important per en la història local ja que en ella s\'arreplegava la neu i en ella arriben els Reis Mags a encarregar les joguines que repartiran arreu. Especial esment mereix la festa dels Enfarinats, que es celebra el dia dels Sants Innocents i que consisteix en la presa del poder municipal per un grup de persones que porten la cara empastifada de farina i que són rebutjats pels assaltats amb el llançament de tomaques, verdures i coets; quan els rebels prenen el “poder” actuen amb gran rigor, austeritat i bon humor; “tanquen” a la pressó als munícipes i els fan pagar una multa per tornar-los la llibertat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
El portal d\'Ibi de la Foia de Castalla
Festes d\'hivern d\'Ibi
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Ibi Alicante
Ibi Virtual
Museu Valencià del Joguet
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BOLBAITE, CANAL DE NAVARRÉS (Bolbait, Canal de Navarrés)','
Existeixen referències d’haver estat poblat en èpoques prehistòriques i també pels ibers. Però la fundació del lloc és musulmana; ells li donaren el nom d’Albait que significa alqueria o caseriu. La conquesta tingué lloc en 1244 i el poble va mantenir la seua població àrab la qual, al comandament d’Azadrach s’aixecaren contra Jaume I qui va derrotar-los i, després d’expulsar-los, va repoblar Bolbait amb moros fidels procedents d’altres contrades. Pasqual Maçana, en maig de 1394, assolí el senyoriu del lloc. En 1443 passà a mans de Joan Marradés amb la categoria de baronia. En 1535 s’independitza de la parròquia de Xella. Fou lloc de moriscs --el 1609 l\'habitaven 210 famílies-- i després de la seua expulsió va quedar despoblat. Es va repoblar, segons la carta pobla del 1612, amb 16 famílies procedents d’altres llocs; durant aquest segle els senyors feudals van ser els Cabanyelles i els Pardo de la Costa, barons d\'Alaquàs; posteriorment passà a mans dels Fernàndez de Còrdova, comtes de Priego, els Lanti della Rovera i, finalment, als Manfredi.
En l’actualitat (dades de 2003) hi ha 1474 habitants, de gentilici bolbaitinos, que estan governats pel PSPV que té 5 regidors; el PP en té 4. El topònim oficial és Bolbaite. Per ser un lloc fronterís la parla és un dialecte de transició que cau en l’àmbit del castellà. Un 26,01% dels habitants parlen valencià segons dades què recull el cens de 2.001.
Bolbait viu dels productes que dóna la terra, així de la ramaderia obté bons embotits i formatges frescos, elaborats artesanalment. La gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals afavoreixen la producció d’excel·lent mel i el comerç biològic de les mateixes, per ser utilitzades en farmàcia i cosmètica. També s’hi produeix oli d’oliva.
El seu terme municipal, de 39,6 km2, és travessat pel riu Sellent el qual depara llocs d’esbargiment com el del pont vell, el del Puente Piedra, amb llac apte per al bany; el Gorgo Cadena, amb cova d’interés arqueològic. També s’hi poden realitzar marxes a peu o amb bicicleta al paratge de l\'Ermita de santa Bàrbara, al Corral de Bru, la canyada Alcaire, els senders de Pino Perico i de la canyada de Chichi Juan amb interessant flora endògena i abundància de fonts. Els muntanyers poden gaudir el seu esport en les Lomas Fanecas.
Si busquem patrimoni arquitectònic podem trobar-hi:
· Església de sant Francesc de Paula. Construïda en 1521 i reconstruida, en estil barroc, en 1780.
· Ermita de santa Bàrbara.
· Castell. Va haver de quedar arruïnat ja en època àrab. Nogensmenys, en el segle XVI els senyors de Pardo Costa hi construïren la seua casa-palau. Actualment és propietat particular i l’ajuntament fa les gestions escaients per a la seua compra i rehabilitació.
A l’hora dels menjars aquests són els propis de llocs de muntanya i clima fred: olla en pilotes, arròs de núvia, arròs en herbes, arròs caldós, paella negra amb carxofes, cazolica en pencas, els inevitables gaspatxos i gachamiga, tortes farcides de tota mena de productes: llonganissa, pimentó, cansalada etc. I si parlem de llepolies trobarem pastissos de cacahuet i de moniato, torticas abiscochas, cristinas i rosegons, entre d’altres.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV.
-Col·legi Públic Albait
-Gremi de Campaners valencians
-Macizo del Caroig
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BOLULLA (MARINA BAIXA)','
L’origen de Bolulla és una alqueria islàmica que fou conquistada per Jaume I en 1254 i donada a la mitra de València. Juntament amb Alcia i Garx, avui despoblats, formava la baronia de Bolulla. En 1609 per culpa de l’expulsió dels moriscs va quedar despoblat; en 1646 hi havia 14 famílies. Al segle XIX la població havia crescut fins el 1.074 habitants però l’emigració del XX va delmar la població fins la situació actual: 357 habitants, de gentilici bolullers en el cens de 2003. Un 70,19% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
En les municipals de 2003 va fer-se amb la batlia el PSPV que hi tragué 4 regidors; 3 en té el PP.
El seu terme - 13,7 km2 - està enclavat en la vall de Tàrbena, al peu de la Penya de l’Or i en ell podem trobar les coves de la Pataeta i de la Reinosa i, en la Penya del Castellet, les restes del despoblat i el castell de Garx.
El casc urbà no ha enregistrat el pas del temps i conserva la tranquil·litat pròpia dels petits pobles de muntanya. Hi ha l’església de sant Josep, del segle XVIII.
En l’artesania se solen esmentar les toquetes de llana, els productes de ganxet i els cabassos de palma.
Per menjar paella valenciana, arròs amb fesols i penques, minxos, faves sacsades i coques.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Diputació d’Alacant
-Gremi de Campaners de la CV
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BONREPÒS I MIRAMBELL (HORTA NORD)','Aquest article té 1 comentari.
El seu origen se situa en una alqueria musulmana que amb la conquista cristiana del segle XIII es va convertir en zona de reialenc. Els moriscs que hi romangueren s’instal·laren en la zona de Mirambell on visqueren fins l’expulsió. Jaume I va donar-lo a Constantí Ros. Més tard, després de passar novament a domini reial, Joan II va entregar-li-ho a Francés Jardí de Menaguera el 1472. En el segle XVI va passar als Montoliu, que obtingueren la baronia de BONREPÒS i Mirambell; posteriorment els seus propietaris van ser els Mirasol i Talamantes. El 1.574 Bonrepòs fou erigida en parròquia independent, tot i tutelant els llogarets de Mirambell i Cases de Bàrcena. .Avui BONREPÒS i Mirambell formen una unitat urbana comú.
El gentilici dels seus 2.472 habitants –dades de 2003 – és borrempostins i mirambellans; la batlia correspon al PSPV, que en les votades de 2003 obtingueren 5 regidors, per 4 del PP i 2 del BNV. Un 65,47% dels habitants parlen valencià, segons el cens de 2.001.
La seua economia és basa fonamentalment en el conreu dels cítrics.
El seu petit terme, tan sols 1,1 km2, és absolutament pla i està solcat pel barranc de Carraixet.
Patrimonialment hi ha:
· Ermita del Pilar de Cases de Bàrcena. Segle XVIII.
· Ermita de sant Joan Baptista de Mirambell.
· Església de la Mare de Déu del Pilar.
Des de l’any 2003 s’hi celebra, en el mes de juny, el Gran Fons del Carraixet, cursa a peu amb massiva participació de corredors populars.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
Rosella Antolí ens comunica que actualment(maig de 2005) l´alcaldia està en mans del Bloc Nacionalista Valencià per una moció de censura BNV+PP.
I ens detalla les festes i associacions culturals del poble:
- ASSOCIACIONS CULTURALS per ordre d´antiguetat:
- Cor de Bonrepòs i Mirambell
- Societat Musical
- Associació cultural Macarella
- La Brama dolçaines i tabals
- Grup de teatre \"Sempre en falta u\"
- Festes:
- Mare de Déu del pilar (octubre)
- Sant Joan (juny)
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: FESTIVAL DE CINEMA DE COMÈDIA DE PENÍSCOLA 2005: DIARIPARLEM RECOMANA','
Emocionant, interessant i divertida, sobretot molt divertida es presenta la XVII edició del Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola que des del 20 fins 27 de maig inundarà la localitat valenciana de CINEMA amb majúscules, diversió en abundància amb actuacions de mags, còmics, músics... i el glamour que sempre ha caracteritzat a este xicotet-gran Festival amb la visita de nombrosos actors, directors, productors i presentadors coneguts sobretot en el nostre país, però també més enllà de les nostres fronteres.
Este el teu Diariparlem estarà allí uns dies per a contar-t\'ho tot o quasi tot, així com per a comprovar l\'estat de salut d\'eixe gènere tan important en el cine de tots els temps com és la Comèdia ( i tan injuriat per alguns pedants de la indústria cinematogràfica ).
En principi recomanar-te que si tens algun buit en la teua agenda, el Festival ha guanyat molts sencers amb la nova direcció de Borja Crespo i el seu equip de treball (este serà el seu 3r any dirigint el festival) i que junt amb la possibilitat ja real ( des del passat any ) de veure els llargmetratges i curts en un espai important (el nou Palau de Congressos amb diverses sales i la major d\'elles, l\'Auditori, amb capacitat per a 800 persones), fa d\'este esdeveniment una cita ineludible per a l\'amant del bon cinema en general i de la comèdia en particular. A més de recordar que totes les projeccions i espectacles són gratuïtes.
Començant per la Secció Oficial a concurs, que des de fa uns anys ja és internacional, recomanem els següents treballs (sempre basant-se en referències):
-La producció argentina \"Nos Sos Vos, Soy Yo\" de Juan Taratuto, d\'imminent estrena en sales i que va participar en l\'última edició del Festival de Sant Sebastià on, encara que no la vaig poder veure, va tindre una bona puntuació del públic (2,70 punts sobre 4) i que va ser una de les grans triomfadores del Festival de Cine Llatinoamericà de Lleida on va aconseguir el premi del Públic i al millor actor i millor opera prima del Jurat. Una aposta segura i amb l\'actuació estel·lar del nostre ben estimat Marcos \"Les Luthiers\" Murdock.
-La producció valenciana \"El mundo alrededor\" d\'Alex Calvo Sotelo, per ser de la terra (ha sigut rodada en localitats com ara Morella, Almenara, Ares, etc.), haver participat en la secció Zonazine del Festival de Màlaga, tindre un excel·lent repartiment (amb gent com Luís Tosar o Antonio Resines), tractar el tema del festival de música \"Vinya Rock\", i ser escrita a 4 mans pel propi realitzador ( autor de la molt estimable \"Se Buscan Fullmontis\" ) i el guionista de \"Los Lunes al Sol\", Ignacio del Moral.
-El film canadenc \"Wilby Wonderful\" de Daniel Macivor, que tampoc no vaig poder veure en Sant Sebastià on va tindre bons elogis de crítica i públic (competia en la secció de Nous directors) amb una puntuació de 2,89 sobre 4.
-La comèdia cubana-espanyola \"Un Rey en La Havana\", escrita, dirigida i interpretada per eixe gran còmic que és Alexis Valdés, i que a pesar de no guanyar cap premi en el Festival de Màlaga va ser de les més aplaudides i vistes. A més de comptar en el seu repartiment amb la televisiva Carmen Curandero i el rodamón Manuel Manquiña.
-La producció sueca \"Kops\" del realitzador d\'origen libanés Josef Fare, perquè el seu anterior treball \"Jalla, Jalla\" va triomfar en els nombrosos festivals en què va participar i que ha sigut coescrita pel també realitzador suec Mikael Hafstrom.
-La coproducció argentina-espanyola \"Las Mantenidas Sin Sueño\" de Martín Desalvo i Vera Fogwill, que es va portar el Premi del Públic en el recent Festival de Cine de Las Palmas de Gran Canària (que se celebra en el mes de març).
-La producció catalana \"Tempus Fugit\" d\'Enric Folch una de les grans sorpreses de la Setmana de Cine Fantàstic i de Terror de Donosti on a punt va estar d\'emportar-se el premi del seu irreverent i freaky públic
i
-La pel·lícula de Clausura i fora de concurs \"El Calentito\" de Chus Gutiérrez, sobre la moguda madrilenya dels 80 i guanyadora de la Bisnaga de Plata del Festival de Màlaga a la millor fotografia, a més del premi AISGE al millor actor/actriu revelació per a Nuria González.
A més de tots estos llargmetratges, caldrà estar molt atents als xicotets films que competiran en la Secció de Curtmetratges de Comèdia amb treballs de realitzadors ja consagrats com Borja Cobeaga, Martín Rosete o Sergio Delgado.
Quant a les Sessions Especials i Retrospectives, destacar l\'acostament del Festival de Peníscola al cine més de terror, fantàstic i Gore (sense deixar de ser de comèdia) o al purament d\'animació amb la projecció de:
-Retrospectiva completa de l\'animador valencià Pablo Llorens, l\'únic director valencià de la història guanyador de 2 premis Goya al millor curt d\'animació per \"El Enigma del Chico Croqueta\" enguany i per \"Caracol, col, col\" ja en fa uns quants. Un mag de l\'animació amb plastilina que d\'haver nascut en els USA estaria treballant a Hollywood.
-La nit Fantacómica amb els treballs més importants de l\'última Setmana de Donosti: el ja ressenyat \"Tempus Fugit\", el llarg d\'animació del mestre i gran dibuixant Bill Plympton \"Hair High\" i els curtmetratges \"Tea Break\" (Melies de Plata al millor curt europeu), \"Ward 13\" (Premi del públic i del Jurat al millor curt ), i \"Guard Dog\", este últim també de Bill Plymton.
-La Nit de Còmic, amb dos dels films més interessants de l\'últim cinema americà independent: \"American Splendor\" i \"Ghost World\", a més d\'alguns films més oblidables i prescindibles.
Com es pot comprovar un gir cap a l\'humor més negre i corrosiu, que també tindrà la seua continuació en els 2 cicles programats:
-El cicle Comèdia Negra amb pel·lícules de difícil i molt recomanable visió com: \"El Trio Fantástico\" de Tod Brownig, \"Un, Dos, Tres, al Escondite Inglés\" del maleït Iván Zulueta, \"Orgazmo\" del creador de South Park, Trey Parker o \"The Happiness of Katakuris\" del prolífic i interessant realitzador japonés Takashi Miike.
-El cicle Shhhhh! d\'autors seriosos fent comèdia amb treballs molt importants com: \"1941\" de Steven Spielberg, \"El Ball dels Vampirs\" de Roman Polanski, \"After Hours\" de Martín Scorsese, o \"MASH\" de Robert Altman.
Finalment recomanar l\'homenatge al premiat Antonio Mercero (que rebrà el Premi Calabuig d\'honor a la seua carrera en la Gala d\'Inauguració) amb la projecció d\'eixe mite de la televisió de tots els temps i del terror claustrofòbic que és \"La Cabina\".
Per tant, i esperant que el bon temps també acompanye durant estos 8 dies de cinema, desitgem a tots un gran Festival de Cine que amb els vímens que es manegen segur que succeirà.
Pabloco Sánchez
+info: http://www.festivaldepeniscola.com
(20-05-05) ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: I A TU, COM ET DIUEN?','
|
3/6/2004
Hui
m’he trobat pel carrer amb una amiga que acabava de ser mare, altra
més! Quan m’ha dit el nom que li havia posat a la criatura no he
sabut què dir, i mira que jo tinc recursos per a tot, però m’he
quedat en blanc. He hagut de tirar mà de les fórmules tradicionals i
ràpidament he passat a la segona fase de l’interrogatori –ui, i a
qui dius que li sembla?-. Tant em feia a qui li semblava la pobra
filla, però d’alguna manera havia de passar per alt allò del nom.
No el repetiré aquí perquè potser llegeix aquest monòleg i
s’enfada, però de veres, això era nom de gos, no de xica.
És cert que hi ha animalets que tenen noms que tampoc els pertoquen,
però això de la xica de la meua amiga ja ho supera tot. Clar que
tampoc em convé pronunciar-me massa en aquest tema perquè si ho
pense bé, jo tampoc he estat molt encertada quan he hagut de batejar
algú. De xiqueta vaig tenir un peix i li vaig col·locar de nom...
"Grerori Peix", això sí, era en homenatge a l\'actor, el
Grerori Peck. Fa un parell d\'anys vaig tenir un canari... Vicent, no sé
per què Vicent, però ell estava la mar de content amb l\'elecció.
Però
al que anava, mira que jo he portat mal tota la vida aquest tema del
nom. Sí, perquè –aquí entre nosaltres- el meu oficial és Maria
Antonia, ara si compare amb l\'elegit per la meua amiga m’agrada i
tot, eh? encara que continuaré sense fer-lo servir massa perquè
sempre m’ha semblat de major. Veus, aqueixa és altra, amb els noms
d’ara, dins d’uns anys les àvies es diran Abigail, Brenda,….
Que no és seriós això!
-No,
hui vaig a casa de la iaia Nayara Estela i el iaio Jonhatan.- Vinga
va! Siguem seriosos, molt normal, molt normal tampoc és.
Menys
mal que sempre quedaran les fidels a les patrones de cada poble i
continuaran existint les Remediets o les Carmes. Tan fàcil com era
fins ara saber qui era la patrona de cada poble, i a poc a poc, s\'ha
de veure com ens ho està complicant el personal amb l\'excusa que cal
modernitzar-se.
Jo
volia un Biel o una Caterina -ara ja em fa tanta peresa que ho deixaré
estar-, però clar, millor així perquè amb aquests noms els haguera
marcat, als pobres, perquè això no és fashion, això com em va dir
una "és molt antic". També és cert que el criteri de
modernitat d\'aquesta persona necessita una revisió urgent ja que a la
seua filla li diuen Conchi. Que escolta, no tinc res en contra de les
Conchis, però a veure què tenien de roïnes les meues eleccions si
ens posem a comparar!
Ara
m\'han dit que el nom de moda entre les xiques és "Letizia"
com la Princesa. Ja veus tu si la novetat, la de voltes que m\'ha dit
ma mare que em va posar Maria Antonia per la reina de França. Que il·lusió,
el que és diu il·lusió, a mi que em posaren com aquella dona, cap
la veritat, però com ningú em va preguntar no em va quedar més que
resignar-me. Això sí, encara donant gràcies perquè per
estalviar-se una celebració, ma mare a més es va emmotllar al sant
del dia, que per sort era Sant Antoni de Padua, i dic per sort perquè
si li pegues una ullada al santoral encara podia haver sigut molt
pitjor.
En
fi, que això que t\'imposen les coses sense demanar-te opinió sempre
és un rotllo, més quan els que decideixen per tu s\'apunten a les
modes que els marquen les sèries de televisió, els cantants de moda,
les cases reials o els futbolistes de temporada entre altres.
Possiblement estem perdent el seny, clar que hi ha qui no n\'ha tingut
mai.
Per
cert, de veres, no us puc dir el nom que ha motivat aquest monòleg
però... quin nom també!
Marian
Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: VERÒNICA SÒRIA, PRESIDENTA DEL PARTIT CANNABIS','
Verònica Sòria (Oliva, La Safor), Presidenta del Partido Cannabis, de 27 anys i llicenciada en psicologia, respon les vostres preguntes:
-Explica’ns una miqueta la història del teu partit, sobretot les motivacions per formar això, un partit polític, i no una associació pro-legalització del Cannabis que actue com un lobby, per exemple.
Els integrants fundadors del partit, ens vam conèixer a l\'associació La Barraca de Maria, a València, fòrum del primers debats sobre la necessitat d´una opció diferent a l´hora d´afrontar l´actual situació legal del cannabis intentant canviar-la des de dintre.
Observant el calendari electoral dels següents mesos, l´Abril de 2003, era una data fonamental a l´hora d´irrompre en el panorama polític, en poc més d´un any s´anaven a convocar eleccions municipals, generals i europees. Analitzant el panorama i forces politiques a l´ús d´aquell moment i la situació que viviem els consumidors de contínua persecució, arribàrem a la conclusió de que la situació cada vegada era més alarmant i optàrem per defendre el que pensàvem fundant un partit a la mesura de les nostres necessitats.
-Segons tu, per què el vostre partit ha nascut i ha quallat al País Valencià i no a altres zones de l’Estat com per exemple, Madrid o Catalunya (sens dubte, molt fumadores també).
La idea de fundar un partit politic basat en la marihuana, és una idea que en qualsevol moment, sobretot després d´uns canuts, se´ns ha passat a molts pel cap, ací a València es van donar les condicions necessàries per tal que la idea sortís endavant, i és precisament un grup de gent d´aquí de València, forem els qui varem començar a treballar per desenvolupar el projecte.
-Arran dels resultats obtinguts en les darreres eleccions, heu tingut algun contacte amb algun altre partit polític de cara a col.laborar plegats? Amb qui?
Estem oberts al diàleg i intercanvi d´opinions per tal d´aconseguir els nostres fins: legalització i normalització, però, hem de deixar clar, que no estem interessats en formar coalició amb cap força política. Alguns partits inclouen en el seu programa el tema de la legalització, entre altres, el que ens diferencía es que aquest és el nostre únic punt.
-Què penses del consum d’altres drogues, a banda del Cannabis? També les legalitzaríes?
El consumir o no una substància qualsevol pense que és una opció personal, i baix aquest supost, sols s´hi pot apel.lar a la responsabilitat individual.
És necessari garantir l´accés a la informació verídica i objetiva per tal d´aconseguir-ho.
El que és clar, és que l´actual enfoc que se li està donant al tema del consum de sustàncies no funciona i que ha arribat el moment de plantejar-se´n un d´alternatiu, nosaltres proposem, per les caracterísques peculiars del cannabis, la creació d´un pla alternatiu específic per a aquesta substància, alhora que pensem que cadascuna de elles tenen unes característiques particulars i produeixen efectes distints sobre l´individu i el seu entorn, motiu pel qual, caldria tindre en compte altres factors per tal de dissenyar un pla arternatiu i específic per cadascuna d´elles.
-Només vos pronuncieu en el tema de la maria? Vull dir, què penseu del dret a l’autodeterminació, per exemple? I de la Constitució espanyola? I ara que són les europees: què penseu de la Constitució Europea?
El tema que ens uneix, i pel que lliutem per canviar és únic: cannabis, amb respecte a altres temes el partit actuarà sempre conforme a la seua ideologia: escoltar totes les idees i dinamitzar les llibertats. Qualsevol poble té dret a que se l´escolte dintre de les institucions, que deuen la seua existència per servir al cuitadà.
Amb respecte a la constitució europea, la nostra postura és no-recolzament fins que aquesta no garanteixca els drets socials: treball, salut, lliure trànsit de persones... promovent-hi la unió i l´aprenentatge entre diferents cultures i pensaments, comforme a la nostra ideologia.
-On puc consultar el vostre programa electoral per a les eleccions europees?
Pròximament estarà disponible en la web, resumint un poc:
Punt únic: promoure els camvis legals necessaris per tal de legalitzar i normalitzar la situació del cannabis, la revisió dels Convenis Internacionals de 1961, 1971 y 1988, a través de l´exclusió i revisió d´aquests Convenis, la potenciació de reunions per a la normalització amb organismes internacionals.
Demanem major recolzament de les institucions públiques per a la investigació de cadascuna de les propietats específiques de la planta:
Garantir l´accés a la sustància a malalts als quals els produeix una millora en la seua qualitat de vida.
Subvencions per a la transformació i processament de cànem per a ús industrial.
Major investigació i aplicació de les caracteristiques ecològiques de la marihuana i el compliment del protocol de Kioto.
-Els vostres militants provenen d’altres partits polítics (de quins) o mai no havien tingut cap contacte amb la política? Tu havies militat abans en algun partit? Per cert, quants afiliats sou? Quants al País Valencià?
D\'entre els nostres afiliats hi ha gent de tota mena, però la gran majoria de nosaltres, no hem tingut mai cap contacte amb la politica (alguns ni tan sols a les urnes).
Aproximadament formem part del projecte uns 150 afiliats, la gran majoria del País Valencià, bàsicament perquè és aci on més temps portem treballant i és on més implantació comptem actualment (comptem amb presència a les tres províncies).
-M’han dit que l’únic objectiu que teniu és aconseguir legalitzar el cannabis. Quan es faça realitat este desig, què fareu?
El fi únic del partit és la legalització i normalització del cannabis. Una vegada s´aconsegueixca de forma satisfactòria aquest punt, el Partit Cannabis per la legalitazció i normalització no té sentit com a tal.
-He entrat al vostre web i m’ha decebut que no tingueu versió en valencià. Quin posicionament teniu respecte a la llengua i cultura pròpies dels valencians?
Actualment, no comptem amb el temps ni els mitjans necessaris per tal d´oferir versions en les distintes llengües.
Des de Madrid, han intentat durant molts anys, crear una controvèrsia que no existeix, i l´únic que han fet es retardar la nostra unitat i marginar la nostra cultura.
-A principis de maig heu fet una assemblea extraordinària on no hi ha faltat ni aldarulls ni desavineneces entre els afiliats. Què en pots dir de tot això?
Encara que som una organització jove, ja comptem amb forces que ens impedeixen avançar posant problemes fins i tot per poder presentar-nos a les eleccions, creant-hi una controvèrsia fictícia per promoure la desunió i dificultar l\'imparable desenvolupament d´aquest partit, que és ja la sisena força política a València.
-Dins de l’eix esquerra-dreta, on et posiciones? I dins de l’eix nacionalisme-espanyolisme?
No em posicione dins de cap eix polític, defenc la cultura cannàbica per damunt de qualsevol tendència política i la llibertat global de la persona per damunt del poder de qualsevol nació.
-Vos presenteu a les europees? On fareu campanya? Com és una campanya electoral del Partit del Cannabis?
Les campanyes electorals del partit estan basades en el boca a boca, van dirigides a la gent del carrer per informar de la nostra existència, als abstencionistes que actualment no es veuen representats per cap força política, estan basades en l´organiztació de caravanes cannàbiques a llarg de la geografia, per a estes eleccions europees n´hem projectat al País Valencià, Madrid, País Basc i Andalusia i coordinant la distribució de cartells per totes les regions.
-Segons tinc entés el vostre partit només té un any de vida. No teniu a penes estructures, ni militants, la vostra campanya electoral ha sigut invisible per la gran majoria dels votants, i malgrat això haveu tret, a les últimes eleccions, 16.000 vots, 15.000 al País Valencià. He llegit alguns articles intentant explicar este resultat. M’agradaria conèixer les vostres explicacions i també perquè, segons vosaltres, pràcticament tot el vostre vot només es concentra al País Valencià.
És un fenòmen que s´ha anat donant a mesura que la informació va arribant a la gent, cada vegada som més els que volem canviar l´actual situció en que està immers el cannabis.
El fet de que el nostre vot es concentre al País Valencia es degut exclusivament a que és d´aquesta terra d´on ha sorgit, i on més gent està assabentada aquest projecte què ja s´està extentent a altres regions.
-No creu que un partit com el seu ajuda a dividir el vot d\'esquerres?
L´existència d\'una pluralitat d´idees sempre enriqueix la politica d´un país, nosaltres presentem una alternativa, una opció més entre les que poder triar. Si el vot de l´esquerra està dividit, no crec que el nostre partit siga la causa, només es l´expressió de l´opinió molts ciutadans desil.lusionats amb les forces polítiques a l´ús.
-M’agradaria saber si fuma molt? o simplement li agrada el fet de que la gent decidisca per si mateixa?
Les dues coses!!
-En comptes de anar a soles a les eleccions no li agradaria anar en coalició amb algun grup valencià ecologista que tingueren en compte els seus objectius en cas d\'obtindre escons?
No està entre els actuals objectius formar coalició amb cap força política, encara que en el cas que m´exposes tindriem molts punts dels què poder parlar.
-Què penses quan diuen que els vots que van al teu partit són \"vots marcians\" furtats a altres partits amb més opcions d\'assolir escons?
L´opinió de més de 16000 persones en només tres provincies, i el seu recolzament a aquest jove projecte manifestat, em mereix prou més respecte que l\'esbiaixada opinió dels individus que aixi s´expressen.
-Realment us veieu amb possibilitats de fer alguna cosa des de dintre de les institucions o us doneu per satisfets amb el rebombori que heu organitzat en les dues eleccions a què us heu presentat?
Estem molt satisfets pel rebombori que hem organitzat, però, sobretot pel recolzament que hem obtingut. No pretenem enganyar ningú, és difícil canviar les coses, però si s´aconsegueix representació és possible, mentres tant seguirem intentant que es segueixca parlant (i no prohibint!!) sobre la qüestió del cannabis.
(5-6-04)
Entrevista realitzada amb preguntes dels lectors i lectores del diari electrònic Parlem. ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Reflexions sobre un nou govern','REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
El passat 14 de març l’estat espanyol va decidir a les urnes que hauria de ser governat pel partit socialista. Es ben clar i el PSOE ho sabia que no havien pas guanyat les eleccions, era que el partit popular les havia perdut per:
1) No fer cas de les veus del poble que reclamaven la no ingerència en Iraq i
2) Amagar qui havia estat el responsable de l’atemptat. Fer pensar als votants que havia estat l’E.T.A. els afavoria, en tant que si l’atemptat tenia quelcom a veure amb la guerra d’Iraq afavoria l’oposició, és a dir, al PSOE.
El partit guanyador va ser el primer sorprès pels resultats, i es clar hagué d’iniciar una política popular per guanyar-se el favor d’aquells que l’havien votat. Aplaudit per tots, el Sr. Rodríguez Zapatero, donà les ordres escaient per que les tropes destacades en Iraq, tornaran a l’estat espanyol, avui ho han fet els darrers contingents.
Tot seguit assajà de parar la llei de qualitat de l’ensenyament, en açò, ja no va tindre tanta sort, o sí? Va perdre la seua primera votació al senat.
Altres mesures de caire popular van ser la promesa del canvi constitucional i dels estatuts d’autonomia. Gairebé tot, per ara, com per a rebre una bona qualificació per les gents que l’havien votat.
Però tot seguit, comença a mostrar incoherències, com ara, el discurs sumis a la monarquia a la inauguració del Fòrum de Barcelona, els actes de recolzament a la corona amb motiu del casament de l’hereu, de banda d’un partit que si més no, ideològicament hauria de lluitar per la república, i la impugnació de la candidatura basca a les eleccions europees, tot manifestant el seu acord amb la constitució europea encara no votada.
Com contrapartida, el senyor president aconseguí que l’esmentada constitució fos traduïda a les altres llengües de l’estat, català, euskera i gallec. Tot pensant que d’aquesta manera satisfeia les ambicions d’aquests pobles.
No senyor president, no. L’Europa que nosaltres volem no és la de les traduccions a les nostres llengües, no. Volem una Europa dels pobles, no dels estats. Volem una Europa que reconega el dret d’auto-determinació de les nacions sense estat. Volem una Europa lliure de postures globalitzadores que únicament afavoreixen l’enfortiment de les estructures capitalistes. Volem una Europa solidària amb els pobles més desfavorits.
D’altra banda, altres punts programàtics que encara no han vist la llum es veuen ara posats de relleu per la pujada del petroli. Els llauradors volen la rebaixa dels imposts que graven el combustible per tal de poder fer front a l’augment continu d’aquest.
Però cal recordar també que al seu programa figurava la rebaixa del IVA en serveis com ara, l’electricitat, l’aigua potable, el telèfon, etc. Rebaixa que hauria de fer-se de forma que no ho fora per aquells que malbaraten, aigua, electricitat, telèfon, etc. Les mesures sobre aquests respectes encara no han estat esmentades. Per a quan senyor president?
En resum, pot ser hagués calgut esperar els 100 dies de cortesia, però no crec. Oblide molts altres problemes que la classe treballadora té plantejats de manera urgent i veuria de grat, que mesures encaminades a donar-les solució foren ja enllestides. La classe treballadora no és com el pacient Job, que ho suportava tot, necessita i exigeix solució a les seues precarietats que encara van a ser més en eixa Europa nova, antidemocràtica i capitalista.
Eduard Rosselló Aparicio – CUP València
(7-6-04)
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BORRIANA (PLANA BAIXA)','
El record més antic de població està en el jaciment fenici de Vinarratgell. Els àrabs la fundaren, la batejaren com Medina Alhandra (Ciutat Verda) i la convertiren en la població més important al nord de València. En 1087 va ser ocupada per les hostes de El Cid, comandades per Alvar Fáñez, retornà a poder musulmà i en 1233 Jaume I va dirigir-hi la primera campanya militar amb la finalitat de conquistar territori valencià. El setge durà des de maig fins al 16 de juliol, data en què va retre’s la població i van ser expulsats els seus habitants, és aquest el moment que la història considera l’inici de la conquesta de l’antic Regne de València. Aqueix mateix any el rei conqueridor inicia el repartiment entre nobles i llauradors mitjançant carta pobla, que confirma en 1235, per la qual es delimitava el terme, es reglava el seu funcionament municipal, s\'establien els drets reials sobre la població i se la incoporava al Patrimoni Reial. En 1273 el rei va esqueixar una part del terme de Borriana i va fundar-hi Vila-real. Tradicionalment fou una de les viles de reialenc més importants, la qual cosa no va evitar que durant els segles medievals fos cedida pels monarques durant alguns períodes de temps a diversos senyors, normalment lligats a la família reial: el 1291 Jaume II la cedeix a sa mare; el 1324 a sa muller; el 1329 l’intent d’Alfons IV de cedir-la a son fill Ferran i a sa muller, Elionor de Castella, va provocar la protesta del braç reial encapçalada per Francesc de Vinatea; Pere el Cerimoniós, malgrat la resistència de la vila, va donar-la uns anys a l’infant Joan. El 1329 canvia el seu fur al de València i el 1348 és una de les poques viles reials que no s’adhereix a la Unió encapçalada per València, la qual cosa va atorgar-li el privilegi reial de posar tres corones sobre camp blau al seu escut. Durant el segle XV, en el context de crisis agràries i epidèmies perdé gairebé dos terços de la seua població. En les Germanies - quan hi era cronista Martí de Viciana - va mantenir-se novament al costat del rei. En les carlistades va ser feu liberal, la qual cosa li costa setge, assalt i incendi parcial per part de les tropes de El Serrador i de Cabrera. El segle XVIII és un segle de creixement i assentament de l’agricultura, rere constants conflictes amb Nules pel repartiment de les aigües i la dessecació de zones pantanoses arriba el segle XIX què ja la producció agrícola se centra en la taronja. En 1901 rep el títol de ciutat i durant el segle XX, afavorit pel conreu generalitzat de la taronja i la gran puixança que va abastar el port gràcies a la comercialització de la mateixa, el creixement econòmic i demogràfic hi és imparable.
Les eleccions de 2003 donaren la victòria, amb 11 regidors, i la batlia al PP; el PSPV n’obtingué 7, UV 2 i el Bloc 1. El nom oficial és Burriana però, ja que la discussió filològica no està tancada, ens hem estimat més utilitzar-hi el topònim que habitualment fem servir els catalanoparlants. La seua població segons el cens de 2003 és de 29.250 persones , de gentilici borrianencs, que es reparteixen en els nuclis de població de Burriana, Alquerias Valencia, Alquerias Santa Bàrbara i Poblats Marítims. Aquesta xifra ja esveu àmpliament superada en gener de 2004 en què ja es parla de més de 31.000 habitants que fan gala d’una activa participació ciutadana que es reflexa en la gran quantitat d’associacions de tot tipus, lúdic, festiu, esportiu, cultural, religiós, etc, que hi ha. Un 74,51% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001. Borriana és la capital de La Plana Baixa, comarca que a més a més de la taronja basa la seua prosperitat en la indústria, sobretot la del taulell, però també la fusta, el calcer i la ceràmica.
El terme municipal (47,2 km2) està plenament dedicat al conreu de la taronja, la qual cosa fa que els seu encant paisatgístic es limite a la desembocadura del riu Anna, conegut com el Clot de la Mare de Déu i els 15 km de platges de fina sorra que la voregen
Borriana comptà amb muralles des de temps musulmans i es conservaren fins el segle XVI en què comença el seu abandó; a hores d’ara es conserven restes a La Vila, centre històric declarat BIC, i un parell de torres, una al carrer Sant Pasqual i l’altra a la Casa Abadia. De la resta del seu patrimoni farem esment tot seguit:
- Església de El Salvador. Gòtic primitiu amb elements encara del romànic. Es conserven, en la capella de la Comunió, frescs de Vergara. Està declarada Monument Artístic Nacional.
- Ex-convent i església de la Mercé. Segle XVIII, reconstruit en el XIX. Actual Casa de la Cultura.
- Temple de sant Josep dels Carmelites. De 1897. Alberga bells altars de fusta policromada.
- Bon nombre d’edificis modernistes i eclèctics fruït de l’assentament de la burgesia agrícola nascuda a començaments del XX al caliu de la taronja.
- Torre del Mar. Torre guaita
- Ermites de la Misericòrdia i de Sant Blai.
- Alqueries musulmanes Carabona i Tadeo.
- Museu de la Taronja. Únic del seu gènere a Europa.
- Museu Arqueològic Municipal
- Centre d’Arqueologia subaquàtica.
- Port pesquer, de Jaime Chicharro.
De les seues festes cal destacar les Falles i les de la Misericòrdia i de la gastronomia els arrossos: la paella, l’arròs marjalero, al forn, a banda i tot tipus de guisats amb productes del mar: calder, suquet, etc.
Una ciutat amb tanta història i dinamisme també ha donat grans personatges com ara el Cardenal Enrique i Tarancón, controvertida e important figura en la transició democràtica del segle passat; l’escultor Vicent Ríos, autor, entre d’altres obres, de l’estatua de Lluís Vives que presideix el pati de la Universitat de València; Francesc Roca i Alcaide, tot i no ser fill del poble, va exercir-hi durant molts anys la docència i en 1934 va escriure una història de Borriana; Enrique Monsonis, president autonòmic; Manuel Tarancón, conseller en diversos governs autonòmics i nebot del cardenal; Josep Palomero, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i tants altres.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Castillos y fortalezas de la CV
-Diputació de Castelló
-Fallas de Burriana
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Infoville 21
-Museu de la Taronja
-Plana personal de Paco González
-http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/diaborriana.html
Agraïm la col·laboració en la redacció d’aquest article a Manuel Martí Vilar, fill de Borriana. ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: FESTIVAL DE COMÈDIA DE PENÍSCOLA: RIALLES, FAMOSOS, CALOR I, PER FI, CINEMA EN CONDICIONS','
|
|
Del 28 de Maig al 4 de Juny ha tingut lloc en la preciosa ciutat castellonenca de Peníscola la XVI edició del Festival Internacional de Cinema de Comèdia que després de 15 anys sense tindre un espai adequat en el qual projectar les pel·lícules seleccionades ha estrenat una extraordinària seu en el recentment inaugurat Palau de Congressos.
|
Esta gran novetat ha permés que l\'últimament devaluada Secció Oficial de llargmetratges haja guanyat protagonisme i que tots els treballs a concurs foren pel·lícules no estrenades en la cartellera espanyola encara que moltes d\'elles ja hagueren passat per festivals del país. Si a això afegim que durant els matins del festival havia passades de premsa de totes les obres i la seua consegüent roda de premsa amb la majoria dels protagonistes de les mateixes, estem en condicions d\'afirmar que per fi es pot considerar que este Festival de Comèdia té garantit un lloc en l\'ampli món dels festivals de cinema espanyols i que comptant com sempre amb el seu meravellós enclavament i els seus assolejades i caloroses dates li augurem un gran futur.
Els films triomfadors de la Secció Oficial van ser: El Delicado Arte de Aparcar del canadenc Trent Carlson, únic treball premiat que no vaig poder vore en els 4 dies que vaig estar i que és un fals documental sobre la corrupció dels agents de pàrquing ( premi Calabuch a la millor pel·lícula i el de millor actor ); Conversaciones con Mamá de l\'argentí Santiago Carlos Oves, que com bé reflectix el títol és una pel·lícula molt de l\'estil argentí de diàlegs intel·ligents servida per tres extraordinaris actors entre els quals destaca en gran manera el simpàtic Eduardo Blanco ( menció especial del Jurat i millor pel·lícula per al jurat jove ); La Memoria de los Peces de la irlandesa Liz Gill que ja destaquem al seu pas per la Seminci de Valladolid i que és una deliciosa comèdia sobre embolics sexuals ( premi al millor director, en este cas directora ); i Dead End dels francesos Jean Baptiste Andrea i Fabrice Canepa, una sorprenent pel·lícula de fantasmes a l\'ús que mitjançant uns diàlegs desternillants ja va captivar al públic de la Setmana de Cinema Fantàstic de Sant Sebastià on va guanyar el premi major ( premi a la millor Opera Primera i a la millor actriu ).
També es va dur un delirant premi, però no va ser de les triomfadores, l\'únic film espanyol que s\'estrenava totalment ( ja que Recambios de Manu Fernández ho va fer en el festival de Màlaga ) Un año en la luna d\'Antonio Gárate per al seu protagonista Jorge Monjo \"pel complicat paper que va traure avant\" i que reflectix molt a les clares la categoria com a pel·lícula d\'este engendre imfumable venint a demostrar que el gir a la internacionalització de la secció oficial que va portar a terme el festival fa ja dos anys va ser un gran encert.
No obstant això la Secció Oficial de curts va demostrar una vegada més que en el nostre país hi ha una gran pedrera de cineastes interessants que per uns estranys fats divins quan donen el pas al llarg la majoria de les vegades es queden en paper mullat. Els premiats d\'esta secció van ser: 7.35 de la mañana de Nacho Vigalondo, una absurda comèdia musical que ha triomfat per tot el món ( premi Samuel Bronston al millor curt i millor treball per al públic ); Las Superamigas Contra el Profesor Vinilo de Domingo González, una fallida superproducció en format curt amb grans efectes especials i tres joves i televisives actrius (també i exaequo premi al millor curt Samuel Bronston ); Final de Jose Luis Montesinos, una divertida visió sobre el suïcidi ( menció especial del jurat ) i &8220; Un Cuento Chino del valencià Antonio Llorens, injustament oblidada per un jurat que no va saber vore la gran imaginació i el bon treball tant tècnic com d\'actuació d\'eixe curtmetratge mut que imita a una pel·lícula asio-americana dels anys 20 ( premi al millor curt del jurat jove, que si va saber vore-ho ).
Quant als premis-homenatges aquests es van lliurar a:
- Loles León ( premi Pepe Isbert ), lliurat en una optimista gal·la d\'inauguració per les seues dues companyes de repartiment en la sèrie de televisió Aquí no hay quien viva Gemma Cuervo i Mariví Bilbao que van ser el millor d\'una nit en la qual va sobrar l\'espectacle Kungfussion i va faltar una miqueta de cinema doncs no es va projectar ni tan sols l\'estupend i corrosiu curtmetratge que a l\'endemà es va estrenar fora de concurs Implicación protagonitzat per l\'homenatjada, un costum del festival que seria bo canviar;
- Bud Spencer ( premi Costa Azahar ), l\'entranyable gros de les pelis de Trinitat i del que va poder vore\'s una retrospectiva de la seua obra a més de la seua figura rodanxona pels carrers de Peníscola; i
- Jaime Chávarri ( premi Calabuig d\'Honor ), lliurat en la gal·la de clausura i del que vam trobar a faltar alguna retrospectiva amb les seves innombrables i interessants comèdies.
En altre ordre de coses destacar la meravellosa projecció interactiva del musical de culte The Rocky Horror Picture Show amb l\'actuació del grup de teatre Diferen3 i la col·laboració de tots els allí presents que passàrem una nit per a recordar la resta de les nostres vides; també ressenyar que va haver dues seccions retrospectives dedicades a la comèdia juvenil nord-americana dels anys 90 ( Palomitas a go-gó ) i les comèdies mexicanes de baix pressupost ( Locuras Mejicanas ) amb títols tan suggeridors com Las Locas Aventuras de Barman y Droguin de la qual vaig vore 5 escassos minuts o Jarry Putter i que es projectaven en dos xicotetes sales del propi Palau de Congressos.
Per tant un gran Festival de Cinema totalment ja recuperat de la gran punyalada assestada fa pocs anys pel nou festival de cinema espanyol de Màlaga.
Pabloco Sánchez ','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BORRIOL (PLANA ALTA)','
Nombroses restes arqueològiques certifiquen l’antiguitat del municipi, les més antigues les pintures rupestres de la Jorquera, l’infame estat de conservació de les quals fan que se les done per perdudes. Dels romans conserva un mil·liari de la Via Augusta que es conserva a un jardí del poble. Després de conquerir-li-ho als musulmans Jaume I, el 1250, va donar carta pobla. Fou lloc de senyoriu que passà per diferents mans, com ara les del bisbe de Tortosa i les famílies Boïl, Tous i Casalduch, entre d’altres. En 1336 Pere II va donar-li el títol de vila. En 1459 el trasllat massiu i aveïnament de moros a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous. Fins 1609, data de l’expulsió, va mantenir la seua població musulmana. En les guerres carlines fou testimoni d’alguns enfrontaments.
Actualment, any 2.004, hi ha 4.073 habitants, de gentilici borriolencs, governats pel PP que compta amb 6 regidors, per 5 del PSPV. Segons el cens de 2.001, un 71,48% dels habitants saben parlar valencià.
La proximitat a Castelló ha marcat des de sempre l’esdevenir de Borriol i fa que el poble tinga una economia moderna i en expansió basada en l’agricultura i la indústria.
El terme té una extensió de 62,1 km2 i està situat entre la Serralada de Les Palmes i la serra de Moró. Cal esmentar, per als senderistes, les rutes pel Prat de Cabanes i pel Desert de Les Palmes.
Borriol fou vila emmurallada, de la qual muralla només roman una porta d’accés a la població musulmana. També podem admirar-hi:
· La Casa Consistorial. Gòtic civil del segle XIV.
· Capella del Crist del Calvari. Del segle XIX; bastida sobre la primitiva erigida en 1684 per Pere Boïl d’Arenós.
· Castell de Borriol. En un cim que domina el poble. De fundació romana les úniques restes que hi ha són musulmanes i cristianes. El seu estat és de ruïna.
· Ermita de sant Vicent Ferrer. Del segle XVII. Conserva la pedra sobre la qual predicà Vicent Ferrer en 1410.
· Església de sant Bartomeu.
· La Torreta. D’origen àrab.
A principis de març s’hi celebra la Marxa a Peu per Borriol, 25 km de carrera o caminada pel terme.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Guia virtual de la CV
-La pedra en sec a Borriol
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BUFALI (VALL D\'ALBAIDA)','
D’origen àrab, que l’anomenaven Bohali, el primer document escrit en què apareix és el Llibre de Repartiment on se l’esmenta indistintament com Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. Abans de l\'expulsió l\'habitaven 96 famílies de moriscs, però després aquesta va descendir a sols 10 cases habitades. Des de 1574 s’independitza de la parròquia de Montaverner i assoleix parròquia pròpia. En el segle XVIII Felip III funda el marquesat d’Albaida al qual s’adscriu Bufali. En 1884 una gran inundació va arrasar el poble.
A hores d’ara (dades de 2003) hi ha 200 habitants, de gentilici bufalitans, i l’ajuntament, que es troba immers en un conflicte intern per la possible instal·lació d’una planta de reciclatge a què s’oposa (maig de 2004) una part del consistori, està governat pel PP que compta amb 4 dels 5 regidors; l’altre correspon al PSPV. Un 96,38% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
L\'activitat econòmica bàsica sempre ha estat l\'agricultura de secà (oliveres, cereals, vinyes i garrofers)
Al seu petit terme - 3,3 km2 - hi ha la Nevera de la Lloma de la Solaneta, del segle XVII però en perill de caure per la seua mala conservació. També és digna d’esment la Font del Riu, paratge a la vora del riu Albaida, recentment habilitada com a zona d’esbargiment.
Al poble hi ha l’església de Ntra. Senyora de Loreto, aixecada sobre la primitiva, de 1574, que va caure amb la inundació de 1884.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BUGARRA, LOS SERRANOS (Bugarra, Els Serrans)','Aquest article té 1 comentari (16/9/2005)
Darrere la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I, el monarca donà la vila a en Berenguer d\'Entença, qui la va integrar en la seua baronia de Pedralba; En 1347 fou atorgada a en Roderic Sanchis de Calataiud i finalment passà a mans dels ducs de Villahermosa.
En el cens de 2003 s’hi empadronaren 827 habitants (bugarreños) governats per un ajuntament compost per 7 regidors del PP. El 30,26% dels habitants parlen valencià segons cens de 2.001.
L’economia de Bugarra ha estat tradicionalment agropecuària: garrofera, vinyet, olivera i algunes hortalisses. També hi ha una petita indústria de fabricació de vi i alcohol. Actualment s’hi exploten, a l’igual que tot arreu de La Serrania, les mines de caolí que, lluny de reforçar l’economia local, està acabant amb la vertadera riquesa del terme, de 39,5 km2, que és el seu paisatge natural.
Hi ha l’església de Sant Joan Baptista
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
COMENTARI 16/9/05
En les excavacions que s’hi estan realitzant per iniciativa de l’ajuntament amb la intenció de traure a la llum el passat del poble i recolzar-hi el turisme, dirigits per José Vicente Martínez Perona i Daniel Vives s’han efectuat importants troballes, en una vila romana dels segles I i II, d’un asentament ibèric del III aC. L’any vinent continuaran els treballs en la vial coneguda com de la Tia Soldà.
Paco González i Ramírez
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BURJASSOT (HORTA NORD)','
En el seu terme s\'han trobat peces d’un collar de petxines possiblement pertanyents a l\'Eneolític o al Bronze valencians. El municipi naix d’una alqueria musulmana que en 1237 apareix ressenyat en el Llibre de Repartiment com a donació a García Pérez de Figuerola, donació que en 1238 fou revocada per atorgar el lloc a l’abat del monestir de Ripoll però reservant-se la Corona els drets sobre el forn i els molins. El 1258 va passar de nou, per canvi, al seu primer propietari i més tard a la Corona, la qual va retindre la seua possessió fins el 1360, any en què fou atorgada a Sanxo Tena; l\'any 1389 el jurista Doménec Mascó va comprar els drets del terç delme i del morabatí i posteriorment va adquirir la propietat del lloc, aquest personatge va realitzar importants obres al castell i el va transformar en palau, de l’esplendor del qual donen testimoni els artesanats mudèjars que actualment s’hi conserven; en 1401 Martí l’Humà va signar els Furs al castell; en 1425 passa per compra al capítol de la catedral de València; el 1525 va ser mort a Burjassot el famós personatge l’Encobert, a causa de la Guerra de les Germanies, després de fracassar en el seu intent i de buscar refugi al castell de Burjassot, en 1568 què passa a propietat de Bernat Simó; posteriorment va ser heretada per Pere Pallarés qui, en 1600, la va vendre al patriarca Joan de Ribera, el qual, a la seua mort, va cedir les seues rendes i la jurisdicció civil i criminal al Real Col·legi del Corpus Christi, el qual va exercir-hi la plena jurisdicció fins l\'abolició dels senyorius; durant la Guerra de la Independència, Burjassot va patir el saqueig de les tropes franceses, les quals van espoliar els seus temples, d’on s’emportaren tot allò de valor que trobaren. El general Sempere va establir-hi, l\'any 1823, una junta encarregada de dirigir les operacions militars durant la invasió de Los Cien Mil Hijos de San Luis. L\'any 1837, durant la guerra carlina, van ser afusellats 37 oficials liberals que havien estat empresonats Les Sitges després de ser enxampats en \"L’Acció del Pla del Pou\".
En el cens de 2003 s’hi empadronaren 37.213 burjassoters. La batlia -eleccions de 2003—correspon al PSPV, que té 11 regidors; el PP en té 7, 2 el Bloc i 1 l’Entesa. Un 43,88% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
De poble agrícola on a més a més s’hi instal·laren moltes famílies acomodades a principis del segle XX degut a la seua proximitat a València, ha passat, precíssament per aqueixa proximitat que propicià la recepció d’un gran contingent d’immigrants en les dècades dels cinquantes i els seixantes, a convertir-se en un municipi dinàmic i superpoblat on la indústria (ceràmica, vidre, tèxtil, transformats metàl·lics, fusta i mobles, alimentació i confecció) i el sector serveis tiren amb força de l’economia. Malgrat això encara s’hi conreen taronges i hortalisses. També ha contribuït al seu desenvolupament i modernització la instal·lació del Campus de Ciències de la Universitat de València i de Canal 9.
El terme de Burjassot és petit i pràcticament pla, tan sols 3,5 km2, i està regat per les séquies de Tormos i Montcada. Podem gaudir de la Pineda de Carsí, també coneguda com l’Eixereta, amb una bona mostra de vegetació mediterrània i també de La Granja parc urbà de grans dimensions, perfectament equipat per a l’esbargiment on funciona, fins i tot un trenet.
El desordenat creixement urbanístic no ha impedit conservar-hi part del seu patrimoni, el qual detallem tot seguit:
· Les Sitges. Edificats en 1583 per emmagatgzemar el blat de València. Des d’aleshores fins 1806 sofriren diverses ampliacions. Al seu interior hi ha una ermita aixecada per ordre del Patriarca Joan de Ribera.
· Església Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel. Es la parròquia més antiga del municipi, inaugurada el 1780. Conserva pintures de Vicent López.
· El Castell. Va ser una torre defensiva que donà origen a la població i les seues històries estan íntimament lligades. Actualment és propietat d’un Patronat fundat per Carolina Àlvarez Ruiz i alberga el Col·legi Major Universitari de Sant Joan de Ribera. El seu jardí, la Devesa del Castell, conserva exemplars botànics de gran interés i compagina al seu recinte tant els valors científics com els històrics i els paisatgístics.
· Ermita de Sant Roc.
· Alqueries gòtiques del Moro, del Pi i del Rosari. En un estat de conservació lamentable.
· Molí de la Sal. Antic molí mogut per energia hidràulica.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Burjassot
-Asociación Cultural Ferroviaria de Burjassot
-Castilos y fortalezas de la CV
-Les Sitges
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: B: BUSOT (L\'ALACANTÍ)','
S\'han trobat restes ceràmics de l\'Edat del Bronze i dels ibers. El poble té l\'origen en un castell musulmà, originàriament conegut com Bisant, els quals hi implantaren la indústria del vidre, avui desapareguda i de la qual encara s\'hi conserven algunes peces. Alfons X el Savi va conquistar-lo en 1252 i va incloure\'l-lo en el terme d\'Alacant. Durant el regnat dels Reis Catòlics fou propietat de Pere Martínez de Vera. En crear-se la Governació d\'Oriola romangué adscrita a ella fins el 1707 en què novament pertany a Alacant.
En les eleccions de 2003 el Bloc va assolir la batlia i 6 regidors; el PP en va traure 3. El gentilici dels seus 1.998 habitants (cens de 2003) és busoters. Un 43,43% dels habitants parla valencià segons dades del cens de 2.001.
El paisatge, sec i blanquinós amb trencats, només permet l\'agricultura de secà que constitueix l\'economia tradicional del poble. A hores d’ara el sector turístic i el sector serveis ocupen la major part de la població.
Se situa al peu d\'un pujol dominat pel castell. El terme, de 33,5 km2, compta amb indrets de gran interés per a la pràctica del senderisme, com ara la Serra del Cabeço d\'Or (1.206 m) en la qual trobem la cova del Canelobre que és el més important atractiu turístic del municipi.
Del seu patrimoni citarem:
· Castell de Busot. Del segle XII. Absolutament arruïnat, només es poden observar llenços de la murada i algun tros de torre.
· Torre de Cabrafich, o de Cabrafich Alt. De datació indeterminada i conservada malament, actualment s\'utilitza per a refugi de ramat.
· Església de sant Llorenç.
· Ermita de sant Josep.
Gastronomicament parlarem de l\'olleta amb perdiu, arròs amb conill, la pericana i gran varietat de dolços de què destaquen les magdalenes d\'ametla.
El dilluns de Sant Vicent s’hi celebren festes de Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Busot
-Castillos y fortalezas de la CV
-Costablanca
-Cova del Canelobre
-Cuarentones sin fronteras
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
-Un paseo por la ciudad
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: La bogeria eòlica','Els Alemanys es penedixen d\'haver construït tants parcs eòlics. La revista Alemanya \"Der Spiegel\" publica en la seua tapa una foto impressionant de la seua geografia envaïda per molins gegants, amb el Títol: \"LA BOGERIA DELS MOLINS DE VENT-Des del somni d\'una energia amiga de l\'entorn fins la destrucció del paisatge amb enormes subvencions.\"
Es pot vore esta portada fent clic
ací.
\"DER SPIEGEL\" és la revista política d\'esquerres de més prestigi a Alemanya, i de reputació mundial per haver descobert diversos escàndols polítics en el transcurs dels anys.
En eixa revista es publica un llarg article sobre el tema. Ho trobareu (en Alemany) ací.
Existix una traducció en Francés ací.
(Esta pàgina web reflectix la veu de mig centenar d\'associacions franceses oposades als parcs eòlics. Gràcies a elles, el govern francés ho té difícil a l\'hora d\'imposar parcs eòlics on li dóna la gana. Per això està ara pensant situar-los mar endins).
Alemanya és el número u al món respecte al desenrotllament eòlic, al voltant de 15.000 MW de capacitat instal·lada (3 vegades més que a Espanya). Així que els alemanys alguna cosa sabran de les conseqüències reals dels \"parcs\" eòlics. I ho diu l\' \"Spiegel\": l\'eòlica és un somni, mes bé una \"BOGERIA\" les conseqüències de la qual resulten ser devastadores per al paisatge.
Alguns diran:
El paisatge és poca cosa si es compara amb el canvi climàtic.
Però he demostrat, en altres articles, que els parcs eòlics no estalvien gens de gasos hivernacles, per la necessitat de protegir-los amb energia convencional gastant combustibles fòssils per a res 24 hores al dia, 365 dies a l\'any.
O siga que s\'està destruint el paisatge sense necessitat - i això a més de matar a les aus.
Vore: Llegir Article.
El paisatge és l\'ingredient més important de la nostra qualitat de vida. Si ho dubteu, considereu açò:
Què preferix Vosté?:
1) Viure en una casa de € 200.000 amb vistes estupendes al mar, a boniques muntanyes, a un camp d\'oliveres?
2) Viure en una casa de € 500.000 en un polígon industrial, i sense possibilitats de vendre-la?
Això és el que vull dir per \"qualitat de vida\": passat el nivell de la pobresa, importa més la bellesa de l\'entorn que els diners. També es pot dir que un entorn bell dóna més valor a les cases i solars, i permet guanyar diners amb negocis com turisme, activitats de lleure, etc.
En el cas dels parcs eòlics, no es tracta de guanyar diners, ja que l\'eòlica no és rendible i precisa d\'enormes subvencions. No hi ha enriquiment del país, sinó només destrucció de recursos: paisatges atractius, afables entorns sense més soroll que el cant dels ocells - recursos que són valorats pel turista, pels amants de la natura, els esportius de la muntanya, els jubilats, els xiquets, etc. I esta destrucció es fa a costa dels contribuents, i en poc temps dels consumidors (a Dinamarca, el preu de la llum és més alt que a Espanya en un 100%). - En efecte, els monstruosos molins d\'acer estan arruïnant la nostra qualitat de vida, i el desenrotllament sostenible dels pobles de l\'interior (a força de turisme rural i d\'activitats recreatives) sense cap contrapartida positiva (o el que és igual: es faran rics uns pocs, i ho pagaran car tots nosaltres).
La destrucció del paisatge ibèric per 25.000 turbines eòliques gegants i inútils és un desastre de majors proporcions - i no sol per al turisme.
Podem albirar-lo al mirar la portada de la revista: és una foto molt eloqüent, per la transformació del paisatge, i per la qüestió de les aus (per on volen, hi ha perill de mort).
I no és Der Spiegel l\'únic mitjà de nivell nacional a parlar del problema. En Anglaterra, el Sunday Telegraph del 4 d\'Abril 2004 relata el creixement de la resistència als parcs eòlics a Alemanya, Dinamarca, Holanda, França i Anglaterra. The Guardian també, en un article del 7 d\'Abril 04, revela l\'amplitud de l\'oposició al Regne Unit. Quant a la famosa revista Country Life, organitza una campanya en la seua pàgina web contra la destrucció del paisatge anglés per tantes turbines eòliques. - Tinc estos articles a la disposició de qui me\'ls demane.
Es veu que, amb el temps, la veritat sempre ix a la llum, malgrat de la propaganda oficial i altres esforços per a tapar-la.
Ja entenc que la veritat pot fer mal, especialment quan es pensava que per fi l\'home havia desenrotllat una energia neta i renovable. Però som gent madura, i sabem que resulta molt perillós viure fora de la realitat.
Mark Duchamp','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Traduir al val-cat la Constitució Europea és un èxit per ZP','Espanya, per veu del seu Govern, no sembla estar amb moltes ganes de defendre ni la Constitució Espanyola, ni l\'Estatut, ni el futur compromís europeu. Això és almenys el que jo entenc quan veig el seu modus operandi.
Tant se val si el color del Govern Espanyol és roig o blau, als valencians tant ens dóna l\'un que l\'altre. Espanya no és, com es vol fer creure, constitucionalista, ni tan sols autonòmica. És un Estat ancorat al passat.
Encara estem lluny d\'aconseguir \"la España de los españoles\" perquè els primers que no ho posen gens fàcil són aquells que enlairen i criden als quatre vents la seua voluntat de defendre la Carta Magna espanyola. Éstos són els primers que fan cas omís de la pròpia Constitució. Diuen que la vida depén segons el cristall que et gastes per mirar-la però en este cas jo crec que no és qüestió d\'un cristall, crec que és manca d\'ulleres.
Hi han molts articles interessants en eixe document tant important per als espanyols i que no ens hem parat ni un segon a fullejar. A la Constitució trobem punts que parlen de la no descriminació per raó de llengua, de la importància que a Espanya les llengües de cada territori siguen tractades amb especial interés, etc...
Bé, la veritat és que amb especial interés si que trobe que estan tractades, i tan especial. Des del Govern de Madrid és posen tots els entrebancs possibles per a la difusió i conrreu de les nostres llengües pròpies, sempre en favor de \"la lengua con la que todos nos entendemos\".
Ara al projecte de Constitució Europea el president Zapatero vol fer-nos creure que gràcies al seu govern tenim l\'honor i glòria de poder tindre traduïda la Constitució a les llengües \"minoritàries\", encara que sempre és més just dir minoritzades ja que el català-valencià no-res té que envejar-li en nombre de parlants a moltes altres llengües oficials europees.
I jo dic. Per a què vull tindre la traducció quan això ho anavem a tindre encara que no ens ho feren ells? Perquè nosaltres ja ens haverem mogut per a traduir-la. Agarre l\'internostrum i en unes setmanetes ja tenim la traducció...però ací jo m\'olore que hi ha gat amagat.
Què no serà que Espanya no té cap interés en que les llengües \"espanyoles\", distintes de \"el español\", tingueren pes a Europa?. O és que un valencià no té dret, amb una llengua parlada per vora 10 milions de parlants, a dirigir-se a les \"seues\" institucions en la seua pròpia llengua? Doncs jo em pense que sí.
El Govern Espanyol vol fer-nos ser ***** i damunt pagar el beure, com diu este refrany valencià. La solució és obvia, si el valencià no és oficial a Europa no és problema d\'Europa sinó d\'Espanya, a qui hem de demanar comptes, ja que és eixe govern i eixos partits polítics els qui s\'oposen a l\'oficialitat autèntica de les llengües pròpies en cada territori i eixe govern el que \"ens representa\". Com volem pretendre fer una Europa dels europeus quan Espanya no és dels \"espanyols\".
Miquel Boix','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CABANES DE L\'ARC (PLANA ALTA)','
Hi ha troballes iberes en La Ribera, un poblat submergit en La Torre de la Sal i una estela en El Polido. Els romans, que la batejaren Ildum; deixaren la seua empremta en l’arc que dóna cognom a la població, làpides, monedes i ceràmiques trobades en el Pla de l’Arc. El poble creix a partir d’una alqueria musulmana que en 1091 fou conquerida per El Cid, des d’aleshores fins 1103 Sanxo Ramírez i Pere I d’Aragó nomenaren diversos governadors que no aconseguiren retenir-lo al bàndol cristià; la qual cosa no va ocórrer fins que Jaume I, a ran de la conquesta de Borriana, va conquistar-lo i ho donà a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, inclòs en els termes dels castells de Miravet i Zúfera, el qual concedí carta pobla en 1243 en què donava el barranc de Rixer als nous pobladors però es reservava els molins i dos horts; el senyoriu es va mantenir en l’esmentat bisbat fins el segle XIX. Històricament va mantenir conflictes amb la veïna Vilafamés per pasturatges i conreus. Germana de Foix, en 1507, va atorgar el dret a celebrar les actuals fires de Sant Andreu i del Retorn. El 5 de juliol de 1575 el bisbe Joan Esquerdo li afegí els poblats de Miravet i Albalat dels Ànecs.
Cabanes és el seu nom oficial i el gentilici dels seus habitants és cabanuts. La població que es troba molt dispersa en diferents nuclis de població com ara: Cabanes, El Borseral, El empalme, La Font Tallà, Mas d’Enqueixa, El Polido, Les Santes, el Mas de Tarambana, Torre de la Sal, Venta de San Antonio-Estación i El Chorrillo; en 2003 ascendia a 2.574 persones. L’ajuntament constituït rere les eleccions de 2003 donà la batlia al PP, amb 6 regidors, 4 n’obtingué el PSPV i 1 EU. Un 41,54% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
L’economia és bàsicament agrícola, amb predomini del secà, i ramadera. Hi ha mines de plom al Morral i de ferro al Mortorum i pedreres de marbre negre, de gran qualitat, a la Gasiona i a la Masmudella.
Posseeix Cabanes un enorme terme (131,5 km2) que es troba inclòs en el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, important maresma que s’estén entre Torreblanca i Orpesa i està limitat per les serres d’Irta i de Les Santes; situat en la Tinença de Miravet, es divideix en dues zones molt diferenciades, la litoral amb excel·lents platges de sorra com ara la de la Torre de la Sal i la interior, molt accidentada, en què trobem: el Gaidó (481 m), la Masmudella (541 m), l’Alt del Colomer (708 m), la Serra de les Santes (655 m), les Agulles de Santa Àgueda (537 m), la Sufera (501 m), la Ferradura (501 m), el Mortorum (241 m), la Serra de Na Vives o Sernavives (241 m), el Tossal Redó (325 m) i les Fontanelles (285 m); també hi abunden les fonts, Miravet, Font Tallà, Font del Campello, Les Santes, etc.
Actualment hi ha el projecte d’instal·lar en aquestes terres un aeroport, fet que troba força oposició en les poblacions afectades per l’impacte mediambiental que suposaria una obra d’aquest tipus.
El poble que conserva, en el seu casc antic, la seua fesomia original, se situa en un tossal a 294 m d’altitud que domina el Pla de l’Arc i el barranc de Ravajol. El el seu patrimoni el podem concretar en:
· Arc romà. Símbol del poble. Declarat BIC.
· Església de sant Joan Baptista. Construït entre 1750 i 1764 en estil barroc. Té una magnífica portalada i conserva a l’interior interessants obres d’art sacre i una campana, la grossa, de 1677.
· Castell de Miravet. D’origen musulmà però amb moltes intervencions posteriors, tot i que es troba en avançat estat de ruïna conserva elements gòtics i cristians, records dels monjos-guerrers que l’habitaren.
· Castell d’Albalat. Situat també en l’antic poblat d’Albalat dels Ànecs. Construït pels bisbes de Tortosa al voltant de 1280. Abandonat i arruïnat.
· Ermita fortificada de Ntra. Sra. de l’Assumpció. També en l’antic poblat d’Albalat dels Ànecs, al peu del castell. Edificada en el segle XIV per defensar-se dels atacs dels pirates barbarescos. Restaurada en 1981.
· Torres guaita d’Albalat i de La Pedrera. Igualment en les ruïnes d’Albalat, molt prop del castell. Pro ben conservades encara que mostren signes d’haver estat utilitzades en usos agrícoles.
· Ajuntament. Gòtic, del segle XV.
· Torre de la Sal. En la costa. Molt bé conservada.
· Torre del Carme, o de Manyés. En el nucli poblacional de San Antonio.
· Portal de Sitjar. Únic arc que sobreviu de l’antiga muralla que voltava el poble.
· Ermita de santa Àgueda i santa Llúcia, o de Les Santes. Construïda en 1243 i reedificada en 1611.
Els menjars tradicionals són la paella, el tombet i els guisats amb cacera; pel que fa als dolços les coques d’ametlla.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Coordinadora Anti-aeroport
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Parc natural de Cabanes-Torreblanca
-Plana personal d’Alvaro Porcar
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:46',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CÀLIG (BAIX MAESTRAT)','
Existeixen troballes de diferents èpoques que certifiquen l’antiguitat del lloc; els ibers deixaren la seua empremta en els poblats de la Tossa i la Picossa; els àrabs els llocs, que apareixen en la primera carta de població, de Beniguifir, Beniterei, Oleia i Alí. Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després s\'integrà en la batlia que es formà amb el terme de l’esmentat castell. El 12 de juliol 1234 Hug de Fullaquer, mestre de l’orde de l’Hospital, atorga la primera carta pobla cristiana del terme, a Càlig i Ali, a en Pere de Balaguer i a en Bernat de Puig per poblar el lloc. Va continuar en propietat dels cavallers hospitalers fins 1319 en què passa a propietat de l’orde de Montesa a la qual pertany fins el XIX. L’onze de gener de 1540 Francesc Llançol de Romaní, tretzè maestre de I\'orde de Montesa, atorga al poble la condició de vila, la qual cosa dugué la fundació d’Universitat o govern municipal i el dictamen de lleis a Furs de València. El 3 de novembre de 1649, durant la guerra dels Segadors, els francesos saquegen i ocupen la vila, monsieur Cassan, oficial de l’exèrcit francés, és nomenat governador de la Torre i Càlig roman sota el poder de França i no hi ha govern municipal, a més a més es veu obligada a pagar un fort tribut als ocupants. Rere un segle XVIII de fort creixement hagué de patir, en 1837, un sagnant combat entre els combatents de les guerres carlines en què el general liberal Francesc Brotons va derrotar les tropes del rei Carles. En 1885 una epidèmia de còlera va assolar la població i va causar la mort de molts dels seus habitants. Una forta gelada ocorreguda en 1956 va obligar a emigrar molts veïns del poble amb la consegüent baixada demogràfica que no es va recuperar fins la dècada dels vuitantes.
En 2003 s’hi empadronen 1.808 persones i aqueix mateix any la batlia correspon al PSPV que en les votades del mes de maig va traure 5 regidors per 4 del PP. El gentilici, segons Lluís Sanchis Guarner -Els pobles valencians parlen els uns dels altres-- és calijà, però Aureli Querol i Anglès -plana web del Centre de Cultura Pere Balaguer-- insisteix a fer servir calijó. Un 80,05% dels habitants parla valencià segons cens de 2.001.
El terme, de 27,5 km2, és travessat per la rambla de Cervera, o riu Sec que, juntament amb les séquies del Socors, del Regall i de la Rasa porten l’aigua necessària per a l’agricultura, base de l’economia local, fonamentalment de secà, però també quelcom d’horta i taronja. Les altures més significatives són el pujol de la Tossa (169 m), les Forques (185 m), la Somada (194 m) i el Mas d’en Vernet (204 m). També citarem els indrets més adients per als excursionistes com ara el paratge del Socors, el coll de les Forques, el llit del riu Sec i el barranc del Surral.
Tot i el generalitzat problema a la nostra terra del desgavell urbanístic i el creixement sense trellat encara podem trobar-hi la flaire del poble antic en el traçat dels carrers, les portalades dels vells edificis i les restes de les muralles que formen part de les cases del casc antic. Patrimonialment Càlig conserva:
· Església parroquial de sant Llorenç. Aixecada en el segle XIV i ampliada entre 1622 i 1659. Estil renaixentista amb afegits posteriors. La guerra de 1936-1939 va deixar sense cap tipus d’ornamentació el temple que s’ha hagut de redecorar totalment.
· La Torre. La primera documentació que hi ha sobre aquest edifici el data en 1625, però es considera que és molt més antic. Acull un centre cultural.
· Ermita de la Mare de Déu del Socors. Aixecada sobre una d’anterior en el segle XVIII en estil neoclàssic.
· Convent de la santíssima Trinitat. De les primeries del segle passat.
· Capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Segle XVIII.
· Capella de sant Josep. De 1845.
· El Casal Municipal. També conegut com Centre Republicà per haver estat edificat amb aqueixa finalitat durant la Segona República.
La gastronomia calijona és rica tant en dolç: rotllo de Sant Blai, primetes de Sant Antoni, farinoses, mones de Pasqua, la prima de Santa Caterina i de Sant Nicolau i el massapà i el torró de fira el Socors, els pastissets amb ànima de carabassa o de moniato, rotllos d\'aiguardent i de matafaluga, braços de gitano, crespells, carquinyols i les famoses magdalenes de Càlig, com en salat: olla barrejada, guixassos, brou de rata, sopes escaldades, arròs amb pilotes, faves ofegades, suquet de caragols, pa amb tomata i cansalada, cocs (de tomata i pimentó, de moniato, ràpid o benicarlando....), coques (de sal i oli, seques, de viatge....), sense oblidar els productes de la caça. També hi havia el costum dels vins del Maestrat, els xarops i els licors de fruites però dissortadament , com tants altres, s’està perdent.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Asiduos.com
-Castillos y fortalezas de la CV
-Centre de Cultura Pere Balaguer
-Diputació de Castelló
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Seleccions nacionals? esportives? esport o negoci?','
Seleccions nacionals? esportives? esport o negoci?
A mi, la polèmica que s’ha generat sobre les seleccions nacionals, les crítiques que s’alcen arreu, contra les propostes de creació de seleccions nacionals -autonòmiques- em du a la memòria l’expressió popular \"li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?\"
Ja fa anys, la llavors millor televisió, i única -per qui no tinga suficient memòria- espanyola, va emetre una sèrie de capítols que duien per títol \"Las reglas del juego\", on es descrivien les relacions socials en termes de relacions entre tribus, entre col·lectius humans basats en un sentiment de comunitat personal -no de classe-
Un dels elements vertebradors d’aquestes relacions són els esports -millor dit, les competicions esportives- i els seguidors de cada \"equip-exèrcit-armada-\".
D’altra banda, en l’esport que anomenen rei el sentiment tribal no és basat en l’adscripció geogràfica: els ciutadans de Barcelona, són del Barça o de l’Espanyol; els habitants de la Comunitat Autònoma Valenciana -País Valencià al pròleg de l’Estatut d’Autonomia- hem de ser del València CF?, per què no del Vila-real, o del Levante? Hi ha valencians que són seguidors d’equips com el Real Madrid? L’Honorable President d’una Comunitat Autònoma ha de ser seguidor de l’equip-bandera de la mateixa?
Si tots som europeus, per què no m’he de felicitar de la victòria de la selecció nacional italiana sobre la selecció nacional espanyola? No recordeu aquelles pancartes amb el lema \"Grazie Milan\"? al camp del Barça; o veure madridistes més contents que unes pasqües quan el Barça era derrotat per Europa.
A Itàlia un milanista sempre s’alegrarà de les derrotes de l’Inter, els eterns rivals (això d’eterns, també fa gràcia, són eternitats que duren poc més de cent anys)
Aleshores per què les seleccions -estatals- espanyoles són intocables?
Per cert, a Anglaterra, perdó al Regne Unit de la Gran Bretanya, hi ha quatre seleccions de futbol (ignore si també dels altres esports): Anglaterra, Gales, Escòcia i la colonial Irlanda del Nord. Quin problema més greu per a la pobra i atribolada reina Isabel: això sí que són \"annus horribilis\".
I, què passa amb esports com el ciclisme? El motorisme, l’automobilisme? On els equips són marques comercials? Les lleis del mercat, tan ponderades per certs polítics, han de regular les fílies i les fòbies dels seguidors? No puc entendre el sentiment \"nacional\" que subjau darrere d’una marca comercial.
O siga, que si sóc accionista de la casa Bayern -d’aspirines, i d’altres coses- puc celebrar les victòries del Bayern sobre el Real Madrid. Per cert, de quin Bayern? Del de Munic, del Leverkusen?
Em direu que en aquestes modalitats esportives el que és important no és la marca Subaru, ONCE, etc, sinó la nacionalitat dels esportistes.
És a dir, en aquells esports, tan patrocinats, hem de ser seguidors de l’equip, segons siga la nacionalitat de l’esportista? I què fa un madrileny? Celebrar la victòria de l’Olympic de Marseille -per Morientes- o la del Real Madrid de Beckam?
Per què no reclamem dels poders públics que es dediquen a potenciar l’esport, sí, l’esport, i no la competició comercial? Perquè, si no vaig errat, els clubs de futbol tenen categoria jurídica d’empreses.
D’altra banda, qui pagarà els, crec que, trenta milions, als components de la selecció nacional espanyola de futbol, si guanyen l’eurocopa? D’això rai. Però, qui pagarà les primes, els incentius que, sí, cobraran encara que no guanyen? Que aquests senyors no cobren uns sous prou dignes? Què se n’ha fet de l’orgull de jugar en la selecció nacional espanyola?
Tan complicat és això de disfrutar de l’espectacle d’un bon partit, o partida, i ... que guanye el millor?
Salvador Pallarès-Garí ','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CALLES, LOS SERRANOS (Calles, Els Serrans)','
S’han trobat restes ceràmiques iberes al paratge conegut com la Piedra del Verdinal. Dels romans hi ha la joia arquitectònica de la comarca, l’aqüeducte de Peña Cortà. De fundació musulmana fou conquistat per Jaume I el qual va afegir el lloc a la baronia de Xèrica, que ell mateix havia creat per al seu fill bord Jaume Pérez; posteriorment passà a la Corona; en 1369 Alons de Xèrica dona carta pobla, el 1390 forma part del vescomtat de Xelva, concedit a Pere Lladró de Vilanova, del qual se segrega el 1602. Com a lloc de moriscs rere l’expulsió de 1609 roman despoblat i torna a ser afegit a Xelva per a independitzar-se en 1664; en 1684 va demanar la seua incorporació a la Corona, cosa que assoliria el 1773.
A Calles hi havia en 2003, 390 habitants, que parlen castellà i responen al gentilici de callejanos. La batlia correspon al PP, que en les votades de 2003 tragué 4 regidors; el PSPV en té 3. La població es distribueix en dos nuclis: Calles i Alcotas. Un 17,51% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
L’economia és la pròpia dels pobles d’interior: agricultura de secà i alguna aproximació al turisme rural.
El terme, de 66,2 km2, està regat pels rius Toixa i Túria i hi podem trobar molts paratges que paga la pena visitar com la Peña Cortá, tall en la muntanya d’uns 25 m d’alt per 50 d’ample fet, pot ser, per a l’extracció de pedra per a l’aqüeducte; Fuente Alta, Fuente Madrid; Saletas, Hoya Antaño i les coves Santa de Villanueva i del Mangranero. També hi ha una bona xarxa de camins i senders per conéixer el terme a peu.
Arquitectònicament veurem:
· Aqüeducte romà de Peña Cortá i tot l’entramat necessari per a aquesta obra, túnels, la Peña Cortá de què ja hem parlat, etc.
· Pont del barranc de la Cueva del Gato.
· Pont de la rambla d’Alcotas. Molt deteriorat, només conserva 1 dels 5 o 6 arcs que esmenta Madoz.
· Església de la Puríssima Concepció. Amb campanar de 1675.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Associació cultural \"La Peña Cortà\"
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: 19ª EDICIÓ DE CINEMA JOVE: EL DIARI PARLEM RECOMANA','Des de dissabte que ve 19 de Juny i fins el diumenge dia 26, se celebra a la ciutat de València la XIX edició del festival Cinema Jove que organitzat pel IVAC ( Institut Valencià de Cinematografia ) tindrà com a seus per a la projecció dels films seleccionats el teatre Principal ( inauguració i clausura ), les sales Juan Piqueras i Rialto de l\'edifici Rialto ( secció oficial llargs i retrospectives ), el centre cultural Bancaixa ( secció oficial curts ), els jardins de Vivers ( retrospectiva nou cinema francès ) i altres petits espais com el pub Ràdio City o la SGAE.
En primer lloc recomanar de manera efusiva a tot bon cinèfil l\'acudir a un festival que cada any va a més i l\'organització, plantejament i continguts frega la perfecció en total contrast amb la Mostra de Cinema del Mediterrani a pesar de no comptar com esta amb sales d\'exhibició adequades com els meravellosos cinemes Martí.
Com que es projectaran un sens fi de pel·lícules volem amb este article assessorar-te en el visionat d\'algunes d\'elles perquè després la teua inversió en el seu gaudi siga en la mesura del possible el més rendible. Estes recomanacions poden basar-se tant en la nostra pròpia experiència d\'haver-les vist o simplement per referències.
Secció Oficial de Llargmetratges:
En este apartat compost per un total de 10 films de diverses nacionalitats no tenim més que algun detall que fan semblar d\'interès: l\'alemanya Traffic Affairs de Nicolai Albrecht doncs va estar en la prestigiosa Berlinale; l\'argentina Nadar solo d\'Ezequiel Acuña ja que en la presentació del festival va ser afalagada pel propi director del mateix Rafael Maluenda; la xilena Los debutantes d\'Andrés Waissbluth doncs va ser seleccionada pel seu país per als Oscars i per als Goya a la millor pel·lícula de parla hispana; i el documental francès fora de concurs Abel Ferrara: Not Guilty de Rafi Pitts per l\'interès que desperta la figura d\'este estrany i inclassificable director de cinema. D\'allò més significatiu en la vessant negativa d\'esta secció oficial és la nul·la presència de cinema espanyol, una miqueta que se li podria reprovar als programadors si no fóra pel baix nivell demostrat en els últims temps pels nostres joves directors ( recordar que és condició indispensable l\'ésser menor de 35 anys per a participar en les seccions a concurs ).
Secció Oficial de Curtmetratges
És la perla del festival amb magnífic nivell en els últims anys que no es correspon amb el lloc on són projectats, el saló d\'actes de Bancaixa. Dels pocs que he pogut vore, destacar 7.35 de la mañana de Nacho Vigalondo, un dels curts més premiats i delirants de l\'any i Sueños de l\'actor Daniel Guzmán, guanyador del Goya al millor curt i un cas únic en este món a l\'haver estat projectat en cinemes convencionals de diverses grans capitals.
De la resta ressenyar que estaran els millors treballs presentats en el festival de Clermont-Ferrand, que és alguna cosa així com el Festival de Cannes per als llargmetratges: Deluge de F. Bonifacio, premi especial del jurat i Meine Eltern de N. L. Vollmar, premis del públic, canal + i prix Raynaud; També podrem vore el millor curt de Sundance 2004: Gowanus, Brooklyn de Ryan Fleck. Molt prometedora la proliferació en esta secció de treballs de tall fantàstic també àmpliament reconeguts amb premis com: El Tren de la Bruja de Koldo Serrra, Melies de oro 2003 al millor curt fantàstic i de terror de tota Europa; I,ll See You in my Drems del també espanyol M. A. Vivas, Melies de plata en Fantasporto-2004 i ja ferm candidat a succeir a l\'anterior i que el seu Hombre del saco ens va fer passar por el passat any; El siguiente de Lluís Quilez, guanyador en el Cinenygma de Luxemburg; El desván de José Corral, guanyador en Art-Futura 2003; i The Separation de R. Morgan, millor curt d\'animació a Dresden. Finalment, important presència valenciana i femenina amb els curtmetratges de María Trénor Colomer ¿Con qué la lavaré?, premiat en el festival de Berlín i Eva en Blanco y Negro d\'Alicia Puig Marí.
Retrospectiva Miramax, Sundance, Cinema Independent USA
Sens dubte, es troben entre les seleccionades pel festival moltes de les pel·lícules preferides pel qual això subscriu com del millor dels últims 20 anys de cinema. Una important oportunitat de vore en pantalla gran i en V. O. obres imprescindibles com Reservoir Dogs de Quentin Tarantino, descoberta en el festival de Sitges; Clerks de Kevin Smith, cineasta pràcticament perdut per a esta noble causa del cinema però que amb quatre duros va fer de la seua òpera primera una hilarant comèdia social; Bienvenidos a la Casa de Muñecas de Todd \"Happiness\"; o Sangre Fácil, altre debut superafortunat dels germans Coen que guanya en cada nou visionat.
Potser un punt per sota, però igualment imprescindibles també estaran Nola Darling de Spike Lee, innovadora i sempre divertida; Drugstore Cowboy de Gus Van Sant, honesta aproximació al món de les drogues; Sexo, Mentiras y Cintas de Video de Steven Soderberg, interessant encara que excessivament sobrevalorada; Los Hermanos MacMullen d\'Edward Burns, o les relacions de parella al natural; El Proyecto de la Bruja de Blair dels \"desapareguts en combat\" D. Myrick i I. Sánchez, un encertat film d\'horror pur; Puedes Contar Conmigo de Kenneth Lonergan, on vam poder descobrir a Mark Ruffalo (Mi Vida Sin Mi); i Hedwig and The Ungry Inch de John Cameron Mitchell, també una miqueta sobrevalorada però amb imatges fascinants i bona música.
Tampoc caldrà perdre\'s donats estos antecedents l\'única estrena Personal Velocity: Three Portraits de precisament l\'única directora Rebecca Miller encara que amb alguna reticència per si només es tracta d\'una solució políticament correcta, segons els últims esdeveniments sociopolítics del món occidental.
Retrospectives Daniel Burman, Catherine Breillat, Nou Cinema Francés
De la directora francesa C. Breillat, de la qual podran veure\'s 10 llargs, atenció al seu últim film del 2003 Anatomie de L\'Enfer que repetix amb l\'actor porno Rocco Sifredi i al seu relatiu èxit en tota Europa Romance X.
Del molt jove realitzador argentí Daniel Burman destacar l\'actualment en el cartell i triomfadora del passat festival de cinema de Berlín El Abrazo Partido i la seua òpera primera Esperando al Mesías, que va triomfar en la Seminci de Valladolid.
Del nou cinema francès que, per a completar un any replet d\'Operes Primeres en la seua programació, consta d\'un total de 6 noves obres més altres 2 de no debutants, destacar Vidocq de Pitof, que encara que siga molt previsible i fallida en el seu guió conté escenes molt aconseguides; Es Souvenir donis Belles Choses de Zabou Breitman, perquè va ser premiada amb 3 César del cinema francès en el 2002; i Bord de Mer de Julie Lopes-Curval, guanyadora de la prestigiosa Càmera d\'Or de Cannes.
Retrospectiva Roman Polanski
Encertada la revisió d\'est director ja clàssic després de la molt apreciable El Pianista amb la recuperació dels seus primers treballs fins la fatídica, per a este festival, data del compliment dels 35 anys. Importants els seus films La Semilla del Diablo ( 1968 ), tot un exemple per a posteriors directors del gènere; El Baile de los Vampiros ( 1967 ), estrany homenatge als vampirs de la Hammer; i El cuchillo en el agua ( 1962 ), el seu debut amb nominació a l\'Oscar inclosa.
Ja en altres seccions es podran vore dos treballs de l\'actor Jordi Vilches, l\'animació de Caroline Leaf i un apartat dedicada a la produccions valencianes més recents.
Pabloco Sánchez (18-6-04)
Web Oficial del Festival de Cinema Jove ','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (VII) per Jaume Anguera','Quan els meus amics coreans em preguntaren quin tema tractaria en el pròxim relat els hi responguí que de cartells. Els hi va parèixer estrany com també em resulta a mi i per això li vull dedicar aquest relat. Fig.1
Dels primers cartells que parlem són els dels restaurants, bars, karaokes, sales d’ordinadors, etc. Els edificis n’estan plens no només en la primera planta sinó fins el pis més alt. La raó no és que falti espai per ficar cartells. El motiu és que podem gaudir d’un té en un bar en una quarta planta i connectar-nos a internet en una sala d’ordinadors en un vuitè. Com ja hem explicat en anteriors relats, la densitat de població és molt alta, uns 491 habitants/Km2 (Espanya està al voltant de 79hab./Km2) i per tant falta espai per tots aquest serveis si es limiten a la planta baixa. Aprofitem per dir que aquesta densitat no està associada a un baix nivell econòmic. Tornant a comparar Espanya amb Corea: de les dades que em faciliten, l’ingrés per càpita d’Espanya és d’uns 16.000 dòlars i uns 12.000 a Corea del Sud (només 1.000 a la Corea del Nord). Reprenent els cartells, aquests desprenen dinamisme, color, alegria i captació. Tot plegat pareix com si la ciutat parlés. Els cartells estan pel general escrits en l’alfabet coreà anomenat hangeul. Continuant amb cartells, els dels restaurants són un cas particular molt curiós. Fig.2
En general, a diferència de les nostres terres, cada restaurant està especialitzat en un cert nombre típic de plats, entre tres i cinc, de manera que amb un simple cartell ja en tenim prou per saber quin tipus de menjar assaborir. Als cartells de la Fig. 2 simplement veient el polp podem saber que en el restaurant exclusivament tastarem aquest producte. El polp picant és el més típic. El cartell amb el xiquet amb l’olla ens anuncia que l’especialitat són les sopes que venen servides en bols de pedra. D’aquesta forma, la calentor es conserva fins al final de la menjada. En molts restaurants no en tenen prou en tenir un cartell per atreure la gent sinó que a més l’amo del local surt al carrer invitant-te a entrar si et veu que estàs dubtant davant del seu local. Uns cartells que reflexen molta alegria són els de la policia, ambulància, bombers i altres serveis. Generalment el servei està personificat per un simpàtic ninot. Una característica comuna en tots ells és el somriure de orella a orella i una mirada marcada per uns enormes ulls. Fig.3
El caràcter tecnològic dels cartells ve donat pel comunicador que tots ells porten a l’orella. Corea és una país molt dependent de la comunicació amb telèfons mòbils (normalment la gent es canvia de mòbil molt sovint: en 6 mesos). I és que les grans empreses coreanes com Samsung i LG estan en els primers de la llista de fabricants de mòbils. Samsung en particular està en tercer lloc, al darrere de Nokia i Motorola tot i que les darreres previsions apunten que Samsung escalarà al segon lloc. De cartells també el tenim efímers, com les pancartes que anuncien la inauguració d’algun local, anunci d’un campionat de Taekwondo (el que apareix en la figura 4), anunci d’eleccions al parlament i fins i tot un de la policia anunciant que un cotxe ha xocat amb un taxista i busquen testimonis per veure si poden trobar l’infractor que es va donar a la fuga. Fig.4
Però el més fantàstic d’aquests cartells tan vulnerables, alguns en carrers amb poca llum, és que ningú no els robe, trenque o creme tal com succeeix al nostre país. De cartells també els tenim de prohibició com el de no fumar que apareix al metro. El cartell de la figura 5 més que una prohibició personal dona a veure el mal que fan els fumadors a les persones amb problemes respiratoris (també als no fumadors). La mostra de civisme dels coreans m’impacta severament: no hi ha taxadures i el que és més, la gent respecta el cartell i és que no m’he trobat mai ningú fumant a les instal•lacions de metro quan els coreans són molt fumadors. És una mostra més que la cultura coreana és una cultura de respecte. Fig.5
Una funció molt important dels cartells és per localitzar un lloc i és que en Corea no és molt comú tenir nom de carrers. Cal aleshores punts de referència per trobar el destí, un bon cartell ajuda a identificar l’indret que s’està buscant. I acabem amb un cartell curiós protagonitzat pel nostre il•lustre cavaller Don Quijote. Amb l’alfabet hangeul, el “jo” castellà no existeix però existeix un de paregut que és el so aspirat “ho”, de forma que la diferència de pronunciació de “Don Quijote” per un coreà passa inadvertida per a nosaltres. En definitiva, els cartells i rètols reflexen una ciutat dinàmica, treballadora, molt competitiva i li donen a la ciutat un caire alegre.
Foto: Don Quijote dona la benvinguda en un restaurant coreà
Jaume Anguera (Seül)
Vinaròs News ','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: PLATAFORMA CONTRA L’ABOCADOR DE LES BASSES','
Com va sorgir la plataforma?
La plataforma va sorgir arran de la reunió informativa que va fer l’Associació Cultural Crema Catalana. Va ser a petició de tots els allí presents i de manera espontània al veure la desinformació que hi havia en aquell moment i la nostra preocupació per com s’estava portant el tema.
Quins són els seus components?
Vam començar sent nou persones però a hores d’ara s’han afegit dues persones més. Com a plataforma cívica que som, volem constatar que som un grup obert de treball i no tenim cap interès partidista.
Tots teniu terres a la partida de Les Basses?
No. Només uns pocs tenen alguna finca , però tot i això l’abocador no els agafa. Amb això vull deixar clar que no és aquest el nostre interès. Considerem que és un problema de salut pública que ens afecta a tots.
Què vos ha mogut a agrupar-vos?
Principalment la preocupació unànime de tots els presents en aquella primera reunió, vist que l’ajuntament esta fent mol poca cosa.
Per què s’ha de ficar allí l’abocador?
Nosaltres pesem que és per pressió popular de la gent de Cervera contrària al primer emplaçament. I sobretot, per maniobres polítiques. S’ha de tenir present que aquest emplaçament no constava en el Pla Zonal 1.
Ha actuat dignament l’Ajuntament i la gestió de Cervera? (hem de recordar que el terme on està ubicat el projecte de l’abocador, pertany a Cervera, però que les terres de conreu són de calijons).
La veritat és que Cervera el que ha fet és traure’s el problema. Té totes les compensacions però l’abocador fa cap a terres de calijons. I per tant, més prop de Càlig i Peníscola que no de Cervera. Evidentment, l’ajuntament de Cervera ha fet allò que políticament li anava millor però amb molta prepotència .Amb això volem deixar ben clar que no voldríem una confrontació amb el poble de Cervera.
Com pot ser això; tenint al nostre Tinent d’alcalde, Sanz, com a diputat a l’àrea de mediambient de la Diputació ?
Això, és una cosa que nosaltres no hem entès mai. Ell sempre ha dit que no en sabia res del tema. Per tant, en principi el creiem però ens reservem, de moment, l’opinió i el motiu pel qual no sap res. Però no deixa de ser estrany.
S’ha fet , per part de les nostres més directes autoritats, tot allò que s’haguera hagut de fer?
Clarament, no. L’ajuntament des del principi, es va limitar a votar en contra de la ubicació en les reunions del Consorci de Municipis. Però aquesta era l’única cosa que havia fet. Després es van espavilar un poc per pressió popular, sobre tot, arran de la reunió que va fer la Plataforma al poble de Càlig. En aquella reunió va quedar palesa la falta d’actuació i informació del govern d’aquest poble. Crec que la reacció dels assistents , en contra de l’abocador i la mala gestió per part de l’ajuntament, els va fer replantejar-se el problema.
En aquella reunió l’alcalde de Càlig, Manuel Anglés, va llegir una moció que pensaven presentar a tota la corporació municipal( de fet no estava aprovada encara) el la qual es comprometien a treballar amb la plataforma i contractar els serveis jurídics d’un bufet d’advocats. La nostra sorpresa va ser que finalitzada la reunió ens van comunicar que nosaltres, la Plataforma, no estàvem convidats a la reunió amb els advocats. Posteriorment, vam fer una petició per escrit per poder assistir-hi però ens van contestar amb una negativa. Això sí, ens van dir que ens mantindríem informats. Ara sembla que la cosa va mig bé, i que l’ajuntament té intenció d’implicar-se i treballar.
Es va aprovar en un Ple extraordinari la creació d’un grup de treball per par de l’Ajuntament. Aquest grup l’integrarien dos membres del Partit Popular, dos membres del Partit Socialista i dos membres de la plataforma, aquest últims sense dret a vot. En què s’ha fallat, segons el vostre criteri?
En tot. Hi ha una desinformació total. La gent no ha sabut res fins que la Plataforma no ha informat , igual que ho va fer Crema Catalana.
Hi ha tot un seguit de coses que no s’entenen. Per posar uns pocs exemples comentarem unes coses que va dir Adolf Sanmartín en una entrevista feta a la publicació El dissabte, el 7 de novembre de 2003. Aquest bon home va dir que presentaven al·legacions en contra de la primera ubicació i més idònia(segons diu el Pla Zonal 1): per deficiències tecnològiques del biosecat, per incompliment de l’informe tècnic de la directiva de d’abocaments 1999/31/CEE , per incompliment de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, etc.
Ara la nostra pregunta és: Canviant d’ubicació l’abocador i la planta queden resolts tots aquests problemes o és que ja no els importa per què no els afecta directament?
També dir que per part de l’Ajuntament és deia que era només una planta i això és del tot fals per què al projecte de planta queda constatat un abocador de grans dimensions. També sens deia que no hi havia lixiviats, i també hem comprovat que hi ha projectades dues basses de lixiviats. Podríem comentar més coses però potser no acabaríem mai.
Vol la Plataforma un abocador digne?
Pensem que no hi ha cap abocador digne. Es podria parlar de planta de triatge o de reciclatge amb garanties i el compliment de tota la normativa europea i amb total transparència. Però, ara de moment, sembla que això no és possible. Les coses que es fan bé valen molts diners i hem de pensar que aquí hi ha un negoci, sempre es vol estalviar en detriment de la seguretat i la salut. S’ha de pensar que el 90 per cent dels abocadors considerats controlats, d’àmbit estatal, incompleixen la normativa europea. Es limiten a estar tancats en tanques metàl·liques i vigilats per un guarda jurat.
El projecte de l’abocador, tal com està redactat, és saludable?
No, no i no. Si ja ho hem comentat, que fins i tot l’ajuntament de Cervera al·legava deficiències tecnològiques. A més, qui ens assegura que no poden haver filtracions i contaminar les aigües subterrànies. Què passaria al pou de Les Planetes? Recordem que d’aquest pou rega la majoria de la gent de Càlig i abasteix gran par de les granges.També voldria saber si la gent de Benicarló i Peníscola estan tranquils. Potser no saben que en cas de filtracions podria arribar la contaminació, via subterrània , als seus aqüífers i deixar de ser l’aigua potable. Jo no estaria tan tranquil, l’aigua sempre va cap avall i mai cap amunt. Podrien recordar el cas de la Fossa pastor.
També podrien parlar de la contaminació de l’aire. Recordem que les toxines produïdes per les reaccions químiques dels fems són altament tòxiques i poden produir afeccions respiratòries, processos cancerígens , reaccions al·lèrgiques, risc elevat d’avortament, malformacions congènites als fetus , etc.
Què demaneu parlant clar?
Una total transparència en tot el procés, el canvi d’ubicació pel tema de les aigües subterrànies, i en lloc idoni i que les decisions siguen de caràcter tècnic( tan de planta com de terrenys) , mediambiental i no de caràcter clarament polític. Aquesta ubicació a Les Basses no consta al Pla Zonal 1 i a més, els mapes del Instituto Geológico Minero Nacional, ja consideren aquesta zona \" no apta \" per la composició dels seus terrenys. La Conselleria de Medi Ambient, l’any 1993, ja va considerar altres zones per a la ubicació de la planta i abocador que en cap cas era aquesta.
És il·legal aquesta planta?
Creiem que si no compleix la normativa establerta es podria considerar il·legal però, la veritat, la legalitat o no, de vegades es regeix per voluntats polítiques.
Quins inconvenients més significatius comporta tenir l’abocador tan prop del poble i en terres riques en conreus calijons?
Ja ho hem comentat, contaminació de les aigües, contaminació de l’aire, proliferació d’infeccions, males olors, impacte visual i ambiental esgarrifós, eliminació de terres de conreus riques i en perspectives de transformació de secà a regadiu, i tot un llarg etcètera.
Afectarà als recursos hídrics i aqüífers?
Pensem que pot afectar, i si es donés el cas, ja no hi hauria solució. Seria una catàstrofe. Es pot pensar en la prevenció però el risc sempre estarà present, per bé que es facen les coses.Algú se’n recorda de Las Minas de Aznalcoyar, i de l’abocador de Font Santa, i de l’abocador de O Portiño, i el de Villarasa a Huelva, i el de La Palma de Gandia i el de Santovenia a Valladolid ( on va petar la capa protectora de lixiviats) i el darrer a Aldaia a València (on es van bessar els lixiviats de les basses per les últimes pluges al barranc del Poyo).
Ens aportarà beneficis o se’ls endurà Cervera?
Càlig no rebrà res, evidentment. Cervera, en canvi tindrà unes compensacions d’uns 240.000 euros anuals i altres beneficis establerts com la recollida de fems de manera gratuïta, etc.
S’ha fet tard per parar-lo?
S’hagués pogut actuar abans, ja que tenim constància d’aquest fet fa anys, però l’Ajuntament deia que no sabia res. Ara, després de fer-se públic , es podran presentar al·legacions; per la qual cosa demanem que la gent estiga a l’aguait i actuar ràpidament .Nosaltres de tota manera ja ho estem fent. Pesem que si ens unim tot el miracle és possible.
Què hauria de fer el calijó de a peu per parar aquest projecte?
Sobre tot informar-se bé. Per això, demanem que la gent vinguen a les nostres reunions informatives. Facen les al·legacions en el seu moment .També apuntar-se a qualsevol moviment social com ara manifestacions, etc. I sobre tot, que estiguem units i diguem clarament i sense temor, NO a l’abocador.
Quines accions heu fet fins ara i quines penseu fer?
De moment ens reunim totes les setmanes un o dos cops. Hem parlat amb l’Ajuntament de Càlig per saber el seu parer i les actuacions que pesen fer .Hem convocat al poble a reunions informatives, hem contactat amb tècnics de COAG a través de la Unió de Llauradors per informar els propietaris dels terreny afectats, tenim contactes amb SALVIA(dones del món rural) per fer cursets referents als temes de l’abocador. Hem participat també en els actes que va organitzar Foto Club la Torre, fent una excursió a Les Basses .Vam reunir a totes les entitats del poble per informar-los, hem fet escrits als diaris, estem fent una recollida de signatures, hem fet entrevistes per donar a conèixer tota la problemàtica i fer-la extensible a tots els pobles veïns. També hem parlant amb tècnics de caràcter mediambiental, assessorament jurídic, etc. Sobre tot recollint tota la informació que creiem necessària i estar al dia de tot el que passa. De moment treballem tot el que podem i estem preparant més actes que ja se us comunicarem més endavant a l’espera de nous esdeveniments.
Susanna Anglés (Vinaròs News). Juny de 2.004
Notícies relacionades:
-NAIX A CÀLIG LA PLATAFORMA CONTRA L\'ABOCADOR DE LES BASSES
-ÈXIT DE RESPOSTA DE LES ENTITATS CALIJONES A LA INICIATIVA ANTIABOCADOR
-L\'AJUNTAMENT DE CÀLIG GIRA LA CARA A LA PLATAFORMA ANTI-ABOCADOR
-MANIFEST CONTRA L’ABOCADOR DE LES BASSES
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La Junta Qualificadora. Juny 2.004','DESFICACI GOES ON
Juny 2004.
Un estiu més serà encetat amb els surrealistes examens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Uns examens tutelats per un professorat competent, llicenciat en Filologia Catalana, com el trellat i la Universitat manen.
Ahí acaba el trellat.
Eixe professorat està dirigit pel politic de torn, en aquest cas, David Serra, Director de Política Lingüística, pepero de trenta pocs anys, que s’ha reunit més vegades, des que es Director d’açò, amb Aspar i Adrian Campos, -per la seua gran afició al motor-, que amb els dirigents d’Escola Valenciana.
Eixe professorat es putejat per la seua esmentada Direcció, una Direcció qué, a banda del caspós conflicte sobre la llengua, què s’encarrega de mantenir viu, ès la primera instància que no es creu el Valencià de per sí, sense altres històries.
Eixe professorat ens examina d’un valencià que no val per a res, doncs els polítics que els manen no han vertebrat uns mitjans de comunicació que utilitzen la llengua dignament.
La paradoxa és que el Certificat val únicament per a donar-te punts en oposicions per a llocs de treball públics on després, la utilització del valencià no hi és, o és d’opereta.
Exemple:
La Conselleria d’Agricultura:
Presentes el teu Certificat de Junta que dóna punts, però una vegada dins, la Conselleria empra les normes de la loca Academia de Lladró i la resta de borratxos…
Es curiós:
Al principi dels 90, la Junta postulava SERVEI.
Al 2004, es recomana SERVICI.
Ara ja està parlant-se d’emprar CONEIXIMENTS, en compte de CONEIXEMENTS.
Esta llengua està viva.
Homenatge a Dalí.
Any 2004.
Rogelio Poncini','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CALLOSA DE SEGURA, VEGA BAJA (Callosa de Segura, Baix Segura)','
Ja en els temps de Abderraman III els callosinos, de Qualyusa, es van revoltar per no pagar imposats a la corona, va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la guerra de Los Dos Pedros passà a dependre de la Corona de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent anys Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d\'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial;durant els segles XVIII i XIX l’oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d’espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l\'adhesió de la població; el 4 d’abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l’acte.
Com a la resta del Baix Segura s’hi parla castellà. Un 5,21% parlen valencià, segons el cens de 2.001. Els 16.375 callosinos que s’hi empadronaren en 2003 es reparteixen en els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. Les eleccions municipals de 2003 donaren 10 regidors, i la batlia, al PP, 4 al PSPV, 2 a IU-LV i 1 a DS.
És Callosa una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d’arts de pesca; també assoleix importància el calcer. L’agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.
El terme de Callosa abraça 24,9 km2 i està dividit en dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa on es pot gaudir de diferents llocs d’esbarjo, com l’ermita de la Pilarica o la cova de l’Ahumada, els més agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio; i l’horta menys propícia a les excursions però amb l’encant dels barris i masos que s’hi poden trobar passejant-hi.
La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més a més:
· Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle XVI en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
· Santuari de Sant Roc. Construïda en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Vega del Segura.
· Castell de Segura. Conegut com El Castillico. D’època califal, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d’ Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccesibilitat del lloc.
· Ermites del Rosario, de la Virgen de los Dolores, de la Pilarica i de San Jordi.
· Real Pòsit. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
· Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, avui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico \"Antonio Ballester Ruiz\"; el Museo Etnológico del cañamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.
Per sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de \"subir el farolico de Venancio\"; la Setmana Santa Callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de \"partir la Vieja\" en què ninots de cartrò són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l’horta.
La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Callosa de Segura
-callosadesegura.com
-Costa Blanca
-decallosa.com
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CALLOSA D\'EN SARRIÀ (MARINA BAIXA)','
Els vestigis més antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pintà, jaciment iber.Tingué un florit passat musulmà que es perllongà darrere la conquesta fins el moment de l\'expulsió el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei conqueridor les rendes del lloc; el 1290 l’almirall Bernat de SARRIÀ compra Callosa al rei Alfons I de València i III d’Aragó i d’aquesta manera es converteix en el primer senyor de la baronia i també en el \"padrí\" del poble. Entre 1333 i 1423 va pertànyer sucessívament a l\'infant Pere d\'Aragón i Anjou, a son fill Alfons d\'Aragón i Foix, el Vell i a son nét Alfons d\'Aragón i Arenós, el Jove, els dos últims, ducs de Gandia i comtes de Dénia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magnànim, Joan de Navarra i després la reina viuda del rei Martí: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates barbarescos. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que passà el segle XVI als Montcada, marquesos d\'Aitana, al temps que el 1556 s\'iniciava un plet per aquesta tinença; aquest plet es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la família representada per Francesc Tomàs Faus Martínez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins el 1761 en què s\'incorporà a la Corona; però el 1767, per sentència de la Reial Audiència de València, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Cristòfol Crespí de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d’Orgaz.
En 2003 el PSPV amb 5 regidors va assolir la batlia, el PP va obtenir altres 5 regidors i el Bloc 3. La població aqueix any era de 8.060 callosins. Un 64,76% dels habitants sap parlar valencià, segons cens de 2.001.
Fins el segle XIX la seua economia es basava en l’agricultura de secà, la incorporació del regadiu ha convertit Callosa en el principal productor del País de nespra, producte que es comercialitza amb Denominació d’Origen pròpia i del qual Callosa produeix més de la meitat del total de l’estat. Actualment el sector serveis, empentat pel turisme, abasta també prou importància.
El terme abraça els 35,8 km2 . Situat a la vall de l’Algar, està solcat pels rius Algar i Guadalest i voltat de les serres Aitana, Bèrnia i Aixortà. Aquest relleu dóna lloc a interessants excursions com ara: les fonts de la Bota, de l’Ombria, el Castellet i dels Teixos. Així mateix la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella que està dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc més visitat és Les Fonts de l’Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que compta, a banda de la seua bellesa natural, amb un Museu del Medi Ambient.
El casc urbà es conserva en prou bones condicions i manté el sabor àrab de la població, passejant-hi podem trobar restes de la muralla que manà construir Bernat de SARRIÀ i que està integrada en les cases actuals a l’igual que les escasses deixalles del que fou castell de Callosa; també podrem contemplar-hi:
· Església arxiprestal de sant Joan Baptista. Construïda en el segle XVIII per l’arquitecte valencià Antonio Gilabert i Fornés representa un bell exemplar de la transició del renaixement al barroc. Conserva un magnífic orgue barroc i una bella façana herreriana.
· El Poador. Antic llavador.
· Museu Etnològic i Arqueològic.
· Retaules ceràmics arreu del poble.
· Convent dels Caputxins.
· Fortalesa de Bèrnia. Obra de l’italià Juan Bautista Antonelli, edificat en el punt més alt de la serra del mateix nom per ordre de Felip II per defensar-se dels atacs dels pirates i dels alçaments dels moriscs que, en 1609 es feren forts al seu interior i aguantar un setge que durà gairebé un any. Consumada l’expulsió el castell va ser abandonat i avui resta absolutament arruïnat, malgrat la seua passada lluentor.
Si volem menjar haurem de parlar d’arròs amb crosta, minxos, putxero amb pilotes i pastissets a l’aire, d’aiguardent o rotllets d’anís.
El segon diumenge d’octubre hi ha Moros i Cristians en què cal destacar el ball \"de les pastoretes\" que precedeix les entrades de les filaes, els \"nanos\" que espanten els xiquets i els balls guerrers dels capitans d’ambdós bàndols.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Callosa d’en Sarrià
-Castillos y fortalezas de la CV
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Federació Escola Valenciana
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Denominación de Origen Nísperos de Callosa d’en Sarrià
-La Marina Baixa
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CALP (MARINA ALTA)','
Existeixen diverses teories sobre l’origen del topònim del lloc unes parlen de la seua semblança amb el penyal de Gibraltar, aleshores anomenat Calpe, que va fer que al segle XIII aC Hèrcules Tebà batejara aquest amb el mateix nom, altres li donen origen en els fenicis que el denominaren Nord o Boreal, en la seua llengua Ifach i altres la fan derivar del nom del rei númida Sifax que s’hi assentà. Siga com siga el que demostren totes tres és l’antiguitat de Calp, de la qual tenim evidències en les troballes, datades en l’Edat del Bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i al Morro del Toix. Dels romans s’han trobat moltes deixalles, monedes, paviments i, sobre tot, els Banys de la Reina, colònia dedicada al salaó del peix. Poca informació ens ha arribat del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribueix a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia però altres historiadors parlen de 1254; malgrat tot el que si queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l’aixecament d’Al Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d’un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscs; en 1359 aquest mateix monarca hagué de lluitar contra Pere I, el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d’Ifac i molts dels seus pobladors s’establiren en l’alqueria origen de l’actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l’expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant aquest segle obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d’agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l’Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d’or i pirates presos; en la guerra de Successió pren partir per l’arxiduc les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d’una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813; en l\'edat Moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo i per aquest als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins la dissolució del règim senyorial el 1837.
En 2003 s’hi enregistren 22.466 habitants moltíssims d’ells residents estrangers; Calp és a hores d’ara -2004—la tercera ciutat valenciana en nombre d’ells i una de les deu primeres de l’estat espanyol. El gentilici és calpins. L’ajuntament està governat pel PP, amb 13 regidors, el PSPV en té 5, 2 el BLOC i 1 PSI, segons els resultats de les municipals de 2003. Un 27,21% dels habitants parlen valencià, segons dades del cens de 2.001.
Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l’extracció de sal, però el segle passat - ja en els anys trenta va estiuejar-hi n’Ernest Hemingway - sobre tot a partir dels seixanta s’ha convertir en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.
La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d’Ifac que amb els seus 332 m d’alçaria s’endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu interés paisatgístic també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural. Però el terme, de 22,6 km2, també ofereix molt bones platges de sorra i cales i badies de pedra. Altres llocs d’interés són Les Salines, llacuna de què s’ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l’extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l’esbarjo.
Monumentalment Calp conserva el conjunt format pel Torreó de la Peça, del segle XV, que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l\'església Vella, del XIV, únic exemplar de gòtic mudèjar del País, adossada a la nova com a capella de la mateixa; i a més a més:
· Castell-Fortalesa. En el cim de El Castellet, junt al barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total.
· Torre del Castellet. Declarada BIC.
· La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle XIV i modificada fins el XVII.
· Ermita de sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
· Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975.
· Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles XVII-XVIII situada al Tossal de la Cometa.
· Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles IV-V de què ja hem parlat.
· Pou Salat. Pou i abeurador del segle XVIII.
· Torre del Molí, o del Morelló. Aixecada en el XIX sobre una torre guaita dels temps de Felip II, constitueix un exemple dels molins fariners de La Marina.
· Alguns riu-rau pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades al assecament de la pansa.
· També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l’Artesà i el Fester.
La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem degustar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull, llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuà, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre i un llarg etcètera. Però també les carns - ànec, vedella, conill, perdiu-- i els embotits -botifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada-- són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços Nadal i Pasqua.
Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble, de manera que trobem quelcom tan valencià com els Moros i Cristians o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar les Carnestoltes que, aquí es diuen Carnavales alemanes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Calp
-Calpe, cosas de Calpe, Calp
-Castillos y fortalezas de la CV
-Costa Blanca
-Guía turística de Alicante
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Moros i Cristians en Calp
-Plana personal de Paco González
-Ports i Costes
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: L\'AVL i l\'aposta pel valencià-català.','Malgrat que sempre acompanyat d\'una cortina d\'excepticisme, l\'AVL sembla estar entrant en contacte amb les institucions del nostre país i d\'arreu del nostre sistema lingüístic.
D\'entre totes les reunions ralitzades fins a la data les dos més destacables han estat amb l\'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l\'Institut d\'Estudis Catalans.
Damunt la taula diversos temes a tractar, entre d\'altres el nom de la llengua i la tasca que s\'està desenrotllant per a traure a la llum el diccionari de l\'Acadèmia.
De la trobada amb l\'IIFV podem destacar amb una primera ullada que, encara que l\'AVL ha obert la porta del diàleg, s\'ha volgut deixar clar que l\'ens normatiu de la llengua dels valencians no és altre que el presidit per Ascensió Figueres. Des de la seua posició de representant del món universitari, l\'IIFV s\'ha posat en contacte amb Rosa Regàs, presidenta de la Biblioteca Estatal, per tal de trametre-li el seu parer sobre la polèmica suscitada amb la proposta valencià-català. La comunicació ha estat mitjançant una carta, a on l\'IIFV es posiciona clarament per mantindre el nom de llengua catalana com a denominació genèrica. Considera que el terme valencià-català només aporta més llenya al foc.
De la reunió amb l\'IEC destaca el fet que l\'ens català rebutja la proposta valencià-català com era d\'esperar. L\'Institut, representant de la llengua catalana, sempre ha tingut una perspectiva coherent amb la seua tasca realitzada. El terme valencià-català els supera ja que el catalanisme defensa la catalanitat pura com a condició irrebutjable per al futur: Bandera catalana, llengua catalana, Països Catalans, o siga, nacionalitat catalana.
Jo participe de la opinió que no estem com per a rebutjar de manera sistemàtica cap proposta per poc viable que parega en un primer moment. El futur de la nostra llengua es troba en mans dels ciutadans i sobretot dels càrrecs que els \"representen\", encara que hi ha casos en què només representen la seua ignorància.
La construcció del nom \"llengua catalana\" ha tingut, com el riu Guadiana, algunes tímides aparicions al llarg de la història valenciana, a banda de l\'apoteòsi dels anys 60 fins a hui. Este tema està inclús massa sobat, així que el deixe obert ja que tots més o menys el coneixem bé com per a dedicar-me a tractar altres punts de reflexió que trobe més adients.
Deixem el passat a on ha d\'estar, o siga, com a referent del present i no com a bagul d\'on traure aplicacions directes per al nostre demà. La tradició sociopolítica valenciana sovint ha aplicat directament termes o consideracions d\'un segle XIV, XV o XVI amb la facilitat amb la que li pots tirar a la cara a un polític que l\'any passat, des de l\'oposició, defenia altres arguments. És tan fàcil com anar-te\'n a un poema d\'Ausiàs March, pegar-li una fullejada ràpida, et saltes cinc segles, i comences a lligar caps des del s.XV amb les declaracions que ha fet cert polític en relació a qualsevol tema. Amb raó tots els valencians som filòlegs, politòlegs i el que faça falta, com no ho anem a ser tenint tantes ganes de parlar sense saber?.
Altre dels entrebancs que trobem al País Valencià és el fet que cap grup polític para l\'orella a les propostes alienes als seus amics. L\'afirmació és contundent: \"Si ve d\'eixos ***** res\". Doncs res, malgrat la meua curta experiència amb gent d\'associacions i formacions polítiques ja han passat no poques propostes per les meues orelles que han estat sistemàticament desoïdes només perquè l\'havia proposat tal individu amb qui no es combregava.
De la mateixa manera hi ha molts \"dialogants\" per ahí que quan ix el tema dels simbols, el nom de la llengua o els temes que ixen mil vegades, a les cafeteries i xarrades de temps lliure, diuen amb contundència: \"Per a mi els draps(banderes) i les etiquetes(noms) és lo de menos\". Ja, clar, \"és lo de menos\" però amb això t\'han dit primer que no pensen parlar del tema i segon que ja li pots raonar que ell no va a baixar-se del seu burro, o siga que ja ens han dit prou.
Les relacions entre L\'AVL i l\'IEC, per citar els dos caps visibles encara que fent-ho extensible a qualsevol àmbit, passen necessariament per superar la descontextualització històrica del parlar sense saber, el \"si ve d\'eixos ***** res\" i el \"és lo de menos\". Pel que fa directament als instituts lingüístics cal optar decididament per crear una política de acostament d\'interessos, compartir objectius.
De la mateixa manera que si ve d\'algú amb qui no es combrega desoïm la seua proposta també es fa el possible perquè els demés no s\'apunten les medalles de què tu et consideres mereixedor. És a dir, que entre les pròpies associacions hi ha més rivalitat i enfrontament que no voluntat de coordinació i de conjuminar el treball.
El terme valencià-català com qualsevol proposta tindrà beneficis i incovenients, el que cal és comprovar si superen els beneficis als incovenients, i en eixe cas si paga la pena donar-li suport. Com a arguments positius trobe que pot suposar la confirmació definitiva de la unitat de la llengua, que pot ajudar a tancar la ferida de l\'anticatalanisme irracional i que inclús obriria les portes a què els valencians s\'identificarem més amb la llengua, tenint a Espanya i a Europa un nom amb què vore-nos representats, al temps que es normalitzaria el saber-se part d\'un tot.
Com a contraarguments podem adhuir que per a la resta de parlants pot ser, en un principi, assumible des de l\'escepticisme. També es pot oposar la idea que Catalunya no ho veja amb bons ulls el fet que un nom considerat inferior siga part del nom genèric. O que des d\'Espanya no es vulga encunyar un terme que unix definitivament la llengua, no imposada, més important de l\'Estat Espanyol.
Siga com siga, el mercat d\'interessos està viu i les cartes són jugades amb molta precisió, no siga que per excés de precipitació obrim un camí que no ens porta enlloc. El valencià-català, o català-valencià, no llevaria que al País Valencià el nom preferent fora el de llengua valenciana, així com a Catalunya i Ses Illes fora el de llengua catalana, amb la consideració del mallorquí o balear com a doble denominació dins el territori baleàric.
L\'objectiu és facilitar un futur de cohesió i coherència. Apostem pel valencià-català?
Miquel Boix','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Avui fa 25 anys que Valentín no hi és','Valentín González Ramírez era allò que diem “un bon xic”, l’1 de juliol d’aquell any, 1979, hagués complit els vint-i-un anys. Valentín era un tipus noble, molt noble, massa noble, familiar, molt il·lusionat per què des de feia un temps eixia amb una xica, la seua primera nóvia. Valentín no tenia cap ideologia política ni sindical, s’apuntà a la CNT per què hi érem els seus cosins, però sabia quan l’estaven explotant i el què calia fer en aqueix cas; per això aquella vesprada, la del 25 de juny de 1979, es va posar en vaga amb els seus companys de la colla de càrrega i descàrrega; feia temps que els assentadors del Mercat d’Abastos no pagaven i calia alguna acció per sortir d’aquella situació. Així que tenim Valentín manifestant-se en el Mercat d’Abastos i la policia que no respecta el dret de vaga dels treballadors i carrega contra ells, Valentín i uns quants més es tanquen a la caseta que feien servir de vestuari però un “servidor de l’ordre” llança un pot de fum per una de les finestres i fa que els tancats hagen de sortir tot i ofegant-se pels efectes del gas, Valentín sort i troba són pare en terra rebent una pallissa d’un altre, o del mateix, tant se val, “servidor de l’ordre”, quan el xiquet intenta defensar son pare el policia li disparà a boca de canó una pilota de goma que trenca les costelles de Valentín i forada el seu cor. Valentín és traslladat amb un cotxe de la policia però mor abans d’arribar a l’hospital.
El soterrament fou una de les més impressionants manifestacions de dol, i de no dol, que hem vist al País Valencià, centenars de milers de persones caminàrem darrere el fèretre de Valentín durant gairebé deu quilometres, tres o quatre hores sota el sol d’una València en vaga general.
Eren temps durs, la transició democràtica “exemplar” deixà molts valentins arreu de l’estat espanyol. Avui fa 25 anys, a casa encara trobem a faltar Valentín, però aquesta societat ja no, ja no recorda els valentins que aquells anys li deien al poder: “aquí estem i no deixarem que ens trepitgeu”, manava l’UCD, continuàvem tenint un enemic comú, aquells eren els hereus del franquisme i no ens en fiàvem ni un pèl. Després arribà el PSOE, la dreta dialogant, i tot eren flors i violes, però Felipe executà una perfecta desmobilització de la societat civil; deixà el terreny perfectament adobat per què el PP, la dreta salvatge, no hagués de fer més que allò que la dreta ha fet sempre.
I aquí estem sense sindicats que reivindiquen, sense partits de classe, sense un pam de terreny per edificar, sense futur pel jovent, sense cap il·lusió col·lectiva i… sense Valentín.
Paco González i Ramírez','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: EL CAMP DE MIRRA (L\'ALCOIÀ)','
S’han trobat deixalles del Bronze al tossal de San Bartolomé, al castell d’Almizra i en el poble, i iberes al tossal de La Fantasmeta. La població té origen en el castell d’Almizra, veu àrab que significa \"frontera\", que fou conquistat el 10 d’agost de 1243 pel cavaller castellà Llorens (o Nicolau) d’Scals que va véncer l’alcaid musulmà Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d’Aragó i l\'infant de Castella (futur Alfons X el Savi) el tractat d’Almizra pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del turó assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l’època medieval es conserva una gran pedra, Les Graelletes, coberta de petròglifs. En 1510 és vila de senyoriu; des de 1795 a 1836 pertany a Beneixama; de 1836 a 1843 en què es va segregar pertany a Canyada.
Encara que alguns la ubiquen en la comarca de L’Alt Vinalopó no dubtem a incloure-la en la de L’Alcoià ja que la parla de El Camp de Mirra, conegut popularment com El Campet - el topònim actual prové de l’època en què el poeta Ramón de Campoamor era governador civil--, és valenciana (84,65% parlen la nostra llengua, segons cens de 2.001). En 2003 hi havia empadronats 414 veins, de gentilici campers; aqueix mateix any el PSPV guanyà les municipals amb 5 regidors; el PP n’obtingué 2.
L’economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinyet i oli, però des de mitjan segle passat l’activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts campers.
La superfície del terme, travessat pel Vinalopó, abasta 21,27 km2 en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són: les Graelletes, San Bartolomé i La Fantasmeta.
· El poble conserva algunes mostres d’arquitectura rural (cases de l’Hort, del Pi, de les Monges, Caseriu de Taboné) i casalots nobiliaris de què destaquem la Torre dels Marco que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s’hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del tractat, i la casa modernista de la família Francés-Berbegal Lou. Sant Bertomeu A més:
· Església de sant Bartomeu. 1820-1875.
· Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicat al tossal de San Bartolomé.
· Castell d’Almizra. En estat de ruïna absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
· Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins el edat mitjana.
· Casa de la família Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
· Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis. Modernista, se 1920..
· Monument al Tractat d’Almizra, de 1977.
En El Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d\'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres subgerents guisats com l’olleta del Camp, el guisat d’abadejo, les coques fregides, les fasedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, guisa amb fresots, penques i mondonguilles de bacallà, borreta, pericana i molts més. La rebosteria també hi és important i abundant, tortà, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotlles d’aiguardent, coquetes d’oli i en època de collita dols de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantahueso, herbero o café licor, tan tradicionals per aquestes contrades.
Tot i ser un poble menut hi ha força activitat cultural i associativa, un bon exemple de la qual el tenim en Societat Musical Santa Cecília.
Per acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d’any s’hi celebra una festa molt antiga que gairebé ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen el batle, els regidors i el rector i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls. També s’hi celebren Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-ADAV
-Almirra.com
-Costa Blanca
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: EL CAMPELLO (L\'ALACANTÍ)','
Els orígens de El CAMPELLO estan en La Illeta dels Banyets, jaciment on a banda de gran quantitat d’objectes de les èpoques grega i ibera s’han trobat un garum, -- indústria de salaons d’època romana o anterior-- i dos temples. Els Reis Catòlics atorgaran, en 1475 aquestes terres a Alfons Martínez de Vera, la qual família detentà el senyoriu fins el 1520 en què és inclòs en la jurisdicció d’Alacant. Posteriorment l’heretatge de El CAMPELLO passa a ser propietat de la família Martínez Fresneda i, per noces, serà transmés a Nicolau Pérez de Sarrió i Doménech qui, a ran d’un Reial Decret de 1702 comença a colonitzar aquestes terres establint-hi més de 30 llauradors. Durant el segle XVI va sofrir els atacs dels pirates barbarescos. A finals del segle XVIII Antoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Saboia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, cridada Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir vaixells de gran tonatge. Des de 1827 depenia eclesiàsticament de la parròquia de sant Joan i d’ella depengué fins 1873. La història de El CAMPELLO va indissolublement unida a la de’Alacant, ciutat de la qual era partida rural i de la que es va segregar en 1901.
El cens de 2003 enregistra un total de 21.961 habitants, de gentilici campellers, repartits en diferents nuclis de població: Ballestera, El CAMPELLO, La Coveta Fumà i Platja de Muchavista. Un 37,77% dels habitants saben parlar valencià segons dades del cens de 2.001. Les eleccions de 2003 les guanyà el PP amb 10 regidors però la batlia l’assolí el PSPV (7 regidors) amb el recolzament del BLOC (3 regidors) i L’ENTESA (1 regidor).
L’economia ha estat agrícola i pesquera, amb flota d’altura que faena a aigües subsaharianes; també va aportar llocs de treball la drassana que s’hi instal·la al segle XVIII. Actualment, però, El CAMPELLO és una ciutat de serveis que viu del turisme.
El terme municipal, de 54 km2, ofereix com a principal atractiu turístic els seus 23 km de platges. Per practicar el senderisme hi ha la Lloma de Reixes.
Del seu patrimoni:
· La Torreta. Aixecada, entre 1554-1557, en els Banyets de la Reina per defensar la població dels pirates.
· Pous de Garrigós. Antics aljubs que alberguen el Museu de l’Aigua.
· Museu Provincial de Belles Arts.
· Església de santa Anna, de la platja de Muchavista.
· Església de santa Teresa, de 1847, restaurada en 1909.
· Vil·la Marco. Palau modernista de finals del XIX. Compta amb bells jardins d’influència francessa.
· Monument al Pescador. De 1990.
Dels seus menjars, barreja dels seus orígens llauradors i pescadors, esmentarem: el calder campeller, els arrossos, a banda, en paella o a l’alacantina; molls engraellats i la fideuà campellera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de El Campello
-Castillos y fortalezas de la CV
-Costa Blanca
-El Campello, un poble de la Mediterrànea
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La llei de l\'embut','La llei de l\'embut
El grup del PSOE alcoià ha criticat que la brigada forestal de la Font Roja tinga la seua base al parc de bombers voluntaris de Banyeres de Mariola. El regidor Carles Samper argumenta que, en el cas que es produisca un incendi forestal a la Font Roja, els bombers hauran de recórrer 25 quilòmetres per a iniciar l\'extinció.
¿I el regidor socialista no ha deduït que, els 365 dies de l\'any, quan hi ha un incendi urbà a Banyeres, els habitants han d\'esperar que els bombers travessen Alcoi i recorren aquests mateixos 25 quilòmetres en sentit invers? Quan arriben per a apagar un incendi urbà a Banyeres només queden les brases.
Per enèsima vegada, els dirigents alcoians fan dimitir la seua ciutat com capital de comarca i demostren que només estan interessats en el que succeeix dins dels seus murs.
Josep Miquel Martínez Ferre
Banyeres de Mariola (l\'Alcoià)
(25-6-04)','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: ALCOI COM A REFERÈNCIA DINS DE LA MUSICA DE MOROS I CRISTIANS','En un principi les filades mores i cristianes desfilaven sense música o acompanyades únicament de percussió, fins que en 1817 la filà \"Primera de Lana\", l\'actual filà Llana, es va fer acompanyar en l\'Entrada de Moros per primera vegada d\'una banda de música, la del “Batallón de Milicianos”.
Esta banda de música originaria la fundació de la “Banda Primitiva de Alcoy” en 1830 i la incorporació de la música a la Festa. Encara que la música que acompanyava a les comparses era música pràcticament de caràcter militar, en uns anys la música es va imposar com un recurs imprescindible que donava brillantor i esplendor a les desfilades i processons. No seria fins a 1882 quan el mestre alcoià Juan Cantó compondria el primer pasdoble pròpiament dit per a la Festa: \"Mahomet\". A partir de llavors es van succeir composicions que marcaven un ritme molt característic com el del \"Pasdoble dianer\". Compositors de la talla del mencionat Juan Cantó o José Espí foren els primers a donar a la Festa música de molt bella factura que ha arribat fins als nostres dies amb tota la seua frescor i espontaneïtat.
Al llarg de tota esta època diverses bandes van aflorar, però no totes han arribat fins als nostres dies. En 1842 es fundà la banda \"La Nueva\", dirigida per Jorge Verdú. En 1880 \"La Novísima\", dirigida pel Mestre Pérez Jordà, amb músics provinents de \"La Nueva\". Ambdues bandes s\'uneixen en 1893 formant \"La Nueva del Iris\", dirigida per Rafael Valor. En 1928 es formà la “Unión Musical”, dirigida per José Mompó i en 1975 la “Corporación Musical Nueva”, dirigida per José Almeria Molina.
La música que s\'interpretava era la pròpia de l\'època: pasdobles, polques, masurques, havaneres, valsos..., fins que en 1882 Juan Cantó Francés compon \"Mahomet\" per a l\'Entrada Cristiana, la primera partitura composta expressament per a la Festa. En 1891 José Espí Ulrich compon \"Anselmo Aracil\", havia nascut el pasdoble dianer. A principis del segle XX Camilo Pérez Laporta escriu la primera peça catalogada com a marxa àrab \"A-Ben-Amet\".
Molts músics van destacar en la composició de música per a la Festa, entre ells Camilo Pérez Monllor i el seu germà Evaristo, Gonzalo Barrachina Sellés, Julio Laporta Hellín, Camilo Peréz Laporta, José Carbonell, José Jordà Valor i Gonzalo Blanes. D\'ells destaquen peces com \"El Capitán\", \"Remigiet\", \"Un moble més\", \"L\'entrà dels moros\", \"Mi Barcelona\", indispensables per a entendre la música festera.
A mitjan segle XX va tindre lloc una renovació en la música, tant en la línia melòdica com a instrumental començant a donar-se molta importància a la percussió, fonamentalment els timbals. Juga un paper important en esta renovació Rafael Casasempere Juan. Amant Blanquer crea en 1958 la primera marxa cristiana, \"Aleluya\", genial aportació a l\'Entrada Cristiana com nou gènere musical.
En estos últims 50 anys molts autors han escrit música festera i alguns han deixat pasdobles i marxes per al record. \"Suspiros del Serpis\", \"Ecos de Levante\", \"Por primera vez\", \"No ho faré més\", \"Juanjo\", \"Llanero i President\", \"L\'ambaixador Cristià\", \"Víctor\", \"Apòstol poeta\". Són peces en què basta un parell de compassos per a sentir tota l\'emoció de la Gloria, la Diana o l\'Entrada.
Una llarga llista de músics han compost i interpretat en estos 180 anys peces ideades per a la Festa. Música que s’ha de sentir als renyons, és a dir formant muscle amb muscle, per a poder comprendre tot el que significa.
No obstant el bàndol moro encara no tenia la seua música específica. Seria en 1907 quan Antonio Pérez Verdú escriuria el que seria la primera marxa àrab o mora: \"Aben Amet\" o \"Marcha Abencerraje\". L\'èxit de la música per al bàndol moro arribaria amb un gegant de la música alcoiana com ho fou Camilo Pérez Laporta (1852-1917) amb l\'obra \"La Canción del Harem\". Este músic aportaria a la Festa obres bellíssimes com \"El Capitàn\", \"El Transvaal\" i \"Krouger\". Apareixerien en el panorama local altres insignes músics que van dedicar part de la seua vida professional a compondre música per a la Festa, com Julio Laporta Hellín amb obres com \"El rei capità\", \"Remigiet\", \"Mi Barcelona\" i la immortal \"Un moble mes\" (1928). Camilo Pérez Monllor amb peces com \"l’Entra dels moros\" (1914), tota una fita en la història de la música festera; \"Els tres capitans\", \"Baix la figuera\" o \"Moros y Cristianos\". Evaristo Pérez Monllor amb \"Tristezas y alegrias\" o \"Majas y chisperos\" (1924). A Gonzalo Blanes, metge il.lustre i també músic, li devem obres com \"A la Meca\" (1910), \"Moro de Granada\" (1942) o \"Abencerrajes y Cegríes\" (1945) per citar només tres. Altres autors importants a afegir a esta llista de músics alcoians que van escriure música per a la Festa són Gonzalo Barrachina autor del preciós pasdoble \"Ecos de Levante\" i de l\'Himne de Festes (1869-1916); també José Carbonell García autor del que podria ser un segon himne d\'Alcoi com és \"Suspiros del Serpis\" (1952).
Així com la Diana i l\'Entrada Mora tenia la seua música, no era així per al bàndol cristià que desfilava amb pasdobles. En 1952 Amando Blanquer, compositor que recentment li ha sigut lliurada la Medalla d\'Or de la Ciutat d\'Alcoi, compondria la primera marxa cristiana: \"Aleluya\" (1952) i \"Salmo\" (1962). Això va comportar que compositors tant alcoians com forans escriurien peces de gran ritme i brillantor. Tenim conexiença de Sala de Música; una xicoteta estança, dedicada a la música festera alcoiana, que atresora fotografies, olis, partitures, etc., de compositors alcoians, des que l\'any 1882 Juan Cantó Francés escriguera el pasdoble dianer «Mahomet», primera composició musical de la nostra Festa. Tot tipus de registres musicals -discos i cassets i les partitures de Gonzalo Barrachina Sellés, autor del «Himno de la Fiesta», publicada en 1917 pel periòdic «Heraldo de Alcoy», s\'exhibixen en lloc destacat. Hui en dia no s\'entendria una Entrada de Cristians sense marxes cristianes. Amando Blanquer, a part de les dues peces mencionades, ha escrit obres de gran bellesa i qualitat instrumental per a la Festa com: \"Any d’Alfères\", \"L`Ambaixador\", \"Tarde de abril\", \"Marxa del Centenari\", \"El somni\", o \"Musical Apolo\".
En 1949, l\'Ajuntament d\'Alcoi convocà un concurs per a composicions festeres i des de 1964, és l\'Associació de Sant Jordi qui s\'encarrega d\'organitzar anualment l\'esdeveniment, sota la denominació de Festival de Música Festera, el qual actualment se celebra a l\'octubre, mes del Mig Any. Este concurs ha donat a conéixer músics de gran creativitat i originalitat en el camp de la música festera, no sols alcoians sinó també forans com José Maria Ferrero, d’Ontinyent i José Pérez Vilaplana de Cocentaina.
Altres compositors alcoians a destacar són: José Jordà Valor (1839-1918), Vicente Català Pérez (1892-1974), Rafael Casasempere Juan (1909-1997), José María Valls Satorres (1945) i Rafael Mullor Grau (1962).
Actualment Alcoi compta amb tres bandes de música: la mencionada \"Primitiva\" integrada en el “Centro Instructivo Musical Apolo”, la \"Música Nueva de Alcoy\" i la Banda \"Unión Musical de Alcoy\".
Hi ha una extensa discografia dedicada a la música festera que es pot trobar fàcilment en botigues de discos d\'Alcoi, fins i tot en grans superfícies. Moltes de les gravacions dels anys 60, 70 i 80 s\'han remasteritzat en CD. Pràcticament s\'han gravat totes les obres importants escrites per a la Festa, la qual hui en dia seria inconcebible sense eixa música tan especial i tan vibrant que alça l\'ànima dels alcoians.
Fco José Alberola Vargas
(25-6-04) ','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: MONÒLEGS: LES SEQÜELES D\'UN VIATGE A CUBA','
|
25/6/2004
Malgrat
que fa ja alguns dies que vaig tornar de Cuba encara tracte de
recuperar-me del viatge
que mira que m\'ha donat de si. No podré contar-vos-ho tot en aquest
monòleg però en altra ocasió us en donaré més detalls.
A
veure, molt xarrar de com estan els cubans de potents però, què
voleu que us diga?, un tòpic com un altre, eh?, i elles igual. Molta
fama, molta fama però res de res, tot molt normalet, això sí el cul
de les cubanes s\'ha de destacar. Jo mai no havia vist uns culs amb
aqueixes proporcions. Són descomunals! Sembla que no s\'acaben mai.
Per més que vulgues la vista no et dóna per retenir aquella imatge
d\'una simple ullada. Ara que jo crec que agafen aquelles dimensions de
tant que se\'ls toquen ells, perquè sempre porten la maneta en el
mateix lloc. Una cosa digna de destacar, de veres.
Això
és una cosa que em va cridar l\'atenció de la meua estada a La
Havana, però res més, ara hi ha altres aspectes d\'aquest viatge que
m\'estan portant molts problemes d\'adaptació al meu medi habitual. Ara
resulta que no sé menjar sense música en directe. Clar, allà anara
on anara ja tenia els músics al costat de la taula amb les maraques,
així que ara tinc un problema gran. Ho he intentat però és que no
hi ha manera. Si sabeu d\'alguna orquestra que busque feina potser podríem
arribar a un acord. De moment vaig apanyant-me amb les meues nebodes i
el meu cunyat que, com que toquen en la banda del meu poble, s\'han
prestat a amenitzar-me els dinars, però tampoc és pla de tenir-los
empleats a tota hora, més que res perquè ells també tenen una vida.
L\'altra
seqüela que m\'ha quedat és que ara cada vegada que se m\'acosta algú
a preguntar-me alguna cosa jo directament li done propina. Hui m\'han
preguntat l\'hora i abans que em donara temps a reaccionar ja he tirat
mà a la cartera tractant de buscar un dòlar. Però sí hi havia
moments en què ja no sabia si era jo, la reencarnació de Diana de
Gales o Na Letizia Ortiz en visita oficial!
Mai
m\'haguera imaginat que la meua presència poguera despertar tant
d\'interés. Clar que tampoc m\'haguera imaginat mai que estiguera tant
clar d\'on sóc. Home que era posar un peu a la porta del carrer i ja
estàvem "espanyola!". Que dic jo que per holandesa sé
perfectament que no podria passar, però escolta, per italiana o per
portuguesa no veig jo per què no. Sols vaig passar per anglesa un
dia, el dia que vaig estar a Varadero. Vaig tornar a l\'hotel tan
vermella que per més que em dirigia a la cambrera en castellà ella
com si res. Sort que alguna cosa encara em quedava de l\'institut i
vaig poder entendre\'m mig mig, perquè fàcil, fàcil, no m\'ho va
posar aquella dona. Sols per com em vaig posar aquell dia crec que no
tornaré mai més a Varadero, bé per això i perquè fins que Iberia
no prohibisca viatjar als xiquets en els trajectes tan llargs no pense
tancar-me nou hores en un avió. Collons!, no sé com m\'ho aclarisc
però sempre que viatge em toca un xiquet darrere, i clar, no és el
mateix anar en autobús de Monòver a Alacant que en avió de Madrid a
La Havana. Nou hores de patadetes al seient, plors de tan en tant, cançonetes...,
i damunt sa mare fent-li la segona veu perquè la criatura s\'animara més
i ampliara el repertori. A veure que allò no era el càsting de
“Operación Junior”, eh? era un vol de nou hores, que es diu
prompte però s\'han de passar. I damunt el portava enganyat. Tot el
camí dient al xiquet que anaven a Eurodisney - que jo, de tan
sentir-la, al final ja em vaig acollonir pensant que m\'havia equivocat
d\'avió- i clar, només arribar i veure tot aquell desplegament de
policies, la criatura es va traumatitzar. Té delit la cosa també! A
saber la de diners que s\'ha de gastar ara aqueixa dona en psicòlegs
per a son fill.
En
fi, que ja seguiré contant-vos coses d\'allò i ja que vénen vacances
si podeu pegueu-vos una volteta per Cuba perquè malgrat tot, no us en
penedireu de la vostra elecció. Us ho puc assegurar.
Marian Díez.
www.mariandiez.com
|
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Un somni d\'una nit d\'estiu','Parafrasejant el títol de l\'obra que allà pel segle XVI escrivia William Shakespeare, vull deixar unes reflexions de cara a l\'estiu fugint dels esdeveniments amb què últimament estem més concentrats tots, encara que siguen de naturalesa conjuntural.
Deixant a banda polèmiques o debats sobre qüestions que, si més no, no passen de superflues, crec que seria bo fer un exercici d\'espill. La pràctica és ben senzilla i consistix en deixar als demés fora del reflex de l\'espill, o siga fora de la nostra ment. Una vegada fet això, i espill en mà, ens disposem a continuar.
Normalment estem acostumats a que siguen uns pocs els que treballen un tema i uns molts els que n\'opinen, o això com a mínim és la quotidianeitat del nostre país. Però això a mi em sembla millorable, veient que no és manca de capacitat dels que opinen, sinó carença de costum de treball. Partint d\'este punt, i contemplant el temps lliure que ara ens cau del cel amb l\'estiu, és quan aquells qui volem sumar hem de replantejar-nos el nostre programa.
La proposta de l\'espill és una forma de dir que som massa gent per a tan pocs temes, sent que la casa està encara per fer, i encara no ens hem adonat. Allò desitjable seria que ens distribuïrem de manera més eficient per a maximitzar la rendibilitat del nostre compromís. És a dir, que si ens coordinem podrem enllestir més projectes alhora i podrem avançar més ràpidament.
Vistes les hores que se\'ns presenten per davant tenim la possibilitat de preparar-nos sobre els més diversos temes perquè la nostra futura contribució siga el més profitosa possible. Tots podem dir la nostra, i no hi ha ningú a qui no s\'haja d\'escoltar.
Jo, com es pot vore, no invente res, simplemente intente ordenar idees. Hi ha una idea que ha de quedar per damunt de totes i és que ens cal coordinació i que la coordinació estiga fonamentada en la preparació. Amb la coordinació el treball individual ha de començar a comptar cada vegada més. Permeteu-me l\'expressió però \"mentres hi haja un valencià sobre la faç de la terra hi haurà País Valencià\".
Hem de conéixer el valor del treball que cada u tenim per aportar al projecte. Entre tots ho fem possible. Està molt bé participar als fòrums de debat, i defendre cada u la seua opinió sobre els milers de temes que ens enfronten, ja que com a persones que som cada u som de sa mare i son pare. Però eixa diversitat no ens ha de llevar les ganes pel projecte comú. El País Valencià és un gran rellotge i tots formem part de l\'engranatge, anant compasats tot roda mentres que si volem fer la nostra el rellotge es para fins que torna a haver coordinació.
El 9 d\'octubre no és l\'únic dia nacional dels valencians. Els valencians no podem permetre\'ns un dia a l\'any, necessitem els 365.
Miquel Boix
(28-06-04)','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CAMPORROBLES (UTIEL-REQUENA)','
No és gaire coneguda la seua història, de fet pocs geògrafs i historiadors antics la citen. La llegenda ubica en les seues rouredes el lloc on foren ultrajades les filles de El Cid; també s’hi identifica el lloc amb Calderrobles, on el rei de Castella Alfons VIII va derrotar els musulmans. Es creu que va ser fundada a mitjan segle XV. Fou llogaret de Requena i gairebé tots els documents on se l’esmenta fan referència a plets amb aqueixa població i disposicions que afecten totes dues; el 30 de maig de 1782 va obtenir la segregació; en 1812 va sofrir saqueig dels francesos; en les guerres carlines va ser dominada llarg temps pel Palillos; en 1851 s’integra en el País Valencià, al mateix temps que la resta de la comarca; també fou testimoni actiu de la segona carlistada.
Camporrobles, o Camporrobres comptava en 2003 amb 1.394 habitants, que parlen castellà (un 10,64% en valencià, segons cens de 2.001), i un ajuntament governat pel PSPV que va obtenir 4 regidors, 4 també va obtenir el PP i 1 EU.
En l\'època contemporània la seua font de riquesa és la ramaderia (llanera i porquina) i l\'agricultura de secà (cereals, raïm, oliveres). Però la decadència d\'aquestes activitats front a la indústria i els serveis ha empentat la seua població a emigrar cap a València i Barcelona fonamentalment
El terme té una extensió de 89,18 km2 en què el roure, que defineix el seu topònim, està present arreu. Les altures principals són Las Majuelas (1106 m), el Cardete (1128 m), la Piñarona (1028 m), l’Àguila (841 m), el Cagarruta (886 m), la Presilla (1032 m) i el Molón (1124 m). Hi ha també diversos paratges dignes d’esment com ara el jaciment iber de El Molón, amb poblat i murada; la Lengua de Ciervo, reserva de flora; el Cerrito, el Castillete, la font de El Molón o les coves de la Campana i del Pernil.
Quant al seu patrimoni, a banda del Museo Etnográfico Local, hi ha:
· Església de Ntra. Sra. de l’Assumpció, del segle XVIII.
· Ermita de san Cristòbal.
· Edifici Martínez de la Mata, del segle XIX.
· La Tómbola.
· El Patronato.
· El Pozo Concejo.
· Monument al V centenari del descobriment.
Les especialitats culinàries són el Hornazo de Semana Santa, els bolets i les derivades de la matança del porc. Totes elles regades amb els interessants vins de la D.O. Utiel-Requena de què forma part el municipi.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Camporrobles
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Paco González
-Tierra del Vino
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CAMPOS DE ARENOSO, ALTO MIJARES (Camps d\'Arenós, Alt Millars)','S’han trobat deixalles d’època ibera als jaciments de Caseríos de Cabezo i Los Calpes. Els àrabs s’hi assentaren en l’any 1001 procedents de Xèrica i construïren el castell de la Viñaza o d’Arenós,que donà nom a tots els pobles de les contrades; va mantenir la seua població darrere la conquesta, en 1237, i va continuar pertanyent a Zeit Abú Zeit, rei moro de València que hagué d’abandonar aqueixa ciutat i refugiar-s’hi al convertir-se al cristianisme, i passà a Ximén Pérez d\'Arenós en maridar amb, Alda Ferrandis, una de les filles de l’àrab; en 1271 va rebre, amb la resta de la baronia, carta pobla; en 1355 per matrimoni de Violant d’Arenós amb Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia roman integrada en aqueix ducat; en 1462 desapareix el castell i els seus habitants es dispersen pels diferents llocs de la zona, Camps s’integra com a poblet de Pobla d’Arenós; en 1464 la baronia és confiscada i passa als Villahermosa; en 1715 va obtenir parròquia pròpia independent de la de Pobla; el 23 de març de 1841 se segrega de Pobla i obté municipalitat pròpia; el 24 de setembre de 1966 es confirma la notícia de la construcció d’un embassament; en 1977 les aigües del Millars engoliren el poble.
En el moment de la seua desaparició tenia poc més de 150 habitants que parlaven, com a la resta de la comarca, castellà i que foren adscrits a Montanejos.
Com a poble de muntanya comptava amb força paratges d’esbarjo com ara les fonts d’Ignacio, de la Viñaza, del Regadio i del Ontanar.
El seu únic monument ressenyable era l’església de sant Pere, construïda en 1631 (Madoz diu 1650) com a ermita i convertida en església entre 1785-1811
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Campos de Arenoso
-Plana personal de Paco González
P.S.
Servisca aquest article sobre un poble que ja no existeix d’homenatge a tants altres pobles que han desaparegut víctimes de la nostra voracitat i inconsciència. ','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CANALS (LA COSTERA)','
Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l\'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l’existència d\'una vila romana en el municipi. Durant l’època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva. Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume va donar a Dionís d\'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d\'Aín a canvi d’altres territoris; el 30 de juliol de 1350 Pere IV dóna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscació a Joan Eximenis d\'Urrea, amb la condició que si l\'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l’aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia; durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els plets per afers tributaris van ser constants; l’any 1506 Xàtiva compra La Torreta; en 1552 durant la revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s’hi establí per atacar El Encubierto a Xàtiva i va fer-hi força presoners; en 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila; en el segle XIX a banda l’activitat agrària ja s’hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d\'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d’ella; en el XX aqueixa activitat creix amb l’oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.
Els 13.669 habitants, de gentilici canalers, que hi havia en 2.003 es reparteixen en Canals i els poblets de Torre Cerdà i Aiacor. Un 78,91% dels habitants parlen valencià segons el cens de 2.001. La batlia correspon a GC que té 6 regidors, PP i PSPV en tenen 5 cadascú i el BLOC 1.
L’economia es reparteix entre l’agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l’horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferris; el calcer, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalers se’ls coneixia amb el malnom de \"peroleros\".
Els 21,9 km2 del terme de Canals estan regats pel riu Cànyoles i el seu afluent Sants de la Pedra, que travessa la vila, i a l’abric de la serra Grossa, els Picatxos i la Llometa dels Lladres.
Pel que toca a la part monumental hi ha:
· La Torre de Canals, del s XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l’oratori dels Borja. En l’esmentat palau va nàixer qui passant el temps es convertiria en el papa Calixte III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
· Església de sant Antoni abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
· Església de sant Jaume d’Aiacor.
La gastronomia canalera presenta l’olla i l’arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les \"torraes\" de carn i embotit.
Per sant Antoni s’hi crema la Foguera, que assoleix el 18 m d’alçària i és, pot ser, la més gran del món.
El més d’abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País ja que l’any 2004 ha arribat a la seua 19ª edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Aiacor
-Ajuntament de Canals
-Castillos y fortalezas de la CV
-Club Atletisme Canals
-Conéixer Canals
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:47',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Baker dimiteix','
El senyor James Baker III, tot i el seu nom monàrquic, no era cap rei, els americans indiquen amb l’ordinal la repetició generacional de nom i cognom.
El Sr. Kofi Annan tampoc no és cap rei, ni molt menys absolut. És el Secretari General de les Nacions Unides. I Baker era el seu representant personal per al Sàhara Occidental, des de l’any 1997.
En tots aquest anys, l’ONU, amb el seu Secretari General i el seu representant personal, ha estat incapaç de fer complir les seues resolucions sobre el Sàhara Occidental.
Aquesta incapacitat ens ha costat a tots uns 600.000.000 $, és a dir, uns 99.832.000.000.000 de PTA. I, el que és més greu, i no quantificable numèricament, una munió de patiments, morts, malalties... inútils, provocades als exiliats sahrauís i als habitants del Sàhara ocupat, il·legalment, pel Marroc des de l’any 1975. Quantes escoles, hospitals, carreteres, etc. s’haurien pogut construir amb tots aquells diners?
A ningú no se li pot escapar que James Baker dimiteix per la incapacitat de dur a terme el seu pla. A ningú no se li pot escapar quina és la part que, durant aquests anys, ha estat posant impediments perquè el pla Baker es duguera a terme. Les continuades travetes marroquines, les continuades dilacions marroquines, i les dels seus aliats!.
Aliats, com França, que clamaven al cel perquè un determinat país anava a una guerra sense el consentiment del Consell de Seguretat de l’ONU; però que, quan es tracta de les resolucions que exigeixen la posada en marxa del referèndum del Sàhara, callen amb el silenci còmplice dels voltors. L’ONU va convocar per a l’any 1992, primer i després per al 1998, i encara una vegada més per al 2000. Però, aquest referèndum no s’ha arribat a celebrar mai perquè el Marroc tem perdre’l.
En aquest conflicte, curiosament, es retroben a la mateixa vora de la barrera, tres antics amics: els USA, França que va ajudar els americans en la seua guerra d’independència, i el Marroc, el Soldà del qual va ser el primer dirigent que va reconéixer la independència d’aquells estats americans de la unió. Els tres, que van donar-se la mà en pro de la llibertat d’un poble, se la tornen a donar per a escanyar la llibertat d’un altre poble. Curiós colp de pèndol de la història!
Mentre, per continuar amb les arrels històriques, l’Espanya de la llegenda negra en l’Amèrca postcolombina la de l’imperi decadent del 98, tanca amb un \"mutis pel foro\", vergonyós, la seua missió en el món del \"club dels colonitzadors\".
Al Timor Oriental, l’ONU sí va ser capaç d’organitzar un referèndum en una situació molt paral·lela, molt semblant. En sis mesos s’hi va elaborar el cens electoral, i s’hi va realitzar el referèndum.
Ací hi ha un altre factor a analitzar, hi ha més silencis còmplices del genocidi. Els governs del Regne d’Espanya, siguen del color polític que siguen, estan heretant una descolonització pendent. El cap de l’estat espanyol, el rei Juan Carlos I, en qualitat de cap de l’estat en funcions, va declarar el 2 de novembre de 1975, a El Aaiun \"Deseamos proteger los legítmios derechos de la población civil saharaui, ya que nuestra misión en el mundo y nuestra historia nos lo exige\".
Doncs ja seria hora que, en comptes de demostrar la \"fúria -aigualida, per cert- española\" en calçotets i patejant un baló, passaren els representants polítics espanyols a l’acció i feren perquè el procés descolonitzador convertit en genocidi silenciós s’ature i permeta que aquest poble aconseguisca la descolonització que encara els promet la resolució 1541 de Nacions Unides.
Una destacada membre del partit que ara té la responsabilitat del govern del Regne d’Espanya, em va escriure arran d’una polèmica sobre unes declaracions del llavors cap del partit en l’oposició (era l’any 2003) deia, textualment: \"Querido compañero, gracias por la carta. Tengo que decirte que a pesar de lo que aparece en los mmcc ,en muchas ocasiones por falta d claridad en nuestros discursos,en otras por interpretaciones periodísticas, el partidosocialista no ha cambiado de posición.la prueba más evidente es que incluímos el derecho de autodeterminación del pueblo saharahui en el programa elcetoral así como hemos promovido la inclusión en el congreso de la Internacional socialista de un llamamiento al gobierno de Marruecos para que atienda las peticioens realizadas por Kofi annan,lo que provocó una profunda irritación en los comapñeros socialistas marroqui´s.Se que a veces la estrategia del secretario General de hablar menos del tema para hacer más en el gobierno, puede no entenderese,pero créeme cuando te digo que seguimo por la causa. un abrazo Leire\"
Doncs bé, ni al programa electoral del PSOE -que no reproduiré ací- apareix cap referència al dret d’autodeterminació del poble sahrauí, ni en tot aquest temps s’ha notat cap èmfasi en dur a la pràctica allò que un altre secretari general del PSOE va declarar enmig dels campaments de refugiats: Como parte del pueblo español, sentimos vergüenza de que el Gobierno no haya sólo hecho una mala colonización, sino una peor descolonización, entregándoos en manos de gobiernos reaccionarios como los de Marruecos y Mauritania. Pero debéis saber que nuestro pueblo también lucha con ese Gobierno que dejó en manos al pueblo saharaui de los Gobiernos reaccionarios. A medida que nuestro pueblo se acerca a la libertad, será mayor y más eficaz el apoyo que podamos prestar a vuestra lucha. (...)
Sabemos que vuestra experiencia es haber recibido muchas promesas nunca cumplidas; yo quiero, por consiguiente, no prometeros algo, sino comprometerme ante la Historia: nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final.
James Baker ha dimitit, però són molts els qui, per vergonya, haurien de tancar la paradeta, i tornar-se’n a casa. O callar.
PD. I deixar-se de romanços de Conferències de Pau, que com la de l’any 1990 per a l’Orient Mitjà, només va servir per fer-se la foto. Els morts per la llibertat mereixen més respecte.
ASSOCIACIÓ COMARCAL D\'AJUDA AL POBLE SAHRAUÍ-LA SAFOR-FEDERACIÓ D\'ASSOCIACIONS DE SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CANET D\'EN BERENGUER (CAMP DE MORVEDRE)','
Jaume I després de la conquesta va repoblar amb cristians i va donar aquesta alqueria musulmana als monjos de El Puig, aquests van cedir-lo a un cavaller de Sogorb el qual li ho va vendre a Francesc Berenguer. Posteriorment foren les famílies de Blanes, Jofré i Saavedra els que ostentaren la titularitat senyorial. En 1316 s’aixecà En el segle XVII, relata Escolano, estava emmurallat i fortament protegit per una de les cinc companyies que protegien la costa dels atacs pirates.
Les eleccions municipals de 2003 donaren 4 regidors i la batlia a EU, 3 al PSPV, 3 al PP i 1 al BLOC. En aqueix mateix any s’hi empadronaren 3.543 persones que viuen repartits entre el poble i la platja; el seu gentilici és canetaris. Un 64,86% dels habitants parlen valencià segons dades del cens de 2.001.
Poble tradicionalment agrícola dedicat al conreu de la taronja ha convertit la seua platja en l’altre motor de l’economia local.
Hi ha l’església de sant Pere apòstol. Barroca del segle XVIII i el Museu Etnològic instal·lat en una casa del segle XIX rehabilitada amb fins culturals.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Canet d’En Berenguer
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia turística València
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CANET LO ROIG (BAIX MAESTRAT)','En diversos carrers de la població s’han trobat ceràmiques que palesen activitat humana en l’Edat del Bronze; dels ibers hi ha deixalles escampades pel Pla dels Vinyets, la font de la Roca i la font del Vilagrós; dels ibers, precísament deriva el topònim del poble: Kan seria una paraula ibera que significaria \"lloc elevat\", l’afegit \"lo Roig\" és citat per primera vegada per Escolano en 1611 fent referència al color de la terra; l’origen de la població són musulmans i la seua conquesta per part dels cristians fou en 1237; va formar part del castell i posterior batlia de Cervera i, per tant, era terra frontissa on hi hagueren força enfrontaments entre cristians i musulmans; durant el segle XIII fou senyoriu de l’orde de l’Hospital i els XIV-XV de la de Montesa. No es coneix la data de la seua població cristiana, però degué produir-se cap a la meitat del segle XIII; en 1540 l’últim maestre de Montesa, Francesc Llançol, va atorgar a Canet carta pobla i va dotar-la de jurisdicció pròpia.
L’ajuntament actual està governat pel PSPV que en les votades de 2003 obtingué 4 regidors, el PP va traure 3. Aqueix mateix any s’hi empadronaren 922 canetans. Un 95,66% dels habitants saben parlar valencià, segons dades de 2.001.
L’economia és la d’una població tradicionalment ramadera que, en època medieval, tenia un lligallo propi juntament amb diverses poblacions veïnes.
El terme se situa a 329 m d’altitud i té 69,2 km2, està voltat de cims de considerable altura i solcat pel riu Cérvol i diversos barrancs. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l’ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries.
La visita al casc antic ens depara algunes cases gòtiques i algunes restes de la muralla ibera en forma d’arcs i llenços molt deteriorats. També hi veurem:
· Ermita de santa Isabel. D’origen medieval i arquitectura gòtica.
· Ermita del Calvari. Del segle XVIII, conserva alguna pintura de l’època. Actualment no es dedica al culte.
· Capella dels Piquets. Gòtica, del segle XVI, ben bé restaurada.
· Església de sant Miquel arcàngel. Església fortalesa de 1288
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Asiduos.com
-Costa Azahar
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Músics furtius\" per Pau Alabajos','Em fa l’efecte que l’article titulat \"Una ciudad sin acordes\" (Levante EMV 28/06/04), no ha aconseguit tocar, ni que siga mínimament, la sensibilitat dels policies municipals que dimarts 29 de juny, de vesprada, estaven encarregats de desallotjar qualsevol músic desaprensiu que estiguera disposat a cometre l’atrocitat de buscar-se la vida en el districte de Ciutat Vella: com altres dies, el meu company i jo vam carregar els instruments al muscle fins al carrer Micalet i interpretàrem algunes de les cançons que formen el nostre repertori. Cinc minuts de rellotge va durar la nostra actuació, el nostre gravíssim delicte: dos policies locals vestits de policies locals van acostar-se a nosaltres i ens van comunicar que la normativa del consistori dictamina que fer música en la via pública és una activitat il·legal, que és absolutament indispensable un permís municipal per poder desenvolupar-la i que, malauradament, l’Ajuntament de València no concedeix llicències a ningú: en altres paraules, que el millor (i l’únic) que podíem fer era arreplegar, amb resignació, el nostre material i anar-nos-en per on havíem vingut.
Jo vaig demanar-los, ingènuament, informació més detallada sobre la nova normativa, i cite les paraules textuals que em va oferir com a explicació: \"para mí sería mucho más fácil denunciarte, ponerte la correspondiente multa de 500 euros, requisarte el instrumento y joderte la vida\". Un dels espectadors que s’havia aturat a escoltar-nos va fer un comentari desafortunat en veu alta: segons la seua perspectiva particular, els guàrdies ens feien fora perquè, en aquell mateix moment, estàvem versionant una cançó de Raimon, \"Al vent\", l’himne per excel·lència de la transició (aprofite l’avinentesa per agrair al cantautor de Xàtiva totes les monedes d’aprovació que ens han lliurat els transeünts menys conservadors de la ciutat). \"¿Censura? ¿Pero es que vivimos todavía en la postguerra?\", va respondre el policia, amb veu d’emprenyat. Per descomptat que no... O sí?
Tècnicament, el temps que ha passat i passarà després de 1939, per moltes etiquetes que els historiadors o els comentaristes polítics vulguen posar-li, és i serà sempre considerat postguerra, per raons etimològiques, per raons matemàtiques o per raons històriques, tant se val. La desmemòria generalitzada és un tema del que convindria parlar llargament... I pel que fa a la censura, com anomenarà aquest il·lustre policia a impedir que els músics d’aquesta ciutat s’expressen lliurement? Com anomenarà a suprimir dels mitjans de comunicació públics (RTVV) totes les cançons que utilitzen el valencià com a llengua vehicular? Si això no és censura, no sé què pot ser-ho...
M’agradaria deixar clar que és la primera vegada que la policia es comporta de manera tan descortés amb nosaltres: sembla que l’entrada en vigor de la nova normativa sobre activitats en la via pública ha crispat els ànims de tothom. Una autèntica llàstima! No fem mal a ningú, no faltem el respecte als vianants, no exigim a punta de navalla que col·laboren econòmicament. Crec que tenim motius, més que justificats, per a sentir-nos músics furtius...
Pau Alabajos i Ferrer (Torrent) (2-7-04)','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"A LA SOMBRA DEL OMBÚ\" de Santa Montefiore','
|
|
Autora: Santa Morafiore
Editorial: Umbriel Editores
ISBN: 84-95618-42-7
Any de publicació: 2.002
|
SINOPSI
En la immensitat absoluta de la pampa argentina, la silueta de l\'ombú s\'alça com un pelegrí errant, savi i orgullós. Les seues arrels es fonen i expandeixen sobre la terra com si buscaren aferrar-se eternament i declarar-li a tots que no existeix cap altre lloc en el món per a elles. La seua fusta fofa i gruixuda acull amb delicadesa el joc dels nens. La serena ombra del seu fullatge convida al cant dels gauchos i, per descomptat, a la reflexió sobre la naturalesa, el pas dels dies i el sempre incerta destí.
Per a molts, és un arbre màgic. Però com totes les coses meravelloses d\'este univers, la seua veritable màgia no radica tant en l\'evident, com en el que els ulls i el cor d\'alguns privilegiats són capaços de percebre ocult després de l\'aparença. Aquell era el cas de Sofia Solanas d\'ODwyer, qui des de xiqueta va tindre perfecta consciència d\'este fet.
A la protectora figura de l\'ombú havia confiat els seus somnis infantils, els seus primers desitjos, el començament del seu gran amor i, lamentablement, també l\'inici de la seua particular tragèdia. Filla d\'un hisendat argentí i una catòlica irlandesa, Sofia mai va pensar que hauria un moment que hauria d\'abandonar els camps de Santa Catalina. O potser, simplement, davant tanta il·lusió i bellesa, mai va poder imaginar que el seu fort caràcter la duria a cometre els errors més grans de la seua vida. Com l\'ombú, Sofia mai va voler deixar la seua terra. Al costat de l\'ombú, i després de llargs anys, Sofia regressaria per a poder recuperar la pau i tancar els cercles més turmentosos de la seua existència. Tot el que va poder ser i no fou. Tot allò que encara la perseguix. Les mil i una raons que dicta el cor, per a descobrir els vells i nous camins.
COMENTARI
Potser no totes les històries d\'amor són excessivament ensucrades, i potser no totes acaben com ens agradaria. Així és esta novel·la, distinta. En la seua lectura viatjarem per la pampa argentina, entre gauchos, cavalls... coneixerem a la família Solanas i amb ells viurem una història d\'amor \"impossible\",viatjant per Anglaterra i Santa Catalina. Sentirem dolor, temor, alegries, tristeses... i tota esta barreja de sensacions que ens proporciona tant l\'amor com el desamor. Tot això sota l\'atenta mirada d\'eixe arbre ple de mágia, l\'ombú.
Santa Gimeno ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"UN MILLÓN DE LUCES\" de Clara Sánchez','
|
|
Autora: Clara Sánchez
Editorial: Alfaguara
SINOPSI:
La Torre de Cristal és un dels grans edificis d\'oficines que poblen qualsevol ciutat. Allí la narradora es troba involucrada en les vides de caps i companys les inquietuds dels quals, secrets i obsessions teixeixen una atmosfera que la va absorbint a poc a poc. Entre tots formen un món de supervivents que tracten d\'adaptar-se a una realitat canviant i plena de gestos que no se sap el que amaguen.
|
COMENTARI
Els que som lectors habituals ens adonem del difícil que és crear una història que aconseguisca mantindre de forma contínua la tensió narrativa sense fer ús del crim, el succés misteriós, la por...
Només amb l\'ingredient de l\'anar i vindre per les vides d\'uns personatges, els secrets dels quals ens mantenen en suspens, no perquè oculten fets inquietants o escabrosos,sinó perquè en elles bateguen els sentiments sense els quals la naturalesa humana no seria tal: l\'amor, el ressentiment, la traïció, la compassió...
Clara Sánchez desplega un gran mestratge al desenvolupar uns personatges en permanent recerca i necessitats de contacte en un món que tendeix a aïllar-nos, bé siga en urbanitzacions (Últimas noticias del paraíso), o en descomunals edificis d\'oficines com succeeix en esta novel·la. En Un millón de luces la narradora, aprenenta d\'escriptora, és el receptacle en el qual els personatges van depositant els seus secrets, els seus temors i il·lusions.
Cada capítol de la novel·la té per nom el del personatge que ho protagonitza, el testimoni del qual formarà part d\'un mosaic de relacions humanes que convergixen en una única trama. Però el millor, al meu entendre, és el seu estil dotat d\'una prosa màgica d\'estudiada senzillesa, elaborada estratègia per a seduir-nos i conduir-nos, sense deixar-nos un respir, fins la culminació de la seua obra.
Iolanda S. Liern ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: LA CANYADA DE BIAR (L\'ALCOIÀ)','Formava part del municipi de Biar fins 1775 en què es va unir al de Beneixama on romangué fins 1836; en aqueix any forma municipi amb Camp de Mirra i en 1843 se separen per a formar municipis independents. Dependrà de la parròquia de Beneixama fins principis del segle XX.
La denominació oficial és Cañada. La població en 2003 ascendia a 1179 habitants, de gentilici canyuts. La batlia (municipals de 2003) correspon al PP que té 8 regidors; 1 en té el PSPV. Tot i que en ocasions hom la vincula a la comarca de l’Alt Vinalopó, cal situar-la en L’Alcoià ja que com hem vist al llarg de la seua història ha format part de municipis d’aquesta comarca i que la parla és valenciana -un 85,16% parla valencià segons cens de 2.001--, cosa que no ocorre a L’Alt Vinalopó, on la llengua és el castellà.
El terme municipal té 19,9 km2 i és ric en aqüífers i en pedreres d’on s’extrauen roques utilitzades en la construcció.
L’economia és bàsicament agrícola, s’hi produeix un excel·lent oli d’oliva. També la indústria hi és representada en els rams tèxtil, jogueter i de la fusta.
El casc urbà s’arrecera al peu del cim que domina l’ermita de la Mare de Déu del Carme. El seu patrimoni es concreta en:
· Ermita de la Mare de Déu del Carme.
· Església parroquial on es conserva el quadre San Luis, Rey de Francia, obra de Sorolla.
· Ermita de sant Cristòfol.
La seua gastronomia és la característica de la zona, putxero, gachamiga i gaspatxo manxec.
Té molta anomenada la representació de l\'acte sacramental La venida y adoración de los Santos Reyes Magos al Niño Jesús, basada en el llibre del 1764 La Santa Infancia del Niño Jesús, en què participen tots els veïns, té lloc als seus carrers des de l\'any 1765 i és una important peça del folklore valencià, tot i que els seus versos són en castellà.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-ADAV
-Costa Blanca
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: GLÒRIA MARCOS, COORDINADORA D\'ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ','
|
|
Glòria Marcos
va nàixer a València el 1950. Llicenciada en Geografia i Història, és
professora de Secundària en un institut de Burjassot(l\'Horta Nord). En
la seua trajectòria destaquen tasques sindicals i de vinculació al món
del feminisme. Va ser diputada autonòmica en dues legislatures, entre
1991 i 1999, i en la segona d\'elles va desenvolupar el càrrec de
portaveu. Ha estat membre de les diferents direccions d\'Izquierda Unida
i Esquerra Unida i actualment pertany al Consell d\'Administració de
RTVV i és Coordinadora d\'Esquerra Unida del País Valencià.
|
(
6/7/04) Esta és l\'entrevista que heu realitzat amb les vostres preguntes a
Glòria Marcos
-
Com és possible que estant en la
administració de RTVV aquesta cadena siga tant increïblement partidista,
ocultista i manipuladora ?
Jo
no estic en l’administració de RTVV. La gestió de RTVV està en mans
exclusivament del PP. El que sóc és membre del Consell d’Administració, que
és un òrgan col·legiat, escollit per les Corts Valencianes i composat, a més
de per el director general (que nomena el govern valencià) per 12 membres: sis
del PP, quatre del PSOE i jo, per part d’Esquerra Unida. Formar part
d’aquest organisme sols permet conèixer algunes de les coses que passen a la
ràdio i la televisió valencianes per fer la denúncia política i facilitar el
control parlamentari. En tot cas, coincidisc plenament en la valoració del
funcionament que es feia a la pregunta.
- Altra pregunta es
que realment no acabe d\'entendre el concepte d’esquerra i dreta, vol dir
extrema esquerra = comunisme? i extrema dreta = feixisme? jo crec que no soc l\'únic
que no el té clar... així doncs m\'agradaria la seua resposta. Atentament un
votant decepcionat.
És
difícil contestar de forma breu a eixa pregunta ja que, en estos moments, en
lloc d’extrema esquerra s’utilitza més l’expressió “esquerra
alternativa” per nomenar les línies de pensament que pretenen transformar el
sistema capitalista. En aquell espai s’hi troben comunistes, anarquistes,
eco-socialistes, feministes, pacifistes... Tots els que pretenen lluitar per un
altre món possible i estan en contra de la globalització neoliberal.
Efectivament, se segueix denominant “extrema esquerra” a grups racistes,
nazis, feixistes...
-
A la vista dels darrers resultats electorals, no temeu realment per la
desaparició d\'EU tant a nivell estatal com autonòmic?
Estem
convençuts que existeix un espai polític a l’esquerra del PSOE que és
l’espai de l’esquerra transformadora que es reclama de tots els colors de
l’esquerra. El que en un moment determinat no sigam percebuts com el referent
polític de l’esquerra alternativa, malgrat el nostre treball a les
institucions i els moviments socials, no vol dir que estem a punt de desaparèixer.
Cal recuperar la il·lusió i seguir treballant.
-
Com penseu activar l\'electorat que no vota i que, de votar votaria a l\'esquerra
del PSOE?
Seria
un atreviment per la meua part tractar de donar les solucions que han de sorgir
de l’assemblea extraordinària que acabem de convocar.
-
Després de les eleccions europees, EU ha plantejat un Congrés Extraordinari
“sense límits” per trobar solucions a la crisi. La militància d’EU
decidirà quin camí ha de prendre en eixe moment. La militant Glòria Marcos té
ja una idea de quin ha de ser eixe camí? Quin és?
Com
deia en la pregunta anterior, crec que ha de ser la militància i les
organitzacions socials amb les quals treballem les que han de decidir realitzar
un debat obert i les solucions han de plasmar-se en eixe debat. Jo, fins ara, he
recollit les aportacions dels òrgans de direcció d’Esquerra Unida i he
redactat unes possibles vies de treball que s’inclouen en el document d’anàlisi
electoral i que es poden consultar (www.nodo50.org/eupv/).
-
Ezker Batua acaba de separar-se d’IU; ara manté la mateixa relació amb IU
que Iniciativa per Catalunya, és independent políticament parlant. Potser un
espill per EU? No creu vosté que si EU fera el mateix que Ezker Batua faria més
creïble el seu valencianisme i facilitaria els acords amb el Bloc, per exemple?
Al
País Valencià sempre hem tingut una relació “peculiar” amb Izquierda
Unida. El que passa és que és un fet no massa conegut. Esquerra Unida, des
dels seus inicis, està legalitzada com un moviment polític i social que té
plena sobirania al País Valencià i que es federa en Izquierda Unida a través
d’un protocol de federació. Alguna cosa molt semblant al que es proposa a EB.
De fet, mai no hem hagut de demanar permís a ningú per realitzar acords com
l’Entesa, en la qual cabien totes les forces polítiques d’esquerres. Però
això no lleva per a que vulgam mantenir les nostres relacions federals amb IU,
amb la qual compartim projecte.
-
Quan se celebre el referèndum sobre la Constitució Europea, quin vot demanarà
IU?
No
em sembla prudent avançar la posició d’IU, però si vosté em pregunta per
la meua posició personal, crec que deguem votar que no a la proposta d’eixe
Tractat Constitucional (que no Constitució), explicant quins serien els mínims
que el Partit de l’Esquerra Unitària Europea, del qual formem part, creu
necessaris per evitar el dèficit democràtic i la construcció d’una Europa
dels Pobles i els ciutadans/es.
-
I parlant de constitucions: sembla que la Constitució Espanyola es reformarà a
curt plaç. Quins seran els “retocs” que proposarà IU?
Ens
agradaria “retocar” moltes coses, des de la substitució de la monarquia per
la república, la utilització de les diverses llengües de l’Estat a les
Corts Generals, l’estructura federal d’Estat o la modificació del títol
VIII que té a veure amb el Senat i la seua conversió en càmera de
representació territorial. També ens agradaria modificar la Llei Electoral i,
sobretot, l’Estatut d’Autonomia del País Valencià.
-
A l’Europa desenvolupada ser ric i comunista (o esquerrà) és compatible?
Jo
crec que sí, és possible tindre unes retribucions salarials dignes i elevades
i ser d’esquerres, solidari, i compromés amb la lluita pels drets humans i
per un futur millor per a la majoria dels ciutadans/es. Sols crec que és
impossible en el cas de les persones que s’enriqueixen amb l’explotació de
la resta.
-
Quan governava el PP a Espanya i CiU a Catalunya, es van tancar a una església
barcelonina immigrants sense papers. Després d’uns quants dies negociant es
va poder desallotjar el local de manera pacífica i amb la promesa de millores (supose
que tot quedaria en paper mullat, però no ho sé ben bé). Fa uns dies,
governant a Madrid el PSOE i a Barcelona PSC, ERC i els seus companys d’IC, hi
va haver un altre tancament a una altra església: al dia següent va entrar la
policia i, amb els mètodes a que ens té acostumats, va desocupar el temple.
Senyora Marcos: en què consisteix exactament ser d’esquerres? Quina
alternativa ens ofereix als ciutadans?
Em
sent avergonyida. Crec que va ser una greu errada política el desallotjament
dels immigrants de la Catedral de Barcelona i així ho he fet constar en el
darrer informe al Consell Nacional d’Esquerra Unida del País Valencià. No
puc explicar-me com aquells que diuen ser el meu referent en uns altres àmbits
territorials poden fer alguna cosa que jo no puc compartir de cap de les
maneres. He de confessar que fa uns mesos vaig estar en la tancada
d’immigrants a la Església del Pilar de València. !Què puc dir!
-
Primer donar-vos ànims, tot i que el pal que hem rebut ha estat fort. I ara
dona-me’ls a mi: al País Valencià un 92% dels votants han triat PPSOE. Açò
té solució?
Vaig
a ser sincera: no ho sé exactament, però anem a intentar-ho treballant,
recuperant la il·lusió, obrint els ulls i els oïts a tots/es aquells/es que
volen dir-nos quina és la solució que intueixen.
-
EU ha apuntat fa uns dies que treballarà per ampliar l’Entesa per tal de
presentar l’any 2.007 una candidatura única que represente “tota
l’esquerra del PSOE” i ha esmentat explícitament dos partits: el Bloc i
ERPV. Dues preguntes:
1)
Quan
des d’EU s’està dient durant tot l’any que el Bloc és de dretes o de
centre o que ha deixat de ser d’esquerres, no trobes contradictòria i fins i
tot hipòcrita eixa declaració?
Des
d’EUPV no es qualifica “l’espai polític” dels altres, però en tot cas
hem dit que mentre el Bloc busque el camí i l’electorat d’Unió Valenciana
s’està desplaçant a la dreta. També hem dit que és difícil un acord
programàtic amb qui defense el PHN o l’AVE. No em sembla hipòcrita fer una
crida a construir un espai a l’esquerra del PSOE, en el qual entrarien aquells
que ho desitjaren; però, evidentment, no podrem fer acords amb aquells que no
es troben de grat en eixe espai nítidament d’esquerres. El que ens sembla
evident és que o aconseguim trencar el bipartidisme o el PP es jubilarà
governant el País Valencià.
2)
Com
es pot vèncer la desconfiança que existix entre els diferents partits que han
de conformar eixa Entesa ampliada? (M’estic referint fonamentalment a EU i el
Bloc per un costat i EU i els Verds amb el “cas Arnal” pel mig, per un
altre)
Les
desconfiances són difícils de vèncer, però la història ens demostra que les
paus arriben després de les guerres.
-
Jo crec que la llei electoral i la manipulació informativa dels mitjans de
comunicació emmerden la democràcia que “gaudim” i afavoreixen
descaradament tant al PP com al PSOE. No deurien els partits minoritaris
boicotejar les eleccions fins que no foren veritablement democràtiques?
Desconec
si aquesta afirmació es deu a una interpretació de les paraules de Saramago,
que malgrat escriure “Ensayo sobre la lucidez” es va presentar a les
Eleccions Europees a les llistes del Partit Comunista Portugués. No em sembla
una orientació encertada: si boicoteges les eleccions desapareixes de les
institucions i dels àmbits mediàtics. Què ha passat als països on sols un
26% dels ciutadans/es han participat de les Eleccions Europees? Se ha millorat
la democràcia? Algú ha fet una interpretació d’aquest succés com una
deslletigimació de la vida democràtica d’eixos països?
-
EU ha felicitat Carles Arnal per desvincular-se dels Verds i per mantindre el
seu escó a Les Corts (que va traure representant als Verds precisament). Per què
Arnal no és un trànsfuga?
EUPV
no es va manifestar sobre els problemes interns de cap força política. EUPV
solament va fer constar el magnífic treball desenvolupat pel diputat Carles
Arnal, qui es va presentar amb una llista d’EUPV-Els Verds-Esquerra
Valenciana-l’Entesa a les Eleccions Autonòmiques. En eixe sentit, Carles
Arnal realitza el seu treball parlamentari amb plena coherència amb el programa
de l’Entesa. Per cert: en política s’anomena trànsfuga a aquell o aquella
que ocupa un càrrec públic i se’n va amb el seu escó a un altre partit
diferent a la llista on va ser escollit.
-
Com valora la irrupció en l’escenari polític del Partit pel Cannabis al País
Valencià?
Crec
que és una opció “frívola” des del punt de vista dels electors. De fet,
EUPV porta en el seu programa la legalització de les drogues blanes des de fa
lustres i això no sembla que els representants del Partit pel Cannabis ho
coneguen. L’altre dia va haver una reunió al Grup Parlamentari i, segons
expressaren, després de la legalització es dissoldran.
-
Què en pensa dels següents polítics valencians: Francisco Camps, Joan Ignasi
Pla, Enric Morera, Joan Francesc Peris, Agustí Cerdà, David Hammerstein?
No
tinc per costum opinar de les persones a les quals no conec en profunditat.
Malgrat que el xafardeig i els programes on s’exhibeixen sense pudor opinions
personals i sentiments fan furor a totes les cadenes de ràdio i televisió, no
em sembla que això dega traslladar-se a la vida política. En tot cas, tinc
opinions de les seues actuacions i els seus comportaments polítics que faig públics
en cada cas concret.
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CARLET (RIBERA ALTA)','
De l’àrab Qualaet que siginificava, \"castell\" o \"plaça fort\". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s’han trobat alguns atifells del Paleólític i del Neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d’una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. La primera menció rera la conquesta és el 5 de juny 1238 al Llibre de Repartiment, en aquixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut qui atorga carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l’església de sant Andreu de València el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut hereta el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passa a la família Vilanova i s’independitza d’Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonçal de Castellví, en 1393 Joan I dóna en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l\'obtindria la família Castellví; en 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudèjars i una altra per a cristians i el 1610 darrere l\'expulsió dels moriscs es va donar una més per als nous pobladors, en les del 1520 ja detenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la població cristiana als agermanats¸ en 1604 es crea el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza; en la carta de població del 1.610 les condicions eren similars encara que s\'eliminaren els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició de fruits en l\'oli, el poble queda dividit en dos: Antic i Nou, cadascú amb ajuntament propi que es renovava anualment; el segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d’aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb l el saqueig del palau del comte, el 1805 els veins i l’Ajuntament demanen la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrémol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es proveït de fonts públiques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqüències que se’n deriven; en 1926 a ran d’una visita del dictador Primo de Rivera el municipi abasta el títol de ciutat; en 1957 una riuà assola la població; en 1970 es demolit l’antic convent i en seu lloc s’aixeca el nou ajuntament.
Actualment els 14.398 habitants (cens de 2003) s’hi reparteixen en els nuclis de Carlet i Ausiàs March, el gentilici és carletins i l’ajuntament està governat pel PP que té 10 regidors (eleccions de 2003; 4 en té el PSPV i 3 el BLOC. Un 81,94% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
L’economia de Carlet és bàsicament agrària i el conreu més extès els cítrics. Compta també amb un polígon industrial on hi ha fàbriques dedicades a la comercialització dels productes agrícoles, fusteria metàl·lica, productes per a la llar, etc.
El terme, de 45,29 km2, i gairebé pla se situa en la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d’escàs cabdal però forts avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla la Parra.
Al llarg del carrers sant Bernat, Major, Reixes, Faltoses i de la plaça Major trobem edificis d’interés restaurats i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:
· Església de l’Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l’antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.
· Ermita de sant Bernat. De 1766. S’hi celebra una romeria anualment.
· Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
· Residència La Llum. Antic Hospital. De planta anterior, fou reconstruit en 1910 en estil neoclàssic.
· Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925.
· Els Pinets. Antics dipòsits d’aigua. De 1927.
· Mercat Municipal. Construït per Mariano Peset en 1930 en estil art-decó.
· Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica vins.
· Teatre de El Siglo. Recreació a menor escala del Teatre Principal de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d’aleshores en la cultura i en l’oci carletí. Actualment és propietat municipal i es troba en un lamentable estat.
Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L’Artística i La Unión Musical i una Coral Polifònica; s’ha d’esmentar la important tasca que fa l\'Associació Cultural \"El Trencall\", que treballa en la recuperació del folklore carletí.
Dels menjars esmentar, com no, els arrossos de tota mena, la sardinà i la rosca en all.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Carlet
-Diari Parlem
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
-Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CARCAIXENT (RIBERA ALTA)','Poblat des de l\'Eneolític i l\'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l\'època ibero-romana s\'han trobat restes algunes viles. La fundació de l’actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i d’altres a una alqueria musulmana; d’aqueix període hi ha documentades diverses alqueries en l’actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com Horta de Cent o Horta de Carcaixent. Darrere la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parròquia i s’edifica, a l’alqueria de Ternils, l’ermita de sant Roc; en l\'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d\'Alzira; l\'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils: El segle XVI va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercés al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d’agermanats i hi hagué força enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l\'església, el 1576 hom segrega d’Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l\'assignació d\'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d\'Alzira; el 1.577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l\'església, que els va costar més de 10.000 ducats; el 1.589, Felip II l’atorga el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona; en l\'últim terç del segle XVI s’hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris estaven considerats com rics i en condicions d\'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l\'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l\'església demanà l\'exempció de pagar el dret d\'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d\'Alzira; en les de 1.645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1.627 ja posseïa un sistema d\'insaculació per a l\'elecció d\'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1.600 i el 1.650, la vila decidí construir una nova séquia que suplís la insuficiència de la xarxa de séquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta. A l’inici del XVIII Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va recolzar al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossén Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat. A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francés tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de \"la Marqueseta\"; Mª. Antònia Talens Mezquita, a partir del 1848 comença l\'exportació de taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d’agost de 1861 va crear-se la companyia Tranway Carcagente a Gandia que s’encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península, després de tres anys d’obres el 8 de febrer de 1864 s’inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s’encarregava d’unir dues comarques tan pròsperes com La Safor i La Ribera; el 1.911 i, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d’Àfrica, l\'ajuntament fou assaltat i cremat part del seu mobiliari; el 1916 obtingué el títol de ciutat.
Tradicionalment gran part de la població ha viscut disseminada pel terme i a hortes d’ara hi ha tres nuclis que concentren els 21.051 carcaixentins que s’hi empadronaren en 2003: Barraca d’Aigües Vives, Cogullada i Carcaixent. Un 81,80% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001. Les eleccions municipals de 2003 donaren 13 regidors i la batlia al PP; el BLOC tragué 3 regidors, La Rosa, 2; el PSPV, 1 i AV, 1.
Des del segle XIX el monocultiu de la taronja és la base de la pròspera economia local. L’escassa indústria es dedica a la transformació dels cítrics i quelcom de tèxtil i mobiliari.
El terme, de 59,4 km2, és totalment pla i està voltat pel Xúquer,vall d’Aigües Vives i les muntanyes del Convent; regat pels rius Magre, Verd i Barxeta i la Reial Séquia de Carcaixent.
Al llarg de la ciutat hi ha un munt de cases modernistes aixecades per burgesia agrícola del segle passat; també cal destacar el conjunt, també modernista, format pel parc Navarro Daràs i el Passeig- De la resta del patrimoni carcaixentí parlarem tot seguit:
· Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d’estil pregòtic i portada romànica. Recentment restaurat, està declarat Monument Artístic Nacional.
· Església de sant Bartomeu de Cogullada. S. XVI-XVII. Una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. Conserva objectes de culte interessants procedents d’altres esglésies destruïdes en la guerra de 1936-1939.
· La Torre de Carcaixent, o cova de Les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d’una propietat privada.
· Magatzem de La Ribera. Modernista, de principis del segle passat.
· Casa Consistorial. Neoclàssic, de 1847.
· Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l’església, convertida en auditori.
· Convent d’Aigües Vives, del s XV.
· Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta, construït en 1780, reformat en 1854 i restaurat en 1993.
· Assumpció de nostra Senyora. De 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Alberga pintures de Segrelles.
· Convent de sant Francesc. Edificat en 1602 amb l’autorització del patriarca Joan de Ribera.
· Església de sant Antoni de Pàdua.
· Església de sant Francesc de Paula.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Carcaixent
-Carcaixent.net
-Castillos y fortalezas de la CV
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
-Riberaxuquer.com
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CÀRCER (RIBERA ALTA)','
Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com \"lloc de repòs\". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l’origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d’agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d d\'Albarracín i d’Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Cárcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1.263 passà a l\'infant Pere d\'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d’Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Les dades de 2003 indiquen una població de 2.009 habitants, de gentilici carcelers i una batlia a càrrec del PP que té 7 regidors; 4 en té el PSPV. Un 88,36% dels habitants saben arlar valencià segons dades del cens de 2.001.
D’economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l’expulsió dels moriscs en 1609.
Enclavat en la vall del seu mateix nom, el terme, de 7 km2, està voltat de muntanyes que fan la frontera de La Ribera amb La Canal de Navarrés i La Costera, i regat pels rius Xúquer i Sellent. Precíssament el lloc on el Sellent vessa les seues aigües al Xúquer és un dels paratges més agradables del municipi, un altre també amé i interessant és L’Arcà, aqüeducte del Sellent i la séquia Escalona.
El casc antic del poble, barri de sant Roc, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs. Hi ha l’església de l’Assumpció, del segle XVIII.
El menjar bàsic és l’arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l’arrel mora tabé es es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.
Com en tants llocs de la nostra geografia s’hi celebren les falles i Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Càrcer
-Gremi de Campaners valencians
-Guía virtual de la CV
-Macizo del Caroig
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CARRÍCOLA (VALL D\'ALBAIDA)','
Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d’ara, en terme de Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; en 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València; la baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscs i comptava el 1.609 amb 56 cases.
Actualment la batlia correspon a l’únic regidor, del PSPV, que hi ha. El gentilici dels 87 habitants empadronats en 2003 és carricolins. Un 90,23% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
L’economia carricolina és totalment agrícola i n’hi explotacions familiars pioneres en el conreu biològic.
Com a llocs a visitar podem anomenar la font de Melero i l\'església de sant Miquel arcàngel.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Caixa Ontinyent
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"QUEMADA VIVA\" per Souad','
|
|
Autora: Souad
Editorial: Martínez Roca
SINOPSI: Souad té dèsset anys i el seu delicte és dur el fruit de l\'amor en el seu ventre. La seua família ha decidit matar-la i el seu cunyat és l\'elegit per a executar la sentència. Un dia, mentre renta la roba en el pati de sa casa, el seu cunyat la ruixa amb gasolina, encén un llumí.... Souad es va salvar de miracle i va decidir contar al món la barbàrie d\'esta pràctica. Ho fa arriscant la seua vida, ja que l\'afront a l\'honor de la seua família és un crim que no prescriu. Jacqueline Thibault, la cooperativa suïssa de la Fundació Sorgir, la va traure del seu país al costat del seu bebé i l\'ha ajudat a superar el seu drama.
|
COMENTARI
Encara hi ha molts llocs en el món on ser cremada viva, per a salvar l\'honor de la família, és normal. Si un home comet un crim d\'honor (millor seria anomenar-los de deshonor), i és jutjat per això, el jutge que executa la breu presó del criminal, també a executat la seua pròpia mort, doncs els familiars del criminal, no ho consideren com a tal, si no un heroi i al jutge un traïdor. Per això la llei es desentén d\'estos successos. Encara hi ha molts llocs en el món que les dones, en la seua pròpia casa, viuen pitjor que els esclaus, se sent mes la mort d\'una cabra que la d\'una dona, es tracta millor a un gos que a una dona.
Encara hi ha molts llocs en el món en el qual la dona està destinada a morir, només pel fet de ser una dona. Esta dona que estigué a punt de morir al ser cremada viva, i a la que \"un àngel\" la va salvar de les flames del seu propi cos, dóna testimoni en este llibre de la seua horrorosa existència, perquè obrim els ulls davant un món que actualment i per desgràcia segueix sent una realitat. Ajudem a estes persones, com puguem, però ajudem-los. Ens necessiten.
SANTA GIMENO ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: ENRIC MORERA, SECRETARI GENERAL DEL BLOC','
|
Enric Morera
(Oliva, 1964) és llicenciat en Dret per la Universitat de València-Estudi
General, advocat i empresari turístic (turisme rural). Actualment ocupa
la secretaria general del Bloc des del passat congrés extraordinari
celebrat el mes d\'octubre a Burjassot.
Va ser membre de la Unitat del Poble Valencià (UPV) -embrió de
l\'actual Bloc- des que es va fundar, secretari general de les Joventuts
de la UPV durant el període 1985-1987, i membre de la Comissió
Executiva Nacional de la UPV des del 1986. Ha estat diputat al Parlament
Europeu els darrers mesos de la legislatura que finalitzà amb els
eleccions del 13 de juny de 2004.
|
(12
juliol de 2004)
1-Les
darreres eleccions generals i europees han suposat uns dels pitjors resultats
del valencianisme polític. Tot s’explica amb factors externs o el BLOC té
alguna responsabilitat? És temps d’autocrítica?
El
BLOC sempre ha estat responsable dels seus resultats. Dels bons i dels dolents.
Les conjuntures afecten, en menor o major mesura, i cal tindre-les en compte per
a contextualitzar els resultats. I, certament, és temps d’autocrítica, però
també temps d’acció, treball i iniciativa.
2-I
a eixes mateixes eleccions ERPV ha experimentat un sensible canvi respecte a ara fa 5 anys. Diuen què venen per quedar-se. Per què
eixe enfrontament si realment van a per sectors diferenciats?
En
èpoques electorals, tot és susceptible de distorsionar-se. Però el BLOC ni
vol ocupar l’espai d’ERPV ni té una estratègia d’enfrontament amb aquest
partit. En tot cas, que ho explique qui ho haja d’explicar. Ara bé, ens
agradaria saber quin projecte té ERPV per al nostre País; coneixem el projecte
que tenen per a Catalunya, però per al País Valencià.
3-El
nucli dur del valencianisme polític s’ha demostrat que no és ni de lluny
suficient per assolir la barrera del 5%. Quina solució és més viable,
crear-ne un nou espai polític o buscar pactes amb forces com EU, per buscar la
supervivència de tots dos projectes polítics? En les passades
autonòmiques es quedàrem a menys de 3 centèsimes per a superar la barrera del
5%. Eixe ha de ser el nostre punt de partida. Els resultats de les generals i
europees els hem de tindre en compte. Però no hem de perdre la perspectiva. El
4’6% de 1999 va ser el punt de partida per a encarar les eleccions del 2003.
No crec que ara haja de canviar massa les coses, encara que és necessari un
gran debat intern, per tal de fixar amb claretat les nostres posicions sobre els
grans temes que afecten als valencians; i tot això ho hem de fer des d\'un gran
consens intern. No podem perdre de vista el canvi de cicle ni altres factors que
ens han de servir per a modular la nostra estratègia. A partir d’ahí, serà
el Consell Nacional qui decidirà el camí a seguir.
4-Què
passà realment amb Esquerra
Valenciana per a que abandonaren el partit? En un futur pròxim els veu prop del
BLOC, més a prop d’ERPV o en solitari?
Si
le he de ser sincer, no estava a l’Executiva Nacional, l’any 2000, quan
Esquerra Valenciana va decidir anar-se’n perquè el Consell Nacional del BLOC
no els va acceptar com a corrent interna. I, per tant, no li puc respondre al
detall. En tot cas, la relació amb Esquerra Valenciana, ara com ara, és més
que correcta.
5-La
Ciutat de València continua sent una assignatura pendent per al BLOC. Després
dels amargs resultats de les passades eleccions autonòmiques les successives
eleccions, lluny de superar-los, els han convertit en agredolços. A què
atribueix vostè esta poca incidència del seu projecte al cap-i-casal?
Jo
he estat candidat del BLOC a l’alcaldia de València. I sóc conscient de les
dificultats amb què es troben els candidats i els secretaris comarcals de València.
Des de l’Executiva Nacional sabem que les àrees metropolitanes continuen, a
pesar dels esforços fets, sent el nostre punt més feble. No sols és a València,
també a Alacant i Elx ens costa consolidar una massa crítica suficient per a
obtindre representació municipal i contribuir a superar el 5%.
Per
això, en esta etapa ens hem marcat com una prioritat la nostra incidència a
les grans ciutats. Ara mateix, València està territorialitzant l\'organització.
Ja s\'han creat dos col·lectius locals i s\'ha obert una seu comarcal. Tot això
significarà, sense dubte, un major acostament a la societat d\'esta ciutat.
6-Com
pensa el seu partit atraure els segments de població poc proclius al
nacionalisme cap als postulats del Bloc, i capgirar les estadístiques que
mostren el País Valencià com la comunitat autònoma amb menys autoestima de
tot l\'Estat? Com es fa útil el valencianisme?
Fent
el que fa a tants ajuntaments on és present i governa o fa oposició, però
sempre assumint la seua responsabilitat i fent complir el mandat dels electors
que ens han votat: amb el cumpliment del programa i la defensa del valencianisme
en les institucions. Com cregueu que el nacionalisme ha guanyat el seu espai a
La Plana, a l’Horta o a La Safor? Amb el treball institucional i amb el
treball polític, compromés amb la realitat de cada poble; xafar el carrer i
estar en contacte amb la gent és fonamental.
7-Després
del Congrés del 2003 la situació interna del BLOC semblava delicada. Els
resultats electorals han agreujat la situació? Després del passat Consell
Nacional no queda clar si ha en
l’horitzó una reestructuració organitzativa o un congrés extraordinari. Què
hi ha de tot açò?
En
el Consell Nacional del 26 de juny, vaig presentar un vot de confiança per
saber amb quin suport comptava per a fer una remodelació dels òrgans de
direcció del BLOC. Vaig rebre un 70% de suport i, sobretot, el missatge que és
l’hora del consens. La meua proposta per al BLOC no és un congrés
extraordinari. Potser hi haja gent que reculla signatures per a convocar-ne un.
Però no ho compartisc, sobretot perquè confie amb el BLOC i sé que bastirem,
entre totes les sensibilitats, una Executiva d’integració que contribuisca a
posar pau.
8-Estos
dies s’ha constituit el Bloc d’Esquerra Sobiranista, El que es proclama com
a corrent d’esquerres dins del BLOC. Quina opinió li mereix la constitució
d’una corrent ideològica dins del partit? No és estrany que calga fer
corrents d’esquerres a un partit que es defineix com a tal?
El
que és estrany és que en quatre anys llargs de BLOC, encara no hi haja cap
corrent organitzada quan els Estatuts ho preveuen. I, fins i tot, este era
l’esperit fundacional del BLOC. Per tant, qualsevol corrent organitzada segons
els Estatuts serà benvinguda. Que el BLOC siga una formació d’esquerres, no
lleva que una corrent es puga dir Bloc d’Esquerra Sobiranista.
9-
Com valora l’actitud de la candidatura
derrotada al passat congrés per dos vots, la de Bloc de Futur? Troba que estan
obstaculitzant la marxa del partit?
Estic
convençut que durant els propers mesos sabrem trobar el consens que necessita
el BLOC. Eixa és la valoració que m’importa. El Bloc de Futur no pot
quedar-se ni s’ha de quedar al marge de l’Executiva d’integració que vull
presentar en el proper Consell Nacional. Jo ja vaig ser partidari, durant el
procés congressual, d\'una candidatura d\'integració. Per tant, espere que ara
puga produir-se allò que no va ser possible a l\'últim Congrés. I ho espere
pel bé del Bloc i del projecte de país que representa.
10-Quina
creus que és la visió que és té del seu partit a la societat valenciana? Un
partit pancatalanista d’extremaesquerra com deien les estadístiques fa tan
sols dos anys o el centre-dreta del “blaverime il.lustrat” que afirmen a
ERPV? Què ha sigut de la Batalla de València?
Ni
una cosa, ni l’altra. Justament és tot el contrari. Un partit nacionalista
modern que ha sabut guanyar-se la confiança de més de 140.000 votants en unes
eleccions municipals amb un model de país progressista i valencianista. Això
ens ho diu tot.
11-
Sembla que als valencianistes ens agrade molt passar el temps amb debats
de forma i simbòlics i no entrem mai a les vertaderes problemàtiques. Quín és
per a vosté, el problema polític de major transcendència a terres
valencianes? Quines són les mancances que hem d’afrontar els valencians i que
ni PP ni PSOE són capaços de resoldre?
El
model de país. I en això englobe la política territorial i el model de
creixement econòmic. No podem
confiar sols en el turisme. No podem deixar abandonada la indústria
manufacturera tradicional, en una greu situació davant l’amenaça més que
evident de la globalització de mercats. No podem ser un país de cambrers,
mentre els nostres universitaris han de buscar-se el futur lluny d’ací.
D’altra banda. No podem destruir el nostre territori per a crear riquesa,
perquè això significa que estem condemant a mort el nostre entorn i el nostre
futur. Són els 300 regidors i regidores del Bloc els que planten cara, dia a
dia, a les polítiques depredatòries del territori que porta a cap el PP, i
malauradament també el PSOE en moltes ocasions.
12-Al
BLOC li costà explicar el seu posicionament front al PHN. Quin és? Ha variat
este posicionament amb l’arribada del PSOE a Moncloa?
El
BLOC mai ha cregut que el PHN del PP siga la solució als problemes hídrics que
té el País Valencià. Sempre hem apostat per un Pacte Valencià per l’Aigua,
que agrupe llauradors, ecologistes, empresaris, administracions, universitats,
etc. i determine les nostres necessitats, el model de país que volem i apliquem
així les mesures pertinents per abastir d’aigua les nostres comarques
(millora de les xarxes d’abastiment, de la depuració, les dessaladores, etc).
No compartim l’actual batalla entre la Generalitat i el govern central, perquè
al final l’aigua ens cal. Ara bé, no volem l’aigua per als camps de golf,
ni per a la transformació de nous regadius, ni per a continuar en la destrucció
de la costa.
13-Creu
vosté que tindrem algun dia un estatut de primera? I ben pensat. Què és això
de tindre un estatut de primera?
Si
hi ha un valencianisme que siga clau en la política valenciana, estic convençut.
Sense política, no hi ha res a fer. Tindre un estatut de primera vol dir tindre
el mateix tracte i textos legislatius que puguen tindre Catalunya o Andalusia,
per posar un exemple. No demanaré més, però no em conforme amb les sobre que
el PP i el PSOE volen per al País Valencià.
14-Signarà
el BLOC la declaració de Barcelona o haurem d’esperar a tindre uns bons
resultats polítics per a que els altres nacionalismes de l’estat ens
consideren d’igual a igual? Hi haurà algun dia GalEusCaVa?
Estic
convençut que formarem part de la declaració de Barcelona el dia que tinguem
el pes que té el BNG, ja no dic el PNB o CiU, en la política gallega i en el
conjunt de l’Estat. Dir el contrari, és confondre la gent. I, per tant, com
que vull que el BLOC tinga el pes que ara té el BNG, estic convençut que més
prompte que tard hi serem presents. Ara, hem de tindre en compte les intencions
dels signants de la Declaració de Barcelona perquè no sols compta la nostra
voluntat, sinó també la dels actuals membres.
15-
Quina opinió li mereixen estos
noms, Pere Mayor, Pepa Chesa, Ferran Puchades, Antoni Porcar i Vicent Flor. Siga
el mínim possible de “polític” en la seua resposta.
Ho
seré. La responsabilitat d’un secretari general no és opinar sobre els seus
companys de partit, ni valorar-los. En tot cas, son dirigents que s’han deixat
la pell per consolidar el nacionalisme polític, per fer-lo una eina útil a
totes les institucions on està present i per convertir-lo en l’únic aparell
polític d’una nació sense estat com és el País Valencià. Tenen tot el meu
respecte i molt que aportar al nostre projecte polític.
16-
Amb sinceritat. Mira o participa sovint
de fòrums com el de Valencianisme.com o d’altres per polsar els ànims dels
valencianistes?
Acostume
a mire-los. No solc participar, però hi accedisc per observar les opinions de
la gent. I no ho faig tant per a polsar els ànims dels valencianistes en
general, com per a tindre en compte quins arguments utilitzen, el contingut de
les crítiques, etc.
17.
Molt
breument, un desig polític per al 2007.
Que
el valencianisme estiga present a les Corts Valencianes, a l’Ajuntament de València,
d’Alacant, Elx i Castelló, a tots els ajuntaments on presentem llista. Que el
BLOC esdevinga clau per al canvi polític que necessita el País Valencià en
clau valencianista i progressista.','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASAS ALTAS, RINCÓN DE ADEMUZ (Cases Altes, Racó d\'Ademús)','
El seu origen és musulmà. Fou conquerit, amb la resta de la comarca, pels cristians el 1210, recuperat pels moros i integrat definitivament, per part de Jaume I, en el Regne de València l\'any 1259. El seu primer nom va ser Casas Altas del Río. El 10 de març de 1772, l’església abasta la categoria de vicaria i la independència de la d’Ademús; fou poblet d\'Ademús fins el 5 d’octubre de l\'any 1845 en què es va convertir en municipi independent; el 25 de juliol de 1879 l’ajuntament proposa al de Cases Baixes fer una petició conjunta a les diputacions de Terol i València per tal d’afegir-se a Aragó i intentar així una millora en les seues economies; el 21 de març de 1881 proposa a Cases Baixes la fusió en un d’ambdós municipis, cap de les dues propostes no va prosperar; en 1885-86 una epidèmia de còlera va afectar greument la demografia; Fins les primeries del segle XX va mantenir una població estable però durant aqueix segle ha entrat en greu procés d\'abandonament.
El PP en les eleccions de 2003 va aconseguir 4 regidors i la batlia; el PSPV en tragué 1. El topònim oficial és Casas Altas, la llengua que s’hi parla el castellà, tot i que el 17,30% dels habitants declararen parlar valencià en el cens de 2.001, i el gentilici casasalteros. En el cens de 2003 s’hi comptabilitzen 156 habitants.
Viu de l\'agricultura i la seua producció principal és el ségol, la dacsa i les hortalisses.
Situat a la vora dreta del Túria compta amb un terme de 15,9 km2 molt muntanyós on cap destacar el Puntal del Sordo (1.001 m), la Loma Lorente (1.047 m.), el Resillo (1.022 m), el Peñasco (1.206 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre Corella (1.136 m). Un terme tan muntanyós depara força paratges interessants com ara: la Muela de Casas Altas, el Gazapo, l’Umbria Negra, el Pinar, la Fresnera o la Ribera; els barrancs de l’Umbria Negra, de la Balsa, dels Tollos; les fonts de Bellido, el naixement de la Balsa, el Tornajo, la d’Inarejo, las Clochas; les coves de los Hornos i la Cañada. Hi ha els refugis de la guerra 1936-39, alguns d’ells oberts.
Monumentalment hi ha església de la Santíssima Trinitat, neoclàssica del segle XVIII, recentment restaurada. Trobem també mostres d’arquitectura popular, pallers, llavadors, barraques de pedra i cases típiques de la zona
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Jorge Sales
-Plana personal de Paco González
-Rincón de Ademuz.com
-Rural Turia
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASAS BAJAS, RINCÓN DE ADEMUZ (Cases Baixes, Racó d\'Ademús)','
Cavanilles l’anomena Casas Baxas i Madoz, Casas del Río Bajas. De fundació musulmana, fou conquerida pels cristians el 1210, amb la resta del Racó i, després de tornar a mans àrabs, integrada en el Regne de València per Jaume I el 1259. En 1745 obté la independència eclesiàstica i el 5 de juny de 1838 va independitzar-se d\'Ademús, del que era aldea. Com la resta de la comarca es troba immersa en un greu procés de despoblació, fins el 1900 la tendència demogràfica era a l’alça, però a partir de 1930 la davallada és imparable deguda a la immigració cap a Sagunt, València i Barcelona.
La parla dels casasbajeros és, com en tot el Racó, castellana (un 6,86% saben parlar valencià, segons cens de 2.001); el topònim oficial és Casas Bajas. El cens de 2003 enregistra 260 persones i les eleccions d’aqueix any donaren la batlia al PP que obtingué 4 regidors pels 3 d’AICB.
La seua economia es basa en l\'agricultura i els seus principals productes són les pomes, les olives i les ametles. També hi ha alguna activitat ramadera.
S\'ubica a la marge dreta del Túria, que travessa el terme a l’igual que les rambles del barranc Hondo, la de Benarraiz o riu Sesga i el barranc del Cerrado. El seu terme, de 22,6 km2, ofereix interessants paratges naturals com ara el Pozo Salao, brollador d\'aigua salada, la Chopera del Molino o las Cambretas i moltes fonts com ara, Armajal, Cañota, Covatillas, Pozuelo o Fuente Vieja on hi ha un llavador. Les principals altures són el Puntal del Peloto (1.264 m), La Somera (981 m), Peña Alta (1057 m), Pino Cacho (1083 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Molatilla (1045 m).
Al seu interessant casc antic trobem una bona representació de l’arquitectura tradicional de la zona. També trobem al terme una xarxa de pallers i la Barraca Grande, interessant edificació rural. Els monuments més ressenyables són el Molino del Agua, edifici del XVIII que ha estar recentment restaurat i on pot veure\'s el funcionament d\'aquests molíns que hi havia arreu en altres temps i l’església de sant Salvador aixecada en segle XIX i restaurada en 1996.
El plat típic són les gatxes, i també el guisat amb creïlles, fesols, card i porc; els migotes, les almortas, els gaspatxos, les pilotes de sant Anton i, de dolç, mona de pasqua, rotllos d’anís i madalenes.
Cal esmentar, pel que tenen d’entranyables, les festes de sant Anton en què diferents grups de veïns passen la nit del 16 de gener al voltant de les seues fogueres cantant, torrant carn i bebent vi.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Plana personal de Maximiliano Jarque
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Jorge Sales
-Plana personal de Paco González
-Rincon Ademuz.com
-Rural Turia
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASINOS (CAMP DE TÚRIA)','
Casinos naix com a poble a mitjan segle XVIII, fins aleshores no era més que un grup de masies disseminedes per la zona coneguda com Camp de Llíria. La causa del sorgiment d’un casc urbà fou el descobriment per part del rector de Llíria, Joan Murgui, d’un brollador d’aigua i la consegüent construcció d’un pou. Va obtenir parròquia el 1778. El poble, en un principi, no tenia terme municipal però, ja en el segle XIX, la desamortització de Mendizàbal va afectar diverses finques rústiques pertanyents al clericat la qual cosa va encerar una renovació agrícola que va estimular l’augment demogràfic dels pobles de la comarca; actualment el terme abasta els 41,5 km2. El 1841 es va constituir com a municipi independent de Llíria. Durant la contesa de 1936-1939 s’hi establiren diverses col·lectivitats de la CNT.
En les eleccions de 2003 el PP va obtenir 8 regidors i la batlia, el PSPV va traure 2 i UV 1. El cens de 2003 enregistrava 2.313 habitants, de gentilici casiners. Un 63,27% dels habitants parlen valencià, segons el cens de 2.001.
L’economia es basa en l’agricultura de secà, sobre tot ametler i vinya, i els productes que se’n deriven: peladilles, torrons i vins.
L\'únic monument ressenyable és l’ermita de sant Roc aixecada entre 1885-1892.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: XXV MOSTRA DE VALENCIA-CINEMA DEL MEDITERRANI: DIARI PARLEM RECOMANA','Des de dijous que ve dia 15 de Julio i fins el Dissabte dia 24 ( ni més ni menys que 10 dies ) se celebra a la ciutat de València una nova edició de la Mostra de Cinema del Mediterrani que és la que fa la nombre 25 de la seua història i que per tant complix les seues noces de plata, celebrant-lo amb magnificència amb l\'edició més ambiciosa de la seua ja àmplia trajectòria.
Amb canvi de dates inclòs per 2on any consecutiu a les més naturals per a una ciutat costanera d\'este mes de Juliol, la programació i activitats d\'esta XXVena Mostra de València és aclaparant en quantitat i qualitat. Durant estos dies es podran vore més de 240 títols amb una selecció en quasi tots els seus apartats d\'allò més suggeridor ( i sobretot comparant-la amb les últimes i devaluades edicions ), 4 exposicions en diferents llocs de tota la ciutat, nombroses taules rodones, i un bon nombre d\'il·lustres convidats.
Com gran apassionat que sóc d\'este meravellós Setè Art, només espere que estos impressionants focs artificials no servisquen de bonic epitafi d\'un festival de cinema que des de fa ja molts anys va perdre la seua personalitat i encara hui l\'està buscant.
Com ja hem fet en altres ocasions, amb este article pretenem aconsellar-te sobre els nombrós títols que es projectaran en estos 10 dies en els cinemes ABC Martí i com a novetat d\'enguany en la mateixa platja de la Malva-rosa. La gran majoria són estrenes absolutes en tot el país ( excepte les revisions de nous i vells clàssics i no tan clàssics ) i es basen quasi sempre en les informacions obtingudes a través del seu pas per festivals de tot el món.
SECCIÓ OFICIAL
Amb rècord ( i van ) de països participants ( un total de 18 ) i tenint en compte que només tres d\'ells ( França, Itàlia i per descomptat el nostre ) aconseguixen estrenar regularment a les nostres pantalles, és una bona oportunitat de descobrir directors i filmografies de la vora del Mediterrani pràcticament desconeguts i que és la raó d\'ésser del naixement d\'este festival ( encara que no ja del manteniment en els últims 15 anys, els motius dels quals són una miqueta més complexos ).
D\'estos 18 treballs a concurs ens atrevirem a recomanar els següents:
-Gori Vatra-Fuse del bosni Pcer Zalica ( film que va estar nominat a la millor òpera primera en els premis del Cinema Europeu junt, per exemple, amb l\'excel·lent producció catalana Les Hores Del Dia de Jaume Rosales i que ha recollit premis a Locarno i Sarajevo )
-Svjedoci-Witnesses del croata Vinko Bressan ( a més de seleccionada als Òscars pel seu país, una de les destacades i polèmiques cintes presentades en l\'últim festival de Berlín )
-Il Fuggiasco de l\'italià Andrea Manni ( premiada en Los Ángeles i interpretada per Daniele Liotti i el cosmopolita Joaquim de Almeida )
|
|
-Aquitania de Rafa Montesinos ( representant valencià de la secció oficial, té entre els seus intèrprets a una de les actrius joves més prometedores i belles del panorama nacional ( Aida Folch) a més d\'estar realitzada per un jove director que segur donarà que parlar des de ja mateix )
|
-L\'Esquive d\'Abdellatif Kechiche ( producció francesa que va participar en la secció Panorama de la Berlinale amb amors adolescents i immigració com a temes principals )
-Or de l\'israelià Karen Yedaya ( una de les grans favorites doncs ve de guanyar la prestigiosa Càmera d\'Or, bonica casualitat amb el seu títol original, a la millor òpera primera al passat Festival de Cannes )
-Profesionalac de Dusan Kovacevic ( premis al millor guió per al jurat i a la millor pel·lícula per a la crítica al festival de Montreal).
SECCIÓ INFORMATIVA
Com que la cosa va de batre rècords, doncs no anava a ser menys la secció paral·lela anomenada Informativa ( i que existix en tot festival de cinema amb un mínim de qualitat, encara que amb uns fonaments tan poc ortodoxs com els de la Mostra seria difícil de trobar en el panorama mundial ).
Seran 27 films enfront dels 12 que es van poder vore en l\'última edició, de 24 nacionalitats diferents (!) dels quals només repetixen pel que fa a la secció Oficial Espanya, Itàlia, Egipte i França per la qual cosa el total de països presents en les dues seccions a concurs ( el premi d\'esta secció ho dóna el públic amb els seus vots ) és de 38 i m\'atreviria des d\'ací a declarar-lo rècord absolut en el món mundial, és a dir que la Mostra de València estarà molt pròximament en l\'americà llibre Guiness i serem l\'enveja de tot cinèfil no valencià.
Entre tots els treballs ens atrevirem a recomanar-te els següents:
-Buddy del noruec Morten Tyldum ( guanyadora del premi del públic en el festival de Karlovy-Vary, gairebé ja tan prestigiós com els seus famosos balnearis )
-The Rage In Placid Lake de l\'australià Tony McNamara ( premi del públic al festival de Melbourne )
-Somnambulance de Sulev Keedus ( present en nombrosos festivals com K.Vary o Seattle )
-Krute Radosti de l\'eslovac Juraj Nvota ( amb premis a Moscou i Gran Grevier )
-The Wooden Camera de N. Wa Luruli ( producció britànica guanyadora del premi a la millor pel·lícula jove en el passat festival de Berlín )
-B-Happy del xilè Gonzalo Justiniano ( també reconeguda en la passada Berlinale com a millor pel.lícula de la secció Fórum, a més de diversos premis al festival de L\'Havana )
-O Homen Do Anus del brasiler J. Henrique Fonseca ( amb diversos premis en l\'últim festival de Sant Sebastià, Miami o Cognac )
-La Piel De La Tierra de l\'espanyol Manuel Fernández ( presentada en l\'últim festival de cinema de Moscou )
|
|
-Triple Agent del francés Eric Rohmer ( director imprescindible que va competir amb este film de gènere, d\'imminent estrena en sales, a la passada Berlinale)
|
-Danubio de Goran Rebic ( producció austríaca present en l\'últim Zabaltegui de Sant Sebastià )
-Alejandría-Nueva York de l\'egipci Youssef Chahine ( destacada per la crítica en el recent festival de Cannes )
-Alexandra\'s Proyect de Rolf de Heer ( una de les més polèmiques cintes de l\'última Seminci de Valladolid i que molt al meu pesar no vaig poder vore ).
CICLES ARCIRIS I FANTASGORE
En estos dos xicotets cicles amb produccions relativament recents, en el cas primer de temàtica homosexual i en el segon de terror i fantàstic, destacar: Insaciability del polonés Wiktor Grodecki ( present en la secció Panorama del festival de Berlín on va ser catalogada d\'extralimitada ); Love In Thoughts de l\'alemany Achim Von Borries ( el protagonista del qual és el jove de Good-Bye Lenin, Daniel Bruhl i que ha participat en el festival de cinema alemany de Madrid ); Praying Mantis del belga Marc Levie ( present en l\'últim Madridimagen, el que assegura una bona fotografia ); Robot Stories de Greg Pak ( guanyadora de nombrosos premis en festivals de cinema fantàstic i gran triomfadora de la simpàtica setmana de cinema de Màlaga on es va dur els de millor producció, direcció i actriu ); Piroquinesis del japonés i assidu a Sitges Shusuke Kaneko ( millors efectes especials també a Màlaga ); i finalment jo no em perdria només per la nacionalitat d\'on vénen, els dos treballs coreans Natural City de Byung-Chun Min i Say Yes! de Kim Sung-Hong doncs esta cinematografia està demostrant en els últims anys una extraordinària sensibilitat envers el cinema fantàstic en tots els seus vessants.
ESTRENES MOSTRA & CINEMA I ARENA
Estupenda novetat d\'esta edició-celebració per a apropar la Mostra al gran públic amb preestrenes de produccions que segur recaptaran molts euros a les sales de tot el país així com d\'algunes produccions de les denominades comercials ja estrenades.
Entre les primeres destacar les 2 cintes més esperades del passat festival de Cannes, Kill Bill, Volum II de Quentin Tarantino i Fahrenheit 9/11 de Michael Moore, esta última precisament guanyadora de la Palma d\'Or gràcies a un jurat presidit per l\'altre enfant terrible del cinema nord-americà actual, l\'esmentat senyor Quentin que presentava la seua fora de concurs. També ens semblen preestrenes de qualitat Il Cuore Al Trove del veterà italià Pupi Avati, que per fi sembla que aconseguirà estrenar en sales espanyoles, i Fuera Del Cuerpo de Vicente Peñarrocha, una de les grans triomfadores del festival de cinema espanyol de Màlaga.
De les segones ja vàrem recomanar en el seu moment en estes mateixes pàgines Piratas del Caribe, Màster And Commander i Mortadelo y Filemón com del millor dels últims anys en cinema familiar i d\'evasió.
MOVIMENTS DEL CINEMA
Dins del dedicat a l\'Expressionisme Alemany 9 de les considerades per gairebé tots els amants i estudiosos del cinema com obres mestres de tots els temps, encara que per destacar algunes una miqueta per sobre de la resta ressenyar: El Gabinete Del Doctor Caligari de Robert Wiene; Nosferatu de Murnau i Metròpolis de Fritz Lang.
Quant al dedicat al recent, encara que ja del segle passat, Moviment Dogma es podran vore 5 produccions de bon resultat crític-comercial i 1 ( del gallec Juan Pinzás ) de nefasts resultats en ambdues vessants. De la qual millors records guarde és de Italiano Para Principantes de Lone Scherfig.
El tercer i últim moviment és el Free Cinema britànic, que amb només 5 obres presents és potser el que tinga menys raó de ser en este maremagnum de cicles, homenatges i altres, sobretot tenint en compte que amb més del triple d\'obres s\'ha pogut vore en un altre festival de la nostra geografia en molt recents dates. Recomanem recuperar en pantalla gran i versió original l\'obra mestra de Tony Richardson Tom Jones.
CICLES-HOMENATGES A ACTORS/ACTRIUS
Seguint un ordre pel nombre de projeccions presents en el festival, 9 seran les propostes que tindran com a protagonista a la italiana Silvana Mangano amb Arroz Amargo de Giuseppe De Santis, Teorema de P.P.Passolini i Ojos Negros de Nikita Mikhalkov ( Palma d\'Or a Cannes ) com a grans destacades; 8 pel·lícules estaran interpretades pel galant francès Jean Gabin, una d\'elles La Gran Ilusión de Jean Renoir considerada de les millors obres de tota la història; també 8 seran els films per a homenatjar a la nostra estimada Maribel Verdú, amb Amantes de Vicente Aranda, Belle Epoque de Fernando Trueba i La Buena Estrella de Ricardo Franco com les meues preferides; 6 serviran per a retre homenatge a l\'altre gran convidat del festival, el veterà Tony Leblanc que va contribuir decisivament que Torrente: El Brazo Tonto De La Ley fera història i caixa en el nostre cinema; altres 6 acompanyaran l\'exposició sobre Marilyn Monroe en les Reials Drassanes com les molt conegudes La Temptación Vive Arriba de Billy Wilder o Como Casarse Con Un Millonario de Jean Negulesco; finalment de Germán Montaner, Peter Ustinov, Luis Cuenca, Juanjo Menéndez, Marlon Brando i Nino Manfredi ( tots recentment morts ) es mostrarà una de les seues interpretacions, en algun cas del menys significatiu de les seues carreres i sota el nom d\'In memoriam.
ALTRES CICLES I RETROSPECTIVES
Recomanem de manera fervent el dedicat a Reis del Riure, amb algunes de les millors comèdies de tots els temps i que a pesar del seu excessiu coneixement sempre es mereixen un nou gaudi i més si és en una sala fosca i amb les veus originals: El Maquinista De La General de Búster Keaton; El Profesor Chiflado de Jerry Lewis; Sopa De Ganso amb els germans Marx, Tiempos Modernos de Charles Chaplin, o Aquí Está El Detalle amb Cantinflas han estat, són i seran els millors antidepressius inventats per l\'ésser humà.
En el dedicat al realitzador francés Jean Cocteau estaran les seues 6 obres més reconegudes ( entre elles Orfeo i La Bella Y La Bestia ).
També tindrem possibilitat de vore algun antic musical en el cicle dedicat a José Iturbi a Hollywood com Levando Anclas de George Sydney i altres 4 més.
Com retrospectiva tindrem 18 de les pel·lícules guanyadores d\'algun premi en les passades edicions de la Mostra amb algun títol de grat record com The 92 Minutes Of Mister Baum d\'Assi Dayán o Les Diseurs De Verite de Karim Traida.
Finalment en l\'apartat dedicat a produccions valencianes caldrà estar atents a La Estancia, òpera primera del jove José Enrique March rodada en video digital i premiada en els premis Tirant.
PABLOCO SÁNCHEZ
Més informació: http://www.mostravalencia.org/ ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: ENTREVISTA A L\'ESCRIPTORA TERESA BROSETA','
|
|
Segons ens diu ella mateixa:
\"Nascuda a València el 8-5-63, concretament al barri del Carme. L\'any 1988 comence a treballar a Hisenda (aleshores Ministeri, ara Agència Tributària) i per sobreviure em matricule en la UNED. Llicenciada en Filologia Hispànica l\'any 1993. L\'any 94 tinc dos fills, i ja no em queda temps per a res més... L\'any 2001 guanye l\'onzé Premi Carmesina amb \"La botiga del Carme\", que és publicat per Edicions del Bullent a la col·lecció Els llibres del gat en la lluna. L\'any 2002 quede finalista del I Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil amb \"Operació tarrubi\", que és publicat per Barcanova. L\'any 2003 es publica \"L\'estiu dels pirates\" en Edicions Bromera, \"Berenars amb Cleopatra\" en Edicions del Bullent i, en castellà, \"¡Hermanos hasta en la sopa!\" en SM, col·lecció El Barco de Vapor, sèrie taronja. També he publicat un conte curt en la revista CLIJ, nº37, que es titula \"L\'amagatall perfecte\". Espere d\'ací a no res la publicació en Edicions Bromera de \"L\'illa a la deriva\", amb el qual vaig quedar finalista del Premi Vicent Silvestre de narrativa infantil (Premis Ciutat d\'Alzira) l\'any 2003, i també d\'un altre conte curt (\"L\'amic de la teulada\") a la revista Cavall Fort\".
|
Comencem l’entrevista amb Teresa Broseta parlant de literatura:
· Si no hi hagueren lectors, tu escriuries? Quina és la teua motivació per escriure?
Crec que escriuria encara que no hi haguera lectors, pel mateix motiu que fume i em mossegue les ungles: per vici. Com que això de publicar llibres era una de les fantasies amb les quals em divertia de menuda, i no ho considerava una possibilitat real, he passat anys escrivint només per plaer i amb la més absoluta discreció. D’amagat, com tots els vicis! Tanmateix, publicar ha estat una de les alegries més grans de la meua vida, i tindre lectors (encara que no siguen milions) és el que en definitiva dóna sentit a tantes hores de treball. Ara em sent una mica diferent a l’hora d’escriure: encara n’hi ha, de plaer, i esperem que dure sempre, però no puc deixar de tindre presents els potencials lectors. Un puntet menys de llibertat...
· Dius \"l’any 1994 tinc dos fills i ja no em queda temps per a res més\". Però treballes fora de casa; a la casa, amb dos nanos, no cal dir si n’hi ha, de feina i escrius de valent, pel que es veu al teu currículum. Com és una jornada de Teresa Broseta? Com t’organitzes?
Encara no sé si arribe a fer-ho tot perquè m’organitze esplèndidament o perquè no m’organitze en absolut. Comence la jornada abans de les set, i, com que tinc la sort de viure molt a prop del treball, torne a casa vora les tres. El temps d’escriure és, normalment, el que va des de les tres i mitja (amb l’últim mos a la boca i el café al costat de l’ordinador) fins que acaba l’escola. No cal dir que juny i setembre són dos mesos d’escassa productivitat! La vesprada és dels nanos i del treball de casa, i amb sort puc traure una estoneta més per escriure abans de sopar. M’agradaria poder aprofitar les hores silencioses de la nit, però, com que vaig com una màquina des de primera hora del matí, poc després de les dotze i mitja se’m tanquen els ulls vulga o no vulga. Els caps de setmana, de bon matí i abans que no s’alce ningú, també són molt profitosos... Potser l’únic secret és que puc deixar que una historia vaja madurant mentre faig el sopar o planxe la roba, i que després sóc prou ràpida a l’hora de posar-la per escrit. Velocitat i falta de son! No és un bon còctel per a conduir, però per a escriure sembla que funciona...
· Has nascut al barri del Carme i la teua primera obra és \"La botiga del Carme\". És el teu barri font d’inspiració?
Crec que escriure per a nanos implica necessàriament i inevitable tindre present el record de la teua pròpia infància. La meua va transcórrer al barri del Carme: els seus carrers, el mercat i els botiguers, el món de les falles... Tot això forma part dels meus primers records, i tot ha trobat de manera natural el seu lloc al meu primer llibre. Sembla que és més fàcil començar per un terreny que es coneix bé... Cap altre dels meus llibres està ambientat al barri, però segur que en el futur hi arriben uns altres. Tinc també la sort de saber com era el barri des de molt abans del meu naixement, perquè ma mare hi ha viscut tota la vida i és de les que conten i no paren. I, com que encara el xafe cada dia, sóc ben conscient de les transformacions que ha patit, les bones i les dolentes (que, per desgràcia, són majoria). No crec que puga evitar tornar a parlar del meu barri en propers llibres, i fins i tot somniar el barri que tots els veïns voldríem tindre...
· Per què escrius per a nanos? Té res a veure el fet de tenir-ne dos a casa? Fins a quin punt els teus nanos i el seu entorn formen part dels teus relats?
L’interés pel món infantil m’ha acompanyat tota la vida, segurament des que vaig deixar de ser una xiqueta en contra de la meua voluntat. Per això vaig estudiar Pedagogia i per això vaig tindre dos fills; si afegim el fet que sempre m’ha agradat escriure, el resultat estava cantat... Ajudà també el fet de llegir a muntó en veu alta per als meus fills, percebre allò que mantenia el seu interès i allò que els avorria a la tercera pàgina, les coses que els feien riure i les que els feien pensar. No formen part exactament dels meus relats, però ells i els seus amics em mantenen en contacte amb la realitat i em permeten ficar el nas de tant en tant en el seu món. Confesse que una de les coses que més m’agrada és quedar-me escoltant quan un grup de nanos parla entre ells amb absoluta llibertat. Sí, cal estar en una altra habitació... En definitiva, escric per a nanos perquè em cauen millor que molts dels adults que conec!
· Has publicat res per adults? Tens quelcom enllestit?
No he publicat res per a adults, encara que sempre és una possibilitat. Però no entra de moment en els meus interessos, perquè no crec que la literatura infantil siga només un graó que cal pujar per arribar després a la literatura adulta... Els escriptors de literatura infantil som sovint tractats amb condescendència (qualsevol està convençut que ho podria fer, és que no li ve de gust) i fins i tot, de vegades, amb un lleuger menyspreu (ah, escrius només per a xiquets!). No teniu més que mirar els suplements literaris... Quan es parla de literatura infantil? Per Nadal, perquè toca fer regals, i a l’estiu, a veure si amb un llibre callen una estona i ens deixen fer la migdiada... I, és clar, a eixos breus reculls només caben tres o quatre \"best-sellers\" i poca cosa més! Com que som un gènere menor... Però, penseu només un moment abans de mirar-nos de gaidó: si nosaltres no ajudem els xiquets a trobar el plaer de la lectura, quants lectors tindreu vosaltres, els escriptors \"per a adults\", el dia de demà? De la mateixa forma que l’educació hauria de ser la partida pressupostària més important, la literatura infantil hauria de ser la nineta dels ulls del món de la cultura. Però, no hi ha pressupost per a educació ni espai per a nosaltres als mitjans de comunicació... Què hi farem?
· A banda de la narrativa et meneges en altres gèneres?
M’agrada molt la poesia. Ara per ara estic centrada en la narrativa, però em balla pel cap la idea d’un poemari infantil que espere començar a treballar d’ací a no res...
· Què hauria de fer-se en matèria de cultura per què autors com tu poguéreu dedicar-vos a escriure i viure dignament d’aqueix treball?
Viure de la literatura està només a l’abast d’un grup d’escollits, però és la utopia de la immensa majoria d’escriptors. Després, n’hi ha un bon grapat que se les apanyen per viure a força d’articles i col·laboracions ací i allà, participacions en tertúlies i altres activitats més o menys ben remunerades. I després estem la resta, la legió dels qui hem de triar entre mantindre un treball \"de veritat\" o anar a demanar caritat... Com que ens agrada menjar cada dia, ens quedem amb la primera opció! Lamentablement, crec que és una situació sense eixida: es publica molt, però es llegeix poc i es compra encara menys. Per resoldre aquest primer problema caldria reduir (eliminar?) l’IVA dels llibres, i fer alhora una forta inversió en educació. Perquè els llibres poden ser cars, però ningú no troba car el cinema o les copes de dissabte a la nit... Mentre només prosperen els bars i les llibreries tanquen d’una en una, és inútil ni tan sols plantejar-se la possibilitat de viure de la literatura! Sembla que en l’únic que estan d’acord les nostres autoritats autonòmiques, estatals i europees és en no fer cap de les dues coses... \"Pan y circo\" una vegada més!
Parlem ara d’altres temes. Com viu Teresa amb les noves tecnologies.
· Signifiquen les noves tecnologies, ordinadors, internet, etc, una ajuda per al teu treball?
Sens dubte! Gràcies infinites siguen donades als programes de tractament de textos! Supose que sabeu que una novel·la, per curta que siga, no funciona des del principi al final com una màquina de precisió... De vegades prens una decisió a la pàgina 43 que t’obliga a canviar certes coses que havies dit a la pàgina 3, a la 8 i a la 25: cap problema amb l’ordinador, però tot un món amb la màquina d’escriure. Si fas un canvi ja no encaixa res, i has de tornar a escriure pàgines i pàgines... Per a gent sense temps, com jo, és una autèntica tragèdia! Primer em feien una mica de por els ordinadors, però ara m’he convertit a la religió de les noves tecnologies. Tot i que, de tant en tant, també donen disgustos: fa només uns dies que he esborrat per accident un bon grapat de pàgines i encara m’insulte cada vegada que em mire a l’espill...
· Tens pàgina web? Penses que seria una bona eina per donar-te a conéixer?
No la tinc de moment, però és clar que seria una bona eina per donar-me a conéixer. Tot i que m’ha dit un pardalet que les pàgines d’escriptors no estan entre les més visitades a internet...
· Què opines d’iniciatives com Diari Parlem? Creus que tenen res a dir en el camp de la normalització del País Valencià?
Qualsevol instrument que anime la gent a llegir i escriure en valencià té molt a dir en el camp de la normalització, i he vist que al vostre diari la gent s’implica i participa. No tinc massa temps per passejar-me per internet, però les incursions que he fet en les vostres pàgines m’han agradat força. M’ha interessat especialment la secció \"parlem de llibres\", on és un plaer trobar comentaris de xiquets al voltant dels llibres que han llegit.... Obrir un espai de comunicació en la nostra llengua és un treball necessari, i és molt d’agrair que hi haja gent com vosaltres a punt per fer-ho!
Parlant amb una persona que escriu en valencià considerem oportú conéixer la seua opinió sobre l’etern conflicte lingüístic:
· Sols escrius en valencià? I per què?
Escric en valencià i en castellà, \"pels dos canals\", com deia una xiqueta que vaig conéixer temps enrere. Com molts valencians, especialment a la ciutat de València, he crescut amb una llengua d’estar per casa i altra de mudar: valencià a casa i castellà a l’escola i a la resta del món... Llegir i escriure en castellà venia de fàbrica, aprendre a fer-ho en valencià va ser tota una altra història! Sincerament, no sé perquè m’ixen amb més facilitat els contes en valencià que en castellà; potser perquè el valencià és la llengua de la infància i de la llar, de les cançons de bressol i de les antigues històries de la família. De moment tinc quatre llibres publicats en valencià (d’ací a no res seran cinc) i només un en castellà: crec que no hi ha dubte que escric en valencià...
· Com anomenes a la llengua en què escrius? O, més àmpliament, quin és el teu posicionament davant el conflicte lingüístic?
No tinc cap dubte pel que fa a la unitat de la llengua, evidentment. Pel que fa al conflicte lingüístic, tampoc hi tinc cap dubte que ha segut i és artificial i políticament interessat. Tota altra història és la qüestió de noms i de sensibilitats, que per desgràcia no s’han tingut en compte moltes vegades. Encara que ens coste de creure, hi hagué una època en la qual ningú no es calfava el cap amb aquestes coses, tothom s’entenia i avant! El meu iaio, Vicent Broseta, era autor teatral en valencià i director de la seua pròpia companyia de comèdies, que representava bàsicament teatre valencià. Al llarg dels últims anys vint i començament dels trenta, fins a la guerra civil, anava sovint a Barcelona amb la seua companyia i representava obres valencianes sense cap entrebanc ni polèmica, com testimonien un munt d’articles de premsa que encara conserve. Ni els actors ni el públic tenien cap dubte de que parlaven la mateixa llengua...
Darrerament, però, hem de lluitar contra els grups secessionistes i, alhora, amb un centralisme que no per vindre del nord és més amable que altres ben coneguts. És un fet que els llibres escrits en català occidental (valencià), llevat d’alguna excepció puntual, no es distribueixen al Principat ni a les Illes; al País Valencià, però, es distribueixen i es venen sense problemes els llibres escrits en català oriental... Cap problema si parlem de lectors formats, però què passa amb els nostres xiquets? Passa que van a escola i, tot i que molts siguen de famílies castellanoparlants, aprenen a dir sense problemes, per exemple, \"el xiquet i la seua mare mengen creïlles roges\" . Després agafen il·lusionats el seu primer llibre, i es troben amb que \"el noi i la seva mare mengen patates vermelles\" . Caram, ja són ganes de posar difícil l’aprenentatge de la lectura! Quan els meus fills eren menuts i començaven a llegir, jo agafava el \"Tipp-ex\" i el retolador negre, i avant!
Més al nord, pel que sé i he viscut, les coses són ben diferents... Vaig quedar finalista del primer premi de literatura infantil Barcanova, a Barcelona, amb un llibre que es diu \"Operació tarrubi\" i que està originalment escrit en un més que correcte valencià. Doncs bé, l’editorial considerà que no es podia vendre a Catalunya la versió original, i me’l va traduir al català oriental sense pensar-s’ho dues vegades. Després de posar al contracte que es faria una edició en valencià, que encara estic esperant, és clar. El resultat és que el llibre, sembla que ben venut a Catalunya i a les Illes, no s’ha distribuit al País Valencià. Per cert, que a València tots sabem què són les patates, però un membre del jurat no entenia el meu llibre perquè no sabia quina cosa eren les creïlles...
· Què opines de la denominació val-cat què s’està postulant últimament?
És lletja, què li anem a fer, però pot resultar una solució asèptica... Al cap i a la fi, tots parlem de gallec-portugués i sabem de què parlem, encara que cap gallec diga que parla portugués ni cap portugués afirme que parla gallec. Queda, però, la qüestió de les Illes: val-cat-bal potser és massa...
Per acabar una mica de política:
· Què penses de les iniciatives que el nou govern central ha pres i que ens afecten; concretament el tema de l’aigua: paralització del transvasament de l’Ebre i, nogensmenys, llum verda per al Xúquer-Vinalopó?
L’assumpte de l’aigua és altre dels conflictes polítics que ens ha tocat viure. Fa anys que el PSOE anava a fer un pla hidrològic que el PP rebutjava enèrgicament; poc després, el PP en el poder anava a fer un pla hidrològic que el PSOE rebutja amb la mateixa energia... Sembla que no està gens clara la cosa! Anem una vegada més a la utopia: per què no ens expliquen persones expertes i alienes als partits polítics de què va la cosa? I per què els qui clamen per l’aigua no diuen exactament per a què la volen? Perquè no té res a veure la necessitat d’un agricultor amb la d’un especulador immobiliari, ni les hortes de València i Múrcia amb els camps de golf que proliferen pertot arreu i les inacabables urbanitzacions plenes d’adossats... Darrerament, el PP valencià, amb Camps al front, ha fet una campanya radiofònica victimista i lamentable amb el tema de l’aigua, pagada a més amb diners públics. Xe, estem a un pas de tornar a allò de \"mos volen furtar la paella\"!
· Esperes res de la Copa de l’Amèrica? Com creus que afectarà la ciutat de València econòmicament i urbanística?
Clar que espere coses de la Copa de l’Amèrica! Una pujada salvatge dels preus mentre els sous pugen, amb sort, un dos per cent , la construcció d’hotels i habitatges \"de alto standing\" a costa de carregar-se el que faça falta, potser una autopista de quatre carrils per davant de la platja, una tabarra considerable als mitjans de comunicació... Què vosaltres no esteu contents? Amb sort, d’ací a no res ens toquen uns Jocs Olímpics o una Exposició Universal, i a viure!
PACO GONZÁLEZ
(14-7-04) ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Una qüestió de prestigi','Una de les coses que més haurà facilitat l’abandonament de la nostra llengua per part de molts valencians, serà el prestigi. O millor dit, la falta de prestigi.
En aquestes coses, com en tantes vessants del tarannà humà, la imatge o la visió que hom té, val més que qualsevol realitat o possible passada esplendor històrica.
Perquè no ens enganyem, per moltes Falles, Moros i Cristians i aficionats fanàtics del València CF que hi hagen, a l’hora de la veritat el nostre poble sempre ha demostrat una particular i secular indolència i fins i tot un preocupant i letal auto-odi.
“Forasters vindran que de casa ens trauran” deien els nostres vells, i finalment, hem estat nosaltres els que els hem obert les portes de les nostres cases de bat a bat. I damunt encara els hi donem les gràcies.
I tot això és així, al meu parer, gràcies -o per culpa- a la pessimista i decadent visió que tenim de les nostres coses, el nostre país i, sobretot, la nostra cultura.
La identificació de la nostra llengua amb la llengua dels pobles (dels llogarets) dels llauradors, dels pagesos, dels analfabets, de la gent bròfega i dels vells; i la identificació de la llengua castellana amb la llengua de les ciutats sempre tan pròsperes, dels rics, dels mitjans de comunicació, de la classe política, de l’escola, de la cultura i de la gent ben educada, haurà fet que a ulls de molts valencians -sobretot, ai! dels més joves-, el castellà haja assolit un prestigi que per a res posseeix a hores d’ara la llengua dels nostres avantpassats.
Això ha succeït en un procés lent i constant de molts segles que s’ha accelerat en els últims 100 anys a una velocitat de vertigen.
Així doncs, haurem de reconèixer la trista i inquietant realitat: probablement nosaltres som l’última generació de valencians catalanoparlants i d’ací a 50 anys ningú no parlarà ja, en la bella llengua de March i Martorell.
Efectivament, els nostres néts no seran valencians, perquè un valencià castellanoparlant no és un valencià, és una altra cosa. No sabem ben bé què. El podríem qualificar com un ciutadà espanyol de la regió de Llevant o de la costa mediterrània o alguna altra cosa insulsament semblant. De la mateixa manera que tampoc podem considerar un català que no parle català, ni un espanyol que no parle espanyol ni un francés que no parle la llengua de Molière com a tals. L’idioma comú -si més no, en aquests casos esmentats- és el que crea i unifica una cultura, una nació.
Per tant, el País Valencià és ben prop de desaparèixer com a nació o com a poble.
I això haurà succeït així gràcies a la constant acció de les autoritats espanyoles (és natural. Si per ells fóra, demà mateix deixarien d’existir catalans, gallecs, bascos i qualsevol gent que gosés desafiar l’autoritat uniformadora de l’Estat), però també -no ho oblidem mai- gràcies a la “gentil” i interessada col·laboració de les autoritats valencianes, que no sols no han fet res per evitar la nostra davallada, sinó que han ajudat en tots els possibles a precipitar el nostre final. I sobretot -i ara ve el pitjor-, gràcies a nosaltres, el poble valencià i la nostra recalcitrant i immoral desídia i peresa.
Per tant, jo acuse els valencians (tots els valencians, jo inclòs) de perpetrar el nostre covard, trist, lamentable i indolent suïcidi com a poble. Si l’assassinat és un acte abjecte moralment condemnable, el genocidi cultural és un dels assassinats (o suïcidi en el nostre cas) més lamentable, covard i trist de l’ample catàleg d’infàmies humanes. Que Déu ens perdone. Jo no ho faré.
Sico Fons
(15-7-04) ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: L\'ESGLÉSIA VALENCIANA?','Com que sóc una persona més aviat agnòsticament atea, no em solc fixar en els assumptes de l’església catòlica; però vet ací que l’altre dia uns amics em van convèncer (ometré els subornaments i paranys que hi van fer servir) per fer una visita si fa no fa turística a la catedral de València i el seu famós Micalet. Dit i fet, vam fer cap a la capital del Regne (perdó per la hipèrbole), vam aparcar el nostre vehicle després de necessitar Déu i ajut –mai millor dit– i vam entrar al sagrat temple dels cristians on una amable jove ens va demanar 2 euros per tal de poder accedir al campanar consagrat a sant Miquel. “2 euros?”, recorde que vaig pensar, “Em pensava que em pagarien per pujar una escala interminable de 207 graons”.
Bo, però el cas que volia comentar no és aquest. He dit que sóc una persona més aviat poc cristiana, però també sóc –o em considere– tanmateix, una persona nacionalista i reivindicativa dels drets i la cultura dels valencians. I allò que em va copsar en el moment d’entrar al Micalet fou precisament el bitllet que ens va lliurar la jove amable que feia de portera. Hi posava: “Visita al Miguelete”. Què era allò, una broma de mal gust? Jo jure que em vaig fregar els ulls amb estupor per tal d’assegurar-me que la meua vista seguia en tan bon estat com d’habitud. Per sort per a la meua salut ocular i per desgràcia per a tots els valencians (sobretot els catòlics) els meus ulls hi veien ben bé.
Aquell bitllet estava tot escrit en castellà. Hi portava també un llistat dels noms de totes les campanes del campanar, tots degudament castellanitzats. No fóra cosa, supose, que algunes ànimes sensibles s’ofengueren en llegir la nostra vernacular i semisalvatge parla. Tot seguit vaig pegar la volta al bitllet en qüestió i llavors no em vaig poder estar d’amollar una forta riota –no sé si d’hilaritat o desesperació– que va provocar la incredulitat de la portera; a l’altra banda d’aquell full petit hi havia el mateix text anterior escrit en diversos idiomes. Anglés, francés, alemany, italià... Valencià? Ho heu endevinat: rotundament NO. Per descomptat que només hi cabien els idiomes civilitzats.
Doncs el cas és que finalment vam pujar al cim del Micalet, Miquelet o més ortodoxament dit Miguelete i crec que la visita va valer la pena. S’hi veia una panoràmica de la capital del Túria (per als forasters els informaré que els habitants d’aquesta ciutat pretenen que aquest és el nom d’un riu que jo personalment no he pogut descobrir mai) realment esplèndida. El lluminós sol mediterrani feia que el cor se t’omplira d’alegria i vitalitat i quasi, quasi, et venien ganes de donar-hi gràcies a Déu. Bé, resumint, el que volia comentar, simplement, és que no és que vulga donar una importància excessiva a l’afer del bitllet, però em sorprén la tradicional actitud d’indolència i desídia de l’església valenciana envers la nostra llengua, i després de llegir a la premsa les declaracions de l’arquebisbe –un tal García-Gasco– dient que no vol que amb les coses sagrades s’hi facen experiments lingüístics, crec que els cristians valencians (si més no lingüísticament conscienciats) tenen un problema ben gros amb els seus dirigents. Francament, si jo fóra catòlic practicant, demà mateix em donava de baixa d’un club tan antivalencià.
Sico Fons','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: L\'aniquilació de la memòria: El Castell de Guadalest i la Batalla d\'Almansa','L\'ANIQUILACIÓ DE LA MEMÒRIA : EL CASTELL DE GUADALEST I LA BATALLA D\'ALMANSA.
Com que som fills d\'aquesta terra, res del que passa ens pot deixar indiferents. Aquesta es la kafkiana història d\'una infàmia.
Al complir-se 10 anys de la desaparició del quadre de la Batalla d\'Almansa que hi havia a la Casa de Orduña del Castell de Guadalest, el misteri, el silenci i les incògnites continuen envoltant els fets. Fets que a la llum d\'un anàlisi rigorós del sumari judicial incoat pel jutjat de La Vila Joiosa i els retalls de premsa d\'aquell dies, ens descobreixen la penosa i lamentable actuació de l\'ajuntament del Castell de Guadalest pel que fa a la defensa del nostre patrimoni històric i el menyspreu vers els agosarats que liu retrauen i reclamem.
Tanmateix, tot aquest assumpte és paradigma del que ja constitueix una tònica habitual d\'aquest ajuntament : manca de transparència que facilita la tergiversació i manipulació dels fets emparats en una llei del silenci que tot ho consent i una criminalització de la discrepància del que els fets que anem a relatar són un exemple.
Perquè al Castell de Guadalest, l\'ajuntament mai no assumirà les
responsabilitats corresponents, que per altra banda sí que exigiran als ciutadans que s\'impliquen en el deure ètic de defensar el patrimoni històric i cultural d\'aquest poble.
A hores d\'ara es pot afirmar que la compra-venda de la Casa Orduña estava relacionada amb l\'especulació immobiliària dels terrenys més immediats al conjunt monumental i, que la desaparició del quadre està relacionada amb l\'exigència de que tots aquest bens passaren a ser propietat pública basant-se, precisament per l\'existència d\'aquest quadre, en l\'indubtable valor històric d\'aquesta casa (Raons per a una reivindicació: la Casa Gran en la història del Castell de Guadalest i de tots els valencians i La Casa Gran del Castell de Guadalest. Una història col·lectiva, una casa per a tots). Alhora, això va significar intentar destapar el rerafons d\'aquest tèrbol afer i els seus protagonistes. No d\'altra manera pots entendre\'s la persecució i marginació a que ha estat somet qui va alertar d\'eixa desaparició i el silenci amb que s\'ha intentat passar pàgina.
En 1994, sorprenentment, es va posar en venda la major part del conjunt monumental del Castell de Guadalest : el túnel d\'accés al castell, el campanar de l\'església, la torre de l\'Acoçaiba, l\' hort de les palmeres i la Casa Orduña. Un suposat grup immobiliari de Benidorm estava interessat en la seua compra a la família hereva dels Orduña, els Selva-Cabrera de València.
De tot el consistori, tan sols l\'alcalde sabia d\'aquesta operació de
compra-venda, que estava vinculada amb l\'elaboració, un any abans, de les Normes Subsidiàries Urbanístiques que permetien la requalificació com a sol urbanitzable de l\'Hort, en la façana principal i emblemàtica del poble a les faldes del castell. Aquesta requalificació, per suposat, va ser silenciada al poble.
Mobilitzada la població per la pressió dels jóvens del poble, l\'ajuntament va acabar adquirint aquestos béns per 135 milions de les antigues pessetes, amb l\'ajut d\'aportacions particulars. Entre els béns mobles adquirits hi estava la imatge de la patrona del poble, la Mare de Déu de l\'Assumpció, la Custòdia del Corpus i tot el fons documental i bibliogràfic de la casa Orduña. També hi havia un quadre amb un dibuix amb diverses inscripcions manuscrites, una de les quals deia:
\"Batalla de Almansa\"
Trozo o jirón de bandera portuguesa
Cogida por las tropas de Felipe Quinto de Borbón
Figuraron en dicha batalla el Brigadier
Don Pedró Corbí y su sobrino el capitán
Don Juan de Orduña y Andrés.
Quan la casa es va comprar el quadre hi era. La casa es va inaugurar com a museu municipal el 1998, quatre anys després, i el quadre havia desaparegut. És aleshores quan un veí del poble adverteix d\'aquesta desaparició als mitjans de comunicació.
El diari EL PAÍS titula el 26 de maig de 1998: La obra de mayor valor histórico de la Casa Orduña de Guadalest ha desaparecido i afegeix:
El alcalde de Guadalest, Juan Bautista Balaguer, aseguró ayer que la reliquia estaba en casa de Martínez, quien se ocupaba de las tareas de restauración y dijo que \"estará listo en cinco o seis meses.\" Sin embargo, el propio Martínez aseguró posteriormente: \"Yo ese cuadro no lo he visto jamás\". También puso de manifiesto la importancia de la pieza al afirmar que \"si estuviera, ocuparía un lugar central en la casa\", aunque resaltó la riqueza de la biblioteca y el archivo como los principales atractivos del museo. Martínez aseveró: \"Tanto el alcalde como yo somos los principales interesados en que el cuadro vuelva a la casa.\" Sin embargo, en los tres años transcurridos desde el inventario en el que se descubrió la ausencia de la reliquia no se ha realizado ninguna gestión de cara a averiguar su paradero.
Setmanes després i per la pressió de la premsa, l\'alcalde acabarà denunciant la desaparició del quadre a la Guardia Civil el dia 5 de
juny de 1998. Sense donar cap tipus d\'argument lògic i coherent en la denúncia l\'alcalde afirmarà que: \"sospechando que el posible autor/es de los hechos pudiera haber sido alguna persona movida por ideales nacionalistas, ya que el día de la inauguración oficial 24-05-98, personal del periódico Información y El País, se presentaron en el lugar buscando directamente esta reliquia preguntando donde se encontraba, pensando el denunciante que fueron avisados por el autor/es del hecho con la intención de sacar a la luz pública la cuestión de la desaparición de esta reliquia.\"
També afirma l\'alcalde en la denúncia que:
\"el ayuntamiento de Guadalest adquirió la Casa Orduña..., varios días después dicha casa fue expuesta al público [el 16 de juliol de 1994], notando dos días después de dicha apertura al público se observó que faltaba una reliquia que consistía en un grabado que contenía un trozo de bandera portuguesa utilizada en la Batalla de Almansa durante la Guerra de Sucesión Española.\"
Però, sorprenentment, l\'historiador Pedro Martínez Solbes, en la seua declaració (del 12 de juny de 1998) a la Guàrdia Civil, contradiu el que diu l\'alcalde quan afirma:
\"...tras observar [en 1996] que la reliquia no se encontraba en la Casa lo puso en conocimiento del Alcalde de Guadalest. Este se mostró extrañado de la falta de ese objeto, diciendo que iba a iniciar una investigación\".
En què quedem? Mentre que a la premsa, l\'alcalde, diu que el quadre el té l\'historiador, a la Guàrdia Civil els diu que el van robar dies després d\'adquirir-se la casa en 1994 i, en canvi, segons l\'historiador, l\'alcalde es va estranyar, en 1996, que faltara el quadre. A que es deguda tanta..... contradicció? Perqué l\'ajuntament mostra tan escàs interés en aclarir res i obvía l\'existència del quadre?
Finalment, la millor manera d\'eixir d\'aquest embolic es tirar-li les culpes a qui va obrir la boca advertint del robatori, que com a principal càrrec acusatori és ser qualificat com a nacionalista .
Mai ha hagut cap d\'investigació, ni s\'ha explicat per què l\'alcalde va
silenciar el robatori, o per què havia de ser més sospitós el que avisa de desaparició que els que ho han fet callar durant anys o, les gravíssimes i evidents contradiccions i versions diferents fetes per els que tenen el deure legal de protegir el patrimoni d\'un poble.
I així ha quedat la cosa. El quadre ha desaparegut, ningú ha donat cap tipus d\'explicació raonable, ni s\'ha posat una còpia a la Casa. Al contrari, ha esdevingut un tema tabú en el que ningú sap, ningú contesta i ací no ha passat res. El que va robar el quadre s\'he n\'ha eixit amb la seua, no es parla de l\'assumpte i prou.
I el veí que va gosar denunciar-ho va pagar com a cap de turc per a escarment i exemple del que li pot passar a qualsevol que s\'atrevisca a implicar-se en la defensa del patrimoni cultural d\'aquest poble i contradir els interessos del seu ajuntament.
Carles Soler
(22-7-04)','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: LA CRUÏLLA I LA CREÏLLA VALENCIANES','Davant el coneixement que el valencià, una llengua compartida per més de 10 milions de parlants, no serà oficial a Europa, cal que els nostres mitjans, d\'acord amb el seu esperit de creació, esdevinguen l\'altaveu de la societat valenciana. És així, que des del compromís per la llengua valenciana vull encoratjar els lectors del diari a fer un moviment actiu per tal de defendre els drets més bàsics de tot esser humà, com són: El dret a la no discriminació i el dret a la llibertat, en concret a la llibertat d\'expressió.
Si d\'una cosa estic segur és que el poble valencià ha participat activament en la construcció de l\'espai comú europeu. La figura de notables valencians és coneguda i reconeguda arreu d\'Europa pel treball realitzat. A la ment ens venen noms com Sant Vicent Ferrer, figura clau del cristianisme europeu del s.XV; Joan Lluís Vives, figura cabdal de l\'humanisme europeu; Gregori Maians, il•lustrat que va entrar en contacte amb el més destacat de la seua època; Josep Antoni Cavanilles, botànic destacat; Vicent Martí i Soler, compositor que va treballar a Itàlia, en contacte amb Mozart, així com tants i tants altres il•luestres valencians que al llarg dels segles han portat la forma de fer valenciana fins als indrets més llunyans.
Emparats en la tan nomenada, malgrat que sempre en va, Constitució Espanyola, on es diu explicitament \"la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto i protección\" i en l\'Estatut, Carta Magna del valencians, hem de demanar que el valencià-català tinga el lloc que es mereix dins la construcció de l\'espai de convivència europeu.
Així doncs, no veig altre camí que la creació d’un fòrum de debat de personalitats, com a ferramenta necessària, per a la difusió d’una campanya valenciana per tal de promoure l\'oficialitat de la llengua valencianocatalana dins la Unió Europea, així com el dret d\'adreçar-se a les institucions europees i rebre resposta en la mateixa. Fa uns dies ho parlava amb una personalitat del nord de la llengua i arribavem a la conclusió que sense el compromís per avançar d’associacions com Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Associació pel multilingüisme, ACV-Tirant lo Blanc, Federació d’Escoles en Valencià, Veu Pròpia, ... trobem entrebancs que no podem superar i restem atrapats en un espai on les institucions públiques ens ignoren així com també ho fan les grans organitzacions possibilitadores d’un canvi social benintencionat per tal de promoure el debat i la formació dins la societat valenciana.
Estos dies s’han celebrat les Jornades d’estiu de l’ACV-Tirant lo Blanc a on hem pogut gaudir de la reflexió acurada de personalitats de diversos àmbits com dret, economia, mitjans, sociologia, a més d’un sucós fòrum de preguntes per part dels assistents. Ara bé, malgrat que ara eixa trobada de reflexió tindrà una revista per tal de promoure el debat no ens podem satisfer només amb això, necessitem un consens per part de les associacions que com el Tirant podem representar la veu de la societat. Els valencians tenim la possibilitat de reactivar la nostra estructura social i no podem perdre l’ocasió. Per davant tenim molts reptes, i no hem de decaure amb els errors perquè la societat avança i el temps permet refer la història, però no podem restar de braços encreuats veient com passa el temps, i amb ell com es perden les possibilitats de participar en la construcció activa del nostre temps.
La creació de fòrums de debat com adés he dit és fonamental però mai no servirà per a res sinó existix una coordinació entre ells. Hem de fer consens de mínims per tal de construir des de la coherència la cohesió. Hem de treballar per un País Valencià unit , que no uniforme. Hi ha una frase que haurem d’aplicar parlant de la construcció del marc comú europeu que és: Potser mai estaré d’acord amb tu, però lluitaré sempre per a que pugues expressar-te. Com a conclusió, que aquells qui participem amb el nostre treball a mitjans o a associacions haurem de tindre ganes de terminar amb el destrellat del debat manipulat i estèril i seure finalment a la taula de l’enteniment per tal de deixar els particularisme i contribuir al fet comú de ser valencià al món.
Sense unió la cruïlla valenciana només farà que allargar-se i el sentiment d\'insatisfacció cremarà conciències. Al mateix temps la creïlla valenciana, com a joc de paraules per tal de representar el camp valencià, es vorà realment afectada, dient adéu a les ajudes europees. Quan vinguen vaques magres ens apenedirem i aleshores no tindrem excusa per a fer-ho.
Miquel Boix','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Valencians i no valencians','He llegit una carta al director on es diu que els valencians estem abandonant la nostra llengua. He de dir que uns sí, però altres no. Però també vull puntualitzar que els atacs al valencià vénen també dels espanyols de les regions castellanes.
Ací a Paterna hi ha molta gent forastera, que es nega sistemàticament no sols a parlar en valencià, sinó que ataca la llengua. Un programa de festes castellanitzat, perquè el Sr. regidor corresponent és castellanoparlant, un atac des del mateix Ajuntament, perquè la majoria de regidors són castellanoparlants, i també molts funcionaris castellanoparlants, o fins i tot castellanitzats, que es neguen a escriure el valencià i, per descomptat a parlar-lo. Els actes públics de l\'Ajuntament, la majoria en castellà. El periòdic municipal, quasi tot en castellà. ¿Seguim?
Albert Pérez i Marco
(23-7-04)','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Tranquil, Moratinos, tranquil','
El Sr. Moratinos, Miguel Ángel, és el responsable actual de les relacions exteriors de l’actual govern del Regne d’Espanya. És un diplomàtic de carrera. Però, les declaracions que va fer dijous passat, al si de la Universitat d’Estiu de l’Escorial són, senzillament, insultants. Per als ciutadans de l’Estat espanyol, i per als mateixos ciutadans sahrauís.
Dir que \"Llevamos treinta años mirando al sur o a Naciones Unidas, creyendo que otros van a solucionar nuestros problemas, y teniendo la conciencia tranquila porque todos los veranos recibimos a treinta o cuarenta saharauis, les damos de comer, les enseñamos lo que es la modernidad y luego les enviamos a los campamentos a sufrir vientos, humillaciones y, sobre todo, sin ninguna esperanza de futuro\", és directament ofensiu.
Ofensiu, en primer lloc, perquè, les humiliacions no les pateixen als campaments, sinó cada dia que passa sense que la part responsable, Espanya, no hi posa remei. I, en segon lloc, perquè nosaltres, els amics del poble sahrauí, també patim la situació humiliant en què es troba aquest poble, els exiliats als campaments de refugiats i els que viuen als territoris ocupats sota l’administració -il·legítima, segons l’ONU- marroquina.
Nosaltres no mirem al sud. Mirem a la cara, al cap de l’estat espanyol i als seus diferents governs, i recordem les seues promeses del passat. I els seus incompliments. Això sí és mostrar-los el caramel, no de la modernitat, sinó de la justícia, i colpejar-los amb el fuet de l’oblit. Això sí que és humiliant.
Nosaltres treballem, cada dia, perquè, no trenta, sinó, més de vuit mil xiquets sahrauís puguen gaudir d’unes Vacances en Pau. També preparem caravanes d’ajuda humanitària i de cooperació per a la població refugiada (als territoris ocupats no poden entrar ni delegacions de polítics espanyols). Treballem per trencar el mur de silenci que, cada, dia, alcen els foscos interessos econòmics i comercials que voldrien fer desaparéixer el poble del Sàhara. Hi ha cap llei menys democràtica que les lleis d mercat?
I el que fem, no és més que una gota d’aigua enmig del desert, ho sabem. Però ho hem de fer, perquè les organitzacions internacionals que se n’haurien d’ocupar, l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats); el PAM (Programa Alimentari Mundial), l’ECHO (Oficina Europea de Cooperació Humanitària), estan contínuament retallant les quantitats d’ajuda que envien als campaments de refugiats.
Segurament el Sr. Moratinos, estaria més tranquil si, en comptes \"d’ensenyar la modernitat\" a aquests xiquets els deixarem abandonats, amb les seues famílies enmig del desert, esperant que els voltors se’n feren càrrec.
Per acabar, hem de recordar que, segons les Nacions Unides, i diverses sentències judicials espanyoles, aquestes persones encara són responsabilitat de l’administració espanyola: són, formalment, espanyols. No sé què pinta el ministre d’exteriors en un problema que és interior.
Passe un bon -i modern- estiu, Sr. Moratinos.
Salvador Pallarès-Garí
Vice-president de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí. President de l’Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Sahrauí, la Safor
(23-7-04)','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Violència familiar i frustació personal','En els últims mesos una sèrie d’esdeveniments han posat al davant dels alzirenys i alzirenyes uns actes de violència extrema que han cristal·litzat en les morts de Jenny i els seus fills Keith i Maria, de Carla i, uns mesos abans, d’Alexandra, que han omplert de perplexitat i d’indignació cada carrer i cada casa d’Alzira, i ningú ha pogut deixar de pensar i opinar dels fets, de les víctimes i dels causants.
Els especialistes ens han alertat que no es tracta, encara que de vegades ho parega, de conductes on el masclisme és l’únic component. Fa uns mesos, el psicòleg i criminalista Vicente Garrido ens contava al programa “Temps d’Escola” d’Alzira Ràdio que als fons del maltractament familiar hi ha una base de violència que està amerant tota la societat. Si consultem les dades estadístiques, als països del nord d’Europa, on no són gens masclistes i hi ha una igualtat entre els sexes, es produeixen quasi tres vegades més d’assassinats de dones pels seus nuvis, marits o ex que ací.
Podem observar com la violència -més o menys camuflada- està a la base d’una gran part de les activitats d’oci i d’això que s’anomena “esport”, a més de ser una peça fonamental en les relacions interpersonals.
Els membres del Consell de Xiquets i Xiquetes d’Alzira van reflexionar entorn a la mort de Jenny i els seus fills i s’adonaren que una gran part del seu temps el passen parlant de realitzar o rebre actes violents per part o contra amics/gues i companys/es, sent un element fonamental que ho omple quasi tot al pati i a les classes dels col·legis i instituts. I plantegen la necessitat de posar remei a tot açò amb un treball preventiu a les escoles i instituts, ensenyant els escolars i jóvens a buscar el diàleg com a forma de resoldre els problemes. I fan notar que la violència que està a tots els llocs, especialment a la televisió, on serveix de model a grans i menuts. Per açò, caldria descobrir què és el que provoca aquestes conductes violentes per poder fer alguna cosa per prevenir-les.
Els psicòlegs diuen que hi ha una relació molt estreta entre la frustració i l’agressió: la persona que es sent frustrada reacciona agressivament contra el que té al seu voltant. I la frustració ve donada per no tindre allò que es desitja en un moment determinat o al llarg del temps. I actualment hi ha un nivell de frustració molt alt en tota la població, especialment en xiquets i jóvens. Per moltes coses que tinguen sempre n’hi ha alguna més que volen: un telèfon mòbil encara més modern, un altre joc de la videoconsola, més peces de roba de temporada, esportives o sandàlies noves i de marca, més diners per a la cacauera, per a la bolera, o per anar al cine o als pubs… Des de ben xicotets se’ls ha acostumat a tindre de tot sense haver de fer res per aconseguir-ho, sense quasi posar límits als seus desitjos.
I quan no tenen el polo o el CD que volen, o les sabatilles que ixen a la tele, quan no guanya el seu equip -o quan guanya- quan la núvia els deixa, responen agressivament. Amb plors, amb crits, amb colps o, fins i tot com hem vist, causant dolor o la mort… D’ací que les mares i els pares hauran de plantejar-se educar des de xicotets als seus fills per evitar aquesta frustració i perquè no provoque automàticament l’agressió. Això vol dir que hauran de dir moltes vegades “no”, que hauran de posar límits als fills i filles perquè aprenguen que hi ha llocs i moments per a unes coses o per a unes altres; hauran de demanar-los que s’esforcen per aconseguir el que volen, i que la felicitat no apareix quan se tenen moltes coses, perquè coses sempre se’n poden tindre més..
Les morts de Jenny, Keith, Maria, Carla i Alexandra han estat uns colps a la consciència dels alzirenys i alzirenyes que poden quedar-se en això o ser l’excusa o l’impuls necessari per començar a resoldre una problemàtica familiar i social que ens augura un futur molt complicat si no comencem a fer que les conductes i les raons de ser individuals canvien. I bona part d’açò està en les mans de cada família.
Eduard Hervàs
Psicòleg
(23-7-04) ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (VIII) per Jaume Anguera','
Visitem la fortalesa de Hwaseong amb Young-Jik
La fortalesa de Hwaseong en la ciutat de Suwon
Suwon, ciutat de poc més d’un milió d’habitants situada a uns trenta quilòmetres de Seül, és un important referent tecnològic ja que l’empresa Samsung té la part dedicada a disseny de telefonia mòbil en aquesta ciutat. El poder de Samsung és tal que fins i tot hi ha un carrer anomenat avinguda de Samsung (no és típic tenir nom de carrers en Corea). Però lo que ens porta a Suwon és visitar la fortalesa de Hwaseong, fortalesa que es troba en el cor de la ciutat.
Aquesta fortalesa es construí entre el 1776-1800 pel rei Jeongjo de la dinastia Choson, segona i darrera dinastia coreana. La construcció no respon únicament a un propòsit de fortificació sinó a més a un acte per restaurar l’honor del seu pare, el príncep Sado, que fou forçat a suïcidar-se pel pare d’aquest i avi de Jeongjo. El motiu és que el príncep Sado havia mostrat signes de malaltia mental i per tant l’obsessió del pare del príncep de Sado era eliminar-lo per tal que el seu germà accedís al tro. Finalment, al príncep Sado el van tancar dintre d’una gàbia d’arròs durant nou dies fins que morí.
Bongdon, torre de les cinc xemeneies d’alerta
La fortalesa envolta el casc antic de la ciutat i és un agradable indret per passejar: uns 6 km de recorregut total. Si es disposa de varis dies en Seül, és molt recomanable fer una visita; l’accés des de Seül es pot fer amb metro.
Patrimoni de la Humanitat, Hwaseong està composada per 48 llocs d’interès: quatre portes cardinals, torres de vigilància, portes secretes, torres de fum i d’armes entre d’altres. Com a nota curiosa, en el tríptic sobre Hwaseong apareixen llistats els països amb patrimonis de la humanitat: encapçala la llista Espanya amb 35, seguida d’Itàlia amb 33 i Xina amb 27, Korea en té 7.
La torre de les xemeneies o Bongdon s’utilitzava per alertar de perills. El codi emprat era: en condicions normals només havia encesa una; s’encenien dos si l’enemic s’acostava a la frontera o a la costa; tres si l’enemic havia arribat a la frontera o a la costa; si l’havia travessat, 4; si combatien, les 5 estaven enceses. Pel dia s’utilitzava el fum com a codi i per la nit el foc.
Seojangdae, lloc de vigilància de l’Oest
El palau és una combinació de instal·lacions funcionals però a més amb una gran bellesa arquitectònica.La construcció de la muralla de Hwaseong involucrà un total de 376.343 persones, 201.400 pedres, 530.000 teules i 695.000 totxos i va ésser el primer cop que s’utilitzà una grua pel transport dels materials.
Mentre caminem per la muralla, aprofitem un pas pel centre de la ciutat i parem per reposar i degustar Samgyopsal: barbacoa de porc untada amb salsa de sèsam que es menja enrotllada amb fulles de col i per suposat amb salsa picant i asseguts al terra, a l’estil coreà més autèntic. Després d’aquest copiós menjar regat amb una botella de Soju (licor d’arròs de 22º) és quan hom comença a sentir l’essència de la cultura coreana.
En el pinacle del mont Paldalsan es troba el lloc de vigilància de l’oest: Seojangdae. Aquest és el punt de màxima alçada de la fortalesa i es pot tenir una idea global de tota ella així com de la ciutat de Suwon. La bandera de color blanc és l’indicatiu que estem en el punt de l’oest. Un guàrdia vestit d’època vigila l’estada el qual molt amablement deixa que ens portem un record gràfic.
Porta secreta del sud-oest: Seonam Ammun
Les portes secretes com la de Seonam Ammun s’alcen en indrets amb abundant vegetació de manera que sigui difícil veure-les des de l’exterior. Tenien una importància estratègica ja que permetia el defensors de la muralla llençar contraatacs.
Les torres d’observació com la de Seobuk Gongsimdon (Fig.6) estan proveïdes d’un terra calent de forma que antigament, els guardians de la nit podien descansar a gust després d’una llarga jornada de vigilància. Encara hui en dia, en molts restaurants en els que es menja assegut directament en el terra disposen d’aquest mecanisme de calefacció. Aquests són alguns dels molts racons interessants de la fortalesa Hwaseong, un agradable racó per imaginar-se un temps passat.
Seobuk Gongsimdon o torre d’observació del nord-oest (esquerra) i Hwaseomun, la porta de l’oest (dreta)
Jaume Anguera (http://web.salleurl.edu/~jaumean/)
Vinaròs News
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: XXV MOSTRA DE VALÈNCIA: TAMBÉ HI HAGUÉ CINEMA','Encara que esguitada una vegada més per l\'escàndol en les concessions dels premis amb un component econòmic i geogràfic ( ara amb els premis al cinema valencià, anteriorment amb el premi del públic ), com si ja fóra un element comú més en la idiosincràsia d\'este Festival, al costat de les pel·lícules de la ribera mediterrània, els recuperats cinemes Martí o les paelles amb que es complimenta als convidats, per fi després d\'unes últimes edicions prou descafeïnades hem pogut gaudir d\'un bon nombre de films de tot el planeta d\'una qualitat mitja-alta.
Començant per la SECCIÓ OFICIAL ( per a mi la menys interessant ) i els guardonats, el veterà Jurat Internacional va destacar d\'entre els 17 treballs a concurs a 3 per sobre dels altres: Gori Vatra del bosni Pjer Zalica ( Palmera d\'Or a la millor producció i millor guió compartit ) que no vaig poder vore; A Passagem Da Noite del portugués Luis Filipe Rocha ( Palmera de Plata, millor guió compartit amb l\'anterior, millor director i millor actriu per a la debutant Leonor Seixas ) que sí vaig poder vore i que em va defraudar completament doncs és una història més pròpia de telefilm de sobretaula que una història com manen els cànons sobre un tema tan ardu com la violació d\'una menor i amb una quantitat d\'insensateses en el seu guió ( absolutament kafkià el final amb el tema de l\'adopció i la sida ) que llastren la bona realització del veterà director i la interessant interpretació de la protagonista, tot amanit amb una veu en off totalment innecessària; i Or de la israeliana Karen Yedaya ( Palmera de Bronze i esment especial del Jurat per a les dues protagonistes ) que a pesar del seu realisme proper al documental i les seues encertades interpretacions em va semblar realment avorrida i poc interessant com a film de ficció. També va haver un altre menció especial per a les actrius de la pel·lícula francesa L\'Esquive d\'Abdellatif Kechiche, preciosa i entranyable història d\'amor adolescent en un barri marginal dels voltants de París que és l\'única obra de la secció oficial que guardaré en la meua memòria.
Molt més interessant i nombrosa va ser la SECCIÓ INFORMATIVA en la qual en ordre de major a menor interés vaig poder vore els següents films: Sexual Dependency del bolivià Rodrigo Bellott, impressionant i polèmica cinta que entrecreua diverses històries de joves relacionades amb el sexe que si bé al principi no arriben a enganxar del tot a l\'espectador ( i gran part de culpa té en això la innecessària partició de la pantalla en dues meitats ), a partir de la història subtitulada Mirrors amb la dona de color parlant a la càmera et deixa lligat a la butaca fins la conclusió final totalment inesperada i original ( no vos la perdeu si arriba a estrenar-se ); The Wooden Camera de N. Wa Luruli, un encertat retrat dels carrers de Ciutat del Cap després de l\'apartheid amb uns també joves protagonistes ( una constant en la majoria de projeccions ) i una qualitat visual molt per sobre de les pelis de la secció oficial, amb només un però en l\'excessiva simplicitat del final; Danubio de Goran Rebic, espècie de roadmovie pels nombrosos països europeus que recorre este riu, de gran bellesa visual i el major problema de la qual resideix en l\'excessiva quantitat de personatges i la ràpida desaparició d\'aquests quan t\'enamores d\'ells; O Homen do Ano del brasiler J. H. Fonseca, una nova mostra que el cinema fet a Brasil comença a semblar-se al futbol que practiquen els carioques; i The Rage In Placid Lake de l\'australià Tony McNamara, extralimitada i exagerada comèdia sobre \"la gent diferent\", els majors assoliments de la qual es troben en l\'encertada dissertació sobre el món laboral en una gran companyia d\'assegurances.
Quant al cicle Fantasgore del que vaig vore diversos títols dut per la meua gran passió pel gènere només destacar l\'excel·lent Robot Stories de Greg Pak, que consta de quatre històries independents rodades en blanc i negre i que està més prop del cinema d\'autor que del fantàstic doncs no hi ha efectes especials i sí molta sensibilitat; em van decebre les dues coreanes Say Yes, una espècie de Carretera Al Infierno que deixa la sensació de \"deja vu\" i Natural City, barreja de Blade Runner i Matrix amb una bona fotografia i espectacular disseny de producció però avorrida i molt confusa; finalment per a fugir veloçment ( i així ho vam fer la majoria de presents ) el treball de Gabe Bartalos, Skinned Deep.
També d\'altres seccions vaig poder fruir amb: La Chatte A Deux Tetes-El Coño De Dos Cabezas del francés Jacques Nolot, imprescindible i impressionant recreació del microcosmos d\'un cinema porno actual de la ciutat de París on es donen cita totes les variants sexuals del gènere masculí ( homosexuals, heteros, travestis, transsexuals, etc.) i que va guanyar la Palmera d\'Or en l\'any 2002; Ojos negros de Nikita Mikhalkof, guanyadora del Palmell d\'Or en Cannes 1987 i per la qual encara m\'estic estirant dels pèls a l\'haver tardat quasi 20 anys en vore-la, encara que més val tard que mai; Los Balizadores Del Desierto del tunisenc Nacer Khemir, guanyadora de la Palmera d\'Or en l\'any 1984 i que per a mi no ha envellit tan bé com esperava; i finalment la valenciana La Estancia de José Enrique March i el recent Palmell d\'Or en Cannes Fahrenheit 9/11 de Michael Moore de les quals parlarem més llargament en la nostra secció d\'estrenes.
Preguntes Sense Resposta
Per què sempre que cau una pel·lícula de la programació de la Mostra ( va passar amb la siriana de la secció oficial ) és per causes alienes al Festival?
Per què mai està editat el catàleg del festival quan aquest comença i sempre ho està alguns dies després?
Per què no es posen mai d\'acord la Mostra de València i la Filmoteca de la ciutat de València i es dupliquen amb només uns dia de diferència films com Los Balizadores del Desierto ( de l\'any 84! ) i Kill Bill Vol.I ( en Versió Original ) que estan programats per a la Filmoteca D\'Estiu?
Per què en totes les publicacions i notes del festival es traduïa la peli francesa L\'Esquive com El Esquivo quan realment era La Esquiva, és que ningú l\'havia vist?
Per què a l\'eixida del segon passi de The Wooden Camera, l\'últim dia, una de les millors a concurs per votació popular, ja s\'estava fent el recompte de vots?
Per què se segueix utilitzant per a elegir la millor del públic un sistema tan poc eficient i fiable com el que es porta a terme ( sense voler-li restar mèrits a l\'actual guanyadora, l\'espanyola Mala Uva?
Per què a molt última hora es programa un cicle de cinema de \"Bollywood\" amb només dos treballs de l\'Índia?
Per què el comptar amb un Jurat Internacional implica que algunes pel·lícules es tinguen que veure amb tres subtitulats diferents en pantalla ( francès, anglès i castellà)?
Per què va desaparèixer a mitjan la peli boliviana Dependencia Sexual l\'encertat subtitulat al castellà?
Per què sempre en alguna projecció ( L\'Esquive ) que compta amb algun membre del seu equip tècnic-artístic en la sala es produeixen talls que interrompen l\'obra, amb la consegüent perduda de feeling de l\'espectador i l\'enrogiment dels artistes?
Per què quasi mai aconsegueix estrenar-se en sales del país les pelis guanyadores de la Palmera d\'Or?
Pabloco Sánchez
I més sobre la Mostra:
-PRÍMICIA: NOU ESCÀNDOL EN LA MOSTRA
-FAHRENHEIT 7/22: SOBRE EL JURAT DE LA SECCIÓ DE CINEMA VALENCIÀ DE LA MOSTRA ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: L’indignant, i poc amistós, Tireless','
Fa uns anys, tots vam rebre una lliçó gratis d’anglès; ara, com els estudiants poc avantatjats hem hagut de repetir: tireless vol dir incansable.
Els membres de l’actual Govern de Madrid semblen un tireless en el rànquig de la indignació. S’enfaden perquè el ministre de defensa -de l’exèrcit- britànic visita el Penyal de Gibraltar, en ocasió del 300 aniversari de l’ocupació militar del Penyal. S’indignen perquè una representant de la família reial britànica, també, va fer la mateixa visita fa poc de temps.
I què volen? Que els membres del govern i de l’estat no visiten els seus territoris?
Però, si el Tractat d’Utrecht -13/VII/1713-, firmat en plena guerra de successió, entre el futur Felip V, Borbó, i la corona britànica, significava la cessió -a perpetuïtat- de \"la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defenses i fortaleses que li pertanyen ... amb dret enter i per sempre, sense excepció ni cap impediment\". Així, després de l’ocupació, el rei catòlic, Felip, signà; i el tractat és una firma voluntàriament acceptada, de la cessió a canvi d’altres coses: els britànics deixaran d’ajudar l’arxiduc Carles d’Àustria, en la seua pugna per la successió a la corona que un altre Àustria, Carles II havia deixat vacant, en morir sense descendència.
De què es planyen, ara, després d’haver obtingut el pastís, ara volen recuperar allò que varen pagar per ell?
D’altra banda, també s’indignen perquè el Cardenal de Santiago, el dia de Santjaume, a l’hora del sermó, va fer unes declaracions \"inamistoses\" sobre els matrimonis d’homosexuals. I què volen? Que el cardenal defense aquestes unions?
Però, si allò que diferencia un règim democràtic, d’un que no ho és, és la separació del domini privat del públic, en els seus governants i representants; i, si, entre aquests àmbits, en un estat no confessional, com el nostre actual, és l’àmbit de les creences religioses. De què es planyen, si el Cardenal de Santiago, a casa, a la seua catedral, diu el que pensa dels matrimonis d’homosexuals? Quin és el pecat? Que hi eren el rei Joan Carles I, i la seua família? que hi eren, també, representants del govern? Si són creients, quin mal hi ha? Combregaran amb allò que els diu el seu cap religiós, no? Si, per contra no ho són, de creients, què hi fan, allà? Si estan com a càrrecs institucionals, també representen els no creients, els creients d’altres religions, els ateus. Mal fet d’anar-hi en una celebració parcial. L’obligació del cardenal és de dir allò que pensa; l’obligació dels polítics és pensar allò que fan, i que diuen.
Però aquestos tirelessos de la indignació, com ens volen fer creure que són, no s’indignen gens, ni miqueta, quan, des de fa més de trenta anys, van veure, i continuen veient, com una part del seu país va ser ocupada militarment, a sang i foc, i després va ser sotmesa a un procés de neteja ètnica, on la major part de la seua població, els sahrauís, va ser expulsada i substituïda per més de mig milió de marroquins. El Sàhara Occidental encara és, segons l’ONU, un territori per descolonitzar; i la metròpoli, encara que haja desaparegut dels llibres d’història de l’ESO, és Espanya.
Aquesta indignació no els impedeix de mercadejar constantment -com les sangoneres- amb les riqueses naturals del territori (cosa que està prohibida per les lleis internacionals, signades, també, pel Regne d’Espanya).
Algú necessita una lliçó, no d’anglès, sinó d’història.
Salvador Pallarès-Garí
(2-8-04)','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: ROSA REGÀS, ESCRIPTORA I DIRECTORA DE LA BIBLIOTECA NACIONAL','
|
|
Nascuda a Barcelona l\'any 1.933, durant la II República Espanyola. La seua obra abraça un camp molt ampli: des de reculls de narracions a obres biogràfiques, novel·les, llibres de viatges, reculls d\'articles periodístics... A més a més, ha publicat en diverses antologies de contes i col·labora en diaris, programes de ràdio i revistes de viatges i d\'opinió. L\'any 2.001 guanya el premi Planeta amb \"La canción de Dorotea\" i el 14 de maig de 2.004 és nomenada Directora General de la Biblioteca Nacional. En la pàgina web www.rosaregas.net podeu trobar molta més informació sobre la seua persona i la seua obra.
|
-Quina és la funció d’una directora de la Biblioteca Nacional? Quin és el seu projecte personal?
Dirigir una biblioteca que té més de 10 milions de llibres i que en rep cada any uns 900 mil. Decidir com es fa la catalogació, organitzar els actes culturals, vetllar pel bon funcionament de tants llibres i procurar que estiguin a l’abast de la població. El projecte personal es un altre, paral·lel amb el de la Biblioteca.
-Senyora Regàs; He llegit que tots els llibres de la \"Biblioteca Nacional\" que hagen estat escrits en català ( o \"valencià\" o \"balear\") seràn etiquetats com a \"Cat\" seguint, obviament, els criteris filològics. Creu que açò és un pas endavant per a que l\'Estat espanyol reconega la unitat de la llengua? O es quedarà, com tantes altres coses, en una tímida iniciativa, en paper mullat?
Ara mateix aquest és el criteri que se segueix. Un altra cosa és el que vol el PP, el que volia l\'última ministra de cultura. Han fet de la llengua una arma política. De moment jo no he pres cap decisió, i abans de prendre-la consultaré els lingüistes.
-Creu que la doble denominació valencià/català que proposa Valencianisme.com i que recolzen alguns membres de l\'IEC pot ser una solució de consens per a la denominació de la llengua?
No ho sé, hauré de veure què diuen els lingüistes.
-Més que preguntar-la volia felicitar-la per haver pres com a tasca prioritària el reagrupament de les obres escrites en català siga quina siga la seua varietat dialectal. Però no hi ha manera de fixar postures per evitar que la propera persona que ocupe el càrrec torne a desfer-lo i estem sempre amb la feina del matalafer?
Això vol dir que el que es faci a nivell públic no depèn tant dels governs com de la gent que vota un partit o un altre. La democràcia es això, ens agradi o no.
-Creu que l\'Acadèmia Valenciana de la Llengua està legitimada com a interlocutora vàlida al mateix nivell que l\'Institut d\'Estudis Catalans? Estaria disposada a acceptar la recomanació de la primera de fer servir el nom VAL-CAT? Moltes gràcies.
Ja he dit una i mil vegades que prendré la decisió havent consultat amb les diferents instàncies, l\'Acadèmia Valenciana n’és una, però n’hi ha moltes més. Ja veurem el que passa
-En què afecta un canvi polític com el que ha viscut l\'Estat als darrers mesos a la cultura?
En tot. La visió de la cultura que tenen els uns i els altres és no només diferent sinó també contradictòria.
-La cultura té ideologia? Hi haurà la mateixa oposició a l\'actual govern que la que tingué el govern del PP per part del món cultural?
Tot té ideologia. I l\'oposició que hi pot haver contra un govern o un altre depèn del bé que ho faci i sobre tot de la força dels mitjans de comunicació i del nivell d’atipament que tingui la gent.
-Com una persona tan crítica amb el poder com vosté ha acceptat un càrrec tan rellevant de mans del nou govern Zapatero?
Perquè crec en el projecte de Zapatero i perquè per més que estigui treballant pel seu govern no tinc cap limitació en la crítica
-Per què abandonà o finalitzà la seua funció a la Casa d’Amèrica?
Perquè els del PP es negaren a posar-me a més gent i el treball era cada vegada més dur. Ara sí que tenen gent i pressupost, no quan jo hi era. Treballar en aquelles condicions era molt frustrant.
-Hi ha algun llibre o autor que haja influït en el seu món literari o a nivell personal?
Suposo que en més o menys mida, cada un dels que més m’han agradat.
-Quina opinió li mereixen els cànons literaris que darrerament estan de moda, Harold Bloom, per exemple?
No he fet mai cas dels canons, i menys dels literaris.
-Quins consells donaria als pares i mares que desitgem que els nostres fills siguen bons lectors? Recomanaria algun títol en especial?
Els recomanaria que llegissin ells. L\'educació també es transmet pel contacte.
-De quina obra se sent més satisfeta com a escriptora? Per què?
No ho sé, va a dies.
-Després de guanyar el premi Planeta va declarar que amb els diners compraria temps. És molt car comprar \"temps\"? Com ha anat l’experiència?
Comprar temps ho vaig dir en el sentit que amb els diners que havia guanyat em podria permetre el luxe de fer el que vulgués, professionalment parlant també perquè ja no estaria obligada a treballar només per guanyar-me la vida. L\'experiència ha anat força bé
-En el seu últim llibre, \"Diari d’una àvia d’estiu\", parla de les seues vivències estiuenques amb els seus nets. Li preocupa no saber o no poder transmetre a la descendència la seua experiència vital?
No, no em preocupa massa, es un error de la naturalesa o de qui la va fer el fet de que la pròpia experiència no serveixi als que ens segueixen, com tantes altres coses.
-En un societat on sembla que ser simplement jove ja és un mèrit, no creu que el poder públic deuria de fer alguna cosa, discriminació positiva, per tal de situar les persones velles en el lloc que els correspon?
Sí, ho crec, però també crec que les persones velles haurien de fer un esforç per no queixar-se i per aprofitar uns anys que son els últims i que poden ser els millors.
-Que va motivar-la per escriure \"Diari d’una àvia d’estiu\"? La va escriure en castellà i posteriorment la va traduir al català o a l’inrevés?
Em va semblar una bonica història per explicar, el contrast entre la tendresa d’una àvia que veu créixer els nets i s’adona que el seu temps s’acaba.
La vaig escriure en castellà i després la vaig escriure en català que em costa més.
-Té algun nou llibre en marxa? En el terreny narratiu, què creu que li queda per contar?
Sí, tinc un projecte i un altre i un altre. Em queda per contar un univers sencer d’històries.
(Entrevista enllestida el 2 d\'agost de 2.004 amb preguntes fetes exclusivament pels lectors del diari digital PARLEM) ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: COMENÇA LA FILMOTECA D\'ESTIU','Des del dia 2 d\'Agost i fins el pròxim 11 de Setembre de 2.004 va a tindre lloc en els jardins del Palau de la Música de València una nova edició ( i ja en van cinc ) de la Filmoteca D\'Estiu amb projeccions de moltíssim interès tant de cinema recent, com de clàssics de tota la vida o de bon cinema de difícil visió.
Com sempre totes les projeccions seran en Versió Original amb subtítols, en el cas de les que no siguen en idioma castellà, i a un preu totalment simbòlic per als temps que corren hui. Començant per l\'habitual cicle CINEMA DE HUI dedicat a les produccions més importants de la temporada que no han pogut vore\'s a la Comunitat Valenciana en la seua versió original i també als dos films espanyols guanyadors del premi Goya a la millor pel·lícula en els seus dos vessants, estes seran les projeccions i els seus dies: Màster And Commander: Al Otro Lado Del Mundo de Peter Weir ( 6, 7 i 8 d\'Agost ); Un Instante En La Vida Ajena de José Luis López Linares ( 18 i 19 d\'Agost ); Big Fish de Tim Burton ( 27, 28 i 29 d\'Agost ); El Señor De los Anillos: El Retorno Del Rey de Peter Jackson ( 3, 4 i 5 de Setembre ); Te Doy Mis Ojos d\'Icíar Bollaín ( 6, 7 i 8 de Setembre ); i Kill Bill Vol.I de Quentin Tarantino ( 9, 10 i 11 de Setembre ).
Precisament 5 d\'estos 6 treballs han estat ja criticats en les nostres pàgines ( informació en Parlem De Cinema-Crítiques ) amb molt bona acollida en tots els casos el que demostra que la nostra Comunitat va necessitant altres sales més que acollir cinema una miqueta més comercial en la seua versió original, ¿per a quan una sucursal dels cinemes Verdi o Renoir en la nostra ciutat? A les sales que tenen a Madrid o Barcelona encara s\'està projectant algun d\'estos títols molts mesos després de la seua estrena. Les meues dues recomanacions de no perdre\'s per qualitat, tal com van ser concebudes, són Big Fish, al·lucinant i preciós conte de la mà d\'este geni que és Tim Burton i Kill Bill Vol. I, eixe gran homenatge de Tarantino a aquelles pelis que (li) ens han fet gaudir quan érem una miqueta més jóvens.
Del cicle CINEMA ÀRAB: SOTA LA MITJA LLUNA, programat en col·laboració amb l\'IVAM, 3 interessants produccions dels anys 90 i una altra de 1984: de les primeres estaran Un Verano En La Goulette de Ferid Boughedir, de la qual guarde excel·lents i refrescants records ( 9 i 10 d\'Agost ); Los Silencios del Palacio de Moufida Tatli ( 16 i 17 d\'Agost ); i Hamam, El Baño Turco de Ferzan Ozpetek ( 23 i 24 d\'Agost ), un dels majors èxits crítics i de públic de films amb producció turca de tota la seua història i de molt recomanable visió, i la de l\'any 1984 que serà la recentment homenatjada a la Mostra de València Los Balizadores Del Desierto de Nacer Khemir ( 30 i 31 d\'Agost ).
Finalment del cicle DE BROADWAY A XICAGO: EL CINEMA MUSICAL (1955-2002), un bon ramell de films importants en la història del cinema doncs tots ells ja estan en els anals del Setè Art per unes o altres raons: per ser el musical espanyol més taquiller de la història, El Otro Lado De La Cama d\'Emilio Martínez Lázaro ( 2 i 3 d\'Agost ); per ésser de les millors pel·lícules de tota la història sense distinció de gèneres, Melodías de Broadway 1955 de Vincent Minnelli ( 4 i 5 d\'Agost ) i West Side Story de Robert Wise ( 13, 14 i 15 d\'Agost ); pels Òscars guanyats, Golfus de Roma de Richard Lester ( 11 i 12 d\'Agost ) i Chicago de Rob Marshall ( 1 i 2 de Setembre ); per ser un dels millors musicals europeus de tots els temps la recent Bailar En La Oscuridad de Lars Von Trier ( 20, 21 i 22 d\'Agost ); i finalment per ser la més famosa \"pel·lícula de culte\" de tota la història The Rocky Horror Picture Show de Jim Sharman ( 25 i 26 d\'Agost ). Sobre esta última recomanar-vos el seu gaudi i fruïció tal com es fa a les ciutats més diverses dels Estats Units o Gran Bretanya, és a dir acompanyant la projecció amb moltes ganes de ballar i riure així com dur-se els utensilis mínims que es requerixen i que al ser a l\'aire lliure no deurien intimidar a ningú ( a saber un poc d\'arròs, un full de periòdic, confetti, matasogres i un guant de goma ). Vos-hi esperem el Dijous 26 d\'Agost.
Pel The Rocky Horror Picture Show.
Pabloco Sánchez
Més informació: LA FILMOTECA D\'ESTIU ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Per un 9 d\'octubre nostre','Açò que sembla una obvietat no és més que l\'enunciat base per a conéixer què és el Dia Nacional dels valencians. O millor dit podriem esbrinar amb certa facilitat que és el que no és el 9 d\'octubre fins a hui dia.
Per exemple, anem a començar per les coses més simples fent un llistat d\'allò que el dia Nacional de qualsevol país és, per a després comparar-lo amb el nostre Dia i vore què hi ha de nou.
El Dia Nacional, o Diada Nacional, és un dia d\'exaltació dels simbols propis, és un dia de reafirmació nacional, és un dia que s\'usa per promocionar una imatge coherent i cohesionada del país, és un dia de reflexió acurada amb anàlisi dels últims esdeveniments, és un dia també de celebració, és un dia per tornar a reviure episodis del passat i així crear una tradició sentida com a pròpia pels ciutadans, i és un dia on es poden fer moltíssimes coses que ara no diré.
EL 9 d\'octubre, o Dia Nacional del País Valencià, és tot menys un Dia Nacional. Segur que si algú s\'inventara un Dia Nacional desgavellat i estúpid per a un pais enemic no faria un de tant bo com el nostre. Si el poble valencià ha de celebrar alguna cosa com a fet diferencial podria ben bé ser la facilitat inherent dels seus ciutadans per a no fer mai res que els identifique com a comunitat humana diferenciada i unida. Si als valencians ens deixaren els nacionalisme francés vos assegure que en mig segle, 50 anyets de res, França la trobavem dividida en 48 cantons independents.
Ara bé, i fora de bromes, que la qüestió és d\'estes que lleva la son. Perdoneu la meua llibertat literària però vaig a provar de recordar una frase d\'En Joan Fuster per a portar-la a col·lació i rumiar-la tots plagats. Més o menys la frase venia a dir que \"la pitjor vergonya a la que un poble pot estar condemnat és a mirar-se la seua pròpia decadència\". És a dir, entre totes les circumstàncies històriques, socials i polítiques hem arribat a la situació en la que ens trobem i damunt ens hem de mirar en un espill a vore la cara malalta que fem.
Jo sóc bastant amant de festes i tradicions però he hagut, des de fa uns 5 anyets, de passar totalment de l\'ambient que es viu a la Ciutat de València cada maleït 9 del mes 10. La qüestió és que sóc jove i en un principi entretenia, però ara el problema és que passen els anys i veig la mateixa borregada de sempre fent les mateixes borregades i damunt tots pensant-se que són herois. Veges que tant desencaminats no van estos \"valencianistes\" de matí i de vesprada, ja que em pense que la situació que esdevé de totes les seues bufonades és més pròpia d\'un heroi de cómic que d\'algú amb dos dits de front.
Jo que no em salve de la crema, tot és pegar-li voltes i voltes i pensar qui ix guanyant de tot açò i crec que com molts de vosaltres heu arribat a comprendre, molt de temps abans que un jovenet com jo, és ningú.
Reprenent la idea que abans he aportat de Fuster estic convençut que el nostre Dia Nacional és una mena de circ. Som una continua representació d\'un drama que a forma de sainet mai acaba. Estem condemnats pel destí a representar la nostra vergonya any rere any fins que un il·luminat que vindrà del cel dels valencians portarà en un paperet, que li cabrà a un xiquet en la butxaca, una llista de les quatre bovades que ens enfronten amb una decisió que ens obrirà el futur de la felicitat.
Bé, abandonant el to idílic al mateix temps que retornant a la puta realitat, i perdoneu l\'expressió però encara es queda curta per al nostre cas, crec que el que s\'ha de fer és obrir un debat al carrer perquè s\'ha d\'acabar el fer la mà del nostre Dia Nacional. Algú es pensa sincerament que s\'avança molt cridant \"no mos fareu cacalans\" de matí o \"amb esta senyera farem una foguera\" de vesprada? La veritat és que m\'agradaria equivocar-me però sembla que els valencians tenim les neurones tocades per la mistela, gelades per l\'orxata i demanant migdiada per la paella.
Els simbols no són més que draps no? Doncs no, Els simbol són el que representen i deixem-nos de bovades. Si jo creme un drap amb dos barres roges i una groga en mig què estic fent? Doncs això mateix...El tema dels simbols és que ningú no vol cedir terreny. Té igual una senyera o altra, allò important és que el drap que es quede siga el que represente un consens, un tancar la ferida i un deixar de pegar-li voltes, però això lluny del que ens pensem no està en la mà de la gent sinó de poques mans molt ben acomodades. Si es vulguera ens inventavem una senyera verda amb cercles rosa i en 30 anys seria la bandera del país amb una bona publicitat des de les institucions, així que el tema no està al carrer ni de lluny. Siga com siga, deixem els draps a un costat perquè això no es decidix des de les Batalles de València.
Després de la meua grandíssima paragrafada i des de la vergonya que em fa posar davant de vosaltres tants sentiments amb tant de desordre només afegiré una proposta per si algú vol fer-la seua.
A la mani del matí tenim només polítics, entre demés grupets trobem gent d\'España2000, Falange i el PP, o siga tots del rotllo \"ser valensiano és mi forma de defender mi rechion en mi nasion espanyola\". Mentres que a la mani de la vesprada trobem els que es diuen a si mateix poc més que \"Els Salvadors\", a banda del BNV que és un cas a banda digne d\'un article especial que un dia si Déu m\'heu permet faré. Eixos Salvadors que volen ser l\'èlit, el simbol de les esquerres i totes eixes coses que ja se saben de les manis del tio Eliseu ja podrien pegar-se quatre cabotades de la meua part a vore si se\'ls posava al lloc el cervell i s\'adonen d\'una vegada que si a la Ciutat de València, que amb la seua àrea d\'influència suma vora mig país, arriben amb la seua catalanitat, les seues quatribarrades, els seus ous a la botiga del València, els seus \"amb esta senyera farem una foguera\", així com les banderes principatines del fons blau, és lògic i normal que la gent pel carrer, tot l\'any baix l\'imperi mediàtic dels zaplanes, se\'ls mire com si foren d\'altre univers paral·lel, o per a lels, com es vulga llegir. Si fot canya a la mani de la vesprada és perquè m\'agradaria creure, ja que als polítics del matí els dóne per perduts, que a la vesprada de tant en tant una neurona apareix per casa.
No seria millor anar a poca poc, explicar d\'una vegada per totes el tema ben enfiladet sense botar-se allò que no ens interesse i deixar-nos de sectarismes? Perquè jo sóc de la Ciutat de València i si hi ha uns que es caguen en la meua bandera per molt que diguen que és només del Cap-i-casal doncs em toca el que em toca. O vorieu normal al Carod Rovira torcant-se el culet culet amb la bandera de la ciutat de Barcelona? Doncs així estan les coses...Trellat poquet...A més des dels dos bàndols tradicionals s\'ha amagat la veritat que no interessava però històricament em cregut tots que un dels bàndols és perquè no donava per a més, ara serà que de l\'altre bàndol ha sigut sempre igual però els em cregut ben capaços, i finalment res cada u a la seua. Doncs això que les manifestacions s\'han de reformular i obrir a la societat, no sectaritzar, que s\'han de fer mercats medievals per a que participe la societat civil, que s\'ha de fer treball de camp que hi ha molta gent amb dos mans per a repartir paperets, demanar firmes, o penjar cartells, que són moltes mans per a fer una cadena pel País Valencià unit, que són moltes mans esperant que ens deixem els uns i els altres de sectarismes. Cal un estudi a la descoberta dels tòpics i de les mentides tant dels uns com dels altres i cal concienciar-se que quant més tardem en posar-nos mans a l\'obra d\'este tipus de treball doncs més temps allargarem les manifestacions de la vergonya.
Ara si creieu que és un article més de tota la literatura que s\'ha fet estes dècades sobre el nacionalisme dels avorrits que tenim tant temps lliure doncs perdoneu pel temps que heu dedicat a llegir-me. No em crec ningú imprescindible per a solucionar el problema, ara bé si penseu que alguna cosa he encertat encara que la resta siga tot fem, doncs feu-la vostra, així com si he aconseguit que una idea roïna meua done una vostra bona jo feliç. Jo no pretenc ser famós ni fer-me un nom en el nacionalisme només vull donar solucions i si no servisc ni per això doncs res més que entretindre\'m a mi mateix amb plantejaments que aniran al poal del fem, això sí, sempre creats amb la millor intenció.
Miquel Boix','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: WOODY ALLEN A SANT SEBASTIÀ: UN SOMNI FET REALITAT','Segons acaba d\'anunciar el director de la 52 edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, Mikel Olaciregui, el pròxim 17 de Setembre s\'inaugurarà el Festival de Cinema més important del país amb la premier mundial de l\'últim treball de l\'extraordinari i meravellós director Woody Allen titulat Melinda And Melinda.
Per si açò fora poc està confirmada la seua presència en esta inauguració on se li tributarà un merescut homenatge a tota la seua carrera i per a acompanyar este festeig durant els nou dies del festival es projectarà tota la seua filmografia en les seues tres facetes de director, escriptor i actor.
Com aperitiu a este magne esdeveniment i com vulga que qui açò subscriu pensa que estem parlant del major director de cinema viu (crec recordar que la major puntuació a una pel·lícula en la secció de crítiques la vaig donar a Todo Lo Demás) i un dels majors filòsofs que ha donat mai el Setè Art a la història de la humanitat, ací van unes quantes de les seues diatribes sobre els més variats temes, quasi tots ells recurrents en les seues pel·lícules, extretes de les innombrables entrevistes que tinc guardades com si foren un tresor, publicades a Fotogramas i Imágenes ( i el millor ho guarda per a les seues pel·lícules ).
Sobre la vida
-Ser ric és millor que ser pobre, encara que només siga per qüestions financeres.
-La gent bona dorm millor que la gent dolenta. Però els dolents s\'ho passen millor quan estan desperts.
Sobre la religió
-Si Déu poguera enviar-me un senyal... com per exemple ingressar una fortuna al meu nom en un banc suís.
-Jo no estic en contra que la gent tinga sentiments religiosos, ja siguen jueus, catòlics o protestants. Al que m\'opose és a qualsevol tipus de religió comercialitzada.
Sobre el seu cinema
-Per alguna raó que desconec els meus films agraden molt més a França que al meu propi país. Els subtítols deuen ser increïbles.
-Jo sí crec que l\'art prové del subconscient. Fer cinema no és un procés cerebral, és quelcom que sorgix del teu interior.
-Mai no vaig tindre grans èxits com perquè em preocupara seguir tenint èxit. A mi este aspecte de la meua carrera no m\'importa, simplement he fet una pel·lícula any rere any com si jo fóra un virus que ningú no pot detindre.
-La veritat és que no comprenc per què no es fan musicals de forma més regular. Per a mi no té sentit. El cinema americà ha fet sempre meravellosos musicals i al públic li agraden. Alguna cosa deixa de ser popular per una raó misteriosa i un no sap per què. [declaracions fetes quan va estrenar Balas Sobre Broadway, el gènere musical estava totalment injuriat i no s\'havien concebut encara ni Moulin Rouge, ni Bailar En La Oscuridad, ni Chicago].
-Sé que no sóc un geni, ni un artista. Només tinc cert talent, certa capacitat d\'escriure, certa habilitat en el que faig...He fet bones pel·lícules i unes altres no tan bones. Res més.
Sobre el sexe
-Que què pense sobre la bisexualitat? Immediatament es dupliquen les teues oportunitats d\'aconseguir una cita un divendres a la nit.
-El sexe entre dues persones és una cosa molt bonica. Entre cinc és fantàstic.
Sobre la mort
-No és que la mort m\'aterrisca, simplement no vull estar ací quan succeïsca.
-En la vida hi ha coses molt pitjors que la mort. Has passat alguna nit amb un venedor d\'assegurances?
-No sóc un hipocondríac. Com a molt puc dir que m\'alarme més del compte. Mai no m\'imagine que tinc malalties, però si tinc els llavis secs o una ungla trencada, immediatament pense que tinc càncer. Sempre espere el pitjor, que és un altre tipus de neurosi.
Sobre l\'11-09
-M\'han demanat que fes un cert nombre de coses per a ajudar a la meua ciutat des del 11 de Setembre i les he fet totes. No podia dir-los que no a la gent dels Òscars. Era un gest cap a Nova York i vaig sentir que havia de fer-ho.
-En la gal·la dels Òscars va haver un moment que vaig tindre la sensació que els de seguretat m\'anaven a despullar abans que poguera entrar al teatre.
-No hi ha temes que no puguen ser tractats amb humor, el que no es pot és fer quelcom que augmente el patiment de la gent. Però amb el pas del temps i de la forma adequada crec que tot potser tractat amb humor.
Sobre les dones
-El meu primer matrimoni no va funcionar bàsicament per que la meua exdona era molt immadura. Quan estava a casa, en la banyera, a ella no se li ocorria una altra cosa que entrar i enfonsar-me els vaixells.
-Gaudisc de les dones, crec que són un gènere superior en general, m\'agraden, les idolatre i tendisc a \"romantitzar-les\".
-Mai no vaig llegir un llibre fins que vaig tindre 18 anys. En la meua infantessa i adolescència només llegia historietes. L\'única raó per la qual em vaig posar a llegir llibres va ser per que vaig començar a eixir amb xiques a les quals no els interessaven els hómens que no tingueren cultura literària. Per a poder eixir amb elles, em vaig vore obligat a llegir. Mai no vaig llegir per plaer. Després vaig haver de seguir llegint per una mera raó pràctica, per a poder escriure els meus acudits, o per a poder mantindre una conversa i no quedar com un ximple.
-En la meua carrera hi ha dues constants respecte a les dones: sempre són maques i sempre són superiors als homes. Si elles manaren, el món seria un lloc millor, ja que no són tan bel·ligerants, són més amables, belles, llestes...En els meus films les mostre en la forma que m\'agrada veure-les, igual que faig amb Manhattan.
Sobre l\'actuació
-Jo no sent la necessitat alguna d\'intervenir com actor en les meues pel·lícules. De fet, preferiria no estar en tantes d\'elles. Però, quan crides a estrelles com Dustin Hoffman, tenen l\'agenda dels pròxims 11 anys ocupadíssima.
-Seria un error contractar-me com actor.
-Segurament els actors que em doblen milloren la meua interpretació i això fa que els meus films tinguen més èxit a França o a Espanya que als Estats Units.
Sobre les seues manies
-La meua única superstició coneguda és cada matí tallar el plàtan del meu esmorzar en 7 trossos. Un dia els vaig tallar així i des de llavors no m\'ha passat gens dolent.
Sobre Sant Sebastià-2004
-La gent d\'Espanya sempre ha donat suport les meues pel·lícules i és per a mi un gran honor assistir al Festival de Sant Sebastià.
Pabloco Sánchez ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Racisme contra els valencianoparlants','L\'edició de dilluns del www.diariparlem.com
i la de dimecres del
Levante-emv ens regalaven una trista notícia que, al segon rotatiu,
prenia
aquest titular: \"Bienestar Social anula una adopción porque el matrimonio
sólo habla bien valenciano\". Imaginem-nos que el titular del diari fos
aquest: \"Benestar Social anul.la una adopció perquè el matrimoni és de
raça
negra\" i que, en llegir la notícia, ens assabentàssem que \"la
resolució no
va tindre en compte els informes psicològics i socials que consideraven apta
la parella\". Si hem de qualificar amb un nom l\'actitud que es desprén del
segon titular, supose que vosté, lector, farà servir, com jo, el terme
\"racisme\" i que s\'indignarà pel fet que encara continuen ocorrent
aquestes
coses en un país que gosa anomenar-se democràtic.
Ara passem al primer titular i a les observacions de l\'informe -traducció
literal de les frases de l\'edició del Levante-, referides als pares que
tenen: \"dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s\'expressen
en valencià\" i això fa que \"compten amb pocs recursos personals per
assimilar continguts\". M\'Imagine que vosté, com jo, és un dels milers de
valencians que s\'expressa normalment en valencià: Sap que tenim problemes en
la comprensió verbal pel fet de parlar la llengua pròpia i històrica dels
valencians i que això fa que comptem amb pocs recusrsos personals per a
assimilar continguts? És a dir que nosaltres som inferiors mentalment als
que s\'expressen normalment en castellà pel simple fet de parlar valencià i,
per tant, cap persona que \"s\'expresse normalment en valencià\" no pot
tindre
el dret d\'adoptar un/a xiquet/a.
Tornem de nou al segon titular, comparem-lo amb el primer i preguntem-nos
si la causa del refús de l\'adopció en tots dos casos no obeeix a una
discriminació ideològica cap a un grup de persones que comparteixen un tret
comú distintiu -raça, ètnia, llengua, etc-, el qual és considerat
despectivament per alguns individus que pensen que formen part d\'un suposat
grup superior. Potser vosté no compartisca l\'anàlisi feta, potser. Al meu
parer, però, l\'actitud d\'una funcionària que va denegar l\'adopció d\'un
xiquet a una parella només per \"expressar-se normalment en valencià\"
és,
simplement, racisme i està insultant als huit i ecaig milions de
valencianoparlants que utilitzem normalment la llengua valencianocatalana.
El cas encara és més greu pel fet que aquesta funcionària treballa dins el
govern valencià, ja que recordem que el punt tercer de l\'article seté de
l\'Estatut d\'Autonomia del País Valencià garanteix que \"ningú no podrà
ser
discriminat per raó de la seua llengua\" i que des del govern valencià
\"hom
atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià\"
segons consta al punt quart del mateix articlé seté.
Davant d\'un cas tan escandalós i denigrant envers el poble valencià com
aquest, l\'única eixida digna que té el govern valencià i, en particular, el
conseller de Benestar Social és aplicar a l\'esmentada funcionària així com a
totes les persones que han avalat aquesta discriminació infundada i impròpia
d\'un govern europeu, la sanció máxima prevista per la llei per tal que
servisca d\'exemple. A més, cal que els responsables del govern valencià es
disculpen públicament davant tots/es aquells/es valencians/es que, una altra
vegada, hem sigut insultats i menyspreats per \"expressar-nos públicament
en
valencià\".
Jaume Flor. Lector de català a la universitat Paris IV-La Sorbonne.
','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: JULI ESTEVE, PERIODISTA I PROMOTOR D\'INFO TV','Juli Esteve, periodista valencià, ha treballat en diferents mitjans audiovisuals (Canal 9 iTv3). Ara és un dels promotors d\'InfoTV, un nou canal d\'àmbit nacional valencià i en valencià, \"que preténser alhora un referent quant a la informació, el debat, l\'opinió i la produccióaudiovisual\"
-Si podem fer servir la quantitat de preguntes que ens han arribat a la nostra redacció com un indicador més de l’expectació que el projecte d’InfoTV ha despertat en alguns sectors de la societat valenciana, sense dubte ens adonem de que existeix una gran demanda. No obstant preferim que sigues tu qui ens digues, per què ens cal als valencians InfoTV.
InfoTV és una aposta per la normalitat, que és just el que no tenim en el panorama audiovisual valencià. La pluralitat és la raonable en la premsa escrita; és millorable en la ràdio; i és pràcticament inexistent en la televisió. Aixòno és gens normal. Nosaltres, el que volem és que, si hi ha una notícia, hi haja un informatiu que la conte; si hi ha una qüestió polèmica, qui hi hajaun programa de debat on es puga tractar; si hi ha persones o fets dels quals toque riure’s, ho puguem fer en un programa d’humor; si tenim personatges que destaquen perquè escriuen, actuen, canten, fan música, investiguen,dissenyen... que hi haja un magasín on se’ls puga vore... Sembla senzill, lògici normal, veritat? Doncs que algú m’explique perquè no hi ha res de tot això en la televisió que podem vore. Per això fa falta InfoTV, per recuperar la normalitat, la dignitat i els drets dels ciutadans. I des del punt de vista professional, per poder treballar dignament.
-Una televisió tan atractiva, formadora i intel·ligent com la que ens vols vendre és compatible amb un producte de masses? Dit d’altra manera es pot fer bona tele per a molts o serà un producte per a èlits?
Tot és relatiu. Quan parlem de “masses”, a quanta gent ens referim? Nosaltres competirem per tindre audiència, naturalment, però no volem tota l’audiènciai molt menys a qualsevol preu. Tots els càlculs econòmics que hem fet estan basats en una xifra ben prudent de share: el 4 per cent, unes 80.000 persones.Potser en tindrem més, però serà perquè recuperarem espectadors que ara handesertat de la televisió impossible de vore que ens ofereixen. I perquè unapart de l’audiència avorrida de programes sense interés se’n vinga amb nosaltres. Dit d’una altra manera, no ens interessa el públic que veu Tómbola,sinó el que no el veu, que és moltíssim més, vint voltes més exactament.Però això no vol dir tampoc que farem un producte elitista. Es tracta d’apel·lara la neurona, una miqueta encara que siga, i no insultar o fer-li la cara rojade vergonya a ningú que s’assente al sofà per vore la tele. Es pot aconseguir eixe equilibri.
-Sobreel que trobarem a InfoTV ens hem pogut fer una certa idea mitjançant les notes de premsa i presentacions publiques del projecte però, que és allò que no trobarem a esta televisió i que per sort i per desgracia tenim a la televisió pública valenciana?
Estem en un món molt competitiu i no convé donar pistes a les altres cadenes. Però podem avançar que no farem programes anomenats del cor, ni farem desfilar davant les càmeres freakis de cap classe, ni sentirem una sola versió de la realitat plural del nostre país, ni transmetrem partits del València, el Llevant o el Vila-real, per raons econòmiques òbvies i perquè ja hi ha altres cadenes que ho fan. I sobretot, no projectarem cap als valencians cap dels models socials antics i obsolets a què ens tenen acostumats. El nostre projecte és profundament modernitzador. Intentarem ser innovadors en formats i en continguts i mirarem de donar alguna sorpresa a l’audiència.
-Molts lectors s’han interessat per saber si esta nova televisió arribarà a la seua comarca i quan ho farà. Així doncs, quan i quants podrem veure esta nova televisió a les nostres pantalles? Arribaran les emissions a Internet?
Volem arribar, d’entrada i des del primer dia, a totes les comarques valencianoparlants i també, probablement, al Baix Segura. Això, en una primera fase. Després anirem més enllà. A més, en alguns casos, potser a la Plana, el Baix Maestrat, la Safor, la Marina i potser també al Baix Segura funcionaran des del primer moment desconnexions servides per delegacions d’InfoTV o per empreses associades a la nostra cadena. Sí, tenim la intenció de fer servir Internet i també el satèl·lit per difondre el nostre senyal.
-InfoTV s’ajustarà des dels seus inicis a la legalitat. Com de fácil o difícil ho té este projecte per ajustar-se a les lleis vigents? Fins a quin punt potsuposar la política un entrebanc?
La llei de lleis, la Constitució, reconeix en l’article 20 el dret a informar. Iaixò és el que nosaltres volem fer. Més legalitat, impossible. Cert és quela televisió és un sector poc regulat, amb moltes llacunes legals, peròabunden les sentències que han fet primar aquell dret a informar i a estarinformat per damunt d’una decisió administrativa de tancar una emissora perquèera al·legal. Tot i així, nosaltres aspirem a tindre totes les benediccionslegals. Serem una televisió autonòmica, però com que en la pràcticafuncionarem com una xarxa de televisions locals, demanarem a la Generalitat queens concedesca llicències de televisió digital local quan s’òbriga elconcurs. Tenim dret i podem ser un dels pocs projectes, per no dir l’únic,que es presente amb capital valencià i per una programació cent per cent envalencià. No haurien de deixar-nos fora del pastís que, imagine, intentaranrepartir-se els grans grups de comunicació estatals. De tota manera, això deles llicències és un món en extinció. D’ací a ben poc, la pantalla de latelevisió oferirà Internet i la pantalla de l’ordinador, televisió a travésd’Internet. ¿De què valdrà aleshores tindre llicència si ordinador itelevisor serà tot el mateix i qualsevol podrà, via Internet, fer programes iemetre’ls?
-Enqualsevol cas pareix que l’obstacle més gran és l’econòmic i no amagaremque hem trobat alguns dubtes en este sentit, per exemple, en alguns lectors quees lamenten de no poder participar amb les seues aportacions per existir unaquantitat mínima lluny de les seues possibilitats. Altres ens han escritinteressant-se per saber qui estava realment darrere d’açò, argumentant queés impossible que un projecte empresarial d’estes característiques es pugadur a terme sense “patrons encoberts”. En altres paraules, i de manera molt clara, Juli, qui paga tot açò?
Anema pams. El mínim de 1.000 euros que hem fixat té un sentit clar i és el de noregalar res. Volem que la gent se senta propietària de la televisió que volemfer, perquè de fet ho serà. I que eixe gest supose un mínim esforç econòmic,perquè això accentua més encara la vinculació. Ja sabem que molta gentvoldria entrar-hi i no hi arribarà, però no podem fer una societat amb 50.000socis. Us imagineu la tasca de trobar-los? I la burocràcia que generarien? Iles dimensions del local on faríem l’assemblea? Hauríem d’anar a Mestalla!I això és inviable per moltes raons. També les econòmiques. D’altra banda,sempre podran juntar-se dos o tres amics o germans per comprar un paquetd’accions entre ells. Això no podem prohibir-ho perquè tampoc no sabemd’on venen els diners que un d’ells diposita al banc.
Quèqui hi ha darrere? Tots i ningú. D’entrada, nosaltres, un grup de sispersones implicades directament i algunes més en un segon cercle que decidíremtirar avant un projecte necessari des dels punts de vista personal,professional, cívic, social... I la prova que no hi ha cap mà negra amagada ésque hem posar el compte corrent a disposició de tots aquells que vulguenposar-hi diners. La televisió serà de qui més diners pose. Més transparència,impossible. Ara bé, el que volem, el que busquem és que hi haja en la juntad’accionistes la mateixa pluralitat que volem per al producte que farem, queserà plural o no serà comercial ni ens interessarà com a professionals. Peraixò intentarem que hi haja equilibris ideològics, territorials i econòmics,que amb l’accionista simpatitzant del Bloc o del PSPV, hi haja també eld’EU, ERPV, UV i el PP. Que hi haja l’empresari mitjà o gran i també elmenut; qui posa 300.000 euros i qui en posa 3.000. Que estiguen representats laMarina, el Maestrat, Alcoi, el Baix Segura, València i Castelló.
Idedicat a tots aquells que s’entesten a dir que darrere de tot açò hi ha elPSPV, diré que, en efecte, encerten: hem parlat amb ells. Però també ho hemfet (i per tant també estan darrere) amb Camps i González Pons; amb GlòriaMarcos i Joan Ribó; amb Enric Morera, Hèctor Villalba, Agustí Cerdà i EliseuCliment; amb els empresaris, amb Recuenco, amb Mauri, amb Brusca, amb Sifre; ambels editors; amb els acadèmics de la Llengua i amb els membres del Consell deCultura; amb les Universitats d’ací, d’allà i de més cap allà... Ambtots.
-Ibé, com va el procés d’ampliació de capital? Com hemd’interpretar que s’haja allargat el termini d’este procés econòmic? Éstemps encara d’aportacions econòmiques?
S’had’interpretar bé. Ja sabíem que el 31 de juliol no hi hauria diners ni percomençar i ja teníem previst des del començament habilitar eixa prórrogafins el 31 d’octubre. I estem molt satisfets de com ha anat tot. Lesaportacions dels petits inversors no han cessat. Cada dia hi ha gent que va albanc i diposita els seus 1.000, 2.000, 3.000 o 6.000 euros per al projecte. Sonunes aportacions insuficients, però molt importants, perquè necessitem que unade les potes del projecte siga la formada per eixos classe de socis. Ara bé, elprojecte s’ha de finançar sobretot amb aportacions més grans i això tambéva bé. Hem tancat acords o estem a punt de fer-ho amb moltes empreses, entitatsi institucions que s’han compromés a participar-hi aportant quantitats moltsuperiors. I entre ells cal destacar alguns ajuntaments i alguna universitat.Però si mirem el calendari i comprovem que tenim més contactes, entrevistes ipresentacions públiques dels que hem fet fins ara, ens convencem més encaraque reunirem el capital necessari.
JuliEsteve no és l’únic professional embarcat en esta aventura empresarial peròpoc sabem sobre els altres companys de viatge. Quin paper tindràs en estatelevisió? Hi ha, o hi haurà, méscares conegudes darrere o davant d’InfoTV?
No,no sé encara quin paper tindré en esta empresa, perquè, entre altres raons,no depén només de mi. L’empresa serà dels accionistes, que nomenaran unconsell d’administració i consellers delegats, gerents, presidents, directorsgenerals... Dels administradors de l’empresa dependrà la contractació depersonal. Lògicament, a mi, que n’he sigut un dels impulsors, m’agradariaparticipar laboralment d’este projecte. Pel que fa a la resta dels socis, vospuc parlar d’Evarist Caselles, un empresari de produccions culturals; deFrederic Ibáñez, un periodista ben format i ben experimentat... i té unaparticipació simbòlica el catedràtic d’Economia Aurelio Martínez, sobretotper amistat i perquè des del començament li vam demanar ajuda tècnica perbastir el projecte.
Abanda, ja se’ns han incorporat com a inversors empreses molt conegudes com ArròsDacsa, Bromera Edicions, la discoteca Gran Caimán, la immobiliària Luz Bulevarde l’empresari Vicente Lluch... i gent ben coneguda com Joan Romero, RamonLapiedra, Antoni Ferrando, Ezequiel Castellano i molta gent més que, en algunscasos, ens ha demanat quedar-se en l’anonimat per ara. Però d’ací al 31d’octubre ben segur estic que hauran donat suport a este projecte una bona nòminad’empreses, professionals, ajuntaments, entitats i particulars valencians.
-Julino és ni de lluny nou en la televisió. No només ha estat corresponsal de TV3a València els darrers anys, anteriorment va estar un dels màxims responsablesdels informatius de Canal 9 durant el govern de Joan Lerma. Es va sentir enalgun moment com a comissari polític socialista? Qui donava les ordres si esque hi havia d’això?
Lesúniques consignes que vaig rebre al llarg dels sis anys i mig que vaigtreballar com a coordinador d’informatius de Canal 9 va ser perquè tractàremamb moderació la informació política. Ni vam ser agressius amb el govern niamb l’oposició. Totes les notícies es donaven, i mira que n’hi havia deperjudicials per al govern socialista en aquella època! Però convide a visitarels arxius de Canal 9 i comprovar que sovint obrien els informatius. I mai,absolutament mai, hi hagué un sol vídeo manat a fer per perjudicar a consciènciael PP i els seus interessos electorals. Érem gent decent. I almenys jo continuesent-ho. A pesar del linxament en plaça pública que el PP va fer de nosaltresen aquella època, quan ens acusaven de ser uns comissaris polítics del PSOE iels constava de manera fefaent que no era així de cap de les maneres. “Peròla política és així”, em van arribar a reconéixer un dia. Com acuriositat, puc dir que amb Ximo Puig, que en teoria era el meu interlocutor aPresidència de la Generaliltat, vaig parlar en tots aquells anys deu o dotzevoltes, sobretot per saber les dates en què el president Lerma faria algunviatge i poder preparar amb temps el desplaçament. Una volta només em vademanar que férem un reportatge sobre l’educació permanent d’adults per alprograma Dossiers. No es pogué fer, perquè n’hi havia d’altres mésinteressants. Amb eixa llibertat treballàven. Tot un luxe.
-Nopodem deixar d’interessar-nos pel teu treball anterior. Concretament a TV3 oncontaves principalment als catalans tot allò que passava en esta València, país,com acostumes dir tu. Tot i que lapregunta és molt injusta per l’excés que suposa la necessària generalització,quina visió creus que tenen a Catalunya d’esta realitat i amb quins obstacles t’has trobat per transformar-la... si és que has hagut de fer-ho.
Jo crec que en una empresa seriosa com és TV3, pots contar tot el que vulgues si ho fas d’una manera també seriosa i professional. Nosaltres és això el que hem intentat fer els últims nou anys. I també hem treballat amb una llibertat absoluta. Tot això ens ha permés traslladar als catalans una versió del quepassava ací prou ajustada a la realitat. Potser hem contribuït a trencar alguntòpic, potser hem fet molt més valencianisme que catalanisme, cosa lògica,d’altra banda; potser hem trencat amb aquell tòpic que deia que nomésapareixíem als informatius de fora si hi havia un succés, perquè d’això apenes n’hem fet. I, en canvi, hem exportat a Catalunya des de la delegació lariquesa de la cultura que es fa ací, els problemes socials i, una cosa de la qual n’estic especialment satisfet, les particularitats de l’era Zaplana, interessantíssima des de qualsevol punt de vista. I un parell de lligues del València i una UEFA, a més dels ascensos del Vila-real i del Llevant, els èxits d’El Osito i la mítica partida en què el Genovés guanyà l’últim campionat. Però és cert que, en general, a Catalunya tenen una visió distorsionada del que passa ací. Potser ara una mica menys.
-No cal dir-ho, que InfoTV és un projecte televisiu que emetrà en valencià. Si unprojecte televisiu al nostre país ja és una gran aventura imaginem que fer-hoen valencià, dissortadament, no deixa d’afegir una càrrega pesada. Jam’entens... D’altra banda a la presentació d’InfoTV al Mercat deColom del cap-i-casal, es va deixar vore la presidenta de l’AVL i al Consellerde Cultura, un fet impensable fa uns anys i amb un govern del mateix color polític.Li han fet algun comentari interessant ,més enllà dels lògics formalismes, que reflexe el seu interès real pel projecte?
Insistimmolt en la mateixa cosa: InfoTV serà plural o no serà. Ja sabem com funcionala televisió de partit i no ens interessa de cap de les maneres. Ensinteressava per això i molt que el conseller González Pons i la presidentaAscensió Figueres, almenys ells dos, vingueren a l’acte. Primer, perquèreflecteix la pluralitat que busquem. I segon, perquè ens permet, a l’hora depredicar sobre el projecte per tot arreu, guanyar credibilitat. Pel bé de lanostra iniciativa, volem que el món del PP s’integre en el capital social,que participe en els nostres programes i, naturalment, que hi col·labore econòmicamentamb subvencions, patrocinis i publicitat institucional, la mateixa que aqualsevol altre mitjà o més encara, pel fet d’emetre en valencià. Fins ara,totes, absolutament totes les converses que hem tingut amb la Generalitat sobre el projecte han acabat amb la promesa solemne d’ells que ens ajudaran tot el que puguen. I en això confiem.
-Al remat, podem concloure que InfoTV serà allò que Canal 9 hauria de ser i no és? És RTVV insalvable?
Canal9 és el que és i ja no en vull parlar. N’hem parlat massa ja. N’estem cansats del que fan i de queixar-nos. Mirem avant, aprofitem el forat de mercatque ens han deixat i fem una nova televisió per atendre tots aquells que se senten foragitats. N’hi ha un camp suficient per treballar. Insalvable? No,crec que no. Però costarà molt endreçar aquell arbre tort.
(Tardor-2004) ','','2005-12-25 03:06:48',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: AMPARO BOU, PRESIDENTA DE LA UNIÓ DE PERIODISTES VALENCIANS','
Amparo Bou té 33 anys i va nàixer a València. Va estudiar Ciències de la Informació, secció Periodisme, en el Ceu San Pablo de València. Treballa des de fa 8 anys en la Cadena Ser, i des de fa 3 és l’editora i presentadora dels informatius de la vesprada. Abans de entrar en la Ser, havia passat per altres mitjans com ara Onda Cero o Europa Press. Va ser escollida presidenta de la Unió de Periodistes Valencians (UPV) en novembre de 2003, el mandat és per quatre anys, encara que ja estava en l’anterior executiva 1999-2003 com a vocal. Des d\'eixe càrrec, i amb l’ajuda de l’executiva que formen 13 persones, intenta complir i fer complir els estatuts de la Unió, a saber, la defensa dels interessos dels periodistes valencians en l’àmbit professional, i la defensa general de la llibertat d’expressió que és un dret de tots els ciutadans. La Unió de Periodistes té ara mateix al voltant de 500 socis.
L\'ENTREVISTA
.-.
\"...de moment la diversitat de mitjans està garantida.\"
.-.
-Què et va impulsar a pertànyer a la junta directiva de la Unió de Periodistes Valencians? Vas integrar-t\'hi en 1999. En tots estos anys, com valores la tasca realitzada per l\'associació?
En realitat he de dir que no va ser per iniciativa meua. En l’executiva de la Unió sempre s’intenta comptar amb persones que representen tots els àmbits del periodisme, i quan va plantejar-se la renovació, varen pensar en mi en nom de la ràdio privada. Vaig dir que sí a la proposta de ser vocal, per tal de col·laborar en la mesura de les meues possibilitats en la millora de la nostra professió, i també va passar una cosa pareguda a l’hora de ser nomenada presidenta.
Pense que en estos anys, la Unió de Periodistes Valencians ha aconseguit consolidar-se, créixer de formar constant, i superar anys de conflictes i divisions, que només entorpien la lluita a favor dels nostres interessos professionals i la promoció de la llibertat d’expressió. És clar que queda molt a fer.
-Com són les relacions entre la Unió de Periodistes i la Generalitat? En algun lloc he llegit que en l\'última edició dels premis \"llibertat d\'expressió\" que lliureu anualment, no va aparèixer cap representant del Govern valencià. Si és cert, donaren alguna explicació?
Les relacions entre la Generalitat i la Unió de Periodistes Valencians són cordials, encara que distants, com correspon a una entitat com la presidisc, que ha de mantindre’s a una prudent distància del poder polític, perquè la naturalesa de la nostra professió ens aboca a relacionar-nos molt a sovint amb els polítics, i a voltes els interessos de polítics i periodistes s’enfronten. En la Unió som molt gelosos de la nostra independència, i per aixó mantenim la distància per poder opinar lliurement de les coses que ens afecten, per aixó som conscients que a voltes som una organització incòmoda per als polítics. La Unió de Periodistes Valencians i la Generalitat han col.laborat en diversos projectes, i continuen fent-ho, encara que cadascú des de la seua possició.
És cert que en l’últim lliurament dels nostres premis no va vindre cap representant de la Generalitat, encara que estaven convidats, però l’explicació dels motius ja correspon a qui va prendre eixa decisió.
-Explica\'ns una miqueta quina és la tasca que realitza la Unió de Periodistes Valencians. Quin percentatge de periodistes valencians estan associats?
La Unió de Periodistes Valencians és l’associació professional majoritària en la Comunitat Valenciana, no sabria dir quin percentatge de companys està afiliat, perquè no hi ha un registre de tots el periodistes que treballen ací, però sí puc dir que som quasi 500 en la Unió, la qual cosa ens convertix en la tercera associació professional de periodístes dins de la Federació Espanyola d’Associacions de Premsa (FAPE), i en la més representativa amb gran diferència en l\'àmbit valencià. La nostra tasca és ajudar als periodistes valencians en qualsevol aspecte de la seua tasca professional, tant en problemes laborals amb les empreses, com a conflictes en matèria de llibertat d’expressió, a més de promoure la nostra formació contínua i activitats de tot tipus relatives amb la nostra professió.
A més, tenint en compte que el nostre treball té un ressò en la societat, la Unió de Periodistes Valencians té entre els seus obtectius vetlar per la llibertat d’expressió en general, no només quan parlem de periodistes, sinó de qualsevol ciutadà que té el mateix dret que els que vivim d‘exercir eixa llibertat tots els dies professionalment.
-A quins problemes principals s\'enfronten els periodistes valencians?
Els problemes del periodistes valencians són de dos tipus. Un, com qualsevol altre treballador, el periodista té dificultats per tindre un contracte decent i un sou acceptable. En els últims anys, a més, hi ha un preocupant augment d’empreses i organismes públics que obliguen els periodistes a donar-se d’alta com a autònoms per estalviar-se diners, i la precarietat laboral és molt important, a més d’un constant abús del sistema de les práctiques, en el qual s’utilitza els estudiants-becaris com a mà d’obra barata i inclús gratuïta. Estes dificultats laborals poden a més fer més important l’altre tipus de problema dels periodistes, que té a vore amb la naturalesa de la nostra professió, i són les pressions que ens cauen de tot arreu, no solament polítiques, i que fan difícil a voltes fer el treball respectant els principis d’honestedat obligatoris en aquesta professió. Un periodista en situació laboral precària té menys possibilitats de fer valdre la seua independència, i justament eixa pèrdua, eixa dependència del periodista, és el que a voltes interessa a les empreses.
-Hi ha problemes específics que pateixen els periodistes valencians?
Pense que els periodistes valencians patim més o menys els mateixos problemes que els nostres companys en la resta de l’Estat.
-Quin és l\'estat de la llibertat d\'expressió al País Valencià respecte a la resta de l\'Estat i de la Unió Europea?
Si et referixes als ciutadans en general, crec que la llibertat d’expressió està plenament garantida, per als valencians, els espanyols i els europeus, sobre tot si ens comparem amb molts altres països, ja siguen desenvolupats (Estats Units n’és un exemple) o no desenvolupats. Respecte als mitjans de comunicació, en general també està garantida la llibertat d’expressió, encara que tenim casos en què hem de lluitar per fer valdre la llei i el dret fonamental, inclús judicialment. Afortunadament, la justícia normalment posa les coses on toquen, per respectar la llibertat d’expressió dels periodistes quan es tracta de personatges i casos públics. També hi ha a voltes abusos per part dels periodistes, que a voltes no sabem frenar-nos en la ratlla que separa la llibertat d’expressió amb la vulneració d’altres drets fonamentals. Eixa ratlla és difícil de precisar.
-Creu que la premsa valenciana és suficientment plural? A mi em preocupa la concentració de mitjans en mans dos o tres empreses, que en el fons venen a dir el mateix en els temes fonamentals. Açò no afecta també a la llibertat d\'expressió? Vosté què en pensa de tot plegat? La Unió de Periodistes Valencians actua d\'alguna manera en contra del monopoli en els mitjans de comunicació?
La concentració dels mitjans de comunicació es desenvolupa en paral·lel amb altres concentracions empresarials mundials en tots els àmbits, és una característica de l’època que ens toca viure, no cal oblidar que els mitjans són en definitiva empreses que entre els seus objectius tenen el de guanyar diners, i això és legítim. Com totes les concentracions empresarials, les dels mitjans de comunicació poden provocar una pèrdua de llibertat de l’usuari per a triar, en este cas quin mitjà vol llegir-escoltar, veure, i també reduir la capacitat d’exercir la llibertat d’expressió. Pense que de moment la diversitat de mitjans està garantida, però cal estar alerta per si en el futur es posa en risc eixa diversitat, i la Unió de Periodistes Valencians per suposat estarà a l’aguait per si arriba un punt en què es pose en perill la llibertat d’expressió, però pense que de moment no ha arribat encara, i falta molt.
-Com es contempla el fenomen dels mitjans de comunicació digitals (molts d\'ells coordinats per persones que no són periodistes), des de la Unió de periodistes? Segons el teu punt de vista, què poden aportar eixos nous mitjans de comunicació?
Tant en mitjans digitals com en la resta, ens preocupa l’intrusisme que fa que persones alienes per complet al periodisme es facen passar per periodistes, perquè això a voltes ens perjudica en la visió que la societat té de nosaltres. Un intrusisme que en breu podrem reduir quan s’aprove l’Estatut Professional del Periodista, que establirà clarament qui està qualificat i autoritzat per exercir com a tal.
Els mitjans de comunicació digitals poden aportar una nova visió de la realitat, que pot ser interessant, però això no deu d’arraconar als mitjans \"de tota la vida\", que són els que donen la panoràmica total sobre l’actualitat. Són mitjans complementaris.
.-.
\"...el reflex de la Comunitat Valenciana en els mitjans de comunicació de Madrid és solament el reflex de la nostra realitat com a poble.\"
.-.
-Fa poc en aquest diari digital entrevistàrem M. Josep Picó, directora de la revista NAT i guanyadora d\'un premi estatal a la millor periodista mediambiental de l\'any. Tu, a banda d\'editar un dels informatius principals de Ràdio València, representes tots els periodistes valencians en la UPV. Les dues sou dones i molt joves. Sou una excepció a la regla? Les coses estan canviat, al menys en el vostre àmbit laboral i al País Valencià?
És una evidència que en el sector periodístic ara mateix hi ha més dones que homes, recorde que quan jo estudiava érem al voltant de 40 xiques en classe per 10 xics, aproximadament, també en la empresa on jo treballe som més dones que homes. Pense que és un reflex de la incorporació de la dona al món laboral, que es porta amb molta normalitat en el sector periodístic, i en principi és positiva pel que fa a la integració de les dones, sempre que es tinga en compte un aspecte negatiu, i és que molt poques de les dones periodistes arriben a llocs de responsabilitat, que encara estan majoritàriament ocupats per homes, com passa en molts altres sectors. És la nostra assignatura pendent, perquè en esta professió és especialment complicat a més fer compatible el treball amb la família, perquè els horaris són imprevisibles, i moltes dones prefereixen encara estancar-se en el treball per tal de tindre més temps per a la família, sobre tot si tenen fills.
-Quina opinió li mereix que, en general, \"els grans comunicadors de la ràdio espanyola\" barregen opinió i informació? Per què creu que esta circumstància només es dóna a la ràdio?
Qualsevol periodista està legitimat per a emetre la seua opinió respecte de qualsevol tema, sempre que deixe ben clar quan està donant informació \"a seques\" i quan està donant la seua opinió. Este fenòmen es dóna en tots els mitjans de comunicació, no solament en la ràdio (per exemple els gestos del presentador d’un informatiu televisiu poden significar ja una opinió), el que passa és que el directe i la improvisació que caracteritzen la ràdio poden fer més difícil la separació del que és informació i opinió. Els diaris també poden barrejar informació i opinió, però normalment els \"grans comunicadors\" del diaris no escriuen notícies del dia a dia, directament fan columnes d’opinió, per tant tenen menys oportunitat de \"barrejar\".
-Com a periodista no sents enveja dels teus companys catalans, madrilenys i bascos, fins i tot gallecs, que saben que allò que conten té una repercussió informativa en tot l\'Estat i, moltes voltes, més enllà?
No sent enveja, però m’agradaria que els valencians isquérem en els informatius estatals més voltes, i no solament quan tenim successos, que és l\'habitual. Però pense que eixa realitat és un reflex del nostre (escàs) pes en el conjunt de l’estat, un pes polític que no es correspon amb la nostra importància econòmica. Per això potser caldria una reflexió sobre el nostre paper com a valencians; el reflex de la Comunitat Valenciana en els mitjans de comunicació de Madrid és solament el reflex de la nostra realitat com a poble.
-Jo he viscut a Barcelona durant uns anys i allà els informatius locals de Ràdio Barcelona (Cadena Ser) informen sobre Barcelona, Catalunya, Espanya i el món. Per què Ràdio València no fa el mateix?
Igual que Ràdio Barcelona, Ràdio València té una programació que es fa des de la Cadena Ser, la mateixa per tot Espanya, amb les notícies d’Espanya i el món, i el normal és que la programació local de Ràdio València es reserve per als assumptes que ens són més propers, per completar la informació nacional i internacional que ja es dóna en cadena.
-Per què la Ser usa tant poquet el valencià?
Com en quasi tots els mitjans de comunicació valencians, és cert que la llengua majoritària en Râdio València és el castellà, però també cal afegir que es fan moltes entrevistes, debats i programes en valencià, i que sempre s’utilitza la nostra llengua quan l’entrevistat s’expressa en ella.
-Què penses dels informatius de Canal 9? I una curiositat: Lluís Motes pertany a la Unió de Periodistes Valencians?
La Unió de Periodistes Valencians ha denunciat molt a sovint les pràctiques de manipulació i desinformació que són molt habituals en Canal 9. Cal afegir que és un mal que afecta lamentablement prácticament tots els mitjans públics, peró la ingerència dels poders públics en la línia informativa de Canal 9 ha arribat a extrems que en altres casos no es donen.
Respecte a Lluís Motes, lamente no poder contestar, la pertinença a associacions com la Unió de Periodistes Valencians és un aspecte de la vida privada de les persones que cal respectar al cent per cent; és una pregunta que només pot contestar el propi Lluís Motes.
-Quina notícia de l\'àmbit de la Comunitat Valenciana t\'agradaria contar?
M’agradaria contar que els valencians hem acabat de barallar-nos per qüestions secundàries que ens impedeixen avançar en el que és realment important.
-Per acabar, vols afegir alguna cosa més?
No res, quedar a la disposició del diari Parlem i dels seus lectors.
Octubre-2.005 ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTALLA (L\'Alcoià)','
Al castell s\'han trobat restes del Neolític, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l\'anomenaren Castra Alta “fortalesa alta” i dels àrabs. El primer castell, d\'origen musulmà, estava inclòs en la taifa d\'Almizra, en zona de conquesta aragonesa. Jaume I va obtenir la cessió d\'aquesta plaça, que era en poder de Ximén Pérez d\'Arenós -gendre d\' Abú Zaid , antic governador almohade de València-, a canvi de les de Xest i Vilamarxant i a causa de la seua importància estratègica fou poblat des de l\'inici amb cristians; en 1311 el rei conqueridor va atorgar el permís de fer mercat els dissabtes, la qual tradició encara es conserva; en 1336, Pere IV , l\'afegeix a la Corona; en 1362 hom crea la baronia de Castalla i se l\'atorga a Raimon de Vilanova i Lladró , dels Maça de Lizama ; per transaccions familiars acabà pertanyent al marquesat de Dos Aigües fins el 1889 en què se l\'atorga el títol de ciutat; en la guerra de Successió fou fidel al borbó el qual, en agraïment, li va concedir una sèrie de privilegis reials i el títol de “ Muy Noble Fiel y Leal ”; durant la guerra del francés fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la imperícia del general Josep O\'Donell -germà del regent Enrique O\'Donell - provocà la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet ; la seua conseqüència fou la presa de Castalla pels francesos en el més de juliol del 1.812; en la segona batalla, que tingué lloc el 13 d\'abril del 1813, la victòria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francesc Xavier Elio , i marcà el principi de la retirada francesa de terres valencianes.
El gentilici segons Sanchis Guarner ( Els pobles valencians parlen els uns dels altres ) és castallut i segons la plana web municipal castellut. Les eleccions de 2003 donaren la victòria al PP amb 9 regidors, 2 obtingué AIDC i 1 cadascú el BLOC i el PSPV. El cens de 2003 enregistrà 8.193 habitants.
Com a la resta de la Foia i de la comarca hi ha una economia pròspera consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcció, el moble, l\'hostaleria, el tèxtil i, sobre tot, la fabricació de joguines. Quant a l\'agricultura, gran part del terme està dedicat al secà, ametla, olivera i vinya.
Compta Castalla amb un terme de 113,7 km 2 que s\'estén per les serres de l\'Arguenya (1.228 m), de Castalla (1.175 m) i del Maigmó (1.296 m) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l\'Avaiol.
El poble conserva el traçat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles XVII, XVIII i XIX. Els monuments més rellevants són:
- Església de l\'Assumpció. Bastida en 1572, en estil gòtic català.
- Ajuntament. Segle XVII. Renaixentista.
- Convent dels Franciscans. De 1810. Neoclàssic. El claustre fou derruït rere la desamortització de Mendizábal
- Castell. Aixecat en època califal (s XI) ha sofert diverses transformacions, la darrera l\'afegiment d\'una murada en 1579. Malgrat el seu estat de ruïna encara conserva un imponent aspecte de fortalesa inexpugnable.
- Ermita de la Sang. Segle XIII. Gòtic de Reconquesta. Al llarg de temps se l\'han afegit nous elements.
- Ermita de sant Pasqual.
- D\'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradició que es va allotjar Jaume I
- Museu del Fester.
D\'entre les moltes festes que s\'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.
Quant a la gastronomia direm que Castalla és el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, però també cal parar esment en la borreta de bacallà, l\'arròs amb conill, el putxero de fassedures o l\'arròs de la muntanya, adobats tots ells amb l\'oli que s\'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producció local.
Acabarem aquest passeig per Castalla homenatjant un dels seus fills més coneguts, l\'escriptor Enric Valor i Vives , una de les més insignes figures de les lletres catalanes del segle passat, que va néixer el 22 d\'agost de 1911 i va deixar-nos el 13 de gener de 2000, després de llegar-nos obres com L\'ambició d\'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), La idea de l\'emigrant (1982), Temps de batuda (1982), Enllà de l\'horitzó (1991) o Rondalles valencianes , recull de rondalles d\'arreu del País; però en ser important la seua obra narrativa és en la gramatical on trobem joies com Millorem el llenguatge (1971, 1979), Temes de correcció lingüística (1983, 1989), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973 i, en versió catalana, 1977, 1979, revisada el 1984) i, la més coneguda: La flexió verbal (1983, 1984, 1985 i 1986)
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Castalla
Castillos y fortalezas de la CV
Castillos Net
Costa Blanca
Diputació d\'Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELL DE CABRES (Baix Maestrat)','
Vol la llegenda que el nom de Castell de Cabres provinga d\'una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell amb moltes cabres i nugant una teia a cada una de les banyes de les cabres aconseguint d\'aqueixa manera intimidar l\'enemic que es pensà que el castell estava ple de gom a gom i aixecà el setge. En època musulmana es trobava en el districte de Morella; fou conquistada en 1195 per Alfons II , qui la cedí al bisbat de Tortosa, en 1237 foren fundats al seu terme els llocs de Mola Escaboça i Vilanova, que aviat romangueren despoblats, en 1238 passa a formar part del domini del monestir de Benifassà; fou poblada, el 6 de gener de 1239, per Balasc d\'Alagó ; en 1423, a conseqüència de la guerra de Catalunya, restà despoblat.
La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres, que tan sols té 18 habitants (cens de 2003), són els únics pobles de la Tinença que mantenen municipi propi. L\'únic regidor i, per tant, alcalde pertany al PSPV. El gentilici és castellencs.
L\'economia castellenca és agrícola (secà), ramadera (porc, be i cabra) i apícola. Fins el 1957 s\'explotaren mines de carbó, que es distribuïa pels pobles de la zona, a la masia de Godes i al mas del riu.
El poble es troba situat a 1.134 m. d\'altitud i té un terme de 30,8 km 2 . Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el riu Escalona, el camí de sant Cristòfol, les antigues mines, la font del Raix i els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de magnífiques panoràmiques.
Del seu patrimoni:
- Església de sant Llorenç. Del 1769, compta amb algunes pintures interessants però el seu estat de conservació és penós i necessita urgent intervenció.
- Ermita de sant Cristòfol.. Interessant exemplar d\'ermita de Reconquesta, reconstruida en 1565, de què queden alguns elements interessants com ara l\'arc romànic de 1400, però que es troba en un estat de conservació lamentable.
- Castell. Senzill castell roquer pràcticament desaparegut.
- Dues fonts amb arcada romànica.
La gastronomia es basa en els productes de la seua ramaderia: embotits, carns fregides o en adob, formatges de cabra i ovella, collà i pastissets.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Asiduos.com
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de laCV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat
Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELL DE GUADALEST, El (La Marina Baixa)','
Conegut rònegament com El Castell. Fundat en època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de reguiu que desenvolupà l\'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume II el dona a Bernat de Sarrià en la família del qual roman fins a 1335, perìode en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la Corona i des d\'aquesta a l\'infant Pere d\'Aragó, primer duc de Gandia; a la mort de l\'últim duc de Gandia recau en els Cardona; en 1543 Carles I, crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dóna a Sanxo de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins 1609 en què, a ran de l\'expulsió promulgada per Felip II, foren despoblats; en 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruÏren el castell; en 1699 a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assolen la condició d\'alcaides perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marqués d\'Ariza; en 1708, durant la guerra de Successió el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; en 1971 s\'acava de construir l\'embassament; en 1974 el poble és declarat conjunt històric-artístic.
A hores d\'ara (2004) la batlia i la totalitat del govern municipal correspon al PP, que compta amb els 5 regidors de l\'ajuntament. El cens de 2003 dóna la xifra de 194 habitants.
L\'encant del poble i la proximitat nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s\'hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d\'artesania com ara els brodats i les randes.
El municipi, amb un terme de 16,1 km 2 , se situa en la vall del mateix nom,a 595 m d\'altitud, i està voltat per les serres de l\'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m), el Morro Blau (1124 m) i el Morro Blanc (1084 m); el riu El Castell de Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen en un embassament proper a la vila.
La vila es construí al redòs del castell de Sant Josep, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i ta nt l\'un com l\'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, per una part , als terratrèmols del 1644 i el 1748, i per l\'altra a la voladura de la fortificació durant la guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s\'accedix per una porta feta sobre la roca i en ella trobem:
- Castell de l\'Alcazaiba, o de sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l\'Edat Mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 acabaren amb ell. Actualment es conserven algunes torres.
- Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s\'arriba a ell a través d\'un túnel obert en la roca.
- Casa Orduña. Casa nobiliaria de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.
- Església de Ntra. Sra. de l\'Assumpció. Edificada entre 1740 i 1753 per José Sierra en estil barroc sobre el solar d\'un temple de Reconquesta del XIII. La guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, en 1962, a la seua remodelació. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la.
- Presó. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani es conserven les masmorres.
- Torre-Penyal d\'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s\'ha convertit en una de les estampes del poble.
- Ermita Sant Joaquim i Santa Anna de Gines
Hem comentat la proliferació de museus de curiositats dels quals donem tot seguit relació :
- Museu del Betlem i Casetes de Nines.
- Museu d\'Instruments de tortura.
- Museu de microminiatures
- Museu Etnològic de Guadalest. Edifici del segle XVIII.
- Museu microgegant.
El arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l\' olleta de blat, l\' olleta y les pilotes de dacsa son exemples de la variada cuina local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Cederaitana
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
El portal de Guadalest
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Informe sobre el topònim El Castell de Guadales
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELL DE VILLAMALEFA (L\'Alt Millars) - CASTILLO DE VILLAMALEFA(El Alto Mijares)','
Les primeres notícies que tenim són d\'època àrab quan el governador almohade de València, Zayd , senyor del lloc, convertit al cristianisme féu concessió del terme i del castell primerament (1236) al bisbe de Sogorb i després (1247) al de Tarragona, el qual donà carta pobla en 1242 a cristians aragonesos per què fundessen una nova població que denominaren Vilafermosa. Va formar part de la baronia d\'Arenós; altres senyors que es coneixen són: el duc de Gandia, la Corona i l\'infant Jaume d\'Aragó a qui Joan II va desposseir del senyoriu a favor del seu fill Alfons . Fou testimoni actiu en les guerres carlines.
El topònim oficial és Castillo de Villamalefa ; la parla, castellana; el batle, a l\'igual que els altre 4 regidors, del PP (eleccions de 2003); el gentilici, castilleros i el nombre d\'habitants (cens de 2003), 105 que viuen disseminats en els següents nuclis de població: Benachera, Castillo de Villamalefa, Cedraman, El Colladillo), La Granella, Mas-Quemado, Masia de Adelantado, Masia de la Loma, Masia de Montolio, Masia de Negre, Masia de Roque Chiva, Masia de Royo, Masia del Pozo i Masia del Prado .
L\'economia es basa absolutament en l\'agricultura de secà.
El terme –38,2 km 2 – és molt muntanyós i compta amb diferents paratges dignes es d\'esment com ara l\'aldea de Cedraman , el riu Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas , de la Tosca , d\'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador .
Del seu patrimoni:
- El castell. D\'època àrab. El general Espartero va ordenar la seua demolició i avui resta pràcticament desaparegut.
- Palau del Rei Zayd
- Església de sant Pere. Amb interessant campanar barroc.
- Ermita del sant Crist del Calvari.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Valencians.com
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Sobre Villena, l\'Alt Vinalopó i els villenencs','Amb aquest títol vull parafrasejar l\'article Sobre Alcoi, l\'Alcoià i els alcoians, una excel·lent reflexió de Josep R. Nebot, publicat al núm. 13 de Barcella, sobre la minsa voluntat política i social de fer comarca. Nebot explica que, «per a molts alcoians i alcoianes, no hi ha cap, de comarca, ni falta que en fa», i acaba dient que «no es tracta de recuperar, sinó més aviat de construir» perquè «o construim la comarca que volem i necessitem, o ja vindran ells -els de sempre- i ens imposaran una altra».
Mentre Alcoi ens segueix ignorant a la resta de pobles de l\'Alcoià, un altre cas ben diferent és el de Villena i la seua batalla per annexionar -de facto- tots els pobles que pot a l\'Alt Vinalopó. Ja té pràcticament guanyada la voluntat de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra i Beneixama, pobles de l\'Alcoià que no tenen més remei que rendir-se a Villena perquè Alcoi no sap ni que existeixen. La lluita de l\'Alt Vinalopó per annexionar-se també Banyeres compta amb la inestimable ajuda de ràdio Villena, la qual repeteix, des de fa més de vint-i-cinc anys, que els pobles d\'aquesta banda de la Mariola els pertanyen administrativament.
Però aquesta situació no tindria res de cridaner si no portara aparellada una paradoxa. I és que, la majoria d\'aquests veïns villenencs que «tant ens volen», perden tota l\'estima per les nostres persones quan passem a temes de llengua o d\'identitat col·lectiva. En una ciutat solidària com Villena que té grup propi d\'Amnistia Internacional o que fa tots els anys campanyes pels drets del poble sahrauí, sorprén que hi haja villenencs que no volen ni sentir parlar dels drets lingüístics de les persones que viuen al seu costat.
El cas històric de Villena és prou curiós per la gran quantitat de vegades que ha canviat d\'ubicació administrativa. En 1822, l\'Administració borbònica decideix dividir l\'antic Regne de València en quatre províncies -Alacant, Castelló de la Plana, València i Xàtiva- i afegir la comarca murciana de Villena a la d\'Alacant. És aleshores quan els habitants de Villena passen a ser, legalment, valencians. El 1833, l\'Administració dels Borbons decideix eliminar la província de Xàtiva i que Villena es reintegre a Múrcia. Però la cosa no acaba ací, al remat, els polítics jacobins decideixen que el Marquesat de Villena s\'unisca de nou a la província d\'Alacant en 1836 i els villenencs tornen a ser valencians.
Aquest trasbals a través de la història pot ser motiu d\'un conflicte d\'identitat per als villenencs. Recorde que molts dels meus companys de l\'institut de Villena, afirmaven que mai s\'havien sentit ni valencians ni castellans.
És lícit que Villena vulga augmentar el recompte d\'habitants que demanden els seus serveis per a pressionar l\'Administració amb l\'argument que, com que té més població que atendre, necessita més infrastructures i recursos. Elda, per tenir més població, li resta a Villena alguns serveis i es pot entendre que els villenencs utilitzen totes les armes al seu abast.
Malgrat els seus motius, no es pot voler el benefici comercial alhora que se li nega al client una cosa tan bàsica com utilitzar el seu nom propi. Perquè és quasi imposible que algú que anota el teu nom a un comerç, un restaurant o una empresa de Villena, respecte que pots tenir un nom valencià. Fins el nom del Col·lectiu Serrella ens va estar traduït a «Colectivo Serrella» en una gestió administrativa. També l\'Ajuntament de Villena es va negar a escriure «Banyeres» en valencià en la placa del carrer que va inaugurar. Espere que els alumnes -exempts de l\'assignatura de valencià- de l\'institut de Villena ja no diguen, com ens deien als banyerencs d\'aquella època, «háblame en cristiano».
La qüestió és que, si els villenencs són valencians per voluntat pròpia, no s\'enten la beligerància que demostren envers la llengua identitària dels valencians. Una altra cosa és que no vulguen pertànyer al País Valencià. Si és aquest el cas, estic segur que ningú vol retenir ningú contra la seua voluntat. Si la llengua pròpia de Villena és el castellà, com la pròpia de Banyeres és el valencià, ¿perquè un ciutadà de Villena ens pot parlar a nosaltres en la seua llengua (oficial) però nosaltres no podem parlar-los a ells en la nostra llengua (oficial)? Si es fa la prova d\'adreçar-se a alguna empresa o servei de Villena en valencià, és habitual veure males cares per haver tingut «l\'atreviment» d\'emprar una llengua que -solen dir- no entenen.
Costa d\'assumir que molts villenencs estudien l\'anglés o el francés a les escoles alhora que no volen sentir parlar el valencià als seus veïns que es relacionen amb ells tots els dies. I si molts villenencs no volen escoltar-ho, no cal dir el que pensen de parlar-ho.
Si es fa una negació reiterada a la identitat d\'altres cultures és perquè els prejudicis pesen massa. Tant de bo amb l\'educació de les noves generacions es puga desactivar aquesta situació viciada per a que el saber comunicar-se amb més llengües siga un valor i no un desmèrit.
Villena estira per un costat i Alcoi afluixa per l\'altre mentre Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres de Mariola esperen que algú els done l\'oportunitat d\'expressar la seua opinió. Perquè, alguna cosa tindran a dir aquests ciutadans en el futur que volen per als seus pobles...
Josep Miquel Martínez
Banyeres de Mariola (l\'Alcoià)
(2-9-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Democràcia dels morts?','No deixa de ser curiosa la forma d’entendre la democràcia que tenen alguns polítics. Estem pensant en els alcaldes de la Valldigna i l’empresa, que ells semblen representar, Iberdrola. Segons ells, la democràcia consisteix en dipositar el teu vot a l’urna una volta cada quatre anys i la resta del temps romandre mut com un mort. Perquè si no és així, d’immediat t’acusaran d’intolerant, terrorista i (ai, que graciós!) antidemocràtic.
Ells creuen que el fet d’haver guanyat unes eleccions els dóna carta blanca per a fer totes les malifetes que els seus interessos econòmics els vulguen dictar.
Doncs no, Srs. Polítics (i companyia), la democràcia no és només això. Recorrerem, però, al diccionari i així refrescarem la memòria. Democràcia, que ve del grec demokratia, autoritat del poble, és un sistema polític basat en el reconeixement del principi que tota autoritat emana del poble i que, per tant, pot participar en l’administració de l’Estat. Hom garanteix, doncs, les llibertats bàsiques dels individus (expressió, reunió, associació).
Així doncs, Srs polítics de la Valldigna (i companyia), vostés no tenen dret a actuar com han fet fins ara amb el traçat que la companyia Iberdrola ens vol imposar. Saben massa bé que la immensa majoria del poble n’és en contra.
Considerem aquest traçat, a part de perjudicial per a la salut pública i els nostres interessos econòmics, susceptible de ser modificat. Així, no veiem cap motiu que justifique el seu suport incondicional a Iberdrola (cap motiu raonable, volem dir) i vostés haurien, tal i com van fer des de bon principi, fer tots els possibles per evitar la construcció d’aquesta línia d’alta tensió o, simplement, presentar la dimissió. Que és el que solen fer els polítics amb una mica de dignitat i que veuen el seu ofici com una tasca al servei del poble que representen.
Nosaltres, per la nostra part, seguirem lluitant, perquè pretenem que açò siga una societat democràtica de persones VIVES amb criteri propi. No a la línia d’alta tensió!
Habitant de la Valldigna
(2-9-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELLFABIB (El Racó d\'Ademús) - CASTIELFABIB (El Rincón de Ademuz)','
Hi ha troballes iberes en la necròpoli de la Nava i el jaciment de la Vila Vella. El seu origen es troba en el Castellum Flavii , d\'origen romà, que fou ampliat i reedificat pels àrabs ( Castil-al-Habib “castell de l\'amic”).En 1179 és afegit a València pel tractat de Cazola; el 1210, Pere II el conquesta; torna a mans musulmanes fins que Jaume I el reconquesta i cedeix els delmes a l\'orde del Temple; en 1273 el tractat d\'Almizra confirma la pertinença al regne de València; al segle XIII tenia vot a les Corts Valencianes. El 1304 el rei Jaume II va posar-lo, juntament amb Ademús, com a garantia del préstec que va rebre de Gil Ruiz de Lihori ; el 1319 l\'orde del Temple desaparegué i els delmes passaren a la de Montesa, la qual hi constituí la baronia de Castielfabib formada pel territori del Racó; durant el segle XIV els castellans intentaren en diverses ocasions conquistar-lo però fracassaren; quan l\'ocupació francesa va servir de presó i comandància; a les primeries del XIX se li segregaren Torre Alta i Torre Baixa en les guerres carlines fou hospital de sang en la segona i fortificada pels carlins en la tercera; els efectes de la guerra de 1936-1939 van ser forts a Castellfabib per trobar-se en zona republicana i ser zona fronterissa.
Com a la resta del Racó s\'hi parla castellà. El gentilici és castieleros. En 2003 s\'hi empadronaren 294 persones. Els nuclis de població són: Castellfabib, Arroyo Cerezo, Mas de Jacinto, Cuesta del Rato, Mas de los Mudos, Los Santos –aldea que té més habitants que el poble. La batlia la detenta des de les eleccions de 2003 el PP que obtingué 4 regidors, 2 en té el PSPV i 1, IMC.
A partir del 1900, com la resta del Racó, va entrar en un procés d\'immigració que l\'ha dut a perdre més del 85% dels seus habitants. L\'economia se sustenta en l\'agricultura: ametla, cereals, vinya i, sobre tot, la poma esperiega ; la ramaderia està representada per uns 7000 caps de bestiar llanar. Hi ha una incipient indústria hostalera basada en l\'explotació dels recursos paissatgístics pel turisme rural.
És el poble més septentrional del Racó, s\'asenta sobre la vessant del mont Fabio , en la marge dreta de l\'Ebrón (afluent del Túria). Al seu terme, de 108, 3 km 2 , hi ha la Cruz de los Tres Reinos (1.555 m), on convergeixen els antics regnes de València, Castella i Aragó; el Cabezo (1.446 m) i els paratges de l\'Hontanar i Val del Agua .
Els seus monuments més destacats són:
- La fortalesa, la història de la qual és la del poble.
- Església de la Verge dels Àngels, bastida sobre antigues dependències de la fortalesa en el segle XIII, és, possiblement la més antiga església del País.
- Ambdues edificacions es troben en la quarta planta del que fóra la fortalesa original, --per sota d\'elles hi ha vivendes- i formen un conjunt arquitectònic que necessita ràpida intervenció restauradora ja que el seu estat de conservació és lamentable.
- Trossos de l\'antiga muralla, que formen part d\'edificacions més modernes. I tres torres de vigilància.
- Ruïnes del convent agustinià de sant Guillem del segle XIV.
- Ermita Verge de Gràcia.
- Sant Joaquim i santa Anna d\' Arroyo Cerezo . Segle XVIII.
- Sant Sebastià del Mas de Jacinto .
Cal remarcar, com a detall etnològic, que en algunes festivitats importants es manté el costum medieval de giravoltar la campana \"Guillermina\" --així anomenada en honor de sant Guillem, patró de la localitat-- amb algú jove del poble abraçat de peus i mans a ella.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Arroyo Cerezo
Campana Guillermina
Castielfabib. Tu portal
Castielfabib web
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Mas de Jacinto
Noticias del Rincón.com
Plana personal de Jorge Sales
Plana personal de Paco González
Rincón de Ademuz.com
Ruralturia ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: MONÒLEGS: El període postvacances','
El període postvacances
2-9-2004
Ja s\'han acabat les vacances, tothom tracta de tornar a la normalitat, és el moment de pensar com desfer-se d\'aqueixos quilets de més que hem agafat i de deixar-nos sorprendre pels nous col·leccionables de la temporada. De moment el que més m\'ha impactat ha sigut \"Mi querido taller mecánico\", per a l\'any que ve crec que patentaré \"Mi querido colegio de monjas\". Com gaudiria jo fent pagar a aquelles monges tot el que em van fer passar, però això promet contar-ho en altre monòleg, hui no toca, que tornar a la feina ja és prou dur com per a damunt recordar tot allò.
Bé, s\'han acabat les vacances i ho reconec NO he llegit \"El código da Vinci\". Què passa? Enguany la pregunta no era... què, on has estat de vacances?, no, enguany la pregunta era... eh tia, t\'has llegit “El código”? Quin enfit també amb el maleït llibre. Així clar, m\'he passat tot l\'estiu sense poder mantenir una conversa amb ningú. Les úniques que tenien unes conversacions desviades totalment d\'aquest tema eren les meues amigues, però clar elles també se centren únicament en el \"Maravilloso mundo de la maternidad\" i com que tampoc tinc molt a opinar... I si no, agafa\'t a ma mare que encara està pegant voltes a la mort de Carmina Ordóñez. Era arribar a casa i ja estava ella -nena, tu què creus, com haurà sigut la cosa?, veges si el que diuen ara!- i així un dia i altre i altre, i encara donant gràcies que això de la Jurado no ha passat d\'una operació, de nou hores però operació, perquè si li haguera passat alguna cosa a la pobra dona, no vull ni pensar-ho! Ambdues notícies han ocupat més temps als espais de la tele que l\'atemptat de les torres bessones. Fins i tot els informatius s\'han fet ressò d\'aquestes qüestions, així que, clar com li faig veure a ma mare que no perda el temps en ximpleries d\'aqueixes i veja coses més serioses. És trist però ja no tinc cap credibilitat! Ni tan sols per a ma mare! Ara que jo estic segura que tot això de la Jurado ha sigut un tracte amb la Casa Reial per desviar l\'atenció i deixar que la Letizia poguera passar uns dies tranquil·lament sense haver de suportar tots aquells periodistes preguntant a tota hora si està ja embarassada.
- A veure, jo sé que pensar en l’Elena com a successora si el Príncep no deixa descendència no tranquil·litza molt, però no patiu tant que tot arribarà. No l’estresseu, no siga pitjor el remei que la malaltia-.
Aquests periodistes també..., i si no els hòmens dels temps, per què s\'encaboten tots els anys a dir que \"es el verano más caluroso de los últimos 30 años\"? Tots els anys igual, tots els anys igual. Mentida! Jo tinc el millor mètode per saber si un estiu és calorós o no i puc assegurar que l\'estiu passat va ser molt més calorós que aquest. Viure en un àtic sense aire condicionat té els seues avantatges, aquestes coses les puc certificar personalment, així que per més que insistisquen els del temps, aquest no ha sigut l\'estiu més calorós dels últims 30 anys.
I dit això, com a primer monòleg de la temporada ja va bé la cosa, això sí, per acabar llançaré un prec als de l\'Ajuntament perquè canvien la data en què em fan arribar el rebut de la contribució a casa. Home, no hi ha dret que cada any quan torne de vacances em trobe la mateixa \"sorpresa\" a la bústia. No és per res, però això contribueix a incrementar el meu estat de mala llet. Sort que almenys no he de passar també per \"la vuelta al cole\" que aqueixa és altra. Encara no sé com s\'ho fa la meua germana cada any amb cinc \"vueltas al cole\" que preparar. Però mira, per més que li dic que això si no eres de l\'Opus no es pot portar, ella com si res, que s\'ho troba fet això de parir.
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: ANÀLISI POSTVACACIONAL','Després de passar la tempesta de globus-sonda que solen ser els estius, començant el nou curs polític iniciat hui, 1 de setembre, el panorama polític
des qui es declaren valencianista -o \"valencianiste\"- que se\'ns presenta (més o menys) és el següent:
ERPV - EsqVal - EV-IPV - BNV - ONV - UV - CV
a \"grosso modo\": sempre ens quedarà algun partit de l\'estil d\'ENV o similars (sense ànim d\'ofendre) que actualment romanen a una segona línia de l\'arena política diària.
Començarem per ERPV: què dir d\'ERPV, la veritat és que han estat prou mesurats en les seues eixides a la \"palestra\", podríem dir que han estat entre l\'absentisme actiu, fent actuacions poc sonades i el passotisme, provocat per una possible decissió dels de dalt (tan jeràrquicament com geogràficament parlant).
D\'EsqVal, el poc que es pot dir és, més del mateix; titubejos, ara parle amb tu, ara m\'arrepentisc d\'haver parlat amb l\'altre... segueixen sense ser una opció seriosa, donat el seu missatge tan poc diferenciat d\'ERPV i no tindre massa dinamisme.
EV-IPV, han estat mantenint diverses converses amb tota l\'esquerra valenciana, el seu futur amb les coalicions és tot un misteri, la notícia, considerada per alguns un globus-sonda de l\'estiu, fou la creació d\'un macro-partit ecologista junt amb Els Verds; per tant és molt poc probable que arriben al 2007 sols. Totalment inviable per a ells.
El BLOC, ha estat de vacances este estiu, tal volta merescudes, després de la moció de confiança de Morera. Tornen a la càrrega amb el \"press\" que estan fent per l\'estatut. Pareix ser que, després del seu Congrés al 2005, buscaran una plataforma valencianista per tal d\'assolir representació parlamentària.
ONV, és dels partits de nova incorporació, el que menys s\'ha mogut, almenys en l\'aspecte publicitari. Es diu que la majoria dels ENV han anat a engrossar les seues files. Pareix ser que continuen amb el debat intern lingüístic, AVL sí, AVL no. No són massa bons companys de viatge, encara molt inestables.
UV, segueix baixant i baixant, pareix ser que no tocarà fons fins que no desaparega; en molts aspectes ja no té sentit la seua presència a l\'arena política, o abandona el seu anticatalanisme i es converteix en un partit de centre liberal netament valencianista (sense cap anti-) o el seu futur està molt negre.
CV, Coalició Valenciana, és, amb diferència, i amb relació \"qualitat-preu\" el partit, que millor maquinària publicitària ha tingut; ha aparegut a tota la premsa valenciana durant tot l\'estiu. S\'ha endut els sectors ultra-dretans i anti-catalanistes d\'UV, i hi ha moltes espectatives de que es convertisca definitivament (si no ho és ja) en el partit hegemònic anti-catalanista. Als únics que pot fer mal políticament parlant són a UV majoritàriament, i al PP en menor mesura.
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELLFORT (Els Ports)','
Malgrat que el seu origen és un fort romà van ser els àrabs els que la fortificaren i l\'anomenaren Galintort ; fou l\'últim baluard dels moros en el Maestrat; fins l\'1 d\'agost de 1237 no va ser conquistada per Balasc d\'Alagó , el qual donà carta pobla aqueix mateix any a Ferrer Segarra ; en 1361 Pere II de València i IV d\'Aragó va ordenar l\'emmurallament i fortificació del castell; durant l\'edat mitjana pertangué al terme general de Morella la qual cosa va propiciar molts conflictes entre ambdues poblacions; en 1406, a la mort de Martí l\'Humà , es va desencadenar una guerra civil al Maestrat en què Castellfort, a l\'estar molt fortificada, va sofrir greus enfrontaments; el 9 de febrer 1691 Carles II li concedeix autonomia municipal; també en 1708 en el marc de la guerra de Successió hi hagué una important batalla.
En l\'any 2003 s\'hi empadronaren 220 castellfortins que estan governats pel PP que, també en 2003, obtingué 4 regidors per tan sols 1 el PSPV.
L\'economia castellfortina es basa en la ramaderia (vacuna, ovina, porquina i cunícula), l\'agricultura de secà, la confecció de gèneres de punt i, tímidament, el turisme rural.
El terme abasta 66,5 km 2 de complicada orografia farcida de bells paratges com ara la font d\'en Serra i la font de sant Roc. La major altura és el Tossal de Folch (1301 m);
Situat a 1.181 m d\'altitud el poble mostra impressionants panoràmiques sobre el Maestrat. El seu patrimoni ens ofereix:
- Ermita de la Mare de Déu de la Font. Construïda en 1476 i situada en un bonic paratge natural ha sofert però diverses transformacions. En 1979 va ser declarada Monument Històric Artístic.
- Ermita de sant Pere. Edificada en el s XIII. En els s XVI i XVII se l\'afegiren l\'hostaleria i la casa de l\'ermità.
- Ermita de santa Llúcia. Segle XV.
- Església de la Mare de Déu de l\'Assumpció. Construïda entre1725-1734, té una interessant façana i campanar barroc.
- Casa Consistorial i Porxos
- Casa del marqués de Castellfort.
- Finestra del Mirador.
- Masies, peirons, i creus de terme de notable interés.
El primer cap de setmana de maig se celebra la romeria coneguda com El Catinencs. Romers de Catí pugen fins a l\'ermita de sant Pere on comparteixen amb la resta d\'assistents els ‘\'fesols i arròs de catinencs\'\', fan nit i tornen al dia següent pel mateix camí.
Entre els castellfortins il·lustres hi ha Francisca Guarch Folch (1885-1903) que lluità i fou condecorada com voluntària en la partida del Pretendent en la tercera guerra carlina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELLNOU DE SOGORB (L\'Alt Palància) - CASTELLNOVO (El Alto Palancia)','
En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament datats en l\'eneolític; al mateix lloc hi ha un poblat ibèric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedeficaren al fundar la població i el donaren el nom de Castellnovo; en 1228 Jaume I conquesta, a l\'hora que Sogorb, el lloc i el dóna en senyoriu a Bernat d\'Entença ; a finals del segle XIII fou alienada la vila a Guillem d\'Esplugues ; Roderic i Beatriu Llançol de Romaní , de la família Borja, crearen la baronia sobre aquest lloc poblat per cristians i moriscs; el 1610, rere l\'expulsió morisca fou donat a repoblar a Beatriu de Borja que ho va fer amb cristians vinguts d\'Aragó, Navarra i Catalunya; en el segle XVII per extinció de via dinàstica passa, transformat en marquesat, a Alfons Folch de Cardona qui va rebre, en 1634, el títol de primer marqués de Castellnovo ; en 1786 pertanyia al duc de Montellano ; l\'historiador Mundina assenyala que en 1836 "hubo en esta población una batalla muy sangrienta entre liberales y carlistas" .
La denominació oficial és Castellnovo i la parla castellana. En 2003 hi havia 1027 habitants governat pel PSPV que en les eleccions d\'aqueix any tragué 5 regidors per 4 del PP.
L\'economia del municipi està basada en l\'agricultura, taronja, caqui, nyespra, cirera, olivera, ametler i garrofera i l\'elaboració i venda menudista de productes tradicionals, sobre tot l\'espart.
Menys en les riberes del Palància els 19,84 km 2 del terme, inclòs en el parc natural de la Serra Espadà, són muntanyosos on les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu Pequeño o Aurín , els barrancs de Arguillo, Valdeavellanos i Almunia i la rambla d\'Almedíxer aporten les aigües junt a les fonts d\' Huérpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar . Com a paratges pintorescs citarem el Pozo de los Gitanos , brollador on acudeix a prendre el bany el jovent del lloc; el Calvari i la font de la Mina.
És Castellnou un poble que encara conserva, tant en la seua fesomia com en la seua onomàstica, la flaire àrab. Passejant podrem trobar restes de la murada en alguns trams fins i tot emmerlatada i també l\'om bicentenari, plantat en 1812 en commemoració de la Constitució de Cadis. També hi trobarem:
- El castell de Beatriu de Borja, o de Castellnou. Aixecat pels romans, restaurat pels àrabs i tornat a restaurar en el segle XV. Actualment es troba en ruïnes i s\'estudien intervencions per salvar-lo. Declarat BIC.
- La torre del Mal Paso . També BIC. És una torre guaita que donava servei al castell. S\'han trobat deixalles de totes les cultures que han trepitjat el poble. Es troba en ruïnes.
- Cisterna àrab. Es conserva en estat original i prou bé.
- Església dels sants Reis. Construïda entre 1622-1730.
- Ermites de sant Antoni de Pàdua, de sant Antoni abat i de sant Cristòfol.
L\'alimentació es basa en els productes de la terra, embotits, olla de col, olla de penca, coca de ceba, coca de tomaca, bona rebosteria i l\'excel·lent oli d\'oliva de la serra Espadá.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Artesanos Alto Palancia
Ayuntamiento de Castellnovo
Castellnovo
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Valencians.com ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: C ASTELLÓ DE LA PLANA (La Plana Alta)','
Podem suposar que en època romana ja existeix poblament dispers per La Plana, en forma de l\'explotació agrària que en llatí s\'anomenà villa i en àrab amb la paraula que originà "alqueria". Nogensmenys la ciutat actual no sorgeix fins el 6 de febrer de 1251, divuit anys després de la conquesta cristiana; al voltant de l\'alqueria de Benàrabe, per privilegi reial atorgat a Ximén Pérez d\'Arenós , que s\'hi va traslladar des del castell –“castelló”, en català medieval— situat en el cim de la Magdalena. Abans d\'això, en 1239 Nunyo Sanxo , senyor del Roselló i primer amo feudal de Castelló atorgà carta pobla en l\' alqueria de Benimahomet que no va donar resultat; en 1245 la propietat va passar al monestir de sant Vicent de València i el 1287 aquest, amb totes les seues possessions, al de Poblet; el 9 de maig de 1269 Jaume I va atorgar permís per a la celebració d\'una fira; el 17 de febrer s\'autoritza l\'ampliació del casc urbà mitjançant l\'afegit d\'un raval; el 7 de febrer de 1284 Pere III, el Gran , dóna a Castelló la capacitat d\'autogovernar-se des de les seues pròpies institucions municipals, seguint el model de les de València; en 1297 Jaume II, amb l\'ajuda econòmica dels veïns, recupera la vila per a la Corona ; l\'entrada en el tres-cents va suposar noves alienacions a favor d\'Elionor de Castella i del comte de Trastàmara , però des del 1366 Castelló romangué definitivament en la Corona; l\'expansió iniciada amb la conquesta va continuar durant el segle XIV, de manera que la demografia no va arribar al seu sostre d\'un miler de focs fins el 1350, un nivell que malgrat els daltabaixos catastròfics encara es mantenia als inicis del segle XV; l\'ampliació del regadiu, el repartiment de les aigües entre les viles de La Plana (1346) i el sanejament de les marjals són indicis d\'un creixement que va ampliar l\'espai conreat de les 8.000-9.000 fanecades del 1250 a les 27.000 del 1398; a partir de 1420 s\'hi produeix una forta depressió econòmica que repercuteix en la demografia i que portà, en 1446, a la instauració del sistema insaculatori per a la provisió de càrrecs; a finals d\'aquest segle Castelló va ser emmurallat i fortificat; va participar activament en la guerra de les Germanies; rera la seua derrota a mans del duc de Sogorb , la ciutat va ser saquejada, mentre els líders de la resistència al Maestrat eren empresonats i executats dintre dels seus murs; durant l\'època moderna foral Castelló fou la seu d\'un lloctinent de governador " ultra uxirem "; el 1571, com a conseqüència de les necessitats defensives de la ciutat i del territori de la seua lloctinència de governació, es va aixecar una torre de defensa en la costa; en 1600 s\'adquireix armament per formar una companyia de 200 hòmens que formarien part de la milícia efectiva del Regne de València creada el 1597, la qual participà activament, en 1648, en la campanya contra Catalunya en defensa del regne de València; en la guerra de Successió recolzà la causa de l\'arxiduc raó per la qual la ciutat fou sotmesa a una imposició de gairebé nou mil lliures decretada pel duc de Berwick ; en 1708 el Decret de Nova Planta hi instaura els costums i models castellans i s\'hi designa el primer ajuntament borbònic; en 1709 passa a ser capçalera d\'un co-regiment sota el comandament del coronel Josep Antoni Valdenebro , en el XVII la població es va triplicar la qual cosa va comportar l\'enderrocament de la muralla, en 1796, per donar cabuda als més de 15.000 habitants que hi havia; aleshores l\'agricultura (morera, canya de sucre, fruiters i cànem), la indústria ceràmica i el tèxtil hi eren els principals motors econòmics; dos dies després de la proclamació de Josep I com a rei d\'Espanya es produí una important matança de francesos a Castelló (juny, 1808); el 1811 la ciutat fou presa pel mariscal Suchet ; cap a finals del 1.811, el famós guerriller franciscà, de malnom el Frare, aconseguiria entrar a Castelló; encara que l\'abandonament definitiu de la ciutat per part de les tropes franceses no es va produir fins maig del 1814; en 1837 (guerres carlistes) Ramon Cabrera assetja la ciutat; en 1873, també en el decurs de les “carlistades” es proclamat el cantó de Castalia amb el consegüent setge carlí (1874); durant la segona meitat del XIX la bonança econòmica du la transformació urbanística, apareixen els edificis modernistes, teatres, s\'ampliació el port, arriba el ferrocarril –l\'entranyable Panderola—, dissortadament desaparegut; a començaments del XX la població era ja de 30.000 persones i la ciutat està immersa en els moviments socials que convulsionen la península: vagues entre 1917-1919, dictadura, república, guerra civil s\'hi fan sentir amb la intensitat que correspon a la gran urbs que ja era.
Castelló és el cap de la comarca de La Plana Alta i a hores d\'ara –cens de 2003— té 160.714 habitants, de gentilici castellonencs. El PP, amb els 15 regidors que va obtenir en les votades de 2003, detenta la batlia; el PSPV en té 10, de regidors i el BLOC 2. La denominació oficial manté la bilingüitat: Castelló de La Plana/Castellón de la Plana. Els nuclis de població són: Castelló i Les Columbretes.
Des del final de la contesa de 1936-1939 el creixement ha estat imparable basat sobre tot en l\'exportació de la taronja i la puixant producció ceràmica; també abasten importància el moble i el sector serveis, lligat al turisme. En els anys vuitanta del segle passat s\'hi va crear la Universitat Jaume I que té el seu campus en la carretera que uneix Castelló i Borriol. Al Grau hi ha el Planetari; amb bones instal·lacions per a l\'observació i divulgació de l\'astronomia; és el primer edifici d\'aquest tipus del País Valencià.
El seu terme compta amb 107,5 km 2 . Front a les costes castellonenques, a unes 30 milles, si fa no fa, trobem: L\'Illa Grossa o Columbret Gran, Bergantí o Carallot, Ferrera, Foradada, Senyoreta, Mascarat, Llop, Méndez Núñez, Espinosa, Navarrete i Churruca , totes elles són les illes que composen les Columbretes, parc natural que és una important reserva natural del nostre País. La resta del terme absolutament pla només es veu afectat pels estreps de la serra del Desert de les Palmes.
La ciutat ha crescut, com gairebé totes les grans ciutats, tan desordenadament que hi ha qui l\'ha qualificada com “ciutat pitjor urbanitzada d\'Europa”, malgrat tot compta amb bells llocs com ara la plaça Major, el Parc Ribalta, el més bell jardí romàntic de la ciutat amb interessants construccions i bona mostra botànica; molts edificis modernistes, el Grau, les platges i un important patrimoni que relacionem tot seguit:
- El Fadrí. Símbol de Castelló. Campanar exent de planta octogonal construït entre 1591-1604. Rera llargs plets entre església i ajuntament actualment és propietat municipal.
- Concatedral de Santa Maria. Originària del segle XIII, va sofrir un incendi en el XIX i va haver de ser enderrocada després de la guerra de 1936-1939. Conserva molt poca cosa de la seua fesomia original
- Llotja del Cànem. Primera meitat del XVII.
- Casa dels Miquels. Palau del segle XV.
- El Casino. Monumental edifici modernista construït en 1922.
- Casa Abadia. Edifici del XVI que alberga la biblioteca de la Sociedad Castellonense de Cultura
- Església de sant Miquel. Barroca, del XVIII
- Convent de les Caputxines. Edifici del XVIII, amb pinacoteca de Zurbaran i escultures del segles XVII i XVIII.
- Església del convent de sant Agustí. Façana barroca i pintures de José Vergara i Joaquín Oliat .
- La hembra del mar . Escultura del castellonenc Joan Ripollés . Presideix l\'entrada al Planetari.
- La Farola . De 1929 simbolitza l\'etapa modernista de la ciutat.
- Teatre Principal. Finals del XIX, estil neoclàssic. Focus cultural de la ciutat.
- Correus. De Demetri Ribes i Joaquim Dicenta . Modernista.
-
Ruta de les Ermites:
- Sant Jaume Fadrell. La més antiga (1178) i important.
- Sant Josep. 1685.
- Sant Isidre. 1631.
- Sant Nicolau. 1608-1611.
- Basílica del Lledó. Als afores de la ciutat. El seu origen és una capella del segle XV que ha anat sofrint diverses incorporacions.
- Sant Francesc de la Font. No es coneix la data exacta de construcció. La primera notícia és de 1748, però ja estava aixecada.
- Sant Roc de Canet. Bastida en 1652 sobre una antiga alqueria.
- La Magdalena.
- El Salvador. Coneguda popularment com Les Casotes. Barroca, de 1782.
- Sant Joanet del Riu Sec. De 1914.
- Restes de les muralles construïdes en 1837, que coincidien en gran part amb les medievals, en diversos punts de la ciutat.
- Torre dels Alçaments. Únics vestigis de la muralla medieval, descoberts i restaurats fa poc temps.
- Castell Vell, o de Fadrell. En el puig de la Magdalena. Del segle XI. També se\'l coneix com Castell dels Moros, Castell de la Magdalena i Castell de Cas. En ruïnes.
- Castellet d\'En Nadal.
- La Torreta Alonso. Única torre de defensa que es conserva d\'un grup que hi hagué.
Quant a la museus, Castelló presenta:
- Museu d\'Art Contemporani.
- Museu Etnològic de la Diputació.
- Museu Municipal d\'Etnologia del Fadrell.
- Museu de la concatedral de santa Maria. Amb obres de Joan de Reixach, Nicolau Falcó i Lluís Montoliu entre d\'altres.
- Museu de Belles Arts.
Les principals festes de la ciutat són les festes de la Magdalena que commemoren la seua fundació . Són nou dies de festa que s\'estructuren des del tercer dissabte de Quaresma fins el quart diumenge d\'aquest període. El nucli de la celebració és la Romeria de les Canyes amb la participació de desenes de milers de castellonencs que tots els anys rememoren el fet fundacional tornant al solar dels seus avantpassats, el puig de La Magdalena. Aquest costum va tindre en els seus principis un caràcter penitencial que encara es conserva hui en dia. Juntament amb la Romeria, cal destacar el protagonisme de les Gaiates monuments de llum exclusius de Castelló, les quals desfilen la nit del tercer diumenge de Quaresma i resten en diferents places al llarg de tota la setmana de festes. Per la vigília de la festa recorre els carrers de la ciutat la famosa Cavalcada del Pregó, vertader museu etnològic vivent i dinàmic, en el qual s\'exalten la història i les llegendes, els vestits típics, les danses i els costums d\'aquestes contrades.
Els arrossos en qualsevol varietat, amb verdures o carn o peix o tot plegat; la fideuà; els productes del mar, llobarro, tonyina, aladroc, daurada; les verdures guisades, olleta de la Plana, faves tendres estofades; caragols en salsa, tords fregits amb rovellons són una petita mostra de la varietat gastronòmica, típicament mediterrània de Castelló. I si parlem de dolços esmentarem la coca malfeta o les pilotes de frare.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Benvinguts a les festes de la Magdalena
Castellón. Un paseo virtual
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Ajuntament de Castelló de la Plana
Plana personal de Paco González
Planaweb ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELLÓ DE RUGAT (La Vall d\'Albaida)','
La primera mostra de poblament radica en uns enterraments del Neolític trobats a la Cova de la Penyeta Tarrasó; del Bronze s\'han localitzat quatre assentaments: La Penya Blanca, l\'Algebassó i l\'Alt de Montaner i, especialment, el de la Buitrera; la cultura ibèrica també hi deixà les seues empremtes: L\'Ermita, El Tossal, i La Punta; d\'època romana hi ha troballes al Lauro, Marxillent, poblat de l\'Ermita, Alt de la Perdiu i Xarxet; però fou un castell àrab l\'origen de l\'actual població i El Rafalet, el Lauro, El Vinet, el Tossal, el camí de Llutxent són testimonis del pas dels musulmans per Castelló, fins i tot a la plaça del Palau hi ha restes d\'una de les poques mesquites que romanen al nostre País; Alfons II el Lliberal va donar Castelló el 30 de gener de 1287 a Bernat de Bellvís, no, amb plenitud de drets, ja que la ciutat de Xàtiva també tenia concessions; en la família Bellvís romangué fins finals del segle XIV, quan el lloc ja era conegut com baronia de Castelló, en què Joan Bellvís, que havia reconstruit el castell per concessió de Pere IV redactada el 5 de maig de 1396, morí sense descendència; dels Bellvís passà als Castella, als Romeu i Castelló comença a anomenar-se "de Rugat”; el 25 de juny de 1499, la duquessa vídua Maria Enríquez, com a tutora de Joan de Borja, Duc de Gandia , compra el senyoriu; el 26 de Novembre de 1534 la parròquia de Castelló es desmembra de la de la Pobla i adquireix entitat pròpia; en 1543 mor el duc Joan i el succeeix el seu primogènit Francesc de Borja i Aragó (IV Duc de Gandia) canonitzat pel papa Clement XI el 12 d\'abril de 1671, el qual renuncià a tots el seus béns en benefici del seu fill Carles de Borja ; a finals d\'aqueix segle Castelló passa a ser Castelló del Duc; en 1598 i 1599, dins d\'un cicle de davallada econòmica, Castelló sofreix forts terratrémols; l\'expulsió dels moriscs (1609) agreujà el problema econòmic i demogràfic ja que hi romangueren 30 cases; el segle XVIII tot i començar amb un increment de les càrregues econòmiques sobre els castellonencs imposades pel govern del borbó Felip V , va ser-hi un segle de creixement; el 23 de març de 1748 hi hagué un fort terratrémol que es repetiria amb major intensitat el 2 d\'abril que deixà desperfectes en les cases, l\'església i el palau; en 1916, com a conseqüència de l\'abolició dels senyorius, obté l\'actual denominació: Castelló de Rugat;
Les urnes, en 2003, donaren 7 regidors, i la batlia, al PSPV; el PP obtingué 5. El cens de 2003 dóna la xifra de 2.254 habitants, de gentilici, castellonencs.
Ha segut conegut com Castelló de les Gerres per la fabricació de grans tenalles, que actualment ha esdevingut en la de rajoles. Aquesta indústria i l\'agricultura han estat el motor de l\'economia castellonenca, però actualment és el sector serveis el que la dinamitza juntament amb algunes indústries de transformació i comercialització de fruites i la construcció.
Situat als peus del Tossal de l\'Ermita, Castelló de Rugat té una carena de muntanyes que la separen de la comarca del Comtat, entre les que destaca la serra de Benicadell, el Morquí i les Penyes Altes. L\'ajuntament ha configurat quatre rutes ben diferenciades per donar a conéixer la riquesa paisatgística i la fauna i flora que es podent trobar arreu del terme, de 19 km 2 .
Quant al patrimoni, a banda del Museu Prehistòric, podem contemplar:
- Ermita de sant Antoni. Segle XVII, restaurada en la dècada dels vuitanta del passat segle.
- Església de l\'Assumpció. De 1536.
- Palau Ducal. Segles XIV-XV. Sols es conserva la façana i alguns elements integrats en edificis posteriors.
- Font pública, llavador i bassa de la font. Elements construïts entre els segles XVII i XIX i convertits en lloc d\'esbarjo.
- Forn de la Gerreria. Aquest forn, del XVIII, és el més antic de Castelló i ha estat restaurat en 1988.
- Mesquita musulmana. Actualment de propietat municipal.
- Cisterna medieval.
- Neveres i caves dels segles XVI al XIX arreu del terme. Cal destacar la de Racons o Porrinxons.
Si parlem de menjars haurem d\'esmentar: els arrossos, caldós, al forn, amb fesols i naps; les coques de dacsa, blat picat, putxero, cassoles, guisat de cigrons, suquet de rap, faves sacsades, guisat de conill, coquetes del foradet al mig, pastissets de verdura, embotits.
Si la referència són els dolços, codonyat, arrop i talladetes, la melmelada de tomaca, torrons; quant a la pastisseria destaquem els bunyols de carabassa, les barretes de nous, les fogasses, els mantecats i la coca celestial.
Cal parar esment en els vins (denominació d\'origen Clariano), elaborats amb raïm de la terra, i la mistela. També hi ha bona mel mercés a la gran quantitat d\'herbes aromàtiques que hi ha.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Castelló de Rugat
Caixa Ontinyent
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV .
Castillos.net
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELLÓ DE LA RIBERA (La Ribera Alta)','
El topònim del poble procedeix d\'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. A penes reconquistat per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha segut la de Castelló de Xàtiva; participà activament en la guerra de la Unió contra Pere I de Castella; el 1358 Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d\'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de les 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en què també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d\'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, culminava d\'aquesta manera un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila en tal sentit; el 26 d\'agost de 1591 el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la sèquia d\'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa època ja hi havia vora els mil habitants i l\'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells; durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i donat que Castelló havia abraçat la causa d\'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre les seues autoritats de les de Carcaixent des del 1708 al 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l\'arròs i de la seda, fins deixar-la en 1461 ànimes; el XIX la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominic de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.
El topònim oficial, després de fortes disputes judicials i extrajudicials, és Castelló de la Ribera segons consta en el DOGV 4757, de 20 de maig de 2004. EUPV detenta la batlia mercès als 7 regidors que obtingué en les municipals de 2003; el PP tragué 4 i 2 el PSPV. El gentilici dels seus 7.283 habitants –cens de 2003—és castelloners.
L\'economia castellonera es basa en el conreu de la taronja. La indústria també es fonamenta en la transformació agrícola (fruites, arròs, oli), el moble i les construccions metíliques.
A banda de les escasses ruïnes del castell el patrimoni de Castelló de la Ribera presenta:
- L\'església de l\'Assumpció de nostra Senyora, dels segles XV-XVI.
- Ermita de santa Bàrbara, del XIX.
Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians.
Entre les personalitats més notables de la vila es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal i l\'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Champagne au Mont d\'Or (França)
Castelló de Xàtiva
Castillos Net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Josep Antoni?
Plana personal de Paco González
Plana personal de Vicent Bravo
Signatura topogràfica 2259/2004 ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELLONET DE LA CONQUESTA (La Safor)','
En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d\'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze; en 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borrò, annex de Palma; en 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Miquel de Santafé , per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com Castellonet de Santafé; el següents propietaris serien els Almúnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.
El gentilici dels seus 144 habitants –dades de 2003—és castellonetins. Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors al PP i 1 al PSPV.
És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més petits de La Safor.
Els seus 5,5 km 2 s\'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d\'Ador i compten amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.
El nucli urbà del traçat tradicional conserva l\'arc romà de la porta d\'accés al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alçària que l\'original, a més a més el seu patrimoni presenta:
- Palau dels senyors de Castellonet o dels Almúnia. Edificació del XVIII que conté una lògia renaixentista ara tapiada.
- Església parroquial de Sant Jaume. Neoclàssic, de 1729, restaurat el 1917.
- Almàssera. Habilitada com a restaurant.
- Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en ruïnes.
- Safareig municipal. Segona porta d\'entrada al pobla.
- El castell originari ha desaparegut completament i només es conserva un arc adosat a les vivendes.
Cal esmentar la mel que s\'hi produeix i, entre els plats més populars; gambes amb bleda i pastissets escaldats (antigament la gamba es recollia a les fonts del poble), blat picat, all i pebre, arrossos, carns i, de postres, carabassa, moniato, reganyades d\'ametla o pastissos d\'herbes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Castellonet de la Conquesta
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
La Vall de Vernissa
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CASTELL DE CASTELLS (La Marina Alta)','
Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistòric que parla de l\'antiguitat del lloc; tot i això la població té el seu origen en l\'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com Castells de Serrella; formava part dels dominis d\' Al Azraq fins 1254 en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d\'Aragó; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l\'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells; fou lloc de moriscs, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l\'expulsió, a la qual s\'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l\'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.
En 2003 s\'hi empadronaren 465 persones; el gentilici dels seus habitants és castellans i estan governats per 6 regidors del PP i 1 del PSPV, segons els resultats de les eleccions de 2003.
L\'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d\'interior.
El terme, de 46,4 km 2 , s\'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara La Serrella, la serra d\'Alfaro, la Xortà o el Castellet i gaudeix de força paratges de singular bellesa, l\'Altar Gela t (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos”, les fonts de la Bota, l\'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en són bona mostra.
El poble està envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l\'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.
La resta del seu patrimoni es concreta en:
- Església de santa Anna. Del XVII.
- Restes del Castell de Serrella. De difícil accés, roman abandonat en el cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.
La gastronomia és la típica de la comarca, borreta de melva, minxos, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Argèlia del cous-cous.
S\'hi conserva l\'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de mà .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL VIRUS ELVIS\" de Sergi Escolano','
|
Autor: Sergi Escolano
Editorial: La Busca, Narrativa (2.004). |
SINOPSI
El virus Elvis és un recull de contes d\'humor. S\'hi mostren situacions quotidianes, però alhora absurdes, sempre des d\'un punt de vista irònic amb certa dosi de mala bava. Es desmitifiquen grans icones de la cultura mundial com ara el diable, els homes llop, els déus de l\'Olimp, Humphrey Bogart, Elvis o fins i tot Darth Vader.
COMENTARIS
-És un llibre que va caure a les meves mans per casualitat. El vaig llegir d\'una tirada i m\'ha costat molt trobar-lo a les llibreries per poder-lo regalar a les amistats. Val la pena llegir-lo, no pots parar de riure durant tota la lectura. Una passada.
Lucía Moras
-Tota una troballa. L\'autor aconsegueix crear situacions absurdes a l\'estil dels Monty Python, amb uns diàlegs àgils i molt divertits. M\'ho he passat de conya llegint-lo. Amb humor els problemes es veuen de manera molt diferent. Aquest virus pot ser una bona vacuna.
Longinos Palomo (25-10-05) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CATADAU (La Ribera Alta)','
Tot i que a la cova de l\'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l\'àrab Catadur que significaria “propietat del Daur”; en 1238 Jaume I fa donació de Catadau, Vall d\'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaúbia i així queda reflexat en el Llibre de Repartiment; en 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passa successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai; en 1522 fou saquejat pels agermanats d\'Alzira; en 1609, data de l\'expulsió morisca, comptava amb 130 cases i restà despoblada fins el 1611 en què s\'hi concedeix carta pobla; en 1843 la seua parròquia assoleix independència de la de Llombai
La batlia (2004) correspon al PP que té 6 regidors; el PSPV en té 3, el Bloc 2 i PCD, 1. En el cens de 2003 s\'hi comptabilitzen 2.469 ànimes. El gentilici, segons Sanchis Guarner ( Els pobles valencians parlen els uns dels altres ), és catauïns; altres indiquen catadauïns.
L\'agricultura és el principal fonament de l\'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l\'avicultura.
El terme ocupa 35 km 2 de la Vall dels Alcalans, se situa a l\'oest del Magre; l\'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga
Quant a patrimoni monumental sols cal esmentar l\'església de sant Pere apòstol, edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Academia Study
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Plataforma cívica de Catadau
Ribera Xúquer.com
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"LA CALDERONA ÉS NOSTRA\" de Manel Alonso','
|
|
Autor: Manel Alonso.
Col·lecció La Colla del Brosquil. Brosquil Edicions, València, 2004.
Pàgines: 96.
ISBN: 84-96154-79-3.
Preu: 7,84€.
|
SINOPSI
De la mà de Joan Claramunt ens assabentarem de com va nàixer i qui són els components de la colla del Brosquil, de la qual ell forma part, però també ens narrarà una interesant aventura de la colla per la serra Calderona, tot seguint el sender GR10, que travessa tota la península ibèrica, així com la pista que diverses contalles li donen del tresor ocult d’uns roders. Tot plegat, una excusa per a fer un recorregut pel paisatge de la serra Calderona, considerada per molts el pulmó de l’àrea metropolitana de Vàlencia, així com una escola de muntanyisme.
COMENTARI
Amb La Calderona és nostra s’enceta una col·lecció, La colla del Brosquil, que per molts aspectes, com ara les aventures com a recurs argumental, el protagonisme de personatges adolescents, l’extensió reduïda o la selecció de temes interessants, constitueix una eina molt adequada per a acostar-se als lectors jòvens d’una manera agradable i senzilla.
Un total de vuit capítols conforma una narració que circula per diferents replecs de la serra Calderona. La fixació de trobar un tresor amagat per eixos paratges d’inqüestionable bellesa natural és l’esquelet argumental d’una entretinguda història que una colla d’amics, amb la veu cantant de Joan, s’encarrega de fer-nos arribar.
Un estil àgil i suficientment planer per a poder connectar amb els lectors adolescents, va guiant-nos pel camí d’una història que ens mostrarà l’amor per la natura i pels animals, el gust per les aventures, la companyonia, el sentit de l’humor, la diversió, la importància de mantenir vives les tradicions tot recordant les llegendes autòctones o el descobriment de diferents paisatges de casa nostra.
Dins del marc de la narració d’aventures i amb nombroses pinzellades del relat de viatges o d’expedicions, La Calderona és nostra presenta característiques d’aquestos dos subgèneres narratius i així trobem per exemple la intriga pel desconegut, la recerca d’una il·lusió, la lluita contra els entrebancs que hi sorgeixen però també podem observar la nombrosa aparició de diferents escenaris interessants de la serra Calderona i les abundants excursions o itineraris per aquestos voltants.
La reproducció de diferents situacions quotidianes, susceptibles de ser ben familiars als jòvens, i la possibilitat d’aprofundir en els diferents temes transversals que hi apareixen, conformen un llibre molt adequat per a ser tractat en les aules. De fet, en aquest sentit, cal dir que un dels punts importants del llibre, la toponímia de la serra Calderona, donaria, per exemple, la possibilitat de connectar disciplines ben diferents, com ara la literatura i la geografia i d’aquest contacte podria sorgir tot un ventall d’activitats enriquidores per als alumnes.
Un llibre, al capdavall, que obre les portes a una col·lecció formada per tot un seguit de narracions amb alguns punts en comú. Així, en totes trobarem aventures, adolescents com a lectors models i paisatges, costums i tradicions de diferents indrets de tot arreu del País Valencià. És, doncs, una proposta ben amena per a llançar-se a la aventura i fer més nostra la nostra terra.
Encarna Barreda ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CATÍ (L\'Alt Maestrat)','
El topònim, molt estès arreu del nostre territori, prové del llatí catinus “bací, conca”. Hi ha mostres de pobladors anteriors en forma de pintures rupestres i també del pas d\'ibers, romans i moros però la primera notícia de poblament és la carta pobla que Balasc d\'Alagon va donar, el 25 de gener de 1239, a Raimon Bocona que va poblar amb cavallers procedents de Lleida; en 1268 aquest va vendre el lloc a Raimon Castellà , en 1374 Jaume Castellà és de nou venut, en aquesta ocasió a Morella; a partir d\'aquest moment i fins el 9 de febrer de 1691 en què Carles II l\'atorga la independència de Morella, juntament amb altres nou poblets, Catí, com el comú dels poblets, va tenir una resposta històrica contrària a l\'adoptada per Morella, la vila matriu, fou unionista quan Morella fou reialista i agermanada quan els morellans recolzaren l\'emperador; durant els segles XIII al XVIII lluita per deslligar-se de Morella, coincidint amb l\'esplendor de la llana, Catí comptava amb destacades formes comercials, i alguns dels seus agents viatjaren pel món oriental, (Bizanci, sobre tot) on van servir com a factors llanars a cases del prestigi dels Datim de Prat ; l\'enriquiment d\'aquests comerciants es va traduir en grans millores arquitectòniques a la vila de què parlarem més endavant.
La fesomia del municipi amb nombrosos masos arreu del terme dóna diferents nuclis de població: Catí, Hostal del Mestre, Masia Costereta, Masia d\'Enramon,Masia d\'Evaristo, Masia de Gatella, Masia de Jaime Vicente , Masia de Roblasco, Masia de Segarra de Dalt, Masia de Font Nova on es distribueixen els 862 catinencs empadronats en 2003.
L\'actual batlia està regentada pel PP que en les votades de 2003 hi va traure 5 dels 7 regidors, els altres 2 són del PSPV.
L\'esquerp del terme i la pobresa del sòl donen com a resultat una agricultura de secà molt feble: olivera, ametla, la resta del terme està poblat de pi i alzina.
L\'economia ha estat i està basada en la ramaderia, actualment: porc, vaques, pollastres, conills, ovelles. La indústria està relacionada amb la ramaderia, s\'hi elaboren formatges, pinsos. També hi ha moble, tèxtil i construcció.
Uns altre recursos són el turisme rural i l\'aigua mineral de la Font de l\'Avellà.
Els 98 km 2 del terme s\'estenen per la vall de la Font de Catí i la vall de Cirers limitades per les serres de Vallivana i Espadella, que conten amb cims com el Morral del Voltor, el Puig Cabrer, el Molló de Cinc Termes, el Tossal d\'En Rabasa, la serra de l\'Avellà o el Tossal de la Nevera, segon en altura de les comarques del nord.
Parlarem ara del patrimoni de Catí començant pel nucli urbà que va ser declarat Conjunt HistoricoArtístic el 7 de març de 1979, així hi trobem:
- La Llotja o Casa de la Vila. Gòtica de 1427.
- Església de nostra senyora de l\'Assumpció.
- Segles XIV a XVIII. Amb importants obres d\'art entre les quals destaca el retaule de Jacomart , del segle XV.
- Hospital i Església de l\'Expectació. Segle XIV.
- Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
- Ermita de l\'Avellà.
- Ermita de santa Anna. 1625.
- Ermita de sant Vicent Ferrer. Bastida en el XVII per commemorar la visita del sant al poble.
- Gran quantitat de palaus i cases senyorials: la casa Miralles, el palau dels San Juan, el del baró de Casa Blanca, el del Delme, l\'Abadia en són una bona mostra.
- Peirons gòtics i barrocs fora del nucli urbà.
- Gran quantitat de masos arreu del terme que representen un mostrari de l\'arquitectura rural del Maestrat.
- Restes de la muralla aixecada per Pere el Cerimoniós (Catí mai no tingué castell) integrats en edificis posteriors.
Els àpats a Catí són contundents com correspon a aquestes fredes terres de muntanya, pernils, cecines, formatges, collada, brull, bones carns i com a plats típics les pataques farcides i els fesols de sant Pere.
La tradició musical s\'hi remunta molt enrere en el temps; ja en el segle XVIII hi havia l\'Escola de músics de Catí, que recorria les terres veïnes amb la seua música i els seus càntics.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat
Web de Catí
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CATARROJA (L\'Horta)','
En les partides de L\' Hort de Pepica i de L\' Alter, s\'han trobat deixalles arqueològiques d\'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana; en 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d\'Atrossillo ; a principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau , d\'origen català, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delm a l\'església per la qual cosa va ser excomunicat; el seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delm a l\'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355; el tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies; els membres d\'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera ( Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà , el 1417; el fill d\'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Puchades ; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà , filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d\'Escrivà , el qual l\'havia venut als Pujades; d\'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se\'l senyoriu durant els quatre-cents; en el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Villahermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n\'era la via d\'accés a la capital des del sud; en 1631 Ximén Pérez de Calatayud obté de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell; a partir de 1670, degut als processos d\'aferraments de l\'Albufera i a l\'incipient conreu de l\'arròs la gent comença a viure de l\'Albufera i s\'hi constata un important creixement demogràfic; des del 17 de setembre de 1801 al 2 d\'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d\'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; quan la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·la la seua caserna general; en 1885 una epidèmia de colera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s\'havia adherit Catarroja, s\'hi allotjà l\'exèrcit de Martínez Campos ; des d\'on va iniciar l\'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d\'estat, els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l\'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).
En 2003 s\'hi empadronaren 22.353 habitants, de gentilici catarrogins, governats, des de les votades d\'aqueix mateix any, per UV que obtingué 2 regidors; el PP en té 10, 7 el PSPV, 1 el Bloc i 1 l\'Entesa.
Com ja s\'ha comentat els catarrogins han viscut de l\'Albufera, pesa i arròs, però actualment l\'economia es basa en la indústria, que ocupa la majoria de la població activa.
Els 19,2 km 2 de superfície del terme es divideixen en horta i marjal. Una vegada més, com passa amb l\'economia; el paisatge està definit pel llac.
Compta Catarroja amb un parell de museus, el d\'Escultura i el de les Barraques, situat en el Parc Natural i que pretén recuperar i difondre el patrimoni etnològic de l\'Albufera.
Quant al patrimoni monumental citarem:
- Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
- Església de sant Miquel. Restaurada en 1701 pels pescadors.
- Ermita de sant Antoni de Pàdua.
- Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l\'any 1767.
- Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
Des de fa més de vint anys l\'Ajuntament convoca els prestigiosos premis Vila de Catarroja en les modalitats de literària, artística i investigació històrica.
En l\'apartat gastronòmic no podem deixar d\'esmentar l\'all i pebre, nascut a Catarroja i conegut arreu, i del que fa més de 30 anys s\'hi celebra un CONCURS INTERNACIONAL.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de Catarroja
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Museu de les Barraques
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Quan els polítics juguen a ser filòlegs','Quan el polítics juguen a ser filòlegs.
Des de sempre, els valencians hem tingut fama de ser uns \"meninfots\" i, potser per això, l\'actual Govern de la Generalitat Valenciana obre tant la boca quan parla en nom de tots els valencians per a immiscuir-se en disquisicions pròpies de disciplines molt allunyades de la política, en una disbauxa de declaracions incoherents que no solament insulten la nostra idiosincràcia i la nostra formació cultural, sinó que també ofenen els grans tribunals de l\'Estat Espanyol i tot un sector de professionals de l\'ensenyament que, més d\'una vegada, han estat marginats de les oposicions.
En realitat amb una sentència del Tribunal Constitucional i dos sentències de la secció segona del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià en contra, el ministre Moratinos i el president Camps ho haurien de tenir molt difícil per a tirar endavant la proposta de segregació lingüísta, però som a València i, malauradament, ací, l\'aristocràcia valenciana sempre ha fet mostra d\'una gran perícia en fer possibles moltes coses que en altres indrets d\'Europa pertanyerien al surrealisme més pur.
La qüestió és ben senzilla; per no esdevenir un \"meninfot\" només hi ha un camí: la reacció assossegada i reiterativa davant qualsevol ingerència o agressió envers la nostra llengua. I aquest és el vertader motiu de la nostra missiva. Un grup d\'estudiants i professors hem redactat unes quantes cartes per a enviar, mitjançant internet, al president del Govern, al ministre Moratinos, al PSPV i al grup socialista al congrés dels diputats ?hem fet la prova i hi arriben. Si voleu col·laborar amb nosaltres, només n\'heu d\'omplir els buits i adapatar les cartes a la vostra informació personal. També tenim
un web, http://es.geocities.com/reialdecret, però encara no el tenim actualitzat.
Ajudeu-nos a dir-hi la nostra. Ajudeu-nos a fer pressió perquè el \"nuevo talante\" del nou govern socialista incloga el respecte a les decisions del poder judicial i perquè el coneixement i els estudis filològics eclipsen de totes totes l\'enterqueria costumista que ignora les raons cientificohistòriques, aferrant-se a una lamentable ambigüitat del nostre Estatut d\'Autonomia.
Només mitjançant el constant esforç per la cultura esdevindrem una societat veritablement lliure, sense prejudicis socials ni recels geogràficopolítics.
Toni Rovira
Estudiants per la llengua - EOI València','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Els Mass Media valencians: mitjans de desinformació','Els mitjans de comunicació valencians fomenten diàriament el partidisme i la desinformació entre aquells ciutadans que després no van més enllà de la informació oferida. La manca d\'un periodisme compromés amb la societat i amb la veritat genera la predominant mediocritat d\'aquells que es fan dir professionals al nostre país. Com a consecùencia d\'açò, els ciutadans no tenen eines d\'anàlisi i viuen a una desinformació interessada per grups polítics i empresarials.
Al País Valencià hi ha una carència flagrant de mitjans democratitzadors. El dret a la informació és un dret emparat per la Constitució Espanyola al seu article 20. De la mateixa manera estan regulats altres drets com el d\'expressar-se, el de la creació artística i el de la informació dels consumidors i usaris.
Al món del dret hi ha un punt de partida, i és que tot dret comporta una obligació. És a dir, si hi ha un dret que parla de l\'accés dels ciutadans a la informació contrastada i veraç això vol dir que hi ha una obligació que contrau l\'Administració Pública de vetllar pel seu cumpliment.
De la mateixa manera totes les professions tenen un pacte amb la societat per tal d\'assegurar la seua existència. Este pacte es basa en el mutu benefici, i no vol dir altra cosa que els mitjans de comunicaió informen els ciutadans i ells a canvi realitzen uns pagaments pel treball que costa generar eixa informació. D\'esta forma totes les professions haurien de tindre una correlació directa oferint un servici a la societat.
Ara bé, al nostre país les ferramentes possibilitadores de la democràcia tremolen en eccés, i apareixen i desapareixen segons factors aliens al nostre marc nacional. Els poders exteriors alteren massa les decisions pròpies i això fa que moltes vagedes el treball del poder valencià no estiga directament basat en l\'interés dels valencians.
RTVV depén del Govern de torn, el Levante-EMV pertany a un grup mediàtic estatal, així com també passa amb Las Provincias. Fet i fet RTVV és l\'exemple del malbaratament i mediocritat més gran del nostre país, sense cap mena de dubte. L\'adjectiu \"professional dels mitjans\" fa que a molts se\'ls pinte un somriure a la boca quan ixen mitjans generalistes com els adés esmenats.
Els locutors de Ràdio Nou són un exemple de manca de professionalitat, nivell d\'alfabetització baix, així com una bona demostració de la confusió que hi ha a molts mitjans valencians: ràdio, tevisió i premsa, quan es mostren convençuts que fer un sainet i un programa de debat són la mateixa cosa.
Hui per exemple trobem un fet curiós entre els dos diaris més llegits de la nostra geografia: Levante-EMV(EMV) i Las Provincias(LP). Mentres que a EMV Rafael Rúbio, secretari general del PSPV de la Ciutat de València, ha estat reelegit per un 89\'7% dels vots a LP trobem que ha sigut per un 83%. Estos 6\'7% són el percentatge de democràcia que balla cada vegada que ens donen informació interessada.
A la teoria periodística hi ha una clara diferenciació entre informació i opinió. Als nostres mitjans eixa diferència resta igualada a un sol terme que resumix els dos aspectes, val a dir totalment enfrontats. La interpretació és el periodisme que es fa des del País Valencià. Els mitjans no tenen com a finalitat oferir informació perquè els ciutadà puga informar-se sinó que preferixen directament interpretar-li-la i d\'esta manera adoctrinar-lo.
Així de trist està el panoràma mediàtic valencià, però al temps que açò passa els pocs professionals són expulsats o directament són deixats a l\'oblit perquè es cremen envoltats de la mediocritat imperant. Ara bé, vist el panorama només ens queda confiar en la voluntat de tots aquells que no es deixen confondre i que lluiten per fer eixir endavant el treball i la professionalitat.
Si els mitjans et deprimixen pots fer dos coses: Lamentar-te o bé creure en projectes com PluràliaTV, InfoTV, donar suport a la Plataforma per una televisió \"pública, de qualitat i en valencià\" i queixar-te dels abussos.
Miquel Boix','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CATRAL (El Baix Segura)','
Per explicar el topònim del lloc es barallen tres hipòtesis, una fa derivar de l\'iber Kal Tur La “les dues cimes” que farien referència a Los Cabezos d\'Albatera; la segona es recolza en l\'àrab Al Qatrullat ; l\'altra es basa en el llatí Castrum Altum; a l\'igual que en el cas del topònim els origens de CATRAL són incerts i encara que s\'apunta als ibers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de CATRAL ; darrere la conquesta del Regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l\'Orde de Santiago, en 1269, després d\'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per a la corona castellana; posteriorment fou propietat dels Haro als qual Sanxo IV va llevar-li-la per donar-la a l\'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de València, després d\'una ràpida campanya, el 1296; durant la guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de CATRAL pagaren 12.
499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d\'Oriola, el seu primer alcalde va ser n\'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra conreable augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII degut al drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.
Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV que obtingué 7 regidors; el PP en té 3. Quant al cens, el de 2003 enregistrà 5.596 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralense o catraleño .
L\'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l\'economia local.
El seu terme és de 19,8 km 2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de CATRAL i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela , que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l\'embassament del Profund.
Quant al patrimoni citarem:
- Església dels sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
- Ermites de la Puríssima, santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
- Alguns exemples d\'arquitectura rural.
La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l\'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la tortilla en caldo . Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.
Hi ha l\'antiga tradició de los Auroros que els diumenges d\'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Catral
Costa Blanca
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: MONÒLEGS: Com de difícil pot ser superar una visita a urgències','
Com
de difícil pot ser superar una visita a urgències
16-9-2004
Mai
no m\'haguera imaginat que passar la vesprada en la sala d\'urgències d\'un
hospital poguera donar per a tant. Se suposa que la gent que acaba allà està
malament, no?, almenys un poc fotuts... aleshores per què el personal té
tantes ganes de xarrar? Jo estava allí asseguda tranquil·lament, amb ma mare
al costat amb una cama que tenia pinta d\'estar trencada -i que de fet ho estava-,
quan, de sobte, la dona que seia enfront va començar a contar-me la vida-. Que
si tenia l\'esquena feta pols per traure a passejar el seu gos, que si en
realitat el gos era del seu fill però aquest no es feia càrrec, que si el gos
havia entrat en casa era perquè la núvia del seu fill s\'havia encapritxat... i
així sense parar-. Tot sense passar per alt detalls que no crec que foren
rellevants però que deixaven constància que aquella dona malament no vivia. No
sé en realitat quin seria l\'objectiu d\'aquells detalls però amb alguns, l\'únic
que va aconseguir fer-me pensar és que podia estar malament de l\'esquena però
estava pitjor encara del cap -com s\'explica que haguera posat l\'aire condicionat
en la casa pensant exclusivament en aquell animalet?-.
Però
el pitjor de tot encara estava per venir, els altres del costat es van animar i,
hala!, van començar tots a delectar-me amb les gràcies dels seus animalets.
Que si un conill domesticat, un canari, tres hàmsters, un lloro... però quina
necessitat té la gent de col·locar tots aquells animalots en casa? I jo allí
sense saber què dir, bé, sense ganes de dir res perquè la conversa tampoc és
que m\'interessara en excés, però, en realitat és que tampoc tenia res a dir,
l\'únic animalet que tinc jo en casa és un maleït cuc que, de tant en tant, es
carrega tots els geranis de la terrassa i que no puc carregar-me perquè no es
manifesta per més ganes que li tinga. Així clar, què podia aportar jo a
aquella conversa tan instructiva sobre el món animal?
Però,
aquelles persones no van ser les úniques que em van aclaparar amb els seus
comentaris. Després d\'hores i hores d\'espera, mentre la cama de ma mare anava
agafant volum, van ser els metges els que van començar amb les seues preguntes,
una darrere d\'altra sense parar: és al·lèrgica a alguna cosa?, operacions?,
com ha sigut la caiguda?, edat?... No havia vist mai ningú que fóra capaç de
fer tantes preguntes seguides sense necessitat de respirar ni de mirar-me a la
cara. I clar, entre que anaven tant de pressa amb aquell interrogatori i que jo
no tenia ni idea de la meitat de coses que em preguntaven em va entrar un
complex de mala filla... Com no, a tot açò ma mare que tampoc ajudava, cada
vegada que el metge aquell li deia que hauria d\'estar una temporada sense fer
res ella vinga a dir-li que vivia sola, una i altra vegada igual. No és per res
però va haver un moment en què vaig pensar que acabarien denunciant-me per
maltractament.
Una
preocupació interior! Jo només feia que pensar "a aquest pas ara creuran
que li he trencat jo la cama i tot". De sobte em vaig imaginar de plató en
plató de televisió contant a tot el món que jo no hi havia fet res. Però
clar, a veure qui anava a creure\'m amb ma mare al costat repetint sense parar
que vivia sola! Sort que el metge, així com qui no vol la cosa, es va posar a
tirar els trastos a la infermera i va deixar de prestar atenció a les queixes
de ma mare. Com a conseqüència d\'això i en tant que la infermera semblava
seguir-li el rotllo, després de posar-li l\'escaiola van haver de retirar-se-la
i de tornar a repetir l\'operació -l\'home es va emocionar i ja no sabia ben bé
el que es feia-. I jo mentre allí, amb la bossa i l\'espardenya de ma mare a la
mà mirant sense parar la cadira de rodes amb què hauria de traure-la
posteriorment d\'allí. -Si encara no he aconseguit deixar d\'estampar-me contra
les prestatgeries de Mercadona amb els carros aquells, com anava a superar una
prova així!- I per si fóra poc tot això, la cosa encara va empitjorar quan en
la llitera del costat van col·locar a la senyora del gos que ara arribava
disposada a contar-me que el seu gendre estava indecís entre quin ordinador
havia de comprar-se. Ahí ja sols em quedava una, armar-me de paciència i després
contar-vos-ho amb aquest monòleg.
www.mariandiez.com
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CAUDETE DE LAS FUENTES (La Plana d\'Utiel-Requena)','El jaciment ibèric de Los Villares és el primer rastre de poblament al terme encara que, al mateix lloc, hi ha també mostres del Bronze i del Ferro; d\'època romana s\'hi ha trobat monedes; el topònim pot descendir de l\'àrab Al-Qabdad on vol la tradició que el 4 d\'agost de 1172 acamparen les tropes del califa Yusuf , des de la conquesta cristiana fins el 1851 ha pertangut a Castella i no és fins a 1957 quan s\'independitza del bisbat de Conca per incorporar-se a l\'arxidiòcesi de València.
Víctima de la immigració, la població actual –dades de 2003—és tan sols de 794 habitants, de gentilici caudeteños ; governats per un municipi amb majoria del PP, 5 regidors per 2 del PSPV. La parla, com a la resta de la Plana de Requena-Utiel, castellana.
L\'economia es recolza totalment en l\'agricultura, cereals, cànem, oli, ametla, quelcom d\'horta i, fonamentalment, la vinya. Forma part de la Denominació d\'Origen Requena-Utiel que els darrers anys està elaborant vins de gran qualitat.
El terme, de 34 km 2 , està regat pel riu Magre i és ric en aigües, bona mostra en són les tres fonts que hi ha al casc urbà, la Grande , amb 20 canonades i la Chica i El Encañete , amb aigües de diferents procedències i qualitats.
L\'únic monument ressenyable és l\'església de la Nativitat de nostra Senyora, de 1735.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Fiesta de la Vendimia de Requena
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: HOMBRE BLANCO HABLAR CON LENGUA DE SERPIENTE!!!','Després de tots aquests anys d\'atac frontal contra una de les llengües dels valencians només que ens faltava el Moratinos i les seues legalitats. Si fins ara el conflicte lingüístic artificial que vivim els valencians era patrimoni de la dreta, ara va i resulta que el govern del “buen talante” es despenja amb la proposta de fer oficial el català i el valencià, per separat, a la Unió Europea. És evident que la proposta respon a la voluntat del govern de Zapatero de sacsejar el vesper del conflicte lingüístic a València per a desviar l\'atenció de temes de més calat com per exemple la derogació del PHN, l’AVE, el no finançament de la Copa Amèrica, la crisi industrial valenciana, el disbarat del transvasament Xúquer-Vinalopó, la barbàrie urbanística a la qual es veuen abocats els ajuntaments per poder finançar-se, el creixement exponencial de la delinqüència, el creixement del racisme a la societat valenciana, com s\'ha pogut veure a Elx aquests dies passats, el dèficit galopant de la Generalitat, i altres temes que de segur se m\'obliden i que sense cap mena de dubte interessen molt més als valencians que no pas l\'eterna història del conflicte lingüístic. Però és que lo de la batalleta ven molt, i dóna molt de joc als polítics per fer bona cosa de demagògia i evitar parlar dels problemes dels quals haurien de parlar.
El fet és que la proposta és, per més que li peguem voltes, un manera de tenir-nos entretinguts a catalans i valencians, i és que a Madrid ja fa temps que ens van calar, i saben quina tecla han d\'apretar quan volen veure\'ns cantar i ballar, perquè ausades que cantem i ballem cada vegada que a un d\'aquests irresponsables té a bé apretar-la. Com recordava, encertadament, el secretari general del Bloc, Enric Morera, la proposta de l\'oficialitat lingüística és començar la casa per la teulada perquè com de tots és sabut mentre les distintes llengües espanyoles no siguin oficials a l\'Estat, la probabilitat que esdevinguin oficials a Europa és menor que la que els valencians enviem un coet a la lluna desenvolupat amb la inversió que destina la Generalitat a investigació i desenvolupament.
La realitat d\'aquestes propostes és la intenció de dividir per part dels partits nacional-estatalistes espanyols que veuen amb temor un enteniment cultural i econòmic entre territoris que representen un 25% de la població espanyola, i un 33% del producte interior brut d\'Espanya. S\'imaginen una classe política i empresarial defensant a Madrid l\'articulació de infraestructures de la Euroregió de Maragall, o de la defensa dels trets culturals més nostres? No somies em direu, doncs d\'això es tracta ni que ho somiem. Si no ens espabilem i comencem a abandonar l\'etapa prepolítica en la que vivim els que parlem valencià/català duem camí de convertir-nos en una curiositat, en una atracció turística més, en un cosa com les reserves d\'indis nord-americanes, un cosa del passat, graciosa si voleu, però sense més transcendència social ni política, una cosa que anirà desapareixent per si mateixa per falta d\'utilitat real. Abans aquest objectiu, el de convertir-nos en una reserva índia, era cosa només de la dreta, ara ja no, ara és cosa dels partits espanyols que veuen en aquesta nova onada de gent forana un ocasió única de fer-nos callar d\'una i per totes.
Josep Melero
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CAUDIEL (L\'Alt Palància)','
Hi ha troballes que evidencien que Caudiel ja estava poblat en l\'Edat del Bronze a les coves de l\' Alcabaira, de la Rocha i del Generoso , dels ibers també hi ha deixalles a l\' Alcabaira i el Castillarejo ; els romans deixaren monedes i una inscripció en la Peña del Letrero ; dels àrabs el casc urbà; en 1235 arribaren els cristians; el 9 de març de 1255 Jaume I crea per a sa muller, Teresa Gil de Vidaure, el senyoriu de Xèrica el qual va passar el 4 setembre d\'aqueix any al seu fill Jaume Pérez , que s\'atorgaria el mot de Jaume I de Xèrica ; en 1276 el rei conqueridor atorga privilegi de protecció a la comunitat àrab que hi romania; en 1289 el senyoriu passa a Jaume II de Xèrica i més endavant a Jaume III ; arran de la guerra de Castella els mudèjars van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xèrica va repoblar amb cristians vells donant, d\'aquesta manera, carta de població i creació del municipi de Caudiel el 30 d\'agost de 1367; el 1429, juntament amb Viver, és venuda per Joan de Navarra a Francesc Sarçola , i el 1500 és son senyor Manel Exarch ; en 1526 a instàncies de Jeroni Pérez Arnal , el virrei de València, Ferran d\'Aragó , duc de Calàbria, fortificà la població; l\'11 de novembre de 1538 el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el monestir de sant Miquel dels Reis, en poder dels quals romangué fins l\'extinció dels senyorius el 25 de juny de 1820; durant les guerres carlines fou seu de les tropes liberals.
El municipi és de parla castellana, com tota la comarca; en 2003 s\'hi empadronaren 709 persones; la batlia la detenta el PSPV, que en 2003 obtingué 3 regidors, el PP I el PIC en tragueren 2 cadascú.
L\'economia es basa en la pobra agricultura de secà comuna a tot L\'Alt Palància, pinedes, oli i, sobre tot, cirera.
El terme, de 61,5 km 2 , compta amb importants altures, la serra d\'Espina, el Pico del Buitre (1158 m), las Palomas (1155) o la Tejavana (1074) en són bon exemple.
Els barrancs de los Majanos, el Moro, los Navarros entre d\'altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflexa en el gran nombre, més de quaranta, de fonts – la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao , etc-- i brolladors que hi ha arreu del municipi; també hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta , el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.
El casc urbá està dividit per barranc de Juésar en dos parts El Lugar i El Barrio , el traçat, com s\'ha dit, continua sent herència àrab amb carrers i atzucacs estrets, farcit de fonts i antics llavadors.
Hi podem veure:
- La Torre del Molino . De 220 aC.
- Convent de Carmelites Descalces. De 1671. Conserva la clausura.
- Ermita del Socós. A falta de restauració.
- Església de sant Joan Baptista. Antic convent d\'Agustins.
- De 1616. Conserva algunes interessants peces artístiques.
- Ponts de la Fuensanta. Interessant viaducte sobre el ferrocarril.
- Restes de la muralla integrats en les cases del poble.
- Torre d\'Anníbal. De possible origen cartaginés.
- Completament arruïnada.
Gastronomia de muntanya que ens ofereix l\'olla, gatxes, arròs al forn amb abadejo, el matacerdo , menjar típic de la matança del porc; coques de figues, coques de sal, bona mel i bones cireres que s\'estan convertint en el producte estrella de Caudiel i que han donat lloc a la Festa de la Cirera que es celebra des de 1998 en el més de juny.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Alto Palancia.com
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
http://membres.lycos.fr/juangar/HTM/CAUDIEL.HTM
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CERDÀ (La Costera)','Les dades existents sobre la història antiga d\'aquest municipi, de tan sols 1,5 km 2 d\'extensió, són escasses i es redueixen a una possible necròpolis romana les deixalles de la qual es trobaren al Torrent de Fenollet.
Aquesta vila, a l\'igual que d\'altres pertanyents a la mateixa comarca, va prendre part en la guerra de les Germanies. Fou lloc de moriscs i va sofrir, per això, les conseqüències de l\'expulsió dels mateixos, l\'any 1609.
Va pertànyer a la família Cerdà , de la qual pren el seu nom. La població es duplicà en la primera meitat del segle XIX però a partir d\'aquella data la tendència ha estat sempre a la baixa.
En l\'actualitat –2004—la batlia correspon al PP que compta amb 4 regidors, 2 en té el PSPV i 1 el Bloc.
L\'únic edifici destacable és l\'església de sant Antoni abat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CERVERA DEL MAESTRAT (L\'Alt Maestrat)','
Fundada pels grecs en 331 aC, conserva una vila agrícola romana al Mas d\'Aragó; ja en 1157 Raimon Berenguer IV va fer cessió, confirmada en 1235 per Jaume I , a l\'orde de l\'Hospital, encara que no seria conquerida fins el 1233; en novembre d\'aqueix any 1233 l\'orde de l\'Hospital pactà una carta de població amb els musulmans i atorgà, a Miquel de Tivisa , una per als cristians de tot el districte el 1237; el 1250 s\'atorga una nova carta pobla només per a ala vila; en 1319 va passar a propietat de l\'orde de Montesa, en poder de la qual pertangué fins l\'extinció dels senyorius en el XIX i es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral; fou centre del terme i futura batlia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Càlig, la Barcella, Rosell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estellés.
Els seus 660 habitants (cens de 2003) són coneguts amb el gentilici de cerverins. El topònim oficial és Cervera del Maestre i el seu ajuntament està governat pel PSPV, 4 regidors en les eleccions de 2003, el PP en té 3.
La major part de la superfície conreada dels 94,1 km 2 del terme municipal es dedica al secà: ametla, garrofa i oliva, hi ha també una mica de regadiu: carxofa i cítrics; la resta de l\'economia local consisteix en ramaderia: avícola i porquina i poca indústria: artesania i fusteria.
El relleu és muntanyós, hi trobem els cims de Revoltons (635 m), Perdiguera (516 m) i Mola (481 m) i força paratges interessants de què esmentarem la font de la Roca, la de la Caravel·la, la Perdiguera i el Mas d\'Exauli.
Casc urbà típicament medieval amb mostres d\'arquitectura de l\'època. A banda de les panoràmiques del Colomé i de la Coroneta del Calvo , paga la pena veure:
- El Molí de l\'Oli. Antic molí del segle XV reconvertit en Museu de l\'Oli.
- Ruïnes del castell del Maestre de Montesa. Segle XI, de gran importància en època medieval. Fou destruït per Felip V, el Socarrat durant la guerra de Successió. Actualment es conserven diferents elements.
- Capella de sant Sebastià. Antic Hospital.
- Església de nostra senyora de l\'Assumpció. Segle XVI amb interessant campanar barroc i algunes interessants obres d\'art sacre.
- Ermita de la Mare de Déu de la Costa. Conserva una creu processional gòtica i una talla de fusta del XIV.
La gastronomia cerverina ens ofereix la paella a l\'estil de Cervera, l\'arròs amb vaquetes o el tombet de bou.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Asiduos.com
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Valencians.com ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: ENTREVISTA ALS COMPONENTS DE SOUL ATAC','
SOUL ATAC és una formació d\'onze músics que sorgeix a València fa 3 anys amb la intenció d\'adaptar els patrons de la música negra (blues, funk, soul i jazz) i barrejar-los amb ritmes mediterranis i lletres en la nostra llengua.
Un mosaic de gent de tot arreu del País i de diversa formació i edat. Tres veus: Marga Landete (Cofrents), Anna Franco (Canals) i Manoli Alandes (Castelló de la Ribera), baix, guitarra i bateria: Paco Rovira, Andreu Garcia (València) i Ximo Femenia (Bellreguard), teclat: Ferran Pardo (València), congues: Edu Capmany (Alboraia) i tres vents experimentats: Javi Lario (saxo) de València, Toni Benavent (Trombó) de Catarroja i Toni Tornero (trompeta) de Quart de Poblet, formen un projecte que pretén trencar les barreres de la música que es fa al llarg del País i el prejudici de creure que no es pot adaptar la cadència del blues, del funk i del soul a la nostra tradició folk, i menys interpretar-ho en valencià. Un projecte que pretén oferir frescor i contundència amb la música com a millor reivindicació. Si voleu saber més coses consulteu la seu pàgina web: www.soulatac.com
L\'ENTREVISTA
-Per començar l’entrevista creiem oportú aportar-vos un comentari que ens ha arribat a la redacció: \"Fa temps que seguisc els avancos de Soul Atac i es confirma com un grup de referència que tindrà molt a dir. Per a quan el CD? Pense que a este país li cal música en la nostra llengua que no estiga demanant la independència cada dos acords. D\'això ja se n\'encarregaran els polítics! Seguiu així!!! Un fan.\"
El CD quan siga possible, o quan algú ens ajude… Tenim alguns contactes però la cosa es pot allargar encara molt. D’altra banda, no sé si som un grup de referència o no, el que sí sé és que si férem lletres més contundents ja hauríem tocat en Festivals importants i en molts altres llocs. De moment, toquem només pels poblets del país amb un únic objectiu: que la gent balle i s\'ho passe bé. Hi ha molta gent que ve als concerts, es diverteix, balla i deprés pensa: hòstia, si cantaven en valencià! Defensem el \"passar-ho bé\" per damunt del \"estic ací per a reivindicar…\". Cadascú que entenga el per què de la nostra reivindicació.
-No negareu que , dissortadament, no deixa de ser estrany, que a un grup en valencià i del nostre país, els cants a la pàtria, l’autodeterminació i estes coses, no monopolitzen la temàtica de les cançons. No vos miren mal per açò?
Per què ens han de mirar mal? El valencià és una llengua mooolt ampla i serveix per a parlar de tot. Utilitzar una llengua només per a parlar d’uns determinats temes és limitar-la. Abans cantavem en anglès i ara en valencià, i les lletres són les mateixes. No hauria de semblar estrany per a ningú, parlem del que volem i com volem. És comprensible que la temàtica nacionalista siga tan abundant en els grups catalans, la nostra llengua continua sent maltractada i menyspreada. Tanmateix, nosaltres volem fugir d’un circuit elitista. Molts castellano-parlants eviten cada volta més concentracions de grups nacionalistes, no perquè estiguen en contra de la llengua o de la nostra cultura sinó perque no es poden integrar en un projecte polític que els margina. Volem arribar a qualsevol per demostrar-li que hi ha més formes de fer país.
P.D: Com diu Paco: \"Por ejemplo, nos gustaría poder tocar en cualquier festival soul de la Península…\" Andreu: \"No parlem una de les moltes llengües co-oficials de l’Estat Espanyol?\". Marga: \"I pel que fa a si ens miren malament… ens miren bé, perque som una banda de sex simbols en valencià\"
-Quan parlem de Soult Atac... de quanta gent estem parlant, des de quan esteu junts i què feu quan no toqueu junts? Vaja, qui sou?
Soul Atac som una colla de gent de diferent condició i procedent de molts indrets del país: des de Bellreguard a Alboraia, des de Quart de Poblet a Canals. Tota una massa de gent fent el mateix viatge; tant els que toquem com també els que han tocat o els que veniu als concerts. Soul Atac és, a hores d’ara, més que un grup de música, és tota una filosofia; és el que té la màgia del soul… (Rialles).
\"Conocí a Andreu en la guarderia -diu Paco-, era el niño pegón que bailaba en plan robot hasta que un dia le iluminó san Wilson Pickett y se pasó al funk. Luego nos separó la inconsciencia tierna de la edad preescolar y nos encontramos en una terapia de enfermos del soul. Ay, el destino!\"
-I ara un altre dels comentaris, sembla que molt personal:: Per a Ximo, el bateria: Quan et llevaràs la samarreta? Per cert, teniu samarretes de grup?
(Respon Ximo, evidentment)
A què ve tant d’interès!? El meu somni és que una fan enbogida puge algun dia a l’escenari i me la lleve. I no pot ser Marga, ella no és una fan. Les samarretes ja les tenim i, la veritat, estàn molt xules…
(P.D: Resposta de Paco: \"¡YO PREFIERO QUE SE LAS QUITEN LAS CANTANTES!\").
-I parlant de coses que es venen. Heu dit que aneu a traure un CD? Per què heu tardat tant???
El traurem si podem… La teoria és que ens hem proposat enregistrar tot el material que tenim i que hem rodat pels escenaris. És veritat que enregistrar un disc costa diners i, a més a més, cap discogràfica produeix res que després no puga vendre. Val, molt bé… Així doncs, quin és el problema? Nosaltres som un producte que es pot vendre perfectament -o és que a algú li molesta la nostra proposta? Discogràfiques, ja sabeu!!! A què espereu per a telefonar-nos…
-Hi ha un autèntic circuit per als grups que canten en valencià o depenen exclusivament de la quantitat de concerts que puguen programar els activistes per la llengua i similars?
Al País Valencia el circuit i el recolçament és pràcticament inexistent, però no ens enganyem, siga el grup que siga -tant si canta en valencià com en castellà, i bé siga de pop, rock o jazz- com si és qualsevol altre esdeveniment cultural. A València no hi han pràcticament actuacions en directe, s’ha prohibit la música al carrer (amb multes de més de 600 euros) i l’administració \"administra\" les llicències com vol i s’encarrega d’afonar als pocs que s’arrisquen a fer alguna cosa de trellat. Mentre es tracta de tancar Ca Revolta, mentre tanca el Moma Teatre i molts altres bars, sorgeixen cada volta a la ciutat més pubs de luxe que tenen darrere seu gent relacionada amb el València Club de Futbol als que l’Ajuntament no posa cap problema per poder obrir. Com és possible que uns bars no aconseguisquen mai la llicència mentre altres la tenen d’un dia per a un altre?
-I a la tele i a la ràdio què? Ni parlar-ne?
Quina tele i quina ràdio? Estem parlant de RTVV? La \"nostra\" radiotelevisió pública? (Rialles). A l’estatut de creació de Canal 9 està escrit que el seu objectiu és recolzar i potenciar la cultura i la llengua de la nostra terra. Des de que va començar a emetre, quantes voltes heu vist a Al Tall, a Miquel Gil, a Urbàlia Rurana, a Ovidi o grups de xirimiters, etc…? Igual que TV3 i el Canal 33, veritat? No ho entenem, i això que -en el nostre cas- ho fem superbé, som guapíssims (especialment la secció de vents) i plorem en públic si cal. No sé en què estaran pensant. Soul Atac som una mina! Seríem líders d’audiència!!!
-Qui diu què és el que està malament, i que és el que està bé?
Evidentment, i aprofitant la pregunta d’abans, els mitjans. Pareix que tot el que ix en televisió és una veritat absoluta i la gent no es para a pensar que darrere hi ha una manipulació molt gran (doncs treballen persones amb interessos molt concrets). Què passa amb tot el que no ix per TV? No existeix? Cada volta pareix més cert allò que diu la cançò: \"la revolución no será televisada\". Per a nosaltres la cosa està clara, la que diu què està bé i què està malament és, sense dubte, Anna, ella és qui mana…
(P.D: Resposta afegida de Paco: \"Y yo. ¡Las cantantes están muy bien!\")
-La festa de l’ACV Tirant lo Blanc, al Matisse, va ser un èxit. Quan vos podem tornar a vore en directe?
El proper dia 24 de setembre al pub PACHAMAMA de Russafa. Per a més informació consulteu la nostra pàgina web: www.soulatac.com
-Vull tirar-vos de la llengua i no sé en què, així que aprofiteu i digueu que és el que vos passa pel cap i no s’atreviu a dir.
Que Ximo es lleve la samarreta!!!! (diu Marga). Marga sempre pensa el mateix (jo també d’ella -diu Ximo-). Al marge de la polèmica de la samarreta, qualsevol dia escrivim un tema en castellà i el toquem en un \"bolo\" a vore què passa… Què és la música sense provocació?
-I parlant de llengua, (per a variar), com li expliquem a Moratinos que els catalans parlen valencià?
Pot ser, en anglès? En el idioma universal del funky? Tal volta li podem cantar: de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó… la cosa està clara, i a tu… et falta un regò? Qui no patisca la ignorància de Moratinos i vulga fer alguna cosa amb la seua indignació pot col·laborar amb una recollida de signatures per la unitat de la llengua a la pàgina www.campanyes.org. Coses com aquesta fan que, cada volta, la normalitat que desitgem estiga més lluny.
-Estem parlant poc de música i és realment allò que vos agrada.. a tot açò, quina música vos agrada escoltar?
A tots ens agrada tot tipus de música, amb les nostres discrepàncies i preferències, però per damunt de tot la música negra : Maceo Parker, The Meters, tot el jazz, el funk i el blues. De Cantants blancs ens quedem amb Dylan, Ani Difranco, Red Hot, Tower of Power i mil més… També escoltem música tradicional com Miquel Gil, Tres Fan Ball, Pasqualet el de Vila-real. Cadascú de nosaltres és un món i, directa i indirectament, tots influïm en la nostra música.
-I fer.. heu trobat el vostre estil propi definit o li pegueu a tot?
No existeix l’estil, existeixen les cançons. A més a més, Soul Atac és la suma de tots els seus músics. No hi ha un estil concret i, malgrat això, sí és veritat que tots els temes tenen alguna cosa en comú, una certa coherència. Casualitat?
-Com porteu açò de les entrevistes? Moltes ja?
Només ens falta una entrevista per a la Vogue. Ja hem dit que no a la MTV i a Rolling Stone. Ja sabeu, per falta de temps… Ens han dit que fins i tot Canal \"nueve\" està darrere nostre per fer-nos un videoclip.
-Vinga, ara que traieu disc, expliqueu una miqueta de què anirà la cosa i doneu alguna raó més per a rascar-se la butxaca i comprar el vostre disc i no un de David Bisbal.
A nosaltres se’ns entén quan cantem, això ja és un avantatge. A més, entre els grups que no canten en valencià i Obrint Pas deu haver un sector de gent que preferirà escoltar Soul Atac.
(22-09-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CINCTORRES (Els Ports)','
D\'origen àrab és conquistada en 1231 per Balasc d\'Alagón i donada a la família En Torres , el blasó de la qual, amb cinc torres, va donar nom al poble; fou poblet de reialenc fortificat en 1361durant la guerra amb Castella, és una de les viles que formaren part tradicionalment de la comunitat de poblets de Morella des del segle XIII fins el 1691 en què Carles II li dóna l\'autonomia municipal després de segles de conflictes amb Morella; en la guerra de Successió fou un dels primers llocs en declarar-se partidari de l\' Arxiduc Carles ; en 1848 el coronel carlista Delgado va establir-hi la seua caserna.
Les eleccions municipals de 2003 donaren la batlia al PSPV que va obtenir 4 regidors per 3 del PP. El gentilici és cinctorrans i el cens de 2003 enregistrava 504 habitants.
El terme té 34,9 km 2 és travessat pel riu Celumbres i és molt muntanyós amb paratges interessants, com ara la font d\'en Prat o les coves del Bovalar i bona representació de la fauna --voltors, senglars, etc-- i la flora mediterrànies.
Del seu patrimoni esmentarem:
- Ajuntament. Del segle XV. Conserva dues tables gòtiques restaurades en 1991.
- Casa dels Sanjuan. Convertida en Museu de Cinctorres, mostra una pinacoteca i un terra, del segle XVII, en forma de mosaic en què cada rajola recrea un animal diferent.
- Creu Gòtica, junt a l\'església. recentment restaurada.
- Església de sant Pere apòstol. Planta neogòtica i dues torres bessones, amb notables obres d\'art.
- Torre dels Moros. Encara poden observar-se les seues quatre plantes.
- Torre Solsona, o del Collet de sant Marc.
- Ermita de sant Lluís. Porticada, de 1674.
- Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Bastida el segle XIX sobre una d\'anterior.
- Ermites del Pilar, de Sant Pere i de Sant Marc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
La web de Cinctorres
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CIRAT (L\'Alt Millars)','
D\'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertangué a Abu Zeyt fins 1235, data en què la població s\'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort; el 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d\'Arenós , tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig – un Bernat d\'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV --, els Calatayus , els Català , els Villacis i els Martínez de Pison ; l\'expulsió morisca en 1609 delmà la població al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arribà al seu màxim de població per la construcció d\'una central elèctrica.
En 2003 el cens dóna la xifra de 255 habitants, de parla castellana com la resta de la comarca de L\'Alt Millars, de la qual és capital: L\'ajuntament està governat pel PP que té 4 regidors, el PSPV en té 3 (dades de les municipals de 2003)
L\'economia es recolza únicament en l\'agricultura de secà.
El terme, de 41, 1 km 2 , és esquerp i muntanyós, s\'estén al llarg de la vall del Millars farcit de pinedes, altures de més de 1.000 m, fonts ( La Salud, Macastra, Lobo, Arboçar, Úmbria, Cresp, Costur,Jara, Jarica, Carrasca Mitgeta) ; paratges (aldea de El Tormo, El Molino, el mirador de Ociño, el barranc de las Salinas , amb el Salto de la Novia, la Caldereta, la Bañera ); llocs per a practicar senderisme i fins i tot el parapent.
El nucli urbà conserva la flaire dels pobles àrabs i el passeig depara la contemplació de:
- El palau dels Comtes de Cirat. Edifici fortificat del XIV. Restaurat.
- Ajuntament.
- Castell de Cirat. Completament arruïnat i amb escasses deixalles.
- Torre del Comte. Torre defensiva del segle XIII, modificat en el XVIII. Necessita atenció.
- Castell de El Tormo. En el llogaret del mateix nom de què no hi ha pràcticament restes.
- Santa Maria dels Desemparats de El Tormo.
- Campanar barroc.
- Església de sant Bernat. Segles XVIII-XIX.
- Plaça de sant Isidre.
- Museu Etnològic. Instal·lat en la Casa de la Cultura.
Bon oli d\'oliva, embotits i carns, olla de card i bona rebosteria casolana constitueixen la gastronomia local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Pueblo de Cirat ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: JOSE LUÍS LOPEZ-PAMPLÓ, PILOT DE FÒRMULA JUNIOR 1600','José
Luis López-Pampló va nàixer a València
l’any 1987. Des de xiquet, els cotxes han sigut la seua afició més gran,
especialment els de competició. Al principi, només es limitava a veure’ls
per televisió fins que va decidir ser protagonista de les curses. Així va
començar a córrer en karts, disputant tres temporades en la categoria Yamaha i
una en Inter-a (la categoria més important a Espanya), aconsenguint diverses
victòries i pòdiums en els campionats de la Comunitat Valenciana, Catalunya i
Espanya. Aquesta temporada ha donat el salt als grans circuïts i participa en
el Campionat de Espanya de Fórmula Junior 1600. Aquest esport exigeix una
intensa preparació física que combina amb l’activitat escolar: el mes de
setembre comença 2n de batxillerat amb la intenció d’estudiar enginyeria
aeronàutica. Tot això, sense oblidar les seues amistats, els bons menjars o la
música dels Beatles, Leonard Cohen o Nick Cave.
-D\'on
ix esta afició? per que, pel que tinc entés no hi ha tradició familiar ...
La
veritat és que a la meua familia no hi havia cap tradició automobilística com
a les de molts altres pilots: fills de expilots, mecànics o simplement
aficionats. En el meu cas no vaig decidir ser pilot un dia de colp, sinó que
vaig començar a llegir revistes de cotxes i a veure les curses en televisió i
a poc a poc em va anar enganxant més fins que, amb dotze anys, vaig decidir fer
allò que m’agradava i que encara continue fent, és a dir, participar en
curses d’automobilisme.
-
Ara has pegat el bot a competicions superiors però.. quins són els inicis i
fins a on t\'agradaria arribar?
En
la temporada 2004 he passat del kàrting, que és l’escola de
l’automobilisme, al primer escaló dels fórmules, dels monoplaces, és a dir,
cotxes amb un disseny similar als F1 i que corren en els mateixos circuits. Jo
vaig començar a competir amb 13 anys en kàrting a la categoria Yamaha i la
veritat és que el començament és dificil perquè pel moment no existeix la
figura de l’entrenador que acompanya i prepara a l’esportista o de l’equip
on els esportistes treballen conjuntament. Cadascú, encara que estiga en la
mateixa escuderia, va per la seua banda i segueix els seus interessos personals.
Així que cal fer quilòmetres i curses per a adonar-se de com funciona la
competició i, a partir d’eixe moment es quan arriben els resultats. A mi
m’agradaria arribar a la F1 ja que és la competició més important en tots
els aspectes, però com és realment difícil perquè és molt car arribar i són
molts els que ho desitgen, ho intentaré per la banda de l’enginyeria si no
puc com a pilot. De tota manera també m’agradaria competir en altres
categories profesionals i igualment interesants, ja siga de turismes o Gran
Turismes (vehicles de competició derivats dels turismes i esportius que podem
trobar als concessionaris) o fora d’Europa.
-
Diuen que allò important és participar però.. què es sent al guanyar una
carrera o un campionat?
Sempre
es diu això de participar, però està clar que tots els que estem allà volem
guanyar. No és que jo pense com Alonso que diu que el segon és el primer dels
perdedors, però està clar que guanyar és la millor sensació. Hi ha resultats
que signifiquen més o menys per a tu, pots valorar més un quart lloc que un
tercer, però les victories són especials. Descriure que es sent no és fàcil,
però es pot explicar. Només creuar la meta i saber que has guanyat sents,
primer de tot, una mescla de relaxació i satisfacció, és a dir, ja s’ha fet
el treball i damunt, ben fet. El següent sentiment és eufòria, principalment
quan baixes del cotxe i veus al teu equip i quan puges al pòdium. I quan
aquesta eufòria passa, sobretot sents satisfacció i, amb el temps, tens un
molt bon record d’eixe dia.
-No
és el món del motor un món una miqueta masclista? I d\'altra banda no es
promou la conducció temerària?
El món del motor és molt
masclista perquè hi ha una actitud generalitzada per
part de la gent de l’automobilisme (composta sobretot per homes) que considera
als pilots més ràpids o agressius més homes, és a dir persones amb “més
collons”, per la qual cosa les dones queden en un segon pla . Està
clar que cal tenir valor per a conduir determinats cotxes de competició al límit,
però això no suposa “ser un macho”, no és una qüestió hormonal sinó
mental, i en aquest darrer aspecte no hi ha cap diferència entre homes i dones.
Jo crec que poc a poc es farà menys masclista (com el món en general), però
ací a Europa caldria que una dona arribara a la F1 i guanyara per a fer
d’aquest un esport obert, ja que fins al moment cap dona que ha arribat a la
F1 ha tingut prou èxit. En canvi, a Estats Units, en la pròxima temporada hi
haurà dues dones competint en la categoria més important de monoplaces, cosa
que molt probablement animarà a xiquetes a fer el mateix. De tota manera és
una qüestió de base que hauria de canviar ja que normalment si un pare té un
fill i una filla abans posarà a córrer al fill.
La segona pregunta és prou
delicada i és un tema que es discuteix prou sovint. Jo tinc la seguent idea: un
bon pilot, un pilot de veres, ha de
ser agresiu, ha de ser capaç en els moments necessaris d’assumir uns riscos i
prendre una decisió, però intentant controlar el risc. En el moment en que no
controla el risc, és un temerari. I n’hi ha uns quants pilots temeraris, que
són un perill per a la resta de pilots, però són persones que de la mateixa
manera passarien per dalt d’una corda que creuara un pou ple de bèsties. La
diferència principal amb la carretera és que en el circuit tenim clar a què
anem i que no passen tantes coses inesperades. Però m’agradaria que no
confonguerem la velocitat i la temeritat, perque de vegades trobem a la
carretera maniobres molt temeràries sense anar depressa. Per a contestar més
concretament a la qüestió, he de dir que no crec que es promoga la temeritat
perquè, com he dit abans, la competició no és això sinó altres conceptes
associats a un risc quasi controlat. Si els espectadors interpreten eixa
competició com un model temerari a imitar, és un problema d’ells i ells
s’equivoquen perquè cal tindre una cosa molt clara: la conducció per
carretera no és competició.
-
Un altre tòpic que et donem l\'oportunitat de desmontar , si cal. Hi ha
corredors amb inquietud intel.lectual?
Primer
de tot crec que hauriem de concretar què entenem per inquietud intel·lectual.
Si s’entén com a seguir uns estudis acadèmics, n’hi ha uns quants que sí
tenen inquietud. En canvi, si s’enten inquietud intel·lectual com a persones
que, independetment de si estudien o no, es plantejen el perquè de les coses,
intenten apendre del seu treball, la literatura existeix en la seua vida, no
canvien de gust musical segons la temporada....no són majoria els corredors que
tenen aquest tipus inquietuds. Ara bé, potser
l’automobilisme és dificilment vinculable al que entenem habitualment com a
inquietud intel·lectual, però sí que trobem una altra inquietud, igualment vàlida
i respectable. M’explique, primer de tot es necessita molta concentració per
a ser competitiu, ja que pilotar és prou difícil i mentalment esgotador. Per
altra banda, els bons pilots intenten conèixer el funcionament del cotxe (en
certes categories és molt complicat) per a traure-li el 100% i poder
adaptar-se a ell. Els bons pilots es plantejen com millorar i busquen en els
seus rivals l’explicació dels seus propis errors, així què sí tenen
inquietuds que donen coneixement i formen humanament. De tota manera he de dir
que són uns quants els pilots que sí estudien, però ara mateix jo només sé
d’un pilot que estiga en la F1 que tinga estudis universitaris: Marc Gené.
-I
seguint amb les nostres curiositats. Deu ser prou car mantindre tot açò. Ja
tens patrocinador?
Sí que és car això de les
curses de cotxes. N’hi ha justificació ja que els nivells tecnològics i de
seguretat als que hem arribat necessiten estar suportats per una infraestructura
(circuits en condicions, peces d’alt rendiment) i un equip humà (enginyers,
mecànics, transportistes...) que té un cost. Convendria que tant les
federacions, com circuïts, organitzadors i fabricants simplificaren un poc els
plantejaments per a baixar les despeses, però com que hi ha un negoci important
al voltant de les curses, moltes coses haurien de canviar. Per això l’única
solució actual és ser molt ric o tindre patrocinadors que cobreixen el
pressupost. Patrocinadors que pel moment no tinc, però estic treballant per a
trobar el pressupost de la temporada 2005, encara que es difícil vendre en un país
sense cultura automobilística un concepte nou de publicitat. Dic un concepte
nou perquè ara és quan es comencen a vendre els pilots i cotxes de competició
com a mitjà publicitari, com a un mitjà alternatiu als més comuns i saturats
com poden ser la televisió (tots estem farts del anuncis), la ràdio, les
revistes, la publicitat estàtica... Alternatiu perquè diferencia a l\'empresa
que està invertint de les altres, perquè pel que costen 20 segons en les notícies
d’Antena 3 pots traure rendiment durant tot un any, perquè els espectadors es
poden identificar al consumir el mateix producte que l’equip B o el pilot C...
per una sèrie de raons interessants però per descobrir al nostre país. I això
és el que estic intentant, que les descobreixen i s’interessen perque hi vegen
una rentabilitat, de manera que no ho facen només per afició.
-Parlem
de l\'afició, ens agrada als valencians tot açò del motor?
Jo
crec que a València hi ha prou afició al motor (de circuits, no conec molt bé
el món dels rallies) però no està aprofitada ni fomentada. Per descomptat que
no hi ha l’afició del fútbol, però si n’hi ha prou com per a plenar el
circuit de Xest o per a que la gent parle el dilluns de les curses, que es prou.
Ara bé, considere que el principal promotor de l’automobilisme al País
Valencià, el Circuit de la Comunitat Valenciana, no fomenta l’afició com
podria, ja que es mou en cercles massa reduïts. Amb això vull dir que l’afició
que compta són les persones que van el diumenge al circuit amb el seu Ford o
Citroën i un entrepà a la motxilla i es passen tot el dia disfrutant de la
competició. A aquests aficionats hem d’apropar el circuit i no convertir-ho
en un club de famílies riques que van el diumenge amb el seu BMW o Mercedes. En
quant als mitjans de comunicació, els altres promotors fonamentals, sembla que
amb el “boom” d’Alonso van fent més cas a les curses en general, però
hem de treballar els pilots i equips per a que aquesta atenció siga continuada
i no estiga lligada als éxits d’un pilot de F1.
-Saps
que el Diari Parlem és un diai electrònic participatiu i en valencià, un
aspecte que potser dissortadament el diferencia de molts altres. Hi ha futur per
a la normalització lingüística del mon del motor?
Ara mateix no crec que la
normalització linguïstica tinga molt de futur en el món del motor perquè per
part del circuit l’única cosa que pots trobar en valencià és el nom. En
quant a burocràcia, relacions amb la premsa, organització... tot és en
castellà. Clar que el circuit depén de la Generalitat i, dient això crec que
no hi ha res més que dir. En canvi, a nivell d’equips la cosa és prou
diferent. Quasi tots els equips valencians funcionen en valencià, però només
de manera interna i el problema és que de cara als patrocinadors i aficionats
funcionen en castellà perque es volen obrir al mercat espanyol, oblidant que
poden treballar perfectament en les dues llengües. Per altra banda, la premsa
del motor valenciana funciona en castellà i això complica més la situació al
valencià. Realment no veig un futur molt clar per a la normalització ací a
València, ja que per exemple, a Catalunya hi ha com a mínim dues publicacions
integrament en valencià, així com equips i escuderies que funcionen en valencià
i un Circuit de Catalunya on tot funciona en valencià, sense oblidar una
televisió (element fonamental) que dóna una atenció molt bona al món del
motor i on s’entén que l’esport i el periodisme esportiu no han de
funcionar necessàriament en castellà.
(29-9-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: COCENTAINA (El Comtat)','
És un dels municipis del País Valencià amb més troballes prehistòriques, així s\'hi ha trobat deixalles del Musteriense, del Neolític, del Bronze, dels romans i dels àrabs que van ser els fundadors de l\'actual Cocentaina; després de ser conquistada el 1248 per Jaume I , la vila i la seua comarca es van veure atacades pel cabdill Al-Azraq el 1252 i el 1258 per la qual cosa s\'hagué de fortificar en diferents ocasions; el domini efectiu sobre la vila no es produí, nogensmenys, fins la rendició d\'un nou focus de resistència capitanejat per Al-Azraq el 1276; fins 1291, en què és cedida a l\'almirall Roger de Llúria , roman en mans de la Corona, sota la família Llúria roman fins 1442 en què el rei Alfons el Magnànim va fer donació de la vila, la seua extensa comarca i de la seua abundant població mudèjar a Ximén Pérez de Corella qui, a més a més, rebé el títol de comte i la ciutat, per extensió, va ser coneguda com a Ciutat Comtal; una equilibrada economia agrària, combinació de regadiu i secà, i la imponent força de treball de la seua població morisca fonamentaren l\'auge de Cocentaina durant el segle XVI; en vespres de l\'expulsió dels moriscs la vila va haver de comptar amb una població composta per prop de 2.000 cristians vells i poc més de 1.000 moriscs residents a la seua aljama; resulta fàcil comprendre el fort impacte que l\'estranyament dels moriscs decretat el 1609 tingué per a Cocentaina i la seua comarca; el segle XVIII és de recuperació econòmica; en 1805 el senyoriu passa als ducs de Medinaceli ; durant el XIX continua augmentant-se la superfície conreada i comença a sorgir una tímida indústria tèxtil, influïda per la proximitat d\'Alcoi, i amb ella uns petita xarxa de petites indústries i comerços; en la dècada dels seixantes del segle passat hi arriba un important contingent d\'immigrants castellans.
Cocentaina és el cap de la comarca de El Comtat i, encara que fonamentalment la població es concentra al casc antic, hi ha els següents nuclis de població: Alcúdia, Algars, de Benifloret, Estació Nord, Gormaig, Penella, Poble Nou de sant Rafel. En 2003 s\'hi enregistraren 10.673 habitants. El gentilici és contestà, malgrat que Sanchis Guarner , en el seu Els pobles valencians parlen els uns dels altres, apunta cocentainer; els seus veïns també són coneguts amb el malnom de socarrats com a record de la conquesta cristiana i els successius aixecaments mudèjars.
El batle actual –2004—pertany al PSPV, que en les votades de 2003 va traure 6 regidors; el PP, 7; el Bloc, 1 i L\'Entesa un altre.
La principal producció agrícola és l\'oliva, de què s\'extrau un bon oli, comercialitzat amb el nom “Oli d\'Or”; també ametla, fruites i hortalisses, sens oblidar les herbes aromàtiques i medicinals de la serra de Mariola. La indústria predominant és la tèxtil; altres dignes d\'esment, el cartró i el plàstic. El sector comercial i la construcció completen l\'apartat econòmic.
Compta també Cocentaina amb extensió de la Universitat d\'Alacant.
Situada a la vora del Serpis, en els vessants de la Mariola, la seua principal altura és l\'emblemàtic Montcabrer (1390 m). Amb aquesta presentació es pot suposar que el terme és ric llocs d\'esbarjo, senderisme, muntanyisme, etc; esmentarem, doncs, la ruta ecològica de la Mariola, Sant Cristófor, Santa Bàrbara com a petita mostra d\'ells.
La passejada per Cocentaina evoca èpoques anteriors, el casc urbà conserva bona cosa de cases i palaus medievals i el Raval ofereix el record dels àrabs amb els seus carrers i atzucacs blancs, estrets, torts i costeruts; arreu del poble podem trobar una de les col·leccions de taulellets devocionals del XVIII del País Valencià. Els monuments més representatius són:
- Palau Comtal. Del segle XVI, barreja de gòtic i renaixement, fou bastit sobre un palau musulmà del segle XII. El seu interior conserva importants obres d\'art, entre elles un retaule atribuït a Jacomart .
- És propietat municipal i alberga dependències municipals com ara la biblioteca i l\'arxiu. La seua conservació és prou bona.
- Convent de Franciscans. Bastit en 1571 sobre una antiga ermita. També conserva interessants obres d\'art i, a la porta, una creu gòtica de pedra.
- Convent i monestir de la Verge del Miracle. Ocupa part del Palau, fou aixecat a partir de 1656 i, entre d\'altres obres d\'art, conserva una taula gòtica, el reclinatori del comte i una icona bizantina.
- Església de El Salvador. Edificat en el segle XVI, al Raval, sobre la mesquita. Conserva un sòcol de taulell del segle XVIII i molts més detalls decoratius.
- Església de santa Maria. Original del segle XIII, ha sofert diverses modificacions i afegits, l\'últim en 1853. Conserva també important tresor artístic.
- Ermita de sant Cristòfol. Segle XV.
- Ermita de santa Bàrbara.
- Església de sant Pere de l\'Alcúdia.
- Castell de Cocentaina. En el cim de Sant Cristòfol (750 m). Musulmà, dels segles X-XI. Destruït en 1303, conserva restes de torres i murades. La torre major, de planta quadrada, ha estat recentment restaurada.
- Muralles i torres. Pràcticament inexistents, les poques restes que n\'hi ha estan integrades en les cases actuals, només es conserven els portals de Xàtiva, Sant Jaume i el d\'Alcoi.
- Castell de Penella. Segle XIII. En ruïnes, tan sols conserva una grandiosa torre major.
- Casa Museu del Comtat del Centre d\'Estudis Contestans. Amb àmplia informació sobre l\'elaboració tradicional del vi, l\'oli i la farina.
- Casa del Fester. Amb tot allò relatiu als Moros i Cristians.
A banda dels Moros i Cristians, Cocentaina compta amb altres festes, com ara la dels Nanos, que es celebra en març al Raval i consisteix a exposar als carrers figures fetes pels veïns en què es fa crítica de l\'Ajuntament i d\'algú que altre veí.
L\'1 de novembre té lloc la Fira de Tots els Sants, pot ser la més important de tota la nostra geografia, enorme manifestació popular que se celebra des del segle XIV.
Anualment s\'hi celebra la Biennal d\'Art Agulló de Cocentaina i enguany, 2004, de maig a desembre s\'estan celebrant els “700 anys de socarrats” en commemoració de la conquesta cristiana.
Els aperitius: tostons, roviols, avellanencs amb tomaca, sangueta; els menjars de taula: fassedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacallà, olleta, borreta, arròs caldós, paella de sabater, arròs amb conill, coca de dacsa, olleta de penques i bledes, arròs al forn amb trossets, garronets; les postres: mantecades, genaros, carquinyols, pacències, pastisset de moniato, d\'ametla; begudes típiques: herbero, salvieta, mentira, agua limón negre , infusions d\'herbes de la Mariola, café licor, són una bona mostra de la rica gastronomia contestana.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Cocentaina
Alacant.com
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Direcció General d\'Administració Local
Fira de Cocentaina
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: El Sr. Moratinos desatina','El Sr. Moratinos desatina.
Hi ha un refrany àrab que diu que si vols comprar una casa, compra primer els veïns.
Això, traduït al llenguatge de la comunicació de les esferes polítiques, ve a dir que cal intoxicar l’opinió pública per poder fer, enmig del riu tèrbol, una bona cistella de peixos.
Fa uns dies que ha tingut lloc l’Assemblea General de les Nacions Unides. Allà s’hi aplegaven representants de tots els països del món. Entre d’altres, els representants del Polisario, del Regne d’Espagna (perdó Espanya), i el del Marroc.
Arran de les reunions que hi ha hagut, el representant de la diplomàcia espanyola ha deixat anar una sèrie de perles per a la premsa. No les comentaré, però són una mostra ben clara de la posició del govern espagnol (perdó espanyol) sobre la descolonització del Sàhara Occidental.
L’actual govern del Regne d’Espagna ha decidit apostar per la via francesa, per la via marroquina, de solució del que ells anomenen problema saharauí. I ací rau la clau dovella de l’assumpte. Cal canviar les paraules que emprem per referir-nos a la qüestió, perquè la qüestió siga una altra.
Estabilitat política: és un concepte que cal potenciar, i que apareix lligat a la solució marroquina: cal fer allò que satisfà el Regne del Marroc. Però, des de l’any 1975, el territori del Sàhara és considerat pel Marroc com un territori reincorporat a la “Mare Pàtria marroquina”, i això no ha estabilitzat el Marroc, ni ha donat estabilitat a les relacions hispanomarroquines, plagades de conflictes que ara miren de tapar amb una unitat militar conjunta que envien a Haití. Tampoc no va donar estabilitat la donació del territori nord de la colònica (la zona compresa entre el riu Draa i el paral·lel 27) que va fer, l’any 58, el règim del General Franco,.
El rei del Marroc, com molt bé saben (perquè l’han vist) els representants polítics espanyols, té al seu despatx un mapa del Gran Marroc, que inclou les Canàries, Mauritània, part de Malí, d’Algèria...
El problema, o la qüestió sahrauí. És el que diuen quan volen referir-se al procés de descolonització -iniciat els anys 60- i tancat en fals amb els Acords de Madrid. Acords que no van ser ni publicats al BOE. Acords, doncs, clandestins. El problema sahrauí, però, no és sinó el de trobar-se migpartit per un mur minat, amb una part del territori del seu país, ocupat militarment, i amb una bona part de la població instal·lada en camps de refugiats, des dels anys 70.
Les parts. Quan parlen de les parts implicades en l’assumpte, a més no definir-les clarament (algunes vegades parlen de Mauritània, d’altres la ignoren), confonen -i posen al mateix nivell- parts respectuoses amb la legalitat internacional i parts no respectuoses (posen a la mateixa taula assassí i víctima). A més a més, malgrat l’oposició explícita i explicitada del govern d’Algèria a representar -substituir- el Polisario, el fan part interessada en el “conflicte”. Certificant allò que afirma la part marroquina sobre l’interés expansionista algerià.
Una altra tàctica embolicadora és la de manipular les xifres. “Un centenar de miles de saharauis no pueden poner en peligro la estabilidad de la región”. En són més, però, tot i que només en foren cent mil, què passa? No tindrien dret a existir? Cal ser tres-cents milions per poder existir? Està, el Sr. Moratinos dient-nos que cal exterminar-los? Que com que són pocs no es notarà?
Les parts han de cedir per arribar a una solució consensuada. I què és el Pla Baker? No és una proposta de solució, acordada entre totes dues parts, l’ocupant il·legal -el Marroc- i el representant legítim del poble del Sàhara -el Polisario- (com ho reconeix la mateixa ONU).proposta que té el vist-i-plau del Consell de Seguretat de l’ONU. Doncs, segons l’actual govern del Regne d’Espagna, les converses, les reunions, les negociacions que va gestionar el Sr. James Baker, què eren? Xarrades de bar de fumadors?
Cal una solució imaginativa. Què bonic; “la imaginació al poder”, clamaven el maig del 68. Però la solució que plantegen no té res d’imaginativa. Celebrar una Conferència internacional sobre el Sàhara Occidental no és més que una còpia de la que ja es va celebrar, l’any 91, a Madrid, amb govern de Felipe González. Arribar a una autonomia per al territori, ... ja podem veure què és això de l’autonomia a Palestina.
Un règim d’autonomia àmplia per als sahrauís. Una altra mentida a mitges. Al territori ocupat pel Marroc la població està en una proporció d’un sahrauí per cada cinc marroquins. Qui gaudirà de l’autonomia? Només els sahrauís? I com modificaran la constitució i les lleis marroquines? En un país tan fortament centralista -model jacobí, francés-.
“Ellos -els sahrauís- pueden tener aspiraciones legítimas, pero tienen que entender que, como represetantes políticos de los españoles, tenemos que hacer algo”. En això, el Sr. Moratinos té tota la raó del món. El govern del Regne d’Espanya és el responsable de la nefasta descolonització, de la venda, que es va fer al Sàhara Occidental. I, fins ara, cap govern posterior a la venda del 1975, no ha fet res, decidit i ferm, per tal de solucionar el problema creat per la falsa descolonització que es va fer a l’època de la transició espanyola. Però, com a representants polítics dels espanyols, seria -senzillament- immoral de no consultar l’opinió dels ciutadans espanyols. Per què no s’ha demanat mai, en cap de les enquestes del CSIC, què en pensa el poble que acull milers i milers de xiquets sahrauís, cada estiu, en les Vacances en Pau.
Finalment les sembla-que-sacrosantes resolucions de l’ONU. Per què només són exigibles i invocades quan els interessa? Quina diferència hi ha entre el Sàhara i l’Irac?
Quan deixaran de vendre’ns la moto i es posaran de part de TOTES les resolucions de l’ONU?
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: COFRENTS (La Vall d\'Aiora)','
El topònim significa “confluència” per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, la qual cosa li dóna la seua espectacular fesomia; en època musulmana pertangué, entre 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch ; en zona fronterera entre els regnes àrabs i les Corones de Castella i Aragó, la Vall de Cofrents canvià constantment de mans durant el segle XIII, així després de la conquesta Jaume I va cedir-la a Castella, sota el qual domini es va efectuar la repoblació; en 1238 Alfons IX la dóna al seu primogènit l\' infant Sanxo ; en 1281 Alfons X , de Castella i Pere III, el Gran , d\'Aragó pacten la cessió a Aragó de la zona i aqueix mateix any nomenen batle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentes a Pere d\'Agulló ; en 1329 Alfons VI, el Benigne fa donació a la seua muller, na Elionor , en 1369 passa al Patrimoni Real de Pere IV, el Cerimoniós ; successivament continuà passant de mans en mans de diferents senyors: el marqués de Villena ¸ na Elionor de Villena ; el comte d\'Oliva i el Duc de Gandia , durant tota aquesta època la permanència de gran quantitat de musulmans en la zona originà diverses fregades entre aquests i la població cristiana; per exemple, en les Germanies els moros recolzaren els nobles en llur interés per sufocar l\'aixecament; en 1574 obtingué independència eclesiàstica Xarafull; en 1609 l\'expulsió morisca suposà un greu trencament demogràfic –tan sols hi romangueren 17 persones; el duc de Gandia , senyor aleshores de la Vall, dirigí la repoblació amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partició de fruits; en Joan de Navarra, els marquesses de Demax, Isabel de Ladrón, duquessa de Castro; família Mendoza, Pere Centelles Borja continuen engrossint la nòmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d\'Osuna cedeix en cens emfitèutic al plet que des de feia més d\'un segle mantenien els pobladors amb els senyors; va ser capital de la governació o corregiment establert a ran de la instauració borbònica, de què eren partidaris els cofrentins, que comprenia tota la Vall d\'Aiora i part de la Canal de Navarrés; el 24 de maig de 1812, a causa de l\'oposició a la invasió el general napoleònic Granier cremaren els arxius municipals, cremaren el pont afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arruïnaren el castell; les guerres carlines també afectaren Cofrents on hi hagué diversos enfrontaments; el 1864 una forta riuada provocà la desaparició del conreu de la vinya en el municipi i provocà diverses epidèmies en 1885, el còlera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola; ja en el segle XIX, durant el regnat de Ferran VII , és fort l\'oposició de la població de la Vall a seguir complint les exigències senyorials; el segle XX marca una important caiguda demogràfica deguda a l\'escàs dinamisme econòmic sofert per la comarca; la construcció de la central nuclear (1973-1982), que fou fortament contestat per la població civil del País Valencià, no ha generat el procés de desenvolupament i de llocs de treball a la comarca que van prometre les autoritats per justificar l\'ubicació, si no ha sigut per la necessitat de peonatge i pel desenvolupament d\'algunes activitats de serveis; bona prova n\'és que en 1974 hi havia un cens de 947 persones i el de 2003 tan sols creix fins els 950.
La denominació oficial és Cofrentes , la parla castellana i l\'ajuntament està governat des de les votades 2003 pel PP, amb 5 regidors; el PSPV en té 2.
El terme, de 103.1 km 2 , és força muntanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l\'afluència del Cabriol al Xúquer forma l\'embassament de l\' Embarcadero. A banda de la gran quantitat d\'excursions a peu o amb bicicleta que s\'hi poden realitzar cal remarcar l\'interés espeleològic del municipi amb diferents coves de què destaca la Cueva Hermosa i el Volcán .
El casc urbà creix al redós del castell i els seus carrers s\'empinen cap a ell deparant al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:
- El Castell. D\'origen àrab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l\'estat de conservació siga diferent segons les zones.
- Balneari de Los Hervideros . En funcionament des de 1902.
- Església del Patriarca sant Josep. De 1621.
- Balcó de Pilatos.
- Pont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
- Ermites de la Soledat i el Calvari.
La gastronomia es basa en els productes de la terra –molt bones les bresquilles-- i el seu àpat més conegut és l\'olla cofrentina; la beguda local és el zurracapote .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Cofrentes
Castillos y fortalezas de la CV
Cofrentes
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: COIX (El Baix Segura) - COX (El Bajo Segura)','
El topònim del municipi ve del llatí Coxu o Coxum que significaria “tancat”. Al voltant del castell s\'han trobat restes de l\'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d\'haver estat habitat pels visigots; tot i això la fundació de Coix és musulmana; conquistada en 1242 va ser donada al Raís de Crevillent, Aben Hudiel Damoch ; en 1244, pel tractat d\'Almizra, quedà integrada en el regne de Múrcia, en 1266 davant la insurrecció mudèjar d\'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d\'Oriola; en 1296 Jaume II l\'ocupa i confirma a Ahmed , senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en 1298 i 1307; en 1304 per la sentència de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de València i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur ; en 1339 el fill d\'aquest el ven, autoritzat per Pere IV , a la família Vidal ; durant la guerra amb Castella, el 1.368 Jaume Vidal traspassa Coix a Llàtzer Gilabert ; en 1450 Joan Ruiz Dàvalos la va comprar als Roca de Togores , va reorganitzar la població musulmana,) i va demanar al rei Joan II d\'Aragó permís per a modificar el castell i convertir-lo en un palauet; es va segregar del terme d\'Oriola en 1422 però pertangué a la seua governació fins 1707; l\'expulsió dels moriscs en 1609 i la gran pesta de 1648 va deixar la comarca pràcticament despoblada la qual cosa va obligar a rebre gran quantitat d\'emigrants manxecs i murcians que portaren la seua llengua, acabaren amb el català en la zona i canviaren la denominació del poble pel castellà Cox la qual es va veure reforçada pel Decret de Nova Planta promulgat per Felip V, el Socarrat rera la desfeta d\'Almansa; el XVIII coneix grans transformacions urbanes i agrícoles la qual cosa comporta un enriquiment que es va veure frenat el segle següent per les guerres i les malalties epidèmiques i que va obligar, per primera vegada, a alguns dels seus habitants a emigrar a buscar-se la vida a Orà o França; el 1822 tornà a ser annexionat a Múrcia i en 1833 va ser adscrit, ja definitivament a Alacant.
Com ja hem comentat la parla és castellana i la denominació oficial Cox ; el gentilici de les seues gents cojenses o cojeños . Els 6.355 habitants que s\'hi comptabilitzaren en 2003 viuen en els nuclis de Cox, El Salar i Los Collereros . El PP detenta la batlia gràcies als 6 regidors que va obtenir en 2003; el PSPV n\'obtingué 5, i 1 cadascú UCL i UPDI.
És curiós observar l\'activitat de persones i vehicles que de matinada es respira a Coix i que es deu a que una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes; els problemes de sequera endèmics a la zona han obligat a l\'abandó de l\'agricultura a favor de la comercialització de fruites i hortalisses ben palesa en la quantitat de magatzems que s\'hi ha establert; la indústria, tèxtil i calcer, i la construcció també diuen la seua en la florent economia local.
El terme municipal, de 16,6 km 2 , depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d\'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, que compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius i amb una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d\'elles autòctones; l\'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l\'espeleologia en la Cova del Gat.
Del patrimoni històric i monumental parlem tot seguit:
- Castell de Santa Bàrbara, o de Coix. El més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
- Església de sant Joan Baptista. Barroc neoclàssic aixecat entre 1744-1788 sobre la primitiva església que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
- Santuari de Nostra senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l\'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
- El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s\'assentaren els primers pobladors cristians.
- Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d\'altres espècies.
La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toñas de manteca i escaldadas i almojabenas , d\'origen àrab.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Cox
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Sant Tornem-hi: les matrícules','
Sant Tornem-hi: les matrícules
El cotxe, automòbil, és clar, en la nostra societat occidental és un element que s’ha instal·lat a les nostres vides, fins el punt d’arribar a formar part de la nostra personalitat. Així, les modificacions que s’hi fan, o que s’hi plantegen -com, per exemple, ara, el tipus de matrícula- provoquen polèmiques com la que vam viure, fa uns quatre anys.
En aquell moment es va argumentar, a favor de la uniformització de les matrícules, que era el model europeu de matrícula, cosa que, per no faltar a la veritat, cal dir que era senzillament mentida. Qualsevol observador podia comprovar que les matrícules italianes, per exemple, inclouen fins i tot l’any de matriculació del vehicle, a més, és clar, de l’origen geogràfic del mateix.
També s’hi afirmava, i s’hi afirma en la nova fase de la polèmica, que el mercat de cotxes de segona mà necessita d’un sistema de matriculació sense identificacions territorials. I això amanit de crides a la defensa de la intimitat dels conductors. Sembla ser que les lleis del mercat són les que primen. És el mercat, doncs, qui legisla i, per tant, regula les relacions entre els ciutadans?
Cal dir que els postulants de les lleis del mercat amaguen informació de rellevància per al consumidor: per posar només un exemple, la identificació geogràfica del vehicle pot donar informació al comprador, ja que no és igual que un cotxe haja estat circulant per zones de costa que si ha circulat per zones de l’interior: el salobre de la mar afecta més la xapa dels vehicles que l’aire sec de la muntanya.
Entre les crítiques contra el sistema de matriculació dels vehicles, amb identificatiu territorial, hi ha la de \"nacionalisme buit i provincià\". Sembla ser que els italians són nacionalistes buits i provincians, o els suïssos -que a les matrícules dels seus cotxes inclouen l’escut del cantó. Jo em demane si també caldrà titllar de nacionalista buit i provincià el sistema de matriculació actualment vigent, que inclou la procedència geogràfica E, que no sé si és Euskadi, Europa, Estònia, Escòcia, o ... Spain.
Ara bé, els detractors de la identificació \"autonòmica\" dels vehicles a les matrícules estan dient, també, que els ciutadans de certes comunitats autònomes (el lector intel·ligent dirà quines) no són ben rebuts en d’altres? No serà que les afirmacions de la uni(form)itat, desitjada per alguns, són fàtues? No hi caldrà interpretar el reconeixement del fracàs de segles de política uniformitzant? El reconeixement del fracàs en la política d’integració (cohesió) territorial, i poblacional, d’allò que s’ha anomenat \"Espanya una\", o \"Espanya plural\", o \"Espanya de las autonomías\"?
Finalment, si tant de problema suposa la identificació geogràfica dels vehicles, per què no demana el govern (d’esquerres?) del Regne d’Espagna, perdó Espanya, que tant s’estima el govern de la República Francesa (de dretes) com s’ho fan? Molt senzill, des de fa molts anys, allà, la compra d’un vehicle de segona mà (un mercat molt més important -en volum de negoci, és clar- que l’espanyol) suposa la rematriculació del vehicle, amb el nou distintiu geogràfic -numèric des de la Revolució francesa del 1789- corresponent.
Salvador Pallarès-Garí
(30-9-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: QUÈ TÉ COALICIÓ VALENCIANA?','Què té Coalició Valenciana?
A banda de en la versió en valencià, una falta d\'ortografia en el mot \"Coalicio\", que fins i tot la RACV dona com a roín, què té Coalició Valenciana, per a, en menys d\'un any tindre tot la potència mediàtica què té?
Molta gent diu que l\'emporio de Mª Consuelo Reyna, està darrere, que després de veure que l\'intent Zaplana, els va eixir \"granota\" i el blaverisme es va anar diluïnt en postures més particularistes, anti-catalanistes políticament parlant, però acceptant la unitat de la llengua (teniu l\'AVL com a mostra, creada per Zaplana), els diners dels amos de Diario de Valencia i Valencia TeVe, alguna cosa haurien de fer per tornar a bastir poder polític al País Valencià, no?
Altres rumors, apunten a l\'existència d\'un xicotet imperi empresarial, creat pel propi Sentandreu, junt amb els seus distints socis en les seues distintes societats, que ara s\'han posat d\'acord per a entrar en la política valenciana de manera activa, i així poder després afavorir determinades accions polítiques, per afavorir les seues empreses.
Una altra possibilitat ques es baralla és, que des del sector més blavero del PP (Giner, Ferrer, Ramón-Llin, etc...) estan donant - a la sombra- força a este partit per així ells, des del PP, tornar a dotar a este de postures blaveres. Postures que en els últims temps havien abandonat, canviant-les per un -calculat perfectament- valencianisme victimista vers el tripartit català i el govern socialista espanyol.
En definitiva, tots estos rumors ens venen a dir, que darrere del projecte de Coalicio Valenciana/Coalición Valenciana, hi ha metes ocultes; que no respon exactament a la demanda del mercat polític, on... sí, hi ha encara una bossa anti-catalanista que s\'havia quedat desencantada amb Unió Valenciana (tot un altre tema per parlar) però que així i tot... no podria estar donant ara, comptant els seguidors d\'esta ideologia, tot el suport que està rebent Sentandreu, apareguent a premsa de tirada nacional i tot.
En definitiva, prompte veurem si tota la parafernàlia que està portant a terme Sentandreu no es converteix en un efecte boomerang, on per exemple, la querella a la secretària de l\'AVL li se\'n torne en contra. Encara que hi ha altre rumor que diu que té algun tipus d\'immunitat judicial...
Sentandreu:
un nou palleter?
un mafiós més?
un cara-dura aprofitós dels propis iaios blaverets?
Com sempre dic, el temps ens ho dirà.
(3-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: L’aventura quotidiana dels carrers anònims','L’aventura quotidiana dels carrers anònims
Segons el diccionari de la llengua, \"anònim/a\" és un adjectiu que qualifica aquell que no fa conèixer el seu nom.
Els anònims, tot i que en principi ens poden fer pensar a alguna acció, més o menys traïdora, també han produït obres genials, com ara el Curial e Güelfa, el Lazarillo, etc. L’anonimat és una condició buscada, en certes èpoques i moments, per tal de poder realitzar determinades accions, lícites, o no.
L’anonimat no és sempre una condició volguda i desitjada. Jo visc en un de tants carrers anònims dels que hi ha al meu poble. I a tants altres pobles i ciutats del nostre país.
Els carrers anònims no confereixen, però, l’anonimat a les persones que hi viuen: han de pagar els impostos, estan sotmesos, també, a l’imperi de la llei, etc. Per a l’administració, no són persones anònimes.
Encara que, en aquesta societat, vivim cada vegada més reclosos en cel·les individuals, com més estanques i impermeables millor.
El problema és que en el món lliure en què vivim, moltes de les coses que ens afecten -com la de l’anonimat- no són decidides lliurement per nosaltres. L’Excm. Ajuntament, el Sr/a Regidor/a, la Comissió, responsable de l’àrea d’urbanisme decideix deixar tota una sèrie de veïns del poble en l’anonimat. I la llibertat d’aquest gest està per damunt de les sigles de partit.
El problema és que els carrers, sí tenen nom, però són carrers indocumentats, sense placa identificativa. I com a conseqüència d’això, el servei de correus, perdó Correos, i d’altres empreses de transport postal, van com van.
¿Imagineu què pot passar, quan el carter -o la cartera- encarregat dels carrers anònims -orfes de placa- pren les seues merescudes vacances i és substituït per una persona que no coneix la localitat? Molt senzill, pots estar-te, com m’ha passat a mi, un mes sense que arribe a ta casa cap carta del banc, ni denuncia de transit, ni citació judicial, ni carta publicitària, ni paquet postal, ...
Moltes gràcies Excm Ajuntament per vetlar per la meua tranquil·litat.
Salvador Pallarès-Garí
(3-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CONFRIDES (La Marina Baixa)','
Té el seu origen en un alqueria musulmana anomenada Aljofra ; rera la seua conquesta l\'any 1264, Jaume I féu donació de la vila a Vidal de Sarrià ; encara que la seua població romangué en mans dels Sarrià durant dues generacions, aviat fou cedida a l\' infant Pere ; més tard, les famílies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicció de la vila; durant la segona meitat del segle XIV i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquistada per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins el 1364 què la recuperà Pere IV ; a començaments del segle XVI i com a conseqüència de la guerra de les Germanies la seua població musulmana -- que aleshores podia elevar-se fins els 120-160 habitants-- fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversió forçosa i el 1526 es rebel·laren contra la decisió de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l\'expulsió, Confrides podia comptar amb uns 240 habitants que oposaren una fort resistència armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d\'Alauar, davant l\'ordre d\'estranyament de la minoria morisca (1609). Confrides es distingí pel seu recolzament al bàndol borbó durant la guerra de Successió.
El padró de 2003 enregistrà 325 habitants que viuen en els dos nuclis de població del municipi: Confrides i Abdet. Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors i la batlia al PP; el PSPV n\'obtingué 3.
La seua economia és basa en l\'agricultura, malgrat que la seua proximitat als nuclis turístics i a El Castell de Guadalest han fet sorgir un tímid sector serveis, recolzat en el turisme rural.
Confrides s\'eleva als 785 m d\'altitud i està situat a la capçalera de la Vall de Guadalest en la frontera entre la Marina i la muntanya la qual cosa fa que el seu terme, de 39,4 km 2 , depare força possibilitats als excursionistes; hi ha la Mallà del Llop (1.360 m), la Penya Alta, el Penyó Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m), el naixement del Guadalest i les fonts de l\'Arbre, de Forata, del Fuster i la de Machelis.
A la plaça del poble hi ha una noguera monumental que constitueix el símbol del poble el patrimoni del qual citem tot seguit:
- Església de sant Pere, del XVIII.
- Església de sant Vicent, d\'Abdet.
- Castell. Situat en la Penya del Castellet, d\'origen medieval, encara conserva nombrosos elements però el seu estar és de ruïna total.
Els àpats de Confrides són els típics de la comarca: olleta de blat, arròs amb penques i conill.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CORBERA (La Ribera Baixa)','Aquest article té 1 comentari
El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l\'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell; l\'origen de l\'actual municipi, però, és romà, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a lèpoca musulmana i la Baixa Edat Mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà del Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d\'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer; Jaume I , després de conquistar-la a Al-Azraq , va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull ; successivament passà a propietat de Pere, fill de Jaume I (1263); de Joan d\'Aragó, fill de Jaume II ; de l\'infant Joan , arquebisbe de Toledo (1322); de l\'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica , per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer ; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d\'una jurisdicció (L\'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s\'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 – Revolta de les Germanies —el senyor d\'aleshores, Joan Borja i Enríquez , duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Didac Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro , capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell; en 1536 s\'independitza de la de Riola i és erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l\'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan Enríquez de Ribera , ordena construir el primer temple cristià; l\'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l\'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l\'epidèmia de còlera;
A hores d\'ara –setembre de 2004—el municipi està governat pel PP que guanyà les eleccions de 2003 amb 6 regidors; el Bloc amb 2, i el PSPV i PSICV amb 1 es repartiren la resta de regidors. El cens de 2003 enregistrà 3.066 habitants, de gentilici corberans.
L\'economia es basa fonamentalment en l\'agricultura, sobre tot taronja i en menor mida i en regressió l\'arròs; la indústria gira en torn a l\'agricultura, envasament, distribució i comercialització i hi ha algunes fusteries i empreses de construcció.
El terme, de 20,4 km 2 , depara els paratges que li dóna la serra de Corbera; els cims més elevats són la Penya Roja (394 m) i el Cavall Bernat (584 m).
Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscéncies de l\'època, començaments del segle passat, de major esplendor econòmic degut a la taronja, que també deixà força masies arreu del terme de què encara es conserven un bon grapat.
La resta del patrimoni es concreta en:
- Ermita de sant Miquel. Segle XIII, sobre el turó del mateix nom i amb l\'afegit d\'una torre àrab.
- Ermita del Santíssim Crist.
- Església de sant Vicent. Construïda en el XVII, destruïda en la guerra de 1936-1939 i tornada a aixecar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
- El castell, les vicissituds del qual ja hem comentat. Manté el seu impressionant aspecte encara que està en estat de ruïna.
La cuina mediterrània té bon referent a Corbera on les amanides, els arrossos i els dolços en són protagonistes
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Corbera
Blasonari
Corbera
Castillos y fortalezas de la CV
Plana personal de Paco González
COMENTARI:
UN PASSEIG PER CORBERA
L\'extensa plana d\'arrossars i tarongers que forma la Ribera Baixa del Xúquer té, en el marge dret del riu, una carretera recta i apaïsada d\' uns set quilémetres de llargària, que travessant la marjal, uneix les poblacions de Sueca i Corbera.
La immensa planura es veu flanquejada al fons per una muralla contundent: La Serra de Corbera que s\'imposa, imperativa, sobre els arrossars. Abans, però, d ‘arribar a la serra encara hi ha una altra barrera —aquesta artificial- que talla en dos la contrada. Es l‘autopista A-7, que construïda als anys setanta, ha canviat perceptibiement la fisonomia d ‘aquesta terra.
La Serra de Corbera és un conjunt de muntanyes que s\'estén pels termes d\'Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifairó i Tavernes de la Valldigna. Vista des de Corbera, el punt més característic és el Cavall Bernat de 584 m. d\'altura, les vessants del qual s\'uneixen amb les valls de la Murta i la Casella. El cim més elevat és el lloc anomenat la Mola, al terme de Favara, amb 626 m. sobre el nivell del mar.
Un dels paratges més apreciats de Corbera és el de les Fontanelles. No fa molts anys encara corria, abundant, l\'aigua de les fonts entre l‘abrupta vegetació i la pinada. Els bancals on en temps antics es conreava el garrofer i l\'olivera, són ara zona d\'esplai per als visitants que la freqüenten. Des d\'ací veiem, suspesa en una de les parets laterals de la muntanya, la Cova de les Ratetes Penades, abric de remotes civilitzacions.
Des de dalt d\'aquestes muntanyes es domina tota la plana litoral amb la mar Mediterrània a l\'horitzó.
L\'aigua és un bé que, per sort, no li falta a Corbera. El poder d\'absorció de les nostres muntanyes fa que l\'aigua es canalitze en corrents subterrànies per brollar després en fonts i ullals arreu del terme. Moltes d\'aquestes aigües s\'escorren cap a la mar formant el que sol anomenar-se Riu Corbera, que després de conduir-se per vàries séquies, desemboca a l\'Estany de Cullera.
La percepció que els forasters tenen de Corbera es concentra en dues imatges: les taronges i el Castell.
Les taronges han estat durant molts anys el principal recurs económic del poble. Les taronges de Corbera eren una garantia de qualitat als mercats interiors i europeus. D\'ahí l\'eslògan “Xe, de Corbera i dolces!”, que encara és conegut per molta gent. El cultiu i la comercialització de la taronja, malgrat haver perdut la força que abans tenien, continuen influint, globalment, en les economies familiars. Els treballs agrícoles, els magatzems de taronja, els collidors, els camioners, les dones treballadores dels magatzems,.. .són imatges que formen part de la vida corberana.
El Castell és la primera imatge de Corbera venint de Sueca, i conté en les seues parets tota l\'essència d aquesta comarca. A 1\' Edat Mitjana era el centre estratègic del territori; als seus dominis pertanyien els llogarets i alqueries que poblaven aquesta vora del Xúquer, des de la mar i la Valldigna fins a Alzira. Les seues muralles asseguraven la protecció deis riberencs en temps de revolta. Tant al període musulmà com després de la conquesta de Jaume 1, la fortificació tingué una importància defensiva considerable. Citat ja a antics documents del s. XI i a altres tan honorables com la Crónica de Ramón Muntaner, un dels grans cronistes europeus a l\'Edat Mitjana, el Castell de Corbera constitueix un testimoni històric valuosíssim. La part coneguda popularment com la Cisterna és un dels exemples de Torre Albarrana més ben conservats de l‘època mora.
Enriquint el nostre llegat arqueológic hi ha l\'Ermita de Sant Miquel. L\'any 1248 el rei Jaume I manà construir aquesta humil capella al cim d\'un pujol situat enmig de la contrada, on continua després de set segles d\'existéncia.
El patrimoni históric de Corbera inciou una peça bàsica de gran valor artístic i sentimental: la Mare de Déu del Castell. Possiblement de finals del s. XIV o principis del XV, aquesta imatge és un dels pocs exemplars de l\'estatuaria gòtica valenciana. El conjunt escultóric, tallat en fusta policromada, representa la Verge sostenint al braç esquerre el Jesuset.
Com en tants aitres pobles, seguint la tradició de les Verges trobades, els corberans celebrem el dia 8 de setembre la festa major a la nostra patrona.
Per a acabar aquest passeig i, ja que l\'entrada al poble i\'hem feta per Sueca, eixirem enfilant la carretera d\'Alzira i guaitarem encara les majestuoses cases de camp que a un costat i l\'altre de la carretera dibuixen un paisatge harmònicament civilitzat. ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Els mateixos gossos amb diferents collars','
Los mismos perros con diferentes collares
Acabe de llegir a la premsa una notícia que, de sobte, m’ha transportat al passat: la IB3, la nova tele autonòmica -la de les illes Balears, les nostres illes- emetrà per les freqüències que, fins ara, estan ocupades pels canals autonòmics del Principat de Catalunya i de la comunitat autònoma del País Valencià. (TV3, 33/K33, C9 i P2).
Els que ja tenim una certa edat, recordarem, si no ens han desmemoriat del tot, que en aquest país-comunidad-regne-región, en altres temps, i amb altres governs, es va assignar la freqüència de la TV3 al nou canal autonòmic valencià.
En aquella època, l’explicació, amb què ens intentaven de fer creure que els burros volen, era que l’espai radiològic valencià no admetia més de tres canals de TV. Llavors no érem prou \"moernos\" ni \"europeos\"; perquè, allà per l’any 84, del segle passat, a Milà (Itàlia)-que té un aire més contaminat que el valencià- circulaven, per l’espai radiològic, una infinitat de canals de TV.
Amb el temps s’ha demostrat que allò era men-ti-da (ja no ens ho vàrem creure llavors). Però, amb la jugada, mataven dos pardals d’un tret: s’asseguraven -per al nou canal de TV- un públic que ja tenia sintonitzat, al seu receptor de TV, el canal adient; i impedien que els valencians pogueren continuar veient una tele -la TV3- que emetia en una llengua que entenien sense cap problema. I, de postres, substituïen una tele en valencià per una tele en bilingüe. Total: Mitja tele en valencià i dues i mitja en castellà; comptant només les públiques, és clar.
Però no passa res -ací tenim la memòria molt curta- i ara tornen amb la mateixa. Per tal de recordar-nos qui són els qui manen.
A les Balears i a les Pitiüses han creat un nou canal de TV, també en bilingüe (el PP d’allà fa com el PSOE d’ací). Continuen matant dos pardals d’un tir: allà, com ja van fer ací, també tenen la clientela assegurada -no per fer una tele de qualitat-, sinó perquè okupen les ones dels altres. Els illencs ja no podran continuar comprovant que entenen el valencià de la TV3 i K33, i el català del C9 i el P2.
Per cert, una reflexió per als qui empren el Tirant lo Blanc com a argument d’autoritat per a afirmar que el valencià és no-català: com és que Joanot Martorell empra mots com ara: aquest, petita, així, nosaltres, dubte, dues, i més, que apareixen a la famosa llista de mots prohibits del senyor Sifoner? Per no dir que al Tirant els possessius són mia, mies; tua, tues; sua, sues... Llegiu el Tirant i deixeu-vos de romanços.
Salvador Pallarés Garí
(6-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CORTS D\'ARENÓS (L\'Alt Millars) - CORTES DE ARENOSO (El Alto Mijares)','
Malgrat que es contemplen altres hipòtesis la més fiable sobre el topònim Cortes és que prové del llatí Curtes , “corral, lloc on es guarden animals”. Tot i que el seu passat prehistòric no està suficientment investigat és evident la presència d\'humans des dels ibers; d\'origen en un alqueria musulmana fou conquistat per Jaume I el qual va confirmar com senyor de la Baronia d\'Arenós, formada per Corts d\'Arenós, Pobla d\'Arenós, Camps d\'Arenós i d\'altres poblacions, al rei moro de València, Zeit Abú Zeit convertit ja al cristianisme amb el nom de Vicent Fernández i casat amb Maria Ferrandis , qui va cedir-lo a sa filla, Alda Ferrandis , casada amb Blasco Eximen, qui afegí Arenós al seu nom; després va pertànyer a Ximén Pérez de Tarazona , al seu fill Blasco , a Gonçal Ximénez i a Pere Jordan ¸ en 1318 se segrega de la Baronia; continua passant per diversos senyorius, entre els quals els ducs de Gandia i la pròpia Corona; el 1471 Joan II crea per a son fill Alfons el ducat de Villahermosa que inclou el senyoriu d\'Arenós i, per tant Corts d\'Arenós; des del segle XVII pertangué als Urrea , dels quals l\'heretaria el comte d\'Aranda ; en la primera guerra carlista el vigent senyor del lloc, Pere Gómez Guillén , pren partir per Isabel II però no pot evitar la caiguda del poble i de les altres localitats de la comarca rere la batalla del Mas d\'Arnau; en 1875, durant la tercera carlistada, el poble fou envaït pels carlins durant un llarg període fins que foren expulsats per les tropes lleials a la reina el 18 de maig del 76, aquestes vicissituds deixaren al poble afonat econòmicament; però el fet més trist de la història del lloc esdevingué en novembre de 1965, un terratrémol provocà escletxes en diversos edificis , dies després un temporal de pluja ve a agreujar la situació, tot plegat i l\'acció de la dinamita empleada en les obres del clavegueram provocà la decisió municipal de considerar el desallotjament, en molts casos per la força, i enfonsament de 69 cases, més de 250 persones, que hagueren d\'emigrar gairebé en la seua totalitat provocaren un esfondrament a tots els nivells, econòmic, demogràfic, psicològic, etc de què a poques penes s\'ha recuperat.
A Cortes de Arenoso , denominació oficial, i la seua aldea, Sant Vicent de Piedrahita, fundada també pels àrabs i que rep el seu nom en honor a sant Vicent Ferrer, que hi predicà, es parla castellà. Hi ha, segons el cens de 2003, 393 habitants i les eleccions de 2003 deixaren el PSPV en el poder mercés als 4 regidors que obtingué; la segona força política és el PP, amb 3 regidors.
Tradicionalment els veïns de Corts han viscut de l\'agricultura, però la seua economia s\'ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l\'empresa Aguas de Cortes , que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l\'activitat del poble. L\'activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vímet.
Un terme de 80,4 km 2 en què localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), importants plantacions de pins i rebollars i diverses fonts, com la de la Teja , los Berros i Collara conformen la geografia local presidida per El Rebollo, o El Abuelo , rebollo de més de 700 anys d\'antiguitat que és el més vell de l\'estat.
Patrimoni:
- Casa del marqués del Real Agrado. Segle XVII.
- Almàssera de Sant Vicent. Destinada a fins socials i culturals.
- Antic forn àrab. Reconvertit en Museu Etnològic del Pa.
- Església de sant Vicent Ferrer.
- Segles XVII i XVIII.
- Església de nostra Senyora dels Àngels. Barroca, segles XIV-XV. Allotja algunes obres d\'art sacre gòtiques.
- Ermita de santa Bàrbara.
- Ermita de sant Cristòfol.
- Portal carrer Herreries. Segle XVIII.
- Pont romà.
Quant a la gastronomia destacar el trufat de gallina, la pepitòria de sang de corder o l\'olla, com a àpats tradicionals sense deixar de banda la rebosteria: figues albardades, paciències o collà, entre d\'altres moltes llepolies.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Cortes de Arenoso
Agua de Cortes
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Plana personal de Sánchez Navalón
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CORTS DE PALLARS (La Vall d\'Aiora) - CORTES DE PALLÁS (El Valle de Ayora)','
Els indicis més antics de poblament són ibers i s\'han trobat en La Pileta, el jaciment de la muralla, el castell de Chiret i a la serra Martés; també hi ha troballes d\'època romana, però la fundació és musulmana, la qual població es mantingué després de la conquesta cristiana; fou el centre de la baronia de Pallars, vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars el 1232. Passà successivament als Pascual de la Verònica , als Frígola i als Escrivà ; en 1609 els seus habitants es rebel·laren davant el decret d\'expulsió dels moriscs i, juntament, amb els habitants dels pobles dels voltants es van fer forts vora tres-mil moriscs a la Mola de Cortes, sota el comandament de Turigi , que acabà sent executat el 16 de desembre ; després de mesos de durs enfrontaments amb les tropes reials de Felip III , van claudicar en el més de novembre de 1609; el resultat fou la quasi total despoblació del terme; a partir del segle XVIII experimenta un lent creixement demogràfic, a finals del XIX la baronia va anar aconseguint l\'escissió del títol en fins a quatre més: la de Cortes, la de Castillo de Chirel, la de Bugete i la de Ruaya, cas probablement únic en la història nobiliària de l\'estat espanyol; a partir de 1930 l\'emigració dels seus habitants cap a nuclis industrials ha sagnat la demografia local importantment.
La parla és castellana, el topònim oficial Cortes de Pallás , en 2003 s\'hi empadronaren 913 persones i l\'ajuntament està governat, després de les municipals d\'aqueix mateix any, pel PSPV que té 5 regidors; el PP en té 2.
La població es troba molt dispersa amb diverses aldees repartides pel municipi: Venta Gaeta, Castilblanques, La Cabezuela, Viñuelas, Los Herreros, El Oro, Otonel i Las Viñas.
A banda del Xúquer reguen l\'enorme terme, 235 km 2 , les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas ; de Los Gallegos , del Ral; el barranc d\'Otonel, de Bujete i del Hornillo , voltat pel massís del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Martés i la de Dos Aigües, presenta mantes paratges on gaudir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el muntanyisme. La Mola de Cortes també compta amb la major reserva de caça major de l\'estat.
Hi ha la Central Elèctrica de Cortes-La Muela propietat d\'Iberdrola que compta amb una de les més modernes tecnologies d\'Europa.
El poble conserva la trama morisca que li donà origen amb els típics carrers i atzucacs estrets i empinats. Paga la pena la visita a algunes de les aldees on es por trobar part del patrimoni local, que detallem tot seguit:
- Església de nostra senyora dels Àngels. En Cortes. Bastida en 1775 en estil barroc. El campanar fou reconstruit en 1893 i restaurat en 2000.
- Ermita de sant Roc. En El Oro . Segle XIX.
- Ermita del Sagrat cor de Jesús. En La Cabezuela . De 1922.
- Castell de Chirel. Segle XV, gòtic. Fou utilitzat en la lluita contra els moriscs. Conserva alguns elements però el seu estat és d\'abandó i ruïna.
- Castell de Ruaya. D\'òrigen àrab, fou caseriu musulmà. Només es pot observar la base de la seua torrassa.
- Castell de la Pileta. També musulmà. Ocupava un lloc estratègic sobre el riu. Només perviu una paret vertical de la seua torre.
- Castell d\'Otonel. En l\'aldea homònima.
- Fou caseriu morisc. Només conserva alguns murs.
- Palau del Baró. Barroc, del XVIII. Conserva en la façana l\'escut d\'armes dels barons de Cortes.
- Antiga Venta de las Galletas . En Venta Gaeta. Ja en el segle XVI era parada de postes. Actualment és vivenda particular.
- Las Eras . Arreu del terme, construccions singulars del segle XVIII utilitzades aleshores en les tasques agrícoles.
- Antiga Cimentera. Es va construir a les primeries del segle passat amb motiu de la instal·lació de la Central Hidroelèctrica.
Poble de muntanya, ens ofereix una gastronomia forta condimentada amb els productes de la terra: embotits, tajás de la orza , ajoarriero , coques de sardina i pernil, gaspatxos, mojetes , olla de poble, arròs amb herbes, etc.
Dels seus fills mereix esment en Pasqual Frígola i Ahís , baró de Cortes (1822-1893), personatge que destacà tant al País Valencià com a l\'estat tant a la vida política com la social.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Cortes de Pallás
Barranco de Otonel
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Baldomero Brasa
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: SITJA, TRADICIONALISME A L\'AVANTGUARDA','
Sitja. Tradicionalisme a l’avantguarda
Són moltes i molt diverses les corrents de nova tendència que evolucionen el folk en Català, fusions amb nous ritmes com ara el pop i l’ska, instruments propis de les noves tímbriques musicals, aportacions de l’escepticisme electrònic i les barreges culturals que ens determinen com a poble dintre de l’àmbit mediterrani. Tots ells estan fent que la música tradicional als pobles de parla catalana agafe un lloc privilegiat en l’avantguarda de la música europea.
No és queda enrere el nostre País Valencià en aquesta inclinació musical i l’emergentisme que estem sofrint els darrers anys així ho deixa palès. La nostra música i les nostres arrels comencen a sonar dignament i amb força, no sols en les terres de parla catalana sinó també més enllà de les fronteres lingüístiques que fins ara ens havien acotat. A pesar de la constant i perenne ignorància que el govern de la Generalitat Valenciana manifesta vers la música en pròpia llengua, la qualitat, la perseverança i la força en que els rejovenits grups pugen a l’escenari fa que la realitat traspasse tota intenció d’ocultisme. Així ja no se’ns fa estrany trobar als escenaris del País o de la resta de l’Estat, Itàlia i França algun grup valencià sonant sense complexos a dalt d’un escenari manifestant-se amb la llengua, amb les inquietuds i amb les queixes que de les nostres terres hem rebut, així mateix amb la nostra música, la música tradicional.
Dintre d’aquest marc s’erigeix Sitja com a grup revelació. Amb tendències força tradicionalistes surt de Vila-real (Plana Baixa) pujant a l’avantguarda més puntera de la música d’arrel. Elevant i evidenciant la miscel·lània cultural que ha marcat les nostres terres de temps ençà no dubta en el procés de composició i arranjament de les pròpies melodies i ritmes a adoptar les influències de les cultures veïnes principalment de la ribera de la Mediterrània. Així es poden escoltar en els cants les veus àrabs que ens recorden el nord d’Àfrica i les terres d’Al-Andalus, rasguejats de guitarra flamenca, sons occitans, tocs de tarantel·les i pizziques procedents del sud d’Itàlia, sirtakis... sempre partint d’una base musical valenciana a la que mai oblida i de la que sempre en fa menció en ses jotes i fandangos, boleros, masurques, folies i demés aiguabarreig que forma a les nostres comarques com a poble singular.
Aquest tradicionalisme queda evidenciat amb el so que desperta en cadascuna de ses actuacions: les pues del llaüt i la citra, aquesta recuperada de l’antiga rondalla ja extingida, dansen entre les melodies del violí i els rasguejats de guitarrons i guitarres romàntiques, cants de la terra i ritmes diversos que abracen la Mediterrània i que ens demostren com a un país sense complexos.
Així però, a pesar d’aquest tradicionalisme aparent, les seves composicions arrisquen enormement regirant en la innovació melòdica i harmònica, propostes engrescadores que obrin un nou camp d’evolució en la música folk. Sota la veu femenina que dreça el grup, les melodies es trenen infinites donant una nova dimensió als instruments tradicionals i a aquesta música que, a pesar del que molts creuen, no dorm.
Ara, rera gravar el seu primer CD \"La Placeta de l’Orat\", Sitja ha estat nomenat com al primer grup valencià que resta finalista en la final folk/noves tendències del Sona 9, tot un premi al treball d’aquest jove grup que rera eixos sons tradicionals amaga tot un treball de recuperació, de composició i d’il·lusió que ens farà gaudir de la seva música per molt de temps. Una música que recupera la vessant més tradicionalista, especialment en la tímbrica, i que ens transporta per una nova esfera del folk que no deixa de créixer, que no deixa de brollar i que mai es cansarà de despertar.
Jordi Montesó ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: COSTUR (L\'Alcalatén)','
El seu origen és islàmic, Cavanilles documenta troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d\' Omadedaulat , rei de Saragossa entre el 1109 i el 1129, però també en parla de la troballa d\'una làpida romana -que s\'utilitzava en un forn per amassar pa--; Darrere la conquesta romangué annexa a L\'Alcora; formava part de la Tinença de l\'Alcalatén que fou cedida per Jaume I a Ximén d\'Urrea . Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d\'Aranda fins 1798 i dels ducs d\'Híjar fins el 1818; en 1889 assolí l\'autonomia municipal en desmembrar-se del de L\'Alcora.. En el segle passat va sofrir una ràpida despoblació deguda a l\'emigració cap als focus industrials de València i Castelló de la Plana.
En 2003 s\'hi empadronaren 466 persones, de gentilici costurers. El PSPV regenta l\'alcaldia des de les municipals de 2003 en què va traure 5 regidors per 2 del PP. Al seu municipi pertany l\'aldea de Mas davall o El Mas d\'Avall.
L\'economia és bàsicament agrícola, de secà: olives, ametles i farratges.
El terme abasta els 22,1 km 2 i presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la Fontanella o el camí de Baix. Per als amants de l\'espeleologia hi ha la Cova de l\'Artiga.
" Con una situación incómoda entre peñas iguales y descarnadas, y sus casas están sin orden como plantadas por casualidad ". Així descriu Cavanilles aquest poble que té en la seua ubicació el seu principal atractiu. Quant als monuments:
- Església parroquial de sant Pere màrtir. Amb interessant pica baptismal romànica.
- Calçada romana. Al camí dels Bandejats.
De menjar: arròs amb peres rojes, olleta, conill tornat a l\'oli i de postres l\'almuderra, típic del poble, i els codonyats.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: DE LA FESTA EN BLANC I NEGRE A LA DE COLOR. Evolució dels Moros i Cristians a Callosa d\'En Sarrià','De la festa en blanc i negre a la de color
L\'evolució de les festes de Moros i Cristians vista per dos generacions familiars. Dissabte de mati. Fa calor. Massa. Però no passa res. La cita és per parlar una bona estona d\'una de les coses que més agrada els callosins: la seua festa. I açò ho compensa tot. Una cervesa i un plat de \"cacaus\". No cal més.
La conversa comença.
-\"Ara hi ha més diversió. Quan jo era jove la festa eren els actes que hi havia al llarg del dia. En eixe sentit es pot considerar que la festa tenia un grau de seriositat major\".
Qui parla és Salvador Ferrando Ferrando. Amb 83 anys és, bén segur, el fester en actiu de més edat que participa a les festes de Callosa d\'En Sarrià. Fundador i membre de la filà Navarros, ha estat capità en dues ocasions -amb els Asturianos el 1960 i amb els Navarros el 1990- i banderer d\'altres dos. Un fester que, des de ben jove, ha viscut les celebracions en blanc i negre, les de la posguerra, però també les actuals marcades, mantenint sempre la tradició que distingeix a les festes callosines, pel color i l\'espectacularitat. L\'escolten amb atenció Paco i Jordi, dos dels seus nets i també, com Salvador, membres dels Navarros en l\'actualitat.
-\"Els caps de fila, per exemple, tenien en aquella época un paper importantíssim. Molt més que ara. A les processons havien d\'estar pendents de les filaes que anaven davant o darrere, parlaven amb els altres caps de filà per evitar talls o miraven que tots els festers de la seua filà dugueren el pas i anaren a la distància correcta. Inclús, els membres de cada filà anaven a ballar a casa del seu cap de filà\", recorda Salvador -cap de filà el 1950 amb els Asturianos, el seu primer càrrec fester- per continuar amb la seua argumentació sobre les diferències entre la festa d\'ara i la que ell va viure de jove.
Salvador Ferrando creu que aleshores els festers tenien una \"obligació moral\" d\'anar a tots els actes. \"Aquell que no anava, especialment, a les processons estava mal vist. Era impensable, com passa ara, vore els bocacarrers plens de festers que no participen a la processó. Per açò dic que en aquella época la festa era, d\'alguna manera, més sèria i més estricta\", recorda el veterà fester. Jordi tracta de buscar una explicació pel que diu Salvador.
-\"I no creus que actes com la processó eren més sèrios per qüestions religioses?\", pregunta. Per Jordi, ara, qui va a la processó s\'ho pren molt seriosament però, per ell, el problema és que sempre són els mateixos festers els que participen.
Salvador li contesta.
-\"No només per açò. Hi havia més coses. Per exemple, el capità anava al costat de la Mare de Déu. Era diferent\".
Paco, l\'altre net, pren la paraula mentre el seu cosí Jordi l\'escolta amb una cara que, d\'alguna manera, referma el que diu. Considera que la reflexió del seu avi és una forma de viure la festa que té les seues arrels en la tradició centenària que aquestes celebracions tenen a Callosa d\'En Sarrià.
-\"Eixa idea que té ma abuelo de la festa és la que ens ha traslladat al llarg dels anys. Hem anat en ell a tots els actes des que érem xicotets. Açò és el ens ha ensenyat\".
-\"El mateix que va fer mon pare amb mi\", li talla Salvador divertit per confirmar, d\'alguna manera, el seu concepte sobre la festa de Moros i Cristians.
Paco i Jordi, junt a d\'altres amics, van refundar ara fa dos anys els Navarros després de traure a \"l\'entrà\" al llarg de cinc anys una esqüadra especial que va recuperar un tratge característic d\'eixa filà confeccionat amb una tela que simula la pell del Lleopard. Era una manera de col.laborar per tal que la filà tinguera presència a la festa. De fet, els Navarros van estar a un pas per desaparèixer però Salvador va mantenir d\'alguna manera l\'esperit de la filà acudint els actes més importants en companyia dels seus nets fins que arribà el relleu generacional que ha permés els Navarros recuperar-se.
-\"D\'una part -reprén Salvador la conversa inicial sobre les diferències a la festa- jo veig molt bé que ara hi haja més diversió. Però tampoc m\'agrada que la festa estiga total en la mateixa carretera perquè en el poble no hi ha res. Seria millor que l\'ambient de festa poguera estar més repartit\".
Precisament, Salvador Ferrando recorda que quan van sorgir les primeres càbiles no estaven, ni molt menys, concentrades en un mateix carrer.
-\"Els Navarros vam ser dels primers a fer càbila -Salvador situa eixe fet cap a l\'any 1965- i, per exemple, la teniem a la carretera d\'Alacant\", apunta Salvador.
-\"Està tot al mateix carrer i, a més a més, molt concentrat per la nit\", opina Jordi.
Eixe és, per Salvador Ferrando, un dels motius de que la volta siga un dels actes amb una participació més reduïda. \"En aquella época el que era fester tenia una responsabilitat clara: havia de complir en els actes. La meua opinió és que eixa obligació no és ara tan accentuada\". diu Salvador.
-\"Jo crec que la festa ha d\'evolucionar en eixe sentit -pren Paco la paraula per continuar amb la reflexió del seu avi-. La gent no ha de fer festa només de nit sino que ha de saber que hi ha actes i, sobretot, festa de dia. De fet, en estos últims anys pense que ja hi ha festers que no se\'n va a dormir tan tard i que prefereixen viure tots els actes des de bon matí\"
Sobre la qüestió de l\'assistència als actes, tant Paco como Jordi tenen les idees molt clares. \"És molt cómode fer-se només el tratge de jugar i no anar als actes oficials\", asseguren abans d\'apuntar: \"Som un poble amb molta tradició però potser deviem mirar que passa als pocs municipis que poden estar per davant nostra com ara Alcoi on tots els festers tenen tratge de mudar i hi ha unes normes estrictes sobre presència mínima de les filaes en els actes\". Jordi ho remata: \"El fester ha de saber que té l\'obligació d\'estar a l\'hora per complir a cada acte\". De tota manera, Salvador creu que els festers, a la llarga, modificaran els seus hàbits perquè \"tot cansa\". \"Sense forçar-ho es produirà eixe canvi\", assenyala segur.
Les festes són diferents en molts sentits. D\'aquelles entrades a les set del mati s\'ha passat a una representació festera espectacular que, sense perdre l\'essència de les festes de Moros i Cristians de Callosa d\'En Sarrià, duu a la localitat a nombrosos visitants atrets per unes desfilades molt brillants però, al mateix temps, plenes de tradició.
-\"És evident que les entrades són ara més brillants. No cal ni dir-ho\", apunta Salvador.
-\"Hi ha més diners que abans\", evidencia Jordi.
-\"Era completament diferent -insisteix Salvador-. La persona es feia càrrec del gasto de la capitania. Però eren menys diners. El capità es llogava el tratge i, de vegades, un matxo i en açò feia la capitania. Penseu que als anys 40, per exemple, després de la guerra hi havia pocs festers. La plaça apenes s\'omplia. Les entrades d\'ara són completament diferents\".
La qüestió econòmica també ha evolucionat. Les festes s\'han allargat i tenen un cost notable pel fester.
-\"És un problema, especialment per les filaes més xicotetes. I açò està fent que s\'estiguen perdent actes informals però simpàtics com el café\", afirma Paco.
Les festes continuen sent per Salvador Ferrando i els seus nets, possiblement, les dates més emblemàtiques i especials de l\'any. Igual que per a la resta de famílies callosines, és el moment ideal per juntar-se i tornar a reviure la tradició única del seu poble. Ixen a \"l\'entrà\" i a la processó, els actes als quals el veterà fester dels Navarros mai deixa d\'anar. El segon cap de setmana d\'octubre tornaran a arribar eixos dies tan esperats. I Salvador, Paco i Jordi tornaran a posar-se el seu tratge dels Navarros per tal que la tradició es complisca.
-\"Mentre puga, com a mínim, a la processó i a l\'entrà no faltaré\", assegura el veterà fester.
-\"I tampoc a fer-te alguna cerveseta a la càbila\", li diu Paco mig en broma per evidenciar que al seu aví també li agrada la diversió i el bon ambient d\'eixos dies.
-\"Clar. No voldràs que m\'asseque\", contesta Salvador entre somriures per alçar la taula.
Pere Rostoll i Fernàndez
Article publicat al llibre de festes de Callosa d\'En Sarrià l\'any 2003
(Extret de Cau de festa, publicat al PARLEM el 8-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: COTES (La Ribera Alta)','
Alqueria musulmana, Jaume I la donà a l\'abat de la cartoixa d\'Scala Dei el 1238. Passà successivament als Matoses, als Castella, als Ortiz, als Blanes i als Palafox, marquesos d\'Ariza; lloc de moriscs , en 1609 va quedar despoblat; va sofrir els efectes del terratrémol del 1748.
El PP regenta l\'alcaldia gràcies als 6 regidors que va obtenir en les votades de 2003; el PSPV només n\'hi obtingué 1; aqueix mateix any el cens municipal enregistrà 373 habitants, de gentilici coters.
Els cítrics i el regadiu són la base de l\'economia local.
Travessen el seu terme, de 5,8 km 2 , els rius Sallent, Escalona i Xúquer i el cim del Montot permet observar tota la vall i gran part de La Ribera; la cova de la Moneda i el clot del Negre, meandre del Xúquer on es pot prendre el bany.
Algunes cases nobiliàries, i l\'església de sant Miquel arcàngel, del segle XVII conformen el seu patrimoni.
Quant a la gastronomia podem degustar arròs al forn amb careto, arròs amb fesols i naps o paella negra amb carxofes i faves; de dolç coques cristines, arnadí i fogasses.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL PALAU DE LA LLUNA\" de Paul Auster','
|
|
Autor: Paul Auster; Editorial: Edicions 62
SINOPSI: Marco Stanley Fogg és un orfe que intenta trobar respostes als interrogants que li planteja el seu passat i al gran enigma del destí. Marco està determinat a buscar el seu pare i inicia un viatge que el portarà dels calls de Manhattan al bellíssim paisatge dels deserts de Utah. El Palau de la Lluna és la narració d\'aquest recorregut, ric i sorprenent, pel qual el lector avança gràcies a l\'impuls de la memòria i la casualitat.
|
COMENTARI
El món literari de Paul Auster és complex i arrabassador des de la primera línia. Les seues denses trames recorren sempre a una sèrie de tems que, encara que es repeteixen, mai resten interès, al contrari, és l\'originalitat dels seus plantejaments precisament el seu major atractiu. La memòria, l\'atzar, la recerca del pare, el viatge interior... són sistemàticament reiterats com eix del discurs narratiu. En El Palau de la lluna, la memòria permet traçar la biografia del protagonista, que al seu torn és utilitzat per a indagar en la història d\'altres personatges, creant un encadenament de les mateixes de tal manera que una dóna lloc a l\'altra i així successivament. L\'atzar, d\'altra banda, és l\'element de major relleu narratiu i la seua importància residix que demostra la vulnerabilitat de la nostra pròpia existència. La vida es convertix en un conjunt de casualitats i trobades inesperades; l\'atzar és la substància que crea el nostre univers, que ens concedix moments feliços però que també ens pot destrossar en un segon.
En aquesta novel·la a més són rellevants el descobriment del pare que es produeix a través de trobades casuals, i el viatge interior del protagonista el qual decideix \"abandonar-se al caos del món per a deixar-se dur pel corrent de l\'univers, esperant trobar alguna revelació que li ajude a penetrar-se en si mateix\", i el final del qual, donada la naturalesa de la recerca és la mort. Encara que aparentment semblen dues línies argumentals que comencen i acaben en un punt determinat de manera independent, formen part no obstant això, del mateix procés de creixement i d\'evolució del personatge. Són les baules d\'una cadena de successos en els quals l\'irracional es manifesta com un poder omnipresent i omnipotent. Res escapa al seu influx. D\'ací, que la presència de la lluna inicie el llibre, que després aparega ací i allà i que finalment ho tanque. La lluna és un símbol, és l\'evocació d\'aquest costat no atès de la realitat, de les forces fosques, de la bogeria. Representa els aspectes més ignots de la naturalesa humana el coneixement de la qual ens ajuda a comprendre\'ns millor. Per això la seua aparició al final de la novel·la constitueix el fermall ideal que clausura aquest cicle de recerca interior del personatge, i al mateix temps, dóna lloc a un final obert a la seua estructura narrativa.
En definitiva, El Palau de la lluna és una novel·la densa, amb una gran càrrega narrativa i, a pesar que el primer paràgraf del capítol ja conté l\'argument de principi a fi, no obstant no podem deixar de llegir-la. Sobretot no ens deixarà indiferents.
Club de lectura La tardor
(11-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"LA NIT DE L\'ORACLE\" de Paul Auster','
|
|
Autor: Paul Auster; Editorial: Edicions 62, Col·lecció \"El balancí\", 496.
SINOPSI: En plena convalescència, després d\'una malaltia que l\'ha portat fins a les portes de la mort, el novel·lista Sidney Orr entra en una papereria de Brooklyn i n\'ix amb un quadern de color blau. Fascinat per aquest quadern, Orr es veurà dominat per una febre creadora que desembocarà en una sèrie de successos desconcertants. ¿Per què la seua dona arranca a plorar després que ell comence a escriure? ¿Per què l\'amo de la papereria tanca el negoci l\'endemà mateix d\'haver rebut la visita de Sidney?
|
COMENTARI
Paul Auster sempre abunda sobre el mateix i, no obstant això, d\'una manera o una altra ens acaba convencent que el que fa és original. La narració en primera persona, l\'ús de personatges que viuen en circumstàncies extremes, els esdeveniments inesperats, l\'atzar que amb la seua intervenció dóna un gir inexorable a la vida, l’aparició d\'elements misteriosos i la contínua successió d\'històries tornen a donar-se cita en aquesta la seua nova novel·la. Però ací el veritablement cridaner és la seua estructura: la narració és lineal encara que està contínuament esguitat de notes a peu de pàgina que amplien una vegada i una altra el contat, i creen extensos discursos narratius entorn del passat que freqüentment ens fa perdre el fil conductor sobre el present que és el veritable relat i una vegada i una altra devem tornar a reprendre\'l tornant pàgines endarrere.
Així i tot la història va creixent en interès a mesura que avancem en ella. No només pel que el narrador protagonista, que és escriptor, va contant, sinó a més perquè també som partíceps del procés de creació de la seua novel·la la qual deixarà inacabada. També ens veiem atrapats per l\'interès que suscita els personatges secundaris, moltes vegades estrambòtics i sempre fascinants; per l\'estrany comportament dels éssers més pròxims al protagonista; per l\'estranya malaltia que li afligeix. Tot va fargant una atmosfera inquietant que anuncia algun tipus de catàstrofe final. No obstant això, tots els conflictes plantejats acaben sense solució. Els lectors quedem estupefactes davant aquesta gosadia i ens plantegem les següents qüestions: o bé, l\'autor amb el mestratge que li caracteritza crea una metàfora sobre el sentit de la nostra existència en la qual molts enigmes queden sempre sense resoldre i sobre ells no queda més que el propi pensament especulatiu; o bé, la trama se li torna inabordable en la seua magnitud i l\'abandona així, un poc despreocupadament donant lloc a l\'evident incomoditat en el lector acostumat als finals que posa els punts sobre les is.
No importa, Paul Auster és una figura tan sòlida en el seu prestigi literari que pot permetre\'s aquests devaris. De fet el lector queda com sempre atrapat en un frenesí de passar pàgines i encara que la seua narració deixe escletxes, tindrà sempre un públic fidel que trobe una bona teoria que ho justifique tot. Chapeau!
Iolanda S. Liern ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT\" de Mark Haddon','
|
|
Autor: Mark Haddon; Editorial: LA MAGRANA
Col·lecció: \"Les ales esteses\", 170.
SINOPSI: Elogiada amb entusiasme per Oliver Sacks -\"brillant\"- i Ian McEwan -\"superba\"-, El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s\'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d\'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat...
|
COMENTARI
El títol de la novel·la en si mateix ja és un preludi que el que trobarem quan obrim el llibre, és una història diferent. Sobretot perquè anem a mirar el món a través dels ulls d\'un adolescent discapacitat que pateix algun tipus d\'alteració psíquica que li impedeix contactar emocionalment amb el món que li envolta. D\'ací la fredor amb que relata els conflictes familiars i personals, els quals en boca d\'altre narrador donarien lloc segurament a postures més subjectives, socials, sentimentals o com vulguem anomenar-les.
La veritat és que el relat impressiona per això, pel distanciament entre el narrador i els esdeveniments. El que, en principi comença com una novel·la de narració detectivesca on el protagonista es proposa resoldre l\'assassinat d\'un gos, es convertirà en poques pàgines en un relat descarnat de la desestructuració de la seua família, i sobretot, en un retrat de la seua particular psicologia. Per a Christopher, el protagonista, el món de les persones és incomprensible perquè està fora de tota lògica matemàtica, els seus raonaments estan formats per nombres i resoldre enigmes matemàtics és la seua afició en el que demostra que és un geni. No obstant això és incapaç d\'extraure cap significat al gest humà. Per això, el seu somni favorit és l’aniquilament de la raça humana per una sort de virus informàtic del que només sobreviuen els que com ell no aconseguixen comunicar-se amb ningú.
La novel·la convenç per l\'habilitat de l\'autor en mantenir-se al marge del relat aconseguint un protagonista completament versemblant. Encara que la publicitat diu d\'ella que és una novel·la divertida resulta difícil trobar còmiques les situacions que viu Christopher, ni tan sols els seus raonaments més delirants. Sembla cruel qualificar aquest llibre com a novel·la d\'humor perquè és injust riure’s de la incapacitat del que no entén la comicitat dels seus actes. Això sí, és una novel·la diferent, original si cap, un exercici de creació distint al que actualment es publica. Una curiositat.
Iolanda S. Liern ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: 52ª EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SANT SEBASTIÀ: CAP A UN CINEMA D\'AUTOR ','52ª EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SANT SEBASTIÀ: CAP A UN CINEMA D\'AUTOR
El passat 25 de Setembre va concloure en la meravellosa i agradable ciutat de Donosti l\'edició 52 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià-2004, el més antic del país, el de més prestigi i projecció internacional i l\'únic de la península considerat de Categoria A al costat dels de Cannes, Berlín i Venècia. Això últim degut entre altres coses que en organització, programació i entorn aquest Festival frega la perfecció.
Per primera vegada el nostre DiariParlem ha estat allí per a informar-te de tot el que s\'ha cuit en aquest gran Festival així com i sobretot gaudir i gaudir amb els films que van a constituir la nova temporada cinèfila que des de ja ha començat inexorablement com curs escolar o col·leccionable televisiu impossible que es preue.
Començant per la Secció Oficial a concurs que sincerament no va ser la més visitada pel que açò signa ( i és que, amics, només aquest Festival Internacional té entre els seus apartats de la secció Zabaltegui la denominada \"Perles d\'Altres Festivals\" que és alguna cosa així com la \"Champions League\" del cinema, amb films que han triomfat per unes o altres raons en els millors festivals del món; i com a mostra un impressionant botó que ja hauran pogut tots paladejar bé en cinema o en DVD, en esta mateixa secció en l\'any 2002 es van presentar entre unes altres: El Pianista, Irreversible, Ciudad de Dios, Bowling For Columbine, Balzac y la Joven Costurera China, Respiro, &8220;Todo o Nada o 24 Hour Party People, quasi res! ). Va haver absoluta unanimitat jurat, premsa i públic al guanyar la Cocha de Oro a millor pel·lícula la iraniana Las Tortugas Pueden Volar de Bahman Ghobadi, encara que sempre em quedarà el dubte de si, la per a gairebé tots, mediocre Brothers de Susanne Bier, que no vaig poder veure, no va guanyar esta Concha per haver guanyat ja les 2 Conchas de Plata a les millors interpretacions per a l\'espectacular Connie Nielsen ( d\'allò més glamourós del festival ) i per a Ulrich Thomsen, ja que no es poden lliurar més de dos premis a una mateixa pel·lícula i a més el president del jurat Mario Vargas Llosa va estar alguns dies abans tirant llenya al foc dient que mai abans havia estat en un jurat de cinema que no haguera rebut xiulades ( i que en aquest cas no els hi va dur sobretot per aquesta última decisió de la Concha de Oro ).
La justament guanyadora pel.li iraniana és un escruixidor relat sobre uns xiquets kurds que viuen en la frontera entre Iran i Iraq, tendra i cruel al mateix temps i protagonitzada per veritables nens d\'allí, molts d\'ells amb importants tares físiques. Pel·lícula absolutament necessària i perfecte complement per a una sessió doble de cinema de barri ( o de repertori ) titulada Los desastres de la guerra de Bush Jr juntament amb Fahrenheit 9/11 de Michel Moore. També es va dur el premi del Cercle d\'Escriptors Cinematogràfics.
Els altres 3 films millor valorats per la crítica en la travessa que publicava diàriament El Correo Vasco eren: Bombón, el Perro de Carlos Sorín, injustament oblidada pel jurat i guanyadora del premi a la millor pel·lícula de la FIPRESCI ( premsa internacional ) i que és una bella història entre un home madur aturat ( genial l\'actor no professional Juan Villegas que va deure dur-se la Concha de Plata ) i un dog blanc molt fotogènic anomenat Bombón de Lechien, una miqueta superior al seu altre film sobre la Patagonia Historias Mínimas que si va pescar una mica en l\'any 2002 ( amb estrena prevista per al 8 d\'Octubre ); Omagh òpera primera de Pete Travis que va obtindre el premi del jurat al millor guió a més del premi CICAE a la millor pel·lícula europea, que no vaig poder vore i que tracta sobre l\'atemptat del 15-08-1998 causat per l\'IRA autèntic; i Roma del nostre ben estimat Adolfo Aristaraín, ja estrenada en cinemes i que es va anar totalment de buit quan bé va merèixer dur-se la Concha al Millor Director doncs encara que potser esta obra no arribe a l\'altura de les seues imprescindibles Un Lugar en el Mundo o Martín H aquest premi generalment ve sempre a reconèixer una gran trajectòria com era el cas.
Esta Concha a Millor Director se la va endur la xinesa Xu Jinglei pel seu segon treball darrere de les càmeres, Carta de una Desconocida, que tampoc vaig poder gaudir però que no sembla que va entusiasmar a ningú i fins i tot la pròpia directora no esperava res del jurat oficial sobretot competint amb directors tan reconeguts com John Sayles, Michael Winterbottom, o els ja esmentats Sorín i Arístarain.
Quant a la pitjor considerada per la premsa, 9 Songs de Winterbottom, es va dur justament el premi del jurat a la millor fotografia per molt que més d\'un pensara que precisament això era el pitjor del film ja que visualment és molt atractiva i a més va ser del poc radical que va aparèixer per la secció oficial al combinar molt encertadament sexe directe més sensual que pornogràfic amb concerts de gent com Primal Scream o Franz Ferdinand.
Molt digna la representació espanyola amb l\'estupenda Horas de Luz de Manuel Matji, que ens duu a qüestionar si no és injust que després dels triomfs en el 2002 Los Lunes al Sol i el 2003 de &8220;Te Doy Mis Ojos més esta bona pel·lícula, els programadors deurien haver projectat més cinema de l\'Estat en les seccions oficials tant en la principal com en la de nous directors doncs només va haver un treball en cadascuna. Devem ser molt més xovinistes i fer com a Cannes o Venècia que mai falten diverses pel.lis autòctones i no val l\'excusa de les coproduccions amb altres països que el veritable i últim creador no és d\'ací ( encara que açò últim seguisca sent molt interessant ).
Finalment en la S. Oficial per a mi va ser una decepció l\'esperadíssima producció argentina El Cielito de María Victoria Menis, que encara que oblidada pel jurat si va obtindre molts i variats premis paral·lels com el premi ART, el SIGNIS futur talent, el CICAE art et essai i el de l\'Associació de Donants de Sang quan el seu únic mèrit és tindre com protagonistes a un bebé de 10 mesos preciós ( amb el que d\'improvisació té ) i a un extraordinari actor jove però que, fet i fet, està mal realitzada i pitjor resolta.
De l\'altra secció oficial, la de Zabaltegui-Nous Directors, només vaig vore la guanyadora del premi de la Joventut ( que per això voten 325 joves d\'entre 17 i 21 anys ) sobre un total de 31 treballs ( també entren en esta votació alguns pocs treballs de les seccions Oficial, Perles i Horitzons). I quedar-vos amb aquest director neozelandés perquè amb la seua primera obra aconseguix emocionar, entretindre, intrigar i commoure com pocs veterans ho fan, es diu Brad McGann i la seua joia és In My Fathers Donin ( En el Cau de mon Pare ).
En definitiva i quant a seccions oficials, un nivell mig-alt que aposta molt clarament pel cinema d\'autor en la mateixa mesura que en els últims anys ho fa el de Venècia pel cinema d\'Hollywood molt encertadament amb només un però: es troba a faltar una miqueta de cinema més radical i de gènere amb un absolut oblit de l\'emergent cinema d\'animació ( tant a Cannes com a Venècia han estat en seccions oficials gent com Mamoru Oshii, Hayao Miyazaki o la mateixa Shreck 2 ) o propostes més arriscades com la vista en Perles La Casa de las Dagas Voladoras de Zhang Yimou que va estar a Cannes o Hisso de Takashi Miike vista a Venècia.
Finalment destacar en la secció de Perles d\'Altres Festivals que va guanyar el premi del públic la producció multiamericana Diarios de Motocicleta de Walter Salles, que no vaig poder gaudir ( estrena el dia 8 d\'Octubre ) sobre la vida d\'Ernesto \"Che\" Guevara i de les que si vaig poder vore: María, Llena Eres de Gracia de Joshua Marston ( estrena el 22 d\'Octubre ), segona millor valorada i que encara que estèticament no conté moltes troballes és un bon exemple de cinema de denúncia, en aquest cas del tràfic de coca amb una protagonista ( Catalina Sandina Moreno ) veritablement creïble i esplèndida; Super Size Em de Morgan Spurlock, un documental de creació amb molts punts en comú amb el cinema de Michel Moore sobre el menjar ràpid i més concretament sobre McDonalds, de molt recomanable visió i gaudi ( estrena el 22 d\'Octubre ); La Casa de las Dagas Voladoras de Zhang Yimou, perfecte complement del seu anterior Hero amb més espectacularitat i visualment al·lucinant; i l\'uruguaia Whisky de Pablo Stoll i Juan Pablo Rebella, segon treball d\'estos joves que ens va donar a conèixer el nostre estimat Cinema Jove amb 25 Watts i que sincerament em va semblar la millor de totes doncs conté un humor absurd digne del millor Iosseliani i una planificació que frega la perfecció, un autèntic goig que ja va enlluernar en el festival de Cannes.
Pabloco Sánchez
(11-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: UN DIA QUALSEVOL AL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ','UN DIA QUALSEVOL AL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ (DIVENDRES 24/09/2004)
Com que ja duc més d\'una vintena de festivals cinematogràfics a les meues esquenes i a més aquests solen coincidir amb les meues vacances professionals, u ja sap que deu prendre-se-ho amb molta calma i conèixer per endavant que és impossible duplicar-se o triplicar-se per a estar a tot arreu com feia Michael Keaton en una pel.li del nom de la qual no vull acordar-me.
Per tant en els 6 dies que anava a estar a Donosti havia de veure el major nombre de pel·lícules, a més d\'acudir a les rodes de premsa de les que més m\'agradaren, aparèixer de tant en tant per l\'Hotel María Cristina a provar algun canapè i eixir alguna nit de copes. Després del primer dia, el dilluns, vaig decidir que anava a dedicar-me més a la secció de Perles d\'Altres Festivals que és molt més segura que la secció Oficial o la de Nous Directors i vaig elegir la nit del Divendres 24 de Setembre com la \"nit de copes i festassa sense fi\" ja que dissabte era l\'últim dia de Festival i no havia quasi res programat al matí.
Després de pensar això, vaig decidir que aquest mateix dia anava a fer TOT el que deuria fer un periodista amb dedicació absolutament exclusiva i ací va l\'experiència:
8.15 hores.- Sona el despertador i estic a punt de renunciar a la primera pel.li del dia ( m\'havia ficat al llit a les 2 de la matinada després de veure en sessió de 12 de la nit la per a mi millor pel.li del festival, Whisky, una delícia ). Torna a sonar i me\'n recorde que la pel.li només la puc vore a aquesta hora i que desegur m\'agradarà doncs és de l\'estupend director argentí Carlos Sorín i sobre el seu territori favorit, la Patagònia.
9.00 hores.- Comença la primera sessió del dia en la impressionant Kursaal 1, ja he pres cafè, estic superasserenat i orgullós de poder vore este film en una sala probablement 10 vegades superior on l\'haguera vist a València.
10.40 hores.- Ha acabat la pel.li i m\'ha agradat molt, encara que tinc la sensació que duc gairebé tot el festival veient la mateixa pel·lícula ( sud-americana i de personatges tendres ).
10.45 hores.- Acudisc lleuger i veloç a la roda de premsa a vore què diuen el director i el protagonista. Salta a la llum que Juan Villegas ho fa tan bé i natural perquè és així, un actor no professional.
11.20 hores.- Em queden uns 40 minuts abans de la següent projecció el que aprofite per a buscar la documentació del dia en el caseller ( bingo!, per fi trobe entre diversos press-books de paper i algun en CD una invitació per a una festa este mateix dia a les 20.30 hores ) i també per arreplegar les localitats de les sessions normals ( no de premsa ) de l\'endemà ( sempre funciona així amb el que has d\'estudiar molt detingudament la programació del dia en curs i del següent ).
11.40 hores.- Estic esperant que em toque elegir les localitats i mentre, veig com va la classificació del premi del públic en les Perles d\'altres festivals. Decidisc que voré la guanyadora doncs de moment esta és Diarios de Motocicleta que no vaig poder veure així com la guanyadora del Premi de la Joventut de Nous Directors ja que no he vist res d\'esta secció. Al poc temps em toca i demane les entrades, sent la guanyadora de Perles impossible per estar esgotades. Canvi de terç i demane la guanyadora del premi Horitzons, encara sabent que segur, segur és sud-americana. Com són a les 19.30 i a les 22 hores, em queda un espai per a demanar la revisió de Todos Dicen I Love You de Woody Allen a les 16.30 que quedarà per a sempre com la major raó d\'ésser d\'esta interessant volta al cinema musical que estem gaudint aquests últims anys.
12 hores.- Torno al Kursaal 1 per a veure la pel.li iraniana de la secció oficial amb bastants reticències doncs m\'agrada molt Majid Majidi, però gens Abbas Kiarostami i a més sembla que els festivals quasi sempre col·loquen alguna iraniana com per obligació, així que a veure este Bhaman Ghobadi i les seues tortugues. Com a curiositat dir que també es projecta a la mateixa hora en el cinema Príncep amb subtitols en anglès per al jurat internacional i anglòfils de pro.
13.35 hores.- La veritat és que no hi havia tortugues per enlloc però és una gran pel·lícula havent rebut una gran ovació de la premsa que no és tan freqüent com quan la sessió és amb públic ( el de Sant Sebastià és dels més agraïts del país sense cap dubte ). Em vaig cap a la roda de premsa, però només vaig a estar una estona doncs comencen a les 14 hores les trobades de Zabaltegui que només per hui han canviat de l\'Hotel María Cristina a la sala Kubo Kutxa del Kursaal. A més aquest iranià només sap parlar kurd i no hi ha qui s\'aclarisca, encara que vaja amb traductor.
14 hores.- A la roda de premsa ja es respirava que la iraniana anava a ser favorita de la premsa per a la Concha, però no puc perdre\'m vore als responsables de l\'uruguaiana Whisky i de l\'extraordinari documental Super Size Em, a més de Fele Martínez com a representant de La Mala Educación o a Javier Fesser que ha participat en el film col·lectiu En El Mundo A Cada Rato. M\'agradaria sol·licitar-li una entrevista per al diari a aquest últim, però no tinc ocasió.
14.40 hores.- Crec que em queda temps suficient per a menjar alguna cosa abans d\'acudir a la projecció de les 16 h. Com aquesta és en l\'entranyable cinema Principal, un antic teatre reconvertit en cinema, me\'n vaig a menjar cap al Boulevard.
16 hores.- després de fer-me un cafè doble per si de cas, comença la projecció de La Casa de las Dagas Voladoras de Zhang Yimou una de les pel.lis que esperava amb més il·lusió. Crec que com és d\'acció, no m\'adormiré.
18 hores.- Isc extasiat i al.lucinat. Per fi, quelcom de gènere i a més ha superat la seua anterior incursió en el cinema d\'arts marcials amb Hero, tot un èxit als Estats Units. És un \"pel.liculó\", encara que potser li sobren els últims 15 minuts. De totes maneres, jo també desitge que ara torne al seu cinema més intimista.
18.15 hores.- A les 19.30 hores fan la passada de premsa de Una Mujer Difícil, la pel·lícula de clausura amb Jeff Bridges de protagonista i abans a les 17 hores m\'he perdut la roda de premsa d\'este bon actor, un dels premis Donostia d\'enguany. Però com ja deia és impossible multiplicar-se. Com fins les 19.30 no tinc nova pel.li , m\'aprope fins l\'Hotel María Cristina que alguna cosa hi haurà.
18.30 hores.- Efectivament hi ha una espècie de debat titulat Menjaries de tot? amb l\'inevitable director de Super Size Em, senyor Morgan Spurlock, a més de l\'escriptora Lucía Etxebarría i fins un doctor.
19.30 hores.- Com que la pel.li de Jeff Bridges no em crida molt l\'atenció i a les 20.30 tinc la invitació per a la festa d\'una pel.li sud-americana ( com no ), decidisc que me\'n vaig a botar el guió i em \"pele\" l\'única producció d\'Hollywood que anava a veure en tot el festival, a més la van a estrenar molt prompte.
21.00 hores.- després d\'un breu pas per la pensió ( pagada això sí a preu de bon hotel, i és que Donosti és caríssim ), me\'n vaig cap al port on he quedat amb un bon amic per a acudir a l\'única festa mig nocturna de la setmana per a mi. El lloc és una espècie de pub sobre la badia de la Conxa tot envidrat i que es diu quelcom semblat a Kalimotxo ( única paraula que conec del l\'euskera ). Encara arribant mitja hora tard, no sembla que vaja a tindre molt èxit de gent encara que comencen a traure uns sucosos canapès i un vi negre que té bona pinta.
22.00 hores.- Com 5 copes de vi i 15 canapès després, vam començar a estar molt contents com la majoria de presents i entaulem conversa amb alguns coneguts que sembla ser han vist la pel.li de la festa a les 12 del matí doncs havia una passada especial ja que no arribà a temps de presentar-se en competició oficial alguna. Ens diuen que estava molt bé, fins i tot de l\'estil de la d\'Aristaraín, però bastant més curta que sempre és d\'agrair; no podem opinar, però vam coincidir amb ells que els canapès estan boníssims i que el vi comença a fer efecte.
23.00 hores.- Ara vénen els dolços i per a sorpresa de tots els present hi ha barra lliure per a prendre les copes que vulgues. Ens demanem 2 roms amb gel i un rajet de llima i li recorde al meu company que a les 12 tenim nova pel.li.
23.45 hores.- Ens n\'anem a una cafeteria a prendre l\'única cosa que no havia a la festa i que anem a necessitar per a vore la pel.li xinesa, el cafè. El nostre grau d\'alcoholèmia destacaria en qualsevol control antidoping, però sabem que per a entrar al Principal no ho fan.
24 hores.- Comença la pel.li Jiang Hu de Wong Ching Po, que està en la secció de Nous Directors. Als 15 minuts li dic al meu company que està clar que no va a ser un Memento o Ciudad de Dios, pel que encara que no tinga mala pinta li donem 15 minuts més; a més li recorde el bo que està el rom negre.
24.40 hores.- Dit i fet, ens n\'eixim de la pel.li perquè no és bo gaudir de l\'art sense tots els teus sentits en forma. A més el que té de bo les sessions de premsa és que mai estan els directors o actors de les pel.lis com passa en les altres sessions i no dóna cap vergonya eixir-se\'n.
01.00.- Decidim seguir amb el ja començat, visitant algun pub dels habituals del festival i acabant novament en la festa d\'abans on clar està ja no hi ha barra lliure.
03.00.- Quan ens adonem que potser i encara amb la nostra avançada edat som els més joves del local, decidim visitar la discoteca per excel·lència del festival, el Bataplán. Està a la riba de la Concha i hi ha marxa sense fi fins la matinada. Encara que no es veu ni un famós, hi ha bon ambient i molt color.
06.00 hores.- M\'adorm pensant que demà no veuré cap pel·lícula al matí.
PABLOCO SÁNCHEZ
(11-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: València alternativa','VALÈNCIA ALTERNATIVA
(Viatge. Excursió. Expedició per a explorar nous territoris)
(23 d\'agost del 2002)
Isc de Sueca, la meua ciutat, el meu poble.
En tren.
He arribat a la Renfe, a l\'Estació del Nord, de València City.
Són quasi la una i mitja del migdia.
Vaig a una farmàcia, i pregunte. NO SATISFACTORI. Abandone PLA.
Vaig a la llibreria París-València, i fullege guies de New York d\'abans ide després de l\'ONZE DE SETEMBRE DEL 2001.
Em compre una guia de New York editada a posta per a recordar com era abans, amb les Twin Towers en peu. Flamants, altives, orgulloses, imponents...
Tanquen la botiga.
Comence la meua expedició. Em pose a caminar cap al riu (cap a l\'antic cau del Túria, o Guadalaviar). Em dirigisc a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Vaig per la Gran Via Marqués del Túria.
Busque el Pub o la Discoteca SUSO\'S.
El trobe. Està en el Carrer de Martí (prop de Cines Martí i de la llibreria Cressol). (I resulta que és un pub i també una discoteca, alhora).
Seguisc anant cap al riu. Ara vaig per l\'Avinguda de l\'Antic Regne de València.
Arribe al riu.
Ja veig el pont de Kal·latrava. (El primer, el de la peineta, no. El
segon, el de la Ciutat de les Arts i les Ciències).
I també veig la Ciutat de les Arts i les Ciències, que encara no està
acabada del tot.
El casc eixe espacial, eixe edifici tan grandot, encara està en construcció. Es veu encara a mig fer. (Crec que serà el Palau de les Arts, o alguna cosa així).
Però totes les altres coses de la Ciutat de les Arts i les Ciències semblen ja completades i en funcionament. L\'Hemisfèric (el Gran Ull), el Museu de les Ciències (l\'enorme, el colossal, el grandiós Esquelet de Balena), l\'Umbracle (un espai preciós i encantador per a passejar i per a asseure\'s a descansar, i gaudir d\'uns moments de calma i benestar), el Parc Oceanogràfic, allà lluny...
Arribe al pont de Kal·latrava.
Des d\'ací es divisa gran part de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i és un bon punt per a contemplar-la en tota la seua bellesa i esplendor. (I grandiositat).
Em pose a caminar pel pont, travessant-lo, mentre continue contemplant (el paisatge d\'eixa Ciutat /// eixe complex de Ciència Ficció /// els impressionant edificis d\'eixe complex ) per a veure com va canviant la perspectiva a mesura que vaig caminant. (Això és molt emocionant, sobretot en obres d\'arquitectura tan extraordinàries i tan colossals com esta).
* * * M\'encanta deixar-me captivar per les sensacions visuals i perceptuals quan visite i explore un espai arquitectònic. (Em passa el mateix que quan contemple els paisatges de la natura, les altes muntanyes, la mar, les planícies, els desfiladers, els precipicis, els penyacegats... ). L\'espai arquitectònic és un paisatge més, un paisatge arquitectònic. I també estan els paisatges urbans, metropolitans (les vistes aèries, la contemplació de tota la ciutat des d\'un edifici alt, el deambular, errant, sense cap objectiu, sense cap finalitat, només pel simple fet de deambular i de deixar vagar la vista, acaronadora i atenta al mateix temps, pels seus carrers, les seues places, la seua gent, els seus edificis, les grans avingudes i carrers llargs que s\'estenen, interminables, fins més enllà d\'on arriba la vista, per a desembocar en els afores, en el camp obert, en l\'horitzó, en la llibertat... D\'eixa forma és com també m\'agrada visitar, contemplar, una ciutat, o un poble. Com si es tractés d\'un paisatge més.
* * *
Bo, ara deixe d\'analitzar tant (deixe a banda, durant un temps, la meua faceta més analítica)... i em dedique a observar tot el meu entorn, i a deixar-me empapar de les sensacions que em provoca la seua visió. (Experimentem sensacions en estat pur).
Contemple, absort, el magnífic complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències...
És impressionant. Preciós. Meravellós. Sembla una ciutat Futurista, com de Ciència Ficció.
És una vista captivadora, extasiant...
Realment, Kal·latrava és un dels deixebles més avantatjats de Gaudí, el gran mestre, el geni. (Per no dir el més avantatjat, en l\'actualitat).
Crec que, en Kal·latrava, l\'obra de Gaudí ha trobat un dels seguidors i continuadors més eminents. (ENLLAÇ BARCELONA-VALÈNCIA).
* * * L\'ESTIL DE KAL·LATRAVA:
Kal·latrava s\'ha centrat en les formes orgàniques pures (l\'esquelet, les osamentes, l\'estructura bàsica del cos) i en els colors purs (el blanc, d\'osamenta calcinada pel Sol).
El cas és que, pel que sembla, Kal·latrava solament s\'ha centrat en l\'estructura (l\'andamiatge) dels cossos dels animals amb esquelet intern, com els mamífers, els peixos o les aus.
I el cas és que també hi ha animals que tenen esquelet, però no per dins del seu cos, sinó per fora. És el que s\'anomena esquelet extern, com és el cas dels escarabats, o de les llagostes (de terra i de mar) o de les ostres, o navalles, o de les tellines. I això també seria interessant d\'estudiar arquitectònicament.
(Ara que..., l\'edifici eixe del casc espacial, tan grandot, eixe sí que podria dir-se que se sembla una mica a l\'estructura de plaques que formen l\'armadura d\'un borinot, o alguna cosa semblant, com d\'un insecte... És veritat, ara que ho pense...)
* * *
UNA COSA IMPORTANT:
ADVERTÈNCIA: Com hi haja una super-riuada altra volta, i al Túria se li ocòrrega tornar al seu antic llit, veurem on van a parar totes eixes coses de la Ciutat de les Arts i les Ciències, veurem...
(Espere que tot això ja ho tinguen previst, que si no...)
(I crec que no ho tenen previst ).
* * *
Baixe al llit del riu i seguisc contemplant el paisatge futurista que em transmet tot el complex arquitectònic.
M\'acoste a l\'Hemisfèric. El toque. (Per a això, he travessat un dels llacs artificials de la Ciutat, que ara està sec, en reparacions).
Em dirigisc al Museu de les Ciències, mentre seguisc absorbint les sensacions que em provoca eixe edifici tan descomunal i grandiós, i amb tantes nervadures, ramificacions i extensions, conforme vaig acostant-me a ell.
Entre en l\'edifici, i seguisc contemplant l\'espai arquitectònic, ara l\'espai interior. (L\'interior de l\'Esquelet de la Balena).
RECLAMACIÓ PER A QUÈ POSEN L\'INFORMACIÓ DELS ORDINADORS EN VALENCIÀ (=CATALÀ). I MÉS FULLETS D\'INFORMACIÓ EN VALENCIÀ, QUE, SI NO, S\'ESGOTEN DE SEGUIDA, I NOMÉS QUEDEN EN CASTELLÀ. (NO QUEDEN NI EN ANGLÉS).
Me n\'isc del Museu de la Ciència.
Contemple l\'Umbracle. (Des de fora i des de dins. Passege pel seu interior, d\'extrem a extrem. És molt llarg).
Arribe al recinte del Parc Oceanogràfic, que també és grandíssim. Però no puc continuar avant. Un guàrdia de seguretat em prohibeix el pas. Eixe complex encara no està acabat. Encara està en construcció. Per fora ja sembla complet, però es veu que encara hi estan treballant per dins, en el seu acondicionament per als animals marins.
Bo, doncs li donaré la volta. Almenys, per a veure com és des de fora tot això.
CONTINUE.
SEGUISC EL CURS DEL RIU. VULL ANAR PER DINS DE L\'ANTIC LLIT DEL RIU I SEGUIR-LO FINS LA SEUA DESEMBOCADURA. JA FEIA MOLT DE TEMPS QUE TENIA AQUEST DESIG. A VEURE SI HUI PUC ACOMPLIR-LO.
(Fa molt de sol. Estem en ple agost).
* * * COSES SOBRE EL RIU:
Quan s\'acaba el Parc Oceanogràfic i la Ciutat de les Arts i les Ciències, passant un solar on sembla que va a construir també alguna altra cosa, que no sé què és (no sé si és un centre tecnològic, o empresarial, o alguna cosa així, no me\'n recorde). Doncs, només passat tot açò, arribe a un punt, prop de les vies del ferrocarril, on ja l\'antic llit del riu s\'ha convertit en un descampat, tot abandonat i tot ple de muntons rípio, i de brosses i de vegetació. I de canyes.
I, aleshores, allí, entremig d\'unes canyes, veig l\'aigua del riu.
Hi ha moltes canyes. Ara sí que és un riu de veritat. En aquest tram, encara és menut i estret, però ja es veu que és un riu (o, almenys, una sèquia ben ampla). És veu que, encara que siga l\'antic llit, per ell segueix fluint aigua, no sé com. ¿O és que l\'aigua de la mar ja arriba fins ací? (Però, les canyes..., les canyes jo crec que són d\'aigua dolça.
Jo mai no he vist canyes d\'aigua salada. (Crec).
Creue la via del tren (per baix del pont que fa quan travessa el riu).
Seguisc avant, seguint el riu. De tant en tant, es fa angost, i de tant en tant, em trobe amb grans descampats (amb moltes deixalles i escombraries). Seguisc caminant al costat del riu. Intente tindre a tota hora, el riu, l\'aigua del riu, a la meua vista. I, per a això, si és necessari, em clave per llocs més angostos del normal. Per a no perdre de vista el riu, per a no perdre el contacte visual, i sentimental, amb ell. (I això que el Túria no és el meu riu. El meu riu és el Xúquer, que passa per Sueca).
Continue avant, per vora riu, i arribe al barri de Nazaret. El riu passa pel seu costat. Ara ja es veuen fàbriques, i, allà davant, el Port de València, amb les seues grues altíssimes.
Em trobe una cartera al costat d\'un dels paretons del riu. Entre les roques. A l\'altura del barri de Nazaret. No hi ha diners. Però sí unes fotos, un carnet de la Seguretat Social i un carnet d\'identitat. La cartera és d\'una xica jove que li diuen Míriam. És guapa, i té nuvi. Li hauran furtat la cartera i hauran vingut a arrecerar-se i amagar-se ací al paretó de la vora del riu, per a poder regirar-la amb més tranquil·litat.
No sé quant de temps durà la cartera allí, no sé si hores, dies, setmanes, mesos, o anys. (Hores no crec, perquè la cartera ja es veia polsosa de ja feia un temps. I, anys, tampoc crec, perquè el carnet de Míriam estava fet en l\'any 2001, l\'any passat. Així que...)
Agafe la cartera de Míriam i me la pose en la motxilla, per a tornar-la
només veja a algun policia. (Durant tot el temps que tinc la seua cartera en el meu poder, m\'assetja la temptació, per morbo i curiositat, d\'escarbar-la més, i de veure les fotos que duu en un paquetet de fotos. O de quedar-me la foto de Míriam, o d\'apuntar-me la seua adreça. Però resistisc totes les temptacions. I no faig res d\'això. Mantinc la cartera verge i pura (Tan verge i pura, i sense diners, com l\'he trobada).
UNA COSA: Jo hui no duc la meua documentació al damunt. Hui me l\'he deixada en casa (a Sueca). De normal no faig això. De normal, quan vinc a València sempre solc dur tota la meua documentació, i el carnet jove (per si compre alguna cosa, pel descompte). Però hui era un dia especial. Hui, jo pensava anar a visitar i a explorar el Cabanyal. (Açò de seguir el riu no ho tenia tant clar, encara que també volia fer-ho). Total, que hui anava a travessar territoris inhòspits, en els quals no sabia què m\'anava a trobar. No els coneixia (per això era tan emocionant per a mi). I sabia que, en qualsevol moment, podia trobar-me amb qualsevol cosa. Jo anava a l\'aventura. Era un viatge, una expedició, molt arriscada. En qualsevol moment podia trobar-me envoltat de manguis o de camorristes, o enmig d\'una baralla entre bandes, o amb una navalla en el ventre, o també podien furtar-me la cartera. I, si em furtaven la cartera, amb tota la documentació dins, a mi m\'hauria molestat moltíssim, perquè així significaria molta paperassa, i molt de viatget d\'anar i tornar, i molt de maldecap i molt de temps perdut, només per a poder tornar a fer-me de nou tots els carnets i documentació que m\'haurien \"mangat\". Per això, hui no he agafat la cartera de la documentació. Em podrien furtar la cartera dels diners, amb tot el que duia dins. Però això no m\'importaria tant com el maldecap i el temps que em faria perdre si em llevassen la cartera del documents.
* * * REPARS AMB LA DEVOLUCIÓ.
(Ara, per altra banda, també m\'he dit a mi mateix: \"Ara, si vas a tornar la cartera de Míriam, i et demanen les teues dades, i volen que t\'identifiques o que els ensenyes el teu carnet d\'identitat, ¿ara què faràs? A veure si ara t\'agafen com a sospitós, per no dur la documentació damunt. A veure si encara es pensen que li l\'has \"mangada\" tu, i et posen en la presó, o et fitxen en la comissaria. A veure si encara és pitjor per a tu..., això de tornar la cartera... ¿No serà millor que la llences lluny i que ho deixes estar...? Mira que pot ser pitjor per a tu...\" Però, aleshores, jo pensava en Míriam, i en això d\'haver de tornar a fer-se altra volta el carnet. I he pensat: \"Pobreta. Ara haurà de fer altra volta tots els tràmits i tot eixe rotllo (si no ha començat ja), i va i jo puc evitar-li totes eixes molèsties, només tornant la cartera, i ja està. A més, Míriam, justament, es va fer el carnet l\'any passat. I, ara, si no li torne la cartera, haurà de tornar a fer-se\'l... ¡Xe, mira tu, quin \"agòbio\"! Jo haig de tornar-li la cartera a la pobra xica...\" Però, després, jo tornava a pensar en els inconvenients, per si em detenien o em processaven. I aleshores, pensava en altres possibilitats, com deixar caure la cartera prop d\'algun lloc de policia, o alguna cosa semblant. Però aleshores, jo pensava: \"A veure si així encara és pitjor. A veure si em veuen deixant caure la cartera, i es pensen alguna cosa rara o sense explicació, a veure si...\" Total, que, al final, després de donar-li moltes voltes. He decidit anar cap al primer policia que trobe i entregar-li la cartera. I, si em demana la meua documentació, o si em pregunta alguna cosa, aleshores jo li explicaria tota la veritat, i ja està. Per molt estrany i inversemblant, o excèntric, o sospitós, que parega això d\'anar seguint l\'antic llit del riu, per a explorar-lo, fins la seua desembocadura en la mar. Això, per a una novel·la de Joseph Conrad, o per a algun viatge d\'exploració per l\'Àfrica del segle XIX, estaria bé. Però, per al segle XXI, i no en una novel·la, sinó en la realitat..., doncs, vaja..., que no és que fos molt creïble, ni molt convincent, per molt real i vertader que fos. Però, vaja, era la veritat, i si em preguntaven, jo havia de dir-la, i ja està. ¡Ala!
* * *
ASPECTE DEL RIU TÚRIA DURANT EL TRAJECTE DE NAZARET AL PORT: Les seues vores estan plenes de condons i compreses gastades, surant en l\'aigua.
Ara, i des de ja fa una bona estona, el riu ja és més ample que abans, molt més ample. I ja no hi ha canyes. Només hi ha roques posades com a mur de contenció. I ara sí que sembla que fins ací ja arriba l\'aigua de la mar. Ací deuen barrejar-se l\'aigua de la mar amb l\'aigua del riu (encara que aquest siga l\'antic cau del riu).
¡Ah! I l\'aigua està feta una merda. No d\'excrements, només, sinó també d\'oli i altres deixalles líquides de les fàbriques. I fa una olor molt pudenta, quasi insuportable. (Res a veure amb el riu Túria de fa tres mil anys).
NOTA CURIOSA: HABITANTS DEL RIU.
En tot el temps que duc seguint el riu, encara no m\'he trobat amb cap persona, amb cap, que estiga a la vora del riu. Ni gent passejant, ni d\'exploració, com jo, ni policies, ni guàrdia civils, ni manguis que revisen allí les carteres que han mangat, ni els usuaris i usuàries de les compreses i condoms... A ningú, en cap lloc, ni baix dels ponts, ni en els seus racons, ni entre les canyes, ni en els descampats, ni a vora riu. En cap lloc. A ningú.
Estem en agost, i es veu que, per estar de vacances, estan de vacances, fins i tot, els habitants del riu. (És sorprenent que en tot el temps que he estat seguint el riu, i en tot el trajecte que he fet, no m\'haja trobat amb ningú. És realment sorprenent). (I potser més val així. Per a què no m\'haja ocorregut res).
Arribe al Pont de les Drassanes. Ja es veu la mar allà lluny.
(Segueix fent molt de sol. Hui fa molt bon oratge. Ha eixit un dia esplèndid, i molt lluminós).
Creue el Pont de les Drassanes (per dalt). Seguisc avant per vora riu, per la mateixa banda de sempre. Estic arribant a la mar.
Hi ha un punt en el que no es pot avançar més. Hi ha una tanca.
Torne arrere. Arribe de nou al Pont de les Drassanes, i esta vegada sí que el travesse, per a passar a l\'altra banda del riu.
Seguisc avant, cap a la mar. Ara sí que estic de veritat en el Port de València, en la zona de càrrega i descàrrega de coses. Està tot ple de fàbriques, o magatzems. I hi ha molts grans de blat escampats per l\'asfalt del carrer. I molts silos. Deuen ser magatzems de blat. Deu ser el sector o la zona de càrrega de cereals.
Seguisc el carrer avant.
Arribe a un punt en què també hi ha una altra tanca que barra el pas.
Però, esta vegada, em puge a les roques del mur de contenció de vora riu (que no està prohibit) i seguisc caminant cap a la mar.
Al final arribe a la mar de veritat, a la mar oberta. Ja no puc seguir avant. Ja no hi ha més roques.
Baixe per les roques fins quasi tocar l\'aigua. I contemple el meu entorn.
Ací sí que s\'ha acabat el riu. Açò sí que és la desembocadura total. I esta aigua..., està sí que és una aigua marina de veritat. Es nota... es nota... És la seua textura, la seua forma de moure\'s, el seu color verdós... Però no d\'un verd brut de riu, sinó d\'un verd clar i nítid de mar, un verd preciós. A més, ¿veus?, ací en estes roques, i ja a partir d\'ací, l\'aigua està molt més neta, ja és aigua bona, és aigua de mar. És preciós.
Molt guai. Molt guai.
Continua fent molt de sol, però ara ja està començant a entrar la vesprada.
Alce la vista i observe tota la mar. I mire el cel, i l\'horitzó. És un horitzó preciós, molt nítid, molt ben definit. Hui fa un dia magnífic. El blau fosc de la mar es retalla perfectament contra el blau clar del cel. I és de veritat absorbent, extasiant... La contemplació de l\'horitzó.
Després d\'una bona estona, desfaig el camí que havia fet fins la desembocadura i em dirigisc cap al Nord, cap al Cabanyal.
Per a això, haig de travessar tot el Port de València.
Doncs comence a fer-ho.
Torne a seguir el meu camí. Caminant, caminant, caminant...
Vaig per carrers on hi ha molts silos, i magatzems, i fàbriques (o cosa semblant)... I grues, moltes grues, i molt altes. I contenidors. I camions. I rails. I més magatzems. I també hi ha alguns edificis o magatzems antics, molt bonics, potser de principis del segle XX, no ho sé.
(El que sé és que són molt bonics).
En tot el meu camí, encara no he trobat cap policia, per a tornar-li la cartera de Míriam. Però sí que trobe una altra cosa: la Comissaria de Policia del Port.
Duc la cartera de Míriam a la Comissaria de la Policia del Port. Em donen les gràcies. Ni em demanen les meues dades, ni em demanen el meu carnet.
(Menys mal).
Seguisc avant pels carrers del port, entre edificis i fàbriques o magatzems. Veig els edificis d\'embarcament de passatgers (l\'Estació Marítima). Primer un edifici nou i, més avant, un menys nou. De Transmediterrània. Entre en el menys nou, i pixe (ja feia temps que tenia ganes). I també em llave les mans. Ara, per fi, em dispose a dinar. (Són les 18:35 de la vesprada).
Trac una botella d\'aigua, i me la bec quasi tota. Tenia una set impressionant. Ja feia molta estona que no bevia. (Encara em queda tota una altra botella).
Hi ha aire acondicionat a l\'Estació Marítima. Fa fred. Millor, dinaré fora.
Isc fora. Passege pels molls del port, hi ha prou gent passejant, peixcant, mirant o conversant. Sobretot, gent major.
Vull dinar en un lloc on hi haja més gent jove.
Aniré al passeig marítim, fora del port. Pregunte com anar (a una xica, ben guapa per cert, d\'un xiringuito del port).
Torne enrere. Me n\'isc del port. Seguisc la carretera i, per fi, arribe al Cabanyal.
Pregunte on estic i com anar al passeig de la mar.
Em diuen que estic en el Cabanyal i com anar al passeig.
Pregunte que què és el Canyamelar. Em diuen que és un carrer que hi ha més avant. El Canyamelar només és un carrer, molt llarg. (Però no em queda clar del tot, perquè, després, li pregunte a altres persones, i em diuen que el Canyamelar és una zona, com ho és el Cabanyal. Diuen que primer està el Canyamelar, després el Cabanyal, i més avant, ja ve la Malva-rosa).
Als primers, dos hòmens majors, els pregunte sobre el conflicte que diuen els periòdics que hi ha al Cabanyal. I em diuen que no saben res, o que els sona però no saben res sobre el tema. (I crec que viuen en el Cabanyal mateix).
* * * PASSEIG DE LA MAR. PLATJA. BARS. TERRASSES. BICICLETES.
Camine fins el passeig de la mar. Passege un bon tros pel passeig, de nou cap al port, per a veure de nou la mar oberta, per estar més prop d\'ella, més endins d\'ella.
I després me\'n torne cap a l\'altre sentit del passeig. Em dirigisc cap a un gran edifici blau, d\'estil neoclàssic, amb unes columnes grandíssimes, molt bonic.
Arribe a eixe edifici. Està abandonat, i ja està molt vell i deteriorat.
Però segueix sent molt bonic.
(Després de dinar, ja en el Cabanyal, dues dones majors em diran que eixe edifici es deia \"LES ARENES\", i que era un lloc molt famós (una sala de ball o alguna cosa semblant). A mi ja em sonava molt, perquè l\'havia vist en una pel·lícula, crec que en \"Tramvia a la Malva-rosa\").
(També em diran, eixes dones, que les germanes Koplovitz (les ames del Corte Anglés), s\'han quedat eixe edifici i volen tombar-lo i construir en el seu lloc un restaurant de luxe, o un hotel, o alguna cosa així).
M\'assec en un banc que hi ha davant d\'eixe edifici, en el passeig, i em pose, PER FI, a dinar. Ja són les set de la vesprada. LES SET DE LA VESPRADA, I VAIG A DINAR.
Mentre dine, observe la mar, la platja, la gent que ve i torna pel passeig, uns xiquets i xiquetes que juguen amb un vehicle tipus bicicleta però amb quatre rodes i seients com els de carruatge. Observe el xic que lloga eixos artilugis. (La parada està prop, quasi al meu costat). Veig turistes estrangers, anglesos, espanyols, gent de València que passeja pel passeig, banyistes que se\'n tornen a casa, xiques guapíssimes...
Quan acabe de dinar, m\'alce i me\'n vaig directament a explorar el Cabanyal, abans que es faça de nit. Encara és molt de dia, però no vull que la foscor em pille dins del Cabanyal.
M\'agradaria veure el xalet de Vicent Blasco Ibáñez, que diuen que està restaurat i està com a museu. (Això m\'ho diuen eixes dones que expliquen també allò de l\'edifici blau d\'allí d\'on jo havia dinat).
Però no puc parar-me a veure eixe xalet, perquè encara està una mica lluny, i jo el que he vingut a veure és el Cabanyal, abans que l\'enderroquen. (A més, si el xalet està com a museu, quasi de segur que estarà ben cuidat i conservat. Així que puc vindre a veure\'l en altra ocasió, encara que siga d\'ací a uns anys. Això pot esperar).
PERÒ EL CABANYAL NO POT ESPERAR. JO NO SÉ QUAN VAN A ENDERROCAR-LO, PERÒ NO PUC ENCANTAR-ME NI PERDRE MÉS TEMPS.
* * * VISITA AL CABANYAL.
Vull visitar el Cabanyal, abans que tomben les seues cases. Ja feia temps que volia fer-ho.
Visita. Volta pels carrers: El Canyamelar. Poble del Cabanyal. Veig Cases i carrers. Pregunte a la gent sobre el tema de la demolició de moltes cases del poble, amb tal de prolongar l\'Avinguda de Blasco Ibáñez fins a la platja, i així obrir València a la mar.
Tota la gent amb qui parle està a favor del projecte, de la demolició de les cases.
No aconseguisc parlar amb ningú que estiga en contra.
Però sí que veig, en vàries cases, pintades en contra de tombar les cases del Cabanyal. Pintades en valencià, i pintades en castellà.
Per cert, allí al Cabanyal hi ha molta gent major que parla valencià. En això es veu que el Cabanyal segueix sent un poble, per ara, i que encara no ha sigut completament annexionat, encara, per la Gran Ciutat. (Per València).
* GENT CONTRA GITANOS:
Hi ha molta gent que està a favor de tombar eixes cases, per a què se\'n vagen del Cabanyal els gitanos que viuen en eixes cases. Fins i tot, hi ha una plataforma social de recolzament al projecte de l\'Avinguda Blasco Ibáñez, i a favor també de tombar eixes cases. I és una plataforma nascuda al propi si del Cabanyal i recolzada per moltes persones que viuen al Cabanyal.
Tot això m\'ho expliquen unes xiques que formen part d\'eixa plataforma. (Sobretot una xica).
I jo els pregunte si és que allí hi ha molts \"manguis\", o molts robatoris deguts als gitanos. O si és que hi ha rinyes, o armen molt de \"jaleo\".
I elles em diuen que no és exactament això.
I jo els pregunte que què és exactament.
I, després d\'escarbar una estona, els trac en clar que és que es veu que, en eixa zona de gitanos es ven o es trafica amb molta droga. I hi ha incidents a causa d\'això.
I també em diuen que elles no volen als gitanos perquè no viuen com tots.
Elles volen que els gitanos visquen com tota l\'altra gent. Però els gitanos no volen. Viuen com els dona la gana.
* * * PAIOS/GITANOS:
Es veu que els paios, o els blanquitos de cultura occidental, sempre tenen la mania d\'obligar a la gent d\'altres cultures a què facen el mateix que fan ells. Als blanquitos els encanta imposar la seua cultura, les seues costums i els seu estil de vida a totes les altres persones, pertot arreu del món. Deu ser una obsessió, no ho sé. Volen imposar els seus esquemes, rígids i inalterables, per tot el món, perquè es pensen que ells, SOLAMENT ELLS, estan en possessió de la veritat absoluta, i que totes les altres persones, totes les altres cultures, són imbècils, o, com a mínim, tontos del cul. I no és que els altres, els gitanos, per exemple, visquen sempre fent coses males. No. És que, simplement, viuen sense fer el mateix que solen fer els paios. I, ja només per això, els paios detesten i odien als gitanos. SIMPLEMENT PERQUÈ ELS GITANOS NO ADOPTEN NI IMITEN LES COSTUMS DELS PAIOS. Aleshores, els paios diuen que els gitanos no s\'adapten, que són uns insociables, i que no els agrada mesclar-se amb els paios.
Però, ¿és que els paios s\'adapten als gitanos? ¿Intenten sociabilitzar-se amb ells? ¿Intenten tractar-los, parlar amb ells, comprendre\'ls, i preguntar-los coses, sense intentar imposar-los el punt de vista paio perquè sí , i ja està? ¿I quants paios solen mesclar-se amb gitanos? ¿I quants ho han intentat? ¡Aaahhhh...!
I, el mateix que fan els paios amb els gitanos, el mateix fan també amb totes les altres persones i cultures que són alienes a la cultura occidental blanca. Amb tots els altres que no pensen com ells, o que no segueixen o imiten els costums d\'ells. El mateix. L\'EXCLUSIÓ.
L\'ARRACONAMENT. ELS GHETTOS. LA DEPORTACIÓ. L\'EXTERMINI.
(Una cosa: Els paios són molt exclusivistes. Però és que els gitanos tampoc és que es queden mancos. Al cap i a la fi, tots fan el mateix. I així va el món. SENSE COMUNICACIÓ ENTRE LES PERSONES. Ara que hi ha tants telèfons mòbils, tanta televisió, i tanta connexió a Internet... ¿No? Sembla una contradicció. Però és així).
* * *
Tornant a les explicacions de la xica, ella mateixa em diu que, abans, no hi havia quasi gitanos en el Cabanyal, i que, si m\'he fixat, on ara hi ha gitanos és només en els carrers i cases que van a enderrocar. Diu que, abans, en eixes cases vivia gent normal, però que, com eixa gent sabia que les seues cases estaven dins del pla de demolició, aleshores han anat abandonant-les o llogant-les superbarates, perquè saben que, com els se les van a tombar d\'ací a temps (potser en uns anys), llavors, no té sentit gastar-se els diners reformant-les o construint en el seu lloc noves vivendes.
Per tant, en eixa zona totes les cases estan ja molt velles i deixades de la mà de Déu. I, aleshores, han arribat gitanos i les han ocupat, o les han llogades (no ho sé). Eixa és la raó per la qual hi ha tants gitanos en la zona que van a demolir.
I, a causa d\'això, la pròpia gent del Cabanyal, la majoria, està a favor
de l\'enderrocament d\'eixes cases. Perquè així tiraran fora als gitanos, i així s\'acabarà el problema. (Açò son paraules textuals de gent del Cabanyal. Els les he sentides a algunes de les persones d\'allí amb què he parlat).
Ara, la gent del Cabanyal veu eixe projecte de l\'allargament de l\'Avinguda Blasco Ibáñez fins la mar, com el gran salvador, com la solució a tots els seus problemes. I no es donen compte que ha sigut eixe mateix projecte la causa de l\'arribada de tots els gitanos al seu poble. (I no m\'estranyaria gens, en absolut, que per a facilitar l\'entrada de gitanos en el Cabanyal, alguns polítics i empresaris hagueren mogut alguns fils, o ho hagueren propiciat d\'alguna forma. No sé com, clar. I, per descomptat, això seria molt difícil d\'eixir a la llum. Però no m\'estranyaria de cap manera).
* * *
Vull veure amb els meus propis ulls tots això que m\'han contat. Vull conéixer-ho de primera mà. Sense intermediaris.
Entre en els carrers on estan les cases que ara habiten els gitanos.
En estos carrers, hi ha molta gent gitana pel carrer. Molta gent asseguda a la porta de les seues cases, xerrant uns amb altres. Es veu que al gitano li encant fer la vida a l\'aire lliure, en el carrer, no dins de casa. (O li encanta, o és la seua costum, i ja està).
A banda d\'això, no hi trobe res anormal, ni res mal. Ni una rinya, ni cap rebombori, ni res de droga pel carrer, ni cap robatori, ni res de res. Ni em roben a mi res, ni m\'insulten, ni m\'incordien, i ni tan sols em miren malament. I si algun gitano em mira, és amb curiositat. Per l\'estranyesa de la meua presència allí, un paio al mig d\'un barri de gitanos, caminant tranquil·lament.
Pregunte a uns gitanos com anar al mercat del Cabanyal. (Ara em trobe al carrer Sant Pere, crec). M\'ho expliquen molt bé, i no em fan mala cara, en absolut. M\'han tractat bé, com una persona, com jo els he tractat a ells. (Fins i tot, han mostrat curiositat per mi).
Arribe al Mercat del Cabanyal.
Per curiositat, per provar coses noves, i per mesclar-me més encara i impregnar-me més del seu ambient i costums, entre en una celebració religiosa de gitanos. És de l\'Ordre Evangèlica. M\'acullen amb molta hospitalitat, i sense gens de desconfiança. Em tracten molt bé. Al cap i a la fi, no sembla que els gitanos siguen tan mala gent com m\'han dit alguns paios, i altres \"blanquitos\".
Avance fins el carrer José Maria Haro, gire a la dreta, arribe a l\'Avinguda Blasco Ibáñez i retrocedisc de nou fins el Cabanyal. Tenia
il·lusió (de ja fa temps) per veure el final de l\'Avinguda Blasco Ibáñez.
I esta s\'acaba (actualment) en el Cabanyal. (Per ara. Fins que, en el futur, s\'acabe en la mar, en el passeig de la platja).
Ara ja està fent-se de nit.
Arribe a l\'Estació de tren del Cabanyal. I entre una mica per dins, per a veure-la.
Done una volta per allí, per dir que he vist ben vist el final de l\'Avinguda Blasco Ibáñez.
I, finalment, ja agafe l\'Avinguda Blasco Ibáñez en direcció a València i em pose a caminar, per a tornar a l\'Estació del Nord. (Ja és tard). (Són al voltant de les nou de la nit).
(Ja feia temps que volia fer-me caminant tota l\'Avinguda Blasco Ibáñez des de les Facultats fins la mar. I no ho havia fet mai. Doncs hui vaig a fer eixe camí, però a la inversa).
(Entre contemplar ben bé la Ciutat de les Arts i les Ciències, seguir l\'antic llit del riu fins la mar, visitar el Cabanyal i recórrer tota l\'Avinguda Blasco Ibáñez, hui hauré complit tres o quatre desitjos que jo tenia des de ja feia molts, molts anys... I HA ESTAT GUAI A MANTA).
(Però encara em queda un altre desig: Seguir el curs de l\'antic cau del riu, però esta vegada en sentit invers, ara cap amunt, fins a trobar el nou llit per on va el Túria. Això també vull fer-ho des de ja fa molt de temps. I encara no ho he fet. Ho deixaré per a altra ocasió).
Arribe a l\'altura de l\'Estadi de Futbol del València C.F., el Mestalla.
Grandíssim.
Arribe a les Facultats. Filologia, Filosofia i Història...
Agafe un carrer cap a l\'esquerra i em dirigisc al riu. (A l\'antic llit del riu, altra volta).
Travesse el pont de Kal·latrava. Està vegada sí que és el de la peineta, el primer pont de Kal·latrava que es va construir a València.
Continue caminant cap a l\'Estació de Tren. Vaig pels Jutjats. Arribe a la Glorieta, com li diuen els de València (o a l\'Arc del Triomf, com li dic jo). Vaig cap al carrer Colom, veig un Corte Anglés (l\'original).
Seguisc pel carrer Colom. Veig moltes botigues. La majoria ja estan tancades. (Ja és tard).
Seguisc pel Carrer Colom. Veig un segon Corte Anglés (el que abans era Gal·leries Preades). Encara està obert. Estaran a punt de tancar. A les dependentes ja se les veu amb ganes de pegar a fugir.
Seguisc pel Carrer Colom. Ja veig la plaça de bous, i l\'estàtua del torero que tombaren en la manifestació del 25 d\'abril, fa dos anys. (Ara ja està el torero altra volta en peu. Preparat per a què el tomben de nou).
Ja estic arribant a l\'Estació.
Veig un tercer Corte Anglaish. (Ara el que abans era Mark\'s & Spencer, un bon centre comercial, de qualitat).
Arribe als carrers peatonals, els dels cines, les terrasses, les pizzeries i els MacDonnnal·lz. Haig de creuar a l\'altra banda del carrer Colom, per a arribar a l\'Estació de Tren.
No vull esperar-me als semàfors, com és habitual.
Faig el de sempre: Baixe pel túnel del Metro i puge per l\'altra banda. I ja estic en la vorera de l\'Estació de Tren.
Ara ja entre en l\'Estació.
Arribe a l\'Estació del Nord a les 21:53.
M\'assec en un seient de la Gran Sala d\'Espera, la de la Bòveda Immensa. I espere.
A les 22:08 agafe el tren i torne a Sueca.
Sueca, 26 d\'agost del 2002.
Joan Josep Aguar Matoses
(Publicat al Diari Parlem el dia 11-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: LES COVES DE VINROMÀ (La PLana Alta)','
Les pintures trobades al barranc de la Valltorta i a la cova del Mas d\'Abad són testimoni de poblament prehistòric al municipi; els ibers deixaren la seua petjada als Tossalets i al Tossal Gros; dels romans hi ha record, en forma de mil·liari, al Pont de la Pedra Llarga i en el nom del lloc “ Vincens Roma ”, encara que el topònim podria ser també de procedència àrab, “ Cide Aben Romà ”; ja en 1233 es documenten en les cròniques de Jaume I atacs a les Coves d\'Avinromà i l\'11 de maig de 1235 se sap de la cessió pel monarca a Balasc d\'Alagon ; la conquesta definitiva sembla ser de 1238; en 1243, a la mort d\'en Balasc , el rei fa concessió a l\'ordre de Calatrava; en 1275 una permuta de terres permet el canvi de senyoriu, que recau en els Artal d\'Alagó ; en 1281 s\'atorga l\'única carta pobla coneguda de les moltes que s\'hi atorgaren; en 1293 Jaume II embarga el senyoriu als Artal i, ja en 1294; se\'l dóna a l\'ordre de del Temple i, rera l\'abolició d\'aquesta, passa la de l\'Hospital per a acabar, en 1317 assignat ja de manera definitiva a la de Montesa; en 1347 va formar part de la Unió contra Pere IV, el Cerimoniós i va ser castigat per aqueixa causa amb una multa de "37.000 sous pels crims de la detestable Confederació e Unió malvada" , fou la capçalera de la batlia que duia el seu nom, formada per Albocàsser, La Salzedella, Vilanova Alcoleja, Tírig, La Serratella i La Torre dels Domenges; en 1421 s\'hi reuniren provisionalment les Corts del Regne, que es traslladaren posteriorment a Traiguera; des de 1930 la població ha anat minvant degut a la immigració, especialment cap a Barcelona; les gelades de 1946 i 1956 també hi causaren una fort davallada demogràfica.
El 20 per cent dels 1.865 habitants que s\'hi empadronaren en 2003 viu dispers en les diferents masies del terme: Mas d\'En Rieres, La Coloma, Mas dels Caduch, Mas de Carruano, Mas d\'Abad, El Molinet, Mas d\'En Ramona i Els Terrers Blancs. El gentilici és covarxins i l\'alcalde pertany al PP, que en les eleccions de 2003 tragué 4 regidors, 3 va traure el PSPV.
Sens dubte la major aportació a l\'economia local la fa l\'agricultura de secà i de reguiu, de què els conreus principals són l\'ametla, la garrofa i l\'oliva. Altre sector important és la ramaderia, pollastres, porcs i conills. La indústria i els serveis tenen escassa incidència.
L\'extensió total de terme és de 136,8 km 2 i hi trobem força paratges dignes d\'esment com La Moreria, la cova de la Saltadora; el barranc de la Valltorta o la ruta dels molins.
El patrimoni ens depara:
- Ermita de sant Vicent. De 1614.
- Església parroquial. Renaixentista. Conserva en el seu Museu Parroquial una creu processional gòtica del segle XV.
- Església antiga. Edifici del segle XIII amb afegits d\'èpoques posteriors, pertany a l\'ajuntament i no es dedica al culte.
- Vestigis de les murades i portes d\'accés medievals com El Portalet.
- Museu del Morter. Curiós museu amb una important col·lecció d\'aquest atifell.
- Castell d\'Abenroma. De passat esplendorós però actualment en ruïna total.
- Casa del Temple. Molt modificada pel pas del temps.
• Escampades pel terme hi ha una bona mostra de l\'arquitectura rural, masies deshabitades que s\'estan restaurant per dedicar-les a segona vivenda o al turisme rural.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Associació Cultural El Tossal Gros
Ajuntament de Les Coves de Vinromà
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Les Coves de Vinromà
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CREVILLENT (El Baix Vinalopó)','
Abundants troballes testimonien el pas de diferents cultures: Calcolític (Les Moreres), Paleolític Superior (La Ratlla del Bubo), ibers (La Penya Negra), romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal); els musulmans l\'anomenaren Qirbilyân i foren els fundadors de l\'actual Crevillent; durant la dominació àrab fou una important població integrada en el Regne de Múrcia; els cristians castellans la conquisten en 1244 segons el pactat en el tractat d\'Almizra i fan una repoblació força feble, ja que el poder, fins 1318 continuà sota un rais o cabdill moro; amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produí la intervenció militar de Jaume I ; el 1304, amb la sentència arbitral de Torrelles, passà, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d\'Aragó, però fou el 1308 quan Jaume I promulgà la incorporació formal de dites terres al Regne de València; fins el 1324 és entregada com a senyoriu a l\'infant Pere ; el 1439 és venut a Bernat Requesens ; després del matrimoni d\'Isabel de Castella i Ferran d\'Aragó passa al senyoriu dels Gutiérrez de Càrdenas ; la pèrdua dels drets de reialenc d\'aquesta vila provocà que els seus habitants s\'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogué exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu; en 1521, durant les Germanies, l població es va sublevar contra el senyor vigent, Dídac de Càrdenas ; en els primers anys del segle XVII, la seua població la formaven un total de 400 famílies, de les quals la majoria n\'eren de moriscs; així, amb l\'expulsió d\'aquests el 1609, la seua població es va veure reduïda a la tercera part; durant la guerra de Successió (1705) va prendre partit pel borbó el qual en agraïment li va atorgar el títol de vila.
El cens de 2003 enregistrava una població de 26.260 habitants, de gentilici crevillentins, els quals viuen repartits pels diferents nuclis de població del terme: Crevillent, El Realengo , El Barri de l\'Estació, Las Casicas , El Racó dels Pablos , El Barranc de Sant Gaietà i Sant Felip Neri, únic nucli poblacional de la comarca on es parla castellà-murcià.
L\'ajuntament, segons que dictaminaren les urnes en 2003, està governat pel PP, amb 14 regidors; el PSPV en té 4 i EU-EV-ENTE, 3.
De l\'artesania de l\'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econòmica crevillentina: la indústria de la catifa, de què n\'hi ha més de 80 fàbriques i de la qual es principal productor a nivell de tot l\'estat, amb una producció del 76% del total estatal que és exportada arreu del món.
Altres sectors amb certa importància són el del calcer, la construcció, la fusta el metall i la ‘alimentació.
La vila es troba situada al peu de la serra del seu nom on, segons la tradició, visqué un dels roders més famosos del segle XIX, conegut con Jaume el Barbut .
El terme, que abraça 49,86 km 2 , està cobert pel llentiscle, el coscoll, quelcom de pi, espart i margalló. Hi ha paratges dignes d\'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaietà, al peu del cim homònim (817 m d\'altitud) o la Llacuna del Fondo.
El nucli urbà mostra trames urbanes molt diferenciades, d\'una banda el casc antic o barri de la Moreria, de marcat caràcter musulmà i d\'altra les típiques coves vivenda i d\'altra el modern Crevillent d\'edificis actuals.
Del seu patrimoni citarem:
- Església de la Mare de Déu de Betlem. Del segle XVII. En la seua cripta alberga el Museu Benlliure, que compta, entre d\'altres obres, amb set passos processionals de la Setmana Santa encarregats per la família Magro a l\'escultor.
- Museu Arqueològic.
- El Castell Vell. De probable origen musulmà. Totalment arruïnat, no en queden més que els fonaments i algun tros de murada.
- Castell i Muralles. Del castell no roman més que l\'espai físic que ocupava i de les muralles trossos incorporats a les vivendes actuals.
- Passeig del Calvari, amb Via Crucis del XVIII.
De les festes de la vila cal destacar la Setmana Santa i els Moros i Cristians.
De la tradició musical local parla la Societat Unió Musical l\'antiguitat de la qual es remunta a 1860.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Crevillent
Asociación de Fiestas de Moros y Cristianos
Castillos y fortalezas de la CV
Plana personal de Paco González
Societat Unió Musical ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: DEL SEGURA AL NERVIÓN','Recorde que de xicotet vaig llegir un fragment d\'un text d\'Antonio Machado, és un d\'aquests moments que un recorda amb tant afecte que ho té gravat en la memòria, com si haguera succeït fa uns instants. El pueblo en la frente, així es titulava. Tractava d\'una persona anònima que havia emigrat del poble a la ciutat. A aquest personatge li delatava contínuament el seu origen, la seua forma de ser i estar amb si mateix i amb els altres.
Si hi ha quelcom que caracteritze de forma notòria als habitants del (Baix Segura, Vega Baixa, L\'horta d\'Oriola), és el seu peculiar accent. El vocabulari màgic sorgit de la barreja del català meridional i el castellà dóna motiu a una jungla autòctona de vocables. Quan vaig arribar a Bizkaia vaig passar fàcilment per andalús, canari, murcià i extremeny, segons m\'apetia, i de tant en tant facilitava la veritable explicació. Resulta molt curiosa la situació d\'anar-te\'n a viure a una terra en la qual els seus habitants estiuegen, en un elevat percentatge, en el lloc del que un procedeix. Es pot observar que hi ha molta gent que quan fa turisme, no està preocupada gens ni miqueta per conèixer l\'entorn que li envolta, i que per contra, gaudeix del paradís artificial amb altres persones, arribades d\'altres llocs, a qui tampoc no preocupa en absolut que han transformat l\'espai en el que s\'evadeixen / amaguen. Produeix interessants canvis d\'impressió. Són molts els descobriments que li esperen a qualsevol fill de la depressió del riu Segura que gose aventurar-se en l\'escarpada Cornisa. En qualsevol cas, no pronunciar la \"s\" al final de cap paraula durà inevitablement en qualsevol conversa a confessar els orígens dels contertulis.
Apostat en qualsevol muntanya basca, ben acompanyat i en un dia clar, un reconeix que els núvols avancen a gran velocitat per una geografia marcada per cims i valls, ple de contes i llegendes. Una vegada de tornada a la ciutat comencen els canvis bruscs. Canvis d\'humor, de temperatura i de ritme. El cor colpeja amb força el pit al notar el contacte amb l\'asfalt. Mai se sap exactament on comença i on acaba Bilbao. Sovint resulta convertir-se en un poble on tot el món es coneix i en altres ocasions resulta impossible trobar un lloc per a estar. L\'orgull i caràcter de la jove vila li va impregnant a un fins convertir-lo en ostatge d\'un órdago a la mà.
La nit es viu al bategar d\'amors inconfesats, de gots que mai estan ni plens ni buits i dels que visiten per primera vegada la festa al pil-pil. El vi corre per les venes d\'aquest lloc situat en un tròpic que encara no està definit en els mapes. Cada dia quan passe per davant del cap d\'Unamuno em pregunte per què les ciutats no volen als seus escriptors, per què no em fa cas la xicona del caseriu de dalt, per què no em vaig apropar l\'altre dia a la xicona del caseriu de baix, per què està tot tan car i per què hi ha palmeres moribundes a Bilbao. Es pot voler molt a aquesta ciutat, també se la pot odiar molt, però mai et permetrà marxar indiferent i per això l\'estime.
Manuel J. Lara Villagordo
(14-10-04) ','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: VIATGE A CATALUNYA NORD. MEDITERRÀNIA. PIRINEUS. COSTA BRAVA','VIATGE A CATALUNYA NORD. MEDITERRÀNIA. PIRINEUS. COSTA BRAVA.
(Versió Llarga. Carta a Isabel Torrents i Sala)
(Modificacions del 12 d\'octubre del 2004)
De Joanjo Aguar Matoses.Hola, Isabel, ¿com estàs? ¿Recordes que en la carta de fa quatre anys, que reberes fa un mes, et deia que el que més m\'agradava de Catalunya eren el Pirineus i la Costa Brava, encara que només els havia vist en fotos o documentals?
Doncs ara t\'ho torne a repetir, i t\'ho confirme. EL QUE MÉS M\'AGRADA DE CATALUNYA SÓN EL PIRINEUS I LA COSTA BRAVA. (Per ara).
I ara t\'ho puc dir amb més propietat. Perquè ara ja he vist els Pirineus Catalans, i ja he vist la Costa Brava, personalment. Ara, per fi, ja hi estat. I no m\'han defraudat.
Eixe viatge que he fet ha sigut per a visitar el Parc Nacional d\'Aigüestortes, als Pirineus de la part que es troba més al nordoest de Catalunya, per a veure la Catalunya Nord (la zona de Catalunya que està en l\'estat francés des de fa tres-cents anys), i per a explorar un bon tros de la Costa Brava, des dels acantilats de Portbou fins a la badia de Roses, passant per Cadaqués, per Port lligat i arribant al Cap de Creus (possiblement l\'indret més emblemàtic de tota la Costa Brava).
I ha estat molt guai. M\'ha agradat molt, tot.
Així que ara ja t\'ho puc dir amb tot el coneixement de causa, ¿eh?, això d\'estar fascinat pels Pirineus i per la vostra costa nordest.
Val, a veure... Ara t\'explicaré primer allò dels Pirineus. Després passaré a contar-te les meues peripècies per la Catalunya Nord. I, finalment, acabaré amb la Costa Brava, tal i com va ser el meu viatge.
ÍNDEX DEL VIATGE.
El vaig començar el dijous, 8 de juliol, dia en què vaig anar des de Sueca fins a Sort i Rialp, passant per Lleida. I vaig aprofitar per a visitar esta ciutat, perquè no l\'havia vista mai. Allí va ser la primera volta que vaig sentir parlar en directe en català de Lleida, i realment vaig haver de reconéixer que se sembla una barbaritat al català que es parla a Sueca, i a València, en general. Va ser en una pastisseria. I, fins i tot, el caràcter del pastisser també era molt agradable, i molt obert. Igual que els caràcters a què estic acostumat en el meu poble.
Per cert, a Lleida vaig visitar el castell i vaig contemplar la ciutat
als meus peus. I a la vora del castell, assegut en una escala, descansant, vaig conéixer un xic africà que li deien \"Alfa\". Era jove, més o menys de la meua edat. Ara estava treballant a Lleida, però, casualment, em va dir que conéixia València, perquè hi havia treballat la temporada de la taronja. I que li agradava molt, i que pensava tornar quan comencés altra volta la temporada de collir. Deia que també coneixia Gandia. Era simpàtic i obert.
Els dies 9, 10, 11, 12, 13 i 14 de juliol els vaig invertir en submergir-me a tope en els Pirineus i empapar-me a més no poder de paisatge d\'alta muntanya. I també en conéixer gent, llengües i cultures. I altres països.
El dia 15, dijous, ja vaig fer marxa cap a la Catalunya Nord, i vaig fer nit a Perpinyà. (Bo, a Canet Platja). Hi vaig dormir dins del meu cotxe. No és que fos molt còmode, però com només era una nit, i damunt era l\'última... Doncs tampoc passava res.
I el divendres 16, em vaig aixecar, vaig desdejunar, vaig utilitzar el servei de Mac Donald\'s (no el seu servei de menjar merda, sinó el seu servei de cagar merda, el wàter. Com a un aseo públic. (Ara. Quan vaig eixir, ho vaig deixar tot tant net com quan havia entrat. És a dir, impecable). I, aleshores, amb les necessitats orgàniques posades en ordre, vaig baixar per Catalunya Nord bordejant la costa, i vaig arribar a la Costa Brava. Mentre seguia baixant, la vaig explorar una mica, sobretot Cadaqués i el Cap de Creus, fins que vaig arribar a contemplar la immensa badia de Roses. Des d\'allí vaig decidir buscar la ciutat d\'Empúries, i, al final, després de molt de temps, la vaig trobar.
I, des d\'Empúries, ja vaig reprendre el meu camí de tornada fins a Sueca. Ara ja sense més ganes de visitar res, perquè ja estava molt cansat.
Vaig parar per a sopar.
Vaig parar per a ajudar a una parella major que s\'havia quedat sense gasolina.
Vaig parar per a pixar i descansar una mica. Vaig conéixer a dos xics que venien de París i se\'n tornaven a Algèria, per a passar les vacances.
Vaig parar per a descansar una altra mica. (I em vaig quedar dormit durant dues o tres hores).
A tot això, encara no havia arribat ni a Tarragona.
Després ja vaig continuar la meua marxa d\'una forma més seguida.
Vaig passar per Benicàssim, per Castelló...
I, finalment, ja ben, ben entrada la matinada (quasi a les sis del matí) vaig arribar a Sueca. El meu poble.
IMPRESSIONS GLOBALS.
Val, a veure... T\'explique en primer lloc tot allò referent als Pirineus.
Per a la meua estança allí, als Pirineus, ja havia decidit d\'abans tindre l\'estació base a Sort (Pallars Sobirà), i des d\'allí anar fent totes les excursions que m\'havia programat. Em quedava a dormir en un
alberg que es diu \"Les Estades\", del complex esportiu \"Port Ainé\",
entre Sort i Rialp.
Jo, el que volia era veure alta muntanya, i paisatges impressionants.
Volia veure què tal estaven els Pirineus Catalans, sobretat el Parc Nacional d\'Aigüestortes, i volia visitar també era Val d\'Aran, perquè sabia que allí es parlava l\'aranés (una variant de l\'occità). Però, a més, volia veure Andorra (el país dels Pirineus), i també tenia intenció de passar a França en diferents punts dels Pirineus, perquè volia veure França, i no només la de Catalunya Nord.
I, també, molt important, no volia deixar enrere els Pirineus sense haver vist la Vall de Benasque (Benàs, en patués), que està als Pirineus Aragonesos. Perquè m\'havien dit que la part més bonica dels Pirineus es troba a Aragó.
Doncs bé, vaig aconseguir realitzar totes les excursions i visites que m\'havia proposat. (També, en part, perquè l\'oratge el vaig tindre bastant de cara).
I, després d\'haver visitat tots eixos llocs tant diversos dels Pirineus, i que no es troben massa prop uns dels altres, puc dir que, realment, a mi, la zona dels Pirineus que més m\'agrada sí que és la que està a la part d\'Aragó. Ho sent, però és així.
Per tant, de tot el que he vist d\'eixe magnífic complex muntanyós, el meu ordre de preferència quedaria, així (per ara):
1) Ordesa.
2) Vall de Benàs. Pic Anet.
3) Aigüestortes.
4) Era Val d\'Aran. Montardó. El bosc del Gerdar (preciós).
5) Estany de Sant Maurici.
6) Andorra.
7) Trajecte del Pont de Suert a la Pobla de Segur. Té unes formacions rocoses molt curioses. També està guai. I és preciós veure-ho quan s\'està ponent el sol. (Encara que açò ja no és alta muntanya. Però és bonic).
Ara... la carretera és fatal. Vint quilòmetres de corbes xungues i angoixants. Les pitjors que he fet en tot el meu viatge, i, damunt, vàries vegades. ¡I mira que n\'he fet, de quilòmetres, eh! Quasi tres mil, en total.
Jo, fa anys, ja vaig estar al Parc Nacional d\'Ordesa, a Aragó. I em va encantar. Per això tenia tantes ganes de tornar als Pirineus.
També havia vist, en un altre viatge, una xicoteta part dels Pirineus Navarresos i Bascos. Que no estaven malament, però ja no era allò de l\'alta muntanya que tant m\'atrau.
Però, després de visitar el Parc Nacional d\'Aigüestortes, quan vaig anar a la vall de Benàs, i vaig tornar a contemplar eixos paisatges tant impressionants, eixes muntanyes i pics tan alts que et lleven l\'alé, i que, per ara, només he trobat als Pirineus Aragonesos; aleshores vaig saber que era això tot el que havia estat buscant tot el temps. Això era el que jo volia, quan pensava sempre en Pirineus.
L\'alta muntanya impressionant.
És que, allí a Ordesa, i sobretot a Benàs, es troben quasi tots els tres mils, els pics i les muntanyes de més de tres mil metres d\'altura. I això, per força, ha de notar-se, fins i tot en les muntanyes més baixes dels voltants, i en les seues valls.
Allí tot és més grandiós, més espectacular. Clar, estan envoltats de grans cims, de moles colosals de roca i neu que toquen el cel...
Des de la Vall de Benàs, si camines un poc, pots veure el pic Anet, el cim més alt de tots els Pirineus. Tres mil quatre-cents metres, crec. ¡Imaginat!
Per això m\'agrada tant, la zona pirinenca d\'Aragó.
Ara.., respecte als Pirineus Catalans, també haig de dir una cosa: Hi ha un característica destacable i molt especial en el Parc Nacional d\'Aigüestortes i en era Val d\'Aran, que crec que no es troba en cap altre indret dels Pirineus. I és tota l\'aigua que es veu, pertot arreu, en forma de rierols, de cascades, de llacs, menuts i grans, innumerables. I tot verd. És preciós. Allí saps que sempre et trobaràs aigua fresca, faces les excursions que faces.
Això és el que fa especial a eixa zona dels Pirineus. Especialment bonica.
Potser no és tanta tanta alta muntanya com a mi m\'agrada, però és un paisatge encantador, com de conte.
¡Ah! I, una cosa curiosa. Quan estàs enmig de la Vall d\'Aigüestortes, envoltat d\'arbres frondosos, i vas caminant sobre la brossa, al costat d\'un rierol amb revoltes que s\'endinsen en el bosc, et dóna la impressió que estàs entrant en un altre món, o que acabes de traslladar-te al passat. Perquè sembla que en qualsevol moment vages a trobar-te alguns indis nordamericans apostats entre el fullatge, amb intenció de pescar o caçar alguna presa, que els alimentarà eixa nit.
I, també, a mesura que avances per entre els arbres, pareix que, en eixir de l\'espessura, estigues a punt de veure el seu campament, ple de gent, desenvolupant tranquil·lament les seues activitats quotidianes.
És un moment màgic.
No sé si algú més que haja visitat Aigüestortes haurà tingut eixa mateixa impressió. Jo, almenys, sí.
NARRACIÓ DIA A DIA.
Bé. Ara vaig ha explicar, més o menys, el que vaig fer cada dia.
PRIMER DIA DE PIRINEUS. (Segon dia de viatge. Divendres, 9-7-2004).
Estany de Sant Maurici, al Pallars Sobirà.
Per la nit, arriben a l\'alberg una fotracà de motoristes, dels \"Àngels
Guardians\", per a passar el cap de setmana per allí. Fan una barbaritat de soroll, sobretot perquè hi ha un que té una espècie de sirena de policia molt estrident, i que fa molts sorolls diferents i graciosos.
Fa, fins i tot el cant d\'un pollastre, kikirikíííí...
Uns xiquets que hi ha a l\'alberg, de campament, s\'alegren molt, diuen que ja era hora que vingués un poc de diversió. Li ho diuen, fins i tot, a un dels motoristes.
Conec a un motorista molt simpàtic. Viu a Tarragona, però té accent andalús.
SEGON DIA DE PIRINEUS. (Tercer dia de viatge. Dissabte 10-7-2004). Era
Val d\'Aran. França: Bagnères de Luchon, a la Gasconia.
Desdejune amb alguns dels motoristes, una parella major, home i dona.
Resulta que viuen, precisament, a Castelló, igual que jo ara, encara que són d\'altre lloc. L\'home és policia nacional. Aleshores m\'assabente que \"Àngels Guardians\" és un grup de motoristes que són bombers i policies, i que els encanten les motos.
Puge pel Port de la Bonaigua, cap a Baqueira.
És el primer dia que veig el Bosc del Gerdar. M\'impressiona molt. És superbonic. Quilòmetres i quilòmetres de bosc tupid, sense cap clariana. Amb uns arbres altíssims i elegants. Coníferes.
Arribe a dalt de tot del Port de la Bonaigua. Hi ha una estació d\'esquí, parada. El paisatge és molt bonic. Ací sí que hi ha alta muntanya, el que jo buscava.
De sobte sent un kikirikííí... Són els Àngels Guardians, que estan donant una volta per la comarca. Hui els toca era Val d\'Aran. Els salude, però no em reconeixen.
Arribe al poble Baqueira, aquest sí que és un poble d\'alta muntanya.
Allí em trobe altra vegada amb els motoristes. Els torne a saludar, i
hi ha algun que em reconeix, i em saluda.
**** ANOTACIONS:
* LLENGÜES.
Al llarg del meu viatge he escoltat moltes llengues i variants de llengües diferents. He sentit parlar en català de la ciutat de Lleida, de les comarques del Pallars Sobirà i de l\'Alta Ribagorça. Hi ha gent que m\'ha parlat en aranés (occità), en patués (a la vall de Benàs /Benasque), en castellà. He sabut com és el català de Catalunya Nord i de la seua vora. Català de Puigcerdà, de Prada, de Perpinyà, de Salses, de Cervera. Català de Cadaquès, de Roses, de Sant Pere Pescador, de L\'Escala... (on està la ciutat romana i grega d\'Empúries).
* FRANÇA.
França. La gasconia. Cyrano de Bergerac. Allí parlaven l\'occità. Però
no li\'l vaig escoltar a ningú. Bagnères de Luchon. (10-7-2004).
Ax-les-Thermes (12-7-2004).
****
No torne pel Port de la Bonaigua. El veig massa llarg, i tot ple de corbes.
Preferisc tornar pel Túnel de Vielha, així li donaré la volta completa al Parc Nacional, i veuré les muntanyes de la banda que encara no havia vist.
A més, eixa carretera pareix molt bona, i, encara que faça més quilòmetres, jo crec que avançaré més, en temps.
També sé que la carretera des de la Pobla de Segur fins a Sort està en bon estat, perquè vaig passar per ella el primer dia que vaig arribar als Pirineus.
Per això crec que el camí des de Vielha fins a Sort, passant per la Pobla de Segur, és tota igual de bo. I per això decidisc agafar-lo.
El tunel de Vielha és el més llarg que he travessat mai. Té cinc o sis quilòmetres de llarg, i vas, tot recte, tot recte, per l\'interior de la muntanya. L\'interior, tan interior, que no sé com no veiérem el seu cor.
Després, quan ixes del tunel i deixes enrere eixes muntanyes tan altes, entres a la comarca de l\'Alta Ribagorça.
La carretera segueix estant perfecta. Fins el Pont de Suert, tot una meravella.
Però no sabia el que m\'esperava després.
Primera presa de contacte amb el tros de corbes del Pont de Suert a la Pobla de Segur. I, a més, fent-se de nit. Interminable. Un infern.
Finalment, arribe a la Pobla de Segur. ¡SALVAT!
(I encara em queda arribar fins a Sort, i després a l\'alberg. Uns trenta quilòmetres. Però ja sembla un passeig).
TERCER DIA DE PIRINEUS. (Quart dia de viatge. Diumenge, 11-7-2004).
Aigüestortes, a l\'Alta Ribagorça. Vall de Boí.
Hui, els motoristes se\'n tornen a casa. S\'ha acabat el cap de setmana.
M\'acomiade de la parella que viu a Castelló, de l\'andalús de Tarragona (que encara no sé si és bomber o policia), i d\'alguns motoristes més.
Ha sigut interessant conéixer-los.
Adéu, i fins una altra. Eren simpàtics, i semblaven bona gent. Alguns una mica gamberrets o que els agradava cridar l\'atenció, però bona gent, al cap i a la fi.
Segon passe (pel matí) i tercer passe (per la vesprada) de les corbes trajecte: Pobla de Segur - Pont de Suert. I Pont de Suert - Pobla de Segur.
La veritat és que està vegada no ha sigut per a tant, perquè encara era de dia (al anar i al tornar). Aleshores ha sigut quan he pogut apreciar el paisatge que m\'envoltava, i he vist que era ben bonic. I hi ha, al llarg d\'un tros del camí, unes formacions rocoses colossals que val la pena veure, i, si pot ser, parar-se a explorar-les. (Jo no ho vaig poder fer).
QUART DIA DE PIRINEUS. (Cinqué dia de viatge. Dilluns, 12-7-2004).
Andorra. França: Ax-les-Thermes.
Puge el Port del Pas de la Casa. És superbonic el paisatge que es veu des d\'allí. Unes muntanyes altíssimes. I això que tu ja estàs a més de dos mil metres d\'altitud.
Moltes cues de cotxes per a passar la frontera d\'Andorra i entrar en França. Em paren i em registren una mica el cotxe, perquè no soc francés. El gendarme és amable, i graciós, fins i tot. Em pregunta, en francés: \"¿Alguna cosa que declarar: Alcohol, tabac, drogues, cocaïna...?\". Ho diu en broma, perquè veu que jo mai abans havia passat la frontera. Jo també somric.
A Ax-les-Thermes es veu que hi ha un balneari, o alguna cosa semblant.
I també hi ha un lloc públic, en una plaça, una espècie de bassa gran on la gent del carrer es banya els peus, perquè diuen que són aigües medicinals.
Tinc molta fam. No he dinat. A una pastisseria compre un dolç típic de la contrada, ja que estic allí..., per provar-ho.
De seguida, me\'n torne cap a Andorra, en direcció Seu d\'Urgell, i finalment Sort.
(Altra volta cues de cotxes, a Andorra, però ara per a passar a la
banda catalana).
CINQUÉ DIA DE PIRINEUS. (Sisé dia de viatge. Dimarts, 13-7-2004). Vall de Benàs. Forau d\'Aiguallut i Pic Anet.
Quart infern de corbes Pobla Segur - Pont Suert. Em dirigisc als Pirineus Aragonesos. Creue la frontera. Però em pense que ací també seguiré escoltant català. Crec que açò forma part de la Franja de Ponent. (Però ara crec que m\'equivocava. 12-10-2004).
Arribe a la Vall de Benàs, en patués (de Benasc, en català, o de Benasque, en castellà).
Per cert, en Benàs vaig sentir parlar en patués. Va ser en un lloc de botigues.
¡Ah! I també, per casualitat, a un poble que es diu Bisaurri vaig conéixer a l\'home que està casat amb una co-propietària del manantial de l\'aigua de Veri. La fàbrica embotelladora, es troba a Bisaurri, al costat de la carretera nacional.
Va ser per casualitat perquè jo, el que volia, només era sentir parlar en català a Aragó, com havia sentit parlar en aranés dos dies abans a Vielha. Perquè jo pensava que la vall de Benàs s\'incloïa dins la Franja de Ponent, zona d\'Aragó on sí que sé segur que es parla català (no mescla, sinó català, català).
El cas és que jo, anant en el meu cotxe cap a Benàs, estant ja en eixa vall, mentre passava per dins de Bisaurri, vaig veure un home major i vaig pensar: \"A veure si aquest home és d\'ací, i, com és major, a veure si parla català\". Aleshores vaig parar una mica, sense apagar el motor, i li ho vaig preguntar.
I em va contestar en català, però no perquè allí es parlés català sinó perquè ell havia treballat un temps a Tarragona. I que ell no era de Bisaurri, sinó d\'un altre poble més gran, que no pertany a eixa vall, i on només es parlava castellà. A més, també em va dir que a la Vall de Benàs no es parla català, sinó patués, que no és ni català ni castellà, sinó una barreja de les dues llengües. I em va dir que també parlava patués, amb els altres hómens majors de Bisaurri.
Aleshores vaig apagar el motor del cotxe, i vaig baixar, perquè la conversa prometia ser interessant. (L\'home em va dir que a ell també li agradava això de les altres llengües).
Vam estar xerrant durant una bona estona, i llavors va ser quan em va dir allò de l\'aigua de Veri, que és un poble que hi ha més amunt de Bisaurri. I també em va dir que també sabia parlar francés, o anglés (no recorde, bé), perquè també havia treballat durant uns anys a un país d\'Àfrica, crec que era Gàmbia.
Ara, eixe home ja estava jubilat, i vivia a Bisaurri, un poble molt tranquil, en contacte directe amb la muntanya i la natura. Molt bonic i molt saludable. A ell li agradava molt.
Finalment, ens vam acomiadar, i vaig continuar anant cap a Benàs.
En la Vall de Benàs, visite el Balneari, per fora. I vaig a veure el pic Anet. Abans passe pel Forau d\'Aiguallut.
En esta vall no es veu tanta aigua ni tants llacs per totes bandes com en Aigüestortes. Però ací, prop del Forau d\'Aiguallut hi ha una cascada molt bonica on queda enmarcat, de fons, l\'Anet. Preciós. Per a fer-li una fotografia. (I li\'n faig. I no només una).
Vesprada. Me\'n torne a Sort, a l\'alberg.
Sisena i última sessió de les corbes Pont Suert - Pobla Segur.
M\'acomiade d\'eixe tram, espere que per una bona temporada.
Hui no s\'ha fet tant pesat com el primer dia. I, a més, veure eixe paisatge de les roques colossals, rogenques, amb el sol ponent-se, és emocionant.
Però, al final, s\'ha fet llarg, perquè ja tenia ganes d\'arribar a l\'alberg, i descansar.
SISÉ DIA DE PIRINEUS. (Seté dia de viatge. Dimecres, 14-7-2004).
Montardó, a era Val d\'Aran.
Torne a pujar el Port de la Bonaigua.
Torne a veure el Bosc del Gerdar, i m\'impressiona igual que el primer dia.
Puge al Pic del Montardó des de Valarties (la Vall d\'Arties). És un desnivell de més de mil metres, des de la vall fins al cim. El puge i el baixe. Acabe esgotat. Tot el dia caminant, quasi sense parar. Però ha valgut la pena. El dia era impresionant. Un oratge boníssim, amb sol i bona temperatura. El paisatge preciós, preciós. I, sobretot, el més intens han sigut els últims vint o trenta metres abans d\'arribar al cim, quan de sobte comences a veure muntanyes i més muntanyes, altíssimes, que s\'estenen fins a l\'horitzó, en totes direccions. Sembla que estigues veient tots els Pirineus d\'una sola ullada.
És un canvi brusc de punt de vista, superimpactant. Acostumat durant tot el dia, tots els passos que pegava, a veure allà dalt les mateixes muntanyes que t\'envoltaven. Veure com canvia la perspectiva en uns pocs minuts... et deixa sense alé. (I ja en tenies poc, per l\'altura i per la caminata).
És com pegar un bot, per a veure què hi ha a l\'altra banda del mur, i descobrir que allí s\'estén l\'oceà, en tota la seua infinitud. És una sensació pareguda. Però amb una mar de muntanyes.
De volta cap a l\'alberg, torne a contemplar el Bosc del Gerdar. Esta vegada està magnífic. Ponent-se el sol, amb una llum rogenca i suau...
Preciós.
El Bosc del Gerdar crec que és allò que més m\'agrada del Pallars Sobirà.
**** COMPARACIÓ ENTRE LES TRES COMARQUES: PALLARS SOBIRÀ, ALTA RIBAGORÇA, I ERA VAL D\'ARAN.
La que més m\'agrada, en conjunt, és l\'Alta Ribagorça. És la que té els paisatges més escarpats i d\'alta muntanya, com a mi m\'agraden. Almenys, el que vaig veure jo.
Era Val d\'Aran també és molt bonica. I la pugada al Montardó, impresionant.
El Pallars Sobirà és que no és tan alta muntanya. Però té una cosa que no vaig trobar a les altres comarques. Un tresor. El Bosc del Gerdar.
****
SETÉ DIA DE PIRINEUS (I ÚLTIM). VAIG A CATALUNYA NORD.
(És el HUITÉ DIA del meu viatge).
El més interessant d\'aquest dia són les meues vivències a Catalunya Nord. També és quasi el més interessant de tot el meu viatge.
(Humanísticament parlant).
Pague les meues despeses en l\'alberg i m\'acomiade d\'ell. Vaig de Sort a La Seu d\'Urgell. De la Seu d\'Urgella a Puigcerdà. I de Puigcerdà ja travesse la frontera que separa artificialment Catalunya Normal de Catalunya Nord. Frontera pactada entre dos estats que els importa bastant poc l\'opinió que tenen al respecte els propis habitants d\'eixa terra. (Els estats són Espanya i França, per si no estava clar).
A Catalunya Nord, em crida l\'atenció una mica el ferrocarril. Les vies són més estretes.
Després de deixar enrere Puigcerdà, vaig creuar la frontera francesa i vaig entrar a la Catalunya Nord. He entrat per la Cerdanya, i acabaré en el roselló.
Vaig parar en diversos pobles i anava preguntant a la gent si parlaven en català.
Vaig estar a Bourg Madame. A Sallagousa (a l\'INFO Turística). A Mont Lluís (Ciutat fortificada de creació francesa. No té encara quatre segles. ¿Per què serà?).
També vaig estar a Prada (des d\'on es divisa el pic del Canigó).
Allí a Prada vaig conéixer a tres hòmens majors, ja jubilats, dos de Prada i un d\'Andalusia que de jove (crec que després de la guerra civil) se\'n havia anat a viure a París amb els seus pares. I, ja de més major, es va posar a treballar en Prada. Era molt obert i molt xerrador. I sempre li buscava el sentit graciós a les coses. Doncs als tres els vaig sentir parlar en català. I, al d\'Andalusia, també li vaig sentir el francés i l\'espanyol. Em van dir que, després de la Guerra Civil Espanyola, va haver molt immigració de gent a Catalunya Nord. Que era una regió d\'acollida.
A més, també vaig conéixer una altra persona.
Amb eixos tres hòmens s\'hi trobava conversant un xic més jove, que estava mutilat. Li faltava part d\'una cama i d\'un braç. Jo no sabia a què seria degut. I, després, ells, i el xic mateix, m\'ho explicaren.
Era un refugiat de la Guerra de Bosnia, eixa que va haver fa uns deu anys. No sé si seria un ex-combatent, o què. Però la maleïda guerra el va marcar per a sempre.
Era un xic de Bosnia. I ara es trobava vivint a Prada. La Catalunya Nord segueix sent poble d\'acollida. ¡Ah! Per cert, eixos hòmens em van dir que allí a Prada va viure durant molt de temps Pau Casals, el violoncelista conegut arreu del món. I també em digueren que al cementeri de Prada està soterrat Pompeu Fabra, el que va treballar incansablement per a què el català modern tingués una normativa ortogràfica o gramatical, cosa necessària en una llengua si el que es pretén és utilitzar-la amb dignitat en tots els àmbits possibles. En tots.
També vaig estar a Perpinyà. A Salses. I a Canet de Rosselló (a Canet
Platja).
Olor de mar (salobre), dels camps (la matixa olor que per Sueca (en els camps normals o en els horts, no en els arrossars), i dels pins del costat de la mar (pi mediterrania, com a Sueca i voltants. ¿Olor de resina?). Jo no sentia cap olor als Pirineus. No sé per què.
Estany de Salses i Leucate. Pinades. Semblava l\'Albufera de València i el bosc del Saler. Sí, com si hagués tornat a casa, però trobant-me encara a sis-cents o set-cents quilòmetres d\'ella. Potser és que la mar Mediterrània també és ma casa.
SALSES. Jo buscava el monument de la Porta dels Països Catalans (o Marencs), que l\'havien inaugurat feia poc, i que havia mogut bastant polèmica per allí. Jo sabia que estava eixint de Salses, cap al Nord. I, casualment, allí, a l\'últim poble, a l\'últim carrer dels Països Marencs (o Catalans), li pregunte a una dona major. ¡I eixa dona també parlava en català, i era d\'allí, de Salses!
Així que sí que és cert que el català es parla de Salses a Guardamar, i de Fraga a Mahó. (Com a mínim, jo he comprovat allò de Salses).
Eixa dona em va explicar com arribar al monument. I jo li vaig comentar, perquè era curiós, que m\'havien dit que Salses era últim poble cap al nord on es parla català. I ella em va contestar que així era.
Però, a més, va matisar, molt dignament: \"Bo. L\'últim poble... O el primer. Perquè si vens des de França és el primer que et trobes\".
I també tenia raó. Molt aguda, eixa observació. Molt aguda.
ESTANY DE SALSES I LEUCATE. Era un entrant de la mar que quedava tancat. Era molt bonic. La primera vegada que el vaig veure va ser ponent-se el sol. Es pareixia molt a l\'Albufera de València, que està prop de Sueca. També hi havia pins pels voltants. Una mica com si fos la pinada o el bosc del Saler, al costat de l\'Albufera. Jo em sentia com a casa. Com si hagués tornat a Sueca o València. Olor de la mar (salobre), dels camps prop de Salses, l\'aroma dels pins que hi havia prop de la mar. (Pins mediterranis). Als Pirineus, jo no percibia cap olor. I això que em vaig fixar en això mentre estava allí als Pirineus, enmig les muntanyes. Però res. I va ser acostar-me cap a la mar, i obri-se\'m de nou tota la sensibilitat de l\'olfacte, i vaig tornar a percebre les aromes de la terra i de la mar.
Era com haver tornat a casa, però sabent que continuava estant a sis-cents o set-cents quilòmetres allunyat d\'ella. Era una sensació molt estranya.
PERPINYÀ. Gent de la Mediterrània. Es notava en l\'ambient que hi havia pels carrers. I també quan t\'adreçaves a algú, per a preguntar-li qualsevol cosa. Allí són gent molt oberta, com ací, i fan molta vida al carrer, i a les terrasses dels bars, a l\'aire lliure, com ací també.
Allí a Perpinyà, de vesprada, vaig conéixer un xic d\'Algèria, que, deprés, per la nit, anant a uns concerts que hi feien per ser dijous d\'estiu (per a la gent que es quedava a la ciutat), em vaig tornar a trobar amb ell, per casualitat, mentre ell prenia una cervesa amb la seua companya (núvia, però ell va dir amiga o companya), en una cafeteria o bar que es deia alguna cosa així com la \"Cuina de Bretanya, o Bretona\". Era l\'única a Perpinyà amb eixe nom. Eixe xic em va oferir d\'asseure\'m amb ells per a conversar, i per a que els expliquès coses del meu viatge i de la nostra situació lingüistica. A mi em va atraure la idea, perquè ja feia molts dies que no m\'asseia amb ningú a xerrar d\'una forma distessa i esplaiada, com amb els amics, i em vaig quedar amb ells durant una bona estona. Va estar molt guai. Va ser com un oasi d\'amistat enmig d\'un viatge a través del desert de sentiments.
Eixe xic d\'Algèria es deia John (crec, però tampoc ho recorde ben bé), i tenia exposada, durant eixes setmanes, una bona mostra de cal·ligrafia àrab, al Castell dels Reis de Mallorca, a Perpinyà. Però no la vaig poder veure, perquè ja estava tancat.
¡Ah! El cambrer de la cafeteria semblava ser amic de John i de la seua núvia, o almenys els coneixia molt, perquè els tractava amb molta confiança. El cambrer també era simpàtic, fins i tot amb mi, que no em coneixia de res, però veia que jo estava molta estona xerrant amb John.
És el que jo dic, el caràcter mediterràni, eixa confiança o espontaneitat natural que ens caracteritza. És una cosa guai.
Les urbanitzacions de la mar, i l\'ambient que s\'hi respirava en elles, també eren molt semblants a les que estic acostumat a veure per ací Sueca. Jo em vaig quedar a dormir a Canet Platja, dins del cotxe. I, per a mi, era com si estigués a un carrer del Mareny Blau, de Platja del Rei, de la Llastra, tot urbanitzacions de la mar d\'ací Sueca. No es diferenciava en quasi res. Només que, en compte de sentir parlar en valencià (en català de valència), o en castellà, senties parlar a tots en francés. (Allí sí que no s\'escoltava gens el català).
Però, per tot el demés, era com si tornés a estar en el meu poble. I era estrany, perquè sabia que, a l\'endemà, quan em despertés, hauria d\'agafar el cotxe i fer centenars i centenars de quilòmetres per a poder tornar realment a Sueca. (I jo sentia que jo ja estava a Sueca. O, almenys, em trobava com a Sueca, o com a València).
NIT A CANET PLATJA. Comentar l\'ensurt dels Gendarmerie. Jo creia que eren Skin Heads, i que m\'anaven a apallisar. Ei..., com eren de pell clara, pèl clar, quasi rapats, estaven quadrats, i venien cap a mi malencarats... ¡Què volies que pensara!
Després d\'identificar-se i identificar-me, es van mostrar comprensius, i, fins i tot, acabaren fent-se amables. Em van parlar en anglés, molt correcte. Perquè veien que jo no sabia parlar francés. I, després de l\'ensurt, menys encara. Les poques paraules que sabia se\'m van esborrar momentàniament de la memòria.
Després vaig seguir dormint.
NOVÉ DIA DE VIATGE. (I últim). COSTA BRAVA.
En despertar-me, vaig anar al Mc Donald\'s. Després vaig desdejunar. No menjar del Mc Donald\'s, sinó coses ja que duia en el cotxe.
Vaig tornar a donar-li la volta sencera a l\'Estany de Salses i Leucate, perquè tenia ganes de veure\'l a la llum radiant del dia. L\'altra vegada havia sigut amb el sol ponent-se. De les dues formes la vista resulta molt bonica.
I finalment vaig tornar a Canet Platja, em vaig acomidar d\'eixe poblet, i vaig fer marxa cap al sud, iniciant el camí de tornada a Sueca. Em dirigia a la Costa Brava.
Per cert, de Cervera (Catalunya Nord) a Port Bou (Catalunya Normal) vaig dur a un home major de Cervera (que parlava català). Em vaig parar a preguntar-li com s\'anava a Port Bou. I, precisament, ell tenia intenció d\'anar-hi a visitar a uns familiars. Així que el vaig carregar. Coincidència total.
COSTA BRAVA.
M\'acoste als penyacegats de Port Bou. Al·lucinants. Semblen d\'un altre planeta.
Vaig al Cap de Creus. Preciós. Magnífic. Dine allí. Faig una barbaritat de fotos a la mar, a les roques i als vaixells que s\'avisten.
Visite Port Lligat. (Lligat a Dalí).
Done una volta per Cadaqués. Un poblet boniquet, boniquet... Amb una badia de somni.
Vaig a Roses. Tenia moltes ganes de veure la Badia de Roses. És com la de Cullera (al costat de Sueca), però molt més gran. També m\'agrada molt.
COMPARACIÓ COSTA BRAVA / COSTA BLANCA.
Costa Brava: Escarpada i abrupta. Espectacular. Impressionant. Les tonalitats marines decauen ràpidament en un blau marí intens. (Causa: La muntanya és molt abrupta i penetra molt profundmant en la mar, sense quasi transició de colors).
Costa Blanca: També amb muntanya que entra en la mar. Immensa gamma de tonalitats de verd i blau mar. Més que a la Costa Brava. Preciós. Sublim. (Causa: Ací la pendent no és tan pronunciada, i dóna més joc a la mar a què jugue amb les distintes profunditats. I cada profunditat té un color).
M\'agrada tant la Costa Brava, al Nord de Catalunya, com la Costa Blanca, al Sud del País Valencià. Per a mi, són costes equivalents, muntanya amb mar, roca i aigua. Les dues són precioses, les dues estan superguais. Les dues m\'encanten igual.
EMPÚRIES.
Vaig a Sant Martí d\'Empúries. M\'envien a Sant Pere Pescador. I després a L\'Escala, on sí que estan les ruines gregues i romanes.
Empúries ja no existeix com a ciutat, com a ciutat viva. Jo no ho sabia, i buscava en el mapa i li preguntava a la gent per la ciutat d\'Empúries. I va resultar que l\'únic que queda d\'ella són les restes arqueològiques de l\'època grega i romana. No les vaig poder visitar, perquè ja estaven tancant. Però sí que vaig donar una volta per l\'exterior, i vaig veure la mar tant preciosa que tenien a prop. Devia ser una ciutat magnífica, en els seus temps.
De la ciutat grega i romana d\'Empúries ja me\'n torne directament a Sueca. Encara em queden molts quilòmetres per davant, i està començant fent-se de nit. Agafe l\'autopista AP-7. (A PAGAR-Set Voltes. ¡Fills de Putes! Els empresaris de l\'autopista. ¡Que els follen, com fan ells amb nosaltres!).
Durant el trajacte, pare per a ajudar a un matrimoni major que se\'ls havia acabat la gasolina del cotxe. Els duc a una gasolinera.
També conec a dos xics l\'Algèria que treballen a París, i que se\'n tornaven al seu país durant unes setmanes, de vancances. Els conec a una àrea de servei, mentre jo descansava. Ells es disposaven a dormir al ras, en eixa àrea. Deien que anaven cap a Alacant (crec), per a agafar un vaixell que els dugués a Algèria.
Per a tornar a Sueca, he fet vàries escales, una per a sopar i les altres per a descansar. Fins i tot, en una arribe a dormir una bona estona. Ja són les tantes de la nit, o de la matinada. Però ha valgut la pena. Tenia ganes de veure la Costa Brava, i volia aprofitar que estava tant a prop. I ho fet. He aconseguit el meu propòsit. I no em penedisc.
FINAL DEL MEU VIATGE.
________________
Bo. I jo crec que ja està tot per hui (per \"huins\", perquè tot açò ho he escrit en vàrios dies).
Crec que ja està tot el que volia dir-te, per ara.
Bé, doncs, que et vaja tot molt bé. I a veure si ens veiem algun dia.
(Jo, per allí prop de Vilafranca del Penedés ja he passat algunes vegades, però ninguna m\'he pogut detindre per a visitar-te. A veure si algun dia desvie la meua ruta i entre en Vilafranca).
Val. Doncs adéu, i bon estiu. (NO SÉ DE QUIN ANY, PERQUÈ ENCARA NO HE ACABAT ESTA CARTA. HE ESCRIT EL FINAL, PERÒ ENCARA NO EL PRINCIPI, NI EL COS PRINCIPAL).
(Açò d\'escriure\'t cartes és molt emocionant, és com enfrontar-se cada dia a una aventura diferent... És com una guerra. Saps quan comença, però no quan acaba. Ni com. (És una guerra contra un mateix)).
Bo. Ara sí que s\'ha acabat. Adéu. I fins la pròxima carta o escrit.
Adéu, Isabel.
Joanjo.
Joanjo Aguar Matoses
(14-10-04)
','','2005-12-25 03:06:49',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CULLA (L\'Alt Maestrat)','
Culla remunta els seus orígens a èpoques prehistòriques, bona prova en són les restes arqueològiques trobades al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les deixalles del poblat ibers del Castellar; se sap amb seguretat que va se un post avançat almoràvit, i que en 1178 era propietat cristiana; recuperada pel musulmans, Balasc d\'Alagón la va conquistar en 1233 i va passar a la seua propietat l\'11 de maig de 1235; en 1244 va rebre carta pobla atorgada per Guillem d\'Anglesola i de la seua muller Constança d\'Alagón ; el 1303 el fill d\'aquests, que havia heretat terme i castell en 1263, ho ven a l\'orde del Temple per 500.000 sous, en 1309 rere la dissolució de l\'orde torna a la Corona; en 1317 recau en l\'orde de Montesa, la qual mantingué el senyoriu fins el XIX; en 1345 es va constituir la Setena de Culla o Comunitat d\'Herbatge que incloïa Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta, Benafigos, Vilar de Canes, Torre d\'En Besora, Molinell, Boi, Corbo i Castellar, aquesta setena va comprar els drets d\'explotació dels recursos pecuaris a l\'orde de Montesa per tal de defensar els seus drets ramaders, el seu funcionament perdurà fins el segle XIX; en el segle XIX, en el decurs de les guerres carlistes el castell fou destruït.
La població abasta –dades de 2003—els 723 habitants, de gentilici, cullerans, que viuen molt dispersos entre el poble i les masies de Sales de Matella, Paulo, Mel o Pla de la Torreta, Molinell, Riusec, Monllat, Pla del Sabater, Roques de Llao i Torres de Matella. La composició de l\'ajuntament rera les eleccions de 2003 és de 6 regidors del PP i 1 del PSPV.
Les altures dels 115, 9 km 2 de terme oscil·len entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1121 del poble, els 1.090 del Tossal de la Serrà o els 1.082 de l\'Espaneguera, la qual cosa unida a l\'acció dels dos rius que el travessen, el Montlleó i el Molinell, dóna lloc a gran nombre de paratges dignes d\'esment com ara la Cova del Moro, Cova de Les Lledoneres, la Cova Blanca, la Cova de les Cabres, la Cova del Marqués, la Cova Redona, la Cova del Suseno, l\'Albenc de Penyacalva, la Cova del Bovalar, la del Molinell, la Covarxa; la font del Molinell, la font de la Llosa, la font de la Carrasca”, la font del Gargolé, la Fontassa, la font de les Vinyes, font de Santa Maria, la Fonteta del Molinà, el Bassiolet, la font de Ferrerola”, la font de l´Oli”, la Roca de Penyacalva-El Frontó, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, El Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos”, el Singal de Salusitano, el Racó de Ten, la Roca de la Clapissa, el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal etc. També hi ha com a atractiu per als caminants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de població de tan enorme terme. La fauna està representada pels rapaços, els voltors, els senglars, la cabra salvatge i la flora té com representant emblemàtic la Carrasca de Culla, arbre centenari inclòs en el catàleg d\'arbres monumentals del País Valencià.
Tot el casc antic ha estat declarat Bé d\'Interés Cultural per la gran quantitat de racons històrics que conté: els Perxes, el Calvari, el carrer Pla, la Plaça del Pardal, el mirador del Terrat, L\'era la Taona. També són tot un estudi etnològic els antics molins i les masies, moltes d\'elles medievals, que hi ha arreu del terme. En matèria històrica els Arxius Històric Municipal i Parroquial de Culla custodien documents d\'incalculable valor històric. Quant al patrimoni arquitectònic:
- Castell. Del que fou una esplèndida fortalesa àrab romanen la torre del Frare, la torre del Palomar i les enormes murades exteriors que formen part de les construccions urbanes.
- Torre guaita de Sant Cristòfol. Segles XI i XIII. En estat quasi ruïnós.
- Torre de la Marquesa. Antiga alqueria fortificada dels segles XII-XIV en un estat de conservació molt dolent.
- La Presó. Antic Graner del Comanador, dels segles XIII-XIV. Fou utilitzat com presó durant les guerres carlines.
- Antic Hospital. Del segle XVII, restaurat en 1993.
- Ermita de Sant Cristòfol. Segle XVIII.
- Ermita de Sant Roc. Segle XVI.
- Església del Salvador. De 1712, conserva algunes peces artístiques d\'interés.
- Làpida medieval del carrer Font.
- Arc de Porta Nova. Porta d\'accés al recinte emmurallat medieval.
Els productes de la terra, carns, embotits, formatges, mel, oli, el tombet amb caragols i una rica rebosteria constitueixen la base de la gastronomia cullerana.
Per acabar aquesta semblança de Culla hem d\'esmentar la gran quantitat de danses populars que encara s\'hi conserven; entre moltes altres destacarem Els Dansants, Els Negrets i Les Gitanetes, recuperades, després de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la Carta Pobla.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Culla, ratllant el cel
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Les sèries vitals del Municipi de Culla
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"COM SER BO\" de Nick Hornby','
|
|
Autor: Nick Hornby; Editorial: EDICIONS 62
Col·lecció: \"El balancí\". 434
SINOPSI:La Katie és metgessa, està casada amb el David, un periodista mediocre, té fills, un amant i molts remordiments. Un bon dia el David es torna terriblement bo. Coneix el Bona Nova, un rodamón que, pel que sembla, té poders curatius, i que no tan sols li traurà al David el mal d\'esquena, sinó que també eliminarà del seu caràcter la rancúnia, la desaprensió i l\'escepticisme. El David deixarà la feina per poder-se dedicar als més necessitats i acollirà el Bona Nova a casa seva. La sobtada entrada del nouvingut a la llar provocarà alguns canvis de conducta a la parella en crisis i als seus dos fills.
|
COMENTARI
Quan una dona va a separar-se del seu home perquè este té mal caràcter, mai no aconseguix un treball fix, la monotonia ja s\'ha instal·lat comodament en la relació i molts altres motius, no deu sentir-se molt malament quan finalment trau forces per a dir-li al seu marit allò que este es nega a sentir: VULL EL DIVORCI!
Però, què succeeix quan ja ho has dit i la teua parella es convertix a l\'endemà, com per art de màgia, en un home amable,afectuós, amb sentit de l\'humor i amb un estrany amic amb un més estrany nom que s\'instal·la a viure amb vosaltres i els vostres fills i ja ha convençut a la meitat de la família, que han de ser bons i generosos, excessivament bons i generosos?. A tot açò, tu una doctora amb una sèrie de pacients una miqueta destrellats, t\'adónes que, o tot el món s\'ha tornat boig, o la boja ets tu.
Amb eixe humor que caracteritza als britànics, l\'escriptor d\'este llibre, utilitza la sàtira, l\'amor, la sensibilitat i els sentiments que molts de nosaltres no ens atrevim a traure a la llum, per a combinar-los en un explosiu còctel, ple d\'amor, humor i.... A llegir toca si voleu saber-ne més.
SANTA GIMENO
(18-10-04) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL PASO DE LA HÉLICE\" de Santiago Pajares','
|
|
Autor: Santiago Pajares. Editorial: Tabla Rasa. Col.lecció Narrativa.
SINOPSI: David Peralta, de professió editor, és un tipus amb sort: treballa en l\'editorial on publica el misteriós escriptor que, ocult durant anys darrere del pseudònim de Thomas Maud, ha creat una de les sagues més brillants i reeixides de la història recent de la literatura: L\'hèlix, llegida per milions de persones en tot el món. No obstant això, l\'editorial no ha rebut el nou i esperat volum de la saga, i David accepta l\'encàrrec secret de trobar a Thomas Maud i aconseguir aquest llibre, que compromet el futur de la seua empresa...
|
COMENTARI
En ocasions resulta profitosa l\'elecció d\'un llibre que es fa a l\'atzar, sense que intervinga més referència que la pròpia elecció. Vaig agafar el llibre de la secció de Novetats que prepara la llibreria on habitualment compre; vaig llegir la contraportada i el plantejament de la història em va semblar prometedor. A pesar d\'això, el que l\'obra la signara un autor novell, que el volum fóra extens i que la trama complexa poguera ser pedant em van fer desistir. No obstant això, després de donar voltes sense trobar un altre llibre del meu gust, vaig acabar comprant-lo, deixant-me dur per eixa primera impressió de que llegir este llibre podria ser una grata sorpresa.
La veritat és que no decep i es llig amb avidesa. David, el protagonista, és un editor convertit en una sort de detectiu al que l\'editorial per a la qual treballa li encarrega localitzar al misteriós autor Thomas Maud, pseudònim darrere del qual s\'amaga l\'autor d\'una saga de llibres de lectura apassionant i addictiva. Aquest és l\'eix principal de la novel·la, encara que paral·lelament hi ha unes altres històries que es van desenvolupant, protagonitzades per una altra sèrie de personatges que tenen en comú la lectura del primer volum de la saga de Thomas Maud: L\'hèlix.
El curiós és que per a tots ells este llibre suposa l\'esperó que els servirà per a canviar de pensament, de costums i fins i tot de vida, de tal manera que reestructuren el seu món i cadascun troba el lloc que li correspon, el lloc somiat. Fa l\'efecte que qui contacta amb el llibre aconseguix restaurar allò perdut.
Encara que al meu entendre a l\'autor al final se li va la mà tancant les històries de manera complaent i embafadora, és bonic el plantejament que fa sobre la influència que la lectura puga tindre a la vida, sense caure en els tòpics de sempre ni en cap altre tipus de discursos morals o místics. De lectura agradable i entretinguda.
Iolanda S. Liern
(18-10-04) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: C: CULLERA (La Ribera Baixa)','
Que Cullera ha estat habitada per l\'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del Paleolític Superior que hi ha a la Cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l\'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i ibers; d\'època àrab, a banda del topònim Culla “cim”, Aira “tamany, és la fundació i fortificació del lloc; en 1235 Jaume I fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins 1240, rere la firma d\'un pacte amb Zeyyán , darrer walí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista; en 1247 els moros de la comarca se sublevaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer; un dels fets d\'armes més rellevants de l\'Edat Mitjana fou l\'ocupació la presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels Dos Peres; Pere IV, el Cerimoniós va fer la promesa en 1336 i en 1940, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere una fort ajuda econòmica de la població a Mar tí I, l\'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a mans de senyors particulars; també el 1404, na Mar ia, esposa de Mar tí I , promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins el final de l\'època foral; des d\'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les Corts de València; els primers segles de l\'Edat Moderna vénen marcats per problemes socials com ara Les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Mar tí I o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com Torre Mar enyet; el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l\'austracista Basset ; en la guerra de Successió, Cullera s\'aboca devers l\' arxiduc Carles ; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Mar ia Lluïsa de Saboia , dona de Felip V , ho va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l\'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren a la població a demanar la reincorporació a la Corona; el segle XIX hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments d\'un i d\'altre signe se succeeixen després de la guerra del Francés;.les guerres carlines porten a la formació de milícies de signe liberal; en l\'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l\'establiment d\'una important burgesia agrària, sorgida sovint d\'elements més enriquits del camperolat autòcton; a l\'economia agrària centrada en el blat, l\'arròs i d\'altres productes d\'horta i de secà, als que es refereixen Cavanilles en 1795-1797 i Madoz 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l\'arròs; el projecte de construcció d\'un port, concebut pel marqués de la Romana a finals del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l\'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.
La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l\'anarquisme; la vaga d\'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la guerra civil, s\'hi formara una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d\'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l\' Hermandad Sindical , que acollix a patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol, i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.
El turisme ha modificat l\'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, Cullera Park i l\'Estany, El Mar enyet i el Dosser. En 2003 s\'hi enregistraren 21.372 habitants, de gentilici cullerans, o cullerots. L\'alcalde resultant de les votades de 2003 és del PP mercés als seus 10 regidors; el PSPV-AP-EN en té 8; el Bloc 2 i UV, 1.
Juntament amb l\'activitat pesquera, regulada per una Confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del passat segle, amb l\'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l\'estructura social i urbana de la població i ha originat problemes relacionats amb l\'especulació, els serveis municipals i l\'equilibri ecològic. Actualment –octubre de 2004— hi ha el projecte, que ja es coneix com el Manhattan del Xúquer , d\'edificar al terreny conegut com La Basa 33 edificis de més 25 altures que ha suscitat viva polèmica entre partidaris i detractors.
L\'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km 2 , està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs; la marjal, els 15 km de platges, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l\'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l\'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s\'hi ha establert a l\'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l\'alt del Fort, Ruta de l\'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l\'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro.
El nucli urbà s\'estén al redós del Munt de l\'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d\'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà que és el següent:
- El Castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l\'element més significatiu del patrimoni local i l\'estampa cullerana per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta , patrona de Cullera.
- Barri del Pou. També conegut com Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d\'inspiració marinera.
- Església de la Sang de Crist. Bastida en 1614 sobre una ermita medieval.
- Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastit sobre un altre dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
- El Calvari. Segle XIX.
- Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l\'època en què era torre defensiva.
- El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l\'arquitecte Lluís Ferreres .
- El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
- Muralles. Construïdes en 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
- Torre octogonal. En el vessant del castell, d\'origen musulmà.
- Ermita dels Sants de la Pedra.
- Alberga el Museu de l\'Arròs.
- Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
- Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d\'accés al recinte musulmà.
- Ermita de Los Navarros . Segle XIX.
- Ermita de santa Mar ta. Segle XIV. No romanen més que unes quantes restes.
- Ermita de sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
- Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.
Com poble tributari de l\'Albufera que és la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all i pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela entre d\'altres completen una oferta culinària de marcat caràcter mediterrani.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Cullera
Ateneu Musical de Cullera
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Guia turística València
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: L\'urbanisme valencià: moratòria o terra cremada?','
El passat 27 de juliol, el Comitè de Peticions del Parlament Europeu va aprovar un informe de la delegació d\'eurodiputatts que es va desplaçar a la Comunitat Valenciana per a investigar sobre el terreny els abusos urbanístics denunciats per la nostra associació. És una satisfacció trobar una institució de la Unió Europea que es faça ressó de les nostres demandes, però com a ciutadans espanyols o com a residents a Espanya, hem de deixar constància de la nostra profunda frustració perquè l\'Estat de Dret espanyol no haja estat capaç de posar límit als excessos, i seguisca deixant que es desenvolupe una situació que dura ja quasi deu anys.
La primera conclusió de l\'informe del Parlament Europeu no es presta a confusions: \"Deu decretar-se una moratòria sobre tota nova actuació urbanística proposta en la regió valenciana fins a que la legislació vigent s\'adapte i siga conforme amb la legislació comunitària i els drets fonamentals dels ciutadans europeus pel que fa a les seues propietats\".
Pocs dies després, el Consell va adoptar una mesura sorprenent des del punt de vista jurídic: va recomanar als ajuntaments que no apliquen la llei en vigor, sinó els principis del projecte de llei cridat a substituir-la. El curiós del cas és que la nova llei, no només no s\'ha aprovat, sinó que ni tan sols ha estat enviada a les Corts Valencianes.
Perdonen la nostra perplexitat, però on s\'ha vist que un Govern recomane no aplicar una llei vigent en comptes de derogar-la? Els falten vots per a açò? Ni de bon tros. No només tenen la majoria absoluta: és que tots els grups de l\'oposició semblen estar d\'acord. O siga, que si decidíren donar el pas avant, les Corts Valencianes derogarien per unanimitat la LRAU. Llavors, per què no ho fan? Misteris de l\'urbanisme valencià.
Ha tingut algun efecte pràctic la recomanació? A primera vista, sembla que ningú es dóna per assabentat. Però si aprofundim un poc en l\'anàlisi ens adonem que, gràcies a la recomanació del Consell, tots i cadascun dels pescadors en el riu regirat de l\'urbanisme valencià han rebut notificació fefaent que el xollo de la LRAU s\'ha d\'acabar (com més tard, millor, per descomptat), i que per a rematar la feina cal posar-se les piles. Així que, seguint les seues millors tradicions, alguns ajuntaments valencians han dedicat el mes d\'agost a aprovar plans urbanístics de forma desenfrenada, no siga cas que quede algun metre quadrat de terreny sense urbanitzar a sac (és a dir, a la manera de la LRAU, saquejant el medi ambient i saquejant els patrimonis dels xicotets propietaris) quan per fi arribe la nova llei urbanística valenciana.
Per descomptat que l\'elecció d\'aprovar els projectes a l\'agost no és innocent: és un regal que certs ajuntaments fan als afectats, per a facilitar la transparència, la participació ciutadana i el dret a la defensa. Com els jutjats tanquen a l\'agost i la majoria dels advocats trien este mes per a passar les seues vacances, així es garantix que els afectats puguen presentar les seues al·legacions o defensar els seus drets en temps i forma, degudament assistits pels seus lletrats, que potser estan a cinc mil quilòmetres de distància. Amb un poc de sort, els ciutadans no podran exercir els escassos drets que la LRAU reconeix als propietaris d\'habitatges i terrenys. Tot està orquestrat perquè l\'urbanitzador, en ús del que la LRAU anomena sense embuts les seues \"prerrogatives\", puga apoderar-se de més terrenys del supòsit \"beneficiari\" de l\'activitat urbanitzadora.
No s\'ho creuen, veritat? Pensen que això són desvaris d\'una colla d\'exagerats, jubilats i estrangers, que no fan més que protestar contra el progrés, quan en realitat estan rebent com regal de l\'urbanitzador enormes plusvàlues a l\'urbanitzar els seus terrenys. Doncs la història que ve a continuació ha ocorregut a la Comunitat Valenciana, i no és més que una gota en l\'oceà d\'abusos urbanístics que s\'han desenvolupat a l\'empar de la LRAU.
Un ciutadà espanyol resident a la Comunitat Valenciana es va anar de vacances a principis d\'agost de 1996, sent propietari d\'una finca de 15.000 metres quadrats que incloïa un habitatge. Al tornar, a començaments de setembre, va descobrir que ni l\'habitatge ni el terreny li pertanyien: a canvi li havien adjudicat 3.000 metres quadrats en una altra zona, distant de la seua finca inicial, perquè l\'interès públic exigia que en la seua propietat es construïra un camp de golf.
L\'article 71.3 de la LRAU indica que el propietari deu en principi remunerar a l\'urbanitzador amb part dels seus terrenys. Però si vol quedar-se amb els seus terrenys i abonar la quota d\'urbanització en metàl·lic, deu notificar la seua sol·licitud mitjançant document públic dins dels deu dies següents a l\'aprovació del projecte d\'urbanització. Observe\'s com funciona la llei de l\'embut: el ciutadà ha de notificar la seua sol·licitud mitjançant document públic; no obstant això, la LRAU no exigix que es notifique al propietari l\'aprovació del projecte d\'urbanització que afecta als seus terrenys: el termini comença a córrer des que l\'Ajuntament aprova el pla, no des que l\'Ajuntament notifica a l\'afectat. En altres paraules: la LRAU exigix al ciutadà \"beneficiari\" que, en comptes de recordar aquells temps feliços en els quals creia tindre una casa, un terreny i un patrimoni, es dedique a coses més útils: a apropar-se per l\'Ajuntament un dia sí i un altre també, a vore si aconseguix assabentar-se de l\'aprovació del projecte que li afecta.
Per descomptat que l\'Ajuntament en qüestió tenia el màxim interès a defensar els interessos dels ciutadans afectats. Precisament per això va aprovar el projecte a l\'agost i no ho va notificar al \"beneficiari\", que gràcies a esta actuació municipal va perdre 6.000 metres quadrats de terreny urbanitzat, que van passar a les mans de l\'urbanitzador. L\'assumpte va ser sotmès als tribunals de justícia en 1997, i es va demanar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que plantejara una qüestió d\'inconstitucionalitat per indefensió, però no ha estat formalitzada davant el Tribunal Constitucional.
Estem o no davant una fallida de l\'Estat de Dret?
Vegem-lo des d\'altre angle. El ciutadà que va perdre la seua casa i la seua finca per a que hi feren un camp de golf es va anar de vacances pensant que la Constitució Espanyola protegia el seu dret a la propietat privada, ja que l\'article 33.3 de la nostra Carta Magna establix que \"ningú no podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d\'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el disposat per les Lleis\".
Bé, doncs ací ve l\'article 58.3 de la LRAU i ens diu que l\'aprovació definitiva dels plans d\'urbanització \"duu implícita la declaració de la utilitat pública o de l\'interès social, a l\'efecte d\'expropiació o d\'imposició forçosa de servituds, dels béns, els drets i els interessos patrimonials legítims\".
Anem a vore. Ací ha d\'haver alguna equivocació. L\'Ajuntament estarà obligat a justificar la utilitat pública o l\'interès social, no? O haurà uns criteris objectius per a delimitar en què consistix l\'interès social. O haurà alguna instància que puga controlar l\'interès social, no?
Doncs no, estimat ciutadà. L\'Ajuntament no està obligat a justificar la utilitat pública o l\'interès social, no hi ha criteris objectius per a definir l\'interès social, i no hi ha possibilitat de control de l\'actuació municipal. Tot el contrari. Encara que la Generalitat té una certa facultat de tutela, ja que aprova definitivament els plans municipals, l\'article 40.2 de la LRAU indica que \"les resolucions autonòmiques sobre l\'aprovació definitiva, mai qüestionaran la interpretació de l\'interès públic local formulada pel municipi des de la representativitat que li conferix la seua legitimació democràtica\".
Quina llàstima que la realitat no haja tingut el detall d\'adaptar-se als desitjos dels redactors de la LRAU, i que de tant en tant haja trànsfugues que canvien de representativitat (per motius altruistes, per descomptat), o que varien la seua legitimació democràtica en funció de l\'empresa a la qual s\'adjudica el programa. O regidors que, sense necessitat de canviar-se de partit, se servixen de la legitimitat democràtica per a defensar pura i simplement els seus interessos particulars. Per cert no s\'ha donat ningú per assabentat que en l\'informe del Parlament Europeu es parla obertament de les remors sobre corrupció política i vincles entre urbanitzadors i autoritats locals? Quan comencen a investigar? Si ens permeten el suggeriment, comencen pels signes externs de riquesa de certs alcaldes i certs regidors d\'urbanisme.
En fi, intentarem acabar amb una nota d\'humor. Gràcies a la LRAU i a la seua definició de l\'interès públic, el dia menys pensat ens apareix un Consistori aflamencat que, per a augmentar l\'interès turístic del seu poble, decidix construir el parc temàtic Folklòriques Mítiques. Com tenen la majoria absoluta, ho aproven sense més dilacions, i com l\'aprovació duu implícita la declaració d\'utilitat pública o interès social a efectes d\'expropiació, i el cap de l\'oposició els cau regular perquè de quan en quan els critica, doncs li llancen la casa al susdit opositor per a construir-hi el pavelló de la nostra admirada Lola Flores. La Generalitat no pot dir res (qüestió de legitimació democràtica...), i els tribunals... Potser, amb un poc de sort, l\'afectat aconseguix una sentència favorable abans de deu anys. Però, en aquells dies, el líder de l\'oposició estarà en l\'asil, l\'urbanitzador haurà canviat diverses vegades de personalitat jurídica, i en els terrenys del que va ser el parc Folklòriques Mítiques (en fallida, per descomptat), hauran construït preciosos ruscs i fantàstiques files d\'adossats. I per a demanar comptes, al mestre armero. No és per eixir corrents?
Charles Svoroda i Enric Climent (Plataforma Abusos Urbanístics No)
Font: diari El País del diumenge 17 d\'octubre de 2.004 ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"El futur del calcer\" per Fernando Ramon','Té futur el calçat a Elx? Esta és la pregunta del milió que duen fent-se sobretot des de fa un mes polítics, sindicats, treballadors, empresaris, economistes, fabricadors i desocupats. Tots semblen coincidir que no es poden combatre les importacions, en tota regla, del calçat fabricat a Xina a preus insuperables. I més quan a partir de l\'1 de gener amb l\'entrada del país asiàtic a l\'Organització Mundial del Comerç les restriccions i els impediments aranzelaris quedaran salvats. Els més optimistes apunten com a fórmula la sabata de qualitat, apostar per la moda, pel disseny, i per una sèrie de conceptes que de tant repetir-los semblen ja molt familiars.
Això implica necessàriament reconversió perquè partix de la situació que hem viscut fins al moment, amb xicotets tallers clandestins o semisubmergits on el preu s\'encongia, com es podia, ignorant les cotitzacions a la Seguretat Social i les contribucions a Hisenda, al marge d\'altres qüestions, sembla que pot haver arribat al seu final. I la reconversió significa que el teixit industrial d\'esta ciutat deu adaptar-se a les noves circumstàncies per a trobar una activitat econòmica que suplisca a la indústria manufacturera i que reba l\'important cabal de treballadors que encara està ancorat en el calçat perquè molt probablement no sàpiga, per formació, edat i experiència, ocupar-se en una altra cosa.
Ací és on l\'administració deu jugar un paper clau per a afavorir i possibilitar esta reconducció. Cap a quins sectors? Esta és una altra clau encara sense desxifrar encara que tot sembla indicar que del monocultiu sabater es deu tendir a una oferta més diversificada i menys concentrada. Que la sort ens acompanye en esta dura travessia que se\'ns aveïna.
Fernando Ramon (Article d\'opinió extret del diari Información del diumenge 17 de febrer de 2.004) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DAIA NOVA (El Baix Segura) - DAYA NUEVA (El Bajo Segura)','
El topònim del lloc procedeix de l\'àrab i significa “petita depressió tancada”. Va formar amb Daia Vella un sol municipi, del qual es va separar la primera meitat del segle XIX. Els seus senyors jurisdiccionals foren els marquesos de Dos Aigües i posteriorment, els Roca de Togores.
El 1.892 es va concedir el títol de comte de Daya Nueva a l\'enginyer forestal Vicent Dasí Puigmoltó, fill del sisé marqués de Dos Aigües.
Poble de parla castellana, el seu topònim oficial és Daya Nueva.
Rera les eleccions de 2003, en què hi havia empadronats 1.272 habitants, l\'ajuntament quedà format per 6 regidors del PP i 3 del PSPV.
La principal activitat econòmica és la producció de llegums i cítrics. El terreny del terme, de 7,2 km 2, es va fer conreable amb la dessecació dels aiguamolls que a mitjans segle XVIII va ordenar el cardenal Belluga .
El nucli rural de la Pobla de Rocamora és una antiga partida de traçat urbà en entorn rural, amb edificacions adossades als dos costats del camí que el comunica amb el municipi de Daia Nova.
El patrimoni de Daia Nova es concreta en l\'església de sant Miquel, on es conserva una remarcable talla barroca
La gastronomia popular ens ofereix olla amb pilotes, corder a la brasa i arròs amb conill.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Diputació d\'Alacant
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DAIA VELLA (El Baix Segura) - DAYA VIEJA (El Bajo Segura)','
El topònim del lloc procedeix de l\'àrab i significa “petita depressió tancada”. Fins 1791 formava part del terme d\'Oriola, del qual es va independitzar; a principis del XIX se separa de Daia Nova; en 1829 un fot terratrémol va assolar el poble, sobre els fonaments d\'aquell s\'aixeca el modern; els seus senyors jurisdiccionals foren els comtes, després ducs, de Pinohermoso ; també ha pertangut als Roca de Tabares , els quals van vendre els terrenys del poble, el 1928, per 1.500.000 pessetes als germans García Palmer i García Castell que els parcel·laren i van vendre a petits propietaris.
Els 222 habitants empadronats en 2003 parlen castellà i estan governats pel PP que en les eleccions d\'aqueix any va traure 4 regidors; AEDV en tragué 1.
L\'única activitat econòmica és l\'agricultura.
Els seus 3,1 km 2 de terme donen lloc a poques excursions, tot i això esmentarem el paratge d\'esbarjo El Marco , la Casa Cabeza i els paisatges d\'horta de Las Arenas .
El casc urbà, que com ja hem comentat és de curta història, no depara gaires fites arquitectòniques; esmentarem, si de cas, la plaça del Lleó, amb escultura del XVIII i palmera de sis braços i l\'església de nostra senyora de Monserrate.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Convega
Costa Blanca
Diputació d\'Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Reflexions a la tornada del camí de Sant Jaume','La tornada és dura. I més si eixa tornada es fa a la meua oficina a Madrid, després d’haver-me immers uns dies al Camí de Santiago.
I si a sobre, quan et connectes a Internet per posar-te al dia del que ha passat a la teua terra, el que lliges és la noticia sobre la sentència del Tribunal Superior de Justicia donant llum verda a l’enderrocament del Cabanyal per prolongar l’Avinguda al Mar, doncs ja la reincorporació a la mundanal rutina es fa quasi menys que impossible.
De Logroño a Castrogeriz, passa a passa, quilòmetre a quilòmetre - fins un total de 200-, reflexionant i experimentant la importància dels camins, de les tradicions, de la mida humana de les coses i les persones, per desdejunar-se hui amb la notícia: l’antic barri de pescadors de la ciutat de València desapareixerà sota l’imperi de les excavadores i els interessos especuladors.
Tot seguit, clickejant el meu ratolí, ansiós per reprendre l’ànim i un vell projecte de fer el Camí des del meu poble (la recuperada Via Augusta-Xacobea valenciana passa per Benifaió), consulte la pàgina web d’alguna associació d’amics del Camí a València. Amb una forçada sorpresa veig com la pàgina de l’associació en qüestió apareix exclusivament en castellà, la denominació que ells li donen és “Ruta del Levante”, i com a símbol adopten una vieira gallega vestida de peregrí. Tot molt connectat a la terra, a les tradicions i a les ensenyances del propi Camí de Sant Jaume.
Pense aleshores si el que ens passa als valencians és un problema de pròpia autoignorància, de propi autoodi o de pròpia burrera. Pense en quants camins hem de fer per la terra per connéixer-la, en quants camins ha de fer la terra per les nostres consciències per estimar-la.
Mentre això ocorre, i a l’hora que peregrinem, demanarem a Sant Jaume per que ens empare. Amén.
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DAIMÚS (La Safor)','
El topònim és d\'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d\'assentament romà en l\'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae que podria haver segut la ciutat romana d\' Artemision ; l\'origen, però, és un llogaret musulmà adscrit al castell de Bairén; fins el 1535 va pertànyer a Gandia; rera l\'expulsió dels moriscs fou repoblat per carta pobla de 1612; va formar part del senyoriu dels comtes d\'Almenara fins el segle XIX; el 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 13,7 per cent de les terres municipals i pertanyents a propietaris no residents al municipi.
Conegut a la comarca com Demús, el gentilici de les seues gents és demucers. Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PP, amb 6 regidors, el PSPV en té 2 i el Bloc, 1. El cens de 2003 dóna la xifra de 2.101 habitants.
Poble d\'economia tradicionalment agrícola, cítrics i hortalisses, ha vist des dels anys seixanta del segle passat un creixement del sector serveis degut al desenvolupament del turisme, que fa multiplicar-se la població en època estiuenca.
L\'escassa indústria gira també al voltant de la comercialització de la taronja.
L\'any 1506 aparegueren, en un terreny conegut com el sepulcre de Baebiae Quietae que actualment és dedica a la producció agrícola, dos caps de marbre, un d\'home i un de dona a més de dues làpides romanes; una d\'aquestes en una torreta antiga i l\'altra en un sepulcre amb forma de torre.
És interessant visitar el barri dels Pedregals, poblat mariner. La resta del seu patrimoni consisteix en:
- Església de sant Pere apòstol. Neoclàssica, del segle XVII.
- Església de la mare de Déu de Fàtima.
L\'arròs al forn de Quaresma, amb tomaca i tonyina, els pebres farcits i la paella són els guisats més populars de Daimús.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat Safor
Plana personal de Paco González
Saforguia ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Amb amics com aquests, qui vol enemics?','
A la premsa \"independiente\" ha aparegut un nou grup de pressió autoproclamat \"de amigos del Sáhara\", entre ells es troben països com el Regne d’Espagna (sic) i la República Francesa.
Ja n’hi ha prou de mentides, i de burlar-se del personal!
Els amics del Sàhara (que no eixim a les revistes de moda, ni a la tele en \"prime time\", i que només ens preocupa que el poble sahrauí es puga expressar -lliurement, democràtica i transparent- sobre el seu futur, sobre el seu país) estem cansats de promeses buides, de colpets a l’esquena, de \"quina tasca més meritòria realitzeu\", ... i de punyalades traïdores.
Estem cansats de la doble postura del PSOE: el Sr. Zapatero, abans de ser ZP, ens va prometre, personalment, una explicació de la seua postura arran d’unes declaracions, polèmiques, sobre el Sàhara, que ell confessava malinterpretades per la premsa (inclosa EL PAIS). Malgrat la nostra insistència posterior sobre la qüestió, mai no hem rebut cap comentari. Clar que això era abans del NO NOS FALLES de març del 2004. La Sra. Pajín, per c/e ens deia, textual \"el partidosocialista no ha cambiado de posición.la prueba más evidente es que incluímos el derecho de autodeterminación del pueblo saharahui en el programa elcetoral\". Més mentides, al programa electoral no hi havia res de res. I, què vol dir que no han canviat mai de posició? Que segueixen afirmant allò que el Sr. González va dir, l’any 75, als campaments de refugiats: \"Hemos querido estar aquí hoy, 14 de noviembre de 1976, para demostrar con nuestra presencia nuestra repulsa y nuestra reprobación por el Acuerdo de Madrid de 1975 ... Sabemos que vuestra experiencia es haber recibido muchas promesas nunca cumplidas; yo quiero, por consiguiente, no prometeros algo, sino comprometerme ante la Historia: nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final\". No comment.
Què va dir la Sra. Pajín, al Sr. Abdelaziz, President de la RASD, el dia 8 d’octubre passat? Com és que posteriorment a l’entrevista, el Sr. Abdelaziz, va recordar que el poble sahrauí no renunciava a recuperar el seu país per la via armada?
Per què es burlen, no només del poble, solidari amb els sahrauís, sinó també del Senat espanyol? Fa pocs dies, el Senat aprovava una resolució que exigia al Govern el recolzament del Pla Baker. Doncs bé, a la Comissió de descolonització de l’ONU, s’han abstingut, tot alineant-se amb el Marroc, França,... els \"campions de la democràcia\". Però, si, com pretén el Marroc, el poble sahrauí es reconeix, ara ja, súbdit de S.M. Mohamed VI, i el territori del Sàhara Occidental fa part del Marroc, perquè els hem de negar la possibilitat de dir-ho en un referèndum? Quina por desperta un Pla Baker, redactat i retocat perquè siga acceptat pel Marroc?
Amb tot això, el que estan fent és legalitzar una de les darreres actuacions del moribund govern franquista: els Acords de Madrid; la donació, feudal, d’un territori i d’una població a un rei. Donació que mai no va aparéixer al BOE, ni el franquista ni el de la transició. Ara, potser, la volen registrar -fraudulentament- en un BOE democràtic.
Per què els socialistes del PSOE, que són amics del Sàhara, no li fan veure, a la direcció del seu partit, quina ha de ser la postura del partit sobre el tema? Postura que es demostra, a cada congrés PSOE, amb els forts aplaudiments amb què són rebuts els visitants, convidats, sahrauís.
Per què el servidor de correu electrònic del PSOE ens retorna sistemàticament les cartes que els enviem? És així com s’interessen per l’opinió dels ciutadans d’aquesta monarquia? Que no llegeixen les cartes dels, possibles, votants?
El dia 13 de novembre, amb motiu de l’aniversari d’aquells Acords de Madrid, de què parlava el Sr. González, hi ha una manifestació convocada amb el lema \"Evitemos la guerra\". I és que, a l’ONU, s’estan fent totes les passes perquè l’expedient de descolonització del Sàhara entre al Capítol VII, que inclou l’ús de la força per fer complir les resolucions i allò que la llei internacional prescriu per als territoris no autònoms pendents de descolonització.
Salvador Pallarès-Garí
Vice-president de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DÉNIA (La Marina Alta)','
Encara que amb indicis arqueològics del Diniu iber i evidències de l\' Hemeroskopeion grec el seu origen com a poble és el Duanium romà ; l\'escriptor clàssic Estrabón ja indica que en el segle I aC les tropes de Sertòrio hi establiren a Dianium una base naval; durant l\'Alt Imperi s\'hi viu un període d\'esplendor que le proporciona l\'oportunitat de passar de “població estipendiària” a municipi; amb els visigots –636 a 693 dC Dénia fou seu bisbal dependent de Toledo; un moment important En l\'expansió i puixança va portar-lo la Dàniyya musulmana, cap de la taifa creada en 1010 Per l\'Amiri Alí Ibn Muyahid , el qual va annexionar-se les Balears i va convertir la taifa en un important centre marítim i comercial que, fins i tot, va encunyar moneda pròpia; en 1076 en ser destronat Muyahid pels Banu Hud de Saragossa la taifa va perdre la seua independència; en 1091 es va produir la Invasió almoràvid ; la conquesta cristiana culminada per Eiximén d\'En Carrós en 1244 va dur un seriós retrocés en el desenvolupament de la ciutat, pràcticament deshabitada al traure\'s d\'ella la població musulmana; repoblada a fur de València, la vila de Dénia, reduïda a l\'albacar del castell, Es converteix en el centre del poder cristià en un terme general poblat majoritàriament per musulmans; Jaume II inicia l\'etapa del domini senyorial al cedir la vila el 1298 a Ponç d\'Ampúries ; posteriorment, sota la casa de Gandia, es converteix en comtat (1356), en temps d\' Alfons el Magnànim torna a la Corona i, degut a l\'absentisme del monarca, el lloctinent Joan de Navarra dona el lloc, en 1431, al castellà Dídac Gómez de Sandoval i Rojas amb el consegüent descontent de la població, que a la mort d\'aquest en 1455 reclama la reincoporació al reialenc amb el recolzament de la ciutat de València; el comtat, però, es va mantenir en mans dels Sandóval i en 1487 el castell, la població i les terres circumdants foren distingides amb el títol de marquesat, denominació que encara conserven; l\'arribada al poder fàctic del 5é m arquès de Dénia i duc de Lerma, Francesc Gómez de Sandoval i Rojas , favorit de Felip III proporcionà a la vila importants prebendes-- fins i tot el rei va celebrar-hi Els festejos de les seues noces (8 d\'agost de 1559) – i el títol de ciutat; fou Aquest mateix personatge qui va impulsar en 1609 l\'expulsió dels moriscs, 25.000 dels quals embarcaren en el prot de Dénia camí de l\'exili, amb el consegüent despoblament i ruïna econòmica del marquesat; el fet de ser la primera ciutat en proclamar rei l\'arxiduc Carles també va portar-li nefastes conseqüències no sols per la guerra, sinó per les posteriors represàlies del borbó; el castell, seriosament danyat, s\'afonarà definitivament en la guerra del Francès ; en 1804 es produeix la reincorporació a la Corona, el floriment del port en el XIX va dur a la independència administrativa del barri mariner entre 1837 i 1839; el florent comerç de la pansa féu sorgir una burgesia comercial i va atraure empreses estrangeres amb el consegüent augment de població, que passà de 6.538 a 12.413 habitants entre 1860 i 1900.Dénia és cap de la comarca de La Marina Alta i distribueix els 37.773 habitants empadronats en 2003 en els nuclis de Dénia, Jesús Pobre, La Xara i La Pedrera. L\'ajuntament està governat pel PSPV mercès als 7 regidors que va obtenir en les votades de 2003 en què el PP va traure 5, el Bloc 4, la coalició Gent de Dénia i Els Verds, 1. El gentilici és deniers.
La crisi de la pansa, des de principis del segle XX, suposa una certa paralització econòmica de la ciutat, però des dels anys seixanta el turisme es converteix en el principal sector econòmic de Dénia, provocant la desaparició de les indústries i una accelerada urbanització.
El Montgó (753 m) amb la seua majestuositat domina els 66, 6 km 2 del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes autòctones, animals, coves i senders. L\'altre atractiu paissatgístic són les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni.
La ciutat es troba en una badia o port natural al redós del Montgó i ens mostra barris antics com ara el de les Roques o el de Baix la Mar, els carrers que baixen del castell ens recorden el passat àrab del lloc i la part baixa el modernisme que va dur el comerç de la pansa. Els museus i monuments més interessants són:
- Museu Etnològic . Dedicat al segle XIX denier.
- Museu del Joguet. Mostra de la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fins a 1960.
- Jaciment de l\'Almadrava. Vila marítima romana típica dels segles i a IV dC .
- Convent de les Agustines. Segles XVI i XVII.
- Església de l\'Assumpció. Barroc valencià del XVIII.
- Església de Sant Antoni. Segles XVI i XVII.
- Nostra senyora de Loreto. Segle XVI.
- Església de Jesús Pobre.
- Església de Sant Mateu de la Xara.
- Ermites de la Conquista.
- Sant Joan. Monument Històric Artístic.
- Santa Paula.
- Santa Llúcia. Segle XV.
- Ajuntament. Neoclàssic.
- El Castell. Construït pel moros sobre anteriors edificacions . És propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment és visitable. Alberga el Museu Arqueològic , important testimoni de la història local.
- Antigues Drassanes. Segle XVI, modificades en el XVIII.
- Muralles. Es conserven alguns trams en bon estat.
- Torre de l\'Almadrava. O del Palmar. Torre guaita que ha sofert una discutible restauració.
- Torre de Gerro. Cos troncocònic que per la seua forma li dóna nom. Segle XVII.
- Torre de Carrals . Important conjunt d\'edificacions defensives. Actualment de propietat particular.
- Casa Fortificada. Declarada BIC .
- Caseta del Pare Pere. Exemple d\'arquitectura rural, del segle XVII.
L\'arròs, el peix i el marisc, especialment la mundialment famosa gamba de Dénia, en moltes presentacions: suquet, coques, espencat, all-i-oli, llandeta , polp sec, gambes amb bledes, etc, la mistela i les panses són la base d\'una excel·lent gastronomia.
Quant a les festes hi ha Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els peculiars Bous a la Mar.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Aquí Dénia
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
InfoCostaBlanca
Plana personal de Paco González
Puerto de Dénia ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: ANIMA\'T A LA FILMOTECA: CICLE DE CINEMA D\'ANIMACIÓ JAPONÈS','
|
|
Des del passat 5 d\'Octubre i fins el pròxim 20 de Novembre, l\'IVAC-La Filmoteca projecta un imprescindible Cicle per a conèixer i entendre el mundialment conegut com Anime, cinema d\'animació japonès.
És una excel·lent oportunitat de vore alguns films mai projectats en sales comercials del país, així com de poder gaudir en la seua Versió Original d\'uns altres que sí van tindre la seua estrena puntual però quasi sempre amb doblatge al castellà.
|
Primer de tot recordar que no és el mateix Anime que Manga, dues paraules ja totalment assumides en el nostre vocabulari habitual, ja que el primer es referix al cinema d\'animació ja siga basat en mangues o altres múltiples històries i el Manga són els còmics, és a dir les historietes que primer naixen de la imaginació dels dibuixants japonesos.
Precisament en este Cicle es podran vore nombrós anime basats en manga i altres (amb el gran mestre Hayao Miyazaki al capdavant) basats en altre tipus d\'històries, bé originals, bé basats en contes populars orientals.
Dels basats en manga o còmics japonesos ja s\'han pogut vore estos primers dies del cicle dues propostes escrites pel famós Katsuhiro Otomo, la també dirigida per ell i tot un símbol de l\'Anime, Akira (1988) i la dirigida per Hiroyuki Kitabuko, Roujin Z (1991), així com el film de Mori Masaki Barefoot Gen (1983) sobre un dels temes més recurrents de l\'animació japonesa, el bombardeig atòmic d\'Hiroshima i Nagasaki; per als pròxims dies queden Ghost In The Shell (1995) de Mamoru Oshii (segon i últim passi el Divendres 22-10 , una de les pel·lícules de més culte dels últims anys en este món anime, venerada pel mateix James Cameron i que acaba de tindre una continuació subtitulada Innocence (2004) que ha arribat a participar en la secció Oficial del millor festival del món, el de Cannes, Metròpolis (2001) de Rin Taro, estrenada comercialment en sales i que homenatja al Metròpolis de Fritz Lang (dos passis a partir del 26 d\'Octubre) i dos dels primers treballs en cinema d\'Hayao Miyazaki, basats en les seues pròpies mangues i que quant a les seues històries res tenen a veure amb tots els anteriors treballs esmentats: Nausicaa del Valle del Viento (1984) i Mi Vecino Totoro (1988), també ambdós amb dues sessions a partir del 26 d\'Octubre.
Sobre estes obres, quasi totes estrenades puntualment en el Festival de Sitges i més concretament en la seua secció dedicada a l\'animació Anima\'t, i exceptuant les de Miyazaki, dir que precisament no són sant de la meua devoció doncs encara que visualment siguen d\'una excepcional qualitat els seus arguments plens de ciborgs, fantasmes, robots, i altres no arriben en cap moment a entusiasmar-me i sí a avorrir-me. Em semblen excessivament artificials i intranscendentes, encara que potser per als amants dels Manga siguen molt apassionants.
|
|
De la resta de pel·lícules ja siguen basades en contes populars, idees originals, o fins novel·les, destacar sobretot els treballs del, per a mi i alguns més (com Quentin Tarantino o Tim Burton), rei de l\'animació actual per sobre de tots els artesans d\'Hollywood siga en animació tradicional o 3-D, el mestre Hayao Miyazaki.
|
A més de les dues abans esmentades, els seus dos primers treballs en format llargmetratge, es podran veure estos dies: Porco Rosso (1992), la pel·lícula que li va fer famós en tot el món (anteriorment recordar que va ser el creador de la sèrie de televisió Heidi), una delícia amb un porquet de personatge principal (2 sessions a partir del 26-10); La Princesa Mononoke (1997), estupenda aventura plena d\'éssers al·lucinants (per al Divendres 22 i Dissabte 23) i El Viaje de Chihiro ( 2001 ), una espècie d\'Alicia en el País de les Meravelles actualitzada al món oriental (per al Dissabte 23 i Domingo 24). Totes elles amb una excel·lent posada en escena i uns arguments molt interessants, ja estrenades en sales però de revisió obligada.
A més, d\'altres autors i pràcticament desconegudes per al gran públic, doncs no van arribar a estrenar-se comercialment, es podran vore: Millenium Actress (2001) de Satoshi Kon, espècie de fals documental en animació; Vampire Hunter D. Blood Lust (2001) de Yoshiaki Kawajiri, sobre vampirs; també d\'este últim director Ninja Scroll (1993) sobre el Japó feudal; Jin Roh-Lobos Humanos (2000) de Hiroyuki Okiura, amb guió del creador de Ghost in the Shell i sobre homes llop; i dos treballs del més clàssic Isao Takahata, La Tumba de las Luciérnagas i La Princesa Encantada (Las Aventuras de Horus, Rey del Sol), dels anys 1988 i 1968, respectivament. Totes tindran dues passades en dies diferents a partir del Dimarts 26 d\'Octubre.
Finalment recordar que la sala de projeccions està en l\'edifici Rialto de la plaça de l\'Ajuntament de la ciutat de València, que el preu de les sessions és veritablement simbòlic (des de 0,75 a 1,50 euros) i que vos recomanem acudir amb temps suficient doncs quasi sempre està assegurat el \"no hi ha bitllets\".
Ricardo Pérez
Més informació: IVAC-La Filmoteca
(21-10-04) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: Energia eòlica sí, però no així','ENERGIA EÒLICA SI, PERÒ NO AIXÍ.
En els últims mesos estem assistint a la posada en marxa del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana per part de la Conselleria d‘Indústria, Comerç i Energia. Evidentment, des del BLOC recolzem i recolzarem qualsevol iniciativa que vaja adreçada a augmentar la quantitat d’energia produïda mitjançant fonts renovables i, per això, ens definim a favor clara i rotundament de l’energia eòlica. Ara bé, hi ha maneres i maneres de fer les coses, i el Pla Eòlic actual presentat per Conselleria no ens convenç en absolut; ni des d’un punt de vista mediambiental, ni des d’un punt de vista econòmic ni des d’un punt de vista social. Però anem per parts.
Mediambientalment, des del BLOC apostem per una substitució paulatina de les energies basades en combustibles fòssils o urani per energies renovables, com és l’eòlica. En efecte, plantegem la necessitat que l’ús de les energies renovables aplegue com a mínim al 12% del total de producció energètica marcat per la UE; a més, volem que este increment no es produïsca només amb energia eòlica, sino amb un Pla integral que incloga altres energies, com la solar, la biomassa o l’aprofitament del metà generat en les plantes de purins. En qualsevol cas, totes les instal·lacions de producció d’energia mitjançant fonts renovables, inclosos els parcs eòlics, han de situar-se preferentment en zones ja degradades o amb una forta presència d’activitat humana, per tal que l’impacte ambiental siga mínim. En cap cas es poden instal·lar en paratges d’alt valor ecològic o paisatgístic, ja que a la pèrdua de patrimoni natural s’afegirà un fort impacte negatiu al turisme rural i d’interior.
Des d’un punt de vista econòmic, per al BLOC cal tendir cap a una nova cultura de l’energia, que prime l’eficiència en la producció i en el transport d’esta. Per això considerem prioritària la millora de les xarxes elèctriques que ens fan aplegar l’energia elèctrica i plantejar-nos l’increment de les energies renovables no com un ‘parxe’ per a cobrir increments de demanda sinó, com deiem més amunt, per a substituir poc a poc altres fonts d’energia. Dins d’esta nova cultura energètica, és fonamental anar cap a la reducció de la dependència de les nostres empreses respecte a energies forànies, amb la qual cosa es reduirà també l’efecte de futures crisis internacionals sobre el nostre teixit productiu. I en este aspecte, l’energia eòlica, i en general totes les energies renovables, poden i han de jugar un paper decissiu.
Socialment, l’energia eòlica no ha de ser percebuda com una imposició o com una hipoteca dels recursos de les poblacions de l’interior. Per això, des del BLOC considerem imprescindible que s’estudie amb detall les necessitats econòmiques de les zones afectades i la compatibilització de la producció d’energia renovable amb activitats com el turisme o la ramaderia. A més, un Pla Eòlic ha de fomentar que cooperatives de propietaris i Ajuntaments actuen com a productors d’energia i, en cap cas, pot deixar la planificació del territori en mans de les empreses que instal·laran els parcs eòlics. Cal, per supost, definir bé la compensació als propietaris i als municipis afectats i que esta compensació s’estudie cas per cas i després d’escoltar els implicats.
En definitiva, des del BLOC, tot i estar clarament a favor de l’energia eòlica i de l’increment de la seua producció, no podem estar d’acord amb un Pla Eòlic Valencià que ve a reforçar l’actual model energètic sense voluntat de modificar-lo. Un Pla que no contempla la substitució paulatina de les energies no renovables per altres de més netes; que no garanteix la protecció efectiva de paratges d’alt valor natural i de gran potencial turístic; que no pretén millorar l’eficiència, només la quantitat d’energia produïda; i que ha estat redactat a esquenes dels municipis afectats, sense considerar, al nostre parer, les repercusions negatives tant mediambientals com econòmiques i socials que els pot comportar. Parlant clar i ras, energia eòlica sí, però no així.
Miquel Torres Gascon
Secretari d’Organització del BLOC a La Plana Alta-L’Alcalatén. ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DOLORS (El Baix segura) - DOLORES (El Bajo Segura)','
El poble va sorgir el 1.732 com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip V, el Socarrat ; mitjançant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polèmic cardenal Belluga en agraïment pels serveis prestats en la guerra de Successió, i que el cardenal de Múrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que donà lloc a la creació de Dolors (aleshores conegut com La Majada ), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri; les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d\'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fudancions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià; amb la desamortització passà a propietat dels Villamanuel i Cheles els quals mantingueren part dels privilegis de Les Peus Fundacions.
La parla és el castellà; el mot oficial, Dolores ; el gentilici, dolorense ; la població, a cens de 2003, 6.561 habitants i la distribució de l\'ajuntament, aqueix mateix any: 6 regidors per al PP; 4 per al PSPV; 2 per a GM i 1 per a Renovación .
L\'economia és purament agrícola amb predomini del reguiu sobre el secà i dels productes d\'horta sobre els fruiters.
La superfície del terme és de
18,25 km2
, salpicats de cases d\'horta i finques d\'esbarjo. L\'únic patrimoni artístic ressenyable són les imatges de Salzillo i les talles de Roc López , que es conserven en l\'església neoclàssica de Nostra Senyora dels Dolors.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Dolores
Convega
Gremi de Campaners de la CV
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: VIATGE A LA VALL D\'ARAN','VIATGE A LA VALL D\'ARAN.
(Forma part del meu viatge als Pirineus Catalans).
(Revisat el 21 d\'octubre del 2004)
De Joanjo Aguar Matoses.
Dins del viatge que vaig fer aquest estiu als Pirineus Catalans i a Catalunya Nord, es mereix una menció especial l\'immens esforç que em va costar trobar la llengua aranesa, després de recòrrer tota era Val d\'Aran. Va ser una autèntica odisea.
Ací va...
SEGON DIA DE PIRINEUS. (Tercer dia de viatge. Dissabte 10-7-2004).
Destins prefixats: Era Val d\'Aran. França: Bagnères de Luchon, a la Gasconia.
Objectiu prioritari: Escoltar a gent parlant en aranés. Comprar llibre o disc en aranés.
(Ja veurem què podem aconseguir...)
De bon matí, m\'aixeque a l\'alberg \"Les Estades\", molt prop de Sort.
Desdejune amb alguns dels motoristes que hi ha a l\'alberg, una parella major, home i dona. Resulta que viuen, precisament, a Castelló, igual que jo ara, encara que són d\'altre lloc. L\'home és policia nacional.
Aleshores m\'assabente que \"Àngels Guardians\" és un grup de motoristes que són bombers i policies, i que els encanten les motos.
Puge pel Port de la Bonaigua, cap a Baqueira.
És el primer dia que veig el Bosc del Gerdar. M\'impressiona molt. És superbonic. Quilòmetres i quilòmetres de bosc tupid, sense cap clariana. Amb uns arbres altíssims i elegants. Coníferes.
Arribe a dalt de tot del Port de la Bonaigua. Hi ha una estació d\'esquí, parada. El paisatge és molt bonic. Ací sí que hi ha alta muntanya, el que jo buscava.
De sobte sent un kikirikííí... Són els Àngels Guardians, que estan donant una volta per la comarca. Hui els toca era Val d\'Aran. Els salude, però no em reconeixen.
Arribe al poble de Baqueira, aquest sí que és un poble d\'alta muntanya.
Allí em trobe una altra vegada amb els motoristes. Els torne a saludar, i hi ha algun que em reconeix, i em saluda.
Em passe el dia recorrent quasi tota era Val d\'Aran. Poble a poble.
Vull escoltar parlar en aranés, que és una variant de l\'occità. Però, després d\'hores i hores, ja em sembla impossible. He estat a Baqueira, a Salardú, a Arties, a Valarties, a Vielha (era capital d\'era Val), a Pont d\'Arròs, a Vilamós, a Les, i ningú m\'ha volgut parlar en aranés directament mentre jo li parlava en català. (També he trobat a molta gent que no sabia aranés, només català. O, fins i tot, ni català, només espanyol. O francés).
A dures penes, a Vielha he pogut sentir una conversa en aranés entre dues persones, en un bar. Jo hi estava d\'amagat, com qui no vol la cosa. Però escoltava. I no entenia res, perquè parlaven molt de presa.
(Sabia que era aranés perquè sonava \"estrany\". No era ni català, ni espanyol, ni francés, ni galego, ni euskara, ni anglés, ni alemany, ni romanés, ni cap altra llengua que havia escoltat fins el moment. Per això dic que era aranés).
FRANÇA.
Per la vesprada passe a França. Ja tenia ganes de travessar a la part francesa perquè volia veure un altre país. Està guai això de creuar una frontera (ara només administrativa, no física) i veure com de sobte canvien moltes coses que t\'envolten. Canvia la gent. Canvia el caràcter. Canvia el tipus de cases, de carrers, de ciutat. Canvia la llengua que escoltes pertot arreu. La llengua que llegeixes en les botigues i supermercats. Canvien les marques dels productes quotidians.
Està molt guai. És com si, només per creuar una línia imaginària, et traslladasses a un altre món. No és broma.
Vaig a Bagnères de Luchon. És un poble bonic, bastant gran per als pobles que ja estic acostumat a veure als Pirineus. Té un balneari, crec que del segle XIX.
Aquest poble es troba a la Gascònia, la regió on va nàixer i créixer Cyrano de Bergerac. Forma part d\'Occitània. Ací parlaven l\'occità, fins fa poc (crec). Però ara no li l\'escolte a ningú.
El paisatge és molt bonic. Es nota que és més humit i frondós que a l\'altra banda dels Pirineus, la dels Catalans. Les altes muntanyes que separen les dues vertents fan de presa per als núvols. Quasi tots es queden retinguts a la banda francesa. El paisatge d\'Aran és com el de Gascònia, perquè també està a la vertent nord dels Pirineus.
PER FI, ARANÉS.
De França torne a Vielha altra vegada. Vaig a la llibreria \"RUDA\", molt coneguda allí. Fullege llibres en aranés, i me\'n compre un que parla sobre era Val d\'Aran. També compre un compact de música en aranés. És d\'un tal Santi Arisa i la Tribu. Són cançons tradicionals d\'Aran versionades a estil modern. Ja veurem com sona. Almenys, ahí sí que escoltaré eixa llengua. (Espere que, com a mínim conserven l\'esperit originari de les cançons. M\'hauria agradat més un disc amb cançons tradicionals de veritat. Però no n\'hi ha cap en la llibreria. O no n\'he
trobat. Ho pregunte, i no n\'hi ha).
Abans d\'anar-me\'n de Vielha, se m\'ocorre una idea lluminosa. Vaig a la llar del jubilat. I, efectivament, la idea resulta ser totalment encertada. Allí sí que escolte a la gent parlar en aranés. Les persones majors han conservat la seua llengua. Els demane permís, i m\'assec al costat d\'unes dones, molt agradables, que estan jugant a cartes. I les escolte. Els he dit que tenia moltes ganes d\'escoltar eth aranés. (¡I tant que en tenia! ¡Duc tot el sant dia intentant-ho!).
Fins i tot, un home major, en sentir el que he dit, s\'acosta a mi i comença a parlar-me en aranés. M\'explica coses d\'era Val d\'Aran i de Vielha. Coses d\'abans, de quan ell era xicotet. Ho fa mentre fulleja el llibre que m\'he comprat abans. Li l\'he deixat perquè l\'home tenia curiositat per veure les fotos que conté, fotos antigues que li duen molts records de temps passats, i que li fan reviure coses de la seua vall, del seu país, que només ell coneix.
Eixe home m\'està parlant en aranés quasi tot el temps, i jo li parle en català. I ens entenem molt bé. (Perquè em parla poc a poc, i vocalitza molt bé). I, el que no comprenc, li ho pregunte.
Estic una bona estona a la llar del jubilat. S\'hi està a gust, allí. És gent acollidora.
Finalment, m\'acomiade de Vielha i d\'era Val d\'Aran. ¡PER FI HE SENTIT PARLAR EN ARANÉS! ¡PER FI!
* NOTA: LLENGÜES.
Al llarg del meu viatge he escoltat moltes llengues i variants de llengües diferents. He sentit parlar en català de la ciutat de Lleida, de les comarques del Pallars Sobirà i de l\'Alta Ribagorça. Hi ha gent que m\'ha parlat en aranés (occità), en patués (a la vall de Benàs / Benasque), en castellà. He sabut com és el català de Catalunya Nord i de la seua vora. Català de Puigcerdà, de Prada, de Perpinyà, de Salses, de Cervera. Català de Cadaquès, de Roses, de Sant Pere Pescador, de L\'Escala... (on està la ciutat romana i grega d\'Empúries).
****
De Vielha a Sort no torne pel Port de la Bonaigua. El veig massa llarg, i tot ple de corbes. Preferisc tornar pel Túnel de Vielha, així li donaré la volta completa al Parc Nacional, i veuré les muntanyes de la banda que encara no havia vist.
A més, eixa carretera pareix molt bona, i, encara que faça més quilòmetres, jo crec que avançaré més, en temps.
També sé que la carretera des de la Pobla de Segur fins a Sort està en bon estat, perquè vaig passar per ella el primer dia que vaig arribar als Pirineus.
Per això crec que el camí des de Vielha fins a Sort, passant per la Pobla de Segur, és tota igual de bo. I per això decidisc agafar-lo.
El tunel de Vielha és el més llarg que he travessat mai. Té cinc o sis quilòmetres de llarg, i vas, tot recte, tot recte, per l\'interior de la muntanya. L\'interior, tan interior, que no sé com no veiérem el seu cor.
Després, quan ixes del tunel i deixes enrere eixes muntanyes tan altes, entres a la comarca de l\'Alta Ribagorça.
La carretera segueix estant perfecta. Fins el Pont de Suert, tot una meravella.
Però no sabia el que m\'esperava després.
Primera presa de contacte amb el tros de corbes del Pont de Suert a la Pobla de Segur. I, a més, fent-se de nit. Interminable. Un infern.
Finalment, arribe a la Pobla de Segur. ¡SALVAT!
(I encara em queda arribar fins a Sort, i després a l\'alberg. Uns trenta quilòmetres. Però ja sembla un passeig).
En mitja hora més... ALBERG. Sopar, dutxar-me, fer estiraments. I dormir, dormir...
Castelló de la Plana, 21 d\'octubre del 2004. Sueca.
Joanjo Aguar Matoses','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Defensa del castellano?','Que hi hagen associacions que defesen el castellà al País Valencià és al.lucinant. Hi ha diverses associacions al Baix Segura, a Torrevella, Oriola i la valencianoparlant meridional Guardamar del
Segura, que encaminen les seues activitats a \'protegir\' i difondre el castellà, com si estaguera amenaçat!
Com a valencianoparlant que viu a Alacant, em veig diariament ignorat per actituds, comentaris i fets de persones i d\'altra banda per cartells i rètols i activitats d\'entitats públiques que només es dirigeixen en castellà. Em veig obligat a parlar en Castellà.
Únicament demane tolerància amb les persones que no volem que el valencià desparega, tolerància per part dels Alacantins que no han aprés la nostra llengua, per part dels forasters que venen a treballar i per part de les entitats públiques i privades que han de ser respectuosos amb nosaltres.
No fa molt, un \'senyor\' tirava de la seua farmàcia una clienta per cometre el crim de parlar-li en valencià, en la seua llengua, en la seua terra..., no resulta indignant? Ofensiu? Que sentiria aquest \'senyor\' si entrara a un Bar d\'anglesos de Benidorm i el feren fora per parlar-los en castellà?
Faig una crida, per finalitzar, perquè
si no fem un esforç, totes les persones que vivim i treballem al País Valencià, per cuidar i respectar la nostra \'altra\' llengua pròpia, serem tèstics de la seua
desaparició i en conseqüència, CULPABLES.
liloletto
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR:Els \'toros\' no són aptes per a menors','Com s\'explica que per una banda el govern vol aprovar una mesura
per la qual es col·locaran “advertències acústiques i visuals per
advertir els pares que els continguts taurins, per la seua violència
explícita, no haurien de ser vistos per nens menors de 13 anys” i, per
altra banda l\'Ajuntament d\'Alacant amb la \'Peña Taurina de Alicante\'
convoca un concurs de dibuix amb temàtica taurina per tal d\'incentivar
la \'Fiesta Nacional\' entre els xiquets de les escoles del municipi?
No és això anar cap a darrere? Perquè l\'ajuntament finància i incentiva
totes aquestes activitats taurines?Perquè no dedica els diners a qualsevol altra activitat cultural,
en lloc de promocionar aquest tipus de \'cultura\'?
liloletto
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"ERAGON\" de Christopher Paolini','
|
|
Autor: Christopher Paolini. Editorial: La Galera
SINOPSI: La novel·la de Paolini narra les aventures d’Eragon, un jove que troba una pedra blava brillant al bosc. L’Eragon està convençut que es tracta d’un gran descobriment i que venent-la podrà comprar menjar per a la seua família, abans que arribe l’hivern. Però la pedra es convertix en un drac femení a qui bateja com Saphira.
|
COMENTARI
Primer llibre de la trilogia de El llegat, Eragon és una novel·la que narra la peripècia d\'un jove del regne de Algaësia que podria convertir-se en hereu d\'una llegendària estirp de dracs.
L\'autor, Chritopher Paolini, va escriure el primer esborrany del llibre als 15 anys, una vegada acabats els seus estudis de secundària. Encara que va necessitar dues versions més abans que eixira a la llum la seua primera edició. Actualment és un dels llibres de gènere fantàstic més venuts, incloent alguns títols d\'Harry Potter.
Tutelat en els seus estudis pels seus propis pares, Paolini, va créixer en un ambient intel·lectual lluny de les inquietuds menys literàries que fascinen als adolescents. També van ser els seus propis pares qui a través de la seua modesta editorial van llançar la seua novel·la i la van promocionar de manera casolana en escoles, llibreries i biblioteques.
Eragon, que és un èxit de vendes en el món anglosaxó, pretén conquistar també el nostre mercat emparant-se en la benevolència d\'un públic fidel que només aposta per la continuïtat d\'un gènere encara que siga a costa de la qualitat literària i de la pèrdua de valors.
La història és tòpica fins avorrir: l\'heroi i els personatges secundaris són plans, les situacions són previsibles, o siga tot un món de cartró pedra. Res del que succeeix acaba de convèncer, potser perque molt del que allí apareix pertany a l\'univers literari d\'altres autors, (Colville, Ursula K. Le Guin...) és a dir, un xicotet rierol que deu els seus corrents a aigües molt més insignes.
Per a mi, el millor del llibre, és el capítol dedicat als agraïments que per l\'emotivitat i sinceritat que destil·la podia ser el principi d\'una bona novel·la, llàstima que estiga al final. Una recomanació: la novel·la val 21 euros; si encara no heu llegit Un mag de Terramar de Ursula K. Le Guin, o la trilogia de La materia oscura de Philip Pullman, llegiu-les primer, que estan editades en rústica i constituïxen la base ideològica que ha forjat altres novel·les, entre elles la de la present ressenya.
De veres, no malgasteu els vostres diners comprant Eragon, perquè per molt avesat que siga este autor adolescent, el seu imaginari no conté ni la desena part de complexitat que el d\'eixos reconeguts escriptors.
Iolanda S. Liern ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FONDEGUILLA (La Plana Baixa)','
Fondeguilla pertany a la comarca de la Plana Baixa però el seu terme hi és ocupat totalment per la Serra Espadà, el que fa que els seus habitants, de gentilici, fondeguillers, es consideren més de muntanya que de plana. La superfície del terme municipal és de 28,3 km 2 . El nucli urbà hi és a la marge dreta del riu Belcaire, a 211 m d\'altitud sobre el nivell del mar però totalment envoltat de muntanyes. Les més emblemàtiques són: Nevera, 876 m, Castell de Castro 789 m, Bonyigues 731 m, Cantal 631 m, Puntal 615 m, Aigualit 583 m, Bovalar 536 m, Cantallops 532 m, Pipa 591m, Rodeno 541m. etc. L\'arbre característic de la serra és l\'alzina surera. Els paisatges són especialment espectaculars amb abundants fonts molt estimades per la població: Penyeta, Marc, Frare, Figuera, Canyaret, Gos,etc. El riu Belcaire neix en aquest indret i desemboca a Moncofa. És un riu molt erosiu per la irregularitat de les pluges, que de vegades són intensíssimes i per les fortes pendents que ha de travessar. Cavanilles diu que “ El rio Belcayde es el enemigo insuperable de Moncofa, porque dexa arenas en los campos, y se lleva la tierra vegetal y las cosechas ”.
L\'accés al poble és fa per la CV 230. A 4 km es troba la Vall d\'Uixó que és el centre econòmic, de sanitat, d\'ensenyament i d\'esbarjo de Fondeguilla.
A nivell gastronòmic són de ressaltar les distintes olles de verdura, cardets, col de la petxina, “copo”, carabassa, etc. De dolços i rebosteria, orelletes, panets de figa, codonyat, cofins, coca “escudellà”, pastissets, “almendraos”, rosegons, manjòvenes, rollets d\'aire, d\'anís, margalides, etc.
La composició actual de regidors a Ca la Vila és la següent: PP 4, PSOE 2 i BLOC 1. La llengua pròpia és el valencià.
Històricament podem datar la presència humana en aquest indret durant els segles anteriors a la dominació romana, formant part de les famílies ibèriques dels ilercavons, però és l\'arribada a la península Ibèrica dels àrabs i berbers al segle VIIIè qui marcarà definitivament aquest llogaret. Tant és així que el topònim Fondeguilla és d\'origen àrab ( khándaq , “barranc”) i fa referència al seu emplaçament. Tres foren durant aquella època els llocs habitats en la part alta d\'aquest barranc, Fondeguilla, Castro i el seu raval Benissabdó; amb dos castell independents, el de Fondeguilla, el Castellet o Piló i el de Castro. A la part baixa del riu es trobava el castell d\'Uixó amb les seues aljames. Les primeres referències escrites apareixen amb l\'arribada a la comarca, la primavera de l\'any 1238, de Jaume I i la capitulació dels seus castells, Uixó, Nules, Castro i Fondeguilla, davant d\'aquest rei catalano-aragonés ( Llibre dels Fets, cap. 249-253 ). Cal ressaltar que aquests llocs, malgrat la dominació cristiana, continuaran mantenint tots els aspectes culturals d\'Al-Andalus. L\'explicació ens la dóna el mateix Jaume I “ E atorgam-los llur llei e llur franquees, així com en llur temps ho solien haver de sarraïns ”. Posteriorment l\'any 1277 Pere el Gran concedirà la Carta Pobla a Castro i Fondeguilla. Aquest document és escrit en àrab i respon totalment a la capitulació que feren els sarraïns davant En Jaume I . Fins i tot un dels punts diu “ I que no habite cap cristià entre ells sense el seu consentiment ”. La Carta serà confirmada l\'any 1354 per Pere el Cerimoniós en els mateixos termes.
L\'aljama de Fondeguilla formava part de la Vall d\'Uixó, amb terme diferent, encara que no independent. Castro pertanyia a la Serra d\'Eslida, tot i que totes dues mantindran les seues institucions pròpies, l\'alcadí, l\'alamí i posteriorment l\'alfaquí. Tots aquests poblets conservaran els costums àrabs fins l\'expulsió l\'any 1609 on s\'acabarà dràsticament amb aquella civilització.
Aquests indrets mantindran un gran protagonisme en esdeveniments històrics rellevants, com les Germanies; la guerra de Successió a la corona hispànica, als habitants de Fondeguilla els pobles veïns sempre els han anomenat maulets ; les guerres carlistes; la guerra espanyola de 1936-39, amb l\'heròica defensa del Castell de Castro per part dels republicans; etc.
L\'evolució de la població de Fondeguilla, ha estat molt irregular des del segle XVI fins ara. Tot seguit enumerarem alguns dels trets principals.
1563 (1) |
1609 (2) |
1646 (3) |
1712 (4) |
1786 (5) |
1794 (6) |
1842 (7) |
1857 (8) |
1900 |
1950 |
2000 |
2003 |
500 |
315? |
54 |
67 |
173 |
180 |
388 |
710 |
943 |
1009 |
908 |
927 |
(1) 1563. Comprèn 70 focs de Castro, 27 de Fondeguilla i 14 de Benissabdó.
(2) Relación de Caraçena de 1609
(3) Vecindario de 1646. Focs conjunts de Castro i Fondeguilla. A partir d\'ara Castro es despoblarà definitivament.
(4) Vecindario de Campoflorido de 1712/1713
(5) Censo de Floridablanca de 1786
(6) “ Observaciones ” de Cavanilles de 1793/1794
(7) “Diccionario” de Madoz publicat l\'any 1842.
(8) A partir d\'aquest any ja és vigent el Cens amb dades fiables fins avui.(Des de 1900 en els anys acabats en 0)
La població dels tres llogarets es manté més o menys estable, al voltant de 400/500 habitants, fins la vigília de l\'expulsió dels moriscs l\'any 1609. L\'expulsió representa una sagnia total, que trigarà més de dos-cents cinquanta anys a recuperar-se, a més a més de fer desaparèixer Castro i Benissabdó. Tant és així que Cavanilles en les “ Observaciones ”, l\'any 1794, només dirà de Fondeguilla que és un “ pueblo de 40 vecinos y corto número de frutos ”. Serà en el segle XIX quan es produirà el canvi de tendència i es multiplicarà per 5 la població. Aquest fet és degut a l\'empenta minera i també a l\'arribada de moltes famílies contractades per ampliar la superfície cultivable. Tot açò comportarà l\'expansió del casc urbà, que fins aquest moment hi era al voltant del Castellet i a partir d\'aleshores es construirà l\'Església i Ca la Vila, conformant el que serà la plaça del poble i el carrer Major. Posteriorment apareixerà el carrer Calvari i la mateixa ermita, el carrer Pastors, etc. Des de finals del XIX i durant tot el segle XX la població es mantindrà al voltant dels 1.000 habitants. L\'explicació és la següent, primer la proximitat a la Vall d\'Uixó, amb la indústria del calcer i actualment la Plana , amb la indústria ceràmica.
Tradicionalment predominava l\'agricultura de secà, garroferes, oliveres, figueres, ametlers, vinya, etc, amb poca horta de regadiu a les vores del riu. Actualment amb la perforació d\'un pou s\'ha expandit el conreu de cítrics a degoteig en les zones planes cap al sud. Tot i que la gran majoria de la gent mantenen aquestes propietats, tant les de secà com les de regadiu, en el temps que els deixa la feina de les taulelleres i d\'altres empreses fora del municipi. Antigament tota la població malvivia del seu tros de terra, i de l\'explotació dels recursos de la Serra, carbó, suro, llenya per als forns ceràmics, algepsars, forn de calç, nevera, etc. Els homes també es desplaçaven a la Plana i al Camp de Morvedre a llogar-se de jornalers de la terra, i a més a més passava llargues estades fora, a la sega i verema a Catalunya, Aragó, i fins i tot a Castella. Durant la segona meitat del s. XIX la prospecció i explotació de recursos miners serà una de les feines habituals. Les dures condicions de l\'agricultura de subsistència i també en fallar la mineria per la pobresa dels jaciments i la dificultat de l\'orografia vindrà la primera onada migratòria cap a Barcelona. Són els anys 20 del s. XX. Durant els anys 30 es desenvoluparà a la Vall d\'Uixó, primer la indústria espardenyera del cànem i després la de la sabata. A partir dels anys 40, pràcticament tota la població de Fondeguilla es desplaçarà a peu, diàriament, a la Vall fins la crisi i tancament als anys 70-80. A partir d\'eixe moment i gràcies a l\'automòbil la gent diversificarà molt la seua feina.
Dintre del seu patrimoni arquitectònic a part del casc urbà, l\'església, el calvari, els molins, les construccions de pedra seca, els corrals del ramat, els pous de calç, l\'algebsar, les restes de construccions de l\'antic poble de Castro, les basses i séquies, els diferents arcs al llarg del riu per canalitzar l\'aigua i el rec , els assuds, el molinet, les construccions mineres, etc s\'ha de ressaltar els tres conjunts següents:
Pont de l\'aigua .- Aqüeducte. Construcció d\'època romana refeta pels àrabs que serveix per passar l\'aigua de reg a l\'altra part de riu. Ben conservat i encara en ús. Està format per sis grans arcs o ulls sobre la rambla. Al llarg dels anys la gent va anar guanyant-li terreny al riu i fent hortes en el seu llit, deixant només un ull per al riu, fins que arribaren les grans pluges d\'octubre de 1957 i s\'ho emportà tot a la mar deixant al descobert tot el ample del riu amb els seus sis arcs.
Nevera de Fondeguilla .- Construcció per guardar i conservar la neu i treure-la feta gel a l\'estiu. A tot el País Valencià n\'existiren 198. A la Serra d\'Espadà 5. Aquestes construccions o pous de neu es generalitzen durant el segle XVI i XVII. Es troba al terme de Fondeguilla, a la partida de la Nevera, per sobre dels 800 m d\'altitud i ben conservada. És un pou circular excavat a la roca, amb murs molt gruixuts de pedra i morter i lluït l\'interior amb morter de calç, per aïllar millor el conjunt. L\'edificació és tancada per una cúpula, amb obertura zenital. També existeixen altres tres obertures, portes o finestres a la paret lateral que permeten la introducció de la neu i la posterior extracció. Les seues dimensions més significatives són: alçària amb cúpula 12,50 m; perímetre exterior 32,50 m; diàmetre exterior 10,00 m; edificació soterrada 7,30 m. i capacitat 418 m 3 .
Castell de Castro .- Es tracta d\'una fortificació d\' època musulmana, igual que el castell de Fondeguilla, l\'actual Piló. L\'origen del castell cal buscar-lo als segles immediatament anteriors a l\'era cristiana. La fortificació seria una torre de guaita púnica o romana, depenent del castell de Sagunt. Les restes actuals pertanyen a la civilització islàmica. El seu estat actual és d\'abandó i prou deteriorat. L\'emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionant que abraça des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins el cap de la Nau; des de Penyagolosa fins les illes Columbretes. El castell és penjat sobre dos barrancs profunds. La seua posició tan estratègica ens permet endevinar avui com de difícil seria, per no dir impossible, la seua conquesta en èpoques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l\'accidentada orografia. La part de llevant posseeix tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle és una cinglera de difícil superació. El segon és una muralla compacta de tapial, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud. La resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s\'aixeca una compacta muralla. En el castell, que ocupa una superfície d\'uns 2.000 m 2 , podem diferenciar clarament dues parts. El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill. És tot emmurallat i en ell hi eren dues entrades al castell, franquejades per tres torres, dues quadrades i una rodona. Mitjançant una entrada amb arc de ferradura s\'accedeix des de l\'albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que a la vegada se subdividia en dues parts: una, la més baixa, amb restes d\'habitacles; i l\'altra, la més alta, la celoquia, on hi eren les dependències pròpies del castell, habitatges, cellers, aljubs, etc, tot presidit per la torre de l\'Homenatge. Entre els penyalars, per sota d\'aquesta torre, es trobava la tercera entrada al recinte emmurallat.
Fondeguilla, 13 d\'octubre de 2004.
Josep Antoni Clavell i Villalba
Més informació en Internet:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal d\'Àngel Font
Plana no oficial del poble de Fondeguilla
Plana personal de Paco González
Serra Espadà ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: SÍ, què passa? i més Punt 2 que hi hagueren...','El senyor Armando Galán Marco va escriure ahir una carta al director del diari INFORMACION queixant-se que la sala Arniches corria perill de convertir-se en un \'altre Punt 2\'. I que no és just perquè la Sala Arniches i Punt DOS són pagats per diners publics, per tots.
Els alacantins valenciano-parlants (per desgràcia minoria en la seua Alicante castellanissima) hem de sentir-lo dir eixes coses i quedar-nos callats?
Molts més Punt DOS i sales Arniches que hi hagueren i que a la llengua valenciana ajudaren a recuperar-se, per tal de no ser eixa minoria \'molesta\' per vosté i altres persones INTOLERANTS.
Si per vosté fora tots hauriem de parlar CASTELLÀ i acudir únicament a actes culturals en CASTELLÀ, segons sembla, l\'única cultura vàlida en la seua Alicante castellanissima.
I tindriem un Canal NUEVE i un PUNTO DOS ben pagats per tots... i ja que estem i parlant de llenguatges universals, perquè no fem obres de teatre en Anglés i propugnem que els canals de TV autonòmics ens parlen en anglés, l\'idioma universal? Voriem com aquests \'defensors de la cultura\' botarien indignats, sentint-se perillosament amenaçats.
liloletto
(26-10-04)
(Per llegir l\'article al que fa referència el nostre lector, cliqueu ACÍ) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: AVUI, SOBRETOT, PER ALS MAJORS per Gemma Lluch','Els prestatges de les llibreries ja ens permeten comprar llibres per als bibliotecaris, per als mestres o els pares. Principalment per aquells que volen tindre una idea general sobre la literatura infantil, quatre consells sobre quina és la millor opció o una petita selecció de llibres adequats al moment i al lector.
|
|
Joan Portell és l\'encarregat de coordinar M\'agrada llegir. Com fer els teus fills lectors. Consells pràctics. Els llibres imprescindibles (Barcelona: Ara llibres, 2.004). Un llibre com aquest et fa sentir que el camp que treballem ja s\'acosta a la normalitat. Sovint, quan els pares et demanaven un llibre que els parlara sobre les lectures per als seus fills teníem poc per recomanar. Sobretot perquè els títols del mercat o eren massa especialitzats o parlaven de qüestions relacionades amb la didàctica a l\'escola. Ara tenen un llibre que presenta una panoràmica extensa i justa, que respondrà als interrogants dels pares: què fer perquè el vostre fill siga lectors, quins criteris seguim per triar adequadament un llibre, com detectem les dificultats lectores, qui paper fa l\'escola, com usem les biblioteques, on trobem informació o quins són els llibres imprescindibles. Tot escrit amb un llenguatge planer, fàcil de seguir i interessant.
|
|
|
Pep Molist, bibliotecari i crític de la revista Faristol (http://www.cclij.org/faristol/), va guanyar l\'únic premi d\'assaig sobre literatura per a infants i joves, el que atorga cada abril l\'ajuntament lleidetà de Mollerussa: III Premi Rovelló d\'assaig sobre literatura infantil i juvenil, 2.003 amb el títol Els llibres tranquils. El curs de la vida a través de la literatura infantil (Lleida: Pagès, 2.003). Una àmplia proposta de llibres de qualitat per als nenes i joves i organitzats seguint les situacions de la vida. És una bona resposta a l\'eterna pregunta: Quin llibre trie?
|
|
|
També m\'agradaria recomanar un llibre per a adolescents i pares, més ara que parlem tant de la guerra del 36 i dels temps que la seguiren. Jaume Cela situa el seu relat El centaure (Barcelona: La Galera, 2.004) just en aquest moment. Encara que el relat només abraça un període de temps relativament curt, Jaume Cela narra el canvi profund d\'un nen de 13 anys. Aquest relat d\'iniciació, situat en els anys posteriors a la guerra, descriu el trasbals que ocorre en la vida de Gabriel quan en tornar a casa la troba plena de policies que busquen el pare. Ajustar la nova realitat a la idea que d\'ella tenia, conèixer de nou el pare, interpretar fets del passat des d\'una nova perspectiva i tot això en una època on el silenci era una manera de sobreviure. Però alhora: prendre partit i triar quina serà la seua postura en la vida és el que trobarem en aquestes pàgines. El pare de Gabriel és un sindicalista que defensa els drets dels treballadors, però en l\'època de Franco fer qualsevol acció en aquesta línia significava la presó. A través dels interrogants del protagonista, l\'autor ens endinsa en una època propera que sovint ha quedat desterrada d\'aquesta literatura.
|
I finalment, m\'agradaria convocar tots els interessats a l\'acte conjunt que organitzen l\'Associació d\'Escriptors en Llengua Catalana i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i que té com a títol: \"Els reptes de la literatura infantil i juvenil\". Així, entre el 24 i el 27 de novembre tindrà lloc a l\'Escola de Magisteri Ausiàs March de la Universitat de València el III Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, una iniciativa que té com a finalitat difondre i fomentar el plaer de la lectura entre els més petits i joves. El congrés reunirà escriptors, progessors i editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil per a debatre l\'estat de salut del gènere. És una bona oportunitat per escoltar autors ben coneguts al País Valencià com Agustín Fernández Paz o els darrers Premis Nacionals Mariasun Landa i Miquel Desclot.
Gemma Lluch
(All-i-oli. Octubre 2.004)','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [26.10.04] OCTUBRE, OCTUBRE','
- A petició popular, i després d\'un llarg parèntesi, que he aproftat per fer uns \"cameos\" a Garfield The Movie i diversos spots publicitaris, em decidisc a deixar-me vore pel Diari Parlem.
- No penseu que en este temps he deixat d\'observar allò que passa a terres valencianes. No. De fet vaig tindre oportunitat d\'assistir a la recepció oficial de la Generalitat el 9 d\'octubre on fins i tot em guardaren un plat d\'arròs. El que encara no he endevinat és si era paella, arròs a banda o similar.. Quan es cuina per a tants.. passen estes coses.
- Més interessat en explicar el seu projecte televisiu que no en tastar suposades paelles estava el periodista valencià, Juli Esteve , . El promotor d\'InfoTV aprofità l\'ocasió per presentar el que serà la primera televisió privada, integrament en valencià i d\'orientació progressista. Més d\'un confirmà el seu suport econòmic... clar que també hi hagué qui es resistí.
- Qui no estava era Zaplana , potser per això es va poder vore a un Camps més cómode que el que ens trobàrem l\'any passat. El Molt Honorable no deixà de saludar als seus convidats i fins i tot es deixà fotografiar amb diveros grups de senyores d\'avançada edat que reclamaven els seus besos i abraçades.
- El professor del departament de Constitucional, Vicent Franch, va trobar-se amb un ampli grup d\'antics i actuals alumnes seus, als que amplià la seua proposta electoral, d\'una coalició per a les autonòmiques amb diverses denominacions llançada uns dies abans a la seua col.laboració habitual en El País.
- Consuelo Ciscar , va tractar de passar inadvertida davant d\'un grup de veïns de l\'IVAM que protestaven per la manera en la que l\'administració preten ampliar el museu. El cridaner color dels seus cabells no s\'ho posà fàcil.
- UV està desapareguda en combat del panorama polític valencià però com a mínim estigué representada a l\'acte. Julio Chanzà acodí a la recepció per deixar palesa la seua supervivència política. Només entrar al Palau va ser reclamat pels periodistes radiofònics qui estaven molt interessats en contrastar les seues paraules amb les del secretari general del BLOC, Enric Morera . Quan finalitzà una d\'estes entrevistes a dues bandes, el dirigent unionista ironitzà sobre un possible matrimoni amb el representant nacionalista.
- Però Morera no només parlà amb el dirigent unionista. També tingué temps de fer-ho amb els qui podrien ser hipotètics socis en el 2007. Tot i que dies després tant EU com BLOC han descartat encetar en l\'actualitat eixe debat sobre coalicions eixint al pas de la pressió mediàtica, moltes brometes d\'alguns rogles propers a totes dos formacions anaven en eixe sentit.
- Glòria Marcos entrà somrient a la recepció. Això sí, no ho va fer agarrada del braç de Pasqual Mollà ni d\' Isaura Navarro . La crisi declarada a EU també va ser altre dels temes centrals entre els rogles més progressistes. També parlà de crisis Morera, orgullós d\'haver superat la que fins feia poc travessava la formació nacionalista, bromejà sobre la CRISI en majuscules, la que vertaderament era centre de totes les converses, la del PP valencià.
- Carles Recio , possiblement el personatge més peculiar del valencianisme, en sentit ample, tirà per cara a Morera la seua absència el dia de la presentació d\'un dels seus darrers llibres, al voltant de la reforma de l\'estatut. Reció recordà que fou capaç de reunir a gent tant dispar com Sentandreu i Joan Ribó a la seu de Lo Rat Penat, Morera però, se li va ressistir aquell dia.
- Un pardalet (no tots els pardalets són comestibles per als gats) em confirmà que el principal portal secessionista, amb nom de personatge mític de la guerra contra Napoleó, havia sigut venut per \"dos kilos\" de les antigues pessetes als seus actuals propietaris. En l\'actualitat el portal ha abandonat el seu caràcter \"plural\" i s\'ha alineat molt clarament amb una opció política de recent creació. Casualitats? No.
- Qui feia uns dies estava molt content era l\'empresari i gurú del nacionalisme cultural, Eliseu Climent , quan comentava, mentre es feia uns llargs a la piscina de València, que Xabier Arzallus havia confirmat la seua assistència a una de les conferències dels Premis Octubre. Uns premis que enguany es dediquen a la transició quan queda poc temps per a que s\'estrene l\'esperat documental \"del roig al blau\", una iniciativa d\'uns jòvens del taller d\'audiovisual de la Universitat de València, que potser ha servit d\'inspiració per a l\'editor valencià.
- Jordi Pujol , expresident de la Generalitat de Catalunya vindrà , si tot va bé, un mínim de dos vegades, a terres valencianes en un mes. L\'agenda del polític català està repleta d\'actes i diverses plataformes i entitats s\'el rifen per aconseguir unes paraules en forma de conferència.
- De l\'edifici més lleig de la Plaça de l\'Ajuntament de la Ciutat de València han desaparegut uns cartells, els d\'ERPV. Els qui si que continuen al mateix edifici són els del PP i els de l\'ABC que continuen tenint allà la seu, com també els del curiós \"Partit Identitat Regne de Valencia\".S\'han traslladat els republicans per canviar de veïns?.
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ELDA (L\'Alt Vinalopó)','Aquest article té 1 comentari
Els primers indicis d\'assentament humà en l\'antiga Idella es remunten al Neolític i s\'han trobat al paratge del Xop; d\'èpoques posteriors s\'han trobat pintures rupestres al barranc del Gavilà , les úniques al Vinalopó; un soterrament a la serra de la Torreta; poblats i jaciments del Bronze arreu del terme; els fenicis passaren pels Alts de Camara i el Monastil ; també al Monastil I a més en la serra del Bolon i el paratge del Chorrillo deixaren empremta els ibers; els romans la denominaren Ello , encetaren els cultius organitzats i el comerç i fundaren el nucli de l\'actual població; cap el 590 dC es va instaurar un episcopat visigot de què hi ha restes d\'una basílica al Monastil , aleshores era coneguda com Elo , a partir del segle VIII comença la islamització, amb el consegüent canvi de nom, llavors Illa , que culmina el XII amb la construcció del castell, en aquella època formava part de la corona de Tudmir ; en l\'any 1243 passa, mitjançant el tractat d\'Almizra , a Formar part de la corona de Castella, un any després Ferran III donà el castell y la població, ara cridada Ella o Etlla a Guillem, l\'Alemany ; en 1257 Alfons I, el Savi ho cedeix a son germá Manel , aquest al seu fill Joan Manel , senyor de Villena, aquest a sa germana, Violant ; en 1265, el 1264 Jaume I recupera la vila per a Alfons X , qui li havia sol·licitat la seua ajuda davant una sublevació sarraïna; el 1296 durant la guerra entre Aragó i Castella, l\'infant Alfons de la Cerda cedí el Regne de Múrcia a Jaume II , la qual cosa va obligar a rectificar els límits territorials de la frontera sud, mitjançant arbitratge; l\'any 1.305 Ferran IV de Castella i Jaume II de València signaren un acord a Torrella pel què es ratificaren els acords assolits mitjançant l\'arbitratge del 1296, que deixava Elda inclosa en el Regne de València des d\'aleshores ençà; a pesar d\'això mai ha perdut la seua parla castellà-murciana ; malgrat tot i en atenció l\'amistat que unia l\'aragonés i el rais de Crevillent, Muhammad ben Hudayr , als moros que hi romangueren se\'ls va concedir el privilegi de parlar la seua llengua i practicar el seu culte; durant el segle XIV els propietaris de la vall d\'Elda van ser la Corona, fins 1336 en què Pere II, el Cerimoniós va cedir castell i vila a Bertran Duguesdin ; en 1383 retorna a la monarquia; en 1424 Alfons IV va vendre Elda al noble valencià Ximén Pérez de Corella , comte de Cocentaina, el descendents del qual detentaren el senyoriu fins el 4 de setembre de 1513, en què, per necessitats Econòmiques alienaren el lloc a favor del noble, d\'origen jueu, Joan Coloma i Fernàndez , descendent de l\'antiga noblesa catalano-provençal dels Folch de Cardona ; el títol senyorial de comte d\'Elda --el qual comtat incloïa Petrer i Les Salines-- fou concedit per Felip II , l\'any 1577, a Joan Coloma i de Cardona, fill de l\'anterior; l\'expulsió dels moriscs obligà a exiliar-se a 2.000 eldenses àrabs que deixaren la vila amb 600 cristians vells; davant aquesta situació el comte va atorgar carta pobla amb unes condicions duríssimes que feren que la recuperació demogràfica fos molt lenta; en 1698 es va sustituir la presa per una gran pantà; durant la guerra de Successió el comte va recolzar l\'arxiduc, qui va atorgar-li la grandesa d\'Espanya, mentrimentre els nobles es decantaven pel borbó; finalment el tron va ser assolit per Felip d\'Anjou , el qual despullarà el comte dels seus béns i possessions; el títol passarà a la família Arias-Dàvila , després als comtes de Cervelló i, per últim als Falcó , ducs de Fernan-Núñez ; al llarg dels segles XVIII i XIX s\'hi coneix una etapa de prosperitat a la que ajuda el pas del camí reial de Madrid a Alacant i posteriorment del ferrocarril; en 1904va obtenir el títol de ciutat.
Les eleccions municipals de 2003 donaren la batlia al PSPV mercès als 11 regidors que hi va obtenir, el PP en tragué 10, 2 l\'Entesa, 1 GM i 1 altre UPE . El padró municipal de 2003 llança la xifra de 54.086 habitants, de gentilici, eldenses , repartits en els nuclis de població d\'Elda i Estación de Monóvar . Com ja s\'ha comentat la parla és castellana, però es dóna la curiosa circumstància que el creixement de la ciutat ha estat tal que a hores d\'ara forma una conurbació amb Petrer, que pertany a una altra comarca i on es parla català.
La indústria del calcer, instaurada a finals del XIX i consolidada durant la Primera Guerra Mundial, quan es va subministrar calçat a les tropes aliades, ha estat el motor dinamitzant de la demografia, l\'economia i el creixement urbà (d\'aquí l\'esmentada conurbació Elda-Petrer) que ha col·locat Elda en l\'avantguarda europea d\'aquest producte. La creació en 1960 de la FICIA (Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins) va suposar l\'empenta definitiva.
El seu territori, 47 km 2 , es troba ubicat en l\'anomenada Vall d\'Elda, al curs mitjà del Vinalopó, limitat pels conjunts muntanyosos de la Torreta-Monastil, serra de las Pedrizas , serra de l\'Umbria, serra del Cid i mont de Bateig i els seus paratges més cridaners són el parc de Sant Crispí, el pantà d\'Elda; reserva de protecció ecològica i el mont de Camara (838 m).
Quant al patrimoni esmentarem:
- Museu del Calcer
- Museu Etnològic
- Museu Arqueològic Municipal. Conserva la Sirena de Monastil , important peça ibera.
- Jaciment Ibero-Romà de Monastil .
- Castell d\'Elda. Musulmà, del segle XII. Ha sofert importants transformacions al llarg del temps. En el segle XIV va construir-s\'hi la primera església d\'Elda; fou acondicionat com a vivenda d\'alguns dels senyors del lloc; a finals del segle XIX va ser assolat i espoliat i part de les seues pedres van utilitzar-se per a la construcció del pont sobre el riu.
- Església de santa Anna.
- Casa Gran del Jardí de la Música.
Les festes més significatives són els Moros i Cristians, les Falles, el Corpus i l\'espectacular Cavalcada de Reis.
De la seua gastronomia destaca l\'arròs amb conill i cargols; ajo y levas ,el fandango, les fassegures , i els gaspatxos.
Les manifestacions culturals més importants són, el premi de pintura ‘\'Pintor Sorolla\'\', el premi de contes ‘\' Ciudad de Elda \'\' , la setmana de titelles i putxinel·lis i la setmana de cinema “ Elda de Estreno \'\' .
Compta Elda amb un equip en l\'èlit del baló a mà internacional, el Elda Prestigio i el segon diumenge de novembre se celebra la Mitja Marató d\'Elda.
Fills il·lustres són Evelio Esteve, tenor de fama internacional, Antonio Gades, gran ballarí, recentment desaparegut i, encara que no nascut a Elda, Emilio Castelar .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Elda
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Eldaprestigio
Fallas de Elda
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
La Isla de Interior
Moros y Cristianos en Elda
Museu Arqueológico Municipal
Museo del Calzado
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica
COMENTARI:
Corregiu aquest error que hi ha en la fitxa d\'Elda a la secció \"Poble a poble\", ja que es posa que Elda està limitada per aquesta serra i no es així ja que abans vindria Petrer (Que, per cert es veu al final de la fotografia que hi haveu possat i darrere seu la serra del Cit)
Ah, i l\'escut d\'Elda crec que està mal, si no m\'equivoque es aquest:
Res més, enhorabona pel treball a Paco González i Ramírez ja que aquesta secció m\'encanta i la seguisc amb molta atenció.
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ELX (El Baix Vinalopó)','Aquest article té 2 comentaris.
Sobre el controvertit tema de la toponímia d\'Elx remetem el lector a les explicacions que dos documentats comunicants ens fan i que podeu llegir com a comentaris a aquest article. Quant a la història podem dir que aquesta comença a L\'Alcúdia , jaciment situat a dos km del nucli urbà i en què es troben deixalles des del neolític fins als visigots; és l\'època ibera la de major esplendor i en la què es talla La Dama d\'Elx, bust d\'una dona ricament abillada , una de les més importants obres artístiques d\'aquesta època, trobada en 1897, i que roman al Museu Arqueològic Nacional de Madrid malgrat les reiterades peticions fetes per a la seua devolució al seu lloc d\'origen; dels romans no hi romanen testimonis arqueològics però sabem que hi fundaren la colònia Julia Illici Augusta , en la qual s\'encunyava moneda de bronze i fou un important port romà, que es trobava on ara hi ha Santa Pola; Elx també fou seu d\'un bisbat en temps bizantins, visigots i el primer període mossàrab, els àrabs s\'establiren ja en l\'actual emplaçament, concretament en el que ara es coneix com la Vila Murada i construïren un complex sistema de reguiu ; la conquesta cristiana, en 1265, obligà als moros a instal·lar-se en el Raval de Sant Joan i als jueus en el que ara és la parròquia del Salvador; en època de les taifes, pertangué, adés al regne de Dénia, adés al de Múrcia; Jaume I fou qui realment conquistà Elx, en virtut dels pactes que va fer amb el seu gendre Alfons X , de Castella, als sarraïns i procedí a la seua repoblació amb catalans, cosa que explica que aqu esta comarca tan meridional parle català; en 1304, en acompliment de l\'acord de Torrellas , Cartagena, Oriola, Elx, Guardamar i altres poblacions passaren a formar part de l\'antic Regne de València, hi havia amplis territoris francs i àmplies àrees comunals i municipals que limitaren moltíssim els drets senyorials territorials, i que es concentraven bàsicament en les partides denominades les Quatre Alqueries, avui desparegudes, i en el terme del raval, significativament denominat Magram ; aquest fet és essencial, perquè va contribuir a desenrotllar un ampli procés de privatització de terres, dut a terme per una complexa gamma d\'agents socials que explicaria la feblesa estructural del nou senyoriu que hi emergirà el 1470 quan la reina Isabel de Castella cedisca a Gutiérrez de Càrdenas les viles de Crevillent i Elx, prèviament cedides a aquesta per Ferran d\'Aragó ; i tanmateix el relatiu desenvolupament de l\'agricultura, en connexió amb la important institució de les aigües de reg, organitzades des del Consell, així com el mercat urbà; els segles XVI i XVII són conflictius socialment, d\'una banda en les Germanies la vila va aprofitar l\'ocasió que li brindava la revolta agermanada per tal d\'impedir la presa de possessió a Didac de Càrdenas i proclamar la seua vinculació a la Corona; el fracàs de dita revolta, militarment esclatada per tropes de l\'aristocràcia al front de les quals anava el propi senyor d\'Elx i el marquès de Vélez , va suposar, una vegada més l\'esclafament de l\'ideal de municipi reial baix-medieval ; d\'altra l\'expulsió morisca que no sols va significar la pèrdua d\'un terç de la població, ja que investigacions recents mostren que la població musulmana del raval no era una simple comunitat camperola unívocament sotmesa al poder dels Càrdenas , sinó una col·lectivitat que practica una agricultura comercialitzada sobre l\'àrea de l\'antic Magram ; la repoblació duta a terme per Jordi de Càrdenas entre 1609-1611, intentava no només refer una greu situació econòmica que, potser vinguera d\'abans, però s\'accelerà ràpidament amb l\'expulsió, sinó recompondre una situació de feblesa política, que fou en aquell moment parcialment compensada a l\'entrar les oligarquies propietàries urbanes entre els beneficiaris de la repoblació, juntament amb altres molts veïns d\'extracció social artesana i camperola; d\'altra el naixement d\'una complicada organització social que començava a produir una poderosa oligarquia propietària composta per cavallers, ciutadans, rectors dels municipi, advocats, metges notaris, una burgesia de comerciants, bona part de la qual era d\'origen estranger; un artesanat molt heterogeni organitzat en gremis i una sèrie de capes de treballadors, llauradors i camperols que establia ja les bases d\'intercanvi i explotació; tot plegat amb la baixada de rendiments productius del camp propiciat per l\'expulsió morisca, la delinqüència, el bandolerisme i la resistència senyorial, en 1644, a la pressa de possessió de Jaume de Cárdenas , germà i hereu del recent mort Jordi , són el detonant d\'una sèrie de conflictes traduïts en un tira i arronsa entre la vila i la institució senyorial que acabaren amb la consecució favorable a aquesta de la sentència del plet de reversió a la Corona el 1697; l\'altre aspecte cridaner del segle es l\'increment en les activitats urbanes relacionades amb l\'oli i el sabó per part de l\'oligarquia propietària local, especialment els nobles, en plena crisi del segle; el XVIII comença marcat pel l\'abolició dels Furs en 1707, la qual cosa dóna l\'oportunitat d\'aplicar sense entrebancs la jurisdicció senyorial, que crea la figura de l\'Alcalde Major, nomenat personalment pel senyor, per damunt dels alcaldes ordinaris i aliena erms comunals i propis i que torna a xocar amb l\'oposició de la vila una vegada que aquesta recupera el seu dinamisme social a partir dels anys trenta; a partir d\'aquesta dècada hi ha un creixement econòmic basat en l\'agricultura orientada a la producció d\'oli, barrella i gra que, comercialitzada a través del port d\'Alacant possibilita l\'aparició de noves fortunes i retalla les possibilitats dels estrats més baixos; aquesta situació, més l\'estructura administrativa i fiscal de naturalesa feudal actuant en conjuntures de baixa producció i retraïment comercial, provocà crisis com la dels anys 60, amb el punt àlgid de l\'any 1.766, en què la revolta antisenyorial a favor del lliure comerç i dels antics usos comunals, al mateix temps que denunciava una situació estructural, marcava un canvi de ritme en el creixement capitalista estructuralment unit a l\'activitat agrària tal com aquesta quedà configurada pels processos revolucionaris burgesos; l\'agricultura, però, no trigaria a entrar en crisi, la qual circumstància donà pas al sorgiment de la moderna indústria espardenyera, el cànem Fou substituït parcialment pel jute; segons Pere Ibarra , la primera fàbrica fou creada per Josep Mar ia Buch , el qual aglutiná una sèrie de telers dispersos que simplement treballaven a canvi de matèries primeres; el1875 s\'hi instal·la la primera màquina de cosir i es comença a importar lona del Principat –Mataró-- progressivament substituïda per la pròpia producció local, a través de l\'ús del teler mecànic per a lones i la màquina de trenar; tot plegat va provocar una nova ocupació que bàsicament descansava sobre el treball a domicili, tant a la ciutat com al camp; així, en vespres de la gran guerra hi existien unes cent fàbriques d\'espardenyes, jute i trena, que absorbien prop del 80 per cent de la població obrera; el breu regnat d\' Amadeu I suposà, en una curta visita a l\'aleshores vila, el 1871, l\'atorgament del títol de ciutat; el procés industrialitzador d onà pas a l\'aparició d\'una nova oligarquia, composta pels fabricants d\'espardenyes i calcer en general, amb interessos en l\'agricultura i que comença a formar les seues entitats financeres – caixes d\'estalvis— i patronals – Centro Industria Alpargatera — entre els quals destaca Manel Gómez Valdívia ; durant la dictadura de Primo de Rivera a la qual es van unir les classes burgeses i mitjanes (metges, funcionaris, advocats, etc) entre els quals destaquen Dídac Fernández Ripoll , batle en diverses ocasions, i el banquer Raimon Peral Torres, es va produir un impuls regeneracioniste que impulsaria millores per a la ciutat, clavegueram, escoles, escorxadors , etc; els Obrers conseqüentment co mencen a organitzar-se i creen les primeres unitats de socors mutu, sindicats i partits polítics; en 1903 es coneix la primera vaga a Elx; la II República fou un període convuls amb vagues, tancaments patronals, confiscació per part de les grans centrals sindicals, aleshores UGT i CNT, de 231 finques, amb una superfície de 3.356 ha per a la seua explotació col·lectivista; la guerra de 1936-1939 deixà una difícil situació que es va començar a recuperar a partir dels 50 mercès a la indústria i es va consolidar entre 1965-1975 amb una important recuperació demogràfica propiciada per la immigració.
Elx, a més de ser una de les ciutats més antigues del País i cap de la comarca del Baix Vinalopó, és la tercera ciutat, rera València i Alacant, en nombre d\'habitants, 207.163 s\'hi empadronaren en 2003; la població es concentra fonamentalment a la ciutat però hi ha més nuclis de població com ara: Algoda-Matola , Altabix , Algoros, L\'Altet, Atsavares , Asprella, Les Baies, Carrus , Daimes , Derramador , Elx, La Foia, Jubalcoi , Pla de Sant Josep, Maitino , La Marina, La Perleta, Puçol, Torrellano , Vallverda i els Arenals del Sol. Guadeix també del privilegi de ser l\'única ciutat del País amb dues declaracions de Patrimoni de la Humanitat, ambdues, curiosament immaterials, l\'una és el Misteri, drama sacro-líric escrit en valencià que es remunta a 1265 i que es representa cada any el 14 i el 15 d\'agost; l\'altra El Palmeral , el més extens d\'Europa. Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV, amb 15 regidors, el PP compta amb 11 i l\'Entesa amb 1. El gentilici més utilitzat és ilicità , però Sanchis Guarner en el seu “Els pobles valencians parlen els uns dels altres” fa servir el més adient d\'elxà.
L\'agricultura que ha perdut pes últimament continua sent un sector important que els darrers anys s\'orienta cap al productes d\'ús no alimentari, com ara vivers; el turisme, afortunadament no s\'ha desenvolupat gaire, la qual cosa fa que el litoral encara conserve àmplies zones verges; el comerç ocupa un 20% de la població; però el sector econòmic per excel·lència és l\'industrial i gira en torn al calcer, de què Elx és principal productor a nivell estatal i un dels més importants d\'Europa. Compta la ciutat amb el Centre de Congressos “Ciutat d\'Elx”, el palau ferial IFA , en què se celebra EXPOCALZADO INTERNACIONAL, que constitueix la principal feria del sector, aeroport internacional a Torrellano . També hi ha la Universitat Miguel Hernández, de recent i polèmica creació.
L\'ampli terme municipal, 326 Km 2 , s\'estén per una planície creuada per les serres del Molar, Tabaià i Castellar, farcida de palmeres; compta amb 12 km de plages on dunes i pins conformen un peculiar paissatge ; en l\'interior del municipi hi ha el pantà d\'Elx, construït en 1632 i La Llacuna del Fondo, d\'alt valor ecològic; també hi ha el Clot de Galvany, l\'Hort del Cura, amb la palmera Imperial, i el parc natural de Les Salines.
El patrimoni, com no pot ser menys en una ciutat amb tanta història, és enorme i d\'ell esmentarem:
- La Vila Murada, recull d\'edificis civils i religiosos que compendien la història de la ciutat.
- La Calaforra . Del segle XIII però amb moltes modificacions. Albergà a les primeries del segel XX una lògia francmasònica .
- Alcàsser de la Senyoria o Palau d\'Altamira. Construït en el segle XV pel primer senyor de la ciutat. Alberga el Museus Arqueològic Municipal “Alejandro Ramos Folques ”.
- Ajuntament. De 141, amb llotja gòtica i façana renaixentista. En la torre de la Vetlla hi ha un rellotge amb dos autòmats ( Calendura i Calendureta ).
- Convent de la Mercè , amb façana renaixentista, església gòtica, claustre del XVIII i uns importants banys àrabs, del XVI.
- Basílica de santa Maria. Una de les més belles representacions del barroc valencià. Lloc de representació del Misteri.
- Ermita de sant Sebastià. Annexa a la basílica, alberga la Casa de la Festa, seu del Misteri.
- Església de sant Josep. Declarada BIC .
- L\'Alcúdia. Parc arqueològic i museu que ens acosten a la civilització ibera i a la romana.
- Palau de Jorge Juan. Declarat BIC .
- Museu d\'Art Contemporani. En l\'antic ajuntament del Raval.
- Museu Agrícola de Puçol. En la partida del mateix nom.
- Muralles de l\'Alcúdia.
- Muralles d\'Elx. Hi ha abundants restes de la muralla i les torres de santa Llúsia , del Consell, la torre Cova i la torre VIII, entre d\'altres.
- Convent de les Clarises . Segle XVI.
- Pont gòtic de santa Teresa.
- Torre d\'Asprillas . A la partida de Les Baies, fora part d\'una casa particular.
- Torre de Carrús . De 1701, adossada a un caseriu de construcció posterior.
- Torre de Ressemblanc . Segle XV. Inclosa en l\'Hort de la Torreta. Actualment Institut de Formació Professional .
- Torre Palombar . Molt restaurada i afegida a un edifici posterior.
- Torre de l\'Hort dels Vaillos . Segle XV. Completament restaurada i en excel·lent estat.
- Torre Estanya. Possiblement musulmana. Propietat particular i en ruïna absoluta.
Com a mostra de la variada oferta cultural esmentarem:
- Festival Internacional de Cinema Independent. Que se celebra des de 1978.
- Festival Medieval d\'Elx. Se celebra bianualment des de 1990 i gira en torn a les celebracions del Misteri.
- Setmana Internacional de Música i Cultura Ètnica i Mestissatge . El mes de maig ha arribat a la seua 9ª edició.
Acabarem amb els menjars on sobreeixen els arrossos, especialment l\'arròs amb crosta, els guisats amb peix, com ara les pipes i caraises (bacallà amb nyores), el mújol de la Llacuna del Fondo, i el putxero amb terongetes (bullit amb pilotes i carn). De dolç, com no, els dàtils de les seues palmeres, el pá de figa, la tortà d\'Elx, a base d\'ametla i per a acompanyar-los el Cantueso , licor originari de les terres del sud, elaborat des de 1897.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
I Torneo Internacional de Ajedrez Ciudad de Elche
Ajuntament d\'Elx
Castillos y fortalezas de la CV
Castillos y fortalezas de la CV (Torres)
El Misteri
El Palmeral
Festival Internacional de Cine Independent
Festival Medieval d\'Elx
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
La Festa
Mestival
Museu de L\'Alcúdia
Museu Paleontològic
Plana personal de Paco González
Universitat Miguel Hernández
COMENTARI:
Volia comentar que segons el que he pogut llegir en llibres d e la història d\'Elx i el que he observat en manuscrits prou antics, el nom " Elig ” podria ser menys antic que el de "Elx", que és el que s\'ha adoptat per al nom actual en valencià de la Ciutat. He revisat documents del segle XIII on s\'esmenta Elx, Eltx i alguna altra variant. Mentre que Elig comença a usar-se en el segle XV segons l\'historiador Antonio Ramos Folqués . No obstant, segons l\'erudit Ibarra Manzoni , ell mateix diu haver-hi vist nombrosos documents dels anys 1267, 68, 70 i 76 on el nom utilitzat és Elx. Són documents castellans, anteriors als ja comentats que són aragonesos, perquè no oblidem que la primera conquesta cristiana d\'Elx va ser castellana. Va ser a partir de 1296 quan Elx va entrar a l\'òrbita de la Corona d\'Aragó amb la presa del Regne de Múrcia per part de Jaume II nét de Jaume I. Antonio Ramos Folqués , del qual estic prenent totes aquestes dades, diu que els àrabs van utilitzar els noms d \'Elixe i Elx en els seus escrits. Tenint en compte que aquesta "x" es pronunciava "ch" i que els musulmans van continuar vivint a Elx alguns segles més, no resulta desgavellat creure que els cristians van adoptar aquesta pronunciació per a donar-li nom a la vila, igual que va succeir en tantes altres poblacions valencianes. No necessàriament van ser els àrabs els inventors del nom, sinó que ells igualment van mantenir la pronunciació, adequant-la a la seua grafia, a partir de l\'Elice o Elece visigot, l\'Illici romà o l\' Helike grec o Hèlice iber (tant "c" visigoda o romana com "k" grega es pronuncien "ch", i la "ll" romana és "l" castellana). Aquest assumpte "Elx"-" Elig " és una de les qüestions que s\'addueixen a l\'hora de donar data a l\'aparició al mar de l\'arqueta que portava la Imatge de la Mar e de Déu i el "Consueta" del Misteri. Damunt de l\'arca hi havia una inscripció que Deia "Soc per a Elig". Pel que de ser aquesta la inscripció original la data d\'aparició de la Mar e de Déu hauria de ser molt posterior a 1265, en teoria. No obstant, en el primer document oficial pel qual es declara que Elx passa a la Corona d\'Aragó en 1304 i escrit en valencià, s\'anomena a la localitat com Elige així que no pot negar-se l\'existència d\'un possible antecedent. Tenint en compte que els llibres d\'Actes del Consell o llibres de protocols notarials per al segle XIV, no han arribat fins als nostres dies, no podem rebutjar al 100 % que la forma " Elig " no fóra usada més o menys sovint abans del segle XV. L\'assumpte és tema de debat entre fervorosos devots i fervorosos investigadors i és difícil que hi haja entesa ja que el "Consueta" original va desaparèixer en 1625 i només gràcies a què hi havia una còpia que havia manat realitzar un cavaller membre de la Santa Inquisició hi ha arribat el drama sacre-líric fins als nostres dies. Com veieu no són qüestions de gran rellevància les que conte, sinó petites matisacions que aporten un poquet de llum sobre la història dels nostres pobles.
I.LL.
COMENTARI:
Sóc d\'Elx i t\'escric perquè he llegit en la teua pàgina " Elx és una de les ciutats més antigues del País, i el seu nom s\'escrivia antigament Elig ", això últim és cert, però no és tota la veritat. Als documents més antics apareix Elx, Elig és antic, però relativament més modern. No puc concretar-te ara mateix la datació d\'Elig. De la forma que t\'expresses sembla com si Elx fóra una invenció moderna i fóra convenient aclarir-ho, pense. Jo estic fent ara una tesina sobre el català d\'Elx al segle XIV i sempre apareix Elx (i Elix, aquest deu ser com pex i peix), però no Elig.
Jaume ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"LA MUERTE VIENE DE LEJOS\" de J. M. Guelbenzu','
|
|
Autor: J. M. Guelbenzu
Editorial: Alfaguara
SINOPSI: Un matí, un vell avar apareix mort en la cuina de sa casa per emanacions de gas. El succés es tanca amb la conclusió de mort per accident. Dos anys més tard, Carmen, l\'antiga Secretària de Jutjat de la Jutgessa De Marc, li insta a reobrir el cas al·legant assassinat.
|
COMENTARI
Segona novel·la protagonitzada per la jutgessa Mariana Marco. La primera, No acosen al asesino va iniciar esta sèrie que segons declaracions de l\'autor pensa continuar publicant; d\'esta manera Guelbenzu satisfà com escriptor una de les seues passions com lector.
En ambdues l\'acció es desenvolupa en un escenari semblant, situat en la zona de la cornisa cantàbrica, en una ciutat propera a la costa. No obstant això, entre ambdues hi ha notables diferències. Si en No acosen... l\'acció criminal i la seua autoria es revelen al principi, en La muerte... seguix, en este aspecte, una línia més tradicional en el gènere, resolent al final la intriga policíaca (quelcom, en este aspecte, recorda una excepcional novel·la de P. Highsmith).
Tampoc esta segona novel·la seguix el gènere policíac pròpiament dit, sinó més aviat es construïx com una novel·la-problema, la qual cosa facilita una anàlisi del món des de posicions més allunyades de la denúncia social, i més relacionades amb aspectes morals i psicològics, que és, al cap i a l\'últim, una cosa amb la qual Guelbenzu se sent molt còmode.
Tot això, evidentment, es narra de la manera més lleugera possible, sense carregar massa les tintes. Així doncs, en La muerte... el més sustanciós del relat no és l\'esclariment dels fets que duen a la mort a un ric i vell avar, sinó l\'impacte psicològic dels esdeveniments sobre una sèrie de personatges que mantenen relacions entre si. L\'interès es reparteix entre les elucubracions morals de la jutgessa, que es debat entre la lleialtat cap a la seua amiga o la satisfacció del desig cap al presumpte assassí; entre la intuïció angoixant de l\'amiga d\'aquesta que la conduïx a considerar al mal com una abstracció capaç de ser personificada; i entre el propi joc que protagonitza el sospitós d\'assassinat, que es mou entre el món de la seducció i el de les aparences. Estos temes, no obstant, són abordats sense gravetat, sense que l\'escriptor perda de vista l\'objectiu fonamental que és el divertiment i per tant construïx simultàniament una eficaç atmosfera que culminarà amb un final sorpresa.
Amb aquesta novel·la gaudiran tots aquells lectors que agraden de la novel·la de gènere amb qualitat literària i amb certes dosis de filosofia existencial.
Iolanda S. Liern ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: L\'ELIANA (El Camp de Túria)','
En la colonització romana fou una de les poblacions més importants del País, i segons una llegenda va ser Helia , filla D\'un cònsol qui va donar-la nom però Almela i Vives vol que siga el topònim llatí Helios (sol) qui el batege com a “lloc assolejat”; la vall fou invadida pels àrabs i reconquistat per Jaume I el 28 de setembre del 1238; en 1594 comença una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats, instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d\'establir-hi una casa de descans per als religiosos; amb la desamortització de Mendizàbal les terres foren adquirides pel m arquès de Casas Ramos , que va incrementar les cases de llaurança que constituirien el primer nucli de població; en 1936, durant la II República, va fruir durant tres mesos d\'autogovern municipal; en 1958 es produeix la segregació del terme de L\'Eliana del de La Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es constitueix el primer ajuntament independent.
La benignitat del clima i la proximitat a València han fet de L\'Eliana el poble ideal per establir la segona residència, ha creat gran nombre d\'urbanitzacions i ha disparat la població, que en 2003 arribava als 14.543 habitants, de gentilici, elianers. L\'ajuntament està governat pel PSPV que compta amb 9 regidors, el PP en té 7 i L\'Entesa 1 (municipals de 2003).
El mateix fenomen que ha transformat la superfície i la demografia locals ha fet el mateix amb l\'economia; L\'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials, etc.
Quant al patrimoni hi ha diverses masies com ara la del Canonge, la Torre de Baba o la Torre del Virrei i l\'església del nostra senyora del Carme, neoclàssica, de 1894.
Si hi ha un tret característic de L\'Eliana és la gran activitat esportiva de què fa gala, elianera és Conxa Montaner, una de les millors saltadores de longitud del panorama internacional, elianer és el millor club de baló a mà femení de l\'estat i un dels millors del món, l\'Osito L\'Eliana
i, fora ja de l\'èlit, els Jocs Esportius de L\'Eliana, que se celebren tots els estius i que enguany han arribat a la seua 33ª edició, gaudeixen de justa anomenada arreu de les comarques i poblacions properes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de L\'Eliana
Camp de Túria
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Plana personal de Sanromán
Poliesportiu de L\'Eliana ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DOMENYO (Els Serrans) - DOMEÑO (Los Serranos)','
A la cova del Colmenar s\'han trobat abundants restes de ceràmica que parla d\'algun tipus de població ibera; l\'origen pot ser siga anterior als àrabs, ja que durant el regnat del visigot Wamba es esmentada en un document; la fundació , però, és musulmana; darrere la conquesta foren els seus senyors els Xèrica i després va formar part del vescomtat de Xelva atorgat pel rei Joan II , el 1390, a Pere Lladró de Vilanova i acabaren sent els seus senyors els ducs de Vilahermosa ; la població continuà sent morisca, de la fillola de Xelva, fins l\'expulsió en què hi havia 130 focs; durant les guerres carlines fou assaltada en diverses ocasions per les tropes del pretendent al tron; el seu castell fou rehabilitat durant la primera guerra carlina (1840) pel general isabelí Aspiroz ; la construcció del pantà de Loriguilla obligà a la instal·lació dels seus veïns en el nou poble construït per al cas.
Actualment els 512 veïns empadronats en 2003 viuen repartits entre els dos Domenyos : l\'antic i el nou. El topònim oficial és Domeño i la parla, com a la resta de la Serrania , el castellà. L\'ajuntament està governat pel PSPV, 4 regidors en les votades de 2003; el PP en té 3.
El terme municipal abraça els 63,9 km 2 I l\'únic monument ressenyable és el castell, que es troba en les proximitats del poble antic i conserva el recinte emmurallat , part dels fonaments i alguns elements auxiliars.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Plana personal de Paco González
Religión, rito y ritual ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: DOS AIGÜES (La Foia de Bunyol) - Dos Aguas (La Hoya de Buñol)','Aquest article té 1 comentari
Hi ha evidències de població des de l\'Epipaleolític al Neolític en la cova de la Cocina ; unes ceràmiques i uns atifells de sílex constitueixen l\'empremta deixada, al puig de la Ventolera , pels pobladors de l\'Edat del Bronze; l\'origen del poble és àrab; rere la conquesta la població musulmana es va mantenir i es va unir a la revolta d\'Al Azraq ; després de l\'expulsió les 50 cases de moriscs que hi havia en 1602 es van veure reduïdes a 12 de cristians; fou comprada el 1 325 per Francesc Scribe , i passà a Raimon Castellano el 1.349, i a Antoni de Vilaragut i la família Roiç de Corella en 1388, aquests van vendre-la a Lluís Cornell el 1475; un fill d\'aquest, Lluís , la vené als Rabassa de Perelló , un dels quals, Ginés de Perelló , va assolir el títol de primer m arquès de Dos Aigües; fou cap de la baronia i posterior marquessat homònims que comprenia les poblacions d\'Ontanell , Corts de Pallars, Roaya , Boxet i Millars; durant les guerres carlines fou ocupat en diferents ocasions per les tropes del pretendent; durant el segle passat l\'emigració, principalment cap al Principat, ha minvat la població.
A Dos Aguas , topònim oficial, es parla castellà; el seus 468 * habitants estàn governats * per UV que compta amb 5 regidors; el PP en té 3. * Dades de 2003.
D\'economia tradicionalment agrícola (també hi tingué el seu arrel la carboneria), actualment el sector de la construcció ocupa el 48% de la població activa; l\'agricultura de secà, ametla i garrofa, i la mel complementen l\'activitat econòmica actual.
El seu terme, de 119,3 km 2 , regat pel Xúquer, és ric en paratges, així hi trobem: coves i abrics amb pintures rupestres, com ara el Cinto de las Letras , el Cinto de las Ventanas , la covacha de las Cabras ; fonts com les de Real, Ginel , Rodanillo , Fontanares i San José , la qual encara s\'encarrega de regar l\'horta del poble; les basses del Molino , lloc d\'esbarjo i del Nacimiento del Chico ; altures com el Callejón del Gato , paradís per als muntanyistes, el Pico del Ave (949 m), el Carcamal (834 m), el Pulpítico (620m) i el Madroñal (582 m), barrancs, rambles. En resum un terme amplíssim que, tot i haver estat esquilmat per diferents incendis forestals, ofereix oportunitats a tota mena d\'esports a l\'aire lliure com ara el senderisme, la caça major, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, l\'espeleologia, que es pot practicar a la cova de las Maravillas .
Del patrimoni local citarem els següents monuments:
- Església de nostra senyora del Roser. Segle XVI.
- Castell de la Matrona, o de Madrona. Del segle XII, musulmà. Sols són apreciables restes dels seus fonaments.
- Torre de Vilaragut . Segle XII. Forma part del castell dels Moros de què és l\'única deixalla apreciable.
- Ruïnes dels nombrossos molins que regaven el municipi.
La gastronomia típica utilitza els productes de la terra, mel, oli d\'oliva i ametla i amb ells guisen: coques de cansalà , de sardina, d\'oli i sal amb mojete , gaspatxos manxecs amb la caça del terreny, senglar, perdiu, conill, cèrvol , arròs al forn i, de dolç, braç de gitano, pastissos de boniato i coca en llanda.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal d\'Alberto Sales
Plana personal de Paco González
COMENTARI:
Me parece estupendo el artículo, creo que haces un recorrido por todo lo más sobresaliente del pueblo y de su comarca, tocando historia, lugares de interés paleontólogico, histórico o paisagístico, incluso una referencia a la gastronomía (por cierto, como curiosidad te diré que el pueblo ha estado unos años sin horno porque habían dos horneras, una más jóven que tuvo un grave accidente de coche y una vez restablecida, lo dejó y la otra ya mayor que la atropelló poco después un coche en el propio pueblo y ya no lo contó; la gente compraba el pan en un pequeño supermercado que hay, o sea, no era nada artesanal; pero ahora ha venido un hornero de fuera, ha visto la situación y ha abierto una panadería recientemente, donde hace las tortas típicas con panceta y jamón que están estupendas). En fin, yo creo que el artículo está fenomenal tal y como lo has escrito. ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: La ITV o la prova del nou de la paciència','Ahir vaig anar, amb el meu cotxe, a complir el tràmit obligatori de la Inspecció Tècnica de Vehicles.
Però, qui es va sentir inspeccionat vaig ser jo, en la meua paciència. La meua i la de tots aquells que hi fèiem -pacientment- cua.
És senzillament deplorable que, per a tota una comarca i voltants, només hi haja un centre d’ITV, i amb tan escassos treballadors. Ara que, si tenim en compte que és una concessió a una empresa privada -privatitzada-, amb la clientela assegurada per llei, i per la força de la coerció -ara redoblada amb els punts de sutura al carnet de conduir-. A qui se li ocorre pensar (que no demanar) que podrien obrir més centres a la comarca? A no ser que apareguen nous amics a qui agrair favors.
¿No és escandalós que ens facen esperar quatre, o cinc, hores per passar un tràmit -o inspecció- que requereix, com a molt, uns deu minuts? Ara, alguns dels meus companys de cua parlaven d’esperes de més de cinc hores. La meua \"felicitat\" d’haver-me’n sortit amb \"només\" quatre hores i quart se’m va esvair quan un company de treball em comenta que ell s’ho va fer en \"només\" dues hores i mitja. Quin rècord!
I, qui paga les hores dels jornals de la gent que hi fa cua? Pregunta estúpida: els treballadors! Nosaltres!
Quan van inventar això de la Inspecció Tècnica de Vehicles, ens ho presentaven com l’instrument que reduiria la taxa -sempre elevada- d’accidents, a les nostres carreteres. Si aquesta xifra no s’ha reduït, sinó que sembla que ha augmentat, com és que no desmantellen aquesta xarxa inútil? No serà que el seu, inconfessable, objectiu és el de servir de font extra d’ingressos a les diferents branques de l’Estat? I a les butxaques de certs particulars!
Si cada any, com enguany, augmenten de 10€ la tarifa, sobre 52 i escaig, un 20%!; i per una simple llumeta accessòria et fan tornar -a pagar la taxa i fer la cua- per poder obtenir el modern \"nihil obstat\" per al teu vehicle, estem parlant d’un negoci ben sanejat.
D’altra banda, aquestes cues et permeten de fer la comprovació empírica que la filera en què estàs situat és sempre la més lenta: vaig comprovar com la filera de l’esquerre va fer nou cotxes més que la meua i sis cotxes més que la de la meua dreta. Comptats amb el sistema índex-digital. Ara que tot té una explicació: a la tercera filera (P2) hi havia dos operaris fent la inspecció; però a la primera només n’hi havia un, com a la meua!
Sobre les cues de la ITV hi ha molta literatura: la pitjor hora -diuen- és la de l’esmorzar. Els operaris tenen el \"vici\" d’esmorzar. I ho fan tots a la mateixa hora, és clar, a l’hora d’esmorzar. Mentre els \"clients\" esperen. Ara, que també diuen que la millor hora és la de dinar (serà que els operaris no dinen?). Però la meua experiència: estar-m’hi des de les 12 a les 16’15 no em permet de corroborar aquesta segona afirmació. Qui no va cinar vaig ser jo, que tenia una reunió de treball a les quatre.
Això sí, no podem dir que l’empresa concessionària de la ITV no pensa en la clientela: hi ha instal·lades unes màquines dispensadores d’aquell líquid marró-de-calça que alguns anomenen café, perquè hi consumim de la nostra butxaca.
En resum, res que faça pensar en un país europeu. Ara que ens volen vendre una \"consti\" europea; on, a més a més, serem els primers en votar(-la). Serà que volen fer complir la profecia que diu \"els primers seran els darrers\"?
... ai que mouen els cotxes de davant... sent, amic lector haver de deixar-te!
Salvador Pallarès-Garí
Xelo Talavera
Txema Valdecantos
(28-10-04) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: EBO (La Marina Alta)','
Són poques les dades històriques conegudes sobre aquest municipi en el que s\'han trobat restes neolítiques, calcolítiques i del Bronze; encara es poden trobar a la vall restes de les alqueries que la composaven i que, amb els seus topònims, delaten el seu origen moro: Bisbilan, Ben icid , Benicais , Serra, Benisuai , Millans , Cairola , Benesseit i La Solana ; Ebo És l\' única que va sobreviure a l\'expulsió de 1609 en què després d\'unirse a la revolta d\' Al-Azraq va ser repoblada, pel seu primer senyor, Bernat de Sarrià , amb cristians mallorquins.
Les dades municipals de 2003 donen una població de 323 habitants de gentilici, ebolins, governats per 4 regidors del PSPV i 3 del PP. El nom oficial és Vall d\'Ebo . Com a curiositat direm que Cavanilles l\'esmenta com Evo .
La seua economia ha estat tradicionalment agropecuària, la qual cosa explicaria la intensa desforestació del seu terme, els quals pobladors pretenien guanyar terreny per als pasturatges. La seua agricultura és la típica del secà: olivera, cereal, ametler i garrofera. També es conreen alguns frutals i hortalisses. La propietat de la terra es troba àmpliament distribuïda, encara que la pobresa de la mateixa explica la fort emigració que ha patit la localitat.
La fita més interessant d\'Ebo és El paisatge dels seus 32,1 km 2 de terme en què trobem els rius Ebo i Girona, el barranc de l\'Infern , per a caminants; els Avencs i la cova del Rull, per a espeleòlegs; els tolls, piscines naturals que forma l\'Ebo i les fonts del Monjo, d\'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l\'aigua potable al poble.
Al poble hi ha un Museu Etnològic, l\'església barroca de sant Miquel, que conserva una talla de la mare de Déu dels Desemparats , del segle XVII i al terme el castell on es refugiaren els moros rebels del qual a poques penes trobem restes visibles.
L\'últim diumenge d\'abril s\'hi celebra la fira del bescanvi.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de la Vall d\'Ebo
Castillos y fortalezas de la CV
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Muntanya d\'Alacant
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: ELS INTEL.LECTUALS I EL SEU ROTLLO','
|
Els intel·lectuals i el seu rotllo
22-10-2004
Per més voluntat que li pose, això de ser intel·lectual és massa complicat i tractar d\'apropar-me a Azorín encara més, per molt del meu poble que fóra. Sols a mi se m\'ocorre apuntar-me a un taller que es presenta com \"La contribución de Azorín al periodismo moderno\", i és que a la sala on es donava la primera xarrada del taller, l\'únic modern que hi havia eren els altaveus que s\'havien incorporat a l\'equip de so. La mitjana d\'edat de l\'auditori havia d\'estar en els 60-65 i els conferenciants si no els havien superat, han d\'estar a punt. A veure, que jo no dic que aquelles persones no sàpiguen d\'Azorín, però si després no saben transmetre, cap profit, la veritat.
Sort que les cadires eren una mica incòmodes -deuen fer-ho a cosa feta- que si no, al primer quart d\'hora la ronquera s\'haguera escoltat des del carrer. Hi ha persones que abans de donar una conferència haurien de donar un curset sobre com fer-ho, perquè de veres, sembla que pensen que com més avorrida siga la seua intervenció més cultural és l\'acte. I així clar, al final és escoltar que algú nomena a Azorín i ixes fugint, per més bo que fóra l\'home.
Així les coses, ara resultarà que l\'Ajuntament molt presumir amb allò de \"ciudad natal de Azorín\" però això de tenir un escriptor important al poble en lloc de repercutir favorablement acaba per produir l\'efecte contrari en els possibles visitants. Home, jo abans em feia una valeriana per dormir, ara no, ara abans de gitar-me pense en Azorín i caic redona. Ja m\'imagine jo dins d\'uns anys els pobres de Sedaví vinga el taller i les conferències sobre Ferran Torrent, clar que segur que seran molt més divertides, ni punt de comparació!, ja em canviava jo, ja. Ara que, amb la fama que té el Torrent, allò més bé semblarà un revival de Salsa Rosa amb totes les xatis amb què s\'haja beneficiat contant la seua experiència. Mira que m\'agrada a mi el Torrent i que m\'he alegrat pel seu premi, però no m\'ha agradat tant que diguera en totes les entrevistes que aquest premi era l\'oportunitat per arribar al \"gran público\". Home no, que jo l\'he seguit de sempre i això està lleig, o no?
Com seria el sopar dels Planeta? Tan avorrit com la conferència a què he fet al·lusió? I el personal quin modelet portaria? Perquè aqueixa és altra, per què la gent es muda tant per anar a una conferència? En la primera fila rigorós esmòquing i corbata, els de files posteriors ja podien permetre?s quelcom més lleuger, i per a elles, collar de perles obligat -encara que siguen falses-, bossa de mà de disseny, pentinat de perruqueria i jaqueta tirada sobre els muscles, com si esperaren que el conferenciant les traguera a ballar d\'un moment a altre. Això sí, molta façana, però a més d\'una la vaig veure traure de la bossa el berenar embolicat en paper d?Albal mentre aquell home repetia una i altra vegada les converses que havia mantingut amb Azorín. I del berenar, com no,... als caramels, tot un clàssic en qualsevol acte cultural que es precie, la millor manera de desconcertar el que parla o està damunt d\'un escenari, perquè ja no és que destapen el caramel, què va! és que fan un soroll com si estigueren precintant tota la sala.
En fi, que amb aquest panorama, si torne al maleït taller és perquè tinc interés per escoltar el pròxim dia l\'Andrés Trapiello, que espere siga més amé perquè a tot açò, molt xarrar, molt xarrar però del que era el tema de la convocatòria poc, la veritat. Ai, quan s\'adonaran que perquè les coses siguen interessants no cal complicar-les ni adornar-les tant? Si l\'objectiu és que els assistents traguen profit de l\'activitat, mal anem, ara si simplement és plantejar alguna cosa perquè el CEFIRE puga donar crèdits al professorat, bé està. | ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Una penosa alternativa\" per Josep Miquel Martínez','Una penosa alternativa
No vull triar entre el candidat dolent i el seu cosí germà. Em negue a entrar en el joc de valorar com a dolent Bush i com a bo Kerry per a abonar el terreny als qui fomenten el bipartidisme. Bush es nega a acceptar el Tribunal Penal Internacional, però no oblidem que Kerry tampoc ho accepta. Bush es nega a signar el protocol de Kioto, però Kerry tampoc farà res per evitar ser l\'estat responsable del 25% de les emissions de CO2 mundials.
Al País Valencià patim del mateix mal: el foment del bipartidisme entre dos grups que es barallen per una mateixa borsa reduïda de votants. Això determina polítiques molt semblants entre el PSOE i el PP.
Josep Miquel Martínez Ferre
Banyeres de Mariola
(3-11-04) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ÈNGUERA (La Canal de Navarrés)','
En el pla de Jesús trobem el primer testimoni de població en forma de peces de sílex datats en el Mesolític; en la cova de la Carrasquilla i en els jaciments del Castillarejo i la Penya del Tossal hi ha deixalles del Bronze; dels ibers hi ha el poblat del Cerro de Lucena amb diversos atifells; les viles romanes de Faracuat i l\'alt de Vistabella donen fe d\'aquella època; en el segle XII fou convertida en cap i donà nom a un iqlim o comarca que abarcava Xàtiva, Alzira i Dénia; d\'època àrab romanen caserius i partides amb una explícita toponímia: Albalat, Benamil , Benacancil , Benali , etc; Pere Núñez de Guzman va conquerir-la per al\'infant Alfons de Castella; en virtut del tractat d\'Almizra , 26 de març de 1244, passà a Jaume I , d\'Aragó qui va cedir-la a l\'orde castellana de Santiago d\'Uclés la qual va repoblar amb aragonesos i va expulsar els moros que no volgueren acatar el senyoriu, la demolició, en 1336, del castell per tal d\'evitar el seu ús en la guerra de la Unió va fer perdre el valor estratègic del municipi; en 1569 Felip II va demanar permís per segregar la vila del maestrat i incorporar-la a la Corona, cosa que va a aconseguir en 1575; finalment, el 17 de desembre de 1584, va vendre la vila per poder pagar els deutes de les guerres que mantenia a Europa a Bernabé de Borja ; posteriorment va pertànyer als comtes d\'Anna; en 1606 s\'hi van establir les normes per a la fabricació de panys de llana, embrió d\'una posterior industria manufacturera; l\'expulsió morisca no incidí en un primer moment en la demografia enguerina , però quan es va sufocar la revolta en la Canal de Navarrés i es va consumar l\'expulsió en aqueixa comarca sí es va notar emigració cap a ella; el seu recolzament a l\'arxiduc va comportar les represàlies del borbó en forma de persecucions i confiscació de béns; en 1737, però, Felip V va confirmar el s privilegis per a la fabricació de draps; en 1739 el vigent senyor, comte de Puñoenrostro , aconseguí Reial Cèdula que permetia els comerciants enguerins comerciar en tot el país; Cavanilles relata que el terratrèmol de 1748 va activar l\'economia local, mercès a les ajudes atorgades per Ferran VI ; en 1772 passà a senyoriu de la comtessa d\' Estepa i d\'aquesta al comte de Cervellón qui la conservaria fins l\'extinció dels senyorius en 1837; a la dissolució del règim senyorial el municipi disputà la propietat dels monts; després del triomf de la revolució democràtica del 1868 l\'antic propietari feudal acceptà repartir-los amb l\'ajuntament, la qual cosa possibilità multiplicar la superfície cultivada; cereals, cep i olivera n\'eren els principals conreu; era freqüent la simultaneïtat d\'una dedicació agrària marginal amb el treball manufacturer tèxtil; al finalitzar el XVIII dues terceres parts de la població s\'ocupa en la manufactura, el 1850 començarà a mecanitzar-se la producció; el 1865 s\'hi introdueix la força de vapor; el 1899 es consolida a Ènguera la fabricació estable i rep un impuls molt destacat en el curs de la guerra europea com a abastidora dels contendents, però la manca de capital va fer que els empresaris enguerins hagueren de recórrer als prestadors per finançar la modernització de la seua maquinària i no van poder competir amb Bocairent o Alcoi en l\'enlairament de la indústria tèxtil; el 1873 va conèixer la primera vaga general de teixidors i filadors, poc després de constituir-se una secció de la Internacional Socialista; l\'associacionisme republicà facilità una Escuela de Artesanos i una Sociedad de Socorros Mutuos ; en contrapartida s\'hi fundà un Círculo de Obreros Católicos ; va sofrir directament els efectes de les guerres carlines el 1836 i el 1873; la guerra del 1936-1939 ocasionà un elevat nombre de represaliats; durant la postguerra s\'accentua la tendència migratòria i s\'assisteix a una pèrdua lenta de pes econòmic fins arribar a la crisi de les acaballes dels setanta que va desmantellar la indústria.
S\'hi parla, com a la resta de la comarca, de la qual és capital, una mena de dialecte de transició molt arcaic, però ja castellà; la població, en 2003, era de 5.412 habitants, de gentilici enguerins , que es reparteixen en els dos nuclis de població: Enguera i Navalón. El topònim oficial és Enguera i l\'ajuntament està governat pel PP, que guanyà les eleccions de 2003, amb 7 regidors per 6 del PSPV.
L\'agricultura de secà (olivera, garrofera i fruiters) i de regadiu (hortalisses i taronja); la petita indústria tèxtil de caràcter familiar, la de d\'elaboració, comercialització i distribució de l\'oli d\'oliva local i el sector serveis, representat en les botigues de venda dels productes tèxtils són els sectors dinamitzadors de l\'economia local. En el sector artesanal cal destacar la de l\'espart i el fil de randa amb boixets que encara fan algunes dones a la porta de ses cases.
Presenta Ènguera 240 m2 de terme molt accidentat i esquerp situat al redós del massís del Caroig i travessat per la serra d\'Ènguera , i una sèrie de barrancs que vessen les seues aigües als rius Escalona, Sellent i Cànyoles . A la serra hi ha mantes fonts de que esmentarem la de Peñaroya , la de Benalí , la de Huesca , la de les Arenes, la de la Rosa i el brolladors del Rio Grande on, amb un poc de sort, podrem contemplar exemplars de cabra salvatge; també podrem fruir de la ruta dels caserius que al llarg de la serra ens durà als despoblats musulmans que hi romanen com ara Benalí , Navalón, El Puntal, Requena, Santich , Hoya Redonda o Corral de Blay.
A banda de les nombroses manifestacions d\'arquitectura rural, molins, pous, almàsseres, que podem trobar al municipi el patrimoni enguerí ens ofereix:
- Església arxiprestal de sant Miquel arcàngel. Construïda en el XVII en estil herrerià amb un campanar de 50 m que fou reconstruït i que conserva diverses obres d\'art, com ara la pica baptismal, de 1628 o la creu processional gòtica del XV.
- Ermita de sant Antoni de Pàdua. Segles XVIII-XIX.
- Nostra senyora de Betlem, de Navalon .
- La Sagrada Família. Formava part de l\'antic convent de carmelites, fundat en 1649.
- Casa de Cultura ‘\' ManuelTolsá \'\'. També en antigues dependències del convent.
- Residència ‘\' San Rafael\'\' . Antic llatzeret fundat en 1886.
- Ajuntament , neoclàssic del XIX.
- Castell, d\'origen musulmà. Enrunat en 1336 (segons altres fonts en 1365), el seu estat actual és de ruïna i abandó absolut.
- Jaciments arqueològics de diverses èpoques i importància:
- Cova dels Morts o de les Meravelles.
- El Castillarejo .
- Poblat ibéric del Cerro de Lucena .
- La Cova Santa.
A més de l\'oli, de què ja hem parlat, paga la pena tastar la mel d\'Ènguera i la seua cuina autòctona, que ens regala amb gaspatxo enguerí , cassola d\'arròs al forn de san Anton , gatxamiga , coques de chiriguelas i de tomaca i pimentó; per als postres al pa beneït i els rolletes d\'anis .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Enguera
Macizo del Caroig
Castillos de Frontera
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Santa Tecla
Sierra de Enguera ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: EL PARANY ESPANYOLISTA per Josep Melero','Ahir es reunien al Palau de la Generalitat els dos màxims representants polítics valencians, el President i el cap de l\'oposició, per parlar sobre la reforma de l\'estatut d’autonomia valencià. Les primeres notícies que s\'han filtrat a la premsa parlen d\'una gran sintonia entre els dos partits majoritaris, i això malgrat que el PP ha rebutjat pràcticament totes les demandes d\'importància que ha posat el PSOE sobre la taula. Una altra de les conclusions que es desprenen de la reunió és que definitivament el PSPV desapareix com organització, més enllà de les quatre lletres que el PSOE fa servir en determinades eleccions, al no reivindicar en el nou estatut la memòria de la traïció de Benicássim, o el que és el mateix, la bandera es queda com està, el nom del nostre país es degrada al d\'infame comunitat, culminant amb l\'apoteosi del nom de la llengua, que es queda en valencià, sense més, per a què el canciller Moratinos puga continuar fent de la seues, i utilitzant la llengua dels valencians per consolidar el domini espanyol sobre les terres conquistades. En definitiva es pot afirmar, ara ja sense cap mena de dubte, que els socialistes valencians han enterrat qualsevol esperit reivindicatiu en pro de l\'emancipació nacional valenciana. L\'avantatge d\'això és saber que ara aquestes reivindicacions ja no són el seu patrimoni, i en aquestes qüestions es fan indiferenciables del PP, i això no els eixirà debades.
Quant a les reformes de calat, i realment reformistes, valga la redundància, que presentava el PSPV, com ara la creació d\'una policia autonòmica, una agència tributària pròpia, atorgar la potestat de cassació al TSJ de la Comunitat, i l\'eliminació de la barrera del 5% totes han estat rebutjades de primer moment pel PP, sense que Pla haja mostrat cap voluntat de batallar per elles, ni ací, ni a Madrid, on deuen estar mes contents que unes castanyoles al veure els pocs problemes que donen els aplicats alumnes de la “región levantina”, i això malgrat l’expoli econònic al que se\'ns sotmet, i és que és per a estar més que content davant tanta submissió. En aquest, com en assumptes com el de l\'AVE per l’Horta, o la presó d’Albocasser, Pla és un polític que ha perdut qualsevol tipus de credibilitat, amb la qual cosa aquestes demandes fetes de cara a la galeria s\'han d\'entendre com una picada d\'ullet a EU i el Bloc sense els quals Pla, i tot el PSOE en ple, saben que no governaran al 2007; i com una manera d’acontentar als quatre que pensen que encara es pot recuperar el PSPV, però mai com un desig real de canvi i avanç cap més autogovern, menys dependència, i menys tutela forana.
La velocitat amb la qual ambdós dirigents han arribat al preacord, saltant-se fins i tot la comissió-teatre creada pels dos partits majoritaris a Les Corts, mostra a les clares la intenció d\'ambdós partits de treballar cap un bipartidisme d\'alternança, profundament regionalista, de caracter despersonalizador, i de clara agressió cap a les minories polítiques que segons la seva manera d\'entendre el país sols fan que retardar el moment en el que la “región levantina” avançant en marxa triomfal passarà a ser la regió més aplicada, i la primera, en el camí cap al bipartidisme nacional.
Referent a Europa ambdós líders s\'han posat d\'acord per a incorporar un esment en el nou estatut fent referència a què el nostre país és una regió d\'Europa, sense especificar, això sí, cap mecanisme pel qual els valencians puguem representar-nos davant de les intitucions Europees, que encara que a d\'ells els semble mentida, ens representen a nosaltres també. I és que des de que va començar la llarga nit dels tres-cents anys, la dels indígenes americans ja en dura cinc-cents, no hem deixat de ser una regió d\'alguna cosa, o d\'algú, i pel que es veu, sembla que va per a llarg.
En aquest context als partits que encara es creuen que som una mica més que una regió no els queda més remei que desconfiar d\'aquestes dues forces cada vegada més iguals en lo fonamental, i aprofitar les seues contradiccions, i ambicions de poder per a no prestar la confiança ni a l\'u ni a l\'altre sense que paguen el preu de l\'avanç. En principi, cap dels dos deurien contar amb el suport de les forces que advoquen per l\'avaç nacional, i mentre siga possible, haurien de tenir clar que no se\'ls facilitarà el govern si no fan seues reivindicacions de les minories a les que volen liquidar. Davant els esdeveniments que presenciem només cap una reacció decidida. Ser o no ser és el que està en joc.
Josep Melero
(4-11-04) ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ESLIDA (La Plana Baixa)','
Les primeres notícies de pobladors de la vall d\'Eslida les trobem en les troballes d\'ofrenes funeràries trobades en la cova de l\'Oret que pertanguen a l\'Edat del Bronze; alguns historiadors la identifiquen amb l\' Oleastrum que cita Estrabó durant l\'època romana; durant la dominació musulmana formava part de la fillola de la Vall d\'Uixó i abastà certa importància, fou seu de l\'alcaidat d\'Eslida i arribà a tenir escola de l\'Alcorà els musulmans hi introduïren l\'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l\'actual nucli de població, aixecaren el castell i l\'aqüeducte i deixaren la seua toponímia en les alqueries escampades pel terme, Lauret, Benalbuig , Alfeig , etc; en 1237 els cavallers de Jaume I conquistaren la vila per als cristians; es parla de carta de població en 1242 o 1247, en qualsevol cas en ella es respectaven els costums, religió, lleis i propietats dels moros; en 1255 va ser donada a Teresa Gil de Vidaure ; en 1258 a Galceran de Montcada ; el castell va participar en la revolta d\'Espadà de 1526 i, quan l\'expulsió, es va unir a Al-Azraq , malgrat tot els moriscs foren expulsats i la població passà de 900 a 500 habitants; en 1612 es dóna nova carta pobla per la que es repobla la baronia d\'Eslida; en 1633 passa a mans del duc de Medinaceli , el qual aixecà forn, almàsseres i un hostal i donà nova carta pobla en 1653; al llarg del XVIII creix la producció d\'oli i morera i s\'exploten les mines de cinabri de La Solana; el segle XX és un segle de decadència agrícola i emigració cap a nuclis industrials.
A hores d\'ara – octubre de 2004— la batlia està en poder del PSPV que en les eleccions de l\'ant passat va traure 3 regidors, el PP i UV en tragueren 2 cadascú. El cens de 2003 llança la xifra de 796 persones, de gentilici eslidencs .
El terme abraça els 18,3 km 2 i s\'estén al llarg de la serra d\'Eslida, ramificació de la d\'Espadà, amb altures que freguen els 800 m (La Costera, La Plana) i amb el Puntal de l\'Aljub com a cim més prominent amb els seus 948 m d\'altitud; la passejada ens portarà per barrancs, que vessen al riu Anna, fonts com la de Fonillet , únic brollador d\'aigua potable del País Valencià; Fosques, Matilde, etc; les neveres de l\'Oret i de Castro, les coves de L\'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde; el molí de l\'aire; els Corrals, antigues alqueries situades vora riu i els boscs de pins i sureres.
El poble manté la fesomia que el donaren els moros, carrers torts, estrets i costeruts en què trobem els edificis més significatius que són:
- Església de El Salvador. Segle XVII, aixecada sobre la mesquita.
- El Calvari. Ermita del XVIII adossada a un aljub, que custodia un interessant retaule ceràmic.
- Aqüeducte de la Rambla. D\'origen àrab.
- El Castell. Fou un dels més importants de la zona, però avui no més resten un llenç de la muralla i part de la torre de l\'Homenatge, un dels pocs de planta triangular que hi ha no només al País Valencià sinò a l\'estat.
La gastronomia eslidenca , típicament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arròs caldós o paella de muntanya en són una petita mostra; de dolç, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudellà, coca malfeta o les cristines. Cal parlar de la seua excel·lent mel i demés productes apícoles, cera, gelea, pol·len i de l\'oli D\'oliva inclós dintre de la denominació de d\'origen de la Serra d\'Espadà.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turística de Castelló
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Serra Espadà ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: L\'ÈNOVA (La Ribera Alta)','
El pas dels romans Està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes , on hi ha una vila, per la subsistència de la qual s\'hi està lluitant a hores d\'ara ja que les obres del tren d\'alta velocitat amenacen amb soterrar-la; també hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s\'han trobat rodades de carro; l\'origen de la població actual és una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per reintroduir pobladors moros; la crisi demogràfica soferta per l\'expulsió de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII.
En 2003 s\'hi empadronaren 1.001 persones, de gentilici, enovers. La batlia la detenta el PSPV amb 5 regidors; 2 en té UV, 1 el PP i 1 el Bloc, segons els resultats de les votades municipals de 2003.
Els seus 7,7 km 2 de terme estan dedicats a l\'agricultura , que és el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses.
Del seu patrimoni, a banda de les amenaçada vila romana, esmetarem l\'església de la Mar e de Déu de Gràcia, neoclàssica, del segle XIX i la capella dels Sants, del XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Blasonari.net
En defensa de la Vila Romana
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Web arqueològica de L\'Ènova ','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"La \'cultura\' alacantina i el pensament únic\" per Liloletto','Antonio Caballero i Armando Galán voldrien que el valencià i els valencianoparlants
desaparegueren i deixaren de molestar...\'de marear la perdiz\'... [Nota de la redacció: les cartes a les que es referix liloletto van ser publicades al diari Información els dies 3 i 6 de novembre, i les podeu consultar al peu de la carta]
Un opina que els diners orientats a ajudar a recuperar La nostra llengua son massa i
que podrien dedicar-se a altres quefers. Els presupostos dels diners públics es
distribueixen i orienten a moltes coses, algunes ens semblen correctes i d\'altres no tant.
Potser, Antonio, vulgueres que també els diners orientats a activitats de la tercera edat
es dedicaren a altres assumptes, perquè com que encara no eres un jubilat... no?
En la meua opinió s\'inverteix poc en la promoció i recuperació del valencià com a llengua
normal en igualtat de condicions que el castellà, i per exemple, eliminar les opinions
del teu caire...
Per altra banda, Armando em titlla de maleducat, sense adduir raons del seu insult.
Pobre d\'ell i la seua familia que han de lluitar continuament contra la pluja d\'actes
en valencià a la ciutat d\'Alacant. Els joves a la nostra ciutat no poden fer vida
cultural en valencià, perquè no hi ha oferta... cap cine projecta pel·licules en valencià,
dels teatres ja en sabem, i les activitats de l\'ajuntament ignoren fins i tot les lleis fent
únicament actes en castellà. Per tant, la seua \'diversidad cultural\', no serà més bé, uniformitat
de pensament?
Jo si que puc qualificar les seues postures, que estan entre la ignoràcia i la intolerància.
Només recordar-los que el nostre \'insuficient\' estatut d\'autonomia diu que el valencià és la llengua dels
valencians i que tots els valencians tenim el DRET a usar-la i el DEURE de conèixer-la, i per descomptat això
passa per ser tolerants.
Liloletto
La cultura alicantina y el Arniches
El valenciano y Europa
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: VIATGE A ANDORRA','VIATGE A ANDORRA
Dins del Viatge a Pirineus Catalans, Catalunya Nord i Costa Brava. (La
Versió Llarga. Carta a Isabel Torrents i Sala)
He ampliat la narració sobre la meua visita a Andorra, que s\'inclou dins del relat sobre el viatge als Pirineus Catalans, Catalunya Nord i Costa Brava que vaig fer aquest estiu. (La versió llarga d\'eixe relat, la de la Carta a Isabel Torrents).
Ací el teniu, el dia complet. (Actualitzat al 2 de novembre del 2004).
___________________________________________________
QUART DIA DE PIRINEUS. (Cinqué dia de viatge. Dilluns, 12-7-2004). Andorra. França: Ax-les-Thermes.
Dia de repòs (més o menys). Vaig a la Seu d\'Urgell. Duc el cotxe a un taller mecànic, d\'OPEL, per a què em canvien l\'oli. (El meu cotxe: OPEL ASTRA CARAVAN, roig granat). El xic que m\'atén parla d\'una forma molt oberta i planera. Se sembla molt a la variant del català que es parla a València, o a Sueca. És curiós, estic als Pirineus, a mig miler de quilòmetres de casa, a punt de passar a França, i continue escoltant un accent molt familiar, dins la mateixa llengua. Ací no parlen en \"a\" i en \"u\", com a Girona. No diuen \"mara\", ni \"cotxa\", ni \"cantu\". Ací diuen \"mare\", cotxe\" i \"canto\", com al meu poble. És curiós.
Mentre canvien l\'oli, dóne una volta per a visitar el poble de la Seu d\'Urgell, i per a comprar coses que necessite.
Arreplegue el cotxe, el comprove i em dirigisc a Andorra. Està a uns pocs quilòmetres.
Entrant al país d\'Andorra ja comences a veure molts centres comercials i grans hipermercats. És una cosa que et sorprén una mica. Tant de comerç...
DESCRIPCIÓ D\'ANDORRA LA VELLA (Capital d\'Andorra). Impressions.
Després d\'uns quants quilòmetres d\'haver travessat la frontera, arribes al terme d\'Andorra La Vella. Segueixen havent hipermercats, i moltes botigues (massa). És més o menys com m\'havien contat. Tots m\'havien dit que Andorra era només un carrer tot ple de botigues. Jo no m\'ho volia creure. Però sembla que sí que és així.
Deixe el cotxe en un pàrking (pagant). L\'aparcament i el trànsit està impossible. Vaig a explorar Andorra La Vella.
Després de recórrer carrers i més carrers d\'eixa ciutat, de desviar-me del circuit normal de la gent, i de veure les urbanitzacions dels afores i el paisatge que els envolta, arribe a la conclusió que Andorra no és totalment com m\'havien contat. I sí que és una ciutat normal. No tot són botigues i més botigues. També té edificis i cases normals, com qualsevol altra ciutat. I barris on viu la gent normal. Tot no és comerç a Andorra. També hi ha vida corrent.
LLENGUA. Ací a Andorra s\'escolta molt de castellà. Fins i tot, quan he anat a comprar, ha hagut gent, que parlava castellà, i que m\'ha mirat malament per jo parlar-los en català. ¡Doncs que s\'aguanten! Em trobe a l\'únic país del món on l\'única llengua oficial és el català. ¿I encara haig de preocupar-me de com em miren si continue parlant en la meua pròpia llengua? Jo crec que ja hi ha prou. Que aprenguen que ells no són els amos del món. Que tots som persones, i que tots som lliures de parlar com ens done la gana.
Explore més la ciutat. Descobrisc allà al fons el Balneari de Caldea, i atrau cap a ell amb un magnetisme especial. M\'acoste cada vegada més. És preciós, preciós... Per fora i per dins. Des de lluny m\'ha semblat una església moderna. Amb un campanar punxegut, altíssim, altíssim... I tot fet d\'espills, que reflexen el paisatge tan meravellós que l\'envolta. El verd de les muntanyes, el blanc dels núvols, el blau del cel, la llum del Sol, radiant...
No li faig fotos (m\'he deixat la càmera al cotxe, al pàrking). Però compre diferents postals, per a recordar-lo. Caldea...
JORDI.
Busque la pizzeria D\'Angelo. Ahí hi treballa un amic meu del Casal Jaume I. Li diuen Jordi Manyes, i també és de Sueca (País Valencià).
Encara que va nàixer a Vallirana (Catalunya). Però ara està treballant
a Andorra La Vella (Andorra).
Trobe la pizzeria. Però no està Jordi. És el seu dia lliure. Li truquen per telèfon i el localitzen. De seguida ve. Estem una estona donant voltes per la ciutat, mentre ell m\'explica coses d\'eixe país i de com està la situació de la llengua. Diu que a Andorra hi ha molt d\'inmigrant espanyol i portugués. I que no es veuen amb bons ulls entre ells. Ni els andorrans, ni els espanyols, ni els portuguesos.
Diu Jordi que ell està fent coses per promocionar l\'ús del català a Andorra. (El conec. I sé que estarà dedicant-se al dos-cents per cent). També és curiós, que haja de ser un xic de Sueca el que vinga a ajudar als andorrans a defendre la seua pròpia llengua, i a fer que siguen conscients que conservar-la significa conservar un tresor.
Durant la conversa, em confesa que ja està una mica fart de tanta muntanya que l\'envolta, i de no poder veure l\'horitzó. Diu que ja
necessita veure la mar. (És el mateix que està començant a passar-me a mi. I només duc quatre dies als Pirineus).
Finalment, Jordi m\'acompanya al meu cotxe. No vaig a dinar en eixa ciutat. Continuaré el meu camí per Andorra, cap al Nord. Estic decidit a passar a França.
Puge el Port del Pas de la Casa. És superbonic el paisatge que es veu des d\'allí. Estic molt, molt alt. Doncs, així i tot, veig pels voltants unes muntanyes molt, molt més altes encara. Unes muntanyes impressionants. ¡I això que ja estem a més de dos mil metres d\'altitud!
Increïble.
Moltes cues de cotxes per a passar la frontera d\'Andorra i entrar en França. Em paren i em registren una mica el cotxe, perquè no soc francés. El gendarme és amable, i graciós, fins i tot. Em pregunta, en francés: \"¿Alguna cosa que declarar: Alcohol, tabac, drogues, cocaïna...?\". Ho diu en broma, somrient, perquè veu que jo mai abans havia passat la frontera. Jo també somric. (Ni bec, ni fume, ni prenc drogues. Així que...)
FRONTERES.
A Andorra sí que hi ha fronteres amb tanques de seguretat i policies.
Entre Catalunya i Andorra. I entre Andorra i França.
En els altres llocs on travesse la frontera, entre Catalunya i França, no trobe cap tanca, ni policia.
És que Andorra no forma part de la Unió Europea. I, a més, és un paradís fiscal. Per això hi ha tant de control de la policia cada vegada que intentes eixir d\'Andorra. (No quan intentes entrar).
Després de passar la frontera, seguisc el camí fins a arribar al primer poble de França que trobe. Ax-les Thermes. Vull veure com és. Però no podré seguir més avant. No tinc més temps. Encara haig de tornar a Andorra, travessar Andorra La Vella, travessar la frontera per a eixir, arribar a la Seu d\'Urgell, i dirigir-me cap a Sort. Un llarg camí de tornada. (I encara estic començant a endinsar-me en França).
La carretera està tota plena de corbes. No podrien haver-hi més. Però el paisatge és bonic. Molt frondós, amb molt de fullatge. També hi ha falgueres. És nota que ja estic a la vertent francesa dels Pirineus.
Després de molts quilòmetres, arribe a Ax-les Thermes, i aparque el cotxe com puc.
A aquest poble es veu que hi ha un balneari, o alguna cosa semblant. I també hi ha un lloc públic, en una plaça, una espècie de bassa gran on la gent del carrer es banya els peus, perquè diuen que són aigües medicinals.
Tinc molta fam. No he dinat. A una pastisseria compre un dolç típic de la contrada (amb fruites del bosc), ja que estic allí..., per provar-ho. La dona que m\'atén és simpàtica. I, en general, l\'altra gent que trobe a eixe poble també és agradable. No tots, però sí la majoria.
De seguida, me\'n torne cap a Andorra, en direcció Seu d\'Urgell, i finalment Sort.
(Altra volta cues de cotxes, a Andorra, però ara per a passar a la banda catalana).
_______________________________________________
Castelló de la Plana, 2 de novembre del 2004. Sueca.
Joanjo Aguar Matoses.
','','2005-12-25 03:06:50',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ESPADELLA (Alt Millars) - ESPADILLA (Alto Mijares)','
D\'origen musulmà, el rei moro Abú Zeyt , que s\'havia convertit al cristianisme, va donar-li-la a l\'arquebisbe de Tarragona; després de la conquesta pertanyé a la baronia d\'Arenós, concedida el 1242 a Ximén Pérez Tarazona ; el 1355 la baronia passà --per matrimoni del primer duc , Alfons d\'Aragó i Foix -- a la casa ducal de Gandia; el 1464 li fou confiscada a son nét Jaume, per sublevar-se contra Joan II ; aleshores el rei va crear el ducat de Villahermosa per a son fill Alfons i Espadella romangué inclosa en ell; fou lloc de moriscs (85 cases el 1609) pertanyent a la fillola de la Vall d\'Uixò .
A Espadilla , denominació oficial, en 2003 s\'hi comptabilitzaren 67 habitants, de parla castellana. L\'Assemblea Veinal està governada, des de les eleccions de 2003, per un únic regidor que pertany al PP.
La deprimida economia local obliga els habitants d\'Espadella a sortir a treballar als nuclis de població industrials propers, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional ha donat en la dècada dels noranta un auge a la construcció i al sector serveis. L\'agricultura pràcticament abandonada presenta, en la zona baixa, junt al Millars, que permet el reg, cultius de cítrics.
Enclavat en la comarca de l\'Alt Millars el terme, de 12 km 2 , presenta com a màximes altures la Penya Saganta , de 723 m, molt freqüentada pels escaladors i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d\'altres, les fonts de Piqueta, Melig , Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l\'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. El riu Millars i el seu afluent Espadella donen la nota refrescant.
Patrimonialment conserva:
- Casa Abadia. Edifici del XVII que conserva el seu flaire gòtic. Actualment és la Casa Consistorial.
- Esglesia de la Degollació de sant Joan Baptista. Del segle XVII, amb campanar d\'estil barroc valencià.
- Ermites del Calvari i de sant Roc.
- Castell. En la Penya Saganta . Es troba en estat de ruïna i tan sols es poden observar part de les muralles i de la torre.
El plat típic és l\'olla i la tradició més característica és la subhasta de les coques, que aporten les persones més conegudes del poble, que es fa el dia de Reis.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ESTIVELLA (El Camp de Morvedre)','
Al terme s\'han trobat deixalles d\'èpoques prehistòriques, el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers i l\'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d\'origen musulmà i es creu que estigué primerament en el poblet o castell de Beselga ; documentat des de 1248; el primer document referit al terme es refereix al 1376 amb el seu primer senyor Conegut mossèn Guillem Colom , la primera carta pobla d\'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382 per Guillem Moliner ; fou comprada el 1 501 per Berenguer Martí Torres d\'Aguilar després d\'haver passat per diverses mans; fins el 1535 pertangué a Morvedre; l\'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; en 1610 Geroni de Monsoriu va concedir carta de població; al casar Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escrivà d\'Híjar , comte de l\'Alcúdia, passà a aquesta família; interrompuda la successió va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra ; a dinals del segle XIX el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.
Les eleccions de 2003 donaren 5 regidors i la batlia al PSPV, 2 al PP, 1 al Bloc i 1 a UV; el cens d\'aqueix any llança la xifra de 1.126 habitants, de gentilici, estivellencs.
L\'economia es basa en l\'agricultura, fonamentalment de cítrics; s\'ha perdut l\'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del seu clima fan d\'Estivella un poble d\'estiueig i donen alguna importància al sector serveis. Disposa del parc d\'esbarjo “El Pla d\'Estivella” dedicat a la multiaventura infantil i d\'un petit polígon industrial.
Geogràficament es troba situada al bell cor de la serra Calderona; els seus 20,8 km 2 de terme presenten una gran complexitat en el relleu; petites valls i barrancs en orientacions variades, ràpides vessants que enllacen amb nombroses cimes, una de les quals, El Garbí, de 601m d\'altitud, es una de les més emblemàtiques de les comarques centrals ja que constitueix una magnífica talaia de tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de València a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix ; també són interessants els paratges de Beselga , el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània estan suficientment representades.
El patrimoni estivellenc presenta:
- Església dels sants Joans . 1725-1730. Presenta un campanar d\'estil barroc que ha estat encertadament restaurat en 2001.
- Ermita de sant Roc de Beselga . Segle XX.
- Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garbí.
- Aqüeducte romà dels Arcs.
- Castell de Beselga . D\'epoca musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracian de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; es troba en estat de ruïna.
Bons arrossos, especialment l\'arròs amb fesols i naps que es reparteix a tota la població el dia del Sant; bons embotits, bon oli d\'oliva i exquisits dolços constitueixen la base la gastronomia local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d\'Estivella
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Parque de Ocio El Pla
Plana personal de Paco González
Serra Calderona
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: D-E: ESTUBENY (La Costera)','
Jaume I va conquistar aquesta antiga alqueria musulmana el 1248 i va fer donació de tres jovades a a quatre colons; la jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil , com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Càrcer; en 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial; en el segle XIX la indústria tèxtil li dona certa empenta però la desaparició d\'aquesta indústria, en el XX, provocà l\'emigració de bona part dels estubenyers.
El PP governa l\'ajuntament amb els 4 regidors que obtingué en les eleccions de 2003; el PSPV en tragué 1. Aquell mateix any hi havia 153 habitants.
En un terme de 6,4 km 2 , enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges mes bonics la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà , que es troba en tràmits de declaració com a Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També paga la pena conèixer la Coveta Victòria, on en temps de guerra s\'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta , acondicionat per a l\'esbargiment.
Del patrimoni estubenyer citarem l\'antic llavador, situat al costat d\'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l\'església de sant Onofre, reconstruïda rera el terratrèmol de 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.
Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).
El plat més característic és l\'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix a sortir al camp amb la cassola d\'arròs a passar un dia d\'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato , coca en llanda i arnadí.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: Resposta a l\'home indignat de la Valldigna per Marc Cabanilles','
Aquest article té relació i es una resposta, a un altre publicat fa uns dies en aquest mateix mitjà, davall el titol de \"EL CIRCO PRICE ACTUA A SIMAT\". Ambdós articles fan referència a la problemàtica i conflictiva situació que es viu a Simat de LA Valldigna, i en el seu ajuntament.
EL CIRCO PRICE FA ANYS QUE ACTUA A SIMAT
“No hi ha remei contra el mal, quan els vicis es converteixen en costum”
Séneca
Estimat amic INDIGNAT:
I et cride amic, malgrat no haver tingut una relació estreta amb tu, però donades les circumstàncies que travessem, no ja només a nivell de Simat, sinó fins i tot nacional o mundial, considere amics als que, pensant un poc (o un molt), ja es van donant compte de la realitat que ens embolica i es rebel·len davant d\'això, no acceptant ni donant per bo, el que moltes vegades ens intenten vendre com el millor possible o el que és natural.
Tot açò ve a relació per la teua carta publicada en DIARIPARLEM el passat mes d\'octubre, davall el títol de EL CIRCO PRICE ACTUA A SIMAT.
Dir-te estimat INDIGNAT, que bàsicament estic d\'acord amb tu en tot allò que està passant a Simat, on en el nostre ajuntament (perquè és de tots, no sols d\'ells), el grau d\'indignitat és inigualable, la poca vergonya no té límits, la cara dura d\'alguns sorprén, la foscor informativa és una cosa habitual, el funcionament com un vedat privat ho tenen ja com a norma, la rendició de comptes clars brilla per la seua absència, la prepotència és d\'ús comú.
Com tu bé dius, s\'ha arribat a tal nivell de degradació moral i política, de cinisme i perversió de la democràcia, que un observador com tu, que per primera vegada s\'interessa i assisteix a un plenari municipal, es dóna compte que no entén res, que no troba cap explicació racional, ni ix de la incredulitat al veure l\'espectacle que se li brinda davant dels seus ulls (eixe espectacle ho he estat veient i patint mensualment en la meua etapa com a regidor, i cal estar molt embrutit pel poder o els interessos per a no adonar-se’n).
U arriba a pensar que el que està veient, no és real. Pareix una història de novel·la negra. Com pot ser que les coses es facen com es fan i no passe res?. Com pot ser que alguns diguen el que diuen i es queden tan amples?. Com assumir que alguns voten el contrari del que suposa haurien de votar i encara vullguen convéncer a la resta de com són de coherents?. Com és que quan cometen els abusos i les irregularitats, intenten culpabilitzar a qui els critica, en compte de canviar les formes i els procediments? Si tot el que es veu és legal, què es pot arribar a fer si es comencen a fregar les il·legalitats?.
En el que ja no estic d\'acord amb tu, és que a certa gent, la col·loques al mateix nivell dels que han propiciat tota aquesta situació, bé siga per acció (el PSOE té l\'alcaldia des de l\'any 79) o per omissió (el BLOC que moltes vegades ha tingut en la seua mà el poder canviar el rumb, i sempre ha acabat per mirar a un altre costat.
Concretament em referisc als regidors i simpatitzants de l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat. Res del que està passant a Simat aquets últims mesos, hauria passat de no ser per la presència municipal d\'ARC IRIS. I açò ho sap molt bé l\'alcalde, ho saben els nacionalistes del BLOC, i com no, ho sap també el PP, acostumat com ja el tenien durant anys a què ningú els fera cas, ni dins ni fora de l\'Ajuntament.<
Perquè durant l\'últim any i mig, hem presentat més mocions, preguntes i peticions que en els quatre últims anys de legislatura van fer la resta de partits junts i sobre multitud de temes (solidaritat, ús d\'energies alternatives, immigrants, urbanisme, barreres arquitectòniques, etc).
Perquè ARC IRIS va ser qui va proposar les converses amb PP i BLOC al juny del 2003, per a que fora el BLOC qui ostentara l\'alcaldia. Com tots saben, el PP va acceptar la proposta, però el BLOC es va escudar que no ens havíem dirigit a ells, quan van ser ells els que es van negar a parlar tant amb el PP com amb ARC IRIS (quan se li va dir al BLOC, assentem-nos a parlar, un dels seus regidors va respondre que ells es trobaven bé estant drets, i a l\'ombra de papà PSOE, afegiria jo).
Perquè va ser ARC IRIS qui va proposar al desembre del 2003, davant de la gravetat de la signatura per part dels alcaldes del conveni amb Iberdrola perquè la línea d\'Alta Tensió creuara la Valldigna, la moció de censura, mitjançant una carta personal a tots els regidors (inclosos els del PSOE) per a detindre el desgavell que s\'estava cometent (i que finalment tindrà lloc).
Després de diverses setmanes i de diverses reunions amb PP i BLOC, on arribarem a tancar un document programàtic entre els tres grups, el BLOC va demanar un impossible (ostentar l\'alcaldia la resta de la legislatura, després d\'haver-la rebutjada sis mesos abans) a fi d\'aconseguir que la moció de censura no arribara a bon port. Posteriorment ens assabentem, que a l’hora que negociaven amb nosaltres, per les nits es reunien en l\'ajuntament amb l\'alcalde i altres alts dirigents comarcals del PSOE i del propi BLOC, per a intentar “arreglar” les coses entre ells, com finalment va succeir.
Perquè ARC IRIS va ser el grup que va proposar les clàusules contra l\'especulació en la subhasta dels solars municipals de la urbanització nova. Subhasta en què ens vam oposar que es vengueren la totalitat de solars, perquè l\'única cosa que es pretén és fer caixa, perquè per més solars que posen en venda, l\'especulació no hi ha qui la detinga, i més si tots els ajuntaments són com el que patim.
Perquè ARC IRIS ha sigut el grup que més ha treballat per aconseguir un canvi radical en l\'ajuntament: Reglamentació de Comissions d\'Investigació, Reglaments de Participació Ciutadana, instaurar la figura del Defensor del Ciutadà/na, plantejar que es consulte als ciutadans/es mitjançant referèndums en els temes més conflictius, Reglaments d\'utilització de la Llengua Catalana, confecció d\'un Reglament d\'Organització i Funcionament propi de l\'Ajuntament, insistència en què funcione el Consell Local Agrari, oposició ferma i decidida tant al traçat de l\'Alta Tensió com a la construcció del camp de golf i la macrourbanització al mig de la vall, etc, etc.
No cal ni dir, que no hem tingut ni molt d\'èxit, ni tampoc, molt de suport en el nostre treball. Algunes de les mocions aprovades, l\'equip de govern ni les va arribar a posar en marxa. Altres, van ser rebutjades pel PSOE, bé amb el suport del BLOC o simplement amb la seua abstenció, i d’altres ni tans sols foren debatides per la “reial” gana de l’alcalde.
Perquè ARC IRIS ha sigut l\'únic grup que va presentar al·legacions a l\'aprovació dels pressupostos de 2004, davant del cúmul d\'irregularitats comeses durant la seua aprovació. Al·legacions que, en compte de ser estudiades en detall, van ser una vegada més rebutjades per PSOE-BLOC, sense més explicacions.
Perquè ARC IRIS ha sigut qui ha posat a disposició de tot el poble la dada que en l\'ajuntament hi ha més de 1.600.000 euros pendents de cobrar, i més de 1.200.000 euros, pendents de pagar, a més a més d\'altres detalls i irregularitats que properament donarem a conéixer.
Perquè ARC IRIS és l\'únic grup, encara que amb prou dificultats materials i econòmiques, que informa periòdicament de tot açò, bé a través del nostre butlletí d\'informació (REBOLIKA), que procurem arribe a la majoria de veïns/es, o bé per mitjà de la realització d\'actes públics informatius.
Perquè encara que de manera informal i amb pocs mitjans, ARC IRIS ha sigut l\'únic grup que durant el Dia de La Valldigna, va muntar un referèndum perquè els veïns manifestaren la seua opinió sobre l\'actuació dels ajuntaments de La Valldigna en el tema de l\'Alta Tensió, obtenint un resultat aclaparador (més de 700 vots contra tres o quatre), condemnant el comportament dels alcaldes, que ens ha portat cap on estem ara, o siga, discutint si l\'Alta Tensió va cent metres per ací o cent metres mén enllà.
Perquè si en el ple a què vas assistir, l\'únic regidor d\'ARC IRIS, estava com a espectador, és perquè, amb un estratagema legal (una més), l\'alcalde va retardar deliberadament la presa de possessió del nou regidor (després de casi un mes que havíem sol·licitat el canvi per tindre que anar-me\'n uns mesos a treballar a Equador), per a d\'aquesta manera tractar els temes que durant mesos no ha pogut tirar endavant. Encara que pel que contes, no van arribar ni a debatre-ho o ho van fer amb una megafonia tan baixeta, que no vas arribar a assabentar-te del que s\'estava parlant (que esperaves, que et facilitaren el que pogueres entendre alguna cosa).
Perquè després de tants anys de democràcia, ARC IRIS ha sigut l\'únic grup que preveient el que ocorreria, va fer una crida pública perquè, tots els veïns/es de Simat, acudiren al ple. Crida que, oh casualitat !!, l\'alcalde no va permetre que es fera, prohibint (per primera vegada en democràcia) que un grup polític de l\'ajuntament poguera fer un ban per la megafonia municipal ( recordes això del vedat privat?)
Per tot açò, i moltes coses que ara mateix no recorde o no caben en tan reduït espai, amic INDIGNAT, no estic d\'acord en què ens poses al mateix nivell que els que han provocat, amb el seu desvergonyiment, cinisme i poc esperit democràtic, tota aquesta lamentable situació que patim els veïns i veïnes de Simat.
Perquè ací l\'únic partit (que no partit únic) que és golfista i constructor, és el format per PSOE i BLOC. Uns perquè són autèntics partidaris de la construcció indiscriminada i del golf, i altres, que diuen no ser-ho, però permeten que tot el que es faça siga en benefici dels negocis immobiliaris i golfistas (que hui en dia és el mateix).
I no dubtes gens ni mica, que des d’ARC IRIS hem dit i direm un NO rotund que els interessos particulars siguen els que determinen les actuacions municipals; a l\'Alta Tensió i als que a poc a poc, i amb negociacions i acords secrets, ens han portat que la situació siga la que és; al Camp de Golf i una macrourbanització per a destruir el terme municipal donant solta a l\'especulació salvatge; a la falta d\'informació, de transparència, de democràcia, de participació; a l\'abandonament de les funcions municipals com ha ocorregut en el cas de la immigració, del tràfic, de l\'incomplimet dels horaris nocturns. Un NO rotund a tan poca dignitat, precisament a la VALLDIGNA.
Per tot això, amic INDIGNAT, et demanaria com a fruit de les teues opinions, que contribuïres en la mesura que siga possible, en la lluita per a acabar amb tant de despropòsit, enquistat com una caparra que no fa més que minar la bona salut física, mental, econòmica i moral de tots i totes quants tenim la fortuna (encara) de disfrutar d\'una VALLDIGNA neta, agradable, viva, i per descomptat DIGNA.
Lluita que suposem, serà difícil i llarga, ja que després de tants anys, ha de ser dur prescindir del poder, de la prepotència, de fer el que et vinga en gana sense retre comptes, dels privilegis. I per a eixa lluita, no cal cap militància (en ARC IRIS, no tenim ni carnets, ni quotes), sinó únicament que recolzes les seues actuacions, que faces acte de presències en els seus actes, que lliges i difongues el Rebolika o simplement que ens faces arribar les teues idees o impressions.
Esperant haver contribuït a ampliar els teus coneixements sobre com, qui, quan, on i perquè ocorren certes coses a Simat, rep una afectuosa salutació d\'algú tan indignat com tu, però que ja s\'ha posat mà a l\'obra.
Marc Cabanilles i Martí
Ex-regidor de l’Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FAGECA (El Comtat)','
Lloc de moriscs que després de la conquesta fou atorgat als marquesos de Guadalest; en 1574 fou erigida en parròquia amb l\'annex de la de Famorca i la de Benimassot fins mitjans del present segle; en 1609 la població es va rebel·lar contra el decret d\'expulsió; posteriorment fou repoblada amb mallorquins; la població; la població, dependent econòmicament d\'una agricultura de secà, ha emigrat cap a nuclis industrials propers com ara Alcoi.
Els 112 habitants que s\'hi empadronaren en 2003 porten el gentilici de fagequins i estan governats pel PP que en les municipals de 2003 va traure 4 regidors per 1 que n\'obtingué el PSPV. La seua denominació oficial és la castellanitzada Facheca .
La seua economia és agrícola amb producció de fruiters, ametlers i oliveres, que s\'organitzen en forma de bancals.
El municipi, amb un terme de 10,4 km 2 , es troba situat a la serra Alfaro, aspra i de formes calcàries que s\'alça en la Vall de Seta. S\'hi poden fer excursions a la serra, al Pla de la Casa (1378 m), o a la Serrella.
El poble, molt menut, compta al bell centre de la plaça amb un om centenari que constitueix el seu símbol, amb l\'església de l\'Esperit Sant, que és la més antiga de la vall i amb el cementiri més alt de les comarques del sud.
Si passeu per Fageca podreu menjar guisat de cigrons, olleta, minxos i, amb el cafè , rotllos d\'aiguardent.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Cederaitana
Costablanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FANZARA (Alt Millars)','
En el terme, s\'han trobat restes de poblats ibers, el poblat de Cantallops, i romans; nogensmenys l\'origen de la població és àrab; l\'any 1259 Jaume I va fer donació del castell i del terme a Teresa Gil de Vidaure i son fill Pere els quals atorgaren carta pobla en 1260; fou lloc de moriscs --440 cases el 1609— que rere l\'expulsió d\'aquests va veure reduïda sa població --212 focs el 1646-- la jurisdicció senyorial del lloc la tingueren els ducs de Medinaceli ; Teodor Granell bisbe de Barbastre , fill de la localitat, va construir-hi un palau el 1 720
El gentilici dels seus habitants –240 en 2003-- és fanzarinos ; la seua llengua, el castellà i el seu batlle del PP gràcies als 4 regidors que obtingué en les municipals de 2003; el PSPV en tragué 1.
L\'activitat principal és l\'agricultura, fonamentalment secà encara que hi ha també zona de regadiu on es conreen els cítrics, hi ha també una feble activitat taulellera.
Els 34, 9 km 2 de terme estan solcats pel riu Millars i poblats de boscs de pins i alzines molt afectats pels incendis del les darreres dècades del segle passat. La passejada pel municipi ens durà al llit del riu on es pot prendre el bany en el Molí Bota i es pot practicar l\'escalada en el Racó del Riu; també trobarem fonts com ara la de l\'Alcúdia, la del Túrio ; la del Canonge o la de l\'Aljub; podrem pujar al Túrio i, si ens interessa l\'espeleologia, entrar a la cova de la Mola o baixar avencs del Cabezo o del Túrio .
El poble manté la fesomia àrab, amb els seus carrers estrets i sinuosos. El patrimoni local ens ofereix:
- Castell de Fanzara , o Castellet. De reduïdes dimensions, malgrat trobar-se en estat de ruïna encara poden observar-se llenços de la muralla i part de la torre de l\'Homenatge.
- Ermita del Sant Sepulcre.
- Església de l\'Assumpció. Bastida en el XVII en estils herrerià i barroc, ha estat recentment restaurada.
- Ruïnes de la Lleuxa . Antic poblat morisc abandonat.
Acabem aquest repàs per Fanzara menjant olla de col i card , paella de conill i pollastre i la carn i embotits del terreny.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT MIQUEL DE SALINES (El Bais Segura) San Miguel de Salinas (Topònim oficial)','
Conserva restes romanes, i ha segut identificada suposadament amb l\'antiga Nisdomia; va pertànyer a Oriola, de la que es va segregar en 1836 després de diversos períodes de segregació i nova annexió; el terratrèmol de 1829 va destruir-la quasi per complet; a les primeries d\'aquest segle el seu terme, que actualment té 54 km2, estava constituït a poques penes per les cases i carrers del poblat, però en 1955 s\'amplià a les actuals fites.
Fins aquí una breu resenya històrica de Sant Miquel de Salines. Recomanem la visita a les planes de Joaquín Martínez i de Nicanor Aniote en què trobareu detallada història basada en el Compendio Histórico Oriolano, any 1755, de Montesinos i en el Diccionario Geográfico, any 1848, de Pascual Madoz.
A Sant Miquel, com a la resta de la comarca, parlen castellà; el gentilici dels seus 5.781 habitants (cens de 2004) és sanmigueleros i l\'ajuntament està composat, des de les votades municipals de 2003, per 4 regidors del PP (un d\'ells alcalde), 3 del PSPV, 2 de l\'ENTESA, 1 del PSM i 1 de l\'SMI.
L\'economia ha descansat tradicionalment en una agricultura de secà: llegums i cereals, però des del 1955 té 296 Ha de regadiu amb aigües subministrades per la Canal de Riegos de Levante mercès al transvassament Tajo-Segura. Actualment la proximitat del mar ha propiciat un auge del sector turístic que ha transformat l\'economia local.
Els 54 km2 de terme municipal baixen des de la muntanya --Sant Miquel és el poble més elevat del Baix Segura-- en un seguit de rambles, barrancs i pujols fins a la planura, coneguda com El Llano on es troba el camp de les salines que és la zona de conreu.
L\'església Sant Miquel arcàngel i la torre de Zahurdas, torre defensiva d\'una antiga alqueria musulmana que avui es troba totalment derruïda constitueixen els trets més característics del patrimoni local.
Gaspatxos, arròs amb conill, arròs pijú i putxero amb pilotes juntament amb els ametlats, mantegades, tonyes, pastes flores i relentes són els plats més estimats de la gastronomia sanmiguelera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Joaquín Martínez
Plana personal de Nicanor Aniorte Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT:Desllenguats, que sou uns desllenguats!!! per Josep Melero','Als diaris de gran tiratge valencians han aparegut últimament una sèrie de notícies i opinions, de vegades de comentaristes, de vegades editorials, al voltant del conflicte que no existeix, el conflicte de la llengua, conflicte on ja fa temps que està clar que és una, i indivisible, però del que cal jugar ara la carta de si jo l\'anomene Pepi i el tu la crides Luci, quan Pepi i Luci, en realitat és Josefa Lucia, que a casa de sa mare la criden pel seu primer nom i a casa de sa tia pel segon, per que era el nom de la iaia, ja sabeu com són estes coses. Un embolic que en realitat no és embolic, sinó un embolicament molt embolicat.
Doncs deia que els susdits diaris han coincidit en les seues columnes en recordar-nos que hi ha “molts” valencians, “molts” socialistes, “molts” de tot i en general, que no renuncien per res del món a què la nostra llengua s’anomene valencià. Tots aquests “molts” això sí escrivien les seves diatribes, indefectiblement, i sempre, en castellà, la llengua de tots, com els agrada cridar-la als uns i als altres. També han coincidit tots en acusar Maragall de voler prohibir que Zapatero lliurés la traducció de la constitució en “valencià”, i això sabent, com sabien, que la que havia lliurat l\'emperador “Maragall”, sí, no s\'espanten, que fins i tot així l’han anomenat els diaris seriosos, era la traducció valenciana. En definitiva i recapitulant, el cinisme editorial i la falta de professionalitat ha estat altra de les coincidències de diaris que normalment divergeixen per ser, en general, i en la majoria dels casos, pamflets al servici dels diversos partits que els donen suport.
Si es pot trure cap conclusió de tot aquest nou i lamentable episodi de la fastigosa “batalla de València”, és que si abans xafar la llengua dels valencians era patrimoni exclusiu de la dreta, ara ja no, ara un cert sector del socialisme també s\'ha apuntat al carro amb això de què parlar en castellà és més internacionalista, un argument, que d\'altra banda, fa pudor a un provincianisme d\'eixos que considera que anar a veure una sarsuela al Teatre Real de Madrid és molt més internacional que anar a veure a Lluís Llach al Teatre Musical del Cabanyal. I és que posats ha internacionalitzar-nos que deroguen de cop les dos, la nostra i la d\'ells, i que façen oficial l\'anglès i el mandarí, així ens estalviarem el glop de veure la seua futura inutilitat econòmica.
Han embogit tant els uns i els altres que ha hagut qui ha parlat de “lligar a qui s’haja de lligar”, vaja que ja no es contenten ni amb tallar-nos la llengua, figurativament és clar, no es pensen, ara en un futur caldrà començar a lligar-nos perquè no ens moguem molt i no entorpim el camí cap el, ja enyorat, i sempre anhelat, bipartidisme. I és que entre el Camps que va començar enviant a González Pons a Ares, i el Camps que ha acabat hostage de l\'extrema dreta de Giner i Sentandreu sembla que haja passat una eternitat. El mateix que per a Pla, que ara ja no li diuen Joan Ignasi, si no ho sabieu, ara “molts” li diuen Ignasi, a seques, i com sona, que a poc a poc i amb silencis que et deixen sort va sacrificant el llegat del PSPV, i el seu bon nom, en l\'altar dels “molts”, i és que ja en són tants, que ja no hi ha qui els conega.
Josep Melero
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"La mala fe\" per Josep Miquel Martínez','Aquests darrers mesos patim la resurrecció del monstre del secessionisme lingüístic provocada pel Partit Popular. La Hidra mitològica de set caps (que va estar creada durant la Transició per Manuel Broseta i Abril Martorell, entre d\'altres) renaix a mesura que se li tallen els colls. Segons la conveniència dels polítics que ens governen des de la Generalitat, el PP utilitza el conflicte de la llengua per als seus interesos partidistes per damunt de qualsevol altra consideració. Per a ells, la finalitat justifica els mitjans. Primer –quan Zaplana i companyia eren a la UCD– van inventar el «problema» de la llengua quan, fins aleshores, no existia cap discussió sobre les variants dialectals del català. Després, es van adonar que la falsedat funcionava molt be per a desgastar els partits valencians d\'esquerra. En 2001, Zaplana va anunciar que gràcies a ell «s\'havia aconseguit acabar el conflicte amb la creació de l\'Acadèmia Valenciana de la Llengua» que acceptava les Normes de Castelló de 1932. I ara, tres anys després, els dirigents del PP tiren combustible damunt les brases del conflicte i reprenen el missatge anticatalanista amb més virulència que mai.
De la defensa que fan els dirigents del PP que el valencià és una llengua diferent al català –en contra de tota la comunitat universitaria internacional– només es poden deduir dos motius: o que ho fan per pura ignorància, o que ho fan amb mala fe. No puc trobar una altra causa que ho puga explicar.
La primera opció és massa inquietant per a ser considerada. Seria terrible descobrir que l\'atac que fa el president Camps a la unitat del català siga per indocumentació. És poc probable que una persona com el president que ha estudiat a la Universitat defense que la Terra és quadrada, o que dos mes dos fan tres, o que l\'epilèpsia la provoca el dimoni, o que la llengua que parlem va aparèixer per generació espontània al País Valencià. És inversemblant també que el conseller de Relacions Institucionals, Esteban González Pons, doctor en Dret Constitucional i advocat, es crega el manual secesionista per a gent poc il·lustrada heretat d\'Unió Valenciana. Si els dirigents del PP estan disposats a fer el ridícul amb la defensa d\'aquesta tesi davant qualsevol persona mínimament alfabetitzada, han de tenir un motiu ben poderós.
La segona opció no és menys preocupant que la de la ignorància. Si els dirigents del PP saben realment que utilitzen una falsedat i han creat artificialment el conflicte per a guanyar un grapat de vots amb mala fe, la cosa encara és més greu. Poden passar a la història com els responsables de l\'extinció del català al País Valencià. Les universitats i els sociòlegs han alertat sobre l\'efecte del conflicte lingüístic sobre la societat: l\'ús del català disminueix de manera alarmant dia rere dia. Ara s\'estudia a l\'escola –diran alguns– però també és cert que s\'aprenen llengües mortes com el llatí que ningú utilitza al carrer. Si es produeix la mort de la nostra cultura, o pitjor dit, si s\'ofega amb premeditació el principal signe d\'identitat dels valencians per motius de rendibilitat electoral, la responsabilitat recaurà sobre els qui ara utilitzen la llengua només com un instrument d\'enfrontament entre els valencians.
Josep Miquel Martínez Ferre
Banyeres de Mariola (l\'Alcoià)
(13-11-04) ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FAMORCA (El Comtat)','
Formà part de la baronia de Guadalest que se li va concedir a Huc de Cardona ; passà, per herència materna, al besnét d\'aquest, Sanxo de Cardona , almirall d\'Aragó, que obtingué el títol del m arquès del mateix nom el 1542; posteriorment passà als Palafox , marquesos d\'Ariza, i als Arteaga , ducs de l\'Infantat ; lloc de moriscs , comptava amb 26 focs el 1602, pertanyé a la fillola de Guadalest; el lloc era famós en el seu moment per les expedicions en mules carregades de neu que sortien de la serra cap a la costa.
A meitat de la dècada dels seixanta del segle passat Sanchis Guarner parla de 186 habitants, de gentilici, famorquíns , en padró de 2003, però, només en dóna 71. Al capdavant de l\'Assemblea Veïnal de Famorca està un membre del PP elegit en les municipals de 2003.
L\'economia local es basa en l\'oli, l\'ametla i la cirera.
El terme, de 10,2 km 2 , s\'ubica en la vall que hi ha entre la serra de la Serrella i la d\'Alfaro i els seus paratges més cridaners són els corrals de la Cova, la font de l\'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l\'Asdarbalet . També es pot ascendir a la Mallà del Llop en la Serrella.
Al poble, de carrers empinats, s\'accedeix a través d\'un vell pontet i l\'únic monument ressenyable és l\'església barroca de sant Gaietà, del segle XVII, reconstruïda en 1912, que conserva en la seua façana un antic i original rellotge.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FAURA (El Camp de Morvedre)','
D\'origen musulmà, és el resultat de la progressiva fusió d\'una sèrie d\'alqueries conegudes com els Llogarets de Segó; després de la conquesta romangué sota la jurisdicció de Morvedre; Joan II , en 1473 va constituir un senyori amb Faura, Rumbau i Almorig i li\'l va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la família del qual va pertáneyer fins finals del XVI en què passa als Vilarrasa ; en 1647 Felip IV va transflormar-lo en comtat; poc després passa als Vives de Camanyars en poder dels quals estigué fins a la supressió dels senyorius en 1814; en la segona meitat del segle XIX va absorbir el lloc de Rumbau ; el lloc es fusionà el 1844 amb Benifairó i constituïren La Vil·la de La Unió , fins que el 1 906 tornaren a separar-se ambdues poblacions; durant la República i la guerra civil fou un important reducte esquerrà la qual cosa li costa una forta repressió en la postguerra; la petitesa del terme –1,7 km 2 — va motivar una sèrie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60, amb la fi d\'ampliar límits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.
En 2003 s\'hi comptabilitzen 2.759 habitants, de gentilici fauríns . Les votades de 2003 donaren 7 regidors i la batlia al PSPV, el PP obtingué 2 regidors i el BLOC, 1.
Enclavat en la Vall de Segó, l\'economia es basa exclussivament en els cítrics.
A poques penes romanen restes visibles de la muralla que s\'aixecà en època musulmana i que va ser modificada rera la conquesta. De la resta del patrimoni esmentarem l\'església dels Sants Joans , del XVII, l\'ermita de santa Bàrbara i la Casa Comtal que començà formant part de la fortificació àrab per a evolucionar fins l\'edifici actual amb elements gòtics i renaixentistes, que va ser residència del comte des del segle XV i que actualment es conserva perfectament restaurada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FAVARA DE LA RIBERA (La Ribera Baixa)','Fou una alqueria musulmana que no apareix en el Llibre del Repartiment; com a lloc de moriscs pertnagué a Corbera i quedà deshabitada en 1609, quan comptava amb 22 focs, a ran de l\'expulsió; Carles Borja i Centelles , senyor del lloc, va atorgar el 1611 carta pobla en què s\'establia l\'emfiteusi com a sistema de relació entre senyor i vassalls; en el segle XVIII passà als comtes de Ròtova ; el 1835 el poble deixà de pagar drets feudals, iniciant un plet amb el comte, que no va acabar fins el 1857, amb la signatura d\'un acord pel què s\'indemnitzà al senyor amb una quantitat a canvi de l\'emancipació definitiva de la seua senyoria directa; els segles XVIII i XIX el creixement demogràfic va ser sostingut però aquest ritme es va truncar en les dècades dels cinquantes i seixantes del segle passat en què es va produir l\'emigració cap a França.
Les eleccions de 2003 les hi va guanyar EU, que obtingué 4 regidors, el PSPV en tragué 1 a l\'igual que el BLOC, la batlia, però, recaigué en un dels 3 regidors del PP. El topònim oficial és Favara i també es coneguda com Favareta. El cens de 2003 presenta la xifra de 1759 habitants, de gentilici, favarers.
La totalitat dels 9,3 km 2 de terme es dediquen a aprofitar les aigües del Xúquer per al reg de l\'arròs i de la taronja, que, tots plegats, constitueixen la principal font de riquesa local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Valencians a Catalunya\" per jmarin26','Aquestes darreres setmanes han estat d\'allò més embolicades amb el tema de la llengua, un tema que fa temps que fastigueja. Com a valencià que des de fa cinc anys treballa i viu a Catalunya m\'avergonyeixo de l\'espectacle que gairebé a diari ofereix els Govern Valencià amb les inestimables pinzellades del Govern Central.
Es fa dur haver de justificar-te contínuament i d\'explicar a tothom que al País Valencià no tots pensem com el senyor Camps, o el senyor González Pons. I m\'avergonyeixo doblement pel fet de ser fill d\'Ares del Maestre, poble on fa poc més d\'un any es va signar el famós Decàleg d\'Ares que havia de regir l\'ús de la llengua a les institucions valencianes. Quina foto més bonica que es van fer.., perquè del que es va dir allà res de res. Les declaracions públiques de la pràctica totalitat dels càrrecs polítics continuen sent en castellà.
I el més indignant és saber que ells, com tots nosaltres, no posen en dubte la unitat de la llengua. Saben que el valencià eixiria reforçat si s\'acceptès aquest unitat d\'una vegada i per totes. Però també saben que això seria un cop dur al castellà, i això no ho poden permetre.
I per si no és suficient aquesta vergonya, hem de suportar declaracions en valencià (molt poques) on el senyor Camps i demés eminències maltracten deliberadament la llengua. Si parlessin en castellà igual de malament ja no serien on són.
jmarin26 ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FIGUERES (Alt Palància) - HIGUERAS (Alto Palancia)','
Rera el pas d\'ibers i romans els àrabs fundaren l\'alqueria de Torre la Higuera , l\'actual Figueres; la conquesta cristiana va deixar-la en mans del rei moro de València, Zeit Abú Zeit , el qual una vegada convertit al cristianisme feu donació de totes les seues possessions al bisbe de Sogorb; en 1428 la població juga un paper fonamental en la rebel·lió dels mudèjars a la serra d\'Espadà la qual cosa li costà quedar apartada del repartiment de béns rere l\'expulsió dels moriscs en 1609; en el segle XV detenia la senyoria el duc de Villahermosa que hi aixecà palau; en 1611 passa a pertànyer a la baronia d\'Aiòder, juntament amb Villamalur, Fonts d\'Aiòder i Torralba del Pinar, el baró, Miquel Jofré va atorgar carta pobla per atraure nous pobladors; amb la desamortització de Mendizàbal perd la quasi totalitat de les seues terres, motiu pel qual durant el segle XIX s\'hi produeixen diverses picabaralles amb la veïna població de Pavies la qual cosa obligà a la redistribució dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX és un segle d\'emigració i despoblament.
En l\'actualitat – novembre de 2004— està governada per una assemblea veïnal dirigida per un membre del PP. El topònim oficial , castellà com la llengua que s\'hi parla, és Higueras i en 2003 s\'hi enregistraren 106 persones.
L\'economia depèn del camp i els seus productes, mel, excel·lent oli i cireres, abasten merescuda anomenada.
Els 11,6 km 2 de terme se situen dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d\'altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); també hi ha gran nombre de fonts, més de vint, de què destaquen la de la Salut, la de la Maricalba , brollador d\'aigua potable que ha surtit des de sempre la població; la de les Nogueres, las Balsillas , i l\'Elvira ; tot plegat dóna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes poden explaiar-se gràcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg del barranc de l\'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un paisatge amb força varietats d\'espècies vegetals i animals.
La pau que envolta Figueres es veu alterada els cap de setmana i en èpoques vacacionals amb l\'arribada de fills de la població i visitants que apujen la població a vora els 1.000 habitants. Amb molts afegits contemporanis el patrimoni que s\'hi conserva consisteix en:
- Església de la Puríssima . Original de 1611, molt modificada.
- La Font de la Verge de la Salut
- Llavador públic .
- Dos pont s romans en les immediacions del poble.
- Forn mudèjar, encara en funcionament.
Farem esment als menjars locals representats per l\'olla de card, típic de la zona i el suquete de trilla , autòcton; per endolcir el paladar el forn mudèjar ens ofereix els congletes i la coca de figues.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Higueras
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Serra Espadà ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"És el golf la solució?\" per Emili Selfa','És el golf la solució?
Fa uns dies Jordi Pujol afirmà a Gandia que si els valencians volem aspirar a un futur econòmicament digne -literalment: «si no volem estar morts»- hem d´ofertar al turisme camps de golf, ports esportius i, naturalment, per poder oferir aquests serveis cal disposar de línies d´alta tensió. Tot un programa del mal denominat progrés, vaja! Quasi simultàniament el conseller Rafael Blasco anunciava la nova Llei del Golf, que pot convertir tot el territori valencià, vulgam o no ho vulgam, en una immensa urbanització amb camp de golf inclós. L´empresariat assistent aplaudia entusiasmat. La resta es quedava bocabadat.
Alguna cosa grossa ha d´estar passant i fins ara no ens havíem adonat. A la meua comarca, la Safor, en cosa de pocs mesos s´han presentat vuit projectes de camps de golf i urbanitzacions. I no és cap fenomen aïllat, només, i a tall d´exemple, a una població veïna com és Pego s´han presentat sis propostes d´urbanització amb camp de golf. ¿Què és el que està passant ací? ¿És que s´han tornat tots bojos i de repent han descobert un nou esport de masses? És evident que no és així. El que està passant és que estem patint els efectes d´una febre de la construcció especulativa, semblant en molts aspectes a la urbanització salvatge dels anys 60 i 70 de les nostres platges i ciutats, que ha recobert de ciment la costa i ara busca la manera de fer el mateix en l´interior del País. No es planteja fer camps de golf com a demanda esportiva, no és aquesta la raó. La raó és que plantegen fer grans urbanitzacions en sol qualificat als PGOU com a comú o rústic, acompanyades d´un camp de golf com a reclam. Com a botó una mostra, a Vilallonga ha començat el compte enrere administratiu d´una proposta urbanitzadora en sol comú. Per fer-la possible cal declarar-la d´interés social. Un interés social que passa per la construcció de 3000 cases i dos camps de golf de 18 forats. Aquesta actuació implica multiplicar la població actual -3000 habitants- per cinc, sense cap previsió de infraestructures educatives, culturals, sanitàries, viàries? Un poble que, evidentment, perdrà la seua identitat i la seua cohesió actual. En aquest cas a l´ajuntament governa el PP, però els exemples on governa el PSOE no es queden curts. En parlar dels camps de golf acompanyats d´urbanitzacions, tant el PP com el PSOE, estan decidits a no deixar estaca en paret. Com és natural ens toca als del Bloc fer de roïns de la pel·lícula davant d´uns propietaris agrícoles desmoralitzats, que no troben millor solució als seus problemes de manca de rendibilitat i de relleu generacional, que empeltar d´apartaments els seus horts de tarongers.
Certament estem en un moment cabdal per al futur del nostre territori. Els ajuntaments mancats de finançament i amb demandes creixents de la població, són la germaneta pobra de l´administració de l´estat. Tant el PP com el PSOE no han resolt el greu problema del finançament municipal i els alcaldes veuen en la construcció, la que siga, el manà que necessiten. Sense solució al finançament municipal no podrà parar-se el desgavell urbanístic actual. Per altra banda la situació de l´agricultura, amb preus de la taronja de fa vint-i-cinc anys i deixada de la mà per part de les diverses administracions que han governat, es troba en coma terminal. El preu de la terra agricola és simplement ridicul. És molt natural, doncs, que l´agricultor solament veja, amb amargor i frustració, una eixida a la fallida agrícola, la conversió dels seus horts de tarongers en camps de golf i solars per a edificar. El resultat -almenys en zones de connurbació urbana,com és gran part de la Safor o l´àrea metropolitana de València, és que estem perdent l´oportunitat de mantenir la funció social del treballador del camp, que hui no és altra que la de fer de jardiner dels parcs periurbans d´horta i de tarongerars, i això s´ha de pagar. Quan ens adonem, ja no arribarem a temps i haurem perdut els parcs-jardins entre pobles que ja es toquen, i que hui encara mantenen uns llauradors de vocació que caldria mimar i ajudar per mantenir un espai vital i tan necessari per al nostre territori.
Mentre tot això passa, la nostra Generalitat, que té plenes competències per ordenar el territori, en compte de tranquil·litzar-nos dient: fan falta camps de golf si volem ser competitius en el mercat turístic actual, i anem a fer-ne tants i tants, d´una forma ordenada i racional. No, ells no ho fan així. Ells simplement ens enganyen, perquè l´única cosa que volen és convertir tot el nostre territori en una immensa urbanització, amb l´excusa que la taronja ja no produeix beneficis als llauradors, i ells no tenen idees per resoldre la seua crisi, perquè, malauradament, solament tenen idees per ajudar a fer negocis especulatius als seus amics que crearan un futur molt incert per al nostre País. ¡Preparem-nos que venen les pilotetes!
EMILI SELFA - Secretari Comarcal del Bloc de la Safor','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FIGUEROLES (L\'Alcalatén)','
Va pertànyer a la Tinença de l\'Alcalatén. Després de la conquesta, Jaume I concedí el domini jurisdiccional, cap el 1233, a Joan Ximén d\'Urrea , qui l\'havia pres i l\'havia repoblat amb cavallers aragonesos i catalans; continuà el senyoriu dins la família, que reuní posteriorment el títol de comtes d\' Aranda , fins l\'extinció dels senyorius el 1818; en 1602 es constitueix com parròquia; l\'any 1726 va segregar-se de Llucena i va assolir municipi independent; La seua població ha fluctuat durant el segle passat amb tendència a la baixa; la seua indústria ceràmica ha conegut cert auge que, a partir de l\'expansió de la de l\'Alcora , no sols ha aconseguit detenir la pèrdua de població sinó que aquesta augmentà moderadament gràcies a les millors condicions de vida.
També apareix citada com Figueroles d\'Alcalatèn . En 2003 hi havia 586 habitants, de gentilici, figuerolers . L\'ajuntament està gestionat per 4 regidors del PP i 3 del PSPV.
La principal activitat econòmica és la indústria taulellera i, en menor mida, l\'agricultura: ametles, olives i hortalisses.
Situat junt al riu Llucena, el seu terme, 12,7 km 2 , presenta un paisatge força muntanyós
Patrimoni:
- Esglèsia de Sant Mateu, del segle XVII ,amb importants retaules de fusta.
- Casa dels Col·legials. Igualment, del XVII.
L\'arròs amb pilotes, les bajoques al tombet i la carn de bou amb salseta són els menjars més típics.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Són els partits de sempre la solució?\" per Marc Cavanilles','Com a resposta a l\'article d\'Emili Selfa \"És el golf la solució?\", en la secció de Pensaments.
SÓN ELS PARTITS DE SEMPRE LA SOLUCIÓ?
Ve açò a propòsit de l\'article d\'Emili Selfa, secretari comarcal del BLOC en LA Safor, titulat “És el golf la solució?”.
Per a promotors, constructors i per al PP (ahi tenim la propera llei sobre el golf), si és la solució. Una solució per a especular recoltzats per la llei, i obtindre grans beneficis, deixant després una situació mediambiental, amb unes conseqüències que per al futur encara estan per veure. Per a altres col·lectius (agricultors, ecologistes, etc), evidentment no és el golf la solució.
Danyen els camps de golf, amb la seua nul·la biodiversitat, el seu excessiu consum d\'aigua, el seu alt ús de fertilitzants especials i l\'ús exclusiu de les instal·lacions.
Danyen els camps ce golf en el social, perquè l\'única aspiració laboral en el futur, serà la de recollidor de pilotes o tallador de gespa.
Danyen les macrourbanitzacions que es construïxen al seu voltant, perquè fomenten l\'especulació, A més d\'omplir de rajola i ciment àmplies zones de cultiu i de muntanya, i amb uns consums d\'aigua inclús superiors als del camp de golf.
I com no podia ser de cap altra manera, si multipliquem el nombre d\'aquestes macrourbanitzacions (amb golf o sense golf), també estem justificant que prompte necessitem construir o ampliar noves lineas d\'Alta Tensió, com la que creuarà La Valldigna gràcies als alcaldes del PP de Tavernes, del PSOE de Simat i del BLOC de Benifairó.
Enfront de la pregunta de “És el golf la solució”, jo més bé preguntaria “Són els partits de sempre la solució?”
Ja està bé d\'enganyar als ciutadans, de voler oferir una imatge de progressistes i de clamar pel que fan en casa aliena sense voler assabentar-se del que passa en casa pròpia (del PP no dic res, perquè ja sabem quina és la seua política respecte d\'això).
I ho dic perquè igual PSOE que BLOC, per un costat diuen una cosa, però d\'altra banda, a nivell pràctic, fan una altra. Ahí tenim l\'exemple de Simat, on gràcies als “ecologistes” del BLOC, el PSOE ha aprovat el concert previ per a la redacció del PGOU, el qual inclou, !com no!, un camp de golf (un més dels diversos projectats a La Safor) i una macrourbanització, ocupant més d\'un milió de metres quadrats que actualment són camps de cultiu, en ple centre de La Valldigna, en el millor lloc junt amb el Monestir i la mesquita de La Xara.
Els promotors d\'aquestes brillants iniciatives, adduïxen que la taronja està en hores baixes, que cal diversificar les fonts de treball. I fins ací d\'acord. Però la solució que proposen no ens pareix la més adequada.
I no ens pareix la més adequada, perquè creiem que l\'agricultura té futur, perquè creiem que la conservació mediambiental també generaria llocs de treball, perquè creiem que d\'ací a uns anys, allò que el turisme buscarà són zones paisatgística i mediambientalment ben conservades que ja no tindrem, perquè creiem que el turisme rural, també dóna treball i és molt més respectuós amb la natura.
Perquè creiem que el futur d\'un poble no queda darantit per rajola i el ciment, que duraran només uns anys. Perquè creiem que quan tots els pobles tinguen el seu camp de golf i les seues macrourbanitzacions, eixe turisme potser també entre en crisi.
Així que, estimat Selfa, per a ser conseqüents, deixen de fer política amb el tema i posem-nos mà a l\'obra. I per a començar, podrien deixar de recolzar certs alcaldes per la seues sigles, i recolzar als qui ho meresquen pels seus projectes.
Com vols demanar sentit comú i coherència als altres, si ni tansols l\'useu dins de la vostra casa?. Perquè està molt bé demanar més finançament municipal, però si com ocorre a Simat, l\'autonomia de què gaudixen els col·lectius patidistes locals, sols és una excusa per a que cadascú faça el que li vinga en gana, i es recolzen projectes contraris al que aquest secretari comarcal clama per defendre, de res ens servirà més finançament, ni el proclamar-se més ecologista o més nacionalista o més progressista que ningú.
Tal com dius en el teu article, preparem-nos que vénen les pilotetes, i almenys en La Valldigna, això serà gràcies al PSOE i el BLOC.
Ànim que ja falta menys.
Marc Cabanilles i Martí
Exregidor de l\'Ajuntament de Simat.
(22-11-04)
Pensament relacionat: PENSAMENT: \"És el golf la solució?\" per Emili Selfa
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Divideix i venceràs\" per Liloletto','La comunitat lingüística de parla catalana (valenciana al País Valencià, per motius polítics ...)
està fent el ridícul a Europa per la polèmica de les traduccions de la Constitució Europea.
La qual ha reviscolat una discussió més antiga i coenta, la del nom de la llengua, què també
ha reactivat l\'eterna polèmica de la unitat de la llengua.
Disbarats i mentires s\'han dit en favor de la secessió lingüística del català (valencià al
País Valencià, bla, bla, bla), fins al punt de dir que abans de la reconquesta, els àrabs
que vivien en les nostres terres ja parlaven valencià! quin rigor històric!
Tot és una polèmica generada des de fa molt de temps, per valencians que no s\'estimen la seua
terra i que amb el seu anticatalanisme ferotge estan reafirmant el seu espanyolisme \'caspós\'
i intolerant. I a més, aquest anticatalanisme esta atiat des de la meseta, que fa ja segles
veu un \'perill\' potencial en un possible enteniment entre valencians i catalans. Per tant, ha
d\'aplicar la política del \'divide y vencerás\' i si tenim als provincians de la costa mediterrània
dividits en polèmiques, no els tindrem pensant en altres quefers més perillosos.
Els mateixos polítics del PP i del PSOE, o de les seues sucursals \'levantinas\': PPCV i PSPV (molt prompte PSCV)
que denuncien l\'imperialisme català són els primers que ni parlen ni recolzen l\'ús del valencià. Quina
hipocresia i demagògia la d\'aquesta gent que diu defendre la llengua i cultura valenciana
davant l\'ofegador imperialista català (Maragall o Carod-Rovira) i ho fa en castellà, o en la gramàtica
de les normes del Puig: valensia escrit en fonetica castellana o del dialecto apichat...
I si les corts valencianes (conduïdes pel PP) un dia decretaren que el sol ix per l\'oest, per tal de
diferenciar-nos dels catalans que diuen que ix per l\'est? Ridícul, veritat?, Doncs, això és el mateix
que fan amb el nom de la llengua i la seua intenció de secessió.
Els catalanoparlants (valencianoparlants en el País Valencià...) hem de protegir el nostre patrimoni,
ningú no ho farà per nosaltres, i si no, mireu les rialles del Moratinos i companyia que des de Madrid
han vist què fàcil es tenir als provincians llevantins entretinguts...
Liloletto','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FIGUEROLES DE DOMENYO (Els Serrans) - HIGUERUELAS (Los Serranos)','
Al seu terme municipal s\'han trobat deixalles de les èpoques ibèrica i romana; A principis del segle XVIII encara era una masia aïllada, però més endavant s\'hi establiren nombrosos colons amb la qual cosa s\'hi formà una entitat menor dependent del municipi de Domenyo, del què es va independitzar el 10 de novembre de 1825; va pertànyer a la jurisdicció de Xelva, per la qual cosa estigué sota els senyorius de Jaume de Xèrica, Vilanova i del duc de Villahermosa ; per reial provisió de Ferran VII , el 1825, es va constituir en municipi independent.
Higueruelas , denominació oficial, és també conegut com Las Grigüelas , comptava en 2003 amb 524 habitants de parla castellana i de gentilici, grigüelanos . La batlia la deté el PP amb 5 regidors obtinguts en les votades de 2003, en què el PSPV en tragué 2.
S\'estén al llarg de 18,6 km 2 de relleu esquerp i maltractats per l\'extracció de la sílice a cel obert que ha ferit de mort el paisatge, i amb ell, l\'economia de la comarca de Els Serrans. Hi ha el port d\' Aguavientos (1.070 m)
La seua base econòmica és l\'agricultura, que ocupa gran part del territori.
L\'únic monument ressenyable és l\'església de Santa Bàrbara.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FINESTRAT (La Marina Baixa)','
Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d\'un nucli industrial romà; l\'origen de l\'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d\' Ibànyez d\'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq ; va veure\'s afectada per les incursions del pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa; després d\'haver pertangut a Bernat Sarrià , el 1322 fou entregada a l\'infant Pere ; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre d\'ells el comte d\'Anna , titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada darrere l\'expulsió dels moriscs.
El padró de 2003 deixà 2.858 habitants, de gentilici, finestratins , els quals són governats pel PSPV que compta amb 7 regidors; el PP en té 4 – eleccions municipals de 2003—
El predomini de l\'economia camperola tradicional ha donat pas al sector serveis en virtut de la transformació que el turisme hi ha propiciat. El polèmic complex d\'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km 2 del municipi.
En Finestrat passem dels 0 m sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d\'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.
La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, casas blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, destaquem:
- L\'església de sant Bartomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
- Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d\'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
- La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
- La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d\'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l\'altre, l\'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s\'encarregava de distribuir l\'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
- El Castellet. Restes d\'ùna torre guaita, gairebé desapareguda .
- La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d\'un museu etnològic.
La dieta finestratina, purament mediterrànea , inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l\'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada y les tarongetes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Finestrat
Costa Blanca
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FOIOS (L\'Horta)','
El topònim prové del llatí “ foio ” que significa, “clot” o “bassal”. No existeix constància escrita però sí evidències del pas d\'ibers i romans; de fet el primer document que esmenta Foios data de 1235; l\'origen de l\'actual Foios és musulmà i, pel que diu Cavanilles , en aquella època era un dels pobles més importants de l\'horta valenciana; Jaume I , en 1237; dóna el llogaret de Foios a Lupo Eximén de Luna i el castrum et Turris , evidència de què hi hagué un castell, a l\'ardiacà de la Seu de València, Martí d\'Entença ; en aquells primers moments de la conquesta Foios és elegit cap i casal de la Sèquia Reial de l\'Horta, poularment Sèquia de Montcada; el 1 348, Pere IV confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d\'Isurre , i el vené a Blasco Fernàndez d\'Herèdia ; en juliol de 1368 fou incorporat a la Corona i a la juridicció de la ciutat de València; en 1592 el Síndic de València comunica als jurats de Meliana que per motius de salubritat pública: “ ninguna persona pot fer ni plantar arrossos en los termes y territoris de Albalat , Foyos , Museros y Meliana” ; la parròquia de Foios tenia jurisdicció sobre els pobles d\'Albalat, Vinalesa, Maliana i Cases de Barcena , que en diferents moments van anar independitzant-se; en les Corts Valencianes del 1 626, l\'església de Foios demana l\'exempció de pagar el dret d\'amortització i segells de 800 lliures; la guerra de Successió i el Decret de Nova Planta canviaren totalment les estructures orgàniques i alguns joves maulets de Foios que s\'oposaven armes en mà a les forces hispanofranceses d\'ocupació, foren processats l\'any 1719 per haver mort set soldats del rei Borbó; en la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda -- que exportava a València -- , oli i vi; i melons, segons molts els millors de l\'Horta, que exportava fins l\'Alger, Cadis i França; hi havia tres fàbriques de teixes i rajoles i tres molins; el segle XX mercès a l\'expansió del regadiu i les millores en agricultura fou de prosperitat, però no sols per això sinò també per la implantació, en 1926, de la Yutera Española , S.A. , popularment la jutera de Foios, fàbrica de sacs que va promoure Hug de Bacharach , jueu alemany i que donà treball durant molts anys al jovent de la comarca.
Juntament amb els llogarets de Cuiper , que en 1882 fou declarat Colònia Agrícola; i la Venta del Sombrerer van comptablitzar-se en 2003, 5.906 habitants, de gentilici, foiers. La batlia la deté el PSPV, 6 regidors en les votades de 2003, el PP en tragué 5 , el BLOC, 1 i L\'Entesa 1.
La tradicional economia agrària s\'ha diversificat vers altres sectors com ara els serveis, fusteria, la construcció i l\'alimentació.
El menut terme, tan sols 6,4 km 2 , estan ocupats per l\'horta i les alqueries que hi romanen.
A banda de les alqueries i de les vil·les d\'estiueig modernistes el patrimoni foier es concreta en:
- Església de l\'Assumpció. Aixecada en 1750, sobre una medieval anterior, en estil barroc i amb un preciós campanar.
- Creu de Terme. Gòtica, esculpida en 1538 per Jaume Vicent i Jeroni Nadal .
- Ermita del Crist.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Foios.com
Foios.net
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: ELS DESCOBRIMENTS DE SITGES: QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC (I)','
El pròxim 2 de Desembre comença en la preciosa i plàcida localitat catalana de Sitges una nova edició del Festival Internacional de Cine de Catalunya (la XXXVII), sense cap dubte el millor i més reconegut Festival de Cine Fantàstic i de Terror de tot el món.
Però amb este article volem precisament demostrar i donar a conéixer als menys avesats que el Festival de Sitges ( com tots ho coneixem ) és més, molt més que un simple festival de cine de gènere de Terror i Ciència-Ficció, ja que en estos molts anys d\'existència ens ha permés descobrir una quantitat importantíssima de directors de cinema de tots els tipus i classes, que hui són imprescindibles (alguns ho seran segurament demà) i estan considerats per la majoria d\'entesos com dels millors realitzadors de cine de l\'actualitat i inclús de tots els temps.
Creadors de Cine com Quentin Tarantino, Wong Kar Wai, Christopher Nolan, o en el món de l\'animació Hayao Miyazaki tenen en comú a més d\'eixes grans dosis de talent, el que es van donar a conéixer en el nostre país a través del festival més valent i arriscat de tota la nostra Península, el de Sitges.
I esta necessitat d\'haver fet este estudi sobre la història del Festival em ve donada sobretot perquè en el meu recorregut dels últims 4 anys pels festivals més importants del país (he pogut disfrutar d\'una edició dels festivals de Valladolid, Gijón, Cadis o Alfàs del Pi, i de diverses edicions dels de Sitges, Peníscola o el de Sant Sebastià, tot un Classe A) me n\'he adonat que continua havent-hi en alguns cercles cinematogràfics tant de premsa com d\'aficionats una espècie de reticència a considerar a este Festival Internacional com el gran focus d\'interés cinematogràfic que és, a l\'altura dels millors d\'Europa i pràcticament el més interessant en termes purament cinematogràfics del nostre país.
A més, quan u visita un Festival sempre vol veure una miqueta més que les properes estrenes de la cartellera de qualsevol gran ciutat uns mesos abans, i este festival (que en els últims anys ha apostat fortament pel cinema asiaticooriental així com, avançant-se a l\'ara imperant moda, des de fa ja 10 anys pel cinema d\'animació) sempre s\'ha caracteritzat per estrenar films de difícil visió en les nostres pantalles comercials tant en alguns dels treballs presents en les seccions oficials com en retrospectives, a la fi molt interessants i imprescindibles.
Segons es pot veure a continuació, hi ha hagut anys en què la collita de descobriments frega el més sublim com en 1992 amb Quentin Tarantino en el seu debut darrere de les càmeres amb \"Reservoir Dogs\", al mateix temps que Peter Jackson es donava a conéixer per estes terres amb el seu tercer treball \"Braindead. Tu Madre Se Ha Comido A Mi Perro\" (una de les majors demostracions que cal saber llegir entre línies en el cine actual) o un encara desconegut del gran públic Gaspar \"Irreversible\" Noé presentava d\'amagat un migmetratge anomenat \"Carne\"; o ja més recentment l\'any 2000 amb les premiers espanyoles de \"Memento\" de Christopher Nolan o \"La Isla\" de Kim Ki-Duk, dues de les majors troballes del nou segle cinematogràfic al mateix temps que també descobria als més desconeguts E. Elias Merhige, del que segur es parlarà molt prompte o Takashi Miike, un dels directors més injustament desconeguts per al públic espanyol per la seua radicalitat i excessos.
S\'han triat un total de 52 casos dividits en 4 grups de 13 (un nombre amb reminiscències fanta-terrorífiques): el primer amb els directors considerats pel que açò subscriu com els més grans de tots els ressenyats, el segon amb els més sorprenents (directors que més d\'un gran aficionat desconeixerà que es van estrenar a Sitges), el tercer amb els què donaran que parlar ( la majoria ja ho fan però només en certs cercles ) i finalment el quart grup amb els què seguixen en el gènere i pràcticament mai ho han abandonat.
Estes divisions són absolutament subjectives i també ressenyar que com en tot llistat que es pree, i com ja diu l\'afegiment que van inventar, crec que per a este tipus de coses \"ni estan tots els que són, ni són tots els que estan\", ja que hi ha casos perfectament discutibles amb coneixement de causa i altres que figuraran per absolut desconeixement de qui açò signa.
Algun gran aficionat trobarà a faltar la inclusió d\'importants hòmens de cine habituals en major o menor mesura al Festival de Sitges com poden ser David Lynch, Peter Greenway, Tobe Hooper, Dario Argent, o John Carpenter, magnífics tots ells però que van ser descoberts en el nostre país gràcies directament a les pantalles comercials o a altres festivals de cine.
ELS MÉS GRANS
|
|
1-DAVID CRONENBERG.-
Quan? En 1975. Amb quin film? Amb \"Vinieron de dentro de\". Era la seua opera prima? No exactament, encara que sí el seu primer film conegut en tot el món; abans havia fet dos pel·lícules quasi experimentals i de duració de migmetratge \"Stereo\" i \"Crimes of the Future\" que també van poder veure\'s en el Festival molts anys després. Va guanyar algun premi? Va debutar amb el premi al millor director. Més Sitges? Moltíssims més, en el 77 va guanyar premis al millor guió i efectes especials per \"Rabia\" i ja en el 2002 a millor director per \"Spider\", a més també va presentar en el seu dia les seues obres \"Cromosoma 3\", \"Existenz\", \"La Mosca\", \"Videodrome\" e \"Inseparables\". Va ser premi d\'honor La Màquina del Temps en el 2002. Què va fer després? també director de \"M. Butterfly\", \"Crash\", \"La Zona Muerta\" o \"El almuerzo Desnudo\", ha arribat a la porta dels Oscars amb el seu últim treball fins a la data \"Spider\". El pròxim? \"London Fields\", adaptació de la novel·la de Martín Amis i també \"A History of Violence\". < El més antic dels grans i tot un assidu a Sitges, sempre amant del cinema de gènere fantàstic però entés en la seua gran amplitud com el propi Festival. Pareix que hagen anat de la mà des de fa ja quasi 30 anys >.
|
|
|
2-SAM RAIMI.-
Quan? En 1982. Amb quin film? Amb \"Posesión Infernal. Evil Dead\". Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Va guanyar als millors efectes especials i el de la crítica, quins temps aquells! Més Sitges? Clar, va tindre en la secció Oficial del 87 la segona part d\'Evil Dead ací coneguda com \"Terroríficamente Muertos\" i per fi amb \"Darkman\" va guanyar a millor director i efectes especial l\'any 90. Va ser un dels primers premis d\'honor l\'any 92. Què va fer després? Abans, en el 85 \"Ola de Crimenes, Ola de Risas\" i després \"Rápida y Mortal\", \"El Ejército de las Tinieblas. Evil Dead 3\", \"Un Plan Sencillo\" ( nominada a 2 Oscars ) i \"Spiderman 1 i 2\". El pròxim? Ja ha firmat per a \"Spiderman 3\", a més de produir el remake americà de \"La Maldición\". < Un altre dels grans amants del gènere, però més clàssic. Demostrà tothom que es podia posar seriós amb l\'esplèndida \"Un Plan Sencillo\" i, ara, si damunt que li agrada li dona molts diners, no deixarà de fer \"Spidermans\" >.
|
3-LARS VONTRIER.-
Quan? En 1984. Amb quin film? Va presentar en secció informativa \"El Elemento del Crimen\". Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? En 1991 va guanyar el premi a la millor pel·lícula i millor fotografia amb la impactant \"Europa\"(també triomfadora a Cannes) competint amb un altre gran descobriment, el de Jean-Pierre Jeunet i el seu \"Delicatessen\". Què va fer després? Es va inventar un tipus de cinema anomenat Dogma dirigint \"Rompiendo las Olas\" (gran premi del jurat en Cannes) i \"Los Idiotas\", després va renovar el musical amb \"Bailar en la Oscuridad\" i va sorprendre a tots amb els no-decorats de \"Dogville\". El pròxim? Una espècie de continuació d\'esta última, \"Manderlay\", que formarà una trilogia sobre els EUA amb una altra posterior. < Encara que es pose excessivament pedant en molts moments, segur que ens agradaria a tots moltíssim que tornara a tocar el gènere fantàstic. Li esperem amb els braços ben oberts >.
|
|
4-JEAN-PIERRE JEUNET.-
Quan? En 1991. Amb quin film? Amb \"Delicatessen\", codirigit amb Marc Car. Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Va arrasar en el palmarés amb premis a millor director, millor actor per a l\'entranyable Dominique Pinon, millor banda sonora i el de la crítica. Més Sitges? va presentar en el 95 \"La Ciudad de los Niños Perdidos\" després d\'haver inaugurat Cannes i ja en solitari va presentar en el 2001, fora de concurs, la sobrevalorada \"Amelie\", posteriorment nominada als Oscars al millor guió original i millor film estranger. Què va fer després? Abans d\'esta va debutar en solitari a Hollywood amb \"Alien, Resurrección\" en el 97. El pròxim? \"Un Long Dimanche de Fiançailles\" que en el seu primer cap de setmana a França van anar a veure més d\'1.300.000 espectadors. < Quan semblava que anava a perdre\'s per/a Hollywood, ha tornat a Europa u dels directors més originals del cinema actual que continua mimant la faceta visual com va fer 13 anys abans amb Delicatessen >.
|
|
|
5-PETER JACKSON.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Amb \"Braindead. Tu Madre se ha Comido a mi Perro\" frase que, per cert, cridava una tal Diana Peñalver. Era la seua opera prima? No, havia debutat amb \"Mal Gusto\" en el 87 i que va poder veure\'s a Sitges en el 95, a més de firmar \"Meet the Febles\"en el 89. Va guanyar algun premi? Va guanyar als millors efectes especials. Més Sitges? També es va emportar el premi als millors efectes especials en el 96 amb \"Atrápame esos Fantasmas\" i en Fantípodes 2002 va poder veure\'s novament \"Mal Gusto\" i el seu treball més seriós fins a la data, \"Criaturas Celestiales\". Què va fer després? Va demostrar amb esta última que podia fer qualsevol tipus de cinema i ser reconegut (en este cas amb el Lleó de Plata a Venècia), per a, posteriorment, rodar la saga ja més famosa de la història del Cine (amb permís de \"Star Wars\") \"El Senyor dels Anells\", que amb la seua 3a i última part li va valdre per a guanyar els millors Oscars. El pròxim? Ara roda King Kong, amb Adrien Brody i Naomi Watts de protagonistes, cobrant per primera vegada en la història 20 milions de dòlars pel seu treball de realització. < Un geni, el pitjor és que a vegades el seu cinema és que arriba a carregar-se el gènere que toca de tal manera que després de \"Braindead\", el gore arribe a sentir una espècie d\'amor-odi cap a la seua persona >.
|
|
|
6-QUENTIN TARANTINO.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Amb \"Reservoir Dogs\" Era la seua opera prima? Sí, després de diversos anys de dependent en un videoclub. Va guanyar algun premis? Va obtindre premis al millor director i millor guió, que també firmava. Més Sitges? Molt més, l\'any següent va estar \"Amor a Quemarropa\" que era una història seua encara que dirigida per Tony Scott, després el 94 va presentar fora de concurs \"Pulp Fiction\" que venia de guanyar la Palma d\'Or a Cannes i que posteriorment li donaria l\'Oscar al millor guió original, 2 anys després (1996) va ser premi d\'Honor i la seua passió pel gènere es va saldar amb el Premi del Públic el 2003 per a la primera part de \"Kill Bill\". Què va fer després? Abans va fer \"Jackie Brown\" i recordar que \"Kill Bill\" es va dividir en dos parts per imperatius comercials i l\'escassíssima producció del seu autor en l\'últim lustre. El pròxim? Serà un dels actors/estrela de \"The Muppet Wizard of Oz\" junt amb els Teleñecos i es parla molt del seu projecte de pel·lícula de guerra. < Ni les Olimpiades de Barcelona, ni tansols Peter Jackson, l\'any 1992 serà sempre l\'Any Tarantino, una persona en la que mai no quedarà millor la qüalificació d\'enfant terrible >.
|
7-HAYAO MIYAZAKI.-
Quan? En 1993. Amb quin film? Amb \"Porco Rosso\". Era la seua opera prima? Ni de bon tros, encara que sí la primera a conéixer-se ací; havia debutat en el llargmetratge el 79 amb \"El Castillo de Cagliostro\". Més Sitges? L\'any següent va poder veure\'s en Animat a la Fresca el seu anterior \"Mi Vecino Totoro\", presentant ja en la secció oficial \"La Princesa Mononoke\" el 97 i el 2002 \"El Viaje de Chihiro\" que venia de guanyar l\'Ós d\'Or a Berlín i es va emportar una menció especial del jurat per a després guanyar l\'Òscar a la millor pel·li d\'animació. El pròxim? A Sitges 2004 tornarà a la secció oficial amb la seua nova \"Howl\'s Moving Castle\", que va obtindre una menció especial del jurat de Venècia per a l\'estudi Ghibli. < Sense cap mena de dubte, el millor i més original animador del cinema actual; cada vegada que es parla de la seua retirada em produïx una extranya sensació de buit >.
|
|
8-GUILLERMO DEL TORO.-
Quan? En 1993. Amb quin film? Amb \"Cronos\", que ja havia guanyat el premi de la crítica a Cannes. Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Al millor actor per al veterà argentí Federico Luppi. Més Sitges? Va portar a la secció oficial \"Mimic\" el 97 i és més assidu al festival de visita que per a presentar els seus propis films; a més va ser premi d\'honor La Màquina del Temps en el 2002. Què va fer després? després va dirigir en el nostre país \"La Espinazo del Diablo\", va repetir a Hollywood amb \"Blade 2\", i acaba d\'estrenar-se \"Hellboy\", amb Rom Perlman d\'encertat heroi i que ja eixia en \"Cronos\". El pròxim? Dirigirà a Sergi López (un altre descobriment del Festival amb \"Western\", premi al millor actor en el 97) en \"El Laberinto de Fauno\" a partir de gener del 2005, produïda per Alfonso Cuarón i acudirà novament a Sitges-2004 per a tornar a donar una de les seues impecables classes magistrals; també dirigirà la segona part d\'Hellboy ( donat els molts dòlars que ha recaptat ) que vol rodar en el nostre país. < U dels escassos auters del cinema fantàstic actual, tot i que encara no hem vist eixa gran pel·lícula que tots esperem d\'ell. Això sí, és u dels grans >.
|
|
|
9-MICHAEL HANEKE.-
Quan? En 1994. Amb quin film? Amb \"Einer Chronologie Dónes Zufalls\". Era la seua opera prima? No, era la seua 3a pel·li i última d\'una trilogia després de \"Der Siebente Kontinent\" i \"El Vídeo de Benny\". Va guanyar algun premi? Va arrasar, amb premis a millor film, millor guió i el de la crítica. Més Sitges? Sí, és un habitual i també va presentar en el seu dia \"La Pianista\" i \"El Tiempo del Lobo\". Què va fer després? També va dirigir un dels millors films del fi de segle, \"Funny Games\" i la més críptica \"Código Desconocido\". < Tot i que abans havia estrenat en unes poques ciutats el seu impressionant El Video de Benny, Sitges sí va ser el primer festival que confià en la seua tasca amb un treball que encara, 10 anys després, molt pocs han pogut veure doncs mai no arribà a les sales cinematogràfiques >.
|
|
|
10-TAKESHI KITANO.-
Quan? En 1994. Amb quin film? va presentar fora de concurs \"Sonatine\". Era la seua opera prima? Ni de bon tros, encara que també van estar presents en el festival eixe mateix any les seues dos primeres obres \"Violent Cop\" (el seu debut el 89) i \"Boiling Point\" (90). Més Sitges? Es va convertir en un habitual a pesar de no freqüentar molt el gènere: en el 96 es va presentar en Seven Chances \"Kids Return\", també va presentar fora de concurs \"Dolls\" el 2002 i per fi va guanyar a la millor pel·lícula i el del públic en el 2003 amb \"Zatoichi\", que venia de rebre el premi al millor director a Venècia. Què va fer després? De les no vistes a Sitges, destacar el 99 la deliciosa comèdia \"El Viaje de Kikujiro\" i el 2000 \"Brother\". < El 94 va ser el meu primer festival de Sitges, però més que recordar-lo per Haneke o Kitano sempre el recordaré per Alejandro \"El Topo\" Jodorovsky y per la preciosa ciutat que fins a hui m\'ha convertit en un dels seus més fidels amants >.
|
|
|
11-WONG KAR-WAI.-
Quan? En 1996. Amb quin film? Amb \"Fallen Angels\" fora de concurs. Era la seua opera prima? No, el seu quart treball; eixe mateix any es va poder veure en algunes xicotetes i valentes sales del país la seua anterior i imprescindible \"Chungking Express\" que era del 94 perquè el seu debut va ser el 88 amb \"As Tears Go By\". Més Sitges? Sí, va vindre personalment a presentar \"Happy Together\" l\'any 97, de la que guardaré en la meua memòria a més de les seues impactants imatges la que fora la meua primera roda de premsa. Què va fer després? Ha fet la fascinant \"Deseando Amar\" i en l\'últim Cannes el seu \"2046\" va ser el film que més expectació havia causat en tot el festival. El pròxim? Ja està anunciada l\'estrena d\'esta última per a finals de novembre, i es parla que el pròxim serà un film amb Nicole Kidman de protagonista igual que fera un altre dels grans, Lars Von Trier. < A l\'igual que Michael Haneke, no va ser exactament a Sitges on va poder veure\'s per primera volta la seua obra, però sí va ser el primer festival que comptà amb la seua presència i apostà per ell, ara considerat per molts com al realitzador viu més interessant de tot el món >.
|
|
|
12-CHRISTOPHER NOLAN.-
Quan? En 2000. Amb quin film? Amb \"Memento\". Va guanyar algun premi? Només el premi de la crítica perquè no competia als altres. Era la seua opera prima? No, era la seua 2a pel·li després del seu debut amb \"Following\", també presentada per primera vegada al país eixe mateix any en el propi festival, rodada en B/N i en 16 mm. Més Sitges? No, encara que se li espera impacientment. Què va fer després? Va ser nominat a l\'Oscar al millor guió original en el 2001 per la pròpia \"Memento\", i després ja a Hollywood va fer \"Insomnio\" amb Al Pacino de protagonista. El pròxim? Ara està rodant \"Batman Begins\" amb Christian \"American Psycho\" Bele d\'home rata penada i amb guió d\'ell mateix i David Goyer ( el de la trilogia Blade ) amb estrena prevista per a principis del 2005. < Autor d\'una de les més grans i interessants propostes del cinema actual, tot i que molts ens la perdérem per estar fora de la secció oficial, és la pel·lícula perfecta per comprar-te en format domèstic i no cansar-te mai de gaudir-la en innombrables ocasions, quelcom veritablement difícil d\'aconseguir en el cinema actual >.
|
|
|
13-KIM KI-DUK.-
Quan? L\'any 2000. Amb quin film? Amb \"La Isla\" en la secció paral·lel Gran Angular. Era la seua opera prima? Ni de bon tros, portava fent cine des del 96 que va debutar amb \"Crocodile\". Més Sitges? El 2001, el Festival li va dedicar una retrospectiva de tota la seua obra, a més de presentar en Gran Angular \"Address Unknown\"; en el 2002 va presentar \"Bad Guy\" en Orient-Express; i en el 2003 en Seven Chances va estar \"The Coast Guard\". Què va fer després? després va guanyar en la secció Perles de Donosti amb \"Primavera, Estiu, Tardor, Hivern i ...Primavera\". El pròxim? És un cas únic en la història perquè ha guanyat l\'Ós de Plata al millor director en el passat festival de Berlín amb \"La Samaritana\", i només 6 mesos després també ha sigut guardonat com a millor director a Venècia però amb un altre film distint, \"Hierro 3\"; a més, la primera podrà veure\'s a Sitges-2004 presentant quelcom seu per cinqué any consecutiu i la segona ha agranat en el palmarés de la Seminci de Valladolid.
|
ELS MÉS SORPRENENTS
1-CURTIS HANSON.-
Quan? En 1973. Amb quin film? Amb \"Sweet Kill\". Va guanyar algun premi? No. Era la seua opera prima? Sí i no va arribar tan sols a estrenar-se a Espanya. Més Sitges? Sí, va competir novament 14 anys després (el 87) amb \"Falso Testimonio\". Què va fer després? Després, ela seu cim va arribar amb l\'Òscar al millor director i millor guió per \"L. A. Confidential\" (97) i abans també va dirigir amb èxit \"Malas Influencias\"(89), \"La Mano que Mece la Cuna\" (92) i recentment també ha sigut nominat per \"Jóvenes Prodigiosos\" i per \"8 Milles\" amb Eminem guanyant a la millor cançó. El pròxim? \"In Her Shoes\" un drama amb Cameron Diaz i Toni Collette, a més de \"Lucky You\" amb Eric Bana i ambientat en el món del pòquer. < Qui diria que fa 30 anys començara Curtis Hanson amb un film de terror present a Sitges!, encara que és veritat que va demostrar sempre que el gènere li agradava, just és dir-ho que quan ho ha abandonat és quan millor ho ha fet >.
2-PETER WEIR.-
Quan? En 1976. Amb quin film? Va presentar \"The Cars That Lligue Paris\" fora de concurs. Era la seua opera prima? Sí, i mai no va ser estrenada en el país. Més Sitges? Després el 82 es va emportar el premi al millor actor amb \"La Última Ola\" (per al sorprenent Richard Chamberlein, el del pardal arç) que també va poder veure\'s novament en la retrospectiva Fantípodes del 2002 junt amb la seua obra \"Picnic en Hanging Rock\". Què va fer després? Després de \"El año que Vivimos Peligrosamente\" (83), ha sigut nominat a l\'Òscar al millor director per \"Único Testimonio\" (85), \"El Club de los Poetas Muertos\" (89), \"El Shou de Truman\" ( 98 ), i novament l\'últim any per \"Màster and Commander. Al Otro Lado del Mundo\". < U dels més enyorats pels amants del gènere ,és veterants i dels primers en demostrar al món que Oceania també existia >.
3-TONY SCOTT.-
Quan? En 1983. Amb quin film? va presentar fora de concurs \"The Hunger. El Ansia\". Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? Sí, va repetir 10 anys després, però més pensant en el seu guionista en \"Amor a Quemarropa\" que era Quentin Tarantino. Què va fer després? Abans d\'esta última va fer el 85 \"Top Gun\", el 89 \"Revenge\", el 90 \"Días de Trueno\" i el 91 \"El Último Boy-Scout\", i després \"Marea Roja\", \"Fanático\", \"Enemigo Público\" i \"Spy Game\" i encara té en cartell \"El Fuego de la Venganza\". El pròxim? Farà el remake de \"The Warriors. Los Amos de la Noche\" i en estos moments està rodant \"Domino\" amb guió de l\'interessant Richard \"Donnie Darko\" Kelly.< Mai no ha estat sant de la meua devoció i comparant-lo amb el seu germà Ridley, ix molt mal parat >.
4-JOHN SAYLES.-
Quan? En 1984. Amb quin film? amb \"The Brother From Another Planet\", mai estrenada ací comercialment. Era la seua opera prima? Sí, encara que abans va ser guionista de \"Pirañas\" (78) i \"Aullidos\" (81) ambdós realitzats per un altre assidu del festival, el simpàtic Joe Dant (pròxim Premi d\'Honor-2004). Va guanyar algun premi? Sí, al millor guió i millor actor. Més Sitges? Mai més. Què va fer després? Després va ser nominat a l\'Òscar al millor guió per \"Passion Fish\" ( 92 ) i \"Lone Star\" ( 96 ) i va fer \"El Secreto de la Isla de las Focas\", \"Casa de los Babys\", \"Hombres Armados\" i \"La Tierra Prometida\". El pròxim? Acaba d\'estrenar-se en sales \"Silver City\" després del seu pas per la secció oficial de Sant Sebastià. < Mai no m\'haguera imaginat a John Sayles dirigint cinema fantàstic i molt menys escrivint Pirañas o Aullidos, però leshemeroteques estan per demostrar-ho >.
5-NEIL JORDAN.-
Quan? En 1984. Amb quin film? Amb \"En Compañía de Lobos\". Era la seua opera prima? No, un any abans havia fet \"Danny Boy\" però com si ho fora. Va guanyar algun premi? Els premis a la millor pel·li, de la crítica i efectes especials. Més Sitges? Mai més. Què va fer després? Després guanyaria l\'Òscar al millor guió per \"Juego de Lágrimas\" (92) i el Lleó d\'Or per \"Michael Collins\" (96), entre mitges \"Entrevista con un Vampiro\" ( 94 ) i anteriorment també \"Nunca Fuimos Ángeles\" (89) i \"Mona Lisa\" (86); després es va perdre un poc amb \"The Butcher Boy\" (97), \"In Dreams\" (98) i \"El Fin del Romance\" (99). El pròxim? Ara esta fent \"Breakfast on Pluto\", comèdia negra amb transvestit blanc (Cillian \"28 Dies Després\" Murphy), i després preveu dirigir \"Me and my Monster\". < Amb grans alts i baixos en la seua carrera, sempre ens quedarà el seu extraordinari acostament al món dels hòmens llop que va arrasar al palmarés de Sitges-84 >.
6-KATHRYN BIGELOW.-
Quan? En 1987. Amb quin film? va presentar fora de concurs i com a pel·lícula sorpresa \"Los viajeros de la noche. Near Dark\" amb Cas Henriksen en el repartiment. Era la seua opera prima? Sí en solitari, encara que uns anys abans codirigí un llargmetratge amb un cert Monty Montgomery. Més Sitges? No en seccions oficials. Què va fer després? Després va fer \"Acero Azul\"(89), \"Le llaman Bodhi\"( 91 ) i \"Días Extraños\" (95). < Tot i que ja sembla irreversible la seua perduda per al cinema en general, encara són un goig els seus antics treball de Ciència Ficció >.
7-JOHN McNAUGHTON.-
Quan? En 1990. Amb quin film? Amb \"Henry, Retrato de un Asesino\". Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Va guanyar premis a la millor pel·lícula, millor director i el de la crítica. Més Sitges? Va presentar l\'any següent \"The Borrower\", premi als millors efectes, també \"La Chica del Gángster\" el 93 fora de concurs i en el 97 \"Normal Life\" en la secció oficial . < Tot i que prometia molt amb el seu impressionant retrat d\'un assassí en sèrie que encara hui és recordat per molts com la millor aproximació a eixe món, la veritat és que mai no ha tornat a sorprendre als cinèfils de tota condició >
8-TODD HAYNES.-
Quan? En 1991. Amb quin film? Va presentar \"Poison\", un film d\'episodis. Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Es va emportar una menció especial del jurat per \"mantindre vigents els valors subversius propis de tota poesia autèntica\". Més Sitges? Sí, en el 95 va estar \"Safe\" en la secció oficial. Què va fer després? En el 98 va triomfar en els circuits independents amb \"Velvet Goldmine\", i després ha fet \"Lejos del Cielo\" amb quatre nominacions als Òscars-2002 inclòs el de millor guió. < Una miqueta sobrevalorat per la crítica especialitzada, ha demostrat que pot tocar cualsevol gènere sense grinyolar massa >.
9-ANTHONY MINGHELLA.-
Quan? En 1991. Amb quin film? amb \"Truly, Madly, Deeply\", definida llavors com \"Ghost\" però sense tant de caramel i guinda. Era la seua opera prima? Sí, i després d\'ella seria fitxat per Hollywood. Va guanyar algun premi? Sí, es va emportar a la millor actriu. Més Sitges? No. Què va fer després? En el 93 va debutar en els USA amb la prescindible \"Un Marido Para Mi Mujer\", per a, l\'any 96 guanyar nombrosos Òscars amb \"El Paciente Inglés\" (un total de 9) i posteriorment obtindre també moltes nominacions a l\'Òscar 2004 amb \"Cold Mountain\", encara que no se n\'emportà cap; entre mitges va fer l\'entretinguda \"El Talento de Míster Ripley\" que tindria una continuació ja sense ell de director. < Un dels més estranys i desconeguts descobriments del Festival, ara està acostumat a rebre premis cada vegada que dirigix >.
10-GASPAR NOÉ.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Amb el migmetratge \"Carne\" presentat en la secció Informativa. Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? L\'any 98 va guanyar al millor guió per \"Seúl Contre Tous\" i també va haver-hi passe especial d\'\"Irreversible\" en el 2002, perquè només uns dies abans es va veure en la secció Perles de Sant Sebastià. < Un dels directors més radicals i interessants de la veïna França, a les antípodes del cinema francés més seriós >.
11-BRYAN SINGER.-
Quan? En 1993 Amb quin film? Amb \"Public Acces\", triada per un crític per a la secció Seven Chances. Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? No. Què va fer després? Va aconseguir dos Òscars amb \"Sospechosos Habituales\" (95) per al guió original (no seu) i millor actor secundari per a Kevin Spacey, en el 98 rodaria \"Verano de Corrupción\" basada en un relat de Stephen King i posteriorment ha dirigit les dos parts de \"X-Men\". El pròxim? Acaba d\'incorporar-se al projecte del nou SuperMan previst per al 2006 i que abans havia estat en mans de Tim Burton o Kevin Smith; abans també es va parlar que dirigiria un remake de \"La Fuga de Logan\". < La viva demostració de que també en Seven Chances ( Set films/sorts elegits per prestigiosos crítics ) s\'han descobert directors interessants i/o exitosos >.
12-MARIA RIPOLL.-
Quan? En 1996. Amb quin film? Amb el film d\'episodis \"El Domini de los Sentits\", una pel·lícula conjunta amb diverses companyes totes dones; ella era l\'autora de \"L\'Oïda\". Era la seua opera prima? Sí, encara que abans va fer en l\'American Film Institute de Los Angeles (on va estudiar) el curt \"Kill Me Later\". Més Sitges? Ha sigut una de les dones més assídues al Festival perquè va guanyar a la millor pel·li de Gran Angular en el 98 amb \"Pluja a les Sabates\", el seu primer treball en solitari, pel que va guanyar nombrosos premis i una nominació a millor direcció novell en els Goya 2000; l\'última edició va ser membre del Jurat de la secció oficial. Què va fer després? A més d\'un innecessari remake de la magnífica \"Comer, Beber, Amar\" d\'Ang Lee titulat \"Tortilla Soup\" en el 2001, ha realitzat en el 2003 \"Utopia\". El pròxim? Rodarà \"Tu Vida en 65 Minutos\" amb la jove promesa María Valverde en el repartiment. < Tot i que la seua inclusió ací semble més obra del \"políticament correcte\", encara tinc a la retina la seua extraordinària barreja de gèneres amb\"Lluvia en los Zapatos\" >.
13-FRANÇOIS OZON.-
Quan? En 1998. Amb quin film? Amb \"Sitcom\". Era la seua opera prima? Sí, el seu debut en el llarg encara que abans va fer un migmetratge que ja va ser projectat amb èxit a Venècia o Sant Sebastià titulat \"Regarde la Mer\". Va guanyar algun premi? Sí, va obtindre el premi a la millor actriu. Més Sitges? Va presentar l\'any següent \"Els Amants Criminels\" que va guanyar el premi al millor guió. Què va fer després? després ha triomfat amb \"8 Mujeres\" i \"La Piscina. Swimming Pool\" i abans d\'estes va fer \"Gotas de Agua Sobre Piedras Calientes\" i \"Bajo la Arena\". El pròxim? Acaba de presentar a Venècia \"Cinq Fois Deux\", que la crítica va comparar per la forma (que no pel fons) amb el film del seu paisà Gaspar Noé \"Irreversible\". < Un dels jòvens realitzadors francesos dels que sempre s\'espera una miqueta més del que dóna, i una demostració més de bon olfacte dels programadors del festival de Sitges doncs ara els grans festivals s\'ho rifen >.
Pabloco Sánchez
Novembre-2.004 ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: ELS DESCOBRIMENTS DE SITGES: QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC (i II)','
ELS QUE FARAN PARLAR
1-TERRY ZWIGOFF.-
Quan? En 1995. Amb quin film? Amb el documental \"Crumb\" sobre l\'autor del famós gat Fritz. Era la seua opera prima? Sí, encara que tardaria alguns anys a fer el seu debut en el llargmetratge de ficció. Més Sitges? Va presentar precisament este debut prometedor en el festival del 2001, \"Ghost World\", i que arribà a ser nominat a l\'Òscar al millor guió adaptat coescrit pel propi realitzador. El pròxim? La seua última \"Bad Santa\" amb guió dels germans Coen i protagonisme de Billy Bob Thorton va estar en l\'últim Cannes i serà estrenada al Desembre. < Esperàvem amb impaciència \"Bad Santa\" en Sitges-2004, pero sembla que s\'estrenarà directament a les sales comercials este pròxim Desembre >.
2-MATHEW BRIGHT.-
Quan? En 1997. Amb quin film? amb \"Freeway\" Era la seua opera prima? Sí, abans havia fet algun guió que va enamorar el productor d\'esta (Oliver Stone). Va guanyar algun premi? Va guanyar a la millor actriu per a Reeixe \"Una Rubia Muy Legal\" Witherspoon, un altre descobriment. Més Sitges? Després va presentar \"Ted Bundy\" l\'any 2002 i abans havia fet en el 99 la 2a part de \"Freeway\" El pròxim? Pareix que ja fa temps preparava el film \"Tiptoes\". < Encara se li recorda amb l\'estranya i hipnòtica traslació a la pantalla gran del conte de Caputxeta Roja amb el que va debutar l\'any 97, esperant-se d\'ell quelcom més que el que s\'ha vist fins ara en les seues escasses i darreres realitzacvions >.
3-ANDREW NICCOL.-
Quan? En 1997. Amb quin film? Amb \"Gattaca\" que comptava en el seu repartiment amb Uma Thurman i Jude Law (un dels actors més vistos a Sitges i que també va presentar eixe mateix any \"Wilde\" ). Era la seua opera prima? Sí, després d\'un muntó de guions. Va guanyar algun premi? A la millor pel·li i millor música de Michael Nyman. Més Sitges? No. Què va fer després? Va ser guionista de \"La Terminal\"(2004) i \"El Shou de Truman\" (98) i ha dirigit amb Al Pacino \"Simone\" que va passar de puntetes per les sales espanyoles. El pròxim? Ara rodarà \"Lord of War\" amb Nicolas Cage i Ethan Hawke. < Tot i que sembla que li agrada més escriure per uns altres que dirigir, encara li recordem amb molt de gust per eixe film futurista sense efectes que enlluernà a uns pocs l\'any 97 >.
4-HIDEO NAKATA.-
Quan? En 1999. Amb quin film? Va presentar al mateix temps \"The Ring\" i la seua 2a part. Era la seua opera prima? No, abans va debutar el 96 amb \"The Ghost Actress\" que no ens ha arribat mai com passa quasi sempre amb el cinema oriental. Va guanyar algun premi? Sí, va guanyar al millor film i efectes per la primera part. Més Sitges? També es va emportar una menció especial del jurat l\'any 2002 per \"Dark Vàter\", i un any després va poder veure\'s en retrospectiva de cine japonés el seu anterior a esta \"Sleeping Bride\" basat en un manga d\'Osamu Tezuka. Què va fer després? També és autor de \"Chaos\" (2000) i \"Sadistic and Masochistic\" (2001). El pròxim? Ara a Hollywood esta fent el remake americà de \"The Ring 2\", amb Naomi Watts (que repetix de la primera part americana) i Sissi Spacek. < Un dels primers descobriments de les últimes fornades del llunyà Orient, porta ja temps fent parlar tot i que potser ara als EEUU comence a ser conegut pel gran públic >.
5-E. ELIAS MERHIGE.-
Quan? En el 2000. Amb quin film? Amb \"La Sombra del Vampiro\". Era la seua opera prima? No exactament, abans havia rodat en blanc i negre \"Begotten\" i que va recuperar eixe mateix any l\'espai del festival conegut com Brigadoon. Va guanyar algun premi? Va obtindre una menció especial dels jurats. Més Sitges? Encara no hi ha hagut ocasió. El pròxim? Ara ha rodat \"Suspect Zero\", sobre un assassí de maníacs a qui segur que clava Ben Kingsley i junt amb Carrie-Anne Moss. < Tot i que des del 2.000 no hem sabut res d\'ell, se li espera amb impaciència i expectació doncs la seua paroximació al \"Nosferatu\" de Murnau fou una de les sensacions del festival >.
6-TAKASHI MIIKE.-
Quan? En el 2000. Amb quin film? Amb \"Fudoh: The New Generation\", un dels seus primers treballs (1996) i que va poder veure\'s en l\'espai de Brigadoon (era la de la surrealista llançadora de dards amb la figa). Era la seua ppera prima? No, havia debutat un any abans. Més Sitges? L\'any 2001 i després d\'haver-se vist en sales el seu impressionant \"Audition\", va ser una de les estreles d\'Orient Express ja a perpetuïtat podent veure\'s en els últims tres anys la trilogia \"Dead or Alive\", la seua obra mestra \"Ichi The Killer\" amb S. Tsukamoto d\'actor, \"Una Llamada Perdida\" , \"Agitator\" , \"Graveyard of Honor\" i \"Sangri-La\". Premi La Màquina del Temps en el 2003, eixe mateix any va participar per primera vegada en la secció oficial amb \"Gozu\" emportant-se diversos premis. El pròxim? Tindrem doble ració Miike a Sitges-2004 amb \"Hisse\" en la secció oficial (després del seu pas per Venècia) i \"Zebraman\" en Orient-Express, i igual que Kim Ki-Duk per 5a edició consecutiva. < Un dels majors \"culpables\" de que el festival dedicara a partir del 2001 una secció especial al cinema asiàtic anomenada \"Orient-Express\", només la ceguesa dels distrbuïdors espanyols ha impedit que puguen veure\'s a les sales les seues obres seguents a l\'única estrenada comercialment, l\'esgarrifosa \"Audition\" >.
7-PITOF.-
Quan? En el 2001. Amb quin film? amb \"Vidocq\". Era la seua opera primera? Sí com a director, abans era especialista en efectes i veterà del festival. Va guanyar algun premi? A la millor pel·li, millors efectes especials, millor maquillatge i premi Citizen Kane. Més Sitges? Ja va participar l\'any 91 al ser el responsable dels efectes de la gran triomfadora d\'eixe any, \"Delicatessen\", i posteriorment de \"La Ciudad de los Niños Perdidos\". Què va fer després? Després ha dirigit a Trobe Berry en \"Catwoman\", estrenada l\'estiu del 2004. < El penúltim dels fitxatges d\'artesans francesos pel cinema nord-americà, esperem que, com Jeunet, torne a la vella Europa quan abans millor>.
8-TAKASHI SHIMIZU.-
Quan? En 2001. Amb quin film? Amb \"Tomie: Rebirth\" presentada en sessió especial. Era la seua opera prima? Sí en format cine, però no tenint en compte el vídeo perquè en este sistema va rodar les seues dos primeres \"La Maldición\" i que tornaria a rodar en format cine. Més Sitges? Va presentar \"La Maldición\" en el 2002 i la seua seqüela en el 2003. El pròxim? Ara estrena a Sitges-2004 el seu remake americà amb Sam Raimi com a productor i Sara Michelle Gellar com a protagonista, així com també es presentarà en el festival el seu \"Marebito\" a Noves Visions. Un doblet que promet. < Tot i que deu de\'estar fart del tema de la Maldición, doncs ja porta 5 versions diferents ( de les que 3 han figurat en la secció oficial de Sitges ), sembla molt més interessant que haja estat ell l\'elegit per al remake americà >.
9-KIYOSHI KUROSAWA.-
Quan? En 2001. Amb quin film? Amb \"Kairo\". Era la seua opera prima? No, portava fetes més d\'una desena perquè va començar l\'any 83 però sí la seua primera pel·li a Espanya. Va guanyar algun premi? Sí, s\'emportà el de la crítica. Més Sitges? En el 2003 va tindre 3 treballs presents en seccions paral·leles: \"Cure\" (97) en Cine Japonés, \"Bright Future\" (2002) en Seven Chances i \"Doppelganger\" ( 2003 ) a Noves Visions. Què va fer després? Present en nombrosos festivals com Berlín ( License to Live ), Venècia ( \"Barren Illusions\"), Cannes (premi de la crítica a Kairo i Carisma), o Tòquio ( premi del públic per a \"Bright Future\"). < Una altre dels descobriments del Llunyà Orient, o més cinematogràfica i narrativament parlant de l\'Extrem Orient >.
10-LUCKY McKEE.-
Quan? En el 2002. Amb quin film? Amb \"May\". Era la seua opera prima? Pràcticament sí, perquè només hi havia codirigit el film de baix pressupost \"All Cheerleaders Die\". Va guanyar algun premi? Va guanyar al millor guió i millor actriu. El pròxim? Ara ha fet \"The Woods\" amb Brosse \"Evil Dead\" Campbell de prota. < Després d\'este prometedor debut, s\'espera d\'ell que continue impactant com va fer hizo amb la millor versió Frankenstein dels últims lustres ( May ) >.
11-MICHEL GONDRY.-
Quan? En el 2002. Amb quin film? Va presentar fora de concurs \"Human Nature\" amb guió de Charlie Kaufman. Era la seua opera prima? Sí, després de nombrosos videoclips. Més Sitges? No li ha donat temps. Què va fer després? \"Eternal Sunshine of the Spotless Mind\" (ací \"Olvídate del Mundo\") amb guió una altra vegada de Charlie Kauffman. El pròxim? ha rodat \"Màster of Space and Estafe\" amb Jack Black i també dirigirà \"The Science of Sleep\". < Un dels nous directors USA amb millorsperspectives de futur, un altra demostració més de l\'olfacte dels programadors, fins i tot amb films fora del gènere>.
12-PACO PLAZA.-
Quan? En el 2002, un any de bona collita. Amb quin film? Amb \"El Segundo Nombre\". Era la seua opera prima? Sí, abans es va assaonar en el camp del curt amb exemples com \"Abuelitos\" (99) i \"Puzles\" (2001). Va guanyar algun premi? Va guanyar el Melies de Plata. Més Sitges? Ja abans es va poder veure algun dels seus curts i es preveu que siga un assidu per als pròxims anys. Què va fer després? A més de codirigir \"OT la película\", enguany 2004 ha estrenat un film molt valent i aconseguit, \"Romasanta, la Caza de la Bestia\". < Una de les grans promeses del cinema valencià que ja ha demostrat amb els seus llargmetratge de gènere que és un extraordinari director al qual segurament en un futur se li quede curt la indústria del nostre país >.
13-PARK CHAN-WOOK.-
Quan? En el 2002. Amb quin film? Amb \"Sympaty For Mr. Vengeance\" en la secció Orient Express. Era la seua opera prima? No, abans en el 2000 va fer \"Joint Security Àrea\" gran èxit a Corea, el seu país. Més Sitges? Sí, este pròxim 2004 presentarà en la secció oficial la que ja es considera com a pel·lícula més esperada pels fans més radicals del festival, \"ONG Bak\", després del seu triomf a Cannes (on el president Tarantino li va donar una menció especial). < S\'ha dit sobre \"Old Boy\" que es el film que sempre hauria volgut fer el mateix Quentin Tarantino >.
ELS QUE SEGUIXEN EN EL GÈNERE
1-WES CRAVEN.-
Quan? En 1977. Amb quin film? amb \"Las Colinas Tienen Ojos\". Era la seua opera prima? No, abans havia fet \"La Última Casa a la Izquierda\" en el 72. Va guanyar algun premi? Sí, s\'emportà el de la crítica. Més Sitges? Després, l\'any 80, va presentar \"Summer of Fear\" (Las Dos Caras de Julia, TV- Movie estrenada en el nostre país comercialment), en el 84 la 2a part de \"Las Colinas...\" en l\'Oficial, en el 85 \"Pesadilla en Elm Street\" i \"Swamp Thing\" en sessions especials i també \"Shocker\" fora de concurs en 1990. Què va fer després? La Saga \"Scream\". El pròxim? Ara ha rodat una de licàntrops \"Cursed\"que pareix que per fi veurà la llum en el 2005 després de nombrosos avatars i rodarà el thriller \"Red Eye\" amb Cillian Murphy, magnífic supervivent dels zombies de \"28 Días Después\". < Igual que Tobe Hooper va ser descobert pel festival amb el seu segon treball rere les càmeres, però a diferència d\'este que va firmar la seua obra mestra \"La Matanza de Texas\" en el seu debut, Craven realment es va donar a conéixer amb este el seu segon film premiat a Sitges per la crítica! >.
2-CLIVE BARKER.-
Quan? En 1987. Amb quin film? Amb \"Hellraiser, Los que Traen el Infierno\". Era la seua opera prima? Després d\'alguns guions, sí. Va guanyar algun premi? No, li va arrabassar el premi als millors efectes la sorprenent \"Una Historia China de Fantasmas\". Més Sitges? No. Què va fer després? En el 90 \"Razas de Noche\" amb David Cronenberg d\'actor i després l\'any 94 \"El Señor de las Ilusiones\". < Tot i que ha estat més escriptor que director, les poques incursions que ha fet com a realitzador han deixat un gran sabor de boca als fans del gènere més exigents >.
3-RENNY HARLIN.-
Quan? En 1988. Amb quin film? Amb \"Pesadilla en Elm Street 4\", la tercera seqüela del film de Wes Craven. Era la seua opera prima? Sí a Hollywood, encara que abans va fer un llargmetratge a Finlàndia (hi va nàixer) que li va valdre per a debutar com molts altres amb una seqüela. Va guanyar algun premi? Sí, als millors efectes especials. Més Sitges? No, a pesar de seguir amb el cine de gènere, Harlin va anar més cap al cinema d\'acció i aventures. Què va fer després? Després va fer en el 89 \"Las Aventuras de Ford Farlaine\" , en el 90 \"La Jungla 2. Alerta Roja\" i en el 92 \"Máximo Riesgo\", després d\'esta última aventura destacada va anar a pitjor amb \"La Isla de las Cabezas Cortadas\", \"Memoria Letal\" o \"Deep Blue See\". El pròxim? Ara acaba d\'estrenar \"Exorcist, The Beginning\" i abans va fer \"Cazadores de Sueños\" amb Val Kilmer. < Un clar exemple de simple artesà quropeu fitxat i contractat pels estudis americans per a ser una simple titella dels totpoderosos productors; ha estat sustitut de Paul Schrader en la seqüela de \"El Exorcista\" per ser precisament tot el contrari a este >.
4-BRIAN YUZNA.-
Quan? En 1989. Amb quin film? Amb \"Society\". Era la seua opera prima? Sí, com a realitzador. Va guanyar algun premi? No. Més Sitges? Va ser el productor de \"Re-Animator\" i \"Resonator\", premiades a Sitges anys abans i ambdós dirigides per Stuart Gordon; ja com a director en el 96 va presentar en la secció oficial \"El Dentista\" i uns anys després també va poder veure\'s en passe especial \"Mortal Zombie\" i ja amb la Fantastic Factory catalana \"Faust\". Què va fer després? Abans va ser el responsable directe de \"La Novia de Reanimator\" i d\'un episodi del film col·lectiu \"Necronomicon\", i després en el 2003 va estrenar en sales \"Beyond Re-Animator\" El pròxim? Està pendent d\'estrenar \"Rottweiler\", segons una novel·la d\'Alberto Vázquez Figueroa i ja s\'ha anunciat el rodatge de \"Beneath The Still Waters\" ja sempre amb la Fantastic Factory. .
5-BILL PLYMPTON.-
Quan? En 1991. Amb quin film? Amb el curtmetratge \"Push Comes To Shove\". Era la seua opera prima? Començava llavors i va ser la primera cosa que es va conéixer en el nostre país. Va guanyar algun premi? Al millor curt, sense distingir ficció d\'animació. Més Sitges? Moltíssim més, quasi ha sigut una presència tan habitual com el King-Kong de la reixeta del festival: quasi tots els anys presentava un curtmetratge, guanyant en el 95 amb \"How To Make Love To A Woman. 11 Consejos para hacer el Amor\" i en el 98 amb \"More Sex and VI\", després va presentar els seus dos llargmetratges d\'animació \"Me Casé con un Extraño\" i \"Mutant Aliens\" i també abans, en el 94, s\'hi va veure el seu primer llarg en imatge real \"J. Lyle\" en Animat a la Fresca. El pròxim? Una vegada més estrenarà en la secció Animat de Sitges-2004 el seu últim treball \"Hair High\" més un curtmetratge. < Un dels més originals i subversius animadors de la actualitat, molt més complet i interessant que els famosos creadors de \"South Park\" i molt menys conservador >.
6-KATSUHIRO OTOMO.-
Quan? En 1991. Amb quin film? Va presentar en la informativa \"Akira\", basada en el seu propi manga. Era la seua opera prima? Sí, encara que fet l\'any 1988. Més Sitges? en el 96 va presentar el film conjunt \"Memories\" on dirigia l\'episodi \"Cannon Fodder\", després va presentar \"Roujin-Z\", no dirigida per ell però si escrita i \"Perfect Blue\" on era conseller; també autor del guió de \"Metrópolis\" de Rin Tare presentada en el 2001 i basat en el manga d\'Osamu Tezuka. El pròxim? Enguany ha fet \"Steamboy\" que després de presentar-se a Venècia podrà veure\'s en Animat-2004. < El famós creador d\'Akira, tot un símbol pels amants del manga, i que no sembla prodigar-se molt en la realització de pel·lícules animades >.
7-ALEX PROYAS.-
Quan? En 1994. Amb quin film? va presentar fora de concurs \"El Cuervo\" amb Brandon Lee de protagonista, el fill de Brosse Lee que va morir fent esta pel·lícula. Era la seua opera prima? No, però com si ho fora perquè els seus 2 treballs anteriors mai no van arribar a estrenar-se ací ni en quasi enlloc \"Spirits on the Air\" i \"Gremlins of the Clouds\". Més Sitges? No, encara que en el 2000 es va recuperar el seu \"Dark City\" (1998). Què va fer després? A més d\'esta excel·lent mostra de ciència-ficció, \"Días de Garaje\" ( 2002 ) i este estiu ha arrasat a mig món amb \"Yo, Robot\" junt amb Will Smith. < A més de dirigir una de les sorpreses de l\'any 2003, sempre el recordarem per eixa estranya i encisadora \"Dark City\" >.
8-SHINYA TSUKAMOTO.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Va presentar els seus dos \"Tetsuos\". Era la seua opera prima? No exactament, abans va fer un parell de pel·lis desconegudes a Occident. Va guanyar algun premi? La 2a part va rebre una menció especial. Més Sitges? Per descomptat, és un habitual, va presentar en el 95 \"Toquio Fist\" en l\'oficial, \"Bullet Ballet\" (98), va estar en retrospectiva de cinema japonés en el 2003, i va presentar \"Gemini\" en el 2000 ( que se\'n va emportar el premi a la millor música ) i \"A Snake of June\" en el 2002 (secció oficial). El pròxim? Es podrà veure a Noves Visions de Sitges-2004 la seua última \"Vital\". < A pesar de portar un fum d\'anys dirigint, mai no ha aconseguit estrenar res al nostre país i continuem recordant-li pels dos Tetsuos de principis dels 90 >.
9-PAUL W. S. ANDERSON.-
Quan? En 1994. Amb quin film? Va presentar fora de concurs \"Shopping\" amb Jude Law (un altre descobriment) que es convertiria en un actor de repetides presències. Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? L\'any següent va portar a la secció oficial \"Mortal Kombat\", un dels primers films basats en un videojoc. Què va fer després? Va ser director de les fallides \"Soldier\" i \"Horizón Final\" i de la més aconseguida \"Resident Evil\". El pròxim? Acaba de clausurar la Setmana de Cine de Terror de Sant Sebastià amb \"Alien Versus Predator\". < No confundiu, li molesta, amb el Paul Anderson de \"Magnolia\"; s\'ha especialitzat en traslladar a les pantalles els videojocs més reixits i sagnants >.
10-JAUME BALAGUERÓ.-
Quan? En 1994. Amb quin film? Amb el seu curtmetratge \"Alícia\". Va guanyar algun premi? Sí, al millor curt. Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? Clar, primer va ser un assidu al festival com a client i ara és un extraordinari proveïdor; el seu següent curt \"Dies de Llum\" es va presentar en el 95 i el seu primer llarg \"Els Sense Nom\" va guanyar l\'any 99 a la millor fotografia i el Melies d\'Or a la millor pel·lícula europea, a més va inaugurar el festival amb \"Darkness\" l\'any 2002. El pròxim? Esta rodant amb Calista Flockhart \"Fragile\". < Un dels majors talents del cinema espanyol dels darrers anys, i un dels grans descobriments a nivell mundial del Festival de Sitges >.
11-MAMORU OSHII.-
Quan? En 1996. Amb quin film? Va presentar \"Ghost In The Shell\" en la secció Animat. Era la seua opera prima? No, va debutar l\'any 82 amb \"Tenshi No Tamago\" sempre amb animació. Més Sitges? Autor del guió de \"Jin Roh\", presentat l\'any 2000, en el 2001 va presentar el seu primer film en imatge real \"Avalon\". El pròxim? La segona part de \"Ghost In The Shell\" ha estat enguany en la secció oficial del festival de Cannes i ho estarà també en la de Sitges-2004. < No és gens fàcil ficar en la sección oficial del millor festival del món una producció d\'animació i més si no et dius Miyazaki, y este japonés ho ha fet i ho podrem comprobar a Sitges-2004 >.
12-DAVID TWOHY.-
Quan? En 1996. Amb quin film? Amb \"Han Llegado\". Era la seua opera prima? No, era el seu 2n treball però primer a Espanya; abans havia sigut guionista de films com \"El Fugitivo\" o \"Alien 3\". Va guanyar algun premi? No. Més Sitges? No. Què va fer després? Després ha fet \"Pitch Black\" (2000), \"Below\" (2002) i acaba d\'estrenar l\'spin-off de la primera \"Las Crónicas de Riddick\". < Sorprengué uns pocs amb el seu \"Han Llegado\", quan triomfava en mig món \"Independence Day\", feta amb quatre xavos i ho va tornar a fer amb \"Pitch Black\" i uns pocs dòlars més ( sempre tenint en compte el mercat USA ) >.
13-VINCENZO NATALI.-
Quan? En 1998. Amb quin film? Amb la claustrofòbica i excel·lent \"Cube\". Era la seua opera prima? Sí en format llarg, abans el seu curt \"Elevated\" en el 97 li va donar un gran reconeixement. Va guanyar algun premi? Sí, a millor pel·li i millor guió. Més Sitges? Sí, després va aconseguir al millor actor en el 2002 per \"Cypher\" per a Jeremy Northam. Si no fora perque va nàixer al Canadà, de segur que hauria realitzat molts més treballs que els que ha fet fins a data de hui; excel·lent realitzador, esperem que no desaparega del mapa per eixes qüestions geogràfiques >.
Pabloco Sánchez ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: EL FONDÓ DE LES NEUS (Les Valls del Vinalopó)','
Tot i que no s\'ha pogut comprovar, es diu que va estar poblada en temps dels grecs; les tropes cristianes van conquistar-la als àrabs el 1246 i va pertànyer a la jurisdicció d\'Asp fins el 1839, en què es va independitzar i constituí un únic municipi amb El Fondó dels Frares del qual es va segregar el 1926; el màxim de població va abastar-lo el 1900: 3.690 habitants, tot i que en aquesta data incloïa encara El Fondó dels Frares.
Les dades de 2003 donen una població de 1.770 habitants, de gentilici, fondoners i un ajuntament administrat per 5 regidors del PP i 4 del PSPV. Hi ha els dos llogarets de El Rebalso i La Canalosa . El topònim oficial es manté en castellà: Hondón de las Nieves.
La tradicional economia agrícola, sustentada en el raïm de taula, s veu ara complementada, i superada, pels negocis immobiliaris, ja que cada vegada és major el nombre d\'estrangers que s\'hi instal·len. Hi ha pedreres de sorra i grava i indústries derivades del ciment
El terme –68,9 km 2 -- s\'ubica en una petita vall protegit per la serra de Crevillent poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges força agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz , habilitats per a l\'esbarjo. Si decidim conèixer el terme caminant podem triar la ruta del Alto Pelao on podem observar moltes espècies vegetals: pi, ginebre, farigola, romaní; la representació animal inclou: senglars, guineus, perdius, llebres, conills, fardatxos, mussols reials, etc.
Del seu patrimoni:
- Església de sant Pere apòstol. Aixecada sobre l\'ermita de les Neus en 1746, en estil barroc.
- Ermita de sant Isidre . En el paratge de La Cruz .
- La plaça de la Vila. Amb l\'ajuntament i la Casa de Cultura.
- Façana del convent de Concepcionistes Franciscanes. De mitjan segle XX es troba prou deteriorada s\'espera intervenció per a la seua recuperació.
A banda del seu exquisit raïm de taula inclòs en la denominació d\'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó , podem degustar l\'arròs caldós, els gaspatxos, la gatxamiga , el putxero i la paella amb conill i caragols. Els dolços també tenen bona representació amb rollos de costra , torrijas , sequillos o embocaos.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Guia virtual de la CV
La isla de interior
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"LA VIDA EN L\'ABISME\" de Ferran Torrent','
|
|
Autor: Ferran Torrent. Editorial: Columna. Finalista del premi Planeta 2.004. Hores de lectura: 4.
SINOPSI: Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l\'època en una partida \"històrica\". Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d\'un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d\'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els \"amarradors\", \"joqueros\", i \"cremaors\" de tota mena que poblen les partides, a més d\'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l\'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d\'aleshores i en el del futur.
|
COMENTARI
He llegit en alguna entrevista al Ferran Torrent amb motiu de la promoció que està fent d\'este llibre que, a la novel·la, hi havia elements autobiogràfics i que això era normal des del moment que ell es considerava un escriptor realista, quasi hiperrealista, que només escriu sobre el que ha viscut o coneix de manera directa... Per mi, és el més atractiu d\'esta creació literària: allò que estàs llegint t\'ho creus, Torrent conseguix recrear l\'atmosfera que descriu d\'una manera absolutament versemblant i, a més, sense artificis innecessaris, quasi l\'olores i la palpes. Molt recomanable.
Paula Robert','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Manifest, manifestació i pressió mediàtica: mesures legals?\" Per Toni Rovira','En els darrers dies les vostres afirmacions al voltant de la llengua han pres una contundència categòrica, sobretot quan insistiu en les mesures que n\'han propiciat el desenvolupament. Voldria matisar alguns aspectes d\'aquestes afirmacions vostres, ja que, dites així, no recullen la realitat de la jurisprudència constitucional.
El Tribunal Constitucional és l\'encarregat de desenvolupar els nostres drets fonamentals i el seus manaments tenen el mateix valor que els articles de la nostra Carta Magna. Fins ací cap problema... supose. D\'això, el seu partit n\'és conscient, ja que quan no ha pogut dur a terme un projecte polític, a través del parlament, hi ha recorregut. Estic parlant del famós transvasament de l\'Ebre. Si el PP guanyàs el recurs, el PSOE hauria de fer-lo per força i qualsevol acte contrari a l\'execució seria considerat una pèrdua de diners i de temps, i fins i tot podria considerar-se il·legal perquè obstacularitzaria l\'execució d\'un manament constitucional. Fins ací, també bé... supose.
Doncs bé, els valencians tenim una sentència del Tribunal Constitucional que parla sobre la qüestió onomàstica de la nostra llengua i que, a Vós, sempre se us oblida d\'esmentar... no sé si és per ignorància o per mala fe. Es tracta de la sentència 75/1997 del 21 d\'abril, la qual explica clarament la sinonímia entre la denominació del nostre Estatut d\'Autonomia \"llengua valenciana\" i l\'acadèmica \"llengua catalana\" per a referir-se a la llengua que es parla al País Valencià.
Per tant, si havíem quedat que el fet de qüestionar, eludir o ignorar una sentència del Tribunal Constitucional era una pèrdua de temps i un atemptat contra la nostra Constitució, perquè obstaculitzava l\'execució d\'un manament derivat d\'un dret fonamental, què hem de pensar de les vostres declaracions dels darrers vint dies, on heu negat el binomi \"català/valencià\" per activa i per passiva?
¿No deu estar incorrent, el govern del qual Vós sou President, en un delicte o falta greu per obstruir l\'aplicació derivada d\'una sentència del Tribunal Constitucional? No heu pensat mai que aquesta enterqueria política podria ser una mica inútil? No heu pensat mai que podríeu estar jugant amb la bona voluntat de la gent, en fer que pensen que la negació d\'aquesta sentència és possible? Jo crec que sí, perquè per molt President que sigueu, per moltes manifestacions, manifestos o maniobres rocambolesques que us plantegeu, la política lingüística de la Generalitat Valenciana no podrà, mai de la vida, contradir el Tribunal Constitucional. Aquesta és la nostra veritat suprema i l\'impuls que ens empeny a lluitar cada dia contra la ignorància jurídica... i lingüística... del govern que Vós presidiu.
Cordialment,
Toni Rovira
Rebombori 2004
(29-11-04)
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: EL FONDÓ DELS FRARES (Les Valls del Vinalopó)','
Històric emplaçament de la romana Inlumbam ; el topònim prové del fet que en el segle XVII era un poblet propietat dels jesuïtes d\'Oriola, posteriorment passà a formar part del municipi d\'El Fondó de les Neus del qual s\'independitzaria el 1926 per a constituir municipi propi.
El topònim oficial és Hondón de los Frailes i el gentilici, fondoners. L\'ajuntament està governat pel PP que en les votades de 2003 tragué 6 regidors; el PSPV n\'obtingué 1; el cens d\'aqueix mateix any dóna 709 habitants.
D\'economia fonamentalment agrícola, raïm, olivera, ametler, però amb indústries de marbre, sabates i, en menor mida, construcció, fusteria metàl·lica , cooperatives de vins i productes hortofrutícoles i una fàbrica de borses de paper per a embutxacar el raïm de la Denominació d\'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó .
La superfície del terme abraça els 12,5 km 2 i està limitada per la serra dels Frares (718 m en la Solana), la de Crevillent i la d\'Albatera. Hi ha possibilitats de practicar el senderisme en diferents rutes com ara la de Jaime, el Barbudo , o la dels Moros, en què podria trobar-se un jaciment romà, també són dignes d\'esment les coves del Sastre i del Sentenero . Els ciclistes també solen visitar les carreteres del municipi, que s\'ha convertit, gràcies a la seua orografia i la proximitat a les platges en un lloc on proliferen les segones residències.
Hi ha una petita mostra de deixalles arqueològiques d\'època romana i àrab i l\'església de la Mare de Déu de la Salut, creada pels dominics en el segle XIX.
Els vins de la Cooperativa, l\'arròs amb conill i caragols, les pilotes, els gaspatxos, la toña , la coca boba , i els rotllos d\'amor són una mostra de la gastronomia local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: LA FONT DE LA FIGUERA (La Costera)','
L\'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més; en 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana , senyor de Moixent; el 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova , i més tard als Mendoza, ducs de l\'Infantat , els Zúñiga, ducs de Béjar , i als comtes d\'Albatera ; finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües .
Els 2.105 que s\'hi empadronaren el 2003 es coneixen amb els gentilicis de fontifiguerencs o fonters i estan governats per un alcalde del PP, que obtingué 5 regidors en les municipals de 2003; 3 en tragué ALIFONT , 3 el PSPV i 1 el BLOC.
Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l\'aigua, que es comercialitza arreu de l\'estat.
Al seu terme, de 84,7 km 2 , trobem el Capurutxo amb 901 m. d\'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m), altres altures són l\'Alt de Silla (1004 m), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure\'s cabres salvatges.
Hi ha el Museu Municipal i l\'Etnològic i del seu patrimoni esmentarem:
- Església de la Nativitat de n ostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip ( Joan de Joanes ), pintor que encara que la tradició vol que siga fontfiguerenc , està documentat el seu naixement a València.
- Monument a Joan de Joanes .
- Ermita de santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el XX.
- Ermita de sant Sebastià. Segle XVI.
- Jaciment arqueológic de Sant Domènec .
- Llavador municipal , encara en ús.
Bons embotits artesanals, l\'anxela, plat típic d\'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d\'ametles, canyella i julivert), fasedures , borreta són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; de postre podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Talant o faltant?\" per Salvador Pallarès-Garí','
El passat divendres, 26 de novembre, el Sr. Mohamed Abdelaziz, President de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) va ser rebut pel senyor José Luís Rodríguez Zapatero (ZP), president del Govern del Regne d’Espanya.
Això ocorria pocs dies després de la marxa on milers de persones ens vam aplegar al Ministeri d’Exteriors de Madrid, per tal de protestar per la continuada agonia a què s’està sotmetent al poble sahrauí, des de l’abandó vergonyós de la responsabilitat, i de les obligacions, de la potència colonitzadora. Era una riada de gent que va emplenar el carrer d’Atocha, i que recordàvem, amb ràbia, aquell 14 de novembre de 1975, on va ser signat un paper de compravenda, que no passa de ser un compromís privat (no va ser publicat al BOE, ni acceptat per l’ONU) entre tres individus que es reparteixen el territori del –llavors- Sàhara espanyol i la seua població.
Això ocorria, també, el mateix dia on més de cinc centenars de persones (vingudes de tota Europa, Àfrica, Amèrica), ens reuníem, a Saragossa, a la Conferència, anual, que organitza el moviment europeu de solidaritat amb el poble sahrauí.
Si molts de nosaltres, abans de la recepció ja no ens refiàvem dels resultats, ni de la bona predisposició del senyor del \"talante\", vam rebre com una bufetada que l’entrevista fóra a la seu del PSOE, al carrer de Ferraz, i no, com corresponia a un cap d’Estat, a la seu del govern, a la Moncloa.
Què significa que Abdelaziz fos rebut a Ferraz? El Sr. ZP hi feia de secretari general del PSOE? D’un partit on bona part, per no dir la majoria, dels seus membres de la base són amics del poble sahrauí, quan no són part activa del mateix moviment. ¿Podem pensar que amb aquell gest estava fent un reconeixement d’allò a què es va comprometre un altre secretari general del PSOE, el Sr. González, l’any 1976, amb aquell verb grandiloqüent de \"queremos comprometernos ante la Historia\" \"nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final\"?
Els partits democràtics, els que no fan seguidisme cabdillista, es reconeixen per la capacitat crítica interna de censurar els dirigents que s’allunyen dels principis del mateix partit.
El senyor Mohamed Abdelaziz, és un cap d’estat. És el cap d’un estat, reconegut per molts països, entre els quals no està el Regne d’Espanya (per al Regne d’Espanya el \"Sáhara no existe\"). Però sí està reconegut per la Unió Africana, formada per tots els països de l’Àfrica, llevat del Marroc. I amb aquest gest s’ha volgut insultar tots els amics del poble sahrauí, sobretot els súbdits del Regne d’Espanya. S’ha volgut, però no s’ha pogut, perquè només insulta aquell que pot. El Sr. Arafat, era rebut, arreu, com a cap d’estat, i això que ell no va aconseguir passar de tenir un territori autònom.
Per què hem de consentir un govern que permet que el Marroc li marque l’agenda? Perquè la raó de rebre el Sr Abdelaziz a Ferraz no és altra que la de no molestar el nebot del rei Juan Carlos I. Però, tranquil ZP, tranquil, nosaltres no ens hem sentit ofesos. Només insulta qui pot i nosaltres sabem que d’on no n’hi ha no se’n pot traure.
Per què el senyor rei, que l’any que ve anirà a visitar el seu nebot, el rei Mohamed VI del Marroc, no fa una visita a El Aaiun? Allà on l’any 1975, el dia 2 de novembre, va afirmar (en qualitat de cap d’Estat en funcions): \"... Deseamos proteger también los legítimos derechos de la población civil saharaui, ya que nuestra misión en el mundo y nuestra historia nos lo exige\".
El senyor ZP sap molt bé que el temps que passa juga a favor del Marroc, de l’espoliació que està duent a terme al Sàhara Occidental, de la qual també es beneficia el Regne d’Espanya, a través de la SEPI (l’antic INI). El banc de pesca saharià està sent anihilat. I la població sahrauí que viu sota l’ocupació marroquina està sent sotmesa a una anihilació genocida.
Salvador Pallarès-Garí (Vicepresident de la FASPS)
(1-12-04) ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: LA FONT DE LA REINA (Alt Millars) - FUENTELAREINA (Alto Mijares)','
Població d\'origen musulmà, repoblada per cristians procedents del Regne d\'Aragó, va mantenir la població morisca fins el 1609, any de l\'expulsió dels mateixos; segons la tradició son nom procedeix del fet que la reina Elionor , de Portugal hi vingué en 1348 a passar una convalescència i hi va morir; en el segle XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al comte de Villanueva ; allunyada de les vies de comunicació i accés amb la costa, va sofrir una aturada tècnica i agrària que repercuteix en l\'envelliment progressiu de la seua població, i l\'emigració dels jovens vers a València i les comarques del litoral.
L\'Assemblea Veinal , en 2003, va triar com a regidor a un membre del PP; en aquell any el padró municipal enregistrava 27 veïns. Al pertànyer al domini lingüístic del castellà el topònim oficial és Fuentelareina .
Les principals activitats econòmiques són les agrícoles, darrerament es practica l\'agricultura ecològica. També l\'artesania popular arriba a alguna importància.
El terme, de 7,5 km 2 , situat en el vessant septentrional de la serra de Montalgrao és força accidentat i esquerp, farcit de fonts com ara la dels Mangraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys, solcat pel barranc de la Maimona.
El casc urbà és molt pintoresc amb cases penjant sobre le barranc de la Graja i racons evocadors de temps passats. Cal destacar l\'església de la Mare de Déu dels Àngels, barroca del segle XVIII i reclamar cap tipus d\'intervenció ja que, segons que denúncia el Gremi de Campaners Valencians en la seua plana web, el seu estat de conservació és dolent.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa de Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Valencià-català: una solució per a Europa\" per Vicent Gil','Llegim als mitjans de comunicació que el senyor González Pons declara inaugurat el conflicte lingüístic amb el govern central per la seua decisió d’utilitzar la doble denominació valencià-català a Europa. Si analitzem la confrontació actual prenent com a base el nostre ordenament jurídic, podríem compartir el malestar del govern valencià que, com a representant dels valencians, ha de ser el primer interlocutor del govern central en els temes que ens afecten. Ara bé, el que no poden fer el President de la Generalitat i González Pons és omplir-se la boca dient que defenen la legalitat estatutària i la llengua dels valencians i defugir sistemàticament qualsevol interpel•lació respecte de la unitat de la llengua, al•legant que no són filòlegs, impedint pronunciaments de l’AVL o ignorant sentències del Tribunal Suprem.
Des del PP s’afirma que es defendrà tant el nom com l’entitat de la llengua. Però el problema no és onomàstic, ja que el consens sobre la denominació valencià és pràcticament absolut. La qüestió de fons és l’entitat, la naturalesa de la llengua, que necessàriament haurà de ser definida des de paràmetres científics. I la romanística internacional és contundent en eixe sentit: els diversos parlars de València, Balears i Catalunya són un mateix sistema lingüístic, una mateixa llengua. No hi ha cap estudi que puga diferenciar valencià i català i que, a més, vulga fer coincidir la frontera lingüística amb la frontera política entre València i Catalunya, és a dir, afirmar que a Tortosa i a Benicarló no parlen la mateixa llengua. És per això que cal buscar fórmules que conjuguen la qüestió onomàstica amb la realitat lingüística, i no és massa difícil. Valencià és i ha de ser el nom oficial a València, però de cara a l’exterior (Espanya, Europa) la doble denominació valencià-català és una bona solució onomàstica, una solució que caldria tindre en compte de cara a la reforma de l’Estatut: no podem estar 20 anys més amb l’actual situació. Els nostres polítics han de recuperar l’esperit del pacte de creació de l’AVL, és a dir, de superació del conflicte, i definir clarament allò que es plantejava tímidament al seu preàmbul respecte de la unitat de la llengua.
L’existència d’un govern socialista a Madrid i del tripartit a Catalunya pot justificar una política de confrontació per part del PP valencià, però no amb el valencià com a arma, ni feta des del Govern de la Generalitat, que ho ha de ser de tots els valencians. Perquè també són milers els valencians que parlen valencià cada dia, sense necessitat de negar la unitat de la llengua, i que mereixen el mateix “respeto absoluto” per part del President de la Generalitat, que els valencians que es manifestaren el 27N. Contràriament al que diu el PP, moltíssims valencians, troben acceptable la doble denominació de la llengua per a Europa i no se senten representats per persones com González Pons que, en l’entrevista a la carta amb Carlos Dávila en C9, tot i reconéixer que se’ls havia proposat prèviament la solució de la doble denominació, aprofitava per despertar tots els fantasmes de la batalla de València, per desafiar els ministres valencians perquè vingueren ací a defendre la unitat de la llengua i per anunciar que anaven a muntar un “pitote”. Gonzáles Pons no deixava de tindre una part de raó quan acusava Carod Rovira d’usar formes gansterils, però les seues algunes vegades semblen les d’un xulo de barri. Són actituds que resulten ben familiars, són les de la kale borroca local que, tret dels nombrosíssims valencianistes sincers que acudiren el 27N, solen utilitzar Espanya 2000, GAV, el Palleter o el líder de CV quan amenacen o demanen l’expulsió del territori dels valencians i valencianes que no pensen com ells. Això sí, amb “respeto absoluto”, sense matisos.
Vicent Gil
(2-12-04)
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: LA FONT D\'EN CARRÓS (La Safor)','
El seu origen es remunta a l\'Edat del Ferro, amb el jaciment iber del com del Rabat, d\'època romana s\'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l\'existència d\'una vila rústica altoimperial al Portal Roig; durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del castell del Rebollet que, en 1241 fou donat , amb tot el seu territori al noble Carrós o Carroç el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del XV en què passà a Pere Centelles ; posteriorment el posseïren els comtes d\'Oliva i ducs de Gandia fins 1771 en què acaba en mans del ducat d\' Osuna .
Els 3.351 habitants (cens de 2003), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de població: La Font d\'En Carrós , El Panorama i el Tossal. L\'ajuntament quedà constituït, rera les votades de 2003, per 6 regidors del PSPV i 5 del PP.
La base de l\'economia local és l\'agricultura que es veu recolzada per la fàbrica “ El Bolo ” que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa.
En un terme de 9,7 km 2 , solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l\'assagador de les Covatelles , a la font de l\'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde , a l\'Arrullador o a la muntanya de l\'Estudiant que ens portarà a la cova de les Meravelles.
L\'antiga vila s\'aixecava sobre una carena de la serra Gallinera però més tard el pobladors s\'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:
- Església de sant Antoni màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l\'Empar i de la Mare de Déu del Remei i dos antics sepulcres, possíblement els dels germans Carrós que es rescataren de l\'afonament del castell.
- Castell del Rebollet . Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les miodificacion de Pere Ximénez Carrós , ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut ; en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s\'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l\'Homenatge, del segle XV.
- Ermita de sant Miquel arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d\'una vila romana.
- Ermita de sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l\'aspecte original. Els visitants d\'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l\'arròs al forn, l\'arròs amb crosta, entre altres tipus d\'arrossos i, com no, de la magnífica paella valenciana i de la carn a la brasa.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FONTANARS DELS ALFORINS (La Vall d\'Albaida)','
El territori fou incorporat a la Corona valenciana per Jaume I, qui va adjudicar la seua jurisdicció a Ontinyent l\'any 1256, malgrat l\'oposició de Castella; aquesta desavinença , materialitzada durant segles per l\'enfrontament dels senyors d\'Ontinyent i Villena, serà conclosa per Carles I sens alterar la primitiva jurisdicció; rera la guerra de Successió es va formar la governació de Xixona, que incloïa una partida de L\'Alforí de La Vall d\'Albaida, malauradament no hem pogut constatar si es referia a aquest Alforí, que aleshores, no ho oblidem, pertanyia a Ontinyent; la fundació del poble es remunta a 1927, data en què es van segregar d\'Ontinyent les quatre partides dels Alforins, tanmateix la independència eclesiàstica no va abastar-la fins 1953.
També conegut rònegament com L\'Alforí Les dades de 2003 donen un padró municipal amb 986 habitants, de gentilici, alforiners i governats per un ajuntament format per 4 membres del PP i 3 del PSPV.
L\'economia ha estat tradicionalment agrícola però des de mitjans segle passat hi ha hagut forta despoblació, i conseqüent abandó de la terra, causada per l\'emigració cap a nuclis industrials propers, com ara Ontinyent. Nogensmenys la iniciativa d\'uns quants cellerers del municipi, que s\'han replantejat els sistemes de producció i explotació del camp, està donant resultats en forma de bons vins que comencen a abastar justa anomenada.
La passejada pels 73,8 km 2 del terme alforiner ens durà a paratges com ara el Barranc de Peres, la Font de la Simeta o les Carrasques centenàries de Quico.
El patrimoni arquitectònic ens mostrarà:
- Església de nostra senyora del Rosari. Construïda en 1915.
- La Cava. Sistema de captació d\'aigües, tipus aljub.
- Casa Forestal L\'Alt del Moro. Construcció rural de primeries del segle XX.
- Almàssera dels Cups. En funcionament fins 1958, conserva els elements propis.
- Mas de sant Elies. Amb gran bodega, en funcionament fins 1975.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Les manies no les curen els metges\" per Emili Selfa','
Marc Cabanilles contesta un article meu publicat en aquesta plana del Diari digital PARLEM sobre la proliferació d’urbanitzacions amb camps de golf, i ho fa amb la seua coneguda dèria contra el PSOE i el Bloc de Simat, el seu poble. Res de nou si seguim la seua trajectòria i els seus intents de dur endavant una moció de censura contra el seu alcalde.
Clar, ras i sense embuts: pot estar ben tranquil el senyor Cabanilles, que a Simat no es farà un camp de golf, si del Bloc depen; ni per acció, ni per omissó. Si hui s\'està tramitant un concert previ per a la redacció d\'un PGOU per al poble que conté un camp de golf, és responsabilitat, única i exclusiva de l\'alcalde, que té competències plenes per a fer-ho i les ha exercitades. Afegiré més coses que ell amaga, com que al plenari municipal el portaveu del Bloc ja va deixar clara la seua oposició a aquest camp i avançà que els regidors del Bloc no votarien un PGOU que incloguera aquest tipus d\'urbanització. A més, que com tot el món sap, el BLOC no forma part del govern municipal. Per tant, dir com afirma el senyor Cabanilles, que gràcies al Bloc, el PSOE ha aprovat el concert prèvi, és absolutament fals, com molt bé sap l’autor del pamflet, publicat en forma de carta al director, pel senyor Cabanilles.
Dir aquestes coses em sembla totalment innecessàri, doncs el Bloc és conegut per la seua contundència i claredat en la defensa del nostre patrimoni natural. A la Safor, com a qualsevol comarca del País, som coneguts i temuts, especialment per això. Així i tot, i com el sol ix per a tots, sempre trobarem algun cas com el del meu replicant, exregidor d\'Arc Iris ara, exregidor d\'Esquerra Unida abans, i \"rebolikador\" major de Valldigna que desitjaria, en el cas de no poder evitar un camp de golf, cosa fàcil si PP i PSOE volen, o el pas d\'una línia d\'alta tensió, que els càrrecs públics del Bloc es cremaren a l\'estil \"bonso\" enmig de la plaça pública; cosa que no coneguem que haja fet mai, ni cosa pareguda, el senyor Cabanilles. Evidentment la gent del Bloc té alguna cosa més de trellat com per actuar d\'aquesta manera; ho fem contundentment i on podem. És per això que rebolicar, com li agrada fer tant als paperets que reparteix pel poble, amb mentides, com l\'acusació que ens passaran la línia d\'alta tensió per la Valldigna per culpa de l\'alcalde de Benifairó, és tan al·lucinant com absurda. El senyor Cabanilles ho sap perfectament, però la seua fòbia al Bloc li impedeix reconèixer, que l\'alcalde de Benifairó, Jesús Ferrando, del Bloc, és un dels indiscutibles lluitadors, i van anys, per impedir que la LAT travesse la Valldigna i el seu poble. Ha estat al front de moltes lluites, denúncies i mobilitzacions, i com a màxima autoritat del poble, només quan s\'han perdut totes les vies possibles, administratives, polítiques i fins i tot judicials, ha negociat i acceptat allò que és el mal menor per al seu poble: aconseguir que tota la LAT vaja soterrada pel terme de Benifairó. Això amb el recolzament unànim de tots els grups municipals (PSOE, PP, EU, Bloc). Desgraciadament no a tots els pobles s\'ha actuat amb aquest consens i els resultats són els que són.
Finalment i respecte a la seua pregunta ¿són els partits de sempre la solució?, al Bloc que som un partit jove, no ens donem per al·ludits. Entenc, que vosté a soles se la contesta. Per a vosté és clar que no ho són, per això és ex de tants partits, el seu és ara la Rebolika. Així i tot la lluita contra l\'excusa urbanitzadora del Golf requerirà de moltes mans i caps, les seues també. No ens defraude i ens trobarem pel camí.
Emili Selfa (Secretari Comarcal del Bloc Safor-Valldigna)
(8-12-04)
Pensaments relacionats:
- \"És el golf la solució?\" per Emili Selfa
- \"Són els partits de sempre la solució?\" per Marc Cavanilles ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Nova York en l`Horta NO. La Constitució Europea SI.\" per Xavier Mayoral','
Nova York en l`Horta NO. La Constitució Europea SI.
La \"bogeria\" del president de la Generalitat Francisco Camps, el Conseller Rafael Blasco, l\' IVVSA i Enrique Crespo alcalde de l\'ajuntament de Manises, tots ells del i des del Partit Popular, espremen al màxim la LRAU i formen de fet un front comú contra les protestes ciutadanes pels abusos urbanístics i la qualitat ambiental de les ciutats.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri de Medi Ambient i fins al propi PSOE són \"sobrepassats\" per les institucions europees. La \" nova\" Nova York de Manises, el \"Parc\" Fluvial del Túria i el ja històricament revindicat Paratge Natural de les Riberes del riu Túria són un \"nuc gordià\" i un repte que haurà de resoldre el conjunt de la ciutadania de les poblacions riberenques, perquè res es pot ja esperar de les nostres autoritats i polítics embrancats només en la lluita i el poder, un poder, que com es demostra, només té el poder de destruir els nostres habitats i el nostre patrimoni natural i cultural, els nostres paisatges que al mateix temps que es desdibuixen i es repinten de quelcom sense sentit es porta nostra identitat, identitat que no pot ser suplida per lleis, per lletres impreses en un paper que per tant es queda mullat.
Està ja quasi perduda una oportunitat única que molts països i ciutats d\'Europa volgueren per a elles; tot l\'eix format per l\'antic i natural llit del riu Túria ha estat esperant revaloracions, requalificacions i plusvàlues, però es podia haver transformat en un verdader eix verd des dels Jardins del Túria fins a la Vallesa de Mandor en el mencionat possible Paratge Natural que ajude a vertebrar l\'Horta, sobre tota la comarca de l\'Horta Sud i Est tan sense espais verds necessaris per a \"oxigenar\" el mal de les conurbacions urbanes tancades i amuntegades.
Què futur ens depara la multiplicitat d\'actuacions urbanístiques als amos de la nostra terra, o siga , els ciutadans? a les persones reals en situacions reals del dia a dia, dels desplaçaments, les congestions, les contaminacions, l\'arrasaments de zones úniques naturals de gran valor, de les poblacions que ja van esgotar el sòl com Mislata, Quart de Poblet, de les salvatges actuacions de Riba-roja del Túria com les urbanitzacions tipus Masia del Traver invadint les riberes naturals del Túria i consentides per la CHJ, una Paterna que des de la transició ha sigut devoradora del territori i sense planificació, alguna excepte la que ha imprés els interessos privats de les urbanitzadores i grups empresarials forans, Sant Antoni de Benaixebe un cas paradigmàtic programat d\'accedir al poder municipal per a enriquir-se uns quants \"amiguets\". Açò no té legitimitat. entenent la verdadera naturalesa del terme: amb legitimitat, amb justícia, degudament.
I no és degut, perquè fora de \"diatribes polítiques\" i l\'\"ajustar-se a dret\" les lleis urbanístiques i la majoria de les ambientals naixen ja amb el vici de legitimar l\'indegut, l\'il·legítim, la qual cosa la ciutadania repulsa. Davant d\'estes lleis i els que les fan i promulguen , la ciència i la investigació no existixen, les experiències del que viu i les seues nefastes conseqüències no els servix, no valen, seguixen buscant-se amagatalls i seudojustificacions perquè tot seguisca igual.
I quan el clamor popular o la insostenibilitat d\'estes polítiques es posen de manifest per si mateixes, fins ara, com a màxim cal esperar altres lleis que repetixen el mateix. Com és el cas, una altra vegada, paradigmàticament, de la Llei d\'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, com la LRAU. Embolic infumable i ingestionable democràticament on la ciutadania no té cabuda real. Ja ningú, excepte \"els cegos fanàtics partidistes\" se les creu.
Manises i l\' IVVSA, ajuntament i govern autonòmic ens anuncien una \" nova \" Nova York a l\'Horta amb les seues torres de 50 altures, només falta que vinga George Bush a inaugurar-la, per allò de la nostàlgia a les torres bessones, eixes que ens van a \" plantificar com a falles\" en ple cor de l\'Horta, quelcom així com les de la \"Ciutat de les Ciències i l\'Arts\" de Calatrava, que per més que siga un \"estendard cosmopolita del disseny i la modernitat \" no deixa de vetlar pels seus interessos.
Però tot això se\'ns ven com a progrés, modernitat, desenvolupament, I+D , etc, etc i etc, en una televisió feta a la mesura dels \"sense pàtria\". I diuen que \" es tracta d\'una nova ciutat adaptada a les necessitats del segle XXI, per això no tindrà els problemes de tràfic i d\'estacionament que tenen els actuals municipis \", com és possible tan tremenda ignorància ?. On queden el Protocol de Kioto, el programa d\'acció Comunitari en Matèria de Medi Ambient, les estratègies europees sobre el medi ambient urbà, el Projecte de Ciutats Sostenibles Europees, l\'Agenda Local21, la \"ingenuïtat\" que sense una planificació coordinada com a mínim a nivells comarcals les declaracions d\'alcaldes com Paterna, Manises, Torrent, etc, etc anunciant conceptes de ciutats modernes amb espais verds ( que no són sinó els mínims que per llei han de complir. res mes ), solucionadores de grans problemes només és una mentida a la cuidada.
Com un conseller, Justo Nieto, que prové de la Universitat, casa de la ciència i la cultura, s\'engul açò i es fa còmplice del que ni ell mateix es creu. Seran coses del poder i la vanitat, mentres no demostren amb fermesa que els seus discursos mediàtics meravellosos en el \" País d\'Alicia \" no són el que hui són : degradació de la nostra terra valenciana encoberta amb manipulacions despistadores de realitats, transformant-les en crides populars en temes de la llengua i els tranvasaments, per a després rendibilitzar-los en el mateix : diners i ambició dels mateixos quatre de sempre.
La Constitució Europea
Però resulta que la terra valenciana i dels valencians també té els seus interessos, els que sempre se\'ns escapen de les mans \"com arena entre els dits\" mentres altres \"sense pàtria\" els arrepleguen, els que l\'única pàtria dels quals és els diners i l\'ambició.
El Medi Ambient, la salut de les nostres terres valencianes i de les/els valencianes/ns seguixen burlant-se i sense posar en el necessari valor que es mereixen entre tant espoli i conseqüències irreversibles.
Que hagen hagut de ser les institucions europees i els organisme internacionals (Tribunal dels Drets Humans d\'Estrasburg i Parlament Europeu) els que reclamen als nostres governants locals i autonòmics que aprenguen a respectar la normativa vigent i atendre les peticions ciutadanes, exigint a les institucions valencianes que eviten fer-se els \"bojos\" quan els ciutadans reclamem els nostres legítims i lògics drets.
La Constitució Europea no és perfecta, com no ho és l\'espanyola, com no ho és cap, però del que no em cap cap dubte, és que Espanya i moltes autonomies no tindrien i serien el que hui ens permet i possibilita molts debats. Europa ens ha donat molt estant quasi fora d\'ella, i açò qualsevol que es regisca per un mínim d\'honradesa no pot deixar de reconéixer-ho.
No és moment de \" postures integristes \" contra la nostra primera Constitució. Fora d\'ella seria com \" terrae incognitae \", terra past dels \" sense pàtria \", com així esta sent. Fora d\'ella mai la millorarem, amb ella, ella és la nostra, amb ella i en ella trobarem més voluntats amb què unir-nos per a un futur millor. La terra valenciana ha d\'estar dins d\'ella per a poder \"expulsar \" als que d\'ella s\'apropiarien.
El conseller de Territori i Vivenda, En Rafael Blasco, efectivament continua en eixe \" País d\'Alicia \" de les pilotades i com a guardià dels interessos molt foscos de les promotores. Per segona vegada en sis mesos, el Síndic de Greuges es va veure obligat a realitzar un informe especial sobre l\'urbanisme valencià, per a deixar clar que l\'avantprojecte de Llei Urbanística Valenciana ( LUV) només arreplega cinc de les seues recomanacions, mentres que rebutja quatre d\'elles, i accepta només de forma parcial altres quatre.
Vivim temps d\'una \"fèrria dictadura economicista\" d\'aquells que han anat \"canviant de jaqueta, versus Rafael Blasco\" perquè el seu esperit enyora el poder. És el \"rapte del poder polític\" per aprenents de bruixots enfront d\'aprenents en l\'oposició, o una oposició hipotecada perquè en part de les seues files es peca del mateix. Només cal fer un repàs dels que governen en els municipis on prenen forma i cos estes polítiques empobridores de les nostres terres i el nostre patrimoni, en definitiva el que pot quedar d\'unes identitats i un patrimoni que es perd al ritme del formigó i de les torres grues.
Ara no es tracta de les desgraciadament desaparegudes, no per l\'urbanístiques sinó per les víctimes, torres de Nova York, sinó per les que s\'anuncien i \" van en marxa \" en el centre de l\'Horta, Manises i molts pobles i ciutats de la nostra terra.
Xavier Mayoral i Croche
Membre dels Verds del País Valencià / Partit Verd Europeu
(8-12-04)
Article traduït al valencià pel programa SALT 3 ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Els metges tampoc canvien els fets\" per Marc Cabanilles','Estimat Emili.
Tant jo com el col·lectiu de l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat, (els rebolikadors, com vosté diu), ens sentim enormement afalagats per dedicar-nos uns minuts del seu valuós temps. Però no entraré al drap del to que destil·len les seues paraules (la seua trajectòria, rebolikador major, ex, poc trellat, repartidor de pamflets, etc, etc). Curiosa manera de respectar les minories, quan vostés mateix, porten anys demanant que els respecten amb la rebaixa del llistó electoral del 5% al 3%..
Efectivament, “les manies no les curen els metges”, i m\'alegre de coincidir en alguna cosa amb vosté. Però passe a exposar-li una sèrie de fets, que són els que són, i que tampoc els metges poden canviar.
Li diré, que abans de les eleccions municipals del 2003, el BLOC de Simat va convidar a ARC IRIS a formar part de la seua candidatura municipal. I encara que ja coneixien “la meua trajectòria”, va ser la negativa a concórrer davall les sigles del BLOC , el que va destapar la caixa dels trons contra nosaltres.
Li diré que gràcies als seus regidors de Simat (que ho portaven al contrari en el seu programa electoral), en el seu dia no es va aprovar la dedicació exclusiva de l\'alcalde “socialista” de Simat, el qual disposa de dos sous: el de l\'Ajuntament com a alcalde i el de la seua professió com a constructor. Cosa greu en un càrrec que es diu socialista i a més en un poble amb una greu crisi econòmica com Simat.
Li diré que gràcies als seus regidors del BLOC, l\'alcalde no disposa d\'horari de permanència en l\'ajuntament, cosa que també portava el BLOC en en el seu programa electoral.
Li diré que la moció de censura que l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris (no jo) va impulsar i amb la que BLOC i PP van estar d\'acord, va ser deguda a la signatura entre Iberdrola i l\'alcalde d\'un conveni pel qual l\'Alta Tensió passa a 20 metres del casc urbà de Simat. Signatura que, a més, es va fer sense consultar amb ningú (ni veïns/nes ni regidors/res), i per la que tant jo com els seus regidors del BLOC, varem ser tractats pel PSOE, de mentiders.
Li diré que la moció de censura va arribar fins al punt de signar-se un document programàtic entre PP, BLOC i ARC IRIS (li puc remetre el document). I si es va frustrar la dita moció, va ser per que paral·lelament a la negociació, i fent gala de ser autèntics “trilers” de la política, vosté junt amb Alfred Boix, i algun altre alcalde socialista de la Safor, es reunien per les nits en l\'Ajuntament de Simat per a desmuntar-la, com així va succeir. .
Li diré que si la potestat d\'incloure el camp de golf en el document previ al PGOU és de l\'alcalde, ben fàcil tenien els regidors del BLOC l\'haver deixat clara la seua postura i haver votat en contra, i no fer la sensació de dubtes o de suport al projecte.
Li diré que gràcies als regidors del BLOC, es va aprovar un pressupost ple d\'irregularitatss (no quadrava en el moment de la seua aprovació i faltaven informes), sense dotació pressupostària per a alguns projectes (la guarderia), amb un 0,22% per a solidaritat (quan hi ha aprovades mocions amb el 0,7%), amb un 0,12% per a Benestar Social, amb un 0,0% per a integració d\'immigrants (al final va rebentar el problema), amb un 0,0% per a energies renovables etc, etc. (oi, oi que por dóna el BLOC de Simat). .
Li diré que gràcies als regidors del BLOC, (la tresoreria municipal està en les seues mans), ningú dóna explicacions als ciutadans/es de com s\'ha arribat a 1.600.000 euros pendents de cobrar i més de 1.200.000 pendents de pagar, sense que ningú sàpiga els que són els deutors ni qui els creditors.
Li diré que el consens de què vosté presumix sobre l\'Alta Tensió en l\'Ajuntament de Benifairó, és el que caldria haver aconseguit a nivell de La Valldigna i de La Safor. I no com ha succeït que entre Benifairó i Tavernes (ells s’han arreglat bé), han deixat a Simat tirada en la cuneta i sola enfront d\'Iberdrola. Curiosa forma d\'entendre la solidaritat comarcal i el paper inútil de la Mancomunitat (de La Safor i de La Valldigna), destinada a ser un ens repartidor de càrrecs i sous. És aquest el tipus de comarcalització que prediquen? .
Li diré.............., Li diré..............., I li diré. .
Tots tenim manies, inclòs vosté, per descomptat. I una d\'elles és no voler veure els fets i escudar-se en una suposada mania persecutòria al BLOC, quan l\'única cosa que fem és denunciar coses i casos de Simat, que el PSOE calla com a responsable i el BLOC no sols no denúncia, sinó que a més recolza, a pesar de ser tan “coneguts i temuts” en La Safor. I li done dos proves que no hi ha cap mania persecutòria.
La primera és que per dues vegades, (poc després de les eleccions municipals del 2003 i després en la moció de censura), en ARC IRIS, intentarem que el BLOC de Simat ostentara l\'alcaldia. Però ja tots saben que la seua incapacitat i els tripijocs polítics ho van impedir les dues vegades.
La segona, és que amb els ulls tancats, li propose fer un intercanvi de regidors. Emporte\'s a Xeraco els regidors del BLOC de Simat, i porte\'ns a Simat els de Xeraco que almenys si pareix que actuen amb independència, contundència i coherència (si es pot canviar la Constitució, també podem canviar la Llei Electoral perquè això siga possible). Una cosa és “cremar-se a lo bonze” i una altra molt distinta és no tindre la voluntat d\'encendre ni tan sols un misto.
Per a acabar estimat Emili, recordar-te dos coses.
La primera que ser EX de diversos partits no és cap cosa roïna. Més bé, i tal i com estan els partits hui en dia, pareix en principi fins a saludable, el no romandre molt de temps en cap d\'ells, perquè s\'acaba per no distingir entre els interessos del partit i el que li interessa als ciutadans/es. I si a més, es tenen certs càrrecs, u arriba a creure que tindre el poder és tindre la raó, i a partir d\'ahí, qualsevol raonament és ja inútil.
La segona, recordar-li que el seu partit governa a Gandia junt amb el meu amic Peris (de l\'amistat del qual em sent molt honrat), ex del PCE, ex d\'Esquerra Unida, ex del PSOE (del que va ser diputat), i ara en Esquerra Verda.
Per a acabar, coincidisc amb tu que la lluita contra l\'especulació i els camps de golf, requerirà de moltes mans i caps (inclosa la meua si és necessària), però en el camí d\'aquesta lluita, que ha de ser dura, enèrgica, transparent i coherent, dubte que pugam coincidir amb gent que demostra actituds com les del BLOC de Simat.
Marc Cabanilles.
(ciutadà sense cap càrrec)
(9-12-04)
Pensament relacionat: PENSAMENT: \"Les manies no les curen els metges\" per Emili Selfa
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FONTS D\'AIÒDER (L\'Alt MIllars) - FUENTES DE AYÓDAR (El Alto Mijares)','
Encara que no es descarta poblament anterior les primeres evidències remeten a la fundació àrab i concretament al governador almohade de València Abú Zeyt que, fins i tot desprès d\'haver estat destronat per Zayyan Ben Mardanis continuà sent senyor del lloc; després de convertir-se al cristianisme va cedir-la, el 22 d\'abril de 1236, juntament amb totes les seues possessions al bisbe de Sogorb; posteriorment va restar integrada en la baronia d\'Aióder ; després de l\'expulsió dels moriscs, en 1609, va ser repoblada, a Furs de València, pel senyor de la baronia, Cristòfol de Funes , el 17 de setembre de 1611 amb 5 famílies de Godella; l\'ú ltim senyor fou Miquel de Saavedra , baró d\'Albalat, Segart i Sogorb; la població augmentà significativament durant e el XVIII i primera meitat del XX, en què l\'emigració no ha deixat d\'induir la tendència a la baixa; en 1989 un desprendiment de roques en Peñacasicas deixà el poble incomunicat durant 6 mesos; el 4 de juliol de 1994 el terme va ser devastat per un paoròs incendi.
En l\'actualitat – cens de 2003— hi ha 93 habitants governats pel PP, que obtingué la totalitat (5) dels regidors en les votades d\'aqueix mateix any. La parla i el topònim, Fuentes de Ayódar , són castellans.
El terme (10,9 km 2 ) està enclavat en les vessants septentrionals de la serra d\'Espadà i, per tant, és força muntanyós, la qual cosa ha comportat un tradicional aïllament; l\'incendi de 1994, de què hem parlat, deixà els boscs en un estat del qual s\'estan recuperant amb plantacions de pins, alzines i sureres; existeix una bona xarxa de camins rurals i, àdhuc, un sender que travessa gran part del terme i que fan del municipi un bon lloc per a senderistes i cicloturistes.Els paratges més recomanables són La Masadica , amb el seu monumental llentiscle, de més 200 anys d\'edat; rambla d\'Aiòder o riu Chico , amb espais on prendre el bany; fonts del Zuro , la Paciència, la del Canyar, amb piscina natural; la dels Chorricos , amb suposades propietats curatives; la Masà ; la Jarica , la del Cura i la del Riu que canalitza l\'aigua per a l\'ús del poble; coves de Juan Lentejas , amb abundants mostres d\'epoca islàmica; la de Peñalta , per a espeleòlegs avesats i ben equipats; la de Zailes , també per a espeleòlegs experimentats, la de Caminejos , que en èpoques pretèrites va servir d\'habitatge i refugi i el conjunt de coves , pot ser islàmiques, de Peñacasicas ; els pous Negro , o S in Suelo , un dels més bells paratges del municipi; el Azul , de difícil accés; el de la Cantarera i l\'Olla; junt a un antic molí de blat esmentat en la carta pobla de 1611; el Perejil i els de la Jarica .
Al poble s\'ha trobat una necròpoli àrab i la resta del patrimoni consisteix en:
- Església de Sant Roc. Segles XVII i XVIII, estil barroc, molt danyada durant la guerra de 1936 i restaurada amb poc de gust.
- El Cub. Estructura de forma quadrangular construïda en el segle XIV i utilitzada com trull per a l\'elaboració del vi.
- Diversos peirons.
- Les Eres. Murs de maçoneria d\'origen musulmà, altres amb ceràmica medieval i les més recents, els pallars , del segle XVIII.
Acabem amb els menjars, els més típics dels quals són: bollos de migas , higas albardás , congretes i la fridura .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Joan Ros Sanfélix
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FORCALL (Els Ports)','
El topònim del lloc, sembla que prové del fet que està voltat de rius i muntanyes que fan una mena de forca. Nombroses troballes arqueològiques donen fe de l\'existència de poblats prehistòrics arreu del terme, però sens dubte el més interessant és el de la Moleta dels Frares, possiblement la Res Publica de Tolomeu , nucli iberoromà de gran importància estratègica; l\'actual població té el seu origen en unes alqueries àrabs, conquistades en 1235 per les tropes de Gil d\'Azagra i Benito de Torres , oficials de Balasc d\'Alagon , sota el senyoriu del qual, i durant gairebé 450 anys, pertanyia a les tradicionals aldees de Morella; en 1240 passa a domini de l\'infant Pere de Portugal qui va donar carta pobla atorgada pel seu lloctinent Pere Núñez , alcaid de Morella a 12 homes ; el 2 de maig de 1264 assolí la categoria de vila; fou fortificada en 1361; rera una llarga història de conflictes amb Morella (vegeu la detallada informació que dóna la interessant plana de Santiago Polo Moya ) va assolir la seua independència municipal com a Vila Reial el 9 de febrer de 1691 per privilegi del rei Carles II ; durant la guerra de Successió abraçà la causa de l\'arxiduc; com la resta del Maestrat fou zona d\'intensos enfrontaments durant les guerres carlistes.
El cens de 2003 dóna la xifra de 557 habitants, de gentilici forcallans. La batlia la deté el PP gràcies als 4 regidors obtinguts en les municipals de 2003; el PSPV n\'obtingué 3.
Voltat per les moles de Garumba , de sant Marc, de la Vila i de sant Roc i els rius Caldes, Cantavella i Bergantes el terme, de 39,3 km 2 , és ric en fonts: la de santa Anna, o de la Salut, referenciada en 1649, amb propietats minero-medicinals; les Fontetes, la Felipeta , la de l\'Om, la de la Vila, la del Roure, la de laTeula i, al bell centre del poble, la del Convent , els llavadors d\'Escuriola i Picolixa . L\'accidentat del terreny ofereix mantes possibilitats de fer excursions a peu com ara anar al Mas del Racó, amb el seu monumental roure; a la roca del Migdia, al molí Matalí , la Cova del Maquis o a l\'ermita de sant Cristófol de Saranyana , per citar-ne unes quantes rutes on podem guaitar vultors o cabres salvatges i les més de 400 espècies vegetals que s\'han catalogat al municipi.
La seua dilatada història ha deixat petjada en el poble, la passejada pel qual ens transporta a èpoques pretèrites entre carrers estrets , atzucacs, palaus i casalots pairals entre els quals destaquen les dels Forts, els Maçaners i els Berga. Relacionem tot seguit el patrimoni de Forcall:
- Plaça Major. Interessant conjunt monumental únic en la comarca i dels més importants del País Valencià, amb porxades d\'arcs de mig punt dels segle XVI-XVII i voltada d\'edificis emblemàtics com ara:
• La Casa de la Vila, segles XVI-XVII, ubicada en el palau gòtic de Les Escaletes el qual alberga també el Mesó de la Vila i l\'antiga església de sant Miquel.
• L\'Almodí, segle XVII, amb una curiosa torre amb rellotge.
• Palau dels Miró Osset, segle XVI, edifici propi de l\'arquitectura aragonesa amb preciós aler de fusta i 36 arcs en la planta més alta. Actualment rehabilitat i convertit en establiment hostaler.
- Forn de la Vila, segle XIII, el més antic d\'Europa en funcionament.
- Església de l\'Assumpció, originària del segle XIII, reconstruïda en 1860, conserva elements de la primitiva. Destaca el seu campanar barroc, de 55 m d\'alçària, una talla de fusta del XVI i uns frescs del morellà J.F. Cruella .
- Moleta dels Frares, o de Libòrio . Fortalessa natural pràcticament inaccessible on s\'assentarien el primers pobladors de la vall. Es tracta del jaciment arqueològic de les comarques del nord. Descobert en 1876, conserva la muralla, però les inclemències meteorològiques, les rapinyes furtives i els actes vandàlics, units a l\'escassa protecció oficial fan que les deixalles es troben prou deteriorades.
- Conjunt monumental de l\'ermita de sant Josep i el Calvari.
- Ermita de la Verge de la Consolació.
- Ermita de sant Joaquim de Menadella . Segle XVIII.
- Ermita de la Consolacioneta . Any 1673.
- Ermita de la Mare de Déu del Pilar. Construïda pel Mestre obrer Raimon Monfort , anomenat l\'oncle "Mona" , continuador dels obrers dels segles XVI i XVII, va construir aquesta xicoteta capella, a la carretera de la Todolella, en 1911.
- Ermita de sant Cristòfol de Saranyana . Documentada ja en 1332, l\'edifici actual prové de 1701.
- Nevera de gel.
- Colecció museogràfica permanent. Dóna a conèixer la història i l\'etnologia forcallana.
- Menció especial mereixen les nombroses masies escampades pel terme, catáleg viu de l\'arquitectura rural del Maestrat, que relacionem tot seguit, (encara que per al seu millor coneixement tornem a recomanar la plana de Santiago Polo Moya, on trobareu fotos i descripcions d\'elles): Barberà, Barberà riu Xiva, Caietano, Carbó, Custodia, Dionisio, Dolç, Fàbrica de Palos, Frares, Grellera, Hostal Libòrio, Llorenç, Mampel, Marianet, Menadella, Molí Matalí, Molinos, Montanyés, Parra, Planxat, Racó, Refoies, Roc, Roig, Sebastiana, Torre Amela, Torre Folch, Torre Selló, Torreta, Vito i Xorrador.
Compta Forcall amb una de les festes més interessants de les nostres contrades, la de Sant Antoni, que s\'hi celebra el 17 de gener que ha conservat la tradició en nombrosos actes de què destaquen; la Plantà del Maio, la Vida del Sant, la Santantonà, la Cremà de la Barraca i Els Botets. També són interessants les festes patronals (finals d\'agost, principis de setembre) pel mostrari de danses populars que s\'hi ballen, com ara la dels Dansants, la dels Llauradors, la de les Gitanetes o la de les Varetes.
Per acabar hem de dir que a Forcall es menja bé i d\'això donen testimoni els seus embotits, la seua carn, plats com el recapte o olla forcallana, la sopa forcallana, el conill amb caragols, la gallina trufà i dolços com les coquetes, els corets, els carquinyols o els ametlats, sense oblidar una deliciosa collà.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Festa de Sant Antoni
Guia virtual de la CV
Plana personal de Santiago Polo Moya
Plana personal de Paco González
Ports Maestrat ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"LA UTOPIA DE LA CIÈNCIA\" de Joan Borja','
|
|
Autor;: Joan Borja. Editorial: Bromera.
SINOPSI: Darrere d’Einstein, hi ha l’esplendor de Manhattan; hi ha també –ai!– Hiroshima, Txernòbil; la llum, l’eufòria, la nit, la por. La ciència és tan sols una vela blanca al servei de l’embarcació de la humanitat. Però, on ens condueix un velam tan poderós? Cap a les platges d’Ítaca? Al naufragi abismal i definitiu? La utopia de la ciencia és una travessia per la mar de les moltes incerteses que suggereix el tecnologitzat món contemporani. Amb Joan Fuster com a singularíssim company de viatge, Joan Borja qüestiona alguns dels grans reptes que formula l’actual societat del coneixement. Com afecta la ciència les nostres vides quotidianes?
|
Utopia.
Sempre he cregut que la ciència és la possibilitat de fer palés, de convertir, de demostrar un \"concepte\" en una \"realitat\" calculable, mesurable, registrable, \"palpable\" en el sentit més material de la paraula. Quan diem \"videoconferència\" o diem \"vacuna de la grip\" o \"teorema de Pitàgores\", o \"vol transatlàntic\" o \"frecuència modulada\", doncs estem parlant de ciència perquè estem parlant de realitats constatables (òbviament explicat d\'una manera molt simplista).
Nogensmenys, sempre he cregut que la \"utopia\" és la possibilitat de la ment humana de crear-se immanències de caire metafísic, esperitual, teosòfic, filosòfic, fantàstic, esotèric, ideal. Quan diem \"Déu\", o \"immortalitat\" o \"pecat\" o \"moral\" o \"justícia\" o \"llibertat\" o \"reencarnació\" etc., doncs estem parlant d\'ideologia, de mentalitat, de cultura, d\'actitud, de creença... (i més i més).
Lligar tot allò que \"és\", amb tot allò que \"vol ser\", serà una tasca força interessant, important i meritòria. Tanmateix, aquesta relació està explicada i desenvolupada en un assaig que avui divendres al captard, s\'ha presentat a la vila d\'Altea (Marina Baixa), per l\'Editorial Bromera i l\'autor de l\'obra, Joan Borja, estant presents en el Centre Social d\'Altea, presentant el llibre que acaba de sortir al mercat: \"La utopia de la ciència\" Joan Fuster i la mesura de les coses.
Quan he rebut la invitació d\'Editorial Bromera, he quedat seduït pel títol de l\'obra (i la meua descreença), a més de l\'atractiu de l\'autor, Alteà de naixença, Catedràtic a la Universitat d\'Alacant, filòleg i escriptor (més de deu llibres) i ben guardonat, que s\'ho mereix: Joan Borja. Així doncs, he quedat enbarbesclat escoltant les explicacions que l\'autor ha anat esbrinant de l\'estructura de l\'obra i de l\'argument assajat, al punt de decidir-me per la seua compra, primer i lectura, després, amb un interés afegit: Redescobrir Fuster.
Joan Fuster, l\'ideòleg del nacionalisme valencià modern (de finals del segle XX), però intel·lectual i autor de nombroses obres d\'assaig, de poesia, de periodisme, de llengua i literatura i més i més, doncs ha estat els últims anys criticat, menyspreat i combatut, pel \"nacionalisme taronja\" a banda de tota la maror política emanada de les faccions espanyolistes i anticatalanistes. Per tant, quan un autor guardonat en una obra d\'assaig, es mostra seguidor i deixeble fusterià, fins el punt de prendre\'l com a punt de referència, doncs desperta la inquietut, la curiositat i les ganes de tastar-ho tot plegat: La utopia, la ciència, Fuster i Joan Borja. I tot plegat ho tenim a l\'abast i comprimit en un llibre que acaba d\'aparèixer i que ha estat presentat aquesta vesprada a Altea i que es nomena \"La Utopia de la Ciència-Joan Fuster i la mesura de les coses\" (Joan Borja, Editorial Bromera).
Vicent Gisbert i Miró ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FORMENTERA DEL SEGURA (El Baix Segura)','
D\'origen islàmic, fou senyoriu de Joan de Portugal , qui va vendre-la a Carles Pérez de Sarrió , marquès d\'Algorfa, i a la família Rojas posteriorment; va pertànyer a Oriola, de la que s\'independitzà en 1731; en aqueixa data i a l\'empar del privilegi “alfonsÍ” naix històricament Formentera sota senyoriu de Nicolau Pérez de Sarrió , marquès d\'Algorfa, qui instal·la 8 colons en règim d\'emfiteusi; el terratrèmol del 1829, en què moriren més de 100 veïns, va destruir la població; els hereus del marqués van encarregar-se de la reconstrucció que culminà en 1840 amb l\'edificació de l\'església.
La població, 2.403 habitants en 2003, es reparteix en dos nuclis: Los Palacios i Formentera. L\'ajuntament està governat pel PP, 6 regidors en 2003, en aquelles eleccions el PSPV n\'obtingué 5. Com a la resta de la comarca la llengua parlada és el castellà.
L\'economia s\'hi basa en l\'agricultura, cítrics, cereals i hortalisses i la seua transformació comercial. Hi abasta importància l\'apicultura.
El petit terme, tan sols 4,3 km 2 , se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura.
Degut al terratrèmol el patrimoni arquitectònic i històric de Formentera és pràcticament inexistent, esmentarem, si de cas, l\'església, l\'ermita, la sènia i l\'assut.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Formentera del Segura
Convega
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FORTALENY (La Ribera Baixa)','
Antiga alqueria musulmana, formava part , juntament amb Polinyà, Riola i Corbera del senyoriu de la Vila i Honor de Corbera; el 1324 el feu de Fortaleny fou comprat per Raimon Costa per un valor de 16.000 lliures; nogensmenys, Pere II va reincorporar-lo, poc després, a la Corona; el 1836 va separar-se de Corbera i es va constituir amb ajuntament propi.
Les dades municipals de 2003 diuen que hi ha 983 habitants, de gentilici fortalenyers, governats pel PSPV, amb 4 regidors; el PP en té 3.
Fins bé entrat el segle XIX la seua riquesa la va constituir l\'agricultura arrossera, fàcil en un terreny pla, al·luvial i travessat per nombroses sèquies; a partir de l\'últim terç del XIX i en el XX hi va cobrar importància el taronger (el 1970 ambdós conreus es repartien el terme, de 4,8 km 2 per meitat). La seua població va experimentar un creixement ponderat els segle XVIII, XIX i primera meitat del XX, però experimenta un fre en la dècada dels 50 i 60, quan va créixer l\'emigració cap els arrossars del sud de França i del Guadalquivir .
L\'únic monument que podem referenciar és l\'església de sant Antoni Abat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: F: FUENTERROBLES (La Plana d\'Utiel-Requena)','
L\'origen de la vila es remunta a l\'Edat del Bronze (segles III i II a .C .), com ho demostren els jaciments ibers, amb deixalles de ceràmica, trobats a la cova dels Arendes del Cid; d\'època romana s\'han identificat uns “ castrum ” on s\'han trobat ceràmiques i atifells; fou municipi pertanyent a la província de Conca (Castella-La Manxa) fins el 1851, any en què es va produir la delimitació de l\'estat espanyol en províncies i en què queda integrada en la de València, juntament amb tota la comarca de la Plana d\'Utiel-Requena, tal i com aquesta ho havia sol·licitat al govern; la tendència demogràfica ha estat tot el segle passat a la baixa a causa de l\'emigració cap a nuclis industrials costaners com ara Castelló de la Plana o València.
Evidentment, vista la seua peripècia històrica, la parla és castellana. En 2003 guanyà les eleccions el PSPV, que tragué 4 regidors per 3 el PP; aqueix mateix any hi havia 715 habitants.
La seua economia està basada en la ramaderia i l\'agricultura; els principals conreus són els cereals, l\'ametla , l\'olivera i, sobre tot, la vinya, ja que forma part de la denominació d\'origen vinícola de Requena-Utiel.
El terme, de 49,2 km 2 , és pla, amb alguns pujols d\'escassa consideració.
L\'únic edifici històric que podem esmentar és l\'església de sant Jaume apòstol, aixecada en 1757 i reconstruïda rere la guerra de 1936-1939 en què va sofrir grans destrosses.
De la gastronomia, pròpia de les terres d\'interior, cal parlar de La Torta i Los Pinos , dolços a base d\'ametla, rovell d\'ou i sucre, adornats amb peladilles , bombons i llavoretes que s\'ofrenen, el 2 de febrer a la Verge de Les Candeles .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Fiesta de la Vendimia de Requena
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Web de Fuenterrobles ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: ENTREVISTA A L\'ESCRIPTOR MIQUEL DESCLOT','
...quan una xiqueta va dir-me: \"no m’he avorrit gens\"
Entrevista a Miquel Desclot
València, 25 de novembre de 2004.
Per Gonçal López-Pampló Rius
Arribe a l’Escola de Magisteri, un lloc conegut per a mi, al costat de l’escola on vaig anar de xiquet. Allí m’esperen Miquel Desclot i Gemma Lluch, que ens ha posat en contacte. Miquel Desclot és l’home de les fotografies que havia vist en la contraportada dels seus llibres, en les quals no havia vist ulls blaus inquiets –com de xiquet– que em sorprenen i em miren mentre responen amb atenció les preguntes que li faig. Miquel Desclot va nàixer a Barcelona l’any 1952 i va iniciar la seua activitat poètica quan tenia només 19 anys amb la publicació de dos llibres, un de poesia per a adults, Ira és trista passió i un altre de poesia per a infants, El blanc i el negre. Va ser lector i professor a Durham, Anglaterra (i des d’aleshores confessa sentir \"una flaca per la literatura anglesa) i, durant bona cosa d’anys treballà com a professor de Filologia Catalana en la Universitat de Barcelona, una experiència que recorda de manera agredolça. Actualment, viu totalment dedicat a la seua tasca literària i ha publicat nombrosos llibres, de poesia i narrativa, tant per a adults com per a xiquets. L’any 2002 va guanyar el Premio Nacional de Literatura Infantil per Més música, mestre! La passió per la literatura l’ha fet mirar per la finestra d’altre tradicions poètiques i desenvolupar, així, una activitat que l’ha convertit en un dels traductors més importants de l’actualitat. Durant poc menys d’una hora, a la sala de professors de Magisteri, amb el soroll de fons de la meua escola, conversem amb Miquel Desclot, que parla amb suavitat un català elegant matisat pel record de la fonètica i les paraules de la seua àvia valenciana, una dona analfabeta de la Vall d’Albaida que va fer-li estimar la paraula.
Cal llegir poesia?
La meua tesi és que no cal llegir poesia. El que jo propose és que la poesia es puga escoltar. Abans, tots hi teníem molta més familiaritat. Per exemple, la meua àvia, una dona analfabeta de la Vall d’Albaida que hagué d’anar a viure a Barcelona perquè es morien de fam, que no llegí mai res, tenia una creativitat lingüística i una riquesa literària increïble, que havia heretat dels seus avantpassats. No sabia de cultura, però era molt cultivada literàriament, encara que fóra de literatura oral. En aquest sentit, la gent abans escoltava cançons de bressol quan encara no parlava, jugava recitant formuletes, s’enamorava cantant cançons, se n’anaven a les festes i cantaven les corrandes, sempre treballaven cantant, és a dir, tota la vida estaven utilitzant la poesia sense adonar-se’n. Tenien la poesia en els llavis i en les orelles. Era la cosa més natural del món. Però ara, amb la pèrdua de la poesia oral, s’ha creat un buit que no s’ha substituït per res. Diem que la poesia s’ha de llegir, però no: l’essència de la poesia és oral. És tan absurd com llegir una cançó: pots llegir una cançó si tens formació musical, però no és el mateix. Cançó i poesia han d’entrar per l’orella.
En aquest sentit, la poesia en l’escola també hauria d’entrar per l’orella. Els mestres, per tant, haurien de saber molta poesia per a poder-la dir en classe i els pares haurien de llegir molta poesia en veu alta als xiquets. Poesia de tota classe: jo, per exemple, ara que són un poc més majorets, he llegit la Iliada als meus xiquets, i els agrada molt! Aleshores és quan la poesia enganxa realment a la gent. Aquest últims anys he estat fent lectures de poesia per a xiquets en diversos centres culturals, generalment de la Fundació La Caixa. Em vénen a escoltar com si vingueren al teatre i jo, simplement, sense Power Point ni històries –sense res, jo pelat–, els tinc durant una hora parlant-los. Els mestres tenen un poc el prejudici que els xiquets no ho aguantaran, però quan acaba la sessió es sorprenen de l’atenció que han mostrat. I és que els xiquets són molt receptius, però cal saber què els dónes i com els ho dónes. El prejudici és de la gent major, no dels xiquets. Una volta, una xiqueta, en acabar l’acte, se’m va apropar a dir-me: \"no m’he avorrit gens\", perquè ella venia a avorrir-se! Quan la poesia entra per l’oïda és que és música i la música desvetlla unes coses que, quan veus els versos sobre el paper, són una altra cosa. El paper això sí, és un dipositari necessari, perquè ja no tenim tanta memòria. Però de primeres, la poesia és oral i els xiquets ja aniran després al paper si primer han fruït per l’orella. Per tant, la meua idea és que no cal llegir poesia, encara que si te la diuen i te la lligen i tu la pots dir, acabaràs llegint-ne, evidentment.
Ara ha parlat de la seua àvia, una dona analfabeta de la Vall d’Albaida que va anar a viure a Barcelona. Com sentia vosté quan era xiquet aquella cultura que era pròxima, però que no era ben bé la mateixa cultura de la ciutat on vivia?
Clar, com que jo ho vaig viure des de xicotet per a mi era la cosa més natural del món. Notava, és clar, que parlava un poc diferent, però per a mi tot era tan natural! A més a més, era una àvia molt divertida i molt graciosa i molt vivaç. En canvi, l’altra àvia era d’aquelles rondinaires... El contrast era tan immens que per a mi era més natural l’àvia que parlava un poc diferent que no l’altra! No vaig tenir mai la sensació que ella tinguera cap problema: no va parlar mai principatí, sempre va parlar en el seu català de la Vall d’Albaida, tot i que va viure a Barcelona des de ben joveneta fins que va morir quasi als noranta anys.
No cal llegir poesia. La poesia, diu vosté, que és més d’oïda que d’ull. Però com es conjuguen lletra, música i imatge? Parlem, per exemple, de les il·lustracions, ara que fa relativament poc que Oi, Eloi? es va reeditar amb il·lustracions de Fina Rifà.
La primera edició que vaig publicar no tenia il·lustracions i tots els mestres em preguntaven per què no portava dibuixos. L’editorial va decidir, en conseqüència, que l’edició següent en portaria, més que res per l’atractiu visual. Però l’interés previ és que siga un llibre oral.
Oi, Eloi? té molta musicalitat i, de fet, vosté ha col·laborat en diversos projectes musicals. A més, ha publicat un poemari infantil amb un nom que diu molt en aquest sentit: Més música, mestre!
Més música, mestre! integra els poemes de Música mestre!, un llibre de 1986 que arreplegava els textos que vaig escriure per a una cantata molt divertida d’Antoni Ros-Marbà. Quan el llibre es va esgotar no es reedità, perquè l’editor d’Empúries, Xavier Folch, considerà que una col·lecció de poesia infantil no interessava i la va tancar. Quan Xavier Blanch, de La Galera, em proposà recuperar aquells poemes, que només n’eren setze, vaig optar per ampliar el llibre. Aleshores vaig pensar que no podia dir als lectors que aquest llibre no era aquell, però no era tampoc el mateix. Per això, Més música, mestre!
Tornem un moment a la qüestió de la il·lustració. El jardí de les malícies, un recull de poesia eròtica universal, ha aparegut en una edició molt acurada amb dibuixos d’Albert Ràfols-Casamada. Independentment de les raons editorials, quin paper tenen les il·lustracions en la lectura de cada u?
A mi no m’agraden gens les il·lustracions molt il·lustradores. A voltes te les imposa l’editor i no pots dir res i s’ha acabat, però si jo poguera triar m’estime més les il·lutracions que no il·lustren, sinó que acompanyen. Per exemple, les del Ràfols-Casamada són molt suggerents però no il·lustren res. Aquest tipus d’il·lustració m’agrada molt més, perquè l’altre és molt servil. O pot ser molt servil, no és que ho siga sempre, perquè hi ha autors que en són molt conscients i intenten jugar-hi i buscar solucions. Per exemple, m’agraden molt les il·lustracions d’un volum que tinc de Gianni Rodari, Filastrocche in cielo e in terra, publicat per Einaudi. La il·lustració és molt vistosa i acolorida, senzillíssima, bellíssima, però no il·lustra gens. Des del punt de vista visual és molt atractiva, però acompanya el text sense condicionar la lectura per a res. Això seria l’ideal, una il·lustració que no condicione la lectura. L’il·lustrador no ha de veure què diu el text per a repetir-ho; seria redundant.
Des d’eixe punt de vista, com valora les il·lustracions que feia el poeta anglés Edward Lear?
M’agraden molt! Els textos i les il·lustracions! Són delirants, són tan imaginatives com els textos. M’agrada molt! És que ell era dibuixant professional, treballava dibuixant plantes per a botànics i enciclopèdies.
Vosté ha viscut a Anglaterra i ha fet moltes versions de textos anglesos. A banda, ha importat algunes formes poètiques poc conegudes ací com ara els limericks de Lear, que recrea en Oi, Eloi?, per exemple. Com valora la relació entre la literatura catalana i la literatura anglesa?
No és que n’hi haja tanta, tampoc. Però bé, en general ha estat una relació fructífera. Per exemple, quan Josep Carner comença a llegir en anglés, alguna cosa canvia en la història de la poesia catalana, perquè introdueix una manera nova d’entendre la poesia per a nosaltres, que sempre ens havíem fixat més en la tradició francesa i en la tradició grecollatina. Els anglesos, ja des del Romanticisme, estan introduint alguna cosa nova. Carner va donar un pas decisiu i, després, van seguir gent com ara Marià Manent i altres poetes. La influència en els narradors, amb la figura de Joyce i altres, per exemple, també ha estat important, sobretot darrerament. Fins i tot, jo diria que ara massa, massa influent. Hem oblidat fins i tot la nostra tradició: sembla que avui un escriptor no parla de Joaquim Ruyra, ni de Teodor Llorente, per descomptat. Ja no parlen dels nostres clàssics, pareix que no calga lligar amb la nostra tradició. Però som fills d’alguna cosa, no? No som fills dels autors anglesos o francesos, som fills de la nostra tradició.
A l’hora de mirar per la finestra d’altres tradicions poètiques, com fa en El jardí de les malícies, escoltar els versos d’uns altres poetes i decidir traslladar-los al català –que és el que en diríem traducció– vosté se sent un traductor, un recreador, un traïdor...?
Un poc de tot, sí. Enguany he publicat en Angle editorial un llibre anomenat De tots els vents, una selecció de les meues traduccions poètiques al llarg de trenta anys. En el pròleg defense que la traducció poètica, tal com jo l’entenc, és un gènere literari. El que estàs fent és agafar una emoció que un altre et deixa; però si vols que aquella emoció es comunique al lector has de fer la mateixa operació que havia fet l’autor: disposar les paraules de manera que siguen emocionants, perquè el que fa que un text siga emocionant no és el que diu –perquè sinó tots seríem poetes–, sinó la manera com has manipulant les paraules perquè tinguen un significant lleugerament diferent del que tenen al diccionari. Personalitzes les paraules i aleshores és quan comences a comunicar emocions. Aquesta és la feina del poeta: és una feina de manipulació literària.
Aleshores, d’alguna manera traduir és manipular.
Traduir i escriure, clar. Perquè no són coses diferents. Si jo, perquè estic enamorat o perquè estic trist, escric un poema, estic intentant comunicar una emoció meua. Però si llig un poema d’un poeta estranger i m’agrada molt i vull compartir amb la meua gent l’emoció que transmet, faig el mateix: agafe l’emoció –en aquest cas l’he trobada en un altre– i dispose les paraules perquè tornen a fer l’efecte emocional que ha tingut en mi. Per tant, quan escric un poema meu o n’escric un d’un altre, en realitat estic treballant igual. Des d’aquest punt de vista crec que és un gènere literari.
Entre els llibres que ha manipulat hi ha Versos perversos, de Roald Dahl. Hi ha maneres i maneres. Els llibres de Dahl manipulen les paraules de manera molt subversiva. Com arriba aquesta subversió als xiquets?
A voltes no l’entenen, però és igual, perquè en algun estadi del seu inconscient queda com a llavor que tu no saps quan germinarà. Moltes vegades, els adults, com a gent gran, tenim el prejudici que els xiquets no ho capten tot. No sabem el que capten. Jo he tingut moltes sorpreses amb els meus fills. Penses \"això no és per a ells\", però un dia ho descobreixen i resulta que els entusiasma. Em va passar amb el Don Giovanni de Mozart en la versió cinematogràfica de Joseph Losey. No pensava que fóra per a ells i els va encisar, fins al punt que s’ha convertit en un clàssic domèstic. Com aquesta cosa moltes altres: jo els llig l’Odissea i la Ilíada. Quan eren molt menuts, els contava les històries perquè saberen qui era Aquil·les, qui era Ulisses, però després m’han exigit que els llegira el poema de veres, sobretot ara que s’ha posat de moda la pel·lícula de Troia. Cal estar un poc atents perquè els xiquets són tan intel·ligents o tan rucs o tan estúpids com nosaltres. No és que siguen menys intel·ligents que nosaltres, sinó que tenen menys experiència, però el grau d’intel·ligència o d’estupidesa és el mateix que en un adult. Per tant, tu dóna-li i ell ja prendrà el que li convinga. A més, les obres d’art tenen l’avantatge que tenen molts nivells de lectura, de manera que un xiquet es quedarà amb la cosa més superficial, mentre que un altre hi anirà més a fons. No ho saps mai. És un misteri.
M’ha agradat l’expressió \"clàssics domèstics\". Cal que cada u faça la seua tria de clàssics domèstics, no?, fins i tot cada casa.
Sí, per què no. Tot no ho pots fer, no ho pots tenir tot. A mi, per exemple, m’agrada molt la música i La flauta màgica i totes aquestes coses formen part de la meua vida. Sense adonar-me’n he fet que també formaren part de la vida dels meus xiquets. Amb un escriptor passa el mateix: en el fons, també fa una tria de la seua tradició. No és que la nostra tradició siga molt extensa, com l’anglesa o la francesa, però tu tries els teus avantpassats. Sé, per exemple, que hi ha autors que no formen part del meu passat, com ara un noucentista com Carles Soldevila, a qui pots llegir, però que no forma part del que m’ha donat alguna cosa. En canvi, Ruyra, Maragall o Carner sí que en formen part. Modernament, que tens moltes més possibilitats d’accedir a altres coses, també et fas una tradició amb gent de fora. I aleshores dius: aquest francés és meu, aquest anglés és meu, aquest grec és meu.
A l’hora d’aconseguir els mitjans perquè cada persona cree una tradició a partir d’uns hàbits de lectura, la política educativa i cultural actua de manera adequada o es troba un poc viciada, carregada per massa inèrcies?
Sí que hi ha moltes inèrcies. La primera és que actualment fins i tots els mestres mateixos no lligen i per tant no poden comunicar els seus gustos. Allò ideal és que la poesia sone en l’aula, però això no serà possible fins que una generació introduïsca a l’escola la naturalitat de la poesia, de manera que els mestres tinguen al seu abast un repertori de poesies que es poden usar fins i tot parlant de botànica. Els mestres han aprés a cantar i de la mateixa manera podrien aprendre a llegir un poema, cosa que és, de fet, prou més fàcil.
Al capdavall no hi ha una espècie de mur entre els coneixements i la manera de portar-los als xiquets i els joves? No insistim massa, per posar un cas, en els clàssics catalans medievals sense atendre la literatura més actual?
Sí, és una de les inèrcies que comentaves. Si el xiquet ha de relacionar-se amb el seu entorn immediat, també ha de relacionar-se amb el seu entorn literari. Quin sentit té saber què va escriure Ausiàs March si abans no saps què ha fet l’escriptor que ara està escrivint per a tu? Després anirem arrere, però primer atenem al que tenim al nostre voltant. Al capdavall, els escriptors no escriuen per als professors de literatura, escriuen per a la gent: per al farmacèutic, per al mecànic, per al xiquet. Escriuen per a tothom.
Com pot fer l’escola per trencar els límits de l’aula i del llibre de text i obrir-se a una manera més natural de fer les coses?
D’una banda, més imaginació en el món del mestre i, d’una altra, finançament. Qui crida algú perquè vinga a llegir? Cal pagar les coses. La Institució de les Lletres Catalanes ha posat en marxa un projecte anomenat \"Itineraris de lectura\", que permet que les escoles demanen que un escriptor hi vaja a llegir. La Institució paga la lectura i l’escola paga el desplaçament, de manera que el compromís és compartit per les dos parts. Jo m’he fet tips d’anar a escoles a llegir poesia o a parlar de llibres amb els xiquets! Però clar, per a tot això cal finançament, igual que no crides un fuster perquè treballe de bades, has de pagar a l’escriptor. Alguns s’ho pensen, que l’escriptor escriu perquè vol i no cal que el paguen! Però això, evidentment, no pot ser.
L’escriptor és un professional?
En el meu cas sí. Vaig deixar l’ensenyament fa molts anys.
Però què pensa d’aquella concepció una mica mística del poeta? Hi ha persones que consideren que un poeta ha d’obviar el vessant econòmic de la seua tasca i, fins i tot, arriben a afirmar que cobrar és una manera de corrompre’s.
Bé, jo no visc estrictament dels meus versos: com a escriptor tinc altres fronts oberts. Sé que els meus poemes no em donaran diners, de manera que quan escric poesia la faig perquè vull, perquè ho necessite. Per exemple, escriure poesia per a xiquets és com un joc, però també he escrit poesies per als meus fills, perquè ho necessitava en aquell moment. En aquest sentit, no escrius per professió. Una conferència, una traducció de teatre, sí que són coses que faig per encàrrec, pensant que em donaran uns diners per a viure, però una poesia no. Quan hi ha hagut casos com Josep Maria López-Picó, que escrivien sempre per ofici, podien fer coses poètiques, però també en feien moltes altres totalment mecàniques.
Aleshores, potser el problema no és tant la professionalitat com l’entusiasme que poses en la tasca que faces. Un mestre, per exemple, també pot actuar molt mecànicament o, en canvi, pot necessitar comunicar les coses.
I tant! Tots ho hem notat: quan a un mestre li agrada el que fa, encomana el gust per la literatura als alumnes i les coses es comuniquen per elles soles.
Ara es diu que la gent llig poc. Abans la gent era analfabeta, però tenia la literatura oral. La pèrdua d’aquesta tradició ha deixat un buit. Fora de la literatura hi ha formes d’expressió que el puguen omplir?
Clar. Ara tenim el cinema, una forma de comunicació estètica i, per tant, emocional. Però, mira, l’última volta que vaig estar a París, em vaig quedar bocabadat quan vaig veure que, d’una llibreria famosa eixia i entrava constantment gent de tota classe, carregada de llibres. Ells lligen molt més que nosaltres, però és que la seua tradició ho propicia molt més. La nostra, en aquesta sentit, és molt més pobra. Es van fer alguns intents que podrien haver-se desenvolupat amb la República, però el franquisme ho esborrà tot. Calen generacions per tal de canviar-ho. En la societat en què vivim res no et porta a llegir, tot et duu per altres camins. A París, en canvi, viuen en la modernitat, amb la mateixa televisió i Internet, però tenen una tradició que nosaltres ni tan sols hem arribat a tenir.
En aquest sentit, les coses a Catalunya estan millor que al País Valencià?
Molt poquet. A mi em desespera molt la situació. Les coses estan cada vegada pitjor. Tot és tan decebedor...
Com valores la situació cultural de Catalunya?
Molt malament. Per a mi estem en un procés de provincianització total. La Catalunya emprenedora i rica fou la de primers del segle XX. De la resistència antifranquista encara se salven moltes coses. Però ara hi ha un papanatisme provincià terrible. I, cosa que no havia passat mai, el que ve de Madrid ens enlluerna, com si fóra la gran cosa.
I no hi ha motius perquè ens enlluerne?
No, de veres. Ni en teatre, ni en literatura. El que escriuen els narradors castellans, per exemple, no és millor que el que puguen fer Jaume Cabré o Emili Teixidor. Però ja ens semtim petits, com a provincianets i sentim que els nostres autors no deuen ser tan bons... Però no és veritat! Objectivament no és veritat. El Purgatori de Joan Francesc Mira és una excel·lent novel·la, però com que s’ha escrit en català... En llengua catalana tenim autors interessants que estan al mateix nivell que altres llocs, però tothom es queixa del mateix: no venem. No hi ha lectors. Ara hi ha autors, però no hi ha lectors. És desesperant.
Potser és un problema de polítiques...
Sí, sobretot. D’aquesta política \"benpensant\" que diu que això s’ha de deixar a les lleis del mercat, que són les lleis de la selva pura i dura. És pervers. La bona literatura només arriba a les elits, és una política de dretes.
En aquest sentit, les universitats fan política de dretes o política d’esquerres?
No t’ho sé dir, vaig deixar la universitat l’any 1991. Trobe que són molt conservadores, que es mouen per moltes inèrcies i no acaben de viure en el món dels mortals que ens movem pel carrer. Això em fa tristesa, perquè, és clar, he estat molts anys en la universitat... És un món molt tancat, que s’autoalimenta, que es retroalimenta, i sembla que això ho siga tot. Però clar, quan baixes al carrer és una altra cosa. Vaig viure malament la meua experiència universitària, la recorde amb poc entusiasme. Els primers anys, en canvi, foren meravellosos. Quan vaig entrar en l’Escola de Mestres, l’any 1975, quan encara vivia Franco, m’acabava de llicenciar i la gent venia amb una motivació fantàstica, els teus estudiants eren còmplices teus. Després, en canvi, s’ha produït una rutinització del treball entre els teus companys, alguns que només pensaven en la jubilació... però què és això?
Tornem a parlar dels versos que ha agafat prestats d’altres autors. Molt sovint es parla de la seua obra en relació a literatura infantil, però una proposta com ara El jardí de les malícies és una altra cosa, en la mesura que és una selecció de poesia eròtica universal. Em pregunte: que hi ha alguna poesia que no siga eròtica?
Fa de mal dir, però... Segurament hi ha poesia que no és eròtica. Però sense poesia eròtica no hi ha xiquets i, per tant, no hi ha poesia per a xiquets, de manera que pots fer una volta i un cercle viciós. Hi ha poesia que no és necessàriament eròtica, però fins i tot la poesia relgiosa és molt eròtica. Però que ho siga tota, no ho sé.
Però sí que és una cosa molt sensual, en qualsevol cas.
Sí, perquè el llenguatge poètic usa els sentits, a diferència del llenguatge científic que usa la raó. El llenguatge poètic és un llenguatge sensual que es transmet a través de la música i que no és racionalitzable. Per què el text de La vaca cega de Maragall t’emociona? Per l’anècdota? No. La disposició de les paraules les aparta del diccionari perquè porten una emoció pròpia que no es pot explicar. Els \"formalistes\" russos en deien transracional: no era racional, però tampoc era irracional. El problema de la literatura és aquest: que els diccionaris contenen paraules per a la col·lectivitat i els escriptors volen transmetre emocions particulars, personals. Has de manipular les paraules per a expressar emocions individuals (pròpies o alienes).
Hi ha emoció sense artifici?
Sense artifici no hi ha emoció. Un periodista ens pot informar d’un fet sense emocionar-nos, perquè usa les paraules com a vehicle. L’escriptor, en canvi, les usa com a matèria. Per a l’escriptor la llengua és eina i material. La missió de l’artifici és emocionar. Altrament, una literatura que siga pur artifici no m’interessa.
Gonçal López-Pampló Rius, Universitat de València ','','2005-12-25 03:06:51',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GAIANES (El Comtat)','
Població d\'origen musulmà conquistada per Jaume I al voltant de 1244, posteriorment fou propietat de Ximén Roiç de Corella, comte de Cocentaina; el seu successor, Gastó , atorgaria carta pobla en 1611, rere l\'expulsió dels 279 moriscs que hi havia i que deixà el poble desert; en 1535 l\'església assoleix la independència de la de Cocentaina i s\'erigeix en parròquia; des de 1893 a 1969 hi tingué parada el tren Alcoi-Gandia, el popular “xitxarra”.
Segons les dades de 2003 la població és de 329 habitants, de gentilici gaianers, governats pel PSPV que va guanyar les municipals amb 5 regidors per 2 que n\'hi obtingué el PP.
La riquesa de Gaianes es basa en l\'agricultura de secà.
El terme, ubicat en la serra de Benicadell i solcat pel Serpis , abasta els 9,4 km 2 i, entre els seus encants figura el de ser el millor punt de partida per a l\'ascensió al mític cim on es pot contemplar, a més a més d\'impressionants vistes, una antiga nevera.
Del seu patrimoni:
- Església de sant Jaume apòstol. Aixecada en el XVI sobre l\'antiga mesquita musulmana.
- Ajuntament. Instal·lat en una antiga casa pairal.
- El Castell. Petita fortalesa encarregada de la vigilància del riu. Actualment es troba en ruïnes, només podem observar-hi la torre principal i alguns trossos de la muralla.
- Ermita de sant Francesc de Paula.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"HAPPINESS™ \" de Will Ferguson','
|
|
Autor: Will Ferguson. Editorial: Emece.
SINOPSI:
Un editor mediocre descobrix un manuscrit d\'un personatge mediàtic, una obra de superació personal que garantix la felicitat.
|
COMENTARI
Esta novel·la encantarà a tots aquells que com jo patim d\'urticària amb només sentir \"llibre d\'autoajuda\". Perquè una sent calfreds de pensar els milions que mouen les editorials que negocien amb el sentit de la felicitat i del benestar de les persones, banalitzant qualsevol aproximació a l\'arrel dels problemes que ens apressen.
El llibre es llig quasi com una novel·la de ciència-ficció del tipus distopia, però a més és tremendament entretingut, i amb moments verdaderament hilarants. D\'altra banda descriu un món editorial prou sòrdid.
En definitiva, un llibre per a tots aquells que pensem que la felicitat només és un estat transitori i que el veritable sentit de la nostra existència té sempre un sabor agredolç.
Paula Robert
(19-12-04)','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GAIBIEL (L\'Alt Palància)','
El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas on visqueren humans durant el Paleolític i el Bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d\'agost de 1237, quan Jaume I va donar l\'alqueria, d\'origen àrab, de Gaibiel a Pere Garcés de Roda ; la pertinença del lloc a la família López d\'Herèdia està documentada ja en 1320 quan el rei Jaume II , posa sota la seua protecció a Ferran López d\'Herèdia, un incident de 1379 en què els moros falten a ses obligacions és aprofitat pel senyor pel senyor per endurir les condicions de vassallatge; en 1583 per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d\'Herèdia , senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza i Carrillo , comtesa de Priego , passa als dominis d\'aquesta casa; el 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza , baró de Gaibiel va concedir-hi carta pobla per a 14 veïns immigrats d\'Aragó i Catalunya; el 1792 s\'inauguraren les obres de l\'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo ; el 1818 rera diversos plets amb els Priego passa a la Corona.
El municipi, de parla castellana, està governat, des de les eleccions de 2003, pel PP que obtingué els 5 regidors que composen l\'ajuntament; el cens d\'aqueix any llança la xifra de 185 habitants.
L\'economia és essencialment agrícola.
El terme, de 18,1 km 2 , situat en el vessant septentrional de la serra d\'Espadà, està travessat pel riu Regajo , que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic, hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del renyó, la del Xúquer, la del Vicari, etc i pous com el Gasparini, el Cacao o l\'Erizo . Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l\' Aceitenegro (709 m) i l\' Ajedrea (649 m).
El més característic del seu patrimoni és la Plaça Major que amb la seua font de tres canonades i el mirador sobre el terme municipal constitueix el cor del poble, a més podem trobar-hi:
- Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC .
- Castell de Gaibiel . En ruïna absoluta, només poden observar-se alguns llenços de la muralla i restes de les torres.
- Torre del Dit. Torre guaita d\'origen musulmà; rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.
- Església de sant Pere apòstol.
- Ermita de sant Blai.
- Casa de Ramon Àgueda . Antiga casa pairal dels comtes de Priego .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Guia virtual de la CV
La Ilustre Villa de Gaibiel
Natura y Educación
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GANDIA (La Safor)','
Les coves del Parpalló i de les Meravelles, paleolítiques, mostren les més antigues restes de poblament; també s\'ha constatat el pas dels ibers i dels romans; àdhuc que la procedència de la ciutat és à rab , no és fins 1240, moment de l\'ocupació cristiana del castell de Bairén per Jaume I , quan es pot parlar de nucli urbà; aleshores Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre; l\'emmurallament del poble propicià l\'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme; el 1323 Jaume II concedí al seu fill, l\'infant Pere de Ribagorça , el senyoriu de la vila; en 1359 l\'heretà el fill d\'aquest, Alfons Aragó i Foix , de malnom el Vell; qui en el 1399 rep de Martí l\'Humà el títol de duc , amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l\'època; el seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba , reforma la col·legiata i continua “mimant” la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March ( gandienc de naixement tot i que Beniarjó disputa a Gandia tal honor), Joanot de Martorell o Roiç de Corella; a la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Huc de Cardona ; el 1433 la rebé l\'infant Joan , qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana ; a la seua mort, el 1461, passà a la Corona.; el 1485 el ducat és adquirit per Pere Lluís de Borja, per al seu fill Pere Lluís (primer duc de Gandia), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora; a la mort d\'aquest li succeeix son germà Joan qui maridà amb Maria Enríquez , d\'aquest matrimoni va nàixer Francesc de Borja , el qual resta orfe molt menut per l\'assassinat de son pare a Roma l\'any 1497, rera el govern interí del ducat per sa mare fins la seua majoria d\'edat el nou duc emprèn una tasca urbanitzadora --segona muralla — i cultural que duu la ciutat a una etapa d\'apogeu cultural i polític, a l\'estil renaixentista italià; en 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch , germana i hereva del comte d\'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, però l\'endeutament de la noblesa, les Germanies, que en la batalla del Vernisa , o de Gandia, derrotaren l\'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria; l\'expulsió morisca, que delmà la població en un terç, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadència del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d\'afrontar, el quart duc ; Francesc de Borja, el qual, però, va escometre l\'ampliació del recinte urbà amb la construcció de la Vila Nova i un nou cinturó de muralles que incloïa el col·legi de Sant Sebastià (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deixà de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important; la pèrdua dels Furs com a conseqüència de la guerra de Successió , en què Gandia va recolzar el borbó, va ocórrer en un moment en què els ducs havien abandonat Gandia, que obtingué el títol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat , per instal·lar-se a Madrid d\'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa suposà el floriment de moviments antisenyorials i la decadència de la vida ciutadana; el 1740 Lluís Ignasi de Borja va morir sense descendència i el ducat passava als Benavente i després als Osuna actuals posseïdors del títol; la reactivació econòmica durant aquest segle vingué de la mà del canvi en els conreus: s\'abandona la canya de sucre i s\'aposta per la morera i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d\'altres teixits; l\'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l\'esmentada reactivació; en el segle XIX és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l\'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al taronger; l\'any 1881 comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, "El Litoral" i arriben les primeres màquines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a Dénia; tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la xitxarra unia ja Alcoi amb el Grau de Gandia; el patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que instal·là aquest ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona; la seua construcció provocà l\'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valencià, si bé la presència d\'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància; el 1908 es produí la primera crisi d\'aquest conreu per problemes d\'ajustament del mercat; en els anys vint del passat segle s\'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió; els anys anteriors a la guerra de 1936-39 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un ràpid creixement demogràfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l\'auge del turisme i el sector serveis, procedent de la resta de la comarca i de l\'interior del País, i també d\'Andalusia i La Manxa; el 1965 s\'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.
La capital de la comarca de la Safor comptava en 2003 amb una població de 63.201 habitants, de gentilici, gandiencs , que ocupen els nuclis de població de Gandia, Grau de Gandia, Marxuquera Baixa i Marxuquera Alta. La batlia correspon al PSPV que en les municipals de 2003 obtingué 10 regidors; el PP en té 12 i el BLOC, 3.
A hores d\'ara el sector econòmic principal és el turisme, que fa de Gandia una potència del sector, i, com a conseqüència els serveis i el sector immobiliari; el sector industrial també abasta importància; a l\'agricultura no es dedica més que el 4% de la població.
Hi tenen representació les dues universitats més importants del País Valencià: la Politècnica, amb l\'Escola Politècnica Superior i la de València amb la Universitat d\'Estiu. També la UNED hi té seu.
El terme de Gandia abraça els 61,5 km 2 i es troba en una ubicació privilegiada entre el mar, amb magnífiques platges de sorra daurada: la d\'Ahuir , amb sector nudista inclòs , la de Venècia, la Nord i la de Rafalcaïd , la muntanya: el Montdúver (841 m), el Barranc de l\'Infern i el Circ de la Safor, deparen bones oportunitats als excursionistes, i l\'horta regada pel Serpis .
En 1998 va remodelar-se tot el centre històric de Gandia amb peatonalització de diversos carrers la qual cosa va comportar un ritme de vida més tranquil i la possibilitat de fruir d\'una manera més agradable el ric patrimoni de la ciutat, del qual parlem tot seguit:
- Escoles Pies : Antiga Universitat fundada per Francesc de Borja , remodelada en 1992 i en 1998. Actualment alberga la UNED , l\'Escola Permanent d\'Adults i el col·legi dels Escolapis. En la plaça que li dóna accés han estat ubicades cinc estàtues dels cinc membres més rellevants de la família Borja: sant Francesc, Lucrècia, Calixt III, Alexandre VI i Cèsar, realitzades pel valencià Manolo Boix
- La Col·legiata . Popularment La Seu. Fundada en 1499 pel papa Borja, Alexandre VI sobre una antiga esglèsia visigòtica que esdevindria, al seu torn, mesquita. L\'actual edifici és de 1756 i va ser declarat Monument HistòricoArtístic en 1931. Durant la guerra civil fou incendiada i va perdre gran part del seu patrimoni, entre d\'altres el retaule de sant Leocadi , de Damià Forment . Va ser restaurada en la dècada dels quarantes del XX.
- Palau Ducal. Residència dels Ducs Reials d\'Aragó abans de ser-lo dels Borja. És l\'edifici més visitat i conegut de Gandia. Edificat en estil gòtic català va ser adquirit, gairebé en ruïnes, pels jesuïtes en pública subhasta, en 1887; en 1964 v a ser declarat Monument Històric Nacional i en 1995 va sofrir una pregona rehabilitació que va deixar-lo en la situació actual.
- Ajuntament. Neoclàssic, de 1778. Restaurat en 1998, sols conserva la façana original.
- Hospital de sant Marc. Gòtic. Actualment alberga el Museu Arqueològic de la ciutat.
- Castell de Bairén . D\'origen musulmà, segle XI. Després de diferents usos civils i militars den el segle XVII restava en ruïnes. L\'ajuntament l\'adquirit i una escola-taller realitza els treballs de recuperació i rehabilitació tendents a la ubicació d\'un parc arqueològic.
- Torrassa del Pi i Muralles. Restes de la muralla medieval que fou enderrocada en el XIX.
- Alqueria del Duc. Edifici medieval fortificat que fou restaurat per l\'ajuntament, que va adquirir-lo en ruïnes, en 1981 i on s\'ha instal·lat l\'Escola d\'Hoteleria Comarcal. Conserva una sènia , el celler i un rellotge de 1780. Està declarada d\'interés històricoArtístic .
- Ermita de santa Anna. Segle XVIII, completament remodelada en els vuitanta.
- Sant Josep del Raval. 1744-1801.
- Santa Maria Magdalena de Beniopa. 1804-1837 Neoclàssica .
- Nostra Senyora del Mondúver de Marxuquera .
Els arrossos, com no podia ser menys, tenen una especial arrel a Gandia, però és la fideuà , segons molts originària d\'aquí, l\'estrella de la gastronomia gandienca ; els peixos i el marisc i els dolços, reminiscències de la canya del sucre, també tenen la seua importància a l\'hora de parlar de la gastronomia local.
Sobre qualsevol celebració festiva de les moltes que hi ha al cap de l\'any sobresurten les falles, amb més de 115 anys d\'història a la ciutat.
Hereva d\'una època d\'esplendor cultural irrepetible, Gandia ofereix activitats culturals com ara la convocatòria de premis literaris que s\'hi celebra des de 1959 o el Festival Internacional de Música.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Gandia
Escola Politècnica Superior
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turística València
Mancomunitat de La Safor
Palau Ducal
Plana personal de Paco González
Tren Xitxarra
Universitat d\'Estiu ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: UN REGAL PER NADAL per Gemma Lluch','
Un llibre. Aquest és el regal que us recomanem.
|
|
L\'Exprés Polar ja és un clàssic d\'aquestes festes. Una dolça història sobre la imaginació i l\'amor que ens dóna l\'oportunitat encara de somniar. Publicat per primera vegada el 1.985, va ser escrit i il·lustrat per Chris van Allsburg i s\'ha editat des d\'aleshores fins a aconseguir més de cinc milions d\'exemplars. I ara arriba l\'edició en català de la mà de l\'editorial llatinoamericana Ekaré. Apareix just en el moment que s\'estrena la pel·lícula produïda per Tom Hanks i per Chris van Allsburg, qui ha supervisat l\'animació per aconseguir que els fotogrames semblen que han estat extrets del llibre.
|
Agustín Fernández Paz ja és un amic dels lectros valencians gràcies a les bones traduccions de Josep Franco. Un dels seus darrers llibres parla d\'un tema oblidat: la guerra que va enfrontar pobles i famílies i que ja en l\'anteior col·laboració recuperàrem de la memòria amb el llibre de Jaume Cela. Amb Nit d\'ombres voraces (Bromera, 2.003) Fernández Paz tria com a protagonista una família que podria ser la de milers de valencians. Una que des del silenci absolut recorda l\'absència d\'un familiar que va patir la mort, la presó, l\'exili o la persecució en la dura postguerra. El silenci ha trencat l\'herència de la família, la seua història, i els joves d\'ara o bé no poden recuperar-ne la memòria o bé la falsifiquen des de l\'absència de tota una generació que va lliutar per un món millor i va perdre. Però aquestes famílies han perdut doblement, perquè les persones de la seua pròpia sang els han negat en no permetre que els adolescents d\'avui coneguen què va passar en aquells temps i què van perdre.
Sara és una d\'aquestes adolescents que un estiu torna a la casa de l\'àvia i allí la visita una presència del passat que necessita descansar en pau. Unes cartes, unes fotos, unes notes, l\'ajuden a recuperar del silenci la història del seu oncle. Un mestre que va viure l\'amor per un somni i per una dona. La recuperació de la memòria i el desig de fer un poc de justícia portaran Sara i sa mare a establir-hi els ponts més forts que mai no havia hagut entre elles: juntes recuperen el passat de la família, d\'una part del poble silenciat i d\'una generació que va ser comdemnada a un destí pitjor que la presó, l\'exili i la distància: l\'oblit i la mort en el record de les noves generacions. Però també aprenen a parlar entre elles, a reconèixer errors i a pensar, riure i sentir juntes.
Tot i que fa temps, encara no havíem tingut oportunitat de parlar-ne. Faig referència al 8é Premi de Literatura Protagonista Jove 2.003, l\'únic premi que donen els lectors ( http://www.cclij.org), amb el propòsit d\'estimular la lectura d\'imaginació en els adolescents. Per això, es proporciona a tots els centres d\'ESO i de Batxillerat i a les biblioteques que s\'hi inscriuen una llista de vuit llibres, quatre per cada grup d\'edat, seleccionats per una comissió d\'experts en literatura per a joves.
Es constitueixen com a jurat dins de cada centre o biblioteca; els presenten i els defensen davant dels seus companys; i, entre tots, nomenen el llibre que consideren millor. Si voleu participar-hi, ho podeu fer a través de la www.FundacioBromera.org. El veredicte dels joves lectors va donar com a guanyadora en la categoria de 13 i 14 anys l\'alemanya Cornelia Funker pel llibre El senyor dels lladres (Columna), i en la categoria de 15 i 16 anys el valencià Pasqual Alapont per L\'infern de Marta (Bromera) .
|
|
Per últim, vull recomanar un llibre de poemes: el de la veterana Joana Raspall, Font de versos (Edelvives). Perquè si a l\'inici parlàvem d\'un regal per Nadal, el millor de tots és compartir l\'emoció d\'una lectura. De segur que trobareu les paraules per trasmetre allò que us fa sentir i pensar a persones de diferents edats, grans o menudes. Llegir poemes en veu alta és una bona manera de començar a trencar el gel.
|
Gemma Lluch (Universitat de València)
(Desembre-2.004) ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GATA (La Marina Alta)','
Tot i que alguns defensen que el topònim és de procedència àrab, pareix demostrat que prové dels romans que l\'anomenaven Gata sole vestinus , quelcom així com “Gata, closca bella”; l\'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria àrab depenent del rei de Dénia; després de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d\'Híjar ; en 1526 Carles I decreta el baptisme forçós dels moros la qual cosa avalota la població que, junt als moriscs de Pedreguer i Xalò , va protagonitzar una revolta; en 1534 pertanyia al comte de Carlet i l\'Alcúdia; en 1535 la parròquia es va independitzar de la de Dénia; constituí un important nucli de moriscs englobat, juntament amb altres poblacions, en el d\'Ondara, de manera que en el moment de l\'expulsió (1609) es comptabilitaven a la zona, un total de 160 famílies de moriscs; l\'any 1645, Geroni d\'Híjar, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs; a finals del segle XVII el senyoriu passà a ser propietat del comte d\'Almodóvar --la qual família va bastir l\'església-- i, per últim, pertanyerà als dominis del marquès de Cerdanyola .
El gentilici amb què són coneguts els 5.120 habitants que s\'hi empadronaren a Gata de Gorgos en 2003 és gaters. El PSPV governa l\'ajuntament gràcies als 6 regidors que va obtenir en les votades de 2003, en elles el PP en tragué 3; el BLOC, 2 i UV, 2.
S\'hi cultiva vinyet, olivera i ametla, també hi ha horta i fruiters, però la font de riquesa tradicional és l\'artesania del vimet, el palmell, el margalló i, en menor mida, l\'espart; amb ells s\'hi fabriquen cabassos, espardenyes, cistelles, mobles, etc que es venen arreu del poble; aquest comerç es veu reforçat per la proximitat dels nuclis turístics de l\'anomenada “Costa Blanca” que ha fet prosperar també el sector serveis. També hi ha una fàbrica de guitarres, que es pot visitar per conèixer el seu procés de fabricació.
El terme té una extensió de 20,3 km 2 i està regat pel riu Gorgos , o de Xalò , que li dona cognom al poble, com a paratges dignes d\'esment podem parlar de la Font de la Mata, antic assentament musulmà; la del Riu o la del Raval.
El poble conserva la fesomia típica dels poblets de La Marina amb les cases encalcinades; els llocs d\'obligada visita són:
- Església de sant Miquel arcàngel. Segle XVII, reformada en el XX.
- Ermita del Calvari.
- Museu Arqueològic Municipal.
- Escampats pel terme un bon nombre de riu-raus, edificacions pròpies de La Marina dissenyades per a l\'assecat de la pansa.
Els arrossos, la carn i el peix donen plats com ara coques de tomaca, coques de ceba i escaldades, bull amb tomaca, sang amb ceba, faves sacsades, xones, arròs al forn o amb crosta o amb fesols i nap o amb bajoques i conill. Un dels principals cultius de Gata és el raïm moscatell de la qual s\'obté la mistela i les delicioses panses de La Marina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Gata
Gata de Gorgos
Globustates
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turística Alacant
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PARLEM DE CINEMA: IDEES PER A REGALAR II (NADAL 2.004)','
IDEES PER A REGALAR II ( NADAL 2004 )
Benvolguts amics-lectors del Diariparlem, com ja vam fer el passat Nadal en esta mateixa secció de parlem de cinema, amb este xicotet article et volem donar a conéixer les últimes novetats que han eixit a la venda tant de pel·lícules en format domèstic ( DVD o VHS ), com de llibres en format paper tot això relacionat amb el món del cinema per si et pot servir per a fer un regal estos dies i quedar \"la mar de bé\".
També dir-te que com vulga que són recomanacions de qui açò firma, a més d\'haver eixit a la venda enguany 2004 es requerix que tant en el cas de films com en el de llibres siguen \"sant de la meua devoció\" per alguna o una altra causa. Espere que vos servisca d\'alguna manera per a quedar bé estes festes o per a entretindre-vos una estona.
DVD\'s i VÍDEOS
Cine Recent
Pack \"Kill Bill\" de Quentin Tarantino.- perquè així cal veure i entendre-la ( com un sol film ), perquè ixen la Thurman i el Carradine, i perquè és d\'un dels directors més originals i eclèctics de tots els temps ( encara que per a alguns només es dedique a copiar ).
Pack \"Terror Oriental\" ( Audition, Dark Vàter, The Eye i La Maldición ).- perquè són totes verdaderes mostres de terror del de veritat, perquè de tres d\'elles ja s\'han fet o faran versions USA, i perquè així en \"pack\" ixen molt barates.
\"Mi Vida Sin Mi\" d\'Isabel Coixet.- perquè es plora molt a gust amb esta gran història, perquè les dos actrius estan meravelloses, i perquè tot açò junt fa d\'ella una obra mestra.
\"La Joven de la Perla\" de Peter Webber.- perquè ix Scarlett Johansson, perquè va sobre un dels pintors menys prolífic i més interessant de la història, i perquè té una fotografia aprimorada.
\"Big Fish\" de Tim Burton.- perquè és màgica sense enganys, perquè ixen uns personatges al·lucinants, i perquè un conte ben contat agrada a majors i xiquets.
\"Piratas del Caribe: La Maldición de la Perla Negra\" de Gore Verbinski.- perquè és bon cinema d\'evasió, perquè ix Johnny Deep, i perquè recupera un gènere pràcticament mort.
\"Noviembre\" d\'Achero Manyes.- perquè és espanyola, perquè és visualment molt atractiva, i perquè va ser injustament injuriada per la crítica ( que tant va pujar a l\'olimp al seu director amb la seua opera prima ).
\"Shrek 2\" de C. Vernom i K. Ashbury.- perquè és divertida, perquè és per a tots els públics, i perquè conté innombrables senyals cinèfils.
\"Good Bye, Lenin\" de Wolfgang Becker.- perquè ha sigut del millor de l\'any, perquè a més ens ensenya un \"tros d\'història\", i perquè és europea.
\"In This World\" de Michael Winterbottom.- perquè és estèticament al·lucinant, perquè tracta sobre la immigració, i perquè el seu director és tremendament prolífic i no es repetix mai.
\"Soñadores\" de Bernardo Bertolucci.- perquè els tres jovenets estan magnífics, perquè ixen imatges d\'eixe clàssic també recomanat ( Freaks ), i perquè ens trasllada al París del 68.
\"Las Horas del Día\" de Jaime Rosers.- perquè és del millor del cinema espanyol dels últims anys, perquè els actors semidesconeguts que la interpreten estan perfectes, i perquè ens oferix una visió diferent d\'un assassí en sèrie.
Nous Clàssics
\"Smoke\" de Wayne Wang .- perquè té un meravellós guió del gran Paul Auster, perquè ixen Harvey Keitel i William Hurt, i perquè té nombrosos extres, quelcom poc habitual en pel·lícules independents.
Pack \"Las Colinas Tienen Ojos\" de Wes Craven.- perquè va ser un referent del cine de terror més salvatge, perquè estan editades en digital, i perquè ixen molt bé de preu.
\"La Casa del Juego\" de David Mamet.- perquè té un guió impressionant, perquè és molt entretinguda, i perquè m\'agraden molt els jocs de taula.
\"El Marido de la Peluquera\" de Patrice Leconte.- perquè a tots ens agrada que ens tallen el pèl, perquè ens agradaria més si la perruquera fora Anna Galiena, i perquè com a Jean Rochefort també ens agradaria casar-nos amb una.
\"Leólo\" de Jean Claude Lauzon.- perquè és \"diferent\", perquè eixa diferència és \"autèntica\", i perquè eixa autenticitat és \"imperible\" ( D.E.P. el senyor Lauzon ).
\"El Amor és el Demonio\" de John Maybury.- perquè va sobre la vida de l\'original pintor Francis Bacon, perquè visualment s\'acosta amb gran encert al seu món pictòric, i perquè també és europea.
Clàssics de Sempre
\"Amarcord\" de Federico Fellini.- perquè és del millor de Fellini, perquè si és del millor de Fellini és del millor del cinema de tots els temps, i perquè si és del millor del cinema de tots els temps és del millor que existix en esta vida.
\"Una Noche en la Ópera\" dels germans Marx.- perquè és el millor antidepressiu que s\'haja inventat mai, perquè han sigut els més grans, i perquè......i també dos ous fregits.
\"Freks, La Parada de los Monstruos\" de Tod Browning.- perquè no va ser ni tan sols editada en vídeo en el nostre país, perquè és una verdadera obra mestra, i perquè és una de les culpables del denominat \"cinema de culte\".
\"Uno de los Nuestros\" de Martín Scorsese.- perquè és del millor d\'este gran director, perquè el món de la màfia és molt cinematogràfic, i perquè Joe Pesci va nàixer per a eixe paper.
\"Dersu Uzala\" d\'Akira Kurosawa.- perquè conté uns paisatges preciosos, perquè ens conta una història impressionant, i perquè té una humanitat desbordant.
\"La Lista de Schindler\" de Steven Spielberg.- perquè el seu director va demostrar que també sabia fer cinema dramàtic, perquè ens va ensenyar que la raça humana pot ser inhumana, i perquè mai el blanc i negre va quedar millor que en esta història.
LLIBRES DE CINE
\"Endevina Qui Et Parla de Cine\" de Jaume Figueras.- perquè és un extraordinari llibre d\'anècdotes, perquè ensenya al mateix temps que entreté, i perquè esta escrit per un bon amic.
\"Mar Adentro. Guión Cinematográfico\" d\'Alejandro Amenábar i Mateo Gil.- perquè és un dels millors guions dels últims anys, perquè està basat en una vida real, i perquè destil·la per tots els seus porus un gran amor per la llibertat.
\"Seúl-Express. La Renovación del Cinema Coreano\" d\'Alberto Elena i Diversos.- perquè va sobre un cine tan desconegut com interessant, perquè conté un apartat exclusiu del gran Kim Ki-Duk, i perquè va ser editat pel Festival de Cine de Las Palmas.
\"1.001 Películas Que Hay que Ver Antes de Morir\" d\'Steven Jay Schneider.- perquè estos llibres són molt entretinguts, perquè et servirà de guia per a veure pel·lícules de tots els temps, i perquè està molt ben editat.
\"Quatermass. Antología del Cine Fantástico Británico\" de Diversos.- perquè està editat per eixa gran revista que és Quatermass, perquè escriuen entre altres Carlos Aguilar i Angel Sala, i perquè conté entrevistes a mites com Christopher Lee.
Pabloco Sánchez
(22-12-04) ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GÀTOVA (El Camp de Túria)','
Les restes més antigues de poblament que s\'hi coneixen al terme es troben a Marmalé de Abajo i són de l\'Edat del Bronze; dels ibers també s\'han trobat deixalles en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos ; l\'origen de l\'actual població és l\'alqueria musulmana anomenada Catava ; que significa “cata” i que podria fer referència a la cata del raïm ja que hi havia gran quantitat de vinyets en època romana; Jaume I, després de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, el 1 238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d\'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví , seria integrat en el marquesat de Llaneras , com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, rera l\'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses .
En la partició provincial de 1833 romangué adscrit a la de Castelló, però el 1995 a petició de la població el poble va passar de la comarca de l\'Alt Palància a la del Camp de Túria, i com a conseqüència d\'això, és l\'únic poble (junt a Marines) de la comarca que parla castellà-aragonés. En 2003, quan comptava amb 467 habitants, el PSPV va guanyar les municipals, i la batlia, amb 4 regidors; el PP en va traure, 2.
L\'agricultura, sobre tot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l\'economia local, actualment, però, el municipi s\'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics
El terme municipal, de 30,4 km 2 , s\'estén per la serra Calderona i és muntanyós i esquerp; presenta com a màximes altures les Penyes Altes (825m), la Piezarroya (841 m), el Gorgo (907 m), cim més alt de la serra; el Cim de l\'Àguila (878 m), entre altres; aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla , Piñel i Sacañé ; hi ha brolladors i fonts, algúns d\'ells amb aigües minero-medicinals, com ara Tormo, los Cinglos , Iranzo, Alameda , Rebollo i moltes més; les coves de Chirivilla i Sacañé , que han estat utilitzades en alún moment com a refugi pel ramat; la vegetació està representada pels surers, pins, arboços i molts més arbres mediterranis. Tot plegat dóna als senderistes i als ciclistes grans oportunitats de practicar els seus esports, ja que hi ha un bon nombre de senders de llarg (GR10) i petit recorregut on “perdre\'s”.
Patrimoni:
- Església de Nostra senyora dels Àngels. De 1723 amb campanar de 1794, fou restaurada en 1991.
- Molins de La Ceja i Cachumbito . Fora de servei des del segle XIX però restaurats i utilitzats com a miradors.
- Torre de Torrejón . Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arruïnada.
- Aqüeducte de Piñel . Segons uns romà, segons altres moro.
- El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.
Els rebollons , els espàrrecs, els caragols, els embotits artesanals, bon oli d\'oliva, la mel, és a dir, els productes de la terra configuren una oferta gastronòmica de què destaca la paella de conill, diverses coques i olles i dolços de gran qualitat per rematar l\'àpat, cosa que també podrem fer amb les cireres, les peres, les bresquilles o les nyespres que s\'hi conreen.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Gàtova
Bienvenidos a Gàtova
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GAVARDA (La Ribera Alta)','
Alqueria musulmana que rera l\'ocupació cristiana va veure com Jaume I , repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians; el 1364 Olfo de Pròxida va adquirir-la; en 1432 Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d\'aquell; en 1612, desprès de l\'expulsió morisca, el duc de l\'Infantat , va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; com a conseqüència de la “ pantanà ” del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d\'habitants a l\'antiga Gavarda.
L\'any 2003 comptava amb 1.184 habitants, de gentilici, gavardins que tenen com a batlle a un membre del BLOC que aqueix mateix any va traure 5 regidors; el PSPV n\'obtingué 3 i el PP, 1.
El terme, de 8 km 2 , està dedicat al conreu de la taronja. Cal esmentar, com a paratges a visitar la cova de la Terreta i la passejada vora el Xúquer, on es pot practicar la pesquera en l\'indret conegut com El Chorro .
Citarem ara elements del patrimoni local:
- L\'església parroquial, dedicada a Sants Joan i Antoni de Gavarda vella, començà a edificar-se el 1735.
- La Bateria. Restes d\'una fortificació des que es pot fruir d\'una bona panoràmica sobre la Ribera i la vall de Càrcer.
- El pont. Construït a Barcelona, l ‘any 1917.
Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l\'arnadí, les coques de cacau i les cristines són els menjars favorits dels gavardins .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GELDO (L\'Alt Palància)','
L\'abundància de deixalles iberes arreu d\'aquestes terres fan pensar que el lloc estaria poblat ja en èpoques molt llunyanes; l\'origen de la població, però, és musulmà i així es demostra en el compromís que Jaume I adquireix amb Exem Azemen , cabdill àrab, pel qual tot i que Xeldo era donat , el 12 de juliol de 1248, a Garcia Pérez d\'Osa , ell i els seus continuarien vivint-hi; en el segle XV se sap que era propietat dels Vallterra, els quals ho van vendre a Tomeu Sorell en 1416; en 1445 el senyor era un nebot d\'aquell, Bernat Sorell , en 1445 torna a la Corona; en 1495 l\'infant Fortuna, Enric d\'Aragó, duc de Sogorb-Medinaceli, adquireix la Torre de la Senda ( Xeldo ); en 1609, moment de l\'expulsió morisca hi havia 412 habitants; el 1611, Enric Folch de Cardona dóna carta pobla, però el 1646, encara no s\'havia recuperat demogràficament ja que la seua població era tan sols de 116 habitants.
La parla, com a la resta de la comarca és castellana, però de transició com a terra de frontera que és, amb una barreja de paraules aragoneses i catalanes. Tret característic és ser una de les majors densitats de població de l\'estat espanyol, ja que compta amb 728 habitants (cens de 2003), de gentilici, geldinos o geldanos , en un terme de tan sols 6 km 2 . L\'alcaldia la detenta el PP, que en les municipals de 2003 obtingué 3 regidors, els mateixos que el PSPV, l\'ENTESA, en tragué 1.
La principal activitat és l\'agricultura, cirera, caqui, nyespra i hortalisses ; hi ha també tallers de confecció de calcer i tèxtil; la seua orografia, el seu clima i la proximitat a València i a Castellò fan que el sector serveis tinga important repercussió en l\'economia.
Se situa a la vora dreta del Palància i presenta indrets interessants per a l\'esbarjo com ara la font del Cristo , amb gran parc i el safareig municipal, que encara utilitzen algunes persones; font de sant Gil, font del Barranc; també hi ha les llacunes formades sobre antigues mines d\'argila i un grapat d\'oliveres mil·lenàries. Per als caminants, interessants rutes de què cal destacar la de la Via Verda acondicionada sobre l\'antic traçat del ferrocarril de Ojos Negros , ideal igualment per a cicloturistes i, fins i tot, per a aquells que fruïxen de muntar a cavall.
Geldo posa a l\'abast del veí i del foraster dos museus, l\'etnològic i l\'arqueològic, ambdós dissenyats per amarar el visitant de la història i costums del poble. A més podem contemplar:
- Palau dels ducs de Medinaceli . Edifici del segle XI que els Vallterra reconstruirien en el XV. Es troba molt deteriorat, encara que conserva tots els seus elements.
- Ajuntament. Restaurat recentment.
- Nostra senyora de la Misericòrdia. Del segle XIII, el seu campanar ha estat restaurat en 2002.
- El Ribazo . Antic mur de calç i pedra que dividia en dues meitats la població.
- Masies i corrals que representen l\'arquitectura rural de la zona.
Gastronòmicament s\'aprofiten els cultius propis per fer olles i minestres ; s\'utilitzen sovint els cargols i les receptes més típiques són les margarides i les coques escullàs .
Com a anècdota direm que en Ramón Rubio Silvestre , creador dels famosos quaderns de cal·ligrafia “ Rubio ”, va passar una bona part de la seua vida a Geldo i en homenatge se l\'ha fet fill predilecte i s\'ha retolat un col·legi al seu nom.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Página de Geldo
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GENOVÉS (La Costera)','
Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva; Jaume I la va donar a un tal Balduí, metge, i a son germà Joan el 1268; el 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d\'Olocau i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a aquesta família; lloc de moriscs de la fillola de Xàtiva, en 1609 comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet ); en 1611 és repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblació en què romania des de l\'expulsió; els últims senyors del lloc van ser els Frigola .
També coneguda com El Genovès i Al Genovès, en 2003 hi havia 2.419 habitants, de gentilici genovesins, repartits en els dos nuclis de població: Alboi i Genovès; l\'ajuntament està composat per 6 regidors del PP, incloent-hi l\'alcalde; 4 del PSPV i 1 Independent.
El seu terme té 15 km 2 i es dedica majoritàriament l\'agricultura.
L\'ermita del Crist, del segle XVIII, amb Calvari i l\'església de nostra senyora dels Dolors del XX són els monuments que podem esmentar.
L\'any 1954 hi va néixer Paco Cabanes , conegut com El Genovès , possiblement el millor jugador de pilota valenciana de tots els temps.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Arròs caldòs
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GESTALGAR (Els Serrans)','
Antiga alqueria musulmana, Jaume I va donar-la a Roderic Ortis el 1238; retornada a la Corona, Jaume II la va vendre a Bernat Guillem d\'Entença, i passà a Baltasar Mompal, comte de l\'Alcúdia; el seu darrer senyor feudal fou el duc d\'Almodóvar ; lloc de moriscs, 270 focs el 1609, després de l\'expulsió d\'aquests, el 1646, tenia només 76 cases.
Les dades municipals de 2003 són: 678 habitants, de gentilici chestalgarinos i parla castellana; eleccions municipals: PSPV, 4 regidors i batlia, PP 3 regidors.
Al seu terme, de 64,8 km 2 , podem gaudir de les coves i fonts de l\' Alma, Campillo i San Juan , la Penya Maria i els paratges de les marges del Túria.
Del seu patrimoni esmentem tres edificacions:
-
La Torre de la casa senyorial. Engolida per les edificacions actuals, la casa ha desaparegut i només roman , molt modificada, la torre.
-
El Castell. D\'origen musulmà amb torres afegides en època cristiana. Abandonat i enrunat, encara pot observar-se l\'estructura original.
-
Església de la Puríssima Concepció.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: I QUÈ PASSARÀ DESPRÉS A L\'AVL?','I què passarà després a l\'AVL?
Estos dies hem assistit al, cada vegada més esperpèntic (d\'altra banda previsible i quotidià) espectacle del nostre benvolgut Consell pel que respecta a l\'AVL. Ara, el jurista de l\'Acadèmia afirma que el procediment de la seua presidenta, Ascensió Figueres, no fou legal; per tant, el més probable és que el dictamen es debatisca al proper ple de la institució.
Però... i si finalment la Presidenta no deixa, sota el vist-i-plau del Consell, que el debat del dictamen aparega a l\'ordre del dia del ple? Què farà el nomenat \"Grup dels tretze\"? El més honrat i sensat per la seua part seria dimitir i abandonar l\'ens, per corrupció i per obsolescència científica.
Però llavors, l\'ens es dissoldria? O per contra, s\'incorporarien nous acadèmics del món secessionista? Si es dissolguera, qui passaria a ser l\'ens normatiu del valencià al País Valencià? Tornarien a ser la gramàtica i ortografia emprada per la Conselleria d\'Educació i Cultura, que duu utilitzant aquest compendi des de l\'any 83? Passaria a ser l\'IIFV, que era en principi l\'ens universitari encarregat de regir la normativa específica valenciana de la llengua (a l\'igual que fins fa ben poc, ho feia el govern balear), en aquest cas, l\'ens normatiu seria explícitament unitarista, i per tant serien rebutjades - encara més - les tesis lingüístiques, per part del Consell? O per contra seria la RACV, entitat que sols està recolzada per un sector minoritari (per no dir ínfim) del món de la cultura, i que utilitza una normativa diferent a la que han vingut utilitzant (i homologant) els diferents governs autonòmics, des de l\'any 83?
Si, en canvi, l\'ens no es dissolguera i passaren a ocupar els llocs d\'acadèmics gent del món secessionista, estaríem al mateix cas que si fora la RACV l\'ens normatiu, entre l\'ens normatiu i el món cívic-cultural existiria un clevill insalvable, fora del mínim consens al que s\'havia arribat.
Si suposem que la presidenta Figueres accepta debatre el dictamen, i este és debatut, amb el conseqüent vot a favor del mateix, passant a acceptar de manera explícita la unitat de la llengua (unitat que ja accepta de manera hiperbòlica, tant l\'AVL com el CVC), i acceptant la nomenclatura valencià/català per a referir-se a tot el sistema lingüístic de cara a projeccions exteriors. Què passarà llavors? Què farà el Consell? Dissoldrà l\'AVL? Augmentarà la quota d\'acadèmics - de manera unilateral - incorporant-ne del seccessionisme, i d\'aquesta manera fer-li perdre quota de poder al sector unitarista, sector què compta amb acadèmics elegits pel propi PP al seu dia? Aprovarà, per contra, una llei que no deixe a l\'AVL fer esta acció?
En definitiva, tan si finalment el dictamen s\'aprova, com no (esperem que es puga debatre al proper ple, i que per tant, s\'aprove) el futur de l\'AVL i per tant del valencià, tal i com el coneixem avui en dia, és molt incert i el més greu de tot, depén sobretot d\'accions polítiques i no filològiques i científiques; què és del que hauria de dependre.
PS: El valencià segons les normes del Puig, tornà a utilitzar l\'accentuació, perquè així ho va decidir la RACV, ens normatiu d\'estes normes (amb els seus detractors d\'esta decisió); no ho va decidir cap partit polític. Una post-data per a la reflexió, sols per a això.
seargdixit@diariparlem.com
(30-12-04)','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [30/12/04] NO PARLEM DE L\'AVL','- La situació de l\'Acadèmia Valenciana de la
Llengua és molt delicada, molt. Ho és tant que pel bé de la institució, que és
l\'única esperança de normalitat lingüística real d\'este país, no aprofundirem
en determinats aspectes. Potser el nadal i la pau d\'estes dates calme els nervis
i convide al diàleg.
- El que sí volem destacar és el canvi
d\'actitud de Manuel Pérez Saldanya. L\'acadèmic, possiblement el més seductor no
només de l\'AVL sinó de tota la Universitat de València, va sorprendre a molts en
la seua intervenció a una taula redona convocada a la pròpia facultat de filologia de la Universitat de València. Des
de que entrà a l\'Acadèmia ha demostrat donar la talla i treballar dur, com sempre, per salvar la llengua dels no pocs perills que l\'amenacen. Ho
explicà molt bé i va convèncer a molts fins al moment reticents de la necessitat
de l\'AVL.
-Juan García Santandreu, dirigent de Coalición
Valenciana, declarava a una entrevista publicada al seu web (aquell que el seu
entorn comprà per \"dos quilos\") : \"Cuando algunos se acobardan o se avergüenzan
de lo que son o han sido, yo invoco lo que he sido, que es lo que soy, y lo que
seguiré siendo por encima de conveniencias, modas y estereotipos. Al que no le
guste que no se acerque\"
Potser faça referència a açò?
- Doncs bé: els seus fans, que ja han vist
esta i altres fotos similars publicades al web de Falange repliquen amb
l\'argumentació què \"Joan Fuster també fou falangista\".
- Com diria el propi Fuster
\"No hi ha cosa més
saludable, espiritualment, que posar en clar la part de raó
que mai no podrem arrabassar als nostres
enemics.\" Efectivament el mestre de Sueca va ser
falangista convençut durant no poc temps potser per la tradició carlista dels
seus pares. Este detall s\'amaga possiblement per complexos però no hauria de fer
cap por a ningú, doncs, a diferència d\'altres, Fuster (amb qui este felí manté
moltes i serioses divergències) no trascendix a la història dels
valencians per glossar a Jose Antonio sinó per teoritzar sobre idees,
discultibles , però radicalment democràtiques.
- Per cert que la innocentada que va fer este
diari el dia 28 va ser un èxit des d\'abans de publicar-se. Diverses cridades
i correus electrònics interrogaven membres de la redacció sobre la primícia
política que s\'anunciava un dia abans. Les expecatives no foren defraudades tot
i que només era una innocentada, la gent generalment s\'ho va prendre amb humor.
- Clar que hi hagué qui ho va vore impropi
d\'un diari seriós. O va endinsar-se en el terreny del psicoanàlisi i ho
considerà freudià tot convidant al diari a eixir de l\'armari espanyolista. una
actitud , que si m\'ho permeteu, considere malaltissa.
. El PSPV-PSOE no guanya per a esglais
(paraula que en la llengua de Requena vol dir \"susto\" per si hi ha qui ho
desconeix. Si ens permeteu el calc castellà, clar). Primer va ser allò de la presó d\'Albocàsser, seguidament la Constitució Europea i les dos versions lingüístiques, després allò altre de la
muralla de l\'AVE i ara les obres hidràuliques que impediran l\'arribada d\'aigua
al nord del nostre país. Joan I. Pla així, es veu incapaç d\'aprofitar l\'Efecte
Zapatero ni el desgast dels populars valencians. Clar que potser tota la culpa
no la tinga el PSOE estatal....
- I estes coses també li passen factura
internament. Diuen que hi ha qui proposa que el PSPV demane la dimissió de la
Ministra de Foment, Magdalena Álvarez per incomplir les promeses socialistes en
relació a l\'arribada de l\'AVE a l\'Horta Sud. La petició es tractarà el proper
mes de Gener. D\'altra banda Pla també s\'ha manifestat contrari a les intencions
dels socialistes catalans pel que fa al \"minitransvassament\".
.Paraula està última que sembla ser inapropiada
doncs els especialistes ens assenyalen que al tractar-se d\'una mateixa conca
hídrica no té sentit parlar de transvassaments puix és una cosa tant senzilla
com a desviar aigua per al reg.
- Entre tanta crispació amb la
llengua no està malament donar dades per a l\'optimisme. Diuen que enguany s\'han
matriculat als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià
més de 59.405 persones. És a dir, estem prop
d\'un increment del 12,8% de la mitjana de matriculats dels darrers anys.
- Tot i ha que dir-ho, alguna cosa ha canviat en RTVV els
darrers mesos. Pel que fa als informatius hem passat de PP+PP+PP+PP a
PP+PP+PP+PP+PSOE com recordava algú a la premsa.
- Però també s\'han trencat algunes llistes negres. Llistes en
les que figuraven professionals que per un motiu o altre no podien treballar a
la televisió pública o si ho feien de manera molt discreta. Un d\'estos casos,
senyors i senyores és Núria Roca!! haurà influit que sa mare fóra militant de
determinat partit nacionalista valencià? Que no haja recolzat públicament mai al
PP?
- Per cert que no està gens malament \"El típic programa\". Cal
felicitar a Eugeni Alemany pel seu humor que de segur
acabarà donant molt de parlar (serà ell el Buenafuente valencià?). Parlant de
Buenafuente, i de valencià, la seua novia, Carolina Ferre acodí al programa de
la seua amiga Núria i no tingué problemes en deixar caure alguna \"brometa\" sobre
el seu \"no futur\" a Canal 9.
- L\'altre programa innovador, que tampoc no està malament
comparat amb el que estem acostumats a vore en Canal 9 és Efecte Palomar. Un
espai d\'humor amb un decorat d\'inspiració marciana, uns gags d\'inspiració
\"elterratiana\" i un
web
amb fòrum i tot, en el que et contesten les preguntes... quan els interessa,
clar. ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: SITGES 2004: FANTASIA, CIÈNCIA-FICCIÓ I ALTRES COSES DIFÍCILS D\'EXPLICAR','
Amb la clausura el passat dia 10 de Desembre ( tot i que encara l\'endemà van poder veure\'s un parell de maratons amb el més destacat dels 9 dies anteriors ) del Festival de Cinema de Catalunya-Sitges 04, es va donar per finalitzada la temporada de Festivals Internacionals de Cinema en el nostre país i pràcticament en tot Europa fins al pròxim mes de Febrer, ja en el nou any, que tornarà a començar una nova temporada de festivals amb el mundialment conegut com \"La Berlinale\", el Festival de Cinema Internacional de Berlín.
Aprofitant l\'eslògan creat per al Festival per la molt creativa i simpàtica agència de publicitat Vitruvio Leo Burnett ( amb la seua 4a col·laboració consecutiva ) i que servix per a titular el nostre article sobre la XXXVII edició d\'este el nostre festival de cinema favorit, ací va la nostra crònica sobre els films més interessants de la nova temporada Fantàstica així com totes \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" en un Festival de Cinema que seguix en els últims anys immers en una espècie de transició que s\'està enquistant incomprensiblement.
Perquè després del seu 2n any consecutiu realitzant-se en el mes de Desembre, en una decisió basada principalment en els motius econòmics d\'una multinacional, pareix que ja s\'anuncia per a la pròxima edició la tornada a les dates de sempre ( principis del mes d\'Octubre ) d\'on mai no hauria d\'haver-se mogut però sense haver arribat a oficialitzar-se durant el propi festival per un equip directiu que tampoc pareix clar que vaja a continuar. Ja vam dir en el seu dia que una preciosa ciutat com Sitges no hauria d\'albergar un Festival de Cine en unes dates tan nefastes i que per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" quelcom que va nàixer fa 37 anys per a potenciar una ciutat i fer prosperar a les seues gents era ara un titella més del poder econòmic d\'un gran holding; i eixes dates nefastes no són només pel fred i escàs sol que quasi sempre es donaria ( que també i que perjudica sobretot als xicotets negocis de la ciutat així com a la presència d\'estreles cinematogràfiques que sempre preferixen eixes coses tan pròximes, tan fàcils d\'explicar i que els acosten a tots els humans com són el sol junt amb el mar i el bon oratge ) sinó per estar col·locat al final de la temporada festivalera amb tot el que això comporta de perduda d\'estrenes ja presents en els nombrosos festivals anteriors així com el poc destacats que solen ser les primícies que reserven la seua estrena per al Nadal, i que omplin eixos dies les sales de cine de \"roses\" i infantil majoritàriament.
Començant per la secció oficial Fantàstic a competició la justament guanyadora amb el premi a la millor pel·lícula del Jurat i el premi de la crítica José Luis Guarner, \"Old Boy\" del coreà Park Chan-Wook ( estrena prevista per al 21-Gener ), ve a demostrar que el nivell de films tant a concurs com en les innumerables seccions paral·leles ha sigut més prompte de baixa qualitat demostrant que l\'any cinematogràfic que ara acaba no ha sigut tot el bo que tot amant del sèptim art haguera desitjat i que personalment hem pogut corroborar en els festivals de Sant Sebastià, Peníscola o València ( amb doblet Mostra-Cinema Júpiter ), així com en este últim de Sitges.
Esta \"Old Boy\" a pesar de no ser una obra del tot redona, sobretot per un guió excessivament superficial ( el prota està 15 anys segrestat sense saber perquè ), conté importants troballes visuals com el pla-seqüència de la batalla del martell o alguns moments del final del film que servixen per a guardar en la memòria com del millor d\'un Festival que al contrari que en els últims anys no ens ha descobert ni un només d\'eixos treballs que perduraran a través del temps com a cine imperible, casos com \"Memento\", \"L\'Illa\" o \"Irreversible\", o ja dins del cine més de gènere els de \"Kill Bill\", \"El Viaje de Chihiro\" o \"Ichi The Killer\". També destacava d\'\"Old Boy\" en gran manera la seua excel·lent banda sonora que bé haguera merescut algun reconeixement del Jurat.
No obstant, per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" els jurats de la secció oficial Noves Visions i de l\'Associació de Crítics i Escriptors Cinematografics de Catalunya ( respecte de la secció oficial Fantàstic ) han destacat en les seues conclusions del palmarés l\'alta qualitat de la programació en general quan la majoria d\'assidus al festival, entre els que ens trobem, estàvem tots d\'acord a qualificar este Sitges-04 com el pitjor de l\'era 2000.
Seguint amb el palmarés de la part Fantàstic prou encert van tindre els premis a la millor interpretació masculina que va recaure en Christian Bele per \"El Maquinista\" de Brad Anderson ( ja estrenada el passat dia 17-Desembre i de sorprenent producció espanyola ), una claustrofóbica cinta de terror psicològic en un any amb escassetat de títols d\'este gènere; el de millor fotografia també per a \"El Maquinista\", obra de Xavi Giménez ( únic premi que merescudament es va quedar en casa ) i el de millor curtmetratge per al sorprenent \"The Tin Steps\" de l\'irlandés Brendan Muldowney. Quant als despropòsits d\'un jurat que pareixia eternament agraït per eixos 10 dies de festa amb \"tot pagat\" i per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" van rebre increïbles recompenses: la producció espanyola \"The Birthday\" d\'Eugenio Mira ( a la millor direcció artística), un monstre infumable amb repartiment internacional vingut a menys i que conté un dels pitjors clímax finals que recordem en molt de temps; la pel·lícula conjunta \"Three....Extremes\" de Takashi Miike, Fruit Chan i Park Chan-Wook ( al millor maquillatge ), de la que no recordem gens especial ni tan sols en el maquillatge; la japonesa \"Hisse\" del propi Miike ( als millors efectes especials), i que demostra que rodar molt no significa rodar millor; i la també espanyola \"El Habitante Incierto\" de Guillem Morales ( a la millor actriu per a Mónica López ), i que si bé compté vestigis del bon quefer de l\'excel·lent curtmetratgista que va ser el seu director, no deixa de ser un producte oblidable amb una recompensa excessiva si es té en compte que competien per eixe premi dones de pala i foguejada com Nicole Kidman per \"Birth\" o Sara Michelle Gellar ( la \"caçavampirs\" Buffy ) per \"El Grito\"( estrena el 21-Gener ) un, una vegada més, innecessari remake de Hollywood del film oriental \"La Maldición\".
Quant a altres premis que no vam poder veure per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" es van emportar el premi al millor guió, millor banda sonora original, i el Melies D\'Argent a la millor producció europea la britànica \"Code 46\" de Michael Winterbottom ( al presentar-se només per a la premsa tipus A, la de més categoria ), el premi del públic i una menció especial del Jurat la japonesa \"Howl\'s Moving Castle\" d\'Hayao Miyazaki ( al ser la pel·lícula menys projectada del festival perquè només es va passar incomprensiblement el dia de la inauguració ); i el premi al millor director a l\'hongkonesa \"Breaking News\" de Johnnie To ( també reservada només als crítics cinematogràfics de més \"caché\" ).
Fora ja del palmarés també van defraudar, encara que menys que algunes premiades, \"Primer\" de Shane Carruth, incomprensible premi al millor director en Sundance i que després d\'un començament prou gratificant es perd en les seues pròpies limitacions ( és una pel·lícula de viatges en el temps feta amb un pressupost de 6.000 dòlars, el mateix que per exemple es va utilitzar a Espanya per a \"La Fiesta\" però amb una història de totes totes menys ambiciosa ); \"The Final Cut. La Memoria de los Muertos\" d\'Omar Naim ( estrena el 28-Gener ), una entretinguda història futurista sense efectes especials amb un creïble Robin Williams però amb un guió resolt amb excessiva fredor; \"Les Revenants\" del francés Robin Campillo, la història dels quals podria donar molt més de si del que ací es dóna; i el tancament de la trilogia sobre assassins en sèrie \"The Hillside Stranger\" de Chuck Parello que, igual que els seus precedents \"Ed Gein\" i \"Ted Bundy\", es podria catalogar de correcta però que no aporta res de nou al gènere.
En l\'altra secció competitiva \"Noves Visions\" la guanyadora va ser la japonesa \"Vital\" de l\'assidu al festival Shinya Tsukamoto, una només correcta aproximació al món de les autòpsies i que ens va fer enyorar el magnífic curtmetratge català \"Aftermath\" de Natxo Cerdá. En este calaix de sastre que és \"Noves Visions\" van destacar sobre les altres \"Stratosphere Girl\" de M. X. Oberg, amb una de les presències femenines ( incloent eixa veu en off ) més interessants de l\'últim decenni a Europa; i \"Rhinoceros Eyes\" d\'Aaron Wooley, amb algunes imatges verdaderament pertorbadores. Sobre esta secció de recent creació ( va començar en Sitges-03 ), afegir que pareix ja convertida en la mera projecció de pel·lícules de difícil accés a sales convencionals de cine sense que per a això tinguen a veure amb el cinema fantàstic en general o suposen una verdadera revolució narratiu-estilística com puga suposar el seu pedant títol.
Però el millor del Festival per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" va arribar de la mà de les innombrables sessions especials: la premiere europea de \"Finding Neverland. En el País de Nunca Jamás\" del nord-americà Marc Forster, una sensible i preciosa recreació de la vida de l\'escriptor de Peter Pan interpretat magistralment, com sempre, per Johnny Deep; la triomfadora en la Setmana de Cinema Fantàstic de Sant Sebastià \"Saw\" del també nord-americà James Wan, un molt entretingut film d\'horror en la línia de \"Seven\", però molt més sagnant i arriscat ( i que pel canvi de dates de Sitges va poder emportar-se a Donosti l\'equip de Rebordinos ); i els 3 curtmetratges de Douglas Buck units davall el títol de \"Family Portraits: A Trilogy of Amèrica\", que ens feien enyorar els vells temps del Festival.
I la major decepció del festival va arribar per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" amb un film inclòs en una altra secció diferent ( la ja veterana \"Seven Chances\" i que consistix en 7 obres triades per prestigiosos crítics de cine ) i que arribava avalat pel premi al millor director de l\'últim Festival de Berlín, la coreana \"La Samaritana\" de Kim Ki-Duk que a pesar de ser d\'un dels nostres directors de cinema favorits pecava d\'estar realitzada amb deixadesa i desdeny com una mostra clara de demostrar a tot el món els problemes de producció derivats del tractar una història sobre el tema tabú de la prostitució infantil.
Finalment, trist i descoratjador el que s\'esta fent estos últims anys amb el cinema d\'animació per \"eixes altres coses difícils d\'explicar\" perquè al fet que des del passat any i a causa de la climatologia del mes de Desembre se suprimira la secció \"Anima\'t a la Fresca\" per evidents raons, s\'ha sumat en esta edició una pobre i escasa representació de 4 films, una sèrie i diversos curtmetratges en la secció \"Animat\" que amb tot no era el pitjor d\'ella si tenim en compte que quasi tots els films s\'havien col·locat per a projectar a partir de la una de la matinada amb el que només el col·locat al migdia amb els honors de la secció oficial \"Steamboy\", del realitzador d\'Akira, Katsuhiro Otomo ho vam poder disfrutar ( que eixe va ser el cas per al sentit de la vista, però que també vam haver de suportar en el cas del sentit de l\'oïda, i és que no aconseguim connectar amb la majoria d\'històries basades en mangues ).
El pitjor és que açò unit que els millors 3 treballs d\'animació ( al ja mencionat de Miyazaki, cal unir la 2a part de \"Ghost in the Shell\" de Mamoru Oshii i la pel·li de titelles \"Strings\" d\'Anders Ronnov-Klarlung, tots ells mencionats per algun jurat ) es van portar a la Secció Oficial Fantastic, ens fa témer que hàgem pogut presenciar la mort d\'un bonic cadàver anomenat Animat ( D.E.P. ).
En resum, un any de transició ( i ja van........) amb una destacada reducció de pressupost ( quelcom haurà de veure la gala dels premis europeus celebrada a Barcelona just a l\'acabar el festival ), un sorprenent ( per a la direcció del festival ) augment d\'espectadors d\'un 16% que clarament es va concentrar en el pont dels primers dies que va tindre mitja Espanya i que unit a l\'extremat fred que feia en els carrers portava a tota la ciutat a les sales de cinema, un nivell mig-baix en les pel·lícules a concurs ( que no atribuïm als seus programadors ), una incomprensible absència de retrospectives i cicles dedicats a autors clàssics o recents ( amb l\'excepció d\'algun film maleït en la secció \"Europa Imaginària\" que seguirà present dos edicions més, o algun que altre homenatge a hores intempestives a gent com Paul Naschy i l\'entranyable mostre \"Godzilla\" o a l\'inrevés ), i \"ALGUNES ALTRES COSES DIFÍCILS D\'EXPLICAR\".
Ricardo Pérez i Pabloco Sánchez
(30-12-04)
','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GILET (El Camp de Morvedre)','
Vestigis d\'antics poblaments que abracen des del Bronze fins el Neolític s\'han trobat en la cova dels Lladres, poblat iber; en la font de La Vidriera, poblat iber romanitzat; a Sant Esperit, pintura rupestre; en un camp proper al poble, ruïnes d\'una vila romana; desprès hi arribarien els àrabs que fundarien una alqueria, bressol de l\'actual Gilet, que fou ocupada per Jaume I i donada Joan Saragossa i, posteriorment, a Bernat de Palau i, en 1348, a Adan de Paterna ; tornà a la Corona fins que Pere II de València va donar les terres a Pere Guillem el 15 d\'abril de 1375; Maria de Luna , esposa de Martí I , l\'Humà, va fundar en 1404 el monestir de Sancti Spirit , que fou objectiu de pirates barbarescs, els quals pensaven que posseïa grans tresors; el 7 de març de 1471, Joan II va empenyorar la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol , en la família del qual romangué fins a l\'extinció dels senyorius en el segle XIX; com a lloc de moriscs l\'expulsió d\'aquests l\'any 1609 va suposar un desastre demogràfic i econòmic i va obligar al senyor vigent, Francesc Llançol de Romaní , a donar carta pobla l\'any següent a colons provinents de Catalunya, Castella , Aragó, França, Sagunt, Puçol, Morella, Castelló, Ademús, Villar de l\'Arquebisbe i Canet d\'en Berenguer; en 1806, el marquès de Llançol va alienar terrenys de la devesa de Sant Esperit als agricultors a canvi de rebaixar-les les rendes senyorials del 20 al 5% de la collita; quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la població i en el qual la Basílica de València es va declarar incompetent, és per aquest conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l\'any 1841 últim de què es té constància ; en la guerra del Francès Gilet ocupa un lloc important en la conquesta del castell de Sagunt, demés els frares hagueren d\'abandonar el convent , que es convertí en hospital de sang i no tornarien fins 1813; l\'any 1835, durant les guerres carlistes, el general Cabrera junt a Carlos V pernoctaren a Gilet; també el guerriller carlista Pascual Cucala va reclutar mossos de Gilet el 16 d\'octubre de 1874; com la resta de la comarca, Gilet fou fidel a les tropes d\' Isabel II, en 1939 l\'església va sofrir quantioses pèrdues i destrosses.
Hi ha tres nuclis de població Gilet, Sant Esperit i La Penya on, en 2003, s\'hi empadronaren 1.333 giletans. La batlia correspon al PP que aqueix any obtingué 5 regidors front als 4 del PSPV.
La proximitat a València i Sagunt i l\'auge de les segones residències han convertit una economia tradicionalment agrària, taronger, sobre tot, en una que es recolza cada dia més en els sectors serveis i en la construcció.
El paratge més conegut dels 11,3 km 2 del terme, enclavat en la subcomarca de la Baronia dintre de la serra Calderona i solcat pel Palància, és el de Sant Esperit, però hi ha també cims com El Xocainet (437 m), El Pic de l\'Àguila (441 m), La Penya (427 m) i La Creu (325 m) o barrancs com el Xocainet , la Maladitxa o el del Sant Esperit. Per als senderistes hi ha el GR10.
De patrimoni parlant, citarem:
- Torre de Gilet. De 1580. Formava part de les edificacions militars dependents del c astell de Morvedre. Després d\'un temps en què va ser utilitzada per a tasques agrícoles i ramaderes, en 1992 va ser restaurada i actualment alberga la Biblioteca Municipal.
- Convent dels Franciscans Menors del Sant Esperit de la Muntanya. Manat bastir, com hem dit, per Maria de Luna en 1404 ha travessat moltes vicissituds : ha servit per a tasques defensives; com a hospital de sang; ha estat abandonat i tornat a ocupar pels frares en diverses ocasions; en el XVII tornà a ser reedificat; en 1891 se\'l va afegir l\'ermita actual, una capella neogòtica d\'estil corinti. En l\'actualitat és un lloc de descans que alberga un petit museu i conserva un “Sant Francesc” de Josep Benlliure .
- Església de sant Antoni abat. De 1533 amb una barreja d\'estils entre el neoclàssic i el barroc propiciada per les successives intervencions arquitectòniques. Conserva un llenç del segle XVI que representa la Marta de Déu de l\'Estrela, d\'arrelat cult i tradició al poble.
- Ermita de sant Miquel. Construïda durant el segle XIII amb aportacions dels giletans.
S\'ha de tastar el regirat, postre típic a base de massa de pa, oli, canyella, sucre i llima ratllada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Gilet
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
C.R.A. Baronia Baixa
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Significat històric del secessionisme i el seu revifament actual\" per Endavant','A la web d\'Endavant podreu trobar un document on s\'explica com i per què es desenvolupa històricament el blaverisme al País Valencià, i s\'analitzen els seus darrers moviments actuals situant-los en un context ben esclaridor a nivell estatal i europeu. A més, l\'organització socialista d\'alliberament nacional dóna una sèrie de pautes per contrarrestar des d\'un punt de vista independentista aquest reviscolament del conflicte identitari valencià.
L\'estudi es titula \"La seccessió nacional del Sud dels Països Catalans. Passat, present i futur del discurs polític seccessionista\". Aquest document compta amb una part on s\'explica la història i sociologia del blaverisme, com apareix i quins són els seus agents principals des dels 1970 fins l\'actualitat; una segona part on es fa una anàlisi de la significació profunda del moviment seccessionista al País Valencià; i una tercera part on s\'explica que creiem més adient per afrontar la \"nova\" situació.
El text el podeu trobar a la pàgina web d\'Endavant ( www.endavant.org) al següent enllaç: http://www.endavant.org/public/vtema.php?id=69
A banda d\'aquest estudi podeu trobar altres documents interessants, com ara el periòdic Anàlisi de Conjuntura elaborat per l\'organització, que ve centrat en les reformes estatutàries i el vinent referèndum al voltant de la Constitució Europea, suggerint tendències per acarar aquestes lluites, i inclou els següents punts:
1. INTRODUCCIÓ: vers un nou secessionisme?
2. EL FENÒMEN MIGRATORI
3. CONJUNTURA MUNDIAL: CAPITALISME AGRESSIU I FERIT
4. CONJUNTURA SOCIO-ECNÒMICA ALS PAÏSOS CATALANS
5. DESOBEDIÈNCIA PER A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS
L\'enllaç a l\'anàlisi de conjuntura de Novembre-Desembre de 2004 és: http://www.endavant.org/public/vtema.php?id=71
També podreu trobar un altre document-dossier sobre l\'Eurorepressió, publicat en les jornades sobre la Constitució Europea celebrades a València el Maig de 2004. Aquest document explica els detalls del nou panorama repressiu que està sorgint a Europa fruit de l\'acoblament jurídic al marc de la Unió Europea que té com a culminació la Constitució Europea, el referèndum de la qual es celebrarà a l\'Estat Espanyol el proper Febrer de 2004.L\'enllaç a aquest document és: http://www.endavant.org/public/vtema.php?id=70
Esperem que la lectura d\'aquests documents servisquen per informar i generar debat.
Endavant (OSAN)
25 de Desembre de 2004 ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SOT DE XERA (SOT DE CHERA (Topònim oficial) (Els Serrans)','
No obstant no estar documentada la presència dels romans és fàcil deduir-la per les troballes de recipients i monedes i, sobre tot, les restes d\'un aqüeducte; el seu origen data de l\'ocupació àrab que hi fundaren un castell que va pertànyer la baronia de Gestalgar, junt amb el seu annex de Xera i després a la baronia de Xera, composta per Gestalgar, Xera i Sot de Xera, que era el principal poble dels tres; la seua integració en el Regne de València es produeix rere la conquesta de Jaume I¸ en 1271 apareix formant part del senyoriu d\'Hurtado de Lihory, per a passar posteriorment (1371) a l\'infant Martí d\'Aragó --per donació de son pare Pere el Cerimoniós; més tard apareix sota senyoriu dels Mompalau; el 1540 hom concedeix carta pobla a dotze famílies de la vila, al temps que es creava una rectoria de moriscs; després de l\'expulsió d\'aquests, el 1609, restà pràcticament despoblada; en 1654 Gestalgar s\'emancipa de Sot Xera; durant la guerra del Francès fou refugi del guerriller saguntí Josep Romeu, capturat, portat a València i penjat per les tropes napoleòniques, la resta de la partida d\'en Romeu (45 homens) foren afusellats al poble; l\'últim senyor territorial fou el comte de Carlet; quant a la baronia de Xera, al morir la duquessa d\'Almodòvar sense descendència va cedir les seues possessions als habitants dels pobles; en 1840 es va segregar Xera; també al seu terme hi hagué activitat durant les “carlistades.
Sot de Chera és el seu topònim oficial, el castellà la seua parla, sotero el seu gentilici i 381 els habitants que hi havia en 2004. El ple municipal està composat per 6 regidors del GIS i 1 del PSPV des de les municipals de 2003.
Degut a l\'esquerp del seu terme és poca la superfície dels 38 km2 que es pot dedicar al conreu, malgrat això és la collita d\'ametla, olivera, garrofa, raïm, dacsa, creïlla i, sorprenentment, taronger; la ramaderia, escassa, es concreta en algunes ovelles i granges de porc; les mines de caolí ja han estat totalment exhaurides i, per tant, ja no hi ha cap activitat industrial; el sector serveis es veu reforçat darrerament per què la voracitat constructora també hi ha arribat i s\'han construït diverses urbanitzacions que fan del municipi lloc de cap de setmana i estiuatge.
Al paratge conegut com Les Fonts naix el riu Sot, que creua el poble i el terme, el qual ja hem dit que és molt accidentat i presenta altures, d\'entre 900 i 1000m, com Tarraque, amb un avenc on s\'han descobert deixalles romanes; la Jaca, Fuentecillas, Morroncillo i Pou Mínguez i fonts de què citarem: Santa Maria, Fech i Ramblizo. Hi ha diverses rutes senderistes, com ara la que mostra els paisatges del Juràssic.
El castell, del qual no resten més que uns quants llenços de la muralla i la torre de l\'homenatge que domina el poble i al voltant de la qual hi ha unes galeries subterrànies en què s\'han trobat restes ceràmiques d\'època islàmica; tot i que no han estat suficientment estudiades no és massa agosarat pensar que estan relacionades amb la fortalesa; encara que també podrien ser d\'origen iber. La resta del patrimoni consisteix a:
- Església de Sant Sebastià màrtir. Aixecada en 1694 conserva un retaule de Joan de Joanes.
- Ermita de Sant Roc. Renaixentista, de 1592. S\'enlaira en un cim des què s\'observa una bella panoràmica de Sot de Xera.
Què mengen els soteros i soteres? Olla xurra, rin-ran --guisat a base de patates, bacallà, ous, tomaca, pebrera i oli--; mojete, farinetes i miques.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
El Jurásico de Sot de Xera
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Rural Turia
Sot de Chera. Acércate a conocernos ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GODELLA (L\'Horta)','
La majoria dels vestigis arqueològics remeten a l\'època romana i s\'ubiquen principalment a la Covatella, Barranquet Vell, Canyada dels Frares i a la Lloma dels Cantals; foren ells, els hispano-romans del segle V els que la batejaren referint-se al diminitiu de “Vila Goda”; en Llibre de Repartiment apareix com alqueria musulmana anomenada Godayla ¸ Jaume I , en 1238, va donar-la a Pere Maça al mateix temps que concedia terres a pobladors com ara Sanxo Pérez de Novailes , Pasqual Castellet i Pere Azlor¸ amb el pas del temps va pertànyer a diversos senyors, Sanxo Tena , Bartomeu Almenar , a les primeries del XVI¸ sa filla Isabel per herència; en 1527, per compra, Tomeu Ribot ; la família Julià Muñoz i per últim els barons de Santa Bàrbara ; amb l\'expulsió del moriscs l\'any 1609 romangué gairebé despoblada, però el veïnatge amb València accelerà la recuperació d\'habitants; en 1625 assolí independència eclesiàstica i parròquia pròpia.
En l\'actualitat (dades de 2003) la població abasta els 11.729 habitants, de gentilici godellans i l\'ajuntament és en poder del PP, amb 9 regidors per 5 del PSPV, 2 de l\'ENTESA i 1 del BLOC.
Econòmicament hi destaca la indústria del calcer, del tèxtil, la manufactura d\'artesanies i del moble, així com la producció de focs artificials. Durant el segle passat es potencià el sector terciari degut a l\'assentament permanent de famílies originàries de la ciutat de València, que triaren el lloc com a zona d\'estiuatge i habitatge.
Del seu patrimoni:
- Torre de la Casa Palau dels Serdanyola . Del segle XVIII, la casa fou enderrocada a les acaballes del XX per motius “urbanístics” respectant tan sols la torre que fou adquirida i restaurada per l\'ajuntament.
- Església de Sant Bartomeu. 1739, estil barroc.
- Casa Museu Pinazo. On va néixer i morir Ignasi Pinazo Camarlench (1849-1916) i que conserva part de la seua obra i de la dels seus fills, l\'escultor Ignasi i el pintor Josep .
- Ermita d\'El Salvador.
- Ermita de Campolivar .
- Convent de les Carmelites Descalces.
- Un munt d\'elegants i luxoses vil·les residencials de la primera meitat del segle passat en què Godella i les seues zones residencials, Campolivar , Santa Bàrbara, etc es van convertir en signe de distinció de les famílies adinerades de València ciutat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GODELLETA (La Foia de Bunyol)','
La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; després de la seua conquista Jaume I va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l\'any 1238, a més d\'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d\'Osa ; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l\'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila restà quasibé sense habitants, per la qual cosa e l marquès d\'Aitona , propietari aleshores del senyoriu, hagué d\'extendre una nova carta de repoblament, a fur d\'Aragó, un any després a diverses famíles vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren; el 1.874 Godelleta fou ocupada per les tropes carlines, capitanejades per Santés .
En les municipals de 2003 el PSPV tragué 5 regidors i la batlia , mercès al recolzament del regidor que obtingué L\'ENTESA; el PP en té 1. Quant al nombre d\'habitants en el cens de 2003 es van comptabilitzar 2.426, de gentilici golletans .
L\'economia local es basa fonamentalment en l\'agricultura, especialment el sector vinater, representat per la Cooperativa Vinícola, on el producte estrela és el Moscatell de Godelleta amb denominació d\'origen i reconeguda anomenada; l\'augment del terreny regat ha donat pas als fruiters, tarongers i presseguers. El sector serveis abasta certa importància ja que des de la dècada dels setantes del segle passat, Godelleta s\'ha farcit d\'urbanitzacions de segona residència per als valencians.
El seu terme compta amb 37,6 km 2 , és d\'altures poc rellevants i compta amb paratges com la Mola dels Escolapis o la serra Perenxisa .
Del seu patrimoni parem esment en:
- La Torre Moruna. Embrió del poble. Actualment és de propietat particular i es troba en estat de ruïna parcial. L\'ajuntament pretén la seua adquisició per a restaurar-lo i convertir-lo en l\'emblema de la localitat. Pot ser estiga comunicada amb l\'església, bastida sobre la\'antiga mesquita, per un passadís subterrani a hores d\'ara afonat.
- Església de sant Pere apòstol. De 1830-1884.
Compta amb la molt premiada Unión Musical Godelleta . Com a curiositat direm que des de fa uns anys s\'hi celebren falles amb la particularitat que es fan el cap de setmana anterior a les de València ciutat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
La Hoya.net
Plana personal de Paco González
Unión Musical Godelleta ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GORGA (El Comtat)','
La població és d\'origen musulmà i fou conquerida per Jaume I qui va donar-li el títol i el privilegi de vila; en 1248 va donar-la a Doménec Pérez per que la repoblara; posteriorment va posseir la baronia Roger de Llúria ; en 1235 s\'erigí en senyoriu independent d\'Alcoi després de la sentència del plet formulat sobre l\'herència de l\'almirall; el senyoriu fou també propietat del marquès de Guadalest i del d\'Ariza.
Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PP, que va assolir 4 regidors, el PSPV en va traure, 2 i el BLOC, 1. El gentilici dels seus habitants és gorguers. El cens de 2003 enregistrà 252 habitants.
L\'economia és agrícola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D\'indústria no n\'hi ha, a poques penes podríem parlar de tèxtil, influència de la zona, i unes almàsseres que encara s\'hi conserven.
Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell , a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d\'Alfaro i de La Serrella, el seu terme, de 9,2 km 2 , és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu.
Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats “sants de carrer”; els monuments més característics són:
- L\'església de l\'Assumpció de nostra senyora de l\'Assumpció, construïda en estil barroc, en 1742 conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, del segle XVI i obres atribuïdes a Joan de Joanes , Vicent López i Esteve Bonet .
- Palau del Marquès d\'Ariza.
En el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per l\'existència d\'una raça especial de gossos i galls, lamentablement perdudes, a hores d\'ara
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Oasis.Fortunecity
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: LA GRANJA DE LA COSTERA (La Costera)','
Té el seu origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer; com a lloc de moriscs pertanyé a la fillola de Xàtiva, comptava amb 26 focs el 1.609; després de l\'expulsió morisca romangué pràcticament deshabitada i Jaume Ferrer va concedir-li una nova carta de població el 1611.
El municipi comprèn l\'antic lloc de Meneu. En 2003 hi havia empadronats 366 habitants, de gentilici grangers. Les votades d\'aquell mateix any deixaren 4 regidors i l\'alcaldia al PP i 3 al PSPV.
El seu terme compta amb 0,8 km 2 i es dedica fonamentalment a l\'agricultura.
L\'església de sant Francesc d\'Asís, de la primera meitat del segle XVIII és el seu únic monument ressenyable.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: LA GRANJA DE ROCAMORA (El Baix Segura)','
D\'origen musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria; el senyoriu va deten tar-lo la família Rocamora; que posseïa també la Torre i poble de Benferri així com poblacions d\'altres comarques com Agost o Novelda , des que el 1462 l\'adquirira Jaume de Rocamora , senyor de Benferri, noble d\'origen català que va acompanyar Alfons X en la conquesta; el 1565 s\'independitzà d\'Oriola, del qual municipi formava part ; amb l\'expulsió morisca va quedar despoblada; la seua església parroquial va dependre de la de Coix fins el 1602; en 1628 Felip III va concedir el títol de marquès de la Granja a Francesc de Rocamora i Maça ; posteriorment el marquesat el detentaren els Dàvalos , els Pardo i els Agrela ; a principis del segle XIX la manca d\'hereus de la família propietària va deixar la propietat de la terra als habitants del poble, la qual cosa explica el repartiment actual entre petits propietaris, i es va constituir el municipi de la Granja.
En 2003 el PP guanyà les municipals amb 7 regidors; el PSPV i UCL n\'obtingueren 2 cadascú; el recompte poblacional d\'aqueix any donà la xifra de 2.039 habitants.
L\'únic focus econòmic radica en el cultiu i comercialització dels productes hortofrutícoles propis de la comarca.
El reduït terme (7,2 km 2 ) està cobert d\'horta i flora mediterrània; paga la pena l\'excursió al Cabeço de la Font.
Del seu patrimoni:
- TorreMora . Gran cub de maçoneria, que formaria part d\'un conjunt defensiu. Actualment està restaurada i forma part d\'una vivenda particular.
- Església parroquial de sant Pere apòstol. Segle XVIII.
De la seua gastronomia, putxero amb farcidures (pilotes), arròs amb crosta i arròs a la grangera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Convega
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispanica ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GUADASSÈQUIES (La Vall d\'Albaida)','
Al seu terme s\'han trobat deixalles arqueològiques iberes i romanes; Jaume I féu donació d\'aquesta alqueria islàmica a soldats que l\'acompanyaren en la conquesta; en 1353 Bernat Ferrer va comprar-se-la a Pere I el Cerimoniós; en el segle XVII era propietat de Raimon Sanz ; després passà a mans d\' Onofre Ervillas i més recentment pertangué als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l\'abolició dels senyorius en el segle XIX. També conegut com Vorasséquies , el seu topònim oficial és Guadasequies i el gentilici dels seus habitants, dels que s\'hi empadronaren 385 en 2003, vorassequians. La batlia està en poder del PP que compta amb 5 dels 7 regidors que formen l\'ajuntament, els altres 2 són del PSPV, segons els resultats de les votacions de 2003.
El petit terme, 3,3 km 2 , es dedica a l\'agricultura.
L\'únic monument que podem esmentar és la Mare de Déu de l\'Esperança. Segles XVIII-XIX. Amb les campanes recentment restaurades.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GUADASSUAR (La Ribera Alta)','Aquest article té 1 comentari.
Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc, de la que la més creïble és la de la derivació del mot àrab Uadiasuar que significa “riu negre”, àdhuc en el que coincideixen totes és en l\'origen àrab del poble; nogensmenys l\'existència al terme municipal, fins les primeries del XVII, d\'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, testimonia el pas d\'aquests ; en 1242, amb motiu de la rendició d\'Alzira, Guadassuar, com a propietat d\'aquella roman inclosa en l\'òrbita cristiana amb la condició de què foren respectats el seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre de Repartiment; el rei Jaume I va visitar el poble per a distribuir els privilegis que, per la construcció de la Sèquia Reial, corresponien als vorassuanyers ; les continues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions, la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d\'Aragó, de Les Illes, de Castella i, fins i tot, de Gènova; pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d\'Alzira fins el 1581, en què Felip II , per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de “Real Universitat”; durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.
Actualment – dades de 2003— hi ha empadronats 5.483 habitants, de gentilici vorassuanyers , que estan governats pel PP, que té 6 regidors; el PSPV en té 4 i el BLOC, UV i L\'ENTESA, un cadascú.
Segons Cavanilles , el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d\'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i, també, a l\'olivera, l\'ametler i la garrofera.
Els 35,2 km 2 del terme són regats per la Sèquia Real del Xúquer i pel riu Magre, afluent d\'aquell i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina pi, garriga, romaní, margalló, etc.
Quant al patrimoni, citarem:
- La caseta del Canó. És un sifó de la Sèquia construït en 1280, al mateix temps que ella.
- Ermita de sant Roc. Construïda en 1648 i reedificada entre 1768 i 1789.
- Església de sant Vicent Màrtir. (BIC, Monument Nacional) es documenta des de 1340, quan és declarada parròquia independent. Però l\'actual es va constuir entre 1560-1586 per l\'arquitecte Joan Matalí, amb una excel·lent portada renaixentista. Reformada a partir de 1730 d\'acord amb l\'estil barroc, compta amb un excel·lent sòcol ceràmic. Campanar assentat sobre la torre musulmana de defensa (s. XII), acabat al segle XX.
.
La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Societat Musical Santa Cecília
www.guadassuar.tk
COMENTARI:
La informació sobre l\'església de Sant Vicent ens ha estat proporcionada per J. Enric Mut Ruiz, a qui agraïm la seua col·laboració.
','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Sobre la modificació en matèria de separació i divorci\" per l\'Associació de Juristes Dones d\'Alzira-AJUDA','Una de les qüestions de la nova llei en matèria de separació i divorci que ha produït mes debat és la relativa a la custòdia compartida. Ara mateix existeixen dues posicions al respecte clarament antagòniques: una, la que mantenen algunes associacions de dones, que consideren que la custòdia compartida sempre suposarà un trauma per al menor i pensen que sempre és millor que la custòdia l’ostente un dels progenitors i l\'altre tinga un règim de visites. L\'altra postura, mantinguda principalment per diverses associacions d\'hòmens, manté que la custòdia compartida sempre serà beneficiosa per al menor, i la consideren tant un dret dels pares com dels fills. Arribats en aquest punt, i abans de seguir més endavant defensant una postura o una altra, cal preguntar-se què és el què diu la nova llei.
La llei considera que la intervenció judicial ha de reservar-se per a quan siga impossible entre els cònjuges un pacte en relació als fills o el contingut de les propostes siga lesiu per als fills menors o incapacitats. Només en aquestos casos haurà de dictar el jutge una resolució en la qual impose les mesures que siguen necessàries, és a dir, que la pàtria potestat siga exercida totalment o parcial per un dels cònjuges.
El jutge podrà concedir la guàrdia i custòdia compartida a petició d\'un dels pares, amb un informe previ del ministeri fiscal, i sempre escoltant als als menors amb suficient judici.
El jutge abans d\'adoptar aquesta decisió, d\'ofici o a instància de parts, podrà demanar dictamen d\'un especialista en relació a la idoneïtat de la manera d\'exercici de la pàtria potestat i del règim de custòdia dels menors. Però, quina és la nostra opinió com a dones i juristes sobre això?
Considerem que no hauria de ser potestatiu del jutge demanar el dictamen d\'un especialista ja que entenem que sempre ha de ser un professional o professionals qualificats (psicòlegs, pedagogs, assistents socials…) adscrits a l\'administració de justícia els qui haurien d’emetre un informe tant dels pares com dels menors, indicant quina es la situació familiar, les interrelacions entre els membres de la familia i el probable desenvolupament de la custòdia compartida: comunicació entre els pares, compliment pautes educatives semblants, resolució de conflictes ...Aconsellant l’adopció o no d’eixa mesura.
També volem aclarir que per causa d\'una equivocada informació es va establir la creença falsa que la guàrdia compartida seria sempre imposada per llei, quan això no és així com ja hem apuntat abans.
Per un altra banda, lamentem que no s’haja aprofitat la promulgació de la llei per replantejar l’establiment de les pensions alimentàries i/o compensatòries, quan haguera estat una bona oportunitat per a fixar uns barems, encara que ho foren a títol orientatiu, que ampliaren la seguretat jurídica dels afectats i dels propis professionals intervinents. I també que s’hagen deixat fora de la reforma tots aquells casos ja sentenciats de separació, als quals se’ls obliga necessàriament a plantejar un procediment nou per a divorciar-se, encara que no hi haja noves qüestions a tractar, quan s’haguera pogut aconseguir un estalvi de costos econòmics i emocionals també per a totes aquestes famílies.
No obstant, valorem positivament la llei en la mesura que d’ara endavant s’han eliminat les causes per a sol·licitar la separació o el divorci, augmentant la privacitat dels cònjuges; s’han acurtat (teòricament) els terminis procedimentals i podrà ser un procés més ràpid; i s’atorga la possibilitat als cònjuges d’eliminar un pas previ, i en molts casos innecessari, com es la separació.
Associació de Juristes Dones d\'Alzira-AJUDA
(8-09-05) ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GUARDAMAR DE LA SAFOR (La Safor)','
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa; antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén , darrere la conquesta, en què es va conèixer com l\'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins l\'expulsió dels moriscs el 1609, data en què comptava amb gairebé un miler d\'habitants; pràcticament despoblada en les dècades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fou adquirida pel comte Trènor . El seu últim senyor fou, fins l\'abolició dels senyorius, el marquès de Mirasol .
En 2003 hi havia 132 habitants i l\'Assemblea Veïnal va triar com a regidor a un membre del BLOC, que és el titular de la batlia. També és coneguda com L\'Alqueria de Guardamar o, més rònegament , com L\'Alquerieta .
L\'agricultura és l\'única font de recursos locals amb un 77.7% de l\'extensió cultivada amb cítrics.
L\'únic paratge a destacar del seu diminut terme (1,1 km 2 ) és la platja, única verge de la comarca, amb el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà aviat ja que s\'està dotant a la mateixa de tota mena de serveis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i compta amb dos edificis singulars:
-
L\'església de sant Joan Baptista . Construïda en el XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Déu de la Llet.
-
Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casalot del XVII amb un excel·lent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Arròs caldòs
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"De collidors a «caddies»\" Per Juli Esteve','Aquell alcalde no ha necessitat estudiar sociologia ni geografia. El seu poble és de cap a cap una lliçó d´economia aplicada, que ell reprodueix a petició del visitant que vol escoltar-la. No hi ha polígons industrials. Tret d´alguna partida de pineda o de secà i de la marjal, el terme sencer és un tarongerar, un tros de la gran plana verda que mou al Montgó i mor a les agulles rogenques de santa Àgueda, a Benicàssim, i que, ja fragmentada, encara dura fins més enllà de l´Ebre. L´home explica que la taronja, a qui tanta vida deu el poble, ja ha arribat al cap. Que cada any és pitjor. Que la terra no dóna un gallet. Que el llaurador no s´endeuta per cultivar la terra, per molt que se l´estime. Que sospira per rebre una bona oferta de compra, de les de 20 milions per fanecada, que n´hi ha. Que s´acaben els jornals del camp. Que fan falta nous recursos per als veïns. I que l´única eixida, tret de l´emigració, és urbanitzar la franja de costa, entre la mar i l´aiguamoll immediat. Per eixa raó, com és natural, les obres ja estan en marxa.
El fenomen és general i s´aguditzarà arran de la pitjor campanya citrícola de la història. Ni els nous mercats oberts els últims anys, ni la modernització del conreu, ni la diversificació de varietats, ni les campanyes de promoció han sigut fins ara suficients per compensar els problemes greus i creixents de sobreproducció i descens de la demanda. Els camps es deixen perdre i camí duem de vore una part del nostre món rural convertit en un paisatge d´arbres morts i parcel·les ermes, com el que hui envolta la ciutat d´Alacant, on l´abandó massiu de l´agricultura ja fa anys que es va produir i els bancals són hui solars a l´espera de compradors i constructors.
Podem assistir, per tant, a un canvi tan radical de paisatge com el que provocà a l´inici del segle XX la fil·loxera, quan les vinyes mortes per la plaga americana donaren pas al monocultiu de la taronja. Amb aquella reconversió obligada, l´activitat agrària no sols continuà sinó que arribà una llarga època de prosperitat en el camp valencià que ha durat fins als anys 80-90. La diferència és que ara no hi ha un cultiu substitutiu i l´únic recanvi que s´ha plantejat és el camp de golf i la urbanització que l´envolta.
No som qui per aplaudir-ho. Però tampoc no ens afegirem de cap de les maneres a l´exèrcit de crítics aferrissats que té el joc dels forats, els pals i la piloteta. El que sí farem és constatar la falta d´alternatives que sovint n´exhibeixen els detractors quan es tracta d´aportar solucions de futur, necessàries i urgents, a un món rural en crisi potser irreversible. I toca sobretot comentar la caradura d´alguns dels partidaris, que ho són molt més per les sucoses comissions que els genera el negoci de la gespa i el ciment, que per l´altruisme i per l´obligació que tenen, en tant que càrrecs públics, d´obrir expectatives on hui no n´hi ha.
Bo seria, per tant, que amb l´any nou tinguem més sort i un debat tan transcendent sobre el rumb del nostre creixement econòmic es plantege sense tants apriorismes, demagògies, hipocresies, partidismes o interessos econòmics personals, fronterers sovint amb el suborn i la prevaricació. Naturalment, difícils de demostrar. Al cap i a la fi, si ens hem de convertir en la residència geriàtrica de l´Europa rica, perquè només en això som plenament competitius, ja seria hora de saber-ho i parlar-ne. Es crearien així les condicions ideals per legislar, regular l´acció urbanitzadora, dimensionar adequadament l´activitat, evitar els abusos i, el que és més important, reinvertir les plusvàlues immenses que s´estan originant en benestar públic, en qualitat de vida i en la urgent modernització dels sistemes de producció, de qualsevol sector.
Juli Esteve (Periodista i promotor d\'InfoTV)
(Article publicat en el diari Levante-EMV el dia 13-1-04) ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: G: GUARDAMAR DEL SEGURA (El Baix Segura)','
"De Fraga a Maó, de Salses a Guardamar", dita que s\'utilitza per remarcar les quatre fites de la nostra llengua i que indica que Guardamar és el punt més meridional on es parla català; els primers indicis de poblament s\'han trobat al Cabeço Soler i són del Bronze; després fou la històrica Alone , ciutat portuària fenícia fundada pels masilienses , les deixalles de la qual es troben al jaciment de La Fonteta (segles VIII a VI a.C); del VI al II a .C van ser els ibers els que deixaren petjada en Cabeço Lucero , on es va trobar la “Dama de Guardamar”; L\'Oral, L\'Escuera , i un santuari en la part alta del Castell, on hi ha moltes troballes d\'escultura i ceràmica; el pas dels romans, entre el segle II a.C i el VIII no ha deixat molta memòria; els musulmans li donaren el nom equivalent a l\'anterior en llur idioma i l\'anomenaren Guardamar, fortificaren la població i fundaren, l\'any 944, una ràbita que es considerada la més antiga de l\'estat i un dels monuments islàmics més antics del món; Jaume I efectuà la seua conquesta el 1264 per al seu gendre Alfons X de Castella, el qual en 1271 funda la vila independent de Guardamar a Fur d\'Alacant que va ser repoblada amb catalans, que van conviure amb els moros que s\'hi quedaren, en 1296 Jaume II fa incursions per incorporar-la al regne de València, cosa que esdevé en 1305 mitjançant els pactes de Torrellas en què Guardamar passa a ser Vila Reial amb vot en Corts; en la incursió efectuada pels moros granadins el 1 331, l\' objectiu de la qual consistia en atacar Oriola, saquejaren la població i se\'n portaren 1.200 captius; posteriorment (1358-1359), durant les guerres contra Castella, Pere I el Cruel va atacar i incendiar el castell; si bé, fins l\'any següent no abastaria el seu objectiu, en ser destruïdes les seues tropes per un huracà; Pere el Cerimoniós , li lleva al municipi la condició de Vila Reial, i la seua autonomia, en càstic a la seua feble oposició a les tropes castellanes i passa a ser des d\'aquell moment una aldea d\'Oriola; la nova situació deixà Guardamar en una situació marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes circumstància que el rei intentà pal·liar amb una repoblació morisca, que va fracassar; en 1400, Martí I l\'Humà li concedirà carta pobla la qual, unida a l\'augment del terreny conreable va fer créixer importantment la població; en 1558, per a defensar la vila dels atacs barbarescs va ser reforçada la muralla; en 1692, després de nombrossos plets amb Oriola i el pagament d\'una quantiosa suma, Carles II rehabilita al municipi el títol de Vila Reial i la representació en les Corts; en la guerra de Successió va prendre partit pels botiflers i va sofrir l\'atac i el saqueig dels austracistes ; el XVIII és un segle de creixement basat en l\'agricultura, el cardenal Belluga va comprar 13.000 tafulles del terme de Guardamar per al seu projecte de les Pies Fundacions; en 1770 es va segregar del terme guardamarenc el llogaret de Rojals per constituir-se en municipi independent; a començaments del XIX un petit grup de liberals va desembarcar-hi, va ocupar la vila i va proclamar la Constitució de 1812; en 1829 un important terratrèmol causa diversos morts, deixà sense sostre a més de tres mil persones i va destruir la vila medieval, la qual cosa obligà a planificar un nou casc urbà amb el concepte de l\'època d\'illes de cases formades per carrers rectes i perpendiculars entre si i a la plana litoral i no pas a la zona tradicional del castell, que va ser utilitzat com a pedrera per a les noves cases; en 1923 Alfons XIII visita la vila per inaugurar la Companyia de Regs de Llevant , de què era principal accionista, que augmentaria la superfície regada del terme municipal; la dècada dels cinquantes saluda els primers balbotejos del turisme que, amb el pas dels anys, s\'ha convertit en el principal motor de creixement urbà i demogràfic ja que, des d\'aleshores és continua l\'arribada d\'immigrants.
Actualment (1) hi ha 11.587 habitants, de gentilici, guardamarencs, governats pel PSPV que tè 9 regidors; el PP compta amb 4 i AUPG amb 3. (1) Dades de 2003.
Com ja hem comentat el turisme és, a hores d\'ara, el dinamitzador de l\'economia local. La construcció, l\'horticultura, en franc retrocès , i la pesca de què hi ha una petita flota i que tradicionalment era important per la captura d\'excel·lents llagostins i angules, avui pràcticament desaparegudes, també diuen la seua en el capìtol econòmic. La indústria es limita a una fàbrica de bateries per a automòbils.
El terme municipal abasta els 35,1 km 2 i una bona manera de conèixer-lo és passejant per les tres rutes senderistes que el travessen: la de les Dunes, al llarg del litoral que ens dóna l\'oportunitat de conéixer les magnífiques platges guardamarenques, la Llacuna de la Mata i la del riu Segura.
Del patrimoni parlant, direm:
- La Rabita Califal de les Dunes de què ja hem parlat abans.
- Factoria romana i Ràbita islàmica de la platja del Moncaio .
- Ciutat Fenícia de La Fonteta. Segles VIII a VI a .C . Una de les ciutats fenícies millor conservades del món occidental. Molt bé conservada.
- Fortificació fenícia del tossal xicotet. Segles VIII i VII a .C . Petit nucli murallat.
- Castell i muralles. Desapareguts pel terratrèmol de 1829 s\'estan fent excavacions on s\'han trobat deixalles de diferents civilitzacions i s\'ha rehabilitat una part del castell.
- Assut i molí de sant Antoni. Molí fariner de tracció hidràulica del segle XIV, remodelat en el XVIII i en el XX.
- Canal i comportes de Regs de Llevant .
- Casa Forestal de l\'Enginyer. Alberga l\'Oficina de Turisme i la Casa-Museu de dos guardamarencs il·lustres el doctor Francisco Ribera i l\'enginyer Francisco Mira .
- Pont de ferro. Va substituir en els anys vint del segle passat un més antic de planta barroca.
- Sènia del Riu Sec. Restaurada, adorna un espai públic.
- Església parroquial de l\'apòstols sant Jaume. Neoclàssica, obra de Larramendi de 1845. Conserva alguna obra d\'art rescatada de l\'antiga, enrunada pel terratrèmol.
- Ermita Vella del Camp. De 1907.
- Museu Arqueològic , Etnològic i Paleontològic . Amb bona mostra de totes les excavacions que hem comentat.
Bassada en la cuina mediterrània i amb ingredients propis del terreny com ara el peix i els vegetals la gastronomia guardamarenca ens dóna l\'oportunitat de tastar calderetes, arrossos, exquisits el fet amb conill, l\'hortolà, o l\'arròs amb bacallà; el putxero amb pilotes de Nadal. Típiques de la zona són les salaures de peix.
Per acabar direm que Guardamar acull des de fa anys, enguany se celebra la XIV edició, el Curs Internacional d\'Estiu “Els Joves i Europa” una trobada de cultures on joves d\'arreu del món intercanvien cultures i coneixements.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrupación Musical Guardamar
Ajuntament de Guardamar
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica ','','2005-12-25 03:06:52',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: HERBERS (Els Ports)','
L\'origen del poble, com el de tants altres, és una alqueria musulmana que en 1233 fou ocupada per les hostes de Balasc d\'Alagon i cedida per a poblar amb cristians amb carta pobla d\'aqueix any al cavaller aragonès Joan Garcés que va fer la repoblació amb gents vingudes de Lleida; a començaments del segle XIV el senyor era Ramon de Centelles un successor del qual, Bernat de Centelles va malbaratar les seues possessions les quals caigueren en mans dels Cubells, els quals detentaren el senyoriu des de 1386 a 1484 data en què per matrimoni va passar als Valls que l\'ostentaren fins el 1561 quan, per qüestions successòries i de parentiu, recau en els Ram de Viu , els quals a hores d\'ara encara posseeixen el castell i moltes terres; fou un d\'ells, Lluís Ram de Viu Valls i Valls , precisament el primer baró d\'Herbers; en època agermanada Herbers fou agermanat; en 1691 Carles II li va atorgar la seua autonomia municipal com a vila independent de Morella, la guerra de Successió posà el poble de part dels maulets; l\'època carlina, tan convulsa al Maestrat, fou de gran activitat a Herbers, fins i tot el baró vigent, Rafel Ram de Viu i Pueyo, aleshores president de la Junta Carlista de Morella va ser afusellat el 27 de desembre de 1833; en 1926 tornà a fusionar-se amb Morella i en 1960 assolí la seua actual i definitiva autonomia.
El topònim oficial és Herbés, el seu alcalde i únic regidor pertany al PP, el gentilici és herbessers herbessencs i el recompte poblacional de 2003 donava la xifra de 88 persones.
L\'economia es basa en l\'agricultura, 600 hectàrees són dedicades a conreus de secà (cereals i patates) i només 15, a regadiu.
Els 28,2 km 2 que abraça el terme municipal són força muntanyosos, regats pel Tastavins, aquí anomenat Barranc d\'Escalona, i presenten paratges com ara la muntanya de la Tossa (1.101 m), la carretera a Morella; la Mola d\'Andreu, la Coveta Fosca o la Font Ginebra.
El poble s\'asenta al redós d\'un pujol presidit pel castell i conserva mostres de l\'arquitectura medieval tan abundant per aquests indrets. El seu patrimoni consisteix:
- El Castell. Dels segles XIV-XV. Casa pairal de grans dimensions en estil gòtic amb merles. Fou propietat dels Cubells i després i fins l\'actualitat dels Ram de Viu .
- Santuari de la Mare de Déu del Sargar. Segles XIII-XIV. Amb la casa de l\'Ermità i la de la Confraria.
- L\'Ajuntament.
- La Llotja. Actualment convertida en establiment hostaler.
- Església de sant Bartomeu. Anterior a 1358 però amb diverses reformes que mostren elements gòtics i barrocs. Conserva ornaments sagrats procedents del m onestir de santa Maria de Benifassà.
- El Calvari.
- Creu gòtica de terme. De 1390-1420.
Els menjars, contudents com toca a una zona freda com aquesta: olla de recapte, anyell a la brasa , pernil i bons embotits i de postre, bunyols amb mel.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Els Ports
Plana personal de Josep Gargallo
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LA IESSA (Els Serrans) - La Yesa (Los Serranos)','
Al seu terme s\'han trobat deixalles de poblats ibers, amb mostres de ceràmica i murs de vivendes trobats al Castellar; també hi ha petjada romana; en època musulmana estava integrada en la taifa d\'Alpont; conquistada per Jaume I el 1236, i cedida a Joan d\'Auñón en 1238; poblet d\'Alpont fins el 1583 en què el rei Felip II va concedir-li la categoria d\'Universitat i el 1587 en què obtingué la independència municipal; durant la guerra de Successió, s\'hi refugiaren alguns partidaris de l\'arxiduc i en les carlines (1840) fou cremada l\'església.
La Yesa , topònim oficial, és un municipi que, com la resta de la seua comarca parla castellà i en el qual hi ha dos nuclis de població: La Yesa i Cuevarruz ; l\'alcalde és del PP, (6 regidors en 2003 per 1 del PSPV) i el padró municipal d\'aqueix any abasta els 254 pobladors.
L\'economia local gira al voltant de l\'agricultura i la ramaderia; l\'extracció de caolí lluny de reportar beneficis està contribuint a destrossar el paisatge, que és un dels actius més importants de la comarca; el sector serveis es veu afavorit pel turisme de cap de setmana i vacances.
Se situa en el vessant meridional de la serra de Javalambre , envoltat de grans cims com ara el Mojón Blanco (1.535 m), el Sancho (1.505 m), el Ceja o Montalbán (1.442 m) o l\'Alt de las Cruces (1.383 m) que deparen oportunitats per a tota mena d\'activitats a l\'aire lliure, des del senderisme a l\'escalada, passant per la bici o el barranquisme. Al seu extens terme, 88,6 km 2 , trobem gran quantitat de monuments naturals en forma d\'arbres com la Carrasca Tumbada , la Carrasca del Pozuelo , les savines mil·lenàries, el pino sombrero o La Almeza (el Lledò ).
Patrimoni:
- Església de la mare de Déu dels Àngels. Renaixentista, de 1622; cremada en 1840 i restaurada en 1852.
- Ermites de sant Joan, sant Roc, sant Sebastià i la Teixeria, ara rehabilitada com alberg.
- Forn àrab i safareig típic. Encara en ús ambdós .
L\'arròs amb fesols i naps, conegut aquí com olla de pueblo , els embotits macerats en oli i saborosos dolços com els coquitos o la coca amb nous i panses són el més representatiu de la cuina local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
La Serranía.com
La Yesa.com
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: IÀTOVA (La Foia de Bunyol) - Yàtova (La Hoya de Buñol)','
En el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l\'Edat del Bronze; alqueria musulmana, coneguda com Atava , rera la conquesta cristiana fou donada per Jaume I , el 1238, juntament amb Bunyol, Macastre ( Amacasta ) , Alboraig i Montroi, a Roderic de Liçana , qui va cedir-la el 1279 a Hug de Folcaquer , tinent del gran mestre de l\'Hospital de Sant Joan de Jerusalem; Jaume II va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a donar-la a son fill en 1315; el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume (de Teresa d\'Entença ) juntament amb tota la Foia; va passar a Pere d\'Aragó , comte d\'Urgell el 1348 i rera la seua derrota de nou a la Corona (1393); confiscada per Ferran I fou venuda a Berenguer Mercader qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467; posseeix parròquia independent de la de Set Aigües des del 153; el 1 609 seguia sent una aldea de Bunyol nomenada Safoya ; en 1565-1572 té 100 cases morisques; el 1.609 restà despoblada fins la seua repoblació el 1611 amb 16 veïns.
El topònim oficial és Yátova . En el recompte poblacional de 2003 comptava amb 1.961 habitants de parla castellana. La batlia, rere les eleccions d\'aqueix any, correspon al PP, que va obtenir 5 regidors; el PSPV en té 3 i Esquerra Unida, 1.
Al seu terme (120,3 km 2 ) hi ha el Motrotón , el Martés (1.085 m), l\'embassament de Forata i la cova de Las Palomas , petita cascada que forma una “piscina” natural apta per al bany.
El poble se situa a la major altura de tots els de la Foia i el seu monument més representatiu és l\'església dels Sants Reis edificada sobre una antiga mesquita entre 1668 i 1672 tot i que l\'actual fesomia és la de la reforma del XVIII.
L\'olla d\'herbes, de penques, el rin-ran , el mojete , bones carns i embotits, les coques de tajá , els ametlats i els rosegons son una mostra d\'una gastronomia que trau bon profit dels seus productes autòctons.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
La Hoya.net
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: CINES MARTÍ: CRÒNICA D\'UNA MORT ANUNCIADA','
CINES MARTÍ: CRÒNICA D\'UNA MORT ANUNCIADA
Dijous Passat dia 13 de Gener del 2005 es va produir a la ciutat de València la trista desaparició dels multicines ABC Martí, la qual cosa suposa la baixa en la capital valenciana d\'un total de 8 sales.
Una terrible notícia per a tot amant del Sèptim Art en general i sobretot per a l\'amant del cinema menys comercial, perquè si bé en els últims temps i en vista que no aconseguien atraure a un bon nombre d\'aficionats s\'estaven decantant més per este tipus de cine, sempre ( inclús ara ) programaven aquelles pel·lícules de cine d\'autor doblades que només tenien cabuda en cines de versió original, prou cine espanyol de qualitat o cine europeu que no programen quasi mai els cinemes més convencionals de la ciutat i els seus afores. També era de les pocs cinemes que quedaven en el centre de la ciutat, i seguint el solc dels Serrano, Capitol, Tyris, Artis, Rex i la resta ha passat a millor vida, precisament al poc de temps d\'haver-se realitzat una important remodelació en ells.
Les causes pareixen clarament relacionades amb la falta de suport popular ( escassetat d\'espectadors ) i ens imaginem que també al gran valor per a la construcció de vivendes o comerços que tindrà l\'edifici que els albergava. També pareix clar que a pesar de la important remodelació del complex en dates recents, la falta d\'aparcament i l\'estar quelcom allunyant del centre més comercial de la ciutat de València han fet la força suficient perquè ens hàgem quedat sense unes sales molt còmodes i interessants que han deixat indignat a més d\'un, entre els que indubtablement es troba el que açò subscriu.
I aprofitant este article m\'agradaria fer una reflexió sobre la programació de les sales de cinema a València i contornada així com dels gustos cinematogràfics dels espectadors valencians en particular i espanyols en general.
Actualment el cine que té més sales de València i voltants és el complex Kinépolis Paterna en el centre d\'oci Heron City, que al mateix temps és el que té més èxit d\'espectadors i el que, és clar, projecta el nombre més gran de films. La gent valora l\'àmplia i comercial programació, la comoditat de l\'aparcament i l\'amplitud i confortabilitat de les seues sales.
Sobre el primer punt, la projecció de pel·lícules, per exemple en la setmana del 14 al 20 de Gener es programen un total de 24 films dels quals 13 són productes made in USA exclusivament als que hauria d\'afegir-se altres 2 en coproducció ( \"Bridget Jones 2\" i \"El Fantasma de la Ópera\" ) amb majoria d\'equip i actors nord-americans així com altres 2 més que a pesar de no tindre diners nord-americans, sí ho són els seus creadors i majoria d\'actors ( \"Alejandro el Grande\" i \"El Maquinista\" ). Ens queden per tant 7 films no USA ( un 29% de la programació ), que serien 4 europeus, 1 espanyol i 2 d\'Orient ( les molt comercials \"Llamada Perdida\" i \"ONG Bak\" ).
D\'estes 24 pel·lícules ens agradaria destacar que en les classificacions que fan els mitjans especialitzats ens trobaríem amb estes dades: segons la classificació del Cultural de El Mundo, la primera que apareix en el seu llistat de millors seria la 4a per a \"Los Increibles\", apareixent altres tres més en els llocs 7é, 9é i 10é; segons la Cartellera Túria, la primera que apareix està molt més arrere, en el lloc 8é per a \"Los Chicos del Coro\", no tornant a trobar una altra, novament \"Los Increibles\" fins al lloc 18é; segons el País de las Tentaciones la primera que apareix en el seu molt jove i interessant llistat és la 4a per al film d\'animació de la Pixar i la següent és la 7a per a \"Sky Captain\"; i finalment en la llista de Fotogramas ( la revista de cine més \"mainstreen\" ) la primera a aparéixer és novament la magnífica \"Los Increibles\" en el lloc 4t i la següent esta en el número 10é, \"El Maquinista\". Tot açò tornant a recordar que l\'esmentat cinema projecta 24 films.
Qualsevol podrà contestar a estes dades el típic \"sobre gustos no hi ha res escrit\" i que la crítica cinematogràfica és molt dura amb tota producció feta en el país de George W. Bush, a la qual cosa he de contestar que \"Los Increibles\" està molt ben considerada a pesar de vindre d\'allí i que l\'impressionant màrqueting i poder del cinema americà passa molt per damunt dels gustos dels espectadors: encara no m\'he trobat ningú que haja vist \"Alejandro el Grande\", \"La Busqueda\" o \"¿Bailamos?\" ( i han sigut molts ) que m\'han animat a córrer a veure-les i no obstant sí que m\'han dit que o bé són una llanda o senzillament pel·lícules per a disfrutar en format domèstic, quan no per a no perdre ni un sol minut del teu temps. Per què llavors han acudit a veure-les?. I el més increïble de tot, perquè han fracassat estrepitosament en els EUA pel·lícules com este \"Alejandro el Grande\", \"Bridget Jones 2\", \"Taxi. Derrape Total\", o \"Troya\" i ací a Espanya han sigut un èxit total? Comence a pensar que fins i tot els nord-americans tenen un millor gust cinematogràfic que nosaltres.
Clar que és difícil resistir-se a la temptació d\'acudir, ràpid i veloç, a visionar aquells films que des de tots els fronts ens han estat venent com el no va més d\'eixe espectacle anomenat cinema. Perquè començant per les revistes especialitzades que sempre col·loquen en les seues portades les grans estrenes USA i acabant per quelcom tan increïble d\'entendre com que en els telenotícies de màxima audiència tant de televisions públiques com de privades i en l\'espai dedicat a cultura (!) se\'ns parle de les visites d\'actors i directors d\'Hollywood davant de l\'estrena dels seus treballs com si d\'unes \"obres mestres\" es tractara a l\'altura d\'exposicions com les dels guerrers de Xian o la pintura de Cezanne, la qual cosa està clar és que el poder d\'Hollywood i les seues grans corporacions està dominant tot el planeta Cine.
A tot això caldria afegir que el 80% de la resta de les sales de València programa les mateixes pel·lícules(!). A saber i per orde de nombre més gran de pel·lis programades: en els cines UGC Cine Cité ( que es publicitaven com \"quelcom diferent\" amb espais per a xarrar i sessions matinals ) es projecten ara mateix 20 films, variant només 3 respecte als del Kinépolis ( 1 coproducció USA, 1 europea i 1 espanyola ); en els Warner Bonaire es projecten 15 films que són tots els mateixos que en el complex de Paterna; en els ABC Gran Túria un total de 13 films amb només un diferent, això sí made in USA; en els Cinesa Levante un total d\'11 pel·lis, totes projectades en Kinépolis; exactament igual que en les sales de l\'ABC El Saler amb 10 treballs; només una variant, i això que estan prou prop, amb els 9 films dels cines L\'Osito, la mateixa producció europea que en els UGC; i finalment 2 variacions ja projectades en altres cines mencionats en les 7 propostes dels cines ABC Park. Només queda el, fins al dia de la mort del Martí, igualment comercial cine Lys que a causa d\'açò, junt amb, i més important, l\'haver arribat a un acord amb els cines Park de no fer-se una competència absurda a projectar els mateixos films estant situats a 3 minuts de distància, ha començat a programar per a esta mateixa setmana l\'aborronadora quantitat de 5 films no projectats en Kinépolis dels 12 totals que fan ( 3 europees, 1 espanyola i 1 mexicana ). A vore quant dura! La resposta també la tenim nosaltres.
Després, està clar, tenim els cinemes \"diferents\" que ara es reduïxen a les 5 sales dels Babel, les 4 dels Albatros ( ambdós de projeccions exclusives en V. O.), les 4 dels Aragó i el cinema Acteón. És a dir, un total de 14 sales que encara que vindrien a significar una miqueta més del 10% del total ( ja una xifra ridícula ) si esta estadística es basara en el nombre de butaques segurament no arribarien ni al 5% de les dedicades al cinema comercial i/o nord-americà.
A tot açò caldria afegir que ja s\'estan construint nous complexos de cinemes com el pròxim al Corte Inglés de l\'avinguda de França o el del Continent d\'Alfafar i que alguns dels cinemes \"diferents\" tiren un tuf a cadàver que esperem no arribe a concretar-se mai. Vaja, que podríem augurar, sense posar-nos catastrofistes, que per al 2.010 les butaques de cinema menys comercial només sumaran l\'1%.
En resum i com última reflexió sobre el que esta succeint en la nostra volguda Comunitat Valenciana en el món del cinema, i tenint en compte que el que açò firma no és ni de bon tros una persona que sistemàticament rebutge el cine americà que tan grans pel·lícules ens ha donat i ens dóna ( des dels clàssics dels germans Marx o Chaplin fins als mes actuals Tarantino, Aronofsky, Solondz, o brothers Coen i passant pels Scorsese o Coppola ), perquè una obra arribe a ser imperible, cinema verdader, Art amb majúscules ( i, per tant meresca el nostre temps i diners ) només cal saber utilitzar un parell dels grans temes d\'este món ( senzill i molt difícil al mateix temps ) com poden ser l\'amor i la llibertat que utilitzats convenientment, com han fet sàviament Amenábar en \"Mar Adentro\", o Jean Pierre Jeunet en la pròxima sensació de la temporada \"Un Largo Domingo de Noviazgo\" o Walter Salles en \"Diarios de Motocicleta\", convertixen eixe cinema en CINEMA LLIURE; mentres que utilitzats eixos mateixos temes per la majoria de productores i creadors d\'Hollywood que tracten l\'amor d\'una manera superficial i coenta i per als que la llibertat només és possible aniquilant amb venjançes i la resta de la llibertat d\'un altre o altres, convertixen el seu cinema en CINEMA FATXA. I és que, si simplifiquem el cinema en estos dos grans blocs CINEMA LLIURE i CINEMA FATXA potser comencem a entendre molt millor el que ens esta passant en el nostre volgut País Valencià.
EPD ( En Pau Descanse )................................................Cines Martí
PABLOCO SÁNCHEZ
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: JACARILLA (El Baix Segura)','
Consta que en el segle IV a .C . hi havia un assentament iber, una mena de santuari que era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera “lloc on s\'atura el riu de sorra”, aquell primitiu evoluciona a Xacariella , Hacarilla o Xacara , que és com apareix en el Llibre de Repartiment d\'Oriola; el senyoriu ha estat unit a la família Togores des que en la conquesta els cavallers d\'aquest llinatge que acompanyaren Jaume I foren distingits amb prebendes; en el segle XV, un d\'ells, mossén Bartolomé Togores i Brizuela maridà amb La filla de Jaume Ibáñez de Ruidoms , senyor de Jacarilla i el senyoriu passà als Togores, que el mantingueren fins 1811 en què, a la mort sense descendència d\' Ignasi Joaquim Togores i Escorcia , va heretar-lo el seu nebot Francesc de Paula Manel Sandoval i Togores , el qual va obtenir la separació municipal de Bigastro; en el segle XVII Jacarilla obtingué la segregació d\'Oriola, a la qual jurisdicció pertanyia; en 1734 obté la separació eclesiàstica d\'Oriola i en 1917 la independència, en separar-se de la de Bigastro; en 1915 adquireix el lloc Francesc de Cubas i Erice , marquès de Fontalba el qual, en 1920, es va construir al lloc conegut com Las Eras un palau amb magnífics jardins; el marquès va mantenir les possessions en règim gairebé medieval, per la seua família fins 1947 en què Felip de Cubas i Urquijo , marquès de Fontalba va reparcel·lar-lo i va vendre\'l-lo als habitants del poble.
A Jacarilla, es parla castellà i, en 2003, hi havia 1.638 habitants governats pel PP que obtingué aqueix any 6 dels 9 regidors municipals; els altres 3 són del PSPV.
El desenvolupament del regadiu i la reparcel·lació del segle passat han donat prosperitat i creixement demogràfic al municipi.
El terme és molt menut (6,8 km 2 ) i, dedicat a l\'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d\'esment, llevat dels esplèndids jardins abans citats que presenten gran quantitat d\'espècies vegetals.
Quant al patrimoni torna a ser el palau el referent més evident tot i que no es pot visitar per ser de propietat privada. També hi ha:
- Caserna de la Guàrdia Civil. Tampoc és visitable per estar en servei. Va ser costejada Pel Marquès i es troba adossada als jardins.
- Església de nostra senyora de Betlem. Neogòtica i també costejada pel Marquès que àdhuc ordenà construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu ús al costat de l\'altar.
De menjars, els propis del terrreny són l\'arròs amb conill i el guisat de titot amb pilotes. També hi ha bons dolços.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Jacarilla
Diputació d\'Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL DESPERTAR DELS PAÏSOS CATALANS\" de diversos autors','
|
|
Autors: Quim Gibert, Carme Junyent, Bernat Joan, Ferran Suay, Gemma Sanginés.
Editorial: LA BUSCA (2004)
ISBN: 84-96125-27-0
21x15 cm 134 pàg.
PVP: 11 €
|
Els psicòlegs i la llibertat dels pobles
En febrer del 2004, un grup de persones actives i plenes d’il·lusió va organitzar a Sueca una \"psicojornada\", que estava dedicada al tema de la \"Recuperació de l’autoestima i la normalització nacional\"; i ara, al cap d’uns quants mesos, n’han publicat les actes amb el títol El despertar dels Països Catalans (Barcelona, La Busca, 2004). A banda d’un pròleg (del psicòleg Marc Antoni Adell) i d’una introducció (del filòleg Àngel Velasco), el llibre consta de cinc articles (del psicòleg Quim Gibert, de la lingüista Carme Junyent, del sociolingüista Bernat Joan, dels psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, i de l’organització Veu Pròpia).
El grup promotor té entre cella i cella un objectiu tan important com és estudiar aquells aspectes de la psicologia individual que són una conseqüència dels factors nacionals adversos en què vivim els balears, els valencians i els catalans. Eixa finalitat (que és també l’espina dorsal del llibre) no es mereix més que suport, i cal esperar que el treball d’eixe grup de psicòlegs siga constant i ben fet, de tal manera que acabe oferint-nos dos classes de fruits: d’una banda, manuals ordenats i sistemàtics; i, de l’altra, anàlisis de problemes socials concrets, les quals haurien de desembocar sempre en una alternativa concreta i realitzable en la nostra societat.
Idees adequades
Els lectors trobaran idees bones en tots els treballs. Ací en teniu un exemple de cada article (a voltes, adaptat i eixamplat):
- Alhora que hem de tindre capacitat d’engrescar, hem de saber evitar trencadisses innecessàries. No oblidem que negar i destruir és molt més fàcil que oferir alternatives materialitzables i assumibles pel poble pla. De fet, només avançarem cap a la llibertat si anem convencent la gent del carrer.
- La recuperació de l’ús d’una llengua ha d’anar lligada a la solució de problemes socials i de marginalitat, de tal manera que la revitalització lingüística siga paral·lela a la minva de comportaments asocials.
- El procés de normalització lingüística és inseparable del procés de recuperació del poder polític. Per tant, només guanyarem graus progressius de llibertat si sabem afrontar i solucionar, d’una manera realitzable i satisfactòria, problemes de la nostra societat.
- Per a reeixir quan usem el català amb persones castellanoparlants, no hem de mostrar (ni sentir) agressivitat, i hem de saber actuar sense vulnerar els drets de les persones amb qui parlem. En definitiva, el manteniment de l’ús del valencià ha d’anar unit al desenvolupament d’unes bones interaccions socials, cosa que exclou el procés contrari (és a dir, la marginació social).
- L’objectiu de garantir a tothom l’accés real a la nostra llengua comuna ha de ser carn i ungla amb l’objectiu d’aconseguir que el valencià/català siga un instrument eficaç en la igualtat de les persones i la cohesió social.
Realment, diria que hi ha una bona visió social general, en la qual és ben factible que encabim actuacions sectorials.
Pocs mitjans per a assolir els desitjos
Com que les ressenyes sempre haurien de ser reflexives o crítiques, assenyalaré una deficiència que apareix en una part dels treballs. D’una manera predominant, l’objecte d’estudi dels articles és molt ample, cosa que és inevitable que repercutixca en la cohesió interna, en la sistematicitat i, sobretot, en la distància que hi ha entre la majoria de les alternatives donades i la nostra realitat social. Excepte l’article dels dos psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés i el programa de Veu Pròpia, podríem dir que ens trobem davant d’un llibre amb molts desitjos, però amb pocs mitjans per a fer realitat els desitjos, cosa que ja es reflectix en el títol de l’obra. En canvi, l’escrit de l’organització Véu Pròpia seguix el seu camí habitual: concret i arran de terra, amb objectius positius i propostes realitzables.
Pel que fa al treball dels dos psicòlegs, té un objecte d’estudi tan delimitat com palpable: ajudar a aquelles persones que han decidit mantindre el valencià com a llengua d’ús general. Realment, el seu article hauria de ser un llibre, en el qual la part aplicada (ara breu, p. 117-124) hauria de ser majoritària. Aprofundint el camí que fressen Ferran i Gemma, trobe que la Societat Valenciana de Psicologia hauria de tindre relacions regulars amb narradors i guionistes. En efecte, si hi hagueren contes i films que tingueren com a finalitat bàsica presentar situacions socials en què augmenta l’ús social del valencià d’una manera respectuosa i constructiva, ¿no obtindríem uns mitjans de formació social molt més potents que qualsevol llibre d’assaig o d’investigació? Realment, eixa és una de les maneres més simples de veure qui investiga arrelat a la seua societat: mirar si produïx obres argumentades que tenen com a destinatàries les persones de cultura mitjana. I si, de més a més, eixes investigacions permeten reelaboracions populars, és senyal que les investigacions són realment profundes. A veure, doncs, si els psicòlegs esmentats, Quim Gibert, Marc Antoni Adell, Oto Luque o Josep Lluís Doménech ens sorprenen amb obres noblement populars.
Lectura, reflexió i debat
Mentres eixos fruits maduren, animaria a llegir i debatre el llibre El despertar dels Països Catalans, i això no tant perquè jo estiga d’acord amb tots els continguts com per necessitat: perquè una de les coses que necessitem és llegir, reflexionar i debatre, activitat que també hauria de repercutir en la confecció regular d’articles per a les publicacions periòdiques. Per a poder recuperar-nos com a poble, necessitem moltes condicions, una de les quals és augmentar la nostra formació. Una formació que ha de ser com Déu mana (o com mana la ciència): coherent des d’un punt de vista intern i aplicable a la nostra societat des del punt de vista extern. La formació mitjana que tenim la majoria és baixa (encara que, per desgràcia, solem creure que estem molt formats). En part, el grau de la nostra formació social és una conseqüència de dos factors: el fet que tenim pocs llibres divulgatius sobre aspectes concrets de la nostra societat; i, damunt, els pocs que tenim circulen i es debaten ben poc.
L’activitat de llegir, reflexionar i debatre també comporta beneficis en una altra direcció: anar contra un altre dels nostres mals, les capelletes. Realment, com més ignorant és una persona, pot actuar d’una manera més dogmàtica i més sectària. Cal aclarir que u pot tindre el títol de doctor i ser molt ignorant. Ací no parlem d’aquell saber que alguns anomenen \"erudit\" o \"acadèmic\". Ni parlem tampoc de l’extrem oposat: aquells que tenen tan poca formació racional, que confonen les opinions i els dogmes amb l’argumentació. Ací parlem d’un saber que, d’una manera o altra, tenim tots: el saber sobre la vida. En el vessant social, eixe saber, si vol ser eficaç, ha de buscar les dos característiques que hem dit i que ara precisarem: ser internament coherent i, externament, ser adequat i per tant aplicable a la societat valenciana, de tal manera que, conservant les característiques positives que tenim (que en són moltes), canviem algun fet negatiu. I bé, si intentem produir escrits que complixquen eixes dos condicions (estar argumentats i tindre com a finalitat convéncer la gent del carrer, que és l’únic mitjà que tenim per a créixer), si actuem així ¿no penseu que reduiríem molt la dispersió actual i, correlativament, caminaríem cap a una coordinació ampla i eficaç?
Precisament, una de les maneres de distingir els moviments socials madurs és mirar el grau de coordinació que hi ha en tres vessants: en primer lloc, entre els col·lectius de base; en segon lloc, entre els professionals de cada disciplina; i, finalment, entre els col·lectius de base i eixos professionals. Esperem que els editors del llibre que comentem (que recentment han celebrat una segona Jornada en la seu de Gandia de la Universitat de València) contribuiran eficaçment a augmentar eixes tres coordinacions. De fet, eixa és una de les exigències que hem de satisfer per a aconseguir que la societat valenciana vaja augmentant la identificació amb ella mateixa i, com a conseqüència, cresca la voluntat de regir el seu propi destí.
Abelard Saragossà (Universitat de València)
(22-01-05)','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"HISTORIAS IMPOSIBLES\" de Zoran Zivkovic','
|
|
Autor: Zoran Zivkovic
Editorial: Minotauro
Preu: 18.00 €
Pàgines: 384
ISBN: 8445075209
|
COMENTARI
Escriure una història de ciència-ficció o de fantasia pareix una tasca fàcil si ens remetem a situar una trama amb certa dosi de suspens en una escenografia adequada per a tal efecte. Més complicat serà impressionar el lector favorablement cap a la narració, de tal manera que \"perda el sentit de la realitat\" i es veja atrapat en el món que la història evoca. Les grans històries de ciència-ficció i de fantasia emanen una espècie d\'atmosfera que connecta al lector amb el món figurat, i que constituïx un dels pilars sobre els quals se sosté la versemblança del relat. Açò, a més d\'afavorir un major gaudi de l\'obra, incita a la reflexió sobre la pròpia naturalesa de l\'element fantàstic.
Tal és el cas d\'Historias Imposibles. Este llibre agrupa una sèrie de relats reunits en conjunts amb un denominador comú, a manera de nucli temàtic. Les històries comprenen des del relat fantàstic fins a la ciència-ficció i estan escrites amb senzillesa , però sense obviar el gran atractiu poètic que suposa la intromissió del fet sobrenatural en la realitat quotidiana dels personatges.
L\'autor descobrix la fràgil barrera que separa la realitat d\'allò que s\'ha somiat, sent el paisatge oníric la veritable referència. A més, el món del més enllà, els universos paral·lels o l\'aparició de Déu i del diable mantenint plàcides conversacions amb altres personatges són alguns dels motius utilitzats com a línies argumentals per a demostrar que l\'element meravellós es troba molt a prop. En definitiva, un llibre imprescindible per als amants del gènere que preferixen l\'evocació del subtil i del misteris sense estridències.
Iolanda S. Liern
(23-01-05) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"EL PORTAL DELS ELFS\" de Herbie Brennan','
|
|
autor: Herbie Brennan
editorial: Bromera
portada: Enric Solbes
traducció: Josep Marco
format: 16×24 cm
nombre de pàgines: 410
isbn: 8476608039
|
COMENTARI
El panorama de la literatura infantil i juvenil està saturat de llibres, els protagonistes dels quals viuen immersos en mons fantàstics poblats de dragons, bruixes, mags i s\'enfronten a roïns roiníssims en gestes més pròpies de fornits herois de la literatura èpica, que de xavals. Entre tant de despropòsit fantàstic s\'agraïx un poc d\'immersió en el món real i els seus conflictes. I açò és el que podem trobar en El Portal dels Elfs. Henry, el protagonista, ha d\'enfrontar-se a la separació dels seus pares, i a la nova orientació sexual de sa mare. I encara que els sers sobrenaturals apareixen en forma d\'elfs i dimonis, no resulten tan embafadors com en altres llibres d\'este gènere orientats al públic juvenil. També és d\'agrair que s\'haja prescindit d\'engolats herois encartonats, a favor de personatges més realistes, més pròxims als interessos i preocupacions propis dels jóvens de hui en dia. A més, la història està escrita des d\'eixe fi sentit de l\'humor anglosaxó que desdramatitza i ironitza sobre tot. D\'esta manera, resulten impagables les intervencions de l\'excèntric Fogarty, al meu parer el personatge més brillant i original, la personalitat del qual és una veritable caixa de sorpreses, i que esperem tinga tant de protagonisme en les successives parts d\'esta trilogia. Per tot això, crec que El Portal dels Elfs agradarà tant al lector adult com a l\'adolescent a qui va dirigit.
Iolanda S. Liern
(23-01-05)
+info: El portal dels Elfs','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LA JANA (El Baix Maestrat)','
D\'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos ; de l\'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis , mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estatua d\'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers; és en època àrab, 1147, quan l\'historiador Al-Idrisi esmenta per primera vegada La Yana ; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l\'orde de l\'Hospital des del 1233 fins el 1319; rera l\'ocupació cristiana, Hug de Follarquer , cavaller d\'Amposta i maestre de l\'ordre de l\'Hospital donà carta pobla, el 17 d\'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduiren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligalló i el dret a celebrar fira, la qual encara s\'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d\'octubre; desapareguda l\'ordre de l\'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins l\'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l\'ordre; en la guerra de Successió va recolzar el borbó.
Els janencs, gentilici dels seus 719 habitants – padró municipal de 2003— estan governats pel PSPV que en les eleccions de 2003 obtingué 4 regidors per 3 del PP.
El motor econòmic de La Jana és l\'agricultura i sobre tot l\'oliva i l\'oli que s\'hi n\'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla , meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d\'aus, conills i porcs.
El terme, amb els seus 19,6 km 2 , se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat ; un dels llocs més pintorescs és l\'esmentat pujol del Casteller on hi ha el poblat iber.
El casc antic presenta diversos casalots medievals, renaixentistes i barrocs amb escuts i portalades senyorials. Del seu patrimoni relacionem:
- Església de sant Bertomeu . Renaixentista, segle XVII. Conserva interessant orfebreria i llenços d\'interès .
- Ermita de santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
- Ermita de sant Josep.
- Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.
- Ermita de la Verge dels Àngels. Barroca, del XVIII.
- Casa del Batlle . Segle XVII. Ajuntament.
- Antic poblat del Carrascal.
La gastronomia aprofita els recursos del terreny i dona plats a base d\'hortalisses, la carn i els embotits del porc, la caça menor i els caragols; com a exemples: olleta de c apellà , truita d\'arròs, tord a l\'estil de La Jana, figues en paella o casquetes , pastissets típics del poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Asiduos.com
Cooperativa Agricola Les Alboredes de La Jana
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
La Jana.net
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLANERA DE RANES (La Costera)','
Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent ; lloc de moriscos , comptava amb 32 cases abans de l\'expulsió d\'aquests ; en el segle XVI detentaren el senyoriu els Vilaragut , comtes d\'Olocau; el 1650 es va concedir el títol de marquès de Llanera a Jordi Sanz de Vilaragut i de Castellví , segon comte d\'Olocau; amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo ; antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble; en 1838 se\'l va afegir el municipi de Torrent de Fenollet .
Les eleccions de 2003 donaren 6 regidors i la batlia al PP; el PSPV n\'obtingué 2. El gentilici del lloc és llanerins i en 2.003 s\'hi empadronaren 1.111 persones.
El seu terme, de tan sols 9,2 km 2 , es dedica a l\'agricultura.
Els monuments més característics, ambdós religiosos, són:
- Església de sant Joan Baptista. De 1675.
- Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer terç del segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"La competitivitat del sector tèxtil valencià\" per Rafael Beneyto Cabanes','Ja hem arribat a l’any 2005, i ja és una realitat la desaparició dels contingents a la importació de productes tèxtils. Els ànims són a hores d’ara d’incertesa i ansietat a totes les persones que treballen i depenen de l’evolució del sector. ¿Mantindrà el seu atractiu el tèxtil valencià?. ¿Quina és la capacitat del tèxtil valencià per a mantenir el seu pes al comerç mundial?.
La liberalització del comerç tèxtil va ser acordat l’any 1994 a l’Organització Mundial del Comerç (OMC). En aquell moment el perill es veia lluny, i la competència limitada, ja que per exemple la Xina no era membre de l’OMC i en aquells moments no suposava cap amenaça per la seua mínima capacitat industrial. Encetat ja l’any 1999 es realitza el primer estudi sobre les iniciatives necessàries per a reforçar la competitivitat del tèxtil a les comarques valencianes que concentren la seua producció, la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat. Al següent quadre es pot observar quina ha estat l’evolució de les exportacions valencianes de matèries tèxtils i les seues manufactures des de l’any 1999.
|
COMERÇ EXTERIOR DE MATERIES TÈXTILS I LES SEUES MANUFACTURES (en milers d’euros) |
|
Anys |
Exportacions |
Importacions |
Taxa de cobertura |
|
1999 |
911.956 |
641.843 |
142 % |
|
2000 |
988.178 |
769.557 |
128 % |
|
2001 |
1.069.347 |
797.591 |
134 % |
|
2002 |
1.023.098 |
811.044 |
126 % |
|
2003 |
905.978 |
790.949 |
115 % |
|
2004 (*) |
646.534 |
656.563 |
98 % |
|
(*) fins el mes de setembre |
|
Font: Institut Valencià d’Estadística (IVE) |
S’observa una evolució a l’alça fins l’any 2001 (17 per cent des de 1999) i una forta retallada els anys 2002, 2003 i 2004, fins a situar-se per baix de la xifra de 1999. Les importacions mantenen una evolució semblant pel que fa als períodes però el seu creixement és molt superior (26 per cent entre 1999 i 2002) i sols una lleugera correcció del 2 per cent a l’any 2003. Tot això fa que per primera vegada al mes de setembre de l’any 2004, les importacions de tèxtils al nostre país han superat les exportacions de tèxtils valencians. Esta evolució és comparativament més dolenta si observem les xifres del comerç exterior de tèxtils de tot l’Estat, segons les dades de la Secretaria d’Estat de Comerç, ja que la seua taxa de cobertura ha evolucionat des del 59 per cent l’any 1995 fins al 64 per cent del mes d’octubre de l’any 2004. Una relació més negativa que la valenciana però una evolució més positiva. També si observem l’evolució del comerç exterior total valencià, trobem que la taxa de cobertura evoluciona a la baixa però ho fa amb menys intensitat que la dels productes tèxtils, ja que a l’any 1995 les exportacions valencianes suposaven el 141 per cent de les importacions que es feien al nostre país, mentre que al mes d’octubre de l’any 2004 representen el 102 per cent.
La progressiva liberalització del comerç de tèxtils explica sols parcialment esta evolució, ja que la revalorització de l’euro respecte del dòlar també està afectant molt a les exportacions valencianes. Però com que al respecte no podem fer cap cosa, cal centrar-se en la conclusió dels recents estudis de l’OMC: \"el tèxtil de qualitat seguirà en mans d’Europa, ja que el que va a desaparéixer de França, Itàlia i Espanya és el producte de poc valor afegit\".
Aconseguir una producció tèxtil de major valor afegit comporta la reconversió de la indústria cap a una major tecnificació i especialització. Este camí és el que la indústria valenciana del tèxtil més avançat té a hores d’ara, ja que l’experiència d’altres crisis tèxtils de reducció dels costos de producció i la flexibilitat i ràpida adaptabilitat que aporta el tamany de les pimes ho han facilitat. Ara bé, no ens enganyem, passar d’una producció fonamentada en baixos costos de producció i llargues tirades a un altra de major qualitat i tirades més curtes, comportarà una reducció de la capacitat productiva actual. I com en totes les reconversions es generarà un excedent d’ocupació que, d’acord amb les propostes políticament correctes, caldrà recapacitar i recol·locar. Canviar les habilitats professionals de treballadors majors és difícil i recol·locar-los en altres activitats molt complicat. L’experiència recent al sector tèxtil així ho demostra. Per tot això, trobe més efectiu apostar pel que s’ha fet en altres reconversions: utilitzar l’instrument de la jubilació anticipada i deixar plantilles més joves que afronten els canvis. El finançament d’esta política de jubilacions anticipades ha de configurar-se des de la col·laboració de l’administració pública, tot i atenent els costos d’una alternativa d’elevada desocupació i la conseqüent crisi social.
Però amb això no hi ha prou, per a que la indústria valenciana del tèxtil tinga un pes important al comerç mundial necessitem empreses de tamany que aposten per l’estratègia de disseny propi, distribució directa al detall i marca de gran notorietat. I no és impossible, ja trobem empreses que ho estan fent, però aconseguir empreses líders al sector tèxtil necessita de molts recursos financers. El disseny, la xarxa de tendes i una marca reconeguda, són cars i la capitalització actual de les empreses valencianes insuficient. A més a més, el sector no disfruta d’una bona qualificació creditícia per la incertesa del seu futur, amb la qual cosa el finançament extern és reduït. No queda més alternativa que apostar per potenciar el desenvolupament del capital risc i dels préstecs participatius. El govern valencià hi ha d’implicar-se en esta estratègia i ha de buscar la complicitat de les entitats financeres valencianes.
La competitivitat del tèxtil valencià, vista l’evolució de les seues exportacions, és a hores d’ara almenys dubtosa. Actuacions per a recuperar i reforçar eixa competitivitat n’hi ha moltes. A este breu comentari n’he exposat un parell, però trobe més efectiu que el govern valencià, junt als agents socials i les patronals, definisquen un pla per a garantir que el tèxtil valencià mantinga el seu pes al comerç mundial.
Rafael Beneyto Cabanes (BLOC)
(25-01-05) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('ELS MONÒLEGS: ELS MONÒLEGS: \"La platja relaxa?\"','15/9/2005
Ara que encara ens queda prop allò de passar hores i hores estirats en la platja, de veres algú es creu que això relaxa? Sí, si estàs en un veler en una de les meravelloses cales de Menorca no dic jo que no, però si vas a la platja de normal ni somiar-ho. I si vas amb xiquets encara pitjor. Us heu fixat en el kit de supervivència que porten ara els xiquets en la platja ? Impressionant! Segur que necessiten tot allò per a unes hores? Jo quan veig aquelles paradetes pense… i tot això on ho claven després en casa? Poal amb les respectives pales i els motles per a fer figuretes, les maleïdes pilotetes de ping pong, protectors solars per abans, durant i després del bany, piscines de plàstic, flotadors -de Los Lunnis si pot ser-, les corresponents mares amb potència de veu comparable, com a mínim, amb Montserrat Caballé en la seua millor temporada, matalafets i altres tipus d’unflables com més grans millor –si el pare s’ha de passar mig matí unflant aquella cosa és el seu problema. En definitiva, l’ha comprat ell i sabia qui havia d’encarregar-se de fer la faena-. Vaja, que si vas amb la descendència a la platja et relaxes de collons. El problema és que encara que tu vages sol sempre acaben per col·locar-se al teu costat i vas a trobar-te amb els mateixos problemes a l’hora de descansar una mica – i per més que lliges la Revista de Jorge Bucay per a ser més optimista, no hi ha res a fer-. De veres, què mal s’està posant això d’anar a la platja! La d’obstacles que has d’anar salvant perquè no invadisquen el teu terreny, ah! i després procura que no vinguen a expropiar-te com em va passar a mi. Clar, en aquesta zona amb tanta urbanització i tanta història els xiquets han interioritzat tant el tema urbanístic que tu estàs allí estirada i de sobte t’aborden dos menuts que no alcen un pam de terra i et diuen que t’has de fugir d’allí perquè just en aquell punt hi ha projectat un PAI. Sí, sí, que ara ja no ens conformem amb fer el tradicional castellet a la voreta del mar, no, ara van a per totes: adossats, camps de golf, zona dotacional…
No és que jo m’haja aburgesat, és que les coses no estan per a bromes, a la platja ja o vas amb veler o vas a patir perquè al final acabes cremada per fora i per dins.
I si no, anar de càmping, aqueixa és altra! Clar que, des del punt de vista sociològic, deixar-te caure de tant en tant per un càmping- encara que siga de visita- sempre resulta productiu. A mi dels càmpings sempre m’han cridat l’atenció els francesos –ells i elles en general-. Vull dir els francesos per la seua condició de naturals de França, com a res més, eh? Porten uns muntatges! I elles quan van a escurar la vaixella! Hòstia que inventen cada cosa allà! Són com la cançó de Chenoa, “cuando tú vas” ells ja en tornen. Això de sempre, eh? Que després tu tens aquells trastos i potser no són per a tant, però només perquè els porten ells ja t’abelleix tenir-los. Fa gràcia anar a rentar els plats i veure les miradetes que li llancen les autòctones a les vaixelles de plàstic de les franceses.
Ara que el que més m’agrada dels francesos que fan càmping és com són de silenciosos. Que et toquen en la parcel·la del costat i pots donar-te per agraciada. Amb els madrilenys no, amb els madrilenys és tot el contrari. Es veu que això de les retencions els posa a cent i quan arriben allà, hala! a desfogar-se toca. No sé per què però els campistes madrilenys tenen pinta de ser del barri de Belén Estebán –almenys a mi m’ho semblen- , en canvi les franceses sempre tenen pinta d’intel·lectuals o de ser un poquet porcotes –d’intel·lectuals perquè sempre estan llegint, ara que després potser porten una novel·la de Corin Tellado, però com que no ho sabem dona el pego. I de porcotes perquè s’atreveixen amb biquinis impossibles que contrasten amb la moderació de les campistes de la terra que, de tanga, res. No, elles amb les bragues de coll alt a ser possible-. Què voleu, els sociòlegs també ens fixem en unes coses!
MARIAN DIEZ ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLAURÍ (La Ribera Baixa)','AQUEST ARTICLE TÉ 1 POSTDATA
Tot i que s\'han trobat deixalles romanes i que alguns la identifiquen amb l\'antiga Lauro tal hipòtesi no es pot provar; l\'origen, però, és musulmà i, rera la conquesta cristiana, fou lliurat a Pere de Sant Joan en 1249; el 1535 s\'erigí en rectoria de moriscs , la qual sofrí una important despoblació rera l\'expulsió de 1609; el rei va donar-la a Lluís Vich el qual va realitzar una intensa tasca de repoblació i va rebre el títol de baró de Llaurí.
Les dades municipals de 2003 indiquen que hi ha 1.315 habitants, de gentilici llauriners, que són governats per un consistori en què el PSPV té 4 regidors, i l\'alcaldia; UV en té 2 i PP, BLOC i PSICV, un cadascú.
El terme abasta els 13, 5 km 2 i està destinat al conreu de cítrics i arròs en el qual conreu i la seua comercialització es basa l\'economia local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Plana personal de Paco González
POSTDATA
Anna González (PSOE) ja no és alcaldessa de Llaurí (Ribera Baixa). L\'exregidor d\'UV, Juan José Cucarella, la va substituir en un ple molt accidentat, en prosperar la moció de censura presentada per tres trànsfugues amb la col·laboració dels representants del PP i del PSI-CV. Els quatre components del govern local -3 del PSPV i un del Bloc- s\'hi oposaren. (Font: Diari Parlem 19/10/2005). ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT JOAN DE L\'ÈNOVA (La Ribera Alta)','
Antiga alqueria musulmana, més coneguda com Santjoanet; el 1415 pertanyia a Arnau Ferrer, i després passà successívament al senyoriu de Benitandús, al marquesat de Bèlgida i als Montpalau; lloc de moriscs, el 1373 tenia 22 cases i el 1609, 33; despoblat després de l\'expulsió, el 1663 tenia 20 cases; l\'emigració va minvar la població progressivament des de la dècada dels seixanta del segle passat; actualment s\'hi treballa en una urbanització de 200 vivendes que duplicarà la població del poble en pocs anys.
Tot i tenir un ajuntament format per socialdemòcrates i nacionalistes (5 regidors del PSPV i 2 del BLOC*) continua mantenint la toponímia exclusivament en castellà: San Juan de Énova. Els seus habitants (386 en 2004) són coneguts com santjoaners. *Eleccions municipals de 2003.
La seua economia es basa en l\'agricultura: sobretot taronger, malgrat que tradicionalment era l\'arròs el producte més conreat. La cria de conills i gallines ajuda també l\'economia santjoanera.
El terme (1,9 km2) és totalment pla, regat pel riu d\'Albaida i les sèquies de Mont-Olivet, Foies i Major i pràcticament tot ell dedicat a l\'agricultura en règim de minifundisme.
Del patrimoni santjoaner citarem:
- Palau del Marquès. Segle XVI, conserva bona part dels seus elements originals, es troba adossada per dues de les seues cares a vivendes actuals. El seu oratori original és avui:
· L\'església de Sant Joan Baptiste on es conserva una bona imatge de la Dolorosa.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Sant Joan de l’Ènova
Castillos net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLÍBER (La Marina Alta)','
Conquistada el 1256 per Jaume I ; va pertànyer al senyoriu del duc d\'Almodóvar ; el 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xaló del qual es va independitzar.
En 2003 va guanyar les eleccions el PSPV, que obtingué 4 regidors i la batlia; el PP, el BLOC i el PUII tragueren 1 cadascú. El recompte poblacional d\'aqueix mateix any dóna la xifra de 757 habitants, de getilici , lliberins .
La seua economia és agrícola, de secà: raïm, de què extrau les panses i un bon moscatell; ametla i en el poc reguiu que hi ha, taronja.
Llíber es troba en la Vall de Pop , de la qual és el poble més menut, junt al riu Gorgos , o de Xaló, voltat per les serres de Bèrnia i del Castell de la Solana. Es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetrà paratges com ara la Fondatxa, Marnes o la Penya Roja.
A banda dels riu-raus que encara es troben com a record de la manufactura de la pansa, l\'únic monument ressenyable es l\'església dels sants Cosme i Damià.
La casola al forn, bons embotits, les panses i el moscatell son els trets més característics de la gastronomia lliberina .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: CARTA OBERTA A ZAPATERO DE LA FEDERACIÓ DE JOVES INVESTIGADORS','CARTA OBERTA DE LA FJI/Precaris a ZP: EXIGIM COHERÈNCIA
D. José Luis Rodríguez Zapatero
Sr. President, la fi d\'aquesta carta és apel•lar públicament als compromisos que vosté va assumir estant en l\'oposició. És absolutament necessari que el Govern que vosté presideix aprofite l\'oportunitat històrica d\'impulsar la situació de la investigació a Espanya i la situe més pròxima a la dels nostres veïns europeus. Vosté coneix bé els problemes dels joves investigadors: des que va accedir a la Secretaria General del PSOE en l\'oposició va manifestar el seu interès per un desenvolupament adequat del sistema científic espanyol.
La Federació de Joves Investigadors (FJI-Precaris) ha mantingut contactes amb vosté i el seu equip en diverses ocasions, en els quals procuràrem fer-li arribar les nostres demandes i que, sempre que fou possible, vam intentar que el seu partit compartira.
Encara que no sempre va haver un acord total en les nostres postures, l\'activitat política del PSOE en l\'oposició va ser molt activa, especialment en el Congrés dels Diputats i en diversos parlaments autonòmics, on els respectius grups parlamentaris socialistes van donar nombroses Proposicions de Llei i Proposicions No de Llei encaminades a millorar les condicions laborals dels becaris d\'investigació.
Durant la legislatura 1999-2003 el Govern del PP va aprovar un raquític Estatut del Becari d\'Investigació plagat de mancances, arbitrarietats i, en la nostra opinió, il•legalitats. Aquest Estatut es troba recorregut davant el Tribunal Suprem per la FJI-Precaris. La seua arribada al Govern va ser rebuda amb certa esperança per la nostra banda, doncs les seues declaracions públiques i el seu programa electoral anunciaven increments substancials (25%) del pressupost per a investigació (pressupost que anava a ser independent del militar) i, en el cas concret dels joves investigadors, millores importants en les condicions laborals. Amb el desenvolupament dels Pressupostos Generals de l\'Estat per a l\'any 2005 hem constatat l\'incompliment d\'aquestes promeses. Les millores laborals, que seguim esperant, suposaven \"la incorporació immediata dels becaris pre-doctorals de primer i segon any al Règim General de la Seguretat Social\", i la \"transformació immediata de les beques de tercer i quart any i les post doctorals al règim de contractació laboral\" (pag. 186 del programa del PSOE).
Des de la FJI-Precaris contemplàvem amb optimisme aquestes propostes, encara que ens sembla una mica tebi i fins a incoherent reconèixer la relació laboral a partir del tercer any però no el primer i el segon. No creiem que existisca justificació per a una discriminació d\'aquest tipus. Però, sobretot, hem degut malinterpretar el terme \"immediat\" que apareix al seu programa electoral doncs, a dia de hui, no només no s\'ha complert sinó que malgrat les reiterades promeses del seu Govern, ningú no ha presentat un calendari d\'actuacions.
I mentre, vam assistir atònits a la postura del PSOE durant la tramitació en el Parlament d\'Extremadura d\'una Proposició de Llei d\'IU que pretén modificar la Llei General de la Seguretat Social per a incloure als becaris d\'investigació. El seu partit va demanar paciència i va votar en contra del mateix text que vostés van recolzar en Andalusia i que pròximament serà sotmés a votació en el Congrés dels Diputats.
Ara que estan en el Govern, votaran vostés en contra d\'alguna cosa que demandaven quan eren oposició, en contra d\'alguna cosa que figura en el seu programa electoral? Hem de seguir escoltant peticions de paciència? Resulta dur escoltar a la portaveu del PP en el Parlament d\'Extremadura afirmar el que el PP negava fa mesos: \"Investigar és treballar\". En canvi, vostés ho mantenien fins fa molt poc, però ara ho neguen amb el seu vot.
Per ventura som només un arma política per al partit que es troba a l\'oposició? Senyor Rodríguez Zapatero, quan estava a l\'oposició i el PSOE anunciava la presentació d\'una Proposició No de Llei per a la contractació dels doctors i la inclusió dels becaris predoctorals a la Seguretat Social, vosté defensava en públic que \"és imprescindible que la societat assumisca que els investigadors són treballadors\" i afegia que \"són els poders públics els quals deuen aplicar aquesta equiparació laboral\" (El País Universitat, 2 de desembre de 2002). Té vostè una oportunitat immillorable de complir la seua paraula. Per això, actue de forma coherent amb els seus compromisos, i no continuant l\'erràtica herència de l\'anterior Govern.
Demane al seu Grup Parlamentari que vote ja a favor de la proposició de Llei que el Parlament d\'Andalusia ha enviat al Congrés, per a aconseguir que tots els investigadors s\'incorporen de debò al Règim General de la Seguretat Social. Faça que les convocatòries predoctorals i postdoctorals de l\'Administració General de l\'Estat es transformen en contractes, preveient per a això les dotacions pressupostàries necessàries. I desenvolupen una carrera investigadora digna, amb contractes laborals apropiats per a cada etapa, des de la epredoctoral des d\'ara, fent els canvis legislatius que siguen necessaris.
Per a tot això, conta vosté amb el nostre suport i les nostres propostes, que ja hem fet arribar a diversos departaments ministerials, i que també podem transmetre-li directament a vosté.
Madrid, 15 de Gener de 2005 .
Virgili Gómez Rubio President de la Federació de Joves Investigadors - FJI / Precaris.
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLÍRIA (El Camp de Túria)','
Hi existeixen vestigis que indiquen un assentament d\'època epigravetiense que es va continuar fins el Mesolític; hi hagué també un poblat en l\'Eneolític que va perdurar fins l\'Edat del Bronze; a partir del segle V aC Edeta , ubicada en el tossal de Sant Miquel (declarat BIC ), es constitueix en una de les més importants ciutats iberes, capital de l\'Edetania , ampli territori que abarcava des del Xùquer fins al Palància, En època d\' August , Llíria va ser municipi romà amb el nom d\' Edeta Lauro i la seua importància va ser notable fins al punt de rivalitzar amb València i Morvedre; tingué especial protagonisme en les guerres civils romanes i fou destruïda per les tropes de Sertori en 76 aC, fet que va propiciar que la població abandonara el cim per a assentar-se en el pla per a formar una de les més importants poblacions peninsulars d\'aleshores; d\'aqueixa època hi ha dues importants troballes: el tresor del carrer Duc de Llíria i el mosaic dels Dotze Treballs d\'Hèrcules, obra de què, com en tantes altres ocasions, som privats els valencians per estar exposada en el Museu d\'Arqueologia de Madrid; posteriorment fou ocupada per alans, visigots i bizantins; la Lyria musulmana es va assentar al bell mig de la població actual, sobre el tossal de la Sang, en el que avui coneixem com la Vila Vella, durant aquest període es perfeccionaren les sèquies i el sistema de regs i la ciutat va ser seu del cadí; a finals de 1091 fou assetjada pel Cid , per no pagar les pàries, i en 1238 ocupada per Jaume I qui va cedir-la a l\'infant Ferran ; en 1253 el rei atorga carta pobla i diferents privilegis entre els quals la confirmació del lloc com Vila Reial, el repoblament es fa amb catalans i aragonesos i hi romangueren pocs moriscs; domini del rei amb vot en Corts, durant les guerres de la Unió va defensar la causa monàrquica; el 1363, durant la Guerra dels Dos Peres fou conquistada pel rei castellà Pere el Cruel , i l\'any següent tornà a la Corona d\'Aragó a canvi de Cocentaina; al llarg dels segles XV i XVI, l\'economia descansava en la producció de blat, moreres, llí (desaparegué en el segle XVII davant la competència del de Flandes) i cànem; hi existien, fins i tot, artesanies de l\'espart, terrisseria i fabricació de licors. L\'expulsió dels moriscs no degué afectar molt Llíria, ja que la moreria s\'extingí a finals del segle XIV i la població era quasibé de cristians vells; en 1647 una epidèmia de pesta delmà gairebé per complet la població; acabada la guerra de Successió, Felip V creà el ducat de Llíria per al duc de Berwick , fill de Jacob II d\'Anglaterra, soterrat a l\'arxiprestal de la ciutat; en la segona meitat del segle XVIII, el títol i el ducat van passar, per matrimoni, a la casa d\'Alba, aquest segle fou també d\'un important creixement agrari --blat i moreres -- i augment demogràfic; la vila fou ocupada per les tropes franceses des del 1810 fins el 1813; durant la primera guerra carlina, les tropes de Cabrera la saquejaren en nombroses ocasions ,1836,1837 i 1838; des de 1887, Llíria té concedit el títol de ciutat; la crisi de la seda a mitjans del segle XIX va obligar a una reorientació de l\'agricultura comercial; cap els anys vint del segle XX es va extendre el taronger, però després de la crisi el 1929 i, sobre tot, dels Acords d\'Ottawa de 1932 aquest conreu va entrar en una profunda recessió que no començaria a ser superada fins la dècada dels seixanta; durant la guerra civil s\'hi formaren col·lectivitats agràries de la U.G .T . -- integrada per 40 col·lectivistes-- i de la C .N.T --711 col·lectivistes.
Les dades municipals de 2004 donen una població de 19.172 habitants, de gentilici llirians i un ajuntament governat pel PP i amb la següent distribució de regidors: 8 del PP; 5 del PSPV, 2 de l\'ENTESA; 1 del BLOC i 1 d\'UPED
L\'agricultura té en el cep el més antic dels conreus locals, ja Plini (geògraf romà) lloà els vins d\'Edeta i fins fa poc els llirians escaldaven raïm per fer-ne panses; el regadiu, però, s\'ha obert camí des dels seixantes i setantes del segle passat amb la perforació de pous i la canalització del les aigües de l\'embassament de Benaixeve. La indústria està representada amb fàbriques tèxtils, de mobles, de jute, prefabricats de formigó i embotellat de vins. El sector terciari és, a hores d\'ara, el més important parlant d\'economia ja que la situació geogràfica de Llíria la converteix en centre comercial per a les comarques de Camp de Túria, de què és capital, i dels Serrans. La construcció de noves urbanitzacions arreu del terme també dóna empenta a la construcció.
Compta el municipi amb un extens terme, 234, 8 km 2 , que es reparteix entre els primers contraforts de la Calderona i el pla del Túria, amb Les Ombries com a màxima altura (881 m), el parc de sant Vicent com a lloc més conegut d\'esbarjo i contacte amb la natura i La Concòrdia, sistema muntanyenc ideal per al senderisme ja que presenta rica vegetació mediterrània, el poblat iber del Castellet de Bernabé i mostres de l\'arquitectura rural com el mas dels Frares, la Casa de Camp, nucli d\'edificis de fonaments islàmics i posteriors modificacions que va pertànyer a la cartoixa de Portaceli fins la desamortització; la masia de l\'Espinar, on diu la tradició que va morir en 1536 na Germana de Foix ; la masia Mollà o el Mas del Jutge.
El nucli urbà està configurat per la presència de quatre tossals: el de sant Miquel, on s\'han trobat gran quantitat de romanalles de civilitzacions primitives que fan pensar que n\' era la primitiva Edeta , es troba el Reial Monestir del mateix nom, fundat en 1319 per Jaume II tot i que l\'actual edifici data del XVIII; en les guerres d\'Independència i carlistes fou utilitzat com a instal · lació militar (fortí de sant Miquel) i encara romanen, en absoluta ruïna, els edificis que amb aquesta finalitat s\'aixecaren al seu voltant; el de Santa Bàrbara, amb les restes de l\'ermita renaixentista aixecada en 1620 i destruïda en la guerra de 1936 a la qual s\'arriba per un calvari del XIX; el de la Sang, amb les restes de l\'antiga ciutat medieval i el castell de santa Bàrbara, construït en 1088 per ordre d\' Al Mustain ; i el de la Torreta. Donem a continuació relació del seu ric patrimoni:
- Ciutat ibèrica d\'Edeta . Segle V aC. Declarada BIC . Hi ha una part restaurada on podem fer-nos una idea de com eren les citats iberes.
- La Mont-Ravana. Jaciment iber del segle V aC que formava part del cinturò defensiu d\'Edeta .
- El Castellet de Bernabé. Caseriu del segle IV aC.
- Santuari Orcaular de Mira. Complex arquitectònic romà del segle I. Era un important lloc d\'encontre dels ciutadans. Tenia com edificis més rellevants el temple i les termes romanes. Les termes eren dobles, una per a dones i l\'altra per a homes, i conformen a hores d\'ara, un dels espais d\'higiene i de curació mitjançant l\'aigua o hidroteràpia més importats de tota la civilització romana a Hispània.
- Mausoleus romans. Segle I.
- Molló del Pla de l\'Arc. Segle I. Pilastra de 3 m d\'alçària que constitueix el símbol romà per excel·lència a Llíria.
- Banys àrabs. Construïts des de 1175 a 1200.
- Muralla medieval. Segle XII. De fonaments islàmics malgrat que les restes que observem són d\'època cristiana.
- Església del Bon Pastor. Hospital del segle XIII reconvertit en església .
- Església de la Sang. Construïda sobra la mesquita. Constitueix una bona mostra de l\'arquitectura valenciana de conquesta amb elements de transició del gòtic al romànic. Hi ha algunes bones pintures i va ser declarada Monument Nacional en 1919 i BIC en 1985.
- Església de l\'Assumpció. Segle XVII. Grandiós temple aixecat en estil barroc.
- Església, o Ca de la Mare de Déu. Barroca del segle XVIII.
- Església i convent del Remei. Segle XVIII. El convent, amb claustre neoclàssic, és a hores d\'ara una residència d\'ancians.
- Església de sant Francesc. Segle XVIII.
- Ermita de sant Vicent. Segle XVIII. Amb elements neoclàssics i barrocs i interessant jardí.
- Ca la Vila Vella. Gòtica, del segle XV. Va ser l\'antiga seu de la Cambra de Jurats de la Vila.
- Forn de la Vila. Forn medieval del segle XV.
- Ca la Vila. Renaixentista, del segle XVI. Edificada entre 1599 i 1602 per albergar la Cambra de Jurats, la Sala del Consell, la Cort de Justícia, l\'Almodí i La Presó. Actual ajuntament.
- Museu Arqueològic de Llíria. Amb interessant mostra ibera, romana i medieval.
- Ateneu Musical de la Primitiva. Construït en 1951, amb un gran teatre-sala de concerts.
- Unió Musical. Aixecat en 1949 amb un estil molt avantguardista per al moment .
- La Vila Vella conserva interessant arquitectura popular medieval.
Quant a les festes llirianes cal destacar la romeria del dia de sant Vicent Ferrer, la imatge del sant és traslladada des de l\'església de l\'Assumpció a l\'ermita per recordar la visita que hi va fer en 1410; després, en el parc, se celebra un esmorzar popular, la setmana santa, que s\'hi celebra des de l\'època medieval i les falles.
Llíria és coneguda arreu com a Ciutat de la Música merescut títol per la gran arrel musical del poble representat per dues de les bandes més importants del País: La Primitiva i La Unió Musical.
I per acabar farem esment de la gastronomia local, basada, com no, en els arrossos, en paella, al forn o amb bledes, les verdures i la carn, tant la de caça com els embotits i, per sobre de tot, la magnífica rebosteria lliriana: pastissos de moniato, coques fines, torrons, bessets de núvia, mones de Pasqua, panquemaos , coca de nous i panses, primet de llimona, congrets d\'oli i anís; coques salades de tomaca, de sardines, de pimentó i anxova i més i més.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Banda Primitiva
Castillos y fortalezas de la CV
Confraria de La Sang
Gremi de Campaners Valencians
M.I. Ajuntament de Llíria
Paratge Tos Pelat
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PARLEM DE CINEMA: ALGUNS DIÀLEGS DE \"MAR ADENTRO\"','
|
|
\"MAR ADENTRO\": NOMINADA ALS OSCARS I FAVORITA ALS GOYA
Fa només uns dies es van donar a conéixer els nominats als Oscars de Hollywood que havien alçat una gran expectació en Espanya perquè entre les grans favorites de l\'any 2.004 es trobava la producció \"Mar Adentro\", 4t llargmetratge de l\'excel·lent i jove realitzador Alejandro Amenábar. Finalment \"només\" va ser nominada a la millor pel·lícula estrangera ( és a dir, en llengua no anglesa ) i al millor maquillatge per al magnífic treball de transformació dut a terme per Jo Allen en les mateixes carns de Javier Bardem donant vida al tetraplègic gallec Ramón Sampedro.
Encara que estes nominacions han sabut a poc donada la fascinant obra cinematogràfica perpetrada per Amenábar, i molt ben acompanyat i ajudat sobretot per eixos meravellosos actors o el seu coguionista Mateo Gil, el reconeixement internacional que està tenint este film és del millor que li ha passat al cinema espanyol en tota la seua història ( Pedro Almodóvar a banda ) amb premis i honors allà on s\'ha visionat.
Després dels premis al millor actor i el premi especial del jurat en el Festival de Venècia, on es va presentar mundialment, han arribat estos últims mesos importants guardons com els premis al millor director i millor actor del Cinema Europeu ( que vindrien a ser com els Oscars d\'Europa ), el Globus d\'Or a la millor pel·lícula estrangera o el mateix premi de la National Board of Review, a més d\'innumerables guardons en Espanya.
A més el pròxim 30 de Gener se celebren els nostres ja prestigiosos premis Goya, que com és lògic seran la gran festa del cine espanyol i sense por d\'equivocar-nos la gran festa de \"Mar Adentro\", d\'Alejandro Amenábar i de molts dels seus altres responsables.
Des d\'ací volem animar una vegada més a disfrutar d\'esta meravellosa pel·lícula als pocs que queden per veure, així com a recordar els moments més brillants i profunds d\'eixe meravellós guió perpetrat a quatre mans pel propi director Alejandro Amenábar i el seu col·laborador habitual en les tasques de guió, Mateo Gil; encara que aprofitant eixe humor negre propi del protagonista i del que fa gala este guió basat en la vida i obra d\'eixa entranyable persona que va ser Ramón Sampedro, millor caldria dir \"a quatre mans i una boca\".
|
EXTRACTES DEL GUIÓ DE MAR ADENTRO d\'Alejandro Amenábar i Mateo Gil. Editat per Ocho y medio
JULIA-BELÉN RUEDA
Ramón.....per què morir?
RAMÓN-JAVIER BARDEM
A veure...mira, vull morir perquè la vida per a mi en este estat, sense sensibilitat ni moviments, la vida així no és digna. I ja sé que altres tetraplègics poden sentir-se ofesos quan dic que esta vida, la meua vida, no és digna, però és que cada u és el seu jo i la seua circumstància, sempre ho dic, i jo no jutge als altres. Qui sóc jo per a jutjar als que volen viure? Per això demane que no se\'m jutge, ni a mi ni a la persona que em preste l\'ajuda necessària per a morir.
JULIA-BELÉN RUEDA
I creus que algú va a ajudar-te?
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Bé, dependrà.... dels que es manegen el galliner. Dependrà que ells vencen la seua por. Perquè açò, en el fons, és una qüestió de por. A la mort. Jo ja la vaig véncer, fa molts anys. Vaig deixar de mirar-la com si fóra un tabú. Que no, home, que no, que no és per a tant! Si la mort sempre ha estat ací i sempre hi serà, si prompte o tard ens toca a tots, a tots, si forma part de nosaltres. Llavors per què s\'escandalitzen alguns perquè jo dic que vull morir-me, com si fóra quelcom contagiós?
JULIA-BELÉN RUEDA
Si finalment anem a juí, preguntaran per què no busques alternatives a la teua incapacitat. Per què rebutges, per exemple, la cadira de rodes.
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Perquè primer..............I segon, perquè acceptar la cadira per a mi significa acceptar... engrunes del que va ser la meua llibertat, i negar-me a mi mateix que ara no sóc més que un cap pegat a un cos mort. Fixa\'t en açò: tu estàs ací assentada, a menys de dos metres. Què són dos metres? Un recorregut insignificant per a qualsevol ésser humà. Doncs per a mi eixos dos metres, necessaris per a arribar fins a tu i poder tan sols tocar-te, són un viatge impossible, són una quimera, un somni!...Per això vull morir-me.
.................................................................................................
ENTREVISTADOR/TV
Per què somrius tant, Ramón?
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Quan u no pot escapar, quan depén constantment dels altres, aprén a plorar... rient.
...................................................................................................
GEN-CLARA SEGURA
Julia, la por és una arma poderosíssima. La por que ara et domina i et fa pensar en la mort com l\'única solució, eixa mateixa por pot tenallar-te després i obligar-te a fer marxa enrere...No actues per por.
JULIA-BELÉN RUEDA
I se suposa que vosaltres animeu la gent que busca el suïcidi.
GEN-CLARA SEGURA
No! Però què penses? Què jo vaig per ací dient-los a tots els que tinguen un problema que el millor és que es lleven del mig...? No. El que nosaltres recolzem és la LLIBERTAT. La de qui vol viure, i la de qui preferix......quedar-se en el camí. És molt distint...
.....................................................................................................
MANUELA-MABEL RIVERA
I quan serà?
MARC-FRANCESC GARRIDO
Jo calcule que la vista tindrà lloc a la primavera. Hi ha temps per a plantejar-s\'ho....
JOAQUIN-JOAN DALMAU
Només hi ha una cosa pitjor que se\'t mora un fill......Que vullga morir-se.
...................................................................................................
ROSA-LOLA DUEÑAS
Ja sabia que riuries. Això és el que fan tots els hòmens. Riure\'s de mi. Tu no series menys.
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Rosa, Rosa...Perdona\'m. És encara que.....en este últim any m\'estan passant coses...Em sent un poc aclaparat, saps?
ROSA-LOLA DUEÑAS
Per què? És que ningú no es pot enamorar d\'un tetraplègic? Tan estrany et pareix?
RAMÓN-JAVIER-RAMÓN-JAVIER BARDEM
Bé, abans que res hauríem d\'aclarir conceptes, sobretot si estem parlant de quelcom tan complex com l\'amor, no creus?
ROSA-LOLA DUEÑAS
Complex?
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Jo pense que en tota dona hi ha un instint maternal superior al seu raciocini, i per molt que tu em digues ara que m\'estimes, jo mai no podré estar segur de quant hi ha
de real en el teu amor i quant d\'eixe instint maternal....o d\'idealització d\'un home que sempre vas desitjar trobar i no vas poder, o no va durar....
ROSA-ROSA-LOLA AMES
Però quin rotllo m\'estàs soltant! Escolta, Ramón, a mi no m\'emboliques. O s\'estima o no s\'estima. L\'amor no es pot raonar.
...................................................................................................
PARE FRANCISCO-JOSEP MARIA POU
Vés dalt, per favor, i dis-li a Ramón el següent........Dis-li que sóc conscient que els seus raonaments són profunds i llargament meditats, però que...partixen d\'un gravíssim error.... Perquè la vida és un valor absolut. La vida no és un compte bancari o una finca que ens pertanya..La vida pertany a Déu i per això és innegociable ( sic ).
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Però si l\'Església va ser sempre la primera a sacralitzar la propietat privada! I dis-li açò també. Dis-li que no es tracta d\'una qüestió de propietat, sinó de LLIBERTAT. LLIBERTAT per a triar les meues creences i per a decidir sobre la meua vida. I fés, per favor, èmfasi en això de \"la meua\".
PARE FRANCISCO-JOSEP MARIA POU
Dis-li que reconéixer l\'eutanàsia legal i socialment significaria un retrocés en el respecte incondicional a la vida. Significaria estandarditzar la mort i això aniria en contra de l\'espècie humana.
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Dis-li que sovint em pregunte per què l\'Església manté amb tanta passió esta postura de terror a la mort, i crec que és perquè sap que perdria gran part del seu poder si la gent li perd la por al més enllà...Però que, de totes maneres, dins de 50 o 100 anys, l\'Església acabarà rectificant i demanant perdó, com ha fet tantes vegades, quan ja a la gent li done igual...
PARE FRANCISCO-JOSEP MARIA POU
Clar que no! Però ja que parla vosté de demagògia, amic Ramón, no creu que és demagògia dir \"mort amb dignitat\" en compte de \"em lleve la vida\"? Per què no es deixa d\'eufemismes i ho diu així, clarament i amb tota la seua cruesa? Em lleve la vida!
RAMÓN-JAVIER BARDEM
No deixa de sorprendre\'m que mostre vosté tanta sensibilitat davant de la meua vida....tenint en compte que la institució que vosté representa accepta a hores d\'ara ni més ni menys que la pena de mort i la guerra, i durant segles va condemnar a la foguera a qui no pensava \"correctament\"!
PARE FRANCISCO-JOSEP MARIA POU
Ara, qui està fent demagògia és vosté!
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Sí, clar! Però, deixant-nos d\'eufemismes, com vosté diu, això és el que haurien fet amb mi, no? Cremar-me viu! Cremar-me per defendre la meua LLIBERTAT!
PARE FRANCISCO-JOSEP MARIA POU
Amic Ramón, amic Ramón...!
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Amic, diu
PARE FRANCISCO-JOSEP MARIA POU
Una LLIBERTAT que elimina la vida no és LLIBERTAT!
RAMÓN-JAVIER BARDEM
I una vida que elimina la LLIBERTAT tampoc és vida! I no em diga amic!
...................................................................................................
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Ara mateix arribà el llibre...sense tu. Així que ja m\'imagine el que vas a dir-me, no tingues por.
JULIA-BELÉN RUEDA
És que... no sé si podràs comprendre\'m
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Però com no vaig a comprendre\'t? Ara precisament et comprenc més que mai. Perquè la teua LLIBERTAT és tan important com la meua, Julia. Per això, ara és el moment de... desitjar-nos sort i que cadascú seguisca el camí que ha triat.
JULIA-BELÉN RUEDA
No, no! No ho entens...Jo no vull dir-te adéu, Ramón. Sé que sona egoista, però m\'agradaria que ens n\'anàrem a viure junts per una temporada, ací o allí, dóna igual....Però junts......
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Et dónes compte del que m\'estàs demanant? I què faig jo quan tu desaparegues? Plorar-te? Plorar-te des del llit....? No, Julia. Tot açò és impossible. I ho saps. És impo...
......................................................................................................
ROSA-LOLA DUEÑAS
Ramón....si és veritat que hi ha vida després de la mort, sé que et va a sonar estúpid, però, per favor, envia\'m un senyal.
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Un senyal?
ROSA-ROSA-LOLA AMES
El que siga. Jo mai li he tingut por als esperits i a eixes coses. Estaré preparada, esperant.....Ho faràs?
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Clar...El que passa és que, Rosa, entre tu i jo, jo crec que, després de morir-nos, no hi ha res. Igual que abans de nàixer... Res.
ROSA-LOLA DUEÑAS
I com estàs tan segur, Ramón? Això no ho sap ningú.
RAMÓN-JAVIER BARDEM
No estic segur, clar que no. Però...tinc un pressentiment. És com quan mon pare mira al cel i diu: demà plourà....I plou. És... un pressentiment.
Però no oblides una cosa... Sempre estaré en els teus somnis. Vindré a les nits al teu llit i farem l\'amor. I per si no t\'ho dic en els teus somnis, t\'ho dic ara...Gràcies, Rosa. Gràcies de tot cor....Gràcies.
...................................................................................................
RAMÓN-JAVIER BARDEM
Senyors jutges, autoritats polítiques i religioses: Què significa per a vostés la dignitat? Volguera que imaginaren el seu cos atrofiat, incapaç de sobreviure sense l\'atenció dels altres...Siga quina siga la resposta de les seues consciències, sàpien que per a mi açò no és viure dignament. Jo hauria volgut almenys morir dignament, amb l\'abraç dels qui em volen. Hui, cansat de la desídia institucional, em veig obligat a fer-ho d\'amagat, com un criminal...
....................................................................................................
VEU DE RAMÓN SAMPEDRO-JAVIER BARDEM
Mar endins, mar endins, i en la ingravitació del fons, on es complixen els somnis, s\'ajunten dos voluntats per a complir un desig... La teua mirada i la meua mirada com un eco repetint, sense paraules: més endins, més endins, fins al més enllà del tot per la sang i pels ossos. Però em desperte sempre i sempre vull ser mort per a seguir amb la meua boca enredada en els teus cabells.
Per sempre..............................................................Mar Adentro
PABLOCO SÁNCHEZ
(28-01-05)
+INFO de la pel·lícula: Mar adentro','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Música i carrer\" per Pau Alabajos','El New York Times va publicar el juliol de 1992 la història d\'un home,Vedran Smàilovic, que durant el transcurs de la guerra dels Balcans, fart de mines antipersona, carros de combat, tocs de queda i víctimes civils, va eixir al carrer per interpretar amb el seu violoncello l\'adàgio d\'Albinoni com a senyal de protesta: pretenia demostrar al món la irracionalitat d\'aquell conflicte bèl•lic, tractava d\'obrir els ulls als milions de televidents que assistien apàtics al fratricidi. Durant vint-i-dos dies consecutius, a les 17:30 hores, enmig del foc creuat de la ciutat bòsnia de Sarajevo, Smàilovic va tocar el seu instrument sota l\'atenta mirada dels soldats atrinxerats en la zona i dels periodistes europeus i nord-americans, que no donaven crèdit al que estava succeint. Vint-i-dos veïns seus faltaren en una pastisseria del barri, com a conseqüència d\'un morter mal encaminat. Vestit d\'etiqueta, amb l\'uniforme de l\'Orquestra de l\'Òpera de Sarajevo de la qual era violoncel•lista titular, aquest músic va protestar enèrgicament, sense paraules, contra la devastació que comporta una guerra, qualsevol guerra. Vedran Smàilovic es va convertir en un símbol, en un referent per a totes aquelles persones que no creuen en la violència com a solució per als problemes polítics. La música, en el cas que ens ocupa, era una forma de dissidència.
València, tretze anys després: entra en vigor la nova normativa d\'Activitats en la Via Pública, que castiga amb una multa de cinc-cents euros qualsevol manifestació artística (músics, mims, malabaristes, etc.) espontània que tinga com a escenari els carrers del municipi, i més particularment, el districte de Ciutat Vella. És aquesta la capital cosmopolita i avantguardista amb què s\'omplin la boca els polítics locals? És València una ciutat oberta a la modernitat? Pense que no. Invertir una xifra escandalosa de les arques públiques en un projecte colossal com la Ciutat de les Arts i les Ciències no és suficient per desmarcar-se de tota la càrrega de prejudicis i provincianisme ranci que atresoren els nostres polítics representants, per molt que els gratacels de Calatrava s\'assemblen a les columnes de la Llotja: El Cabanyal es cau a trossos, literalment. El barri del Carme té l\'aparença de Mosul o Bagdad, i el maquillatge de la Bienal no enganya ningú. L\'AVE arribarà, tard o d\'hora, però els usuaris del metro seguiran desesperant-se en les estacions, clamant al cel, indignats davant d\'un servei deficient. Reivindicar unes senyes d\'identitat, per moltes adhesions que reba el manifest Broseta, no és prou per preservar el nostre patrimoni cultural. Prorrogar una batalla de nomenclatures fins a la sacietat, mentre la llengua dels valencians (digueu-li X si voleu) perd un 10% de parlants per dècada; ometre els músics que utilitzen el valencià com a vehicle d\'expressió de les ones de RTVV; no potenciar la literatura d\'un idioma minoritzat com és el nostre; en definitiva, vulnerar sistemàticament la Llei d\'Ús i Ensenyament de 1983 no és precisament predicar amb l\'exemple.
Sóc cantautor i escric cançons en la meua llengua. Comprove diàriament que els canals de difusió institucionals (la ràdio i la televisió públiques, sobretot) estan prohibits per als valencianocantants per raons de caràcter polític, cosa que em porta a buscar-me altres vies de comunicació amb el gran públic: si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma; si la gent no pot arribar a la nostra música a través de les radiofórmules o els programes de videoclips, anirem nosaltres a trobar a la gent in situ, i com que no trucarem porta per porta, edifici per edifici, l\'únic que podem fer és traure les nostres cançons al carrer, actuar en directe (cello, guitarra i veu) per a qualsevol persona que es passege pel centre històric, sense filtres, sense distincions, sense estudis de mercat que determinen els hàbits de consum dels nostres potencials compradors. Sin trampa ni cartón, com diuen en castellà: ací estem, aquesta és la nostra música, si t\'agrada i vols fer-ho, tens la possibilitat de lliurar-nos alguna moneda o, fins i tot, comprar-nos el disc. Si no t\'agrada, simplement passa de llarg. Quin és el gravíssim delicte que cometem? Insinuen que espantem el turisme? París, Londres, Dublín, Madrid, Barcelona regulen l\'activitat musical dels seus carrers i l\'allau diària de japonesos no s\'ha vist perjudicada... Els molesta que exercim el nostre dret a la dissidència? Primer ens censuren la llibertat d\'expressió en els mitjans de comunicació i ara ens tapen la boca en el carrer. Què vindrà després?
dissabte, 29 de gener de 2005
Pau Alabajos, músic furtiu
http://www.paualabajos.com
info@paualabajos.com','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Una reflexió sobre la televisió\" per Mulero Carbonell','
No sóc cap babol, només la humitat pròpia de la borrufada minva les meues facultats físiques, però això no m\'impedix veure com la patuleia de personatges que pobla la nostra societat assalta tots els ordes de la vida i inclús la televisió que cada dia s\'assembla mes a una prostitució, quan mes cretí s\'és mes pareix interessar al comú dels mortals.
Ara pareix una ostentació de modernitat airejar intimitats a fi de menyscabar i macular l\'honor de l\'altre i el pitjor és que la dita moda es va traslladant als llibres ,creant-se un nou corrent de literatura fem, és a dir, els llibres d\'ajust de comptes entre parelles trencades que disfressats d\'un toc pseudo biogràfic intoxiquen el mercat amb ínfules històries puerils que són del grat dels adotzenats que engulen tot allò que no els exigisca l\'ús de les seues neurones que caminen ja baix mínims.
Veig l\'estupefacció contínua d\'aquells que adoren tot el que ix per la televisió com si tot fóra digne d\'encomi, em van proposar escriure sobre futbol però no em seduïx, d\'igual forma que la televisió m\'avorrix ,el mateix que els llibres de picabaralles personals ara tan en voga.
Mentres continue descobrint escriptors morts dels què anomenen clàssics gràcies a un taller literari, tracte de mantindre les meues neurones fora de perill de la televisió i de la literatura fem que és aquella que esta de moda i es consumix de manera ràpida.
No em vaig a posar en pla batallador, això seria com lluitar contra molins de vent i les paraules no són una bona arma, perquè se les emporta el vent.
Sens dubte esta de moda la televisió, els llibres porqueria i en un parell de mesos no m\'estranyaria sentir en la ràdio programes ronya, algun intent hi ha ja i pareix que funciona amb gran goig de la massa d\'adotzenats que gaudixen d\'estos menjars, que mai no diuen \"prou! pugem el llistó\", allò que triomfa és grosser, feridor, vulgar i cretí i a poder ser sense idees, ni creativitat, mentres l\'estètica i la correcció en tots els ordenes de la vida minven ara ja fins i tot en els llibres.
Visca la modernitat! , així és el segle XXI.
mulero carbonell
www.espacioliterario.com
locutor de ràdio
(30-01-05)
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La Valldigna subvenciona la Copa Amèrica\" per Marc Cabanilles','Reflexions al voltant del pas de la línea elèctrica d\'alta Tensió per La Valldigna.
Finalment s\'ha consumat el projecte impulsat per Iberdrola i la Generalitat: La línia d\'Alta Tensió travessarà La Valldigna pel mateix centre de la vall, amb una part soterrada i una altra aèria.
Iberdrola dirà, que soterrar la línia té un cost major, però no estem parlant de diners. Jo parle de salut, de futur, de desenvolupament sostenible.
Així i tot, Iberdrola oblida posar sobre la mesa unes dades fonamentals.
En primer lloc, el fet que la seua estreta col·laboració amb els poders constituïts, en aquest cas la Generalitat, l\'ha afavorit al llarg de tot el procés: Ocupació de terrenys, rebuig dels recursos presentats pels ajuntaments i associacions, estudis d\'impacte ambiental, declaracions d\'utilitat pública, etc.
I com no podia ser d\'una altra manera, i com una forma d\'agrair tots aquets favors (no sols en La Valldigna), Iberdrola patrocinarà el vaixell espanyol que participe en la Copa Amèrica. A les hores, ja tenim un primer damnificat d\'aquest esdeveniment esportiu: La Valldigna.
En segon lloc, hauríem d\'afegir el desgavell, la insolidaritat, la incompetència i els interessos personals que han fet gala les autoritats locals i comarcals dels pobles afectats.
DESGAVELL perquè cada municipi, ha anat en certs moments crítics, fent la guerra pel seu compte. Aquí es perd un recurs, allà es guanya. En un municipi es convoca una manifestació, en un altre municipi no es convoca.
INSOLIDARITAT, perquè quan algun ajuntament (com és el cas de Benifairó i Tavernes), va considerar que particularment eixia beneficiat, es va desentendre dels altres, acceptant unilateralment la part del projecte que li beneficiava. Insolidaritat, que encara és més greu si es dóna en ajuntaments on l\'esquerra és majoritària, i on no paren de pregonar la comarcalització del País Valencià. Per a què?. De quina solidaritat comarcal estem parlant, si son incapaços de ser solidaris amb el poble del costat?.
INCOMPETÈNCIA de les Mancomunitats, tant de La Safor com de La Valldigna, que van ser incapaços d\'impulsar i encapçalar un front comú en la negociació, per a buscar una solució a nivell comarcal, arribant (com en La Valldigna), a declarar-se \"neutral\" enfront del problema. Neutral de que?, pregunte jo. Pareix que s\'obliden que únicament són representants dels ciutadans/es, que repetides vegades, i de forma aclaparadora, hem dit NO a l\'Alta Tensió per La Valldigna. Creuen sortir airosos, i en canvi, l\'única cosa que demostren, és que eixes institucions no servixen més que per a repartir càrrecs, sous i organitzar festes.
INTERESSOS PERSONALS, que són evidents si veiem el nomenament de l\'alcalde de Tavernes com a Comissionat de la Copa Amèrica, i a la resta d\'alcaldes en general, desitjant tancar ràpidament l\'assumpte de l\'Alta Tensió, per a donar pas a grans projectes urbanístics, camps de golf inclosos, amb els seus corresponents requalificacions de terrenys per a inundar-ho tot de ciment i rajola, que al cap i a la fi, és el que interessa. (No hem d\'oblidar que la Conselleria ja va parar un camp de golf que Benifairó volia construir a la falda del Montduver,i que Simat ha aprovat, recentment, el concert previ del pla general, que inclou un camp de golf al centre de La Valldigna i centenars de xalets).
La realitat, és que des de fa un parell d\'anys, venim assistint a la farsa dels responsables polítics de La Valldigna, que havent assumit com inevitable el pas de l\'Alta Tensió, s\'han dedicat a aparentar una oposició que no era tal, per a centrar tots els esforços, en veure com es desvien les responsabilitats. Tots deien oposar-se, però ningú va esgotar totes les possibilitats, ni es van dedicar tots els recursos que podien haver dedicat.
I l\'exemple més clar el tenim a Simat.
L\'alcalde va negociar el conveni d\'amagat, donant-lo a conéixer quan ja estava signat, la qual cosa va propiciar la negociació d\'una moció de censura que finalment no es va portar a terme, per culpa d\'uns interesos que com sempre en aquets casos, no coincidien amb els de la majoria de ciutadans/nes de a peu.
El govern municipal es va negar a negociar un calendari de mobilitzacions o millor dit, la manera de fer-ho és no negar-se a aprovar-lo (per a aparentar oposició) però després, no fer res.
També s\'ha negat reiteradament a executar la via penal, malgrat haver proposat el contacte amb un reputat advocat, experimentat en el tema.
Davant de la sol·licitud de recursos per a fer front a Iberdrola, es recorre a l\'embolic (per a aparentar que es destina una quantitat), de canviar el nom d\'una partida pressupostària ja existent, de la que en la pràctica, s\'ha gastat una mínima part en el problema, ja que tot són recursos i procediments administratius.
Es proposa una consulta als ciutadans/es, i el govern municipal diu que això no és urgent (després d\'anys de no consultar-li res al poble), per a posteriorment, atés que s\'aprova la urgència del tema, votar a favor.
En fi, una sèrie tal de desgavells i segones intencions, que potser expliquen el perquè, durant els últims anys, cada vegada que s\'ha negociat amb Iberdrola, l\'única cosa que s\'aconseguia era apropar la línia d\'Alta Tensió un poc més a La Valldigna, amb el resultat ja conegut: Passarà pel mateix centre.
De res ha servit el NO expressat amb tanta unanimitat pels ciutadans/nes en multitud d\'actes convocats, amb els milers de signatures arreplegades. I per això resulta increïble, que els responsables polítics no hagen sabut (o volgut) canalitzar i aprofitar tota aquesta energia per a haver donat una resposta contundent. I per contundent vull dir contundent i no \"aparentar contundència\". Per tant, atés que ja res s\'espera de les autoritats locals i comarcals, potser alguns/es, gràcies a la seua fe, puguen esperar un miracle. En canvi, a altres, ja ni tan tan sols ens queda el recurs al miracle.
Però sempre quedarà un consol: Arribar a l\'absurd d\'alegrar-nos que la Copa Amèrica, siga guanyada pel vaixell patrocinat per Iberdrola, però pagat per tots els ciutadans/as de La Valldigna amb un preu car: La nostra salut, la nostra tranquil·litat, i un futur incert per a una Valldigna dividida en dos per una línia de mort (línia de progrés o de diners, diuen altres).
I per si no fóra poc tot açò, una vegada tancat el capítol de l\'Alta Tensió, s\'obrirà una nova amenaça: L\'especulació urbanística, que amb els mateixos actors i els mateixos procediments que els usats amb l\'Alta Tensió, s\'encarregarà d\'arruïnar el FUTUR de tots, per a que uns pocs es facen rics en el PRESENT.
MARC CABANILLES I MARTI
Exregidor de l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris
Simat de La Valldigna (La Safor)
(30-01-05)','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLOCNOU DE SANT JERONI (La Safor)','
Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes; romana també és la vil·la de la Sort on s\'han fet importants troballes ceràmiques; el poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d\'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d\'Arenós ; aquest va vendre-la a Arnau Sarina , posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba ; en 1505 els moriscs abandonaren el Rafalet , en 1609, després del definitiu despoblament de l\'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d\'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble; a les primeries del segle XX els Pobils , que posseïen l\'almàssera, i els Tonets , comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble; fins 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d\'Almiserà, de què era annex.
En 2003 el BLOC obtingué la majoria absoluta amb 4 regidors; el PP en té 2 i el PSPV, 1. El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouïns .
L\'economia local es basa en l\'agricultura dels cítrics i també, degut a la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouïns dedicats al transport.
En els seus 6,5 km 2 de terme, situat en els contraforts de la serra d\'Ador i regat pel Vernissa , trobem les partides de la Cuta i l\'Ombria on s\'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.
Del seu patrimoni tan sols destacar:
- La Granja. Antic lloc d\'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet .
- Església de sant Roc. Edificada entre 1950-1956 amb la particularitat que el campanar no es va fer llavors i no es va acabar fins el 2002.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
El Col·lectiu Vall de Vernissa
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Conspiració\" per Miguel Herrero de Miñón','
Hi ha un pla per aprofundir i dramatitzar la distància entre Euskadi i la resta d\'Espanya, dificultant més i més una solució negociada i, per negociada, consensuable del problema basc? Ignore si els nacionalistes conspiren en este sentit, com alguns mitjans de comunicació, encabotats a atiar les brases, afirmen cada dia, però l\'actitud dels seus oponents, s\'anomenen com s\'anomenen, conduïx a tals resultats, volguts o no. Una vegada més, els hòmens fan la història, encara que ignoren com i en quin sentit la fan. Basta, per a comprovar-ho, repassar els fets.
Al setembre del 2002, després de nombrosos intents d\'obtindre un estricte compliment de l\'Estatut de Gernika -norma que ara s\'invoca tots els dies però al que Madrid es va negar, una vegada i una altra, per motius estrictament polítics-, el Govern del lehendakari Ibarretxe va proposar el pla que es coneix pel seu nom. Es tractava, de totes tots, d\'una proposta de negociació i així es va afirmar reiteradament pels seus proponents en la qual, des del punt de vista \"espanyolista\", hi havia llums i ombres. Entre les primeres, ni més ni menys que la renúncia per part del nacionalisme a l\'\"estatalitat\" i la reivindicació de la integració basca en un únic Estat espanyol. Entre les segones, si és que això és una ombra, la reivindicació basca a decidir el seu propi futur, democràticament i en pau. Retòriques a banda, es pretenia, a més, una important extensió de les competències autonòmiques a través dels instruments institucionals previstos en l\'Estatut vigent i, si això fora necessari, per mitjà de la reforma de la Constitució, quelcom hui sobre la taula.
Res d\'açò es va contemplar en tals termes. La primera versió del pla Ibarretxe ni es va llegir (alguns dels seus més autoritzats crítics es preaven d\'això!) i es va rebutjar, amb rara unanimitat, pel Govern del PP, l\'oposició socialista i els fautors d\'opinió, com abans s\'havia rebutjat la després enyorada proposta Ardanza. En conseqüència, el pla Ibarretxe no es va negociar amb les forces no nacionalistes -excepte la rellevant encara que xicoteta IU basca-, sinó que, durant un any llarg, es va debatre només (!) en el món nacionalista. El resultat va ser la segona versió del pla presentada en 2003, en forma de text articulat, al Parlament basc i, lògicament, més radical que la primera, ja que havia sigut negociada, no amb els moderats que no volien ni sentir parlar d\'ella, sinó amb els més radicals d\'entre els seus autors.
Com tota iniciativa parlamentària, esta nova versió del pla estava oberta a l\'esmena i la negociació i per a això va haver-hi temps i ocasió, sobrats i prolongats. Però ni el PP ni, a la seua saga, el PSE / PSOE van proposar una altra cosa que la seua retirada..., en una ostentació de flexibilitat, com a condició prèvia a la seua negociació. Algú ha vist, en la vida política tant com en la privada, que es negocie una proposta desistint primer d\'ella? El resultat va ser que les esmenes presentades van procedir no dels que hagueren pogut moderar la proposta i que van excloure durant mesos esta possibilitat, sinó dels que pretenien extremar-la, especialment en els seus aspectes, per retòrics, més xocants. I el resultat, com no podia ser menys, va ser la radicalització del pla en la versió sotmesa a votació del Parlament basc el passat 30 de desembre. El que en una negociació s\'haguera pogut moderar, reconduir i fer patrimoni comú, amb la lògica conseqüència d\'haver merescut l\'oposició de HB, es troba ara radicalitzat i protagonitzat pel tripartit i, més encara, pel bloc nacionalista amb el suport abertzale. Si hi haguera hagut una conspiració conscient per a obtindre tals resultats, l\'estratègia seguida no haguera pogut ser més encertada. Si, com s\'imaginava, HB haguera bloquejat l\'aprovació parlamentària, el frustrat pla Ibarretxe haguera servit per a consolidar la coalició PNB-EA (quelcom que ja ha ocorregut), vincular IU al tripartit i plantejar com a banderí electoral en els pròxims comicis autonòmics un projecte el \"centrisme\" del qual haguera aparegut avalat pel comú rebuig de \"jacobins\" i \"abertzales\". La majoria absoluta nacionalista s\'oferia així a l\'abast de la mà, gràcies a l\'actitud dels anomenats \"constitucionalistes\".
El suport parlamentari d\'HB dificulta semblant escenari, però possibilita un altre no menys preocupant. El vot abertzale fins ara drenava l\'electorat nacionalista i n\'és prou per tal de comprovar-ho atendre comparativament a les dos últimes eleccions autonòmiques. La il·legalització de HB va induir i induïx a moltes desenes de milers de votants abertzales, bé a l\'encastellament en l\'abstenció (cosa que expressament pretenien els promotors de la il·legalització, preferint l\'estancament de l\'adversari nacionalista a la incorporació del vot radical a la moderació i la democràcia!), bé a votar al PNVEA, perquè és difícilment concebible un transvasament de vots abertzales cap al PP o el PSOE. El suport parlamentari d\'HB al pla Ibarretxe suposa, objectivament, siga quina siga la seua intenció subjectiva, una invitació a eixe vot, capaç de proporcionar al nacionalisme la majoria absoluta en el pròxim Parlament basc. A estes altures el PP es troba fora de l\'escenari polític d\'Euskadi i el PSE no pareix alternativa suficient amb un projecte alternatiu, tan estimable com poc conegut i extemporani (per què no es va plantejar a temps en el Parlament és una cosa difícil d\'entendre), criticat des del seu mateix si i vist amb reticència des del propi PSOE. Esperar que, en tals condicions, siga l\'electorat basc el que derrote al pla Ibarretxe en les pròximes eleccions autonòmiques és un \"piadós desig\" que prescindix perillosament de la lògica i de l\'experiència. Cada vegada que es radicalitza la confrontació amb el PNB este incrementa el seu avantatge. I si el Govern del PSOE sorgit del 14 de març ha tingut la virtut de desdramatitzar les relacions entre Madrid i Vitòria, portades al paroxisme pel seu paroxístic antecessor, la realitat d\'un pla recolzat per un Parlament democràticament triat, i que pot obtindre un recolzament electoral encara major, requerix més enllà de la bona voluntat un plus d\'habilitat estratègica. No és suficient canviar de tarannà [\"talante\" en l\'original], de ser això necessari; fa falta recórrer al talent. La negociació de la proposta Ibarretxe inicial haguera sigut més fàcil que sobre el text articulat de 2003; millor sobre este, per via d\'esmena parlamentària, que sobre el text eixit de la ponència; i hui, una vegada aprovat pel ple del Parlament basc, més difícil que llavors. Si el tripartit obté la majoria absoluta en les pròximes eleccions autonòmiques, es podrà continuar rebutjant la negociació o esta tindrà lloc en condicions encara pitjors per al Govern estatal? No seria millor negociar ja, discreta i eficaçment? Plantejar com a línia de defensa la sacralitat d\'alguns termes constitucionals és propi d\'alumnes poc espavilats de primer de llicenciatura i suggerir com a opció el recurs a l\'article 8é de la CE, açò és, a les Forces Armades, una perillosa estupidesa.
Els que, des de diverses latituds, l\'error és transversal, es van equivocar rotundament quan van substituir la coalició per la confrontació, quan van rebutjar la proposta Ardanza, quan van desaprofitar i van desqualificar la treva com si desitjaren la seua finalització, quan van rebutjar totes les possibles mesures que hagueren recolzat la seua prolongació, quan creien en la derrota nacionalista en 2001 i en tantes ocasions més, no haurien de reconsiderar uns diagnòstics que la tossudesa dels fets no cessa de desmentir? O preferixen continuar participant en la conspiració inconscient de què només ixen com a beneficiaris els que propugnen el \"quant pitjor, millor\"? I pitjor, sens dubte, per a tots.
Miguel Herrero de Miñón és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
(Article publicat al diari El País el 5-01-05 i traduït a la nostra llengua amb el programa SALT 3)
|
|
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón va nàixer el 18 de juny de 1940 a Madrid, ciutat en què va estudiar Dret. Després de llicenciar-se en 1961, es va doctorar en 1965 amb una tesi sobre el Dret Constitucional sorgit després de la descolonització. Va completar la seua formació en Oxford, a París i a Lovaina, on es va llicenciar en Filosofia en 1968. Lletrat del Consell d\'Estat des de 1966, molt prompte va començar a col·laborar en premsa –Ya, Informaciones-, difonent les seues idees sobre el que hauria de ser la transició a la mort de Franco.
Secretari general Tècnic del Ministeri de Justícia, va col·laborar de manera molt activa en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la Reforma Política i en la primera normativa electoral de la democràcia. Va participar en l\'elaboració de la Constitució de 1978 i va ocupar el càrrec de portaveu en el Congrés dels diputats tant del partit del Govern (UCD) com de l\'oposició (AP). Va ser diputat d\'UCD de 1977 a 1981, i d\'AP i del PP en 1982, 1986 i 1989.
La seua dilatada carrera professional inclou els llocs de conseller del Banc Exterior d\'Espanya, vicepresident de la Comissió Jurídica, de l\'Assemblea Consultiva del Consell d\'Europa (1979-1982) i vicepresident de la Comissió Política de l\'Assemblea de l\'Atlàntic Nord, òrgan de què va formar part de 1983 a 1993. A més, ha sigut membre de la Comissió Trilateral.
Miguel Herrero continua tenint una important presència en la vida acadèmica. Assidu col·laborador de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des del 9 d\'abril de 1991. Estudiós del dret constitucional i les relacions internacionals, ha publicat nombrosos treballs, col·labora assíduament en premsa, i exercix també com a advocat i consultor internacional.
|
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLOCNOU D\'EN FENOLLET (La Costera)','
El seu nom fa referència al seu antic senyor, que el 1374 era Raimon de Fenollet ; lloc de moriscs, tenia 70 focs compartits amb Genovès el 1609, romangué despoblat després de l\'expulsió d\'aquests ; Miquel Fenollet de Castellar atorgà, el 24 de juliol del 1611, carta pobla a favor de nous repobladors, però el 1646 només tenia 19 cases habitades; la seua població continuava aturada segle i mig després, ja que, segons Cavanilles , el 1794 tenia només 28 cases habitades; son darrer senyor fou Pasqual Fenollet i Togores , marquès de Llanera.
Les eleccions municipals de 2003 donaren 4 regidors, i la batlia, al PP i 3 al PSPV. En 2004 la població ascendia a 820 habitants, de gentilici, llocnoïns .
El seu diminut terme, 1,6 km 2 , es dedica a l\'agricultura i l\'únic monument a ressenyar és l\'església de sant Diego d\'Alcalà, del tercer quart del segle XVII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLOMBAI (La Ribera Alta)','
Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l\'època romana com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Aledua , ocupada per les tropes de Jaume I en 1238 i donada a Guillem de Galàubia ; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d\'Azagra , i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia , senyor de Moixent; en 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a aquests per la casa ducal de Gandia; el 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó , cavallerís major de l\'emperadriu Isabel ; en 1522 els agermants d\'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros; en 1525 es dóna validesa d\'aquests baptismes, es tanca la mesquita i s\'obliga als conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d\'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat que elegiren rei a un morisc de Catadau, anomenat Tirigi ; el 1611 Carles de Borja donà carta pobla a cristians vells d\'Aledua , que roman despoblat des de llavors; en segle XVIII el marquesat passà successivament als Pimentel , comtes-ducs de Benavent i als Téllez-Giron , ducs d\'Osuna ; segons Francesc Benlloch , governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l\'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6; en les guerres d\'Independència i carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.
Les dades municipals de 2004 donen 2.320 habitants, de gentilici, llombaïns i l\'alcaldia, amb majoria absoluta, mercès als seus 6 regidors al PP; el PSPV, en té 3 i PRSV , 2.
Els 55 km2 de terme se situen a la marge dreta del riu Magre.
El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb. El patrimoni de què podem parlar és el següent:
- Església de la Santa Creu, construïda en l\'antic convent de dominics, fundat en 1545, amb elements gòtics i barrocs.
- Ermita de sant Antoni abat. Segle XVII.
- Castell d\'Aledua . En absoluta ruïna, només roman la torre principal.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Plana personal de Salvador Climent ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LA LLOSA (La Plana Baixa)','
També La Llosa de la Plana o, de vegades, Llosa d\'Almenara. L\'origen el té en un alqueria islàmica ocupada per Jaume I el qual va concedir una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina ; en 1292 Francesc de Próxita va comprar a Jaume II en 1292, la baronia d\'Almenara, a la qual pertanyia La Llosa, li va succeir en el senyoriu son fill Olfo ; lloc de moriscs , tenia 75 cases en 1609, y va pertànyer a la fillola de la Vall d\'Uixó ; després de l\'expulsió, se\'l va concedir carta de població; el paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle XIX començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle passat.
En 2004 s\'hi enregistraren 915 habitants, de gentilici llosers, que viuen repartits en dos nuclis de població: La Llosa i Casablanca. L\'alcaldia correspon al PSPV que en les municipals de 2003 obtingué 4 regidors per 3 que en tragué el PP.
El seu terme és de 10,9 km 2 i se situa en la frnaja meridional costera de La Plana, compta amb un km de platja, la pineda del mont Mitgero i les fonts del Carcau , la Fonteta i la Redona. La majoria del sòl està dedicat al conreu del taronger.
Hi ha, com a edificis a destacar, l\'ajuntament i l\'església del Salvador.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La religió constitucional\" per Salvador Pallarès-Garí','
Ahir, o despús-ahir, la data no té massa importància, vaig tenir ocasió de veure un dels espots de la sèrie de propagandes que la tele emet sobre (a favor de) la Constitució Europea.
A la pantalla apareixia, en primer pla, un bastó coronat amb el cap d’una bèstia (un gos?). El propietari del bastó llegia (en bon espanyol, això sí, ja que és un senyor que fa \"gala\" de parlar molt bé l’espanyol, de la mateixa manera que no s’amaga de menysprear les altres llengües, com el \"polaco\"). Aquell senyor del bastó, doncs, llegia un dels articles de la magna constitució. Magna en quantitat d’articles. I de pàgines.
Doncs bé, una vegada superada la nàusea que em produeix el senyor del bastó, vaig poder arribar al contingut de l’article. Era l’Article II-70, de la \"Llibertat de pensament, de consciència i de religió\", que ve a dir, en resum que tothom té dret a professar qualsevol religió, fins i tot a canviar de religió, dret a manifestar públicament les pròpies confessions religioses, etc. En fi tot el que actualment toca dir sobre les diferents confessions religioses. Ara, és curiós l’apartat dels \"altres\", dels ateus, agnòstics, etc., diu, textualment, que poden acollir-se a l’objecció de consciència. Vaja, jo pensava que això de la mili ja s’havia acabat!
Però jo em demane: ¿Com pot cabre en aquesta Constitució, nova de trinca, la prohibició del vel islàmic a les escoles? I la prohibició de la esvàstica a tot el territori de l\'Europa Unida?
Qui s’atorga el dret de prohibir, o permetre, segons quins símbols religiosos? I a segons quins llocs?
Per què no prohibeixen els diumenges cristians a les escoles públiques franceses? I la Setmana Santa, i Nadal, i... No són símbols ostentosos?
Si prohibeixen l’esvàstica, ¿censuraran les imatges dels westerns, on apareixen esvàstiques als tòtems siux? Censuraran les pel·lis hindús? I les pel·lícules històriques sobre la dècada dels 30 europeus?
El lauburu basc, també el prohibiran?
L’esvàstica és un símbol europeu –indoeuropeu- de pau.
Què faran amb el símbol marià, estrictament catòlic, no bíblic, de les dotze estrelles daurades sobre fons blau? La bandera de la Unió Europa té com a escut una corona mariana. El prohibiran per símbol religiós ostentós?
Com resoldran la contradicció de prohibir el vel islàmic i acceptar, ponderar, la corona mariana? Els xiquets podran veure a l’escola el símbol catòlic, però no l’islàmic, ni l’indoeuropeu –precristià-.
Per cert, el mocador, el vel, també és bíblic.
Em sembla que a aquesta constitució li cal un retoc confessional.
Salvador Pallarès-Garí. Jo dic NO a la Constitució
(3-2-05)','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LA LLOSA DE RANES (La Costera)','
Antiga alqueria musulmana; Jaume I , després de la conquesta, el 1248, repartí terres donant origen a l\'actual població; el 1520 el cavaller Joan Sanz , propietari del lloc, va vendre-la a veïns de Xàtiva i de la mateixa Llosa; lloc de moriscs depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria de moriscs amb l\'annex de Sorió , i més tard passà a ser parròquia; després de l\'expulsió d\'aquests romangué despoblada i se li concedí, el 1610, nova carta de repoblació.
En 2003 el PP guanyà, amb 6 regidors, les eleccions i l\'alcaldia; el PSPV, obtingué 5 regidors. Es dona la circumstància que una de les primeres mides preses pel nou consistori fou llevar el carrer que la població dedicava al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés i ho va retolar a nom d\'un general franquista, la qual cosa va provocar una fort polèmica. El padró municipal de 2004 enregistra 3.725 habitants, de gentilici llosers.
Al seu terme, de 6,9 km 2, es troba l\'ermita de santa Anna, de 1881 i al poble:
• Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
• Església de la Nativitat de n ostra Senyora. Del XIX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de La Llosa de Ranes
Foro por la Memoria
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Xàtiva Rutes ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"La valentia de Trames\" per Josep Miquel Martínez','El passat mes de novembre, el Museu Fester de Banyeres de Mariola va convidar dos membres de l\'Associació Trames de Bocairent per a fer una xerrada amb el títol Moros i cristians: el xoc de civilitzacions. Quan van acabar la conferència i es va obrir un torn de paraula, Vicent Verdú i Pau Calabuig van trobar un auditori on la majoria dels assistents els va mostrar obertament la seua hostilitat. Com que la societat valenciana està molt poc acostumada al debat civilitzat, algunes intervencions del públic van estar contestades amb un to visceral. Tres dies després, Miguel Sempere feia en Ràdio Villena una crònica sobre la conferència plena de desqualificacions. Molts dels qui vam assistir vam pensar que parlava d\'una altra xerrada, perquè, segons el nostre parer, la narració de Sempere distorsionava totalment la tesi dels conferenciants.
Per als qui no compartim l\'arenga que va fer Sempere, el que van fer aquests llicenciats en Història i en Filosofia va ser explicar la interrelació entre els esdeveniments històrics internacionals i les festes de moros i cristians, per a després preguntar-se si caldria revisar alguns aspectes de la festa. Els membres de Trames van advertir que ara viu entre nosaltres una nombrosa comunitat de musulmans que no pot estar ignorada. El passat conflicte –perfectament evitable– ocorregut a Ontinyent entre la festa i la comunitat islàmica és una prova que la realitat ha canviat des que els Estats Units d\'Amèrica s\'enfrontaren amb tot el món àrab. Per a combatre l\'integrisme islamista, no sembla una posició intel·ligent contraposar una actitud integrista de signe contrari. Verdú i Calabuig es van preguntar què pensen els nous valencians immigrants quan presencien a Bocairent la crema de la figura de Mahoma; o què els passa pel cap a aquests nouvinguts quan descobreixen que Alcoi manté la iconografia del sant Jordi «matamoros»; o què opina un creient musulmà quan veu tots els anys el «moro» que renega de la seua fe quan es converteix al cristianisme; o quina lliçó extraurà un visitant quan escolte els textos de les ambaixades marcades per la conjuntura política de l\'època en la qual van estar escrites. Trames demana una major sensibilitat envers els nous conciutadans que paguen els lloguers, consumeixen els nostres productes, abonen els seus impostos i fan anar les nostres fàbriques. Amb un esperit de conciliació, Verdú i Calabuig van expressar el seu desig que les festes foren veritablement «de moros i cristians i no de cristians contra moros com són ara en molts dels seus aspectes».
En la conferència de Trames no es va dir res que no sabíem. Aleshores, ¿per què es va produir aquesta resposta tan agressiva per part d\'alguns assistents? Aquesta reacció es pot comprendre si observem el grup reduït de persones que vetla per «l\'essencialisme fester» en cada un dels pobles on es celebren moros i cristians, per a vigilar que res no canvie el seu guió. Quan aquests guardians festers ens alliçonen des de la seua «càtedra», jo em pregunte: ¿pensaran que representen el pensament de tots els festers i festeres?
Un exemple clar el tenim en la lamentable oposició d\'algunes filaes d\'Alcoi, del seu Ajuntament i de l\'Associació de Sant Jordi perquè les dones tinguen el mateix dret que els homes a participar en la festa. Fins i tot el Síndic de Greuges ha qualificat d\'actitut «hostil» la posició de l\'Ajuntament d\'Alcoi que es recolza en una malentesa «tradició». Moltes festes tradicionals poden revisar-se sense que passe res. Això van fer a Manganases de la Polvorosa quan van decidir l\'any 2000 que no llançarien mai més cap cabra des del campanar durant les festes patronals.
Però aquests canvis no han vingut del no res. Sempre han estat el resultat de la lluita de persones que han suportat pressions i insults per voler revisar la tradició en els aspectes que no tenen defensa possible hui en dia. En 1998, dues sentències judicials reconeixien el dret de les dones d\'Hondarribia a formar part dels alardos en condicions d\'igualtat amb els homes, encara que la tradició durant segles només permetia desfilades masculines.
Més a la vora –alhora que un grup d\'alcoianes lluita amb coratge des de l\'Associació Fonèvol per evitar la discriminació de les dones en la festa– apareix la gent de Trames. Encara que són joves, no són ingenus. Saben que moure el vesper de la «tradició festera» pot ocasionar-los algunes picades, però es resisteixen a assumir que les coses són com són i aposten per un debat civilitzat sobre la qüestió. A Bocairent també hi va haver polèmica quan van participar en les Xarrades a la fresca i, si algun dia els convidaren a parlar a Alcoi, probablement podria recriminar-los algú del públic el seu «atreviment» per donar lliçons a la ciutat que és la «Meca» dels moros i cristians. Alguns que ja no som tan joves admirem la valentia de la gent de Trames perquè, lluny d\'adotzenar-se, s\'han implicat en la solució dels problemes d\'una festa que ha anat canviant al llarg dels segles per a adaptarse a la societat de cada temps.
Els qui no sabem de física quàntica no s\'atrevim a opinar sobre eixa disciplina, però no passa el mateix en temes de festa perquè tots ens considerem experts en aquesta matèria. La solució pot venir de part de tots si adoptem una actitud basada en el consens i la humilitat. No passa res si escoltem el que diu l\'altre sense exaltar-nos perquè la paraula és el tret més humà que ens caracteritza. Si més no, així hauria de ser.
Josep Miquel Martínez
(8-2-05) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLUDIENT (L\'Alt Millars) - LUDIENTE (Alto Mijares)','
Al seu terme s\'han trobat nombrosos vestigis de ceràmica que podrien pertànyer a petits poblats de l\'Edat del Bronze; a més de deixalles que indicarien l\'existència d\'una vila en època romana; de fundació àrab, en 1238 fou ocupada per Jaume I ; pertangué posteriorment al senyoriu de Villamalefa i més tard al ducat de Villahermosa ; l\'expulsió morisca deixà el poble gairebé desert, situació de què no es recuperaria fins ben entrat el XVIII.
El topònim oficial és Ludiente i la parla castellana. Actualment, febrer de 2005, l\'ajuntament està governat pel PP, que compta amb 4 regidors per un tan sols del PSPV (municipals de 2003). Els 206 habitants que s\'enregistraren en 2004 viuen molt repartits entre el poble i els nuclis de població de Giraba de Arriba , Giraba de Abajo , Masia de Artijuela , Masia de Benachera , Masia de Cabezo Royo, Masia de Gasque , Masia de Reduela i Masia del Hostal .
Els seus 31,9 km 2 de superfície presenten el típic paisatge d\'interior amb paratges pintorescs com les fonts de la Valentina, els Majuelos i la Cuba.
L\'economia depén totalment de l\'agricultura de secà.
El poble presenta algunes mostres d\'arquitectura rural i del seu patrimoni esmentarem:
L\'Esglesia fortificada. Edificada en el XVI fou utilitzada, sobre tot durant les guerres carlistes, per a usos bèlics. Es troba abandonada i en un lamentable estat de conservació, que fa necessària una ràpida intervenció.
- Església de la Nativitat de la Verge. Segle XVIII.
- Ermita de la Verge del Pilar. Segle XX.
- Castell de Lludient. Romanen restes gairebé imperceptibles.
- Torre de Giraba . Torre de guaita estratègica situada sobre el curs del Millars. S\'hi conserven diverses estàncies però en estat d\'abandó.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LLUTXENT (La Vall d\'Albaida)','
Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses; el fill natural del monarca, Pere Fernández d\'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc; en 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moros sublevats; al 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet; a mitjan segle XIV, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova , barons de Castalla; en 1520 els veïns resistiren l\'atac dels agermanats; el 1574 es va fer càrrec de la barnoia Pere Maça Lladró , marquès de Terranova i primer duc de Mandas , títols que s\'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins l\'abolició, en el XIX; a mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos enfitèutics en diners, regalies i terç delme.
Les dades municipals de 2004 indiquen que hi ha 2.512 habitants i que l\'ajuntament està compost per 7 regidors del PP, un d\'ells l\'alcalde i 4 del PSPV. El gentilici és llutxentins.
L\'economia radica bàsicament en l\'agricultura, abans exclusivament de secà, que produeix albercoc , pruna, oliva, ametla, meló d\'Alger, maduixa i, més recentment, taronja.
Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observació de la flora i fauna són les activitats de què podem fruir en els 39,1 km 2 que abraça el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xetà ; els llocs més recomanables per visitar són les font del Rafal i de la Figuera; les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris , Covarxò , Saranyana , Meravelles, Negra i algunes més i, especialment el Surar, paratge – que a penes ha sofert intervenció humana -- de recomanable visita per la seua riquesa botànica i faunística amb una importantíssima sureda que actualment es troba en procés de declaració de Paratge Natural Municipal; per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu , la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.
Parlem tot seguit del patrimoni llutxentí:
- Castell de Xiu . Islàmic. Abandonat rera l\'expulsió dels moriscs manté encara una majestuosa estampa, però necessita intervenció.
- Església de l\'Assumpció. Del segle XIX, amb campanar de 1925, parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir en 1936-1939.
- El Convent . Erigit pels dominics en 1422, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d\'ells:
- El Corpus Christi, del segle XVII en estil gòtic. HI ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys d\'edat.
-
El Palau Castell. Aixecat entre el XV-XVI pels Pròxita . Després de passar per diversos propietaris particulars és propietat municipal des de 1994.
-
Ermita de la Verge de la Consolació. Segle XVIII.
-
La Costa, camí empedrat realitzat en 1580 que unia el convent amb la parròquia i que s\'utilitzava en romeries.
-
Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social que s\'utilitza per les diverses associacions llutxentines.
La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l\'arròs; paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps, també hi ha un bon mostrari de dolços, la fabiola, el bescuit, els pastissets d\'aiguardent i sagí, bollos , farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.
Cal destacar la tasca desenvolupada per l\'Associació Cultural El Surar en defensa de la cultura, del medi ambient, del patrimoni i dels costums del poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Arròs Caldós
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Llutxent, entre el mar i la muntanya
Panorama actual
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: FALLES ESPECIALS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA 2005','Article de
www.monfaller.com
Fan entre setze i vint-i-huit metres
d\'alçària. Costen entre 120.000 i 360.000 euros. Les places i carrers on es
planten s\'omplin des de dia 15 de març de gom a gom per milers de visitants que
busquen la bellesa de l\'art efímer tots els monuments de la categoria Especial.
Bellesa, sàtira, enginy i espectacularitat estan a punt d\'eixir al carrer:
prepareu el calcer més còmode que tingueu perquè ací comença el recorregut.
|
|
NOU CAMPANAR / Fa dos anys era una plaça desconeguda.
L\'any passat, després d\'aconseguir el primer premi de la màxima categoria,
es convertí en el monument més visitat. Ara aposta de nou pel premi amb un
monument fora de sèrie. Porta per títol “Ser o no ser” i l\'artista,
Pedro Santaeulalia, repetix després del
triomf. A ell li ha encomanat la comissió la falla més cara i gran de
l\'any 2005: un cadafal de 28 metres d\'alçària, 30 d\'ample i que ha costat
a la comissió del barri de Campanar més de 360.000
euros (60 milions de pessetes). L\'equip que s\'encarrega de
confeccionar-la enguany conta amb la col·laboració en matèria pictórica
d\'un dels més valorats, Julio Monterrubio.
|
|
|
CONVENT DE JERUSALEM / Paco López
Albert torna a la plaça on ha demostrat durant els últims cinc anys
que les seues falles són sinònim d\'èxit. Despres de l\'any més barroc, amb
“Històries de la coentor”, passa a tractar un tema molt més antic: l\'antic
Egipte. La falla, baix el lema “La disfunció del faraó” estarà rematada
per un luxós tron envoltat dels personatges mes emblemàtics de la història
egípcia. Costa vora 250.000 euros i s\'està
confeccionant al taller de López Albert, a la localitat de Picassent, amb
un equip de prestigiosos artistes d\'entre els que destaca el modelatge d\'Alberto
Rajadell i la capacitat creativa del dibuixant
Paco Santana, que s\'ha encarregat de
dissenyar les escenes del cadafal.
|
|
|
SUECA-LITERAT AZORÍN / “Quina
gossada de falla”. Així ha volgut la comissió més lluminosa de la
ciutat titular el cadafal que alçarà enguany amb l\'ajuda de l\'artista
Pere Baenas García. Amb taller a La Safor, Baenas ha contat amb la
col·laboració d\'Andreu Martorell en la
conceptualització del monument, que s\'alçarà 22 metres per damunt de
l\'asfalt. La falla va de gossos, els millors amics de l\'home. Així, la
idea del cadafal és demostrar que els animals de companyia de quan en quan
tenen comportaments humans. El projecte, de menys pretensions que en
l\'edició passada, suposa la tornada a la plaça de l\'artista després de
tres anys d\'absència. Cal recordar que Baenas va ser l\'autor de la falla
"Contes xinesos" en 2001.
|
|
|
PLAÇA DEL PILAR / Julio
Monterrubio tenia clar que es prendria un descans. Dedicà la falla
més trencadora de la categoria Especial en 2004 a la comissió del Pilar.
La falla volia continuar amb la mateixa línia estètica i entre les dos o
tres opcions possibles es declinà per Vicente
Martínez Aparicio. És un jove artista, de només 24 anys que ja ha
deixat petjada en comissions com Malva-rosa o Pizarro-Ciril Amorós amb
monuments d\'alta qualitat. Ara s\'enfronta al treball que podria confirmar
la seua validesa creativa i demostrar que encara es poden fer falles
arriscades. “Tot està als llibres” és una
falla pensada per a la plaça, amb una composició estudiada per a impactar
al màxim. La obra d\'art té un pressupost de 180.000
euros i la part més alta tocarà els 21 metres.
|
|
|
NA JORDANA / Un poc tocada quedà la comissió Na Jordana
després de plantar en 2004 la falla més divertida de la categoria i no
rebre cap premi a canvi. Després de l\'etapa amb Latorre i Sanz han decidit
tornar a diferenciar-se de la resta. Un nou equip anomenat
“Records de l\'Avenir” encapçalat pel
dissenyador Sento Llobell, l\'artista
Vicente Almela i el reconegut fuster
Manolo García faran la que, podria
considerar-se, la falla més innovadora del 2005. Tot, per retre homenatge
a la persona que va engendrar l\'esperit monumentalista en la
comissió, Pere Borrego Galindo, que ens
deixà l\'any passat. La falla estarà coronada per una reproducció del
campanar del Carme que pujarà fins als 30 metres. S\'haurà d\'accedir a
l\'interior per tal de recordar la plaça del Centenar de la Ploma.
|
|
|
CUBA-LITERAT AZORÍN / Els fallers del s carrers
Cuba-Literat Azorín aconseguiren l\'any passat el sisé premi amb el
pressupost més modest de les tretze falles en competició. Això els va
dotar d\'una il·lusió extra per plantejar un nou projecte. En 2005
continuaran plantant amb la intenció de sorprendre als que volen falles
clàssiques de bona qualitat. Luis Herrero Gargallo
és l\'artista de Borriana que s\'encarregarà de plantar
"Què bé viu Batiste el primitiu!”. Els temes
de candent actualitat en matèria política i televisiva es traslladaran a
la prehistoria, coronats per la figura d\'un troglodita. La comissió ha fet
un esforç per mantindre\'s en màxima categoria, amb un pressupost destinat
al monument de vora 120.000 euros. Seguiran
lluitant.
|
|
|
L\'ANTIGA DE CAMPANAR / Els germans
Fernando i José Manuel Ribas són els artistes de L\'Antiga de
Campanar des de 2003. L\'un té les idees i les dibuixa amb un estil
inimitable. L\'altre té una gran capacitat de producció plàstica a l\'hora
de fer caricatures i volums gegants. Junts planten falles divertides i
molt actuals que aconseguixen omplir visualment l\'ampli espai on es planta
el cadafal. A més, en totes les seues falles juguen a fer composicions
arriscades i renuncien a qualsevol estructura clàssica. Enguany parlaran
dels esports olímpics des de la falla “Citius,
Altius, Fortius i la que liaste Filípides”. El monument, de
150.000 euros, podria tornar a sorprendre
pel seu nou plantejament compositiu i el tractament satíric dels temes.
|
|
|
EXPOSICIÓ-MISSER MASCÓ / Quan es pregunta als fallers
d\'Exposició que quin és l\'artista favorit per a plantar la falla ho tenen
prou clar: Pepe Puche. Puche és sinònim de
creativitat, enginy, bellesa estètica, perfecció tècnica, composicions
trencadores i, sobretot, bon premi. Totes les falles de Puche plantades en
la categoria Primera A han obtingut el millor guardó. A la secció Especial
solament ha viscut una experiència, precisament a la mateixa comissió amb
què ara està compromés; va ser en l\'any 2003. El nou projecte conta amb la
col·laboració de taller de Guillermo Rojas i
Javier Molina. La falla parlarà de l\'amor
vist des d\'un objectiu prou... animal. Té un pressupost limitat en 180.000
euros i només farà 15 metres d\'alçària però aspira a tot.
|
|
|
REGNE VALÈNCIA-DUC DE CALABRIA / 2003: La prehistòria
fallera. 2004: L\'època medieval, amb Jaume I el Conqueridor. 2005: El
futur de la festa. S\'acaba ara la trilogia que començà l\'artista
Emilio Miralles amb aquesta comissió. A les
dos anteriors falles Miralles ha posat tota la il·lusió en divertir i
divertir-se ell mateix treballant amb recursos, sens dubte, limitats per a
les exigències de la categoria. Ara, amb un pressupost de
120.000 euros plantarà una falla futurista.
Formes geomètriques i planes, colors siderals, siluetes còsmiques i un
graciós guió farà les delícies dels seguidors de la família fallera. El
lema de la falla ja dóna una impressió prèvia de com pot arribar a ser de
divertit endinsar-s\'hi: “Star Farts. Episodi III”.
|
|
|
ARXIDUC CARLES-XIVA / Aplegà a Especial en l\'any 2003 amb
molts dubtes de continuïtat. No va ser premiada. En 2004 continuà amb el
mateix artista, Vicente Llácer. Aconseguí un
desé premi que la deixava per davant de dos falles consolidades en la
categoria. Ara ho tenen clar: volen més. La comissió de Patraix ha
contractat a l\'artista Jordi Fresquet, de
Carcaixent, per a plantar el seu monument gran. Fresquet no té massa
experiència en falles grans; de fet solament n\'ha fet dos i una foguera
alacantina. Però acceptà el repte i amb 115.000
euros en mà està preparant un cadafal coronat per un gegant arbre.
És el debut d\'un artista que passà desapercebut fent infantils de secció
Especial al barri de Benicalap; vorem ara com funciona amb les falles
grans.
|
|
|
MALVA-ROSA-PONZ-CAVITE / No és un bon any per a la
comissió de l\'Avinguda Malva-rosa. Vicent
Martínez, l\'artista amb qui aconseguiren brotar de la mediocritat els ha
deixat amistosament per a endinsar-se en un projecte major. Els del
marítim han optat per rescatar a Manolo Blanco,
un artista que ha plantat poques falles a València, però donà bon resultat
en Sueca-Literat Azorín durant la seua primera etapa. Conten amb l\'ajuda
d\'Hernan Mir en qüestions de guió. I la
falla parla de personatges de fantasia. Té un pressupost de vora
110.000 euros. Amb tot i amb això, la
comissió de la platja no ha abandonat la idea de continuar plantant
monuments en la màxima categoria.
|
|
|
PLAÇA DE LA MERCÉ / Abans La Mercé era una de les falles
més poderoses de la categoria. Vingueren amb el 2000 anys de vaques
flaques i arrabassaren a la comissió tota la potència econòmica. Des de fa
uns anys es dedica a fer coses noves sense massa presumptuositat. L\'any
passat s\'arriscaren a innovar en Especial i quedaren sense premi. Enguany
intentaran mesclar la innovació amb un remat gairebé comercial: figures
estilitzades i dolces. Posarem esperances en un projecte que, d\'entrada,
té molt bona pinta i pareix que ens farà agradable el pas per una de les
places preferides pels artistes. Manolo Viguer,
debutant en la categoria, i Manolo García,
fuster d\'excepció, tenen 110.000 euros de
pressupost per a alçar la falla “No tot és glòria a les Falles”.
|
|
|
AVDA. BURJASSOT-PARE CARBONELL / Oblidar el 2004. Eixe és
l\'objectiu que s\'ha fixat la comissió més coneguda com “falla Benicalap”.
En 2004 es quedaren sense premi amb una falla plantada per la família
Santaeulalia que no va donar els resultats previstos: públic, jurats i
fallers quedaren totalment decebuts. Per això calia trobar un nou artista
que contara amb la col·laboració d\'un bon equip de treball. Posaren els
ulls en Vicente Llácer, un jove cap d\'equip
que va plantar falles en Arxiduc Carles-Xiva en 2003 i 2004. I amb un
pressupost de 144.000 euros el projecte
s\'està fent realitat. La falla es diu “Xe, que ens
invadixen!” i té un dels coronaments més impactants de l\'any; amb
risc i originalitat compositiva. S\'agraeix.
|
|
|
PIZARRO-CIRIL AMORÓS / Abans de cremar-se les falles de
2004 ja corria el rumor que anunciava l\'ascens de la comissió a la màxima
categoria. Alguns mesos després es va convertir en una notícia que feia
tremolar a la competència i, amb tot, era una alegria per al món de les
falles: Pizarro-Ciril Amorós pujava a secció
Especial amb 180.000 euros de pressupost i
contractant al binomi d\'artistes més conegut: José
Latorre i Gabriel Sanz. El projecte, que es presentà al públic amb
molta expectació, té per títol “L\'Odissea” i
parla de la tradició grega. La part central del cadafal l\'ocupa una gegant
Atenea de 15 metres i com a element de contrast, en disposició molt
arriscada, entra en joc el déu Eolo.
|
|
|
ALMIRALL CADARSO-COMTE D\'ALTEA / L\'última en entrar a la
màxima categoria, o en anunciar-ho, va ser Almirall Cadarso. Tenien molt
clar que volien pujar, que es gastarien vora
110.000 euros (el límit per a accedir al grup d\'elit) i que
necessitaven un artista amb garanties. I finalment contractaren a
Manolo Algarra. Per a l\'artista, que debuta
així en la categoria, suposa un repte treballar en grans volums i a més
fer-ho esculpint íntegrament amb suro blanc. Però els que han vist la
falla al taller diuen que estava més que preparat per a fer-ho: el
projecte sembla ser el punt i a banda en la trajectòria de l\'artista. El
remat està format per les tres gràcies. Motius de pes
ens faran visitar-la per obligació.
|
Textos: Fernando Morales / Esbossos: Comissions falleres
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: PROGRAMA FALLER 2005 DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA','
11 de febrer, divendres
22.00 hores Gala de la Cultura
Teatre Principal
13 de febrer, diumenge
12.00 hores Festival “Balls al
Carrer” Plaça de la Mare de Déu
18.00 hores Gala Infantil de la
Cultura Teatre Principal
20
de febrer, diumenge
12.00 hores Festival “Balls al Carrer” Plaça de la Mare de
Déu
27 de febrer, diumenge
08.00 hores Despertà amb
desdejuni popular Plaça de l\'Ajuntament
10.00 hores Final Campionat
Faller de Pilota Valenciana Plaça de l\'Ajuntament
13.00 hores II Entrada de Bandes
de Música
Itinerari: Plaça de la Mare de Déu, Plaça de la Reina, Sant Vicent i Plaça
de l\'Ajuntament on s\'interpretarà de manera conjunta la peça “El Faller”
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Gori, S.L. de Mislata Plaça de l\'Ajuntament
20.00 hores Crida amb efectes de
pirotècnia Valenciana de Llanera de Ranes. Torres dels Serrans. Després
de l\'acte, les Falleres Majors de traslladaran a la Basílica de la Mare de Deu
dels Desamparats.
28 de febrer, dilluns
19.00 hores Gala Infantil de
l\'Esport Hotel Rey San Jaime
22.00 hores Festival de Teatre
en Llengua Valenciana. Representació de 1r i 2n Premis Obra Curta del XXXI
Concurs de Teatre J.C.F. Teatre Olympia
1 de març, dimarts
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Peñarroja de Vall d´Uixó, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
22.00 hores Festival de Teatre
en Llengua Valenciana. Representació del 3r Premi Obra Llarga del XXXI Concurs
de Teatre J.C.F Teatre Olympia
2 de març, dimecres
14.00 hores Mascletà càrrec de
la Pirotècnia Carlos Pla de Belchida, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
22.00 hores Festival de Teatre
en Llengua Valenciana. Representació del 2n Premi Obra Llarga del XXXI Concurs
de Teatre J.C.F. Teatre Olympia
3 de març, dijous
11:00 hores Visita de les
Falleres Majors de València i autoritats als tallers fallers Ciutat de
L\'Artista Faller - Benicalap
14.00 hores Mascletà càrrec de
la Pirotècnia Benlloch-Benlloch-Martínez de Chelva, patrocinada per Nestlé
Plaça de l\'Ajuntament
21.00 hores Gran Gala de
l\'Esport Devesa Gardens
22.00 hores Festival de Teatre
en Llengua Valenciana. Representació del 1r Premi Obra Llarga del XXXI Concurs
de Teatre J.C.F. Teatre Olímpia
4 de març, divendres
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Quiles, SL. de Turís, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
21.30 hores Gran Gala Fallera
Fira València
5 de març, dissabte
11.00 hores Festival de Teatre
en Llengua Valenciana. Representacions del 1r i 2n Premi Infantils del XXII
Concurs de Teatre J.C.F. Teatre Olympia
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Focs Artificials Martarello, d\'Itàlia, patrocinada per Nestlé.
Plaça de l\'Ajuntament
18.00 hores Gran Mascletà Aèria
Napolitana a càrrec de la Pirotècnia Focs Artificials Martarello, d\'Itàlia.
Platja de les arenes, entre Balneari de les Arenes i Posta Sanitària de la Creu
Roja
6 de març, diumenge
11.00 hores Concurs del “Cant de
l\'Estoreta”, organitzat per la Falla Plaça de l\'Arbre, patrocinat per Junta
Central Fallera. Mascletà-miniatura a càrrec de la Pirotècnia Caballer, S.A. de
Godella, patrocinada per Nestlé. Plaça del Carme
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Gori, SL. de Mislata, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
17.30 hores Cavalcada del Ninot
Infantil. Falles participants:
Mestre Valls-M. Albesa
Cº Nou de Picanya-Nicolau Primitiu
Humanista Mariner-Manuel Simó
Albacete-Marvà
Sant Josep de la Muntanya-Terol
Carretera Escriba-Coop. Sant Ferran
Olivereta Porca i Rico
Dr.Gil i Morte-Dr. Vila Barberà
Alberique-Heroe Romeu
Nord-Dr. Zamenhoff
Arxiduc Carles-Xiva
Itinerari: Eixida Glorieta, C/ Paz, C/ Sant
Vicent, Plaça de l\'Ajuntament, C/ Marqués de Sotelo, C/ Xàtiva. Mascletà de
Colors a càrrec de la Pirotècnia Gori, S.L. de Mislata, patrocinada per Nestlé.
Plaça de l\'Ajuntament
7
de març, dilluns
14.00 hores Mascletà a càrrec de Germans Caballer Pirotècnics,
S.L., d\'Almenara, patrocinada Nestlé Plaça de l\'Ajuntament
22.00 hores Festival de Teatre
en Llengua Valenciana. Representacions del 1r i 2n premi Obra Curta Selectiva
del XXII Concurs de Teatre J.C.F. Teatre Olympia
8 de març, dimarts
11.00 hores Celebració de la
Festivitat del Patró del Cos de Bombers. Visita de la Fallera Major de València
i La Seua Cort d\'Honor. Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Caballer, S.A. de
Godella, patrocinada per Nestlé. Parc de Bombers
14.00 hores Mascletá a càrrec de
la Pirotècnia Marti , SL. de Burriana, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
9 de març, dimecres
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Esteve, SL. de Vilamarxant, patrocinada per Nestlé Plaça de
l\'Ajuntament
18.00 hores Homenatge de la
Policia Local a les Falleres Majors de València Parc Central de la Policia
Local de l\'Av del Cid
10
de març, dijous
14.00 hores Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Crespo d\'Alzira,
patrocinada per Nestlé Plaça de l\'Ajuntament
18.30 hores Homenatge de les
Forces Armades a les Falleres Majors de València Aquarterament de les Forces
Armades de Sant Joan de Rivera, del Passeig de l\'Albereda.
11 de març, divendres
11:00 hores Visita de les
Falleres Majors de València i els seus Corts d\'Honor a la Factoria Ford–Espanya
Almussafes
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Tomás, SL. de Benicarló, patrocinada per Nestlé Plaça de
l\'Ajuntament
12 de març,
dissabte
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Valenciana de Llanera de Ranes, patrocinada per Nestlé Plaça
de l\'Ajuntament
22.30 hores Cavalcada del Ninot
Itinerari: Carrer Xàtiva, Marqués de Sotelo, Plaça de l\'Ajuntament per Correus
fins a María Cristina, Plaça de l\'Ajuntament, (per Ajuntament) Marqués de Sotelo,
per a finalitzar en C/ Xàtiva. Mascletà de Colors a càrrec de la Pirotècnia
Zamorano Caballer, S.A. de Moncada, patrocinada per Nestlé Plaça de
l\'Ajuntament
13 de març,
diumenge
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia El Portugués de Bonrepòs, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
14 de març,
dilluns
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Zamorano Caballer, S.A. de Moncada, patrocinada per Nestlé.
Plaça de l\'Ajuntament
18.00 hores Clausura de
l\'Exposició del Ninot Infantil Plaça exterior de Nuevo Centro
15 de març,
dimarts
08.00 hores Plantà de totes les
Falles Infantils
14.00 hores Mascletà a
càrrec de la Pirotècnia EuroPla, de Bèlgida, patrocinada per Nestlé. Plaça
de l\'Ajuntament
20.00 hores Clausura de
l\'Exposició del Ninot Plaça exterior de Nuevo Centro
00.00 hores Plantà de totes les
Falles
00.00 hores Castell de Focs Artificials a càrrec de la
Pirotècnia Turís, SL., patrocinada per Bancaixa Passeig de l\'Albereda
16 de març,
dimecres
12.00 hores Inauguració de
l\'Exposició Antològica de la Festa de les Falles
Organitzada pel Gremi d\'Artesà d\'Artistes Fallers. Plaça exterior de Nuevo
Centro
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Turís, SL., patrocinada per Nestlé. Plaça de l\'Ajuntament
16.30 hores Entrega de Premis a
les Comissions Infantils.
Premis a Monuments, Presentacions, Betlems, dibuix, Play-Back, Maquetes,
Cavalcada i Llibrets. Tribuna instal·lada enfront de l\'Ajuntament
22.00 hores Cavalcada Folklórica
Itinerari: Carrer Xàtiva, Marqués de Sotelo, Plaça de l\'Ajuntament per Correus
fins a María Cristina, Plaça de l\'Ajuntament, (per Ajuntament) Marqués de Sotelo,
per a finalitzar en C/ Xàtiva.
01.00 hores Castell de Focs
Artificials a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer, S.A. de Godella,
patrocinada per Banc de València. Passeig de l\'Albereda
17 de març, dijous
09.30 hores Entrega de Premis a
les Comissions
Premis a Monuments, Presentacions, Concurs Carrers Il·luminats i Adornats, Play
Back, i Llibrets. Tribuna instal·lada enfront de l\'Ajuntament
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Ricardo Caballer, S.A. de Godella, patrocinada per Nestlé.
Plaça de l\'Ajuntament
16.00 hores Ofrena de Flors a la
Mare de Déu dels Desemparats
Orde i horari:
C/Sant Vicent
Horari Sectors
16.00 hores Jesús
17.00 hores Creu Coberta
18.15 hores El Pilar-Sant Francesc
19.15 hores Patraix
20.30 hores BotanicoLa Pexina
21.30 hores La Seu-el Mercat
22.00 hores Quart de Poblet-Xirivella
23.15 hores Casa Regionals
23.45 hores Fallera Major Infantil de València
C/ De la Pau
Horari Sectors
16.00 hores Camins al Grau
17.30 hores Russafa “A”
18.15 hores Russafa “B”
19.00 hores Plà del Reial-Benimaclet
20.45 hores Canyamelar-Grau-Nazaret
21.45 hores La Xerea
22.15 hores Rascanya
01.00 hores Castillo de Focs Artificials a càrrec
de Focs d\'Artifici Antonio Caballer, S.A., de Moncada, patrocinat per El Corte
Inglés. Passeig de l\'Albereda
18 de març,
divendres
11.00 hores Homenatge al poeta
Maximiliano Thous. Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Valenciana de Llanera de
Ranes, patrocinada per Nestlé. Monument en l\'encreuament dels carrers Sagunt
amb Maximiliano Thous.
12.00 hores Homenatge al Mestre
Serrano
Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Focs d\'Artifici Antonio Caballer, S.A., de
Moncada patrocinada per Nestlé. Monument en l\'Avda. Regne de València
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Focs d\'Artifici Antonio Caballer, S.A., de Moncada, patrocinada
per Nestlé Plaça de l\'Ajuntament
16.00 hores Ofrena de Flors a la
Mare de Déu dels Desemparats
Orde i horari:
C/Sant Vicent
Horari Sectors
16.00 hores Olivereta
17.30 hores Saïdia
19.00 hores El Carmen
20.00 hores Benicalap
21.00 hores Campanar
22.00 hores La Roqueta-Arrancapins
23.30 hores Mislata
24.30 hores Casas Regionals
24.45 hores Fallera Major de València
C/ De la Paz
Horari Sectors
16.00 hores Algirós
17.15 hores Poblats al Sud
18.15 hores Quatre Carreres
19.45 hores Plà del Remei-Gran Via
20.45 hores Benimàmet-Burjassot-Beniferri
22.15 hores Malvarrosa-Cabanyal-Beteró
01.30 hores Nit del Foc per la
Pirotècnia Caballer, S.A. de Godella, patrocinada per Amstel. Passeig de
l\'Albereda
19 de març, dissabte
11.00 hores Ofrena de Flores a
Sant Josep
Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Valenciana de Llanera de Ranes, patrocinada
per Nestlé. Pont de Sant Josep
12.00 hores Missa Solemne en
Honor del Patriarca Sant Josep. Oficiada per l\'Arquebisbe de València Agustín
García Gascó, oferida per la Junta Central Fallera i el Gremi de Fusters, amb
l\'assistència de les Fallera Majors de València i les seues Corts d\'Honor. Missa
cantada pel Cor Catedralici acompanyat per l\'Orquestra del Conservatori José
Iturbi. Catedral de València
14.00 hores Mascletà a càrrec de
la Pirotècnia Caballer, S.A. de Godella, patrocinada per Nestlé. Plaça de
l\'Ajuntament
19.00 hores Cavalcada del Foc
Itinerari: Eixida C/ Russafa, C/ Colom, final
en Porta de la Mar
22.00 hores Cremà de les Falles
Infantils
22.30 hores Cremà de la Falla
Infantil que haja obtingut el Primer premi de la Secció Especial.
23.00 hores Cremà de la Falla
Infantil de la Plaça de l\'Ajuntament, a càrrec de la Pirotècnia Caballer,S.A. de
Godella, patrocinada per Amstel. Plaça de l\'Ajuntament
00.00 hores Cremà de totes les
Falles de València
00.30 hores Cremà de la Falla
que haja obtingut el Primer Premi de la Secció Especial
01.00 hores
Ramell de Focs Aeris i Cremà de la Falla de la Plaça de l\'Ajuntament, a càrrec
de la Pirotècnia Caballer,S.A. de Godella, patrocinat per Amstel.
Plaça de l\'Ajuntament
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: H-L: LORIGUILLA (Els Serrans)','Poblament àrab que fou ocupat per Jaume I qui va incloure-la en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernàndez d\'Azagra , en 1254 el senyoriu passà a son fill Àlvar Pérez d\'Azagra i més endavant a la segona filla d\'aquest Elfa Àlvarez , casada amb Jaume de X èrica qui va repoblar-la amb cristians el 1369; en el moment de l\'expulsió morisca comptava amb 110 focs i restà pràcticament despoblada; els seus diferents senyors foren els Vilanova i els ducs de Villahermosa ; fins el XVIII pertangué a Domenyo; fou zona d\'activitat carlista; en 1959 hom va decidir el seu trasllat a un terreny entre els termes de i Xest ja que en el seu terme s\'havia decidit construir un pantà; el trasllat es feu efectiu en 1968 i en 1975 es va segregar definitivament de Riba-roja de Túria i tornà a tenir municipi propi.
En 2003 les eleccions les guanyà amb majoria absoluta el PP, que obtingué 6 regidors, el PSPV, UV i PRCV tragueren un cadascú. l 2004 el cens municipal ascendia a 1.177 persones. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà.
El terme abasta 65,6 km 2 amb llocs tan agradables com la font de la Soledat o l\'ermita homònima .
Del patrimoni també podem esmentar l\'ermita del Pla de Nadal o l\'església de sant Joan Baptista.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
RuralTuria ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: POESIA per Vicente Luis Mulero','
Escriure poesia a Espanya és tot un exercici d\'heroïcitat, la poesia en l\'actualitat esta en franca decadència, ací a Espanya és quelcom més aviat marginal, les coses que inspiren poesia com la bellesa, naturalesa i alguna dona de grata visió, alguns pensen que la poesia és una cosa molt complexa, segons diuen té molts significats.
Este gènere sistemàticament vilipendiat per tots, està sent condemnat per tots al més sever dels ostracismes.
Parlar de literatura és una qüestió que no es dóna amb assiduïtat, tampoc és res estrany s\'esta perdent el rumb, hui en dia esta tot mediatitzat, en mans de les grans corporacions de sector multimèdia, que dia a dia indiquen quina música es pot sentir i quins escriptors has de conéixer, si vols estar al corrent.
El món cultural és un cercle tancat amb el seu costat logogrífic, les seues picabaralles i divismes, mentres la gent cada vegada mes idiotitzada pel que la publicitat dicta s\'oblida del costat més sensible de la vida.
Els missatges habituals inciten a no meditar a consumir només allò fàcil d\'entendre, cada dia és mes difícil parlar de quelcom que no siga futbol o els concursos de moda, tota la resta es diluïx en un segon pla.
Si tractes de portar el tema de conversa per camins literaris et ratllen d\'intel·lectual, tampoc és això però el fàcil és no pensar i és millor anar adotzenat en multitud sense criteri ni personalitat.
No m\'estranya que la poesia estiga mal vista, la poesia incita a reflexionar i això segons estos temps actuals no és bo.
La poesia és un gènere difícil que té fama de cursi, però no es tracta d\'això sinó d\'explorar el nostre costat més sensible i sentimental.
Ser hipersensible està mal vist, si tu menciones a gent de la teua confiança que escrius poesies o almenys ho intentes et qualifiquen de moll, o simplement riuen.
Escriure poesia és una de les coses més complexes que hi ha en este món i més si és de temàtica romàntica, llavors la batalla esta totalment perduda per endavant, ja que ni tan tan sols alguns editors dedicats a la poesia creuen en ella, o es limiten a promocionar només aquella que els agrada a ells.
L\'editor és eixe ser atípic que té el poder de donar a conéixer els treballs inèdits que considera subjectivament bons, en allò que es referix a la poesia esta qüestió es complica moltíssim mes.
Les batalles com esta estan perdudes per endavant, el poeta com l\'escriptor són races en extinció que s\'hauria de protegir qual rara avis.
La sensibilitat humana és una qualitat en franca decadència, les coses grates no venen, no són gens comercials igual que la poesia.
La sensibilitat és quelcom bell que s\'hauria de cultivar com s\'ensenya a conrear l\'èxit.
Ser sensible només crea incomprensió, per això els poetes solen ser grans incompresos, amb cert toc marginal, no per això vol dir que visquen penosament, sinó que no són entesos per la filosofia de vida que porten…
Cada dia és més difícil escriure poemes o intentar-ho sense que et prenguen per una bestiola rara o un boig idealista, el romanticisme i la poesia perillen cada dia un poc més.
La sensibilitat està en perill…
vicente luis mulero carbonell
www.espacioliterario.com
locutor de ràdio
(11-02-05)
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MACASTRE (La Foia de Bunyol)','
Les deixalles més antigues que s\'han trobat a Macastre corresponen a l\'Edat del Bronze; de l\'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; del 1122 hi ha notícia de que el rei d\'Aragó Alfons I recaptava paries als almoràvids ; en 1232 rera la capitulació de València els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per Jaume I de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l\'actual comarca dela Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d\'abril 1238, a Roderic de Liçana el qual va transferir-la a l\'orde de l\'Hospital; fins l\'expulsió dels moriscs, el 1 609, la població creixia ràpidament –64 famílies en 1563 i 98 en 1602, ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de Castella, però aquesta empenta demogràfica es va veure frustrada amb el desterrament d\'aquests i, si bé el 10 de novembre del 1611 es va concedir carta de població a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carroç , senyor de Macastre, aquests nous pobladors no abastaven la vintena de veïns; fins el segle XVIII no es va produir la recuperació demogràfica que, des d\'aleshores sempre ha anat en moderat ascens amb una devallada en les dècades centrals del XX.
A hores d\'ara, gener de 2005, hi ha 1.137* habitants, de parla castellana amb un ajuntament composat* de 5 regidors del PSPV i 4 del PP. *Dades de 2004.
Les principals activitats econòmiques són la construcció, els serveis i l\'agricultura.
El terme, de 37 km 2 , situat als estreps de la serra de Dos Aigües i a les valls dels rius Magre i Bunyol, es caracteritza per una accidentada orografia que invita a la practica del senderisme amb rutes perfectament assenyalades.
La passejada pel poble, situat entre els llits dels dos rius ens permetrà gaudir de la Plaza de los Árboles , amb arbres centenaris, la font del Bolot , realitzada en les primeries del XX amb rajoles d\'estil modernista i una bona mostra de l\'arquitectura rural d\'interior. Del seu patrimoni:
- El castell. Bressol de la població ja que la seua fundació podria datar-se en el Bronze àdhuc que el seu floriment és en època islàmica, segle XI. Actualment es troba en estat de ruïna i l\'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.
- Església de la Transfiguració del Salvador. Segle XVII amb bonic campanar barroc.
La gastronomia es basa en els arrossos i les carns que es poden regar amb els bons vins del terreny.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos de Frontera
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
La Hoya.net
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MANISES (L\'Horta)','
Hi ha diverses teories sobre l\'origen del topònim Manises: Escolano recolza la que diu que un cabdill àrab a l\'arribar-hi va exclamar: Menecil , “mon seient, mon lloc”; més científiques les de Nicolau Primitiu , que el fa derivar de Manices , “obrador, manufactura” i la d\'A . Cabanes, Manitio , “elevació del terreny; s\'han trobat deixalles d\'època romana en les partides del Racó i del Collado , així com les restes d\'un aqüeducte de la mateixa època conegut amb el nom d\'Els Arquets; també d\'època romana seria la sèquia dels Alcabons ; l\'origen de l\'actual població, però, és una alqueria musulmana que, fou donada a Artal de Lluna pel rei Jaume I , el 7 de juny de 1 237 juntament amb Paterna segons el que consta en el Llibre de Repartiment; el 3 de desembre de 1304 el senyoriu recau en Pere Boïl , majordom i tresorer de Jaume I ; en 1370, a instàncies de Felip Boil i de l\'Scala i per concessió del bisbe de València, Jaume I, d\'Aragó la parròquia es desvincula de la de Paterna i obté autonomia pròpia; la ceràmica de l\'època musulmana estava influenciada per la de Paterna, que era un centre de producció molt més important; durant el període cristià fou quan la ceràmica de Manises va abastar major importància; en el segle XIV; en el segle XIV, Pere Boïl , ambaixador de Jaume II en Granada va portat artesans andalusos i introduí la ceràmica de reflexes blaus i daurats importada de Màlaga, la qual es va imposar a tota Europa fins finals del segle XVI; els principals centres que importaven ceràmica de Manises eren el Nàpols d\'Alfons el Magnànim , França i Itàlia; Calixte III i Alexandre VI també importaren una gran quantitat de peces i taulells per a les sales del Vaticà; una part de la producció s\'exportava, també, a Venècia, Sicília, Xipre, Turquia, Flandes i els països del Bàltic; el comerç de la ceràmica s\'organitzà a través d\'importants companyies que es dedicaven a l\'exportació, destacant les italianes, turques i xipriotes, primer, i després, les catalanes i mallorquines; de com s\'organitzava la fabricació direm que els artesans manisers, que foren coneguts arreu d\'Europa i, fins i tot, alguns treballaren en corts estrangeres, no treballaven a casa seua sinó que s\'agrupaven en tallers conformant una mena de primitiu polígon industrial conegut com “partida de les Ollerii ”, actual bari dels Obradors; en el XVII apareix el Gremi de Mestres d\'Obra i de Terra; tot i que l\'expulsió dels moriscs no afectà excessivament la demografia sí que va ser un entrebanc important per a la ceràmica ja que molts d\'ells eren ceramistes molt qualificats; el senyor vigent Pere Boïl , va donar, per evitar la caiguda de la població i de la producció cases i tallers en emfiteusi i va obrir el carrer Nou, la qual cosa suposava la primera gran expansió del nucli urbà, nogensmenys l\'arribada dels borbons , amb els conseqüents canvis en la cort i l\'escassa infraestructura del port de València per absorbir les exportacions atlàntiques produïren una intensa crisi en l\'artesania ceràmica de què no es recuperaria fins el XVIII en què l\'adaptació a les modes imposades per altres ceràmiques (Sevilla, Talavera, L\'Alcora ) torna a donar relleu a la manisera; Cavanilles en la seua visita comptabilitza 34 fàbriques; el segle XVII, Vicente Boïl de la Scala , que detentava el senyoriu, rebé el títol de marquès de la Scala; posteriorment, la baronia passà a mans de la família dels Maldonado , comtes de Villagonzalo ; el 28 de juny de 1808 el mariscal Moncey entra en la ciutat, la saqueja i fa morts entre la població; en 1835 la pesta es va dur la vida de 161 persones; des de 1860 comença la mecanització en el procés de fabricació, això i l\'arribada del ferrocarril Manises-Valencia, el 28 de maig de 1889, donaren l\'empenta definitiva a Manises que, fins i tot, va ampliar la seua superfície al recer de l\'estació, des d\'aleshores el creixement urbà i demogràfic ha estat imparable.
El cens de la Generalitat de l\'any 1646 indica que hi havia 11 cases; l\'any 1787, el recompte poblacional de Floridablanca aporta la xifra de 1.066 habitants; Cavanilles , l\'any 1794, comptabilitza 260 veïns; Madoz , a mitjan segle XIX, indica que al lloc vivien 1.805 habitants i Sanchis Sivera , per a l\'any 1922, ofereix la quantitat de 4635 habitants; finalment en 2004, el municipi comptava amb 28.040 persones, de gentilici manisers que ocupen els nuclis de població de Manises, La Presa, El Collado , La Malla, El Montemayor i Les Simetes . Les eleccions de 2003 donaren la majoria absoluta al PP, amb 13 regidors; el PSPV n\'obtingué 6 i ENTESA i APM , un cadascú.
L\'economia es basa fonamentalment en la indústria ceràmica, també és important el sector serveis i l\'agrícola és purament anecdòtic . Manises compta amb l\'aeroport internacional que dóna servei a les comarques centrals i del nord.
El terme abasta els 19,1 km 2 i s\'estén en una planura al costat dret del Túria.
La seua pròpia activitat industrial i la proximitat a València han propiciat, com en gairebé totes les poblacions del sud i l\'oest de L\'Horta un urbanisme desmesurat i especulatiu, tanmateix encara és possible trobar a Manises un grapat de carrers antics que conserven la fesomia de la ciutat morisca que fou. El segle passat fou enderrocat el Castell, antic palau senyorial, i d\'ell no roman cap record; de la resta del patrimoni podem esmentar:
- L\'aqüeducte dels Arcs ( o dels Arquets). D\'origen romà àdhuc que alguns l\'atribueixen als moros
- Església de sant Joan Baptista. Inaugurat el 14 d\'agost de 1751.
- Ermita de sant Antoni. És l\'antiga capella de la Verge del Rosari, única peça de la primitiva església que restà dempeus després de que fos enderrocada per a donar pas a l\'actual de sant Joan Baptista.
- Museu de Ceràmica de Manises. Instal·lat en un casalot del XVIII.
- Estació. Aixecada quan l\'arribada del tren i remodelada en 1974 amb l\'afegiment de motius ceràmics.
- Un bon grapat de les antigues fàbriques de ceràmica repartides arreu de la població que donen testimoni de l\'arquitectura industrial del XVIII i del XIX.
- Casa natalícia de José Rodrigo Botet. Fill il·lustre de Manises que donà a València la seua col·lecció de fòssils del plistocè americà que és la base del Museu Paleontològic de València i la millor col·lecció europea sobre la matèria.
En l\'aspect cultural podem citar la Biennal de Ceràmica i el Festival Internaiconal d\'Escacs. També, en l\'apartat de l\'atletisme popular indicar que s\'hi celebra anualment el Triatló, el Duatló i el Gran Fons de Manises.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Manises
Escola Superior de Ceràmica de Manises
Gremi de Campaners Valencians
Museu de Ceràmica de Manises
Plana personal de Paco González
Una col·lecció per a una ciutat ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"LA CUARTA ALIANZA\" de Gonzalo Giner','
|
|
Autor: Gonzalo Giner. Editorial: Plaza & Janés.
SINOPSI: Un insòlit paquet arriba a l\'exclusiva joieria Largo de Madrid. El seu sorprenent contingut resulta tindre una antiguitat de més de 3.300 anys. Fernando Largo, el seu propietari, ajudat per la seua fidel i jove col·laboradora Mónica, decidix investigar l\'origen del braçalet, desenterrant una inquietant i apassionant trama que els va arrossegant per distints escenaris històrics.
|
COMENTARI
A l\'ombra del desmesurat i incomprensible èxit d\'El Codi Da Vinci, estan sorgint tota una sèrie de novel·les que seguixen pareguda línia argumental, basada principalment en la resolució d\'un enigma històric la interpretació de la qual podria canviar el curs de la Història, desvetllar desastres apocalíptics immediats, o desemmascarar sectes secretes seguidores d\'arcanes pràctiques religioses que pretenen la fi de la humanitat. Són novel·les que han creat un extens mercat, un públic atent a la més recent publicació que busca l\'entreteniment i no la documentació històrica, a què no li avergonyixen els errors ni la falta de rigor, pendents com estan de l\'esdevindre de la intriga. Llibres que s\'han convertit en un negoci pròsper per a editors i autors, però que aporten escassa qualitat a la literatura actual.
La Cuarta Alianza és un nou llançament editorial, una altra incursió en els tòpics sobre el misteri de troballes arqueològiques i sectes mil·lenàries. Una trama elaborada en dos temps històrics que es van alternant: un recorregut pels orígens d\'unes valuoses joies de gran poder, i en el nostre present, els problemes que afrontaran els personatges que es fan càrrec d\'estes peces. De manera secundària es desenvolupa una penosa història d\'amor triangular, insofrible per l\'indigest dels diàlegs i elucubracions mentals dels seus integrants, i incoherent amb la resta de la trama. Més interessants pareixen els passatges històrics, on la narració guanya quelcom en fluïdesa i en versemblança, i on l\'autor pareix sentir-se còmode, alleujat per poder oblidar-se una estona dels seus encartonats personatges protagonistes; no obstant, en el seu conjunt no aconseguixen convéncer potser perquè la seua ordenació fragmentada dispersa l\'atenció, o bé, perquè la superficialitat de les situacions i l\'escàs relleu que manifesten les diverses personalitats que apareixen en la novel·la entelen el resultat final. En definitiva, un llibre que a males penes aconseguirà mantindre despert el lector, i per això, absolutament recomanable per a nits d\'insomni.
IOLANDA S. LIERN','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MARINES (Els Serrans)','
El topònim deriva del llatí Marna “terra calcària i argilosa”; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueológiques però sí constància de què els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, restes d\'una d\'elles; rere l\'ocupació cristiana fou entregada a Pere Sánchez de Maraynón en el qual llinatge r oman , formant part de la baronia d\'Olocau, fins 1359 en què Pere IV, confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna a l\'almirall Mateu Mercer a la mort del qual és heredat per sa filla Joana de Mercer i Sentlier que ho aporta com a dote al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la qual família roman fins 1811 en què, quan era senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut , s\'aboleixen els senyorius; en 1535 es va separar d\'Olocau per a erigir-se en rectoria de morics fins el 1609 i posteriorment en parròquia; ja en el segle XX, les inundacions del 1957 l\'obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament fins l\'actual.
Després del seu nou emplaçament --i en traslladar-se també veïns de Domenyo--, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, de gentilici mariners o marinenses , el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2.004 que es reparteixen els nuclis de població de Marines i Colònia La Marinense; quant al poble vell els veïns han anat restaurant les cases i tornant al poble de manera que, especialment en estiu, es troba prou concorregut. Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. En les municipals de 2003 el PSPV i el PP tragueren 4 regidors cadascú però el regidor que va obtenir EU-ENTESA donà la batlia al PSPV.
Els conreus són majoritàriament de secà, àdhuc que també s\'hi cultiven hortalisses.
El terme municipal –35,3 km 2 -- s\'enclava al bell cor de la Calderona, la seua orografia é s prou esquerpa si bé no hi ha altures importants, quant a la hidrografia està solcat pels barrancs de Carraixet i Piedralbilla ; hi ha nombroses fonts, la més popular de les quals és la del Rincón , amb propietats minero-medicinals.
Patrimoni:
- Torre de l\'Olla. En l\'antiga aldea, abans alqueria àrab, del mateix nom, que conserva la seua fesomia morisca. Es tracta de la torre de defensa de l\'alqueria. Després d\'haver-hi sofert diverses modificacions i rehabilitacions, avui es troba en estat semi-ruinòs .
- Església del Crist del Perdó, de Marines Vell.
Quant als menjars típics: ollica de cardos ; borregos , coca de cigrons, olla de col, coca de figues, figues “ albardaes ”, etc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Marines
Plana personal de Paco González
Pueblos España ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: \"LA GRANOTA REBEL\", conte curt de Víctor Iñúrria','
LA GRANOTA REBEL
Conten, que diuen, que va passar, i per això jo vos ho conte, que en un País bastant llunyà hi havia una zona en què la terra tenia molts tolls d’aigua, els quals en ploure i no ploure mai se n\'anaven, i els nadius d’aquelles terres els-hi nomenaven aiguamolls.
Als molts bassals que hi havia, vivien feliçment unes granotetes que tot el dia se’l passaven menjant i cantant, al damunt de les pedres o de les fulles dels arbres que sobre les aigües suraven.
Encara que alguna se n\'anava de ritme i d’harmonia, per estar una miqueta sorda, o diguem-ne distreta d’oïda, la veritat és quasi totes a un temps, deien i cridaven, \" Croac, Croac, croac, croac, croac, .....\".
El temps passava i els núvols també, i el Sol espentava la Lluna, i lluïa la vida, fins que la Lluna aprofitant que el Sol se n\'anava a dormir, tornava a aparèixer pel costat contrari, estenent una claror blanca i lluenta sobre els tolls d’aigua, on les granotes continuaven cantant a la Lluna el mateix que li havien cantat al Sol. \" Croac, Croac, croac, croac, croac, .....\".
Un dia de tots, que era igual com sempre ho eren, i distint com mai ho havien sigut, una granota molt joveneta se’n pujà a dalt d’una pedra i enlairant-se amb molt d’orgull, per la seua joventut, encara que no era mèrit d’ella sinó del temps, va començar a cridar amb la seua potent veu, dient \"Craoc, craoc, craoc, craoc, craoc, .....\"
En oir-la les altres granotes, anaren a protestar-li a la Sra. Granota Gran, la qual com a Cap dirigent del bassal, va fer-ho saber a totes les Granotes Grans de la resta de bassals de l’aiguamoll, i reunides en conferència, tractaren amb molta prudència què calia fer.
Varen cridar a la jove granota, i li feren veure que:
- Una granota devia dir \"Croac\", i mai \"Craoc\", perquè això se n\'eixia de les Normes establertes a través dels temps, pel món de les granotes.
- Que quan una norma ha estat acceptada, mai ningú pot gosar canviar-la i per tant ella devia cantar dient \"Croac\".
La jove granota va restar astorada davant les paraules de les Granotes Grans. Com gosaven dir-li a ella que era jove i tenia els seus drets, que no podia dir el que volguera?. Quina societat era aquella que no respectava els drets dels joves?. Per quina raó era millor o més bonic dir \"Croac\" que dir \"Craoc\"?.
No arribaren a pacte. Ella Craoc que Craoc i les altres Croac que Croac.
Li digueren que si no canviava seria expulsada del toll i de l’aiguamoll. Ella respongué que allò era una posició radical i intransigent d’uns vells, que no acceptaven les possibilitats del canvi i l’evolució de les formes i la vida, i com que era inacceptable se n\'anava i mai tornaria.
Va marxar botant i rebotant entre els molts bassals de l’aiguamoll, mentre la resta de les granotes li reptaven i assenyalaven, per tal que servira de lliçó a la resta de les granotes joves i als cabuts, que començaven a jugar dins les aigües perseguint-se com si foren peixos, fent curses de velocitat i amagatalls.
Caminant i botant, botant i caminant, va deixar les terres de l’aiguamoll i va creuar altres terres eixutes i poc acollidores, que a poc li costaren la vida per manca d’aigua, cosa necessària a les granotes, però molt prompte va veure un rierol molt net i molt fresc, que com una serp se’n revoltava sobre sí mateix formant allò que diuen que, es diuen meandres.
Anava acostant-se al riuet quan de sobte va escoltar una veu de granota jove, però més greu que la d’ella, la qual amb força repetia \"Craoc, craoc, craoc, craoc, craoc, .....\".
Vàlgam el Cel quina sorpresa, Algú cantava com ella!. Es va acostar ràpidament saltironant entre els joncs i les falgueres, fins trobar-se amb un mascle de granota jove, el qual pujat dalt d’una pedra a la vora del riu, repetia orgullosament el cant que a d’ella li havia costat d’ésser expulsada de la seua comunitat.
Hei! Com te diuen? Li va demanar.
Ell parant el seu cant es girà i en veure una jove granota tan bonica i bufona, i tremolant-li la veu per l’emoció i la vergonyeta, li va dir \"Em diuen Granotet. I a tu?
Ella valenta i interessada li digué. \"A mi em diuen Granoteta i he estat expulsada per cantar i dir allò que tu estaves dient i cantant. M’ha sorprès molt, però també m’ha fet molta il·lusió\".
Granotet li va confessar que també ell havia estat expulsat d’entre els seus pel mateix motiu, i havia creuat terres i aigües fins trobar aquell meravellós indret.
Sobtadament Granotet li va mirar i amb la vergonya a la veu i la llum als ulls li va dir. \"No creus tu que açò és un senyal del Cel i tu i jo deuríem viure junts en aquest lloc tan bonic, formant una família, que lliurement puga cantar dient \"Craoc, craoc, craoc, craoc, craoc, .....\" ?
Granoteta en veure un jove tan jove, tan gràcil i elegant, i de les mateixes idees que ella, va acceptar de bon grat, i així fón com visqueren feliços i tingueren molta descendència, omplint tos els racons i revolts del riu amb famílies de granotes, que alegre i feliçment menjaven i cantaven al damunt de les pedres o de les fulles dels arbres que sobre les aigües suraven.
I encara que alguna se n\'anava de ritme i d’harmonia per estar una miqueta sorda o diguem-ne distreta d’oïda, la veritat és quasi totes a un temps, deien i cridaven, \"Craoc, craoc, craoc, craoc, craoc, .....\"
Passava el temps, i com totes les coses del món, qui es jove alguna vegada no ho serà, i així Granoteta i Granotet arribaren a ésser les Granotes Grans del conjunt de bassals, revolts i racons del riu on hi vivien les noves granotes.
Un dia, en anar-se’n a jeure el Sol i vindre la Lluna a pintar d’argent les plantes del riu i omplir de lluents diamants la superfície de l’aigua, estaven totes les granotes cantant despreocupadament allò de \"Craoc, craoc, craoc, craoc, craoc, .....\", quan de sobte, una de les més joves noves granotes, que feia quatre dies encara era un cabut, va omplir el pit i la gola i amb força digué, \" Croac, Croac, croac, croac, croac, .....\".
Nostre Senyor ens valga!! Quin desgavell!! Què era això ? Com ningú podia gosar dir aquelles coses ?
Les granotes totes, enutjades, i al temps incrèdules pel que estava succeint anaren a corre-cuita a veure i protestar-li a les Granotes Grans d’aquells bassals. A Granotet i Granoteta.
Aquells, en sentir el que els hi contaven, van demanar que vinguera aquella jove granoteta, i en tenir-la al davant li varen fer veure que allò no estava bé, que:
- Una granota devia dir \"Croac\", i mai \"Craoc\", perquè això se n\'eixia de les Normes establertes a través dels temps, pel seu món de granotes.
- Que quan una norma ha estat acceptada, mai ningú pot gosar canviar-la i per tant ella devia cantar dient \"Croac\".
La jove granota va restar astorada davant les paraules de les Granotes Grans. Com gosaven dir-li a ella que era jove i tenia els seus drets, que no podia dir el que volguera? Quina societat era aquella que no respectava els drets dels joves? Per quina raó era millor o més bonic dir \"Craoc\" que dir \"Croac\"?.
No arribaren a pacte. Ella Croac que Croac i les altres Craoc que Craoc.
Li digueren que si no canviava seria expulsada dels bassals, giravolts i meandres del riu. Ella respongué que allò era una posició radical i intransigent d’uns vells que no acceptaven les possibilitats del canvi i l’evolució de les formes i la vida, i com que era inacceptable se n\'anava i mai tornaria.
I se’n va anar mentre els habitants d’aquell meravellós indret restaren tan satisfets d’haver preservat les seues normes, sense recordar d’on venien i perquè hi eren. Quina havia estat la seua reclamació als seus majors i les conseqüències. Quin és el respecte que sempre es deu a l’altre i que, ningú és més que ningú, ni pot ni deu creure que l\'única raó que existeix és la seua i que totes les demés estan errades.
Nens i nenes demaneu els vostres Drets, plantegeu les vostres Opinions i idees exigint la seua Consideració i Valoració, però igualment respecteu els altres, els quals tenen els mateixos Drets que vosaltres.
I tot això, ara i demà, i també passat demà quan sereu grans i algun jovenet vos farà veure les seues opinions.
Estimats xiquets, per sempre \"Croac i Craoc\".
L’Arbre vellet del Bosc. Conte contat als meus nets, Carla, Pau, Paula, Sergi, i els vinents (Hug i Yàiza), amb tot l’amor del seu iaio.
L’Eliana 24/10/2.001 Víctor Iñúrria Montero
(Editat al diari PARLEM el dia 18 de febrer de 2.005) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MASSALAVÉS (La Ribera Alta)','Alqueria musulmana que fou donada a Pere del Milà el 1294; passà als Vilaragut , que la van vendre el 1462 a Joan Fernàndez d\'Herèdia ; el 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Milà ; el 1537 Carles I li va concedir el títol de vila; fou senyoriu dels marquesos d\' Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos ; segons Cavanilles , el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses; lloc de moriscs , el 1510 tenia 60 cases i el 1609, 75; despoblat després de l\'expulsió el 1633 tan sols tenia 33 cases.
El topònim oficial és Masalavés; l\'ajuntament es composa de 5 regidors del PP i 4 del PSPV; en 2004 s\'hi enregistraren 1.535 habitants, de gentilici, massalaverins o massalavers .
El menut terme (7,4 km 2 ) es dedica al conreu dels cítrics .
Quant al patrimoni hi ha Sant Antoni Abat i Sant Miquel Arcàngel i santa Maria Magdalena, ambdues del primer quart del segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MASSALFASSAR (L\'Horta)','
L\'origen de l\'actual població és la romana Casbaitar que va sorgir entre els anys 168 i 70 aC amb l\'arribada dels romans que fugien del castell de Sagunt; posteriorment és una alqueria musulmana, de nom Masalfazar , que vol dir “alqueria de Fasar o Fazar ”; tingué un llarg periode de pau musulmana interrompuda per la irrupció del Cid que va morir el Cadí de Museros, que governava Massalfassar, Abu Ibn Djahhaf ; l\'arriba dels cristians en 1268 obliga els moros del poble a fugir a la Serra d\'Espadà; és en aquest moment quan la població passa a la seua actual denominació; el primer senyor cristià fou el soberà d\'Albarrasí , Pere Fernández d\'Azagra ; en 1245 passa Lluís Fernández d\'Híjar ; en 1266 a l\'aragonès Berenguer Dalmau , un plet pel pagament de les rendes entre les corones d\'Aragó i València acabà amb la compra del lloc pel noble aragonès Antonio Juan ; en 1340 el senyor territorial era Pere Juan Vidal ; en 1359 Pere el Cerimoniós va donar la població al seu ajudant Antolí de Fortillach ; el 1 400 el rei Martí l\'Humà concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist ; posteriorment passà a la família Exarch i successivament als Bellvis , Sobregondi, Múñoz i Valeriola ; en 1691 fou testimoni dels enfrontaments de borbons i àustries .
A Massalfassar pertanyen els barris de Rafalet i Vistabella, tot i que estan en terme de la ciutat de València. En 2004 s\'hi empadronaren 1.340 persones, de gentilici massalfassins. Les eleccions municipals de 2003 donaren la majoria absoluta al PP, 5 regidors; el PSPV n\'obtingué 3 i el BLOC, 1.
L\'agricultura, cítrics i hortalisses i la indústria que són els motors de l\'economia massalfassina es reparteixen els escassos 2,3 km 2 de terme municipal.
De patrimoni només podem esmentar l\'església de sant Llorenç i quant a la gastronomia, els arrossos, en diferents varietats, les calderes de sant Antoni, els caragols, les coques cristines, els pastissos de moniato i els rotllets d\'anís són una bona mostra.
Com a poble mediterrani i valencià, ama el foc i el millor testimoni d\'això és la tasca que porta a terme la Colla de Dimonis de Massalfassar.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Massalfassar
Colla de Dimonis de Massalfassar
Gremi de Campaners Valencians
L\'encisam
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MASSAMAGRELL (L\'Horta)','
Diverses teories expliquen el topònim, una diu que deriva de l\'àrab Maz de Grell (masia del creient o, també masia vermella), una altra diu Hassam-al-Magrell ( Hassam el vermell); una més Hassam-el-Macrum ( Hassam el prim) i una última Maz Macrum (masia del Magre); a la Lloma dels Germanells s\'han trobat els primers testimonis de poblament, un poblat del Bronze (2500 aC); dels romans restes a la Lloma de Maimona i la Via Augusta; l\'origen de l\'actual poble és, com no, una alqueria musulmana de què, el 9 de juliol de 1237, quan era propietat d\' Abdohabela Abenoba Alchariç , es donaren terres a Oxova de Peralta ; rera l\'ocupació cristiana, en 1238, passa a mans de Sanxa Pérez d\'Aguilar i després per successius senyors com ara Pere Arceç, Gimén de Navascos , Sánchez Vera, Pere Aximén o Fortun Sánchez per acabar sent propietat de l\'orde de Calatrava , la qual, el 17 de juliol de 1271 dóna carta pobla a trenta pobladors procedents de Lleida en règim d\'emfiteusi, l\'orde es reserva el domini de la terra i del castell i tots els drets sota Fur de València; el 17 de juliol de 1271 l\'orde de Calatrava , propietària vigent, atorgà carta de població a trenta pobladors cristians procedents de Lleida als que se\'ls concedeixen les cases, els horts, les vinyes i d\'altres propietats rústiques, l\'orde es retenia el domini del castell amb el seu hort, vinya i terres, el forn, molí i d\'altres monopolis i el dret de nomenar justícia civil i criminal, els vassalls devien pagar de cens anual la setena part del blat, la meitat de l\'ordi i altres cereals; en 1279 obté església pròpia; el 17 d\'agost de 1386 Pere Boïl i la seva dona, Catalina Díaz reben una concessió per 11 anys dels drets emfitèutics de l\'orde de Calatrava a Massamagrell, Bétera, Massanassa i Xulilla i la jurisdicció criminal però no la suprema; en 1426 els drets passen ja complets a Raimon Boïl ; el 1604 ho posseïa Valerià Boïl , qui en les Corts Valencianes d\'aquest any va sol·licitar la suprema jurisdicció, però Felip III va denegar-la; en les Corts del 1626, l\'església de Massamagrell, sota la invocació de Sant Joan Evangelista, demanà l\'exempció de pagar dret d\'amortització i segell de vuit-centes lliures; els darrers senyor territorials foren els marquesos de Dos Aigües .
Les municipals de 2003 donaren 8 regidors, i la batlia, al PP; 6 al PSPV i a, BLOC, ENTESA i EIM , un a cadascú. En 2004 s\'hi enregistren 13.826 massamagrellers .
En la primera meitat del segle XIX produïa blat, dacsa, vi, oli, arròs i verdures; demés, tenia fàbriques d\'aiguardent i tres molins fariners, a hores d\'ara el terreny cultivable és pràcticament tot de regadiu i produeix excel·lents collites de taronges, hortalisses i fruites.
El terme, de 6 km 2 , es dedica en gairebé la seua totalitat a l\'agricultura. El 12 de juny de 2004, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència anterior que prohibia la urbanització dels 300 m de platja, per considerar que els ecosistemes existents s\'han de preservar.
El patrimoni de Massamagrell consisteix en:
- Església de sant Joan. Bastida en el segle XVIII en estil neoclàssic. La seua grandiositat fa que se la conega com “la catedral de l\'horta”.
- Convent de santa Maria Magdalena. Aixecat en 1597 pel patriarca Joan de Ribera , amplliava i completava l\'ermita homònima , del segle XV. Ha donat lloc a l\'actual barri del mateix nom.
- Convent de les Terciàries Caputxines. De 1885.
- Molí de la Magdalena, o de Blai. Segle XVII. Des que en 1960 s\'abandonés el seu ús i en 1995 es botara foc, el seu estat de conservació és prou dolent.
- Escorxador Municipal. 1910-1928. Modernisme industrial.
- Trinquet. De 1948
De la nòmina dels seus fills il·lustres destaquem Gerònim Jacint d\'Espinosa, pintor; Lluís Domingo ; coautor de la portada del Palau del Marquès de Dos Aigües a València; Lluís A . Planes , pintor; Lluís Amigó , bisbe; Ricard Olmos Canet , músic i Miguel Gil Corell , farmacèutic. Professor de la Universitat de València.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Massamagrell
Centro de Acuicultura Experimental
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MASSANASSA (L\'Horta)','
El fet que la Via Augusta passe pel municipi podria indicar un origen romà però no hi ha cap evidència i per tant convindrem en que l\'origen de Massanassa és àrab i la primera menció escrita que trobem és del poeta Ibn-al-Abbar , que l\'esmenta com Manzil Nasr (Alqueria de Nasr ); àdhuc que abans de la conquesta Jaume I ja començà a repartir terres massanesseres entre els seus fidels, rere la mateixa dóna Massanassa a l\'orde de Calatrava ; es conserva una carta de població, que segurament no fou la primera, concedida a fur de València l\'any 1278, en la qual es fa donació de les terres que fins el moment havien estat ocupades per musulmans, els nous habitants reben les terres en usdefruit perpetu amb la possibilitat de vendre-les, empenyorar-les i llogar-les, sempre que respecten els drets del senyoriu; el pagament de la quarta part de la collita i un cens fix en espècie de quaranta cafices d\'ordi anuals, el pagament del lluïsme i el reconeixement de la fadiga; tanmateix, resten obligats a moldre el blat al molí del senyor i a cuir el pa al seu forn, demés, devien pagar la dècima part de la collita al bisbe de València i la primícia al rector de la parròquia; en 1386 els cavallers de l\'orde van cedir l\'usdefruit a la família dels Boïl , de rendes en metàl·lic; a les primeries del segle XV, el lloc es va convertir de facto en un senyoriu de l\'esmentada família en poder de la qual estigué fins 1738 en què el senyoriu passà a formar part del patrimoni del marquès de Dosaigües .
El cens de Floridablanca , l\'any 1787, ofereix la xifra de 1.254 habitants, de gentilici massanassers; Cavanilles , l\'any 1794, apunta 329 veïns; a mitjans del segle XIX tenia, segons Madoz , 1905 i Sanchis Sivera , per a l\'any 1922, dona la quantitat de 4.081 habitants; en el cens de 1994 tenia 7.833, la qual xifra es manté pràcticament en 2004 en què hi havia 7.843. L\'ajuntament el governa el PP que, en les municipals de 2003, obtingué majoria absoluta, amb 7 regidors per 5 del PSPV i 1 d\'UV.
L\'economia, encara que conserva els arrels amb l\'agricultura – arròs , cereals i hortalisses— apunta més als sectors industrial – fusta , alimentació, licors, materials per a la construcció— i serveis, grans superfícies d\'empresses locals i multinacionals s\'assenten en el terme, de 5,4 km 2 , que està enclavat en el Parc Natural de l\'Albufera.
De patrimoni parlant, relacionem:
- Església de sant Pere apòstol. Segle XVIII.
- Església de sant Antoni de Pàdua.
- Alqueria de Sòria. Segle XVIII.
- Pont sobre el barranc de Xiva. Segle XVIII.
- Escoles Velles.
- Ajuntament.
- Casa dels Obrers. 1929.
Per menjar, paella, all i pebre, arròs amb fesols i naps i, per refrescar la gola, orxata i fartons.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Massanassa
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Yahoo Viajes ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: \"AMIC, AMAT\" DE LA BONET','
La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet des que va començar a bellugar-se en el món de la cançó ha estat una dona de la que sempre han parlat els mitjans de comunicació. Quan al Parlament espanyol el seu president, senyor Marín, s\'entesta en no deixar fer ús als parlamentaris de les llengües cooficials, la nostra cantant fa uns mesos va fer una gira triomfal per les terres de Bush, no tot és dolent als USA, i també ha estat per terres sirianes cercant inspiració per algunes de les musiques dels seu darrer disc :\"Amic, amat\".I ara, fa tan sols uns dies li ha estat atorgat el premi Ciutat de Barcelona per aquesta gravació.
Per aquestes contrades sempre hem dit que tothom tenim quelcom de moro. Sang d\'àrabs, jueus i cristians corren per les nostres venes i tan sols hem d\'eixir al carrer per comprovar com els llargs anys de dominació àrab van deixar la seua Mediterrània entre nosaltres. Des del nom de molts pobles fins la gastronomia, sector dolços, passant per la música. Les riberes de la Mediterrània banyen una muntonada de pobles i la influència entre ells es fa patent en moltes de les peces del folklore. Maria del Mar ja havia fet abans homenatges amb les seues cançons als grecs i també alguna incursió per les cançons de sabor aràbic, Però ara, en aquest disc tenim una majoria de cançons que provenen del \"Llibre de l\'amic e l\'amat\" de Ramon Llull, passades per la ploma de mossén Verdaguer.
\"Amic, amat\" prové d\'un espectacle estrenat a finals del juliol passat al \"Fòrum de les Cultures\" de Barcelona, existeix un DVD d\'aquesta actuació on trobareu aquesta cançons i d\'altres com la mítica \"Qué volen aquesta gent?\". Llull va agafar el \"Càntic dels càntics\" de Salomó i va omplir-lo d\'orientalisme. Segles després mossén Cinto va escriure les \"Perles del llibre d\'Amic e d\'Amat\" omplint els poemes de misticisme, i ara, al segle XXI la cantant mallorquina agafa aquestes lletres místiques i les embolcalla amb una música d\'arrels orientals i actuals fent-nos així arribar els poemes com en un xiu-xiu melancòlic.
En aquest disc, on la majoria son cançons sobre els textos de Llull i Verdaguer, també hi podem trobar un tema de Bruce Springsteen adaptat per Albert Garcia que també signa d\'altres cançons i al que han titolat \"Mon apart\", algunes tonades de treball, \"L\'amor de les tres taronges\" una vella rondalla adaptada per Gabriel Janer Manila per acabar amb \"El cant de la Sibi-la\". A més a més dels seus músics habituals, Maria del Mar ha comptat en aquesta ocasió amb la Coral Cantiga i el Cham Emsemble de Damasco. Aviat el disc es publicarà, també, al Japó, Alemanya, USA i França. Com que ací ja el tenim recomane escoltar-lo i a ser possible amb pau i tranquil-litat i llegint, al menys les primeres vegades, les lletres publicades al llibret que acompanya el CD.
Rafa Esteve-Casanova
(23-02-05)
Més informació sobre Maria del Mar Bonet: Amics de Maria del Mar Bonet ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: LA MATA DE MORELLA (Els Ports)','
Segons la tradició, el seu nom ve d\'una mata de cínamom que hi havia; d\'origen musulmà fou conquerida per Balasc d\'Alagon , senyor de Morella, el 1232 i donada a poblar el 1234 a Bernat Monçó , durant els segles medievals fou un dels poblets de Morella i, fins i tot, fou carrer d\'ella; sota jurisdicció morellana va pertànyer a les famílies Pedro, La Figuera i D\'Alp , en 1691 Carles II , juntament amb altres poblets, va convertir-la en vila independent.
Els habitants de La Mata, més coneguda com La Mata de Morella, són anomenats maters; en 2004 s\'empadronaren 171 i l\'ajuntament està composat, des de les votades de 2003, per 4 regidors del PP i 1 del PSPV.
El seu terme és de 15,2 km 2 i compta amb paratges com ara Les Calderetes, també hi ha jaciments de fòssils.
Arreu de la població trobem:
- El Palau dels Pedro, del segle XVI
- L\'Ajuntament, de 1564, malgrat diverses restauracions conserva el teginat de fusta i la porta amb arc gòtic.
- La Torre Guillermo, gòtica, dels segles XV-XVI. Forma part del Molí de la Punta, de propietat privada.
- Ermita de sant Cristòfol.
- Església de Nostra senyora de les Neus. Gòtica.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MATET (L\'Alt Palància)','
D\'origen musulmà, formava part de la Vall d\'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau ; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna ; el 1280 passa a Pere Cornell ; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel , pertanyent al duc de Sessa , i per compra a Pere d\'Urrea , comte d\'Aranda, el 18 d\'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d\'Urrea i la seua dona, Joana d\'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d\'Espadà.
La parla de la comarca, i de Matet, és el castellà, l\'ajuntament està controlat per 5 regidors del PP i en 2004 s\'hi empadronaren, 130 persones, de gentilici, matetans o matetanos .
L\'economia es basa en l\'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l\'extraordinari oli d\'oliva de la serra d\'Espadà. També té molta implantació la caça.
El terme, de 14,9 km 2 , es troba en els estreps septentrionals de la serra i pertany al Parc Natural, les altures més importants són: el Morterico (862 m), El Rector (855 m) i El Carro 835 m; esmentarem també com indrets a conèixer la rambla del Perrudo , el barranc de l\' Argotalla i les fonts del Llentiscle, de l\'Espino, de Los Burros i la Fuente que Nace .
El poble se situa en el pla amb carrers, estrets i torts, que conserven la fesomia morisca dels seus orígens. Quant al seu patrimoni, citarem:
- El Pilón . Esbelta torre d\'origen islàmic, declarada BIC , parcialment restaurada.
- Església de sant Joan Baptista. Renaixentista, de 1759, reconstruït en 1960.
- Ermita de santa Bàrbara.
- Plaça del Vicari.
La gastronomia matetana es basa en els productes de la terra i, en particular, en el seu oli amb què elaboren els bollos de cansalada, de sardines, rostit de pollastre i conill, gachas , l\'olla de Matet i postres com la regaña i els congretes .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Natura y Educación
Plana personal de Paco González
Serra Espada.org ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: DEDICATS A L\'ESTUDI DE LES FALLES','
L’Associació d’Estudis Fallers
L’Associació d’Estudis Fallers es va crear l’any 1990, amb l’objectiu de
fomentar i divulgar l’estudi de la festa fallera en les seues diverses
dimensions (històrica, estètica, sociològica, literària, econòmica...). Un
objectiu que partix de la base que l’estudi sistemàtic, rigorós i continuat de
les Falles contribuïx a enriquir-les, ja que permet valorar-les i percebre-les
com el ric patrimoni cultural que són. Al llarg d’estos anys, l’Associació
d’Estudis Fallers ha anat ampliant-se amb la incorporació de nous membres
(professors i llicenciats universitaris, artistes fallers i altres personalitats
destacades de la festa), que han reforçat el caràcter multidisciplinari de
l’Associació d’Estudis Fallers i de la seua tasca investigadora.
Des dels seus inicis, el treball de l’Associació d’Estudis Fallers s’ha traduït,
d’una banda, en iniciatives col•lectives (l’organització de les Jornades de les
Festes del Foc, l’any 1995; la confecció del llibre La festa de les Falles,
publicat pel Consell Valencià de Cultura l’any 1996, o l’estudi sobre L’ús del
valencià en les Falles de la ciutat de València, per encàrrec de la Conselleria
de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1997), i d’altra, en les aportacions
individuals dels seus membres (com ara la publicació de llibres i articles en
revistes especialitzades, o la participació en diversos congressos de
sociologia, història i literatura). L’Associació d’Estudis Fallers també s’ha
encarregat d’impartir diversos cicles de conferències sobre les Falles: el I
Curs Monogràfic de Formació de Guies Turístics, organitzat per la Junta Central
Fallera l’any 2004, en col•laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme, i unes
conferències introductòries destinades a estudiants d’espanyol de la Universitat
d’Earlham (Indiana, els Estats Units).
També per dur a terme els seus objectius inicials, l’Associació va assumir
l’edició de la Revista d’Estudis Fallers, el primer número de la qual va
aparéixer el 1994, que es planteja com un instrument per a fer arribar al món
faller i al conjunt de la societat les distintes reflexions i estudis que es
generen al voltant de la festa.
Actualment l’Associació d’Estudis Fallers treballa en l’obra L’indult del foc.
Catàleg raonat de la col•lecció de ninots indultats del Museu Faller, del qual
s’han editat dos volums (2002 i 2003), i que ha sigut fruit d’un conveni de col•laboració
entre el Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de
València i l’Ajuntament de València. Un treball del qual ja està enllestit el
tercer i darrer volum, i que completa un treball d’investigació sobre les
característiques de la col•lecció de ninots indultats inserida en el seu context
sociohistòric.
Podeu conèixer més sobre esta associació dedicada a l\'estudi
de la festa valenciana més popular al món a:
www.estudisfallers.org
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MELIANA (L\'Horta)','
Alqueria musulmana de la qual, l\'any 1238, el rei Jaume I donà terres a Pere Almenar, Bertran Belloch , Guillem Damià i altres homes de Barcelona; el poble es va mantenir sempre sota senyoriu de la Corona; el 1309, el rei va concedir als veïns del poble terrenys per a construir l\'església, actualment desapareguda; el 1459 fou creada la vicaria perpetua del poble en desmembrar-se de la del municipi veí de Foios.
Segons el cens de Floridablanca , l\'any 1787, tenia una població de 1.162 habitants. Cavanilles , l\'any 1794, comptabilitza una població de 230 veïns Sanchis Sivera , en 1922, aporta una xifra de 3.500; en 2004 eren 9.253 els melianers empadronats. L\'alcaldia és en poder del PSPV, des de les eleccions de 2003, en què es donà el següent repartiment de regidors: 5 PP, 3 BLOC, 3 PSPV,1 ENTESA.
Les principals activitats econòmiques són l\'agricultura i la indústria.
La seua extensió és de 4,8 km 2 d\'horta feraç que estén una allargassada catifa verda fins a la mar
Els monuments més característics són:
- Església dels Sants Joans .
- Ermita de la Providència.
- Ermita de la Verge de la Misericòrdia, de Roca-Cuiper, on hi ha una creu de terme del segle XV.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Vilaweb.Meliana ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MILLARS (La Canal de Navarrés) - MILLARES (La Canal de Navarrés)','
Al terme de Millars s\'han trobat 21 abrics amb pintures del Neolític de què destaquen la cova Donas , amb més de 500 m de galeria, la de las Cañas i la de las Ventanas i també 8 poblats de l\'eneolític; durant l\'ocupació àrab abastà molta importància com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudèjars contribuïren amb 200 besants; va romandre amb un elevat percentatge de moriscs fins 1609 en què l\'expulsió provocà força revoltes en les quals Millars tingué destacat paper; en 1535 obté parròquia independent en desvincular-se de la de Dos Aigües; si bé l\'expulsió morisca no va despoblar-la la recuperació no arribaria fins les primeries del XVIII; el màxim de població el va abastar en les dècades dels vint i els trenta del segle passat, en què arriba als 2.323 veïns com a conseqüència de la construcció d\'un salt d\'aigua, desprès la tendència ha estat sempre a la baixa.
Per ser terra fronterissa, en tota la comarca es parla un dialecte de transició, però ja castellà, per això pot ser durant algún temps rebé el nom de Millàs. A hores d\'ara – cens de 2004— hi ha 567 habitants governats per un ajuntament compost per 4 regidors del PP i 3 del PSPV (eleccions municipals de 2003). El topònim oficial és MIllares.
La indústria tèxtil i una recent proliferació de les granges de conills són les principals activitats econòmiques de la població.
El seu terme abasta els 104,7 km 2 i s\'inclou en la Reserva de la Mola de Corts. Tot i que la zona ha estat castigada per incendis forestals poden visitar-s\'hi paratge molt interessants: l\'esmentada cova Donas en la qual existia el costum de fer la nit de noces; els barrancs del Nacimiento i de Las Sepulturas , el llit del Xùquer ; el Monstruo , salt d\'aigua de 80 metres i antiga fàbrica de llum; la cova de Las Palomas ; la Olla Lantisco i Canagar mases forestals amb savines, carrasques i pins. A banda del senderisme també es pot practicar l\'escalada en la penya La Mora i Las Fuentecicas .
El poble se situa en la marge dreta del Xúquer , en el vessant duna muntanya, per la qual cosa els seus carrers són prou rosts. Del seu patrimoni cal esmentar:
- Castell de Miralles o Castillico . Petita fortalesa de què romanen el recinte murat i part de la torre de l\'homenatge.
- Castell de Coves, o de Caves. Talaia d\'alt valor estratègic en un espectacular emplaçament. En estat de ruïna absoluta, destaquen alguns llenços de muralla i restes de la torre major.
- Castell Vell de Millars. Construccions d\'origen musulmà que es troben integrats en les cases del poble i que constituïen el palau senyorial.
- Castell de Corral Anton . Fortalesa auxiliar del Castillico de què a penes resten deixalles.
- Esglesia del Sant Crist de la Salut.
- Ermita de Sant Roc.
- Mostra de l\'antiga maquinària i dels atifells necessaris per a la producció de l\'oli que pot contemplar-se en l\'almassera de la Cooperativa.
El gaspatxo manxec, el mojete , coques d\'oli i sal i l\'arròs són els menjars favorits del poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrotur
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Página web de Millares
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: DEU ANYS SENSE OVIDI','
Aviat, el proper dia 10, es compliran deu anys des que l\'Ovidi ens va deixar per fer eixes vacances de la seua cançó i de les que sempre torna quan fem sonar qualsevol de les seues cançons. Els de la Generalitat de dalt, vull dir les autoritats de Catalunya, ja estan preparant tot un seguici d\'actes per recordar-lo. Ací a la seua terra les autoritats \"populars\" tant a la Generalitat com al seu poble Alcoi no en volen saber res de commemoracions. Una regidora d\' Alcoi va dir que deu anys eren pocs anys per fer-li homenatges al cantant que va dur el nom d\'Alcoi arreu del món. Segurament s\'estimen molt més retre homenatges a qualsevol caspós \"cantamañas\" de l\' intel·lectualitat \"popular\".
Però els qui vam conéixer Ovidi continuem estimant-lo com si encara fos entre nosaltres i recordem moltes de les vivències que junts vam viure en uns temps no tan fàcils com els d\'ara. Jo vaig coincidir amb l\'Ovidi en moltes de les seues actuacions. Recorde que el vaig conéixer gràcies a Didín Puig, representant aleshores de la casa Edigsa a València i marassa de la majoria dels cantants. El primer acte que anàvem a fer junts era la presentació del seu elapé \"Crònica d\'un temps\". El lloc el vell saló d\'actes de LO RAT PENAT a la plaça de Manises, el dia un 20 de desembre de 1973. Com comprendreu l\'acte no fou possible ja que de bon matí el senyor Carrero Blanco havia pujat al cel. Ovidi continuà cantant, quan el deixaven i el que el deixaven. Recorde ara que durant un temps el \"Homenatge a Teresa\" fou prohibit per la censura i fins i tot al disc \"Un entre tants\" tan sols hi fou gravada la versió instrumental. També continuà fent discos i actuacions memorables arribant fins i tot a cantar a l\'Olympia parisenc. Un diumenge d\'abril del 1975 Ovidi i Maria del Mar Bonet es van repartir l\'escenari de l\'Olympia i malgrat l\'hora de l\'actuació: les dues de la tarda, va acudir bastant públic. Jo hi era allí per després deixar constància de l\'actuació a les pàgines de LAS PROVINCIAS, també hi eren altres valencians entre els que recorde a Vicent Andrés Estellés amagant-se al seu seient i fent-se més petit del que era físicament mentres a París ressonava allò de \"no hi havia a València dos amants com nosaltres\".
Abans d\'aquest viatge a París havíem anat més prop. Al febrer i a la Casa de Cultura d\' Alcoi vaig presentar, amb la presència del cantant, el disc \"A ALCOI\". Vam fer el viatge amb el meu vell Dyan 6 i com que no era un auto ràpid vam tindre temps de xarrar de tot el que ens venia al cap. Em sembla recordar que aquell dia Ovidi complia 33 anys i ens hi vam riure dient que al menys ja havia viscut més que Crist. L\'acte fou tot un èxit de públic, el lloc va quedar-se petit i fins i tot va acudir des de Barcelona el director general d\'Edigsa. Després vam sopar al que aleshores deien era el millor restaurant d\'Alcoi que si no recorde malament es deia \"La Venta del Pilar\" o quelcom semblant, el que sí recorde és que vaig menjar un conill amb all i oli com mai més he tornat a tastar. D\'aquell dia em queda, a més a més dels records, un vell disc on Ovidi va escriure \"A Esteve Casanova amb tota la meua admiració i agraïment\".
Aquell estiu del 75 Ovidi va actuar a força llocs arreu del País Valencià. Moltes de les actuacions foren amb l\'acompanyament de Vicent Andrés Estellés i a més d\'una vaig acudir per estar amb ells dos. Feia uns mesos jo havia guanyat la Flor Natural als Jocs Florals de Foios on Vicent fou el mantenidor i des d\'aleshores el visitava sovintment a la vella redacció de LP a l\' Albereda, eixa Albereda que el poeta trau en tants dels seus poemes. Ara però ja no puc petar la xarrada amb cap dels dos. Ens han deixat però tant l\'un com l\'altre seran sempre entre nosaltres. Un amb els seus poemes i l\'altre amb les seues cançons, i aquells que ara els neguen el pà i la sal d\'ací uns temps seran tan sols una taca negra en l\'anecdotari de la nostra història.
RAFA ESTEVE-CASANOVA
(2-3-05) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MIRAMAR (La Safor)','
Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén ; després de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis; en 1535 passa a pertànyer al ducat de Gandia, aqueix any obté independència eclesiàstica; en el segle xvii va ser adquirit per la família Borja ; tingué com a annexes Tamarit i Daimús, separada el 1902.
Durant el passat segle l\'emigració cap a Gandia, València i França delma importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1.675 veïns, de gentilici milamarins. El PSPV governa l\'ajuntament amb majoria absoluta, 7 regidors en les municipals de 2003 en què BLOC i PP n\'obtingueren un cadascú.
Tradicionalment s\'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig, a hores d\'ara, però, l\'activitat principal se centra en el sector serveis encara que l\'agricultura suposa el 34´8% de l\'activitat econòmica i la indústria l\'11´8%.
Els 2,6 km 2 de terme municipal s\'assenten al bell pla de La Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de més d\'un km de llargària.
El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l\'Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l\'únic monument ressenyable és l\'església de sant Andreu, apòstol, bastida en el segle XVIII, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.
A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat típic de Miramar és la “bossa de polp“, elaborat amb polp, arròs, creïlla, penca i carlota.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Miramar
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turistica Valencia
Mancomunitat de municipis de La Safor
Plana personal de Paco González
Web oficial de Turismo de la Comunidad Valenciana ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Orientacions dels valencians cap a la comunitat política\" per Vicent Franch','
|
Setembre-Octubre de 2003 (Enquesta feta per la Generalitat Valenciana) |
% |
|
Únicament valencià |
4,3 |
|
Més valencià que espanyol |
8,6 |
|
Tant valencià com espanyol |
62,5 |
|
Més espanyol que valencià |
7 |
|
Només espanyol |
12 |
|
Sense determinar |
5,6 |
Com van posar en relleu en el seu moment autors com a Verba, Lipset, Rokkan i Easton, quan en un Estat es dóna l\'existència de diferents grups ètnics, o, simplement, es troben diverses identitats nacionals, la percepció de pertinença política dels ciutadans cap a algun d\'eixos objectes de lleialtat amb caràcter exclusiu té uns efectes directes sobre la legitimitat de què gaudix el sistema polític que regix; per això, i en Estats amb presència d\'ètnies o nacions diferenciades, indagar sobre l\'orientació dels ciutadans cap a la comunitat política dóna pautes per a identificar si es donen les condicions d\'estabilitat del sistema, si hi ha lleialtat cap aquell o si al contrari es dóna una contestació forta en el sentit de qüestionari.
En el cas valencià, i d\'acord amb el cas genèric de l\'existència de nacionalitats i regions en l\'Estat, ja fa temps que s\'utilitza l\'indicador d\'identitat nacional dels valencians (que s\'ha formulat de diferent manera, a saber, identitat nacional, identitat cultural, sentiment identitari, sentiment nacional, etc.) per a obtindre l\'orientació dels ciutadans valencians cap a la comunitat política en què viuen, Espanya. Este indicador, que és prou important a Catalunya o Euskadi, té entre nosaltres unes proporcions més modestes i dóna lloc, com reflectix l\'espectre de forces resultant, a un menor joc analític.
No obstant, la primera dada que crida l\'atenció no és el sentiment compartit entre la comunitat estatal i la valenciana (espanyol i valencià) sinó que el d\'exclusivitat espanyola siga tres vegades superior al d\'exclusivitat valenciana.
Renunciem a realitzar una excursió completa per tots els estudis demoscópicos en l\'àmbit de la Comunitat Valenciana tant pel CIS, quant per la Generalitat Valenciana o la Universitat de València en el dilatat període que va de 1983 a 1995 sobre la identitat nacional dels valencians, per a no desviar-nos en excés de l\'objecte d\'este document que és introduir una sèrie de dades d\'enquesta que puguen il·lustrar sobre la posició dels valencians davant de la Constitució de 1978 i la Democràcia en què vivim, però no està de més recordar que del conjunt dels estudis realitzats fins a 1995 es deduïa que el percentatge dels valencians que es declaraven només valencians enfront d\'una escala que incloïa a més els ítems de més valencià que espanyol, tan valencià com a espanyol, més espanyol que valencià i només espanyol, sempre estava al voltant del 2%, una asimetria en les posicions excloents molt notable.
Els valencians que es declaraven tan valencians com a espanyols sempre superaven el 50%; els que se sentien més valencians que espanyols se situaven entre el 7% i el 9%, i els que es declaraven més espanyols que valencians es mantenien al voltant del 12-14%.
Estes xifres, comparades amb les enquestes de la Generalitat Valenciana de setembre-octubre del 2003 han variat substancialment, almenys les que traduïen una major polarització.
En primer lloc, el nombre dels valencians que s\'ubica en la identitat compartida és hui del 62,5%, prou més alt que el registrat en la sèrie d\'enquestes de referència entre 1984 i 1995; el nombre dels qui se senten únicament valencians ha passat a ser el 4,3%, una xifra que dobla la mitjana d\'aquella sèrie; els de qui se senten més valencians que espanyols es manté en la mitjana històrica, entorn del 8%; la proporció de ciutadans d\'esta Comunitat que se senten més espanyols que valencians ha descendit notablement respecte a aquella mitja de 12-14% i, finalment, també la dels qui es declaraven només espanyols, que era entorn del 20%, ha descendit fins al 12%, de manera que s\'ha produït un augment de la identitat compartida en benefici d\'un major valencianisme.
La ubicació dels diferents sentiments identitaris és molt interessant i ha de tindre\'s en compte cada vegada que utilitzem estos agregats i veiem quines actituds se sostenen en ells.
En un país on el fet de la immigració és prou notori durant tot el segle XX, fet que s\'accentua en la segona mitat del segle, no és estrany que la major proporció dels qui se senten només valencians es done en les franges d\'edat dels més majors, encara que en cap de les franges se supere el 6%. Com més jóvens, menys percentatge de només valencià; com més major, més percentatge, encara que la major proporció es troba en la franja de 55-64 anys, que correspon als que en els anys seixanta ja eren vintanyers, i que van viure el despertar del valencianisme cultural i polític. En eixe sentit, les franges d\'edat immediatament inferiors, els de 40-54 anys i els de 30-39 omplin l\'ítem de més valencià que espanyol i faciliten que el còmput dels dos sentiments siga més alt en la zona de 40-54 i 55-64, perquè amb un 15% i un 14,3%, respectivament, s\'allunyen de la resta de les franges d\'edat, inclosa la dels més majors. Els més jóvens, i amb ells, també els menors de 39 anys, la major part dels quals van ser educats ja en la Democràcia, de la vivència autonòmica i de la presència de les icones identitàries en allò cultural (especialment la llengua) no omplin les partides de només o més valencians, denotant amb això, que l\'efecte de l\'autonòmic va en direcció de la integració del sentiment d\'identitat dual i no en la de distanciament entre identitats.
Ja que els valors aconseguits per només valencians són tan baixos, hem preferit sumar-los als de més valencià que espanyol per a la interpretació de l\'estudi, mentres que en canvi, el fet que els valors de només espanyol estiguen en totes les franges d\'edat per damunt del 10% fa que s\'haja de considerar com un agregat individualitzat i separat del corresponent a més espanyol que valencià, que és, per la seua banda, menor que el de només espanyol, però major que el de només valencià.
La major proporció de tan valencià com a espanyol es produïx en la franja dels més jóvens, seguit dels més majors, però les diferències no són molt grans (de 65% a 60%) entre franges. Per la seua banda, els més espanyols que valencians es repartixen per la piràmide d\'una manera prou homogènia amb variacions que el major percentatge de la suma d\'ambdós es troba en dos franges equidistants, la dels de 55-64 anys (21,2%) i 30-39 (20,9%).
La posició de tan valencià com a espanyol, no obstant, no és majoritària en la província d\'Alacant, perquè només el 45,4% dels valencians de la província d\'Alacant se senten tan valencians com espanyols. En esta província es produïx un fet ben curiós, o bé perquè al preguntar-los si se senten valencians ho entenen com per oposició a alacantins, o bé, perquè realment la posició de més espanyol i només espanyol està més aguditzada, el fet és que, d\'entrada, els valencians de la província d\'Alacant a penes si s\'adscriuen a només valencià (1,5%) o més valencià que espanyol (3,1%), mentres que als ítems de més espanyol (14,3%) i només espanyol (28,4%) s\'adherixen amb contundència.
La mostra de la província d\'Alacant tira doncs resultats molt esbiaixats a favor de l\'espanyolisme i eixes xifres mereixen un detallat estudi sobre la seua evolució, causes, creixement i persistència, després de vint anys d\'autogovern.
El revers ho trobem en la província de Castelló, on es dóna, d\'una banda, la major proporció de la identitat dual (82,7%) i la menor de l\'espanyola (1,4% per a la suma de més espanyol o només espanyol), mantenint-se la de només o més valencià en una proporció pròxima a la mitjana (12,2%).
Els valencians de la província de València se senten majoritàriament en la identitat dual (69,4%), però són els que major proporció tiren per als només valencians (6%) o més valencians que espanyols (12,6%). El 18,6% dels més valencianistes contrasta amb el 7,2% dels més espanyols, de manera que la província de València manté una major proporció de la identitat valenciana que Castelló i a molta distància d\'Alacant.
Lluny de trobar-nos amb dades homogènies, les xifres de la identitat ens enfronten a un panorama molt dispar i asimètric on Alacant continua constituint, com s\'ha assenyalat reiteradament en quants estudis d\'identitat s\'han realitzat en els últims anys \"un cas apart\", observant amb preocupació que o bé un creixent i persistent ancoratge en la identitat espanyola excloent porte que un 42,7% declaren que se senten més espanyols que valencians o només espanyols, i ni tan sols pot servir com a explicació plausible el fet que dos comarques molt importants, i algunes ciutats mitjanes siguen històricament castellà-parlants o foren incorporades a la província en la divisió provincial de Javier de Burgos de 1834. Tampoc no pot servir com a consolació que es done una alta proporció de població estrangera, perquè, entre altres coses, s\'hauria reflectit en la mostra o, simplement, s\'hauria reflectit advertit que les entrevistes a estrangers exigien un nou ítem en la pregunta. En fi, les dades de la província d\'Alacant són interessants per a l\'anàlisi, però el més interessant és que la proporció de què se senten tan valencians com a espanyols està pròxima al 50%.
De fet, les xifres d\'Alacant tenen un reflex en els resultats de la grandària d\'hàbitat, corresponent a municipis de 100.000-500.000 habitants, on només es troben Alacant, Elx i Castelló de la Plana. Si tenim en compte que Castelló no distorsiona gens els percentatges de la seua província, la qual cosa ocorre a Alacant, i, potser a Elx, és prou més dràstic que això de la resta de la província, perquè que el 29,1% d\'este tram d\'hàbitat es declare més espanyol o només espanyol no significa que Alacant estiga per davall de la xifra de la província, sinó que les dades de Castelló emmascaren la verdadera realitat de la ciutat d\'Alacant, on, sens dubte, es concentren els majors percentatges del país de sentiment més espanyol o només espanyol. Quelcom paregut ocorre en el tram de 50.000-100.000 habitants, que inclou a les ciutats d\'Orihuela, Torrevieja, Elda, Benidorm, Alcoi, Gandia i Sagunt, i on el pes de les quatre primeres (totes elles en la província d\'Alacant) es deixa notar en les xifres dels percentatges de la identitat fins al punt que només l\'1,9% es declara més valencià que espanyol, tirant l\'ítem de només valencià la xifra de 0%, mentres que la suma de més espanyol o només espanyol aconseguix el 38,2%. En el conjunt d\'estes ciutats, no obstant, i potser al contrapunt que suposen Gandia, Sagunt i Alcoi, el percentatge d\'identitat dual supera a la mitat (56%).
La ciutat de València, per la seua banda, que és una urbs on la immigració és molt important, té un comportament completament diferent de la d\'Alacant, perquè, en primer lloc, la identitat dual és majoritària (64,2%), la valencianista (16,2%), només és lleugerament inferior a la de la mitjana de la seua província i, finalment, la de més o només espanyol se\'n va al 13,7%, que és més del doble de la mitjana provincial.
Per davall dels municipis de 50.000 habitants (i, segurament, amb la inclusió de Gandia, Sagunt i Alcoi entre les majors de 50.000 però menors de 100.000) el sentiment valencianista obté els seus millors percentatges, sent els municipis més xicotets els més valencianistes. El tram menor previst en l\'estudi (municipis menors de 5.000 habitants) dóna un percentatge de 20,8% per als valencianistes (la suma de només valencians -10,4%- i més valencians que espanyols -10,4%-) i només un 6,5% per als que se senten més espanyols o només espanyols.
Si ens fixem ara en la posició ideològica dels valencians, ens sorprén, d\'entrada, que els més valencianistes s\'ubiquen en el centredreta, perquè un 23,3% dels que es declaren en eixa posició se senten només (10,7%) o més valencians que espanyols (12,6%), xifres que no aconseguix cap altra posició ideològica. Els menys valencianistes són els que s\'ubiquen en la dreta (que inclou a l\'extrema dreta), mentres que el centre (12,8%) i el centreesquerra (12,5%) (que són majoritaris en l\'escala d\'ubicació ideològica) es mantenen en la mitjana i l\'esquerra se\'n va un poc més amunt amb el 15,2%.
Els valors més destacats per al sentiment dual es troben en el centre (67%) i en el centreesquerra (65,3%); el caire cap al valencianisme que dóna el centredreta fa que en este el sentiment dual descendisca. Per la seua banda, els que s\'ubiquen en la dreta tiren xifres més discretes per al sentiment dual (58,5%) perquè estan esbiaixats cap a un major sentiment de més espanyol (11,5%) o de només espanyol (17,5%). Però el més cridaner dels resultats del sentiment identitari és que en l\'esquerra també trobem un alt percentatge dels qui se senten més espanyols (7,1%) o només espanyols (23,5%), constituint esta última xifra la major de la sèrie, i esbiaixant en major grau que el sentiment valencianista el percentatge del sentiment dual, que és molt baix (46,1%). Això vol dir que tant a la dreta (29,0%) com a l\'esquerra (30,6%), és a dir, en els dos extrems de l\'espectre ideològic, es dóna la major concentració de sentiment espanyol, i un de cada tres valencians que es declara de dreta o d\'esquerra se sent més espanyol que valencià o només espanyol. A certa distància, el centreesquerra tira també un elevat percentatge de més espanyol o només espanyol (18,3%).
Estes xifres han de concordar amb el record de vot de les últimes generals i les recents legislatives.
Els més valencianistes són els votants del BNV (en les generals Bloc-Verds-VpC, és a dir, incloent en la candidatura als verds, els votants de la qual disten prou de tindre un sentiment identitari valencianista; i en les autonòmiques, BNV), amb un 50% entre els votants de les generals i un 43,9% del record de vot de les autonòmiques. No obstant, o bé perquè la mostra és molt xicoteta o perquè simplement els votants d\'UV tenen unes característiques molt especials, els qui van declarar haver votat a eixe partit van dir que només entre un 23,6% i un 25% se senten més valencians que espanyols, i cap només valencià, mentres que entre el 67% i el 75% van declarar sentir-se tan valencians com a espanyols.
El major percentatge de votants espanyolistes es dóna en el PSPV-PSOE i en EU, més en el primer que en el segon, i el menys valencianista en el PSPV-PSOE, de manera que els votants del PP són lleugerament més valencianistes (14,1%) que els del PSPV-PSOE (11,6%), mentres que els d\'EU esbiaixen cap a ambdós extrems: un 15% dels seus votants se sent més o només valencià mentres que un 19,7% se sent més o només espanyol, deixant al sentiment dual només un 54,6% dels seus votants.
Vicent Franch (Revista Valenciana d\'Estudis Autonòmics; número extraordinari de juny-2.004)
(Editat al diari PARLEM el 3-3-05 i traduït amb el programa SALT 3) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"L\'autoubicació ideològica dels valencians: l\'eix esquerra-dreta\" per Vicent Franch','
L\'autoubicació ideològica dels valencians: l\'eix esquerra-dreta
L\'autoidentificació dels ciutadans en una escala numerada on es mostren conceptes lligats a la fractura entre esquerra i dreta ha constituït un mètode d\'anàlisi que permet entendre la dimensió de les subcultures polítiques que es mouen en el si de les societats contemporànies, els sistemes de creences a què s\'adscriuen els individus i els eixos estructuradors dels conflictes polítics. Encara que esta de dreta-esquerra no siga l\'única dimensió que pot emportar-nos a comprendre els eixos del conflicte (les dimensions nacionalista o de materialisme/postmaterialisme completen les referències que permeten situar-nos en l\'univers polític), la seua capacitat explicativa continua sent ponderada per la major part dels politòlegs, perquè l\'entrevistat, quan s\'adscriu en algun punt de l\'escala ho fa en tant que creu que el lloc que tria està relacionat amb el seu sistema de creences i valors. En el Quadre que reproduïm sobre l\'autoubicació en l\'escala d\'esquerra-dreta a Espanya i que comprén des de 1976 fins a 1999 podem veure que els espanyols s\'ubiquen preferentment en zones moderades, i que en els últims temps s\'ha equilibrat l\'adscripció entre centreesquerra i centre, mentres que en els extrems es mantenen semblants percentatges en tota la sèrie, especialment des de principis dels anys huitanta.
La posició dels valencians diferix prou de la mitjana espanyola, i el que disposem de dades recents, corresponents al 2000, o els obtinguts en l\'estudi del CIS de setembre del 2003 o el recentíssim barem electoral de 2003, el treball de camp del qual es va fer després del de l\'enquesta de la Generalitat Valenciana, fa que siguen prou visibles les diferències i que les més recents vinguen referides a un mateix temps polític.
En efecte, el voluminós percentatge de valencians que s\'ubica en el centre polític (41,1%) contrasta amb la mitjana espanyola (32,6%), una proporció que prové fonamentalment d\'una menor definició dels valencians cap al centreesquerra (només un 14,2% dels valencians s\'ubiquen en eixa posició, mentres que en la mitjana espanyola són el 26,1%). En el cas valencià, junt amb eixa elevada proporció del centre destaquen les preferències de les posicions més allunyades del centre, perquè tant la dreta (que inclou l\'extrema dreta) com l\'esquerra (que inclou l\'extrema esquerra) presenten valors notablement més alts que la mitjana espanyola; mentres que s\'ubiquen en l\'esquerra un 12,6% dels valencians, en la mitjana espanyola són només el 5,5%; i en la mitjana valenciana s\'ubiquen en la dreta el 8,7%, mentres que en l\'espanyola a penes sumen un 2,4%.
|
|
1976 |
1977 |
1979 |
1982 |
1986 |
1989 |
1993 |
1995 |
1996 |
2000 |
2003 |
2003 |
2003 |
|
Esquerra |
5 |
4 |
10 |
9 |
9 |
8 |
8 |
9 |
9 |
6,8 |
5,6 |
12,6 |
5,5 |
|
Centre-Esquerra |
13 |
17 |
26 |
32 |
35 |
26 |
31 |
27 |
28 |
25 |
26,4 |
14,2 |
26,1 |
|
Centre |
38 |
41 |
36 |
28 |
23 |
22 |
24 |
29 |
30 |
28,8 |
32,2 |
41,1 |
32,6 |
|
Centre-Dreta |
13 |
15 |
9 |
16 |
8 |
9 |
12 |
11 |
11 |
11,8 |
10,1 |
5,2 |
10,9 |
|
Dreta |
9 |
4 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3 |
3,2 |
1,9 |
8,7 |
2,4 |
|
NS/NC |
22 |
19 |
16 |
12 |
22 |
32 |
21 |
21 |
18 |
24,3 |
23,9 |
18,2 |
22,6 |
Xifres en %. Autoubicació esquerra dreta a Espanya (1976-1999) i a la Comunitat Valenciana (2000-2003)
En la sèrie espanyola s\'observa que mentres la ubicació en la dreta està molt estancada des de 1979 entorn de valors molt baixos, l\'esquerra ha anat baixant des de finals dels anys 90 fins a un percentatge que és quasi la mitat del què va ser durant quasi quinze anys, des de 1979. Pel que es referix als percentatges del centreesquerra, en els últims anys ha oscil·lat un poc i es mostra prou estable entorn del 26%. La suma dels espais de centre i centreesquerra va ser sempre majoritari a Espanya (58,7%), quelcom que es repetix a la Comunitat Valenciana, on ambdós ubicacions sumen el 55,3%, lleugerament per darrere de la mitjana espanyola.
Els valencians s\'ubiquen preferentment en el centre (41,1%) en major proporció que la mitjana espanyola (32,6%), encara que el bloc de centre i el de centreesquerra són quelcom superiors en la mitjana espanyola (58,7% per 55,3% en la suma valenciana).
Pel que fa a la polarització ideològica els valencians apareixen més polaritzats que la mitjana espanyola, perquè els percentatges d\'esquerra i dreta són prou més alts en la mitjana valenciana.
Mentres que la ubicació en el centreesquerra és molt significativa en la mitjana espanyola, els valencians estan més a l\'esquerra que els espanyols en l\'espectre que va del centreesquerra a l\'esquerra. Finalment, el bloc de centredreta i dreta és lleugerament major a la Comunitat Valenciana que en la mitjana espanyola i està més a la dreta que la mitjana espanyola.
En suma, la comparació de la ubicació dels valencians amb la mitjana espanyola tira una dimensió de moderació més baixa, perquè a la Comunitat Valenciana aconseguix al 60,5%, i en la mitjana espanyola al 69,6%.
Com en la resta de les dades actitudinals que contemplem, a l\'estudiar-los en els diferents grups agregats ens trobem notables diferències.
Els hòmens són lleugerament més d\'esquerres que les dones, i les dones lleugerament més de dretes, perquè en l\'espectre d\'esquerra estan diversos punts per darrere i en el de la dreta diversos punts per davant. Quant als trams d\'edat es dóna una simetria prou notable entre edat i esquerra i edat i dreta; els més jóvens són els més esquerrans, i els més majors els més dretans, encara que en ambdós extrems no sumen entre els dos més del 20%. Malgrat tot, en els posicionaments de centre i centreesquerra no trobem ni progressió ni homogeneïtat; els menors són menys centristes que la resta dels trams d\'edat, i el centreesquerra és més alt en la franja ampla que comprén entre els 30 i els 54 anys que en la resta.
Per províncies torna a destacar que en la de Castelló el NS/NC arreplegue el 38,7% que és prou més del doble que en les altres dos províncies; així i tot el percentatge dels ciutadans que s\'ubiquen en el centre polític en la província de Castelló (38,9%) és més alt que a Alacant (32,4%) però prou inferior al de València (47,3%). Els majors percentatges de centreesquerra i esquerra els trobem en la província d\'Alacant (16,2% per al centreesquerra i 17,8% per a l\'esquerra), i els menors a Castelló, on, certament són molt modestos (5,5% per a ambdós conceptes); però és també Alacant la província que arreplega el major percentatge d\'ubicació en la dreta (12,2%). La ciutat de València tira una gran dispersió en l\'espectre ideològic, i, això es nota en què en el centre només s\'ubica el 31,5%, quasi deu punts per davall de la mitjana de la Comunitat Valenciana; açò es manté en els següents trams de grandària d\'hàbitat (les tres grans ciutats després de la de València, que són Alacant, Elx i Castelló de la Plana, i les ciutats d\'entre 50.000 i 100.000 habitants) on el centre perd percentatge a favor d\'una major dispersió en la resta de l\'espectre. En eixe sentit, a mesura que la grandària d\'hàbitat és menor, creix el centre i disminuïx l\'esquerra, encara que no ocorre el mateix amb la dreta, perquè en els municipis menors de 5.000 habitants no necessàriament disminuïx el percentatge dels qui s\'ubiquen en la dreta respecte a municipis de població mitjana. La ubicació en el centre augmenta quant menor és la grandària del municipi. I quant major és la grandària d\'hàbitat és major la dispersió ideològica.
Finalment, en els grans municipis, es dóna un percentatge molt alt d\'indefinició.
Al creuar el sentiment nacionalista amb el posicionament ideològic trobem que els menors valors per a la ubicació centrista es troben entre aquells que se senten únicament espanyols (el 32,5%), i el major, entre els qui se senten només valencians (53,6%); en els trams majoritaris, és a dir en els que s\'ubiquen els qui se senten més valencians que espanyols i tan valencians com a espanyols, no obstant, el centre presenta valors alts en l\'espai dual (44,2%), però en el de més valencià cau deu punts (34,3%); esta caiguda en el sentiment de més valencià que espanyol es deu al fet que augmenta l\'esquerra i els sense determinar (que aconseguix ací el 22,5%). D\'altra banda, i d\'acord amb el que hem apuntat de la component identitària d\'una part de què s\'ubiquen en l\'esquerra, el major percentatge ho trobem, d\'una banda, en els qui se senten només espanyols (24,6%), i, d\'una altra, més valencians que espanyols (17,3%), mantenint-se en la resta d\'ubicacions identitàries uns valors semblants (entorn del 10%). Els majors percentatges d\'ubicació en la dreta els trobem entre els qui es declaren més espanyols que valencians i només espanyols, de manera que pot dir-se que augmenta la ubicació en la dreta a mesura que passem del sentiment de més valencianisme a més espanyolisme, encara que en l\'extrem de només espanyol, baixa el percentatge perquè ací hi ha, també, un percentatge de valencians que es declaren d\'esquerra. Finalment, en el centredreta ocorre el contrari que en la dreta perquè a més valencianisme majors percentatges de centredreta i a més espanyolisme, menys, corroborant així el que apuntàvem sobre la component ideològica moderada d\'una part del sentiment nacionalista.
En efecte, la ubicació ideològica i el record de vot mostren que els votants del PP es repartixen en la seua totalitat en les ubicacions que van del centre (62,8%) i centredreta (11,2%) a la dreta (17,6%), amb valors pròxims al zero en les ubicacions de centreesquerra i esquerra, mentres que UV pareix arreplegar tot el seu electorat del centre (80,9%). Esta situació es dóna, però invertida, en els partits d\'esquerra, perquè mentres el PSPV-PSOE arreplega només el 17,7% dels vots del centre i el 29,2% de l\'esquerra, és en el centreesquerra on recull el gros del seu percentatge (47,7%), a diferència d\'EU, que obté el 80,8% dels vots de l\'esquerra, només el 14,9% del centreesquerra i a penes un 2,1% del centre, i el BNV que obté tots els seus vots en l\'esquerra (67,9%) i centreesquerra (17,6%).
D\'acord, doncs, amb el conjunt de les dades que contenen els quadros precedents (que podrien ampliar-se en una anàlisi completa a la resta de les dades de classificació actitudinals que acompanyen al qüestionari de l\'enquesta) pot dir-se que alguns d\'ells permeten amb rigor una aproximació als percentatges de les respostes, mentres que altres patixen d\'ella. Per als agregats de gènere, edat, localització provincial, trams d\'edat, ubicació en el centre polític, el de tan valencians com a espanyol i el de record de vot als dos grans partits les dades són ajustades, per a la resta dels agregats que oferim, i en major o menor mesura, només indicatius.
Vicent Franch (Revista Valenciana d\'Estudis Autonòmics, número extraordinari de juny-2004)
(Editat al diari PARLEM el 3-3-05 i traduït amb el programa SALT 3) ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: COM ENS VEUEN A MADRID','
Des de la meua posició d’expatriada a la capital del Reino, he de confessar que tinc sempre una orella pendent per si escolte la paraula CATALÀ, VALENCIÀ, NACIONALISME, etc.
Ja m’enteneu, és un exercici de masoquisme, ja que em negue a considerar-ho recerca sociològica o antropològica (que, a més, no són els meus camps d’estudi).
El cas es que la meua orella estesa dia i nit sol arreplegar normalment expressions i opinions que són veritables perles i que algun dia vos promet recopilar-les i fer-nos entre tots un tip de riure. Una d’elles m’ha passat hui mateix i passe a narrar-vos-la a continuació.
El cas es que estava dinant a la sala de la que disposa el centre on treballe per a aquestes coses quan ha arribat un grupet de 5 persones, totes elles entre 35 i 45 anys, notables investigadors del CSIC parlant en veu excessivament alta. La raó de l’animada discussió era un dels temes d’actualitat: les possibles comissions de CiU. Les casualitats de la vida, no quedaven taules lliures i han assegut al meu costat.
El tema de les comissions els ha ocupat tot el dinar i els topicassos sobre catalans també. A l\'acabar el debat i el dinar diuen com a conclusió: DE TODAS FORMAS ES UNA PERDIDA DE TIEMPO DISCUTIR SOBRE ESTO, YA SE SABE QUE TODOS LOS CATALUFOS SON UNOS LADRONES. Potser vos semble innocent de la meua part o curiositat semàntica, però no he pogut evitar preguntar: QUE ES UN CATALUFO?. La resposta m’ha deixat glaçada: HOMBRE, UN CATALUFO ES LO QUE SON LOS CATALANES, MITAD CATALAN Y MITAD PITUFO, SI HASTA SE PONEN EL MISMO GORRO QUE LOS PITUFOS. (rialles sense fi), SÍ CHICA, ¿CUANDO HAS VISTO TU UN CATALAN ALTO Y GUAPO?. (vos recorde de nou que estes persones són eminents científics). Jo, és clar, dic, \"home doncs hi ha molts, Joel Joan per exemple\". PUES ESE SERA UN CATALAN BASTARDO (més rialles).
Com que no es pot fer res més sense carregar-me el meu futur professional, només pregunte innocentment: \"home, espereu a tindre dades per a emetre judicis i acusar, som científics no?\". La resposta: PERO SI YA TIENES LAS PRUEBAS QUE NECESITAS, NO VES QUE SOLO DICEN LA VERDAD LOS NIÑOS Y LOS BORRACHOS (més rialles). Així que què voleu, Maragall és un borratxo i els catalans pitufos, jo contra això no puc res.
Vaig a per un cafè i quan torne la conversa continua animada, esta volta sobre el tema de les Falles. Acollonada, companys i companyes, intente beure ràpid el cafè abans que alguna frase em faça vomitar.
Només vos contaré per a no cansar-vos la conclusió de la conversa fallera: València és un lloc on dóna gust anar perquè no et trobes gent que vaja per ahí defensant els seus hipotètics drets històrics, on sempre et parlen en castellà i on munten unes festes xaxi guais. Jo no és per fotre però he preguntat: \"I com van els valencians de tamany?, també són pitufos? Com se suposa que són cosins dels catalans\" (Ací jo em trobava amagada ja que ningú no sap de la meua procedència levantina). Em responen: QUE VA ! ESO SOLO ES UNA TEORIA, CON LO GUAPAS QUE SON LAS VALENCIANAS Y LO HORRIBLES QUE SON LAS CATALANAS ES IMPOSIBLE QUE ESTÉN EMPARENTADOS. PERO SI HASTA HABLAN LENGUAS DIFERENTES.
Què voleu companys i companyes, eixe és l’intel·lecte màxim dels científics espanyols. Bon déu alabem la fuga de cervells i que els que se’n vagen siguen tots estos, potser als Estats Units trobaran companys de semblant nivell intel·lectual.
No sé que voleu que vos diga, però me n’he anat pensant que preferisc que em posen un malnom ridícul i que no em diguen que som xaxi guais perquè no els donem problemes i no defensem allò que és nostre.
Una valenciana xaxi guai a Madrid.
Llúcia
(6-3-05)
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MISLATA (L\'Horta)','
Al seu terme i al nucli urbà s\'han trobat monedes d\'època romana; en 1239, moment de l\'ocupació cristiana, era una alqueria musulmana que Jaume I va donar a Sanç López d\'Albero ; en el segle XIV, pertanyia a Altadona de l\'Scala , a qui va succeir son fill Joan Boïl ; Ramona Boïl , filla de l\'anterior i senyora del lloc, que va maridar amb Joan Ximénez d\'Urrea , per herència passa a mans de Pere d\'Urrea ; amb un parèntesi en què apareix com a senyor Bernat de Codinat roman en poder dels Urrea, comtes d\'Aranda; en 1535 s\'obté la independència eclesiàstica de la parròquia de sant Nicolau de València en 1609 l\'expulsió morisca buida el poble i per això, en 1611, el comte atorga carta pobla; en 1748 el d\'Aranda li va vendre el senyoriu a Mateu Cebrià, el qual va fundar un vincle que heretà Xoaquim Jeroni Vicent i Cebrià , a qui va succeir sa filla, Lluïsa Ferrer ; aquesta família detentà la propietat del senyoriu fins que en el segle XIX passà al baró de Campolivar ; junt al poble es trobava la moreria que posseïa un castell i funcionava de manera autònoma fins que es va incorporar al municipi en el segle XVIII; en 1873, durant la insurrecció cantonal, el general Martínez Campos , es va allotjar en la Casa Gran, palau fortificat que a hores d\'ara ja no existeix, des d\'on intentà assetjar València.
En l\'any 1787, segons el cens de Floridablanca tenia una població de 169 habitants; Cavanilles , per a 1794, apunta la xifra de 225 veïns; Madoz , a mitjans del vuit-cents comptabilitza 724 habitants i Sanchis Sivera , el 1922, dóna notícia de 2.108; la proximitat a València, amb la qual forma conurbació, ha fet que el passat segle el creixement haja estat desmesurat i descontrolat, fet que es constata amb la xifra de 42.689 mislaters que s\'hi comptablitzen en 2004. Les eleccions de 2003 donaren una batlia composada per 11 regidors del PP, 9 del PSPV i 1 d\'EU-L\'ENTESA.
El menut terme, tan sols 1,4 km 2 , es troba totalment edificat, la base econòmica és el sector serveis i la indústria i els trets d\'identitat històrics, si els hi havia (la informació que ofereix la plana municipal sobre la història del poble és nul·la), han desaparegut sota l\'avarícia especuladora; només podem contemplar l\'església de Nostra Senyora dels Àngels, començada a construir en 1755.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Viurem, viurem, per damunt de tot viurem\" per Pau Alabajos','Es recordarà durant molt de temps la nit del dos de març de 2005, la nit que els músics valencianocantants diguérem prou: prou de polítiques governamentals discriminatòries pel que respecta al tracte mediàtic de la nostra música, prou d’hipocresia institucional pel que fa a la preservació i promoció del nostre idioma, prou d’intolerància i menyspreu cap a la cultura que conreem, prou de paraules buides i falses declaracions de principis, prou de censura i braços creuats... Aproximadament dues-centes persones (entre músics i assistents) vam demostrar davant l’opinió pública que la música en valencià té un futur, un demà esperançador i combatiu. Vam fer entendre a aquells qui mouen els fils que no estem disposats a capitular, que ens estimem molt allò que fem i no ens deixarem trepitjar tan fàcilment com pensaven. Vam demanar de forma pacífica i constructiva que els nostres drets legítims foren respectats i, aprofitant l’avinentesa, deixàrem claríssim que no assistiríem bocabadats a la destrucció d’un patrimoni tan valuós com el nostre.
Un homenatge al desaparegut, ara fa deu anys, Ovidi Montllor va encetar el recital sense endoll que el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià oferírem com a senyal de protesta. Per fi, l’obra del cantautor (o és cantactor?) alcoià es va poder escoltar sota el sostre del Palau de la Música. Actuaren Òscar Briz, Rafa Xambó, Àlvar Carpi, Carles Enguix, Manolo Miralles, Nèstor Mont, Obrint Pas i un llarg etcètera de creadors i intèrprets que no esmentaré per no allargar el text més del necessari, però que també es guanyaren el merescut reconeixement del públic, d’igual manera que aquells artistes als quals no els va ser possible estar presents (Feliu Ventura o Miquel Gil, per exemple), però que de ben segur tocaven anímicament al nostre costat. Cançons plenes de vida, interpretacions amb el cor a la gola, jam sessions inesperades, colpidors comentaris de satisfacció i alguna que altra sorpresa deliciosa...
Gràcies a totes les persones que van acudir a la cita físicament per donar-nos el seu suport. Gràcies als amics de L’Avanç, de Vilaweb, de Diari Parlem, de Ràdio Klara i dels mitjans de comunicació que decidiren cobrir l’acte i que han fet seues les nostres reivindicacions. Gràcies a les dues mil signatures que ha rebut fins ara el manifest del Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià. Gràcies als espectadors que vénen als nostres concerts i compren els nostres discos. Gràcies als catalanoparlants de tot arreu que s’han solidaritzat amb nosaltres. Gràcies a la gent que no té prejudicis i que practica la tolerància dia a dia. Gràcies a tots vostés sabem que els esforços que invertim no són debades. Ara sabem que no estem a soles. Sentim que encara paga la pena cantar contracorrent i somiar amb noves cançons.
Pau Alabajos
www.paualabajos.com
(3-3-05)
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MOIXENT (La Costera)','
Al seu terme hi ha importants jaciments prehistòrics, com el Corral de Saus i, sobre tot, la Bastida de les Alcusses (segle IV aC), de singular importància és també el tresor romà trobat en la partida de Gramoixent que dóna fe del pas dels romans; fou conquerida als musulmans per Alfons X , rei de Castella que incomplia així els acords de demarcació entre les corones aragonesa i castellana, però pel tractat d\'Almizra passà a mans de Jaume I d\'Aragó el qual, el 9 d\'abril de 1271 va donar Moixent a Berenguela Alfonso , rera la mort de la qual revertí de bell nou en la corona; en 1298 el rei Jaume II donà el castell de Moixent a Jasperio de Castellnou i el 29 de juny de 1301 concedí el mixte imperi sobre el castell a Gundisalvo García , qui el 1303 va establir-hi carta pobla a 200 pobladors que havien de pagar la dècima, primícia, sopar, peites, terç delme i d\'altres tributs; en 1393 és Pere de Liçana qui consta com amo del castell i del lloc; l\'expulsió morisca deixà la població en la meitat.
La denominació oficial utilitza la doble toponímia Moixent/ Mogente , tot i que en moltes ocasions és conegut com Muixent . En 2004 s\'hi empadronaren 4.465 veïns, de gentilici, muixentins . Les votades de 2003 deixaren un repartiment de 6 regidors per al PP i 5 per al PSPV.
A principis del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa, oli, garrofes i verdures, a més tenia una fàbrica de vi, sis molins fariners i tradicional indústria cistellera; a hores d\'ara la indústria del moble, l\'agricultura i el sector serveis són la base de la seua economia. Hi ha un celler, on s\'elaboren vins ecològics , que es pot visitar, observar el procés d\'elaboració dels mateixos i, fins i tot, tastar-los i adquirir-los.
El terme municipal és gran, 149,5 km 2 , i en ell trobem força paratges dignes d\'esment, a banda de la Bastida de Les Alcusses i del Corral de Saus, de què ja parlarem, hi destaca El Bosquet, presa hidraúlica , construïda en 1770, voltat de pineda, que recull les aigües dels barrancs circumdants; el Regolf amb font de bona aigua; la Noguera de Ximo , agradable indret entre tolls; el Passadís Verd, camí de varis km que travessa gairebé tot el terme aprofitant l\'antiga via del ferrocarril; el barranc de La Hoz , amb pintures rupestres, coves , tolls, etc; la cova de Patas , ideal per a iniciar-se en el món de l\'espeleologia i senders per conèixer el municipi a peu o amb bici.
Parlem ara del patrimoni muixentí :
- Bastida de les Alcusses . Poblat ibèric del segle IV aC declarat en 1931, per la importància de les troballes i per la seua conservació, Monument Històric. La peça més important torbada és l\'universalment conegut Guerrer de Moixent. Hi funciona com a aula didàctica una reproducció d\'una casa ibera que dóna una idea aproximada de com era la vida quotidiana llavors.
- Corral de Saus. Necròpoli del poblat contigu, Castellaret de Baix . S\'han trobat tumbes amb formes curioses com ara La Sirena o Les dametes i importants aixovars funeraris alguns dels quals es poden observar en el Museu Municipal d\'Arqueologia.
- Castell de Moixent. Del segle XII, es troba en ruïnes però poden observar-se bona part dels llenços de la muralla i algunes de les seues torres.
- Castell de Garamoixent . També musulmà. Poc documentat i en estat ruinós .
- Torre de Coloms. Coneguda rònegament com La Torre. Torre guaita que servia de recolzament al castell.
- Església de sant Pere apòstol. 1880-1889. Estil neogòtic.
- Font de Villapetorro . Centenària. D\'aigües terapèutiques .
- Ermita de les Santes Relíquies.
- Calvari i ermita de la Verge de la Cova. Segle XIX, reconstruïda en 1955. Al costat hi ha les restes de l\'aqüeducte d\'un antic molí fariner.
- Pont romà de la Cadena.
El gaspatxo manxec amb pebrella, la paella de carn de caça, la gachamiga , les farinetes i els bolets juntament amb dolços com els sequillos o els moixentins són els dinars més típics del poble. També s\'hi produeix excel·lent oli d\'oliva i bons vins.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Acció Ecologista Agró
Ajuntament de Moixent
Castillos y Fortalezas de la CV
Contestania.com
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: MARIA JOSEP PICÓ, PERIODISTA I DIRECTORA DE LA REVISTA NAT','
Esperança Costa va escriure en el suplement Quadern d\'El País, del dia 16 de juny de 2.005 que \"encara no ha fet 32 anys i ja està considerada com una de les periodistes de referència en informació ambiental. Maria Josep Picó (Sagunt, 1973), va rebre la setmana passada de mans de la ministra Cristina Narbona el Premio Nacional de Periodismo Ambiental, a proposta d\'un jurat integrat per periodistes. La major part del seu treball l\'ha desenvolupada a la redacció del diari Levante-EMV. Enguany dirigeix a Barcelona la revista temàtica Nat, editada pel grup Sàpiens Publicacions\".
L\'ENTREVISTA
-Més d\'un lector ha coincidit en la mateixa pregunta, supose\'m per la sorpresa que ha produït el naixement d\'una revista com NAT i el seu èxit posterior. Ací tens la que ens ha fet una altra jove periodista, que pot representar totes les altres: \"La revista Nat és una revista seriosa, com va nàixer la idea? El projecte ha trobat moltes dificultats pel camí?\"
— La idea de fer una revista de natura i medi ambient per a Catalunya, el País Valencià i les Balears va ser de l’editorial Sàpiens Publicacions, la qual ja tenia al mercat català, feia més de dos anys, la revista mensual de divulgació d’història Sàpiens (ara estan en el número 34). El projecte, efectivament, ha estat un repte enorme perquè el públic interessat de la natura, a priori, és més reduït que el d’altres temàtiques. Quant a les dificultats, similars a les de posar qualsevol producte al mercat: donar-nos a conèixer, captivar el públic, però encara que només hem arribat al número 7 estem molt satisfets de la resposta de lectors i subscriptors, com també del prestigi assolit pel tractament amb rigor dels temes.
-Segons el meu punt de vista, NAT és una revista divulgativa, pedagògica i de molta qualitat, amb textos i fotos molt acurats. Tinc una curiositat: per què heu decidit evitar el to reivindicatiu i la denúncia en la vostra publicació?
— El periodisme ambiental ha caigut sovint en el catastrofisme. Aquesta via va ser molt bona per cridar l’atenció als anys setanta i vuitanta del passat segle, però ara, aquest discurs està allunyant als ciutadans de la seua responsabilitat en la millora del medi. Nosaltres apostem per un discurs positiu per convidar a la gent a conèixer la natura, entendre-la i, així, promoure la seua conservació. És a dir, volem implicar i il·lusionar. Malgrat això, no renunciem a la denúncia, de fet, alguns dels temes tractats estan acompanyats de molta polèmica (Albufera, Delta de l’Ebre, el Garraf, linx ibèric, canvi climàtic, etc), sinó que utilitzem un altre camí per comunicar.
-Una altra pregunta en la qual han coincidit diversos lectors i que podem resumir en: \"Quants exemplars veneu al País Valencià? I a Catalunya? I a les Illes Balears?\"
— Al País Valencià venem al voltant del 27% del total, mentre que a Balears és molt menor. El nombre d’exemplars venuts és diferent cada número, depèn molt del tema de portada, de la competència en el quiosc cada mes, …, però oscil·lem entre els 15.000 i els 20.000 exemplars mensualment. [Nota de la redacció: fa dos mesos la revista NAT va superar la xifra dels 2.000 subscriptors]
-Què aporta NAT en el panorama de la premsa especialitzada en el medi ambient?
— Ha aportat una xicoteta llum. En els últims anys van tancar revistes com la Tierra o Biològica, referents en el món especialitzat, així que l’arribada al quiosc va ser un esdeveniment, a més a més, a nivell estatal, ja que encara que està escrita en català molts periodistes ambientals estaven interessat en col·laborar-hi i en rebre-la.
-Crec que des que dirigeixes NAT vius a Barcelona? Ara que vius allà, ha canviat la percepció que tenies abans, de Catalunya i els catalans?
— Sí, des del setembre passat el meu centre d’operacions està a Barcelona, però no deixe de vindre a València, on tinc la meua casa, i Sagunt, el meu poble i on viu la meua família. La meua percepció ha canviat molt, però ho considere un fet absolutament normal perquè quan no coneixes una ciutat, un indret tendeixes a fer-te idees, de vegades, sense cap base. Jo crec que TV3 ens dóna una visió de la societat catalana un poc ideal (tant que, sovint, els valencians tenim un cert complexe d’inferioritat). No es pot generalitzar, però sí es pot distingir entre la vida en la gran ciutat de Barcelona, la de les grans distàncies, i la dels pobles, lluny de l’àrea metropolitana. Jo trobe a faltar la proximitat amable de València, la tranquil·litat d’anar caminant a qualsevol lloc per fer una entrevista, per prendre un cafè. Aquesta senzillesa també es reflexa en el caràcter de la gent, en la seua forma de viure el dia a dia. Al País Valencià som molt més espontanis.
-Què pensen els catalans de nosaltres, els valencians? [Sé que és difícil generalitzar, però vull saber si has arribat a alguna conclusió o si, al menys, n\'has reflexionat i quines idees et ronden el cap, perquè de segur que has parlat de les relacions valencians-catalans amb més d\'un i de dos; jo també hi vaig viure durant un any per motius laborals i és del primer que te\'n parlen molts només saben d\'on ets].
— És molt trist, però els catalans veuen València molt lluny. I sí, no es pot generalitzar, però sí pots percebre unes sensacions després de deu mesos (uf! Ja quasi un any!). \"De València?\", em pregunten, i fan l’exclamació de veure la ciutat molt llunyana, quan nosaltres pensem en Barcelona i diem: \"Només a tres hores\". A més, molta de la gent que he conegut no ha anat mai a València… Bé, també m’he trobat gent interessadísima i gran coneixedora dels nostres pobles i accents. Veient els mitjans de comunicació catalans també trobes algunes respostes, les notícies que més transcendeixen són les de les polèmiques sobre la llengua, la lluita per l’aigua de l’Ebre, etc, amb la qual cosa a Catalunya creuen que tots pensem igual. Uns tòpics que s’uneixen als estereotips valencians, perquè en totes les converses apareixen les paelles i les falles, com no. Però potser una qüestió que me molesta és quan critiquen les agressions ambientals al nostre territori, però que no veuen que la costa catalana també està assetjada de torres d’apartaments? L’urbanisme ací i allà és igual de voraç.
-Des de la distància, com veus el País Valencià? Ha canviat quelcom la teua opinió en aquest aspecte?
— No puc veure massa canvis perquè no me n\'he anat del tot. Intente estar informada i ben connectada. Bé, però possiblement sí que valore molt més el nostre caràcter optimista i esperit obert. Lamente la nostra fama de poc professionals perquè tenim una gran capacitat, però ens falta una espenta, perquè per qualitat… n’hi ha molta!. És qüestió que s’estimem més i sapigam comunicar-ho. Em fa gràcia quan em diuen: \"Però allà a València no es parla valencià\". Clar que no, jo vaig i no deixe d’utilitzar-lo: en diversos contextos (laboral, amb amics, concerts, actes culturals…) i amb una gran normalitat! De vegades conteste, \"I a Barcelona sí?\". Perquè qualsevol trajecte en autobús o metro res té a veure en la societat normalitzada que ens imaginem.
-Completa la frase: la salut del periodisme valencià a hores d\'ara és...?
— No tan bona com podria i hauria de ser-ho.
-I seguint amb el periodisme valencià: per què no ha triomfat en la nostra història recent un diari valencià d\'esquerres? O, dit d\'una altra manera, per què tots els diaris que es venen a València són de dretes? (Quan dic diaris, parle, també, en el sentit literal del terme: \"diari, que es ven tots els dies\"). Per cert, hi ha periodisme de dretes i d\'esquerres? Tu veus bé eixa divisió, el periodista no deuria de limitar-se a informar?
— Aquesta resposta necessita una reflexió profunda sobre la nostra societat, cultura, economia… És un tema molt complexe. De tota manera, si volem que el periodista només es limite a informar, hem de fer la distinció entre diaris d’esquerres i de dretes? Crec, sincerament, que hem d’aspirar i hem de reclamar un periodisme de qualitat i uns mitjans de comunicació responsables davant la seua capacitat de crear opinió social.
-Et vaig vore en InfoTV l\'altre dia: tu que l\'has vista per dins, com pinta aquesta televisió?
— L’equip que ha engegat aquesta televisió té moltes ganes de fer bons productes i dignes per a la societat valenciana. Però el projecte encara està començant i el seu èxit depèn de molts factors, no només l’econòmic, que és fonamental, sinó de llicències d’emissió de cara a la nova reorganització de les televisions digital-terrestres gestionada per la Generalitat Valenciana.
- Com veus el futur de les revistes i diaris en valencià? Estan condemnats a ser productes deficitaris (econòmicament), elitistes, o potser alguna vegada esdevindran un producte de consum general per la població valenciana?
— Els productes culturals en valencià tenen un gran futur. Per què s’ha de renunciar a un enorme mercat potencial alfabetitzat en valencià des de l’escola? No té sentit. La qüestió és quins productes es fan: cal apostar per la qualitat i deixar de banda la militància. Els diaris en valencià es vendran quan siguen de qualitat i informen amb normalitat en la nostra llengua, però no s’ha de reclamar als que defenen l’ús de la llengua a comprar un producte simplement perquè és en valencià. D’aquesta forma sí serem elitistes i molt deficitaris. Amb Nat ho hem comprovat i encara que no hem fet quasi promoció del producte, la revista es ven bé a València, per què? Doncs perquè a la gent que l’ha llegida una vegada li agrada i repeteix…
-He llegit en una entrevista que t\'han fet, que no estaves d\'acord o no trobaves convenient que hi haguera una premsa especialitzada en medi ambient o espais dedicats al medi ambient en els mitjans d\'informació, que el punt de vista mediambiental deuria d\'impregnar totes les informacions (per exemple, quan es parla de la construcció d\'una carretera, el periodista també ha de tindre en compte el seu impacte ambiental). Traslladant esta reflexió al terreny polític, estàs d\'acord en l\'existència dels partits anomenats \"verds\" o bé creus que les persones amb \"ideologia ecologista\" deurien integrar-se en els partits polítics \"generalistes\", cadascú amb els de la seua ideologia?
— La situació ideal seria que tots els partits polítics tingueren en els seus eixos programàtics el medi ambient, per supost. En eixe sentit, no caldrien partits ‘verds’, com no calen, per exemple, partits ‘grissos’ per defensar l’ús del formigó… De tota manera, els partits ‘verds’ van fer una funció molt important en la dècada dels setanta i els vuitanta del passat segle.
-Organitzacions ecologistes com ara Greenpeace i Ecologistes en Acció, han afirmat \"que la política ambiental i energètica de l\'actual Govern català és gairebé similar a la de CiU\". Vosté quina valoració en fa de la tasca feta fins ara per la Conselleria de Medi Ambient en mans d\'Iniciativa de Catalunya-Verds? [Si fa una valoració similar a la de les organitzacions ecologistes, voldria fer-li una altra pregunta: els programes mediambientals de les formacions polítiques ecologistes o progressistes en general es poden dur a la pràctica realment?]
— No he analitzat en profunditat el Pla Energètic de Catalunya que s’està tramitant en l’actualitat, amb la qual cosa no conec les diferències de directrius amb l’anterior govern. I és cert que les organitzacions ecologistes reclamen metes molt elevades, molt poc factibles, però és la seua forma de fer front a les polítiques públiques. Per exemple, es demana el tancament de totes les centrals nuclears, un fet que, encara que siga desitjable per alguns sectors, en aquest moment és completament inviable perquè no hi ha un altra alternativa per garantir el subministrament elèctric. Tant les consignes polítiques com les ecològiques s’han d’analitzar amb deteniment a l’hora de crear-se opinions.
-En una entrevista deia que quan els seus caps de Levante-EMV li encomanaren la secció de medi ambient, hagué de fer un gran esforç per poder documentar-se de manera convenient (cursos, masters, llegir molts llibres...). Saber-ne molt més, li fa ser més o menys optimista respecte al futur mediambiental del planeta?
— La resposta té un doble vessant: quan estudies la situació actual del medi (sobretot el més pròxim), el control del sistema productiu de la nostra societat, la falta d’inversions en conservació o, simplement, en evitar impactes a l’entorn, i els processos de transformació de territori irreversibles, etc, pots caure en el pessimisme, perquè és molt difícil canviar moltes de les tendències d’una enorme maquinària impossible d’apagar. D’altra banda, però, hem de ser conscients que tots tenim una xicoteta responsabilitat i que sumant veus i accions individuals, podrem aconseguir modificar l’itinerari de la gran màquina de la degradació ambiental, per dir-ho d’alguna forma. No ens podem quedar quiets, així que sóc optimista quan veig que hi han moltes iniciatives locals de defensa del territori, de lluita pel patrimoni natural, d’exigència per unes millors condicions ambientals i sanitàries, etc.
-Creu que la imatge catastrofista de l\'evolució de la natura que se\'ns dóna des de determinats àmbits, està plenament justificada?
— No està gens justificada i, com comentava abans, aquesta visió impediex que els ciutadans s’impliquen en la conservació de la natura, la intenten comprendre i exigisquen a les administracions la seua millora.
-Comparada amb altres parts del nostre entorn geogràfic mediterrani, quina salut té la nostra costa i el medi ambient valencià en general?
— La veritat és que no puc fer un diagnòstic correcte perquè hi han moltes variables: emissions atmosfèriques, consum d’energia per unitat de producte (cada vegada major), contaminació d’aigües, depuració d’aigües residuals, pol·lució lumínica o acústica, inversions en espais naturals (molt baixes), urbanització en litoral i zones inundables, nivell d’erosió, destrucció del sòl fèrtil de l’horta, gestió forestal, transports públics poc impulsats, energies renovables oblidades…. Com ho posem tot en el mateix sac? En general, el País Valencià podria estar molt millor, però les inversions són mínimes i la legislació cada vegada té més escletxes per afavorir el consum irreversible de recursos naturals.
-Com es pot aturar la degradació del litoral valencià? Alguns parlen d\'aprovar una moratòria urbanística, però tu creus que és una mesura econòmicament viable? El Ministeri de Medi Ambient espanyol ha anunciat la compra de terrenys en el litoral per evitar-hi la construcció. És un camí prometedor que cal seguir?
— Paralitzar la degradació del litoral és completament possible i, per supost, viable econòmicament. L’únic problema és que alguns constructors deixaran de guanyar tants diners, alguns especuladors hauran de canviar de feina i algun polític deixarà d’enriquir-se un poquet més del compte. L’economia basada en la construcció sense límit té un futur a curt termini. Què passarà quan tingam tota la costa urbanitzada, sense zones humides, amb una pista d’esquí a Orpesa i un parc temàtic desert a Benidorm? Que els turistes que vindran seran d’un perfil econòmic molt baix, que els turistes amb més capacitat buscaran llocs menys deteriorats. Amb la qual cosa, s’haurà de replantejar el sector. S’ha d’incrementar la qualitat quant a l’oferta en el litoral, deixar de construir sobre marjals, dunes, etc, limitar els ports esportius, frenar els abocaments contaminants a la mar, etc. Només tenint una costa ben cuidada tindrem un bon futur.
La iniciativa del ministeri és bona, però veurem com es duu a terme i quin pressupost hi ha. A més, aquesta és una qüestió que s’ha de pactar amb calma amb les poblacions afectades, perquè sense consens social també és molt difícil la conservació (tenim un exemple molt pròxim a Pego).
-Com podem fer comprendre a la població i a mi mateix, de que un llaurador o veïns dels nostres pobles no venguin els seus terrenys agrícoles a les constructores quan els donin aquests munts de diners, mentre que l\'agricultura està cada vegada més endarrerida i les futures generacions no volen treballar al camp? Suposo que el turisme rural pot fer canviar algunes conductes, però el País Valencià, per molt que ens diguin els polítics o experts, no en té un gran potencial.
— Jo no crec que siga qüestió de fer comprendre perquè tu entens el valor de l’horta i no vols vendre un terreny si saps que els destruiran. Però quines alternatives tens? Perdre diners i veure com els del teu voltant afavoreixen eixa destrucció… El problema és la impunitat política d’aquestes activitats. L’administració ha cedit davant els sectors que es poden enriquir en aquesta activitat i el ciutadà, de forma individual, té molt poques eines per fer-li front. A València, la Plataforma Per l’horta va fer una gran tasca de reivindicació amb la presentació en les Corts Valencianes de la Iniciativa Legislativa Popular, però el Partit Popular no va deixar ni que es debatera… Supose que ho recordeu. Tant el manteniment de les hortes periurbanes com el turisme rural tenen un gran potencial, però requereixen, tan sols, el mateix suport des de les administracions que les empreses constructores.
-Per últim, una pregunta que ens ha fet un lector que et deu conéixer personalment: \"Com pot ser que al reportatge dels arbres monumentals del número 3 de NAT no s\'anomenara la Carrasca gegant de Culla? No se li ha enfadat cap amistat per este fet?\"
— La indignació del meu amic va tindre data de caducitat, perquè és un gran amic, a més a més, un gran periodista. És cert que encara que intentem tractar de forma general el territori del nostre país, mai podem publicar tot el que voldríem perquè les pàgines de la revista són limitades. El cas del reportatge dels arbres monumentals va ser paradigmàtic perquè traguérem una desena i a tot el nostre territori hi han quatre o cinc centenars!
-I per acabar, si vols dir alguna cosa més que t\'agradaria comentar...
— En primer lloc, agrair la col·laboració de totes les persones que han enviat preguntes perquè és un luxe conèixer les seues opinions, neguits, interrogants i interessos, a més a més de felicitar els promotors de diariparlem.com. Ha estat un plaer aquesta conversa virtual, però tan real! Per això volia dir-vos que en la revista estem a la vostra disposició, ens agradaria que Nat fóra una eina tant de divulgació com d’altaveu dels ciutadans interessats per la natura i el medi ambient. Ens podeu escriure cartes, enviar-nos fotografies, denúncies, proposar-nos temes, per supost, crítiques, …. a: nat@edicriteria.net
JULIOL-2005 ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONCOFA (La Plana Baixa)','
El topònim ve de la unió dels mots mont “monte” i koffa “terra de pous” ja que al seu origen s\'assentava sobre un pujol voltat de llacs i estanys; tot i que s\'han trobat deixalles duna vila romana en unjaciment del segle III aC l\'origen del poble és una alqueria islàmica documentada en les Cròniques de Jaume I , qui va ocupar-la el 1238, amb el nom de Màcofa , pertanyen al castell de Nubles ; en 1251 el rei dona el castell de Nules, i amb ell Moncofa, al seu lloctinent Guillem de Moncada ; el qual, en gener de 1254, va donar carta pobla a Bernat Mestre i 37 pobladors més d\'acord amb els costums de Barcelona; durant el segle XIV la guerra de la Unió i la pesta delmaren importantment la població; en 1310 Raimon de Moncada ven el lloc a Bernat d\'Esplugues , amb autorització de Pere I , per “denéu mil cinc cents sous y set censals"; en 1316 el nou senyor és Gilabert de Centelles que compra el castell de Nules amb totes le seues terres; en 1329 Alfons el Benigne atorga permís per a edificar l\'església, que depenia de la catedral de Tortosa¸ entre 1330 i 1340, manant Pere IV , s\'aixeca la muralla per defensar Moncofa dels atacs dels pirates barbarescs; en el segle XVI, durant el regnat de Carles I , s\'autoritza el trànsit de tot tipus de mercancies per la platja de Moncofa; durant les Germanies Moncofa recolzà el rei; Felip II es veu obligat a reforçar les muralles i a edificar torres guaita davant la insistència dels atacs pirates; en 1582, mitjançant sentència, passa a jurisdicció reial amb el dret de regir-se pels furs de la corona i governar-se com les viles reials; l\'expulsió morisca, en 1609, va veure embarcar-se en les costes moncofines un contingent d\'entre mil sis-cents i deu mil moriscos (segons les fonts) procedents de les comarques del Palància i del Millars i de la serra d\'Espadà; la pesta de 1647 i 1648 a banda de delmar importantment la demografia va provocar l\'augment del bandolerisme; els segles XVIII i XIX són segles de recuperació demogràfica i creixement urbà; el segle XX és el de la implantació del conreu dels cítrics i de la desaparició de la pesca del bou, costum arrelada des d\'antic que deixa pas al turisme que creix en l\'últim quart del segle.
Els nuclis de població en què es divideix la població albergaven en 2004, 4.705 habitants, de gentilici moncofins que estan governats per un ajuntament en què el PSPV va obtenir, en 2003, la majoria absoluta, amb 6 regidors, mentre que el PP en tragué 4 i el BLOC, 1.
L\'agricultura, Moncofa és coneguda com la Terra del Meló, una mica d\'indústria, cartró i ceràmica i, darrerament el turisme són les bases de l\'economia moncofina.
El terme, de 14,3 km 2 , absolutament pla, s\'estén des dels vessants de la serra d\'Espadà fins la mar i presenta bones plages, Grau, Masbó , La Torre, i zones humides, com ara L\'Estanyol, procedents de les aigües pluvials.
Patrimonialment Moncofa compta amb:
- Ermita de santa Maria Magdalena. Bastida en el segle XVI sobre una antiga edificació militar, fou ornamentada en el XVIII.
- Església de santa Maria Magdalena Aixecada entre 1698 i 1796 sobre una més petita, de 1329. El llarg període de construcció fa que continga elements barrocs i també neoclàssics.
- Torre guaita de Viniesma , o Torre Caida. Anterior a l\'expulsió morisca. Es troba en un lamentable estat d\'abandó.
- Restes de la muralla integrats en les edificacions actuals.
Arròs, amb col, arrossejat , en paella, i peix, suquet, sardines, sèpia constitueixen la dieta moncofina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Moncofa
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Mediterrànea
Guia Virtual de la CV
Moncofa Punt Net
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"CONTRACONTES\" de Pasqual Mas i Usó','
|
|
Autor: Pasqual Mas i Usó
Editorial: Brosquil Edicions, Col·lecció Lletra llarga
Sinopsi: Els relats de Contracontes són un grapat d\'històries amb les quals podem ensopegar en trencar qualsevol cantó. Un bitllet de loteria, un antic veí, una cita, una columna de diari, un venedor...són situacions que fem nostres i esdevenen l\'espurna que ens alimenta. La vida és una sopresa diària. La literatura només hi posa la lletra.
|
FARCINT L\'ANÈCDOTA MÍNIMA
La narrativa curta viu un bon moment a les comarques de Castelló, segurament perquè s\'han ajuntat diversos factors, una colla d\'escriptors molt interessant, un grapat de premis literaris i una editorial entusiasta que els publica. Un d\'aquests escriptors és Pasqual Mas i Usó, que amb aquest llibre va guanyar el IV premi de narrativa breu Josep Pascual Tirado de Castelló.
Onze contes s\'arrepleguen en aquest volum poblats per personatges plens de cabòries que xoquen directament amb la realitat. ¿Què fa sinó un home que no sap llegir remenant en una botiga on necessàriament cal saber llegir per a comprar els seus productes?
La sort i l\'atzar estan presents en el llibre, en \"El número de la sort\", se\'ns demostra que la sort no va sempre a aquell que la busca, sinó aquell que la troba, i a \"L\'atzar en solfa\" també és posa en dubte l\'atzar, totes les cavil·lacions de la protagonista, quan es troba per l\'autobús un veí seu, no obeeixen a l\'atzar sinó a una raó.
El món oníric és present en l\'angoixa produïda per un somni, al relat \"De poc no ho conte\". La típica confusió de personatges és el tema central de \"La visita\". Trobem així mateix una aproximació al fantàstic en el conte \"La taca\", una història de relacions virtuals. \"L\'amo del desert\" és un conte de caràcter filosòfic on no és difícil detectar la influència de Pere Calders.
El personatge cagadubtes, però que es creu amb dret a provar a les persones, és el protagonista de a \"L\'hora assenyalada\", o aquell altre que empra un excés de zel en la seva feina, o tal vegada està afectat per algun prejudici porta a la desgràcia final en \"L\'enemic públic\".
En una de les històries, Pasqual Mas teoritza sobre el que ha de ser un conte: \"Però els contes, ja se sap, són una anècdota mínima i el que interessa és folrar-la bé, embolcallar-la de vegades, arrebossar-la d\'altres i servir-la paraula a paraula com si descobrírem el món en cada mot.\" Un objectiu que l\'autor d\'Almassora assoleix àmpliament, les mínimes anècdotes dels seus relats embolcallades de les paraules justes ens condueixen sovint a una sorpresa final i ens fan fruir de les delícies de la bona literatura.
Josep Manuel San Abdón
(7-3-05)
','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLEGIR, PER A QUÈ SERVEIX per Vicente Luis Mulero','
Cada vegada és mes desesperant segons recents enquestes, es llig poc i només es regalen llibres en dates puntuals, llibres que generalment acabaran sent presa de la pols, el llibre és eixe estrany objecte que es compra i no s\'usa; segurament hi haurà multitud de persones que vegen en el llibre un element prescindible ja que no es pot fer ostentació de cara a l\'exterior, el llibre és eixe company de viatge i nits d\'insomni, amortidor de moments de malaltia quan cal fer repòs absolut, molt mes productiu que els previsibles documentals d\'animals salvatges de la segona cadena de televisió, l\'argument dels quals és la lluita per la supervivència, parle amb coneixement de causa i després de visionar una sèrie completa d\'estos documentals, m\'he jurat a mi mateix no veure mes programes d\'este tipus.
El meu refugi d\'un temps ençà és la lectura de tot allò que cau en les meues mans, però una persona sola no pot pujar els índexs de lectura, en la mesura de les meues possibilitats tracte de posar un programa de promoció literària en una ràdio local on col·labore però les editorials al no ser una persona de renom, no he aconseguit el meu objectiu d\'incitar a la lectura als meus oients.
Només es venen llibres el dia del llibre, eixe dia s\'aconseguix el 20% de tot el que es ven al llarg de l\'any, és poc però tal com estan les coses inclús cal donar gràcies, el panorama futur és molt poc encoratjador, de res pareixen valdre les campanyes institucionals per a la motivació a la lectura.
Tot se subvenciona però la lectura pareix una qüestió menor i fàcilment prescindible, sóc dels que pensen que el llibre es va a convertir en un article de luxe.
I l\'escriptor comença a ser una rara avis.
Cada dia em convenç mes una idea: l\'escriptor ha de vendre, que després et lligen o no això és una altra història més complicada.
La primera fase és eixir de l\'anonimat, qüestió quasi heroica i hi ha quelcom que no entra en els meus plans, és l\'autoedició, és un negoci ruïnós per a l\'editor, col·locar en el mercat un llibre d\'un desconegut és difícil.
Llegir pareix una activitat marginal i minoritària i inclús molt mal vist.
Amb un futur així és millor dedicar-se a resar a veure si les coses canvien.
vicente luis mulero carbonell
www.espacioliterario.com
locutor de ràdio','','2005-12-25 03:06:53',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTANT (L\'Alt Millars) - MONTÁN (Alto Mijares)','
L\'abundància d\'aigua (més de 135 fonts hi ha al terme de Montant) va atraure-hi els musulmans, que donaren origen al castell, que fou ocupat en 1239 per Pere Ximénez de Vallterra , al qual Jaume I li\'n donà llavors dita població juntament amb altres properes; en 1572 la població era exclusivament morisca, rera la despoblació total de 1609 fou repoblada amb famílies provençals i monjos servites, que hi fundaren un convent, pel senyor d\'aleshores, Miquel Vallterra , que travessava serioses dificultats econòmiques , aquesta família va conservar el senyoriu fins l\'abolició dels mateixos; fou zona d\'influència dels carlistes que, àdhuc, establiren la seua caserna en el convent; en 1860 comptava amb 1.860 habitants la qual xifra ha anat minvant progressivament durant tot el segle passat.
Cal anotar que fins el segle XVIII hom la coneixia amb el nom de Castellmontant i que el seu topònim oficial és Montàn . La parla, com a tota la comarca, és castellana; la batlia correspon a uns dels 6 regidors que obtingué el PP en les municipals de 2003 en què el PSPV no més en va traure un. El padró municipal de 2004 ascendeix a 330 habitants.
L\'única font d\'ingressos és la que prové de l\'agricultura.
El municipi abasta una superfície de 34,2 km 2 en què, com ja hem comentat, hi ha més de 135 fonts de què destaquen la Tejerina, l\'Amarilla , la Felicia o la del Nacimiento , paga la pena visitar indrets com ara la cova Cirat, la Penya Blanca, el Madroñal o el pou de Las Palomas . També hi ha l\'oportunitat de fer rutes a peu com la que uneix Montant amb Montanejos al llarg del barranc de la Maimona.
Del castell, origen de la població, només resten algunes romanalles integrades en els actuals edificis. De la resta del patrimoni, parlem tot seguit:
- El Convent . Fundat en 1612, l\'actual edifici data de 1763. Després de la desamortització de Mendizábal fou fortificat pels carlistes i, posteriorment, fou fet servir com fàbrica de filats i teixits.
- Església de sant Bernat. Barroca, del XVIII.
- Font de l\'Església, una de les més interessants de les 10 que adornen el casc urbà.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Castelló-Costa-Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La LRAU, una llei per a rics\" per Juan Vicente Oltra','
Vosté creurà que vivim en un estat de dret. Que la Constitució ens empara i que foscos interessos no poden atemptar contra els nostres humils béns. Que tots som iguals, i que això de la lluita de classes és un conte dels anys trenta, perquè ara els rics no es fan més rics robant el poc que tenim els pobres. Em plany despertar-los de tan idíl·lic somni.
I és que si vosté viu a València, quelcom definit com \"interés públic\" pot deixar-li sense casa, com ja ha succeït amb milers de famílies (vint mil -20.000 – a la Comunitat Valenciana), deixant el Carmel a l\'altura del betum, sense comptar que als afectats en este cas no sols se\'ls desempara sinó que se\'ls oblida miserablement. Un camp de golf, una nova urbanització, la construcció de xalets de luxe… poden fer que vosté, humil treballador que el poc que té ho ha aconseguit amb la suor del seu front, transferisca els seus béns a algú que ho guanya amb la suor del de davant.
Posem per cas que vosté tinga una xicoteta caseta amb jardí. Vosté paga els seus impostos corresponents, és un ciutadà conseqüent amb les seues obligacions i solidari a través dels seus impostos. Però no ha comptat que per a l\'ajuntament vosté és menys que res, tan sols un vot totalment despreciable, una veu que no se sentirà, als humils mai se\'ls sent. El seu terreny, pot ser requalificat, cedirà la mitat del mateix per a zones verdes, per a carrers, i en el cas que li quede casa que protegir, haurà de pagar una xifra astronòmica en concepte de quota d\'urbanització, per a pagar el quitrà que posaran al seu pesar sobre la seua molt treballada parcel·la, embargant-se així per a tota la seua vida.
Clar que si vosté en compte de ser un pobret currant és un terratinent que posseïx 200.000 metres quadrats, convertits en un erm, sense cap construcció, la llei del sòl valenciana , tractant-li igual, li farà inclús més ric… perquè ara el seu sòl, requalificat, valdrà moltíssim més, la seua plusvàlua creixerà.
Tots els diners invertits a arreglar sa casa al seu gust, tots els records que eixes parets tanquen, unes parets que fa molt poc podria haver venut per una xicoteta fortuna, encara que com és sa casa i no un negoci especulatiu, no va voler entrar al drap… perdut. Si no té diners per a pagar la quota d\'urbanització, poden llevar-li fins a un 85% del seu terreny. Terreny que ara valoraran, si és vosté afortunat, entre 15 i 20 miserables euros el metre quadrat.
Suposem que té vosté pitjor sort… que a algun arquitecte, municipal o no, amb la gola fluixa (la carn és dèbil i la rajola dura), se li ocorre que una rotonda ha d\'ocupar el que fins ara va ser l\'habitació de joc dels seus fills. Li donaran a canvi un terreny pedregós i perdut de la mà de Déu, amb un poc de diner amb el qual ni tan sols podrà pagar l\'argamassa de l\'obra nova. Amb sort podrà optar a un adossat, quan vosté abans tenia la seua xicoteta caseta amb piscineta. Li convertiran en un pobre de solemnitat, molt més del que ara pot ser-ho, perquè un gran urbanitzador es faça encara més ric. Tot gràcies a polítics que aspiren a ser Robin Hood al revés, sense pensar en percentatges del 3% o superiors que poden derivar-se a butxaques poc susceptibles d\'albergar ètica i decència.
Ni tan sols necessitaran notificar-li-ho: un dia pot vosté tornar del treball i trobar un bull-dozer afonant sa casa. Està vosté indefens. No és més que un pobre votant, no ho recorda? a ells que els importa?
I ara, l\'altra cara de la moneda. Eixe urbanitzador que ha comprat el terreny on tant de suor vosté va vessar per un preu miserable (10 o 20 euros el metre), que edificarà sobre ell i que després s\'enriquirà venent com si les canonades foren d\'or els apartaments que sobre ell edifique. Al temps, sempre dins de la legalitat, serà un espònsor de tot el que l\'ajuntament li demane: voltes a peu, festes populars, etc, de manera que els edils quedaran contents, inclús sense haver de mal pensar sobre la seua suposada honorabilitat.
Açò és culpa de la LRAU, una llei nascuda en els últims mesos del govern Lerma i que el PP portava ja en el seu primer programa com a objectiu a eliminar. I jo vaig, i m\'ho crec, clar. Molts anys han passat perquè siga un oblit momentani, molts desterrats, siguen espanyols o estrangers, jubilats, parats o treballadors en actiu…
I és que u creu que si un capitalista vol nostre terreny, hauria de parlar amb nosaltres, i no amb l\'ajuntament. U voldria confiar que vivim en un país on es respecta la propietat privada i no prima l\'especulació enfront del benestar dels seus ciutadans.
I com valore els records?. Algú pot posar preu a l\'arbre on el seu fill es va recolzar per a posar-se a caminar per primera vegada? Algú pot convertir-se en un Judes vegetal i vendre el pi que va plantar son pare abans de morir?. Inclús més, algú pot parar açò?.
SÍ. Vosté pot. Açò, encara que pense que no puga estar passant a Espanya, està passant, estan patint-ho humils sense mitjans per a defendre\'s. Ajude\'ls.
Envie un correu electrònic amb el seu nom i DNI a manifiesto@abusos-no.org Envie-li un altre al President de la Generalitat Valenciana: cartaciudadano@gva.es directora_gabinete_pre@gva.es . I un altre al President de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu mlibicki@europarl.eu.int recolzant la petició NÚM. 609/2003 i l\'informe dels eurodiputats sobre els abusos urbanístics a València.
Açò no és desenvolupament sostenible. Açò és acaçament sostingut: roben ta casa, el teu patrimoni, els teus records, generant depressió i ansietat.
Este pròxim dissabte 12 de març, a les 11 del matí, hi ha una manifestació de protesta que eixirà de la plaça Rodrigo Botet de València. Allí podran trobar-me.
Juan Vicente Oltra
(9-3-05)
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Una democràcia cristiana valenciana inexistent\" per Cristians pel Valencianisme','Després de l\'estudi de Vicent Franch que va publicar recentment el DiariParlem, referent a les orientacions polítiques dels valencians; Cristians pel Valencianisme estima d\'interés tornar a editar l\'article que va publicar ara fa 6 mesos, al voltant de l\'espai demòcrata-cristià valencià (i valencianista).
La societat valenciana, no és diferent a la resta de societats europees; i estes presenten al seu ventall polític, d’una manera o d’altra, les tres visions actuals de l’economia de mercat occidental: la socialdemocràcia, el liberalisme i la democràcia cristiana. A cada lloc, este repartiment de models de capitalisme econòmic varia de noms, de partits, de coalicions... hi ha llocs on la socialdemocràcia i el liberalisme estan juntes, llocs on ho estan el liberalisme i la democràcia cristiana, d’altres on la democràcia cristiana és la frontissa d’un i altre... en fi, que estes tres visions polítiques són les majoritàries a l’actualitat en el món occidental.
Però no ens n’anem del tema, estàvem dient que la societat valenciana no és diferent de la resta i per tant presenta – o hauria de presentar – dins el seu ventall socio-polític estes tres visions: la liberal, la socialdemòcrata i la democristiana. De fet així ho presenta, tot aglutinant, com a la resta de l’Estat espanyol les opcions democristianes i liberals dins d’una mateixa opció: el Partit Popular i el Partit Socialista. És a dir, amb partits espanyols, representants i defensors de l’Estat-Nació espanyol.
I és que si fem una mica d’història, veurem com a partir del segle XIX, totes les nacions d’Europa, pretenen fer de la seua, un Estat-Nació, així ho va fer França, Alemanya, Itàlia... i Espanya. Fent de les llegendes i mites de la nació predominant, els mites i llegendes de tot l’Estat, convertint-lo així en el model d’Estat-Nació del segle XIX.
Aleshores és quan esdevenen els nacionalismes dels diferents pobles dels grans imperis, com l’austro-húngar, sorgint les nacionalitats txeques, sèrbies, eslovaques, etc... però el que buscaven tots estos nacionalismes no era altra cosa que el que havien buscat la resta de “grans” nacionalismes: convertir la seua nació en un estat-nació.
Doncs bé, este model nacional és el que defenen tant el Partit Popular, com el Partit Socialista, un des de la perspectiva liberal i democristiana, i l’altre des de la socialdemocràcia. I este model és el que té la societat valenciana al parlament valencià, en major o mesura, però únicament models que nacionalment representen a l’Estat-Nació espanyol, citat abans.
Una vegada eixim del parlamentarisme i passem a l’extraparlamentarisme, podem albirar, ara sí, opcions que defensen la nacionalitat valenciana ( també hi ha opcions que defensen la “regionalitat” valenciana, però estes opcions no deixen de ser una manera d’acceptar la nació espanyola). El problema arriba quan la tònica general d’estes opcions nacionalistes és, a nivell socio-polític, únicament des d’una perspectiva socialdemòcrata, o inclús més a l’esquerra d’esta. Açò significa una mancança de representació de l’espectre socio-polític dels valencians.
Més encara, apareixen mancances quan el projecte nacionalista valencià, en moltes de les seues opcions polítiques que presenta a la societat, no ha superat el nacionalisme del segle XIX, el d’intentar crear per a la seua nació un estat. Este model al llarg de tot el segle XX i ara en ple segle XXI, està superat, més tenint en compte que els estats europees queden supeditats al nou supra-estat què és la Unió Europea. Per tant el model de nacionalisme no ha de ser aquell que s’ha vingut a nomenar “excloent”, ans al contrari, ha de ser el model de nacionalisme integrador, el qual ja no busca la creació d’un estat per a la seua nació, sinó que busca una reafirmació de la seua nació dins de l’estat al qual pertany, i veu a l’estat com una ferramenta per a potenciar la seua nació; en definitiva una escala menor de com veuen els actuals estats a la Unió Europea.
No s’ha de confondre este tipus de nacionalisme amb el tradicional regionalisme, el regionalisme accepta formar part d’una nació; el nacionalisme en contra, es reafirma en la seua nacionalitat. A l’igual que els estats europeus no perden la seua “estatalitat” (o nacionalitat en alguns casos) al ser integrats dins del supra-estat qué és la Unió Europea.
Tornant al cas valencià, les opcions nacionalistes valencianes no representen tot l’espectre socio-polític, i per tant no poden representar a tota la societat. Si vegem com estan representats els espectres polítics, vegem que el liberalisme econòmic i la democràcia cristiana, els manca d’un referent polític que els represente, com a molt i sent molt agraïts, podem dir que el liberalisme econòmic està representat per una opció regionalista, però açò no ho podem considerar com una representativitat nacionalista.
Aleshores podem veure la mancança de l’espectre polític que veníem comentant abans, el nacionalisme valencià no té cap referent liberal ni democristià. S’ha dit a nivell popular que esta mancança ve arrossegada des de la revolució industrial i dels començaments del segle XX, on la burgesia autòctona és part important del motor dels nacionalismes, i on la valenciana no es va preocupar pels seus interessos, estant ben acomodada en el regionalisme i inclús en el nacionalisme espanyol.
S’ha pogut comprovar que moltes d’estes afirmacions són errònies o almenys no són del tot veritat. Ja que la història i les biografies corresponents ens han pogut fer vore una part de la burgesia valenciana, en part preocupada pels interessos valencians, des d’una perspectiva que es pot qualificar de nacionalista. És aleshores quan ens podem fer la qüestió: per què en l’actualitat no hi ha opcions nacionalistes liberals i democristianes? Es pot començar a respondre esta qüestió mirant als primers anys de la democràcia de l’Estat espanyol, on les diferents elits polítiques van conformant les corresponents opcions.
Les opcions liberals, van estar representades únicament a un nivell estat-nació, tot i haver-hi sensibilitats regionalistes i inclús nacionalistes dins de les mateixes. No va passar així amb les opcions socialistes o socialdemòcrates, les quals eren les més sensibilitzades, pel que fa al tema nacional, i des d’un principi és van convertir en referent dels diferents nacionalismes de l’Estat.
Arribem ja a les opcions democristianes, les quals van estar representades majoritàriament al nivell d’estat-nació, però les opcions que es van presentar als diferents nivells nacionals, van tindre diferent sort: les opcions basques i catalanes han arribat a conformar-se en el màxim referent dels seus nacionalismes respectius, consolidant-se com a opcions interclassistes. En canvi la democràcia cristiana valenciana, no va aconseguir representació en les primeres eleccions a les que es va presentar i immediatament es va dissoldre en diferents partits, tant nacionalistes valencians com nacionalistes o regionalistes espanyols. Part d’estos resultats els podem trobar en els moviments socials que hi van haver tot just abans de l’assoliment de la democràcia, on les diferents capes socials catalanes i basques ja buscaven un reconeixement – encara que a diferents nivells – de la seua respectiva nacionalitat. Este no va ser el cas de la nacionalitat valenciana.
Però el temps ha passat des d’aquells anys, i la societat valenciana es mostra més sensibilitzada pel que fa als interessos propis, mostra d’això és la “valencianització” dels diferents partits d’àmbit estatal, mostrant-se a la societat valenciana com a opcions “valencianes” o “valencianistes”. Això mostra que en l’actualitat la societat valenciana sí que comença a estar preocupada pels interessos valencians, allò que s’ha vingut a nomenar “el poder valencià”.
És aleshores quan cal replantejar-se la possibilitat de cobrir tot l’espectre socio-polític valencià actual, no deixant una part d’este per cobrir, per què aleshores, donada la suposada “valencianitat” que presenten els partits d’àmbit d’Estat-Nació, el votant d’esta capa social que busca una opció que el satisfaça també amb el tema de la valencianitat, donat que les opcions liberals i democristianes valencianes actuals no tenen competidor valencianista, amb la seua “mínima” valencianitat satisfan les demandes del votant. Si apareguera una opció liberal i/o democristiana netament nacionalista, el votant sensible a estes opcions que a més buscara un referent valencianista, possiblement ja no es conformara amb la “valencianitat” regionalista de les opcions d’àmbit Estat-Nació.
Buscar una opció de nacionalisme valencià, del que s’ha vingut a nomenar cívic, que no busque cap exclusió amb la resta de l’Estat, sinó que utilitze l’Estat com a ferramenta de reconeixement i enfortiment de la nacionalitat valenciana. Què oriente la societat valenciana en el camí que li proporciona els valors d’inspiració cristiana. Propera al poble, guardiana de les senyes d’identitat pròpies del poble valencià, fent seus els símbols, llengua i tradicions; però al mateix temps que mire cap al futur, amb un europeisme clarament optimista, recollint així el llegat de l’humanisme europeu. En definitiva, que siga una opció clarament patriòtica valenciana, sense cap tipus d’exclusió, mitjanament moderada ideològicament i progressista socialment. Que puga cobrir l’espectre polític nacionalista valencià que hui per hui, no es cobreix, o es fa amb clares deficiències, com així ho mostren els estudis.
Cristians pel valencianisme
(9-03-05)
Pensaments relacionats:
Orientacions dels valencians cap a la comunitat política
L\'autoubicació ideològica dels valencians: l\'eix esquerra-dreta ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Embolica que fa fort!\" per Salvador Pallarès-Garí','
A totes les guerres hi ha un front de batalla que, tot i no lliurar-se amb armes, té molta importància.
En la guerra imperialista que enfronta el Regne del Marroc, i els seus aliats, contra la legalitat internacional, la batalla de la desinformació juga un paper molt important: cal fer combregar amb rodes de molí als ciutadans de bona fe, aquells que –senyor Moratinos- tenen, tenim, la consciència tranquil·la; cal fer-los veure que la raó és de part dels botxins, dels genocides, dels miserables que posen davant de la justícia els diners, i els negocis, bruts de sang.
Així assistim a episodis on s’emplenen les pàgines dels diaris, i les pantalles de televisió, de mentides. De mentides destinades a desorientar els ciutadans que, de bona fe, reclamen la justícia per a un poble que encara està sotmès al colonialisme més brutal.
D’aquesta manera, arran de la manifestació de recolzament de les tesis imperialistes marroquines (\"Per l’alliberament dels marroquins segrestats a Tinduf\"), que el dia 6 es va celebrar a Rabat, hem pogut llegir i escoltar \"perles\" com ara que \"el Polisario no existeix\" (el Polisario és, per a l’ONU, el representant del poble sahrauí). També gosen dir que el Marroc va alliberar tots els presoners polítics prosahrauís, l’any 1991 (segons la Creu Roja i Amnistia Internacional, en té –encara- més de mil).
Que els presoners marroquins, en mans del Polisario (no deien que no existia?), estan en condicions inhumanes: \"els presoners de guerra més vells del món\" viuen en les mateixes condicions a què està sotmesa la població refugiada sahrauí a causa de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental. D’altra banda, les presons on són reclosos no tenen ni barrots ni portes. No són els forats sense llum ni ventilació on són tancats els presoners sahrauís, segons declaren els mateixos marroquins, víctimes de la repressió dels anys de plom.
Ens parlen, també, d’un conflicte bèl·lic acabat. Dissortadament no és així. L’any 1989 es va signar un alto el foc, una treva, perquè callaren les armes i parlara la diplomàcia. Però, al Sàhara Occidental, encara hi ha un mur fortificat, militaritzat, protegit per camps minats, que \"assegura\" el territori ocupat pel Marroc: Que pregunten als participants del ral·li Barcelona-Dakar, i a la premsa que els acompanyava, com van fer el tram de Smara (Sàhara Occidental ocupat) a Mauritània. En caravana, protegida pels cascos blaus, i travessant camps minats. Això és un conflicte bèl·lic tancat?
La part més grossa de la mentida està en voler fer callar la veu dels sahrauís, que només demanen expressar-se en un referèndum. Qui té por d’un referèndum?
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
(9-03-05) ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Carta oberta a l\'alcaldessa de València\" per Antonio Marín','
Carta oberta a l\'alcaldessa de València i reina dels mars, les Copes i les especulacions mil:
A través de la present carta, escrita després de conéixer que he de pagar els capritxos i bogeries de Rita i els seus amics, desig manifestar el meu profund malestar i irritació davant de la pujada brutal i injustificada de l\'IBI.
Considere que eixa pujada desproporcionada no s\'ajusta a la realitat, estimant que el percentatge és un desbarat, un calculat i abjecte error, planificat des dels albellons del Partit Popular, expert en tot tipus d\'actuacions especuladores, com bé sabem els habitants de Benicalap al veure com es regalen terrenys públics a una empresa privada (València Club de Futbol, S. A.D) a canvi de res...
Com a ciutadà que porta anys patint el terrorisme urbanístic i financer del Partit Popular, tinc a bé comunicar que no dubtaré a continuar mamprenent les accions legals oportunes i administratives, a fi a procedir a fiscalitzar i controlar l\'ús dels meus diners, eixe escàs diner que tant d\'esforç em costa obtindre, perquè no permetré ni toleraré que l\'alcaldessa de València -personatge internacionalment conegut per la seua total i constant irresponsabilitat i provada carència d\'ètica- , mantinga i intensifique el seu crònic menyspreu a l\'hora d\'atendre, canalitzar i desenvolupar les molt lògiques i legítimes peticions ciutadanes presentades. Em consta que això de crear biblioteques, centres socials, vivendes de protecció oficial, residències per a persones majors, escoles públiques, espais esportius de titularitat, gestió i ús públic són luxes que no poden tindre ni disfrutar els ciutadans de peu, eixes persones que no tenen milers d\'euros en les seues butxaques cada vegada que ixen a primera hora del matí a treballar precàriament...
En el meu barri, en l\'antic poblat de Benicalap, estem encara esperant que la que diu ser la nostra representant procure assumir certes urgents i necessàries iniciatives ciutadanes. No entenem l\'obsessió patològica i miserable que té Rita Barberá a recolzar esdeveniments privats mentres ens condemna a viure en el tercer món a la gran majoria de persones que sobrevivim en la capital del soroll, la ciutat del fem, on les taxes de pobresa, marginació i exclusió social es disparen i el caos circulatori, les pilotades urbanístiques i el cinisme institucional són la verdadera notícia que ningú vol publicar i denunciar. .. Per què ningú s\'atrevix a denunciar la realitat negra que viu al costat nostre?
Realment hem de confessar que València ciutat és una població condemnada a viure en una permanent farsa, en una aparença que ja va tindre a bé narrar amb indubtable mestria el meu admirat Blasco Ibáñez. La capital del Túria (eixe riu sec d\'aigua però ple d\'indigents i misèria) viu dirigida per uns governants locals i autonòmics que viuen d\'esquena a la realitat i es dediquen -amb total alegria i cinisme-, a malgastar els diners dels contribuents, afavorint tot tipus de negocis privats (regalen l\'antic Balneari de la platja de les Arenes, destrucció de tot un barri tradicional de pescadors per a afavorir a certs grups immobiliaris amb l\'excusa irracional i falsa que València no té cap eixida al mar...).
Insistisc a considerar la pujada de l\'IBI injustificada, indicant que realitzaré totes les gestions i actuacions oportunes perquè l\'Ajuntament de València deixe de ser una cova de lladres i delinqüents amb jaqueta, pendents d\'afavorir exclusivament el lucre d\'uns quants especuladors urbanístics, sempre a costa de la bona fe i dels diners dels patits contribuents.
Sol·licite que els meus diners no s\'invertisquen en pilotades urbanístiques ni en martingales pseudoesportives, com la tan indecent, innecessària i obscena Copa d\'Amèrica.
Per a acabar, prec que em pugen l\'IBI segons la pujada de la vida, fixada oficialment pels organismes nacionals, exigint que el Congrés dels Diputats i la Fiscalia Anticorrupció procedisca a investigar el mal ús que fan nostres autoritats locals amb els diners dels nostres impostos.
A l\'espera que prompte acabe la present bogeria de caos financer i malbaratament al·lucinat i irresponsable que executa Rita Barberá, es despedix amb el fervent desig que els responsables acaben davant dels Tribunals i tornen tots els diners saquejats als que sí que som ciutadans compromesos i responsables, es despedix
Antonio Marín Segovia
(9-03-05) ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTANEJOS (L\'Alt Millars)','
S\'han trobat deixalles prehistòriques a la cova Negra (Edat del Ferro) i al Plarandar (ibers); el poble té el seu origen en el segle XI en què s\'hi instal·laren àrabs procedents de Terol; conquerida per Jaume I romangué fidel al destronat Zeyt Abú Zeyt fins la seua conversió al cristianisme en 1227; en 1239 fou donat juntament amb el castell de Montant, del què n\'era alqueria independent; a Pere Ximénez de Vallterra ; en 1609 Miquel Vallterra , rera l\'expulsió dels moriscs va haver de donar carta pobla; en 1838, al ser declarat municipi lliure, els Vallterra hi perderen el seu secular senyoriu.
En 2004 d\'hi empadronaren 481 persones, de parla castellana i que es distribueixen entre el poble i el nucli de població de L\'Alqueria. El PP governa l\'ajuntament amb majoria absoluta de 5 regidors contra 2 del PSPV, segons resultats de les votades de 2003.
La seua principal riquesa està en l\'agricultura, tant de secà com de reguiu , i en el seu atractiu turístic, basat en bona mesura en la fama de les, ja conegudes des d\'antic, aigües minero-medicinals que s\'aprofiten al Balneari i Centre Termal de Montanejos que compta amb magnífiques i modernes instal·lacions i que el converteixen en un dels millors dotats de l\'estat.
El seu terme és de 37,83 km 2 i compta amb altures com El Frontón (966m), Rosadas (952m), Campero (915m) i Copa (848); paga la pena visitar paratges com La Canaleta, el Chorrador , La Sabina, La Bojera , la cova Negra, la de la Maimona, la de la Gotera; l\'estret de Chillapájaros , lloc on es practica l\'escalada sobre roca; l\'embassament d\'Arenós o el barranc de la Maimona, de gran anomenada entre els escaladors que hi acudeixen a doll els caps de setmana; menció especial s\'ha de fer de les fonts, més de 55 al terme municipal de què destaca la dels Baños , d\'aigües minero-medicinals, també la Petxina , la Zorrica o Pataco. Es pot practicar el senderisme, el cicloturisme i l\'equitació en un bon grapat de rutes de què destaca la que, a través del barranc de la Maimona, uneix Montanejos i Montant.
El balneari actual aprofita les restes del que el moro Zeit manà construir per a la seua favorita Zucaina . La resta del patrimoni es concreta en:
- Església de Santiago apòstol. Segle XVII.
- Torre musulmana. Malgrat ser de propietat privada i estar aparentment en ús el seu estat és de lamentable abandonament.
- Ajuntament.
- Casa dels Vallterra.
- Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats . En l\'Alqueria.
Gatxes , olla, fridura , sopa d\'all, bolets i embotits i gran varietat de llepolies identifiquen la cuina local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Montanejos
Balneario de Montanejos
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Cavallers, quelcom més que un carrer\" per Rafa Esteve Casanova','
CAVALLERS, QUELCOM MÉS QUE UN CARRER
En record de Jesús que sempre serà amb mi fent-se copes.
A les primeries dels anys setanta la Maria del Mar Bonet treia al mercat un disc que es deia \"Alenar\" i a la cançó que donava títol a l\'elapé deia allò de \"a València hi ha un carrer que te geranis i ombres, humitat i tenebrors, saliva i enteniment, si voleu saber quin es el Carrer de Cavallers\". El Paco Cepeda posava els acords de les cordes de la seua guitarra al servei d\'una de les millors cançons de la cançó. Per mi el carrer de Cavallers sempre ha estat important. Vaig nàixer al barri del Carme i la meu primera escola fou on ara hi ha la Sala Escalante. Les meues primeres passes van ser per aquells carrers estrets on l\'ombra fa que les plantes d\'interior puguen florir a les finestres i on la forta sentor a àcid úric de les pixarrades nocturnes dels caps de setmana son una valor mal afegit als carrers més emblemàtics de Ciutat Vella.
Ara, dissortadament, fa uns quants anys que ja no visc al Carme. Però el sovintege tant com puc i els meus indrets de referència, que son els bars, continuen estant allà. Els meus caps de setmana trepitjant les llambordes falses que Na Rita ha posat al carrer de Cavallers ja són una part de la història de la meua vida el mateix que alguns locals mítics on sempre trobem aixopluc els nitaires, empedreïts com jo, que sols cerquem un ànima bessona a l\' altra banda del taulell. Ara, un d\'aquestos mítics llocs fa vint anys. Són molts anys servint copes i també en són moltes les copes que allà ens hem fet, i molts els amics que abans estaven i ara ja no hi son i les dones de les que ens hem enamorat. Victor sempre ens ha acollit bé, i sempre ha tingut una paraula d\'ànim quan ens hem trobat amb l\'ànima pel terra. Els seus consells, les seues paraules i, sobretot, les begudes espirituoses que ens ha servit ens han acompanyat i ens han servit per continuar endavant lluitant contra els paranys que la vida va posant-nos dia a dia.
El carrer de Cavallers per mi es molt més del que la Bonet canta a la seua cançó. Als geranis i flors que ella canta, jo afig la roba estesa a les balconades dels carrers del voltant, com eixe carrer Salinas, on la meua familia comprava el torrons nadalencs tot just a la vora de la vella murada de la ciutat. O el Negrito on ara prenc vins mentres que de petit anava amb ma mare a comprar les medicines per un pare en perpètua malaltia des que va perdre una guerra. O Can Bermell on anava a comprar vi i oli amb una vella ampolla verda. O la vella lleteria on ara hi ha una bocateria. O les velles prestatgeries del Sant Jaume on ara hi ha ampolles de whisqui on abans eren les medicines. Per això aquesta nit, aquest cap de setmana, em dedicaré a passejar els vells carrers del meu antic barri, a recolzar-me als taulells dels bars on sempre he estat ben acollit i a celebrar que el bar que du el nom del carrer de Cavallers ha complit vint anys fent-nos aquesta puta vida que patim una mica més alegre.
Rafa Esteve Casanova
(11-3-05)
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTAVERNER (La Vall d\'Albaida)','
D\'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos atifells en el Tossal del Calvari; més recents són les deixalles romanes trobades en la partida de Colata d\'una vil·la rústica; l\'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada per Jaume I al terme de Xàtiva; el 26 d\'agost de 1271 hom li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys; el 4 de desembre d\'aqueix any es confirma la donació d\'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels que no resultaren afavorits amb Pere el Gran ; encara que estigué subjecta a la batlia i Governació de Xàtiva, no tingué mai senyor territorial per pertànyer a la Corona; en 1535 s\'obté la independència eclesiàstica d\'Albaida; l\'expulsió morisca delmà en dos terços de la població i va fer desparèixer com a pobles Colata ; Vistabella i Behalí dels que es conserven ruïnes en el terme municipal.
El PSPV va guanyar les eleccions de 2003 amb 6 regidors per 3 que obtingué el PP. El padró de 2004 dóna la xifra de 1.748 muntavernins .
L\'estructura econòmica combina l\'agricultura de secà, raïm sobre tot, amb la indústria, tèxtil, serigrafia, vidre i plàstic.
Els seus 7\'74 km 2 de superfície constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s\'hi uneixen. Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil . Hi ha la Carrasqueta , espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre.
Del patrimoni muntaverní citem:
- Església de sant Jaume i sant Joan evangelista. Segle XVIII
- Font dels Quatre Dolls amb el Llavador Municipal, associats a un antic molí.
- Ermites de Colata i del Tossal del Calvari.
Paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina .
Per sant Blai, s\'hi celebren Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Montaverner
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Montaverner.web
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Per al·lusions\" per Enric Climent d\'AUN','
Per al·lusions
Hui ens hem assabentat per declaracions d\'uns senyors de l\'Associació de Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors a València, que fins a \"els xinesos s\'estan interessant per la nostra costa\", i que les perspectives de creixement del negoci immobiliari, no només en el capítol turístic sinó també en el purament urbà, continuen sent excel·lents. I que , referint-se a un possible creixement desordenat \"tenim una joia i podem cuidar-la o rebentar-la\", però que el creixement urbanístic de la Comunitat Valenciana se cenyix als plans generals aprovats en 1.986, per la qual cosa segons estos mateixos senyors \"encara estem en un nivell d\'ocupació de sòl per habitant raonable\", i no queda ací la cosa, demanen més aigua per a apartaments i camps de golf, i Un AVE amb Madrid i un altre amb Barcelona... i això sí, situen el medi ambient entre les seues prioritats de futur.
Fins ací i si no s\'hagueren fet publiques estes declaracions , i només fóra una xarrada entre amiguets, doncs bé, es diuen tantes favades..., però resulta que ho fan públic a través de la premsa, i la veritat si la situació no fóra tan tràgica, faria riure, ni els Germans Tonetti en el seu temps van dir acudits tan graciosos, fixen-se \"fins els xinesos estan interessats en la nostra costa\", potser s\'estan fregant les mans perquè hi ha 1.500 milions de xinesos en el món, la veritat és que a apartament per família xinesa el negoci no s\'acaba abans que el món terra rebente, i quan diuen \"fins a\" vol dir que moltes altres nacionalitats estan interessades, i em pregunte, eixe interés és una raó per a cobrir de construccions la Comunitat Valenciana, costa o interior, i a més reclamar l\'ajuda de l\'Administració per a esta noble finalitat, confie que els xinesos o qui siga no s\'interessen pels encants d\'alguna parent pròxima dels mencionats senyors, perquè ho tindrien pelut, el negoci és el negoci i està per damunt de qualsevol consideració, inclosa que els terrenys no són de la seua propietat, que s\'han carregat part dels aiguamolls i se\'ls acabaran del tot, que construir blocs d\'edificis en primera línia de costa és un menyspreu i una depredació del paisatge, que passen dels mínims indispensables de manteniment del medi ambient en el que a eliminació de residus es referix, que acaben amb les reserves d\'aigua de la població original d\'esta Comunitat, i que de les plusvàlues generades pel procés urbanístic només ells es beneficien , anant a càrrec dels propietaris del sòl tots els costos i gastos del desenvolupament urbanístic.
Després ens diuen que el desenvolupament s\'ha cenyit als plans generals aprovats en 1.986, i pregunte , aprovats per qui i en funció què, això no oferix cap garantia i acaben dient que \"encara estem en un nivell d\'ocupació de sòl raonable\", raonable per a qui? Per a la seua Associació que només veu nostra Comunitat com un tall de meló a què només ells tenen dret, per al Govern Valencià que només actua a impulsos electoralistes i baix pressions del capital? Senyors, serietat; hi ha massa col·lectius, institucions, individus, professionals prestigiosos, juristes que diuen per activa i per passiva, que hem passat àmpliament la nostra capacitat d\'ocupació de sòl, i per més xinesos o japonesos, o colombians que s\'interessen per la nostra costa , no hi ha més costa, ni més interior que vendre, excepte les necessitats que es puguen produir per creixement vegetatiu, i si això suposa la mort del negoci dels urbanitzadors, doncs benvinguda siga i moren-se d\'una vegada, com tantes empreses han hagut de fer-ho en altres disciplines sense reclamar a l\'Administració que els arregle la vida.
Que el Sr. Muñoz es permeta parlar de \"advocadets\" promovent una manifestació que en definitiva no és més que l\'expressió de l\'opinió d\'una part de la ciutadania, només confirma la seua falta de sensibilitat ciutadana, i la seua prepotència feixista, Sr. Muñoz jo no sóc advocat, però em pareix que alguna neurona li patina, criticar una honorable professió perquè estiga interessada a guanyar diners, em fa preguntar quin és l\'interés del Sr. Muñoz i dels seus representats, potser l\'obtindre el Premi Nobel de la Rapinya?
I finalment no vull deixar passar les esbalaïdores reclamacions que fan de més aigua per a apartaments, camps de golf, AVE\'s... això sí, posant el respecte al medi ambient entre les seues prioritats de futur. Jo els recomane fer-ho al revés, posar el medi ambient entre les seues prioritats actuals, perquè corre el risc que en el futur no quede medi ambient per a prioritzar, i obliden-se de l\'aigua, que ja l\'han malgastada àmpliament, i si no hi ha més aigua a la Comunitat Valenciana, doncs vagen a fer camps de golf a Galícia que allí sí que hi ha aigua, i sinó tenen prou aigua a Galícia doncs se\'n van a Finlàndia que en tenen més.
Què s\'han cregut que són estos senyors? Com s\'atrevixen públicament a reclamar concessions per a mantindre obertes les fonts del seu enriquiment immoral? Fins on arribarem amb el consentiment dels nostres governants? Ningú no ens negaria l\'aigua, ni el pa ni la sal si fóra per als ciutadans d\'esta terra, però vostés la volen, així ho diuen, per a fer apartaments i camps de golf, com diria un castís \"molt de morro\".
Enric Climent. ABUSOS URBANÍSTICS, NO!
(11-03-05)
Enllaç relacionat: Los promotores afirman que la demanda de vivienda en el litoral es «exagerada» (Levante-EMV)
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTCADA (L\'Horta)','
Al seu terme s\'han trobat deixalles ibèriques (Tos Pelat II mil·lenni aC) i d\'època romana vil·les del II segle aC a les Paretetes dels Moros, la Partida del Pouaig , on es va rescatar l\'important mosaic de les Nou Muses i al Bordellet ; alqueria musulmana proveïda d\'una torre islàmica, la de Bufilla , que, segons el Llibre dels Feyts , era una de les millors de l\'horta de València, en la qual es van refugiar els moros fus tigats per les tropes de Jaume I ; rera l\'ocupació cristiana l\'alqueria i la torre foren donades a Pere de Montcada ; posteriorment tornà a la Corona i aquesta, en 1246, va permutar amb l\'orde del Temple , Montcada i Carpesa per Russafa i altres propietats; el 1248, el comanador dels templaris atorgà carta pobla; poc després, es va crear la Batlia de Montcada que passà a ser propietat de l\'orde de Montesa a començaments del segle XIV; la Batlia incloïa inicialment els llocs de Carpesa , Borbotó i Massarrojos , als que més tard s\'afegirien Benifaraig, Rocafort i Godella (Rocafort s\'independitzà a mitjan segle XVI, Godella el 1625 i la resta dels llocs el 1750, en extingir-se el càrrec de Batle de Montcada); després de dos segles, el XVII i el XIX, de dificultats provocades per les diferències socials i les diferents guerres el XX va ser el de la industrialització i, amb ella, el creixement demogràfic que portà el poble dels 2.257 habitants que en 1787 apuntava Floridablanca , els 2.147 de Madoz a mitjan XIX o els 4.200 de Sanchis Sivera en 1922 als 18.407 que hi havia en 1994.
El cens de 2004 ja ascendia a 20.146 veïns, de gentilici, montcadins o montcaders repartits en diferents nuclis de població, com ara: Masies, Montcada i San Isidre de Benaixeve. L\'ajuntament que sorgí de les urnes en 2003 donà la batlia al PSPV que compta amb 7 regidors; el PP en té 6, el BLOC-ELS VERDS, 2 i APIM i UV, 1 cadascú.
El terme municipal abraça 15,6 km 2 sense gaires indrets ressenyables.
Del seu patrimoni:
- Palau del comte de Ròtova. Després de diverses vicissituds en què fou manicomi, caserna carlista i convent, romangué desert i semiruinós . El municipi va adquirir-lo i es restaurà per fer-lo servir com a Casa Consistorial.
- Església de sant Jaume apòstol. Consagrada en 1696. Estil barroc.
- Ermita de santa Bàrbara. Finals del XVII. Estil renaixentista, reconstruïda en el XIX el seu interior va patir les conseqüències de la guerra de 1936-39.
- La Casa Comuna. Seu de la comunitat de regants de la Reial Sèquia de Montcada guarda important documentació històrica.
- Centre Artístic Musical. Es va fundar el 27 de juny de 1914 amb l\'objectiu d\'emparar a la Banda de Música ja existent mig segle abans.
- Mercat Vell. De principis del XIX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Montcada
Gremi de Campaners Valencians
Pagina web de Moncada
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTESA (La Costera)','
Vestigis d\'un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s\'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà el rei conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo ; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III, el Gran i venuts com esclaus; al Cadi se\'l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne; Alfons III va donar carta pobla el 1 289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rera la desaparició de l\'orde del Temple , en 1312, Jaume II encetà els tràmits per a la creació d\'un nova orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l\'Orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s\'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d\'una de les Governacions; el 23 de març el 2 d\'abril de 1748 sengles terratrèmols destruiren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l\'extinció del senyorius despullà l\'ordre de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.
El PP governa amb majoria absoluta de 6 regidors, el PSPV en té 2 i el BLOC un segons els resultats de les municipals de 2003. El padró de 2004 enregistra 1.400 habitants, de gentilici , montesins.
El terme, de 47,7 km 2 , compta, com a paratge més destacat amb La Mola, des d\'on es divisa tota la vall de Montesa, al seu costat La Pedra Senyora, roca de forma allargada exempta de la muntanya; el dipòsit d\'aigües de la Fonteta, els barranc de Fos i el de la Font Santa, i el Calvari completen el panorama dels indrets més cridaners. Hi ha el CEM amb zona esportiva on practicar l\'escalada i el senderisme.
La dilatada història montesina ha deixat la seua petjada en forma de monuments: Aquesta és la relació:
- Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S\'assegura que en la seua època d\'esplendor el seu pati d\'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l\'abandó l\'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular, l\'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat, on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l\'orde.
- Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
- Casa de la Vila. Segle XVII.
- Església de la Mare de Déu de l\'Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d\'estil gòtic.
- Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d\'art sacre.
- Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
- Ermita de sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s\'assembla gens a l\'original.
- Ermita del Calvari. Segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos de Frontera
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Macizo del Caroig
Plana de Montesa
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE FESTA I TRADICIÓ: LES FALLES RECUPEREN LA CAVALCADA DEL FOC','La Cavalcada del Foc, una nova proposta que se suma al
programa d’actes de la setmana fallera i que simbolitza l’arribada del foc a la
Ciutat de València
Una de les novetats més destacades del programa d’actes oficials de les Falles
del 2005 és la Cavalcada del Foc que tindrà lloc a les 19 hores del dia 19 pel
carrer de Colom, des de l’encreuament amb Russafa fins a la Porta de la Mar. Es
tracta d’un espectacle itinerant, organitzat per la Delegació de Promoció
Cultural de la Junta Central Fallera, amb la col•laboració de membres de
l’Associació d’Estudis Fallers i de la Falla Mossén Sorell-Corona, que comptarà
amb la participació d’una dansa de l’aquelarre, una carrossa de Plutó, déu del
foc, construïda expressament, i tres colles de diables: Botafocs, dimonis de
Castelló, amb el seu bestiari; la colla de Benilloba, i la Colla de Dimonis de
Massalfassar, encarregada de l’espectacle final que tancarà la desfilada.
Per al final de la Cavalcada del Foc, la Colla de Dimonis de Massalfassar ha
preparat un espectacle final de llum i de color amb participació de tot el seu
bestiari i la recuperació de les estructures de fusta que es feien servir per
als castells tradicionals. Este espectacle, que es desenrotllarà al voltant de
la Porta de la Mar, servirà de colofó de l’acte i per a escampar simbòlicament
el foc per tot València com a preludi de la cremà.
Les Falles recuperen la tradició festiva valenciana i fallera
Amb la Cavalcada del Foc es recuperen alguns elements del patrimoni festiu
valencià que havien caigut en desús. És el cas del bestiari de foc com a element
indispensable de la festa: dracs, àguiles, tortugues... tan habituals en el
seguici festiu valencià, des del segle XIII fins al XVIII, i recuperats només,
sense el seu guarniment pirotècnic, per a la processó del Corpus. També, la
reaparició dels diables, representacions populars molt esteses per totes les
comarques valencianes, com per exemple en les festes de Sant Antoni de les
comarques del nord, el Carnestoltes o, inclús, en la mateixa processó del Corpus
de València.
Però la Cavalcada del Foc també rememora elements del patrimoni festiu faller,
com ara el costum d’encendre les falles amb bestiari (tarasques, dracs...) que
hi havia a finals del segle XIX, o l’antiga Cavalcada del Foc que es va fer
entre els anys 1932 i 1934, amb la participació de comparses de diables i
carrosses del déu Plutó.
En conseqüència, el festeig de la Cavalcada del Foc pretén recuperar tota una
sèrie d’elements característics del ric patrimoni festiu valencià i faller, que
ha de ser necessàriament posat en valor perquè singularitza de manera especial
una ciutat com València, cada vegada més projectada al món.
Patrimoni, turisme i festa
La Cavalcada del Foc té, per tant, una dimensió patrimonial, ja que tracta de
revitalitzar aspectes del patrimoni etnològic; una dimensió turística, al
potenciar-se un espectacle digne de concitar l’atenció dels nombrosos turistes
que visiten València el dia de sant Josep, i sobretot una dimensió festiva,
orientada tant a la diversió de fallers i ciutadans com al major enriquiment de
la festa fallera.
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTFORT - MONFORTE DEL CID (El Vinalopó Mitjà)','
S\'han trobat deixalles iberes (efígie d\'un brau del segle V aC) i romanes (una làpida que evidencia l\'existència d\'una gran vil·la; el seu topònim original seria Nompot , que derivaria a Montfort (muntanya fortificada); l\'actual població és d\'origen musulmà i fou inclosa per Alfons X de Castella , en el terme d\'Alacant; davant l\'aixecament del regne de Múrcia contra Castella, Jaume I va haver d\'ajudar son gendre, Alfons X, a recuperar el territori; Jaume II va incorporar-lo finalment a la Corona valenciana el 1296 com a municipi de reialenc i subjectajurisdiccionalment a la municipalitat alacantina, respecte a la qual, Pere el Gran va disposar l\'any 1366 que per cap necessitat fóra separada, en 1490, els Reis Catòlics li concediren carta pobla a fure d\'Alacant; fins l\'expulsió morisca aquests hi conviueren amb els pobladors cristians; la fidelitat a Felip V el Socarrat durant la guerra de Successió li comportà, en 1706, el títol de vila amb jurisdicció pròpia i la concessió del Toisón de Oro ; els límits definitius entre Alacant i Montfort no es fixaren, però, fins l\'any 1775.
A finals del segle XVII el nom es va castellanitzar i es convertí en el que a hores d\'ara és l\'oficial: Monforte del Cid , aquest afegit el pren de la serra homònima i no pas del mercenari castellà; s\'hi dóna la circumstància que, tot i estar voltat per municipis de parla catalana, Montfort i Asp parlen castellà la qual cosa fa que configuren la més petita de les comarques valencianes: El Vinalopó Mitjà. El cens de 2004 arriba als 5.864 veïns, de topònim, monfortins, repartits en els nuclis de població de Monforte i Orito . L\'ajuntament està composat per 7 regidors del PP, 3 del PSPV i 3 d\'EU-ENTESA.
La riquesa monfortina radica sobre tot en l\'agricultura i especialment en el conreu de l\'excel·lent raïm de taula del Vinalopó de la qual denominació d\'origen forma part ; aquest conreu fa que també comprte amb una indústria dedicada a la destil·lació d\'anisats i licors, com ara l\'autòctona “ paloma ” o els molt apreciats per aquestes contrades cafè licor i cantueso . La indústria més important és la referida al marbre.
Els 79,2 km 2 de superfície s\'enclaven en la vall del riu i són voltats per les serres del Cid (1.103 m) i de les Àguiles (555m), ambdues declarades Parc Natural. Els paratges més interessants són la cova de sant Pasqual, lloc de peregrinació, en la serra de les Àguiles; el parc de la Glorieta i el balneari d\'Orito amb brolladors d\'aigües medicinals i cases de bany. Es poden realitzar excursions a peu o amb bici com ara la ruta Orito-Serra de les Àguiles.
El casc antic combina el record medieval al barri musulmà , del segle XIV, i les cases dels segles XVI al XVIII; ambdues zones conserven en les façanes la tradició de la taulelleria ceràmica religiosa de l\'esocla de Manises amb peces dels segles XVII al XX. Els monuments més característics són:
- L\'ajuntament. Edifici del segle XVI, antiga Llotja, que conserva el brau ibèric i la làpida romana de què hem parlat.
- Caseriu d\'Orito . Conjunt històric i ecològic, amb el convent de sant Pasqual, la Verge d\'Orito que alberga al seu interior l\'única imatge de la mare de Déu de 40 mm, la cova de sant Pasqual, l\'ermita de l\'Aparició la font Santa i el balneari ja esmentat.
- Església de nostra senyora de les Neus. Edificada el segle XVII sobre els fonaments del castell de Montfort; el seu campanar era l\'antiga torre de Montfort dela qual conserva la fesomia. Hi ha al seu voltant algunes restes de la muralla.
- Ermita de sant Roc.
El peix: caldero , freses de bonitol, moixama, caldo al cielo (guisat amb patates, ous i bacallà); els arrossos: a banda, a l\'alacantina, caldós i les carns i els embotitis, sense deixar de banda els dolços: coca boa o almojàbenas , constitueixen la gastronomia monfortina ben complimentada amb el seu deliciós raïm.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
CISA
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
La Isla de Interior
Monforte del Cid
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispánica ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTITXELVO (La Vall d\'Albaida)','
D\'origen romà; després de la conquesta pertanyé a Vidal de Vilanova , qui construiria un castell el 1318, i el 1364 annexionaria l\'alqueria de Nutrien per donació règia; fou propietat de Dídac Mercader i el 1534 s\'erigí en parròquia independent de la Pobla del Duc; el 1534 tenia 50 cases morisques, i el 1609, després de la conversió-expulsió dels moriscs, 75 cases de cristians nous.
El padró municipal de 2004 registra 673 habitants, de gentilici, montitxelvans. El topònim oficial és el castellanitzat Montichelvo . L\'ajuntament està governat pel PSPV que obtingué, en 2003, 3 regidors, els mateixos que el PP, el BLOC compta amb un regidor.
Al llarg dels seus 8,3 km 2 de superfície podem visitar el barranc del Xetà , les Penyes Altes, la font de Ferri, amb propietats medicinals i la font, el molí i l\'àrea d\'esbarjo de Micairent .
S\'hi conserven al poble un parell de taulells ceràmics amb representacions religioses de 1790, un típic riu-rau i l\'església de santa Anna.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrotur
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTROI (La Ribera Alta)','
Alqueria musulmana que en aqueixa època abastà prou importància, amb la conquesta de Jaume I fou donada el 1238 a Roderic de Liçana ; en 1307 pertanyia al mestre del Temple i posteriorment a Roderic de Corella, a Melcior Mercader i a Romeu de Corbera , mestre de Montesa qui va adquirir-lo en 1436 i va establir-hi una comanda; fins l\'expulsió de 1609 fou lloc de moriscs que en 1510 tenia 38 cases, en 1609, 70 i en 1663, tan sols, 5.
El seu topònim oficial és Montroy , la població, en 2004, 1.768 habitants, el gentilici, montroians o montroiers i l\'ajuntament està governat pel PP, 3 regidors en les votades de 2003 en què el PSPV guanyà, amb 4; UV, en té 2.
Segons Cavanilles , el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. A hores d\'ara l\'economia continua depenent de l\'agricultura.
Té un terme de 31,6 km 2 en què cal visitar els paratges de les serres del Caballón i Dos Aigües.
Quant al patrimoni esmentar l\'església de sant Bartomeu, neoclàssica, del XVIII i el castell de què no romanen més que la torre principal i vestigis de la muralla.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MONTSERRAT (La Ribera Alta)','
A la serra del Castellet i a ambdues bandes del Portell s\'han trobat eines i atuells del Bronze; també al Castellet i a la zona de l\'Algroix hi ha restes d\'edificis romans; alqueria i fortalesa islàmica, fou donada per Jaume I el 1240 a Eximén de Tovià , segons consta en el Llibre de Repartiment on apareix en llatí el nom del poble com Monteserratu ; en 1245 Joan Brusca li atorga carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Pérez de Zapata i en les seues mans romandrà fins 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellví ; en 1599 el rei Felip III va concedir a Lluís Pérez Zapata de Calatayud el títol de compte del Reial; després de l\'expulsió vint moriscs es convertiren al crisitanisme i hi romangueren junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa .
El topònim oficial és Monserrat; l\'ajuntament se\'l reparteixen GE, 6 regidors; PP, 4 i AIGUA, 1 segons resultats de les eleccions de 2003; en 2004 s\'hi empadronaren 4.091 habitants, de gentilici, montserraters o montserratins.
Tradicionalment l\'activitat econòmica de la població ha estat l\'agricultura de secà. Actualment els pocs habitants que es dediquen a l\'agricultura ho fan al taronger, la resta sol treballar en el sector serveis o del de la construcció fora del poble. A la Cooperativa s\'hi produeix la “Mistela Nova” marca d\'un bon producte que s\'està exportant arreu de l\'estat.
El terme, de 45,7 km 2 , regat pel riu Magre, ofereix diversos paratges naturals com ara la serra del Castellet, que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble; la cova Fumada, on es poden observar aus migratòries; o les fonts del Pantà , lloc d\'esbarjo al redós d\'un antic embassament del XVII; la de la Querència i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fòssils .
El poble conserva la fesomia morisca amb els típics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserratí ens mostra:
- Castell d\'Alcalà o Castellet de Montserrat. Construït pels àrabs sobre un emplaçament ibèric. Tingué molta importància en època taifal . Actualment, tot i estar declarat BIC , no hi ha més que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
- Església de Nostra Senyora de l\'Assumpció. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d\'art interessants.
- El Pòsit. Antic edifici agrícola, de 1792. Actualment és la Biblioteca Pública.
- Escoles Velles. De 1889. A hores d\'ara alberga es dedica a diferents activitats públiques.
- Barri de l\'Era Alta. Des d\'on es pot albirar un bon panorama.
A Montserrat, com a tants indrets de la nostra geografia, es planten falles, però el detall que les caracteritza és que es fan dos diumenges després de sant Josep.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Montserrat
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MORELLA (Els Ports)','
L\'antiguitat de Morella la marquen les pintures rupestres de Morella la Vella i les deixalles neolítiques del Bronze i iberes que s\'han trobat en Les Solanes, en Hostal Nou i d\'altres indrets del terme; el tresor de Morella, col·lecció de monedes gregues dissortadament perdut, ens parla del pas d\'aquests ; en època romana fou coneguda com Castra Aelia i com a tal fou pregonament romanitzada, els seua habitants seguiren els costums i les lleis romanes i s\'integraren com a municipi romà en la província Tarraconense ; l\'arribada dels berebers va ser l\'any 714 i amb ells Morella va ser ja una ciutat fotificada important, la dominació musulmana no fou tranquil·la , el Cid dues vegades i Alfons el Bataller en 1117 la van conquerir i tornaren a perdre-la; Raimon Berenguer intentà apoderar-se\'n però fracassà; la definitiva ocupació cristiana va realitzar-la el cavaller aragonès Balasc d\'Alagon el 7 de gener de 1232 qui, el 17 d\'abril de 1233, donà la primera carta pobla per a 500 pobladors a fur de Sepulveda i Extremadura; a la mort d\'en Balasc, en 1250, el senyoriu passa a les mans de l\'infant Pere de Portugal ; Jaume I va suprimir el feu i, el 16 de febrer de 1250, va atorgar nova carta pobla la qual comportà el nomenament com a Vila Reial, el privilegi de fidelitat i importants transformacions urbanes, des s\'aquesta data ja pertanyerà sempre al Patrimoni Reial; el 1257 el rei conqueridor concedeix un terreny destinat a la celebració de fira i mercat (l\'actual carrer porticat) i a la instal·lació del pes, l\'almodí i cinquanta obradors; en 1260 es permet construir cases entre l\'església i el castell i com a conseqüència d\'aquest desenvolupament urbà, el 1273 s\'autoritza la construcció d\'un aqüeducte (que es conserva) per a portar a la vila l\'aigua de la font de Vinatxos ; el fur de Sepúlveda i Extremadura fou la base jurídica del conjunt de poblacions constituïda per la vila capital i un conjunt de poblets sota la seua jurisdicció, aquests poblets considerats com a prolongació urbana de Morella, tenien respecte a aquesta obligacions fiscals (l\'aportació de contribucions a la construcció i manteniment de les muralles, per exemple) que foren causa de tensions i enfrontament al llarg dels segles; el desig d\'independència dels poblets es va veure satisfet el 1691 quan Carles II els va concedir l\'estatut de vila; durant tota l\'època medieval Morella era protagonista la vida política, econòmica i cultural de l\'antic Regne, participà en la guerra de la Unió i en les Germanies, sempre al costat del rei; una epidèmia de pesta en 1672 va fer estralls en la població i va donar lloc a les festes sexennals de què parlarem; en la guerra de Successió es va decantar pel borbó i per la seua contribució a la victòria de Felip V, el Socarrat fou convertida en capital de Governació; des de 1808 a 1813, data en què el general Elio va aconseguir entrar a Morella el poble lluità contra els francesos ; els enfrontamens entre els constitucionalistes i els absolutistes també afectà Morella, que va veure com el 5 de juny de 1822 un grup d\'aquest últims ocupava la plaça, dotze dies després tornà a mans reialistes i un any després retornà als absolutistes, a la mort de Ferran VII , en 1833, esclatà la primer a guerra carlista i Morella fou ocupada pel general carlista Cabrera i designada capital de la Comandància Militar Carlista de València, Aragó i el Maestrat; aqueix mateix any s\'hi proclamà rei a Carles de Borbó ; en 1840 Espartero bombardejà la vila i aconseguí la rendició dels carlistes; totes aquestes situacions esdevenides entre el XVII i el XIX van afectar negativament l\'economia i el desenvolupament morellà ; el 1876, el rei Alfons XII li va atorgar el títol de ciutat.
El recompte poblacional de 2004 era de 2.782 habitants, de gentilici , morellans, que viuen molt dispersos, així, a banda de la ciutat, hi ha els nuclis de població de La Bespa , Xiva de Morella, Primera del Riu, Font d\'En Torres, Herbeset , Segona del Riu, Muixacre , Els Livis , Coll i Moll, Morella la Vella, Ortells , La Pobla d\'Alcolea , La Roca i La Vallivana . L\'ajuntament está regentat pel PSPV amb 6 regidors, el PP en té 5, segons la voluntat dels morellans i les morellanes manifestada en les eleccions de 2003.
La unitat d\'explotació característica, motiu d\'una assenyalada dispersió de la població, era (i ho ha estat fins temps recents) el mas. A banda de l\'aprofitament dels boscs i pasturatges propis (defensats i organitzats mitjançant bovalars i deveses, d\'entre els quals destacava la de Salvassòria i Vallivana ), es va practicar durant segles la transhumància, tant cap a les terres veïnes d\'Aragó com a les comarques riberenques del Mediterrani. Una institució ramadera peculiar fou la del lligallò , tribunal de pastors que resolia els problemes derivats dels caps de bestiar sense amo. És famosa encara que ja molt en desús la fabricació artesanal de les mantes morellanes que es remunta al segle XIII. Actualment l\'economia continua basant-se sobre tot en la ramaderia –20.000 caps de llaner , a banda de cabres, porcs, vaques i toros braus; l\'agricultura abasta menys importància i quant a la indústria, poc important, ressenyar la ceràmica, materials de construcció, serradores i confecció.
L\'immens terme (417,8 km 2 ) de relleu esquerp i muntanyós regat pels rius Bergantes i Cérvol depara innombrables ocasions per a realitzar excursions i passejades en ocasions a altures superiors als mil metres com ara la Mola dels Fusters, la Mola del Moixacre, el Turmeli, el Regaxolet, el Bovalar, el Port de Torre Miró, la Nevera de Catí o el Tossal de Xivalcolla.
La ciutat ja va estar declarada Conjunt Històrico Artístic l\'any 1965 i des de finals dels vuitantes del segle passat s\'intenta la declaració per la UNESCO de Ciutat Patrimoni de la Ciutat (podeu recolzar la candidatura des d\' aquí ). Cal fer una passejada per Morella i conèixer el barri jueu, el carrer de Balasc d\'Alagon, antigament dels Porxes, per trobar-se portxat; els dits porxes, van construir-se el segle XIII per a albergar obradors i tallers, i la gran quantitat de casals pairals que s\'hi conserven: la del cardenal Ram, del XVI, actualment establiment hostaler; la de la Confraria de Llauradors, la dels Estudis, la de Ciurana de Quadres, la de Rovira o el palau del comte de Creixell en són bon exemple. De la resta del patrimoni citarem:
- Les muralles de Morella. Circumden la ciutat al llarg de 2,5 km, foren construïdes al principi del segle XIV sobre unes anteriors destruïdes pels diversos setges que va patir la ciutat. En 1934 es van trencar algunes parts del llenç per a permetre el trànsit d\'automòbils. Es conserven 6 portes i 14 torres:
• Torre del Panto (del Públic o del Bordell)
• Portal i Torre de la Nevera (Museu d\'Història)
• Torre del Racó (del Trinquet o Descoberta)
• Portal i Torre de Sant Miquel (Museu Temps de Dinosaures)
• Torre Rodona
• Torre de la Font
• Torre de la Vella
• Torre d´Alós o Lanós
• Torre Beneito (Museu d\'Imatge)
• Torre de San Francesc
• Torre i Portal del Rei
• Torre de la Pólvora o del Carraixet
• Torre de Fredes, del Sol o de la Llenya
• Porta Ferrisa
• Portal de Sant Mateu
• Porta dels Estudis
• Porta del Forcall o d\'En Camarasa
• El Castell. Construït aprofitant la roca consta de la Plaça d\'Armes a 1070 m, el Palau del governador, de 1713, aljub , torre de la Pardala s. XIV, excusats al vol per on van entrar en 1838 els carlistes , presó del Cacho , restes de palaus reals, la torre de l\'Homenatge, i pavellons d\'oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures (i bers , romans, àrabs, cristians. Per ella van passar personatges històrics: Cid (1084), Jaume I (1232), sant Vicent Ferrer , Ferran d\'Antequera i Benedicte XIII, Papa Luna (1414).
- Convent de sant Francesc. Gòtic del segle XIII.
- Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major. Gòtica (1265-1343). Un dels més bells exemplars del gòtic al País Valencià; tant a l\'interior com a l\'exterior exhibeix superbes mostres d\'arquitectura de tots els estils que hi han passat. Conserva un orgue barroc, obra realitzada per Francesc Torrull entre 1717 i 1724 i que amb els seus més de tres mil tubs constitueix un dels orgues més importants que es conserven de l\'època. Té Museu Arxiprestal amb art sacre i orfebreria. Com a anècdota afegirem que el Papa Luna va oficiar-hi davant Ferran I d\'Aragó amb sermó de sant Vicent Ferrer, qui va obrar alguns dels seus miracles a Morella.
- Església de sant Nicolau. Romànic de transició. Avui sala d\'exposicions.
- Escampats pel terme diversos edificis que serviren per a la defensa i la fortificació de la ciutat al llarg dels segles:
• Torre Querol
• Torre Monserrat
• Torre Segura
• Torre Grossa o del Molí d\'Adell
• Torre Marzá. Amb l\'ermita i el mas annexos, conformen una bella estampa medieval.
• Castell d\'Hortells. En el poblet homònim.
• Torre Senyor. També en Hortells. En estat d\'abandó i ruïna.
- Cal esmentar la gran quantitat que hi ha areu del terme i que constiueixen una bona mostra de l\'arquitectura rural valenciana.
- Santuari de la mar de Déu de la Vallivana, patrona de la ciutat, la qual imatge (de 29 cms) fou trobada, segons la tradició el 1233, encara que més aviat seria del segle XIV.
- Aqüeducte de Santa Llúcia. Segle XIV.
- Coves prehistòriques de Morella La Vella.
Una cuina que aprofita els productes que dóna la terra, carn, oli i verdures presenta plats com l\'olla o el tombet, tota mena de guisats amb pollastre, conill, corder, vedella o caragols. La llet s\'aprofita per fer formatges, brull i una deliciosa collà. També l\'ametla diu la seua en la gastonomia morellana ja que amb ella s\'elaboren carquinyols, ametlats, bescuits, massapans, etc i, per acabar amb aquest capítol esmentem l\'arrop i tallaetes, el panfigo i els aiguardients d\'Herbés.
La festa per antonomàsia hi és el Sexenni de la Verge de la Vallivana. Té el seu origen en la llegenda de la intercessió de la mare de Déu de la Vallivana en la desaparició de la pesta de 1672. Els llauradors, el Jurat i els Justícies de la Vila oferiren el vot d\'organitzar una novena cada sis anys. L\'any anterior s\'organitza l\'Anunci i ja hi ha esdeveniments durant tot l\'any, desfilades de carrosses, ornament dels carrers amb catifes de flors de paper fetes per les dones del poble, la taula de la placeta de Tarrascons, penjada a considerable altura i parada per iniciar un àpat amb tot el necessari; la Taronja, gran taronja penjada de la que surt un nen que recita poemes al pas de la verge i tot un mostrari de dances populars que conformen un ric patrimoni folclòric i etnològic: Els Torneros, Els Teixidors, Els llauradors, Arts i Oficis, Les Gitanetes, etc.
Una altra important manifestació cultural és el Festival de Música Barroca que se celebra cada any per l\'agost, en l\'església de Santa Maria.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Associació d\'Amics de la Paleontologia
Castillos y fortalezas de la CV
Dinosaurios.com
Diputació de Castelló
Euroresidentes.com
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Lamalla.net
Morella.net
Plana personal de Genaro Fragueiro
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MURLA (La Marina Alta)','
D\'origen musulmà, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq qui va pactar el vassallatge amb Jaume i va conservar el senyoriu; en 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l\' Infant Pere , amb la qual cosa el lloc continuà pertanyent al Patrimoni Reial; el rei Joan II , després de passar per diversos senyorius, va vendre la baronia, el 1460, a Francesc Gilabert de Centelles , comte d\'Oliva, posteriorment passà al ducat de Gandia ; fins l\'expulsió morisca mantenia una població mixta que es repartia gairebé a meitats (75 focs cristians per 66 moriscs); rera el decret d\'expulsió els moriscs s\'uniren a la revolta de la Vall d\'Alauar i foren durament represaliats; el u de juny de mil nou-cents noranta el campanar de l\'església va caure i va causar la mort a dues veïnes i desperfectes en els edificis propers .
El govern del municipi correspon, des de les eleccions de 2003, al PP que compta amb 5 regidors per 2 del PSPV. El padró municipal de 2004 ascendeix a 482 habitants, de gentilici, murlers.
Els escassos 5,8 km 2 del terme municipal ofereixen la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme a la serra del Cavall Verd, i pujar a la Creueta o a la Penya de l\'Altar.
El poble, típicament mediterrani amb façanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant església-fortalesa que es conserva en un estat impecable, tot i el percaç descrit abans de la caiguda del campanar que en el segle XVIII es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa .
Diuen de Murla que és la capital de la pilota valenciana ja que, a l\'afició que hi ha, que ha donat grans jugadors, el més destacat dels quals el Nel de Murla , hi ha una escola per on passen els millors jugadors del País
Els menjars preferits pels murlers són l\'arròs amb bajoquetes i naps, l\'arròs al forn i les coques d\'herba.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Carta oberta a l\'alcalde de Simat\" per PKAT','Nosaltres sempre hem cregut en la honestedat i les bones intencions de les nostres autoritats polítiques locals. Ho jurem. Algú ho pot dubtar? Per això preguem a Vicent Palomares, alcalde de Simat, que ens ajude a defendre\'l. Estem farts de reivindicar la seua innocència, així com també la seua immaculada integritat moral davant de desaprensius i desconfiats que només fan que parlar malament del nostre estimadíssim primer edil.
De debò, diga-ho ben clar i amb la cara alta com una torre d... ehem... perdó, amb la cara alta com el campanar de l\'església. Sí, senyor.
Vosté, Sr. Palomares, ha defés sempre el poble que tan bé i exemplarment governa. I estem disposats a mantenir aquesta veritat irrefutable contra tot aquell que gose contradir-nos. Quina barra, tu! Això podíem fer!
Però com és possible que algú afirme que vosté és un lladre mentider més fals que un euro romanés? No ho podem pas tolerar! Però si només mirant-li la cara, ja es veu de ben lluny que vosté és un exemple de moralitat i ètica. Males llengües viperines, escarnidores i malicioses que solament pensen en posar en dubte el seu bon nom!
Ha! I tenen el desvergonyiment d\'acusar-lo de prevaricació! A vosté, Sr. Palomares, que sempre ha defés els interessos del poble de Simat contra empreses com Iberdrola que intenten destruir i fer malbé el nostre entorn natural.
I aquells que sostenen que ha intentat manipular l\'opinió pública a favor dels seus interessos econòmics i polítics? I els que l\'acusen de prepotència i incompetència? Algú ha escoltat mai tan gran grapat de desficacis i barbaritats? Tot això és enveja, Sr. alcalde, enveja i ràbia de la grossa, perquè no suporten la seua bona gestió que ha convertit Simat en una ciutat pròspera, moderna i, sobretot, més lliure (ja està, ja comencen les rialles. A vore què hem dit ara de graciós). Però com és possible que aquests desagraïts brètols no siguen capaços de veure una evidència tan evident? Però si ara ens omplirà tot el terme de camps de golf amb la seua herbeta tan verdeta i els seus rics tan ociosos. I gràcies a vosté, els nostres fills podran guanyar-se la vida arreplegant les pilotes d\'aquests rics i regant-los la seua herbeta verdeta. Ai, quin futur més esplendorós per a Simat! Ah, i que vagen amb compte eixos d\'Iberdrola i no vinguen fent-nos la punyeta. Que vosté és molt bona persona, però si s\'enfada... fa fredat.
I encara hi ha llengües llargues que diuen que vosté no vol el bé per al seu poble. Envejosos! No patisca, Don Vicent, que nosaltres el defendrem. Si algú parla malament de la seua persona, avise\'ns de seguida, que nosaltres els ho direm ben dit. Visca l\'alcalde de Simat, que serà recordat per les generacions venidores de tota la Valldigna per no haver-se corromput ni haver mentit, ni robat ni manipulat mai, mai, mai. Visca! Visca! Visca!
PKAT (Plataforma Kontra l\'Alta Tensió i l\'Especulació)
(23-03-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: ENTREVISTA A PACO MUÑOZ','
|
|
Va nàixer a València (L’Horta) l’any 1939. És cantautor en valencià i ha recuperat més de cent cançons per a xiquets i ha creat més de huitanta per a majors. Ja fa més de vint anys que va començar a cantar pels carrers i per les places i pels teatres del País Valencià i pel món. Va començar a cantar l\'any 1975 en les associacions de veïns, cantant temes de Q. Cabrera, L. Pastor, Aute, Llach, Serrat...Ha cantat en el Teatre del Micalet i en el Teatre Principal de València, en els aplecs del Puig, de la Muntanyeta dels Sants, a la Sala Wagram de París, en el festival del Grec, en els Vivers Municipals de València, en les festes de la Universitat de València, en la plaça de Bous de València, en la Universitat Central de Barcelona, en la Beneficència de València, i en moltíssims pobles del País Valencià. Ha cantat amb J.M. Serrat, amb Lluís Miquel, amb Luis E. Aute, amb Labordeta, amb Ovidi Montllor, amb la Dharma, amb Remigi Palmero, amb Mª del Mar Bonet, amb Toti Soler, amb Carraixet...
|
L\'escriptora alcoiana Isabel Clara-Simó ha escrit: \"(...)Paco Muñoz és una mena de rara avis del món del disc i de la cançó. Perquè es guanya la vida només cantant, i té feina sempre. Conta que Joan Fuster li va dir: \"Tu, Paco, posa\'t a cantar per als xiquets, recupera les cançons de sempre que s\'estan oblidant\". I Paco ho ha fet i ha aplegat en una magnífica trilogia les cançons que tots hem sentit algun cop i que no recordàvem prou. També ha continuat fent les seves cançons. Té una veu peculiar, molt càlida. Un ocellet m\'ha dit que acaba d\'enregistrar un CD amb Lluís Llach. I la gent compra els seus discos i va a escoltar-lo cantar. Això passa en un moment en què hi ha hagut un descens de venda de discos d\'un 40%, per culpa de la funesta pirateria. I ho ha fet al País Valencià on no hi ha quotes per als músics del país.(...)\" (AVUI, 20-03-05)
DISCOGRAFIA
1977 - primer L.P. LA LLIBERTAT LA PICAREN
1979 - Teatre Principal de València :presentació L.P. VINDRÀ UN VAIXELL
1981 - a la Plaça del Rei en Barcelona dins del Grec 81: L.P. ANEM ANANT
- al Teatre Principal en la presentació del L.P. 20 ANYS DE CANÇÓ.
1984 -al Teatre Principal presentació del L.P. PROMETENÇA, amb Lluís Miquel i Luis E.Aute
1986 - a la Plaça de Bous (València) per als xiquets amb més de 16.000 xiquets de 110 escoles
- 10 K7 PER A XIQUETS
- a Madrid 28 de setembre PRESENTACIÓ lp.Homenatge a les víctimes del franquisme
1987 - presentació del LP. AMOR I AMOR de V.A.Estellés en gira per el País
1991 - recitals pel país presentant \"D\'UNA TERRA DINS LA MAR\"
- PRESENTACIÓ cd.\"Quart creixent\" a València, Castelló, Alcoi i a Elx
1994 - 23 juny Teatre Principal: CANÇONS DE LA MAR EN CALMA
1995 - al passeig de l\' Albereda(València) davant de 22.000 xiquets férem el mural de Mariscal
Collecció 5 Cds. PACO MUÑOZ CANTA PER ALS XIQUETS
1997 - Estrena a Dènia : ELS NOSTRES POETES (Picap)amb Lluís Miquel i Juli Mira
1999 - \"Els nostres poetes\" viatja a Italia a la Toscana i
- Pre-estrena del nou CD. \"MIRADES\" a Dénia
2001 CD. COLLARETS DE LLUM pacomuñozcantamiquelmartipol
2003 CD. CANÇONS DE LA CANÇÓ amb Lluís Miquel
2004 CD. /3- PARA LA LIBERTAD (WEA) junt a 59 cantautors
L\'ENTREVISTA
\"mai la cançó havia estat en un moment tan espectacularment fabulós\"
-Supose que ja ho hauràs explicat moltes voltes, però crec que, per començar, la pregunta és obligada: tu que exercies de rector en els anys setanta (una mena de funcionariat), quins van ser els motius per llançar-te a l\'aventurat món de la música? Com era la teua vida de músic en aquella època?
Quan jo era rector de Montserrat treballava a un Taller de mecànica com a gerent. Quan deixe de exercir de rector comence a donar classes en els Escolapis en València primer de religió i posteriorment d’ Historia de la Música. Allò de cantar va ser una empenta de l’ Ovidi Montllor. Jo com a músic sabia tocar un poc la guitarra i per això des del primer moment procure envoltar-me de músics professionals com ELIO
-I una altra pregunta tòpica: quines són les teues referències musicals?
- Bach, Mozart, Falla i després Leo Ferré, Lluís Llach, Lluís Miquel, Serrat i l’ actual Luís Pastor
-Com va ser la relació en els teus inicis amb altres cantants valencians? Amb qui va ser més estreta i que destacaries de cadascú d\'aquests? Existia \"bon rotllo\" (col·laboració en definitiva) amb els músics valencians \"en castellà\"? I ara?
A casa tinc una foto del primer míting de Felipe Gonzalez a la Plaça de bous i m’ acompanya Miquel Gil i algun músic d’ Al Tall. Va haver prou bon rotllo i crec que continua existint el mateix encara que han canviat les circumstancies. Jo vaig tenir molt bon tracte amb Juan Bau i Juan Camacho. L’ Enric Murillo meu provenia de Juan Bau. Actualment tinc molta relació amb Presuntos Implicados- Nacho Mañó- Alberto Tarin, Ximo Tébar...
-El suport públic a la música en valencià ara és innexistent. Sempre ha estat així (estic parlant en l\'època recent, des de la mort del dictador)? Creus que accions com la tancada dels músics en valencià són positives o, fins i tot, necessàries? I una pregunta potser estúpida: és indispensable el suport de les administracions valencianes a la música en valencià? Com es deuria de concretar?
Sempre ha estat inexistent, però potser més dissimulat en altres moments. A més sempre ha segut un suport discriminatori total. Jo no crec massa en tancades, però els recoltze totalment. El problema és la nostra societat no els nostres polítics. Es la nostra societat la que és capaç d’ empassar-se amb la major naturalitat tot el que siga. Si la nostra societat valorara el paper de la música no consentiria que aquesta fora la situació real. I si els polítics sapigueren que fent el que fan a les properes eleccions els tiraríem al carrer ja se’n guardarien de fer-ho.
-Una curiositat: en els anys que porta funcionant Canal 9, hi has pogut actuar alguna vegada? (Crec que l\'Ovidi es va morir sense poder-ho fer).
Com Deu mana mai, algun play back esporàdic si. I una actuació en Vívers on també tenia que haver cantat l’ Ovidi i ja no podia, i també cantà Al Tall, on el so va ser per a matar-los.
-Parlant de la \"tancada de músics en valencià\". Des d\'alguns sectors progressistes valencians es fica aquest exemple, entre altres, per demostrar que el moviment cívic està reviscolant al País Valencià. Tu que en penses?
Com deia Victor Jara: \"Mis nietos son funcionarios\", i no voldria faltar als quatre bojos que encara és mouen tractant de que aquesta societat no els canvie a ells. Beneits siguen dels deus.
-Tu visqueres de ple l\'anomenada \"Batalla de València\". Ara alguns diuen que estem a les portes d\'una \"segona batalla\". Hi estàs d\'acord? En tot cas, quines diferències i coincidències faries de les \"dues batalles\"?
És la mateixa i no té trellat, però per a algunes persones com el Fuster i el Sanchis Guarner aquella els costà la vida. A mi en Algemesí em passà una jarra de ceràmica llançada des d’un quart pis a uns centímetres del cap i els fragments van ferir a Elio
-No sé si estaràs d\'acord, però jo crec que la \"batalla de València\" la perderen els sectors progressistes i valencianistes valencians. Tu penses el mateix? Si és així, segons el teu parer, què és el que feren malament?
Baixar-se els pantalons sempre ha estat vist pels troglodites com un signe de debilitat, mai de diàleg. No tractaven amb persones si no en animals i això tardaren massa en caure en el compte.
-Nasqueres a València i vius des de fa molts anys a Real de Montroi. Quins records tens del cap i casal?
T’aconselle que escoltes la meua cançó \"EREM XIQUETS\" del meu Mirades. En el disc que estic acabant de gravar hi ha una cancó que es diu LAND OF VALÈNCIA que comença dient: \"Encara que me l’ estime, no visc ja a la sucursal, eixa ciutat vergonyosa de ser el cap i casal...\"
-Sempre m\'ha desconcertat una frase: \"València viu d\'esquenes al País\"... Què vol dir exactament? Per què hi ha eixa animadversió envers la capital del País des d\'alguns cercles nacionalistes? Tu participes d\'eixa manera de pensar? Jo personalment no veig massa diferència entre la ideologia o la manera de ser dels capitalins (i els metropolitans) i la dels habitants de comarques. Tu què en penses?
- Crec que el que volen dir no és la ciutat si no el poder polític que viu a la ciutat perquè els barris del voltant de València i algunes associacions de veïns del Centre...
-Has militat o milites en cap partit polític? En què creus que s\'equivoquen, si és el cas, els partits sobiranistes valencians per obtindre un suport electoral tan baix?
Vaig tindre un dels primer carnets de CCOO. però mai no he militat a cap partit. A les primeres eleccions el Joan Fuster- me’ l vaig estimar com a un pare - va dir que els nacionalistes valencians ni lligats ni coaligats alçarien mai un gat del rabo... Seria llarg d’ explicar però la té i no massa difícil.
-Segons he llegit, amb l\'edició del CD en directe de l\'Ovidi has volgut retre-li el teu particular homenatge deu anys després de la seua mort, a l\'amic \"que em va animar a cantar\" segons has contat en alguna ocasió. Com van les vendes al País Valencià? I a la resta del món? Tens previst fer (o participar en) algun altre projecte per tal de recordar la figura del cantant alcoià?
Això ho han dit els periodistes no jo. Jo ja li vaig fer el meu homenatge no més morir amb el meu disc MIRADES i més de trenta recitals al llarg i ample del País. El CD OVIDI porta dipòsit legal del 2004 i estava previst que haguera aparegut en el 2003 però per tramitació de permisos es va anar retardant. És pura coincidència per la meua part allò dels deu anys. Com comprendràs no m’agradaria que la gent em fera homenatges 10 anys després de mort. A mi el Fuster em deia molt seriós que si era treballador tindria un bon enterrament.
-Creus que algun dia el \"Què vos passa valencians?\" deixarà d\'estar vigent?
Si ho fora abans de morir-me seria un gran regal.
-Allò que diuen \"cantar per a xiquets\", ha estat per tu una obligació (una eixida d\'emergència en un mercat molt i molt complicat) o una devoció?
Una casualitat . A l’ any 84 Manolo Olmos portava una campanya de teatre els diumenges al matí a Vivers i sembla que els xiquets tardaven en acudir quan començava i ell em va convidar a fer dos o tres cançons tradicionals per cridar l’atenció dels xiquets i després jo presentava al grup de teatre. Un diumenge fallaren els del teatre i ho allargàrem Nacho Mañó i jo, acompanyats per una amiga de Nacho que era estrangera i no aplomava cap ritme popular. Va ser una benedicció que m’ ha permès la llibertat de fer el que he volgut a d’altres nivells.
-Han passat ja 25 anys des del teu disc \"Anem anant\". què creus que ha canviat d\'aquell Paco Muñoz a l\'actual?
Fonamentalment l’ ofici de cantar. Aquella frescor ara és més treballada. I la incorporació al meu treball dels tres germans Murillo- Enric, César i Josep Àngel- i Nacho Mañó.
-Què li va moure a crear la seua pròpia discogràfica, PM Produccions? Des de quan està en marxa i quins projectes té a curt-mig plaç?
Ja em donà la idea Serrat i després d’un primer moment com SA de Valdisc on jo feia de gerent vag fer P.M. Produccions per dos motius: 1- ser el més lliure possible i 2-normalitzar la meua situció davant d\'Hisenda i la Seguretat Social que com artista no m’ aclarava mai.
Està ja des del 86 i portem editat vora 40 treballs. Jo la pense com a una ONG per a qui la necessite apart de les meues coses.
Projectes a curt plaç el meu proper CD. LA MEUA TERRA. A mig plaç acabar Les Rondalles de Don Enric Valor contades per Toni Mestre de les que ja hem publicat 3 CDs i em podem fer més de 12, gravar alguna cosa per als xiquets de menys de 5 anys, fer un CD de creació per a xiquets, fer el segon CD de Rafael Estrada.... El mal és que ja tinc 66 anys i una mala salut de ferro com diu el poeta d’ Ontinyent- vos el recomane- David Mira.
- A quins músics i cantants has editat els seus treballs? A qui tens previst editar en un futur?
Remors de mar – Quarantamaula: Enric Murillo: música sola mediterrània.
Nadal Valencià: Els 2 LPs Nadal: Al Tall, Carraixet...
MªCarme Girau: La primera dona que cantà en valencià 1963.
Els 4 Z- Marià Albero- Fèlix Estop: Els primers en valencià 1962...
Orquestra Català: La primera orquestra de ball en valencià: 1942.
Cants d’ estil: Josep APA- Josepa Blasco.
Nadal a València – Orfeó: Gravació històrica de cinc Nadales a l’ any 1963.
Foc, cançons trons i alegria: Antologia de música tradicional i festiva.
La Costera – Grup de danses de Xàtiva i Grup Sarau de la Llosa: Cançons i balls de la Costera.
OVIDI ..qualsevol dia impensat...- Ovidi Montllor
-Com veus el panorama actual de la nostra cançó al País Valencià? Qualsevol temps passat fou millor, al menys en este aspecte?
Que San Francisco Camps de golf i el forense que han ficat en cultura per a fer-li l\'autopsia a la llengua li neguen el pal i la sal no vol dir res. De la tancada deurieu vore que mai la cançó havia estat en un moment tan espectacularment fabulós. Mai s’havien publicat tants CDs com aquests dos últims anys -tan de solistes com de grups- I això és real encara que es vullga ocultar. No vull dir noms.
-Parla\'ns del teu nou treball, encara no editat, La meua terra.
- Preferiria parlar quan l’ acabe. Únicament vos puc donar una declaració d’intencions : serà el millor de la meua vida i me’n podré anar a gust. Comparteix un tema amb Lluís Llach i un altre amb el Miquel Gil. I he pogut ficar corda de veritat i no polifónics en xiquets jovenets de Montserrat, L’ Alcúdia i alumnes de Gumer del conservatori de València... Prou.
+info sobre Paco Muñoz: www.arrakis.es/~bernat
(23-03-05)
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"El burro i l\'haca\" per Rafa Esteve-Casanova','
\"El General va ser ací un home molt odiat / però encara seguix en la Plaça la seua enorme estàtua eqüestre./Açò és quelcom indignant i no per la seua crueltat / sinó perquè ell va ser sempre un pèssim genet\". Estos versos de José Agustín Goytisolo són una mostra del que molts hem pensat durant anys i panys cada vegada que véiem una estàtua eqüestre del vell dictador. Franco era un pèssim genet, poques vegades se li va veure a cavall, però en la seua megalomania es va fer esculpir a lloms de vells perxerons i la mateixa estàtua anava multiplicant-se en la geografia hispana: Madrid, Santander, València. En les tres capitals estava la mateixa estàtua. Ara, afortunadament, ja només queda la de Santander i el seu alcalde, del PP per cert, acaba de fer unes declaracions en què ha indicat que, en quant remodelen la plaça on ara està situada, l\'estàtua del perxeró i el vell general dels segells de correus desapareixerà de la vista pública i serà guardada en un museu on els seus fidels podran anar a retre-li homenatge.
Durant la denominada \"transició\" les esquerres van fer moltes, tal vegada massa, concessions. Ací tot va seguir igual, els vells policies franquistes, torturadors d\'estudiants i obrers, van seguir en el seu lloc, els funcionaris nomenats per motius polítics van passar dels vells sindicats verticals a altres institucions de l\'Estat i els generals que havien fet la guerra com jóvens llops del nou règim feixista seguien al front de l\'exercit. Així que era molt difícil que els alcaldes democràtics nascuts en les eleccions de 1979 s\'atreviren a retirar els símbols franquistes de les vies públiques. A València, quan l\'alcalde Pérez Casado va insinuar la possibilitat de retirar l\'estàtua que presidia la plaça major de la ciutat va rebre la contestació immediata del general Milans del Bosch indicant que li avisaren de la retirada que ell enviaria un piquet de l\'exercit. Ja sabem que després va traure els tancs al carrer per a lluitar contra la democràcia. I ara, quasi trenta anys després, quan es prenen decisions normals en qualsevol país democràtic el franquisme residual es rebolica com gos rabiós. Han de ser els gossos que lladraven el seu odi pels cantons que augurava el Sr. Aznar, o potser són els seus propis gossos tristos, escapçats i sense líder que els guie.
Aquells que van aplaudir quan fa dos anys les tropes americanes van derrocar l\'estàtua de Saddam Hussein ara s\'esgarren les vestidures quan des del Govern, democràticament triat, es complix una resolució presa en el mes de Novembre en el Parlament en què s\'insta a les autoritats a retirar els símbols franquistes dels carrers d\'Espanya. No concep anar passejant per Roma, Berlín o Moscou i entropessar-me amb estàtues de Hitler, Mussolini o Stalin. Però per desgràcia encara cada matí he de veure en la fatxada d\'un col·legi del carrer Joan Llorens a València la \"gallina\" que va adornar la bandera que es va inventar Franco. El destí dels símbols de totes les dictadures és la seua desaparició al final de les mateixes i els enyoradissos de vells temps sempre tindran un buit en la Vall dels Caiguts per a anar a posar flors als qui van ser els seus líders. Mentrestant, el PP faria bé en no marejar la perdiu i prendre exemple de liders del seu partit com Gallardón o Piqué, o el mateix alcalde de Santander. Potser el Sr. Rajoy tem perdre eixos vots que li arriben per la seua extrema dreta, però que no jugue amb foc ja que el que pot perdre, o no recuperar, són eixos quasi dos milions de vots verdaderament centristes que són els que decanten les eleccions d\'un o altre costat. Esta vegada ha perdut una verdadera ocasió de demostrar que callar és de savis. Feia pena veure la cara de Zaplana a la televisió acusant el Sr. Zapatero de presidir un govern radical per haver llevat l\' estatua de Madrid. Talment era com si hagueren tret del carrer la foto del seu familiar més volgut. I és que a molts dels \"populars\" en rascar-los una mica els ix a flor de pell el franquisme residual que sempre han intentat amagar.
Rafa Esteve-Casanova
(27-03-05) ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MURO DE L\'ALCOI (El Comtat)','
L\'origen més remot que coneixem són les restes de la Cova Beneito , que podrien remuntar-se fins els 35.000 anys, més “recents” les deixalles torbades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d\'Agres; la primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l\'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment en què es reflexa la donació a Çalema Hoto --moro de Xàtiva-- dels forns i molins existents en el lloc i de l\'alqueria de Turballos al seu Justícia, de nom Pere del Bosch ; el 1291 forma part del feu entregat per Jaume II a l\'almirall Roger de Llúria , la qual família gaudí la possessió fins el segle XV en què novament passa a la Corona; en 1448 Alfons el Magnànim atorga el títol de comte de Cocentaina a Eximén Pérez de Corella , i Muro resta inclòs en el comtat; fra Bartolomé dels Àngels erigí l\'any 1530 l\'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla , Benàmer i Alqueria de Serra, no es convertiria en parròquia independent fins quaranta i quatre anys més tard; posteriorment abasta el títol d\'Universitat i la separació de Cocentaina mitjançant privilegi concedit pel comte d\'aquesta última vila; fou un important nucli de moriscs, que sofriren forta presió senyorial, format per uns 1500 habitnats que al ser expulsats en 1909 per Felip II deixaren el lloc absolutament despoblat, situació que intentà solucionar l\'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro , Gaspar Roiç de Corella , que va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devien pagar elevats imposts i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària; aquest contracte desavantatjós portaria a la ruïna els camperols i constitueix la peça clau per a entendre la revolta de la Segona Germania, que va tindre lloc el 1693 de la qual el capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro , que s\'enfrontà a les tropes reials resultant derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes; en 1706 assolí el títol de vila; en la guerra de Successió estigué en al bàndol maulet lluitant en el port d\'Albaida contra les tropes del borbó.
La immigració atreta per la indústria tèxtil ha duplicat la població en el segle XX – 3.406 habitants a les primeries d\'aqueixa centúria – fins arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004 que es reparteixen en els nuclis de població de Muro , Alqueria Jordà, Benamer , Setla de Nunyes i Turballos . El gentilici és murers o murenys i l\'ajuntament està governat pel BNV, que en les eleccions de 2003 obtingué la majoria absoluta amb 7 regidors, seguida pel PP amb 4 i pel PSPV amb 1. El topònim oficial és el de Muro de Alcoy . L\'afegit “de l\'Alcoi”, més escaient que no l\'oficial, té el seu origen en l\'epidèmia de còlera que a les primeries del XVIII hi hagué i en la qual Muro fou ajudat pels alcoians que feien arribar els queviures a través del riu; en homenatge a aquells fets i per Reial Decret de 1917 es va fer oficial el topònim actual.
La indústria és la base la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi é s important l\'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, ceràmica entre d\'altres. Del passat agrícola roman , sobre tot, l\'olivera amb el qual fruit s\'hi elabora un excel·lent oli en les diveres almàsseres que hi ha a la vila.
Els 30 km 2 de superfície s\'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d\'Alcoi. Llocs d\'interés : la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos , Setla de Nunyes i Benamer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorrgut PR-V56.
Muro conserva casalots pairals, alguns dels quals s\'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l\'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:
- La Cova Beneito . Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
- Església de sant Joan Baptista. Neoclàssica, del XVIII, construïda sobre l\'antiga mesquita.
- San frances de Turballos . Segle XVIII.
- Sant Joaquim de S etla de Nunyes.
- Santa Maria de Gràcia de Benamer .
- Ermita de la Verge dels Desemparats. Segles XVIII-XIX.
- Ermita de Sant Antoni.
- Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d\'art abstracte i d\'avantguarda.
Mostra de l\'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro , el Grup de Danses Baladre i l\'Escola de música tradicional la Xafigà.
Entre d\'altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb més anomenada del País.
La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament amb bons embotits constitueixen l\'oferta gastronòmica murera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Moros y Cristianos de Muro de l\'Alcoi
Pàgina web de Muro del Alcoy
Plana personal de Juan Cascant
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MUSEROS (L\'Horta)','En diversos llocs del seu terme, que abraça 12,8 km 2 , s\'han trobat deixalles arqueològiques d\'època romana ; l\'origen de l\'actual poble, però, és una alqueria musulmana proveïda d\'un castell, actualment desaparegut, que fou donada pel rei Jaume I a l\'orde de Santiago de la qual passà a la de Calatrava que, en 1359, va donar carta pobla; el segle XVI depenia de la Corona; en 1415 obté parròquia pròpia i aixeca la primera església; el 28 de gener de 1978 s\'annexionà La Venta de l\'Emperador, poble veí amb què formava el marquesat de Dos Aigües i que tornà a segregar-se\'n, per formar de bell nou municipi independent, el 28 de gener de 1985.
En 2004 comptava amb 4.555 habitants de gentilici, muserencs. La batlia correspon al PP que en 2003 obtingué 4 regidors, els mateixos que el PSPV; el BLOC en tragué 2 i EU, 1.
Com a patrimoni podem esmentar l\'església de l\'Assumpció de Nostra Senyora i l\'ermita de Sant Roc, ambdues del segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: MUTXAMEL (L\'Alacantí)','
El topònim del lloc no té res a veure, com pot semblar, amb la mel sinó que deriva d\'un mot àrab que equival a “lloc amè i agradable”; són precisament els àrabs qui van propiciar el naixement d\'alqueries àrabs com la de Benaüt, Beneitia, Benessiu, el Ravalet, etc, que, totes plegades, van formar el nucli de l\'actual població; rera la conquesta cristiana romangué inclós en el regne de Castella fins 1296 en què passà a formar part del de València, sempre pertanyent a Alacant; la construcció, en el segle XVI, del pantà de Tibi (el més antic d\'Europa) a la qual va contribuir Mutxamel amb l\'aportació de 17.700 lliures, va comportar un important creixement; en 1511 obté parròquia i s\'aixeca l\'església amb una torre afegida, base de l\'actual campanar, que es feia servir com refugi front als atacs que els pirates barbarescs hi sovintejaven; en 1580 Felip II atorga la independència administrativa d\'Alacant i el rang d\'Universitat; el 1605 s\'hi estableixen uns Frares Mínims i hi construeixen el seu convent; en 1628, per Reial Privilegi de Felip IV , obté la total independència d\'Alacant i el títol de Vila Reial al amb vot en Corts; tanmateix la pesta negra i les plagues de llagosta fan minvar les collites i porten l\'ajuntament a l\'extrem de no poder fer front als deutes, per la qual cosa en 1653 demanen tornar a agregar-se a Alacant, tot i conservant llurs privilegis, fins el 1736 en què, veient que la fusió no dóna els resultats desitjats demana separar-se\'n definitivament cosa que aconsegueix en 1743 però perdent part del terme municipal; durant la guerra de Successió fou saquejada per les tropes de l\' arxiduc ; en el decurs de la Guerra d\'Independència s\'hi lliurà, el 25 d\'abril de 1812, la coneguda com batalla del Calvari, i, en 1813 foren derrotades les tropes del mariscal francès Suchet per les de l\'espanyol Roche en la que es coneix com "batalla de Mutxamel"; el segle de l\'enlairament econòmic i demogràfic fou el XIX quan la petita burgesia que hi anava configurant el comerç i l\'agricultura unida a l\'arribada d\'estrangers acomodats, atrets pel clima comencen a edificar vil·les, mansions i palaus que, amb l\'afegiment de la Penya Serrada, fins aleshores terme de Xixona, converten Mutxamel en lloc residencial.
A hores d\'ara la població apuja als 17.599 veïns, segons el cens de 2004. El gentilici és mutxameler i el govern municipal correspon al PSPV mercès als 9 regidors que va obtenir en les votades de 2003, en què el PP en tragué 8 i l\'ENTESA, 1.
Foren els moros qui introduïren a Mutxamel, i des d\'aquí a tota l\'Horta d\'Alacant, els primitius sistemes hidràulics; l\'arribada del pantà de Tirig donà lloc a sèquies i assuts que perfeccionaren l\'agricultura fins a fer de Mutxamel el poble de la comarca amb major relació amb ella; vinya, cítrics i ametlers junt a la indústria del calcer i el sector serveis hi configuren una situació econòmica pròspera.
Municipi, amb 48,3 km 2 de superfície, situat en l\'horta d\'Alacant, al sud del riu Montnegre, ratllant amb el secà i molt a prop d\' Alacant , la qual circumstància fa que el creixement urbà i demogràfic haja estat important des de la segona meitat del segle XX; de fet ja en el segle XVIII les famílies alacantines acomodades hi fixaven la seua segona residència. De paratges parlant cal para esment en els assuts del riu Montnegre que conformen una xarxa hidraúlica amb presses, molins fariners, etc que donaren lloc, àdhuc, a l\'ofici d\'assuter; altre espai natural digne de menció és el Bec de l\'Àguila ideal per a la pràctica del senderisme, cicloturisme i el gaudi de la natura.
A partir del barri del Ravalet, primigeni nucli urbà, amb els seus estrets i torts carrers plens de colors podem girar una visita arreu del poble. El patrimoni mutxameler ens presenta:
- Església parroquial del Salvador . De 1511. Amb elements, gòtics, barrocs i neoclàssics.
- Casa pairal del XVIII.
- Palau dels Peñacerrada . Del segle XVIII. Fou poblet de Xixona amb ajuntament propi.
- Torre de Mutxamel . Construïda en 1513, inclosa en el conjunt de l\'església del Salvador, de la qual és campanar. Diverses actuacions han desvirtuat la seua fesomia original .
- Torre de Ferraz , o de Mira. Medieval, amb bon estat de conservació, forma part d\'una residència particular.
- Ermita de Monserrat. Segle XVI.
- Ermita del Calvari.
- Convent de sant Francesc. Any 1605.
- Torre de les Paulines. Declarada BIC .
- Museu bizantí, en Tàngel .
La gastronomia ens ofereix plats elaborats amb productes de l\'horta mutxamelera com ara l\'olleta de verdures, l\'arròs amb faves i bacallà, la pericana o el pa oli boix. Justa anomenada té la tomaca de Mutxamel per la seua qualitat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Mutxamel
Castillos y Fortalezas de la CV
Mutxamel Turisme
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': NÀQUERA (El Camp de Túria)','
Els jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal del Moros demostren vida des del Paleolític i els de les Vinyes ens parla del pas dels romans i del possible origen romà de Nàquera; d\'època àrab ben poca cosa se sap i tampoc no s\'han trobat gaires records; el que si sap es que hi estigueren, els moros, i que rera la conquesta cristiana Nàquera es convertí en baronia; el 18 d\'abril de 1237 Jaume I li la concedeix a Egidio d\'Atrosillo ; després, per matrimoni amb la filla d\'aquest, Mallada d\'Atrosillo , recau en mans de Gil Martínez d\'Enteza , l\'any 1414 passa a mans de la família Catlar , qui va mantindre en el seu poder el senyoriu fins a l\'any 1446, any en què passa, per compra a Joan Roig de Corella , en el qual llinatge roman fins 1574 en què a la mort de Margarida Roig de Corella sense descendència, Anna Pardo de la Casta es converteix en la nova senyora i degut al seu casament amb Francesc Figuerola Claramunt reste inclosa en les propietats d\'aquesta família; durant tot aquest temps la població continua sent integrament àrab per la qual cosa el 1609 la despoblació és total; després de l\'expulsió morisca, els nous pobladors (no més de 15 caps de família) reberen del baró carta de població, datada el 1609 i redactada a fur de València, atorgava al senyor amplis poders jurisdiccionals, així com la propietat feudal de la baronia i regulava mitjançant l\'emfiteusi les relacions amb els nous vassalls; en 1757 per mort del senyor vigent, José Figuerola i Blanes , entra en la marquesat de Boïl ; el 1835 els veïns de Nàquera deixaren de pagar les prestacions feudals i d\'acatar els monopolis senyorials, la qual cosa va donar origen a un plet que no culminaria fins 1908, amb la signatura d\'un acord entre les parts , segons el qual, els enfiteutes de Nàquera consolidaven llurs propietats a canvi d\'abonar al marquès 6.217 pessetes; rera activa participació en les guerres d\'Independència i carlistes, el segle XVIII, en què es construeix el bovalar, i el XIX l\'economia continua basant-se en l\'agricultura de secà i també es detecta activitat industrial al voltant de les pedreres de marbre, rodeno i algeps; durant la II República part del govern republicà s\'hi va instal·lar – d\'aquí l\'existència de restes d\'arquitectura militar; l\'empenta demogràfica i econòmica comença a partir dels cinquantes d\'aqueix segle en què arriba el regadiu i en què Nàquera es converteix en lloc d\'estiueig i de segona residència amb ràpida proliferació de xalets i urbanitzacions.
El PP governa l\'ajuntament mercès als 5 regidors que obtingué en les municipals de 2003 en què el PSPV va traure\'n 3, UV, 2 i GM , 1.
L\'activitat urbanitzadora de què hem parlat ha convertit una economia bàsicament agrícola en una basada en el sector serveis.
El terme abraça 38,2 integrats en el parc natural de la Calderona i farcits de camins i senders on gaudir dels diferents paratges que ens ofereix la serra; com a mostra citarem: la cova dels Estudiants, el monumental pi del Salt, la font de l\'Oro o les pedreres del Salt.
Arquitectònicament esmentarem l\'església de la Mare de Déu de l\'Encarnació, de 1757 d\'estil academicista i l\'ermita de sant Francesc, neogòtica, de 1922.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Nàquera
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Vilaweb.com ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PARLEM DE CINEMA: ENS QUEDEM SENSE CINES','Molts encara recordem plens de nostàlgia aquells vells cines de barriada on acudíem, almenys una vegada per setmana, per a il·lusionar-nos amb aquells personatges que ens enlluernaven amb les seues gestes. Les pel·lícules de l\'Oest amb les seues lluites entre blancs i indis, les de gansters- encara no sabíem que allò era cine negre-, aquelles on els americans sempre els apallissaven la badana als japonesos i alemanys entre els aplaudiments de la xicalla, i els musicals americans amb aquell món d\'oripell tan bell i llunyà, foren l\'aliment visual dels anys de la nostra infància. Acudíem al cine amb el bocata de truita i aquelles velles botelles de gasosa amb tap de porcellana que convenientment agitades servien per a remullar els veïns de butaca. No hi havia televisió i molt menys vídeo, i per pocs diners podíem veure fins a tres pel·lícules.
Després vam créixer i vam començar a enamorar-nos, i a falta de pis o de “sis-cents” els vells cines de barri foren testimonis muts i foscos dels nostres primers passos amorosos. Molta gent de la meua generació va aprendre a besar en l\'última fila de qualsevol pati de butaques d\'algun cine de barriada. Calia veure les parelles eixir del cine, sufocades, els cabells revolts i els ulls ardents, però és que encara els “grisos” et multaven per escàndol públic si t\'agafaven besant una mossa al mig del carrer i a plena llum del sol.
Per això vam sentir pena quan, amb la invasió de la televisió i el vídeo, nostres vells cines de barriada van començar a desaparéixer, inclús més d\'un va canviar les pel·lícules per les boles i els cartons de bingo. Era com si a poc a poc se\'ns foren morint els vells amics, com si un poc nostre desapareguera després del tancament de qualsevol vell cinematògraf. Tot açò m\'ha vingut a la memòria al llegir la notícia que el vell Capitol serà convertit en un edifici d\'oficines. Des que en 1996 van projectar l\'última pel·lícula cada vegada que passava prop del carrer Ribera m\'acostava a visitar el vell cine de “estrena” on tantes pel·lícules vaig vore al llarg dels anys. A poc a poc el temps i la desídia anaven envellint aquella vella fatxada racionalista per on van passar tots els ídols de la meua infància. Ara, definitivament, ja no tornaré a veure cap pel·lícula en la vella pantalla del Capitol, una vegada més les nostres autoritats municipals deixen que desaparega un edifici singular de la ciutat. En este cas, no acudirà el picot destructor però sí que s\'elevaran dos alçàries més de les que actualment té, prostituint totalment la idea i els plans de Joaquín Rieta l\'arquitecte que va dissenyar l\'edifici en 1930.
Abans anar al cine era tot un ritual. Ara els cines s\'allunyen de la ciutat, refugiant-se, en la majoria de casos, en els centres comercials de la perifèria. Ja ni tan sols hi ha bars en els cines- en el descans visite el nostre ambigú, deia la publicitat- on prendre un bon rebentat mentres fem temps perquè comence la pel·lícula. En deu anys la ciutat de València ha vist com, a poc a poc, anaven desapareixent les sales de cine més emblemàtiques. Eslava, Serrano, Artis, Tyris, els cines Martí, Suís, Goya, Avinguda, Paz, Oest, Aula 7, un muntó de sales que, també, servien per a donar vida nocturna al centre de la ciutat. Hui ja tot això és història, una història que evocarem veient les velles pel·lícules en la xicoteta pantalla des del sofà de la saleta i amb un whisky en la mà. Però ja res no serà igual.
Rafa Esteve-Casanova
(7-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: LLIBRES: ENTREVISTA A JORDI SEBASTIÀ','
|
|
Jordi Sebastià (Burjassot, L\'Horta, 1966) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i bacharel en Llengua i Literatura Portugueses per la Universidade Aberta de Portugal. Treballa com a periodista —actualment de manera independent—, una tasca per la qual ha rebut alguns premis com ara el Laia González i el Ramon Barnils, i fa classes de periodisme a la Universitat de València. És un dels dos regidors que el BLOC té a Burjassot.
|
L\'ENTREVISTA
Els veïns de Burjassot que hagen llegit \"Un assumpte de perifèria\", XIV Premi
de Narrativa Vila de Puçol (publicat per Set i Mig el 1999) no estaran molt
contents amb la imatge que dónes de la teua vila...
Potser no ho estaran aquells que s\'esforcen, contra la realitat, a mantenir una idea \"folcloritzant\" i falsa del poble. La majoria de la gent de Burjassot que l\'han llegit i que ha parlat amb mi, s\'hi ha trobat molt identificada. Evidentment el narrador té una visió molt crítica però basada en unes evidències aclaparadores.
Així trobem que el protagonista de llibre afirma que \" vaig nàixer a
Burjassot (...) Hi ha un mercat, un Círculo Católico i una cooperativa
agrícola, però això no ho sap quasi ningú perquè es perd entre les finques,
els cotxes, el soroll dels ciclomotors i l\'estrèpit dels trenets, els de la
línia de Bétera i els de la de Llíria, pujant i baixant. En realitat és un
suburbi al costat de la ciutat de València on els pisos són més barats i els
alcaldes tenen el dit fàcil a l\'hora de signar llicències de construcció.\"
Res més. És així Burjassot?
La descripció que fa el narrador ja no seria correcta a hores d\'ara perquè la Cooperativa Agrícola ha tancat... Crec que no cal dir res més; de la mateixa manera entre el 1999 i el 2005 ha desaparegut quasi un terç de la poqueta horta que li quedava al poble i no per a fer un jardí sinó carreteres i un poligon industrial. Malgrat això i crec que quasi miraculosament, a Burjassot encara hi ha qui s\'estima el seu poble i ho sent com a tal —no únicament com el lloc on té la casa on va a dormir— i a més hi ha una xarxa cívica i associativa considerable; però cal cercar per trobar aquest altre Burjassot \"viu\", la descripció del narrador és incompleta però és el que se\'ns mostra a primera vista.
Els Donder, la família del jove mort en l\'accident per pirotècnia viuen en
el barri de les 613 vivendes. El barri fou construït a les darreries del
franquisme i va suposar la defunció definitiva del poble, la conversió en
perifèria marginal. Anys abans \'d\'aquest fet, a mesura que s\'allargaven els
carrers i les constructores inundaven amb ciment camps i solars, els del
poble, els mateixos que s\'estaven fent d\'or amb la venda dels terrenys, ja
havien tancat les portes socials (..) als emigrants que veien de tot arreu a
la recerca d´un treball a València (..). Quan tocaven a mort més al nord del
Pati de Sant Roc, una veïna preguntava: \"Qui s´ha mort?\", i l\'altra
contestava: \"Ningú, un d\'allà dalt\", i les dues es tancaven satisfetes en
les seues cases (...)\' On comença la veritat i la ficció en la novel.la ?
Existeixen dos Burjassots, un format pels del \"poble\" i un altre on viu la
gent que vingué de fora?
A la novel.la hi ha un joc deliberat entre el que és real -contrastable- i el que és inventat. La frase aquella de resposta al \"qui s\'ha mort?\", \"ningú, u d\'allà dalt\", és totalment verídica i no cal ser molt vell per saber-ho, jo mateix (que tinc 38 anys) l\'he sentida. En altres pobles valencians he sentit la variant \"ningú, un castellà\". Em servia motl bé per mostrar la hipocresia que s\'amaga sota el tòpic que els valencians \"hem integrat millor la immigració\" que, per exemple, els catalans que s\'obstinen a parlar en la seua llengua als nouvinguts. De fet em fa l\'efecte que els valencians menys conscients com a poble, vam reaccionar amb un tancament davant d\'aquells altres que vénien a buscar-se la vida i que representaven també el trencament d\'un univers conegut, tranquil, previsible que despareixia sense que poguérem (o sabérem) fer res.
A Burjassot, com a molts pobles de la rodalia de València, sí existeixen dos pobles, agrade a qui agrade, i encara molta gent diu \"baixar al poble\" a anar cap a la zona més antiga.
El protagonista i uns dels personatges mantenen la següent conversa:
Julián em va preguntar on podia localitzar-me si tenia alguna informació
(...) Li vaig donar una targeta.
-Te llamas Joan?
-Sí.
-¿Eres catalán?
-No, soy de aquí, en valenciano también se dice Joan.
-Pues es verdad. Bueno, te llamaré si hay algo.
Per què el protagonista canvia al castellà quan algú parla en eixa llengua,
proves de fer més real així la novel.la? Com s\'ha viscut el conflicte
simbòlic valencià a Burjassot i quins records tens tu de tot açò?
El protagonista canvia per inèrcia perquè és el que sol fer, com a actitud hereva d\'allò que he dit abans: \"els valencians som més oberts...\" En realitat em sembla tot el contrari, no voler compartir la llengua amb els que vénen és una mena de resistència irracional davant de l\'altre, molt més racista que intentar ensenyar-li-la.
El conflicte simbòlic, la \"batalla de València\" a Burjassot va ser brutal tot i que jo era una poc massa jove per tenir-ne records concrets, però sí vaig vore com algú havia cagat sobre l\'estàtua de Vicent Andrés Estellés, que després va ser arrencada i llançada a la sèquia de Montcada, o com un grup de dones escridassava el primer alcalde democràtic, que tingué la gosadia de posar la senyera històrica (sense blau) al balcó de l\'Ajuntament... A hores d\'ara el bust d\'Estellés és a Benimodo i l\'Ajuntament (PSOE, el mateix des del 75) subvenciona un concurs de novel.la escrita en les normes d\'El Puig...
Un altre lector que és periodista s\'ha trobat identificat amb aquest
paràgraf: \" En els últims cursos de la facultat ja havia fet pràctiques de
treball durant l\'estiu, això que en deien beques de formació. En realitat, a
la segona setmana els becaris ja féiem temes que després eixirien en portada
i teníem la mateixa responsabilitat que qualsevol dels periodistes
contractats però només cobràvem la quarta part del sou\".
Un altre lector que estudia periodisme ha trobat descoratjadora la següent
afirmació: \" El periodista, m´havia dit una vegada algun dels meus
superiors,
és aquell que ompli un espai en blanc amb el tema que li han manat i que, a
més, ho fa ràpid: la resta és literatura. En la pràctica jo ho havia
assumit, tots els meus col.legues ho havien assumit, però, tot i això,
encara continuànvem parlant de la capacitat crítica de la premsa, de la
necessitat d´un quart poder fort per a garantir la democràcia i d\'altres que
havíem estudiat a la facultat i havíem vist a les pel·lícules\".
Aquests paràgrafs volen desmitificar la professió de periodista que sembla tenir moltes possibilitats (exercir de consciència crítica, descobrir la veritat, informar la ciutadania...) però que en la realitat quotidiana quasi sempre és una tasca de pura obediència als responsables del mitjà de comunicació que, a la vegada, obeeixen un poder polític o empresarial molt concret. Per altra banda, el fet que els becaris siguen explotats a les redaccions és una realitat contra la qual ningú no diu res perquè molts —els empresaris que els paguen salaris de misèria, els redactors que els encolomen els treballs més rutinaris— n\'ixen beneficiats.
La situació del periodisme és molt dolenta al nostre país (com la situació política o moral) i això ho hem de tenir molt clar. Els estudiants de periodisme són -ho he llegit en alguna enquesta de la Universitat- els que més idealitzat tenen el seu futur treball i faig i faré tot el que puc, a les classes, a les xerrades, per trencar aquesta idea falsa; ho considere un deure moral.
Una jove de l\'Alacantí ens pregunta per quina raó hauria de llegir \"El
parany cosmopolista\". Dona´ns el teu parer, pensa en els arguments que has
emprat més d\'un colp per a recomanar una novel.la. Aquesta vegada, però, ho
hauràs de fer amb el teu assaig.
El parany cosmopolita dóna moltes dades i molta informació per comprendre l\'abast real d\'un concepte com el de \"cosmopolitisme\" que és fonamental per a la formació de la ideologia occidental, de la nostra forma de veure el món. Crec que no existeix una obra semblant i que fins ara no se li ha donat al concepte la importància que mereix. Considere que, només per això, ja pot ser interessant llegir-lo.
Un comentari que ens ha arribat diu el següent: \"El cosmopolitisme s\'ha
convertit en un dels arguments centrals del nacionalisme progressista
espanyol representat pel diari \"El País\"\". Estàs d\'acord amb aquesta
afirmació?
Sí, estic d\'acord, però no sols per al nacionalisme \"progre\" espanyol, també per al francès que se\'n refereix fins a l\'esgotament. En realitat, com dic al llibre és un parany: sentir-se espanyol o francès és cosmopolita, sentir-se valencià no: és tribal.
Un lector no comparteix el teu plantejament en el fragment en què tractes
d\'explicar les raons per les quals Ignacio Ramonet, director de Le Monde
Diplomatique, està en contra del nacionalisme entés a la manera valenciana.
Ramonet s\'ha destacat per la seua crítica a la globalització entesa aquesta
tan sols des d´una vesant econòmica i ha estat el creador del concepte
\"pensament únic\". Tu afirmes que el nacionalisme és una altra forma de
contrarestar l\'homogeneització que s\'amaga darrere de la globalització.
Segons tu, Ramonet rebutja el nacionalisme perquè se sent hereu de la
tradició il.lustrada i això suposaria donar la raó a Herder i els romàntics
en la seua crítica contra els valors uniformitzadors il.ustrats. França,
segons Ramonet, és l\'únic Estat on existeix una concepció laica i cívica de
la nació. Però, i la persecució contra les mal anomenades llengües
regionals, on es troba la nostra, el valencià-català i el rebuig de França a
signar la Carta Europa de les Llengües Minoritàries? És de veres que França
és l\'únic Estat on existeix una concepció laica i cívica de la nació? No
comparteix Ramonet els prejuís heretats de l\'esquerra estatalista i en el
fons el caràcter nacionalista oposat a aquell que critiquen?
Potser el lector i jo estem d\'acord en el fons i no en la forma en què expressem les nostres crítiques a Ramonet. Evidentment, Ramonet és un nacionalista francès, i molt. Per això critica els altres nacionalismes, però al mateix temps intenta disimular-lo amb la coartada del csomopolitisme il.lustrat. França, com dic al llibre és un estat terriblement uniformitzador que ha destruït la diversitat que tenia al seu si en nom de la Revolució i les \"lumières\", la concepció cívica de la nació pot ser tan perillosa com l\'ètnica: França, per exemple, va exigir als seus ciutadans que parlaren francès, en un moment en què, com dic al llibre, la majoria d\'ells parlaven altres llengües.
Com a anècdota, us diré que en una conversa que vaig tenir amb Ramonet, em va dir que no li agradava la primera versió que es va fer en espanyol de Le Monde Diplomatique (es deia Cuatro semanas y Le Monde Diplomatique) perquè es feia a Barcelona i se la notava \"massa catalana\"...
Afirmes en el llibre que els antiglobalitzadors no s\'oposen a la
uniformització planetària sinó al model escollit per a dur-la endavant. Això
fa que les crítiques es dirigisquen contra els abusos i els perills de la
globalització económica però se silencie la uniformització cultural i
política que l\'acompanya. Ens agradaria que desenvolupares aquest raonament
amb exemples, si és possible, ja que d\'aquesta manera entendríem millor la
teua argumentació.
La globalització economica és només una part de la globalització, potser la més visible. Els moviments que s\'hi oposen solen mantenir una fe en el \"progrés\" a la manera occidental que no m\'agrada gens. Continuen parlant de \"salvar\" els altres pobles o de \"dignificar\" la seua vida i això sempre em resulta molt sospitós. Per posar de nou un exemple sobre les llengües, conec gent que ha estat molts mesos com a voluntaris amb els zapatistes i no han après més que quatre paraules en les llengües indígenes (per cert, aquestes voluntaris eren valencians i tampoc no parlaven valencià). Em puc fiar d\'aquesta gent com a \"antiglobalització\" ? Jo crec que no, de fet continuen amb la cançoneta aquella de \"el español les permite acceder a la cultura\"...
Després de desenmascarar el parany que s\'amaga darrere del concepte de
cosmopolitisme i la forma en què des d\'Occident es pretén intervindre en
altres zones del món, ja fóra en el passat, a l\'Àfrica, amb l\'excusa de
portar la civilització, o en l\'actualitat a l\'Irak per a democratizar aquell
Estat, com ens hem de posicionar davant actes o fets com poden ser l\'ablació
de clítoris o la situació de la dona a l\'Aràbia Saudita?
Ens trobem amb els límits del \"relativisme cultural\". Jo he denunciat al llibre només els perills d\'una part, la de considerar com a normal el nostre patró cultural i voler imposar-ho a la resta del món, però, evidentment, també existeix l\'altre perill, el de dir que \"tot s\'hi val\". Al llibre Dislocacions de Ferran Sáez Mateu (Premi Joan Fuster i publicat per 3i4) es tracta aquest tema de forma excel.lent. En qualsevol cas, nosaltres ens hem de posicionar contra aquestes barbaritats de manera taxativa però també reconèixer que, tal com es comporta Occident, no tenim cap força moral per intervenir-hi fora de casa nostra per posar-hi remei; primer hauríem de fer una bona neteja interior i també de la nostra política exterior (a l\'alliberada Kuwait encara no poden votar les dones però això no sembla preocupar Occident).
Per altra banda, a mi m\'interessa també denunciar l\'ús que en ocasions se li dóna a l\'existència de pràctiques intolerables com l\'ablació del clítoris. De vegades serveix per crear confusions interessades (com dir que és un costum islàmic!, ara que els musulmans són l\'enemic) i quasi sempre per deixar-nos satisfets amb el que tenim, com si només els altres feren el bèstia. Així ens sembla més lleuger el maltractament de les dones (que a Europa té uns índexs terribles) o ni tan sols ens plentegem qüestions com, per exemple, el que passa dins d\'un convent de clausura Per què a la nostra civilitzada Europa es consenteix que un grup privat, l\'orde religiosa, segreste unes dones i les prive dels seus drets més elementals? En ocasions denunciar les barbaritats dels altres només serveix -al capdavall Occident continua negociant amb els països que no han prohibit l\'ablació- per amagar les nostres.
Parlem ara de la teua tasca com a regidor del BLOC. Per què et decidires a
encapçalar la candidatura del BLOC per Burjassot? Com valores la teua tasca
a l\'Ajuntament? Es veuen les coses de manera diferent un colp eres regidor ?
Em vaig decidir a encapçalar la candidatura del BLOC perquè vaig pensar que ho podria fer bé i perquè després d\'haver embolicat a molta gent en la llista de les eleccions del 1999 i haver-nos quedat a 50 vots d\'obtenir representació, vaig pensar que havia de continuar amb el projecte, no abandonar, i seguir donant la cara. Estic molt content amb el fet de ser regidor, crec que va ser un èxit obtenir-ne dos representants i que hem demostrat que el tòpic que deia que al \"cinturón rojo de Valencia\" el nacionalisme no ven és una mentida que en ocasions els valencianistes mateixos ens hem cregut.
Una vegada dins, sí canvia la perspectiva de la política municipal, hi ha el perill que la institució se t’apodere i es perda la visió de la vida ciutadana, molt més diversa que no l\'Ajuntament; afortunadament tenim un col.lectiu molt important i participatiu que ens recorda als regidors que hi ha vida fora del consistori i que hem de treballar amb els problemes reals dels ciutadans i pel nostre projecte i no deixar-nos dur pel ritme que ens marca l\'equip de govern.
(7-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: NAVAIXES (L\'Alt Palància) NAVAJAS (L\'Alt Palància)','
Les deixalles trobades tetstimonien presència humana des del Calcolític; tanmateix, l\'origen és una aljama musulmana propietat d\' Abu Zayd , últim governador almohade de València, ocupada per les hostes de Jaume I i donada a Eximeno , bisbe de Sogorb, el 1238; va quedar després com a patrimoni del mateix bisbat independentment de la superior jurisdicció en poder del ducat de Sogorb e instituïda el 1279; el 1368 el bisbe Joan , de Barcelona, permutà Navaixes pel lloc d\'Higuera a Maria Sánchez Lumberri ; posteriorment --segle XV-- passà, per venda, als comtes de Villafranqueza , que més tard entroncarien amb els comtes de Cirat ¸ durant aquest període mantingué la seua població morisca que fou expulsada en 1609.
El topònim oficial és Navajas ; el recompte poblacional de 2004 arriba als 602 habitants i la batlia correspon – eleccions de 2003— al PP, amb 4 regidors per 3 que en té el PSPV.
La seua economia és principalment agrícola, i té molta importància com a lloc d\'estiueig, la qual cosa fa créixer el sector serveis.
Té un terme de 7,9 km 2 privilegiats per l\'existència de nombroses fonts: la del Curso , Gilda , Baños , 13 caños , Mossen Miguel, la Bañola , Virgen de la Luz i moltes més; i d\'altres paratges com ara el Mirador del Paraíso , brollador de l\' Esperanza , que subministra l\'agua potable a la població; el Salto de la Novia o la cova del Reloj .
El centre històric manté un clar traçat morisc amb carrers rosts i estrets amb algunes fites arquitectòniques com són
- L\'ajuntament, instal·lat en un casalot del segle XVIII.
- L\'església de la Puríssima Concepció.
- La Torre. Bastida pels moros, encara que els fonaments podrien ser romans, en el segle XI i utilitzada com a torre guaita. Es troba en propietat particular i parcialment restaurada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Navajas Turismo
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"L\'HERETGIA\" de Romain Sardou','
|
|
Autor: Romain Sardou
Editorial: Rosa dels Vents
SINOPSI: Hivern de 1248. La població de Draguan, una petita vila del comtat de Tolosa, en el cor d’Occitània, viu amb por d’ençà la descoberta de tres cossos esquarterats al riu. Els homes que el bisbe va enviar riu amunt per investigar el succés han tornat amb una notícia estranya: amagat al mig del bosc, envoltat d’aiguamolls, han trobat Heurteloup, un poble oblidat per tots des de fa decennis. L’església és una ruïna, les cases estan abandonades. Ningú no sap què els va passar, als habitants… Heurteloup és un lloc que inspira terror; un nom que conjura el mar, la foscor i l’heretgia. Aquesta parròquia maleïda, la tretzena d’un bisbat tant pobre com aïllat, interessa, però, a les més altes esferes de Roma i, en especial, a un dels cercles més secrets del Vaticà.
|
COMENTARI
El seu títol original Pardonnez nos offenses ha sigut traduït en el nostre país, amb un malbaratament d\'imaginació incomparable, com L\'Heretgia, i quan una acaba de llegir el llibre es pregunta quin dels dos títols resulta més críptic a l\'hora d\'aplicar-ho al sentit de la novel·la.
Es tracta d\'un excel·lent llibre ambientat en l\'Edat Mitjana i encara que el seu argument partix d\'un misteriós assassinat, este només és un punt de partida per a recrear una complexa trama en la qual el crim és l\'excusa, un bon esquer per a atraure al lector. Diversos són els personatges que la protagonitzen, tots seguixen itineraris distints, la seua història es va alternant capítol rere capítol, fins que convergixen en un dramàtic final. No és una novel·la de “bons i roïns”, ací els personatges són contemporanis de l\'època que els ha tocat viure, i com a tals actuen. Viuen en un món cruel i brutal, són presa de les seues pròpies creences supersticioses i per tant fàcilment manipulables. De fet, el verdader sentit de la història pareix explicar els orígens del poder del pensament escolàstic, que acabarà imposant-se al llarg del sXIII com a motor de l\'Església i de la societat, en general. En definitiva, és una obra que pretén anar més enllà de la ficció, fa creïble el món medieval sense caure en excessius anacronismes (açò és un èxit, només cal fer una ullada a algunes novel·les d\'intriga històrica que hi ha en el mercat), i manté una intriga i una tensió narrativa que no deixa indiferent el lector, a més d\'estar ben escrita.
Iolanda S. Liern','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Tots blavers!\" per Adrià Biosca','Segons el SALT, i el diccionari valencià de
Bromera, un “blaver” és aquell qui defensa la secessió lingüística del valencià
i català. Però poc importen les definicions quan es tracta d’analitzar el país
de de l’òptica nacionalista. Llavors la consigna pren el relleu de les raons i
la crítica. És ja ben sabut que el nacionalisme valencià, o dissortadament bona
part d’ell, participa d’un curiós victimisme de “com pitjor millor”. Pareix, i
perdoneu-me l’expressió, que sovint alguns vulguen trobar més merda de la que
n’hi ha a un país que certament té profundes mancances però també grans
oportunitats per explorar. I ahí restaran verges, no siga cas que s’esgoten.
En eixa tònica no deixa de ser sorprenent la capacitat que alguns tenen per
trobar “blavers” per tot arreu, només comparable amb la que els vertaders
blavers, els que s’ajusten a la definició del diccionari o similars, mantenen
per trobar “agents pancatalanistes” a terres valencianes. Com si realment al
país existira una profunda fractura que algun dia s’haja de resoldre d’alguna
manera... Si això passa potser d’ací uns segles “Paquito el xocolater” serà
l’himne de “Blavers i catalanistes” deixant arrere la típica festa dels “moros i
cristians”. Lluny d’això, el país, dissortadament o no, viu aliè a les dèries
d’alguns pocs.
Per descomptat, en eixe ampli sac que és «el blaverisme segons els nacionalistes»
- com si es tractara d’un envangeli apòcrif- , no pot faltar la referència
cromàtica. Així doncs, un blaver és aquell qui gosa onejar, estimar o tant sols
respectar una senyera tricolor (no espanyola) indepedentment del sentit últim
que li done o la motivació que l’impulse a fer-ho. davant això encara se
m’escapen les raons que han aconseguit obtindre el perdó nacionalista a Carles
Salvador i molts altres nacionalistes prefusterians que tingueren bé fer versets
a tant indigne drap..
No contents amb eixa definició, que podria evocar algun apunt històric evident
sobre l’origen del terme, blaver serà tot allò que al país haja donat la Ciutat
de València i el seu hinterland. Així, les Falles, el Corpus, la Mare de Déu, la
paella, l’apitxat, el xe que bó! i el València Club de Futbol no són, segons
això, una altra cosa que expressions inconfundibles del blaverisme. I a totes
elles es mostrarà rebuig en el típic ritual que amb caràcter anual es celebra
amb motiu del 25 d’abril a territori comanxe.
Vicent Bello, a un anàlisi que si bé aporta moltíssimes dades més que
interessants sobre l’evolució de l’anticatalanisme contemporani, no es sosté
damb un mínim de rigor escaient per a l\'estudi de les ciències socials, no
content amb el palmito d’opcions ja assenyalades, necesita trobar més i més
blavers. Parlem de “La Pesta blava” publicat a les darreries dels anys 80, quan
les primeres reflexions crítiques sobre el nacionalisme veuen la llum.
Així, Bello, trobarà un nou grup de blavers, això sí, una miqueta diferents a la
resta. Caldrà doncs marcar les distàncies, per que ningú no puga dir que es cau
en un reduccionisme dràstic els direm “neoblavers”. I dins cabrà tota referència
crítica renovadora o tradicional del valencianisme. Si no estàs amb mi, estàs en
contra meua, i si no defenses un projecte polític per als Països Catalans, no
pots estar una altra cosa, si més no, que un neoblaver. I darrere de
l\'apariència amable d\'este nou discurs s\'amaga el darrer invent de la dreta
franquista i borbònica per aniquilar l’enemic.
Amb este darrer terme, o el que sembla ha estat el seu legítim successor, el de
“blaver il•lustrat”, s’ha aconseguit la fòrmula de l’èxit, o millor dir, la del
fracàs compartit amb l’altre. Qualsevol projecte nacional alternatiu per a este
país, que no passe pels estrets marges marcats peñ selecte grup de benpensants
nacionalistes, serà automàticament titllat de blaver. Potser en ocasions
generarà dubtes (“Com pot ser blaver aquell bon xic que és perseguit i insultat
pels blavers?) però davant el dubte, i en este context, tota prudència és poca i
cal rebutjar tot allò que puga ser signe de “tibiesa”. Ací el que ens cal deu
ser guerra de la bona.
Neoblavers han de ser també per tant els qui hagen optat per l\'estricta
obediència valenciana, per la sobirania nacional dels ciutadans del país o fins
i tot dels qui, sent partidaris de donar certa coherència política a eixe
evident marc que constituix el domini lingüístic o l\'històrica Corona d\'Aragó,
posen en entredit algun punt del credo prefabricat. Poca broma, que no és
inusual sentir, mig en broma, mig en serio, en boca d\'alguns nacionalistes que
la culpa de tot la té Jaume I, per crear una nova entitat política amb la
conquesta del 1238.
Davant això, un es pregunta com pot resistir una part del nacionalisme viure en
dit context mantenint eixa estranya percepció sense tindre ganes de pegar el bot
més enllà de l\'Ebre? Alguns amics, que per descomptat no participen d\'eixa visió
tant alegre del que és el blaverisme, apunten una possible resposta: sovint el
clima d\'incomprensió que es té en alguns sectors de la societat catalana de la
realitat social del País Valencià esdevé una autèntica fàbrica de blaverisme.
Trobe que no hi ha per a tant, vull pensar-ho vaja, per que de ser certa la
visió d\'eixa part del nacionalisme , el 98% dels valencians serien/seriem
blavers. Una visió que d\'altra banda explicaria per què el discurs de bona part
del nacionalisme valencià és de resistència i no de construcció o eixamplament
de la seua base social. Fins que l\'hora ens arribe, que ens ha d\'arribar això
sí, Josep Guia a qui poc li va faltar per clavar al sac del blaverisme a Joan
Fuster, mantindrà les essències nacionals junt a alguna xicoteta i selecta massa
social. Que Faustí Barberà ens pille confessats!
Adrià Biosca
(10-04-05)
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"De tiranies i altres misèries\" per Amadeu','Sabeu, amb el tema del tabac ocorre el mateix que amb la resta de misèries i debilitats de l’ésser humà, ço és són el reflex d’una civilització en franca decadència, no tant econòmica, això vol semblar, com de qualitat humana. I clar, en una societat desbordada per mediocritats, un tema de salubritat pública tant important com aquest, doncs passa desapercebut, com no podia ser menys. I passa que quan hom tracta d’assenyalar-lo, doncs el sistema, que sóm les persones, busquem mil maneres per dissimular-lo, llevar-hi foc, quan no ocultar-lo.
Amb aquest tema, o problema, si algú tractava d’anar-hi en contra, ni que fóra perquè en patia les conseqüències, es trobaria amb allò –ho expressa una frase tòpica, típica– que diu “Con la iglesia hemos topado”, perquè a qualsevol àmbit de la societat on ens movem sempre hi ha algú que en té la “gràcia”, o desgràcia, del “vici”, i que estaria disposat a posar-hi problemes, perquè en allò van també els seus interessos “tabaquistes”. Llegiu-ne si no l’article del constituït el 1995 com a “Grupo de Fumadores por la Tolerancia”, que resulta, si més no, bastant grotesc quan diu en la declaració de principis que: “Queremos, simplemente, fumar en paz y concordia, como siempre ha sucedido” –increïble però cert.
Si algú en desconeix el tema i vol saber-ne una mica, podria fer-ne comprovació anant a la mateixa porta d’algun Hospital a observar i pensar sobre el tabac. Després podria fer una protesta en el Servei d’administració dels usuaris perquè a la cafeteria, on hi ha cartells que diuen que no es pot fumar, hi ha algú que està fumant. Comprovaria que, en una primera envestida, algú enviarà els vigilants de seguretat per tal de fer-hi respectar els drets del no-fumador. En acabat, podrà disposar de l’opció de formular una protesta per escrit sobre el que allà havia observat, i, lamentablement, així s’acabaria tot. Si hi tornava un altre dia, comprovaria que tot continuava com abans de la denúncia.
I per què, ens podem preguntar? Doncs perquè gairebé tota la societat, sí, tota la societat, gairebé totes les persones, hi estem implicades, afectades, posseïdes pel tabac. I com que per desgràcia en açò ocorre com en allò de la lògica de les majories, doncs deduiríem que no hi havia problema, perquè, com que és “cosa de majories” –això ja és un problema– el fenomen passa a ser considerat com una cosa “normal”. Sí, hem llegit bé, “normal”, un fet que acaba fàcilment amb la vida de les persones ha acabat per esdevenir normal. I, sobre això, millor no parlar-ne. Perquè sempre podrem adduir que tot està contaminat, que les verdures porten pesticides, la carn porta hormones, l’aigua és imbevible, etc., i que d’alguna cosa havíem de morir, què caram!? –podem pensar!
Així doncs, tot quedarà irresolt, com sempre passa amb altres qüestions, com ocorre amb el tema del disseny dels espais públics aptes per al trànsit, i no per a les persones; com el tema de la llengua i cultura catalana; com el tema de la igualtat de drets home/dona, –però de “drets i deures”, i no de “vicis” dels homes a imitar–; com ocorre amb el tema de l’estafa de l’euro, que ens fa anar de cap, més encara, a les famílies modestes, i a les no tan modestes, per poder arribar a final de mes, –però això no s’ha de dir perquè era precís per tal d’enriquir algunes butxaques, no les de tots, clar–; com ocorre amb el tema de l’aigua, que algú se l’ha apropiada per construir camps de golf; com passa amb el tema de la destrucció ambiental per part de les constructores; com passa amb el tema de la malíssima qualitat en la construcció dels habitatges, que després necessitaran aparells condicionats que fan soroll, però ningú no en parla d’això perquè això mou molts “diners”, –la qüestió lamentable de sempre, els DINERS, ja ho deien els “antics”, “diners fan l’home infernal”–, etc.
Bé, el cas és que ens trobem on estàvem, amb un problema social greu en augment, – és com una bomba que ens explota en la cara–; ens trobem amb uns drets de les persones “normals” aixafats per sistema; ens trobem amb un problema que ens fa pagar uns preus molt elevats, de persones i de despesa econòmica –que interessa també pels guanys monetaris que n’obtenim?, quin horror!– I, el que és més ignominiós, aquesta addicció, la del tabac, és fàcilment transmissible dels pares als fills, que a baixes edats ja en són consumidors “inconscients” i “indirectes” per tal de, anys més tard, passar a ser-ne consumidors de forma “natural”, és a dir sense que això represente cap cosa de dolenta, ni de mal feta, ni de fet reprovable, ço és, amb naturalitat, amb quotidianitat. I tot simplement per la irresponsabilitat, covardia, renuncia a abordar el problema, o com vulguem anomenar-ho, d’uns progenitors, que sóm nosaltres, els pares. Pense que una de les nostres obligacions és educar per a la salut dels qui ens succeiran, no per als vicis, de la qual cosa ja se n’ocuparan certs sectors corruptes la missió dels quals és fer diners a costa de la salut dels infants! I no solament dels infants, clar!
I ara què podríem dir sobre un altre problema no menys lacrós de l’obesitat que estem deixant créixer entre els nens de més curta edat, que consumeixen “gomes” horripilants pel carrer que estiregassen amb totes les seues forces per tal d’engolir-se algun tros que se li apegarà a les dents i Déu sap quin malefici els causarà als budells! I els pares consentint-ho això!
I és que a l’hora d’educar simplement confonem el tolerar amb el consentir. Educar per a la tolerància no és el mateix que “consentir” coses als fills, no hem de confondre-ho. Pensem-hi una mica. Sobre aquesta distinció, podem consultar el llibre del professor Roda, “Sobreviure a la contemporaneïtat”, d’ed. Cruïlla–. De ben segur que en traurem més bones conclusions que si jo us en donava alguna barroera i potser desviada interpretació.
I per no allargar-ho excessivament, podríem llançar la pregunta enlaire: com és que en una qüestió tan important de salut pública general, els poders públics poden allargar de resoldre –no crec que es resolga, tan sols hi posarem parxes– la qüestió segons hem sentit a dir fins el 2007 per tal que siguen respectats els drets dels no-fumadors tot tenint-nos així en la indefensió més absoluta davant de les agressions que molts patim a diari?
Que sembla que exagere, podria pensar algú. Doncs us en diré més: parle amb coneixement de causa, com no: això us ho diu una persona que conviu amb una persona que li té declarada la guerra al tabaquisme, que no pot anar enlloc, perquè allà on va hi ha algú que encén una cigarreta; que ja no sap on comprar el pa que no tinga aroma a tabac; que no pot entrar enlloc a esmorzar, en horari laboral –on també en sofreix les conseqüències–, perquè allà on va és “ple a vessar de fum” –sí, com no, “en paz y en concordia”. Que s’ha quedat sense amics perquè sempre n’hi ha algun, d’amic, ara també les amigues, que en té el vici i encén una cigarreta mentre menja. Que ha jurat no anar a cap festa, inclosos natalicis, comunions, noces, etc. perquè allà fumen com desesperats... –i ací cal manifestar clarament i rasa que açò és un mal hàbit i perniciós per als pulmons, i més si ets no-fumador!, perquè del contrari no estem parlant el mateix idioma.
Caldria començar a pensar en possibles reclamacions pels patiments soferts durant tants anys pels qui no fumem, patiments físics i morals, perquè heu de saber que fins el fet de la conveïnitat es fa insuportable quan en la casa del costat hi habita un fumador entossudit, i tot això sense comptar l’enorme quantitat de coses i llocs que ens hem perdut de fer o visitar pel fet que, avui dia, allà on vas hi ha alguna persona fent ús del seu vici capital! – en paraules d’aquella associació “majoritària” “en paz y en concordia”. I, podeu ben creure-ho, això és sovint massa car, tan car que no hi hauria remuneració que ho poguera mai compensar com caldria.
Que quede clar, doncs, que quan l’associació diu “Que no se importe en nuestro país el llamado “fundamentalismo de la salud” que en otros países ha hecho del fumador un “apestado de la sociedad”, pense que està desviant i desvirtuant el tema, perquè el que cal de veritat protegir és la salut dels qui no fumen, que som els qui al final de la història acabem perjudicats en no poder fer servir el nostre dret més elemental de respirar un aire descontaminat a qualsevol lloc on puguem anar, avui dia inclús pel carrer.
I què me’n diríeu ara del nou model de mare que espenta el carro del fillet amb una cigarreta a la mà!? Quina associació posa ací el crit al cel en favor dels indefensos nadons que no tenen culpa de la desesperança de la seua mare? I del nou model de desesperança que fa que les jovenetes vagen pel carrer amb una cigarreta a la mà? Però ens hem preguntat per què hi ha tanta neurosi? Caldria que començàrem a pensar que alguna cosa de més hi ha! Cadascú que s’aplique el seu conte!
Us demane comprensió, inclús si no esteu amb mi! I sobretot racionalitat! Comprenc el fumador, però no el compartisc! Ço és, crec que hauríem de començar a voler posar les coses al seu lloc: podem respectar els pressumptes “drets” dels qui mai no respecten la gent normal? Potser si ho férem, això fóra símptoma d’una societat malalta!? Per favor, pensem-hi una mica!
Amadeu
(10-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: NAVARRÉS (La Canal de Navarrés)','
L\'Ereta del Pedregal , considerat un dels jaciments més importants de l\'Eneolític a la Península i els diversos abrics i coves amb pintures rupestres des del Paleolític fins el Bronze són testimonis del pas de la Història pel municipi; més recentment, Navarrès era un poblat àrab ocupat per Jaume I , durant el seu setge a Xàtiva, en l\'any 1244; els seus primers propietaris van ser els Llúria , després passà a Pasqual Maçana i, finalment, va ser adquirit per Jaume Castellà el 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia amb Bolbait, Xella i Bicorb, la qual seria elevada per Felip II al rang de marquesat, en 1560, acte en qué la dóna a Pere Galceran de Borja , mestre de l\'orde de Montesa, lloc de moriscs restà deshabitat en 1609, no sense que s\'hi organitzasen violentes revoltes com a resistència al decret d\'expulsió; el senyor, nogensmenys, fou indemnitzat per la pèrdua demogràfica i, per tant, económica ; altres famílies que han detentat el marquesat han segut els comtes d\'Almenara , els barons de Gurrea , els barons de Pertusa , també marquesos de Cañizar ; els marquesos de Lazan i, per últim, els comtes de Villapaterna .
Navarrès i Playamonte són els nuclis de població on es concentren els 2.929 habitants, de gentilici navarresinos , que s\'hi empadronaren en 2004. L\'ajuntament està governat pel PP que, en les eleccions de 2004 obtingué 6 regidors; el PSPV compta amb 5. S\'hi parla una mena de llenguatge de transició, però castellà.
La riquesa del municipi es distribueix entre la ramaderia, conill i porc, i l\'agricultura, de què destaca la recent proliferació d\'hivernacles que han convertit el poble en un dels principals productors de flor del País Valencià; hi ha també magatzems d\'alls i, referent a la indústria, una fàbrica de pantalons i una de vidre.
Presenta al llarg dels seus 47, 4 km 2 de superfície riqueses naturals que conviden a fer excursions a peu o amb bici per la seua extensa xarxa de camins aprofitant per conèixer paratges com la Ceja del Río Grande , les fonts del Pi i de la Carrasqueta , el barranc del Barcal , la presa de l\'Escalona, Los Chorradores , el llac artificial de Playamonte ; por de las Quebradas o l\'avenc de Tous.
La població s\'ubica al peu d\'un pujol coronat per l\'ermita del Crist de la Salut, el seu casc antic manté els trets àrabs dels seus orígens . Del patrimoni parlem tot seguit:
- Autèntics tresors d\'art prehistòric en: Las Fuentes , Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero , Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes suposadament del Bronze).
- Església de l\'Assumpció de nostra Senyora. Reconstruïda en el segle XVIII. Campanar aixecat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial.
- Abribador de los moros .
- La Tinaja . Almodí d\'origen àrab.
- Font de la Marquesa . O de Los 24 chorros . Més de dos-cents anys d\'antiguitat.
- El Castell. Aixecat pot ser aprofitant els fonaments d\'una fortalesa del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt a prop. No queden d\'ell més que alguns llenços i part de dues torrasses .
Podem tancar la visita degustant l\'arròs al forn, el mojete arriero , el gaspatxo o els bons emobotits que presenten en adob i comprant els deliciosos dolços que s\'hi elaboren, coca de chicharrones , tortafinas , trenes, orelletes. No oblidarem, parlant de la gastronomia navarresina la mel i l\'oli de la seua almàssera, de principis del segle XX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: NOVELDA (Les Valls del Vinalopó)','
L\'assentament humà més antic que s\'ha trobat a Novelda es localitza en la partida de Ledua i consiteix en una peça ceràmica datada al voltant del 4000 aC, posterior a aqu esta data la troballa d\'atifells arreu del terme i dels aixovars funeraris dels enterraments de la cova dels Misteris, la cova del Migdia i de La Mola donen testimoni de l\'arrelament de la població al llarg dels diferents períodes prehistòrics; dels romans també s\'han trobat diversos atuells ceràmics i un poblat a la serra del Zambo ; en aquesta serra també hi ha els primers vestigis d\'una societat islamitzada datada al voltant del segle IX; en el segle XI els moros s\'havien instal·lat a la Mola i formaven part del regne musulmà de Múrcia; Alfons X, el Savi, de Castella rera la conquesta obliga els pobladors àrabs a abandonar la Mola i traslladar-se al pla, on creen el poblat de Noella , en 1252 el rei crea la municipalitat d\'Alacant i Noella restà adscrit a ell; nogensmenys aviat tornara a la Corona en la persona de l\'infant Joan Manel, qui va entregar-lo a sa filla Violant, a finasl d\'aqueixa dècada l\'alcaid del castell és Jofre de Loaysa , senyor de Petrer, Jumilla y Banyeres; el 1296, amb la rectificació de fronteres entre la Corona de Castella i la d\'Aragó, Novelda passà a pertànyer al Regne de València i Jaume II va cedir-lo a sa esposa Blanca d\'Anjou; posteriorment Alfons el Benigne va deixar-la a son fill Ferran, el qual designava els alcaids del castell; en 1356 s\'enceta la denominada guerra dels Dos Peres (Pere I, de Castella i Pere IV d\'Aragó); en 1363 el castellà conquesta les terres del Vinalopò , però en 1366 l\'aragonès torna a conquerir-la i va lliurar-la a Beltran Duglesquin , qui va transferir-la a Hug de Calvila El 5 de febrer del 1366, el rei dóna el castell i el lloc de Novelda en feu a Mateu de Gornay , a condició que si mor sense successor legítim revertesca a la Corona; en 1378 la fortalesa és donada pel rei a la seua esposa Sibila de Fortia incloent la jurisdicció civil i criminal, en 1393, sent propietat de Violant de Bar , la fortalesa i el poble són venuts a Pere Maça de Liçana , almirall d\'Aragó i senyor de Moixent; després pertanyé als Rocamora , als ducs de Mandas , als marquesos de Terranova , comtes de la Granja i als marquesos de la Romana ; en 1449 es crea la baronia de Novelda de què formaran part La Romana, Monòver i Xinorla ; el 1521, Raimon de Rocafull , senyor d\'Albatera, va reclutar gents de Novelda per a reprimir els agermanats que havien pres força a Oriola; el 1602 comptava amb un hospital per a atendre els pobres, de la qual administració i manteniment s\'encarregaven els jurats anomenant un paborde; durant tota l\'edat mitjana els cristians vivien en la veïna cima de la Mola i els musulmans en l\'actual emplaçament pla al costat del Vinalopó; l\'expulsió de 1609 més de 300 famílies morisques foren obligades a abandonar la seua terra deixant el poble gairebé desert; aleshores el cristians l\'ocupen i La Mola roman abandonat com a nucli poblacional; en 1611 els senyors vigents, Francesc de Rocamora i sa muller, Isabel Maça , donen carta de població per a nous pobladors estipulant ser la propietària de totes les terres incultes, monts, ponts, arbres, per a l\'ús dels quals els pobladors havien de demanar-li llicència, així com que per la utilització de les cases i terres havien de pagar censos, fadiga, lluïsme i demés drets emfitèutics , establint que durant quatre anys no podien vendre-les ni transmetre-les, evitant així que s\'hi n\'anaren, quant al delme dels fruits, tenien que pagar allò estipulat per la sentència del rei Jaume I , i devien realitzar partició de fruits i donar al senyor la cinquena part de les collites, el senyor es reservava les regalies, forn, molí, almàssera, taverna , hostal, vendes, carnisseria i els pasturatges ; en les Corts valencianes del 1 626 l\'església demanà exempció de pagar dret d\'amortització i segell de 1.500 lliures¸ al començament de la guerra de Successió, Novelda està amb l\'arxiduc però aviat es declararà partidària del borbó la qual cosa li valdrà a Carles Caro el nomenament reial de marquès de La Romana; el segle XVII és una centúria de sequies i epidèmies de què es van ressentir la demografia i l\'economia, tan sols a finals del segle es reactiven l\'agricultura i la ramaderia, bases de l\'economia de llavors; les defuncions causades per la pesta groga en 1804 propiciaren la construcció d\'un nou cementiri, durant la guerra de la Independència el guerriller José Romeu hi organitzà algunes partides de combatents; l\'abolició dels senyorius i la desamortització adobaren el naixement d\'una burgesia agrària i comercial que comença a introduir la mecanització – en 1879 hi ha 9 molins de farina, 12 almàsseres i 8 fàbriques d\'aiguardent i es consolida la manufactura del safrà que s\'exporta sobre tot a països asiàtics – i , encomanada del gust de la burgesia catalana pel corrent artístic de moda, el Modernisme , aixeca diverses cases, el Casino i el Santuari de la Magdalena, de clara influència gaudiniana; el segle XX comença amb l\'arribada, en 1901, del títol de ciutat i confirma la millora econòmica i l\'expansió urbana amb la consolidació de la indústria.
En 2004 s\'han comptabilitzat 25.653 habitants en els dos nuclis de població: Novelda i L\'Estació ; el gentilici és novelders i l\'ajuntament el governa el PP, amb 11 regidors, el PSPV en té 8 i el BLOC, 2 (eleccions municipals de 2003.
La indústria del marbre, la producció de safrà, de què va ser principal exportador mundial, i d\'altres espècies, l\'embutxacat del prestigiós raïm de taula del Vinalopó configuren una economia pròspera i en creixement.
El terme municipal, de 76 km 2 , s\'assenta en la vall del Vinalopó, que el solca i compta amb altures com ara la serra del Cid (1.100 m), la Serreta (450 m) o la serra d\'Horna (450 m). Es poden fer excursions a La Mola (hi ha un sender marcat des de la ciutat al Castell), al Santuari o a Les Salinetes .
Com ja hem comentat, l\'expansió econòmica del XVIII-XIX deixà al poble un bon grapat de cases modernistes de què destaquen la què, una vegada adquirida per l\'Ajuntament i restaurada, ha estat destinada a Escola Taller Modernista; la Societat Cultural Casino de Novelda i el Centre Cultural Gómez Tortosa, Casa Museu Modernista, una de les millor conservades, actualment propietat d\'una entitat bancària. De la resta del patrimoni novelder, citem:
- El Castell de La Mola. Aixecat pel moros en el segle XII sobre una antiga edificació romana. Els seua avatars històrics han quedat reflectits al llarg d\'aquest article. Fou abandonat definitivament com a nucli de població en el segle XVIII; des de 1931 és Monument Històric; el seu estat de conservació és bo i presenta algunes fites arquitectòniques importants com ara la Torre dels Tres Cantons, única a Europa en el seu estil.
- Santuari de la Magdalena. Sens dubte la referència turística més important de Novelda. Construït a partir de 1918 pel noveldès José Sala , que havia estudiat a Barcelona i dissenyà l\'edifici imbuït de l\'estil modernista de Gaudí; d\'ahí l\'enorme paregut del Santuari amb la Sagrada Família.
- Ajuntament. Arquitectura civil valenciana del segle XVII. Molt modificat.
- Església de Sant Pere. Iniciada en 1553, “ barroquitzada ” en 1740, en 1910 es l\'afegeix un nou campanar i en 1957 sofrí la darrera intervenció en l\'entrada principal.
- Església del Sagrat Cor.
- Església de Sant Roc. De 1668. Adossada a l\'asil d\'ancians, antic hospital.
- Ermita de Sant Felip. Sobre una mesquita.
- Ermita del Pas dels Dolors.
- Museu Arqueològic i Paleontològic de Novelda. En la Casa de la Cultura.
La gastronomia presenta gaspatxos, fasegures , bollitori de bacallà, alls amb giraboix, forment picat i moltes especialitats més que comparteix amb la resta de pobles de les comarques regades pel Vinalopó. No oblidar, de postre, l\'excel·lent raïm de la terra.
A mitjan juliol se celebren Moros i Cristians, però la fita festera més característica és la Processó de 40 hores que té lloc en Carnestoltes i és única en el món.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Novelda en imágenes
Plana personal de Paco González
Todo Novelda
Vexilla Hispanica
Web oficial de Turisme ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Resposta a l\'article \'Tots blavers!\'\" per Vicenç Pujades','L\' article del senyoret Biosca publicat a aquestes pàgines que
porta com a títol \"Tots blavers!\" no deixa de tindre certa gràcia tot s\'ha de
dir, sobretot per que demostra venir realment d\'algú que coneix allò sobre el
que parla,:l\'anticatalanisme, del que sense cap mena de dubte n\'és partícep en
la seva versió \"moderna\". Potser reconeixerà la unitat lingüística (tot i que
l\'excessiva dialectalització que utilitza al seu escrit m\'ho fa posar
seriosament en dubte) però no deixa de ser una altra subespècie del mateix
producte que coneixem a la perfecció: la dreta postfranquista, regionalista i
acomplexada disfressada ara de tendra criatura amb reminiscències
jocfloralesques. El blau dels de sempre que ara esdevé franja de \"senyera\".
L\'article , ironitzant sobre la figura de Josep Guia,
ens suggereix que estem davant el màxim garant de la puresa nacional. Potser no
siga així efectivament tal i com vol ridiculitzar el seu autor, però tinc clar
com d\'altra banda sap qualsevol altre catalanista de la meva edat, que com a
mínim estem davant d\'un dels més brillants pensadors que ha vist la llum a
terres catalanes (i quan dic catalanes vull dir catalanes, sense cap tipus de
complexos). Una figura incansable i treballadora que a llibres com \"És molt
senzill digueu-li Catalunya\" d\'obligada lectura, s\'atreveix anar més enllà
d\'allò que Joan Fuster possiblement amb l\'ànim de ser políticament
correcte, acabà per insinuar.
Em fa molta gràcia aquesta nova \"fornada\" de \"patriotes
valencianistes\" segurament adolescents que no mai han sortit de la Ciutat
de València i que volen aplicar les seves \"revolucionàries\" aportacions pel
mateix objectiu pel que han estat treballant els botiflers i franquistes
anys i anys: esquarterar el territori nacional, el territori català, en diverses
consciències regionals (i regionalistes) segons el model imposat de \"comunidades
autonomas\" de l\'estat espanyol. Què potser tenen por de reconèixer
desacomplexament la seva catalanitat cultural, nacional i espiritual? Què
hi viuen fascinats per l\'art faller i la bijuteria de la \"Maredeueta\" fins a
haver de renunciar a la seva nació natural? Ja poden treballar de valent doncs
la realitat només és una i tot i que la burrera i la ignorància tinguen èxit a
aquesta banda de l\'Ebre des de fa ja massa anys i potser
arribe el dia en que ningú no siga conscient d\'açò, els que habitem aqui,
a aquesta part de la Mediterrànea som i serem allò que hem estat sempre:
catalans, del sud, però catalans. I contra aquestes coses és inútil
lluitar així que no ens enganye més, Sr Biosca.
Vicenç Pujades','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: NOVETLÈ (La Costera)','
Després de l\'ocupació cristiana els Tallada , cavallers catalans establits a Xàtiva, compraren una propietat agrícola a un moro nomenat Albisinia ; a poc a poc es va anar construint en dit lloc un nucli de cases, naixent d\'aquesta manera el lloc de Novetlè, poblat per mudèjars; el 1534 es va erigir una rectoria de moriscs per desmembrar-se de Xàtiva; el 1527 comptava amb 20 famílies morisques i el 1602 amb 38; després de l\'expulsió dels moriscs, el 1609, és repoblada per diversos veïns de Xàtiva, malgrat la qual cosa el 1646 encara no abastava les trenta famílies; el terratrèmol del 1748, el mateix que va afonar el castell de Montesa, danyà seriosament l\'església parroquial.
El topònim oficial és Novetlè/Novelé; l\'alcalde pertany al PSPV que en les eleccions de 2003 obtingué 6 regidors per tan sols 1 del PP; el gentilici dels 697 habitants que s\'hi empadronaren en 2004 és novetlarins.
L\'escàs 1,5 km 2 de terme municipal està destinat a l\'agricultura, que és la base de l\'economia local.
Del patrimoni tan sols destacar la Casa-Palau dels Tallada en període de restauració i l\'església del Roser.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"La fi del petroli barat\" per Francesc Segura','De fa uns anys, l\'associació ASPO (Associació per a l’Estudi del Pic del Petroli, integrada per geòlegs de gran experiència en l\'exploració i explotació de camps petrolífers, alerta que el món està arribant al punt màxim de producció de petroli i que aquest fet tindrà greus conseqüències per a l\'economia mundial.
Els geòlegs d\'ASPO segueixen els models que un altre geòleg, King Hubbert, va establir quan va preveure en 1956 que els Estats Units arribarien al seu màxim de producció de petroli en 1969. Per a Hubbert la producció dels camps petrolífers segueix una corba en forma de campana des que s\'inicien les extraccions fins que s\'acaben per falta de rendibilitat. Segons Hubbert, la producció d’un camp creix de forma sostinguda fins que s’extrau un 50% de les seues reserves recuperables i, a partir d’ací, hi ha una baixada inexorable i sostinguda fins que la seua explotació deixa de ser viable. En 1970 Estats Units va arribar al seu límit màxim i, en anys posteriors, malgrat els esforços per part de la indústria petrolífera de recuperar i incrementar la producció, mai no es va tornar a aconseguir el nivell de 1970.
Si tenim en compte que des del anys 80 es consumeix més petroli que se’n descobreix i que actualment per cada barril descobert se’n consumeixen quatre, aquestes alertes estan plenament justificades. Per a ASPO, una volta extret el primer 50% de les reserves, la producció mundial de petroli declinarà a un ritme inferior al 3% anual (que pot semblar un percentatge molt baixet, però que acumuladament suposarà una part significativa dels nivells de producció actual) i, per si açò fóra poc, caldrà afegir un altre problema qualitatiu: el 50% del petroli ja consumit és el petroli més fàcil d’extraure, el 50% restant vindrà en major proporció de camps petrolífers més petits (i per tant amb un menor rendiment de les inversions), de pitjor qualitat (més viscós, pesat, ric en sulfurs i més difícil de refinar), de zones de difícil accés (aigües profundes o regions àrtiques); el 50% del petroli restant serà, en resum, un petroli més car, més contaminant, de pitjor qualitat i serà incapaç de satisfer la creixent demanda d\'energia.
En un article publicat al New York Times el passat 25 de març, Kenneth S. Deffeyes, geòleg, professor emèrit de la Universitat de Princeton i membre d\'ASPO, afirmava que la producció mundial de petroli podria arribar a finals del present any o a principis de 2006 al seu zenit.
En l’actualitat, el petroli suposa quasi un 40% de l’energia primària que consumeix la humanitat, és l’energia econòmicament més barata, té un balanç energètic més positiu que qualsevol altra, és la font energética més versátil (es pot aprofitar tant com a combustible líquid com transformat en energia eléctrica) i s’usa com a matèria primera de molts dels materials d’ús quotidià i generalitzat, dels quals caldria destacar els materials plàstics i els fertilitzants nitrogenats. La producció agrària mundial exigeix un 17% de la producció de petroli. Més del 90% del transport, condició sine qua non per a l’existència d’una economia global i d’unes ciutats cada volta més extenses i zonificades, es mou gràcies al petroli. El petroli és, doncs, insubstituïble per al model actual de desenvolupament i no hi ha cap altra font energètica (ni l’energia nuclear, ni el gas, ni el carbó, ni les energies renovables com l’eòlica o la solar fotovoltaica) que el puga reemplaçar amb les mateixes prestacions que ha proporcionat a les societats industrials del s.XX.
Si els pronòstics d’ASPO s’acompleixen, encara que siga uns anys més tard del que el professor Deffeyes ha previst, l’escenari energètic mundial estaria dominat per una escassesa creixent de la principal font energética i, el que encara seria pitjor, unes reserves concentrades majoritàriment en el golf Pèrsic i la conca del Caspi, zones d\'una gran inestabilitat política. Açò modificarà substancialment les relacions internacionals entre els diferents estats i farà que s\'aguditzen les tensions per la consecució d’un subministre regular de petroli i la principal riquesa dels països petrolífers es convertirà en la font de les seues desgràcies (cas d’Iraq). A més a més, la previsible elevació dels preus de l\'energia també alterarà les relacions socials al si de cada societat, marcant encara més les diferències de classe i s\'incrementarà el ja de per si nombrós grup de pobres i desposseïts que poblen les societats de bona part del planeta.
A la vista de tot açò, sorprén la total indiferència per part de la societat en general i de governs, d\'organismes internacionals i de mitjans de comunicació en particular davant d\'aquest fenòmen mentre el temps corre en contra de tots.
Vivim en un món limitat i el creixement econòmic té els seus límits: no haver comprés açò ha suposat el deteriorament o la destrucció de multitud d’ecosistemes vitals per a la bona salut del planeta (destrucció d\'esculls coralins i de selves equatorials, urbanització de costes, sobreexplotació d’aquífers, salinització de terres de conreu, pol.lució atmosfèrica, contaminació d’aigües i un llarg etcètera sobre el qual no és el moment d’abundar). Els models econòmics que determinen l’actual sistema capitalista no coneixen més límits que els que marca la realitat econòmica, ignoren que la física també imposa els seus límits: si un recurs natural, com ara el petroli, no pot ser físicament extret al ritme que econòmicament se li demanda, hem de tenir la seguretat que els límits físics acabaran imposant-se. I, per una altra banda, si tenim en compte que nocions com ara redistribució de recursos i decreixement econòmic ordenat són completament alienes al món conceptual de les teories econòmiques neoliberals quasi podem afirmar que les conseqüències socials de la previsible escassesa energètica seran catastròfiques.
Francesc Segura (Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció)
(13-04-05) ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Reflexions al voltant del 14 d’abril\" per l\'MDT','D’un temps ençà estem veient com hi ha un esclat de xerrades i actes de tota mena, fins i tot programes de televisió, que ens parlen de la segona república espanyola; hi ha qui va més lluny i en reclama una tercera. Més enllà de la minoria de gent que no va acceptar mai la monarquia hereva del franquisme, el cert és que la república està de moda, cosa sempre saludable, més si teniu en compte que vivim en un reino; anima pensar que hi ha gent que voldria desfer-se’n d’una forma tan anacrònica com és la monarquia.
A banda d’això, també ens podem plantejar perquè no s’avia fet abans, és just que les dones i els homes que la van viure i la van defensar siguen recordats i que la seua memòria, la nostra, no es perda; però per què ara?, perquè se’ns acaba el temps?, podria ser una causa, també podem pensar que hi ha determinades formacions polítiques, considerades d’esquerres, que manquen d’una praxi revolucionària però se n’han adonat que el record de la revolució també val. Al País Valencià, pot ser darrere d’açò hi ha l’horitzó 2007, el retorn del PSOE.
També podem veure que es reclama una tercera república, però per què espanyola? Una cosa és ser republicà i un altra ben diferent ser espanyol; també hi ha la qüestió de si amb una república se soluciona tot, una cosa com la República francesa reivindiquem? En quina república estem pensant?, la que va negar a Catalunya el dret de constituir-se com una república independent? o la que va omplir les presons i els cementiris d’asturians i asturianes? Més aviat podrem coincidir amb els qui reclamen la tercera per superar la segona quant a reivindicacions socials i drets de les persones.
Plegats ací podem plantejar-nos la qüestió en clau nacional i pensar en uns Països catalans republicans i socialistes, si la segona república va donar el vot a les dones, haurem de pensar en la total equiparació de gènere i si durant la segona república va començar una revolució, nosaltres l’haurem de continuar amb intenció de consolidar-la; en clau nacional, en clau futur i amb el nostre propi horitzó en compte de l’horitzó 2007.
Per una República democràtica, federativa, igualitària, solidària i lliure dels Països Catalans.
MDT l’Horta
(13-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Manifest per la República\" per ERPV-Safor','Entenent que els valors republicans, com a valors universals de justícia social i progrés, han estat els veritables motors que han fet avançar les societats occidentals en el llarg camí cap a la dignitat humana, volem manifestar el nostre ferm i ineludible compromís en l’assoliment de la República.
Des del nostre punt de vista, l’únic sistema polític capaç de proporcionar les quotes de benestar, de justícia i de llibertat que necessitem els ciutadans dels Països Catalans només pot ser el republicà.
Sabem que només amb plena consciència del passat, per tant: sempre en la memòria la República, podrem viure dignament el present i planificar el futur. Un poble sense rumb és un poble perdut. Cal honorar el passat republicà pel que significa de progrés. Pel que ha significat en la defensa de la democràcia i de la llibertat.
Sobre els fonaments de la II República edificarem la República Confederal dels Països Catalans, que a l’estil de la que proclamà el President Macià o el President Companys, temporalment estaria federada als diferents pobles ibèrics, fins que lliurement la ciutadania dels Països Catalans decidira democràticament independitzar-se.
Proposem per tant, i per començar a fer camí, suprimir els noms amb ressonàncies franquistes i d’ideologia jacobina com la Plaça de l’Exèrcit espanyol o de l’Armada espanyola que encara ostenta la via pública de Gandia i canviar-los pels valors republicans o per les persones que ho van donar tot per defensar la República, com l’intel•lectual gandià Gonçal Castelló.
En un dia simbòlic com aquest, caldria fer gestos que ens impulsaren al desenvolupament social en aquestes coordenades. Proposem un acte de valentia i de justícia: aprofitant la remodelació de la Plaça del Prado posem-li el nom de Plaça de la República. Honor del passat, orgull del present i emblema de la modernitat per al futur de Gandia i del País Valencià.
Salut i República
Vicent Terol i Calabuig
President d’ERPV-Safor
(Article d\'opinió que ens ha sigut remés pel membre registrat valldignenc el dia 13-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: CINEMA EN LA 1ª SETMANA DEL PAÍS VALENCIA A BARCELONA','
Impressionant la que estan muntant els companys valencians residents a Barcelona amb el naixement de l\'Espai País València i l\'organització amb tots els luxes de la “1a Setmana del País València a Barcelona” amb multitud d\'activitats culturals i sociopolítiques que de destral donaren que parlar durant este mes d\'abril i que serviran per a agermanar un poc més estos dos països que tenim tant en comú, començant per la nostra estimada llengua.
Com a coordinador de la secció de Cinema d\'este el teu Diariparlem, passe a ressenyar-vos tot allò concernent al món del cinema que ens tenen preparats estos xics de l\'Espai des de diumenge que ve 17 d\'Abril i fins al següent dilluns dia 25 amb un bon nombre de projeccions d\'allò més significatiu del cinema valencià/català i alguna que altra xarrada i debat de molt interessant nivell tant per la temàtica com pels contertulians.
També comentar que les dites projeccions van començar el passat 3 d\'Abril i que per tant ja s\'han pogut veure 2 interessants mostres de cinema valencià com han sigut la imprescindible i meravellosa “Gràcies per la Propina”, el millor film fins a la data del molt prolífic i irregular Francesc Bellmunt ( el 3 d\'Abril ) i “L\'Arbre dels Cireres” de Marc Recha, una cinta amb nombrosos premis internacionals d\'un dels jóvens directors més reconeguts perquè sempre és tingut en compte pels mes grans festivals de cinema ( llija\'s Cannes o Berlin ) a l\'hora de presentar els seus nous treballs ( el 10 d\'Abril ).
Començant per les projeccions que tindran lloc en l\'Ateneu Independentista i Popular “La Torna” ( i que em porta a la memòria eixe meravellós i entranyable bar de copes del Barri del Carme de València del mateix nom, on en la dècada dels 80 érem molts els que ens hi ajuntàvem per a xarrar amb unes bones cerveses i uns no menys bons \"canuts\" ), en el carrer de Sant Pere Màrtir 37 de la Vila de Gràcia tindrem:
“Puta Misèria” de Ventura Pons ( Diumenge-17-Abril ).- Una ocasió única de recuperar esta comèdia de l\'any 1988 produïda pel propi realitzador i repleta de professionals valencians, amb el ja difunt Antonio Ferrandis al cap com a protagonista absolut, junt amb Ángel Burgos o Amparo Moreno. Una obra de molt difícil recuperació ( i un gran tant a favor dels programadors ) del millor cineasta català viu amb obres tan emblemàtiques en el seu haver com “Ocaña, Retrat Intermitent”, “El Perquè de Tot Plegat”, “Anita no Perd el Tren” o la recent “Amor Idiota” ( per cert recordar que per al dia 28 també d\'este mes d\'Abril estos 3 últims treballs mencionats es podran veure en els cinemes Albatros de València en un homenatge a Ventura Pons dins d\'eixa també magnífica proposta que esta sent el Cinema en valència gràcies a les Universitats de la ciutat de València ).
“L\'Illa de L\'Holandés” de Sigfrid Monleón ( Dimecres-20-Abril ).- Una de les més recents mostres que és possible un cinema en valencià i de qualitat, guardonada en festivals com el prestigiós Festival de Cine Espanyol de Màlaga ( a la millor música ), la devaluada Mostra de València ( a la millor Opera Prima) o el de Lorca ( a la millor pel·lícula, director i actor ). Rodada en exteriors de les illes d\'Eivissa i Formentera, té entre els seus protagonistes a Pere Ponce, Cristina Plazas i l\'emergent Roger Casamajor i està basada en la novel·la homònima de Ferran Torrent, autor junt amb el propi director del guió. De molt recomanable visió pel treball de tots els implicats, inclòs el director del qual esperem impacientment la seua tornada a les pantalles de cine després de les seues incursions en el documental amb “Karlitos” i en la televisió amb “Síndrome Laboral” ( de recent emissió en Canal Nou ).
“Selecció de Curts del País València” ( Dilluns-25-Abril ).- Sempre em pareix molt interessant que en una mostra d\'este tipus i condició es deixe un espai per a la projecció dels treballs en format curt dels cineastes del futur que deixaran una important mostra de cap a on es dirigix el cinema valencià i en valencià. Una vegada més un gran encert d\'estos xicots de l\'Espai que a pesar que la producció valenciana en la seua llengua original deixa molt que desitjar ( per no ser massa derrotista ), han sabut bussejar en les produccions dels últims anys per a poder presentar una selecció que segur serà del gust de la majoria de cinèfils.
Finalment i com a plat fort de les activitats cinematogràfiques, canviant d\'espai de projecció perquè serà en l\'Aula Magna de la Universitat de Bellaterra el pròxim dilluns 18 d\'Abril tindrem:
“Del Roig al Blau: la Transició Valenciana” de Llorenç Soler, documental realitzat per un dels més prestigiosos documentalistes del nostre territori nascut a València (recordem que és autor de “De Nens” i dels llargmetratges de ficció “Said” i “Lola Vende Ca” i un assidu al Festival de Sitges ) i que recentment va obtindre en els valencians Premis Tirant el guardó del Públic a la Millor Producció valenciana, reconeixement este que va a ajudar a fer que este film puga veure\'s pròximament en sales de cine de les comunitats valenciano-parlants i inclús d\'alguna altra part del territori espanyol. Recordar que este treball ha sigut possible gràcies a la Universitat de València i que molts dels lectors d\'este diari ens van comunicar en el seu dia ( vos remetem a l\'article sobre el tema publicat el dia 14-03-2005 ) que estaven desitjant poder veure-ho i que on podrien trobar-ho. Així que ací teniu una oportunitat de veure-ho abans que arribe a les sales gràcies a esta gent de l\'Espai. A més després de la projecció hi haurà un debat que comptarà amb la presència de l\'historiador i periodista Pau Viciano.
Pabloco Sánchez
(14-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: LA NUCIA (La Marina Baixa)','
Tot i que existeixen evidències de pobladors anteriors La Nucia fou una alqueria fundada pels àrabs amb el nom d\'expulsió, que despoblà el lloc; a principis del XVII formava part de la baronia de Benidorm i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marquès dels Vélez; en 1723 assoleix la segregació de Polop i es constitueix com a poble independent; la segona meitat del XVIII i la primera del XX són temps difícils que obliguen els nociers a l\'emigració cap a llocs tan dispars com ara Filipines, els EUA, Argentina o, sobre tot, l\'Alger i Orà; a partir dels vuitantes, però, la demografia es recupera mercès a l\'expansió urbanística.
En 2004 s\'hi empadronaren 10.672 veïns, de gentilici, nociers . El PP guanyà per majoria absoluta de 13 regidors, contra 4 del PSPV, les eleccions municipals de 2003.
L\'economia local, ancestralment basada en l\'agricultura, s\'ha transformat en les darreres dècades al sector serveis degut al turisme que ha omplit el terreny d\'urbanitzacions de luxe. La Nucia és seu de la Universitat d\'Alacant i en aqueix àmbit s\'hi celebra anualment el Curs de Sociolingüística de La Nucia, que l\'any 2004 arribà a la seua XVIIª edició.
El terme municipal abasta 21,3 km 2 de terreny esquerp que facilita la pràctica d\'esports a l\'aire lliure, com ara el senderisme, l\'escalada o el ciclisme.
L\'estructura del casc urbà conserva la fesomia d\'un poble agrícola de La Marina, els seus edificis més significatius són:
- L\'església de la Puríssima Concepció. Encetada en 1761 amb campanar exempt que fou integrat mitjançant l\'afegiment d\'un nou cos en 1854; la darrera restaruació és de 1913.
- Col·legi Públic de la Segona República. Actual seu de la Universitat d\'Alacant.
- Ermita de Sant Rafel.
- Ermita de Sant Vicent.
- Edifici dels Sindicats.
- Casa de la Cultura.
- Llavador Municipal .
Entre els plats típics podem esmentar les pilotes de dacsa, els minxos a la paleta o l\'arròs cuinat, plats autòctons que han resistit l\'allau turístic. Els embotits nociers gaudeixen de merescuda anomenada. Antigament s\'hi conreaven i venien arreu de la comarca els tramussos, la qual cosa els valgué als nociers , que tenen fama d\'hàbils negociants i de ser molt destres amb els treballs manuals, el malnom de tramussers.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
CISA
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
La Nucia-Costa Blanca
Plana personal de Paco González
Turisme de la Nucia ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: NULES (La Plana Baixa)','
Deixalles d\'antics pobladors s\'han trobat al Tossal, a Benicató (vil·la romana), a l\'Alcúdia, a Torre Motxa i a Santa Bàrbara però fins el 28 de novembre de 1178 no apareix documentada Nullis , en 1238 Jaume I va conquistar el castell de Nules, actual Vilavella i el 16 de setembre de 1251 va donar-lo al noble català Guillem de Montcada , el qual, en 1254 va donar a 37 pobladors carta pobla que determinaria la fundació de Nules i Moncofa; el 20 d\'agost de 1273 Raimon de Montcada , senyor vigent, obté privilegi reial por portar-hi aigua des del riu Millars; el 1316 passà el senyoriu per matrimoni a Gilabert de Centelles i Montcada , considerat l\'autèntic fundador de Nules, i uns anys després aquest llinatge es va unir al de Riusec , futurs comtes d\'Oliva; el 1342 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció i donà permís per a fer mercat, confirmà el drert d\'aigües i atorgà el privilegi de tenir embarcador en la platja; en 1375, en el decurs de la guerra dels Dos Peres es va autoritzar la fortificació de la vila; amb Martí l\'Humà passà a jurisdicció reial; posteriorment es va convertir en una baronia i, després de l\'expulsió dels moriscs, en 1609, i com a conseqüència d\'ella, en un marquesat que incloïa els llocs de Nules, Mascarell, La Vila-Vella i Moncofa; fou base de partida en la guerra contra els moriscs de la Serra d\'Espadà el 1526, així com de les tropes reialistes front els agermanats; el 24 de setembre de 1582, mitjançant plet contra els comtes d\'Oliva, Felip II passà la baronia, de bell nou, a jurisdicció reial i atorga a Nules el títol de Vila Reial amb poder civil i criminal detentats per un batlle i un justícia reials; l\'expulsió dels moriscs significà la pèrdua, sobre tot a les alqueries, d\'un terç de la població; en 1614 Felip III donà a Cristòfor de Centelles el mer imperi; en la guerra de Successió recolzà el borbó la qual cosa li valgué (1708) el títol de “ Muy Leal y Fidelísima ” i el privilegi d\'afegir símbols i llegendes a l\'escut; el 1755 és senyor Vicent Català i Castellví , també marquès de Quirra; les tropes del general francès Suchet assaltaren Nules i establiren en l\'ermita de sant Miquel, coneguda des d\'aleshores com El Fort, una guarnició; en el segle XIX, i fins l\'extinció dels senyorius; pertangué als comtes de Cervelló , en 1938, la població quedà gairebé totalment arrasada en convertir-se en front de combat.
Les dades municipals de 2004 indiquen una població de 12.065 persones, de gentilici, nulers, que es reparteixen en els nuclis de Nules, Mascarell i Platja de Nules; la batlia correspon al PSPV que, en les eleccions de 2003 obtingué, a l\'igual que el PP i que IPN , 5 regidors, el BLOC i EU-ENTESA, n\'obtingueren 1 cadascú.
Des de la partició de les aigües, motiu de continues disputes amb Borriana, en el segle XIX i la implantació del conreu del taronger Nules és una vila eminentment agrícola, més del 60% de l\'economia depèn dels cítrics , en què des de 1950 se celebra anualment la Fira de Maquinària Agrícola. El sector serveis i la indústria es reparteixen la resta de l\'economia.
La major part del terreny municipal, 48,8 km 2 , es dediquen a l\'agricultura, malgrat tot cal recomanar les platges de Nules i la visita a l\'Estany, antiga albufera prop del Grau.
gesia agrícola dels dos segles passats deixà exemples d\'arquitectura modernista, Mercat Municipal, de 1934, i eclèctica; la destrossa de la guerra de 1936 obligà a Regiones Devastadas a reconstruir i deixar també alguns exemplars, com ara la Plaça Major o la torre de l\'església de sant Bartomeu. Del patrimoni nuler parlem tot seguit:
- Església de la Sang. Temple de Reconquesta, del segle XVI, únic en la comarca i que actualment alberga el Museu d\'Història de Nules.
- El Convent . Segle XVIII, molt deteriorar, en fase de restauració.
- Capella de La Soledat. Rococó, del XVIII.
- Ermita de sant Miquel. Construïda en 1752. Actualment Museu de Medallística “Enrique Giner”
- Muralles de Mascarell. Declarades BIC .
- Vila Romana de Benicató .
- Capelles de la Mar i de la Mare de Déu dels Desemparats i Santa Rita.
- Esglésies de l\'Antic Hospital de la Vila, de la Immaculada Concepció, de sant Agustí de Mascarell i de sant Bartomeu.
- Ermites del Calvari i de l\'Hospital, del XVIII i la de sant Xotxim , del XX.
- La Granja. Antic edifici, acondicionat per a allotjar infants amb problemes familiars.
La gastronomia es basa en els productes de la terra i els arrossos i el peix en són reis, a tall d\'exemple, esmentarem l\'arròs amb ànec i el salpicó d\'anguiles.
Per tancar aquest article i com a mostra de l\'activitat cultural local citarem la celebració del Congrés d\'Història i Filologia de la Plana, que s\'hi celebra bianualment des de 1988; el Congrés de Citricultura de La Plana, des de 1993 o els Jocs Florals de la Vila de Nules, des de 1953.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Guía Turística de Castellón
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV.
La Ciudad de Nules
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Concursos gràfics\" per Josep Miquel Martínez','
Des de fa uns anys, molts ajuntaments valencians promouen tot tipus de concursos i premis per a dotar-se d’anagrames, logotips o cartells anunciadors. És curiós que als altres professionals proveïdors de l’Administració (fusters, arquitectes o electricistes) no se’ls encarreguen els treballs mitjançant la convocatòria d’un premi. És impensable que per a disparar una mascletà es convoque un concurs, el jurat escolte l’explosió dels petards i després se li pague només a un dels pirotècnics mentre la resta dels concursants perden el seu temps i el diners gastats en pólvora. Si sembla còmic provar una traca per a veure si funciona, ¿perquè tothom veu tan normal que els dissenyadors gràfics fem el nostre treball i després esperem que els polítics decidisquen si ens «premien» amb el cobrament de la tasca que hem fet?
Josep Miquel Martínez Ferre
Banyeres de Mariola (l’Alcoià)
(15-04-05)','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: PAU ALABAJOS I ELS MÚSICS FURTIUS: PER LA MÚSICA FINS AL COR HUMÀ','Un músic ara agró, ara colom, ara coll-verd (mai esparver)
Feia molt de temps que no havia experimentat tants sentiments davant d’un disc
nou. L’he escoltat i l’he tornat a escoltar, insistentment. Una hora darrere
d’una altra. I, a cada audició, m’agradava més. Tendror, molta tendror: eixa és
la columna que vertebra les cançons del disc recent Futur en venda, de Pau
Alabajos i els Músics Furtius. Una tendror que brolla des d’una base sonora
insòlita: a la veu de Pau i les guitarres acústiques d’ell i d’Andreu, es sumen
un cello (Hermes) i un violí (Laura), que fan que les cançons siguen com una
brisa de mar, la qual va acompanyada de trompeta (Roberto), piano, acordió,
harmònica i uns altres instruments melòdics, més el fonament de la bateria (Juancho)
i el baix (Óscar).
Les cançons
Les cançons de Pau escampen un vent de mar (humit i viu) que no és gens
repetitiu, perquè cada tema va per un camí diferent. La primera cançó (Miratges)
té un ritme i un lirisme intens que entra en sentir-la. També hi ha un solo
extraordinari de la guitarra acústica d’Andreu. És un tema lleuger i molt
agradós, que hauria de sonar milers de voltes en les emissores de ràdio, i també
en els llocs públics (com ara el metro i les seues estacions).
Després d’engrunsar-nos el cello i l’acordió en Despertar, Pau fa un homenatge a
un amic mort (Oriol). La melodia és trista, però gens desesperada. Les cançons
de Pau estan fetes de vida, de tal manera que el record de l’amic és, sí,
dolgut, però és un dolor vital que mou cap a la vida. La corda embolcalla el
tema i, l’harmònica i el violí, fan un solo estremidor.
La quarta cançó (Aloma) hauria de ser una de les cançons de l’estiu, tant
s’apega el ritme gràcil que té. Al paper de la corda (sempre formidable), cal
afegir l’acordió i el solo de trompeta (de Roberto), que afegix tendrors de
record mexicà.
El tema següent (En companyia de l’abisme) s’endinsa per un camí del tot nou: el
baix d’Óscar desplega un fonament rítmic fabulós i, sobre una base tan insistent
com enxisadora, la veu de Pau, el cello d’Hermes i el violí de Laura s’engrunsen
amunt i avall. Realment, estem davant d’un tema d’aquells que t’estrenyen el cor
i et fan volar pel cel infinit de l’ànima humana.
Quan u ha sentit els cinc temes dits, ja està meravellat de la varietat de
mitjans musicals que aporten Pau i els Músics Furtius. Però les sorpreses encara
no s’han acabat. La cançó sisena obliga a llevar-se el barret una altra volta. A
partir d’unes notes suaus de piano, comença un crescendo en què Pau expressa què
sent quan s’unix eròticament amb una dona. La intensitat del sentiment (sempre
tendre i contingut) té un final de cordes i de la bateria de Juancho que cal
sentir. Deixeu-me contar que, al final d’una actuació, una jove de Xirivella va
demanar, convençuda, que repetiren eixa cançó. I és que, realment, és per a
repetir-la i repetir-la. Com l’amor. Com l’amor que, sempre canviant i sempre
captivador, emana de les cançons de Pau Alabajos.
Després d’un tema llarg i tranquil en què destaca el ritme de la bateria i un
solo melodiós de la trompeta (Futur en venda), trobareu una joia instrumental
(Ser i tindre): molt a poc a poc, la guitarra acústica, la bateria i la corda
van desplegant un sentiment que, segon a segon, augmenta la intensitat. És un
tema tan inclassificable com bell.
En la cançó desena (L’art pour l’art), l’oreig de la mar torna a ser ràpid i
rítmic. I, al final, més temes redons. En La clau, Pau ens engrunsa amb un ritme
entre mediterrani i del swing; i, la corda, com sempre: el cello d’Hermes i el
violí de Laura, combinats a voltes amb la trompeta de Roberto, van l’u per
damunt de l’altre fins que s’enfilen pel nostre cor i l’estremixen.
El disc es clou amb una llarga “cançó de bressol” que, en realitat, és un tema
en què Pau s’enfronta a la dificultat de viure. La bateria, la guitarra
acústica, la corda i el piano van desplegant un sentiment progressivament més
intens i més afermat. És a dir, de la dificultat de viure al triomf de la vida
per mitjà de l’esforç, la constància i la tendror.
La unicitat de Pau
Fins ara, he parlat del vessant musical de Pau i els Músics Furtius. Però la
música és una conseqüència directa de sentiments i, per tant, és indescriptible.
Els sentiments no són per a definir-los, sinó per a sentir-los. Davant d’una
música bona, podem fer poca cosa més que recomanar-la. Això no obstant, com que
la música que aporta Pau té tantes característiques positives, havia d’intentar
parlar-ne i incitar-vos a conéixer-lo.
Si buscàvem fonts, potser en trobaríem en el lirisme intens d’aquell Neil Young
de Harvest; o en l’harmonia vitalista de Vivaldi; o en l’agradositat d’un cert
pop (com ara Humitat relativa, de Remigi Palmero). Però Pau Alabajos és un músic
i, per tant, té la mateixa particularitat que tot bon músic: ser únic. Únic i
canviant. Si el comparem amb els ocells de l’Albufera, podríem dir que predomina
la suavitat rítmica del vol de l’agró. Des d’eixa base, hi han eixides freqüents
cap al vol ràpid i oscil•lant del colom, i amb l’energia que irradia l’ànec més
admirat de l’Albufera, el coll-verd. En canvi, no trobareu mai l’agressivitat de
l’esparver.
Manifestació d’un valencianisme nou i necessari
Realisme líric combatiu
El músic de Torrent no és només important per la música que fa, sinó també pels
valors humans i socials que practica, tant en les lletres com en la seua vida.
La tendror i la suavitat de Pau (“crec en les carícies sobre totes les coses”,
diu comentant Cançó explícita) podria fer pensar en un romanticisme panoli. En
canvi, els seus poemes contenen una concepció de la vida molt diferent, la qual
diria que es desplega i avança a partir de les dos forces següents: d’una banda,
no és gens evasiva, sinó que procura arrelar-se en la societat valenciana; de
l’altra, és idealista, però també materialitzable. Vegem-ho a poc poc.
Pau és fill del valencianisme dels 70, entre els components del qual hi ha
l’esperit revolucionari d’aquell maig de París del 1968. Però, per sort, el
músic intenta conservar els encerts dels pares alhora que mira d’evitar els seus
errors. Ja ens ho manifesta en la primera cançó, Miratges:
1. ¿De què val escriure en la paret / centenars de versos que després /
esdevenen […] / somnis impossibles d’assolir?
També en el tema En companyia d’abisme:
2. I passen els dies i el món no ha canviat / els somnis són castells de fang
Certament, el cantant de Torrent té ideals:
3. És possible somiar en un món diferent. (Despertar)
I està compromés (presenta el disc així: “cançons amb missatge, lletres
compromeses”). Però vol que els somnis esdevinguen realitat i, per a aconseguir
eixe objectiu, hem de practicar el realisme i la constància en el treball (en
eixe orde).
El realisme, Pau (que és estudiant universitari de Filologia Catalana) el concep
d’una manera diferent al de fa unes dècades. En concret, s’oposa explícitament a
la concepció del poeta contemporani de la Plana de Vic, Martí i Pol. Ací tenim
dos dels factors que rebutja:
4. No calen focs d’artifici ni protocols solemnes d’elegància.
5. El romanticisme edulcorat és una estafa.
El nostre cantant no vol evadir-se de la realitat. Va per la direcció contrària:
trobar la bellesa en la realitat:
6. El sexe […] és bell perquè és real.
7. Faig proselitisme de la versemblança, apologia de la realitat real.
Ben cert, els ideals són necessaris: molt necessaris. Però ho són en el mateix
grau que són negatives les evasions de la realitat social que ens envolta. Per
tant, cal un arrelament decidit a la societat valenciana. De fet, el nom
valencià apareix sovint en la pàgina web del grup (
http://www.paualabajos.com
). Ben mirat, el fet d’estar profundament inserits en la nostra societat és una
de les condicions per a fer realitat els ideals.
Viure i treballar
Damunt de la conjuminació que hem vist entre la realitat i la bellesa (“el sexe
[…] és bell perquè és real”), Pau viu i treballa. Sobre el fet de viure, és
significatiu el títol que va posar a l’escrit que va elaborar el dia en què els
cantants valencians es varen tancar en el Palau de la Música de València per a
protestar per la marginació rotunda que patixen des de les institucions
valencianes (2-3-05): Viurem, viurem. Per damunt de tot, viurem.
Pel que fa al treball, Pau és coherent amb els seus principis. Així, la seua
lluita no és vagament retòrica, sinó palpablement real. Exposaré ací tres
factors, el més impressionant dels quals és el darrer. Entre els anys 2000 i
2004, el jove torrentí ha aconseguit díhuit premis en concursos de narrativa i
de poesia. El treball esponerós en la creació literària és comparable a les
cançons del disc, que ha elaborat més o menys en un any (entre la tardor del
2003 i l’estiu del 2004).
Ara: la valentia que més m’ha impressionat (i commogut) és el fet d’anar a
buscar el públic. En efecte, Pau i els Músics Furtius no esperen que la gent
vaja a buscar-los, sinó que fan l’operació contrària, cosa que s’ha manifestat
de dos maneres. A partir de la tardor del 2003, Hermes i Pau han fet dotzenes i
dotzenes d’actuacions pels carrers de la ciutat de València: a l’ombra del
Micalet o de la basílica de la Mare de Déu; o en alguna replaça del barri del
Carme; o al sol del Passeig Marítim de la Malva-rosa. Per això diuen que el disc
“s’ha forjat en els carrers de València, literalment”. Fins que, un dia, una
normativa absurda de l’ajuntament de València va prohibir les actuacions
musicals i teatrals pel carrer. Pau ha analitzat eixa normativa en l’article
“Música i carrer”.
La segona manera de buscar ells el públic ha sigut contactar amb molts bars,
pubs i sales de música. Si mireu la seua pàgina web, trobareu dotzenes
d’actuacions al llarg del 2004, les quals ara ja s’han eixamplat a locals
d’organitzacions socials i cases de la cultura. En el mes de març, han fet cinc
actuacions; en abril, en seran sis; i, per a maig, ja en tenen previstes quatre.
Quasi totes en la comarca de l’Horta. És veritat que eixes actuacions són la
immensa majoria producte de les seues gestions. Però ja n’hi ha alguna que és el
resultat de buscar-los a ells.
En el futur immediat, podrem avaluar la vitalitat del valencianisme social
segons quina siga la resposta: si els busquen (des de qualsevol comarca
valenciana), serà senyal que el valencianisme està viu i actua com toca
(potenciant els nostres valors). A la curta, també haurien de començar a arribar
actuacions per les Illes Balears i per Catalunya, sense descartar Aragó, Euskadi,
Madrid, Galícia o Andalusia. Seguint el camí d’Al Tall, de Paco Muñoz o de Rafa
Xambó, Pau i els Músics Furtius estan fent-se a base d’actuacions valencianes,
cosa positiva, sens dubte.
Confiança, serenitat i sinceritat
L’arrelament social i el treball constant desemboquen en unes característiques
humanes ben importants: confiança en u mateix, serenitat quan ens encarem al
futur i sinceritat en les nostres relacions socials. Eixos valors vitals
positius apareixen en la música i, també, en les lletres. Ací en tenim uns
exemples:
8. És possible somiar en un món diferent / només cal intentar caminar sense por.
(Despertar)
9. Està en la teua mà salvar el teu futur / canviar la realitat que ens envolta.
(Futur en venda)
10. La clau és creure en l’esperança / que ens fa seguir en peu. (La clau)
11. Fer l’amor […] és potser un exercici de sinceritat recíproca, literatura
sense metàfores pretensioses. (comentari a Cançó explícita)
Les característiques que hem vist també expliquen que Pau s’aparta del
sectarisme i de les actituds dogmàtiques; de la marginalitat; d’aquells que,
arreu on miren, veuen enemics. No es tanca en un passat fosc, sinó que, tranquil
i obert, mira cap al futur de la nostra societat:
12. ¿De què val tractar de recordar, / obrir les ferides del passat? / ¿De què
val sentir-me defraudat? / ¿De què val fugir amb dignitat? / ¿De què val plorar
en el present? (Miratges)
Però, qui no és dogmàtic, a voltes dubta i patix; i el músic de Torrent, sincer,
ens ho mostra:
13. M\'és tan difícil negar que estic perdut. / No trobe el camí correcte. / […]
Em costa massa entendre el món. (En companyia d’abisme)
14. Busque una resposta. (La clau)
15. És tan difícil no claudicar, / plantar-li cara a la crueltat del món. / I em
muir de fred quan cau la nit / i me\'n recorde del color del cel. (Cançó de
bressol)
Un valencianisme nou
Decididament, Pau Alabajos és d’una generació diferent de la meua. Des del punt
de vista material, sentimental i intel•lectual, prové dels qui hem nascut en els
40 i els 50. Però representa una concepció humana i social diferent. Pau
practica aquella actitud humana que, encara que podríem pensar que és la més
fàcil, en realitat és la més difícil: ser fill del seu temps i de la seua
societat. En efecte, les persones tendim a imitar, a reproduir les valoracions,
els comportaments, les actituds i les creences dels nostres predecessors. Ara
bé, eixa actuació és negativa quan la societat canvia. I la societat valenciana
del 2000 és prou diferent de la que hi havia en els 70 i els 80. En concret, és
més positiva. Entenguem-nos: hem millorat des del punt de vista més fonamental
per als pobles, que és la voluntat d’existir i, per tant, la decisió de
projectar-se cap al futur. Estem més bé que fa trenta anys perquè ha amainat el
provincianisme, perquè hi han molts més valencianistes i perquè ara el conjunt
dels valencians ens identifiquem més amb la nostra manera de ser i de pensar,
amb la terra nostra, amb la cultura, amb la llengua. És cert que queda molt per
fer i que, ací o allà, trobem actituds profundament antivalencianes. Però això
no lleva l’avanç. I eixe avanç exigix una manera diferent d’actuar: més
confiada, més serena, més oberta, sense crispació ni odi contra ningú, amb un
projecte social (i un model lingüístic) més assumible i, també, més practicable
(que són dos característiques de les propostes socials ben fetes).
En els apartats anteriors, ja hem vist mostres del canvi generacional, i n’hi
han més. Com ara, Pau Alabajos està en contra d’aquells que:
16. “canten cançons / que són missatges / de fum indesxifrables”, que “són
màrtirs / del llenguatge”, que “ploren […] / perquè el públic no / entén les
seues obres”. (L’art pour l’art)
També s’oposa a Raimon: allà on el cantant dels 60 i els 70 deia “Jo vinc d’un
silenci / antic i molt llarg”, Pau oposa un “jo no vinc de cap silenci”
(Despertar). I no és que el músic de Torrent no valore l’obra extraordinària de
la veu atronadora de Xàtiva, ans al contrari. La respecta tant i se l’estima
tant, que en els seus recitals canta una de les cançons emblemàtiques de Raimon:
Al vent. Ara, això sí: de la mateixa manera que Pau no ha reproduït acríticament
les actituds dels seus predecessors, igual ha fet ara. El torrentí homenatja el
xativí de la millor manera possible: adaptant Al vent a la seua sensibilitat i,
per tant, donant-li una alé nou. Eixa manera d’actuar és la frontera que separa
les societats provincianes dels pobles vigorosos: els uns obliden el passat o el
maten reproduint-lo al marge de la vida (actitud coneguda com a “folclorització”);
en canvi, els altres apliquen fets i creacions del passat al seu present i,
així, els insuflen vida nova.
La veritat és que, davant del món de Pau Alabajos i els Músics Furtius, tinc la
mateixa sensació que davant dels meus alumnes més bons. En classe, a voltes
comente que un professor universitari ha d’explicar la matèria de manera que
impulse els alumnes a solucionar en el futur les incògnites i les limitacions
que hi han en la teoria actual, cosa que equival a dir que un bon professor
universitari ha de fer les classes procurant que els alumnes el superen. I, quan
això passa, sents la satisfacció profunda d’haver complit un dels deures socials
que té tot docent. I bé, si Pau Alabajos és fill del seu temps i de la seua
societat, prou que m’hauré de sentir satisfet. Al capdavall, eixa és la millor
manera de veure que el valencianisme s’encamina cap al futur.
Ara, ens toca a nosaltres
Podríem acabar aquestes reflexions sobre el músic de Torrent girant la
perspectiva. Pau està treballant de valent i ja ha fet moltes aportacions. Però
tot això no fructificarà si no hi ha el complement de la seua faena. Un
complement que no depén d’ell, sinó de nosaltres: del moviment social que té com
a objectiu central augmentar la voluntat dels valencians de decidir nosaltres
mateixos el nostre propi destí, sense cap sucursalisme davant de ningú. Si anem
a sentir-lo, si fem circular les seues cançons, si promovem l’organització de
recitals, la llavor de Pau arribarà a la terra i quallarà.
Cal dir que Pau Alabajos i els Músics Furtius sonen molt bé en directe. I
agraden a la primera. Això no ho sé només per mi: també per la meua filla (de
quinze anys) i per les cares que vaig veure en una actuació càlida de Xirivella.
També ho sé pel regidor de cultura de Picassent, el qual, en agrair-li que els
haguera cridat per a actuar, em va matisar que això no havia sigut cap sacrifici
ni cap obligació per la qualitat de la música que havia sentit. Realment, hi ha
una bona base per a apartar l’actuació dels pobres provincians (que infravaloren
o ignoren els valors propis i les persones que més es preocupen per la seua
societat). Davant del grup de l’Horta, és fàcil respondre d’una manera coherent
amb els principis del valencianisme.
Abelard Saragossà
Picassent (l’Horta), Pasqua del 2005
','','2005-12-25 03:06:54',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: L\'OLLERIA (La Vall d\'Albaida)','
A la cova de Sant Nicolau, el Castellet del Porquet i el barranc del Salido existeixen deixalles de civilitzacions prehistòriques; l\'origen de l\'actual municipi, també anomenada Alqueria de les Olles, és una alqueria musulmana, que rera l\'ocupació cristiana va dependre del terme de Xàtiva sota el senyoriu de Corral de Lança, després va passar a Berenguer de Vilaragut i posteriorment fou comprada pel cardenal Milan; va pertànyer al comtat de Milan, posteriorment transformat en marquesat (1604), des de la fundació d\'aquest el 1477; durant el moviment de les Germanies la vila es va sublevar (1522), sent rendida pel virrei Dídac Hurtado de Mendoza, que represalià el poble amb el penjament de 56 veïns; Felip II li concedí el títol d\'Universitat el 1583 i l\'assignà terme propi el 1586; el 1588 el mateix rei li concedí el títol de vila reial i vot en les Corts valencianes; durant la guerra d\'Independència fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet, en 1812; sofrí també les guerres carlines, en la primera fou despullada de la partida de Quiles; entre els seus fills il·lustres hi ha el poeta i catedràtic de la Universitat de València, Alexandre Arboneda.
El terme municipal, de 317,7 km2, se situa a la vora esquerra del Clariano, al sud de la serra Grossa, entre els barrancs de la Feira i de la Foia del Port i pot ser observat des de la Creu (518 m), els paratges més coneguts són la zona d\'acampada del Roda i els jaciments arqueològics de la cova de sant Nicolau i el Castellet del Porquet.
La passejada pel poble en continu ascens i descens per l\'irregular del terreny ens mostrarà:
De la gastronomia local dir que els ollerians s\'atribueixen la paternitat de l\'arròs al forn, tan apreciat arreu del País.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de L’Olleria
Gremi de Campaners Valencians
L’Olleria Digital
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: OLIVA (La Safor)','
En el seu terme s\'han trobat importants vestigis prehistòrics; va formar part del regne musulmà de Dénia; després de l\'ocupació cristiana, restà enquadrada en el terme del castell de Rebollet, i Jaume I va donar-la a la família Carròs ; el 1382 passà als Riusec i posteriorment als Centelles ; en 1413 els termes d\'Oliva i el Rebollet se separaren; El 1448 Alfons el Magnànim va concedir a Oliva el títol de comtat en la persona de Francesc Gilabert de Centelles ; a mitjan segle XVI es va produir la unió amb el ducat de Gandia mercès a les noces celebrades entre Carles de Borja i Magdalena de Centelles ; lloc amb fort presència de població musulmana, la qual cosa va produir diversos conflictes, el 1527 comptava amb 300 veïns moriscs que vivien concentrats al raval, mentre que els cristians vells només sumaven 220 i habitaven la vila; sobre l\'antiga mesquita musulmana s\'erigí canònicament el 1534 l\'església parroquial de Sant Roc com a rectoria de moriscs; el segle XVI Oliva es converteix en un dels centres neuràlgics de producció de sucre del Regne; les enormes rendes extraïdes d\'aquest producte sustentaren l\'esplendor del comtat en aqueix segle, personificat fonamentalment en la persona del comte Serafí de Centelles i Urrea , que fou un gran amant de les lletres i la cultura, i arribà a mantenir, fins i tot, correspondència amb el famós humanista valencià Lluís Vives ; en Serafí va fer voltar de muralles tot el recinte urbà; el 1609 hi havia 350 focs de moriscs, que restaren deshabitats llevat d\'una quantitat indeterminada de xiquets que romangueren a Oliva i ocuparen amb certa rapidesa les cases abandonades; per això, Oliva continuà sent l\'entitat humana major de la comarca, per damunt de Gandia; l\'expulsió també disminuí la rendibilitat del conreu de la canya de sucre, que, àdhuc, encara es va seguir conreant fins mitjan segle XVIII; cap el 1625 ja s\'havia iniciat una recuperació progressiva amb l\'arribada de gran nombre d\'immigrants procedent d\'altres llocs de l\'antic Regne; d\'aquest any data la carta pobla atorgada pel duc de Gandia per a la repoblació de l\'antiga moreria, amb la qual cosa Oliva arribava a finals del XVII a recuperar pràcticament la població anterior a l\'expulsió; durant la guerra de Successió va tomar part pel bàndol de l\'Àustria, la qual cosa va provocar l\'afonament de les muralles per ordre de Felip V , el Socarrat; entre les famílies simpatitzants de la causa foralista i que van sofrir les conseqüències de la repressió del borbó es trobava l\'il·lustrat Gregori Mayans ; son germà Joan Antoni (1718-1803) fou canonge i rector de la Universitat de València; altres personatges importants van ser Francesc Ferrando (1638-1723) i Antoni Salelles (1733-1816) que ingressaren en la Companyia de Jesús i foren destacats humanistes; però d\'entre els fills il·lustres d\'Oliva sobresurt la figura de Gabriel Ciscar i Ciscar (1760-1823); a mitjan segle XVIII, amb la mort sense descendència de Lluís Ignasi de Borja el succeïren en el senyoriu del comtat d\'Oliva i del ducat de Gandia els Benavente , que emparentaren més endavant amb els futurs senyors d\'ambdós: la casa d\' Osuna ; la divisió territorial del 1833 Oliva resta inclosa en la província d\'Alacant però passa a la comarca de la Safor en 1847; la bona marxa de l\'agricultura i el desenvolupament industrial i turístic de la dècada dels 70 va provocar un important accelerament demogràfic amb l\'acceleració d\'una immigració amb importants antecedents entre 1920-30 que provenia sobre tot de les comarques centrals interiors i les del sud del país, d\'Andalusia i de Castella.
L\'any 2003 s\'hi enregistren 23.591 habitants, de gentilici, olivers que ocupen el nucli antic i les urbanitzacions de la platja. L\'ajuntament sorgit de les urnes en 2004 està governat pel PSPV, que compta amb 8 regidors; el repartiment de la resta d\'escons és el següent: 7, el PP, 3, el BLOC-EV i 1 cadascú, OIV, PS-PSOE-IN i UV.
La morera i la indústria de la seda s\'imposarien com a eix econòmic fins mitjans del segle XX; amb el seu afonament es donaria pas a l\'arròs, que va tenir cert auge, però que, a partir de la dècada dels seixanta es va convertir en un conreu residual; també tingué una relativa importància la producció de panses, en declivi des de finals del XIX; el taronger, en canvi, va adquirir prompte el caràcter de monocultiu, fins a convertir Oliva en un dels principals nuclis productors de cítrics. Com que aquest és un poble tradicionalment agrícola, l\'activitat industrial d\'envergadura es remunta als anys 60, i està dedicada a la fabricació de productes ceràmics i materials per a la construcció, productes alimentaris i el sector turístic que s\'ha desenvolupat notablement des del 1960.
El terme abasta els 59,6 km 2 en què les platges assoleixen el protagonisme en quant a paratges juntament amb el parc natural de la Marjal Pego-Oliva ric en flora i fauna característica de la zona.
El poble manté la flaire dels àrabs amb carrers rosts i torts, que condueixen al raval morisc, d\'imprescindible visita. Al llarg de la passejada pel que fou antigament barri cristià hi ha els carrers dels Tamarit, Abadia, Sant Cristòfol, la Plaça Major, etc trobarem força palaus i cases pairals dels segles XVI-XIX. Del seu passat arquitectònic anem a parlar a continuació:
-
Església de Santa Maria la Major. Bell exemplar de l\'arquitectura valenciana del XVIII, començada en barroc i acabada en un estil més academicista, alberga un museu parroquial amb bones peces d\'orfebreria
-
Església de Sant Roc. Edificada sobre la mesquita en 1696 i restaurada en 1958, adosat a ella trobarem • l\'arc del Fossar, que era l\'entrada al cementiri cristià.
-
L\'Enginy. Antic molí de sucre.
-
Casa Abadia. Casa mudèjar actualment dedicada a tasques religioses.
-
Castell de Santa Anna. Musulmà, del segle XII. Només resten alguns llenços de la muralla i les deixalles d\'una ermita fortificada.
-
Torre de la Muralla. Únic record perfectament visible de la muralla del segle XV que fou derrocada rera la guerra de Successió.
-
Torrassa del palau dels Centelles. Del palau, aixecat en el XVI i a hores d\'ara desaparegut integrat en els edificis dels voltants, només roman aquesta torre que ha estat rehabilitada.
-
Convent de Nostra Senyora del Rebollet
-
Portal de Sant Vicent.
-
Casa Gregori Mayans. Segle XVIII, i l\'antiga fonda, avui restaurades i utilitzades com a centre cultural que allotja el Museu de la Il·lustració.
-
Museu Arqueològic. Instal·lat en la casa pairal dels Pasqual, dels segle XV-XVIII.
-
Aula de Gramàtica Mayansiana. Segle XVIII. Recentment restaurat.
-
Museu Vicente Parra.
A l\'ample del terme hi ha una bona representació de l\'arquitectura rural de la comarca.
Els menjars olivers més característics són les pebreres farcides, els figatells, l\'espardenyà , la gamba amb bleda, i les coques, sense oblidar-se\'n de la imprescindible paella.
Quant a les festes, s\'hi celebren tota mena d\'elles de què destaquen les més tradicionals, Falles, Carnestoltes, Moros i Cristians i Setmana Santa.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Turist-Oliva
Plana personal de J.S. Llopis
Plana personal de Paco González
Web oficial de Turismo de la CV
','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Carta oberta al Conseller Blasco\" per l\'Associació Cultural Dalt de l\'Alt','
Estimat Sr. Conseller Blasco:
Li contactem per a dir-li que estem molt preocupats de la pressió urbanística en la Vall de Pop. El riu Xaló-Gorgos fou declarat lloc d´interès comunitari per part de la Generalitat Valenciana, tanmateix no hi ha cap rètol, ni senyal que ho indique que és lloc d´interès comunitari. Sols demanem que es posen rètols en valencià i s´explique el fet que el riu Xaló-Gorgos és lloc d´interés comunitari, i que implica aixó. Volem contribuir a parar la pressió urbanística. Hi ha molta gent desinformada sobre aquest assumpte de lloc d\'interès comunitari. Esperem que la generalitat explique amb panels informatius el fet que el riu Xaló-Gorgos és L.I.C, i el valor paisagístic d´aquesta zona.
En Benigembla i Parcent un grup constructor ja ha comprat més de 10,000,000 de m2 de terreny, i està pressionant a les autoritats municipals de Benigembla i Parcent, com ja sabrà és la promotora de Ballester i Julio Iglesias.
També continuem esperant que la llengua catalana siga oficial a Europa el proper estiu. A l´espera de una resposta seva, aprofitem per a enviar-li una cordial salutació.
Sincerament,
Associació Cultural Dalt de L´Alt
Benigembla, La Vall de Pop
Marina Alta, País Valencià
(18-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: PARLEM DE LLIBRES: ENTREVISTA A L\'EDITOR I ESCRIPTOR MANEL ALONSO','
| |
Manel Alonso i Català naix a Puçol (L\'Horta Nord) l\'agost de 1962. Un bon dia es va fer periodista i després editor perquè cap professió no era capaç d’omplir-lo. Ha participat en la fundació de la revista l’Aljamia, XIII Premi dels Escriptors a la difusió, així com de Brosquil edicions després d’haver passat per la direcció de diverses editorials (Germania Serveis Gràfics i 7 i mig editorial de poesia). És autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996), editat en castellà per aquesta mateixa editorial (2002), Els cinc enigmes del rei (2000), Caram, quina aventura! (2001), amb el que va obtindre el X Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza i el X Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians, L’arracada de l’oncle de Joan (2003) editat en castellà per aquesta mateixa editorial (2003) i La Calderona és nostra (2003).
També ha escrit contes: El carrer dels Bonsais (2000) i novel·les: La maledicció del silenci (1992), Escola d’estiu (1994), traduïda al castellà com a Escuela de verano (1996), i En el mar de les Antilles (1998).
La seua expressió poètica es recull de moment en quatre poemaris: Amb els plànols del record (1994), Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002) i una antologia Les hores rehabilitades (2002).
Més info: Biografia de Manel Alonso |
L\'ENTREVISTA
–Paco Muñoz, en una entrevista anterior, ens va dir que actualment la música en valencià al País Valencià viu un moment esplèndid. Què es pot dir de la literatura en valencià?
Quan diem literatura en valencià estem pensant en la literatura escrita en una llengua i dins d’una geografia concretes, però aquesta literatura, vull dir la que fan els escriptors valencians en valencià, s’ha d’inserir i veure dins d’un marc més ampli, que és la literatura catalana. Fet aquest aclariment i referint-me a la teua pregunta, et diré que estem en un bon moment. Sens dubte en un dels millors períodes de la nostra literatura. Actualment hi ha diferents generacions literàries en plena maduresa creativa. Es conreen més gèneres i subgèneres literaris que mai. Apareixen cada any títols d’un nivell comparable al de literatures més fortes i consolidades, i comptem amb un seguit d’escriptors de referència. Això no vol dir que hem de llançar les campanes al vol, perquè encara ens resta molt de camí per fer.
-Per què s’ha dividit el món editorial valencià en dues associacions?
La meua opinió és que la secessió s’ha produït per raons totalment alienes al trellat.
–Google té previst bolcar en la xarxa quinze milions de llibres. Segons la teua opinió, aquest és un primer pas per a... Com penses que afecta/afectarà internet i la resta de les noves tecnologies a l’edició de llibres i a la lectura?
Cada vegada que ha aparegut una nova tecnologia (la fotografia, la ràdio, el tocadiscos, el cinema, la televisió, el vídeo...) la gent ha dit que desapareixeria alguna cosa (la pintura, els concerts, el teatre, el cinema...). Pense que en alguns casos el que ha fet ha sigut redefinir espais, en altres promocionar i dignificar allò que anava a suplir.
–Com s’explica que hi haja encara tantes dificultats perquè les editorials valencianes penetren en els mercats català i balear?
En l’editorial en què treballe, Brosquil, alguns dels títols més venuts ho han fet en eixos mercats. Pensa que Catalunya és una potència editorial de primer ordre no sols en català sinó també en castellà i és difícil competir amb ells.
–Què et motiva a l’hora d\'escriure? Rescrius molt?
Hi ha moltes coses que et motiven a escriure, la recerca de la bellesa a través dels mots, un desig de memòria... Quan comences a interessar-te per la literatura com a element d’expressió personal tens pressa i et costa rescriure. Quan vas madurant com a individu i com a escriptor li vas agafant fins i tot gust al fet de revisar i rescriure els teus textos. Darrerament rescric molt. A l’hora de publicar segones edicions o traduccions de les meues obres les revisite amb una voracitat molt plaent.
–Quins són els teus referents literaris?
–Josep Pla, Pere Calders, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Joan Francesc Mira...
–A hores d’ara què et lleva més temps: l’ofici d’editor o el d’escriptor?
L’ofici d’editor xicotet i independent em demana moltes hores.
–Quines característiques creus que ha de tindre un bon llibre adreçat a nens (un llibre infantil)?
Una bona història, amenitat, un nivell de llenguatge adient, una bona redacció, interés, unes il·lustracions atractives, un format i una lletra pensats per al públic al qual va adreçat.
–Què estàs preparant en estos moments (com a editor i com a escriptor)?
Estem planificant la celebració dels cinc primers anys de l’editorial. També la posada en marxa de noves col·leccions i nous certàmens literaris. Com a escriptor tinc diversos projectes en marxa i alguns molt avançats: un nou llibre de poemes, un recull de contes i una novel·la.
–Com conceps el paper de l’editor?
Un editor és un individu que es dedica a apostar per títols, autors, corrents i escoles literàries, i que en ocasions (les més) s’equivoca.
–L’índex de lectura del País Valencià és molt baix; el nombre d’aquells que lligen en la nostra llengua és encara menor. No creus que t’has equivocat d’ofici/s?
Els meus amics sempre han tingut clar que sóc un tio rar. Si jo pensara a l’hora de treballar en un bon jornal, en un horari racional i en les preocupacions justes i necessàries segurament que em dedicaria a alguna altra cosa. A mi m’agrada el món del llibre i en ell he fet de lector, he muntat tertúlies, certàmens literaris, revistes, he escrit ressenyes, he dirigit col·leccions i editorials, he contat contes, he fet de comercial, escrit poesia i narrativa... Continue igual de pobre com sempre, estressat i feliç.
(20-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: OLOCAU DE CARRAIXET (El Camp de Túria)','
El topònim Olocau provindria del mot àrab olquba o al-Uqab, “castell de l\'àguila” o “penya gran”; hi ha evidències de pobladors des del Neolític (cova sepulcral de la Penyeta Roja); del Bronze hi ha els poblats de Portitxol, Puntal de Pere i Puntal Blanc; és interessant la cova del Cavall, jaciment de restes arqueològiques, que va albergar un santuari pagà, on es retia culte a un cavall de pedra, i que, com assolia certa importància hagué de ser prohibit pel papa valencià, Calixte III dels ibers s\'ha trobat i restaurat totalment la fortalesa del Puntal dels Llops; romans són l\'Arquet (resta d\'un aqüeducte), les romanalles de vil·les a les partides de Pitxiri, El Caçó, Darrere la Sella i els forns de ceràmica de la Pedra Grossa; els musulmans, però, foren els fundadors d\'un castell en què el rei moro Al Qadir guardava el seu tresor i que fou ocupat pel Cid en 1092; apareix citat en 1237 en el Llibre de Repartiment, que donava les alqueries àrabs a cavallers cristians; el 1286 el rei Alfons el Liberal va donar-lo al seu secretari Raimon Escorna, en 1355 el senyoriu passa a l\'almirall Mateu Mercer del qual passà, per compra, a Antoni de Vilaragut Visconti (1368)¸ Pere el Cerimoniós l\'elevaria a comtat d\'Olocau el 1369 i va confirmar-lo Joan I el 1388; lloc de moriscs, de la fillola de Sogorb, comptava el 1602 amb 30 focs; l\'expulsió de 1609 delmà la població obligant al baró vigent Alons de Vilaragut i Pardo de la Casta a donar, en 1611, nova carta pobla a vint-i-sis famílies de cristians vells; Felip IV, el 18 de febrer de 1628, eleva la baronia a comtat i nomena com a primer comte a Alons de Vilaragut i Sanz; en 1649 el comtat passa a mans de Miquel Alons de Fenollet i Sanç de Vilaragut; una epidèmia va delmar la seva població, en el segle XVIII, de la qual es va reposar gràcies a l\'ajuda dels monjos de Portaceli; en 1865 Pasqual de Fenollet, Crespí de Valldaura i el municipi de la vila pacten la redempció del senyoriu amb la qual cosa acaba el domini feudal; el segle XX es caracteritza per una forta emigració, principalment cap al Principat, que pareix aturar-se des de fa dues dècades mercès a l\'influx del turisme rural i de temporada empentat per la proximitat a València ciutat.
Les eleccions municipals de 2003 donaren la batlia al PSPV, amb 4 regidors, els altres 3 pertanyen al PP. El padró municipal de 2004 comptabilitza 1.127 habitants. El gentilici és olocauïns. El topònim oficial és Olocau, però l\'afegit “de Carraixet” s\'hi utilitza per diferenciar-lo d\'Olocau del Rei, a la comarca dels Ports.
L\'economia descansa sobre el cultiu del taronger i l\'explotació turística dels recursos naturals que són força atractius al llarg dels 39,6 km2 de terme municipal.
Patrimoni:
- Castell d\'Ali Maimo o del Reial. Musulmà, malgrat l\'estat de ruïna general es pot observar part de les seues estructures.
- El Castell. Mot amb què es coneix el conjunt que formen el palau dels comtes d\'Olocau i la Torre de Pardines, del segle XIII, encara que alguns l\'atribueixen orígens romans i que es troba en estat de ruïna. Rera diverses viccisituds és propietat municipal des del 25 de novembre de 1998.
- Font del Frare. Recentment s\'ha celebrat els seu bicentenari.
L\'arròs amb fesols i bledes, l\'olla de col i una excel·lent i variada rebosteria componen els trets més característics de la gastronomia olocauïna.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Olocau
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Olocau.org
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"La llengua a la ràdio valenciana\" per Daniel Sánchez','L\'actitud vers la llengua valenciana de Radio Valencia-cadena SER és pot qualificar com a mínim de poc respectuosa.
El dimarts 19 d’abril vaig escoltar al programa Valencia Hoy por Hoy de l’emissora local de València de la Cadena SER dues entrevistes seguides a les quals, malgrat que l’entrevistat valencianoparlant contestava en la seua llengua, l’entrevistador insistia en preguntar en castellà.
Vaig enviar un correu electrònic de protesta a Radio Valencia, i a la resposta que m’enviaren l’endemà es poden llegir coses com aquesta: “si m\'ho permet, li indicaré que els castellà-parlants també són valencians, igual que vosté”, “permeta’m recordar-li que a la nostra comunitat no hi ha una normativa que obligue als mitjans de comunicació fer la seua emissió local en valencià”, “que siguem l\'emissora més important de la Comunitat Valenciana implica també un compromís amb les dues llengües oficials”, i sobretot “al nostre mitjà hi ha excel·lents professionals que no l’han tingut com a llengua materna, i no parlar-lo no té per què ser excloent del seu lloc de treball”.
Jo tampoc l’he tingut com a llengua materna i hui done classe a la línia en valencià de la Facultat de Medicina de València. Mon pare és extremeny i parla en valencià amb els seus companys de treball. No tindre el valencià com a llengua materna no és excusa per ser, com a mínim, maleducat amb els entrevistats i els oients valencianoparlants.
Els locutors de Radio Valencia potser no tinguen una obligació legal de saber fer quatre preguntes en valencià (cosa totalment impossible, com tots sabem, si el valencià no és la teua llengua materna), però tal volta una mínima decència professional i eixe “compromís” que diuen tindre amb les dos llengües cooficials de la seua terra hauria d’estimular-los a adquirir un nivell elemental de la més maltractada del parell.
Daniel Sánchez Zuriaga
(21-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Més sobre els mitjans de comunicació i el valencià\" per Paco González','Davant cartes com la que publica avui el Diari Parlem sobre el valencià en la ràdio no sé si hauríem de plantejar-nos accions, com ara l\'enviament massiu de correus a l\'emissora, que, si més no, toquen els pebrots a aquesta gent que actua amb tanta prepotència i impunitat. No hi ha llei que els obligue i per aixó es permeten el luxe d\'emetre 24 hores, 365 dies, en castellà.
Al fil d\'aquesta carta vull comentar l\'actitud del locutor de la secció Tocando las Bowlings del programa Pecado Original de Tele 5 que despús ahir assaltà Carod Rovira i quan aquest el parlà en català li digué coses com \"no se usted maleducado\", \"si quiere usted hablamos en africano\" o \"por favor, no le entiendo y cinco millones de espectadores tampoco le entienden\" Vaig empipar-me tant que vaig dirigir-me a la cadena amb aquest correu:
\"Me pareció indignante el trato que \"Tocando las Bowlings\" dispensó a Carod Rovira por el hecho de hablar en catalán. Comentarios como: \"si le parece hablamos en africano\", ¡¡por favor!!, menos mal que no dijo \"a mi hábleme en cristiano\" o \"no me hable polaco\" Luego recurrió a la demagogía para decirle que ni él ni cinco millones d\'espectadores le entendían; pues mira por dónde los valencianos, los catalanes, los mallorquines, que también somos espectadores le entendíamos a las mil maravillas y para el resto, la tecnología permite poner subtítulos. No parece preocupar tanto a la cadena que los espectadores no entendamos la gran cantidad de anuncios, casi todos los de perfumes, que son exclusivamente en inglés o francés.
Más tolerancia y menos centralismo hacen falta, por que actuaciones como la de su reportero contratado a una ETT, según propio testimonio cuando, ya fuera del control de la entrevista, se empeñaba en no dejar hablar a Carod, a pesar de que éste incluso había cambiado al castellano, rozan el facherío más rancio.
Y, por favor, dejen de llamar LEVANTE al País Valenciano (o Comunidad, no se me vaya a enfadar el subcontratado reportero) no existe ese territorio en el estado español, es un invento decimonónico que actualmente sólo apoyan Zaplana y sus secuaces\"
No he rebut resposta i això que vaig escriure en imperial per què els quede ben claret i no els passe com als policies de Xàtiva, que no poden aprendre totes les llengües de l\'estat, segons diu el seu cap en el Levante-EMV. Per cert quan ens farà aquest diari, al menys la web, en català (o valencià, perdó)?
Paco González i Ramírez
València-Ciutat
(21-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: OLOCAU DEL REI (Els Ports)','
Malgrat que els vestigis més antics del castell ofereixen una superposició de poblaments, iniciats en el Bronze, és durant la dominació musulmana quan comencem a tenir notícia escrita d\'aquesta important plaça medieval, batejada pels moros com Olcaf; Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI; en l\'agost del 1180 Alfons II concedeix el castell a l\'orde de Sant Joan; Jaume I va concedir-li carta pobla en 1244; cap el 1264 passaria a ser pertinença reial, per canvi a l\'orde de Sant Joan amb Vilafamés; l\'infant Pere, donà a poblar Olocau el 22 d\'abril del 1271 a Domènec de Seta, Arnau savit i altres més; el 30 d\'octubre de 1287, Alfons III, el Lliberal afegeix Olocau al castell de Morella, mantenint determinats privilegis, com el de poder triar justícia; en 1520 com a poblet que era de Morella estigué en contra dels agermanats; en la guerra de Successió, Morella es decantà pel bàndol botifler mentre les aldees recolzaven l\'arxiduc; en 1691 per privilegi reial obtingué la definitiva independència de Morella.
És l\'únic poble de la comarca dels Ports on es parla castellà-aragonés. L\'alcalde pertany al PP, que en les eleccions de 2003 obtingué 2 regidors, el PSPV en tragué 3. Als seus fills se\'ls coneix amb el gentilici d\'olocauïns. En 2004 s\'hi empadronaren 134 veïns que viuen dispersos entre el poble i els masos de Las Lomas i La Riera.
Fins el primer terç del segle passat hi existien fins 3 fàbriques de terrissa fina, blanca i negra; actualment l\'economia, molt deprimida es basa en la ramaderia i l\'agricultura.
El terme, de 44,8 km2, forma un conjunt en què s\'alternen els erms i elevats cims solitaris com ara l\'Olocau (1.203 m), el Manzanera (1.282 m) o el Roio (1.159 m) on nidifiquen rampinyaires i d\'altres aus; com a paratges dignes d\'esment hi ha els barrancs de la Tejeria, dels Chorros; de la Rambla i de la Rambleta, i el riu Cantavella.
La història hi ha deixat la seua petjada en forma d\'edificis civils i religiosos. Veurem ara la seua relació:
- Ajuntament. Any 1575. Gòtic aragonès amb façana renaixentista. Compta amb important arxiu.
- Castell d\'Olcaf. Musulmà, segle X, tornat a fortificar pels cristians. No romanen més que alguns llenços de muralla i una torre.
- Presó. Any 1555.
- Torre Algares.
- Torre de la Fruita.
- Torre Félix. Casalot renaixentista molt reformat. Conserva un curiós jou preparat per a llaurar tres bous a la vegada.
- La Confraria, o Llotja de la Llana. Gòtica, segle XVI. Actualment en ruïna.
- Palau de la Figuera. Gòtic, segle XVI.
- Forn gòtic. Any 1272. Encara en funcionament.
- Font del segle XV.
- Esglesia de Nostra Senyora del Pòpul. Segle XIV. Barreja el romànic i el gòtic. Hi ha la talla romànica de la Verge de la Taronja.
- Ermita de Sant Marc. Junt a la casa de l\'ermità componen una bella plaça porticada.
- Ermites de la Magdalena, segle XIV; de la Verge de la Taronja, segle XIV; de Sant Blai, segle XV i de Sant Roc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos Net
Castillos y Fortalezas de la CV
Elements de Geografia dels Països Catalans
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ONDA (La Plana Baixa)','
Els orígens d\'Onda són probablements ibers ja que s\'hi han trobat poblats d\'aquests datats sobre le VI aC; sota dominació grega rebé la denominació de Sepelacon, la qual derivaria en Sepelaci amb l\'arribada dels romans; en 1090 fou conquistada pel Cid però tornà a mans musulmans sota les quals fou una de les poques ciutats que existien en l\'època; d\'aquí era fill el darrer rei moro de València, Zayyan; la definitiva ocupació cristiana degué ser el 1242, però la població musulmana es mantingué fins el 1248 quan és expulsada per la rebel·lió general; el rei va atorgar carta pobla juntament amb l\'alqueria de Tales el dia 3 d\'abril, donant àmplies franquícies i retenint els monopolis; va romandre en el Patrimoni Reial fins el 1280, any en què fou canviada a l\'orde de l\'Hospital, la qual va retenir el seu senyoriu fins el 1319, aquest any fou traspassada en senyoriu a l\'orde de Montesa; en 1343 Perel el Cerimoniós ven la jurisdicció criminal a l\'esmentada orde i provoca, amb aqueixa mida, un llarg període de conflictes entre els veïns i la senyoria que conclou en 1393 amb la compra de la jurisdicció criminal per part d\'aquells per tornar-se-la al rei Joan I; un nou intent de senyorialització es va produir quan Ferran el Catòlic va atorgar el lloc a Alfons d\'Aragó, duc de Villahermosa, la qual cosa va provocar una molt forta resistència dels veïns, que sols acabà quan morí el duc i va tornar la població al rei; durant les Germanies recolzà, juntament amb Borriana, el rei i durant la rebel·lió morisca de la serra d\'Espadà participà molt actívament en contra d\'aquests que, en ser expulsats definitivament deixaren desertes momentàniament els llogarets de Tales i Artesa; durant l\'època moderna Onda fou considerada vila de reialenc, tot i que l\'orde de Montesa va mantenir drets enfitèutics i de monopolis; es mantingué fidel a la causa de Felip V, el Socarrat durant la guerra de Successió; en aquest segle i el següent se sovintejaren els plets pels drets de les aigües de reg; en el decurs de la guerra d\'Independència fou pressa pels francesos en 1811, alliberada i tornada a ocupar en 1812; entre 1836 i 1840 fou testimoni de les guerres carlines, sobre tot amb motiu de la batalla d\'Onda on foren derrotats tres batallons carlins; el 1890 fou inaugurat el tren amb Vila-Real.
Alqueries del terme han segut Tales, Artesa, Berita, Espartera, Graillera, Sonella i Trutxelles; actualment la població --21.566 habitants, de gentilici, onders, segons el padró de 2004—es distribueix entre el poble i els nuclis de Baixador de Betxí, Artesa, Bovalar, Convent del Carme, Pla de la Marquessa, Miralcamp, Mont Blanc, Pantà del Sitjar, Rajolar de Matilda, Rambla, Riu Sonella, El Salvador, El Tis, El Tosalet, Baronia, Beniparrell, Pedrissetes, La Pica, Ratils, Sala, Sant Xils, Sant Francesc, Sitjar de Baix i Trencaes. El PSPV guanyà les eleccions de 2003 amb 12 regidors, el PP n\'obtingué 7 i el BLOC i AMI, 1 cadascú.
Població tradicionalment agrícola i terrissera, basa la seua riquesa en el taronger i la ceràmica, de què és nucli molt important.
Compta amb un dels termes més grans de les comarques septentrionals valencianes (108,8 km2) travessats pel riu Millars i on, a banda dels que propicia el Millars, podem trobar paratges com ara el riu Sonella, el Monti, altura més important de la serra Espadà (500 m) amb pi negre, alzines i oliveres centenàries; el pantà de Sitjar, ideal per a la contemplació d\'aus o la passejada a peu o amb cavall, o l\'Assut.
El casc antic és típicament àrab, conserva els carrers costeruts, cases velles i portals com el de Sant Pere, tot ell està considerat com conjunt HistoricoArtístic i depara un ric patrimoni del qual parlarem tot seguit:
- Església de Nostra Senyora de l\'Assumpció. Aixecada en 1727 sobre l\'original de 1427, cremat el 18 de desembre de 1467, que al seu torn havia estat edificat sobre la mesquita. Malgrat haver sofert danys en la guerra de 1936-1939 conserva una bona decoració interior i importants pintures de diferents èpoques i autors, entre elles un Joan de Joanes.
- Església de la Sang, o de Santa Margarida. Construïda pels templaris en el segle XII. Amb retaule gòtic del XIV i sostre mudèjar.
- Plaça claustrada de l\'Almodí, o de la Font de Dins. Els porxos són del segle XV i ha sofert restauracions que li donen el seu aspecte actual en els dos segles passats. Vertader centre neuràlgic de l\'Onda medieval; fou mercat, hi havia l\'escorxador, la presó (que encara s\'hi conserva) i un pou a hores d\'ara tapat.
- Castell d\'Onda. Conegut també com el de les Tres-centes Torres, per que es deia que en tenia tantes com dies té l\'any. Construït pels moros en el segle X, posíblement sobre fonaments romans, apareix citat en “El Cantar del Mío Cid”. Ha tingut gran importància en com a fortalesa en els diferents conflictes guerrers que s\'hi ha esdevingut. Es troba en fase de restauració, necessària per ser un dels més importants castells del País. Compta amb Museu on es poden observar algunes de les algepseries dels edificis musulmans.
- Muralles. Ja degué haver-n\'hi en època romana però no es conserven més que alguns llenços i portals, com l\'esmentat de Sant Pere, de traça renaixentista.
- Convent del Carme. Segle XIV. Exclaustrat en el segle 1835, incendiat en 1836 i restaurat en 1879. Allotja el Museu de Ciències Naturals, amb important mostra vegetal, mineral, fòsil, anatòmica i malacològica.
- Ermita de Santa Bàrbara. Als afores de la ciutat, és una talaia des d\'on albirar tot el terme municipal. Fou cremada el 20 d\'agost de 1836 considerada cau dels carlistes.
- Convent de Santa Caterina i Capella del Calvari. Conjunt del segle XVIII a què s\'arriba per un Calvari que forma una de les més típiques estampes onderes.
- Capella de Sant Josep. Segle XVIII.
- Capella de Sant Vicent Ferrer. Edificada en el lloc exacte on va predicar el dominic en 1412.
- Taulells devocionals ceràmics, dels segles XVIII al XX, en moltes façanes i carrers.
- Font del Sabater. Amb làpida sepulcral amb caràcters llatins que podrien indicar procedència romana.
- Ermitori de Sant Salvador. Segle XVIII. Amb hostatjeria i zona d\'esbarjo.
- Cases i palaus gòtics arreu de la població.
- Escaletes dels Gats. Un dels racons més típics d\'Onda.
- Torre de la Talaia. Torrassa circular d\'origen romà i que els àrabs feren servir en serveis de vigilància de què es conserva la part inferior.
- Pont medieval de Sonella. Segle XVI.
- Molí de la Reixa. Declarat BIC.
- Calçada romana. Té una amplària d\'entre dos i tres metres i una longitud propera als dos kilòmetres.
- Jaciment arqueològic del Torrelló. Petit poblat ibèric amurallat.
- Museu del Taulell Manolo Safont. Important mostra taulellera des del gòtic fins a l\'actualitat; també, mostra també la part més etnològica de la producció ceràmica amb premses, màquines i eines.
La gastronomia ondera és rica en tradicions populars, així és típica la paella amb pilotes del dia de Nadal, l\'olla de col i cards de Divendres Sant o els tords fregits amb rovellons per l\'octubre. Però en el què la relació és aclaparadora és en la gran quantitat de dolços: ametllats de clara i rovell, reganyaes, bunyols d\'aiguardent o anís, bunyols de figa, pastissos de moniato i mantes més.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Onda
Castillos y Fortalezas de la CV
Conoce Onda
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Oficina de Turisme
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Censura a la UPV-EPS Gandia\" per ookami','Cada setmana els estudiants assistim al trist espectacle de la censura a la ¿nostra? universitat. De com basant-se en els estatuts de la UPV s’intenta callar la nostra veu, la dels estudiants.
Primer, dient-nos que dintre de la politècnica estan prohibits els actes polítics i les associacions amb noms que no corresponguen amb la toponímia legal la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) voltem com bandolers, amb peu i mig a la il·legalitat. Però clar, cal tindre en compte el perill que suposa un sindicat d’estudiants amb una forta vessant cultural.
Després a principis de febrer vam preparar un acte sobre el tractat per la constitució europea. Rectifique, pel NO al tractat per la constitució europea. Un acte legítim, si ens parem a pensar que tenint prohibits els actes polítics a la universitat… bé que van fer un acte per tot lo gran demanant el Sí al campus de Vera. A més, conforme ens van prohibir l’acte, la ¿nostra? universitat va estrenar uns cartells mostrant-nos lo perfecte que serà el món amb la constitució europea. Estava clar, no podíem deixar-ho córrer. Però encara des de la direcció de la universitat ens varen donar una oportunitat de fer l’acte. Ens perdonaven la vida si canviàvem el nostre acte: teníem que portar a gent pel sí. Açò ja era massa, la universitat prohibint-nos primer l’acte, i després diguent-nos com el teníem que fer. Però clar, finalment després de encartellar diàriament la universitat (ens lleven tots els cartells que fiquem), l’acte es va celebrar el 18 de febrer amb la presència de Màrius Fullana professor de la Universitat Politècnica de València i militant de la Candidatura d’ Unitat Popular, a part dels mitjans de comunicació comarcals.
Ja ho teníem clar, la guerra estava declarada entre la direcció del centre i la CEPC, però no ens aturaran.
Encara que si voliem caldo, la directora encara ens va donar dos tasses.
La setmana passada es va preparar un cicle d’actes a les universitats de València, Alacant i Elx per tal de parlar sobre la situació actual del periodisme als Països Catalans i a Euskal Herria. Marxelo Otamendi, exdirector del diari Egunkaria, i actual del Berria va ser un dels convidats juntament amb periodistes de l’Avanç i de l’Accent.
La CEPC - Gandia va preprar l’acte “El cas Egunkaria, atac a la llibertat” amb Otamendi com a convidat per a que ens explicara en primera persona quina es la situació de la premsa escrita a Euskal Herria, i en concret els atacs que des de l\'administració central van patir amb el tancament del diari Egunkaria. Este acte el vam preparar per fer-lo a la cafeteria del centre el 19 d’Abril a les 19:00, ja que sabíem que de cap manera anàvem a deixar una aula per tal de fer la conferència.
Però, la directora ens va sorprendre novament intentant callar-nos, i en aquest cas inclús es va permetre la llibertat de pressionar a l’empresa privada que porta la cafeteria per tal de que no es deixara fer l’acte. I així va ser, ens vam quedar sense aula i sense cafeteria per fer la conferència. Però com va dir Martxelo Otamendi el dia abans al programa “El matí” de Catalunya Ràdio “la conferència de Gandia es farà en una església o sota un pont si fa falta”. I veges que si la vam fer, encara que no va ser sota un pont, si no a unes escales. En meitat del corredor principal de l\'aulari, vora seixanta persones sentades al sòl, en unes condicions deplorables, escoltant a l’exdirector del diari Egunkaria Martxelo Otamendi sentat a unes escales forçant la seua veu per tal poder ser escoltat per tots. I amb les cames adormides Martxelo ens va explicar quin va ser el precedents històric del diari Egunkaria com a diari íntegrament en euskera: el diari “Eguna” [=El dia], un diari de guerra que va aparèixer al gener del 1937 i va durar fins la caiguda de Bilbao tot just 6 mesos després. La veu basca va ser callada durant molts anys, fins que van començar a aparèixer prensa escrita parcialment en euskera. Però el poble basc anhelava més, i amb l’arribada de la democràcia i la llei de Normalitzatció de l’Euskera van aparéixer mitjans audiovisuals integrament en basc, però encara faltava el paper. De com amb una iniciativa popular, amb els diners de xicotets accionistes varen arreplegar vora un milió d’Euros per la creació d’un nou diari. L’Euskaldunon Egunkaria. Un diari que amb 200.000 possibles compradors era capaç de vendre 40.000, que realitzava una labor normalitzadora impressionant, i que es va convertir com el seu nom indica en “El diari dels bascos”. Després ens va explicar com l’Audiència Nacional va demanar el tancament del diari amb uns arguments com la finançació irregular (es impossible rebre 1milió d’euros amb un moviment popular, va ser E.T.A.); que l’Egunkaria era un mitjà de comunicació D’ETA.; i finalment que Eta no eren, però que com parlaven d’una Euskal Herria de 7 provincies com ells… eren mala gent . De com van muntar un dispositiu de més de 20 guàrdies civils per detindre’l a sa casa. De com baix el pretext de la “llei antiterrorista” i els 5 dies d’incomunicació a ell i els seus companys els van torturar…
De com el poble basc es va bolcar amb el diari i el cas Egunkaria, i de com van véncer la censura traient un nou diari, el Berria [=ElNou, però també Nova, notícia] que encara es més comprat que l’anterior.
Una conferència de dos hores en la que tots vam eixir més convençuts de en quin estat de dret vivim, de què significa la llei antiterrorista, i sobretot: que a la Censura se li pot vèncer amb la determinació.
ookami
Font: alesbarricades.com
(25-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ONDARA (La Marina Alta)','
Sanchis Guarner opina que el topònim Ondara prové d\'Ondar, vocable ibèric que significa “arenal”; ja en el Paleolític Mitjà hi havia activitat humana com ho demostra la troballa feta en les coves del Colom i del Corb; la cova Fosca acredita població en l\'Eneolític i el pas dels ibers queda demostrat en un poblat a la serra de Segària; els romans deixaren en les partides del Pla de la Font, Vinyals i Pujades una necròpoli, agunes vil·les, làpides funeràries i mostres ceràmiques; foren els musulmans, que la conegueren com Ondia, els que edificaren el castell i donaren empenta a l\'agricultura mitjançant l\'aprofitament de les aigües del barranc de l\'Alberca; Al-Udri indica que en el segle XI pertanyia al cadiat de Musa ben Ahnad, però d\'altres indiquen la pertinença des del 755 a la Taifa de Dénia; en 1092 es produí la invasió almoràvit; el Cid va ocupar i fortificar el castell en el seu asalt a Dénia; Jaume I va entrar-hi el 6 de juny de 1244 i la va donar a poblar a Berenguer de Palao, arquebisbe de Barcelona, que ho va fer amb cavallers catalans; l\'any 1323 es donaren pel rei Jaume II, població i terme, al seu fill Pere, infant d\'Aragó; en 1472 la població morisca encara abasta vora el 80% i es dedica al cultiu de la pansa; durant les Germanies va estar del costat dels agermanats i fou testimoni dimportants enfrontaments, un dels quals compta amb la presència de Vicent Peris, cap dels agermanats i, enfront, el marquès de Zenete, germà de Didac Hurtado de Mendoza, virrei de València; des de mitjans del segle XVI va pertànyer a la família Cardona, marquesos de Guadalest, en 1574 obté parròquia pròpia; l\'expulsió dels moriscs va suposar l\'esfondrament demogràfic i econòmic de la població, que va passar de 1.000 a 200 habitants; la repoblació s\'enceta a partir de 1611 amb l\'arribada de gents d\'arreu de la comarca i de les Illes; el segle és de recuperació econòmica i demogràfica malgrat la negativa influència de la pesta bubònica; així s\'arriba a la guerra de Successió en què Ondara es decanta pel bàndol maulet, la qual cosa li va costar, com a tantes altres de les nostres poblacions, ser cremada i saquejada per les tropes del Socarrat; en aquell temps abastà el títol de vila i passà el senyoriu als Mendoza i finalment als marquesos d\'Ariza; el conreu de la pansa fou el motor del creixement urbanístic del segle XIX que es veié trencat amb l\'epidèmia de fil·loxera que a principis del XX acabà amb l\'economia local i condemna els ondarenys a l\'emigració, sobre tot cap a l\'Argentina i Algèria; significativa és en aquesta època, la presencia del doctor català Jaume Ferran i Clua, inventor de la vacuna anticolèrica, que aplicà a Ondara amb notable èxit.
Les eleccions de 2003 les guanyà el PP, que tragué 8 regidors; el BLOC en té 3 i el PSPV, 2. El gentilici és ondareny o ondarenc. El padró de 2004 enregistrà 5.749 habitants.
Quant a l\'economia és bàsicament agrícola (cítrics) però la proximitat a nuclis turístics importants fan també important el sector serveis; la fabricació d\'articles de vimet, canya i palma, és a Ondara, a l\'igual que a Gata i Pedreguer, una vertadera indústria.
El seu territori (10,3 km2) és pràcticament pla a excepció de la part de la serra de Segària (370 m) i es troba gairebé en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l\'esbarjo; la Font dels Tres Brolls, l\'Assut, petita presa de pedra, d\'origen musulmà que s\'aprofita per al reg.
Els àrabs fundaren el poble i la seua flaire continua viva en els carrers estrets i torts en què trobem els següents edificis:
- Torre del Rellotge. Únic vestigi del castell moro. Rehabilitada en 1994. Declarada BIC.
- Casa del Mayorazgo. Sòlid palau fortificat que en l\'actualitat es troba abandonat però en bon estat.
- Palau d\'Ondara. Pràcticament desaparegut, només s\'endevinen alguns vestigis i tampoc no hi ha referències de la seua història.
- Ajuntament. Antic convent de franciscans del segle XVII molt bé restaurat entre 1991-1995.
- Convent. En realitat és l\'església del convent que a hores d\'ara allotja l\'Ajuntament.
- Font de la Carxofa. Consrruïda a finals del XIX, enterrada en la dècada dels setanta del segle passat i tornada a aixecar en 1983. Subministra l\'aigua potable al poble.
- Església de Santa Anna. Segle XVI. Recentment rehabilitat.
- Plaça de Bous. Inaugurada el 28 d\'octubre de 1901, destruïda en 1936 i rehabilitada en 1957.
- Capella dels sants Abdó i Senent. Segles XVIII-XIX.
- La Soledat.
- Llavador Municipal. Segle XIX.
L\'arròs, com no, forma part important de la gastronomia ondarenya en forma de paella, al forn o amb fesols, naps i penques; els embotits, el cabrit al forn i el \"putxero\" complementen una oferta gastronòmica que es pot rematar amb el pastís d\'albercoc, el torrat o el \"mullaor\" i l\'herba, els vins o les bones misteles de La Marina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Ondara Digital
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': ONIL (L\'Alcoià)','
Hi ha tretze jaciments, des del Paleolític Superior fins als romans, que parlen de l\'estància humana a Onil al llarg de tota la prehistòria; malgrat que el seu nom puga identificar-se amb l\'Onice grec o l\'Onix romà, no se\'n tenen evidències d\'una ocupació anterior a l\'època musulmana, època durant la qual caigué en mans del Sayd Abu Zaid, antic rei de València, el qual, després de convertir-se al cristianisme, es va declarar vassall del monarca aragonès i obté el reconeixement del seu domini de la població el 1244; el matrimoni de la seua filla amb el cavaller Ximén Pérez d\'Arenós permet a aquest adquirir el senyoriu d\'Onil que, el 1251, és entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant per a ser cedit el 1268 a Albert de Lavania; des d\'aqueix moment passà per diverses mans fins arribar al marquès de Dos Aigües, després d\'haver estat enlairat al rang de baronia en 1364 per Pere IV; la seua adhesió a Felip d\'Anjou durant la guerra de Successió li reportà el nomenament de vila, que romania inclosa en la Governació d\'Alcoi rera el Decret de Nova Planta.
El gentilici és onilenc o oniler. El cens de 2004 arriba als 7.327 habitants i el consistori sorgit de les urnes en 2003 donen la batlia al PSPV, amb 4 regidors; el PP en té 6, el BLOC 1 i EU-ENTESA un altre.
Poble de tradicional economia agrícola, des de 1878 inicia el contacte amb la indústria joguetera arribant a hores d\'ara a ser el primer productor de l\'estat de nines que exporta arreu del món; també hi ha una important indústria de foneria de metalls, nascuda de la necessitat d\'abastir-se dels materials necessaris per a la fabricació de joguines. L\'activitat més important que roman del passat agrícola és el conreu de l\'olivera de què s\'hi extrau un excel·lent oli.
Els 49 km2 de terme municipal estan immersos en la subcomarca de la Foia de Castalla i abasta des dels darreres estreps de la Mariola fins a la planura de La Marjal i la serra d\'Onil; les principals altures són Els Castellars, La Penya de l\'Àguila, la Fenesosa, l\'Ombria del Puig, la Solana de Tagüenda totes elles amb altures entre els 1.000 i els 1.200 m. Els paratges més adients per visitar són: l\'ermita de Santa Anna, el Coto Escolar, la Favanella i el Tormo, entre d\'altres.
Del patrimoni onilenc destaquem:
- Palau del Marquès de Dos Aigües. Aixecat entre 1539 i 1614 en estil gòtic renaixentista. Actual Ajuntament.
- Església de Sant Jaume. Edificada en 1778 aprofitant la capella del Palau. Conserva diferents obres d\'art de què destaca el Baptisteri pintat per Eusebio Sempere, il·lustre fill d\'Onil.
- Convent de Sant Bonaventura. Fundat en 1687 per monjos Franciscans Alcantarins.
- Casa del Cardenal Payà. Segle XVIII. Estil xorrigueresc. Futur Museu de la Nina.
- Ermita de Santa Anna.
- Ermita de la Verge de la Salut.
- Casa i jardins de Tàpena.
- Font del Xorro de la Plaça.
- Casa Tàpena. Amb Jardins
La seua gastronomia, a l\'igual que la de la resta de la Foia, ofereix els gaspatxos amb pebrella, l\'arròs la forn, l\'arròs amb bacallà, fasedures, borreta, etc i dolços com ara les tonyes, les llengüetes o els suspiros.
L\'any 2004 s\'ha celebrat la XX Biennal d\'Art Eusebio Sempere.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Onil
Castillos y Fortalezas de la CV
Costablanca
Diputació Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Infonil
Infoville
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispanica ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Protesta ciutadana contra \'Bancaja\'\" per Joanjo','
“BANCAIXA” JA NO EXISTEIX. ARA NOMÉS ÉS “BANCAJA”.
“BANCAJA” està promocionant el seu canvi d’identitat corporativa.
Ara, definitivament, ha deixat de dir-se “BANCAIXA”. Ha renegat de la seua doble denominació i ha optat per un únic nom, en castellà. Tot i ser una caixa d’estalvis valenciana.
Demà mateix aniré a traure tots els meus diners d’eixa entitat. Ja els ho vaig dir fa temps, i no han fet cas. Així que...
(També els ho he comunicat amb una carta).
Si algú més vol escriure’ls per a queixar-se, per a protestar o per al que siga, només cal que entre en aquesta adreça d’internet:
http://bancaja.es/contactar/contactar.asp
I ha de fer “clic” al \"formulario\" de \"Consultas y Sugerencias\". És la seua secció d’atenció al client. (I, ¿com no?, està tot en castellà. No ofereix cap visualització en català/valencià).
Cadascú que faça el que vulga, però jo ja m’he cansat de què em prenguen el pèl. (I això que ja me’n queda poc).
Joanjo (Sueca, Ribera Baixa)
(27-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ONTINYENT (L a Vall d\'Albaida)','
El testimoni de població més antic el trobem a l\'Arenal de la Costa i es remunta al Neolític; del Bronze hi ha el Cabeço de Navarro com a més destacat; en època ibera pertanyia a la Contestània; dels romans trobem nuclis agrícoles aïllats un jaciment en El Llombo i un cementeri en el bancal del Cel; amb l\'arribada dels àrabs el lloc adquireix el nom d\'Untinyân i es configura l\'actual Ontinyent; en el segle XI és citat per Ibn al Abbar el poeta Al Untinyani com nascut aquí, la qual cosa constitueix la primera referència escrita de la ciutat; tanmateix, en aquella època la seua importància fou escassa; els tractats de Cazola i Tudilén assenyalaven aquest territori com d\'expansió aragonesa; nogensmenys, fou l\'infant Alfons de Castella el primer a ocupar la població; el 1245 Jaume I va conquerir-la definitivament i va atorgar-li un enorme terme municipal, que comprenia Agullent( fins a 1585) i Els Alforins, convertida en municipi en 1927; el 1248 es va disposar el repartiment de terres i cases de la ciutat i entre aquesta data i el 1250 es va repoblar el lloc amb cristians; des d\'aleshores va formar part del Patrimoni Reial, i com a vila reial va gaudir de vot en Corts; malgrat que no fou mai alienada de la Corona, fou separada d\'ella en diverses ocasions, bé per a respondre a deutes, bé per a realitzar donacions que afavorissen els interessos reials, així, Jaume I va donar-la temporalment a son fill, l\'infant Pere; Alfons III la cedí, també temporalment, el 1286 al comte Jazbert de Castellnou; Jaume II va recuperar la potestat el 1302 per a després donar-li l\'usdefruit vitalici de la vila en concepte de dot a sa esposa Blanca, la qual possessió va continuar el fill d\'ambdós, Raimon Berenguer; Pere el Cerimoniós va donar-la el 1345 a Berenguer de Vilaragut i Sarrià i aquest va passar la baronia a son fill; el 1370 la vila passà a mans de la regina Leonor i aquesta va transmetre-la a son fill l\'infant Joan, el 1374; el 1383 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la vila a la ciutat de València; durant la Guerra de la Unió recolzà la causa de dita ciutat; durant tota l\'època medieval la demografia sempre fou a l\'alça; durant les Germanies, el 1522, el lloctinent comte de Melito ocupà la població, després de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat i féu un gran nombre de presoners, que utilitzà com a ostatges per a alliberar son germà, el Marquès de Zenete, reclòs pels agermanats al castell de Xàtiva; el segle XVII comença amb problemes demogràfics ja que a la pesta de 1600 es va unir l\'expulsió morisca; precisament Ontinyent tingué un paper destacat en el sufocament de la revolta que causaren els moriscs refugiats en la Mola de Corts; fou també en aquest segle quan s\'hi perfilaren els principals trets de la indústria tèxtil, caracteritzada per la producció dispersa i semirural; la tradició tèxtil, nogensmenys, arranca del segle XIII i el seu floriment fou paral·lel a l\'aprofitament de les aigües del Clariano; els gremis adoptaren la seua forma definitiva cap el segle XVIII com a evolució de les ordenacions i confraries que ja hi existien des del 1577; durant el segle XVIII hi existia una gran diversitat d\'artesanies: fusta, teixits de cànem, espart, lli, seda i llana. Els teixits de lli eren a mitjan centúria els que tenien un major nombre de telers en la ciutat, seguits pels de llana i després els de seda; a finals de segle la situació havia canviat: crisi definitiva de la seda, supeditada fins aleshores al Col·legi de Torcedors de València, i auge de la llana i, particularment, dels draps que trobaven una millor eixida al mercat; d\'aquesta manera, Ontinyent es va convertir al llarg del segle en un nucli llaner de gran rellevància; la indústria tèxtil tenia una oferta amplia de mà d\'obra --artesans i camperols es dedicaven al filat de la llana; tot i això, aquesta mà d\'obra no podia viure exclusivament de l\'artesania i era necessari dedicar-se al treball de la terra, com a cultivadors de petites extensions pròpies, en arrendament o com a jornalers -- el 1802 aquests representaven més del 40% de la població activa; així, i a diferència del que va succeir a Alcoi, el treball agrícola fou predominant en tot el segle XVIII; l\'agricultura es basava en conreus de regadiu al voltant de l\'horta del Clariano --blat, dacsa, llegums, fruites i seda-- i en produccions de secà --oliveres, garrofers, cep i cereals; el creixement de la indústria tèxtil en el XIX fou lent i no estigué exempt de períodes de decadència, com la que va sofrir en la dècada dels quaranta; el procés d\'inversió en maquinaria i concentració de tallers estigué marcada per la lentitud; el 1891 se substituïren els fusos manuals pels mecànics i entre aqueix any i 1902 s\'hi introduïren els telers Jacquard i els mecànics fou també a principis del XX quan en la indústria paperera --el 1791 només hi existia un molí paperer-- s\'hi introduïren les primeres màquines de paper continu; amb una important tradició artesanal, la industrialització, malgrat tot, ha estat un fenomen recent; el 1904 assolí el títol de ciutat.; entre 1918 i 1924 es van canalitzar capitals devers el sector tèxtil; aquests anys coincidiren amb una tensa situació social: el 1920 tingué lloc un important motí contra els consums que va traduir-se en la mort de tres obrers per trets de la guàrdia civil; en la guerra de 1936-1939 hi va funcionar una col·lectivitat de la CNT; a partir de la dècada dels quarantes Ontinyent es va convertir en un gran centre tèxtil i en un nucli comercial de primera categoria, la qual cosa comportà un espectacular creixement demogràfic (13.564 habitants en 1940, 31.926 en 2000); tradicionalment ha tingut plets per qüestions de límits territorials amb Villena.
Ontinyent és la capital de la Vall d\'Albaida; el gentilici és ontinyentí; el cens de 2004 arribava als 35.155 habitants. L\'alcalde pertany al PSPV mercès als 5 regidors que obtingué en les votades de 2004 que juntament amb els 4 del BLOC i els 2 de l\'ENTESA derrotaren el PP que en té 10.
Ja hem deixat ben palés que el motor econòmic d\'Ontinyent és el tèxtil, que ocupa més del 50% de la població i de què la ciutat és considerada la capital valenciana. Els seus productes s\'exporten arreu del món.
Els 126,8 km2 del terme municipal ocupen la part occidental de la vall i estan envoltats per les serres de Benicadell i Grossa; malgrat els incendis i el desgavell urbanístic en forma de xalets i piscines particulars que han arruïnat molts paratges encara en queden molts que paga la pena conèixer com ara el Pou Clar, naixement d\'aigües quasi eixut per la desaforada demanda de la ciutat, hi ha les populars Finestres dels Moros; els Gamellons, les fonts del Nano, de la Simeta i de la Duenya entre d\'altres moltes; l\'ermita de Sant Esteve, talaia des d\'on divisar gran part de la comarca; carrasca monumental de la Caseta Mora i Murta, també monumental, de Torre Ferrero; especialment bonica és l\'excursió que, a través d\'un sender prou bé senyalitzat, uneix Ontinyent i Bocairent al llarg del Barranc dels Tarongers.
La ciutat es fundà en el marge dret del Clariano però el fort creixement ha ocupat ambdós marges la qual cosa ha obligat a construir ponts com ara el pont Vell, de 1501, que és Monument Històric Artístic a l\'igual que el barri de la Vila que, des del segle XI manté la flaire musulmana de la seua fundació i on trobem molts casalots del segle XVII amb balcons de ferro forjat, escuts nobiliaris i vestíbuls, com el palau dels Almodóvar, la passejada, doncs, ens depararà la possibilitat de conèixer el patrimoni ontinyentí:
- Palau dels Comtes de Torrefiel. Antiga Casa del Consell. Edificat en el XVIII, molt modificat posteriorment, sobre tot per una intervenció del segle passat. Actual Ajuntament.
- Església de Sant Miquel. Segles XVI-XVIII. Amb un sòcol de taulellets de Manises del segle XVIII.
- Església Arxiprestal de Santa Maria. Bastida els segles XIV-XVI sobre l\'antiga mesquita, en estil gòtic, amb portalada plateresca, campanar de 68 m. que substitueix l\'original i una bona colecció artística amb pintures de Ribalta, Vicent López i Segrelles, i escultures de Benlliure.
- Porta de l\'Àngel. Formava part de la muralla, de què romanen algunes restes.
- Porta de Sant Roc. També formava part de les muralles.
- Torre Barbacana. De planta circular. Actualment empotrada en edificis més recents.
- Torre del Pont. En un dels antics accessos a la ciutat, tingué una gran importància estratègica.
- Almodí. Segle XVI. Ha servit també de presó. Actualment alberga dependències municipals.
- Els Porxets. Única part que roman de l\'original plaça, del XVI, que estava totalment porticada.
- Palau de la Vila, o de la duquessa d\'Almodòvar. Segle XIII. Gòtic valencià. En un estat de conservació prou dolent en espera de restauració.
- Convent de la Puiríssima Sang. Segles XVII-XVIII.
- Almàssera. Excavada en la roca el segle XVIII.
- Convent dels Pares Franciscans. Alberga diferents col·leccions de fauna espanyola, africana i americana, mostres d\'art precolombí, monedes antigues, restes de l\'Egipte dels faraons, etc.
- Ermites de Morera, de Santa Anna, L\'Ermiteta.
- Hospital de Beneficència.
- Museu Fester. Tot ell referent amb les festes de Moros i Cristians.
- Museu Arqueològic d\'Ontinyent i la Vall d\'Albaida. En un edifici del XVII.
- Torre dels Abellons. Abandonada i en estat molt precari.
La cuina mediterrània mana en la gastronomia ontinyentina, on podem tastar plats d\'arròs, en paella, amb bledes o al forn; llegums, verdures, carns i embotits de justa i reconeguda fama; els dolços, com a la resta del País, són una part important dels menjars locals: les coques de tot tipus (també salades) les coques cristines, les fogasses, les coques de nou, els pastissets de moniato i carabassat, els carquinyols, el torró de gat, els rovells d\'ou al fondant o les monjàvines en són un bon exemple.
Compta Ontinyent amb una de les més antigues (1860) i espectaculars festes de Moros i Cristians
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Ontinyent
Caixa Ontinyent
Castillos y Fortalezas de la CV
Centre Excursionista d’Ontinyent
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Moros y Cristianos Ontinyent
Ontinyent Punt Com
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ORBA (La Marina Alta)','
Els àrabs fundaren el poble i el batejaren com Ur-Obia que significaria quelcom així com \"lloc d\'on brolla aigua des de la muntanya\"; després de la conquesta restà en poder d\'Al-Azraq, a qui Jaume I va arravatar-li-la per vincular-la a la Corona i incloure-la en la baronia de Pego; en 1323 va ser cedida a l\'infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II, qui la permutà amb Hug Folch de Cardona, el qual va revertir-la, posteriorment, al monarca, qui, al seu torn, va cedir-la a Vidal de Vilanova; més tard detingueren el senyoriu els comtes d\'Oliva, els ducs de Gandia i, finalment, els ducs d\'Osuna; el decret d\'expulsió sublevà els moriscs que es feren forts al castell d\'Orba i d\'altres arreu de la Marina.
El PP guanyà les eleccions de 2003 amb 4 regidors i governa l\'ajuntament que completa la seua composició amb 3 regidors del BLOC i 2 del PSPV. El gentilici dels 1.968 habitants que s\'enregistraren en 2004 és orbins o orbers.
L\'economia tradicionalment ha estat basada en una pobra agricultura de secà, ametler, olivera, garrofera, etc que ha vist com el regadiu ha portat els cítrics que, a hores d\'ara, s\'ha ensenyorat del terreny. L\'avidesa rapinyaire del turisme i les constructores unida a la privilegiada ubicació d\'Orba, en el bell centre de la comarca, han transformat l\'economia local, i el paisatge, amb força urbanitzacions que han fet importants els sector de la construcció i els serveis. Un altre espai de l\'apartat econòmic l\'ocupa la tradicional artesania alfarera, heretada dels moros i la de confecció de borses de mà.
Tot el terme, que abraça 17,8 km2, és pintoresc però podem destacar com a llocs més sobreeixints el barranc de Fontilles, el Safareig, el caseriu d\'Orbeta i la presa del pantà d\'Isbert.
El casc antic del poble és un conjunt que, sens renunciar al seu traçat morisc, posseeix la Planta eivissenca dels repobladors cristians. Del seu patrimoni parlarem tot seguit:
- Palau Fortalesa del Marquès de Dos Aigües.
- Cases del Racó i de l\'Hort.
- Església del Naixement del Senyor. Segle XVI.
- Castell. De procedència musulmana, segle XIII, actualment conserva una torre i diversos llenços de la muralla però presenta un lamentable estat de ruïna.
- Estructura agre-morisca del segle X.
- Forns moriscs de ceràmica.
- Fonts i safareigs. Primeries del segle passat.
- Sants de ceràmica. Col·lecció de manisetes repartides pels carrers del poble.
- Casa de Pintures de Ruano Llopis.
En l\'apartat gastronòmic cal esmentar l\'arròs amb fesols i penques, la borreta, les pastes de verdura i salat, l\'olla, l\'arròs amb pilotes, la paella o les coques.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Orba
Casa Rural del Carrer de Baix
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PAIPORTA (L\'Horta)','
Segons el Llibre de Repartiment en 1238 el rei Jaume I atorgà les alqueries de Cotelles i el Racó a Arnau Llac, on posteriorment es va assentar el poble, cridat aleshores de Sant Jordi; en 1366 el rei Pere III dóna el lloc a Pere Boïl i Castellar que posseïa el terç delme i el dret de monedatge; l\'any 1447, el senyoriu pertanyia al Justícia de València, Genís Ferrer, i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons; el 1584, Elionor Pons va contraure matrimoni amb Pere Ladron Pallàs, qui va heretar el títol de vescomte de Xelva; l\'any 1599, el rei va atorgar el títol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Pallàs; en morir Gaspar Ladron de Pallàs sens descendència masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva; en el segle XVII un robatori de sagrades formes en el convent de Sant Joaquim i Santa Anna, aixecat en 1595 i a hores d\'ara desaparegut, va servir d\'excusa al virrei per a iniciar una dura repressió del bandolerisme en tot el país; el 1741, i fins la desamortització n\'era propietat del marquès de Valdecarzana, qui es va titular baró de Paiporta; en 1841 va afegir-se el barri Casesnoves, també denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicció de Torrent i a la parròquia de Picanya; el creixement demogràfic és important durant tot el XX però especialment a partir de la dècada dels seixanta en què l\'annexió del barri de La Florida, abans de Picanya, i la immigració provinent d\'Andalusia i de Castella-La Manxa.
El padró de 2004 registrava 20.484 habitants, de gentilici, paiportí. Les eleccions de 2003 les guanyà el PSPV, amb 8 regidors, el PP en tragué 5 i un cadascú l\'ENTESA, UV, NOAD, i PAU-CI.
L\'economia local es basa en l\'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la sèquia de Faitanar, dóna hortalisses, cítrics i flor natural; quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, làmpares, pintures, materials per a la construcció, etc.
La superfície municipal, solcada pel barranc de Xiva, o de Torrent, és molt petiteta, a poques penes abasta els 3,6 km2, i es troba en la seua totalitat edificada o dedicada a l\'agricultura.
De patrimoni parlant, citarem:
- Església de Sant Jordi. Bastida en 1754 sobre una anterior, de 1579.
- Una bona mostra de l\'arquitectura rural de la comarca de L\'Horta: Pou de Sant Bernat, Pou de Sant Francesc, Villa Socorro, Villa Amparo i Villa Consuelo, en són les més destacades.
- Museu de la Rajoleria.
A banda de l\'arròs en l\'apartat gastronòmic cal citar el Guisat del dia de sant Roc i una bona varietat dels dolços tradicionals de la terra: pastissos de moniato, coques cristines, panquemao, coca en llanda, etc.
D\'entre els seus fills il·lustres tenim notícia de Gabriel Ferrandis (1701-1782) frare dominic autor de diverses obres en català de què destaca el “Catecisme Cristià” i Vicent Domenech, el Palleter, nascut a Paiporta el 1783, que protagonitzà la revolta popular contra la invasió francesa de 1808.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Paiporta
Gremi de Campaners Valencians Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PALANQUES (Els Ports)','
Fou durant els segles medievals un dels anomenats poblets de Morella, participant en els freqüents conflictes que tingueren en defensa dels seus drets front a dita vila; en el segle XIV és considerat un carrer de Morella i roman gairebé despoblat durant la guerra de Catalunya de 1463; fidel a la causa lliberal al començament de les carlistades fou ocupada pel carlista Quílez en 1835.
En 2004 la població era de 27 habitants, de gentilici, palanquins, governats per una Assemblea Veïnal dirigida per un membre del PP.
En 1998 van trobar-se al Cingle dos abrics en què hi ha pintures rupestres. Altres llocs dignes de visita en els 14,3 km2 de superfície del municipi són: el Mirador del Bergantes, la Font Vella (segle XVII), la Font del Xorret, la Roca Tallà, amb trams de calçada romana, la Mola de Palanques (774 m) i els paratges del riu Bergantes.
Els edificis més significatius són:
- Ajuntament. Segle XVII
- Església de l\'Assumpció. Barroca, del XVIII, conserva alguns elements de l\'anterior temple, d‘estil gòtic.
- Torre musulmana. Parcialment escapçada per aprofitar la seua pedra en la construcció del pont sobre el Bergantes. Hi ha ruïnes de dues torres més, una en la partida de Comes i l\'altra al costat del cementiri.
- Jardins Municipals.
- Ermites de La Verge dels Dolors i de Sant Bernabé.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Castillos Net
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat
Turismo Rural Castellón ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"I continuen esperant\" per Salvador Pallarès-Garí','
Ja és oficial, el Sr. Álvaro de Soto, ja no és l’enviat especial del Secretari General de Nacions Unides per al Sàhara Occidental. Només hi ha durat any i mig. El seu antecessor, el Sr. James Baker III, s’hi va estar més temps, fins i tot va donar nom a un dels plans de solució per al conflicte –pla que va ser acceptat el seu dia per totes les parts, i sancionat per unanimitat pel Consell de Seguretat de l’ONU. Però, el Sr. Baker no va poder suportar les contínues travetes del Regne del Marroc, i, després de confessar-ho, va dimitir.
La dimissió del Sr. de Soto no ha estat raonada; però després de llegir el darrer informe del Secretari General de Nacions Unides, del mes d’abril passat, on no hi ha cap referència al Pla Baker, hem de concloure que ara és en la seua globalitat, la mateixa ONU que es confessa incapaç de resoldre el conflicte. Estem igual que estàvem al començament. El Marroc incomplint resolucions de l’ONU, i els refugiats sahrauís morint-se de fam, abandonats..
També s’allarga la llista de Secretaris Generals de l’ONU, incapaços de posar fi a la tragèdia del poble sahrauí.
Estan les portes obertes perquè la solució vinga d’una conferència regional. D’una reunió extramuros de l’ONU, i la Unió Africana, com la que fa mesos que vénen proposant, via ràdio macuto, membres de l’actual Govern del Regne d’Espanya.
I mentre, el mateix govern espanyol ven armes, tancs, al Regne del Marroc, contravenint la legislació de Nacions Unides per a territoris i països en conflicte. Com és el cas del Sàhara Occidental.
Prompte veurem a la premsa que el Marroc realitza maniobres militars al territori del Sàhara Occidental ocupat, les farà amb armament de fabricació espanyola i occidental, i no passarà res. Potser unes notes de queixa, hipòcrites, de part d’alguns governs –proveïdors d’aquelles armes-, també occidentals. És possible també que l’Exèrcit del Polisario realitze maniobres militars al territori no ocupat del Sàhara Occidental, llavors els hipòcrites s’alçaran en l’assemblea i diran que són terroristes, que això no pot ser i tot això i allò.
Mentre celebrem el 60è aniversari del final de la II Guerra Mundial alimentem possibles guerres, que mentre siguen de baixa intensitat no preocuparan ningú. Els torturadors podran continuar la seua tasca, els periodistes continuaran sent perseguits, continuarà havent desaparicions de ciutadans, encara espanyols.
No, no parle de Sadam Hussein, ni de Bin Laden, ..., ni de Bush
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(11-05-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT:\"Cal una informació objectiva i plural\" per Albert Miret','
LA VEU DE L’EST
Ens hem de remuntar a l’època en la que es crea el grup RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) i hem de fer memòria a aquells que encara no saben per a què serveix un canal d’àmbit públic com és la nostra Ràdio Televisió.
Quan es crea un mitjà de comunicaciò tant local com nacional, allò que alguns anomenen autonòmic, ha de saber que les seues funcions són promocionar la llengua, cultura i contar la informació de manera objectiva, a més de ser un mitjà plural i on càpia tot tipus d’opinions.
Tot el que he referit anteriorment no passa al País Valencià. Per començar direm que aquesta la nostra televisió i ràdio no promociona, ni tan sols al 50%, la nostra música, cultura i més endavant ja anirem parlant d’altres temàtiques. Els grups que canten en valencià i no expressen allò que a ells els agradaria, no els trauen entre setmana i com a molt en fan referència en programes específics i en horaris on la gent no té massa accesibilitat per accedir-hi. Sí és cert que al nàixer Info TV ha fet que açò canvie un poquet però no massa.
Passem a la temàtica de pel-lícules que es roden i estan coproduïdes al nostre país, no les doblen al català/valencià i això personalment crec que és una vertadera barbaritat el fet de que no es preserve la nostra llengua, però el cas més greu és doblar Ausiàs March en castellà, no creuen que ja és tocar massa els nassos a la gent que sí estimem una cultura i uns personatges tant arrelats a la nostra història? Crec que açò és molt greu i algú hi hauria de fer alguna cosa; el líder de l’oposició J.I Pla del PSPV-PSOE no li planta cara perque tots sabem que tampoc està molt per la tasca d’aconseguir-ho.
Sembla mentida que les tertúlies de Ràdio Nou siguen tant subjectives i sempre ixen gent antivalencianista i no cal dir que amb una ideologia clara per part dels contertulians i d’alguns presentadors encara que a ells no els vull acusar d’una manera directa. A Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, sempre governe qui governe, han tingut una certa objectivitat davant de la quotidianitat del dia a dia en qualsevol dels assumptes tant de societat com de política entre altres.A part, m’agradaria saber perquè només ixen a l’apartat de política els tres partits i la resta queden marginats això no és marginar a un bon nombre de valencians que voldrien saber què pensen els seus respectius partits que queden fora? La resposta seria sí perquè els qui pensem diferent estem oblidats i ens hem de buscar les respostes a través de la xarxa o de diferents setmanaris i periòdics.
El tema de la cultura i no només la música, queda bastant malmesa a Canal Nou on només ix el més destacat. Podem parlar del segon canal o Punt Dos però que ha quedat en un segon pla i amb una considerable promoció i estructura i que cap persona del govern li fa gràcia que existisca, almenys açò fa pensar.
Si entrem en la programaciò o continguts, tenim bastantes coses a dir:
1) No fan quasi res de producció pròpia llevat dels informatius i d’algun programa magazine pels matins i darrerament uns gags teatrals de la companyia Albena Teatre i rarament en valencià.
2) Estic molt fart de que col·laboren amb altres televisions autonòmiques i no amb la que deurien de fer-ho amb molta regularitat com és TV 3 i en canvi fitxen uns presentadors com aquest Bertín Osborne. És aquesta una veritable televisió pública?, anirem molt lluny amb aquesta programació tan surrealista? Jo crec que no.
A grans trets he volgut sintetitzar el que pense i vull concloure amb la següent reivindicació: hem d’aconseguir que empreses privades del sector audiovisual valencià cree uns mitjans de comunicació privats i amb tarannà valencianista i que crega amb professionals d’ací sense tindre que recòrrer a l\'Osborne perque tambè ho hem de dir, sobre tot al primer canal no li donen molta bola als periodistes valencians, no només periodistes sinó que també presentadors o gent relacionada amb la temàtica audiovisual.
Aquest projecte hauria de ser com per altra banda ho pretén ser Info Televisió: donar veu a totes les forces polítiques i culturals, promocionar la nostra cultura i tot el que implica, sabem que l’objectivitat total no existeix però sí una major objectivitat a l’hora d’afrontar o parlar de diversos assumptes.
Jo pense que com ja he dit abans, a Catalunya a part dels mitjans públics, els privats creuen en aquesta funció. Tenim els grups Flaix, Godó, Z Planeta, Flaix, entre d’altres. Sé que no els serà gens fàcil aconseguir-ho però ara Info TV té l’oportunitat de ser pioner amb la intenció de ser un mitjà privat, consolidat i amb una certa objectivitat.
També m’agradaria afegir que la ciutadania del principat hauria de saber la realitat que tenim al país i que no els extranyen les notícies com el xic de Xàtiva entre d’altres. Crec que els valencians que viuen a Catalunya fan tot el possible per buscar solucions però la societat catalana no veu què és el que passa de veritat al poble valencià. Aquesta reflexió es pot fer a l’inrevés que de moment ho podem comprovar amb les emissions de TV 3 que d’ací poc temps la Generalitat Valenciana presidit pel senyor Camps i la seua colla, retiraran les emissions. Què passarà amb la gent que vol vore TV 3?, és una nova demostraciò de manipulació per a que la gent margine i s’enfronte amb els catalans?
De veritat, canviem d’una volta per totes aquesta societat de la informació pública tant malmesa als últims anys i, si potser, RNE podria fer una programació en valencià com ja fa algun temps.
Hem de lluitar i animar a tots aquells que volem una informació plural i amb una certa objectivitat al nostre país.
Albert Miret
(29-04-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Sobre la convivència social: Memòria històrica, justícia i perdó\" per Joan-Alfred Martínez','Sobre la convivència social: Memòria històrica, justícia i perdó.
A propòsit d\'Enric Marco
En commemoració del 60é aniversari de la finalització de la Segona Guerra Mundial i de l\'alliberament dels camps de concentració nazis, el passat dilluns a la nit la Mònica Terribas al programa \"La nit al dia\" de TV3 féu una entrevista entranyable i commovedora a Jacques Stroumsa. Una persona que es voldria anònima, si no haguera sigut perquè els derroters de la història li feren sofrir el dolor humiliador dels camps d\'extermini concebuts pel feixisme alemany: l\'anihilació del sentit d\'humanitat més boig i sistemàticament organitzat que hem conegut al segle XX. Aquest venerable homenet amb més de 80 anys salvà la pell per la seua utilitat per als custodiadors del camp d\'Auschwitz. Era enginyer elèctric i a més violinista. \"Sense poder tocar Mendelssohn per ser jueu com jo, junt a d\'altres companys ens feien interpretar breus concertinos de Wagner o d\'altres compositors alemanys per entretenir els soldats i oficials a la taberna. De vegades inclús ens donaven alguna cigarreta si els agradàvem. La música era l\'única via de connexió humana i igualitària en aquell indret d\'horror. Jo, com llavors encara no fumava, li regalava el tabac a algun company...\". La tremenda humilitat d\'aquesta gran persona, en la que Mª Angels Anglada s\'inspirà per escriure la seua famosa novel.la El violí d\'Auschwitz, junt al seu sentit del deure filantròpic amb les víctimes i amb ell mateix que l\'ha dut a testimoniar sense descans la memòria d\'allò que visqué, mostren l\'honradesa i qualitat ètica que atresora malgrat les penalitats a les que ha sobreviscut.
Exemples com aquest ens han d\'afermar en la defensa de la dignitat de tots i totes com a persones iguals i diverses alhora. Altres successos que poden dur al descrèdit, l\'apatia i el passotisme no ens han d\'afectar en excés, però sí interpel.lar-nos per ser més rigorosos i responsables de la nostra llibertat personal i social. La notícia colpidora sobre Enric Marco, tot i que ha estat un fidel col.laborador de les associacions de víctimes de l\'extermini nazi i fins i tot certament molt treballador en pro de la seua causa, no deixa d\'evidenciar la pilleria en benefici propi i la hipocresia de voler rellegir la història des d\'uns paràmetres ideologitzats (en aquest cas el seu militant ideari anarquista) que no atenen a l\'estricta justícia dels fets. Al remat, el desig de convèncer fins i tot distorsionant la realitat i l\'anhel de fama mediàtica l\'han dut a mentir en multitud de programes de televisió i publicacions diverses, on afirmava la veracitat històrica de les seues vivències i sobre les quals assentava un desig de rancor i revenja que no amagava. Passant olímpicament de la necessitat de concòrdia i de retrobament en la justícia que requereix la vida democràtica, no hi havia perdó possible ni reconciliació dins d\'un reconeixement de les atrocitats històriques, ni per als hereus de Hitler ni per als de Franco; els gulags soviètics i les bestieses de l\'esquerra revolucionària de la centúria passada tanmateix no existien als seus ulls.
Si podem traure alguna lliçó actual d\'aquest desagradable cas davant de les funestes estratègies partidistes de la dreta i l\'esquerra a l\'Estat Espanyol ara mateix, almenys que una d\'elles siga la necessitat de recuperar la nostra memòria històrica íntegra però sense sentiments de venjança i rancúnia. I primer que tot, amb la voluntat de fer veritable justícia a les nostres víctimes comunes de \"les dues Espanyes\", valorar-les com allò que són realment: víctimes dels totalitarismes de dreta i esquerra, ambdós enemics dels Drets Humans malgrat l\'eximent benintencionada que, en equitat, correspon al segon. Ara no cal sinó construir la convivència en pau i diàleg enmig de la diversitat d\'opinions i nacionalitats de l\'Estat Espanyol. La miopia d\'encetar maniobres polítiques frontistes emparades en lectures històriques sectàries (actualment tant de moda) sols ens duu al crispament i, el que és molt pitjor, a alimentar de nou l\'odi social i a incubar noves formes de feixisme que ja s\'albiren en diversos símptomes.
Joan-Alfred Martínez
(11-05-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PALMA DE GANDIA (La Safor)','
L\'origen està en el castell musulmà del mateix nom; rera la conquesta va restar inclosa en la baronia homònima juntament amb Ador; va pertànyer als Pròxita, i posteriorment als Tolsà i als Montcada, per a acabar formant part del ducat de Gandia; romangué despoblada després de l\'expulsió dels moriscs; l\'expansió tarongera i la construcció del port de Gandia afavoriren el seu enlairament demogràfic, que arribà al màxim el 1960; a partir d\'aleshores la població ha descendit per l\'emigració cap el nucli comercial i turístic de Gandia.
Les eleccions de 2003 les guanyà el PSPV amb 5 regidors per 3 del PP i 1 del BLOC. En 2004 s\'hi empadronen 1.655 habitants, de gentilici, palmers.
L\'agricultura és la base de l\'economia local. També s\'hi fabriquen articles de pell i s\'elabora una bona mel.
Els rius d\'Alcoi i Vernissa emmarquen el territori (13,8 km2) on paga la pena visitar la Marxuquera i el barranc de la Font Murtera.
Patrimoni:
- Església de Sant Miquel arcàngel. Segle XV, amb campanar neogòtic de 1912. Conserva taules del XVII.
- Plaça Vella. Amb els edificis més interessants del poble.
- Caseriu de la Tortea.
- Despoblat de Rafalany.
- Cova de la Clau, amb pintures rupestres.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Palma de Gandia
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat de La Safor
Marxuquera
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: PARLEM DE LLIBRES: ENTREVISTA A L\'ESCRIPTOR I PERIODISTA FRANCESC BAYARRI','
| |
Francesc Bayarri (Almàssera -L\'Horta-, 1961) ha treballat en els diaris Noticias al Día, Levante-EMV i El País. També ha sigut cap d\'informatius de Ràdio Nou i durant 10 anys va ser secretari de la Unió de Periodistes del País Valencià. Actualment treballa en el gabinet de premsa de la Universitat de València, on dirigix el periòdic setmanal Nou Dise. Després de \'L\'avió del migdia\', la seua primera novel·la, amb la qual va obtindre el premi \'València\' de narrativa, Bayarri ha continuat el seu particular crònica de la transició valenciana amb \'Febrer\', en la que reflexiona \"sobre uns fets que van commocionar els valencians, però sobre els quals no hi ha textos narratius, assajos o investigacions periodístiques realitzats des de València\", segons ha indicat el propi autor. |
-Les teues dos novel·les, ‘L’avió del migdia’ i ‘Febrer’, se situen en allò que ha rebut el nom de Transició, si bé en ‘L\'avió del migdia’ el dictador encara no ha mort i l\'acció es desenvolupa durant l\'estiu de 1974, mentre que els fets que es descabdellen a ‘Febrer’ succeeixen abans i durant el colp d\'estat de Tejero. Jordi Sebastià ens va explicar que a Burjassot, en els anys de la Transició, es va llançar una estàtua de Vicent-Andrés Estellés a una sèquia durant el conflicte conegut com la batalla de València. ¿Com recordes tu aquells anys, quins fets et marcaren?, si això va ocórrer, és clar.
No hi ha un fet polític extraordinari concret que marcara la meua adolescència, però l’ambient general era de gran politització a partir de la mort del dictador. A tots ens va marcar l’interés per la política. Així en general. Quan va morir Franco jo tenia catorze anys, i ho desconeixia tot sobre la política. La dictadura va acabar sense cap aportació per la meua part. Ningú em déu res. Però gràcies a això, he pogut evitar una actitud molt comú: anar per la vida de gran lluitador per la democràcia. Algunes persones quatre o cinc anys majors creuen que les llibertats d’ara les tenim gràcies a ells, perquè varen participar en un parell d’assemblees clandestines i es fumaren tres porros.
Vull evitar malentesos: el franquisme matava i torturava. Sobretot, els anys quaranta i cinquanta. Hi hagué gent que va passar en presó els seus millors anys. Hi havia exiliats, maquis... Però al començament dels anys setanta, on situa l’acció de ‘L’avió del migdia’, als ambients universitaris de la ciutat de València les coses eren ben diferents.
-Un lector, tornem a la qüestió de la Transició, es pregunta per quins motius situes les teues dos novel·les durant eixa època. ¿Què et va impulsar a triar eixe marc temporal?
La Transició valenciana és molt peculiar. I continua quasi inèdita en el camp de la narrativa i de l’assaig. No sóc tan pretenciós per creure que els meus llibres vénen a cobrir el buit. Però tota pedra fa paret. ‘L’avió del migdia’ se situa a l’any 1974, quan hi havia moltes esperances entre la gent. Quan tot estava per començar. Hi havia molta ingenuïtat, i crec que això era bonic. L’estil de la novel·la és un poc així: ingenu. Per contra, ‘Febrer’ se situa enmig del desencant, quan molts varen abandonar la política i les ideologies. L’estil del llibre és també desencantat i dur.
-Aquestes setmanes anem amunt i avall amb la reforma de l\'Estatut. Els fets de ‘Febrer’, el colp d\'estat, tingueren molt a veure en la frenada del procés autonòmic i amb la posterior LOHAPA. Aleshores la dreta i l\'esquerra espanyola negociaren l\'Estatut. Ara, el debat de situa en la seua reforma. Com valores tu la reforma de l\'Estatut? Penses que té algun interés per a la majoria de valencians, han sabut els partits polítics explicar a la ciutadania la necessitat de la reforma? Què esperes del nou Estatut?
L’Estatut valencià actual té un pecat d’origen, que és la via triada, la del 143. Però el seu contingut, afegit a una llei connectada que s’anomenava Lotrava, no està molt lluny en les coses importants de l’estatut català, per posar un exemple. Hi hagué Sanitat i Educació quasi des del primer moment. Hi hagué ràdio televisió. L’Estatut permetia fer les comarques o crear una policia autonòmica real... Els catalans poden dissoldre el Parlament o tenen transferides les presons, però poca cosa més. El problema no ha estat tant en el text, sinó en l’absència de voluntat política per anar més enllà.
Ara bé, la política és un termòmetre de la societat. Si els polítics de la transició no han anat més enllà ha sigut perquè els valencians no els han pressionat. Ni electoralment ni de cap altra forma. També és cert que els polítics haurien d’existir per tirar del carro –d’aquest carro i d’altres– i no sols per mantindre el poder el major temps possible. Però tenim la democràcia que tenim, i el país que tenim, i els processos de canvi social són molt més lents que allò que desitgem. Sobretot quan som més joves.
En ‘L’avió del migdia’ l’acció se centra en un grup de jóvens d’un poble vora la ciutat de València alguns dels quals han iniciat els estudis a la Universitat. A ‘Febrer’ els fets es desenvolupen a la ciutat de València i els personatges, encara que jóvens, ja han enllestit els seus estudis. Els xics del poble s\'acosten a la política i s\'esmenten llibres del moment. També hi ha alguna conversa en què es parla de política a \'Febrer\'. ¿Per què no hi ha cap referència a la identitat valenciana i al nacionalisme, ja en els llibres o en les converses? La qüestió resulta encara més incomprensible en \'Febrer\', quan existeix un Consell Preautonòmic i el debat, almenys, es viu. La realitat de \'Febrer\' es diametralment oposada al que s\'explica en \"La mestra\", l\'obra de Gómez Labrado.
¿Per què?, ens pregunta un lector.
[Nota de la redacció. Hem decidit mantindre la pregunta, encara que en \"L\'avió del migdia\" hi ha fragments com el següent, trets de la pàgina 216:
\"Però els vells republicans no els podien aconsellar sobre valencianisme polític. Entre els joves de Santàngel, el nacionalisme s\'hauria de beure en els llibres, i aquesta circumstància havia de marcar el
futur\"].
A ‘L’avió del migdia’ hi ha tot un capítol on es parla dels antecedents del valencianisme. S’esmenta, pels seus noms, persones com Vicent Ventura, Vicent Marco Miranda, Joan Fuster, Carles Salvador, Vicent Tomàs i Martí, Constantí Llombart, Emili Gòmez Nadal, Eduard Martínez Ferrando, Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Nicolau Primitiu, Gaietà Huguet, Enric Soler i Godes, Emili Beüt, Enric Valor, Miquel Duran de València, Adolf Pizcueta...
A ‘Febrer’, els personatges estan desencantats de la política. Ni els preocupa el valencianisme, ni la revolució. En qualsevol cas, una novel·la escrita en valencià no ha de ser necessàriament nacionalista. La gent que escriu en italià o en alemany tracta temes molt diversos i des de perspectives estilístiques o ideològiques distintes. En valencià ha d’ocórrer el mateix.
¿Què va succeir amb www.araomai.com, com va nàixer el projecte? No reeixí la idea d’un diari electrònic en valencià?
Dotze persones varen crear una societat i varen posar en marxa araomai. Però prompte s’acabaren els diners inicials, sense haver aconseguit ingressos regulars. D’aquella experiència he aprés que una iniciativa empresarial s’ha de posar en marxa amb un capital inicial important i amb gent dedicada exclusivament. Això de fer un diari –no un setmanari o un mensual– en
hores lliures no funciona. Una cosa és una pàgina web, amb actualitzacions més o menys regulars, i una altra,
molt distinta, és un diari, que exigeix actualitzacions contínues i un equip mínim dedicat absolutament. Inclòs un departament comercial que assegure ingressos. Però encara crec que és possible reeditar aquella idea.
Parlem de Ràdio 9, on fores cap dels serveis informatius. ¿Reberes pressions des de la direcció per la forma en què es donaven les notícies? Com valoraries, ara, des de la distància, aquells anys, així com també, ara mateix , el model valencià de Ràdio i Televisió públiques ?
A Ràdio 9 vaig dimitir perquè allà, per no rebre, no rebíem ni consignes polítiques. El director general, Amadeu Fabregat, estava tan capficat en la televisió, que per la ràdio ni apareixia. Amadeu comentava entre bromes que tenia una “ràdio pirata”. I era rigorosament cert. Passava de nosaltres. Amb els diners que costava comprar els drets televisius d’un sol partit de futbol del València, hauríem fet una ràdio de molta qualitat. Però a ningú importava la ràdio, així que vaig presentar la meua dimissió.
[Nota dels redactors. Diari Parlem informa mensualment dels informes en què la secció d\'UGT analitza els telenotícies de Canal 9.]
¿En quin projecte literari treballes?, si és que ho estàs fent, ara mateix. Ens pots avançar quelcom al respecte?
Estic acabant un llibre que reconstrueix un crim important que va ocórrer en la realitat, i que mai ha estat resolt per la policia. El llibre és el resultat d’una investigació periodística de tres anys. Tot eixe temps he estat buscant l’home que va cometre aquell crim. Però em permetreu que no revele si l’he trobat o no.
Com és Santàngel ara mateix, especialment després de la LRAU? Es projecta algun camp de golf? Resta encara per urbanitzar algun metre d\'aquella platja on Irene i Agustí s’estimaven?
Santàngel és l’escenari de la meua infància i de la meua adolescència. Això no canvia mai. Si de cas, amb l’edat es va modificant a millor: l’acabes idealitzant encara més. No crec que pensen fer un camp de golf perquè no hi trobarien suficient espai entre les circumvalacions d’ara, les gasolineres, els polígons i les urbanitzacions d’adossats. Respecte a la platja, han posat una vila marinera, un hipermercat, un taller immens de pneumàtics de cotxes, una tenda de bricolage, orxateries, un restaurant gallec, un altre libanés, un tercer argentí... No sospitava que caberen tantes coses! Però si Irene hi va a mitjanit algun dia, potser trobarà arena humida a la vora. Crec que això no s’ho han carregat encara.
Un jove periodista ens diu: \"El diari Las Provincias traurà durant els primers dies de maig una edició per a les comarques del nord. Levante-El Mercantil Valenciano s\'ha extés al sud amb una edició \"d’Alacant\". Pareix que les dos capçaleres històriques de la ciutat de València volen crear diaris d\'àmbit valencià i trencar així amb la visió provincial. Com veus tu la situació de la premsa valenciana? És possible un diari en valencià? El Temps, sabrem algun dia quan exemplars aconsegueix vendre?\"
Les edicions comarcals em semblen una bona iniciativa. Tot allò que contribuisca a dinamitar la divisió provincial està bé. En la meua opinió, la premsa valenciana viu un moment complicat. Crec que hi ha excel·lents periodistes ací, que poden competir sense complexos amb els d’altres ciutats més grans, però els mitjans no són ambiciosos. No es promouen equips d’investigació, com tampoc seccions de grans reportatges amb dos o tres professionals dedicats durant dies a algun tema. No hi ha tradició d’enviats especials o de corresponsals estables a llocs interessants...
Respecte a ‘El Temps’, no sé quants exemplars ven. Però crec que té una qualitat més que acceptable. En el tema del diari en valencià, puc dir que he participat en totes les iniciatives que s’han encetat fins ara. No hem passat mai de les primeres gestions. Alguns –molt pocs– hem dedicat temps i diners, però no sóc optimista. Ara per ara el projecte està abandonat.
També unida a l\'anterior, un altre lector ens pregunta: \"Què penses sobre la falta de projectes de ràdio privada al nostre país: no es duen a terme o no existeixen iniciatives paregudes a les que han creat un espai comunicatiu a Catalunya? Finalment, i et volem agrair la paciència que has tingut amb nosaltres, un altre lector vol saber què penses sobre el projecte d\'Info TV. Creus que quallarà?
La ràdio, com els altres mitjans, és també un termòmetre de la societat. Si no hi ha en l’àmbit privat és perquè tenim la societat que tenim. No podem esperar que algú caiga del cel i ens salve. Ni en açò ni en altres coses. Per exemple, ací hi ha gent que diu estar a favor del valencià, però ni llig literatura en valencià, ni va al teatre en valencià, ni compra música en valencià. Però estar a favor, està molt a favor. Estan a favor d’una ràdio, o d’un diari en valencià, però després ni escoltarien la ràdio, ni comprarien cada dia el diari. Els valencians som així.
El cas contrari és InfoTV. Em sembla és una idea magnífica. Feta per gent professional. Els promotors no han esperat a que algun gran mecenes els posara tots els mitjans al seu abast i que després els pegara una palmadeta a l’esquena i els diguera: si necessiteu alguna altra cosa no teniu més que dir-me-ho. Ells han tirat endavant sense xarxa protectora. Són admirables, i els ha d’eixir bé.
Maig de 2.005 ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Sobre el reportatge de Lo Rat Penat\" per Vicent Soler','L\'interessant reportatge sobre \"L\'agra eixida de Lo Rat Penat\" manca de precisió pel que fa a la trascendental assemblea del 30 de gener de 1976 en el que l\'entitat va canviar de rumb. La majoria de vots dels contraris a la unitat lingüística s\'aconseguí no amb els vots dels presents (s\'hi evidenciava la majoria progressista, formada no només per ciutadans compromesos sino també pels representants de tota l\'opossició antifranquista que poc després formaria la plataforma unitària TAULA DE FORCES POLÍTIQUES DEL PAÍS VALENCIÀ), sinó amb una caterva de vots per correu que, segons les males llengües, pertanyien a membres de les joventuts franquistes, la OJE, i que el delegat governatiu -del Governador Civil encara franquista: feia poc més de dos mesos que havia mort Franco- va donar per vàlids. Els que hi érem presents al Saló del Consolat de Mar de la Llotja de València encara ens fem creus, quasibé trenta anys després, de la mangarrufa feta aleshores.
Vicent Soler (13-05-05)
(S\'adjunta article publicat a Levante-EMV al juiol de 2002)
M\'AGRADARIA TORNAR A LO RAT PENAT
Vicent Soler, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València
Tot el valencià que sé me l’ensenyaren a Lo Rat Penat. Eren encara els anys seixanta. Un servidor havia acabat d’entrar a la Universitat i el mestre en gai saber, membre de la secció de llengua de lo Rat i capellà del meu poble, de Rocafort, Mossèn Vicent Sorribes, m’animà a fer els tres cursos de valencià que s’hi impartien. En realitat, el camp estava assaonat. Des de ben menut, Mossèn Sorribes –don Vicent- m’advertia una i altra vegada que calia parlar valencià i que, si fora possible, parlar-lo bé. Per què –em deia- si “Dios” és Déu, diem “adiós” i no adéu, quan parlem en valencià? Recorde un acte de clausura dels cursos de llengua, amb una lliçó impartida per Antoni Igual Úbeda, que em va emocionar per la solemnitat amb que el valencià era utilitzat, molt lluny del que estava acostumat a viure en aquells temps. Recorde, també, haver estudiat amb la Gramàtica valenciana i el llibre Parleu bé, de Carles Salvador.
Recorde, així mateix, haver recuperat paraules que la meua generació ja no coneixia, com trespol i adonar-me que la nostra llengua tenia sinònims a manta, vius a diferents comarques valencianes com bascoll i clatell. També vaig acudir a una marxa a El Puig un 9 d’Octubre (de 1968?), organitzada per la Joventut (la que havia inspirat gent com Enric Tàrrega o Alfons Cucó) de lo Rat, que la Guàrdia Civil va impedir a colps, a l’altura de la Pobla. Tot allò m’impel·lí a fer-me soci i així vaig lligar-me a la institució en els anys tan delicats del tardo-franquisme. La “Cançó de lluita”, que hi vaig aprendre, va acompanyar-me durant els moments difícils de la vida clandestina per les llibertats democràtiques i la recuperació de l’autogovern dels valencians. Totes estes experiències varen alimentar la meua autoestima com a valencià i vaig prendre la decisió de fer del valencià la meua llengua de treball preferent, junt amb el castellà i l’anglès, animat –reconeguem-ho- per Ernest Lluch.
El febrer de 1978 llegiria la meua tesi doctoral en valencià, la primera en esta llengua a la Facultat d’Economia de València (junt amb la de Josep Sorribes), molt abans de que la Constitució i l’Estatut hi donaren cobertura legal. Mentrestant, Lo Rat Penat, el meu estimat Rat, havia viscut uns moments convulsos que el varen portar a allunyar-se de la seua línia tradicional, almenys de la tradició que jo coneixia. La d’una institució que, entre altres fets, no havia deixat extingir-se la flama de la llengua enmig de la maror d’un franquisme que feia creure que el valencià estava en fase terminal, la que havia desplegat totes les possibilitats del gran consens lingüístic que els valencians havíem aconseguit amb les Normes de Castelló l’any 1932, la que havia cedit els locals per a la constitució de CCOO a València. La que, en síntesi, havia tingut un comportament cívic i nacional envejable. Per tot això, no podré oblidar mai el trist espectacle de l’assemblea general del 30 de gener de 1976, al Saló del Consolat del Mar de la Llotja de València. D’una banda, totes les forces democràtiques antifranquistes i, d’altra, un conglomerat heterogeni de socis liderats per l’alcalde i el president de la Diputació (franquistes, és clar) i per joves com Xavier Marí. Una misteriosa pila de vots per correu permeté guanyar la candidatura d’aquests, contra l’evidència que, entre els presents, la majoria era clarament dels primers.
Mossèn Sorribes, que el vaig tindre al meu costat tota l’assemblea, en veure el resultat va tirar-se les mans al cap i va témer el pitjor per al futur de l’entitat. De fet, al dialogant professor Sanchis Guarner l’expulsaren l’any següent. Al poc, vaig enterar-me que un servidor, com molts altres, havia perdut la meua condició de soci. Així i tot, farà uns deu anys, la Joventut de lo Rat (liderats aleshores per gent com Artur Ahuir i Vicent Flor), van convidar-me a una tertúlia, de record inesborrable per a mi. 25 anys més tard, una vegada superada la raó principal per la qual van haver aquelles divisions, és a dir, una vegada aclarida l’autoritat normativa de la llengua –en constituir-se l’Acadèmia Valenciana de la Llengua- per qui té la legitimitat per a fer-ho, les Corts Valencianes, m’agradaria tornar a Lo Rat Penat. Tornar per a contribuir modestament –junt a tants d’altres, junt amb els enrics tàrregues, els alfons cucós, però també els xaviers marís- a fer-lo més plural, més viu, més ambiciós, més útil per a la tasca que ens hauria d’unir a tots el socis: treballar per fer del valencià la llengua habitual de les valencianes i els valencians. Per contribuir, a fer del valencià un instrument de cohesió -i no de confrontació estèril- del nostre poble. Com volia Mossèn Sorribes, per a aconseguir que, cada dia, més gent parle valencià i, a ser possible, que el parle bé. ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: EL PALOMAR (La Vall d\'Albaida)','
Té el seu origen en la repoblació amb cristians vells que va seguir a la conquesta cristiana, va formar part del marquesat d\'Albaida; l\'expulsió dels moriscs no afectà El Palomar, habitat majoritàriament per cristians vells; l\'expansió agrícola del segle XVIII va apujar la seua població que trona a caure progressivament des de 1860; durant les guerres carlines fou espoliada per la partida de Santes, que va destrossar el registre civil de la població.
L\'ajuntament està governat pel PSPV que obtingué 5 regidors en les votades de 2003, el PP va obtenir 2. El padró de 2004 enregistra 520 habitants, de gentilici, palomarencs.
Compta amb 8.1 km2 de terme municipal, que tenen com paratges a conèixer la Font Freda i la Font d\'Asis, amb safareig, la nevera de la Lloma de la Solaneta i la nevera del Corral de Diego.
Arquitectònicament, cal esmentar:
- Església de Sant Pere apòstol. De 1789-1799, amb interessants arxiu i museu.
- Ermita de la Mare de Déu del Roser. Aixecada el segle XIX sobre una anterior.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Caixa Ontinyent
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': PARCENT (La Marina Alta)','
El topònim tendria la seua arrel en un mot d\'origen iber: bart, que significaria“humidal” a causa d\'una font que hi rajava fins el riu de Xalò; així, en el Llibre de Repartiment apareix citada com Parsen i no serà fins el segle XVI quan es catalanitze adquirint la forma actual; era un dels nuclis musulmans de la vall de Xaló quan va ser ocupat per l\'exèrcit de Jaume I; més tard tornà a ser escenari bèl·lic per estar dintre de la zona d\'actuació de la sublevació musulmana liderada per Al-Azraq (1248-1575); fou capçalera de la baronia del seu nom; a conseqüència de la conversació forçosa dels mudèjars al cristianisme, tornà a ser el focus de rebel·lions; el 1529 fou saquejada la població pels pirates de Barba-roja i, el 1534, hi hagué una nova incursió que segurament aprofitaren molts moriscs del lloc per a fugir cap a Àfrica, portant-se amb ells Pere Andreu de Rodo, senyor de la baronia; el decret d\'expulsió del 1609 va provocar un altre esclafit turbulent, per la qual cosa els moriscs de Parcent, juntament amb els d\'altres poblacions, arribaren a prendre el castell de Pop, però foren reduïts pel novembre de 1609; el 19 d\'octubre del 1611 es va concedir permís al monestir de la Mare de Déu de les Fonts per a poblar el lloc de Parcent, entre d\'altres; el 12 d\'agost de 1612, fra Francesc d\'Almenar, prior del monestir citat, atorgà carta de població per als repobladors; el 1783 pertanyia al comte de Parcent.
Els 907 habitants, de gentilici, parcentins, que s\'hi empadronaren en 2004 estan governats pel PP que guanyà les eleccions de 2003 amb 4 regidors, per 3 que obtingué CDP.
L\'economia s\'ha basat tradicionalment en l\'agricultura: ametla, taronges i raïm; precisament l\'ancestral cultiu de la pansa proporciona actualment vins dolços de gran qualitat; a més a més s\'hi estan elaborant en diversos cellers ubicats al poble bons vins; nogensmenys són cada vegada més els veïns que, atrets pels negocis turístics, treballen a la costa sense abandonar la tranquil·litat del poble per a residir.
Els 11,9 km2 de superfície s\'escampen per la vall del riu Xaló conformant amb set poblacions pròximes la Vall de Pop; paga la pena conèixer la Font de la Rampuda i la Font de la Foia.
Per arribar al casc urbà cal pujar el coll de Rates, port situat als 690 m d\'altitud; el patrimoni parcentí presenta:
- Església de la Puríssima.
- Casa de Gabriel Miró. Que hi va escriure algunes de les seues obres.
- Cova del Xilè.
- Diversos riu-raus, edificacions on es posava a assecar la pansa.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Punto de vista
Universitat d’Alacant
Vexilla Hispanica ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PATERNA (L\'Horta)','
Hi ha diverses teories sobre l\'origen del topònim que, malgrat que divergents, totes coincideixen en assenyalar l\'arrel llatina del mateix; al jaciment de Despeñaperros s\'han trobat deixalles del Neolític i del Bronze, època de la qual també hi ha record a la Lloma de Betxí; també en Despeñaperros i en La Vallesa hi ha testimonis del pas dels ibers; de l\'època romana hi ha petjada en diferents llocs de l\'actual terme municipal, dels quals destaquen una sèrie d\'aqüeductes; el pas dels àrabs ja és ben palés amb construccions com l\'Alcàsser, la Torre i un munt de deixalles escampades pel terme i la població; en la primavera de 1065 el rei Ferran I, de Castella i Lleó intentà la conquesta amb escàs èxit; el 9 de juliol de 1237 fou atorgada, juntament amb Manises, a fur d\'Aragó, a Artal de Lluna pel rei Jaume I, encara que la data efectiva d\'ocupació per part del monarca no seria fins el 10 d\'abril de 1238; al segle següent una filla de Lope de Luna, Maria de Luna, marida amb l\'infant Martí d\'Aragó, fill de Pere I, el Cerimoniós; el fill dels quals, Martí de Sicília, va deixar-lo en herència a son fill natural Fadric, aspirant a la Corona d\'Aragó en el Compromís de Casp; rera una conflictiva etapa successòria, l\'\'any 1436, el rei Alfons el Magnànim, va desposseir en Fadric de les seues propietats i va cedir-li-les a l\'infant Enric, fill de Ferran d\'Antequera i duc de Sogorb; d\'aquesta manera el lloc restà vinculat al senyoriu de Sogorb; l\'expulsió dels moriscs despoblà la població i paralitzà el seu desenvolupament; a la mort, en 1670 de Joaquim Agustí d\'Aragó deixà el poble en mans de la seua germana Caterina Antonia d\'Aragó, esposa del duc de Medinaceli; el 30 de juliol de 1746 el senyoriou i la vial foren venuts, per 104.920 lliures valenicanes, a Antoni Pando Bringas Arnaiz i Peña, per al que Felip V creà, el 13 de novembre d\'aqueix any, el comtat de Villa Paterna; el 1.817, tres anys després de l\'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis, passà a ser propietat del marquès de Miraflores, del què hom conserva el castell-alcàsser; en 1858 es canalitzaren les aigües del barranc de la Font la qual cosa suposa un gran avanç modernitzador per a la vila; aqueix mateix segle arriba el ferrocarril i el campament militar; durant un llarg període de temps (1939-1956), les tàpies del cementiri de Paterna, així com del proper camp del tir al colomí, serien mut testimoni de les execucions \"legals\" del nou règim establert per la victòria de les armes; un total de 2.237 persones --anarquistes, comunistes, republicans en fi--, valencians en la seua majoria, foren passats per les armes després d\'un jui sumaríssim i una sentència comdemnatòria, gairebé un 50% del total d\'execucions dutes a terme al País Valencià; en les llistes dels allí executats podem trobar veïns de les poblacions i comarques més properes, encara que tanmateix hi apareixen d\'altres comarques del nord i del sud, així com de la resta de l\'Estat; grans fosses comunes situades a l\'entrada del cementiri municipal, alguna de les quals compta amb més de 400 cadàvers, són el resultat de les execucions, quasi diàries en el primers anys de la posguerra; entre els allí executats cal destacar el Dr. Peset Aleixandre, que fou rector de la Universitat de València.
La població actual –dades de 2004—ascèn a 51.162 persones, de gentilici, paterners que es reparteixen entre el poble i les urbanitzacions i barris de La Coma, La Creu de Gràcia, Cumbres de San Antonio, Terramelar i La Canyada, la més antiga, ja que des de finals del XVIII ha estat constant la construcció de vil·les d\'esbarjo per a la classe més acomodada de la ciutat de València. Les eleccions de 2003 donaren 10 regidors, i la batlia al PSPV, el PP n\'obtingué 8, 2, EU-EV i 1, UV.
El lloc fou un centre molt important de producció de ceràmica durant l\'època musulmana; en 1285 ja és citada com a centre terrisser; en època medieval hi havia dos barris (les olleries) que s\'hi dedicaven i exportaven la seua producció a diferents llocs d\'Europa, sobre tot a Avignon i Nàpols; a partir del segle XV, però, perdé importància front Manises; a hores d\'ara l\'economia es basa en una important agricultura, de reguiu fonamentalment, i, sobre tot en una potent xarxa de polígons industrials en què estan representats gairebé tots el sectors, fins i tot hi ha el Parc Tecnològic, capdavanter en investigació sobre alta tecnologia.
El terme abasta 45 km2 i, com ja s\'ha comentat es troba repartit entre les urbanitzacions, els polígons i els conreus agrícoles.
Patrimoni paterner:
- Torre àrab. Tipica torre defensiva musulmana, perfectament restaurada i conservada.
- Les Coves. Habitacles excavats en la roca a finals del XIX i primeries del XX i fets servir com a vivendes durant tot el segle passat. Actualment hi ha ja molt poques.
- Calvari. Possible alcàsser fortalesa dels Luna d\'Aragó. Molt modificat per diverses intervencions.
- Castell o Palau de Miraflores. Obra de 1817 destinat actualment a seu de l\'ajuntament.
- Mercat. Edificat en 1935. Paterna ja comptava amb privilegi de Jaume I per a celebrar mercat.
- Gran Teatre. Inaugurat el 24 de juny de 1927 i dedicat, recentment, a un dels més populars fills de Paterna, l\'actor Antonio Ferrandis.
- Cafè Teatre Capri. Antic Teatro de la Unión, de 1924.
- Museu Municipal de Ceràmica. En l\'antic ajuntament, de 1860.
- Església de Sant Pere apòstol. Fundada el segle XIV, l\'edifici actual data del segle XVII.
- Convent de Santa Caterina
- El Roser
- Mare de Déu dels Desamparats.
- Santíssim Crist de la Fe, de la Canyada.
Ciutat festera, s\'hi celebren Moros i Cristians, Falles, Setmana Santa, però la més popular de les seues manifestacions festives és la Cordà, que cada darrer diumenge d\'agost congrega una autèntica multitud desitjosa de fruir del llançament de milers de ‘\'borratxos\'\' que il·luminen la nit paternera.
Els arrossos constitueixen la base gastronòmica però el més típic dels àpats del poble són els dolços coneguts com els ‘\'cachaps\'\' de recepta secreta.
La més antiga manifestació cultural són els Jocs Florals de la Vila de Paterna que camina ja per la seua seixanta-i-una edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Paterna
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Villa de paterna punt com ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"32 aniversari de la formació del Polisario\" per Salvador Pallarès-Garí','
En ocasió de qualsevol centenari, per valorar-ne l’abast, quan es tracta del centenari d’una persona, procure fer un repàs dels canvis socials, històrics, polítics que ha conegut.
El dilluns 21 de maig de 1973, a la província espanyola del Sàhara, naixia un moviment polític, el Polisario, per unes raons que, ara, trenta-dos anys després, continuen vigents: l’ocupació militar del Sàhara Occidental, la Saguia el Hamra i el Rio de Oro. Si bé l’ocupació actual, la marroquina, no és completa, no abasta tot el territori, sí hem de convenir que és més sanguinària.
Al llarg d’aquests trenta-dos anys, al món s’han produït tota una sèrie de canvis, polítics, socials, científics,... que n’han fet un món nou. Bé, hem de convenir, també, que només en aparença; perquè si bé és cert que hem passat de la màquina d’escriure i el vinil, al processador de textos i a l’mp3; des que el món és món hi ha gent, molta gent, massa gent, sotmesa a les arbitrarietats d’uns pocs, molt pocs, poderosos, dèspotes, acompanyat per una corrua de còmplices, carronyers.
La història també ha fet moltes voltes en aquests anys: mentre queia el mur de Berlín, s’alçava un altre mur, el que separa el Sàhara ocupat i el Sàhara lliure de l’ocupació marroquina. Mentre una coalició internacional s’armava per tornar la llibertat al poble del Kuwait, ocupat pel tirà Sadam; ningú no alça la veu per censurar l’ocupació del Sàhara, el genocidi, i la neteja ètnica aplicada sobre la població sahrauí, i l’incompliment continuat de les resolucions de l’ONU. La diferència? Doncs que el Kuwait és un país amic, proveïdor de petroli, ric mentre que el Sàhara Occidental no en té el pedigree, no pertany als països que ens proveeixen de petroli. Per cert, n’hi ha una altra diferència, al Kuwait, les dones no tenen drets civils, al Sàhara Occidental, sí: però no crec que això importe molt als mandataris mundials (homes, per cert).
Al llarg d’aquest trenta-dos anys també hi ha hagut canvis als Campaments de refugiats sahrauís: al començament eren provisionals, sense infrastructures, ara, gràcies a la solidaritat internacional, ja tenen unes condicions que, sense arribar a ser mínimes, podem dir, amb orgull, que són dignes. Però l’exili a què van estar forçats els avis dels xiquets sahrauís continua ancorat en les drassanes dels tirans i dels seus mentors. Això no ha canviat.
Al Sàhara Occidental també s’ha produït un canvi de moneda: l’euro també hi té curs legal, al Sàhara lliure, i als campaments de refugiats; perquè al territori ocupat han canviat la pesseta pel dirham, i l’espanyol, de segona llengua, pel francés marroquí.
A la part de Sàhara Occidental ocupat pel Marroc els canvis que s’han produït no són pocs: la població s’ha multiplicat exponencialment: colons marroquins amb què la monarquia pretén afirmar la marroquinitat del Sàhara; les petges històriques del colonitzador espanyol són enderrocades i esborrades, per formar una història marroquina, un país marroquí. Un país i un poble que tenia intercanvis comercials i humans amb els pobles veïns ha estat sotmés a un tancament, a un aïllament proverbial. És l’únic territori del món rodejat per un mur, i tancat a qualsevol comunicació amb l’exterior.
Ara els intercanvis comercials i humans que s’hi produeixen són els de les màfies que trafiquen amb barques plenes d’emigrants.
El moviment solidari amb el poble sahrauí tampoc no ha canviat en la seua determinació de pressionar les autoritats del Regne d’Espanya, que, segons l’ONU, encara són administrativament responsables del territori del Sàhara Occidental.
Tampoc no ha canviat la determinació del poble sahrauí a recuperar allò que un dia, a punta de canó, de bombes de napalm i de fòsfor blanc, els van arrabassar.
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
(20-05-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('SEARG DIXIT: SEARG DIXIT: UNIÓ VALENCIANA DAVANT L\'OPA HOSTIL DE SENTANDREU','Hui podíem llegir a la premsa com el líder de Coalició Valenciana, García Sentandreu llançava a la palestra política una oferta a Giner i el seu sector i al nou president de la malmesa Unió Valenciana, Ximo Ballester.
Sentandreu, molt cordialment, els amenaçava diguent-los que si volen algun pacte amb el seu partit ha de ser ara -més que res pels diputats, regidors i alcaldes que això suposaria per a la formació anticatalanista- res de pactes al 2007, on el pot dels diners públics polítics ja s\'han esgotat. Què això seria \"oportunisme\".
Fernando Giner està en una situació un tant delicada, per una banda està ben col·locat al partit que a hores d\'ara és hegemònic al País Valencià, al Partit Popular; tot i que a ningú no se li escapa que està en una situació molt difícil dins del mateix, donat que és considerat \"non-grato\" pel sector campsista, sector dirigent.
Per tant, el president de la Diputació de València té dues opcions: jurar lleialtat a Camps, al més pur estil de l\'època feudal, i tornar a guanyar la confiança i el favor del president regional del partit, per tal de continuar al seu status dins de l\'organigrama intern. O per contra, tornar-se\'n a les files de l\'anticatalanisme autòcton, esta vegada de la mà de Sentandreu, convertit en nou heroi del blaverisme més radical. Una situació molt complicada per a un home que comença a viure la tardor de la seua vida política.
Per l\'altra banda tenim al jove president de la nova executiva d\'Unió Valenciana, Ximo Ballester. La situació d\'Unió Valenciana és molt complicada, més si cap que la del sector anticatalanista del PP, dirigida per Giner. Pel que a la defensa anticatalanista, Unió Valenciana ha perdut la batalla; a dia de hui, ningú no guanya a Coalició Valenciana en anticatalanisme; per tant, Ballester seria com un mer escuder, una comparsa, un succedani de Sentadreu edulcorat dins de la coalició anticatalanista, relegat a un segon plànol marginal, més encara si Giner finalment entra en el pack.
Per altra banda, els flirtejos a que ens tenia acostumat la formació regionalista amb el PP s\'han acabat, per este costat Chiquillo, junt amb Amparo Picó s\'han emportat la franquícia cap al seu nou partit, Unió de Progrés per la Comunitat Valenciana, seguint el model d\' \"Iniciativa de Progreso\" que acabà amb la primera versió del \"Pacto del pollo\" que entre altres protagonitzà l\'abans citat Giner. Com a última opció, parlar amb el BLOC, després de l\'eixida del sector més nacionalista de la seua formació -ONV- i l\'últim gir de la formació liderada per Morera cap a l\'esquerra tradicional moderada, és ja una fita impensable.
Per tant, Ballester, com a bon estratega què és -guanyà a tot un mestre d\'escacs rus en la seua adolescència- ja haurà analitzat totes les possibilitats d\'èxit realistes que té la seua formació, i sincerament ho té molt negre, més encara si agafa l\'opció suïcida d\'anar en solitari.
Si l\'històric partit regionalista no abandona les tesis anticatalanistes, es recicla i es modernitza, li passarà com a aquelles grans empreses que a finals dels 90 foren absorbides per noves entitats més agressives que s\'han aprofitat de l\'anterior estructura empresarial (com de fet ha passat ja amb algunes seus locals d\'Unió Valenciana, que ara són de Coalició Valenciana).
Sobreviurà Unió Valenciana a l\'OPA hostil de Sentandreu?
Podrà reciclar-se el partit històric regionalista davant la nova conjuntura política?
(20-05-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PAVIES (L\'Alt Palància) - PAVÍAS (Alto Palancia)','
Hi existeixen vestigis de població, poc estudiats, des del Bronze; en època musulmana apareix sota domini del castell d\'Almonesir, que abraçava els actuals municipis d\'Algímia d\'Almonesir, Matet, Pavies y Vall d\'Almonesir i així continuà rera l\'ocupació cristiana, governant-se amb una barreja de lleis cristianes i musulmanes; el 22 de maig de 1238 el rei conqueridor dóna a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, el castell i les seues terres; en 1245 Guillem Montclús reclama la possessió del feu; anys desprès, mitjançant nou plet, torna al successor de Berenguer de Palou, Roderic Diez, d\'aquest va heretar-lo sa filla, Sanxa Ferrandis, esposa de Jaume Pérez, duc de Sogorb, fill bord de Pere III; en 1437 passa, per venda realitzada per Alfons V, a Vidal de Castella, posteriorment fou recaient en diverses mans: ducs de Cardona (1562), Dionís de Reus (1581) i Joana Enríquez, comtessa d\'Aranda (1581); durant els segles XVIII i XIX, la seua població va créixer lentament, passant de 337 habitants el 1787 a 508 el 1900 ( el seu màxim de població). A partir d\'aquesta data, inicia un fort corrent migratori que fa que el 1994 sols tinga 62 habitants.
Pavías, topònim oficial, forma part de la comarca de L\'Alt Palància i, com en tota ella, s\'hi parla castellà. La població continua amb la tendència a la baixa de manera que en 2004 tan sols s\'hi enregistren 58 habitants, de gentilici, pavians, governats per una Assemblea Veïnal dirigida per un membre del PP.
A mitjans segle XIX produïa vi, seda, panses i cànem, encara que hi predominava el conreu de secà s\'hi conreaven 10 hectàrees de reguiu amb els seus ullals i mantenia dues fàbriques d\'aiguardent. Actualment la seua magra economia continua basant-se en l\'agricultura.
Els 14,5 km2 que comprenen el seu terme, solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo, dintre del Parc Natural de la Serra Espadà, presenten un relleu molt accidentat, amb altures com els Picos de Peñalba amb 881 m d\'altura, Huesa amb 872 m i El Castillejo. Paratges dignes d\'esment són les fonts d\'Artea, Juncosa i del Pou. El terreny és ideal per a la pràctica del senderisme i en aqueix sentit paga la pena conèixer la tasca que està duent a terme l\' Associació Cultural Artea per donar a conèixer Pavies i que es reflexa en l\'obertura de rutes com ara les que des de Pavies ens portaran al Corral de les Sorts, a la Peña Morrón, a la Bassa del Llop i a la Cova Moma, que són les quatre que ja han estat obertes. També hi ha el sender Navaixes-Pavies.
A banda del casc urbà, amb cert interès arquitectònic, el patrimoni de Pavies ens mostra:
- Església de Santa Caterina. Documentada ja en 1562.
- Ermita de la Cova Santa.
- Safareig Municipal.
- Museu Etnològic.
L\'olla paviana, els productes del porc, l\'arròs al forn amb ou, els cigrons estofats i els congretes de San Antón són els plats més consumits al poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Pavías
Plana personal de Paco González
Serra Espadà.org ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PEDRALBA (Els Serrans)','
D\'origen musulmà, Jaume I va donar-la a Berenguer d\'Entença el 1237, segons consta en el Llibre del Repartiment; rera l\'ocupació cristiana es va ampliar i emmurallar el casc urbà; el 1347 el rei Pere II va concedir la baronia de Pedralba a Roderic Sanç de Calatayud, la qual família va conservar-lo fins el segle XV en què va passar als Centelles i, posteriorment, als Sabata de Calatayud, comtes del Real, finalment detingueren el senyoriu els ducs de Villahermosa; lloc de moriscs la fillola de Xelva, romangué pràcticament despoblat després de l\'expulsió d\'aquests; demogràficament no es va reposar fins el segle XVIII en què s\'hi va produir un accelerat creixement demogràfic que ultrapassà el recinte emmurallat i donà lloc a nous barris; el creixement continuà fins mitjans del XX en què comença un constant i imparable degoteig emigrador; en 1927 va rebre el títol de ciutat: la terrible riuada del Túria, de 1957, deixà marques, indicades amb rajoles ceràmiques, de més tres metres d\'alçària.
Les eleccions de 2003 donaren 5 regidors i la batlia al PSPV, el PP n\'obtingué altres 5 i l\'ENTESA, 1. La llengua que es parla es la castellana, el gentilici, pedralbí i el padró de 2004 enregistra 2.436 persones.
La seua economia es basa en l\'agricultura.
El terme, de 59, 4 km2 està travessat pel Túria i pel barranc de Xiva i presenta diverses altures, cap d\'elles superiors als 300 m, com ara La Torreta (200 m), El Alto del Puente (187 m), El Palmeral (276 m), Cerro Partido (274 m), Peña Latron (223 m), Chucheve (217 m) o Alto del Leon (210 m), els paratges més coneguts són la Playeta, en el curs del riu; la Torreta, amb panoràmiques sobre le municipi i la comarca; la Pista, la font del Parque; les coves Pedrera, Colomera, Merinel i del Rapo.
La passejada pel poble ens mostra les cases, de tipus modernista, de la incipient burgesia vinatera que s\'hi va instal·lar a finals del XIX. El patrimoni pedralbí també presenta:
- Església de la Puríssima Concepció. De 1771. Neoclàssica, amb portalda barroca.
- La fàbrica de Harinas Civera. Edificada sobre l\'antic molí de sant Josep a les primeries del XX.
- Restes de la muralla, demolida en 1859.
- Edificis del Casino, del Teatre i de la Casa Consistorial.
- Escales del carrer de la Rocheta.
- Retaules ceràmics amb advocacions religioses.
- Ermita. De la segona meitat del segle passat.
Per acabar aquest recorregut per Pedralba parlarem de la coca con tajàs, l\'olla i la carne a lo pastor, que juntament amb els mantecaus i els pastissos de moniato són el més destacat de la gastronomia local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Pedralba Digital
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Saforencs a Mauthausen\" per Emili Selfa','Aquestos dies ens trobem en plena celebració del 60é aniversari de l’acabament a Europa de la Segona Guerra Mundial. Corresponentment, hem vist rememorar l’alliberament del camp de concentració i d’extermini de Mauthausen, a Àustria, amb presència destacada d’alguns dels supervivents d’aquella barbàrie nazi, i del president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Des d’una perspectiva històrica no pot ser per a menys: uns 15.000 republicans espanyols patiren els horrors o la mort a l’esmentat camp. Només de republicans valencians sobrepassaren els 560, dels quals en moriren 349. La qual cosa deixa també en evidència el govern de la Generalitat Valenciana i el seu president Francesc Camps, per no haver acompanyat a les cerimònies els tres únics valencians supervivents del camp que encara viuen.
És evident que aquest exercici ens portaria a preguntar-nos què feren, o no, els nostres governs fa deu anys, només per posar un exemple. Però la qüestió veritablement important és l’exercici de recuperació de la memòria històrica que açò representa. Donar a conèixer a les noves generacions el genocidi nazi, l’extermini sistemàtic, fred i planificat que significà Mauthausen i tots els camps de l’holocaust, és imprescindible si volem i aspirem a que no puga repetir-se mai més.
És per això que des del Bloc, modestament, llançàrem la iniciativa de fer cinc minuts de silenci als ajuntaments per tal de retre homenatge a tots aquells valencians víctimes del seu temps. Hem vist a la premsa com alguns ajuntaments, com ara el de Potries, parava l’administració municipal en senyal de respecte i memòria. Aquest poble ho feia i recordava així un dels seus fills morts a Mauthausen. Però són vuit els ciutadans de la Safor que moriren al camp nazi. Gràcies a l’obra de la desapareguda i recordada Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, (1977), sabem les dades bàsiques d’aquells republicans de la Safor:
Bellreguard: Ferran Seguí Garcia, *31-8-06, M 27-9-40, G 24-1-41, +15-8-41
Beniopa: Francesc Escrivà Morant, *26-9-93, M 26-4-41, G 20-10-41,+15-11-41
Gandia: Enric Calabuig Buigues, *23-9-18, M 26-4-41, G 20-10-41, +9-12-41
Jaume Ferrer Segura,*26-1-16, M 26-4-41, G 20-10-41, +18-12-41
Francesc Prefasi Alberola, *8-3-08, M 14-6-41, G 20-10-41, +16-11-41
Oliva: Ricard Pellicer Beneyto, *2-2-16, M 25-1-41, G 20-10-41, +14-1-42
Potries: Vicent Garcia Grimalt, *22-1-07, M 25-1-41, G 8-4-41, +29-8-41
Xeraco: Josep Camarena Estrugo, *15-4-12, M 25-1-41, G 8-4-41, +18-8-41
[Les dades aportades són: *naixement, M arribada a Mauthausen, G trasllat a Gusen, i + mort a Gusen. El llibre a més a més conté les numeracions de presoners, dades de familiars al poble: pares o esposa, i l’adreça al poble d’origen.]
El camp, oficialment, era de treball, però els deportats morien per extenuació física, desnutrició i especialment pels càstigs aplicats sistemàticament. El <<treball>> es desenvolupava en una gran pedrera, a la qual s’accedia per una escala -de la mort, on alguns decidien voluntàriament posar fi als seus dies- de 186 escalons. Sabem que en morir el més jove tenia 23 anys o que el més major en tenia 48, i que almenys tres eren casats, alguns amb fills, com és el cas de Francesc Escrivà de Beniopa. Foren capturats per la Gestapo a França el juny de 1940. Tots a excepció de Ferran Seguí de Bellreguard, arribaren al camp entre gener i juny de 1941, alguns després d’haver passat per Berlin. En arribar al camp i considerats enemics del règim no reeducables i apàtrides, foren marcats amb un triangle blau i una S en el seu interior. Només estigueren al camp uns pocs mesos, per a ser traslladats al camp annex de Gusen –el Sanatori, l’anomenaven, eufemísticament, els alemanys- on moriren poc de temps després. Els primers trasllats foren entre gener i abril. Molt significatiu és el trasllat conjunt a Gusen de cinc dels vuit, el 20 d’octubre de 1941. Poc de temps després, entre el novembre i gener següent, havien desaparegut tots.
Ens manca saber encara molt sobre aquestos fets, sobre aquells que sobrevisqueren als quals encara els aguardava un llarg exili de més de quaranta anys. Quin segle d’horrors i patiments suportà aquella gent. El que està clar és que darrere de cada nom hi ha una història personal i un drama social que cal rescatar de l’oblit. La meua pretensió en donar a conèixer aquestos noms, no és altra que retre-los homenatge en una data tan assenyalada, com a víctimes de la barbàrie i com a lluitadors per les llibertats dels pobles. En conseqüència, motivar els responsables de les institucions municipals i del CEIC Alfons el Vell, precisament a això: a recuperar aquesta memòria històrica.
Emili Selfa (Secretari Comarcal del Bloc)
(23-05-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"R.I.P. per Bancaixa?\" per Pere Rossell','M’ho havien dit i no m’ho acabava de creure: la Caixa d’Estalvis de Castelló, València i Alacant, la primera de les nostres institucions bancàries, la més gran representant valenciana en el sistema financer, canvia la seua imatge de marca i abandonen la denominació valenciana. A partir d’ara només es coneixerà com Bancaja.
La pròpia caixa ho explica en la seua pàgina Web: \"...amb el canvi d’imatge l’entitat pretén reflectir de forma més fidel allò que Bancaja representa...\".. La traducció és meua, perquè la pàgina només es troba redactada en castellà; no tenen ni la dignitat d’oferir-la en valencià. Ja sabem, doncs, què pretén: deixar de ser valenciana Prenem nota!.
En la presentació de la nova imatge, també s’encarregaren de deixar-ho clar. Justifiquen la utilització del nom exclusivament en castellà perquè van a començar una etapa d’expansió i volen ser una entitat de referència per a tota Espanya i ja se sap que en Espanya només es parla espanyol, faltaria més!. També es comprometen a conservar el nom traduït en aquelles autonomies on es parla valencià/català. Tot un detall! Per la mateixa raó, poden entendre que el dia que obriran a França li posaran el nom de Bancaisse?, o el de Bancasse en Alemanya? I com es diran en anglés? I en xinés?.
La culpa li la tiren al màrqueting. Una imatge de marca, ha d’intentar ser única, coherent, cridanera, i diferenciadora per no confondre la clientela. D’acord!. Però fent servir el logo Bancaixa, no deixen de complir tots eixos requisits, i a més estarien donant a entendre que una entitat valenciana s’imposa amb força en el mercat financer espanyol o en l’europeu el dia que decidiran travessar la frontera.
Ja ho veieu; són uns acomplexats que s’avergonyeixen de presentar-se com a valencians i, parafrasejant Joan Fuster, tenen vocació de genuflexos!.
Diuen que fent servir el nom en valencià la gent pot confondre’ls amb altres entitats que també porten el nom de Caixa en la seua marca. Una excusa barata!, no crec puga haver cap confusió amb la Caixa Galicia del Sr. Fraga, posem per cas. En Espanya operen moltes més entitat que fan servir el nom de Caja (Caja Madrid, IberCaja, Caja Sur, Caja Espanya, Caja Astur, etc.) i no s’han plantejat en cap moment la possibilitat que la gent s’hi puga o no confondre.
Ells poden fer el que creguen convenient, però que no ens tracten de tontos.
Altres entitats financeres (Sa Nostra, la Kutxa, Caixa Catalunya, etc.), utilitzen la seua imatge de marca en tota Espanya, sense traduccions (Bancaja/Bancaixa) i sense complexos i no crec que, per exemple La Caixa, haja perdut negoci per això ni haja deixat de ser un referent per a tota Espanya.
No. No és una qüestió només de noms, ni de marquèting; ni tan sols és una qüestió d’imatge de marca . És una qüestió de clara voluntat de castellanització, de desvalencianització gradual, d’espanyolització decidida, i només admeten de traduir el nom en algunes zones geogràfiques (de moment) per pressions i per tapar-nos la boca, per tal d’evitar una certa contestació social. Ara no fan més que continuar amb la política de despersonalització que van començar l’any 92 quan canviaren la marca per fer desaparéixer el nom de València.
Jo crec que s’enganyen. Renunciant als orígens mai no aconseguiran ser una entitat de referència de tota Espanya. Al davant ja tenen La Caixa, per decisió pròpia, i Caja Madrid, per decisió del successius governs de l’Estat, que en això tots els polítics centralistes estan d’acord. O és que es pensen que a Madrid van a deixar de ser \"de provincias\" per molt que es disfressen de lagarterana?.
El tema no és nou. Tenim antecedent en el propi sector financer. El Banc Central que, si no vaig errat, va naixer com a filial del Banc de València arribà a ser un dels grans bancs espanyols. I qui se’n recorda hui d’ell? Ha anat a parar al si del conglomerat BSCH i acabarà sent senzillament Santander, així, amb denominació càntabra.
En eixe sentit, Bancaixa fa la mateixa política que la major part de les Conselleries (siguen del color que siguen) que el valencià només es veu en el nom i encara gràcies i després passa el que passa, que els qui parlem valencià som ciutadans de segona i ni tan sols som aptes per a adoptar xiquets.
El Consell d’administració, que pren aquest tipus de decisions, està format majoritàriament per gent posada pels partits parlamentaris, els del cinc per cent, bàsicament pel PP i pel PSOE. Ací podeu comprovar com a la gent del PP, el País (ni que siga Comunidad), els valencians i la llengua els importa un rave: no exerceixen de valencians i pel que fa a la llengua ni la usen ni ho pensen fer; només els interessa per a crispar els ànims. I el PSOE? Desaparegut en combat; que jo sàpia ningú no ha posat el crit en el cel, en tot cas només un lleu sorollet en la única abstenció de Jordi Palafox.
Si Bancaixa, perdó: Bancaja passa dels valencians, els valencians també podem passar de Bancaja. L’únic idioma que entenen és el dels diners i fóra bo que l’empresariat i l’anomenada societat civil fera valdre la seua opinió i manifestara la seua protesta.
Pere Rossell
(23-05-05) ','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Sí al creixement sostenible, i No a l´especulació\" per ACDA','Esperem que la raó que L\'Ajuntament de Benigembla vulga redactar el PGOU, no siga per a dur endavant el conveni que varen signar amb la promotora de Julio Iglesias i Ballester. Seria absurd seguir amb la proposta en construir 1500 cases, sense tenir les infraestructures necessariès per a acomodar a més de 3000 persones, i amb l´opinió en contra de la majoria del poble.
De més a més pensem que un macroprojecte, com aquest, basant-se en la LRAU-LUV és contraproductiu als interessos dels veïns i residents de Benigembla, i damunt és totalment insostenible.
La solució a l´economia local i de la vall, passa per un creixement sostenible que és bassa en el desenvolupament dels serveis derivats del turisme rural, un creiximent sostenible de la construcció residèncial en unes zones molt delimitades, sense superar la barrera del 15% ja urbanitzat, i en en la modernització i comercialització del sector agrícola. Esperem que siga veritat que l´ajuntament de Benigembla vulga integrar-se en L´Agenda 21 Local. S\'ha de pensar en la solució a l´economia rural a llarg plaç amb una planificació econòmica sostenible. També cal millorar les inversions en noves infraestructures.
Associació Cultural Dalt de L´Alt
Benigembla, La Vall de Pop
Marina Alta. País Valencià
(23-05-05)
Notícies relacionades:
','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PEDREGUER (La Marina Alta)','
Malgrat que hi ha testimonis de població des del Bronze, el primer poblament que es pot documentar és el castellet de L\'Olocaive, d\'origen romà; l\'actual població és d\'origen musulmà; després de la seua conquesta fou propietat de Ximén Carroç qui, l\'any 1249, va donar-la a Albert Flix; després passà als Roiç de Corella, als comtes d\'Anna i, per últim, als de Cervelló; la seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins l\'any 1544 en què es va independitzar; el 1609 romangué quasi sense habitants degut a l\'expulsió dels moriscs, i fou repoblada amb catalans i mallorquins; les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la segona Germania de València, l\'any 1693; moviment dirigit pel procurador del Ràfol d\'Almúnia, Francesc García; sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.
El gentilici és pedreguer; la població en 2004 ascendia a 6.489 habitants i la composició de l\'ajuntament després de les votades de 2003 és: 4 regidors el PSPV, que a més a més, té la batlia; 4 el PP, 2 el BLOC i 2, CAE.
La tradicional utilització de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, polaritzant la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara; altres indústries, que incideixen en la seua economia són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció; el desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica.
Compta amb una superfície de 30,3 km2, travessats pel riu Girona, en els quals es pot practicar el senderisme mercès a una bona xarxa de senders de petit recorregut que ens conduiran al castellet de L\'Olcaive, a les fonts d\'Aixa, Coberta i Poets, o als paratges del riu entre altres llocs de d\'interès.
Són típiques les façanes pintades de vius colors i els porxos. Arquitectònicament parlant, esmentarem:
- Església de la Santa Creu. Segle XVIII, sobre una de 1574.
- Asil-Hospital.
- Ermita de Sant Blai.
- Castellet de L\'Ocaive, o De L\'Olocaive. Abandonat molt prematurament tan sols són visibles deixalles de la muralla i d\'una torre.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Pedreguer
Castillos y Fortalezas de la CV
Col·lectiu Aixa
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:06:55',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"La balança fiscal valenciana\" per Artur Josep Martínez','FISCALITAT A L\'ESTAT ESPANYOL I A LA UE
Per començar l’explicació de la balança i els dèficits fiscals que patix el nostre poble seria convenient fer una breu i senzilla explicació de com funciona la fiscalitat a l\'Estat Espanyol i a la Unió Europea sense entrar en detalls específics entre els quals es perden fins i tot els experts.
Respecte al sistema estatal tenim les següents modalitats:
-Els sistemes forals de Navarra i País Basc on cadascun dels territoris s\'encarrega d\'arreplegar, i en alguns casos de legislar, els i sobre impostos. Una volta els tenen tots al calaix li paguen al govern espanyol les factures dels serveis que este ha prestat als seus territoris més una quota de solidaritat que ja ve marcada i que no es pot superar.
-El sistema especial fiscal de les Canàries que té com a missió compensar de manera efectiva els sobrecostos que es deriven de la seua llunyania i insularitat. Tenen un règim duaner diferent i alguns impostos més barats ( ex. tabac, gasolina, etc.)
D\'altra banda existix una Agència Tributària estatal que tots coneguem com Hisenda que és la que s\'encarrega de recaptar tots els impostos de l\'Estat; una volta arreplegats comença la feina de repartir els ingressos entre les diferents administracions: Estat, Comunitats i Ciutats Autònomes, Ajuntaments, Diputacions i Mancomunitats).
Els principis per repartir-los són:
-Solidaritat per garantir l\'equilibri econòmic i social.
-Autonomia financera de cada administració.
-Suficiència de recursos per desenvolupar correctament els serveis prestats.
En principi pareix del tot raonable o just, però a l\'igual que en tot contracte d\'assegurança el més important està en la lletra menuda. Però bé, continuem...
Respecte a la U.E. esta recapta els seus fons bàsicament dels:
-Drets duaners, cotitzacions del sucre etc. que li són competencials.
-De la part de l\'IVA que li correspon.
-Dels recursos procedents de carregar a cada Estat proporcionalment al seu P.N.B. (Producte Nacional Brut) Si algú creu en la plurinacionalitat de l\'Estat espanyol hauria de dir-li P.Ns.B.
COM ES REPARTEIXEN ELS IMPOSTOS
Bé, una vegada tenim una certa idea de com és recapten els impostos, anem a vore com es reparteixen que és igual o més important encara.
La Generalitat Valenciana finança les seues competències mitjançant:
-Els tributs cedits total o parcialment com l\'I.R.P.F. o l\'I.V.A. etc.
-Les taxes afectes als serveis traspassats.
Les competències comunes entre Generalitat i Estat es financen mitjançant tres fons:
-Fons general que s\'assigna en funció de la població, la superfície, la dispersió de la població i la insularitat.
-Fons de renda relativa que es repartix només a aquelles comunitats en les quals el total de la població contribuïx més que la mitjana que contrubuïx la població de l\'Estat. Este és un aspecte clau sobre el que es parlarà més endavant
-Fons densitat que s\'assigna a poblacions en situació de població escassa i dispersa.
Les competències sanitàries i de serveis socials de la Seguretat Social tenen un finançament a banda i s\'assignen fons en raó de la població, insularitat i població major de 65 anys. Este també és un aspecte clau sobre amb el qual s\'incidirà més avant.
Fons de compensació territorial provinents de l\'Estat i fons de cohesió provinents de la U.E. que s\'assignen a Comunitats o regions on la renda per càpita és inferior al 75% de la renda mitjana europea.
La resta dels impostos es destinaria a finançar, l\'aparell de l\'estat com pot ser l\'administració central, l\'exèrcit, Museus estatals, empreses públiques, etc. que no és poc.
COM FUNCIONA EN REALITAT EL SISTEMA FISCAL A L\'ESTAT ESPANYOL. EL CAS VALENCIÀ.
Bé, una volta feta esta explicació (espere que no massa avorrida!) anem a vore si trobem el gra de forment entre la palla.
En principi pareix un bon sistema per redistribuir la riquesa, de manera solidària i eficient, no? Doncs em pense que no, perquè com ja hem citat dalt la lletra menuda és la que pot fer efectiu o no este sistema.
Què és una balança fiscal? Doncs imagineu-se tot el que pagueu a l\'Estat en forma d\'impostos (la declaració de la renda, impostos sobre la gasolina, taxes, etc.) i el que rebeu, si pagueu més que rebeu teniu una balança negativa i al contrari positiva. Ara proveu a fer el mateix, però amb tots els habitants del País Valencià, això és la balança de tots nosaltres.
En principi un sistema equitatiu faria que els qui tenen més pagaren més i els que tenen menys pagaren menys d\'allò que reben. Eureka! Primer erro, els valencians tenim un P.I.B. per càpita inferior que la mitjana espanyola, per esta regla de tres deuríem de rebre més del que paguem, però resulta que les calculadores de l\'Estat han de funcionar diferent (o qui sap, potser la culpa la tenim nosaltres i les nostres funcionen malament!).
Algú pensarà, com que els valencians som més pobres que la resta de l\'Estat? No, el que estic dient és que som més pobres que la mitjana de la resta de l\'Estat.
Algú també pensarà, que on residix (sobretot si és a la part litoral) es té un nivell de vida millor que a la resta de l\'Estat o almenys que la majoria. No va tampoc errat, té raó, però el País Valencià és més que la part litoral, i a l\'interior hi ha comarques que no superen el 75% de la renda mitjana europea (per això reben fons estructurals de la U.E. ja que ells comarcalitzen les ajudes, cosa que no fa l\'Estat Espanyol amb els seus fons de compensació territorial); d\'esta manera el resultat final és que som més pobres que els espanyols i el que és més greu als 80 érem més rics que la mitjana espanyola, hui en dia som més pobres, per poc però més pobres com es pot vore al següent gràfic. A banda d\'altres coses a valorar que també poden haver afectat este empobriment relatiu (i subratlle relatiu perquè ara vivim millor que als 80 però els espanyols viuen millor encara)
Com s\'ha arribat a este extrem? Ara intentarem explicar-ho.
A la major part dels estats amb vocació federal o confederal (Alemanya, Suïssa, EE.UU. Canadà etc.) es publiquen balances fiscals entre els territoris. A Espanya curiosament no se\'n publiquen tot i que es ve demanant que es faça des de fa vint anys. Un amic em deia que això era com si se n\'anàrem de soparot a una caseta i ficàrem diners per comprar el menjar i que després algú li demanara la factura al que ha anat a comprar-la i este es negara a donar-la. No pensaríeu que té quelcom a amagar? Doncs açò és el mateix.
De totes maneres i encara que no amb l\'exactitud que podríem tindre si les publicara l\'Estat, diferents experts i universitats han fet estudis que més o menys concorden i els resultats diuen que les úniques comunitats que tenen una balança negativa amb Espanya són ordenades de major a menor:
Catalunya.
País Valencià.
Illes Balears.
La Rioja.
País Basc.
Navarra.
Aragó (Alguns autors diuen que la seua balança està saldada -en pau- i d\'altres que en té un poquet de dèficit).
Cal esmentar un parell de coses ací, estos resultats són en termes absoluts, és a dir, el total en euros, si ho férem percentualment al P.I.B. (riquesa que produïx el territori) el que més contribuiria seria el de les Illes Balears; d\'altra banda el País Valencià és l\'únic que té una balança negativa estant per baix de la mitjana de riquesa per càpita de l\'Estat! En concret el nostre dèficit ronda el 2,9%.
EL CAS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE MADRID
Però com pot ser açò? Com és que des de molts mitjans de comunicació se\'ns diu que Madrid és la Comunitat més solidària i ací no apareix?
Abans de respondre-vos, dir que no només no és solidària, sinó que és la que més en rep.
La trampa està en la manera de fer els comptes (en la lletra menuda). Per fer-los no tenen en compte les següents coses:
-La major part de les grans empreses de L\'Estat (ex: Ibex 35, Gestió d\'aeroports, etc.) tenen la seua seu social a Madrid, açò significa que els impostos de les activitats que realitzen a tot l\'Estat es paguen allí i per tant la Comunitat Madrilenya s\'apropia d\'una part d\'estos impostos que té cedida i que lògicament si l\'activitat s\'ha fet a tot l\'Estat no li pertanyerien en exclusiva. (Qui fique en dubte de l\'efecte que açò pot tindre que s\'arrime per Almussafes a la Ribera Baixa i veja quins efectes tenen els impostos i la relació del poble amb la Ford, després que ho multiplique per tropecents). Un exemple clàssic és el de Transmediterrània que realitza la major part de la seua activitat al País Valencià o les Illes Balears però paga impostos a Madrid, és una tònica que s\'arrossega ja des del franquisme o més enllà encara i que casualment no s\'ha pogut canviar.
-La major part del funcionariat estatal de gestió té la seua residència a Madrid i també paguen impostos allí i consumixen allí.
-La major part d\'inversions en museus \"nacionals\" centres culturals d\'este tipus es fa a Madrid perquè estan allí i els seus efectes també es noten allí.
-L\'Estructura de comunicacions radials en carreteres, tren i aeroports fa que les inversions i els efectes d\'estes es multipliquen a Madrid.
Tenint en compte esta situació el que resulta és que Madrid per exemple pagaria 100 i en rebria 120. I després diuen que són solidaris, sí, clar, solidaris segons els seus comptes, no diuen mentida. Nosaltres, els valencians, venim a pagar 100 i en rebem 97.
[Sent coneixedors d\'això com s\'expliquem que gent com el President extremeny no ho critique? Dos explicacions em venen al cap:
La primera és que ell sap que les reformes propostes sobre finançament van a suposar a moltes comunitats una retallada de fons, també sap que per no perdre fons l\'únic que pot fer és oposar-s\'hi o carregar contra el sobrefinançament madrileny. I clar és més fàcil tindre èxit contra el més dèbil.
La segona és que potser siga una qüestió de concepció nacional espanyola, de l\'España grande com deia J.F. Mira.
Front a nous tipus de finançament per variar este dèficit també s\'argumenten qüestions com que els impostos es paguen de manera individual (Qui més té més paga) i que segons els plantejaments territorials una persona que visquera per exemple 6 mesos a Barcelona i després se n\'anara a viure a Badajoz passaria de ser solidari a insolidari.
La veritat és que és una bona paradoxa i en part estic d\'acord. Però no és menys paradoxa que si tots hem de ser iguals individualment, a l\'hora de contribuir, també hem de ser igual a l\'hora de rebre els serveis que el sector públic presta. Així es dona el fet que a Extremadura que és una de les Comunitats amb balança positiva, tenen un ordinador per a cada estudiant a les aules, les llistes d\'espera a la sanitat són la meitat que al País Valencià i això a banda de la bona gestió, que li la supose al govern extremeny, és també degut a que percentualment per cada funcionari valencià n\'hi ha quasi dos d\'extremenys.
I posats a ser iguals jo vull ser igual en el bo i en el roín, no només en el roín. Esta apel·lació d\'individualitat fiscal es contradiu amb les declaracions als mitjans dels seus paladins, afermen la individualitat impositiva per després dir que Catalunya és insolidària Com quedem? Individual o col·lectiu? Es pot ser solidari individualment i insolidari col·lectivament?
Després també està el fet econòmic contrastat que les poblacions que reben més subvencions tendixen a tindre menys iniciativa privada i per tant menys espenta per créixer, clar dit així pareix com si a estes poblacions se les acusara de poc treballadors, ells pensen, -damunt que sóc més pobre encara em tiren en cara que rep subvencions!– en part tenen raó, però no és cap acusació, qui no coneix algun amic que està en l\'atur i té un any de \"paro\" per davant i et diu \"dins de tres o quatre mesos començaré a buscar faena\"; és normal i és humà, jo faria el mateix.]
MÉS SOBRE EL CAS VALENCIÀ
Però xarrant xarrant m\'he desviat un poc del tema; reprenem-lo.
D\'on ve el nostre dèficit?
Una part important ve de la sanitat, com s\'ha citat adés els fons de la sanitat es repartixen segons criteris de població i gent major, però el País Valencià té un factor econòmic que no està contemplat ací, tenim un gran sector turístic i als turistes també cal atendre\'ls sanitàriament, però no compten a l\'hora de fer el repartiment de fons.
Un altre aspecte substancial són els fons de renda relativa que ni molt menys arriben a compensar el nostre esforç fiscal.
L\'últim aspecte que citaré no el puc afirmar, perquè no en tinc proves, (com el cas de la factura del soparot) però quan algú amaga els comptes, en este cas les balances fiscals entre territoris, perquè serà?
Ara seria ja hora de quantificar el nostre dèficit, este ronda el 2-4% segons autors, els estudis diuen que la quota de solidaritat òptima per a que un territori no es veja afectat significativament el seu creixement ronda el 3%. Aleshores d’açò es podria deduir que els valencians tenim un tracte just amb l’administració? Doncs en part sí i en part no. La nostra quota de solidaritat amb l’Estat és la correcta com a mitjana dels últims anys, és el que desitjarien contribuir territoris com ara Catalunya o les Illes. Aleshores on està el problema? En que esta quota de solidaritat no és uniforme. Quan el govern de L’Estat ha tingut el mateix color que el govern de la Generalitat el nostre dèficit s’ha reduït i quan els colors han sigut diferents el dèficit s’ha augmentat. Açò vol dir que econòmicament sofrim daltabaixos que poden coincidir (i de fet ho han fet) en moments que necessitàvem fortes inversions i no les hem tingut, açò en part explica que als 80 fórem relativament més rics que els espanyols i ara sigam més pobres. A banda estan les implicacions polítiques que açò comporta, la gent que és conscient d’açò votarà al partit que governe Espanya i no votarà en clau valenciana.
D\'altra banda i si el model impositiu a l’Estat Espanyol fóra com a Alemanya, EE.UU. o la mateixa U.E. no es podria donar el cas que un territori que està per baix de la mitjana de riquesa, haguera de tindre una dèficit fiscal, és més ens deurien d’assignar fons de solidaritat perquè som més pobres, i resulta que ara en paguem.
LES PERSPECTIVES DE FUTUR
Bé, crec que el lector ja tindrà una idea més o menys clara (espere que no siga a l\'inrevés encara que en estes coses ....) del tema que ens ocupa. Però si difícil pareix l\'anàlisi de la situació no menys serà resoldre-la.
El País Valencià afronta una reforma de l\'estatut a l\'igual que Catalunya, les Illes balears i altres que s\'apuntaran al carro, la segona transició li diuen alguns. El tema del finançament el tragueren els nostres veïns de dalt i esperant que algú més en situació pareguda s\'apuntara a la festa, no és el mateix demanar-ho a soles que en conjunt. La seua balança fiscal és molt més grossa i no els està permetent desenvolupar-se com creuen convenient i de fet ja han perdut la posició de primer motor econòmic en favor de Madrid, a més tenen també un greu dèficit sanitari i d\'infraestructures públiques.
La nostra situació no és tan greu quantitativament, però almenys els catalans paguen més com a territori i són també més rics que la mitjana si mirem el quadre del P.I.B. per càpita, però la nostra situació és digna d\'estar feta per un comptable anomenat Françuà Meninfot.
La clau per resoldre esta situació és la d\'obtindre un tipus de finançament que pose límit al dèficit fiscal que patixen alguns territoris, quantificant este dèficit (o si voleu solidaritat) en un 2 o 3% del P.I.B. Perquè esta xifra? Dons perquè és la que permet ser solidari amb la resta de territoris sense perdre competitivitat o qualitat de serveis interna. Este tipus de forma és el que és gasta als EE.UU. a Alemanya o a la mateixa solidaritat dins de la U.E!
Quin model pot permetre assolir estos objectius? De moment el que està contrastat és el basc i és el que voldrien assumir tots els territoris amb dèficit fiscal, si més no, és el que els beneficiaria més.
El Govern català han proposat una Agència Tributària pròpia i assolir estos nivells de dèficit després de 20 anys més o menys, és com dir vull un sistema com el basc, però vos done un termini de temps per que vos fiqueu les piles. Des de CiU es diu que açò no canviaria el model de finançament i demanen el concert (el model basc i navarrés), en part tenen raó ja que a curt termini no s’aconseguirien els efectes econòmic desitjats, però sí a mig i llarg termini
Perquè és tant important tindre una Agència Tributaria pròpia? Doncs citaré unes paraules de l\'Arzallus que més o menys venien a dir açò; \"quan la transició ens reunírem Pujol i jo i ell intentava convèncer-me que entràrem dins del sistema tributari comú, deia que ell i els seus amics del grup Banca Catalana havien fet números i els convenia més este sistema, jo li vaig dir que preferia tindre els meus diners a la butxaca i quan haguera de pagar algo ja els trauria\" Curiositats de la vida, ara Pujol reclama el concert basc per a Catalunya, extragueu les vostres pròpies conclusions.
Serien possibles tantes agències tributàries com Comunitats Autònomes? És allò del \"café para todos\" Si pogueren ser tantes comunitats al seu temps no seran menys les agències tributàries.
Però i al País Valencià, com és pot resoldre este tema?Les solucions que han donat els partits més representatius són estes:
-El P.P. no vol canviar res per allò de no facilitar-los la faena als catalans i per la \"concepción de España\" En canvi el seu company de partit a les Illes el senyor Matas està temptat de demanar l\'agència tributària. Paradoxa?
-El P.S.P.V.-P.S.O.E. proposa una Agència Tributària consorciada, açò el que vol dir és que almenys sabrem els comptes encara que no tindrem els diners a la butxaca.
-E.U.P.V proposa un model paregut al català amb un termini de gràcia igual que ells.
-El Bloc proposa un concert valencià similar al basc.
Sobre este tema (el sistema fiscal basc aplicat al nostre País) voldria matisar una cosa; encara que a llarg termini siga possiblement el que millors resultats podria donar, este model suposa que ningú no va a vindre a traure\'t les castanyes del foc, és a dir, comptes amb els diners que arreplegues, no pots després anar a plorar a \"mamà\" Espanya i requerix una bona gestió dels fons obtinguts. Comptant que el País Valencià és l\'autonomia que percentualment està més endeutada, vora un 10%, (i el que és pitjor no s\'han fet grans inversions productives com a producte d\'este endeutament) si s\'abastira este model el deute suposaria una pesada pedra al camí. També caldria ressenyar que este model va bé quan eres més ric que la mitjana de l\'estat, però si eres més pobre no produïx tantes satisfaccions.
Sent un poc realista l\'única opció que podrà abastar el País Valencià serà el de l\'Agència consorciada i ja vorem. Bé, menys dóna una pedra, esperem que vinguen temps millors.
De totes maneres el que em sembla significatiu és que hagen hagut d\'alçar la veu altres sobre el tema per a que s’adonem del que passa... algun dia prendrem nosaltres la iniciativa?
Artur Josep Martínez Caba.
(24-05-05) ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PEGO (La Marina Alta)','
El terme pegolí està farcit de jaciments arqueològics des del Neolític en davant: Ambra, la Muntanyeta Verda, les muntanyes del Bullentó, la Cova de l\'Ase, la Cova del Xical o Potastenc, la Cova Negra, el paratge del Pla, el Tossal Ras, el Tosssalet en són els més destacats; els romans comencen a concentrar-se al voltant de la Marjal; en 726 és ocupada pels musulmans que hi constitueixen un dels enclavaments de major pes de la taifa de Dénia; el 1244 la vila fou ocupada per les tropes de Jaume I gràcies a un pacte subscrit amb Al-Azraq; amb la desfeta del cabdill mudèjar el 1258, Pego i el seu terme van ser entregats a l\'infant Pere qui no només s\'ocupà de repoblar-la amb un destacat contingent de camperols catalans, sinó també promogué la seua configuració com a baronia el 1262. i, en 1279, sent ja Pere III, donar-li la primera Carta de Poblament, per la qual se li dona al poble la justícia i els privilegis de l\'ús i l\'aprofitament de l\'aigua; en 1286 s\'atorga la segona carta pobla, en millors condicions que la primera; en 1403 Martí I proscriu el cultiu d l\'arròs; durant la primera meitat del segle XIV la vila passà a mans de diversos membres de la família reial; posteriorment importants llinatges de la noblesa valenciana ostentaren el títol de la baronia: Cardona, Centelles, Borja, Benavent i, finalment Osuna; entre 1495 i 1699 tingueren lloc nombrosos plets amb els senyors per defensar els drets de pesca i tot el que tenia a veure amb l\'aigua; el decret d\'expulsió dels moriscs va provocar a Pego un conat de rebel·lió, aleshores la vila pogué arribar a perdre prop de mil pobladors moriscs, sagnia de la qual tardà temps a recuperar-se; llavors de la guerra de Successió es va declarar partidària de l\'arxiduc Carles, i fou ocupada durant molt de temps per les tropes borbòniques que la utilitzaren com a base d\'operacions, motiu pel qual li seria atorgat el títol de “Muy Noble Villa”; la seua economia agrària, certament diversificada entre els conreus propis del secà, el cep i la morera, es va veure activada i condicionada durant el segle XVIII pel desenvolupament del conreu de l\'arròs en els aiguamolls pantanoss travessats pel Rollet; en 1797 es dicta sentència contra el duc de Gandia negant-li el dret d\'arrendar ni estanyar el dret de pesca; el paludisme fou, des del segle XVIII fins ben entrat el segle XX, un important problema sanitari per a la ciutat, la qual població, malgrat tot, continuà creixent a un ritme notable; en 1805 s\'amplien els vedats arrossers; durant el segle XIX, la creixent introducció dels cítrics va contribuir poderosament a llaurar l\'expansió econòmica de Pego, el qual règim de propietat de la terra permeté beneficiar -bé que en diferent mida- a una bona part del camperolat; des de començaments del segle XX el tradicional conreu de l\'arròs, es troba en retrocés, mentre la taronja, la indústria joguetera i tèxtil i, des dels anys seixanta, el turisme han modificat la fesomia de Pego i la seua zona d\'influència.
Els 10.749 habitants empadronats en 2004 estan governats per un regidor del PP que, en les municipals de 2003 -- que guanyà GM amb 8 regidors --, n\'obtingué 3, el mateix nombre que el PSPV i el BLOC. El gentilici és pegolí.
Econòmicament el conreu de l\'arròs continua essent una de les bases; també hi ha un polígon industrial, però el turisme ha abastat en els últims anys un protagonisme desmesurat que, fins i tot, ha fet de Pego primera plana quotidiana de la premsa per les contínues denúncies urbanístiques, sobre tot en torn al Marjal, con la que recentment alerta de que el PAI de Pego Golf podria destruir quatre jaciments romans.
El terme abasta 52,8 km2 situatas en la vall de Pego que constitueix una ampla planura voltada de muntanyam i solcada pels rius Racons i Bullent en què el principal accident geogràfic és el Marjal Pego-Oliva, declarat Parc Natural, permanent objecte de desig de les constructores. Altres indrets a visitar són el Pouet de Cotes, les Covetes i el Castell d\'Ambra.
El casc urbà conserva la flaire medieval en el seu traçat on podem observar restes de la muralla, aixecades en època àrab, fortificades rera la conquesta cristiana i destruïdes en la guerra de Successió; i alguns portals com el de Sala. Altres edificis dignes d\'esment són:
- Església de l\'Assumpció. Mostra algunes obres d\'art dels segles XV i XVI.
- Capella de l\'Ecce Homo. Barroca, també conserva importants obres d\'art sacre.
- Ermita de Sant Antoni.
- Ermita de Sant Sebastià.
- Ermita de Sant Miquel. Segle XVIII.
- Ermita de Sant Josep. Segles XIX-XX
- Castell d\'Ambra. Important edificació islàmica de 1220 abandonada en 1280 després de la desfeta d\'Al Azraq. Malgrat el seu estat de ruïna s\'hi poden observar un parell de torrasses i part del recinte murat.
- Casa de la Cultura. Allotjada en un antic casalot senyorial, alberga els museus d\'Art Contemporani i Etnològic, ambdòs de 1991.
- Esculptures de Jaume I, el Porc Senglar i Cervantes, totes elles de l\'esculptor Miquel Costa a l\'igual que la Font de les Nimfes.
- Font dels Quatre “Xorros”
En l\'aspecte fester cal esmentar les Falles, la Setmana Santa, els Moros i Cristians o la baixada del riu Bullent, però sens dubte la celebració festiva més coneguda són les Carnestoltes, amb els seus afegits de la Crosta i la Pinyata, amb forta anomenada arreu del País Valencià.
L\'arròs és l\'ingredient essencial de la gastronomia pegolina i especialment l\'arròs amb crosta, però també amb fesols i naps o la paella d\'anguila i ànec; hi ha gran varietat de coques, dolces o salades, al forn o escaldades i, com a poble àrab que és, bona rebosteria.
El Certamen Nacional de Pintura de la Vila de Pego, que camina ja per la seua vint-i-setena edició, és la base dels fons del Museu d\'Art Contemporani, però no l\'única manifestació cultural del poble, també hi ha el concurs de Cartells de Carnestoltes o el de Fotografia Amateur de Setmana Santa
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Pego
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Parque Natural de la Marjal Pego-Oliva
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Què hauria de dir el nou Estatut del País Valencià\" pel Grup Arrels','1r. Que la sobirania dels valencians i de les valencianes els pertany a ells mateixos i que, per tant, el futur del nostre poble està exclusivament en les nostres mans.
2n. Que el català, llengua que comparteix el nom amb el de valencià en terres valencianes, és la llengua específica del territori i de la població. El concepte de pròpia ens és perillós, ja que, per motius històrics, l’aragonés que en poc de temps va passar a ser una varietat dialectal del castellà, també és llengua pròpia d’una bona part de les terres que avui en dia constitueixen el País Valencià. Específic vindria a reconèixer que si el País Valencià és visible al món amb veu i cara culturalment individualitzats, ho és i ho ha estat gràcies que formem part de la cultura catalana.
El valencià, és a dir, el català, i la cultura que arrossega la llengua, amb les modificacions culturals de què ens hem dotat al llarg dels segles, és el que ens fa característics en el món. Si no, penseu quantes coses es coneixen dels valencians al món, des d’un punt de vista econòmic, folklòric, antropològic, festiu, gastronòmic, etc., i emmarqueu-les en un context cultural: la majoria d’aquests trets són propis de comarques catalanoparlants o castellanoparlants?.
3r. Que la llengua catalana és el que ens vertebra com a poble i, per tant, l’administració pública, l’assumeix com a llengua vehicular prioritària. Malgrat que es puga reconéixer l’oficialitat del castellà, almenys mentre continuem sotmesos a l’estat espanyol, aquesta llengua hauria d’emprar-se només en la mesura que ho demanara un ciutadà concret explícitament.
4t. Que la funció de l’administració pública ha de ser la de gestionar el capital en recursos financers, de capital, territorials i humans, sempre buscant una distribució qualitativa, solidària i de justícia social.
5è. Que les competències del sòl són exclusives de la Generalitat Valenciana, i que cal establir un límit inviolable en la devastació territorial del país. El model de desenvolupament basat en els guanys fàcils que acaben anant a parar a les mans interessades d’uns quants especuladors s’ha d’acabar dràsticament. El territori és limitat i hem d’actuar amb ell amb el valor simbòlic i econòmic que representa per nosaltres. És un acte de responsabilitat social imprescindible.
6è. Que el País Valencià ha d’apostar per un marc de relacions amb d’altres territoris en peu d’igualtat i amb total llibertat. Les relacions entre els territoris de cultura catalana han de ser un objectiu prioritari des de qualsevol punt de vista: social, lingüístic, cultural, econòmic (desenvolupament industrial, investigació i recerca, turisme, agricultura, etc.). Som on som i, per tant, ens correspon jugar un paper preponderant en el concert amb aquests territoris que es coneixen amb els noms de: Països Catalans, Arc Mediterrani, o qualsevol altra mena de denominació que responga a aquesta realitat que descrivim.
7è. Que una de les inversions prioritàries ha de ser l’educació. L’educació pública i de qualitat, d’abast general i sense cap mena de discriminació. Les inversions dels diners públics han d’anar destinades l’àmbit educatiu públic, per tant, els concerts econòmics amb l’escola privada només s’entendrien, per exemple, respecte d’aquells centres que mantinguen un projecte educatiu arrelat al país, que es propose investigar i millorar en models pedagògics valencians i, com a premissa innegociable, que feren del català la llengua vehicular de l’educació.
8è. Que el País Valencià és i ha estat un territori i un poble obert als intercanvis culturals, però que no hem de quedar diluïts, com a poble, per cap altra cultura. Ni per l’espanyola, ni per cap altra cultura del món. L’enriquiment cultural dels valencians i de les valencianes ha de vindre dels immigrants del món que esdevenen, cada dia, nous i noves valencians i valencianes. Però ells han de saber qui som, on són i quina és la nostra cultura, la qual ha de ser la seva des del moment que vinguen a viure i a treballar al nostre territori. El món es fa petit, però hem de saber què dir quan algú ens trie com a poble d’adopció: som valencians, la nostra llengua és la catalana, compartim tots els valors de la democràcia, assumim els drets humans com a valors del nostre poble i existim des de fa gairebé 800 anys en el context europeu occidental, en el qual desitgem continuar existint amb veu pròpia.
9é. Que cal reconduir l’aparença pública de les dones, en tant que col·lectiu útil, protagonista i present a l’esdevenir del País, evitant el tractament publicitari que reben, i deixant de mostrar-les als mitjans de comunicació com a simples espectadores de la tasca col·lectiva, mentre s’amaga la seua importància en la tramesa cultural i identitària.
10é. L’Estatut ha de reconéixer el dret dels ciutadans i de les ciutadanes a renunciar a l’acarnissament terapèutic, i en condicions extremes de malaltia o deteriorament irreversibles, decidir prèviament, mitjançant un testament vital, les condicions de la seua mort.
I si tot això, amb moltes més coses que ara no plantegem, consta en el nou marc estatutari, nosaltres creurem que aquests polítics de fira que ens han tocat poden arribar a ser el que mai haurien deixat de ser: representants dignes del poble valencià. Primer que facen el que han de fer i després, ja ens els creurem.
Josep Vicenç Calatayud
Grup Arrels de Carcaixent (Ribera Alta)
(26-05-05) ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PENÀGUILA (L\'Alcoià)','
El topònim deriva del mot llatí aquicula que significa “agut” en referència al pic punxegut que remata el castell; el significat del nom, doncs, seria “penya punxeruda” i no “penya d\'àguiles” com suggereix una primera aproximació; en 1246 apareix citat com Beniaqualiam i en 1278 com Penaquile; el castell musulmà que donà origen a Penàguila fou pres personalment per Jaume I a Al Azraq, al llarg del segle XIII el castell serà protagonista degut a les insurreccions d\'Al-Azraq que s\'hi feu fort, dominats els sublevats en l\'any 1258, els moriscs seran expulsats de la població restant aquesta sense habitants; després de la segona sublevació, en la qual morirà el cabdill moro, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell; en 1338 Pere el Cerimoniós va fortificar-lo, i encarregà la seua defensa a Sanxo López de Boltaina; en 1356 fou assetjada per les tropes del castellà Pere I el Cruel, arran d\'aquest episodi li fou concedit el títol de vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes; fins l\'any 1.535 depengueren de la seua parròquia les esglésies d\'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe; pertangué durant els segles XV i XVI a la família Fenollar i després als marquesos de Guadalest; en el segle XVIII abastà el màxim de població (mes de mil ànimes) gràcies a la instal·lació de tres fàbriques de mantes morellanes, nogensmenys el segle XX és de continua baixada demogràfica.
El padró de 2004 indica població de 344 panailers, o penaguilers, que són els seus gentilicis, governats pel PSPV, que una tragué 4 regidors en les municipals de 2003, el PP n\'obtingué 2 i EU-EV, 1.
L\'economia, agrícola, es basa en el conreu de fruiters i ametla.
El seu terme (50 km2) està solcat pels rius Frainos, o Penàguila, l\'Anodrac i el Riuet; es poden fer excursions a l\'Arc de Santa Llúcia, el barranc del Resingle, la Penya de l\'Àguila, on hi ha pintures rupestres; la placeta del Salt; el Balcó dels Gossos o la Font del Riuet.
El poble és ric en records del seu passat històric:
- Jardí de Santos. Neoclàssic, construït a mitjan segle XIX. Amb gran varietat de plantes exòtiques i autòctones.
- Casa Palau. Possiblement ja fou ocupat per Jaume I. Bé conservat però molt modificat.
- Cases pairals dels Fenollar i els Montcada.
- Església de l\'Assumpció. Segle XVIII.
· Castell de Penàguila. És possible que la construcció mora tapés una romana. Actualment es troba en estat de ruïna total.
· Restes de la muralla integrades en les edificacions actuals.
· Torre Vernet. Única que roman de la muralla. En ruïna i parcialment enrunada.
· Torre Sena. Torre de defensa àrab; es troba adossada a un mas en un acceptable estat de conservació.
- Font Major, o de les Trenta Aixetes. De 1857.
Hi podem degustar la sèmola, la pericana, l\'olleta i la borreta, plats típics arreu de la comarca.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Andarines
Castillos y Fortalezas de la CV
Cederaitana
Diputació d’Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Universitat d’Alacant ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: TERCER TREBALL D\'OBJECTES PERDUTS','
Quan fa ja uns anys dedicava part del meu temps a seguir els cantants d\'aquell moviment que es va anomenar \"nova cançó\" més d\'una vegada vaig escriure que ens feien falta cançons que s\'isqueren d\'aquells marges que solien marcar la reivindicació i la lluita. Necessitàvem, volíem, també cançons amb què poder ballar i de diversos estils. En fi, volíem ser una cultura com qualsevol altra. Amb els anys van nàixer grups de rock en català i els seus recitals sempre van ser multitudinaris com ho havien sigut els de les figures de la \"cançó\". Per donar un parell de noms recordaré els treballs i les actuacionsde gents com Sopa de Cabra o Els Pets. S\'havia trencat el mite que tan sols l\'anglés servia per al rock & roll.
Ara continuen eixint al mercat i els escenaris nous grups que en català van exposant els seus treballs entre el pop i el rock & roll. Entre estos grups estan els xics d\'Objectes perduts que ara acaben de traure al mercat nou disc. Este grup format per Pep Fruitós que posa la veu, Marc Soler i Enric Balaguer a les guitarres, Eduard Guillén al baix i Marc Corominas a la bateria treballen des de primers dels anys noranta i este Tan senzill que ara està en les prestatgeries de les botigues és el seu tercer treball. Amb anterioritat van veure la llum Blau en 1995 i Mira en el 2000.
Tan senzill consta d\'una xicoteta introducció de música suau, quasi de \"chill out\" que dura tan sols 18 segon i deu cançons dedicades a aquells temes que preocupen als components del grup. Situacions quotidianes que brollen com l\'aigua, titul d\'un dels seus millors temes, ànsies, angoixes, somnis que ens poden passar a qualsevol. La veu de Fruitós amb l\'acompanyament musical dels seus companys va desgranant els temes fent-se a vegades càlida com en Camps de blat o fort i potent com en el tema Crits. Un bon disc este Tan senzill. A banda de les cançons que ja he citat recomane escoltar atentament temes com No ho vols o Una gran mar. Un embolcall on ressalten unes fotos que ja anuncien part del que escoltarem i, tan sols, un però: he notat a faltar les lletres de les cançons ja que a molts ens agrada en una primer audició anar seguint els temes amb el text davant.
Rafa Esteve Casanova
(26-05-05)
Web Oficial d\'Objectes Perduts: www.sentmenat.com/objectes ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: CARLES SALVADOR: CINQUANTA ANYS DE LA SEUA MORT','
Segons els que el van conèixer, tenia la tipologia dels homes del Maestrat -descenia de Vistabella-, amb cos d\'aparença feble, però amb una gran energia i força d\'ànima, treballador, sornut i, amb la terminologia local, \"valent i curiós\". Naix i estudia a València, però després de rebre el nomenament de mestre en propietat de Benassal, s\'hi trasllada -l\'any 1916- amb els seus pares, Ramon i Maria (ell hi moriria el 1931). Dos anys després es casa amb Sofia Monferrer, i aquest matrimoni el situa en el cor d\'una família molt tradicional: els pares de l\'esposa, Ambròs i Antònia, van voler que el matrimoni no se n\'anés del poble mentre ells visqueren, i així va ésser, de manera que els dos fills, Carles i Sofia, nasqueren a Benassal, i Sofia, després d\'uns anys a Benimaclet, hi tornà amb la seua mare (que morí el 1975) i hi casà amb Enric Monferrer.
Aquestes circumstàncies familiars les té el poeta molt presents quan, en el motiu de Cant i encant de Benassal, amb gran lirisme, afirma: \"De tu, oh Benassal, han naixcut el fill i la filla meus. Jo, en canvi, t\'he donat la còrpora del meu pare. A tu, doncs, Sofia, esposa meua, que has fet possible aquest transvasament vital, et dedique aquest Encant que és un Cant a la teua terra nadiua.\"
El seu treball li permet entrar a Benassal en contacte amb un sistema educatiu absurd: l\'ensenyament dels infants en una llengua diferent de la materna, com assenyala Ernest Martínez Ferrando. En aquest moment Carles, segons Vicent Simbor, ja estava convençut per les idees valencianistes progressistes de València Nova (front a l\'immobilisme de Lo Rat Penat), i així aparegué la seua reivindicació idiomàtica en l\'àmbit docent, que el portaria a fundar l\'Associació Protectora de l\'Ensenyança Valenciana, a participar en cursos d\'estiu, a pronunciar conferències i publicar diversos assaigs sobre el tema -ja l\'any 1920-.
Precisament hi ha un intent avui en dia de fer de menys la seua tasca docent a Benassal amb l\'afirmació que descuidava l\'ensenyament per dedicar-se a les altres tasques. Res més fals: l\'eficaç tasca docent del mestre provocava intranquil·litat al cacic, que li arribà a dir en públic que ensenyava massa. Evidentment, la formació de persones lliures i autònomes era el principi de la fi del fenòmen caciquil, i el principal interessat en la seua conservació -i els seus serfs- s\'oposaria ferotgement. I a més les altres tasques eren pràcticament desconegudes per la immensa majoria del veïnat, com a mínim aquells anys anteriors a la guerra.
La integració en la vida benassalenca el fa, com podem veure, un veí més, i el contacte amb la gent li permetrà marcar diferències amb la seua ciutat natal de València. El contrast entre la ciutat castellanitzada i el poble fidel a la llengua i els costums nacionals el farà meditar també sobre la qüestió valenciana, en especial pel caràcter turístic de la vila, amb el balneari de la Font d\'en Segures, on acudia en aquells moments la classe mitja-alta de València i Castelló de la Plana. Alguns d\'aquests turistes, i també d\'altres amistats de la literatura i el valencianisme, li obriren les portes de diverses publicacions, sobre tot de la premsa.
La fidelitat del poble envers la llengua influí també en la seua recerca folklòrica i històrica, amb la recollida de textos i tradicions populars, i també dels mots, tasca que ja s\'evidencia l\'any 1920 a les pàgines del butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Amb els anys, es convertiria en el principal estudiós de les festes populars benassalenques, així com organitzador entusiasta més d\'una vegada, en especial en l\'Entrada de la Tea i les desfilades de Festes d\'Agost.
També hi desenvolupà una gran tasca cultural, en tots els seus camps. Des de reunir-se amb els joves més inquiets per a fer teatre valencià, seguint les bases que la colla dels \"pantalones\" havia fet la dècada de 1890, fins a organitzar l\'any 1931 una Exposició d\'Art, un museu posat al servei del turista, on apareixien els principals documents històrics locals junt a l\'art antic i popular, així com llenços de Teresa Pascual i aquarel·les de Puig Roda... Fou el principal propagandista de la Font d\'en Segures i del turisme, tant des de les pàgines de la premsa i d´algunes revistes com Valencia Atracción, com amb el text del fullet turístic que es publicà l\'any 1932 (sense el seu nom), i que encara no ha estat superat per la pastosa publicitat actual. També hi va organitzar concursos poètics i activitats tendents a que fins i tot l\'estiueig tingués una diversió literària.
A més de les tertúlies amb els estiuejants de la Font d\'en Segures, també en mantenia amb els lletrats locals, com el mestre Josep-Francesc Boix, alguna vegada el periodista Alard Prats, i també mossèn Joaquim Garcia Girona (autor de Seidia) i mossèn Ferrer Cadroi, i més tard amb Manuel Llorens, \"el Mestre de les Llometes\", sempre sobre temes de valencianisme i de llengua i literatura. Cal recordar que els treballs de lexicografia de Garcia Girona, continuats per Salvador, han estat qualificats per Francesc Ferrer Pastor com \"la més gran contribució de lèxic dialectal al corpus de l\'idioma\", i que l\'any 1918 mossèn Antoni Alcover en persona visità Benassal per a la tasca de redacció del seu Diccionari, en el que col·laboraren tant Carles com Mossèn Joaquim.
El fet d\'anar a viure a Benassal i aïllar-se personalment de l\'ambient literari de València no fa que disminuesca la seva producció escrita, sinó tot el contrari. En el recolliment del poble té temps per a llegir i posar-se al dia en literatura -sense deixar de fer ressenyes bibliogràfiques-; per a recollir els mots i les construccions més pures de la llengua que ja s\'havien perdut a València -base de la seua tasca gramatical-; per a meditar sobre la didàctica a l\'escola i posar en pràctica les noves tendències; per a tractar, en resum, tots els camps literaris (poesia, novel·la, teatre, contes, assaigs i articles,...). En certa manera, ens recorda la tasca dels primers escriptors de la literatura llatina, com Livi Andronic o Nevi, que abraçaven tots els gèneres sense especialitzar-se, degut al desig de crear una literatura nacional. Carles Salvador és a Benassal, per tant, un gran creador de literatura, en tots els seus camps, per la necessitat que, situat en el particular context del País Valencià entre 1920 i 1950, en sentia.
Però després, amb el pas del anys, aquella residència, que al principi li havia aportat tantes coneixences i avantatges, esdevé un inconvenient molt gran. Primer, per la llunyania de València, que havia passat a ésser el centre de l\'activitat que tant li interessava, quan es va fer evident que amb la seua presència allí es multiplicava la seua capacitat de participació directa en les empreses valencianistes; després, per la salut, que amb l\'excés de treball i el clima fred i sec se n\'havia ressentit molt (els dolors reumàtics que li havien aparegut es convertirien en crònics i li acurtarien la vida); i també per les necessitats familiars, car la formació dels fills passava a ésser un objectiu primordial. No per això es perdria el contacte amb la vila, on acudia tots els estius, i que seguiria éssent objectiu de la seva activitat literària: en són testimoni Cant i encant de Benassal, Les Festes de Benassal i moltes obres més.
Per això l\'Ajuntament de Benassal, presidit per Tomàs Fabregat Fabregat, el nomenà Cronista en sessió de 10 de setembre del 1954, \"en reconeixement de tots els llargs anys dedicats a l\'ensenyança en aquest poble i per l\'esforç d\'investigació i divulgació dels valors folklòrics i artístics de Benassal i del Maestrat.\" Més endavant participaria en el seu soterrar, presidint el dol amb la família i autoritats, Enric Porcar, tinent d\'alcalde de Benassal.
Malgrat el pas dels anys, en el record local segueix viva la figura del seu \"mestre de Benassal\", i en són testimonis diversos actes com la massiva assistència a la inauguració del seu monument a la Placeta, amb un perfil d\'Octavi Vicent, l\'any 1971; la recuperació del seu Cant de l\'escola, adaptat com a himne local per la seua filla Sofia, amb música del prestigiós director i compositor Perfecto Artola, l\'any 1974; la constant reproducció de textos seus en les revistes locals Intento i Les Tres Forques, així com la feta, amb l\'assessorament de Sofia Salvador, per al recull bibliogràfic Benassal, en dos volums, commemorant el 750è aniversari de la Carta de Població; els actes que diversos anys s\'han fet en el seu monument,... i tot allò que amb motiu del seu centenari, amb voluntat i dedicació, i amb suport institucional o sense, es va poder fer.
Cant de l\'Escola (1927) - Himne a Benassal (1974)
Carles Salvador - Sofia Salvador
Vixca, vixca Benassal
la terra en què naixquérem,
l\'amada terra on descansen
nostres avis per a sempre.
Teua és ma vida
per tu sols vivim,
¡oh terra nostra!
la cultura i el treball
te donem per fer-te forta.
Per això el càntic és
nostre amor a Benassal
perquè de tu deprenem
a voler-te i fer-te gran.
I des d\'ara tots jurem
sobre el cor la destra mà
voler-te com a una mare
i fer-te i fer-te feliç i gran. |
Si tot hom en veritat
el seu poble vol defendre,
el primer que ha de fer
és estudiar i deprendre.
¡Oh terra meua!
seràs paladí
del poble lliure
amant de la veritat
i enemic de l\'esclavisme.
Per això nostre amor és
ple d\'afanys i veritat,
cada dia deprenem
a voler-te i fer-te gran.
I des d\'ara tots jurem
sobre el cor la destra mà
voler-te com a una mare
i fer-te i fer-te feliç i gran. |
Pere-Enric Barreda. 1997 (Cronista Oficial de Benassal)
Pàgina web de Benassal
CARLES SALVADOR: CINQUANTA ANYS MORT
Aquest any farà cinquanta de la mort de Carles Salvador i Gimeno. El 7 de juliol del 1955, jo, un xiquet de nou anys encara, arribava amb altres companys a l\'escola municipal Primado Reig de Benimaclet, el meu poble, i ens vam trobar amb la desagradable notícia de la mort de qui hi havia estat durant aquells anys el nostre mestre, i durant molts anys el més estimat dels mestres de l\'escola. Amb d\'altres companys posàrem un drap negre a la bandera i la penjàrem en senyal de dol, després ens vam apropar a la casa mortuòria. Una xicoteta escala, aquell dia més xicoteta i fosca que mai, ens portà fins a un Carles Salvador tot groc; la malaltia i la mort ens havien tornat d\'aquella color el rostre del mestre. Aquella fou la darrera vegada que vaig veure Carles Salvador i la primera que vaig signar a un plec de firmes on hi havia signatures que després, amb el pas dels anys, trobaria a d\'altres llocs. Jo, amb nou anys, ignorava, igual que els meus companys, qui era i què havia fet aquell home que soterrarien l\'endemà al bell mig de l\'horta, al xicotet cementeri de tàpies blanques de Benimaclet, acompanyat per la senyera de les quatre barres. Fins i tot això ignoràvem, cap dels seus deixebles conexíem aleshores la història del nostre país i de les quatre barres vermelles.
Després, passats els anys, retrobí Carles Salvador. Fou quan vaig voler conèixer la meua llengua, eixa que ens havien dit a les escoles que \"tan sólo es un dialecto\" i que ens havien arraconat amb la utilització de la \"lengua del imperio\". Aleshores l\'únic lloc a València on es podia aprendre era a Lo Rat Penat i cap enllà vaig anar, com tants valencianets de la meua generació a matricular-me a uns cursets que portaven el nom del meu antic mestre d\'escola. D\'aleshores ençà vaig anar coneixent més i més aquell home que ens havien amagat, com tantes altres coses. Vaig saber dels seus anys a Benassal fent de mestre, i de les seus col.laboracions als diaris de València d\'abans de la guerra, vaig llegir alguns dels seus poemes, i, gràcies a la seua gramàtica, vaig arribar a comprendre la nostra llengua. Ell fou un dels introductors i divulgadors al País Valencià de les normes fabrianes acceptades pels escriptors valencians el 21 de desembre del 1932 a Castelló de la Plana amb textos com el Vocabulari Ortogràfic Valencià les Lliçons de Morfologia Valenciana i les Qüestions de Llenguatge.
Ara que fa cinquanta anys de la seua mort encara els valencians hem de continuar dia rere dia lluitant pel reconeixement de la nostra manera de ser i parlar. Les autoritats continuen atiant el foc del seccecionisme lingüistic i enganyant molts valencians tot aprofitant-se de la bona fe de les gents d\'aquestes terres. És per això que ara, més que mai, ens cal retre homenatge a aquest home que sempre, fins i tot en els anys més negres de la postguerra, va lluitar pel valencià i pel valencianisme.
Rafa Esteve Casanova
(27-05-05) ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PENÍSCOLA (El Baix Maestrat)','
Als jaciments de Poaig i Els Barrancs són abundants els vestigis arqueològics que parlen d\'avantpassats ibers, fenicis, grecs, que l\'anomenaven Chersonesos (península); cartaginessos, la tradició vol que Aníbal hi va viure uns quants anys; romans, els quals donaren ja certa importància al lloc com a port d\'intercanvi de mercaderies i la batejaren amb el topònim actual que significaria “quasi illa”, i àrabs que arribarien sota el comandament de Tarik en 718 i l\'anomenaren Baniskula, Banásqula o Banasquila, que significaria “fortalesa junt a la mar”, durant la dominació musulmana fou un important port fortificat, amb una base econòmica centrada en l\'explotació de la sal, juntament amb el blat i el vi; des de la fortalesa, els moros pirategen el litoral i realitzen incursions al Regne d\'Aragó; penisclans importants d\'aqueixa època són Mohamed ben San Aben Mardanis, el rei Llop, i el literat Alí Albata, qui intervindrà en les negociacions amb Jaume I qui, des d\'Alcanyís, decidí la seua conquesta el 1225, però hagué d\'abandonar l\'intent; anys després, el 1233, una vegada entregada Borriana a mans del Conquistador, Peníscola decidí d\'entregar-se a canvi de que es respectaren les seues lleis, els seus costums i els seus privilegis; nogensmenys en la carta pobla atorgada a Fur de València el 28 de gener de 1251 desposseirà els moros de tots els seus béns i propietats, els quals entregarà als nous pobladors cristians; l\'orde del Temple, el 1294, incorporaria als seus dominis Peníscola i el seu districte territorial; començà, a partir d\'aleshores i fins el 1307, la construcció de l\'actual castell sobre les deixalles de l\'alcassaba àrab; les obres van ser promogudes per Berenguer de Cardona, que era el Mestre de l\'orde a Aragó i Catalunya, i Arnau deBanyuls, que era el Comanador de Peníscola; amb la desaparició del Temple, el 1319, s\'incorporaria a la recentment creada de Santa Maria de Montesa; en 1329 Peníscola encapçala una comanda i en el seu castell es crearia el Priorat de Sant Jaume; amb el mestre Pere de Thous es delimitarien els termes amb Benicarló i Vinaròs (1395) encara que el plet no es resoldria definitivament fins el 1702; amb l\'esclat del Cisma d\'Occident i a la mort de Climent VII (1394) fou designat Pere de Lluna com a Papa, que tomaria com a nom Benet XIII, però que ha passat a la història amb el malnom de Papa Lluna, i va instal·lar-se a Peníscola des de 1411 a 1423, la qual cosa va atraure una plèiade d\'artistes i artesans que donaren gran realç a la seua estada; el seu successor Climent VIII hi romandria fins la seua abdicació el 1429; durant les Germanies (1519-1521) Peníscola fou seu de la coalició de forces que s\'oposaven als agermanats capitanejats pel virrei de València, Didac Hurtado de Mendoza, que va concedir-li per aquest fet el títol de fidel·lísima (1522) i atorgà el perdó als agermanats locals en nom del rei Carles I (1525); Felip II per protegir-la dels atacs dels pirates barbarescs va afegir noves fortificacions artilleres executades per l\'arquitecte italià Joan Baptiste Antonelli; amb l\'esclat de la guerra de Successió, la ciutat es va declarar partidària de la causa de Felip V, va resistir el setge de les tropes angleses (1705-1707) i va ser fortificada de nou; acabada la contesa, hom li va atorgar el títol de ciutat (1709) juntament amb una sèrie de privilegis; que més tard confirmaria Carles IV que li concediria altres juntament amb la designació de Capital de Governació el 1789; en el segle següent, durant la guerra del Francès, Peníscola el 1812 es va retre al general Severoli, i els seus pobladors fugiren davant el temor a la repressió; dos anys després, el general espanyol Elio bombardejaria la població, alliberant-la dels invasors el 1814 i reduint a ruïnes la major part del caseriu; ja en les guerres civils del segle XIX, durant 1823 fou assetjada per les tropes reialistes, en les guerres carlines defensà la causa liberal, i la seua més destacada tasca fou una curiosa guerra epistolar entre Cabrera i el governador de la plaça, Joan Viñas, qui no va acceptar les recompenses oferides a canvi de la seua rendició; a partir dels anys 60 del segle passat amb l\'auge turístic, comencen a construir-se fora del casc fortificat les edificacions d\'apartaments, xalets i hotels, la qual cosa ha canviat, l\'estructura de la ciutat, convertint el litoral entre Peníscola i Benicarló en un seguit d\'edificis hostalers que conformen una imatge dolenta que contrasta amb la bella i mundialment reconeguda estampa del tómbol i el poble.
L\'ajuntament que va sorgir de les urnes en 2004 està governat pel PP que assolí 8 representants, el PSPV n\'obtingué 3, el BLOC i UNIÓ, un cadascú. El padró de 2004 enregistrà 5.809 veïns, de gentilici penisclans, o peniscolans.
L\'agricultura –cítrics, olivera, ametler—i la pesca han estat la base econòmica ancestral de Peníscola, però a hores d\'ara hi és el turisme i el seu entorn, construcció, hostaleria, etc, el principal motor econòmic.
Els 79,2 km2 de superfície que presenten petites platges i elevats penya-segats tenen en la Serra d\'Irta el seu major actiu paissatgístic i ecològic, tot i que la pressió de les constructores fan perillar aquests 15 km de natura, únic tros de terreny verge que ens queda al valencians en la franja costanera.
La ciutat, declarada Conjunt Històric i Artístic el 1972, dèdal de carrers, estrets i costeruts i terrassas sobre la mar, s\'assenta quasi enterament sobre un tómbol, coronada per un castell que s\'eleva 64 m damunt el nivell de la mar. El ric patrimoni penisclà ens mostrarà:
- El Castell. Símbol i estampa universal de la ciutat. De la seua història hem parlat al parlar del poble, conserva gairebé totes les dependències, les més interessants de les quals són: la torre de l\'Homenatge, el saló gòtic, la basílica, l\'Hospital i les habitacions de Benet XIII.
- Les muralles. Es conserven en bon estat. Les més antigues són del XIV i les més modernes del XVI.
- Parc d\'Artilleria. Zona enjardinada del castell.
- Portals Fosc (atribuït a Joan d\'Herrera), Sant Pere, ordenat construir pel Papa Lluna en 1414, Santa Maria i Porta de les Escaseres. Accessos al recinte emmurallat.
- Església de la Verge dels Socors. Gòtica, segle XV, amb portalada romànica. Conserva algunes obres d\'art dels dos papes que hi van viure.
- Ermitori de la Mare de Déu de l\'Ermitana. 1708-1714.
- Ermita de Sant Antoni. Segle XVI. Es troba en la serra d\'Irta i forma un bell conjunt amb la casa de l\'ermità i l\'hostaleria.
- Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.
- El Bufadó. Obertura en la roca que connecta el poble amb la mar i en què se sent el bram de les ones.
- Museu del Mar. Sobre el Baluard del Príncep, dedicat, com el seu nom indica, a la mar i la seua relació amb als penisclans.
- Torrassa de Badum. També d\'Abadum o Albadum. D\'origen musulmà, es conserva en bon estat però molt modificat
La cuina medietrrànea i marinera troben a Peníscola un paradís. Paella, arrossos de tota mena, fideuà, all i pebre de rap, polpet, suquet de peix i tot un fum de peixos i mariscs fan les delícies gastronòmiques de tothom. Es comercialitza la “Tisana del Papa Lluna” herbero que, diuen, va popularitzar Benet XIII i que té provada eficàcia contra els dolors de cap, els problemes de la pressió arterial i els renals.
L\'apartat cultural ens deixa les festes de l\'ermitana en què es ballen Les Danses, conjunt de balls ancestrals i tradicionals, i les desfilades de Moros i Cristians i es complementa amb certàmens internacionals com ara el Festival Internacional de Cinema de Comèdia, el Premi Internacional de Relats Breus, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca i el Cicle de Concerts de Música Clàssica.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Peníscola
Castillos punt net
Castillos y Fortalezas de la CV
Costamediterranea
Festival Internacional de Peníscola
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Lector punt net
Plana personal de Paco González
Todo Peñíscola punt com ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PALMARÉS DEL FESTIVAL DE COMÈDIA DE PENÍSCOLA 2.005','
Divendres passat 27 de maig va concloure en la localitat de Peníscola (Baix Maestrat) la XVII edició del Festival Internacional de Cinema de Comèdia que durant 8 dies ha omplit els carrers i platges d\'esta entranyable població d\'humor i cine, així com també de famosos ( sobretot televisius ) i motos, moltes motos ( Harley Davidsons per a ser més exactes ).
Com ja comentàrem en este diari, hem estat allí 4 dies per contar-te tot el que s\'ha cuinat en este Festival que va a més en les últimes edicions encara que continua rebent un recolzament vergonyós pel que fa a la informació de la premsa valenciana, doncs per exemple tant \"Las Provincias\" com el \"Levante\" no han donat cap informació diària sobre el Festival, quan tots els films allí vistos no han sigut encara estrenats en sales i acudien a presentar-los la majoria d\'implicats en la seua realització ( hi han passat directors com Alexis Valdés, Josef Fares, Enrich Folch, Juan Taratuto, o Chus Gutierrez i actors com Antonio Moler, Neus Asensi, Paulina Gálvez, Jordi Vilches, o Cecilia Dopazo); en contraposició a la \"premsa oficial valenciana\", estava el diari \"El País\" edició C.V. que pràcticament tots els dies informava del mateix gràcies a l\'excel·lent ploma del nostre bon col·lega Paco Gisbert. En el cas de \"Las Provincias\" no és gens estrany, ja que ens té acostumats que la cultura al ser sinònim de llibertat ( creativa ) tinga en les seues pàgines menys importància que els anuncis de contactes ( i que conste que el que açò firma només fulleja eixe tipus de premsa molt de tant en tant i amb un caràcter merament sociològic ), però en el del \"Levante-EMV\" ens ha sorprés negativament perquè a la cultura en general i al cine en particular sempre li dedica unes bones línies. Esperem que s\'esmenen com més prompte millor estes deficiències ( sempre parlant del segon cas, perquè el primer no té solució ).
I començant pel palmarés de la secció oficial de llargmetratges (composta per 10 films dels què vaig poder veure exactament la mitat) només em vaig perdre de les premiades la guanyadora del premi major ( el Calabuig a la millor comèdia ) que va ser per a la sueca \"Kops\" de Josef Fares ( d\'estrena prevista en sales per a divendres que ve 3 de juny) i que també es va portar el premi al millor actor ( per a Fares Fares ); sí que vaig poder veure l\'altra gran triomfadora de la setmana, l\'argentina \"Las Mantenidas Sin Sueños\" de Vera Fogwill i Martín Desalvo ( amb premis a la millor opera prima, millor actriu-per a Lucía Snieg- i millor pel·lícula segons el jurat jove ), un extraordinari film de molt baix pressupost que encara que conté les dosis d\'humor necessàries per a poder ser suportat ( és un film dur ) és més un autèntic drama social en la línia de \"Los Lunes al Sol\" o les pel·lícules de Ken Loach que una comèdia pròpiament dita, amb només un però extensible a la majoria de films sud-americans i que no té res a veure amb la seua realització, la difícil comprensió de molts dels seus diàlegs; també em va agradar prou la producció catalana ( vista en la seua versió original amb subtítols ) \"Tempus Fugit\" d\'Enrich Folch que es va portar el premi al millor director i una menció especial del jurat per al simpàtic actor Xavi Mira, una TV-Movie que a pesar que la seua factura televisiva es nota en la seua realització ( lògic perquè així va ser concebuda ), conté una interessant història de viatges en el temps amb un impagable personatge fanàtic del Barça que li conferix un humor quelcom localista però molt gratificant.
Fora ja del palmarés, em va paréixer mereixedora d\'algun premi la també argentina \"No Sos Vós, Soy Yo\" de Juan Taratuto ( i que acaba d\'estrenar-se en nombroses sales del país a causa d\'una inusual campanya de màrqueting ), una comèdia independent a l\'estil de Woody Allen sobre les relacions sentimentals del personatge interpretat meravellosament per Diego Peretti. I es van quedar merescudament fora dels guardons les 2 produccions estatals: l\'acabada d\'estrenar a so de bombo i platerets \"Un Rey en La Havana\" del cubà Alexis Valdés, que igual que \"Tempus Fugit\" ens va traslladar en el temps ( però a una època més desagradable, la d\'Ozores, Esteso i companyia ) i la producció valenciana \"El Mundo Alrededor\" d\'Alex calbo-Sotelo, una proposta amb bones intencions però resultats una miqueta fallits degut sobretot a uns personatges ( potser massa ) excessivament estereotipats i a una realització un poc plana per tractar-se d\'una \"road movie\". I és que si l\'estat de la comèdia en el cine de tot el món pareix prou sa i fort, en el cas del nostre país pareix que està moribund i fluix, molt fluix.
Quant a l\'apartat de curtmetratges, només vaig vore una de les 2 sessions projectades però em van paréixer d\'un nivell prou més baix que el de l\'any passat quan va triomfar \"7.35 de la Mañana\" de Nacho Vigalondo ( personatge que va estar tota la setmana com a membre del Jurat de llargmetratges ). El premi Samuel Bronston al millor va ser exaequo per a \"Éramos Pocos\" del ja veterà curtmetratgista Borja Cobeaga i \"24 Instantes\" de Daniel Sánchez Chamorro, un xicotet acudit absurd que no va arribar a entusiasmar a quasi ningú. Destacar la proliferació de curtmetratges d\'animació amb aportacions molt simpàtiques i interessants com \"Semántica\" de José Atienza.
En la resta de propostes destacar la retrospectiva de l\'animador valencià Pablo Llorens (que també va estar tota la setmana com Jurat de curtmetratges), la nit Fantacòmica amb 3 magnífics curtmetratges (impagable el del mestre de l\'animació adulta Bill Plympton) i 2 llargs (el ja mencionat \"Tempus Fugit\" i \"Hair High\", també del senyor Plympton); i un passe especial com a homenatge a Antonio Mercero del migmetratge \"La Cabina\", un film que no envellix amb el temps i que ja esta considerat fins i tot a Amèrica com una autèntica pel·lícula de culte.
Pabloco Sánchez
(30-05-05)
','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PETRER (Les Valls del Vinalopó)','
El terme de Petrer coneix assentaments des l\'Edat del Bronze (jaciments de Catí Foradà); de perìode iber donen fe les restes arqueològiques del Xorrillo, Caprala, l\'Almortxò i el Mirador de la Serra del Cavall; la localitat actual té el seu origen sobre una antiga vila romana (Villa Petrarium); en què es va produir l\'assentament d\'una població eminentment sarraïna a mitjan segle XII que va donar al lloc el nom de Bitrir i edificà la fortalesa que junt a les de Villena, Saix i Novelda formaven la frontera amb Castella; després de la signatura del tractat d\'Almizra (1244) el territori resta comprès en la zona de conquesta castellana; en 1258 el castell serà lliurat per Alfons X el Savi a Garcia Jofré de Loaisa, els hereus del qual mantingueren el senyoriu fins el segle XV; l\'any 1261 els musulmans participaren en la sublevació contra Alfons X, el qual hagué de demanar ajuda al seu sogre, Jaume I, i aquest va sufocar la rebel·lió tres anys més tard; sota el regnat de Jaume II, es rectificaren els límits territorials mitjançant la Sentència Arbitral de Torrelles (1304); en 1305 en virtut del Pacte d\'Elx Petrer restà englobat en el Regne de València; aquest monarca confirma als sarraïns llurs possessions i llurs llibertats, permetent-les l\'ús del cult i de la llengua, en atenció a l\'amistat que l\'unia amb el rais de Crevillent, Muhammad ben Hudayr; aquests privilegis seran respectats pels diversos senyors territorials; en 1424 la família Loaisa ven Elda i Petrer a Ximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina i, els seus hereus, l\'any 1495, a Joan Coloma, descendent dels Folch de Cardona; Felip II creà l\'any 1.577 el comtat d\'Elda, en el qual restaria Petrer fins l\'abolició del senyorius del XIX, per a Joan Coloma i Cardona; la població, que constituïa un important nucli de moriscs, restà totalment deshabitada després del decret d\'expulsió del 1609; el 1611 Antoni Coloma atorga carta pobla a 100 famílies de cristians vells catalanoparlants procedents de Castalla, Onil i Biar, que es caracteritza per la duresa de les condicions que emmascaren els termes en què està redactada; durant la guerra de Successió és partidària de Felip d\'Anjou, per la qual cosa serà recompensada mitjançant l\'atorgament de la condició de Muy Ilustre y Leal Villa, la independència d\'Elda i el privilegi de restar lliure d\'alguns tributs durant deu anys; enl 1844 la vila serà escenari de l\'enfrontament entre les tropes governamentals manades pel general Pardo i les sedicioses de Pantaleó Boné, que seran derrotades; Petrer fou seu i capital de govern durant la Segona República (1936-1939), el president Negrín va establir a la finca del Poblet el seu gabinet immediatament abans de sortir cap a l\'exili; a partir del 1950 degut al desenvolupament industrial basat en la fabricació de sabates i altres produccions afins s\'ha incentivat una immigració procedent de l\'actual Castella-La Manxa, Múrcia i Andalusia oriental.
Petrer comptava en 2004 amb una població de 31.919 habitants, de gentilici, petrerins, en la seua expansió ha arribat a formar una conurbació amb Elda que ultrapassa àmpliament els 86.000 habitants; i es dóna la circumstància que a Elda parlen castellà, i a Petrer parlen valencià. L\'ajuntament està governat per un dels 5 regidors que EU-L\'ENTESA obtingué en les eleccions de 2003 en què el PP tragué 9 i el PSPV, 7.
A la conurbació ja esmentada s\'uneixen els municipis de Monòver i Saix amb que, sens fer conurbació, formen una Mancomunitat, amb més de 100.000 habitants, de gran importància econòmica. La tradicional activitat agrícola, ametla, cereals, olivera i raïm; i terrissera ha estat substituïda per una àmplia activitat industrial que tè el seu principal focus en el calcer i la marroquineria, més de 220 empreses exporten arreu del món els seus productes; aquesta bonança econòmica porta aparellat un espectacular creixement dels sectors construcció, comerç i serveis.
El seu ampli terme (104,3 km2) ofereix força paratges on establir contacte amb la natura: la serra del Cid (1127 m), que comparteix amb Elda; serra del Cavall, serra d\'Argueña, l\'Arenal de l\'Almorxò, el Pantane, Rabasa, Pusa, la Foradà o el Racó Xolí, en són uns quants. Hi ha també rutes senderistes com ara la Caprala-L\'Avaiol.
El casc antic, de planta àrab, s\'arrecera als peus del castell amb carrers estrés i rosts. Patrimonialment el municipi conserva:
- Castell. Segle XIII. Declarat, en 1983, Monument Històric Artístic una recent restauració ha deixat una impecable presència. S\'utilitza com a sala d\'exposicions.
- Arc del Castell. Segle XVI. Declarat BIC.
- Aqüeducte de Sant Rafel.
- Església de Sant Bertomeu. Neoclàssica, de 1783.
- Ermita del Crist. De 1674.
- Ermita de Sant Bonifaç. De 1634.
- Creu de Mollà. De recent construcció, rememora l\'antiga, desapareguda.
- Pantà. Segle XVII, actualment en desús.
- Museu Arqueològic i Etnogràfic Dàmaso Navarro.
- Museu de la Festa.
Fassegures, paella amb conill i caragols, gaspatxo, gatxamiga i una important rebosteria constitueixen l\'oferta gastronòmica pròpia de Petrer.
La celebració festera més important són els Moros i Cristians. L\'oferta cultural inclou la Setmana de la Guitarra, que enguany (2005) arriba a la seua vuitena edició.
.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Petrer
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Petrer en festes
Plana personal de Paco González
Semana de la Guitarra.
Vexilla Hispànica ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"El transvasament Xúquer Vinalopó: un problema nacional dels Països Catalans\" per Toni Infante (MDT)','En un país ocupat, les polítiques dissenyades per l’ocupant tenen, a més dels interessos concrets, uns rerafons de desvertebració nacional. El PHN, amb els transvasaments de l’Ebre i del Xúquer, n’és un exemple ben aclaridor: fer arribar les aigües dels rius dels Països Catalans a Múrcia i Andalusia, més enllà del disbarat ecològic, econòmic i social, suposen tot un exercici de vertebració espanyola i desvertebració nacional catalana.
El passat dia 21 d’abril, es votava al parlament espanyolel projecte de llei que modifica el Pla Hidrològic Nacional espanyol (PHN). Aquesta modificació suposa per fi l’anul·lació del transvasament del riu Ebre i dóna resposta a anys de mobilitzacions al llarg i ample dels Països Catalans. Tanmateix, alhora manté la practica totalitat de les obres previstes en el primer PHN, incloent-hi el transvasament Xúquer-Vinalopó. El fet de mantenir el transvasament del Xúquer i la resta d’actuacions confirma l’opinió de la totalitat de les organitzacions ecologistes com Greenpeace o la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, que el govern del PSOE i els seus suports parlamentaris s’encaminen vers una política hídrica similar a la del PP, injusta, insostenible i afavoridora de l’especulació i dels negocis de l’aigua.
Una fina maniobra política va permetre separar les votacions dels dos transvasaments, cosa que va possibilitar que partits com el PSOE, IU i ERC votaren contra l’espoli de l’Ebre i que el PSOE i el PP mantingueren la disbauxa pel que fa al Xúquer. Per la seva banda, ERC i IU/ICV, com a bons actors polítics, podien mantenir la ficció de votar en contra dels dos projectes quan sabien que separant la votació els seus vots no en condicionaven el resultat.
Un dia més tard, mentre celebràvem a Alzira el congrés que converteix la plataforma “Xúquer Viu” en una organització estable, constatàvem diversos fets que convé ressaltar:
· L’aprovació del transvasament del Xúquer pel parlament espanyol no significa que aquest puga dur-se a terme, ja que les obres s’han impedit diverses vegades i hi ha suficient voluntat política i social per tornar a impedir-les tantes voltes com faça falta. Fins i tot ajuntaments amb majoria del PSOE s’han aixecat en una rebel·lió que no ha fet més que començar. Cal recordar també que el Tribunal Suprem espanyol va declarar nul e il·legal el transvasament, perquè afecta una conca hidràulica intracomunitària sobre la qual l’Estat no té competències.
· Els promotors de l’obra són conscients que si, malgrat tot, aconsegueixen arribar a fer-la, amb el malbaratament dels diners públics que això suposa, difícilment serà útil per a transvasar aigua, ja que el Xúquer resta pràcticament exhaurit. Nogensmenys, les obres del transvasament juguen un paper cabdal en els mecanismes publicitaris que impulsen els urbanitzadors i els seus aliats polítics: sense la promesa de l’aigua a transvasar difícilment es justifiquen les macrourbanitzacions amb camps de golf previstes i en marxa en tot el sud del País Valencià, Múrcia i Andalusia.
· La diferent actitud d’alguns partits envers el transvasament, ja siga de l’Ebre o del Xúquer, que ha fet palès els seus límits ecològics, ideològics i polítics i la manca de fidelitat amb el projecte de reconstrucció nacional, té a veure amb el fet de si són concebuts i percebuts com a problemes d’àmbit nacional o no. Així, la defensa de l’Ebre es va situar al centre del debat i de les mobilitzacions nacionals catalanes, mentre que fins ara s’ha volgut reduir la defensa del Xúquer a un problema d’àmbit comarcal.
Caldrà, però, que des de l’Esquerra Independentista actuem en conseqüència, tot sent conscients abans de res de què podem esperar en aquest tema de cadascun dels partits que intervenen políticament als Països Catalans. El PSOE i el PP participen tots dos de la mateixa concepció macropolítica, allunyada de la nova cultura de l’aigua, i aposten, per tant, pel desenvolupisme constructor i depredador del medi. Per a aquests partits tota construcció és bona perquè l’increment de l’activitat econòmica i dels guanys de les grans empreses constructores ho justifiquen tot. La derogació del transvasament de l’Ebre obeeix més a un càlcul electoral del PSOE que a una convicció ecològica. No podem oblidar que el primitiu PHN va ser dissenyat pel mateix equip ministerial que ara torna a controlar el Ministeri de Medi Ambient espanyol.
IU/EU/ICV no són sinó un apèndix residual del PSOE/PSC. Sols es posicionaran en contra d\'algunes propostes del govern de Zapatero quan els seus vots no siguen determinants; en cas contrari, prevaldrà sempre, com ja han demostrat a bastament, la seva “responsabilitat nacional espanyola”.
El Bloc Nacionalista Valencià, orfe de tot projecte alternatiu, es limitarà a estar allà on siguen la resta dels partits institucionals. Per la seva banda, ERC/ERPV està començant a pagar car el seu viratge polític d’un projecte que va engrescar alguns sectors socials dels Països Catalans a una acció política que es basa en el càlcul electoral i en la gestió a Catalunya i que sacrifica el País Valencià en la negociació amb el PSOE a nivell espanyol.
Sortosament, la postura dels partits esmentats no s’assembla gens a l’actitud ferma, participativa i conseqüent de bona part de la seva militància i votants a les comarques de les riberes del Xúquer. Aqueixa militància, però, haurà de viure amb l’esquizofrènia d estar participant d’una lluita exemplar en contra de les directrius de les cúpules dels seus respectius partits.
Davant aquest panorama, un primer objectiu imprescindible serà convertir la defensa del Xúquer en un problema d’àmbit nacional dels Països Catalans. Cal capgirar la sensació de traïció que molts homes i dones de la Ribera i del País Valencià hem sentit en comprovar com érem utilitzats com si d’una moneda de canvi es tractara. Caldria que des de cadascun dels indrets del nostre país s’aixeque un moviment d’informació, de solidaritat i lluita en defensa del Xúquer, l’Albufera de València i els aqüífers .
L’Esquerra Independentista i totes i cada una de les seues organitzacions som a hores d’ara les úniques que restem en condicions de fer del rebuig al transvasament del Xúquer/Vinalopó una eina de reconstrucció nacional, social i ecològica.
Toni Infante (Moviment de Defensa de la Terra)
(30-05-05)
El fet que les polítiques que ens afecten siguen aprovades per a bé o per a mal a centenars de quilometres dels Països Catalans demostra com són d’inservibles els Estatuts d’Autonomia que patim. ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"És aquesta la solució al \'problema del Sàhara\'?\" per Salvador Pallarès-Garí','
És aquesta la solució al \"problema del Sàhara\"?
El govern del Marroc continua, impunement, fent vexació dels Drets Humans.
Si a l’època de la Marxa Verda va massacrar la població civil sahrauí que fugia de l’ocupació que, a sang i foc, estava duent a terme l’exèrcit de Hassan II
Trenta anys després, són les forces d’ocupació del país que, ara, (diuen que) \"fa mostres inequívoques\" de marxar cap a una democratització, les que s’encarreguen de continuar la tasca que, d’una manera més callada no han deixat de fer, mai, en tots aquests anys.
Mentre la comunitat internacional està més preocupada per assegurar-se els beneficis econòmics de l’extracció de la pesca, dels fosfats, i d’altres riqueses que hi ha al territori del Sàhara Occidental. La població civil, els habitants del país, els sahrauís són objecte continuat d’una sanguinària, però silenciosa, i silenciada, repressió; d’un silenciós i silenciat genocidi. Al Sàhara Occidental s’ha estat realitzant un procés de neteja ètnica que ha consistit en fer desaparèixer els habitants autòctons: deportant-los, assassinant-los, amb el vist-i-plau de les potències occidentals, i dels responsables de la situació.
El Govern de Regne d’Espanya -els diferents governs democràtics que hi ha hagut- són els responsables d’aquesta situació actual, perquè cap d’ells no ha pres una postura decidida i valenta, coherent amb les seues responsabilitats.
Els ciutadans i ciutadanes del nostre país demanem al govern del Regne d’Espanya que deixe de llançar globus sonda, i que obligue al \"govern amic del Marroc\" a respectar la legalitat vigent, i que es permeta als sahrauís de tornar a les seues cases, i de viure-hi en llibertat.
Demanem que es retire l’exèrcit d’ocupació marroquí, i totes els forces de repressió del territori del Sàhara.
Que els refugiats sahrauís puguen tornar lliurement a les seues cases, al seu país, i que hi puguen viure organitzant-se com lliurement decidisquen.
La situació actual és fora de control. Als territoris ocupats les desaparicions, els segrestos, la destrucció de vivendes i possessions de sahrauís ... És el que la comunitat internacional replega després d’haver sembrat els vents de tortura i repressió: el Sàhara Occidental ocupat és un territori on regeix la llei de la barbàrie, del genocidi. És un territori que s’ha fet opac als ulls del món exterior, amb la connivència de part de la comunitat internacional, França, Espanya, són els valedors de la política de repressió i genocidi marroquina.
Els amics del poble sahrauí denunciem que aquesta situació ha estat provocada pel \"deixar fer, deixar passar\" practicat pels \"amics\" del Marroc, amb la mirada callada de l’ONU.
Salvador Pallarès-Garí (Vice-president de la FASPS)
(30-05-05) ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Intifada sahrauí\" per Salvador Pallarès-Garí','
Ara ja no poden negar l’evidència. Tots els mitjans de comunicació en parlen. El Sàhara Occidental és un país ocupat per la força bruta.
Els seus legítims habitants han decidit d’alçar-se, d’espolsar-se les puces i les sangoneres que els oprimeixen. Fer front a l’ocupació, al genocidi, a la neteja ètnica.
Mentre els dirigents dels països occidentals continuen mirant-se el melic, i la MINURSO, els cascos blaus que hi ha al Sàhara Occidental, es dedica a fer festes en hotels de luxe, als territoris ocupats. Sense voler veure les violacions dels Drets Humans que s’hi estan produint.
El Govern del Regne d’Espanya demana tranquil·litat als sahrauís (però, si són ells els qui tenen la consciència nerviosa!); el Govern de la República Francesa (ara tocat pel NON) continua sent el valedor dels genocides marroquins.
Els ciutadans sahrauís, xiquets, joves, adults, homes i dones, són segrestats, detinguts, apallissats, torturats, per la maquinària repressiva marroquina, ara reforçada per més unitats de l’exèrcit, (dotades amb material de guerra occidental, i espanyol, per cert).
Ara potser la intifada sahrauí sacsejarà les puces. Els sahrauís han estat obligats a alçar-se contra la política repressora. Després de més de 30 anys d’espera, front a la política hipòcrita del \"laissez faire, laissez passer\". Després d’anys de veure com se’ls prometia un referèndum, ajornat cada vegada que era convocat. Després de muntons de resolucions incomplides de l’ONU. De milers de desapareguts, torturats.
Després de negociacions en què sempre cedien els mateixos, les víctimes, han decidit cridar al món que existeixen, que tenen la ferma voluntat de no deixar-se esclafar, de no desaparéixer del mapa.
Això és el que ens volen amagar, prohibint, fins i tot als corresponsals de la TVE-1, la tele del país amic, amb qui tan contents estan últimament els mandataris marroquins.
El que no podran amagar són les manifestacions d’amistat amb els sahrauís, que estan realitzant-se per tot el nostre país, per demanar als responsables que aturen aquesta barbàrie, si encara els queda un gram de vergonya.
Nosaltres estem tranquils, la raó és de la nostra part. No tenim res que amagar. Els sahrauís són un poble digne, que demana poder viure amb dignitat, i lliure, al seu país.
Salvador Pallarès-Garí
ACAPS la Safor
(30-05-05) ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Pareguts ERPV i PPCV, què n\'opinieu?\" per Miquel Boix','Esquerra Republicana del País Valencià
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Dos partits amb l\'objectiu de fer política al País Valencià, dos partits amb la impossibilitat de fer política valenciana.
Els últims anys la nostra societat ha presenciat l\'aparició i consolidació d\'un valencianisme desacomplexat que ha sorgit de la final superació del tercerviisme en favor d\'un nacionalisme que ha unificat les dos tendències antagòniques del País Valencià i que ha donat cabuda ordenadament a les diferents sensibilitats tot i conjuminant-les. Les ferides del passat van tancant-se, els arguments divisors van quedant ridículs als ulls dels ciutadans i es produïx el tancament de la ferida més gran del nostre moviment nacional: la superació dels tòpics gràcies a la informació.
Malgrat tot l\'anàlisi mai no s\'ha de relaxar i la situació que es va dibuixant de cara a les eleccions de 2007, tot i encara no ser la perfecta, ja va deixant descobrir noves possibilitats.
ERPV i PPCV ara mateix representen els dos mons que es volen superar. D\'una banda trobem un partit minoritari dins la minoria, d\'altra un partit majoritari dins la majoria. La realitat valenciana ha estat dirigida per polítics més preparats, amb més poder a les seues esquenes o amb més sentit de l\'estretègia que no els partidaris del retrobament i la pau del país, buscant la renda política per damunt de la pau social i la dignitat nacional.
Malgrat que semblen dos mons diferents hi han molts aspectes que permeten la comparació i que convidaria a la gent d\'ERPV a canviar.
1.- Els dos partits representen els dos regionalismes acomplexats de les últimes dècades i que necessariament s\'han de superar. D\'una banda trobem la defensa d\'ERPV del nostre encaix de regionalisme valencià dins el nacionalisme català. D\'una altra trobem el \"regionalismo bien entendido\" del \"ofrendar nuevas glorias a España\" dins el nacionalisme espanyol.
2.- Cap dels dos partits són d\'obediència valenciana, així tindrem sempre el problema que quan arribem a conflictes seriosos i que comprometen altres territoris ibèrics els uns estaran supeditats als interessos bé de Catalunya i els seus pactes, o bé d\'Espanya i els seus pactes.
3.- L\'interés valencià és secundari respecte del seu interés nacional. Esta consecuència ve donada de l\'anterior. Ni en el cas d\'ERPV ni en el cas de PPCV hi haurà una defensa d\'allò valencià primordialment, ja que com veiem no entra dins dels seus respectius projectes nacionals, ambdós ens inclouen, cap dels dos ens deixa participar en la seua construcció. Per part d\'ERC la construccio de Catalunya Gran, la llengua catalana, els dominis .CAT, les seleccions esportives catalanes, o la nacionalitat catalana dels ciutadans catalans no fa més que deixar en un pla regional i localista al País Valencià, la llengua vaenciana, els dominis . PV, les seleccions esportives valencianes, o la nacionalitat valenciana dels citadans valencians. Per la seua part al projecte nacionalista espanyol podem aplicar la mateixa estratègia amb altres noms. En tots dos casos allò valencià suposa només un tret regionalista o localista sense més importància ni relleu.
4.- La valencianitat suposa més un entrebanc que una cosa positiva.Els dos partits , l\'un català l\'altre espanyol, veuen com un problema tot allò etiquetat com a valencià. ERPV ho veu com una possibilitat de deixar oberta la porta a un futur secessionisme valencià, té igual per a ells el pes que tinga això en la construcció del País Valencià o si és el millor projecte per a dignificar i identificar els ciutadans amb el país. Ells defensen que el projecte està fet, els valencians o ens sentim part d\'ell o som uns traidors i uns secessionistes. De la banda espanyola no està molt millor ja que allò valencià s\'entén com a cosa \"de poble\", baixa o folclòrica sempre quedant supeditat a \"la lengua en la que nos entendemos todos\" o la (in)cultura predominant espanyola de corregudes de bous, flamenco, el Quijote o Velazquez.
5.- En definitiva dos projectes de fora del País Valencià. Açò és una simple i personal anàlisi del que considere a dia de hui els dos pols oposats de l\'antic conflicte. D\'una banda entitats com Acció Cultural que nodrix les files republicanes trobem que donen comptes al Parlament de Catalunya cada cert temps, degut als ajuts i suport institucional. D\'una altra els populars reben es ajudes interessades de El Estado, a més de poder organitzar macro institucions com Víctimas del Terrorismo, amb què controlan els mitjans i manipulen la realitat i la opinió dels ciutadanas.
El futur: El Partit Popular és un cas perdut, només espere que desaparega, però ERPV ni és un cas perdut ni espere que desaparega. ERPV des del meu punt de vista té un molt important a jugar en el sentit de mantindre viva la unitat entre catalans i valencians, mantindre\'s com a pont directe de negociació amb Catalunya i representar a l\'esquerra més esquerrana del País Valencià.
Propostes obertes a ERPV:
- Creure\'s les sigles de País Valencià
- Tindre una secció directa a la plana web www.esquerra.org i no dins les seccions locals.
- Acceptació de la doble denominació valencià/català, si volen amb preferència de la denominació català.
- Acceptació de la Senyera Coronada sense complexes, bé siga com a bandera del Cap-i-Casal o del País Valencià.
- Creació Consell Nacional(catalano-valencià) amb representants d\'ERC i ERPV. Ara per ara són una secció regional i s\'inclouen dins del partit de Catalunya
- Donar suport directe a les Seleccions Valencianes, bé com a seleccions nacionals bé com a primer pas per a crear seleccions catalanovalencianes.
Crec que totes les meues propostes podrien ser automaticament adoptades per ERPV sense modificar res, l\'únic problema per a vore-ho fet realitat és que encara no hagen passat la fase superadora dels tòpics. Espere que no facen tard al nacionalisme valencià i sàpiguen sumar perquè ens cal la unió de tots.
Miquel Boix
(30-05-05)
Per tal de comentar esta opinió: FÒRUMS ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PETRÉS (El Camp de Morvedre)','
Té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment; el rei Joan I, en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i demés drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Martí I, l\'Humà, va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l\'expulsió de 1609, la qual cosa deixà el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet, la qual cosa provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa; també en a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un crebant en l\'economia del poble.
Les eleccions municipals de 2003 donaren la victòria, i la batlia, al PSPV (4 regidors); el PP amb 2 i UV amb 1 completen l\'ajuntament. El gentilici dels 867 habitants que s\'hi empadronaren en 2004 és petresans.
Poble de tradicional economia agrària (cítrics, nyespres, garrofa i olivera) veu créixer el sector serveis amb l\'arribada en l\'estiu d\'un bon nombre d\'estiuejants.
El diminut terme (1,9 km2) s\'estén al costat del Palància entre les muntanyes Ponera i Rodana.
Quant al patrimoni:
- Església de Sant Jaume. Aixecada a finals del XVIII sobre una anterior, de 1577.
- Ermita de Sant Domènec. De 1725.
- Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el XIV. Actualment es troba en estat de ruïna i l\'Ajuntament (maig de 2005) s\'ha adreçat a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessàries inversions per a la seua restauració i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat.
- Antiga almàssera. També molt deteriorada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos Net
Castillos y Fortalezas de la CV
Coordinadora FEV
EA5MB
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Plana personal de Rafa Sastre
','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La ruïna de l\'edificació «dispersa»\" per Josep Miquel Martínez','Centenars de plans urbanístics s\'amunteguen als ajuntaments de tot el País Valencià. Els darrers mesos hi ha hagut un allau de projectes per a construir fins a un total de 26 nous camps de golf i uns 140.000 habitatges a tot el territori valencià en més de 81 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable nou. Alguns dels projectes de major envergadura estan vinculats a la requalificació d\'importants borses de sòl.
No és casual que els 140.000 habitatges projectats vagen aparellats a camps de golf. El golf és només l\'excusa per a poder edificar legalment en llocs on d\'una altra manera seria imposible i, a més, amb el beneplàcit de l\'Administració. Cal recordar que quan el Partit Popular va arribar al poder va canviar el nom de la conselleria de «Medi Ambient» pel de «Territori i Habitatge». Aquesta conselleria que –entre d\'altres funcions– té la de gestionar els parcs naturals, autoritzarà l\'edificació de 556 cases i un camp de golf sobre l\'àrea d\'esmorteïment del Parc Natural de la Serra de Mariola. Això deixa els ciutadans amb una indefensió total. Tampoc anima a l\'optimisme escoltar el secretari de Medi Ambient del PSOE, Francesc Signes, quan diu que el seu partit «recolza» i «sempre recolzarà» el golf «com a incentiu per a la indústria i el sector turístic». Per a rematar el panorama, l\'escàndol ha saltat a Villena quan Los Verdes, que cogovernen la ciutat, han consentit la construcció de 1.200 cases, i un camp de golf.
El conseller Blasco ha manifestat que «són uns ignorants» i uns «demagogs» els qui s\'oposen a la seua política del golf, en referència als grups ecologistes que han criticat «l\'abús urbanístic» que està cometent-se. Però no cal ser un expert per a observar la qüestió amb un poc de sentit comú.
Després que Los Verdes han aprovat el camp de golf de Villena, sembla confirmar-se que quasi cap ajuntament es resisteix a requalificar terrenys per a urbanitzar. Al meu parer, aquesta posició només és pa per a hui i fam per a demà. L\'arreplega de diners ràpids per llicències d\'obra no lleva que la disseminació de les cases per tot arreu d\'un terme municipal multiplique espectacularment les despeses de manteniment (aigua, electricitat, depuració o neteja): una veritable hipoteca per a qualsevol ajuntament per als anys esdevenidors.
Balafiament d\'aigua
??
Les urbanitzacions de quatre camps de golf amenacen els aqüífers de l\'Alcoià. Diverses empreses promotores projecten la construcció de quatre camps de golf en terrenys d\'Alcoi, Castalla, Penàguila i la Carrasqueta. Els 556 xalets del camp de golf de Xirillent consumiran aigua de pous de les partides de Barxell i Polop.
Moltes promotores de camps de golf, però, s\'esforçen a canviar la imatge negativa que arrosseguen en l\'aspecte mediambiental argumentant que reguen els camps amb aigua depurada. El que no diuen és que les 140.000 cases projectades al País Valencià sí que necessiten consumir milers de litres d\'aigua potable.
Segons Ecologistes en Acció, el consum d\'aigua en els habitatges unifamiliars és molt superior? –entre 2 i 12 vegades més–? al dels pisos o cases urbanes sense jardí. Aquest grup ecologista calcula que la construcció de 2.000 habitatges comporta un consum anual de més d\'un milió i mig de m3 d\'aigua, que s\'afegeix a l\'actual consum urbà.
Consum d\'energia
??
Un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona diu que les cases unifamiliars tenen un consum energètic per habitant proporcionalment més elevat que altres tipologies de construcció. Així mateix, la major distància de via pública per habitatge en les urbanitzacions representa un element d\'ineficiència pel que fa a l\'enllumenat públic, ja que cal més punts de llum per a servir a una població molt menor. La conclusió és clara: si es dispersen les cases, ha d\'augmentar-se l\'enllumenat públic, però com el nombre d\'usuaris és el mateix, hem de pagar entre tots l\'increment de la despesa elèctrica que té l\'ajuntament.
Augment del trànsit de vehicles
??
La dispersió provoca un augment del trànsit. Això comporta impacte ambiental i social sobre el conjunt de la ciutat i, per tant, més soroll, més contaminació atmosfèrica i més barreres per als vianants. La dependència del cotxe obliga els seus habitants a anar a àrees allunyades per a satisfer les necessitats quotidianes (treball, escola, compres, gestions, sanitat, oci, etc.).
Alt consum de sòl
??
El model d\'edificació dispersa és el que consumeix més superfície de terreny per habitant. El balafiament de sòl agrícola o natural –una tresor que hem heretat dels nostres avantpassats–? impedeix que en el futur s\'hi puguen implantar altres usos realment necessaris per al conjunt de la societat. A més, es destrueix el paisatge, d\'on desapareixen els elements tradicionals com els camins, els marges i la vegetació autòctona que és substituida per plantes exòtiques.
Impacte sobre la Mariola
??
El projecte d\'urbanització del camp de golf de Xirillent, en terme municipal d\'Alcoi, afecta una zona considerada com àrea d\'esmorteïment del Parc Natural de la Serra de Mariola, entre Alcoi i Banyeres. L\'àrea d\'esmortiment d\'impactes té com a funció la preservació dels valors ecològics i paisatgístics del parc natural. La seua urbanització desplaçarà cap a zones més sensibles l\'impacte derivat de la proximitat de l\'activitat humana. Entre les conseqüències de la pressió de la nova gent que anirà a viure, destaca l\'increment del risc d\'incendis forestals.
El director de la Font Roja, Juan Luis Albors, considera que el projecte del camp de golf de Xirillent «està ben plantejat i pot contribuir a dinamitzar l\'economia». Aquestes declaracions contradiuen afirmacions anteriors d\'Albors quan qualificava la vall de Polop com un «corredor natural a protegir» entre el parc natural de la Mariola i el parc natural de la Font Roja. Durant una xarrada organitzada pel Col·lectiu Serrella en 1999, Albors va afirmar que «no s\'ha de separar mai la Mariola de la Font Roja perquè són dos sistemes íntimament interrelacionats que s\'han de concebre com un tot amb la vall de Polop com a zona intermèdia que fa de passadís natural».
El panorama no convida a l\'optimisme. Alguns pensem que hem rebut un patrimoni natural que no es pot saldar en quatre dies. Però el corrent dominant diu que açò és el progrés: convertir un territori amb clima mediterrani, on no plou massa, en una gran praderia verda.
Josep Miquel Martínez Ferre. Banyeres de Mariola (L\'Alcoià)
(1-06-05) ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PICANYA (L\'Horta)','
Alqueria musulmana que fou atorgada per Jaume I a l\'Orde de l\'Hospital
juntament amb la de Vistabella, que el 1851 fou annexionada al lloc; els hospitalaris, atorgaren carta de població l\'any 1248; dintre del seu terme es trobava el lloc de Benàger, que juntament amb el de Faitanar han donat nom a la sèquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart, però organitzada autònomament; el barri de la Florida pertanyé al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta, en l\'any 1964.
Els picanyers estan governats per un ajuntament compost, des de les municipals de 2003, per 9 regidors del PSPV i 4 del PP. En 2004 s\'hi empadronaren 9.610 persones.
Les activitats econòmiques es reparteixen entre l\'agricultura (cítrics i vivers de flor), dos polígons industrials i el sector serveis.
El terme municipal té 7,7 km2 de superfície travessats pel barranc de Xiva.
L\'únic monument ressenyable és l\'església de Montserrat, del XVII. El poble gaudeix de diversos jardins públics que recentment han merescut un premi de la Universitat Politècnica de València per la seua cura. L\'interès que el municipi presta a l\'ús de la bicicleta queda reflectit en el carril-bici perimetral que el volta i els que l\'uneixen amb Paiporta, Torrent i València.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Picanya
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PICASSENT (L\'Horta)','
Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l\'Almud i Avenc de l\'Àguila) i de l\'època romana (Mas dels Foressos); tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d\'època islàmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes; el 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén; restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d\'admetre de bell nou a la població islàmica; Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre\'l-lo a son fill Ferran d\'Aragó, bastard de Pere III, qui va vendre\'l-lo a Raimon Boïl, el 1347, aquesta família senyoreja el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451, compraren Espioca; Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó, l\'any 1511; el 1611, després de l\'expulsió dels moriscs, el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorga carta de població als nous habitants, en què s\'especifica l\'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l\'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats; després de la guerra de Successió, adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins l\'abolició dels senyorius, en 1814.
El cens de 2004 dóna la xifra de 16.943 habitants, de gentilici, picassentins, que estan governats per un regidor del PSPV, que guanyà les eleccions de 2003 amb 8 regidors, la resta del repartiment d\'escons fou: 7 per al PP, 1 per al BLOC i 1 per a UV.
Els 85,6 km2 de superfície están dedicats a l\'agricultura, principal font econòmica. Fa unes dècades s\'hi instal·la, front a la Torre Espioca, el Centre Penitenciari de Picassent que substituïa la Modelo de València.
El nucli urbà conserva algunes cases de la burgesia tarongera noucentista; els principals monuments picassentins són:
- Torre Espioca. Torre musulmana de defensa (segle XI). Malgrat que pot apreciar-se perfectament la seua estructura original la torre es troba en ruïnes i necessitada d\'una restauració moltes vegades plantejada però que mai no hi arriba.
- Església de Sant Cristòfol. Segle XVIII, restaurada posteriorment.
- Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana. De 1738.
- Església de Venta Espioca.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:06:56',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Què està passant al Sàhara Occidental?\" per Salvador Pallarès-Garí','
Què està passant al Sàhara Occidental?
Els territoris ocupats del Sàhara Occidental eren, des de fa molt de temps una olla sotmesa a molta pressió. Des de l’any 1975, la població autòctona que no va poder fugir de la brutalitat de les tropes marroquines ha vist com els han canviat tots els seus referents vitals col·lectius.
Durant trenta anys han viscut ignorant la sort dels familiars que van nodrir les columnes de refugiats que escapaven de la \"pacífica Marxa Verda\". Han viscut tancats per un mur mortal de silenci.
Han hagut de veure com, de ser el poble del Sàhara Occidental, eren convertits en una minoria ètnica, per mor de les successives marxes verdes, de població marroquina, trasplantada per convertir el territori en una província més del Marroc. Com augmentava exponencialment la població del territori i ells passaven a ser-hi els pàries: els del gueto.
Han hagut de patir, els qui aconseguien treballs remunerats, sou de misèria, al costat dels sous dels seus \"nous veïns\". Com treballaven en condicions d’esclavitud sense cap dret laboral. Els joves sahrauís, però, reben ofertes de treball, des de l’administració marroquina per anar a l’altre extrem del món àrab, o del Marroc
Han patit la prohibició dels seus símbols culturals, la llengua, les llengües, el hassania i l’espanyol, (amb el vist-i-plau dels antics colonitzadors, encara responsables administratius del territori). La vestimenta tradicional també hi és subversiva, així com les mostres culturals no marroquines.
Han vist com es destruïa tot allò que féra referència al passat no marroquí del territori, entre altres, edificacions patrimoni espanyol, com ara el Fort de Villa Cisneros, Dakhla. I això, amb el silenci còmplice dels encara hui administradors del territori: el Govern Espanyol.
També han hagut de contemplar, com els colonitzadors espolien les riqueses naturals del territori. Malgrat les prohibicions internacionals. Amb el silenci, això sí, i la caixa còmplice de les autoritats del Regne d’Espanya.
La dona sahrauí s’ha vist, una vegada més reclosa a un estatus de subordinació a l’home, d’inferioritat, com a l’època de la colonització espanyola. Això sí, se li han obert centres d’educació femenina que, en realitat són prostíbuls encoberts.
Aquesta població, la del Sàhara Occidental ocupat, té el privilegi mundial de viure a l’únic país rodejat –migpartit- per un mur, amb mines antipersona, i tancs (made in Spain). I, a la costa, tenen unes patrulles internacionals de vigilància hispano-marroquines. L’espai aeri del Sàhara Occidental és controlat per l’exèrcit espanyol.
Han vist la incapacitat de les autoritats espanyoles a establir la frontera marítima oriental de les Canàries; perquè això implica \"mullar-se\" i definir quin és el país que hi ha a llevant. El Sàhara Occidental.
Durant els anys de la guerra, les dones sahrauís veien com els seus marits, fills, pares, amics desapareixien, o eren desapareguts, eren torturats, o morien. Després de la guerra, des de 1991, a més de les dones també ho veien els cascos blaus, la MINURSO, que ens costa 4 milions de dòlars al mes. Ho veuen i callen! Aquelles dones, moltes vegades no han pogut recuperar el cadàver del seu amic per enterrar-lo dignament.
Amb aquest panorama (en un lloc on qui truca a la porta, de matinada, no és el lleter) cansats d’esperar, aquests joves han decidit actuar, la guerra no els va alliberar de l’ocupant, la diplomàcia ha mostrat la seua millor cara: la hipocresia. Només els queden les mans per expulsar, a pedrades, els ocupants.
Ens enganyarem, aquesta vegada, i veurem com els responsables del món lliure, els líders del món mundial, fan els deures? Trenta anys després!
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(2-06-05) ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: EL PILAR DE LA HORADADA (El Baix Segura)','
Gràcies al gran nombre de jaciments arqueològics d\'època romana molts historiadors situen en El Pilar de la Horadada la població de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial; dels àrabs també hi ha testimoni arqueològic; davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre guaita de La Horadada; durant el segle XVII, al recer d\'una ermita (embrió de l\'actual església) que els mateixos camperols aixequen la població, que llavors era d\'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comença a ser conegut amb el topònim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d\'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor --que hi residí i escriví sobre el lloc-- com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal; el 30 de juliol de 1986 rera llargs anys de negociació s\'aconsegueix la independència d\'Oriola i la constitució en municipi.
Al Pilar de La Horadada, com a la resta de la comarca, es parla castellà; en el cens de 2004 s\'hi enregistraren 18.870 habitants governats per un ajuntament composat per 9 regidors del PSPV, 6 del PP i 2 d\'AIH.
La base econòmica està en l\'agricultura --fruites i hortalisses-- i el turisme.
El terme (78,1 km2), límit fronterer del País Valencià amb la Regió de Múrcia, es reparteix entre el mar i la muntanya i compta amb bones platges i zones d\'alt valor ecológic com ara el Pinar de Campoverde o el Río Seco, on s\'ha traçat una ruta senderista q ue dóna la possibilitat de conèixer la rica fauna del paratge; també és digna d\'esment la ruta dels arbres monumentals que en forma de tarongers, garroferes, oliveres, palmeres pins, moreres podem observar en un recorregut perfectament senyalitzat.
Tocant al patrimoni citarem:
- Torre de la Horadada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l\'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver-hi estat molt modificada.
- Església del Pilar. De 1976, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899.
- Museu arqueològic Gratiniano Baches.
Entre els plats típics del poble estan, com no, els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil , tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Pilar de la Horadada
Castillos Net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Página oficial de Pilar de la Horadada
Plana personal de Paco González
Web oficial del Turisme de la CV ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ORIOLA --ORIHUELA-- (El Baix Segura)','
Poblada des de temps remots com demostra el jaciment dels Saladars on s\'han trobat deixalles dels segles IX-IV a.C, Oriola fou denominada Orcelis pels romans; fou capital de la província visigoda d\'Auraiola, que abraçava les actuals províncies d\'Alacant i Múrcia; després de la invasió musulmana, encara va romandre durant un temps com a xicotet estat cristià, gràcies al tractat de Teodomir (713); el segle IX torna als musulmans, sota el qual domini romangué fins que, el 17 de juliol de 1242, i en virtut dels tractats d\'Alcaraz, passà a l\'infant Alfons de Castella; dues dècades més tard una sublevació mudèjar va fer necessària una nova conquesta de la vila, protagonitzada en aquest cas per Jaume I d\'Aragó, qui va tornar-la a Alfons X; poblada en un principi a fur de Múrcia, similar al de Sevilla i Toledo, Oriola va ser incorporada definitivament al Regne de València, per Juame II, el 1304, en virtut de les sentències arbitrals de Torrellas-Elx; a partir de llavors acull els furs valencians, imposa el català com a llengua oficial i obté representació a les Corts; durant l\'etapa castellana, les seues terres foren ja objecte de successius repartiments entre pobladors catalans, aragonessos i castellans, que prosseguiren fins 1314; durant la guerra dels Dos Peres fou conquistada fou ocupada pel castellà Pere I el Cruel i estigué sota senyoriu de l\'infant Ferran fins la seua definitiva incorporació al Regne de València en 1375; el seu extens terme municipal comprenia, a més a més de tota l\'actual comarca del Baix Segura, els d\'Abanilla i Crevillent, malgrat que aquests últims es van segregar posteriorment; des d\'aleshores Oriola fou erigida en capital politicoadministrativa de la demarcació meridional del Regne --que s\'estenia des de Xixona fins la frontera amb Múrcia en establir-se en ella la seu de la Batlia General-- fins que el 1646 aquesta passà a Alacant-- i de la Procuració General ultraxexonan, ofici que es va transformar, des del 1366, en portaveu de governador general, igualment independent de son homònim valencià; en la centúria següent, Oriola , que en 1437 abastà el rang de ciutat , va modificar el seu tradicional règim municipal en virtut de la instauració del sistema d\'insaculació (1445-1449), que facilitava el control del poder municipal per una oligarquia de cavallers i ciutadans honrats posseïdors de grans i valuosos patrimonis agraris, i fou seu de celebració de les Corts del Regne el 1488; el desequilibri políticosocial resultant d\'aquest procés d\'oligarquització i de les lluites de faccions urbanes tingué ocasió de manifestar-se, tot i que no fou l\'única vegada, durant la guerra de les Germanies (1520-1522), en formar-se un govern revolucionari que va declarar la seua adhesió a la revolta i que fou derrotat pel general Vélez que ocupà la ciutat; posteriorment encara reforçaria la seua capitalitat: en la qüestió eclesiàstica, amb l\'erecció, el 1564, del bisbat; i en la cultural, amb la creació, el 1610, de la Universitat; durant el segle XVI, la seua tradicional condició de frontera i la marcada empremta militar dels seus grups socials hegemònics perden protagonisme com a elements decisius de la configuració social, mentre que, sota el signe de l\'expansió agrària i demogràfica que experimentà la comarca, s\'impulsà el Procés rompedor; Aprofitant aquesta conjuntura alcista, que en allò referent a la població de la ciutat es reflexa en els 9.800 habitants del 1592 front els 5.700 del 1542 o els 7.500 del 1565 (utilitzant sempre l\'índex del 4,25 sobre el nombre de cases), els poblets reialencs dependents d\'Oriola intenten (Catral, 1604) o aconsegueixen (Callosa, 1579; Almoradí, 1583) la seua emancipació municipal; al llarg del segle XVII i gràcies a la proliferació de colonitzacions alfonsines, la ciutat continuarà perdent el control sobre una bona part del seu terme originari, en aquests casos en favor de la jurisdicció senyorial; durant el segle XVII, l\'expulsió dels moriscs afectà indirectament la ciutat, doncs alguns dels seus veïns contribuïren a omplir buits deixats pel expulsats en diversos senyorius del voltant; però, més que això, fou la ruïna de l\'agricultura comercial i la incidència de les pestes del 1648 i 1678 les que feren dels sis-cents una centúria particularment dura i difícil, ja que la població urbana passà d\'uns 10.000 habitants el 1609 a 7.100 el 1646 i al voltant de 6.000 cap el 1690; signe molt diferent presenta el següent, que comença amb la pèrdua dels furs i el saqueig de la ciutat, causada per l\'adscripció del governador de la ciutat, marquès de Rafal, al bàndol de l\'arxiduc i la seua enemistat amb el proborbó cardenal Belluga; en qualsevol cas, però, al municipi va cobrar impuls el procés d\'expansió econòmica i demogràfica encetat dècades enrere, amb la repoblació feta pel polèmic Belluga amb colons murcians, la qual cosa acabà amb la parla catalana que, fins aleshores, s\'hi conservava; com ho demostra que fins el 1702 el capítol catedralici escriu la seua documentació en valencià; el consell municipal adopta el castellà com a llengua oficial el 1707 i després ho fan els notaris; el final del segle el terme municipal continuava reduint-se a causa de noves segregacions (Catral, Pies Fundacions); en les dècades que seguiren, la ciutat no fou aliena a la crisi del creixement agrari i de les estructures de l\'Antic Règim, assolint gran arrelament el carlisme i les posicions polítiques reaccionàries, que també s\'impregnaren en grups socials de baixa extracció social; en març de 1829 un terratrèmol va fer estralls a la població afectant la majoria d\'edificis i el castell; al llarg d\'aquest segle i part del XX encara perduren i fins i tot s\'accentuen el minifundisme i la concentració de la propietat de la terra com dues cares d\'una moneda, al temps que es manifesta la incapacitat per a impulsar un procés industrialitzador; mentres tant, la població augmenta lentament fins que s\'intensifica la colonització del camp (que propiciarà noves segregacions municipals: Sant Miquel de Salines, Torrevella), l\'arribada del regadiu ha transformat l\'estructura econòmica de la ciutat, i de la comarca, que continua en continua expansió des dels cinquantes del segle passat.
Oriola és cap de l\'extensa comarca del Baix Segura; el seu topònim oficial és Orihuela; i la llengua que parlen els 68.778 habitants, de gentilici oriolans; que s\'hi enregistraren en 2004 és el castellà. La meitat, si fa no fa, de la població es concentra al casc urbà i la resta està molt dispersa per les més de vint pedanies que s\'escampen per l\'enorme terme municipal, de 365,4 km2, el segon més gran del País Valencià, i que relacionem tot seguit: Ameva, Barbarroja, Raiguero de Bonanza, Camino de Beniel, Camino Viejo de Callosa, La Campaneta, Devesa de Campoamor, Correntias Bajas, Correntias Medias, Los Desamparados, El Escorratel, Los Huertos, Hurchillo, Media Legua, Molino de la Ciudad, Molins, El Mudamiento, La Murfada, Las Norias, La Matanza, San Bartolomé i Torremendo. L\'actual consistori, sorgit de les urnes en 2003, està composat per 14 regidors del PP, que detè la batlia, 6 de CL, 4 del PSPV i 1 d\'IV.
L\'agricultura a l\'interior --cítrics i fruitals-- i el sector serveis a la zona costanera –16 km de magnífiques platges, molt maltractades per l\'acció depredadora del turisme—i a la ciutat --impressionant patrimoni arquitectònic— són la clau d\'una rica economia.
El riu Segura configura el paisatge de l\'extens terme que abasta des de la costa a una sèrie de serres interiors com ara la d\'Oriola o la de Hurchillo, que volten el casc urbà. El paratges més conegut ésl Palmeral de Sant Antó, de possible procedència mora; hi ha rutes senderistes que interconexionen les pedanies passant per diferents cims.
El Segura concedeix particular fesomia a la ciutat i és temut pels oriolans, ja que a pesar de portar normalment poca aigua si plou riu amunt s\'unfla i inunda la ciutat com ha ocorregut en, al menys, vuit o nou ocasions des dels anys quaranta; de la seua riquesa monumental direm que el casc antic esta declarat Conjunt Històric i que té més de vint temples actius, alguns declarats monument nacional i el més ric patrimoni de les comarques del sud:
- Catedral. Segle XIV. Amb estructura pròpia del gòtic català, reuneix una varietat gran varietat d\'estils: campanar romànic, portes gòtiques i plateresca, una nau ogival,etc. El creuer, és de Pere Comte; destacades reixes i un Museu d\'Art Sacre, amb obres de Velázquez, Osona i d\'altres.
- Palau Arquebisbal. Barroc. Segle XVIII.
- Col·legi de Sant Domènec. Estil herrerià, de 1569.. Antic convent exclaustrat en 1824, que fou seu de la Universitat Literària, única durant tres segles en aquestes contrades.
- Església de Les Saleses-Monestir de la Visitació. Neoclàssic, de 1826, amb obres de Vicent López.
- Església de les Santes Justa i Rufina. Aixecada en gòtic en els segles XIV i XV amb importants modificacions renaixentistes i barroques en segles posteriors. Interessant l\'orgue i la pica baptismal.
- Església de Santiago. Obra gòtica del XV-XVIII amb capçalera renaixentista i important capella barroca.On celebraren Corts els Reis Catòlics abans d\'anar-se\'n a la conquesta de Granada. Important orgue del XVIII i museu amb obres de Salzillo i Joan de Joanes.
- Església de Sant Agustí.
- Església-Convent del Carme. 1658-1727 amb façana mol recarregada d\'ornamentació. Hi ha una imatge atribuïda a Salzillo.
- Església de Sant Gregori.
- Església-Monestir de Monserrate. Neoclàssic.
- Monestir de Santa Anna. 1594. També compta amb un Salzillo.
- Convent de Sant Joan de la Penitència. Segle XVIII, sobre l\'anterior, del XVI. Allotja obres atribuïdes a Palomino i Salzillo.
- Convent de Sant Francesc. Segle XV. La seua riquesa patrimonial ha estat molt espletada però encara conserva algunes obres d\'art, entre elles un Salzillo.
- Convents de la Trinitat i de Sant Sebastià.
- Ermita del Molí de la Ciutat. 1902-1905, sobre una d\'anterior.
- Ermites dels Dolors (La Campaneta), de Sant Antón, de Nostra senyora dels Desemparats, de Nostra Senyora del Remei, del carrer d\'Arriba, de la Creu Coberta, del Pilar i del Sagrat Cor.
- Sala Museu de Sant Joan de Déu. Ubicada en l\'antic Hospital de Sant Joan de Déu, enrunat en 1750 i recentment restaurat.
- Seminari de Sant Miquel. Segles XVIII-XIX.
- Biblioteca Loaces. Arxiu Municipal amb més de vint mil volúmens, la major part dels quals està redactat en català.
- Palau de Ruvalcava. Conté una col·lecció d\'obres d\'art del barroc.
- Palau de la Granja. Antiga casa pairal dels Rocamora. Molt deteriorat en la Guerra de Successió, fou reconstruït en el XVIII. Col·lecció d\'obres d\'art.
- Palau del Marquès de Rafal. 1915-1920
- Palau de la Baronessa de la Linde. Barroc, del XVIII.
- Palau del Portillo. Segles XVIII-XIX.
- Palau del Marquès d\'Arneva. Barroc, del XVIII.
- Palau dels Comtes de Luna (o de Teodomiro). Segle XVIII. Actualment és un hotel.
- Palau de Pinohermoso
- Palau de la Comtessa de Via Manuel.
- Sant Sepulcre. Antiga ermita del segle XVIII.
- Castell. Musulmà, del segle X, amb afegits durant tota la història, fins el XVII. Molt deteriorat pel pas del temps i dels diferents conflictes; s\'hi distingeixen trams de muralla i diferents torres.
- Muralla. Segles XI-XV, s\'estenia des del castell fins el riu. Es conserven diferents trams i portes.
- Torre de Cabo Roig. Torre guaita del XVI. Actualment en mans particulars dedicada a establiment hostaler.
- Torres de Casa Casinello, d\'Embergonyes i del carrer Torreta.
- Dipòsit d\'aigües i Pous de Cremós.
- Sènies bessones. Sènia i assut d\'origen àrab.
- Casino Orcelitano. Segle XIX.
- Farola Modernista, de 1928.
- Llotja Municipal. Modernista, de 1926.
- Templet de la Música. Modernista, restaurat en 1988.
- Molí Riquelme.
- Sala Museu de Sant Joan de Déu.
- Teatro Circo. Primeries del segle XX.
- Casa Museu Miguel Hernández.
- Museu Arqueològic comarcal d\'Oriola.
- Museu de la Reconquesta. Atuells i fotografies propis de la festa de Moros i Cristians.
- Museu de la Setmana Santa.
- Barraques i Masies que, escampades pel terme, en constitueixen una bona mostra de l’arquitectura agrícola.
La cuina oriolana incorpora els productes de la seua horta: putxero amb pilotes, arròs amb crosta, paella d\'horta, guisat de titot; el peix de la seua costa; embotits i salaures i, com a poble àrab, una extensa varietat de dolços: pastissos de glòria, xatos, valarinos, almojàbanas, etc.
De les activitats festives podem destacar els Moros i Cristians, la Setmana Santa, declarada d\'Interès Turístic Nacional i la Fira de Ramat, concedida per Reial Decret d\'Alfons X el Savi.
Si parlem de fills il·lustres la memòria acudeix immediatament al gran poeta Miguel Hernàndez, però també ho van ser el pintor Joaquín Agrasot o el cardenal Desprades entre moltíssims més.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Orihuela
Castillos y Fortalezas de la CV
Diputació d’Alacant
Enorihuela punt com
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Museu de la Setmana Santa
Plana personal de Paco González
Universitat d’Alacant ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ORPESA (La Plana Alta)','
Al jaciment arqueològic situat a la platja de la Conxa s\'han un poblat murat de l\'Edat del Bronze, restes iberes i una petita fortalesa musulmana; en 1149 fou donada a l\'orde de Sant Joan de l\'Hospital; en 1233 Jaume I va conquerir el castell i passà a l\'orde del Temple; el 1259 recau en Ferran Pérez de Pina, en la qual família es manté fins finals de segle; el 1296 ja es senyor Berenguer Dalmau i, després va heretar-la son fill Guillem; cap el 1330 passà a Guillem Jàver, i el 1350 a Pere de Tous, romanent en aquesta família fins el 1497, any en què va comprar-la Joan de Cervelló, a la mort del qual van heretar-la sons fills; durant les Germanies l\'exèrcit d\'Estellès hi fou derrotat pel duc de Sogorb; el 1654 Felip IV crea el comtat d\'Orpesa per a Gerard de Cervelló, el 1589 es dóna carta pobla per millorar la situació dels veïns, i una nova en 1609 arran de l\'expulsió dels moriscs; fou lloc de freqüents atacs de pirates barbarescs; per això en el segle XVI es va construir la Torre del Rei a fi de vigilar la costa; en 1811 el francès Suchet ataca Orpesa i fa volar el castell i part de la muralla davant la forta resistència dels orpesins; en 1821 passa, per matrimoni, al comte de Fernan Núñez.
La denominació oficial és Orpesa/Oropesa del Mar; el gentilici, orpesí; el padró de municipal de 2004 ascèn a 6.153 habitants que viuen en el poble i en els altres nuclis de població: La Platja, Les Platgetes, El Balcó i Marina d\'Or.
La principal activitat econòmica és l\'explotació turística; el segueix en importància l\'agricultura.
El terme municipal (26.6 km2) s\'estèn des de la serra d\'Orpesa fins a la mar, i en ell trobem paratges com el mont Bobalar, d\'alt interès ecològic, el Far i, sobre tot les magnífiques platges orpesines. Front a les seues costes es troba l\'illa del Morro del Gos.
El traçat del barri antic és típicament medieval, amb carrers rosts que s\'adrecen cap les ruïnes del castell. Del patrimoni orpesí parlem tot seguit:
- Església de Sant Jaume apòstol. El seu interior està decorat amb taulells ceràmics de l\'Alcora, del segle XVIII i conserva una imatge de la Verge de la Paciència del XVI.
- Castell d\'Orpesa. D\'origen musulmà, va ser ocupat pel Cid. Reconstruït en el XIV i artillat en el XVi fou enrunat i abandonat en la guerra de Successió.
- La Torre del Rei. Construïda per Ferran d\'Antequera en el XVI per millorar les defenses de la ciutat contra els atacs dels pirates barbarescs i reformada per Felip IV. És un excel·lent exemplar d\'arquitectura militar renaixentista. Molt bé restaurada presenta un immillorable aspecte.
- Torres de Sant Julià, de la Dona, de la Corda i Colomera. També formaven part de la xarxa defensiva costanera.
- Museu Etnològic Municipal. Instal·lat en l\'antic ajuntament.
Els productes del mar i els de l\'horta són la base per cuinar tota mena d\'arrossos –paella, al forn, caldós, negre, etc—fideuàda, caragolà que constitueixen la base d\'una gustosa gastronomia.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Mediterranea
Exposició La Torre del Rei
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Oropesa del Mar.com
Orpesa la Vella
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PILES DE MAR (La Safor)','
Antiga alqueria islàmica dependent del castell de Rebollet; ambdós foren conquerits per Jaume I en 1240 juntament amb Beniamis i Rafesineu; el rei conqueridor es va comprometre a respectar els drets dels moros que hi habitaven; en 1519 visqué l\'esclat de les Germanies amb batejament massiu de moriscs; el decret de Carles I, de 1525, obligant els moros a batejar-se acabà amb l\'enrunament de la mesquita i la construcció de l\'església en 1535, moment en què obté la independència eclesiàstica de Gandia amb els annexos de Palmera i Rafelsineu; en 1532 va sofrir un desembarcament de les naus argelianes de Barba-roja II que fou avortat pel comte d\'Oliva, Francesc Gilabert de Centelles; precisament aquest tipus d\'atacs dels pirates barbarescs donà lloc a la construcció de la xarxa defensiva costanera en què s\'inclou la Torre de Piles; en 1598 un terratrèmol va assolar l\'església obligant a la construcció del temple actual, que es va sufragar amb aportacions dels pilers en diners, joies i espècies; 1609 amb l\'expulsió deixa el lloc gairebé despoblat fins ser repoblada amb cristians vells que hi introduiren el conreu de la morera i amb ell una pròspera indústria sedera; va pertànyer al comtat d\'Oliva i al ducat de Gandia.
El topònim oficial és rònegament Piles. 2.347 pilers i pileres constituïen la població en el recompte de 2004. En 2003 el PSPV guanyà la batlia mercès als 6 regidors que obtingué en les municipals en què el PP n\'obtingué 2 i OIV, 1.
L\'economia es basa en l\'explotació dels cítrics i del turisme.
Els 3,9 km2 de terme municipal són absolutament plans i tenen l\'atractiu més característic en les magnífiques platges, afortunadament poc explotades turísticament encara.
Patrimoni:
- Església de Santa Bàrbara. De 1744. Sobre una anterior, que s\'aixecà sobre la mesquita.
- Torre de Piles. De 1573. Perfectament restaurada en 1986 per la Conselleria de Cultura, presenta un immillorable estat. Figura en l\'escut de Piles com a símbol del poble.
Cuina mediterrània: arròs caldós, al forn o en paella, verdures, peix i marisc, taronges i llepolies com ara la coca en llanda, els figatells o les coques de dacsa són els àpats que podem degustar a Piles.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Piles
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Medietrránea
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: L\'ORXA (El Comtat)','
No és possible datar l\'antiguitat del lloc però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vesants del castell (bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval); malgrat tot la primera referència a l\'Orxha apareix per primera vegada en el segle XIV atribuït a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s\'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d\'Al-Azraq, a l\'gual que Polop, Tárbena, Margarida, La Jovada, Castells, Queirola i Gallinera; rera l\'ocupació cristiana continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjançant el pacte del Pouet (1244) que establia la concessió de la meitat de llurs rendes i pertinències; durant les revoltes que protagonitzà Al-Azraq fou destruït; en 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d\'Azagra; i posteriorment a Arnau de Romaní el qual donaria el la vall, l\'any 1288, a l\'orde dels templers, els quals restauraren i ampliaren el castell; a la dissolució del Temple, el senyoriu passà a la de Montesa (1317) per privilegi de Jaume II; l\'expulsió dels moriscs destruí l\'economia i despoblà L\'Orxa i els altres pobles del domini per la qual cosa va haver de ser repoblat, cosa que es va fer amb mallorquins; a partir de 1950 sofreix una forta caiguda demogràfica a causa de l\'emigració, cap a França i a Alcoi principalment.
El topònim oficial és L’Orxa/Lorcha. El PP deté la batlia des de les eleccions de 2003 que li donaren 2 regidors; el PSPV n\'obtingué 3, de regidors i EV-ENTESA altres 2. El gentilici del poble és orxà. El padró de 2004 enregistra 735 habitants, confirmant la tendència a la baixa, ja que en 1994 n\'eren 848.
Una fàbrica de paper dóna feina a gairebé la meitat del poble; la resta subsisteix de l\'agricultura de secà, olivera i ametler.
Els 32 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i deparen, mercès a la seua orografia esquerpa, gaires oportunitats de practicar el senderisme, l\'espeleologia, l\'escalada l\'equitació o el cicloturisme visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l\'estret de l\'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l\'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.
Patrimoni:
- Castell de Perputxent. Es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què és manté a pesar d\'haver estat declarats BIC. L\'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L\'Orxa, a intervenir per garantir la conservació ja que la murada presentava risc de caiguda.
- Església de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
- Ermita.
- Fàbrica de la llum.
El blat picat es el plat típic.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Rutas desde Alcoi ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ORXETA (La Marina Baixa)','
Antic castell que fou donat a Teivicino i el seu fill Cahant; en 1270 passa a propietat de Berenguera d\'Alfonso i més tard a les possessions de l\'almirall Bernat de Sarrià el qual, en 1322, feu donació a l\'infant Pere, fill de Jaume II, des del segle XIV fins el XIX va pertànyer a la comanda de Santiago; en 1535 obtingué la independència eclesiàstica de la Vila Joiosa; lloc de moriscs de la fillola de Cocentaina, no va participar en les revoltes que s\'hi produiren arreu de la comarca arran de l\'expulsió gràcies a l\'habilitat negociadora del comanador Jeroni Ferrer; per aquest motiu Felip III va concedir a l\'orde la possessió de les terres que havien segut dels moros; en 1613 fou necessària nova repoblació.
El padró municipal de 2004 enregistrà 675 habitants, de gentilici orxetans, que es repartien entre el disseminat, el poble, la urbanització Bella Orxeta i la Foia de la Senyora. El PSPV guanyà les eleccions de 2003, i la batlia, amb 4 regidors; el PP n\'obtingué 3.
Poble de tradicional economia agrícola –ametler, olivera, garrofera, cítrics i hortalisses—veu com la proximitat de la costa, l\'atracció del sector serveis que genera el turisme i l\'escassa ajuda de les institucions públiques als agricultors propicie l\' abandó de l\'agricultura per bona part dels orxetans, que s\'estimen més anar diàriament a treballar en els municipis costaners i tornar a descansar al poble.
Situats en la vall d\'Orxeta, que s\'escampa des de la serra homònima (671 m) fins al riu Sella, els 24,3 km 2 de superfície estan solcats pel riu, també conegut com Amadòrio, o de la Vila-- i els barrancs del Realet i Querència; els llocs més adients per fer excursions són l\'embassament d\'Amadòrio, el Castellet o l\'Estret.
El casc urbà encara presenta els trets característics del seu naixement morisc. Del seu patrimoni cal destacar:
- Església de Sant Jaume. 1759-1761.
- Castell. Possiblement seria una torre guaita de què encara s\'observen tossos de muralla i una gran torre rodona.
- Palau del Comanador.
- Font dels Banyets.
- Safareig Municipal.
Qualsevol tipus de car, putxero amb taronjetes, coques al forn i lloseta són els àpats més tradicionals.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Orxeta
Costa Blanca
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Simat: \"El poble on cadascú/na fa el que li dóna la gana\" per Marc Cabanilles (Arc Iris)','Vivim en el millor dels pobles possibles, per la senzilla raó que ací cadascú/na fa el que li dóna la reial (perdó), la republicana gana.
Comencem amb el primer ciutadà: El senyor alcalde.
Que vol tenir dos sous?. Doncs es posa un 75% de dedicació a l\'ajuntament, i un 25% als seus negocis privats, i no passa res.
Així no hi ha qui el controle i pot portar els dos treballs avant. Si no té horari, que més dóna. Ací es fa el que a u li dóna la gana, o siga el que és millor per a ell, encara que no siga el millor per a la ciutadania. Que no hi és en l\'Ajuntament quan se\'l busca, no importa.
Que alguns locals nocturns no tenen hora de tancament i la música molesta als veïns?. No importa.
Si l\'alcalde fa el que li dóna la gana (sense horari i amb dos sous), perquè no van a fer el mateix els que per la nit no tenen son i volen sentir la música fins a la matinada?.
Que les motos van a una velocitat inadequada, a vegades per direcció prohibida, posant en perill a qualsevol?. No importa.
Si l\'alcalde fa el que li dóna la gana, si alguns locals no tenen horari, perquè les motos no poden anar a la velocitat que vulguen i per on vulguen?.
Que molts veïns trauen el fem a qualsevol hora del dia, inclús a l\'estiu amb les olors que produïx?. No importa.
Si l\'alcalde fa el que li dóna la gana, si alguns locals no tenen horari, si les motos van per on volen, perquè no anem a poder traure el fem quan ens dóna la gana?.
Que hi haja un Consell Local Agrari i amb els anys que portem de crisi agrícola (preus baixos, gelades, etc), l\'ajuntament ni el convoque ni el consulte?. No importa. Perquè ha de funcionar el Consell Local Agrari si a l\'Ajuntament no li dóna la gana?
Que l\'Ajuntament, tots els anys aprove el pressupost municipal amb sis o set mesos de retard?. No importa. Com els diners son de tots, que més dóna. Que hi haja més d\'un milió i mig d\'euros pendents de cobrament d\'anys anteriors, i un altre milió llarg pendent de pagar?. No importa. Perquè cal portar els comptes al dia si a l\'ajuntament no li dóna la gana?.
Que als immigrants se\'ls explote i se\'ls amuntegue en autèntiques conilleres?. No importa. Perquè no anem a poder explotar als immigrants si ens dóna la gana i ningú diu res?.
Que no es respecten els passos de vianants o els guals de vehicles?. No importa. Qui no puga traure o guardar el cotxe, que es fota. Perquè no podem aparcar on ens dóna la gana?.
Que Iberdrola vol passar l\'Alta Tensió pel centre de La Valldigna?. No importa.
Si l\'alcalde fa el que li dóna la gana, si alguns locals no tenen horari, si les motos van per on volen, si cadascú trau el fem quan vol, si l\'ajuntament no vol convocar el Consell Agrari, si a ningú l’ importa deure més d’un milió i mig d\'euros o que li\'l deguen, si podem explotar immigrants, si aparquem en qualsevol lloc, perquè Iberdrola no va a passar l\'Alta Tensió per on li dóna la gana?.
Que els especuladors van darrere de fer-se rics encara que hagen de destruir els valors mediambientals, paisatgístics i culturals de Simat?. No importa.
Si l\'alcalde fa el que li dóna la gana, si alguns locals no tenen horari, si les motos van per on volen, si cadascú trau el fem quan vol, si l\'ajuntament no vol convocar el Consell Local Agrari, i pot retardar-se mesos i mesos en fer el pressupost, si podem explotar als immigrants, si aparquem on ens pareix, si Iberdrola passarà l\'Alta Tensió per on vulga, perquè no van a poder els pobres especuladors fer el que els dóna la gana, i de pas guanyar-se uns poquets diners honradament?.
Podríem seguir i seguir escrivint, però no acabaríem mai.
· No és casualitat que l\'Alcalde tinga dos sous i sense horari.
· No és casualitat que no es complisquen els horaris nocturns ni es respecte el nivell de sorolls.
· No és casualitat que les motos campen a qualsevol velocitat per qualsevol lloc.
· No és casualitat que siga impossible traure el fem a la seua hora.
· No és casualitat que a pesar de la greu crisi agrícola que patim, no se sàpiga res del Consell Local Agrari.
· No és casualitat que el pressupost, tots els anys, es retarde mes de sis mesos.
· No és casualitat que als immigrants se\'ls explote sense pietat.
· No és casualitat que no es respecten els passos de vianants ni els guals.
· No és casualitat el que està passant amb l\'Alta Tensió.
· No és casualitat que els especuladors s\'estiguen fregant les mans i ballant en un peu.
Tota aquesta “cultura” i aquets “comportaments” s\'han anat convertint en costums habituals, gràcies a un ajuntament que, durant anys i anys, ha actuat amb deixadesa, amb prepotència, amb obscurantisme, amb hipocresia, amb mala fe, i amb desvergonyiment.
Deixadesa perquè durant anys s\'han preocupat més pels seus interessos privats (i provats) que pels interessos dels veïns.
Prepotència perquè després de tants anys de manar els mateixos, han arribat a creure que l\'Ajuntament és seu. No suporten ni les preguntes, ni les críiques.
Obscurantisme perquè durant anys han vingut manipulant, retardant o simplement ocultant informació, tant als veïns com als mateixos regidors que han anat passant per l\'oposició.
Hipocresia, perquè els mateixos que van permetre i van fomentar la construcció de xalets durant anys, després han acabat per denunciar a uns propietaris si i a altres no.
Mala fe, per exemple, al dir que no sabien res del problema dels immigrants fins que es va omplir el saló de plens de veïns cabrejats. Pareix que tots ho sabien menys ells.
Desvergonyiment, perquè durant anys, quan ha hi hagut alguna cosa que inaugurar o alguns diners que repartir, l\'oposició ni s\'assabenta, però quan hi ha algun problema greu, ràpid formen una Comissió per a que l\'oposició pose les idees.
I aquest és el problema: Que a Simat portem ,anys i anys, sofrint (alguns gaudint), aquesta forma de governar, que als que la practiquen, els pareix la millor del món.
Diuen que han guanyat les eleccions, però guanyar les eleccions, no vol dir que pugues fer el que et dona la gana. El poble és de tots i no solament de quatre que fan i desfan, sense tindre en compte a ningú.
I això deixa una empremta que costarà molt de temps i esforç el poder esborrar.
En quants pobles no estan passant coses paregudes?
Marc Cabanilles
Secretari de l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris
Simat de La Valldigna
La Safor (País Valencià)
(6-06-05) ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"El País Valencià tremola\" per Rafa Esteve-Casanova','No, este titular no es referix a cap moviment sísmic que s\'haja produït en terres valencianes. Pensava parlar-los dels pantalons de Mariano Rajoy, eixos que segurament no es baixa perquè porta uns tirants amb la bandera espanyola com el seu cap de files el Sr. Fraga Iribarne ministre de “desinformació” durant tants anys en la dictadura franquista. Però de sobte els teletips van llançar les campanes al vol i en totes les redaccions es van posar mà a l\'obra. En la Comunitat Valenciana s\'havia produït la tan esperada fumata blanca estatutària i el primer dels Estatuts reformats seria el que regix la vida de les gents que habitem l\'antic Regne de València. Com qualsevol lector que conega el nostre actual Estatut podrà apreciar, en tan poques línies com porte escrites he sigut fidel a les tres denominacions per les què des de l\'any 1982 es coneix a estes terres a què el mestre Padilla va anomenar “de les flors i l\'amor”. En les negociacions d\'aquell Estatut l\'esquerra es va deixar tots els pèls en la gatera i va ser la dreta qui es va portar el gat a l\'aigua en tot el referent als nostres signes d\'identitat. Per això ara qualsevol anunci de pacte entre populars i socialistes fa que molts ens posem a tremolar.
El Sr. Camps, el nostre actual President, estava nerviós els últims mesos. El seu mentor el Sr. Zaplana, cartagenero moreno, no de verda lluna però si de rajos UVA , ve movent-li la cadira des de fa temps. Francisco Camps necessitava un as en la mànega per a mostrar-lo als seus caps del carrer de Gènova i este as no era un altre que convéncer el PSOE de la necessitat que l\'Estatut valencià fóra el primer a aprovar-se. Tampoc en Ferraz, segons pareix, els pareixia malament que els valencians fórem els primers a aprovar la reforma de la nostra primera norma. Ja se sap que, des de temps del Comte Duc d\'Olivares, sempre hem sigut més “fluixos i molls”. Som una autonomia amb poca consciència de ser-ho i això fa que les nostres reivindicacions mai es puguen paréixer, de cap manera, a un “pla ibarretxe” ni tan tan sols a eixe “Miravet II” que estan pactant els nostres veïns els catalans.
Hui, quan escric esta línies, tota la premsa lloa el bon sentit dels polítics valencians al deixar aparcades les seues diferències per a poder arribar a un consens. Cal dir que este consens no és tal, és simplement un acord majoritari ja que una altra organització política amb representació parlamentària com és Esquerra Unida s\'ha quedat fora i els extraparlamentaris del Bloc Nacionalista Valencià continuaran sent això, extraparlamentaris, potser acompanyats per Esquerra Unida si no unixen forces en les pròximes eleccions ja que en esta tan cloquejada reforma s\'ha deixat fora el posar el llistó mínim per a accedir al parlament en un 3% dels vots obtinguts com està establit en la majoria de les CC.AA.
Faig un sondeig, a peu de barra, en el bar on esmorze i allí a ningú li interessa eixa qüestió semàntica de ser “nacionalitat històrica” que segons pareix a partir de l\'1 de Juliol serem, ni que els diputats passen de 89 a un mínim de 99- més sous a pagar i més col·legues a col·locar- ni que el President puga dissoldre les Corts i convocar eleccions sense esperar ordres de Madrid- ja ha dit que en esta legislatura no ho farà- ni tan sols eixa espècie d\'Agència Tributària autonòmica que tindrem. Molta gent no sap, ni tan sols, que és això de l\'Autonomia. Només veuen que hi ha més autoritats que paguem amb els nostres impostos i de les que moltes vegades tenim la impressió que només ens servixen per a presidir processons.
El PP ha utilitzat les institucions al seu capritx i per al seu profit. Ara explotaran esta comunió, estem en època de primeres comunions, entre ells i els socialistes per a tornar a contar-nos que vivim en el millor dels mons. I el pitjor no és això, és que van a utilitzar-nos com a moneda de canvi i com a exemple i frontera per a les reformes estatutàries que vindran. Els valencians serem l\'exemple i la vara de mesurar. Així que els bascos i els catalans ja poden començar a tremolar amb nosaltres, però allà les seues gents sí que són conscients de formar part d\'una nacionalitat històrica i serà més difícil que des de Gènova o Ferraz els venguen gat per llebre.
Rafa Esteve-Casanova
(6-06-05) ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PINA DE MONTALGRAO (L\'Alt Palància)','Aquest article té 1 comentari.
El poble de Pina de Montalgrao se situa a la zona nord-oest de la comarca de L\'Alt Palància a la província de Castelló limitant el seu terme municipal amb la província de Terol, a l\'Aragó. Amb poc més de 150 habitants.... aquest poble mil·lenari tanca als seus carrers un ambient de tranquil·litat que invita al visitant a contemplar la naturalesa en tot el seu esplendor que rodeja a aquest peculiar poblet de muntanya.
Des de la denominació de Pinna de Jahya que li donaven els àrabs a aquest poble fins a arribar a l\'actual nom de Pina de Montalgrao moltes han sigut les mans per què ha passat. Actualment dins del seu terme municipal es conserva una torre ibera que dóna fe que des del segle 3 aC aquest poble ja existia, així com també l\'existència d\'un escut àrab que s\'utilitzava en l\'època. Segles més tard passaria a formar part de la baronia de Xérica encapçalada per un dels fills de Jaume I, el Conquistador. Pina va ser fa segles objecte de vendes, compres i un altre tipus de condicions encara que els seus habitants sempre es van defensar de les mateixes i no es van donar per vençuts.
Tornant a l\'actualitat d\'aquest poble s\'ha de destacar la muntanya Santa Bárbara com l\'anomenen els seus habitants o Pic Pina, lloc des del que es poden contemplar unes vistes fantàstiques i lloc de trobada de radioaficionats perquè aquest pic amb 1.405 metres d\'altura és el segon més alt de la província de Castelló per darrere del Penyagolosa. A més hi ha una llegenda que ha anat passant de pares a fills en què es comenta que un marí perdut al mar va poder arribar a terra gràcies a què va poder veure el Pic Pina pel que va manar construir l\'actual ermita de Santa Bárbara a la seua cima.
Des del punt de vista de les seues infraestructures actualment en aquest poble es pot visitar la seua “Exposició Fotogràfica Permanent” de manera gratuïta on s\'exposen de manera indefinida fotografies d\'avantpassats, llocs i fins i tot altres de diversa índole i que es van actualitzant contínuament sense ànim de lucre. També pot visitar-se el “Ecomuseu”, un lloc on podràs retrocedir en el temps i contemplar de primera mà les ferramentes que els avantpassats d\'aquest poble utilitzaven al camp, com eren les seues vestimentes, les seues cases, etc. Per un altre costat pots visitar també el “Molí” lloc on antigament es molia el blat que es generava per part dels veïns del poble en el terme municipal, contemplant la maquinària que s\'usava i per consegüent el procés que se seguia antany per al seu tractament. També es pot visitar el “Forn morú” perquè és un lloc amb una llarga tradició que va anar passant tots els anys per diferents mans que ho portaven endavant, perquè l\'Ajuntament realitzava subhasta tots els anys antany per a saber qui s\'encarregaria del forn morú durant el següent any mitjançant un procés prou peculiar.
A més d\'aquests llocs també pots visitar els distints paratges com són la “plançoneda”, “la font vella”,..... llocs on la naturalesa és la que regna i on es pot sentir de primera mà la tranquil·litat que escasseja en qualsevol ciutat.
Des del punt de vista esportiu aquest poble a pesar de comptar amb una miqueta més de 150 habitants, compta amb un nombre d\'elevats que es practiquen. Per un costat podem trobar esports com el tir amb arc, les merles, la caça, mountain-bike, senderisme, atletisme, dòmino i fins i tot altres més tradicionals com són el futbol o el frontó, tenint tots ells llocs específics en aquest poble. Destacar per tant en aqueix sentit que aquest poble compta des de l\'any 1999 amb un pavelló multiusos, una pista de frontó, una pista de frontenis, una pista de tennis, un camp de futbet i un camp de futbol amb una llarga història a les seues esquenes.
Per un altre costat destacar que de la mateixa manera que aquest poble ofereix tranquil·litat i amabilitat a tots els seus habitants també disposa de llocs d\'acampada, diversos brolladors i fins i tot llocs d\'oci com són la plançoneda, el pic Santa Bárbara o fins i tot altres repartits per tot el seu terme municipal per a ús i gaudi de tots els estiuejants i visitants respectant en tot moment el medi ambient.
Des del punt de vista dels edificis emblemàtics podem destacar l\'Ajuntament amb dos arcs i amb representació d\'un dels seus primers escuts a la façana, així com també el bastó de comandament i les cadires, totes elles amb molts segles d\'història. D\'altra banda tenim l\'església de Sant Salvador en què es troba gravada el pas dels moros per aquest poble, l\'ermita de la Mare de Déu de Vallada construïda en temps de Jaume I El Conquistador i que actualment es troba en un estat de ruïna però al que els pinochos (gentilici de Pina) acudeixen tots els anys, l\'ermita de la Mare de Déu de Gràcia pròxima al poble i a l que acudeixen en festes i l\'ermita de Santa Bárbara a qui es puja per a celebrar Pentecosta i en la que es reparteixen rotlles que són beneïts amb vi per un capellà que puja al poble en aqueixa data tan assenyalada per a tots els pinochos.
Com a esdeveniments destacables que es realitzen en aquest poble es poden destacar la “Fira de la Mel” en primavera-estiu, les patronals en honor a Sant Salvador i la Mare de Déu de Gràcia, Pentecosta amb l\'ascensió al Pic Pina i benedicció dels rotlles, i altres tantes que es realitzen al llarg de l\'any.
Finalment aquest poble disposa d\'una Web NO oficial que es realitza sense ànim de lucre i on es pot consultar tot allò que s\'ha relacionat amb aquest peculiar poble.
Jorge Selma Herrero.
Més información en Internet:
Area Turística
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Diputació de Castelló
Enciclopedia Libre
Plana personal de Paco González
COMENTARIS:
________________________________________________________________
L\'article que acabem de llegir ha estat una col·laboració d\'un lector, fill del poble, que agraïm i que, esperem, servisca d\'exemple per a altres lectors i lectores que tenen molt a contar dels seus pobles i que a Diari Parlem-Poble a Poble tenen l’indret idoni per fer-ho.
Per la nostra part només afegir unes dades municipals: En 2004 el padró municipal enregistrava 151 habitants. L\'ajuntament està composat per 3 regidors del PSPV i 2 del PP (eleccions de 2003). La parla, com a la resta de la comarca, és castellana.
_________________________________________________________________ ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"DISFRACES TERRIBLES\" d\'Elia Barceló','
| |
Autora: Elia Barceló. Editorial: Lengua de trapo
SINOPSI: En els anys setanta, el prestigiós contista argentí Raúl de la Torre, resident a París, va botar a la fama amb la publicació de la seua primera novel·la. La seua popularitat com a novel·lista del boom llatinoamericà va ser creixent amb les seues següents obres, el seu segon i inesperat matrimoni, i la seua implicació política. Tot això ho col·loca en el punt de mira de les cròniques de societat quan decidix descobrir públicament la seua homosexualitat o quan es coneix el seu suïcidi d\'un tret. Molts anys després, en el començament del nou mil·lenni, el jove crític francés Ariel Lenormand s\'embarca en la biografia de l\'escriptor, entrevistant als que ho van conéixer: el seu editor, els seus amics i, sobretot, Amelia, la seua desconcertant i sofisticada primera esposa, companya i suport de l\'autor al llarg de la seua vida. Però l\'enrevessat i misteriós món que rodejava l\'escriptor amenaça de passar de ser un simple objecte d\'estudi a convertir-se en part de la vida del jove biògraf. Què fosques pressions van portar a la confessió de la seua homosexualitat a este home en una època en què ningú no ho feia? Quines van ser les causes del seu suïcidi? Quin és el terrible misteri que s\'amaga darrere de l\'obra novel·lística de l\'escriptor? Per què mentixen els testimonis després de tants anys? Algú coneix la veritat? |
COMENTARI
En esta novel·la, Elia Barceló (Elda, Vinalopó Mitjà, 1.957), demostra una vegada més la seua habilitat per a triar de la novel·la de gènere només els elements que aporten tensió narrativa i intriga a una història. Disfraces terribles s\'estructura a partir dels esquemes d\'una novel·la policíaca en què la reconstrucció de la vida de l\'escriptor Raúl de la Torre es va revelant a través de les investigacions del protagonista, Ari, dels records de l\'exdona de l\'escriptor i del seu millor amic André, de descobriments fortuïts i oportuns... .No obstant, este ham que fa més atractiu el mos no és el verdaderament interessant de la trama, sinó la pintura dels personatges, la seua complexitat psicològica, la impostura sobre la qual han construït el seu present i les mitges veritats amb què rememoren el passat. La revisió del que va ser Raúl de la Torre va desvelant un ser de personalitat egocèntrica i cruel que més enllà de la mort continua imposant el seu domini. A pesar d\'això, l\'única forma que tenen els personatges de poder sobreviure al passat és guardar silenci sobre els seus secrets, i els uns als altres s\'oculten aquelles circumstàncies, el coneixement de les quals poguera tacar la pròpia imatge o enterbolir la del prestigiós escriptor. L\'escena en què els personatges brinden per haver aclarit entre ells els malentesos i continus silencis de la seua convivència amb Raúl de la Torre, deixant conclòs el passat, resulta magnífica perquè en ella està continguda tota la complexa trama de relacions que en el fons els impedix sincerar-se. I, així, continua cadascú carregant amb el seu propi secret, però amb la tranquil·litat d\'haver satisfet l\'altre, inclús a costa de la sinceritat. Amb això l\'autora planteja com pot de fal·laç resultar la recerca de la veritat biogràfica d\'un escriptor quan la realitat que es defén és pura ficció.
Iolanda S. Liern
(7-06-06) ','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PINET (La Vall d\'Albaida)','
Lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de les Gerres; el 1.609 el lloc comptava amb 24 llars i el 1646 amb solament 4; va formar part de la baronia de Llutxent, dels Maça de Liçana, i passà posteriorment a la jurisdicció dels marquesos de Dos Aigües fins el segle XIX.
En 2004 s\'hi empadronaren 192 persones, de gentilici, pinetans. En les municipals de 2003 el PP obtingué 4 dels 5 regidors; l\'altre és del PSPV.
Durant els segles XVIII i XIX, les principals produccions agràries eren els cereals, cep, oliveres, moreres per a la fabricació de seda i garrofers; ja en el segle XX, el regadiu s\'ha dedicat al taronger. Es manté l\'artesania del cànem, de l\'espart i del vimet.
En els seus 11,7 km2 de superfície hi ha El Surar, únic de la comarca i un dels més meridionals del País. També es pot gaudir del paisatge recorrent la ruta cicle-turista Pinet-Surar-Barx.
L\'església de Sant Pere apòstol és l\'únic edifici històric digne d\'esment.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
CaixaOntinyent
Gremi de Campaners Valencians Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:06:57',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: PARLEM DE LLIBRES: ENTREVISTA A L\'ESCRIPTOR VICENT USÓ','
| |
Vicent Usó va nàixer a Vila-real (Plana Baixa) l\'any 1.963. Ha sovintejat la literatura des d’àmbits ben distints: els contes, el periodisme, el guionatge, tot i que, com ell mateix diu \"és en la novel·la on fins ara m\'he trobat més còmode\". En desembre de 2004, el jurat declara l\'obra \"Les ales enceses\" finalista de la 45a edició del premi Sant Jordi de novel·la. El llibre l\'edita Proa en febrer de 2005 i, en poques setmanes s\'exhaureix la primera edició.
+info: Vicent Usó per Vicent Usó |
L\'ENTREVISTA
Cada diumenge publiques un article d\'opinió al diari Mediterraneo, amb diferència el que més es llig i es compra a les comarques del nord. De què parles en els teus articles, què pretens transmetre amb ells?
Els articles són una disciplina esplèndida per a un escriptor. D’entrada, perquè et mantenen lligat a la realitat. I això és important sobretot quan dus una novel·la entre mans, ja que aquesta t’absorbeix tant que, sovint, totes les coses que t’interessen tenen a veure amb ella. Els articles t’obliguen a desconnectar i parar atenció al que passa cada dia i, alhora, creen un lligam habitual amb els lectors que et segueixen, uns lectors que no han de ser necessàriament els de les teues novel·les. En segon lloc, són un exercici de contenció excel·lent, una gimnàstica molt apropiada per al múscul creatiu. Acostumat a la llibertat que et proporciona la novel·la, que permet estendre’t, dins d’uns límits lògics però en general amples, tant com vulgues, la necessitat d’ajustar-te a les poques línies d’un article suposa que has de triar frases molt sintètiques, conceptes que expliquen molt en poc d’espai, arguments suficientment profunds que no necessiten massa elucubracions per ser entesos: que has d’anar al moll de la qüestió sense circumloquis, però també sense oblidar res important. I, al temps, ha de quedar clar el tema i la teua postura i, a més, el text, literàriament parlant, ha de funcionar bé. És, doncs, el pol oposat a una novel·la, on caben –normalment- una gamma prou alta d’ampliacions.
En un altre sentit, al meu parer, els escriptors que tenim la sort de comptar amb una tribuna pública, tenim també un cert compromís, si més no envers certs valors com la llibertat, la tolerància, la solidaritat, la justícia... I, en el cas del nostre país, no podem defugir d’oposar-nos a aquelles polítiques que, més o menys subtilment, van minvant les possibilitats de supervivència d’una llengua i una cultura –la valenciana- cada dia en situació més precària. Una oposició que, alhora que ferma, ha de ser profundament raonada i exposada sense perdre un cert equilibri. No hem d’oblidar que un article no ha de ser mai un pamflet, si vol ser efectiu.
A Catalunya hi ha un profund debat sobre la Fira de Frankfurt i la presència o no d\'escriptors catalans que escriuen en castellà. Quina és la teua opinió en aquesta polèmica? I els escriptors valencians que escriuen valencià, ¿aniran a Frankfurt? Els convidarà la Generalitat de Catalunya, el Gremi d\'Editors o les editorials?
La Fira de Frankfurt és això: una fira. I, per tant, es va a comprar i vendre drets. A fer contactes. O siga que les editorials convidaran aquells autors que més els interesse: en castellà, en català, en xinés, en rus... Ara bé, dins d’aquest context hi ha una cultura convidada institucionalment, que en 2007 serà la catalana. Si considerem que cultura catalana és la de Catalunya, haurien d’anar els ciutadans del Principat, escriguen com escriguen. Però, si considerem que la cultura catalana és aquella que s’expressa en català, haurien d’anar autors que escriuen en català, independentment que siguen del Principat, del País Valencià, de les Illes, de l’Alguer, de la Catalunya Nord, d’Andorra, de la Franja... Decidir una cosa o l’altra és una qüestió política. Al meu entendre, aquesta decisió hauria d’optar per la segona opció: cultura catalana com a cultura d’expressió catalana. Per què? Perquè sovint els mecanismes político-industrials de la cultura en castellà impedeixen que la cultura en català es manifeste en condicions d’igualtat. Perquè la vitalitat de la cultura en català, en part perquè és una cultura sense Estat propi, necessita d’altaveus externs per arribar fins a llocs on arriben normalment les cultures amb Estat propi. I Frankfurt és una bona oportunitat de deixar clar que hi ha una cultura i una literatura–no oblidem que parlem d’una fira de llibres- rica, plural i plenament vigent que s’expressa en català. Optar per l’opció contrària pot significar que, encara més, la cultura en català quede eclipsada públicament per la major capacitat mediàtica de la cultura en castellà. I aquest seria un error greu.
Què fa la nostra Generalitat per vosaltres, els escriptors?
En general, la Generalitat Valenciana ignora els escriptors valencians. Però ignorància sovint significa censura: en RTVV, per exemple, no eixim ni quan som notícia (premis Octubre, premi d’Honor de les Lletres Catalanes a JF Mira...). I, en canvi, no tenen rubor a convidar representants d’altres literatures, sobretot la castellana, com si ells foren els \"nostres escriptors\". O a celebrar l’aniversari del Quixot no com si fóra una gran novel·la de vàlua universal, sinó com si fóra la \"nostra\" gran novel·la de vàlua universal. No hi ha polítiques de promoció lectora, ni d’ajut a la creació ni res de res. Hi ha, això sí, polítiques efectives de desprestigi de la llengua (la matèria que usem els escriptors) i no es fa res –o s’actua en contra de la llengua pròpia- per evitar la creixent substitució lingüística que patim. Ara bé, de tant en tant organitzen conferències –pagades- a la Biblioteca Valenciana (enmig d’altres amb protagonistes castellans) o convoquen un premi en valencià, ni que siga d’assaig, o donen premis als llibres més ben editats. Però són pures accions de maquillatge que no afecten la tendència general.
Setmanes arrere el diari El Punt feia una radiografia de la situació del llibre en les diferents àrees del domini lingüístic. Un editor valencià afirmava que a Catalunya els professors no recomanen la compra de llibres valencians per les formes verbals que s\'utilitzen, així com també pel lèxic. Com veus tu la situació del llibre en valencià, ací al nostre país i també a Catalunya? Per què els valencians som a la cua, a nivell estatal, pel que fa al percentatge de gent que llig?
No conec en profunditat els criteris de selecció de les lectures en les instàncies docents, però sé que els pedagogs recomanen que les variants dialectals es vagen introduint progressivament a partir de l’assimilació, primer que cap, de la variant pròpia. En aquest sentit, es podria entendre una certa discriminació segons zones. Però únicament en aquest sentit.
La situació del llibre en català al País Valencià té dos àmbits diferents: el mercat del llibre i la creació literària. En termes econòmics, el mercat és tan reduït que es pot dir que no existeix. Així de simple. En tot cas, hi ha l’àmbit de l’escola i els instituts, és a dir de les lectures obligatòries. És l’únic mercat viable per a la literatura en català dins els límits administratius del País Valencià. En clau d’autor, això significa que qualsevol rendiment econòmic que recompense la teua feina (i els escriptors a més de per gust, també escrivim per guanyar-nos la vida) ha de vindre a través dels premis. I, en termes editorials, significa que hi ha que abocar-se al mercat de les escoles i els instituts per poder sobreviure. Per això no entenc, les reticències d’alguns escriptors valencians a provar sort més enllà del Sènia. Ni tampoc les manifestacions de certs editors que renuncien a fer esforços per vendre llibres en la resta del domini lingüístic, que afirmen –i es queden tan amples- que el seu mercat natural és el valencià i que és ací que s’han de centrar. Per sort, també n’hi ha d’altres que saben que l’única manera de sobreviure és fer-se forts a l’únic mercat possible, el del Principat. I els darrers anys s’han donat algunes passes en aquest sentit.
Altra cosa és la creació literària en català al País Valencià. Francament, crec que vivim un bon moment, no sols perquè s’editen obres molt dignes sinó sobretot perquè es conreen amb una qualitat molt notable pràcticament tots els gèneres. De fet, podríem parlar d’autors excel·lents tant en poesia, com en novel·la, narració curta, assaig, articulisme o teatre.
Quant als baixos índexs de lectura, crec que hi incideix la manca de polítiques adequades, l’escàs nivell intel·lectual dels nostres mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals, el pobre debat que es pot registrar en l’àmbit polític i tota una série de qüestions que incideixen en un empobriment general de la capacitat crítica i de la cultura de la gent, i que són difícils de contrarestar una a una.
El fet d\'haver estat finalista del Sant Jordi ha fet que presentares \"Les ales enceses\" a Barcelona i diferents diaris -Avui, El Punt\"- van fer-se ressò d\'aquell acte. Encara és prompte per a valorar el que suposarà en la teua carrera com a escriptor ser finalista d\'aquest guardó, però és evident que hi haurà un abans i un després. Com van les vendes de la novel.la? Has rebut ofertes d\'alguna editorial per a publicar llibres en el futur? Qui era Vicent Usó a Catalunya abans de ser finalista del Sant Jordi?
En la meua carrera com a escriptor, \"Les ales enceses\" és simplement un esglaó més. Per a mi, la literatura és un repte i, per tant, cada nova obra parteix del que ja he aprés i intenta enfrontar àmbits nous, desconeguts. Des d’un punt de vista literari, doncs, \"Les ales enceses\" és un graó més d’una escala a la qual encara li queden molts metres per recórrer. Ara bé, la difusió que li ha proporcionat a aquesta novel·la el fet d’eixir al mercat amb una faixa que deia \"finalista del Sant Jordi 2004\" sí que ha suposat un gran pas endavant quant a la difusió del meu treball, perquè, independentment de la vàlua de la novel·la, el Sant Jordi concita un interés que no havien pogut generar les meues novel·les anteriors. I és en aquest sentit que podríem entendre que hi haguera un abans i un després. Ara el meu nom sonarà més, supose, i per tant la situació de partida de la pròxima obra serà millor.
De moment, la novel·la va per la segona edició i, per tant, cal pensar que funciona bé, però les xifres concretes no les puc avançar, perquè les editorials tanquen balanç a finals d’any i és aleshores que ens comuniquen les vendes.
La qüestió de les ofertes no em preocupa massa, ara mateix. L’important, abans de res, és tenir una obra enllestida. I en això treballe. Aleshores, ja buscaré la millor manera de publicar-la.
Supose que abans del Sant Jordi era un autor amb una certa obra ja consolidada però encara escassament conegut més enllà dels cercles especialitzats. I que la condició de finalista, com deia abans, contribuirà a difondre els meus llibres a una escala major. Però encara queda molt de camí per fer.
Guanyador del Fiter i Rossell, de l\'Ulisses, de l\'Andròmina i del Ciutat d\'Elx. En 10 anys has obtingut alguns dels principals premis literaris del domini lingüístic. Es parla de tu, ara mateix, com del principal escriptor del País Valencià -deixem a banda Ferran Torrent, pel gran èxit en vendes, i també Joan-Francesc Mira, amb un obra que va més enllà de la literatura. Com et sents davant aquesta afirmació?
D’entrada, descrec d’aquestes manifestacions grandiloqüents. Crec que al País Valencià hi ha molts i molt bons autors que, de tant en tant, ens proposen obres molt interessants. I ací no caben classificacions: aquest va primer, aquest segon... L’important és que la meua obra arribe cada vegada a més lectors i que aquests, quan acaben el llibre, senten que ha valgut la pena el temps que han invertit. En tot cas, tant els premis com els ànims dels lectors i tot plegat, et demostren, d’entrada, que no estàs sol (i això en les circumstàncies del nostre país és important), t’ajuden a seguir amb més convicció pel camí que has decidit recórrer i, a més, et carreguen de responsabilitat i t’obliguen a exercir el teu treball d’escriptor amb tot el rigor i tota la dedicació possibles. No per ser el millor ni el segon ni el tercer: simplement per no defraudar aquells que t’atorguen la seua confiança.
Si estàs escrivint ara mateix, ¿ens pots avançar quelcom de la teua futura novel.la?
Les novel·les són un projecte sempre canviant. De manera que el que avui us podria avançar, demà és possible que s’haja quedat pel camí. Així que serà millor deixar la qüestió per a quan l’obra estiga acabada.
Un lector ens pregunta com et documentes abans d\'escriure els teus llibres i vol conéixer el procés d\'elaboració d\'un llibre de Vicent Usó? Ens ho pots explicar?
Cada llibre requereix un sistema de documentació diferent. \"La mirada de Nicodemus\" va omplir-me la taula de llibres i articles sobre el Renaixement, l’art en general, Roma, etc. \"L’herència del vent del sud\", si bé és cert que em va requerir la consulta de molts llibres sobre la Postguerra, es va nodrir en bona part d’històries que havia sentit i d’altres que em van anar contant gent del meu cercle que havia viscut la Guerra Civil. \"La taverna del Cau de la Lluna\" necessitava de molts manuals de botànica, per exemple. I la \"Crònica de la devastació\" d’alguns –pocs- articles i entrevistes sobre situacions bèl·liques recents, així com d’algun llibre de testimonis. \"Les ales enceses\", en canvi, em va obligar a mirar-me molts llibres sobre pobles pesquers i qüestions semblants, a més d’altres consultes puntuals. En tot cas, després d’un període no massa extens de documentació de context –per situar-me en el moment i en el tema- el que faig és anar escrivint i corregint i documentant-me sobre la marxa: quan necessite una dada o conèixer una determinada qüestió, deixe d’escriure i m’informe fins que estic en condicions de seguir endavant.
Una jove admiradora ens explica que li va agradar molt l\'estructura de \"La taverna del cau de la lluna\". Afirma que la novel.la \"pareix una pel.lícula en què les peces prenen forma segons avança l\'argument i el resultat sobta\". És tal volta aquesta novel.la la que té una estructura més recaragolada? Quan un film basat en algun dels teus llibres?
El procés de gestació de \"La taverna...\" va ser molt curiós. De primer eren uns contes amb alguna relació entre ells. Molt mínima, però: un personatge que surt en dos contes, un fet d’un relat que s’anuncia en un altre i detalls així. Però cap lligam fonamental. El resultat, però, no em satisfeia. Aleshores, provant de trobar-los una eixida se’m va acudir de potenciar les coincidències fins al punt que foren un element fonamental de la història que contava. Vaig anar treballant aquest aspecte fins que em vaig adonar que, en realitat, estava escrivint una novel·la contada a la manera d’un recull de contes. I això em va semblar molt interessant, perquè suposava temptar una estructura nova. Però no ho vaig fer com un artifici comercial, com s’ha dit –en relació al fet que, segons les editorials, les novel·les es venen millor- sinó que era un repte plenament literari. La pretensió era doble: que tinguera un sentit complet tant la lectura d’un sol conte com del recull sencer. Per arrodonir aquest segon objectiu, vaig haver d’afegir un conte més, a l’aplec inicial, justament el darrer, perquè hi havia fils que calia tancar, si volia buscar una estructura de novel·la. Després, vaig decidir que cada conte fóra un monòleg, perquè, si no, no tenia sentit dispersar la informació en funció dels personatges. Amb tot i això, no va ser la novel·la l’estructura de la qual em va donar més maldecaps: de llarg, aquesta distinció se l’enduria \"L’herència del vent del sud\", en la qual la multiplicitat de protagonistes –fins a 40 d’una entitat semblant, en va comptar algú-, tots ells amb veu pròpia, requeria un meticulós procés d’organització interna que em va dur mesos i mesos de desfici.
Quina és la influència de Jesús Moncada en \"L\'herència del sud\"?
Al meu entendre, totes les lectures que fem ens influeixen, en un sentit o en el contrari. \"L’herència del vent del sud\", per la varietat de veus, s’acosta a novel·les del tipus del \"Camí de sirga\", de Jesús Moncada, però també a moltes altres. En tot cas, jo no particularitzaria en una única font les influències d’aquesta novel·la.
En \"I en els arbres i en el vent\", premi Ciutat de Vila-real 1995 i que s\'arreplega a \"La memòria del vent\", descrius el món agrícola, engolit per la indústria, i les tasques i mots que desapareixeran amb ell. L\'himne del Vila-real CF, el poble on vas nàixer, parla d’un poble \"llaurador i industrial\". La campanya citrícola d\'enguany ha estat desastrosa i són molts els llauradors que esperen amb deler la construcció d\'un polígon industrial i desfer-se així de les terres. Tal volta no és el cas de Vila-real, perquè no té platja, però ben a prop, a Moncofa i Xilxes, es pretenen construir vinga camps de golf i urbanitzar tota la costa. Com reacciona un escriptor davant, per una banda, de la desaparició més que futura de la citricultura, i per una altra, de l\'urbanisme salvatge i a la carta que s\'estén arreu del País Valencià?
La desaparició de la citricultura és una pura qüestió de temps. Com que m’he criat envoltat de tarongers –no sols he nascut a un poble llaurador, sinó que de menut estiuejava a un pou de reg, tal com es conta a \"I en els arbres...\"- la pèrdua del paisatge de la meua infantesa és una pèrdua que em dol. Però no passaria de ser, en el fons, una mera adaptació als temps: ja va passar amb el conreu de la morera, per exemple, a d’altres llocs del País Valencià, que va desaparèixer quan va deixar de ser econòmicament viable la indústria de la seda. El que sí que em preocupa és que aquesta substitució del paisatge agrícola és més que això: és una degradació especulativa perfectament organitzada quant al sistema i els objectius. Estem –o ens estan- destruint brutalment el paisatge amb el consentiment –i la complicitat- de les autoritats. La urbanització indiscriminada del territori posa en perill l’ecosistema, arruïna el nostre patrimoni natural i ens aboca a un país difícilment sostenible, profundament inhumà. Ens espolien a tots els valencians i no a causa de cap interés general sinó, simplement, per engrossir els comptes corrents d’un determinat sector econòmic o social: els constructors, els polítics, els hotelers... I el problema és que l’agressió és d’una magnitud desconeguda i d’un abast irreversible, malauradament.
Què podem fer, davant d’això, els escriptors? Poca cosa més que opinar i reflectir aquesta realitat en les nostres novel·les, si ve al cas. I, a banda, en tant que ciutadans, participar en aquelles iniciatives que considerem oportunes.
Parlem ara de qüestions relacionades amb l\'actualitat valenciana, temes que tractes molt sovint en els teus articles de premsa. Com valores la reforma de l\'Estatut? Creus que els polítics han sabut explicar al poble valencià per quins motius calia modificar-lo o afegir nous drets? Des de diferents sectors s\'ha criticat les negociacions, secretes i d\'esquenes a la societat, a la vegada que s\'ha afirmat que la reforma suposarà una nova frustració. Què en penses tu?
La reforma de l’Estatut em sembla insuficient, d’entrada. I, el que és pitjor encara, feta per acontentar interessos que no estan al País Valencià, sinó a Madrid. Tal com han anat les coses, em sembla que el PSOE s’ha servit del PSPV per patrocinar un model de com han d’anar arreu de l’Estat les reformes, a quin patró s’han d’ajustar i quin abast han de tenir. I per al PP una mica el mateix, sobretot per tal d’utilitzar el cas valencià en contra de les pretensions catalanes. La història no ens ve de nou, als valencians.
En un altre sentit, no trobe correcte que tot es pacte entre dues forces i prou. No s’ha promogut cap mena de debat social, no s’ha donat veu als col·lectius de distinta mena que hi ha al país, s’ha ignorat els partits d’esquerra i els nacionalistes, amb els quals no s’ha conversat. És clar que la implantació d’aquests partits és minoritària, però tampoc no tant, si mirem el mapa municipal. I, en tot cas, l’Estatut, no mereix un consens del major abast possible? Ni tan sols s’ha intentat. Per què? Perquè el que es buscava no era el millor estatut per al País Valencià, sinó aprovar un model ràpidament per poder-lo fer servir –des de Madrid- com a argument de contenció davant les pretensions de segons qui. Ja ho diu l’himne: \"ofrenar glòries a Espanya\", novament.
Després del dictamen de l\'Acadèmia, fa pocs dies s\'ha anunciat que abans de final d\'any es publicarà el diccionari ortogràfic i de pronúncia. Estàs d\'acord amb el treball de l\'Acadèmia, com valoraries els acords que ha pres fins ara?
No conec profundament el diccionari, encara que algunes coses que han eixit a la llum no m’agraden: l’acceptació dels acabaments en –ea (bellea, etc.) em sembla més una concessió als sectors secessionistes que el fruit d’un raonament filològic. És com si la Real Academia Española de la Lengua acceptara \"comío\" perquè els andalusos es posaren forts. En canvi, fonts de l’AVL diuen que, en un 98%, coincideix amb el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. I això m’alegra.
Del treball de l’AVL es desprenen llums i ombres: les llums solen coincidir amb els treballs rigorosos, fets en funció de la filologia i no de la política; les ombres venen quan la política prima sobre la filologia, com ara quan la presidenta fa circumloquis per no declarar expressament la unitat de la llengua o quan es demana que els llibres de les editorials valencianes porten l’indicatiu VAL i no CAT a la Biblioteca Nacional de Madrid: una qüestió curiosa que fa que jo escriga indistintament en CAT o en VAL no segons el llenguatge que utilitze en cada obra sinó segons el lloc on aquesta es publique.
Valencià-català, català, valencià, debat etern i de vegades estèril. Per a tots aquells que no llegiren els teus articles durant la polèmica per conflicte de la llengua Europa i l\'embolic de les traduccions, ens pots explicar com vas viure i veure la qüestió.
Quan el PP va propiciar novament el conflicte, vaig tenir distintes sensacions: d’una banda que s’acomplia el que jo havia previst (i havia escrit en un article, feia uns mesos). O siga, que l’actitud tolerant del PP s’acabaria quan veren perillar els seus interessos electorals. Que, malgrat tots els pactes del món, tornarien a impulsar la polèmica lingüística quan els interessara (de fet, és el mateix que han fet amb la política antiterrorista aquests dies: pactar quan els convé i desfer el pacte quan no). De l’altra banda, vaig indignar-me davant de la nova tergiversació dels arguments i de la manipulació de la gent. I també vaig sentir la necessitat de fer front a les veus que atiaven la polèmica tenint sempre un principi molt present: que no havia d’entrar mai en cap debat filològic, perquè això suposaria legitimar que, efectivament, pot haver discussió sobre la unitat de la llengua. I no és el cas. En canvi, el meu objectiu com a columnista havia de ser denunciar els obscurs interessos que perseguien els qui havien atiat la polèmica. És a dir, deixar clar que darrere del conflicte no hi havia una \"qüestió filològica\", com ens volien fer creure, sinó una \"qüestió política\", d’oportunitat electoral exactament. Crec que la meua postura va quedar molt clara en el bon grapat d’articles que vaig escriure.
Deixem ací un espai reservat als nostres entrevistats. Tens en unes ratlles la llibertat per a dir allò que vulgues. Moltes gràcies per tot, Vicent, i molta sort.
Simplement, voldria agrair-vos el vostre interés pel meu treball i desitjar-vos, igualment, molta sort i molta empenta.
(8-06-05) ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: EL PINÓS (Les Valls del Vinalopó)','
D\'origen musulmà, fou conquistat per les tropes castellanes de Ferran III; el.1296 Jaume II incorporà el lloc al Regne de València; fins el 1773, en què adquirí l\'actual topònim, s\'anomenà Casas de la Costa; fins el 1826 depenia administrativament de Monóver, i és aquell any quan assoleix la independència i el títol de Vila Reial; la seua demografia ha estat des de sempre lligada a l\'evolució del cep, així el seu màxim demogràfic l\'abasta a les primeries del XX quan hi ha vora els 8.000 habitants, però l\'epidèmia de fil·loxera inicia una lenta sagnia que s\'incrementa a meitat segle amb la fugida cap a les zones costaneres de constant creixement turístic.
A Pinoso, topònim oficial, actualment –padró de 2004—hi ha 6.878 habitants, de gentilici, pinosers que es reparteixen entre el poble iles pedanies de Paredón, Tres Fuentes, Encebras, Casas Ibáñez, Lel, Caballusa, Culebrón, Rodriguillo, Casas del Pino Ubeda i Cañada del Trigo. L\'ajuntament està composat per 5 regidors d\'UCL, 4 del PP –un d\'ells, l\'alcalde--, 2 del PSPV i 1 del BLOC.
La tradicional economia basada en l\'agricultura, especialment el raïm, però també l\'olivera i l\'ametler i la seua transformació en vins en la Bodega Cooperativa i els magatzems de fruïts secs, respectivament, es veu reforçada amb indústries de calcer, que proliferen arreu del terme i l\'explotació del marbre crema-ivori del Monte Coto de què és líder en la UE.
L\'enorme terme (126 km2) se situa en una vall limitada per l\'Herrada de Salinas, la serra de Salinas, la serra de la Taja, amb l\'Alt Redó (962 m); l\'Herrada del Carxe, el Cabezo de la Sal (893 m) i la serra del Reclot, amb l\'Algarejo (1.043 m) amb tan sols un 30% de superfície forestal però amb alt contingut biològic i geològic.
L\'església de sant Pere apòstol, de 1743, allotja el Reloj de la Torre, instal·lat en 1887 al qual se\'l dóna corda de manera manual i que representa la més important fita patrimonial del poble.
El més important de la gastronomia pinosera són els seus vins, tant els de taula, forts i d\'alta gradació, com els fondillons; ambdòs acompanyen els embotits, gaspatxos, fasegures, arròs amb conill i caragols, i els dolços: peruses, rotllets d\'anís, rossegons, rotllets de ví, tonyes o sequillos, etc, tots elaborats amb un bon oli d\'oliva, també de producció local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament del Pinós
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PLANES DE LA BARONIA (El Comtat)','
El topònim fa referència a “lloc pla”; castell d\'origen musulmà, aixecat sobre un poblat del Bronze, passà a poder de Jaume I en l\'any 1245, integrat en el comtat de Cocentaina, mitjançant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulmà Al Azraq; el 1276 passa a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume, senyor de Xèrica, qui, dos anys després, atorga la carta pobla; des de 1594 pertanyé als ducs de Maqueda, els quals, el 1611, establiren una carta de poblament amb condicions lleonines; el 1796 els ducs d\'Arcos van vendre\'l al marques de Cruïlles.
El municipi inclou els llogarets de Benialfaqui, Catamarruc i Margalida que juntament amb Planes, topònim oficial, componien la Baronia de Planes. Els 794 habitants que hi havia en 2004 són coneguts amb el gentilici de planers i estan governat pel PP que obtingué en les votades de 2003 3 regiodrs, els mateix nombre que el PSPV; UC-CDS en tragué 1.
És un poble agrícola amb una notable especialització en el cultiu de la cirera malgrat que també es dóna el cultiu dels típics productes del secà mediterrani: l\'olivera i l\'ametlla.
Assentats en la vall que formen les serres l\'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l\'Albureca, els seus 38,5 km2 de superfície són regats pel barrancs del Sofre i de l\'Encantà, tributaris del Serpis, els quals deparen els paratges més interessants del terme.
La flaire àrab es conserva tant al casc urbà com a les restes d\'un dels pantans més antics d\'Europa o a l\'aqüeducte i la resta de construccions necessàries per a l\'explotació agrícola, com ara el molí de l\'Encantà. De la resta del patrimoni, citem:
- Castell de Margalida. Un dels més inaccessibles del País. Es troba en estat de ruïna.
- Església de l\'Assumpció. Construïda sobre la mesquita en el segle XVIII.
- Sant Joan Baptiste, de Benialfaqui.
- Sant Francesc, de Margalida.
- Sant Josep, de Catamarruc.
En l\'apartat gastronòmic destaquen l\'olleta i els embotits.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Cederaitana
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA D\'ARENÓS(L\'Alt Millars) - PUEBLA DE ARENOSO (Alto Mijares) ','
Malgrat l\'existència de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo és evident que la població es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulmà d\'Arenós; en 1229 Abú Zeyt i Jaume I signen un pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que volgués dintre del territori musulmà a canvi de renunciar a qualsevol dret sobre la ciutat de València; aqueix acord va provocar la revolta dels moros que no l\'acceptaven i ocuparen el castell que acabà sent ocupat per Abú Zeyt i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximen d\'Arenós –cognom que va canviar pel seu de Tarazona--, fill d\'Eximen Pérez de Tarazona, posteriorment s\'integra en la baronia d\'Arenós i en 1317 rep carta pobla per a deu pobladors; en 1462 el castell fou assetjat per les tropes de l\'infant Jaume d\'Aragó que s\'hi assentaren en diverses parcel·les del territori donant lloc a noves ubicacions que componen l\'actual terme; en 1464 fou finalment ocupat i enderrocat pels cristians, la baronia fou confiscada pel rei Joan II i posteriorment passà al ducat de Gandia i acabà en el senyoriu de Villahermosa; contemporàniament el fet més dolorós en la història de La Pobla d\'Arenós és la construcció del pantà que comportà la desaparició del veí poble de Camps d\'Arenós i l\'expropiació de nombrosses finques i cases amb la consegüent emigració massiva dels habitants cap a la ciutat; fins i tot el tema es veu agreujat per que la mancança d\'aigua impedeix omplir el pantà en la seua totalitat amb el risc d\'esvallissament dels seus vessants i la no res estrafolària possibilitat de que La Pobla pugar ser engolida pel desplaçament de terres que en comporta.
El terme municipal està format per quatre nuclis de població: Puebla de Arenoso (topònim oficial), Los Calpes, Los Cantos i La Monzona. En 2004 s\'hi empadronaren 158 habitants que parlen castellà i estan governats per 3 regidors, un d\'ells l\'alcalde, i dos del PP.
L\'ametla, l\'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avícola i l\'apicultura són els sectors econòmics del poble que fretura absolutament de qualsevol indústria.
Els 42,7 km2 de terme viuen al redós del riu i els seus afluents i barrancs que donen lloc a paratges com El Chorrador, brollador natural; les fonts de, Sant Miquel, l\'Almajal, Fuente Baja i moltes més; zones de bany: Maimona, Rodeche, el Pozo de las Palomas, Penya Giberte; àrea d\'esbarjo de La Cobatilla; el sender PRVT-126 que al llarg de 35 km fa les delícies dels senderistes que hi poden conéixer diversos pobles de les contrades; també els cicloturistes i els escaladors tenen mantes possibilitats de fruir de l\'accidentada orografia del municipi.
El casc antic, de traçat medieval, mena cap a la plaça principal on es troba l\'Ajuntament, casalot nobiliari del segle XVII. De la resta del patrimoni parlem tot seguit:
- Castell d\'Arenós. Ja hem comentat abans les seues vicissituds. Es troba en estat d\'absoluta ruïna però des de la seua inaccessible talaia conserva un impressionant aspecte.
- Església de Nostra Senyora dels Àngels.
- Església de Sant Mateu. Segles XVI-XVII
- Ermites de Santa Bàrbara, Sant Cristòfol i de la Mare de Déu dels Àngels.
- Pont penjant. De 1894. Visible segons el nivell de les aigües del pantà.
- Conjunt de masos tradicionals. Servisquen d\'exemple L\'Ardachera, amb surera centenària; o el de l\'Oli.
- Molí de Los Peiros. En la ratlla fronterera amb Aragó.
L\'Associació Cultural Almajal de La Pobla d\'Arenós ha editat un recull dels menjars mésrepresentatius del poble de què destaquen: les gatxes, les olles (d\'hivern i d\'estiu) i tot el relatiu a la matança del porc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de La Pobla d’Arenós
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Azáhar
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Dues vares de mesurar\" per Pau Alabajos','A propòsit d\'un article de Félix de Azúa, \"Ambigua cultura\", que este mateix periòdic [El País] va publicar divendres passat 10 de juny, m\'agradaria matisar algunes qüestions. Per començar, el nacionalisme català és, com jo ho veig, un nacionalisme de xoc, amb voluntat d\'equilibri. Em resulta prou paradoxal que s\'acuse al govern autonòmic de Catalunya d\'utilitzar el llenguatge tergiversadorament per tal d\'encoratjar un hipotètic odi a \"l\'espanyol\". Estic d\'acord amb l\'autor en què el conjunt de la cultura catalana no està formada exclusivament per obres artístiques el vehicle d\'expressió del qual és el català, en això té tota la raó del món. Però girem, per una vegada, la truita, la cultura escrita en català forma part de la cultura espanyola? Llavors, si entenem la llengua com un patrimoni cultural, per què el català no és ja una llengua oficial dins de la constitució de \"tots els espanyols\"? És que potser no sap el senyor Félix de Azúa que la diglòssia és una situació insostenible per a un idioma minoritari i/o minoritzat? Quines nocions té l\'autor sobre política lingüística? De veritat ignora que pràcticament el 98% de la cultura espanyola que s\'exporta està feta en castellà? I no em val una justificació per qüestions de qualitat, perquè la qualitat es conrea, es promou, es finança. Què demagògic és parlar de discriminació sense exposar el context! Un ciutadà amb nacionalitat espanyola té l\'OBLIGACIÓ de saber castellà, així ho diu la carta magna, la nostra sacrosanta constitució. En canvi, un ciutadà del País Valencià té el DRET a conéixer i a utilitzar el valencià, també anomenat català en l\'àmbit acadèmic (este últim afegiment no apareix en el text de l\'estatut i seria una aportació de gran rellevància). No suposa açò un greuge comparatiu? El senyor de Azúa escriu, cite textualment: \"para los nacionalistas es \"cultura catalana\" lo que beneficia a los poderosos, y es \"extranjero\" lo que les estropea la siesta, como las navajas y la lengua castellana\". Jo em pregunte, per què el nacionalisme català és excloent i el nacionalisme espanyol és multicultural? Per què Carod-Rovira és quasi Satanàs i, al mateix temps, Rodríguez Ibarra o Bono són \"ciutadans del món\"? En el següent paràgraf llegim: \"Por eso los nacionalistas son esencialmente conservadores, porque se niegan a admitir que su cultura es la que hay, y no la que sueñan\". No és \"somiar\" (anhelar) un verb estretament relacionat amb l\'afany de progrés? Jo mai definiria un conservador com una persona idealista, que somia, que perseguix certes utopies, que no està satisfet amb les cotes aconseguides, que es declara inconformista…. El llenguatge també pot ser una arma de destrucció massiva si s\'empra amb fins deshonestos, no els pareix?
Pau Alabajos, cantautor. Torrent (L\'Horta)
(13-06-05)
Article de Felix de Anzúa: Ambigua cultura ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Si seguim fent capelletes, no mai tindrem catedral\" per Discretmalgratpelroig','Més que veure qui és més valencià que l\'altre, el 5% ens obliga a SER per a poder ESTAR-HI. Podem tindre la raó, peró la força de la massa viva... el no integrar, el no tindre el deure de saber valencià/català, l\'autoodi, i el menfotisme i el pesebrisme ens desfaran. Intenteu traspassar valència parlant només valencià.
Discretmalgratpelroig
(13-06-05)
','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"LA PELL EN FLAMES\"','
ELS DINERS NO DONEN LA QUALITAT
Carme Portacelli, en aquesta ocasió, ens presenta La pell en flames, l’obra guanyadora del Premi Ciutat d’Alcoi 2005 al Teatre Rialto. Quatre personatges pateixen, de maneres diferents, les conseqüències de la guerra de Vietnam. Dues trames paral·leles, que només s’ajunten en una ocasió, conformen la peça. Els fets esdevenen a partir del retorn del fotògraf, Salomon, qui va fer la famosa foto de la xiqueta amb la pell en flames que ha donat la volta al món, trenta anys després d’aquest moment. Salomon es troba abans de l’acte oficial que organitza l’ONU amb una periodista que se’ns presenta als ulls dels espectadors com la xiqueta fotografiada. Aquest fet ens porta a l’altra trama, situada en un temps intermedi entre la Guerra i el present, que ens contaels constants encontres entre la mare de la criatura i el delegat de l’ONU, que abusa sexualment d’aquesta, però, no tan sols això, sinó que també l’enganya i la traeix d’una manera esgarrifadorament freda.
Els personatges estan ben caracteritzats. La versemblança i la força en escena són dues característiques que defineixen el treball de les actrius i actors. Només la coixesa de Manel Barceló ens fa dubtar una mica de la seua autenticitat, així com també la interpretació de Gabriela Torres en rebre la notícia de la mort de la filla.
El món de les aparences, representat especialment pel delegat de l’ONU i per Salomon, és a dir, els personatges que viuen i són símbols de la vida d’occident, es desmunta i se’ns mostra per dins: el fotògraf haguera pogut salvar la xiqueta però decideix fer la fotografia, el dinar organitzat per l’ONU a Vietnam és un acte que els dóna popularitat i bona consciència mentre la gent viu sota un règim dictatorial, el delegat de l’ONU enganya la mare sense cap pudor... Situacions com aquestes se’ns presenten contínuament al llarg de l’obra. Clua mostra la hipocresia d’occident sense filtres i, a més a més, denuncia la difícil situació que estan passant aquests pobles, des d’Afganistan a Iraq, passant per Cuba i Vietnam.
Portacelli amb la direcció d’aquest obra ens sorpren positivament, després de la decepció que havíem sentit anteriorment amb Sopa de pollastre amb ordi de Wesker i Raccord de Rodolf Sirera. Portacelli va gastar el major pressupost mai destinat per TGV per poder realitzar l’obra de Wesker , amb un resultat molt qüestionable. En canvi, ara, amb La pell en flames ha aconseguit transmetre’ns una problemàtica, uns personatges que lluiten, cadascun a la seua manera i pels interessos en els que creuen.
Pel que fa a la dramatúrgia, hem de destacar el bon treball realitzat per Clua. Així, doncs, la nova dramatúrgia en llengua catalana ens deixa un molt bon sabor de boca.
Susanna Sebastià i Escrig
+info: Teatres de la Generalitat Valenciana
(10-6-05) ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA DE BENIFASSÀ (El Baix Maestrat)','
Durant l\'època musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupaba al recer del castell de Beni Hassan, el qual fou conquerit per Jaume I, el qual ordenà construir el primer monestir del Cister al País Valencià; fou l\'abat del monestir, Berenguer de Concavella, amb una carta pobla de l\'11 de gener del 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari, qui va fundar el poble que històricament es mantingué dintre de la Tinença, o Setena, de Benifassà a la que pertanyien també El Bellestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà i Fredes.
A banda de La Pobla de Benifassà (gentilici: poblatans o poblencs) componen el municipi: Coratxà (gentilici: coratxarencs); El Bellestar (gentilici: ballestarencs), Bel (gentilici: belencs), Boixar, Cora, Fredes, Mangraner (amb carta pobla del 4 de maig de 1269), Masia Molí Abat, Sant Pere i El Convent. Les eleccions de 2003 les hi guanyà el PP amb 4 regidors per tan sols 1 del PSPV.
Les activitats econòmiques són la ramaderia i la restauració.
Compta La Pobla de Benifassà amb un gran terme, 136,1 km2, molt esquerp i muntanyós, amb gran valor botànic i faunístic (cabres salvatges, voltors, falcons, rossinyols, etc) regat pels rius de La Canal, de l\'Empedrada i el de la Sènia, molt maltractat, segons que denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l\'accés als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la truita; els paratges més cridaners són, a banda dels boscs de pi, alzina, carrasca, faig, etc, els barrancs de la Tenalla, l\'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el pantà d\'Ulldecona, les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratxà; el Tossal dels Tres Reis, el Racó dels Presseguers, el Portell de l\'Infern i la cova de l\'Àngel.
Demés de l\'innegable valor arquitectònic dels cascs urbans cal citar, quant al patrimoni:
- Monestir de Santa Maria de Benifassà. Gòtic cistercenc, del XIII. Monument Nacional des de 1931. Actualment ocupat per monges de Sant Bru es troba en perfecte estat de conservació.
- Castell de Beni Hassan. Castell musulmà sobre el que es fundà el monestir i del que romanen escasses deixalles, dintre del monestir.
- Castell de Boixar. També moro, fou destruït durant la Reconquesta i no n\'hi ha gaires records.
- Ajuntament. Sobre un dels casalots nobiliaris que omplin el poble.
- Església de l\'Assumpció, del Boixar. Segle XVIII
- Església de Sant Pere.
- Església del Salvador, del Bellestar. Segle XIII.
- Església de Sant Jaume, de Coratxà.
- Església dels Sants de la Pedra Abdó i Senent, de Fredes.
- Església de Sant Jaume, apòstol.
- Pintures rupestres de la Cova dels Rossegadors.
La cuina poblenca ens deixa el recapte i el be amb patates, bon pernil i, de dolç, carquinyols, collà, mel, crespells, etc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA DE FARNALS (L\'Horta)','
Popularment conegut com La Creu; té el seu origen en una antiga alqueria musulmana, Farnals, al voltant de la qual hi sorgiren dos barris, la Creu del Puig, on s\'assentaren els cristians, i Moratall, que al Llibre de Repartiment és esmentada com Morman i que és on van ser confinats els moriscs; després de la conquesta, en 1.238, Jaume I va cedir-la a Guillem d\'Alcalà, en 1340 pertanyia a Margarida Escalona i se sap que durant algun temps retornà a la Corona¸en 1608 el senyor vigent, N. Morató, va aconseguir la independència del Puig, al qual terme pertanyia; l\'expulsió de moriscs de 1690deixà Moratall absolutament despoblat; a partir de la segona meitat del passat segle la població ha crescut degut a la immigració atreta pel potencial turístic del poble, amb bones platges i molt proper al Cap i Casal.
El mot popular de La Creu dóna el gentilici de creuetins als seus habitants, que en el padró de 2004 eren 6.172, governats des de les municipals de 2003 per un alcalde del PSPV, partit que obtingué 6 regidors, el PP en té 5, i 1 cadascú EUPV i AIPF. El creixement turístic ha fet créixer un nou nucli de població al costat de la platja, allunyat de la tranquil·litat del poble.
L\'economia se la reparteixen el turisme i en conreu d\'hortalisses, cítrics i fruiters.
Els escassos 3,6 km2 de superfície municipal, totalment plans, es reparteixen entre la part interior, dedicada a l\'agricultura, i la costanera, monstruosa successió de grans edificis d\'apartaments.
L\'únic edifici històric que s\'hi conserva és la renaixentista església de Sant Josep.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de La Pobla de Farnals
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA DE SANT MIQUEL (El Racó d\'Ademús)-PUEBLA DE SAN MIGUEL (El Rincón de Ademuz)','
S\'han trobat deixalles ibèriques a la lloma de Valuenga, però la seua fundació és més moderna, de fet els primers documents escrits, que acrediten pagament de delmes a l\'arquebisbat de Sogorb; estan datats al voltant del 1300; va pertànyer a la corona, tot i que l\'orde de Montesa percebia alguns drets dels seus fruits; posteriorment la seua jurisdicció passà a Miguel Rico; Carles III atorgà privilegis, entre ells el de Vila Reial, per incrementar la seua exigua població; com municipi es va segregar d\'Ademús en l\'any 1767.
En 2004 hi havia 68 habitants, de parla castellana i de gentilici poblenses, que es governen amb una Assemblea Veinal que té com a cap un membre del PP.
Viu de l\'agricultura, fonamentalment: cereals, raïm i hortalisses.
El seu terme, de 63,7 km2, és força muntanyós, hi ha l\'alt de las Barracas, també conegut com Calderón, que amb els seus 1.839 és el sostre del nostre territori, el Gavilán (1.747 m) i el Tortajada (1.541 m); se situa en els vessants de la serra de Javalambre, al bell mig de la vall de Sant Miquel; el territori és de gran interès ecològic ja que s\'hi poden trobar la major part de les espècies de bosc mediterrani, i la major quantitat de savines monumentals del País, entre elles el grup de Las Blancas, datades entre els 1.500 i 2.000 anys d\'antiguitat; també hi ha abundància de teix al Barranc del Ripoll; quant als paratges tenim La Peguera amb un teix monumental, el Barranc de la Hoz i unes quantes fonts com ara la del Pozo, Don Guillén o La Canaleja.
És el poble més menut del País, típic d\'alta muntanya amb belles mostres en els seus edificis del treball de la fusta, la forja i la pedra. Monumentalment cal destacar:
- Esglèsia de Sant Miquel, arcàngel. Segle XVII, amb un parell de retaules atribuïts a Joan de Joanes.
- Ermita de la Puríssima. De 1700, conserva la signatura del pedrer. Ha estat restaurada i es troba en perfecte estat
- L\'ermita de sant Roc, amb curiós porxo y nau única. No observa bon estat de conservació.
- Arxiu Històric. És un dels pocs del País que es conserva complet.
- Museu etnològic El Cubo on es pot conèixer la història del poble i un col·lecció temàtica sobre el vi.
- Casa del cirurgià barber. Complementa l\'anterior amb mostres dedicades a les activitats económiques tradicionals del poble.
- Jaciments arqueològics amb fòssils de dinosaure.
- Nombroses mostres de l\'arquitectura popular, de què destaquen dos safareigs molt bé conservats.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guiarte.com
Plana personal de Paco González
Rincón de Ademuz.com ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"L\'ASSETJAMENT ESCOLAR (\'bullying\'), DRETS HUMANS EN RISC\" per la Intersindical','El bullying o maltractament entre iguals és un indicador de falta de salut de la societat en la qual està inserida l\'escola, que per altra banda, no fa ni més ni menys que reflectir els valors que imperen en aquella. Aquesta “dolència social” no només pren cos en l\'escola amb el bullying, sinó que es manifesta en l\'àmbit domèstic amb el maltractament a les dones i en l\'àmbit laboral amb la plaga del mobbing. Es tracta d\'utilitzar una posició de poder com individu o grupalmente per a abusar d\'un/altre a més feble (o física, social i/o psicològicament) de forma recurrent i intencional, procés que implica victimització psicològica i rebuig social en qui ho sofreixen. Es tracta de conculcar els mínims drets democràtics que qualsevol ésser humà té a no ser maltractat ni abusat en el més profund de la seva dignitat. Tot això en públic i amb el silenci còmplice de qui ho contemplen.
Des de STEPV-Iv creiem que treballar per a millorar el clima de convivència en els centres escolars és una responsabilitat de tota la comunitat educativa. Famílies, professorat i alumnat es deuen obstinar en aconseguir-lo amb el suport imprescindible de l\'Administració i la tolerància zero de tota la societat davant aquests fenòmens. Quan en els titulars dels mitjans de comunicació es presenten fets tan escandalosos com les conseqüències més extremes de l\'assetjament, més quan són protagonitzats per xiquetes i xiquets o adolescents, se sent la necessitat de buscar culpables i sol utilitzar-se el camí més curt i fàcil sense molta major reflexió. Així apareixen titulars que escriuen que qui estan amb els xiquets i xiquetes en l\'escola són els culpables que això passe. S\'oblida amb massa freqüència que el bullying o assetjament escolar és un fenomen social, no només escolar, i multicausal i com a tal, exigeix una conscienciació i sensibilització de tota la societat i una intervenció conjunta i coordinada de tots els sectors de la Comunitat Educativa amb el suport i lideratge en aquest esforç de l\'Administració Educativa. En el microcosmos escolar es reflecteixen els valors que socialment les i els adults posem en joc en les nostres relacions interpersonales.
Des de STEPV-Iv creiem imprescindible aquesta reflexió, que ens preguntem en quins valors es basen les nostres relacions interpersonales, quina orientació moral som capaços de transmetre als nostres fills/as i alumnat respecte a les seves relacions amb els altres/as i en quin sentit podem treballar conjuntament per a ajudar-los que això puga ser d\'altra manera amb el nostre exemple. Parlem des de STEPV-Iv que l\'Administració Educativa lidere i aposte per la millora de les condicions de treball i convivència de qui treballen i conviuen en les comunitats escolars. Què promoga campanyes per la dignificació i el respecte a la tasca docent. Què aporte recursos i formació a tots els sectors de la Comunitat Educativa per a abordar els problemes de convivència en els centres. Què faça efectius en les comunitats educatives perfils professionals docents, sanitaris i altres que estimulen a tots els sectors de la Comunitat Educativa a treballar en la construcció d\'instruments de lluita contra el bullying. Perquè això, la lluita contra el maltractament, no és una qüestió d\'experts, o que el tema es tracte o s\'impartesca en determinada assignatura o matèria creada a l\'ús. No. El maltractament entre iguals és un fenomen social, que té a veure amb els drets democràtics de convivència de totes i cadascuna de les persones i dels grups en el seu conjunt, i, per tant, s\'aprèn sempre i en tots els espais i temps que es posa en joc, sense que calga reservar un per a fer-lo. Perquè és una qüestió de tots/es, no competeix només al professorat abordar-lo, és necessari comptar amb la col·laboració de tots i cadascun dels sectors de la Comunitat Educativa liderats per la pròpia Administració i amb el suport social de tota la societat amb el seu rebuig inequívoc.
Intervindre abordant la intimidació i el maltractament en les nostres comunitats educatives serà ensenyar i compartir amb els xiquets i xiquetes que aquestes formes d\'exercici del poder no són admissibles, que les rebutgem i que són socialment indesitjables. Fent això estarem també treballant per a la prevenció contra l\'assetjament en altres àmbits com en el domèstic, en el treball i en general, en la societat.
València, 17 de juny de 2005 ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Accidents de trànsit al País Valencià\" per Josep Brines','
Accidents de trànsit al País Valencià. Mortalitat innecesàriament prematura i potencialment evitable.
Cada any perden la vida més de 500 persones al País Valencià pels accidents de trànsit. A més , entorn el 70% dels morts/ de les mortes tenien menys de 45 anys d´edat. Al 2020, segons l´OMS, seràn la tercera causa de càrrega de morbiditat o anys de vida ajustats per discapacitat. Massa anys de vida perduts pel camí.
Les dades oferides per el Institut Nacional de Estadística (www.ine.es) i la Direcció General de Trànsit (www.dgt.es) parlen per si mateix.
Les societats condueixen com viuen, com són i com estan .
Segons la DGT del País Valencià es produeixen més accidents en zona urbana que en les carreteres encara que la majoria dels morts són a la carretera.
El factor humà explica de un 70% a un 90 % dels accidents
És coneguda l´epidemilologia d´aquest flagell: distribució setmanal (circaseptana) amb pics màxims els caps de setmana , vacançes i ponts.
Els elements que interactuen als accidents de trànsit més greus són : conduir sota els efectes de l´alcohol o altres sustàncies psicotropes(benzodiacepines), l´excés de velocitat, l´ús indequat del reposacaps, parlar amb el móbil mentre es condueix, les deficiències en el traçat de les carreteres i les deficiències en el disseny dels vehicles ( volcada de tractors d´ús agrícola). A més , si la culpa és un requisit per a ser un individuo responsable i no un autómata guiat per unes regles, condicionarà les nostres actituds i conductes cap a una linia constructora .
Sense cert autocontrol la capacitat destructiva està servida. No ens enganyem ni sigam ingenus, no tót el món experimenta remordiments o cert dolor moral. Un motorista o el usuari d´un cotxe després de malferir un xiquet li va dir a la mare que no es preocupara perqué tenia la moto u cotxe asegurada amb danys a tercers. La guerra de Bosnia i tantes altres ens han mostrat de quànta crueltat som capaços quan actuem sense dolor moral. Els xiquets, en general,són poc sensibles al dany que fan, i si els pares no fan el esforç de que comprenguen les consequències dels seus actes ja tenim el futur fet realitat: adolescents i adults que no complixen les normes de seguretat, que circulen per dalt de les voreres amb xuleria, que van en sentit contrari als semàfors amb una mostra de absurda i estèril rebel.lia, portatr el casc de mostra , pares que porten als xiquets al seient delanter sense cadira infantil de seguretat, que no utilitzen el cinturó de seguretat.
A les grans ciutats, especialment, hi ha excesiva tolerància cap als infractors. Alguns responsables municipals no asumeixen la seua responsabilitat i estàn consentint tot tipus d´infraccions i conductes de risc, sobre tot entre els joves usuaris de ciclomotors . Cal recordar que la primera causa de mort entre els jóvens de 14 a 20 anys i entre els 15 i 34 anys són els acidents de trànsit. A més ha aumentat la mortalitat entre els majors de 65 anys, sobretot com a vianants. A l ´Estat espanyol a l´any 2003 de un total de 5.347 morts , 2.286 (42.75%) tenien entre 15 i 34 anys.
No podem permetre ni cal resignar-nos al fet que la pèrdua de tantes vides, i el dolor de les víctimes i del seu entorn se´ens impose com el preu que cal pagar per un progrés humà destarifat.
El accident de trànsit no és accidental i per aixó es pot evitar. A més de un problema sanitari de primer ordre , n´és també social, laboral, econòmic i de seguretat ciutadana.
Si pensem que quasi la meitat (43%) dels vianants víctimes no havien fet cap infració podem aventurar que foren víctimes d´ agressions voluntàries o no; alguns casos ¿segur que homicidis voluntaris? ¿Que pasaria si omplirem de corones de flors els pasos de vianants i altres indrets dels nostres barris aon sabem que ha mort gent a causa de un accident de trànsit ?
Cal una adeqüada cooperació entre les associacions de les víctimes, les fundacions, la indústria automobilística, la Generalitat Valenciana i els ajuntamnets per a resoldre aquesta epidèmia.
Josep Brines i Sala (BLOC)
(18-06-05) ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"REMEDIOS\"','VERGONYÓS: NO HI HA REMEI
L’Altre Espai, l’antic Espai Moma, que aquesta temporada ha passat a formar part de Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV), ens oferia del 26 de maig al 5 de juny una obra coreogràfica que suposadament havia de reproduir la vida de Remedios Montero, una guerrillera espanyola que va lluitar a la Guerra Civil espanyola, va viure l’exili i la transició –i és, a més, una de les recluses que apareixen a la novel·la La voz dormida de Dulce Chacón-.
Amb aquest plantejament jo anava molt il·lusionada al teatre, coneixia la novel·la de l’escriptora espanyola i tenia molta curiositat per descobrir què havien preparat. En veure els primers moviments de la peça no m’ho podia creure: tres ballarines i un ballarí realitzant moviments a un temps diferent que el de la música, amb el cos totalment relaxat, sense un mínim punt de tensió en cap moment, en companyia de dues pantalles, darrere dels ballarins, modificades contínuament amb dibuixos que no tenien cap significat, aparentment.
En mitja hora que vaig assistir a la representació, que durava una hora, perquè una té un límit de paciència, només els intèrprets van pronunciar unes frases que remetien a la Guerra Civil. Durant la resta de la representació, no van crear cap conflicte ni cap espai dramàtic que ens remetera a uns personatges, a un espai o a un temps que els espectadors poguérem identificar i, al cap i a la fi, al sofriment i la cruesa de la situació.
Aleshores tu penses, comentes o et preguntes: qui ha triat aquesta producció per posar-la en el programa de TGV? En què pensava el director quan va crear aquesta adaptació: en els moviments harmònics, en la tècnica, en l’estètica...? Com els ballarins han acceptat participar en aquesta producció? Quan de temps han pensat aquesta gent en què va ser i què va significar la Guerra Civil i la Postguerra? I, finalment, què degueren pensar un grup d’uns deu o quinze xiquets i xiquetes que van assistir a l’actuació en la mateixa sessió que jo? Res?
En aquest país sempre ens queixem que no tenim memòria històrica, que els fets que van passar fa menys d’un segle els oblidem, no tan sols això, els omitim, fem veure que no han succeït. Aquest tipus de representacions aconsegueixen l’objectiu justament contrari, ens fan veure aquests esdeveniments tan tràgics com una cosa dolça, harmònica, sense cap mena de sofriment ni de profunditat. Així, aquests tipus de peces esdevenen insultants i el públic que assistim al teatre no ens ho mereixem, però encara menys en un espai públic, que pertany a TGV, i està finançat amb els nostres diners.
Susanna Sebastià i Escrig
(18-06-05) ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La Llei d´Urbanisme Valenciana\" per Jesús Moncho','Des de 1997 a 2004, l´increment del preu de la vivenda entre nosaltres ha sigut del 149%. Mentre a Espanya el preu dels habitatges ha pujat el 17% els últims anys, a la zona euro ho feia només el 7%, tot i que la mitjana europea de la renda per càpita és bastant superior a l´espanyola. Tal estat de coses, segons els observadors, delata una realitat que difícilment ens pot deixar indiferents:
1.- L´inflament artificial del preu de la vivenda per part dels ofertants (tal volta, per excés de demanda donada la baratura de les hipoteques i l´esfondrament i fugida de les inversions borsàries). 2.- La inaccessibilitat a la compra de la vivenda per part de molts sectors (joves, fadrins, desplaçats...). 3.- La saturació i col·lapsament d´aquelles zones amb valor afegit per a la revalorització del sòl urbanitzable: el litoral i el prelitoral. 4.- La descompensació i desequilibri territorial, entre interior i litoral, de nefastes conseqüències per a l´estabilitat i complementarietat econòmica i social: en un lloc, insuficiència d´infraestructures com hospitals, escoles, aigua, abocadors de residus i fems..., i en l´altre lloc, en l´interior, manca d´oportunitats de desenvolupament. 5.- Dèficit polític i manca d´ordenament legal que corregisca tals desfasaments.
I aquí entra la LUV, llei substitutòria de la LRAU en 2006. És l´instrument legal adequat per a corregir i reorientar les anteriors tendències? Està la factoria Blasco, és a dir, la Conselleria de Territori, capacitada per a tal empresa? D´entrada, si ha propiciat els desgavells que hem relatat al principi, tenim seriosos dubtes. Però, concedim un marge de confiança. Un marge de confiança per si la nova llei fóra capaç de fer conciliar les noves tendències del turisme i l´ordenament i desenvolupament del territori.
El nou turisme, cada volta més lluny de l´escapisme i la sumptuositat (consum i sol i plaja: turisme passiu), mostra preferències cap a una certa activitat i gaudi del patrimoni cultural i natural. Hem de tenir en compte que el turista actual, principalment urbanita i culturalitzat, fuig de les ciutats anhelant trobar un espai distint, on fruir de tranquil·litat, d´emoció, i d´enriquiment interior.
Es fa necessari, doncs, l´ordenament racional dels bens culturals i naturals, es fa necessària la preservació i conservació d´espais naturals i paisatgístics, es fa necessària la sostenibilitat, és a dir, l´adequació dels plans de desenvolupament als recursos existents. De forma que s´aconseguisca un equilibri que evite la degradació i pèrdua dels valors naturals i atractiu turístic. Perquè a major degradació i pèrdua de l´atractiu turístic, major disminució del rendiment i dels beneficis.
En aquestes circumstàncies, la LUV vé a consolidar i traslladar cap a l´interior la saturació i massificació del litoral. O no fa res per evitar-ho. És una llei continuista de la perversa LRAU. És més, considera tot el sòl susceptible de ser urbanitzat. Això sí, introdueix una reserva de sòl per actuacions de Vivenda Protegida per tal de justificar allò de l´Interés General o la Utilitat Pública invocats des de la LRAU, quan en realitat empara la construcció d´una majoria d´habitatge residencial de renda lliure en el mateix PAI; i, damunt, si el propietari dels terrenys protesta, se´l pot acusar d´insolidari, quan la construcció de VPO s´ha de fer en terrenys públics, mai no privats.
Quant a la vivenda consolidada o preexistent, es deixa a l´atzar dels ajuntaments i dels agents urbanitzadors si és reparcel·lable o no; i, en cas de respetar-se la seva consolidació, se li reconeix per a una casa de 100-120 m2 una parcel·leta només de 33 m2 (quan l´antiga llei exigia per a construir en el camp 10.000 m2). Com a punt possitiu, la nova llei allarga el temps i terminis d´exposició i rèplica. No sabem si això serà allargar l´angoixa del propietari del terreny.
Siga com siga, una cosa queda certa: el propietari cedeix el terreny, no decideix, se li retira el 45% de la propietat per a utilitats, paga la urbanització de vials i infraestructures, si no és que el promotor s´ha fet prèviament amb els terrenys (informació privilegiada?, tràfic d´influències?) a preu rústic per apropiar-se de les grans i ràpides plusvàlues, tal com ha quedat demostrat en el cas dels terrenys de Riba-roja del València CF. I la saturació i massificació continua, avança. El 33% de les segones residències de tota Espanya es construeixen al País Valencià. Per alguna cosa serà.
Jesús Moncho (edició del 12 de juny de Levante-EMV)
(18-06-05) ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA DE VALLBONA (El Camp de Túria)','
Topònim compost de “vall” i “bona”, d\'obvi significat; al terme s\'han trobat làpides i restes d\'un aqüeducte romà; posteriorment fou assentament musulmà fons que en 1229 va ser ocupat pels cristians com a caseriu de Benaguasil on vingueren a viure els cristians que no olien barrejar-se amb els moros de Benaguasil; el primer senyor fou Roderic Diaz, posteriorment va heretar-lo sa filla, Sanxa Fernández, casada amb Jaume Pérez, fill de Jaume I; en el segle XIV s\'hi va construir la muralla, demolida en el XIX i de la qual no romanen restes; el 20 de maig de 1382 se li atorga carta de població; Martí I, l\'Humà, li dona va constituir La Pobla com vila privilegiada a Furs d\'Aragó; com a conseqüència del Compromís de Casp va ser anomenat senyor de la baronia de La Pobla el fill bord de Martí I, Fadric de Lluna; en 1430 rera la rebel·lió i mort d\'en Fadric, Alfons V, el Magnànim, dóna el lloc a perpetuïtat al seu germà, l\'infant Enric; la població morisca va introduir el conreu de l\'arròs i va extendre el seu cultiu; tot i que les febres endèmiques, provocades per les aigües estanyades dels arrossers, minvaven la seva població a partir de finals del segle XVIII experimentà un progressiu creixement paral·lel a l\'abandó de dit conreu.
En 1994 s\'hi enregistraren 15.160 habitants, de gentilici poblans, que ocupen els nuclis de població de La Pobla, Casablanca, La Conarda, Gallipont, Pla dels Aljubs i Rascanya. L\'ajuntament que sortí de les urnes en 2003 donà la batlia al PSPV, que obtingué 5 regidors, 3 menys que el PP; la resta d\'escons se la van repartir, amb un cadascuna de les formacions, el BLOC, UV, NA i OIV.
Gran part dels 33 km2 de superfície municipal estan dedicats a l\'agricultura. En les darreres dècades s\'ha produït un creixement desordenat degut a la proliferació d\'urbanitzacions i construccions, moltes d\'elles irregulars, propiciat pel fet que molts valencians del Cap i Casal han triat La Pobla per establir-hi la segona o, cada vegada més, la primera residència. La indústria no abasta major importància en l\'economia local.
Patrimoni:
- Església de Sant Jaume. Segle XVIII.
- Ermita de Sant Sebastià. Destruïda durant la guerra d\'Independència i reedificada anys després.
- Ermita de Mas de Tous.
- Ermita de Sant Josep i Trinitat de Las Ventas. 1947-1957.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de La Pobla de Vallbona
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"L\'eurorregió i els ciutadans\" per Xavier Hervás','L\'eurorregió Pirineus-Mediterrània és una institució amb futur. En el camp econòmic, afavorirà que territoris de diferents Estats pero geogràficament veïns es beneficïin de polítiques específiques d\'integració industrial i científica per competir en el dur mercat global. D\'altra banda, la integració cultural transfronterera serà positiva per impulsar la identitat europea i, al mateix temps, fer augmentar la relació entre poblacions interestatals que -com sabem- són culturalment germanes.
L\'eurorregió, no obstant, també comporta els seus riscos. Sense una especial preocupació per traslladar a l\'opinió pública quines seran les seves polítiques i funcionament, podria convertir en un simple contrapoder en mans dels \'lobbies\' industrials i allunyar-se, així, de tot control democràtic.
El fet que l\'eurorregió sigui propera respecte als ciutadans que la composen també serà esencial per l\'èxit d\'un dels seus objectius centrals: enfortir el vincle entre els europeus, Europa i les poc conegudes institucions comunitàries. D\'altra part, millorar en aquest sentit serà indispensable per consolidar l\'eurorregió, una institució que, des del seu nom, es proclama europea.
Xavier Hervás Vigueras
(20-06-05) ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA DEL DUC (La Vall d\'Albaida)','
En les partides de Marxillent i Sarrient hi ha deixalles romanes; Jaume I va ocupar el que era un grup d\'alqueries musulmanes, i va donar-les a poblar, sota la denominació de Vilafranca de Rugat, a Joan de Montsó que hi establí, en terres “pròpies, franques i lliures”, 25 famílies de catalans i aragonesos; en 1273 canvia la seua denominació per la de Vilanova de Rugat; malgrat les bones condiciones donades al pobladors en 1276 quedà deshabitat fins el 29 de gener de 1288 en què Alfons el Liberal va donar-lo al català Bernat de Bellvís; en 1392 l\'endeutament del poble obliga el governador a l\'expropiació del senyoriu que passà a dependre de València, ciutat sota el nom de Francavila de Rugat; en 1416 roman novament despoblat fins que en 1421 Alfons el Magnànim la requisa i inicia un nou procediment poblador que dura des de 1422 a 1426 en què el cedeix a la família Aguiló Romeu, senyors de la baronia de Castelló de Rugat; el 26 d\'abril de 1499, a causa de la ruïna econòmica dels Aguiló Romeu, la duquessa Maria Enríquez, tutora de Joan de Borja, duc de Gandia, compra la baronia i la inclou en el ducat de Gandia, després de veure\'s fortament involucrada en les Germanies, en 1525 torna a ser rebatejada, aquesta vegada com Poblafranca de Rugat; a partir de 1543 coneix una important pujada demogràfica que es va anar en orris per culpa de l\'expulsió morisca de 1609; el segle XVIII s\'hi introdueixen les manufactures tèxtils i les relacionades amb la transformació dels productes del camp; en 1811 coneix el penúltim canvi de nom: Pobla de Rugat; durant les guerres carlines alguns poblatans van ser detinguts i sancionats; el XIX va ser de creixement econòmic, demogràfic i, conseqüentment, patrimonial, basat fonamentalment en el vinyet, a finals de segle l\'epidèmia de fil·loxera acabà amb ell; en 1896 s\'hi crea el Cercle Obrer Catòlic, que posteriorment (1916-1917) es convertiria en la Societat Agrícola; en 1916 adquireix el seu topònim actual; durant la guerra de 1936-1939 hi hagué, per part de socialistes, anarquistes i comunistes, moviments socialitzadors com ara la Cooperativa La Senyera; també va establir-s\'hi un destacament de l\'exèrcit de l\'aire de què es conserven dos refugis antiaeris en el Pla de Micena i en la Casa Alta.
En 2004 s\'hi empadronaren 2.595 persones, de gentilici poblatans. La batlia, segons els resultats de les votades de 2003, correspon a un dels 6 regidors del PP; el PSPV amb 3 i UV amb 2 completen l\'ajuntament.
L\'economia descanda en l\'agricultura i, en menor mida, en la indústria i el comerç.
Els 18,5 km2 de superfície estan solcats pel riu d\'Albaida i els diversos barrancs que contribueixen al seu escàs cabdal, com ara el del Forcall; el de Castelló, el de la Minyana, del de Sarrient o el de Rafalgani.
L\'església de l\'Assumpció (segle XVII) i algunes cases de l\'època pròspera del XIX constitueixen el patrimoni arquitectònic del poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
La Pobla del Duc
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Nou sistema de finançament autonòmic\" per Vicent Llopis','
Models autonòmics.
Previ a l\'anàlisi del sistema de finançament actual hem de repassar els distints models autonòmics existents (MONASTERIO 1994; CCOO 1997):
|
CC. AA. |
SISTEMA |
MOD .FINANC. |
COMPETÈNCIES |
|
EUSKADI |
FORAL |
Concert+\"Cupo\"+
Relacions internes Hisenda basca |
ÀMPLIES |
|
NAVARRA |
FORAL |
Conveni+Aportació |
ÀMPLIES |
|
CATALUNYA , ANDALUSIA, GALÍCIA I PAÍS VALENCIÀ |
COMÚ |
Sistema LOFCA+ Sanitat |
ÀMPLIES |
|
CANÀRIES |
COMÚ |
Sist . LOFCA+Impts. Indirectes propis+Sanitat |
ÀMPLIES |
|
ARAGÓ, CASTELLA I LLEÓ, CASTELLA-LA MANXA, EXTREMADURA I BALEARS |
COMÚ |
Sistema LOFCA |
REDUÏDES |
|
ASTÚRIES, CANTÀBRIA, MADRID, MÚRCIA I RIOJA |
COMÚ |
Sistema LOFCA+Hda. Provincial |
REDUÏDES |
Existixen bàsicament dos sistemes, el foral i el comú. Dins del sistema foral (ZUBIRI, 1994) apareixen diferències mínimes entre Euskadi i Navarra. Estes diferències s\'expliquen bàsicament per ser esta última una CCAA uniprovincial i que, per tant, no necessita les complexes interrelacions de les diputacions forals.
En el sistema comú, apareixen amb claredat dos grups: les CCAA de via lenta (article 143 de la Constitució) i les CCAA històriques o de via ràpida (les de l\'article 151 de la Constitució). Però, inclús dins de cada grup, apareixen diferències, o bé per la composició del finançament (la imposició indirecta a Canàries), o per la integració de la hisenda autonòmica i provincial en les CCAA uniprovincials.
El que es mostra amb claredat és que el desenvolupament autonòmic és molt heterogeni, tant en el sentit competencial (quines competències de despesa té cada comunitat autònoma i a quin ritme les assumix), com en la pròpia composició o estructura de l\'ingrés.
Les característiques bàsiques que presenta el model són (JIMÉNEZ MONTERO, 1997):
- Asimetria (diferents graus de competència en la despesa i l\'ingrés).
- Heterogeneïtat (des de la despesa en dos grups diferenciats: els que tenen competències sanitàries i farmacèutiques i els que no; i des de l\'ingrés, dos clares diferències entre el model foral i el comú).
- Desequilibri territorial (desigualtats en el finançament per capita en CCAA del mateix nivell competencial per exemple).
- Dependència financera (hi ha un alt grau de dependència financera en les CCAA de règim comú).
L\'última de les característiques del model, la dependència financera, ve determinada precisament pel grau d\'autonomia fiscal d\'un nivell de govern determinat. Des d\'este punt de vista només es pot considerar com a ingressos propis aquells sobre els quals es té ple domini polític (nivells, tarifa,…). Per tant, les transferències rebudes no tenen la consideració d\'ingressos propis. A més, no sols no tenen esta consideració les condicionades o finalistes, sinó també les incondicionades, que poden destinar-se a finançar la despesa que es crega convenient.
Mostrem a continuació de forma esquemàtica l\'evolució dels sistemes de finançament que s\'han desenvolupat en les CC.AA. de règim comú. Veiem com l\'evolució del sistema de finançament s\'ha decantat cap a la concessió de majors nivells d\'autonomia financera. En el sistema actualment vigent apareix la cessió amb capacitat normativa d\'una cistella de tributs, dels quals, el més important és l\'IRPF. Les transferències incondicionades es mantenen únicament com a tancament del sistema.
|
FINS A 1993 |
1993-1996 |
1997-2001 |
|
Tributs Propis ( TP)
Taxes Afectes (TA)
Tributs Cedits ( TC)
Transf. Incondicionades (PEU)
Transf. Condicionades (T) |
Tributs Propis ( TP)
Taxes Afectes (TA)
Tributs Cedits ( TC)
IRPF Territori (TIR)
Transf. Incondicionades (PEU)
Transf. Condicionades (T) |
Tributs Propis ( TP)
Taxes Afectes (TA)
Tributs Cedits ( TC)
IRPF Territori (TIR)
Cessió IRPF (CIR)
Transf. Incondicionades (PEU)
Transf. Condicionades (T) |
|
PEU = Participació en els Ingressos de l\'Estat.
T = Sanitat, Fons Comp. Interterr. (FCI), CE, altres |
TIR = 15% quota líquida IRPF. |
CIR = 15%-30% quota IRPF capacitat normativa. |
|
FT=TP+TA+TC+PIE +T |
FT \'=TP+TA+TC+TIR+PIE+T |
FT \'\'=TP+TA+TC+TIR+CIR+PIE+T |
|
1.- Es va obtindre la necessitat de despesa de les CC. AA. Excloent el finançament condicionat (T).
2.- A este valor se li resta el que s\'obté per via dels tributs propis, taxes afectes i tributs cedits ( TP+TA+TC) i ens dóna com resultat el nivell inicial de transferències incondicionades o PEU (participació de les CCAA en els ingressos de l\'Estat),
3.-El PEU es va distribuir entre les CC. AA. basant-se en una fórmula polinòmica (població, dispersió, insularitat, territori…).
4.-Una vegada obtinguda la quantia de cada CC. AA. s\'anava actualitzant basant-se en un índex compost, entre altres, per l\'evolució del PIB i els Ingressos de l\'Estat. |
1.- Principi de neutralitat financera que consistix en el fet que FT=FT\' l\'any base.
2.- La novetat consistix en la cessió del 15% de la quota líquida territorialitzada del IRPF.
3.- El càlcul de la nova PEU s\'obté com a condició de tancament, és a dir, per a complir el principi de neutralitat (és la diferència entre l\'anterior PEU i el 15% del IRPF).
4.- L\'índex d\'actualització és el mateix que en l\'anterior sistema.
5.- La territorialització és diferent segons la CC.AA. i les seues necessitats (15%-10%-5%). |
1.- Es manté el principi de neutralitat, FT\'=FT\'\'.
2.- La novetat consistix en la cessió del 15% del tram del IRPF (no s\'ha donat més del 15% en estos anys, encara que es preveia el contrari), amb capacitat normativa.
3.- El PEU resultant continua sent de tancament, açò és, se li resta al PEU anterior el que significa este 15% de cessió.
4.- S\'amplia la capacitat normativa d\'altres impostos ja cedits: sobre patrimoni, sobre successions i donacions, sobre transmissions patrimonials, sobre el joc.
5.- L\'índex d\'actualització de la PEU és l\' ITAE (Ingressos tributaris de l\'Estat ajustats estructuralment i que contenen els impostos directes, indirectes i també les cotitzacions socials o per desocupació). |
La idea de cistella d\'impostos comença a perfilar-se a partir de l\'any 1993 i dóna un important pas en l\'últim sistema de finançament. Què es busca amb este sistema?.
Òbviament, és un sistema tendent a augmentar l\'autonomia financera de les CCAA, és a dir, a presentar cada vegada menys transferències incondicionades de l\'Estat i més impostos propis o cedits amb capacitat normativa i de recaptació. La pregunta és ara com ha afectat el canvi de sistema de finançament a la Generalitat Valenciana?.
Estructura de l\'ingrés en la Generalitat Valenciana.
Les dades que hem utilitzat per a comparar l\'anterior sistema de finançament amb l\'actual s\'obtenen a partir dels informes de la Sindicatura de Comptes, tenint en compte que l\'últim informe és el corresponent a l\'any 1999.
| |
1996 |
1999 |
| |
Ingrés |
Ingrés |
Ingrés |
Ingrés |
| |
Líquid |
Pdt . Cobrament |
Líquid |
Pdt . Cobrament |
|
Sobre capital |
10.828 pta |
9.255 pta |
14.881 pta |
6.517 pta |
|
Sobre patrimoni |
9.711 pta |
66 pta |
14.856 pta |
62 pta |
|
IRPF tram autonóm. |
- pta |
- pta |
83.561 pta |
1.705 pta |
|
Impt .Directes |
20.539 pta |
9.321 pta |
113.298 pta |
8.284 pta |
|
Impt .Indirectes |
66.521 pta |
4.369 pta |
108.017 pta |
2.724 pta |
|
Taxes i altres impts. |
50.107 pta |
4.848 pta |
52.814 pta |
7.533 pta |
|
Transf.Corrents |
607.321 pta |
109.446 pta |
713.458 pta |
34.861 pta |
|
De l\'Estat |
251.806 pta |
38.363 pta |
244.757 pta |
25.107 pta |
|
D\'org. aut.admins. |
2.165 pta |
5.376 pta |
22.678 pta |
2 pta |
|
De seg.Social |
346.664 pta |
61.121 pta |
424.251 pta |
- pta |
|
D\'ens territor. |
1.989 pta |
32 pta |
2.167 pta |
- pta |
|
D\'altres ens públ. |
36 pta |
30 pta |
18 pta |
267 pta |
|
D\'empreses privades |
21 pta |
- pta |
9 pta |
20 pta |
|
De l\'exterior |
4.640 pta |
4.524 pta |
19.578 pta |
9.465 pta |
|
Ingr . Patrimonials |
3.362 pta |
153 pta |
884 pta |
67 pta |
|
Alienac. Inversions |
125 pta |
- pta |
161 pta |
- pta |
|
Transf. Capital |
37.603 pta |
31.772 pta |
28.388 pta |
65.841 pta |
|
De l\'Estat |
9.331 pta |
9.404 pta |
24.081 pta |
47.055 pta |
|
D\'org. Interlocutòria./emp.priv. |
- pta |
179 pta |
100 pta |
- pta |
|
D\'ens territor. |
7 pta |
330 pta |
- pta |
81 pta |
|
De l\'exterior |
28.265 pta |
21.859 pta |
4.207 7pta |
18.705 pta |
|
Actius financers |
784 pta |
612 pta |
158 pta |
66 pta |
|
Passius financers |
53.191 pta |
- pta |
79.241 pta |
- pta |
|
TOTAL INGRÉS |
839.553 pta |
160.521 pta |
1.096.419 pta |
119.376 pta |
En este quadre mostrem l\'estructura de l\'ingrés existent en la Generalitat Valenciana en 1996, abans de l\'inici de l\'actual sistema de finançament, i en 1999. S\'observa com la cessió del tram del 15% del IRPF suposa un ingrés de 83.561 milions de pessetes i que les transferències de l\'Estat (corrents) disminuïxen en 11.000 milions de pessetes. Igualment, queda patent la forta dependència que presenta la Generalitat en el seu ingrés, a pesar que dins de les transferències corrents s\'inclou el 15% del IRPF territorialitzat (uns 35.000 milions de pessetes).
També pot observar-se on es generen els drets de cobrament que després són incobrables: en les transferències de l\'estat i en les que provenen de l\'exterior (mala gestió dels fons estructurals) i que servixen per a tapar el dèficit real de la Generalitat Valenciana. L\'any 1996 este deute també aconseguix les transferències de la Seguretat Social (finançament de la Sanitat). (Esta denúncia apareix reiteradament en els tres últims estudis de Pressupostos de la Generalitat Valenciana i ara han sigut corroborats en primer lloc per la Sindicatura de Comptes i en segon lloc, i amb major virulència, pel Tribunal de Comptes).
En el quadre següent veiem com es distribuïx l\'ingrés de la Generalitat. Així, la qual cosa podem considerar ingrés propi (no incloem el 15% territorialitzat) ha augmentat uns 9.3 punts percentuals, i el nivell de dependència financera se situaria en l\'entorn del 70%. Ara bé, hem volgut separar l\'ingrés financer, que essencialment prové de l\'endeutament, i el no financer. Veiem com el 21% dels ingressos propis s\'obté per mitjà de l\'endeutament.
Dit d\'una altra forma, si no existiren possibilitats d\'endeutament (de fet s\'està discutint en estos moments una llei l\'objectiu de la qual és el dèficit zero per a totes les administracions públiques), la dependència financera de la Generalitat Valenciana aconseguiria el 74%. No hem d\'oblidar que este índex es reduiria en uns 3 o 4 punts percentuals si consideràrem com a ingrés propi el 15% del IRPF territorialitzat (inclòs en les transferències de l\'Estat), encara que des d\'una òptica restrictiva no tindria tal consideració.
|
T. INGRESSOS |
| |
1996 |
1999 |
|
Sobre capital |
2,0% |
1,8% |
|
Sobre patrimoni |
1,0% |
1,2% |
|
IRPF tram autonòmic |
0,0% |
7,0% |
|
Impostos directes |
3,0% |
10,0% |
|
Impostos indirectes |
7,1% |
9,1% |
|
Taxes i altres impostos |
5,5% |
5,0% |
|
Transferències corrents |
71,7% |
61,5% |
|
De l\'Estat |
29,0% |
22,2% |
|
D\'organismes autònoms i admin. |
0,8% |
1,9% |
|
De seg.Social |
40,8% |
34,9% |
|
D\'ens territor. |
0,2% |
0,2% |
|
D\'altres ens públ. |
0,0% |
0,0% |
|
D\'empreses privades |
0,0% |
0,0% |
|
De l\'exterior |
0,9% |
2,4% |
|
Ingr . Patrimonials |
0,4% |
0,1% |
|
Alienac. Inversions |
0,0% |
0,0% |
|
Transf. Capital |
6,9% |
7,8% |
|
De l\'Estat |
1,9% |
5,9% |
|
D\'org. Interlocutòria./emp.priv. |
0,0% |
0,0% |
|
D\'ens territor. |
0,0% |
0,0% |
|
De l\'exterior |
5,0% |
1,9% |
|
Actius financers |
0,1% |
0,0% |
|
Passius financers |
5,3% |
6,5% |
|
TOTAL INGRÉS |
100,0% |
100,0% |
|
INGR .NO FINANCER |
94,5% |
93,5% |
|
Propis |
15,9% |
24,2% |
|
Aliens |
78,6% |
69,3% |
|
INGR . FINANCER(propi) |
5,5% |
6,5% |
|
PROPIS |
21,4% |
30,7% |
|
ALIENS |
78,6% |
69,3% |
Així, l\'estructura de l\'ingrés, per orde d\'importància, hauria mantingut l\'evolució que mostra el següent quadre. És evident que el creixement del total d\'ingressos se centra essencialment en l\'apartat de tributs cedits, encara que a pesar d\'esta evolució, es continua mantenint els ingressos procedents de l\'Estat com a primera font de finançament de la Generalitat Valenciana.
També crida l\'atenció que un 12% de l\'augment de l\'ingrés en este trienni vinga de la mà del creixement de l\'endeutament.
|
(milions de pessetes) |
T. INGRESSOS |
| |
1996 |
1999 |
99-96 |
% / TOTAL |
|
Procedents Estat |
724.409 pta |
787.931 pta |
63.522 pta |
29,4% |
|
Tributs cedits |
116.793 pta |
247.168 pta |
130.375 pta |
60,4% |
|
Passius financers |
53.191 pta |
79.241 pta |
26.050 pta |
12,1% |
|
Procedents exterior |
59.288 pta |
51.955 pta |
- 7.333 pta |
-3,4% |
|
Trib .,taxes,altres ingr.Propis |
38.912 pta |
45.502 pta |
6.590 pta |
3,1% |
|
D\'ens territ. i aliens. |
2.424 pta |
2.533 pta |
109 pta |
0,1% |
|
Ingressos patrimonials |
3.515 pta |
951 pta |
- 2.564 pta |
-1,2% |
|
Alienació inversions |
125 pta |
161 pta |
36 pta |
0,0% |
|
Actius financers |
1.396 pta |
224 pta |
- 1.172 pta |
-0,5% |
|
D\' empr.priv.I família |
21 pta |
129 pta |
108 pta |
0,1% |
|
TOTAL |
1.000.074 pta |
1.215.795 pta |
215.721 pta |
100,0% |
Ara bé, estem parlant de total d\'ingressos incloent els \"incobrables\" drets de cobrament. L\'evolució de l\'ingrés líquid dóna molta més importància als ingressos procedents de l\'Estat (suposen el 41% del total d\'augment enfront del 29% de l\'anterior quadre).
Per a acabar este apartat d\'anàlisi de l\'estructura d\'ingrés de la Generalitat mostrarem la composició de l\'ingrés de l\'Estat.
|
(milions de pessetes) |
T. INGRESSOS |
| |
1996 |
1999 |
99-96 |
|
Financ . Incondicionada |
281.241 pta |
255.600 pta |
- 25.641 pta |
|
Transf.No finalistes |
- pta |
3.312 pta |
3.312 pta |
|
Subv.Finalistes |
8.928 pta |
10.952 pta |
2.024 pta |
|
TRANSF CTES. ESTAT |
290.169 pta |
269.864 pta |
- 20.305 pta |
|
D\'Organismes Autòn. Advos. |
7.541 pta |
22.675 pta |
15.134 pta |
|
D\' Organ.Autòn.Comer, industr. |
- pta |
5 pta |
5 pta |
|
De la seguretat social |
407.785 pta |
424.251 pta |
16.466 pta |
|
TRANSF. CORRENTS |
705.495 pta |
716.795 pta |
11.300 pta |
|
Subv.Finalistes de l\'Estat |
10.995 pta |
61.704 pta |
50.709 pta |
|
F.Compensació interterr. |
7.740 pta |
9.432 pta |
1.692 pta |
|
TRANSF . CAPITAL ESTAT |
18.735 pta |
71.136 pta |
52.401 pta |
|
D\' Organ. Autòn. Admin. |
179 pta |
- pta |
- 179 pta |
|
TRANSF. CAPITAL |
18.914 pta |
71.136 pta |
52.222 pta |
|
Resta conceptes d\'ingressos |
275.665 pta |
427.864 pta |
152.199 pta |
|
TOTAL |
1.000.074 pta |
1.215.795 pta |
215.721 pta |
|
Finançament condicionat |
442.989 pta |
529.019 pta |
86.030 pta |
|
Finançament no condicionat |
281.241 pta |
258.912 pta |
- 22.329 pta |
Hem intentant resumir les transferències de l\'Estat separant-les entre condicionades i incondicionades (no condicionades). Veiem que la major part del finançament provinent de l\'Estat és de caràcter finalista i està composta sobretot per les transferències de la seguretat social (sanitat). A més, el creixement de les transferències de l\'Estat està compost essencialment per les transferències condicionades, mentres decreixen les incondicionades.
Este fet ha d\'analitzar-se més des de la perspectiva de la despesa que de l\'ingrés. És a dir, les transferències condicionades o no de l\'Estat augmenten la dependència financera (són ingressos que la Generalitat no pot controlar), però les transferències condicionades a més eliminen autonomia en la despesa, ja que han de destinar-se ineludiblement a les partides que es marquen des de l\'Estat. A este volum de recursos hem d\'unir els procedents de l\'exterior (fons estructurals) que estarien integrats en l\'apartat de la resta de conceptes d\'ingrés junt amb els ingressos propis.
Des d\'este punt de vista, l\'evolució de l\'ingrés en estos tres anys, amb el nou sistema de finançament, hauria augmentat el caràcter finalista de les transferències de l\'Estat. És a dir, hi ha més autonomia financera en l\'ingrés però les transferències de l\'Estat donen menys autonomia en la despesa.
En este quadre no hem separat dins del total d\'ingressos els drets pendents de cobrament. Només apuntar que estos drets que, com hem vist, es generen en les transferències de l\'estat de forma majoritària, es concreten en les transferències de capital (finançament finalista) i en el finançament incondicionat. Per tant, la generació de drets de cobrament té molt a veure també amb la mala gestió per part de la Generalitat Valenciana de les polítiques de despesa cofinançades amb l\'Estat o amb fons estructurals.
Cap a un nou sistema de finançament autonòmic.
Ja hem vist els distints models de finançament i l\'evolució que han tingut en els últims anys. També hem analitzat l\'estructura i evolució de l\'ingrés de la Generalitat valenciana. Ara només ens queda discutir el futur.
Quins elements hem de tindre en compte?. Evidentment, hem de partir d\'un fet incontestable: el desenvolupament competencial de l\'Estat de les Autonomies que es marca en la pròpia Constitució.
Este fet marca un desenvolupament descentralitzat de la despesa en l\'Estat que, a més, està aconseguint el seu sostre. En este procés pareix inqüestionable, almenys en el mig plaç, el caràcter centralista d\'algunes polítiques d\'índole territorial i de cohesió social.
L\'Estat ha de mantindre un volum de recursos suficient per a fer front no sols a la seua política de defensa o d\'exterior, sinó també per a mantindre una política territorial que elimine els desequilibris interregionals existents en l\'Estat, i també mantindre davall el seu comandament un dels eixos de cohesió social més importants: les prestacions de seguretat social i desocupació (l\'anomenada caixa única).
És evident que la discussió sobre la gestió centralitzada o descentralitzada mai pot estar tancada (igual que el propi sostre competencial), almenys des de l\'òptica d\'alguns grups polítics representatius d\'algunes nacionalitats. Igualment, el propi desenvolupament polític i institucional de la Unió Europea mediarà probablement l\'abast d\'estos processos descentralitzadors (existirà en el futur un marc de desenvolupament d\'una política de pensions o de prestacions per desocupació a nivell europeu?).
Per tant la discussió s\'emmarca en com definir l\'ingrés d\'unes CC.AA. que tenen transferit una part important de la despesa pública. En este camp de joc, l\'exercici de la responsabilitat fiscal per part dels governs autonòmics pareix necessària. No hem de parlar de l\'autonomia en la despesa, que ja es té, sinó de l\'autonomia en l\'ingrés: la coresponsabilitat fiscal.
És evident, que fins a la data, inclús amb el nou sistema de finançament, les decisions de despesa dels governs autonòmics (alguns més que altres) s\'han fet a esquena de les decisions d\'ingrés. L\'exemple del Govern de la Generalitat Valenciana és paradigmàtic: s\'ha dut a terme una política inflacionista de la despesa, concretada en la consecució de dos o tres macroprojectes fastuosos (Ciutat de les Arts i les Ciències, Terra Mítica,…), generant un volum creixent d\'endeutament (tant explícit com implícit, amb el creixement dels drets de cobrament).
Ha sigut molt corrent per part dels governs autonòmics culpabilitzar la govern central del dèficit d\'ingressos de l\'Estat una vegada duta a terme la seua política gens austera de despesa.
Per a \"acabar\" amb esta pràctica, pareix evident augmentar el grau d\'autonomia financera de les CC.AA. fins al 100% de la que més competències desenvolupe. Amb això, tots els ingressos que en estos moments són necessaris per a finançar la despesa seran propis, és a dir, amb ple domini en la seua gestió i recaptació.
El sistema que es proposa s\'inicia definint el \"ingrés necessari\" per a finançar certs despeses transferides. Esta definició no és senzilla i es pot aproximar per la despesa per habitant o intentant desxifrar l\'ingrés necessari per a prestar un \"nivell de servici equivalent\" tenint en compte les especificitats (densitat de població, superfície, insularitat,…) de totes les CCAA. Una vegada definit este ingrés, que molt possiblement acabe sent una aproximació a la despesa per habitant (actual), és relativament senzill posar-se d\'acord en la cistella d\'impostos necessària per a aconseguir el 100% d\'autonomia financera.
Així, es prendria com a màxim la CCAA amb major nivell competencial i, per tant, amb major despesa descentralitzada. A esta CCAA se li \"fabricaria\" una cistella impositiva per a aconseguir la màxima autonomia. Esta mateixa cistella s\'aplicaria a la resta de CC.AA. de tal forma que si no s\'aconseguira el 100% d\'autonomia, s\'aplicaria una transferència incondicionada de l\'Estat de tancament.
Quina cistella d\'impostos seria convenient?. Esta pregunta pareix que ha de contestar-se una vegada es responga a la necessitat o no de mantindre un sistema impositiu centralitzat i descentralitzat. Fins ara, el finançament propi autonòmic ha assumit la totalitat d\'alguns impostos (successions, transmissions patrimonials, patrimoni,…) i una part d\'altres (IRPF en el tram del 15%). Esta dinàmica ha suposat una ruptura del sistema impositiu que ha comportat segons pareix deficiències en la gestió dels imposats per falta d\'informació entre les diferents agències tributàries.
Així, per a mantindre un bon pols contra el frau i millorar l\'eficiència del sistema es recomana una cistella d\'impostos compartida amb l\'Estat. Açò significaria \"tornar arrere\" en alguns impostos ja cedits totalment, si bé, suposarà la cessió d\'altres impostos com pot ser l\'IVA, o alguns impostos especials (si la normativa de la UE permetera la seua territorialització en la recaptació). En estos moments s\'està parlant d\'IRPF, IVA, impostos especials,….
La meua opinió és que el debat deuria girar entorn de:
- Nivell competencial màxim i, per tant, competències de l\'Estat.
- Autonomia financera màxima.
- Cessió parcial d\'impostos, mantenint la unitat tributària en la gestió.
EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT VALENCIANA DE 2002: NOU SISTEMA.
Nous ingressos:
- IRPF(33%)
- IVA (35%)
- Especials (40%) (alcohol, hidrocarburs, tabac)
- Impost especial sobre l\'electricitat
Pressupost inicial 2001 2002
Impostos indirectes 10,7% 20%
Impostos directes 9% 38%
Taxes i altres ingressos 6% 6%
Transferències corrents 68% 29%
Transferències capital 5% 4%
Altres ingressos 1% 1%
Ingrés financer 0 1%
S\'observa l\'augment en el grau d\'autonomia de l\'ingrés de la Generalitat. Els impostos directes i indirectes passen de suposar el 19.7% al 58%, que unit a taxes, i altres ingressos ens donarien una autonomia financera (ingressos propis) del 65%.
Açò suposa una reducció de les transferències corrents i de capital de l\'estat, tant les condicionades com les no condicionades. De fet, el nou sistema també arreplega com a transferències no condicionades (incondicionades) les destinades a Sanitat.
Per tant, el grau d\'autonomia en la despesa també augmenta de forma important amb esta nova llei.
Reflexions:
- Augment de l\'autonomia financera (ingrés).
- Augment de l\'autonomia en la despesa (menys transferències condicionades).
- Augment de la coresponsabilitat fiscal: les autonomies decidixen més que mai la seua pròpia despesa i també el seu esforç fiscal.
La \"problemàtica\" radica en la creença d\'una certa immaduresa dels governs autonòmics que pot comportar desequilibris territorials, per exemple, dels servicis sanitaris.
Ara bé, si considerem que el desenvolupament autonòmic ha de continuar este procés i que, a més, hi ha traves sobre les possibilitats d\'endeutament, és evident que la nova reforma augmenta la coresponsabilitat fiscal i que algunes CCAA, entre altres la nostra, hauran d\'adaptar-se a este nou marc, evitant l\'alegria de la despesa i l\'augment de l\'endeutament dut a terme en els últims anys.
Vicent Llopis (economista)
[Publicat al diari PARLEM el 20 de juny de 2.005. El treball va ser escrit pel seu autor a finals de 2.001]
Pensament relacionat: \"La balança fiscal valenciana\" per Artur Josep Martínez ','','2005-12-25 03:06:58',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA LLARGA (La Ribera Alta)','
A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l\'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis més antics que hi trobem; més records hi ha dels musulmans, però fou Pere d\'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II el 1317; originàriament es va cridar Pobla d\'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l\'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor; entre 1347 i 1348 la Guerra de la Unió hi portà l\'anomenada batalla de la Pobla d\'Esplugues; durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans; en el segle XVI adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga, durant la guerra de Successió, la Pobla Llarga s\'alineà amb els maulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre de Carcaixent –situació amb què acabaren les Corts de Cadis--, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats; si bé el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400; aquest escàs creixement demogràfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle XIX es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus -hortícoles i cítrics, principalment-, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys; el 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d\'un important enfrontament entre obrers i Guàrdia Civil que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el més de juliol, la Guàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.
El PP guanyà, amb 7 regidors, les municipals de 2003, el PSPV i EU en tragueren 2 cadascú. El gentilici és pobletà i el cens en 2004 era de 4.473 habitants.
L\'economia se sustenta en l\'agricultura.
El seu terme té 10,2 km2 amb La Serratella (129 m) com a cota més alta i el Barranc de Barxeta com a únic corrent fluvial.
El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d\'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:
- Creu de terme, del segle XIII.
- Església de Sant Pere. Aixecada en 1727 sobre un temple gòtic de 1325.
- Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del XX.
- Mercat. Modernista
- Pont de l\'Ase. Romà.
- Restes d\'una alqueria, d’una necròpoli i del Castell de Termes, tots tres musulmans.
Arròs amb fesols i naps, caldós, paella de pollastre i conill, el guisat de Setmana Santa són els menjars típics, que poden rematar-se amb el no menys típic arnadí de postre.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de La Pobla Llarga
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Són una nació\" per Joan Francesc Mira','Ja sé que, tal com deia Joan Fuster, “ni l’Esperit Sant ni vostè ni jo, ni don José Ortega y Gasset, sabem què és una nació”. Perfectament, el tema és complicat, no hi ha en les ciències socials cap definició universalment aplicable, no és un concepte unívoc, i jo mateix he dedicat a la qüestió milers d’hores de lectura i de meditació, i molts centenars de pàgines escrites.
Deixem estar, doncs, de moment, el concepte, i deixem estar la història i la cultura. Parlem de termes polítics i territorials. Parlem, per exemple, de l\'acord llargament anunciat i per fi adoptat pels partits catalans (excepte el PP, que qui sap si acabarà fent un pensament), segons el qual el nou Estatut començarà afirmant que Catalunya és una nació. Això ja ho afirmava molta gent, però ara serà, si tot va com pareix que ha d\'anar, un concepte o principi en un text de caràcter constitucional, que fins i tot serà aprovat (ai, ai, ai, caldrà estar atent al debat…) pel Parlament espanyol, i per tant no solament tindrà força de llei fonamental de Catalunya sinó de llei orgànica d\'Espanya.
A mi em sembla perfecte, que Catalunya puge de categoria, i que així com uns altres –el País Valencià, Andalusia, i qui sap si Múrcia i la Rioja– entrarem en la divisió ja quasi general de les nacionalitats, Catalunya passe a la més alta de les nacions, a la primera divisió, no sé si amb opció a jugar en la lliga de campions, cosa molt més dubtosa. En qualsevol cas, serà digne de contemplar com solucionen el tema conceptual de les categories els diputats i senadors espanyols: si Espanya és la nació espanyola, i per tant nació de tots els espanyols, com hi cabrà una altra nació en la nació, suposant que la categoria de nació siga la mateixa? La solució, òbviament, serà fer trampa i aplicar el mateix terme amb valor diferent.
Però afirmar que una nació és part d\'una altra nació no té cap sentit conceptual, de cap manera honestament possible: una nació es defineix com un tot, en els seus termes, no mai com una part d\'un altre tot de categoria i valor equivalent. O no és una nació, i punt. Políticament, administrativament, etcètera, Catalunya pot ser una nació i ser part de l\'estat espanyol, però no pot ser definida formalment com a nació i ser alhora part de la nació espanyola, que és l\'única que contempla la constitució vigent. Sempre, ho repetiré encara, que en els dos casos o conjunts el terme “nació” tinga el mateix sentit. Si no el té, la trampa és clara i flagrant. Però no passa res, no ens fem la sang amarga.
I no ens la fem tampoc si l\'altre conflicte conceptual queda ocult i oblidat. Perquè afirmar estatutàriament que Catalunya és una nació és afirmar que la nació catalana és Catalunya, on té valor l\'Estatut. O siga, Catalunya és una nació que arriba, pel sud, fins al riu de la Sénia. Delimitació políticament irrefutable, institucionalment claríssima, i que votaran amb perfecta consciència els mateixos que sostenen la doctrina segons la qual la nació catalana inclou també el Rosselló, la Franja de Ponent o d\'Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. O siga, els territoris formalment i estatutàriament exclosos de Catalunya-nació.
Tornem a deixar de banda la història i la cultura, i quedem-nos en la política, la llei, el territori: qui afirma que Catalunya és una nació, i ho posa en l\'Estatut de Catalunya, no pot afirmar alhora que els Països Catalans són també una nació. O sí que pot, però llavors ha d\'afirmar que Països Catalans i Catalunya són termes rigorosament sinònims, són una i la mateixa cosa, el mateix territori amb els mateixos límits. Cosa que, ni en la més remota de les fantasies, no preveu l\'Estatut que votaran, i de la qual, com és ben lògic, no es parla ni es parlarà en cap acord o negociació.
Vejam, per tant, si ens entenem, pensant des d\'aquest costat de la ratlla, que és on jo visc: Catalunya és una nació, ells són una nació, o almenys ho afirmen solemnement, i nosaltres ja ens apanyarem com podrem. Així és com són les coses, i així és com han estat sempre, més o menys. La resta és llengua i literatura, que no és poc. I una bella il·lusió de l\'esperit, que també és meua.
Joan Francesc Mira (Revista El Temps)
(21-06-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: LA POBLA TORNESA (La Plana Alta)','Al seu terme municipal s\'han trobat importants deixalles del Paleolític (la Cova Negra) i posteriors; en el seu origen; tot i que no s\'ha pogut confirmar, es creu que el seu origen arranca d\'una venda o posada de la calçada romana que la creuava, com ho demostren els tres mil·liaris que es conserven en l\'anomenada Senda dels Romans (possiblement la Via Augusta); en època musulmana era una alqueria del castell de Montornés; rera la conquesta fou cedit a Pérez Sanz, després aa formar part de les propietats de Ximén Pérez d\'Arenós, qui posseïa el senyoriu del castell de Borriol; fou el centre de la nomenada baronia de la Pobla Tornesa, que el 1515 fou comprada per Nicolau Casalduc, la qual família encara posseeix gran part del terme; durant la guerra de Successió, el 25 de maig de 1708, el general borbó D\'Asfeldt ocupà el poble i furtà tota la collita la qual cosa provocà la fugida dels poblatins, durant uns dies, cap a Vilafamés.
Els 670 habitants que, segons el padró de 2004, hi ha porten el gentilici de poblatins i estan governats pel PSPV, que guanyà les votades de 2003 amb 5 regidors; el PP obtingué els altres 2.
El seu terme, enclavat en una petita vall voltada per les serres del Desert i de Borriol, abasta 25,9 km2 i està travessat pel Meridià de Greenwich. D\'entre els paratges més coneguts destaquen el Pinar de la Planeta, on abunden els bolets; la Cova dels Malandrins, el Pou de la Figuera, el coll de la Mola, la font de la Rabosseta, el Cingle, i el Bassot. Per als caminants hi ha el sender que uneix el Desert de Les Palmes amb La Pobla Tornesa.
Els mil·liaris ja citats i l\'església de Sant Miquel, de 1734, són els trets més característics del patrimoni poblatí.
Els menjars més estimats: carn a la brasa, olla amb verdures i els dolços, de què destaquem les \"descòrregues\" (coques d‘ametla i nous). Menció a banda mereixen els bolets dels quals fa més d\'una dècada s\'hi celebra una mostra que atrau gran quantitat de boletaires.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Club de montaña Malaespina
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: EL POBLE NOU DE BENITATXELL (La Marina Alta)','
S\'han trobat a la Cova del Moro deixalles que es remunten a uns 18.000 anys; també hi ha jaciments ibers, romans i àrabs; l\'ocupació cristiana de la llavors Alqueria de Benitagell fou el 1244; població vinculada històricament a la ciutat de Dénia; pertanyé a la seua taifa; al comtat atorgat per Pere el Cerimoniós l\'any 1356 a Alfons d\'Aragó i al posterior marquesat de la família Gómez de Sandoval, títol concedit el 1487 pels Reis Catòlics; van ser aquests els qui van expedir carta pobla l\'any 1.497; malgrat tot el poble fou abandonat i refundat en 1698 amb la seua actual denominació al duc de Medinaceli va correspondre el senyoriu d\'aquesta població, (que s\'independitzà eclesiàsticament de Xàbia el 1768) i percebia per això un terç delme i un cens pels terrenys romputs al mont.
La toponímia oficial manté la doble denominació català/castellà: El Poble Nou de Benitatxell/Benitachell. El padró de 2004 dóna la xifra de 3.425 habitants. La batlia la deté el PP que obtingué 4 regidors en les votades de 2003, CIBEN n\'obtingué 3, CUB, 2 i el PSPV, 2.
Malgrat que la pressió urbanística va canviant el paisatge i l\'economia encara s\'hi manté el conreu ancestral del raïm de moscatell i l\'artesania del vimet, de què es fabriquen barrets, bosses de mà i cistelles.
El terme, de 12,5 km2, pot conèixer-se recorrent les rutes dels Cingles, que va des de la Cala Moraig a la Cala Llebeig, i la del Barranc dels Testos, que perfilen una costa esquerpa, farcida de penya-segats i cales d\'aigües nítides molt freqüentades pels submarinistes.
El poble, en l\'alt d\'un pujolet, conserva la tradicional fesomia dels poblets de La Marina, com monuments a esmentar citarem l\'església de Santa Maria Magdalena i l\'oratori Jaume Llobell.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Carta oberta al president de la Diputació d\'Alacant\" per ACDA de Benigembla','La visita del Sr. Ripoll a Benigembla
Estimat Sr. Ripoll,
La reacció de una part important dels benigemblins durant la seva visita, és el fruit de las frustracions acumulades durant aquest any, degut primordialment a la manca de transperència democràtica, i desinformació per part dels nostres governants locals sobre el conveni urbanístic que signaren amb el Grup Ballester. Els benigemblins esperen dels seus governants locals la solució a aquest conflicte que es va signar, sense haver consens social, ni tampoc sense haver informat sobre aquest al poble. Esperem que la propera visita seva siga més agradable, i que també siga en unes condicions més normals.
També volem dir que estem molt decepcionats amb la manca d´inversions en aquest poble per part de l´administració. Som un poble de l´interior que no hem pogut canviar encara el llumenament públic en 30 anys, ni hem pogut asfaltar els carrers per segona volta en 30 anys. La actual zona urbanitzable no s´ha urbanitzat per falta d`inversions. Ademés cal dir que la carretera de Benigembla a Castell de Castells està en males condicons, i segueix essent sols un projecte sense portar-lo avant, fa 5 anys que és un projecte. En les passades eleccions municipals la majoria dels benigemblins varen donar el suport al PP, teniem fe en una millora de les inversions, però vegem que les inversions en infraestructures no arriben, i la gent segueix decepcionada. No estem en ninguna posició per a tirar avant una macro-urbanització, cal primer millorar les infraestructures actuals, i després hi ha que informar sobre quaselvol projecte al poble, i buscar que hi haga consens social abans de signar convenis.
Sincerament,
Associació Cultural Dalt de L´Alt
Benigembla, Marina Alta, País Valencià
(23-06-05)
','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: POBLE NOU DE LA CORONA (L\'Horta)','
La població tingué el seu origen en un convent fundat el 1676 probablement vinculat al de Jesús, a València; després de ser abandonades les cases pels frares franciscans, alguns llauradors s\'edificaren cases i barraques al seu voltant, donant lloc a una xicoteta agrupació de veïns dintre del terme d\'Alfafar; en el segle XIX aconseguirien separar-se d\'aquesta última població, però restant el seu terme (0,1 km2) circumscrit a les cases i a l\'església de Nostra Senyora del Rosari.
El topònim oficial és Lugar Nuevo de la Corona. En 2004 hi havia 87 habitants governats pel PSPV que guanyà les municipals amb 4 dels 5 regidors; l’altre és del PP.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"HISTÒRIES D\'ARBRES I UN GIRA-SOL\" de Joan de Déu Prats','
| |
Autor: Joan de Déu Prats
Fotògraf: Valentín Rodriguez
Editorial: Tàndem
Col·lecció: La bicicleta negra |
Sinopsi: Joan de Déu Prats, autor barceloní amb molta obra publicada en diverses editorials ha escrit un grapat de contes breus, alguns molt breus i tots els protagonitzats per un arbre. És per això que en lloc de dibuixos el llibre està il·lustrat amb fotografies a tot color. Porta un pròleg de Martí Domínguez un dels millors botànics valencians. No s\'adreça a joves únicament si no a tots els lectors que s\'estimen els arbres i la natura. És un llibre ecològic per a celebrar setmanes de la natura i admiració i coneixements pels nostres arbres.
COMENTARI
És una agrupació d\'històries de molts arbres i un girasol amb una foto per a a cada història. Té 30 històries divertides i emocionants i de totes la que més m\'ha agradat és: EL GIRA-SOL I LA LLUNA. Tracta de un grup de gira-sols que seguien com tots el sol, tots menys un que està adormit i, quan arriba la llum de la lluna, ell alça el cap per seguir-la.
És un llibre molt divertit que jo recomane a tot el món, espere que el llegiu.
Marc Monzó Montero (10 anys)
(25-06-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: INFANTIL I JUVENIL: LLIBRES: \"MOLTS CONTES PER JUGAR\" de Gianni Rodari','
| |
Autor: Gianni Rodari (foto)
Editorial: Alfaguara. Col·lecció: Pròxima parada Grup Promotor. Sèrie taronja. |
COMENTARI
Tracta d\'un recull de contes que ha fet Gianni, algunes histories són: Alarma al pesebre, Aventura amb el televisor, etc. Et proposen finals i si vols tu també pots fer-ne un. Al final del llibre trobaràs els comentaris de l\'autor sobre quin final li ha agradat més.
Marc Monzó Montero (10 anys)
(25-06-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: CAFÉ…-TEATRE','
Quan hi ha café-teatre en un pub, el local es transforma: s’utilitzen les entrades i les eixides més inusuals, des de la porta del magatzem a la porta d’entrada del local; des de la mateixa barra o d’entre el públic apareixen els actors i les actrius en escena. L’escena, precisament, és un altre element que canvia de la concepció tradicional que tenim del teatre, ara es converteix en un espai multiforme i té un gran ventall de possibilitats. Pel que fa al públic en el café-teatre, normalment, és més jove i espera veure espectacles humorístics i d’entreteniment, que no facen pensar, vaja. …És un concepte equivocat de teatre, però que des de fa un temps està de moda.
Espectacles com Triqui-triqui, mon amour o Habla con mi coño són dos bons exemples de l’actual programació que es representa al circuit de café-teatre en aquests moments. Ju ja teatre és possiblement un dels grups amb més nom dins el circuit valencià; els seus espectacles, pel poc que he pogut veure, estan basats en els tòpics, en el risa fàcil i en mofar-se de la gent. A mi no em semblen en cap moment ni cínics ni corrosius, ni tants altres adjectius que la premsa, els fans i, suposo que ells mateixos, s’han atribuït.
Anem a veure: una cosa és el teatre i una altra de ben diferent és l’humor. Les paraules café-teatre l’únic que indiquen és el format de teatre que serà representat, és a dir, un tipus de teatre fet a un espai diferent, un pub o un café, sense quarta paret i, per tant, amb una participació més directa del públic.
Jo, com a espectadora que sóc, tinc dret a saber si assistiré a un espectacle teatral o d’humor. Així ens evitarem els disgustos i el mal humor que ens entra a alguns quan ens trobem les imitacions i les bromes de rigor, que potser ens farien gràcia si haguérem vingut a veure un show d’humor.
Susanna Sebastià
(27-06-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ELS POBLETS DE LA MARINA (La Marina Alta)','
El jaciment de l\'Almadrava mostra les restres d\'una vila romana que inclou una terrisseria; tenen el seu origen en antigues alqueries d\'època musulmana que Jaume I va incorporar al Regne de València, formant part del marquesat de Dénia i posteriorment al comtat de Parcent; devers el segle XVI ja no eren simples alqueries i eren conegudes com Els Llocs; Miraflor (o Binaflor) pertanyia als Perpinyà i Setla i Mira-rosa (o Binarrosa) a la baronia dels Huarte; posteriorment, les tres, passaren als Cardona, senyors d\'Ondara; eclesiàsticament van dependre fins 1953 de la vicaria de Verger; en 1971 la fusió de Setla i Mira-rosa donaren lloc a l\'actual municipi al que poc després es va unir Miraflor.
Els Poblets, topònim oficial, comptava en 2004 amb 2.242 habitants que estan governats des de 2002 per un ajuntament composat per 4 membres del PP, un d\'ells alcalde del poble; 3 de PIREE, 2 del BLOC i 2 del PSPV.
El turisme cada vegada més reemplaça l\'agricultura com a principal font d\'ingressos.
El riu Girona solca els 3,6 km2 de superfície municipal en què a banda de la platja de l\'Almadrava es poden practicar esports a l\'aire lliure com ara el ciclisme (diverses rutes amb principi i final en Els Poblets permeten recórrer La Marina Alta) i el senderisme per al qual també hi ha diverses rutes senyalitzades.
De patrimoni parlant, citarem:
- Torre de Mira-rosa. Segle XV, amb elements gòtics i renaixentistes.
- Església del Salvador.
- Església de Sant Josep, de Miraflor.
- Església de Jesús pobre.
Poble mariner, té en el peix i en l\'arròs la base de la seua gastronomia: guisat de bull amb ceba, arròs amb faves, gambes i bledes, arròs amb fesols i penques, arròs amb fabes , arròs a banda, eriçons, cruet de peix, paella amb ceba, salaons de bacallà, tonyina, etc, espencat i moltes més especialitats que es complementen amb un bon nombre de dolços i els cada dia més acurats vins dolços de La Marina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament dels Poblets (Sens versió en català)
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"I ara què, Sr. Moratinos? I ara què, Sr. Zapatero?\" per Salvador Pallarès-Garí','El Sr. Moratinos continua amb la mateixa praxi política que va desplegar, mentre era enviat especial de la Unió Europea, a l’Orient Mitjà: deia sempre allò que el seu interlocutor volia escoltar. I, és clar, l’altra part sempre es disgustava.
Ara, amb el Sàhara Occidental, continua \"desatinant\" de la mateixa manera. L’altre dia, al Senat espanyol va dir que la posició francesa respecte del tema estava canviat, i era més receptiva de la tesi espagnola (perdó espanyola) sobre la qüestió de la descolonització del Sàhara Occidental. El desmentit francés no s’ha fet esperar: la República francesa continua mantenint el mateix suport a les tesis marroquines.
Però també va dir, ara al Congrés espanyol, que \"los diplomáticos españoles en Naciones Unidas cedieron (en 1975) la administración, pero no la soberanía de estos territorios (el Sàhara Occidental) a Marruecos\".
Doncs bé, en primer lloc cal subratllar el \"petit detall\" que els diplomàtics espanyols no van fer tal cosa: va ser el darrer govern franquista, presidit pel Sr. Carlos Arias Navarro, qui va signar els \"Acords Tripartits de Madrid\", que mai no han estat reconeguts per la mateixa ONU, ni van ser publicats al BOE. Amb aquests acords, d’esquenes als diplomàtics espanyols davant l’ONU es repartien el territori i la població entre el Marroc i Mauritània. Aquests acords ja no els reconeix ni el Marroc, que va annexionar-se la part que \"tocava\" a Mauritània, l’any 1979, quan aquest país va decidir retirar-se del territori ocupat i reconéixer la República Sahrauí.
I bé, si la sobirania, Moratinos dixit, és espanyola, els ciutadans del territori són responsabilitat del Regne d’Espanya, la potència colonitzadora, els ciutadans són espanyols. I què fa el govern del Regne? Per què no es preocupa per la situació de repressió, tortures, desaparicions,... genodici, que, des del mateix any 1975, s’està produint al territori de sobirania espanyola? Per què els ciutadans sahrauís, sota sobirania espanyola, han de fer-se passaport algerià per poder entrar a Espanya? Per què els milers de xiquets que vénen en Vacances en Pau, o els que acollim a les \"Cases de malalts\" tenen tants problemes de visats per poder entrar en Espanya? Per què se li venen, al Marroc, uns tancs, al preu d’1 € (uns trenta-dos duros) que seran destinats a reprimir els (ciutadans espanyols) sahrauís? Per què, quan la diplomàcia espanyola visita el Magrib, als campaments de refugiats sahrauís (espanyols), va el número dos –el Sr. Bernardino León, o la Sra. Leyre Pajín- i el \"number one\" (perdó, el \"Numéro Un\") –el Sr. Moratinos Cuyaubé- es reserva per anar al Marroc?
El Sr. Zapatero, en una ocasió, quan encara havia de prometre coses per poder arribar a la Moncloa, ens va dir que ell no diria mai allò que va prometre el Sr. González, Felipe, als sahrauís: que el PSOE estaria amb els sahrauís (que havien estat enganyats, i traïts moltes vegades) fins la victòria final. El Sr. Zapatero mai no ens defraudarà en aquest tema, com ho va fer el Sr. González. Ell és promarroquí, de totes totes, malgrat que les bases del seu partit siguen, en la seua immensa majoria, simpatitzants de la causa sahrauí.
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(27-06-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: POLINYÀ DE LA RIBERA (La Ribera Baixa)','
Sobre el topònim de Polinyà hi ha dues versions: una que apunta a una persona cridada Paulinius i una altra, més versemblant, que parla d\'un mot incorporat pels catalano-aragonessos que repoblaren l\'antic regne; les deixalles humanes més antigues, neolítiques, s\'han trobat a la Sima de la Pedrera; en l\'Altet de la Cova Santa hi hagué un poblat iber que després ocuparen els romans; se suposa que fou habitada pels musulmans que depenien del castell de Corbera, encara que no apareix en el Llibre del Repartiment; el document més antic està datat el 7 d\'abril de 1254 i parla d\'una donació de terres que fa Bernat de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raimon Dolivella; durant el regnat de Pere el Cerimoniós, el 1358, fou venuda a Jofré de Jaunvila amb categoria de baronia; passà, posteriorment, a mans dels Vilaragut i, en 1418, a la Corona com a un dels quatre pobles que formaven part del l\'Honor de Corbera sota la jurisdicció del qual es mantingué fins 1839 en què aconsegueix municipalitat pròpia; en 1997 se li segrega Benicull de Xúquer, que en 2003 obté municipi independent; la trencadura de la pressa de Tous, el 20 d\'octubre de 1982, produí grans danys a la comarca i a Polinyà.
Compta Polinyà del Xúquer (topònim oficial) amb dos nuclis de població, el poble i la Muntanyeta de la Font. En 2004 s\'hi empadronaven 2.231 persones, de gentilici, polinyans o polinyaners. L\'ajuntament està governat pel PSPV que obtingué, en les eleccions de 2003, 5 regidors; EU tragué 3, el PP, 2 i UV, 1.
La riquessa del poble rau en l\'agricultura: cítrics, productes d\'horta i fruites. La manufactura dels productes del camp, unes quantes fàbriques i una piscifactoria dedicada a la reproducció de l\'anguila complementen l\'economia polinyana.
Els 12,6 km2 de terme municipal son totalment plans amb elevacions d\'escassa importància: la Muntanya de la Font, la dels Pins i la de Benicull.
Patrimoni:
- La Granja. Aixecada en el XIV auspiciada pel monestir de la Valldigna. Al seu voltant hi ha un jaciment romà on es va trobar un cap de marbre que representa el déu Baco i que es troba en el Museu de Belles Arts de València. Presenta un bon estat però necessita urgent intervenció.
- Església del Sagrat Sopar del Senyor. Neoclàssica, de 1727. Els seus orígens estan en la mesquita sobre la qual, en 1358, s\'aixecà el primer temple cristià.
- Ermita de Sant Sebastià. Del segle XV, reconstruïda.
- La Casota. Antic mas seu actual de l\'Associació Musical Polinyanense.
- Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins els anys 60.
Gastronomia:
Arrossos, all i pebre, la fenollà i un bon nombre de dolços.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Polinyà del Xúquer
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Plana personal de Rafael Talens ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [28/06/2005] REFORMES ESTATUTÀRIES I TELEVISIVES','- Tornava a fer temps que no em passava per la redacció del Diari parlem, aprofitant l\'avinentesa d\'esta visita, forçada per la tormenta que hi ha al terrat de la redacció, el gat gelat, vol comentar-vos com pinten les coses pel país.
- L\'acte de la plataforma per l\'estatut no va tindre molta participació però comptà amb un grup de gent profundament militant en la causa. prova d\'això és com resistiren la intensa pluja. Els llamps que caien sobre el cap-i-casal donaven a les paraules dels dirigents polítics un cert misticisme profètic.
- Aprofitant l\'anècdota atmosfèrica, Enric Morera, bromejà sobre la capacitat dels valencianistes per portar aigua al país de manera barata i sostenible. Una gracieta que fou molt aplaudida pels assistents.
- Els que no estigueren a l\'acte´foren els de la UGT que volgueren desvincular-se\'n a última hora. Tot apunta a que el motiu eren les pressions rebudes per part del PSPV-PSOE. Diuen que ACPV també va rebre la telefonada però no degué ser massa efectiva...
- L\'AVL ha passat de ser vista amb cert recel per part de les associacions en defensa de la llengua a ser l\'esperança blanca. Escola valenciana argumenta a tots els seus comunicats els seus posicionaments amb els criteris de l\'AVL. Fins i tot ACPV, sempre crítica amb l\'ens normatiu del valencià, ha acabat felicitant-se pels suggeriments dels acadèmics d\'incloure referències a la unitat lingüística a l\'estatut.
- La presentació d\'INFO TV reuní a diversos liders polítics i sindicals. Allà es deixaren vore gent com Enric Morera i Glòria Marcos però també exdirigents com Pere Mayor , Hèctor Villalba, Albert Taberner, Vicent Soler i Leopoldo Ortiz, protagonistes a partir d\'ara, de les tertúlies dels dilluns. Tota una mostra de pluralitat.
- De fet si impactant fou trobar-se amb tant \"prejubilat polític\" , més ho va ser trobar-se a un Villalba i a un Taberner tancats dins de l\'ascensor transparent dels estudis del Plató València. Allí estigueren uns 5 minuts mentre la resta de convidats a la presentació bromejaven des de fora.
- A molts els impactà el nou look de Mariola Cubells, amb l\'estrena del nou llibre sobre la realitat més fosca de la televisió s\'ha unit una impressionant cabellera rossa.
- A Juli se\'l pogué vore pletòric saludant els seus convidats. El grup de periodistes que l\'acompanyaran a l\'aventura també estaven molt emocionats. L\'alegria del moment o el cava... siga com siga, fou un gran dia per a tots.
- Per cert, els pastissets que oferiren als assistents molt bons però es trobà a faltar quelcom salat per abans... apunta-t\'ho Juli.
-
','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: POLOP DE LA MARINA (La Marina Alta)','
Les deixalles més antigues les hi deixaren els ibers; després fou una alqueria musulmana, esmentada en el Llibre de repartiment com alqueria de Xirles; Polop tingué sempre gran importància estratègica, com demostra la sublevació del cabdill Al-Azraq després de la conquesta de la vila per Jaume I, l\'any 1271 fou donada al cavaller Beltran de Belpuig; durant segles la vila, al voltant de la qual s\'acomodava un important nombre de camperols mudèjars, visqué del conreu de garrofers, cereals i, sobre tot, del cep, dedicat a la producció de vi i panses; durant les Germanies el castell de Polop va ser el centre de la sublevació morisca que acabà amb la seua desfeta i posterior massacre per part dels agermanats; en 1609, amb l\'expulsió, els cristians es refugiaren al castell per temor de possibles represàlies dels moriscs; en qualsevol cas el fet fou traumàtic per al poble que restà reduït a només 400 habitants; més tard, la vila juntament amb la seua baronia, composada per Polop; La Nucia i Benidorm passà a mans de la família Fajardo; a mitjan segle XIX la base de la seva economia continuava sent la producció i exportació de vi i panses; tanmateix, prompte començaren a estendre\'s els fruiters, els cítrics i les ametles; la primera meitat del segle fou de desacceleració demogràfica, després l\'efecte econòmic induït pel turisme de la veïna Benidorm ha propiciat una tendència alcista.
El ple de l\'ajuntament que emanà de les urnes en 2003 el composen 6 regidors del PP, 3 del PSPV i 2 de GDP. Hi ha dos nuclis de població: Polop i Xirles que en 2004 sumaven 2.934 habitants, de gentilici, polopins.
L\'agricultura: ametler, olivera, cítrics, nyespra i caqui, i, sobre tot, el turisme constitueixen la base econòmica de Polop. Hi ha un taller de terrisseria on es pot veure el procediment artesanal tradicional d\'aquest antic ofici.
L\'accident geogràfic més important dels seus 22,8 km2 de superfície és el Ponoc (1.181m) també conegut com ‘\'El lleó dormit\'\' per la seua semblança amb aquest animal; altres paratges que podem trobar als senders traçats al llarg del terme són el coll del Llamp, el barranc de Gulapdar o l\'Almassere.
El poble ha crescut al voltant del casc medieval, que encara conserva els seus carrers estrets i els seus atzucacs àrabs. Del seu patrimoni podem visitar:
- El castell. Musulmà, del segle XII. Conserva part de les muralles i algunes estàncies com ara un aljub o part d\'una torre.
- Església de Sant Pere. De 1723, recentment restaurada.
- Santuari de la Divina Aurora. Segle XVIII.
- Alqueria de Xirles. Amb l\'església de Sant Raimon.
- Font dels Chorros. De forma semicircular té 221 canonades i està decorada amb ceràmiques que reprodueixen els escuts de les poblacions de les comarques del sud.
- Soterrani medieval també Cova del Cid. Segons la tradició en 1089 hi pernocta el mercenari castellà. Allotja una exposició privada d\'objectes diversos: joguines, ceràmiques, mobles, peces arqueològiques, etc.
- Museu de l\'Aram. Reuneix les obres fetes amb aquest material per l\'artista Antonio Manjavacas.
Pilotes de dacsa, arròs amb fesols i naps, pebreretes amb sangatxo o paella regats dels cada dia millors vins de La Marina i nyespras, pastissos de moniato o pastissos d\'ametla acompanyats de l\'excel·lent mistela de la terra són el complement gastronòmic de la nostra visita a Polop.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Polop (Sens versió en català)
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispánica ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: EL \'TEMPS MILLORS\' DE RODAMONS','
Després de més de tres anys d\'escriure cançons i d\'actuar a diversos indrets i d\'anar gravant video-clips i enregistrant les cançons que anaven fent, el grup Rodamons trau als aparadors de les botigues la seua primer obra, un disc al que han posat per títol \"Temps millors\" títol de la cançó que tanca el disc i un desig del que aquests quatre xics esperen amb l\'eixida al mercat del seu primer treball oficial.
Rodamons començà a gestar-se a finals del 2.001 quan Enric Vinaixa i Esteve Gisbert, músics joves però ja de llarga trajectòria al món del rock, es reuneixen i prenen la decisió de treballar junts. Vinaixa posarà la veu, guitarra i escriurà les cançons mentres que Gisbert s\'encarregarà de la guitarra solista. Després d\'uns mesos de diverses proves al març del 2002 ja naix oficialment Rodamons com una formació clàssica del rock & roll afegint-se als dos membres fundadors Jordi P. Bou al baix substituint Salva Gallego i Ramón Aragall a la bateria. Ja a les festes de la Mercé de la ciutat de Barcelona actuen amb èxit al passeig de Gràcia, enregistren una demo amb algunes de les cançons que ara formen el disc i comencen una sèrie d\'actuacions per diversos indrets de Catalunya donant-se a conéixer a diversos programes de ràdio i televisió. L\'any 2003 son considerats la millor banda de rock català pel prestigiós jurat del certamen Gamarock gravant un vídeo clip i començant la seua relació amb la productora Picap que els ha dut a la gravació d\'aquest primer disc.
Aquest primer treball del grup Rodamons està format per una dotzena de temes que comencen amb \"Quan\" on l\'autor de la cançó es demana quan va deixar d\'escoltar rock&roll però una vegada escoltats els onze temes restants arribem a la conclusió que mai han deixat d\'escoltar el vell rock, una música que ve acompanyant-nos des de fa molts anys. La veu de Vinaixa, càlida quan pertoca i cridanera i irònica en alguna que altra cançó com \"Pels regnes del teu cos\" i \"Algú amb qui despertar\", va eixint dels altaveus de l\'ordinador acompanyada per la guitarra, sembre amb influències bluseres d\'Esteve Gisbert el bum-bum de les cordes del baix de Salva Gallego, qui encara era al grup quan gravaren, i els repics marcant el ritme de la bateria de Ramon Aragall. Es fa difícil quedar-se amb alguna de les cançons com a favorita però jo m\'incline per \"Quan\" i per \"Ho tens negre company\" sense que açò signifique bandejar la resta de temes. Supose que algú dels lectors ja va veure als Rodamons el 15 de maig quan van eixir al Camp Nou per celebrar la victòria lliguera del Barça, però qui tinga interés per conéixer en directe les seues cançons pot apropar-se el 8 de Juliol a Lleida on dins de la programació del Senglar Rock els Rodamons presentaran en directe aquest disc.
Rafa Esteve Casanova
(29-06-05)
+info: http://www.rodamons.org ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PORTELL DE MORELLA (Els Ports)','
De possible origen visigot, fou un llogaret musulmà voltat d\'amples muralles; fou conquerida en 1240 i donada en senyoriu a Balasc d\'Alagon; posteriorment passà a l\'Orde del Temple sota la qual jurisdicció de la qual, estigué fins la dissolució de l\'orde en 1312 en què torna a la corona i es converteix en un dels poblets de Morella; durant les Germanies va estar de part dels avalotats per la qual cosa va sofrir posteriors represàlies; a finals del segle XVII Carles II va convertir-la en vila independent segregant-la de Morella; fou zona d\'activitat carlina durant el segle XIX.
L\'alcalde dels portellans és un dels 4 regidors que el PSPV va traure en eles eleccions de 2003 en què el PP n\'obtingué 3. En 2004 el padró municipal ascendia a 252 persones.
Sempre fou molt abundant la població dispersa en masies i la seua economia ha estat tradicionalment ramadera.
Al seu terme, de 49,7 km2, hi ha el port de Cabrelles (1.320 m) i compta amb paratges com ara la Roca Parda i La Penya Roja en què abunden els voltors; el Portalets dels Moros o el Toll d\'En Drac.
De patrimoni parlant, citem:
- Ajuntament. Edifici d\'interés arquitectònic.
- Església de l\'Assumpció. Barroca, del segle XVIII. El campanar no és si no la Torre de l\'antic Castell àrab
- Ermita de Sant Marc. Exemplar d\'ermita de Reconquesta ubicat en Les Albaredes, antic barri del Portell.
- Ermita de l\'Esperança, o de la Font. Renaixentista dels segles XVI-XVII
- Pont de la Rambla. Segle XVII.
- Diversos trams i torres de les muralles musulmanes.
- Calvari.
- Safareig.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Els Ports/Maestrat
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Turismo Rural Castellón
Web de Portell ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT; \"Integrisme\" per Josep Miquel Martínez','Els integristes islàmics s\'escuden en els textos sagrats per a justificar que les dones porten burka o per a practicar l\'ablació a les nenes. L\'Alcorà, no obstant això, no estableix aquesta norma en cap dels seus passatges. Els integristes islàmics, doncs, s\'aprofiten de la ignorància de molts dels seus seguidors per a perpetuar aquesta discriminació de caràcter cultural, no religiosa. Els clergues islàmics pretenen que molts països siguen confessionals per a imposar la seua doctrina a tota la població.
Els integristes catòlics s\'escuden en els textos sagrats per a justificar que els homosexuals no tinguen dret a casar-se. La Bíblia, no obstant això, no estableix aquesta norma en cap dels seus passatges. Els integristes catòlics, doncs, s\'aprofiten de la ignorància de molts dels seus seguidors per a perpetuar aquesta discriminació de caràcter cultural, no religiosa. La jerarquia catòlica pretén que molts països siguen confessionals per a imposar la seua doctrina a tota la població.
Josep Miquel Martínez Ferre. Banyeres de Mariola (l\'Alcoià)
(30-06-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: POTRIES (La Safor)','
La importància que la terrisseria ha tingut en la història de Potries es demostra ja en el seu mot que prové d\'un terme llatí vinculat a la ceràmica; en la muntanyeta dels Penyascals hi ha un jaciment i en la partida de la Casa Fosca una necròpoli del Bronze; també en els Penyascals s\'han trobat deixalles iberes; el jaciment romà de la Catorzena ja indica una important producció terrissera i de l\'aprofitament agrícola de la terrra; el naixement com a nucli de població és una petita alqueria que pertanyia al castell de Rebollet; en 1240 és ocupada per Jaume I i donada a poblar, com la resta de la comarca, a la família Carrós inclosa en l\'Honor de Rebollet o Terme de Dalt; en 1364 la Guerra dels Dos Peres assolà el terme; en 1368 Berenguer de Vilaragut, marit d\'Alamanda Carrós, dona carta de població; des de 1382 a 1387 el senyor territorial era Raimon de Riusech i a la seua mort el seu nebot Gilabert Centelles i Riusech, a mitjan segle XV Alfons el Magnànim anomena al senyor vigent, Francesc Gilabert de Centelles, comte d\'Oliva; en 1569 les noces entre Carles de Borja i Magdalena Centelles fan que Potries, com gairebé la resta de la comarca, entre en l\'òrbita dels Borja; en 1574 obté parròquia independent d\'Oliva, amb Beniflà com a annexa; l\'expulsió dels moriscs, en 1609, despobla el lloc i la recuperació demogràfica triga gairebé un segle en produir-se; durant els segles XVI i XVII la canyamel i una important producció ceràmica donaven ocupació als potriers; els segle XVIII i XIX són de creixement poblacional i de conflictes amb els Osuna per la independència senyorial; la caiguda de la canyamel introdueix el cultiu de la morera per a obtenir seda, el vinyet i l\'olivera, també s\'hi explota una pedrera de marbre negre; entre 1833 i 1847 la divisió territorial en províncies va afegir Potries a la d\'Alacant però des d\'aleshores resta en la de València, inclosa en la comarca de La Safor; entre finals del XIX i primeries del XX s\'han documentat 18 indústries terrisseres; en la dècada dels seixantes del segle passat l\'emigració vers França aturà el creixement demogràfic.
Les eleccions de 2003 deixaren un ajuntament amb majoria absoluta del BLOC que té 4 regidors per 2 del PSPV i 1 del PP. En 2003 s\'hi empadronaren 909 habitants de gentilici, potriers.
L\'agricultura és la base fonamental de l\'economia potriera; hi ha també indústries de transformació dels productes agrícoles, químiques i es manté, tot i que a petita escala ja, la tradició terrissera.
El terme (3,1 km2) és absolutament pla amb l\'única excepció dels Tossalets de Potries que a poques penes arriben als 100 m d\'altitud; el Serpis posa la nota paisatgística recolzada per la Ruta de l\'Aigua, xarxa de camins i sendes rurals senyalitzats que mostren les edificacions hidràuliques que hi ha al llarg del riu.
Poble àrab que manté la flaire dels seus fundadors en la trama urbana i l\'aportació de l\'arquitectura rural valenciana en els seus edificis. Convé visitar:
- Ajuntament. Casalot pairal del XVII, restaurat en els vuitantes del segle passat.
- Església dels Sants Joans. Segles XVII-XIX.
- Ermita del Santíssim Crist de l\'Agonia. Segle XIX. Amb pintures de Luis Téllez-Girón i Belloch, i una bona talla del Crist, del XVIII.
- Fundació Ganelly Pastor. Actual Casa de la Cultura
- La Casa Fosca. Partidor d\'aigües.
- La Casa Clara. Partidor d\'aigües del segle XVI.
- Molí del Canyar. Actualment, establiment hostaler.
- Cassoleria d\'Àngel Domínguez. Últim vestigi de la tradició artesanal de Potries.
De la seua gastronomia cal destacar un arròs al forn que inclou seitons, una paella amb cigrons, caragols, bacallà i floricol i el bonítol, elaborat amb tonyina en salaó, creïlles i tomaca.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Potries
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Iberica 2000
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: PARLEM DE MÚSICA: \"II FESTIVAL CABALROCK\" a Sagra (Marina Alta)','
La filà mora \"kremem-al-haxís\" ha fet públic el cartell de la segona edició del jove festival, la data escollida per a cel·lebrar-lo és el divendres 5 d´agost com a prel·ludi dels actes de les festes populars de Moros i Cristians que des de fa uns anys se celebren en la xicoteta localitat de la Rectoria.
El Cabalrock se celebrarà a Sagra (La Marina Alta) el dia 5 d´Agost, en l´edició anterior va reunir més de 800 persones que varen confirmar l´empenta que té la música en valencià. En aquella ocasió els noms dels grups presents foren Skalissai, La Gossa Sorda, Homo No Sapiens i Mugroman. Aquest any es tornarà a comptar en quatre grups de la terra: Aspencat, Tangana, Odi i La Big Bong Band. Mantenint l´essència skatalítica de l´edició anterior i apostant clarament per la música feta en Valencià.
El grup d´Orba i de la vall del Pop seran els únics representants de La Marina Alta, \"Aspencat\", ens delectarà amb els seus ritmes jamaicans i de mestissatge que juntament amb l´eixida a l´escenari del popular Ramonet amb el seu carisma i desvergonya ens farà moure el cos a l\'igual que ho feren l´any passat el grup germà Skalissai. De segur que cançons com ara \"El reggae moll\" o \"Les arrels\" seran les que tindran més bona acollida pel public Sagrantí.
Des de les comarques castellonenques i més concretamant de La Vall d´Uixó \"La big Bong Band\" ens portaran l´Ska més pur això sí, barrejat amb jazz, hip-hop, reggae, punk o les Batucades dels seus directes. A pesar de la seua joventut s´han fet un lloc al panorama musical de la Plana Baixa actuant amb grups com ara Betagarri o Desechos (ex-components d´Hechos contra el Decoro) i al Rebrot 2004 com a finalistes amb la cançó \"Ramonet\".
Per a \"Odi\", grup d´Albaida, els 2 anys que porten dalt de l´escenari no han estat poca cosa: han fet més de 40 concerts i han editat una maqueta, \"La terra dels origens\" amb la que han guanyat premis com ara el de millor grup revel·lació i el de Promocions 2004, tots dos concedits pel CLUB A LA NOSTRA MARXA. També van actuar al Rebrot´04 i al concert-homenatge a Ovidi Montllor com a col·laboració en la gira de gravació del directe d´Obrint Pas a València i al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les seues dolçaines seran les encarregades de posar la canya juntament amb les lletres més revindicatives.
\"Tangana\" potser serà el grup més desconegut pel públic de la Marina, tal vegada els coneixien en l´anterior etapa musical com a \"Sentència\", veterà grup en l´escena musical Barcelonina ja que durant els deu anys de durada de l´anterior projecte musical han actuat a Catalunya i al País Basc amb grups com José Ripiau, Doctor calypso, Brams, Amparanoia o els italians Banda Bassotti. Tangana es festa, color, desordre i mestissatge de llengües i ritmes.
Aquesta barreja de segur que no passarà desapercebuda en el panorama estiuenc de concerts de la Marina Alta. La festa comptarà amb la ja tradicional festa del burret amb regals, paradetes alternatives i alguna coseta més. Tot açò el 5 d´agost a les 00:00h a l´emblemàtica plaça sagrantina de les fonts on de segur que els vells plataners seran testimonis de la festa i de la bona música.
Des de la filà organitzadora ens agradaria donar les gràcies als imprescindibles patrocinadors sense els quals no seria gens fácil dur aquest concert endavant, també agrair als col·laboradors que desineressadament ens han ajudat. Tot siga per la música i per la festa !!!
Per a més informació: www.cabalrock.tk ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: FRANCO HA MORT?','La destitució com a director de Teatres de la Generalitat de Martínez Luciano ens fa plantejar-nos un tipus de preguntes que no haurien ni de passar pel nostre cap després de quasi tres dècades d’estar en vigor la Constitució espanyola.
El símbol comunista que apareixia al cartell de Sopa de pollastre amb ordi, una producció que es va publicitar molt a causa del seu altíssim pressupost, això és de veres, cosa que va provocar que el cartell arribara a un lloc tan habitual per a tots nosaltres com és el Metro, va ser una de les desavinences entre Luciano i la Conselleria. Anem a veure, quin és el problema: que encara hi ha censura?, que la caça de bruixes encara no ha finalitzat?
Una altra causa, per sorprenent que semble, és la gran quantitat de companyies catalanes que estaven presents en els cartell de Teatres d’aquesta temporada. La pregunta és: d’on volen que vinguen les companyies de Badajoz o de Pontevedra? Sense desmeréixer a ningú, el gros de companyies de l’estat es troba a Catalunya i a Madrid. O és que ara volen que aparega per art de màgia una producció autòctona, que ningú al País Valencià s’ha preocupat per conrear, o una altra possibilitat, que tornem uns anys enrere i els sainets siguen l’ingredient bàsic del cartell de Teatres.
Aquest últim punt va unit al fet que Martínez Luciano denunciara que el pressupost es trobara congelat per a la pròxima temparada. La Generalitat Valenciana i la Conselleria de Cultura no potencien el teatre, ni tenen la intenció de fer-ho en un futur, o siga, no creen plataformes sòlides per poder dinamitzar, facilitar i ampliar el panorama teatral valencià.
Tot plegat ens indica que haurem de seguir desplaçant-nos a Barcelona o a Madrid per tal de veure el teatre que ens agrada; mentre València seguirà caient en el pou del provincianisme més ranci, això sí, sense protestes de cap tipus.
Susanna Sebastià
(4-06-05)
Notícia relacionada: EL MÓN DE LA CULTURA ES REBEL·LA EN CONTRA DE LA POLÍTICA DEL CONSELL ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: PUÇOL (L\'Horta)','
Els primers puçolers de què tenim notícia són els romans que en el segle II aC s\'assentaren al Trull del Moro i el bategen Puteus (pou); després hi arriben els moros que ja l\'anomenen Puçol i estableixen el sistema de reg per sèquies que encara es manté; quan en 1236 Jaume I conquesta El Puig, Puçol és lliurat a les tropes del conqueridor el qual donà el lloc a Asalit de Gudal, qui la va poblar amb 40 cristians el 29 de novembre del 1242; pel maig de 1243 la tornà a vendre a la Corona per 18.000 sous; el rei, en novembre d\'aquest any, atorga l\'alqueria i lloc de Puçol, repartint una meitat al bisbe i Cabildo de València i l\'altra, al convent de Roncesvalles, al qual va comprar la seua part el Cabildo per 9.000 sous el 1244, quedant d\'aquesta manera en total propietat de la catedral de València fins l\'extinció del senyorius del segle XIX; el 1262 s\'atorga una carta pobla per a 27 pobladors; el 1.288 el bisbe de València, Romuald Peset, adjudicà les rendes de Puçol a la casa de l\'Almoina; el 1317 atorga nova carta pobla per a 39 pobladors i llurs successors, donant tres jovades de terres de regadiu, a més d\'hortes, a canvi els pobladors devien donar al senyor entre una setena i una onzena part dels fruits que recullen i unes gallines, demés hauran de pagar un cens, la fadiga i el lluïsme; en el segle XIV una epidèmia de pesta negra afecta la població que no es recuperarà fins el segle següent, a la qual cosa contribueix l\'existència d\'un xicotet punt per a l\'exportació de fruites; en les Corts Valencianes de Ferran II (1484-1485), el braç eclesiàstic demana l\'exempció per a la Universitat de Puçol del tribut de sopar, que ja l\'havia concedit Jaume I, però que des de Martí I es venia exigint; En les Corts de Carles I (1537) demana franquícia de pagar maridatge i coronatge i d\'altres drets reials; en les del 1522 demana es mantinga la concòrdia que atorga a Puçol la llibertat d\'entrar la meitat de la collita del vi sense pagar sisa; en les del 1604 es torna a demanar que es mantinga la franquícia de pagar lleuda, peatge o qualsevol altre dels drets reials; en les del 1626 l\'església demana exempció de pagar el dret d\'amortització i segell de dues mil lliures; l\'arquebisbe de València, Joan de Ribera, va manar construir l\'església dels Sants Joans i el Palau Arquebisbal en el segle XVII, i s\'hi va crear a més un dels primers jardins botànics de la península; el fet d\'armes més important esdevingut al municipi fou la Batalla de Puçol, el 25 de setembre de 1811, quan el general francès Suchet, va derrotar les tropes espanyoles i va trobar el camí franc per a la conquesta de València ciutat; a finals del segle XVIII i principis del XIX la principal producció de Puçol es basava en el cep, hi produïa uns 42.000 cànters de vi, a més de tenir cultius com ara garroferes, oli, blat, seda, tota classe de fruites i llegums; comptava amb set almàsseres, dos molins fariners, cinc forns de cuir pa; en 1960 hi arriba la fàbrica Cointra que va canviar la fesomia del poble amb la construcció d\'un barri per als immigrants que vingueren a treballar-hi.
En 2004 s\'hi empadronaren 16.018 persones, de gentilici, puçolers o puçolencs, repartides en els nuclis de població de Puçol, Els Monestirs, Platja i Alfinach. L\'ajuntament, des de 2003, està composat per 8 regidors del PSPV, 6 del PP, 1 del BLOC, 1 d\'UV i 1 de l\'ENTESA; el batlle és d’Esquerra Unida.
L\'economia es basa en l\'agricultura però també abasten importància la indústria i el turisme. Com a oficis artesans conserven certa presència la cistelleria i la corretgeria.
Els 18,1 km2 de superfície municipal s\'estenen des dels darrers estreps de la serralada ibèrica --Mont Picaio, on rau un dels complexes hostalers més antics de L\'Horta-- fins a la mar. Hi ha la Finca Municipal La Costera amb alberg juvenil i zones d\'esbarjo.
Patrimoni:
- La Torreta. Torre defensiva del segle XIV.
- Muralla del Palau Arquebisbal. Únic vestigi del Palau Arquebisbal aixecat en el XVII, que fou enrunat el segle passat
- Església dels Sants Joans. Edificada en 1607 sobre una de 1367.
- Església de Santa Marta.
- Ermita de la Mare de Déu del Carme.
- Convent de Carmelites.
- Molí de vent. Probablement moro. Un dels pocs exemplars que ens queden al País d\'aquest tipus de construccions.
Les celebracions culturals més importants giren en torn a dues de les dates més emblemàtiques per als valencians: el 9 d\'octubre i el 25 d\'abril; en ambdues se celebren setmanes culturals que inclouen certàmens com ara el Premi Literari \"Vila de Puçol\", el Premi de Pintura \"Vila de Puçol\" o el Premi de Poesia “Josep Mª Ribelles”.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Puçol
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Vexilla HIspanica ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: EL PUIG DE SANTA MARIA (L\'Horta)','
Tot i que no està totalment demostrat els orígens del Puig podrien estar relacionats amb un temple grec situat en un dels cims del poble; fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l\'àrab Jubaila (muntanyola), fou ocupada per l\'exèrcit de Jaume I i convertida en base militar en la seua ruta devers València; el 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d\'altres, per que construís un monestir a santa Maria com a memòria de la batalla que va permetre el setge de la ciutat de València; el 30 de març del 1340, Pere IV concedí el castell i el lloc a Pere de Xèrica i posteriorment se\'l va canviar per altres possessions; el 1343 el castell pertanyia, de per vida, al comte de Terranova; el 1353 aquest rei el va concedir a Nicolau Janvila; en el decurs de la Guerra dels Dos Peres (1356-1365) les tropes castellanes ocuparen el lloc temporalment; el 1385 el rei ho ven a Pere de Centelles; el 1608 es produeix la segregació del terme del Puig del de la Pobla de Farnals; durant la Guerra de Successió estigué del costat dels maulets, la qual cosa li costà represàlis del borbó en acabar la contesa; els últims senyors territorials són el Marquès de Bèlgida i l\'Ajuntament de València a parts iguals; a principis del segle XIX produïa blat, dacsa, garrofes, seda, vi, oli i fruites, i comptava amb set molins fariners i arrossers, sis almàsseres, tres forns de cuir pa i una fàbrica d\'albaialde.
El gentilici es pugencs o pugetans. El cens de 2004 dóna la xifra de 7.851 habitants. Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PP que tragué els mateixos regidors que el PSPV: 5; UV obtingué 2 i el BLOC, 1. El topònim oficial és Puig.
L\'economia ha estat tradicionalment agrícola, però des de fa dècades el sector serveis i la construcció han crescut espectacularment ja que a l\'arribada del turisme s\'ha unit la tria del Puig com a segona –i primera en molts casos—dels valencians del cap i casal, que ocuparen primer la franja costanera i ara fan proliferar els adossats per tot arreu d\'un terme amb 27 6 km2 de superfície.
La fita més important del patrimoni pugenc és el Reial Monestir de Santa Maria del Puig manat construir per Jaume I en agraïment per la presa de València; del primitiu temple només resta la portada romànica; l\'actual, iniciat pel patriarca Joan de Ribera, és de planta quadrangular amb torres als cantons i un gran campanar sobre l\'església és d\'estil gòtic amb tres naus, a la capella major es conserva la imatge de la Mare de Déu del Puig, que fou trobada en aquest lloc, poc abans de la conquesta, soterrada sota una campana; Jaume I la nomenà patrona del Regne de València, la qual titularitat conserva encara; en 1835 l\'edifici fou desamortitzat i en 1948 cedit a l\'orde de la Mercè, que en 1967 va fer una important restauració d\'aquesta edifici que hauria de ser senya identitària dels valencians i valencianes ja no en allò espiritual si no per la importància que té en la nostra confirmació com a poble. Actualment és Monument Nacional i allotja, des del 1987 el Museu de la Impremta i de l\'Obra Gràfica, segon en importància d\'Europa rera el de Magúncia.
De la resta del patrimoni citem:
- Cartoixa d\'Ara Christi. Construïda en 1585. Després de la desamortització restà abandonada molts anys i a hores d\'ara alberga un complex hostaler.
- Castell del Puig. També conegut com d\'Enesa. Enrunat pels moros fou reedificat pels cristians que el tornaren a enrunar definitivament en 1365. El seu estat actual és de ruïna total malgrat que poden observar-se romanalles de les muralles i les torres.
- Torre guaita de la Platja del Puig. Construïda en el segle XVI es manté en perfecte estat de conservació.
- Ermita de Sant Jordi. Segle XIII
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Real Monestir del Puig de Santa Maria ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: QUART DE LES VALLS (El Camp de Morvedre)','
La tradició popular vol que el topònim indique que Sagunt es troba a un quart de milla; antiga alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel; Jaume I donà terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolomé, el 1248; més endavant fou propietat d\'un tal Fabra, a qui se\'l va confiscar, i l\'adquirí Roderic Díaz, després de la guerra de la Unió; en el segle XVI pertanyé el senyoriu al comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer; lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de Vall d\'Uixó; va pertànyer als Pròxita, comtes d\'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura; fins no fa molt hi havia unes mines d\'algeps al poble que s\'abandonaren a l\'exhaurir-se.
En 2004 hi havia 1.087 habitants, de gentilici, quartenys. L\'ajuntament està composat, des de les votades de 2003 per 6 regidors del PSPV i 3 del PP.
Hortalisses, taronja i les indústries pròpies per a la transformació del cítric constitueixen la base de l\'economia local.
Quart de les Valls s\'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. El terme municipal abasta 8,4 km2 i, a banda de les restes de Benicalaf, despoblat que també pertangué a la Vall i les muntanyes del Molí de Vent i la Creu, el paratge més conegut és la Font, que a banda de regar les terres dels pobles de la Vall i d\'Almenara és un lloc d\'esbarjo força concorregut. Les activitats més recomanables són el cicloturisme i el senderisme.
Els edificis més cridaners són:
- Església de Sant Miquel. Aixecada en el segle XVIII sobre les ruïnes d\'un antic convent.
- Ermita del Crist de l\'Agonia. Segles XVIII-XIX
- Ermita del Populo. Segle XVIII
- Ajuntament
- Safareig
Per a menjar els inevitables arrossos, en paella, amb bledes, etc i l\'olla de carn i un bon assortiment de dolços.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
C.P. Constantino Ródenas de Quart de les Valls.
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: QUART DE POBLET (L\'Horta)','
D\'origen romà com ho demostra el seu primer topònim: Quartum i les deixalles de l\'aqüeducte dels Arquets; en l\'Edat Mitjana el Cid va lliurar-hi una batalla que en du el nom de la ciutat i apareix en el Cantar del Mio Cid; en 1.244 Jaume I fa donació del castell i la vila de Quart, juntament amb l\'alqueria de Ladea, a Sanxo Vicente; en 1279 Pere III concedí a Berenguer de Conques, membre de l\'hospital del monestir de Sant Vicent de València, el lloc i el castell; el 1282 el rei concedeix les rendes d\'aquest lloc a l\'abat de Sant Victorià; el 1285 el castell de Quart passa a Pere de Reig; finalment el 1.287 el castell i el lloc de Quart quedaren adscrits al monestir de Poblet i a l\'hospital del monestir de Sant Vicent fins la desamortització de Mendizábal, el 1835; el 1295 Jaume II confirma la donació feta al monestir de Poblet; en 1358 Pere IV donà franquícia als pobladors de Quart de pagar lleuda, peatge i d\'altres imposts del Regne de València; en un principi estava habitada per musulmans, però el 1334 l\'abat de Poblet atorga carta pobla a 52 famílies catalanes i aragoneses en règim d\'emfiteusi però reservant-se el domini de les vinyes del secà i els monopolis del forn, del molí, dels banys, de la carnisseria i de l\'almàssera; en les Corts valencianes del 1645 l\'església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció i reedificada en el segle XVIII, demana la franquícia de dret d\'amortització de mil lliures; en 1773 Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició del terme; el 27 de juny del 1808 s\'hi va lliurar la batalla de Sant Onofre (junt a l\'ermita que porta el seu nom) que va marcar una important fita en la guerra de la Independència; a les primeries del segle XIX produïa blat, oli, garrofes, vi, fesols, cànem, seda, fruites i hortalisses; comptava tanmateix amb tres fàbriques de teixa i rajola, i amb tres molins fariners; la transformació més radical del municipi tingué lloc en el segle XX, d\'una banda les actuacions del Pla Sud que es va iniciar arran de les tràgiques riuades de 1957 i que havia de desviar el llit del Túria per a evitar noves inundacions a la capital i a la resta de la comarca; d\'altra banda la instalació d\'un dels primers i més importants polígons industrials de la comarca va atraure-hi un allau d\'immigrants provinents d\'Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella-La Manxa, la qual cosa propicià un creixement urbà i demogràfic espectacular.
L\'ajuntament sortit de les urnes en 2003 deixà la batlia en mans del PSPV, que obtingué 14 regidors; el PP tan sols 6 i EU, 1. En 2004 els nuclis de població que composen el municipi (de 19,8 km2 de superfície): Quart de Poblet, Capellans, Porta i Sant Josep artesà, acollien 25.638 habitants. El gentilici és quarters o quartenys.
El casc antic que es conserva manté la fesomia àrab i algun edifici de l\'època, com ara la cisterna medieval, reconvertida en sala d\'exposicions. Altres edificis a esmentar són:
- Hospital Militar. Segle XX
- Església de la Purísima
- Ermita de Sant Onofre.
- Sagrada Família
- Santa Cecília
- Molí de la Vila. Convertit en Auditori.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Quart de Poblet
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Quart de Poblet.com ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: QUARTELL (El Camp de Morvedre)','
Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum romà i d\'haver-s\'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundació del lloc és musulmana; la primera menció escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment; entre 1248 i 1300 apareix com a propietat de la Corona; en 1330 és el seu senyor Guerau Fabra; el 1340 és el porter reial, Bartomeu Fabra, qui deté el senyoriu fins el 1349 en què l\'és confiscat el lloc que és comprat per Roderic Borja, en 1383 Francesc Munyós torna a comprar-lo a la Corona juntament amb Quart; fins el moment de l\'expulsió era un lloc de Moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d\'Uixó, en 1611Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roiç de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindiviso de Quartell donen carta pobla al semidespoblat lloc; des d\'aleshores fins el 1837, data de l\'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d\'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l\'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler; en 1869 s\'adherí a al causa carlista fins it tot amb una milícia armada composada pels veïns del poble.
El ple de l\'ajuntament està composat per 5 regidors del PP i 4 del PSPV (municipals de 2003). El gentilici és quarteller. El cens de 2004 deixa la xifra de 1.395 habitants.
L\'agricultura en primer lloc i el comerç i la indústria en minor mida s\'encarreguen de donar riquesa al municipi.
Els escassos 3,3 km2 de superfície s\'ubiquen en els darrers estreps de la serra d\'Espadà i s\'integren en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart de les Valls, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. El paratge més interessant és el “Quadro” zona de marjal d\'alt interès ecològic i reserva nacional del samaruc.
Del patrimoni quarteller parlem tot seguit:
- Església de santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions.
- Palau senyorial. Any 1741. Estil gòtic valencià. En estat de ruïna.
- Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-se part de la maquinària i la ola d\'arròs que es conserva perfectament.
- Safareig Municipal. Encara en ús.
L\'afició musical dels quartellers ve d\'antic com he demostra el fet que en 1826 es va fundar la Unió Musical de Quartell, que és la segona més antiga del País Valencià. També hi ha el cor de veus blanques Cantica amb projecció internacional.
Per acabar citarem Josep Polo Bernabé i Borràs, fill il·lustre de Quartell que va dedicar-se a l\'obtenció de noves varietats de cítrics i fou en primer en conrear i comercialitzar la mandarina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Quartell (Sens versió en català)
Col·legi Públic Santa Anna
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Les Autèntiques
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Per què no Castelló? per Susanna Sebastià','Ahir mentre llegia el diari, em va venir al cap la pregunta: i per què no Castelló? Parlo del topònim. A veure, per què quan escrivim en castellà hem d’escriure Castellón? Les províncies i les ciutats de Lleida i Girona, per exemple, sempre s’escriuen així, siga en català, en castellà o en polonés. Nosaltres, en canvi, som diferents, perquè som bilingües, potser. Nosaltres quan escrivim en valencià escrivim Castelló, però si escrivim en castellà apareix la –n. I per què no fem com Lleida, Girona o Maó –que al telediari de la primera sempre apareix així, mai he vist Mahón- i deixem sempre el topònim en la seua forma originària: Castelló.
Susanna Sebastià
(8-07-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Per què llegim el diari AVUI?\" per Susanna Sebastià','Jo com alguns de vosaltres, suposo, compro el diari Avui de vegades. Però, per què jo, que sóc valenciana, llegeisc un diari català. La resposta és clara, perquè al País Valencià no tenim un diari escrit en català. Aleshores, als valencianoparlants ens queden dues solucions: la primera, i també la més evident, és llegir un dels diaris escrits en castellà, segons la nostra tendència política o la nostra simpatia ideològica; l’altra, és llegir un diari escrit a Catalunya i per a Catalunya, és a dir, que té seccions dedicades exclusivament al Principat.
En quina situació ens trobem? Doncs, jo crec que està prou clar, un grup de valencians, els que tenim com a primera llengua el valencià, no estem representats al mitjà de comunicació escrit per excel·lència, per la qual cosa ens veiem obligats a llegir la informació del nostre territori en castellà.
Susanna Sebastià
(08-07-05) ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: QUATRETONDA (La Vall d\'Albaida)','
No s\'han posat d\'acord els experts en l\'origen del topònim, mentres un diuen que és iber, d\'altres sostenen que romà, en qualsevol cas el que sí que és clar és l\'antiguitat del lloc ja que a les partides de Castellarets, Mahiques i Nul·les s\'han trobat jaciments del Bronze i ibers i a Simona restes romanes; la fundació actual, però, es va fer arran d\'un alqueria musulmana que Jaume I conquesta en 1248 i reparteix el 7 de maig d\'aqueix mateix any entre Pasqual d\'Opta, Doménec de Mola i vint pobladors més segons que consta en el Llibre de Repartiment on se la cita com Quartonda; des d\'aleshores és un carrer de Llutxent, de la qual Baronia forma part fins el 1585 en què Felip II, atenent al seu creixement demogràfic i económic, li concedeix municipalitat pròpia amb tota mena d\'atribucions amb categoria de vila; al llarg dels anys el senyoriu fou exercit pels ducs de Mandas i els de Vilanova, així com pels marquesos de Dos Aigües; la independència eclesiàstica de la de Llutxent, però, no arribà fins les primeries del segle passat en què una tradicional emigració cap a terres franceses aturà el creixement demogràfic.
El PSPV, amb els 4 regidors obtinguts en les municipals de 2003, deté la batlia; el PP en té 5, de regidors, i el BLOC, 2. El gentilici dels 2.529 veïns que s\'hi enregistraren en 2004 és quatretondenc o quartondí.
L\'economia s\'ha basat sempre en l\'agricultura i ara es veu recolzada per indústries de transformació dels productes alimentaris.
El terme municipal de Quatretonda abraça 43,1 km2 i té la serra del Buixcarró com aa tractiu paisatgístic més important. Hi ha una bona xarxa de senders que ens permeten recórrer i conèixer llocs com ara la senda dels Cossis, la senda del Barranc dels Conills, la senda del Coto Requena, la Solana de l\'Avenc, la Senda de Pinetla, la casa del Barranc de l\'Aigua, la font Vella, el pla dels Engolidors, la cava de la Falaguera, el racó del tio Honorio, el cingle dels Escudellerets, l\'avenc d\'Aldaia i, sobre tot, el de Quatretonda que és el més pregó del País i el tercer de l\'estat. HI ha la ruta cicloturista de Quatretonda al Buixcarró.
Patrimoni:
- Església dels Sants Joans. De 1596. De transició del gòtic al barroc amb portalada renaixentista i campanr barroc, afegits en 1694.
- Antiga Casa de la Vila. Del segle XVII. Avui Biblioteca Pública.
- Cases pairals del XVII com la dels Calataiud, la del Mig, la del Canonge o la de Felip Faus.
- Arquitectura modernista al Teatre Moderno, la fàbrica d\'aiguardent o la casa del tio Gallo.
- Ermita de Sant Josep. Barroca. Forma una bella estampa rural amb el Calvari de Dalt, adornat amb rajoles ceràmiques dels segles XVII al XX.
- Almàssera de Domingo. Encara en funcionament.
- Casa de la Bastida. Antiga masia convertida en alberg.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Quatretonda
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Desertitzar l\'esquerra\" per Marc Cabanilles','M’agradaria parlar de la situació a què es veuen abocats nombrosos pobles i ciutadans/nes del món i també del nostre País Valencià.
La uniformitat, la falta d\'alternatives, el tripijoc d\'idees i el confabule, avancen en marxa triomfal, i per a un anarquista i dirigent d\'un moviment ciutadà, com és el meu cas, pareixeria políticament incorrecte, el parlar dels efectes perversos d\'aquesta falta de claredat, de la falta de valentia política, de la falta de compromís amb les idees, d\'ambigüitat en les actuacions, de mal ús en el mandat rebut de la ciutadania, per no anar més lluny i parlar de falta d\'ètica, d\'abús d\'autoritat, de tràfic d\'influències, etc.
Després de trenta i tants anys de democràcia, aquets paràmetres han portat a moltíssims ciutadans i ciutadanes a renegar de la política, quan no a l\'avorriment suprem de veure la nul·la diferència entre uns partits i altres, sobretot en matèria econòmica i mediambiental.
Han intentat i quasi han aconseguit que s\'abandonen lluites fonamentals, que en el cas del nostre País Valencià podrien ser per l\'autonomia, el respecte al medi ambiente, contra l\'especulació, per la llengua, per l\'ús racional de l\'aigua, per la defensa de la nostra agricultura tan castigada des de fa anys, per una ensenyança pública i laica, etc.
Però no ha sigut així, tot al contrari: Encara som molts els persistents, els que continuem lluitant i, a vegades, inclús som decisius perquè certs projectes no es realitzen o perquè certs drets es reconeguen.
Mai ens han regalat res, i a estes altures, encara cal barallar-se per qüestions que pensavem aconseguides, lluitant amb una increïble falta de mitjans i amb grans dificultats que altres (Generalitat, ajuntaments, partits) no patixen.
I encara que tot açò és generalitzat, avui en dia, tenim en La Valldigna un exemple aclaridor i molt didàctic, d’allò que intente explicar i que està passant pertot arreu.
La Valldigna, un territori històric, reconegut en el “nou” (i ja vell) estatut d\'autonomia com a reserva espiritual del Regne de València, està patint una de les majors agressions físiques i morals al seu desenvolupament, la seua projecció, la seu forma de vida , la seua salut física i mental. I no totes les agressions són d\'agents externs.
Les grans empreses (estatals i també autonòmiques) fan i desfan al seu gust (l\'autopista AP-7 va suposar convertir la Valldigna en un embassament, Iberdrola la dividirà en dos amb una línia d\'alta tensió, Bancaixa especula amb el terreny per a urbanitzar milions de metres i destruir de forma irreversible el que s\'ha conservat durant segles), sense que cap responsable polític qüestione les seues actuacions.
Els ajuntaments, tan actius a promocionar l\'especulació, mentres es freguen les mans pensant en els diners que ingressaran amb tant de projecte urbanístic, abandonen la lluita quan es tracta de preservar els valors mediambientals, culturals i paisatgístics, perquè entenen que això no deixa diners a curt termini, encara que si deixa ruïna i destrucció a llarg termini.
Les Mancomunitats (La Safor i La Valldigna), davall un vestidura d\'oferir serveis (què menys), funcionen com a autèntiques oficines del confabule polític, per a repartir sous i càrrecs, al marge de la ciutadania, tal com es va demostrar amb l\'Alta Tensió, on la Mancomunitat de la Valldigna, va arribar a declarar-se neutral, donant l\'esquena a la gran majoria de la població. Increïble però cert.
Ajuntaments d\'esquerres amb alcaldes cobrant dos sous, alcaldes d\'esquerra i ecologistes que autoritzen el pas de l\'Alta Tensió pels seus termes municipals, alcaldes d\'esquerra que permeten aterraments de zones humides, alcaldes d\'esquerres que especulen amb més afany que els propis promotors, alcaldes d\'esquerres que entenen que la barrera electoral ha de ser del 10% en compte del 5%, alcaldes d\'esquerres que amaguen els plans del PGOU als seus conciutadans/es, alcaldes d\'esquerres que per a promocionar la cultura valenciana no arriben més allà de contractar Francisco durant les festes patronals, alcaldes d\'esquerres que en compte de complir amb l\'aconfessionalitat de l\'estat tanquen les desfilades processionals, alcaldes d\'esquerres a què mai se\'ls va ocórrer agermanar els seus pobles amb altres pobles del Tercer Món per a pal·liar les seues necessitats, alcaldes d\'esquerres amb què cal barallar-se per a aconseguir un miserable 0,2% d\'ajuda al desenvolupament, alcaldes d\'esquerra que actuen en els seus termes municipals com a autèntics cacics combinant els mètodes del segle XIX amb els recursos del segle XXI.
Segons un conegut dirigent nacionalista, la culpa del dèficit històric del País Valencià és del PP-PSOE, que “s\'omplin la boca parlant de nacionalitat històrica”, però aquest raonament, indica que es patix una gran miopia (històrica, diria jo també), perquè només veu una part del problema, i no les causes en el seu conjunt.
Tal vegada, com diu aquet dirigent, “sense partits nacionalistes … mai tindrem una autonomia de primera”, però jo ho ampliaria dient que sense esquerres ètiques i compromeses, sense una sensibilitat ecològica autèntica i ferma, sense defensors dels drets (independents i respectats), mai tindrem una societat de primera, i si la societat no és de primera, tampoc ho serà ni l\'estatut, ni la Generalitat, ni les mancomunitats ni els ajuntaments.
Si la sensació és que s\'està perdent el temps “mentres s\'acaten les ordes provinents de les seus centrals de Madrid”, jo afegiria que estan perdent el temps els que s\'encaboten a construir una societat més justa, més lliure, mes digna, més culta, però no dubten en acatar, a cegues i sense pensar, les ordes provinents de les seus centrals de cada partit, de la seu central del president de la mancomunitat de torn, de les seus centrals de l\'alcalde de torn.
I es perd el temps perquè moltes vegades el partit de torn, l\'alcalde de torn tenen uns interessos que per a res coincidixen amb els interessos dels veïns i veïnes als que diuen representar, i en nom dels quals deurien, únicament administrar.
Exactament igual que els que volem un País Valencià diferent del que se\'ns proposa des de les seus centrals de Madrid, els interessos de les quals, està clar que no coincidixen amb els nostres.
I en això estem, lluitant per a que la societat, i no solament l’estatut, siguen de primera.
Marc Cabanilles i Martí
Secretari de l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat
Exregidor de l\'Ajuntament de Simat de La Valldigna ','','2005-12-25 03:06:59',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Sahara Occidental, reservat el dret d\'admissió\" per Salvador Pallarès-Garí','La darrera delegació –l’aragonesa- de polítics, periodistes i d’amics del poble sahrauí, que ha intentat visitar els territoris del Sàhara Occidental, ocupats il·legalment pel Marroc, ha descobert que el territori ja no es denomina \"territori no autònom pendent de descolonitzar\" (com diu l’ONU); ni tan sols la peregrina denominació que el \"brillant\" –de front lluenta- Ministre d’Afers Exteriors, el Sr. Moratinos Cuayaubé, segons la qual el Sàhara és \"sota sobirania espanyola, però administrat pel Marroc\".
Doncs no, el Sàhara és, ara, un \"territori amb el dret d’admissió reservat\". Com qualsevol bar, on el propietari té potestat d’admetre, o no, un determinat client. I és que la companyia aèria que havia de dur la delegació aragonesa, des de l’aeroport de la Gran Canària, al d’El Aaiun, va decretar que aquestes persones no eren acceptables! Que eren un perill per a la seguretat de l’avió.
En quina democràcia vivim? Per poder pujar en un avió i anar a una ciutat sota sobirania espanyola cal demanar el vist-i-plau del Marroc, del seu actual govern, i del rei marroquí!
En quin país vivim? Un govern genocida, torturador declara persones \"non grata\" tota una sèrie de polítics elegits democràticament, i uns periodistes de diferents mitjans de comunicació espanyols, així com ciutadans solidaris amb el poble sahrauí,... i no hi ha cap representant del govern espanyol que proteste? Aquests ciutadans, periodistes i polítics són delinqüents que amenacen la seguretat dels avions? Supose que ningú no pensarà en la diputada aragonesa i atleta –paralímpica- Teresa Perales, com a responsable d’una possible manca de seguretat al vol, o sí?
Els ciutadans d’aquest estat no som lliures de pensar i de viatjar pel món, ni tan sols per territoris de sobirania espanyola.
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(11-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': QUATRETONDETA (El Comtat)','
Població que l\'any 1602 estava integrada per 40 famílies de moriscs; pertanyé a l\'almirall Roger de Llúria, a la família dels Cardona, marquesos de Guadalest, i als Palafox, marquesos d\'Ariza; la seua església, annexa a la de Balones, assolí la seua independència el 1786.
Els 150 quatretondans que s\'empadronaren el 2003 estan governats pel PSPV que en les eleccions de 2003 tragué 4 regidors per tan sols 1 el PP.
També conegut com Quatretondeta de la Serrella per estar els seus 17 km2 de superfície escampats per aquella serra on es troben els cims de Penya l\'Hedra (1.384 m) i Serrella (1.358 m), també s\'hi troba la font de l\'Espinal o el pou de neu de Pla de la Casa, entre altres paratges atractius, però el més conegut és el dels Frares, curioses formacions rocoses en forma d\'agulles.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Andarines
Cederaitana
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: QUESA (La Canal de Navarrés)','
Els fundadors musulmans l\'anomenaren Queixen que significa quelcom paregut a “poble castigar pels vents de ponent”; Jaume I quan l\'ocupa en 1240 canvia el topònim pel de Quesa; en maig de 1250 el Llibre de Repartiment parla d\'un tal Dragó com beneficiari del municipi; torna posteriorment a la Corona on es manté fins 1387 en què Pere IV el Cerimoniós obsequia a Pere de Xèrica amb l\'alta jursidicció sobre Navarrés i Quesa; en 1604 donà el títol de comtat a Lluís Castellar Vilanova, el qual canvia, sense èxit, la denominació de Quesa per la de Villa Castellar; els moriscs en ser expulsats el 1609 resistiren violentament en la partida anomenada de Los Arroces, on n\'hi ha unes coves fins ser vençuts; en els anys següents va predominar una recessió econòmica deguda al buit deixat pels moriscs ja que en els preus dels arrendaments de delmes es posa de relleu un espectacular descens a Quesa i Bicorp; és per si eloqüent el que en 1646 només se sostingués per una població de 15 cases; en 1690 una epidèmia va morir tots els habitants llevat d\'una família, els Garcia; en el segle XVIII, amb l\'arribada d\'una indústria sedera la població experimentà una certa recuperació; a partir de mitjan segle passat l\'èxode s\'ha fet ja imparable.
En 2003 el PSPV guanyà les municipals amb 5 dels 7 regidors, els altres 2 són del PP. En 2004 s\'hi empadronaren 745 veïns, de gentilici, quesinos.
L\'agricultura: garrofa, olivera i taronja sostenen l\'economia quesina que darrerament es veu reforçada pel turisme rural.
Escampats per les vessants del Caroig, els 73,1 km2 de superfície municipal ofereixen una bona xarxa de rutes per a senderistes i cicloturistes; nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Grande, coneguts con Los Charcos; la presa del riu Escalona; els paratges del riu Fraile o l\'abric rupestre del Voro, amb una de les escenes més famoses de l\'art llevantí: els del quatre arquers; possibilitat de practicar el puenting i el muntanyisme. Tot plegat explica l\'auge del turisme rural que, com ja hem dit, està espentant l\'economia local.
Patrimoni:
- Castell. Molt petit i abandonat ja en els primers temps de la reconquesta. Escasses deixalles certifiquen el seu estat de ruïna absoluta.
- Església de Sant Antoni abat. Molt modificada des de la seua fundació, la darrera intervenció va ser l\'afegitó, en 1980, del campanar.
- Ermita de la Santa Creu. Segle XVIII.
La gastronomia, típica d\'interior, parla de gaspatxos, coques d\'embotit, gatxes i arrossos secs.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Quesa
Caroig
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RAFAL (El Baix Segura)','
Es va segregar del terme general d’Oriola en el segle XVII; va formar part de la jurisdicció de la família Rocamora i va constituir el centre del marquesat de Rafal; dit títol havia estat concedit el 1636 a Geroni de Rocamora i passà, posteriorment als Fernández d\'Heredia; el terratrèmol de 1829 va destruir la comarca.
La parla, a Rafal, és castellana. L\'ajuntament està governat amb majoria absoluta pel PSPV, que en 2003 obtingué 6 regidors per 5 el PP.
El diminut terme, tan sols 1,6 km2, està completament dedicat a l\'agricultura i els paratges més cridaners també tenen a veure amb ella: la séquia de Sant Bartomeu o els assarbs de Mayayo, Suertes i Mudamiento.
L\'església de Nostra Senyora del Rosari, construïda en 1640 i reconstruïda rera el terratrémol de 1829 és l\'únic testimoni del passat de Rafal.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Convega
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispanica ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RAFELBUNYOL (L\'Horta)','
El topònim està composat per dos mots àrabs rahal que significa raval i bonyol, que seria “corrent d\'aigua” en al·lusió a la séquia de Montcada; en els Germanells hi ha les primeres notícies d\'humans a l\'actual terme; al Blanc de Columbro deixaren petjada els romans en forma d\'una vil·la rústica que fou l\'origen de l\'alqueria musulmana Jaume I va rebre com a donació d’uns moros, que a canvi obrtenien el respecte a le seues possessions, costums i religió, en 1237 el conqueridor va donar-lo a Gelacià de Tarba qui va abandonar el lloc i va marxar a Jaca deixant Rafalebunyol en poder de la Corona; en 1279 Pere II fa donació al seu escrivà, Raimon Escorna, el qual va aixecar la primera església, que romangué adscrita a la de Massamagrell; torna a la corona i, en el Reial Patrimoni va pertànyer fins el 25 de maig de 1465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés; en 1491 ja obté independència eclesiàstica; el 1609 era propietat d\'Antoni Belvís; el 1665 es reuniren Manel Exarch de Belvís, marquès de Benavites, i els oficials municipals per a pactar uns capítols amb què governar la població: fan referència als perjuís que causen els animals en el camp, a la vigilància del terme, prohibició de jocs, danys de les collites, cura de les sèquies, administració de l\'ajuntament i d\'alguns comerços (forn, carnisseria, taverna); el 1676 Carles II concedí la suprema jurisdicció (civil i criminal) a canvi de 27.820 quinzets de velló al marquès de Benavites; en 1698 Rafelbunyol subscriu la seua carta de població; per matrimoni passà al marquès de Bèlgida, sota el qual marquesat estigué fins l\'abolició dels senyorius; el 1775 els diputats del comú i el síndic presoner estaven en plet amb el marqués de Bèlgida per la llibertat de vendre alguns queviures independentment de les botigues que eren propietat o regalia del senyor; a les primeries del segle XIX produïa blat, dacsa, vi, oli, garrofes, fesols i d\'altres llegums; tanmateix comptava amb tres teixidors de llenç, quatre molins d\'oli i dos forns de cuir pa; en 1893 hi arriba el ferrocarril; en 1906 s’hi funda el primer sindicat agrícola; a partir de la dècada dels cinquantes del segle passat la immigració de gents provinents, sobre tot, de Conca, Jaén i Albacete propicien un espectacular creixement demogràfic i urbanístic.
El PP guanyà per majoria absoluta (8 regidors) les municipals de 2003 el PSPV en tragué 3 i el BLOC, 2. El gentilici és bunyolers. El padró de 2004 deixà la xifra de 6.349 habitants que es distribueixen en el nucli urbà i la Urbanització Lladró.
L\'agricultura constitueix la base econòmica de Rafelbunyol, malgrat que els bunyolers viuen del treball en el seu polígon industrial i en els altres nuclis industrials de la comarca.
El terme municipal, de 4,2 km2, totalment pla, solcat pel barranc de Cabes Brot i amb les petites elevacions dels Germanells com a únics accidents geogràfics, es dedica gairebé exclusivament al taronger.
Patrimoni:
- Església de Sant Antoni. De 1750-1756. Aixecada sobre la primitiva, del segle XIII.
- Cases del Canonge i dels Adrien Palaus senyorials del segle XVII.
- Casa de la Cultura Ubicat en l’edifici del que fou Sindicat Agrícola. Tan sols conserva la façana original ja que la resta de l’edifici fou totalment transformat en els vuitantes del segle passat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Rafelbunyol
Guia Virtual de la CV Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: \"KATÀ\" DE MIQUEL GIL','
A Miquel Gil el conec des de fa trenta anys, potser algun més, eren els temps en què les cançons en llengües diferents de la llavors única i oficial a Espanya començaven a ressonar per les autonomies amb idioma propi. Jo ja em dedicava a estes coses d\'esborrallar quartilles en una vella olivetti i ell començava a dedicar-se a la música d\'una manera seriosa i professional en el grup valencià Al Tall. Recorde molts recitals on les banderes quatribarrades ondejaven pertot arreu i és que en aquells temps de reivindicacions diverses un recital era una miqueta més que un lloc on acudir a escoltar música. Hui tots hem evolucionat, Miquel va deixar el grup Al Tall per a iniciar una carrera en solitari i jo vaig abandonar la meua vella màquina d\'escriure traint-la per la pantalla de l\'ordinador.
Al deixar Al Tall, Miquel Gil va fundar el grup Terminal Sur amb què va gravar algun disc i amb el que va caminar donant recitals per diversos llocs d\'Espanya. Però Miquel continuava estudiant les velles cançons que durant anys han vingut fent substrat entre nosaltres. Esta evolució el du a gravar \"Orgànic\" que va ser premiat com a millor disc en català l\'any 2002. Ara la veu ronca, quasi quasi aiguardentosa i que recorda a vegades a Tom Waits ens oferix un nou disc denominat \"Katà\" i que també ha rebut els enhorabones de la crítica musical que li han atorgat, entre altres, el premi Puig-Porret de la crítica catalana i el de millor disc de folk del 2005 de la revista Enderrock.
En este disc Miquel Gil ha passat de cantautor a cantaor. Realitza un viatge musical pel Mediterrani amb reminiscències del raï magribí, de la rembetika grega i del flamenc. Al llarg dels anys els diversos viatgers que han passat per les terres valencianes han anat deixant-nos la seua empremta i les seues arrels musicals, i així en este disc podem trobar granainas, ritmes gnawa, jotes, rembetika grega, o boleros.
Una bona mostra del respecte que Miquel Gil té entre els seus companys músics és la llarga llista de col·laboradors en la gravació. Als seus músics habituals s\'han sumat una llarga llista de gents d\'altres grups entre els que cal destacar la guitarra flamenca de Raúl Rodríguez fill de la cantant Martirio, les dolçaines que donen una marca valenciana al disc d\'Eduard Navarro del grup l\'Ham de Foc, la percussió de Diego López del mateix grup, els aerofons de Xavi Lozano i Carles Belda del grup Pomada i Pep Toni Rubio de Música Nostra. El que s\'ha dit, un bon elenc de bons músics que amb la seua aportació personal donen un valor afegit a esta gravació.
Les lletres sempre són importants en este tipus de cançons. En esta ocasió Miquel Gil ha tirat mà d\'un bon grup de poetes, uns jóvens i altres ja reconeguts com ho són Vicent Andrés Estellés, Manel Rodríguez Castelló i Jaume Perez Montaner. D\'esta simbiosi entre músic i poetes han eixit banderes i fronteres, llunes que s\'emborratxen mentres el Sol es droga, abisme i pluja que no mulla, antigues memòries que sempre estan ací, l\'amor i els missatges al mòbil, la flor del cascall que abans bullida donaven als xiquets perquè dormiren millor o un infantil cavall d\'Aràbia que ens retrotrau a la més tendra infància.
En fi, estem davant d\'un treball seriós i ben fet i una veu molt especial que eriça els pèls de la pell a l\'escoltar-la. El llibret que acompanya el CD porta les lletres degudament traduïdes el que fa que per als no catalanoparlants siga molt més fàcil la comprensió de les onze cançons que formen este premiat \"Katà\" per ara últim treball de Miquel Gil. Escolten-lo, agrairan el consell.
Rafa Esteve-Casanova
(18-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: SET POEMES DE L\'ANTIGA XINA TRADUÏTS PER GASPAR JAÉN','7 POEMES XINESOS ANTICS
Versió en català de Gaspar Jaén i Urban, amb l\'ajuda de Yu Chen Wan, Li Hui, Xu Zonghui i Enrique Gracia.
Mirava cap al sud del riu
Wen Tingjun (ca. 812-866)
Es pentina els cabells,
després que s\'ha rentada,
sola en el pavelló
que l\'ample llac esguarda.
Milers de barques passen,
cap d\'elles la que aguarda.
Cau el vespre; s\'allunya,
Lentíssimament, l\'aigua.
Com un mal a l\'entranya,
l\'illa de la flor blanca.
Embriaguesa entre les flors
Feng Yansi (ca. 903-960)
El temps ja està seré
malgrat la neu llunyana.
No ve al petit jardí
la primavera encara.
Flors de pruner primer
naixen vora la bassa.
En l\'arbre alt fa niu,
com qui teixeix, la blanca.
I la lluna s\'inclina,
llum a la freda herbada.
És formosa la vista
del cim i el riu que passa.
De Jin Ling és aquesta
la remota calçada
on s\'esfuma el jovent.
De la copa daurada,
en trobar-nos, beurem
fins a l\'embriagança.
El content de ser junts
és brevíssim, tan ple
de comiats estava.
Arena del riu Huan
Yan Shu (991-978)
Una nova cançó,
una copa de vi,
una mateixa estança,
el mateix temps que feia,
com un any de distància.
¿Quan haurà de tornar
el sol que ara s\'amaga?
Cauen flors sense fi.
m\'ha semblat reconèixer
l\'oronella que passa;
tot sol, per una senda
del minúscul jardí
vaig i vinc de tornada.
Calma de vent i d\'ones
Su Dongpo (1037-1101)
¿No escoltes la remor
de les fulles del bosc?
No importa. Canta versos
i crida en caminar.
El bastó de bambú
i l\'espart dels teus peus
són més prests que un cavall.
¿Que puc témer? M\'abriga
un mantell de palmons
que duc sota la pluja
per a tota la vida.
De l\'alcohol em desperta
vent tallant, primavera.
La llum que cau em toca
el front, gire el cap, mire
cap a on abans plovia.
Tant se val res. No queda
vent ni pluja ni calma.
Primavera al pavelló de jade
Zhou Bangyan (1056-1121)
Gaire temps no vaig viure
vora el torrent del préssec.
Rel de lotus que trenca
la tardor no serà
mai una branca nova.
Aleshores ens vèiem
tocant el pont vermell
i ara busque un camí,
tot sol, de fulles grogues.
Un baf de cims blavencs
s\'alça per l\'horitzó.
El sol envermelleix
el dors d\'ànecs salvatges.
Nosaltres, separats,
som núvols de la mar
que esquinça la ventada.
I se\'ns queda l\'amor
com una flor de salze,
rera l\'aiguat xafada.
Un de tants
Xin Qiji (1140-1207)
De jove no sentia
el regust del neguit.
M\'agradava pujar
fins el sostre més alt
del casal, el més alt.
Parlava de neguit
per a fer versos nous.
Ara que he conegut
el neguit bé voldria
dir-ho, hauré de dir-ho.
Mes dic tan sols: \"fa fresca,
ja ha arribat la tardor.\"
Francolí al cel
Jiang Kui (1155-1221)
El Fei va cap a l\'est
sens límit ni final.
No devia aleshores
haver-me enamorat.
Desdibuixada avui
l\'he vista en el meu somni
i el cant d\'algun ocell
em desperta en la fosca.
Encara no s\'acosta
la verda primavera
i ja se\'n va el jovent.
És tan llarga l\'absència
que a penes és tristesa.
Un any i un altre any,
la nit del lotus roig
cadascú mussitava
al seu lloc l\'altre lloc
on l\'altre el mussitava.
Aquesta versió catalana de 7 poemes de la Xina antiga va dedicada a
Francesc Parcerisas i Miquel Desclot que m\'insuflaren l\'alè refrescant i
fatídic de la traducció poètica.
GASPAR JAÉN i URBAN 02-06-2005
Revisat: 06-06-2005
[Publicat al diari digital PARLEM el dia 18 de juliol de 2.005 amb el permís de Gaspar Jaén] ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"L’aventura del reciclatge de les nostres deixalles\" per Salvador Pallarès-Garí','Aquests dies hem vist, a la premsa, una vegada més, que a la Safor tenim un problema de fems. D’abocadors saturats.
La cultura en què vivim ens porta a produir un munt de deixalles, orgàniques i inorgàniques de grans quantitats. Els nostres polítics s’esforcen en trobar-li una solució.
Una part de la solució al problema passa per l’educació dels consumidors. A casa nostra tenim una part de la clau de la solució del problema. Si triem els fems, si els classifiquem, estem reduint el volum del fem que va a parar als abocadors. El vidre, el paper, el cartró, el plàstic... classificat pot ser reutilitzat, amb el consegüent estalvi d’energia, d’arbres...
Però, perquè el consumidor classifique a casa les deixalles cal fer un treball d’educació, de sensibilització, per un costat; i, per un altre, cal tenir una infrastructura preparada i en condicions, perquè quan el consumidor conscienciejat arribe als contenidors puga acabar la seua tasca.
És lamentable que, quan arribem als contenidors que hi ha al Camí de les Covatelles, d’Oliva, per poder abocar el plàstic, el vidre, i el paper, calga superar una barrera formada pels contenidors de fem orgànic. I una altra, de vidres trencats, que ara a l’estiu, amb el calcer lleuger que usem, fa més que perillosa l’aventura d’abocar les deixalles no orgàniques.
Si els responsables dels contenidors els deixen de qualsevol manera; si els que recullen el vidre deixen caure botelles tot provocant un mantell de vidres, els qui no tenim vocació de faquirs, ens veiem obligats a abocar el vidre, el paper i el plàstic, que dúiem classificat, en els contenidors de fem orgànic.
No crec que siga tan complicat d’establir un lloc per a cada contenidor, de fer un llit de formigó que facilite la recollida dels vidres, i altres deixalles que puguen caure accidentalment.
I no s’hi val a rebotar la responsabilitat sobre els usuaris. Si el lloc és en condicions els usuaris farem més atenció, i col·laborarem més a gust. Si el racó on són els contenidors, és un femer, els usuaris haurem de mirar per la nostra integritat física.
Salvador Pallarès-Garí
(21-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Quan deixarem d\'ensenyar el valencià en dues columnes?\" per Susanna Sebastià','No, que no us sorprenga la meua pregunta. Qui de vosaltres no ha vist el típic exercici als llibre de valencià on has de col·locar el mot o l’expressió en valencià i en castellà.
No conec cap altra llengua que s’ensenye d’aquesta manera. Bé, és mentida: l’anglés. La majoria de professors també ens donen un llistat de lèxic, locucions i frases fetes. Però, no ens hem d’oblidar: l’anglés és llengua estrangera; mentre que el valencià no –o no hauria de ser-ho.
Amb aquest tipus de pedagogia no arribarem molt lluny. El valencià s’hauria d’explicar com una llengua per si mateixa. Ensenyar-li a l’estudiant la riquesa interna i les possibilitats d’expressió que té si l’utilitza com a mitjà d’expressió.
La pregunta que ens hauríem de fer és quan deixarem d’utilitzar el vocabulari i començarem a usar el diccionari?
Susanna Sebastià
(22-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Impotència, indignació, patetisme\" per Salvador Pallarès-Garí','Impotència és el primer sentiment que experimente en llegir, cada dia, els despatxos de les agències de premsa, els dossiers de premsa sobre el Sàhara Occidental. Des del mes de juny que vénen plens de notícies de segrestos, de desaparicions, de tortures, d’empresonaments sense garanties processals,... tot un repertori de violacions dels Drets Humans al més pur estil de les dictadures que, al llarg de la història, hem patit al nostre món.
Qualsevol acte de tirania i de manca de respecte als Drets Humans és indigne, i podem dir que qualifica moralment d’inhumà a qui el comet. Podem dir moltes coses. Però, aquests fets estan ocorrent al Sàhara Occidental, (en un territori que, malgrat l’obstinació de l’actual Ministre d’Afers Exteriors, el Sr. Moratinos Cuyaubé, encara és responsabilitat del Govern espanyol) i són per tant és indignants, perquè estan sent comesos amb el vist-i-plau d’un govern que s’autodenomina democràtic, que va retirar unes tropes d’un territori, l’Iraq, per considerar que estaven en una guerra il·legítima; però que calla quan representants polítics, membres del Parlament espanyol i de parlaments autònoms, són expulsats, sense cap mena de justificació, del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. Fins i tot tolera que no es permeta l’embarcament, en un avió, d’altres representants polítics, per anar a El Aaiun.
També calla, quan un senyor, Ali Salem Tamek, premiat internacionalment com a defensor dels Drets Humans, després d’una gira per Europa i Espanya, es detingut i segrestat, en tornar, des de territori espanyol, al Sàhara Occidental.
Ara que, tenint en compte que el silenci administratiu espanyol dura ja trenta anys, i que ni uns ni altres, des del Govern de Madrid, no han fet res per explicar –aclarir- la situació de desenes i desenes de desapareguts...
El Govern que actualment ocupa la Moncloa, però, no pot ser qualificat d’hipòcrita, des d’un primer moment era coneguda l’alienació que pateix alineant-se amb francesos i marroquins.
I aquesta monarquia que s’exhibeix d’estar entroncada familiarment amb la marroquina
Però no havíem quedat que el PSOE és u partit democràtic? Per què no s’escolta les bases? Els seus militants? I la veu dels ajuntaments en què governa, o és a l’oposició, i aproven mocions de censura a la repressió que s’està produint al Sàhara; que no li arriba?
Però no havíem quedat que aquesta és una Monarquia Parlamentària? Per què no s’escolta el clam dels seus súbdits?
No serà que no són allò de què presumeixen?
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(22-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"I la literatura anglesa?\" per Susanna Sebastià','Durant tota la nostra vida pràcticament, és a dir, des dels sis o set anys hem rebut l’ensenyament de la llengua anglesa tots els ciutadans i ciutadanes espanyols, almenys els de l’última generació. El nivell que tenim en aquesta llengua, en general, més val no comentar-lo. Cadascú que mire el que té a casa.
Però, anem a veure, i la literatura? Cap resident d’aquest estat que no s’haja dedicat a les lletres o tinga unes inquietuds culturals mitjanes, no té una perspectiva global de la literatura anglesa. Quan rebem classes de castellà i català, gallec o basc, els que tenim la sort de tenir una segona llengua, imparteixen una part que correspon als continguts de la llengua en qüestió i una altra que pertany a la literatura, és a dir, els autors i les obres més importants escrites en aquesta llengua.
Per què en anglés no passa el mateix? Què hem fet nosaltres perquè tots els anys ens repeteixen les oracions condicionals, els false friends, els verbs irregulars...
Susanna Sebastià i Escrig
(28-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: GREC-2005','
Encara que ja estem a les acaballes del Festival, el Grec es va inaugurar el passat 27 de juny. Aquesta edició se l’ha criticada per la poca quantitat de propostes presentades. El comentari general entre responsables i periodistes ha sigut que l’any que ve el Grec celebra el 30é aniversari, fet que provocarà una bona programació, tant en quantitat com en qualitat.
Algunes de les propostes més interessants que ens presentava la present edició són Animales nocturnos, del madrileny Juan Mayorga; una de les comèdies més divertides i àcides de Shakespeare, Al vostre gust en l’adaptació de Xicu Masó; Amor, fe i esperança de l’austríac Ödön von Horváth dirigida per Carlota Subirós; Els deu manaments, ambientada en Nàpols i dirigida per Christoph Marthaler; Heiner Goebbels presenta un espectacle en francés i amb un llarg títol en australià, Eraritjaritjaka sobre textos d’Elias Canetti i, finalment, el director valencià Carles Alfaro dirigeix l’obra de Jean-Claude Carrière La controversia de Valladolid.
Així, si us decidiu, encara us queda aquesta setmana per a fer una visiteta a Barcelona i assistir a algun d’aquests suggeriments. Ací podeu consultar la informació: www.barcelonafestival.com.
Animeu-vos!
Susanna Sebastià i Escrig
(28-07-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: O-P: ONIL (L\'Alcoià)','
Hi ha tretze jaciments, des del Paleolític Superior fins als romans, que parlen de l\'estància humana a Onil al llarg de tota la prehistòria; malgrat que el seu nom puga identificar-se amb l\'Onice grec o l\'Onix romà, no se\'n tenen evidències d\'una ocupació anterior a l\'època musulmana, època durant la qual caigué en mans del Sayd Abu Zaid, antic rei de València, el qual, després de convertir-se al cristianisme, es va declarar vassall del monarca aragonès i obté el reconeixement del seu domini de la població el 1244; el matrimoni de la seua filla amb el cavaller Ximén Pérez d\'Arenós permet a aquest adquirir el senyoriu d\'Onil que, el 1251, és entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant per a ser cedit el 1268 a Albert de Lavania; des d\'aqueix moment passà per diverses mans fins arribar al marquès de Dos Aigües, després d\'haver estat enlairat al rang de baronia en 1364 per Pere IV; la seua adhesió a Felip d\'Anjou durant la guerra de Successió li reportà el nomenament de vila, que romania inclosa en la Governació d\'Alcoi rera el Decret de Nova Planta.
El gentilici és onilenc o oniler. El cens de 2004 arriba als 7.327 habitants i el consistori sorgit de les urnes en 2003 donen la batlia al PSPV, amb 4 regidors; el PP en té 6, el BLOC 1 i EU-ENTESA un altre.
Poble de tradicional economia agrícola, des de 1878 inicia el contacte amb la indústria joguetera arribant a hores d\'ara a ser el primer productor de l\'estat de nines que exporta arreu del món; també hi ha una important indústria de foneria de metalls, nascuda de la necessitat d\'abastir-se dels materials necessaris per a la fabricació de joguines. L\'activitat més important que roman del passat agrícola és el conreu de l\'olivera de què s\'hi extrau un excel·lent oli.
Els 49 km2 de terme municipal estan immersos en la subcomarca de la Foia de Castalla i abasta des dels darreres estreps de la Mariola fins a la planura de La Marjal i la serra d\'Onil; les principals altures són Els Castellars, La Penya de l\'Àguila, la Fenesosa, l\'Ombria del Puig, la Solana de Tagüenda totes elles amb altures entre els 1.000 i els 1.200 m. Els paratges més adients per visitar són: l\'ermita de Santa Anna, el Coto Escolar, la Favanella i el Tormo, entre d\'altres.
Del patrimoni onilenc destaquem:
- Palau del Marquès de Dos Aigües. Aixecat entre 1539 i 1614 en estil gòtic renaixentista. Actual Ajuntament.
- Església de Sant Jaume. Edificada en 1778 aprofitant la capella del Palau. Conserva diferents obres d\'art de què destaca el Baptisteri pintat per Eusebio Sempere, il·lustre fill d\'Onil.
- Convent de Sant Bonaventura. Fundat en 1687 per monjos Franciscans Alcantarins.
- Casa del Cardenal Payà. Segle XVIII. Estil xorrigueresc. Futur Museu de la Nina.
- Ermita de Santa Anna.
- Ermita de la Verge de la Salut.
- Casa i jardins de Tàpena.
- Font del Xorro de la Plaça.
La seua gastronomia, a l\'igual que la de la resta de la Foia, ofereix els gaspatxos amb pebrella, l\'arròs la forn, l\'arròs amb bacallà, fasedures, borreta, etc i dolços com ara les tonyes, les llengüetes o els suspiros.
L\'any 2004 s\'ha celebrat la XX Biennal d\'Art Eusebio Sempere.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d’Onil
Castillos y Fortalezas de la CV
Costablanca
Diputació Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Infonil
Infoville
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispanica ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Acords de pesca o Venda del Sàhara?\" per Salvador Pallarès-Garí','Amb traïdoria i premeditació, aprofitant les vacances de l’estiu, el Govern del Regne d’Espanya ha tornat a donar l’esquena al seu poble.
Als Ajuntaments –on el PSOE governa, i on és oposició- de tot el país s’estan aprovant, per unanimitat, mocions de reprovació als fets que estan ocorrent al Sàhara Occidental; mocions on es reclama al Govern espagnol de ZP que assumisca la responsabilitat que té en el procés de descolonització del Sàhara.
Els Ajuntaments són l’expressió política més immediata del nostre poble, dels nostres pobles. Però aquesta expressió no arriba a les altes esferes de la política: allà on les raons d’estat ha matat la raó.
Ja podem expressar-nos, en manifestacions multitudinàries, en campanyes com les Vacances en Pau, en què desenes de milers de xiquets sahrauís són acollits per famílies que dediquen l’estiu a fer més suportable l’exili ignominiós a què el nostre govern continua obligant-los. En enquestes, on majoritàriament expressem el nostre desig per la independència del Sàhara.
El Govern de ZP, del PSOE, ha escrit una pàgina més en el seu llibre de mèrits davant la cort marroquina, la cort dels horrors, on les tortures, les desaparicions, els segrestos, la violació dels drets humans, la violació de la llibertat de premsa, d’opinió... la producció de drogues, la tolerància del negoci de tràfic de persones, amb les pasteres.
Ara acaben de reconéixer, una vegada més que l’ocupació del Sàhara Occidental els sembla legal: han donat el seu vist-i-plau perquè les costes del Sàhara, amb la seua riquesa de pesca, siga espoliada a benefici dels comptes del rei Mohamed VI. I això en contra de la normativa de l’ONU, que prohibeix l’explotació de la riquesa natural dels territoris en disputa; com és el cas del Sàhara Occidental.
Però el Sàhara és un territori que ja està sent sotmès a espoliació, no només de les seues riqueses naturals, els fosfats, sinó també amb la seua població, que està sent torturada, segrestada, deportada, substituïda per colons marroquins; ara només quedava el banc pesquer.
Què hem d’esperar, que comencen a haver morts perquè algú del govern ZP recorde allò de \"nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria fina\"? Aquell compomís fet \"ante la historia\" pel Sr. Felipe González Márquez, una de les majors fortunes del regne del Marroc?
No ens facen riure, que l’estiu és per altres coses. I si no tenen vergonya deixen que els sahrauís diguen què volen per al seu país. Els estruços no amagarien el cap, pegarien a fugir si se’ls trobaren per davant.
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(2-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PROGRAMACIÓ DE LA FILMOTECA D\'ESTIU 2.005','
FILMOTECA D\'ESTIU 2005
► MÉS ENLLÀ DEL CLASSICISME: HOLLYWOOD ANYS 50
● EL CINE QUE VE D\'ORIENT
▄ CINE DE HUI en V.O.
▪ PREMIS GOYA
Dilluns 1 , Dimarts 2 i Dimecres 3 d\'agost
► CON LA MUERTE EN LOS TALONES (NORTH BY NORHTWEST).
(En el llindar del versemblant ) Alfred Hitchcock. EEUU. 1959. Color. 136’.
Dijous 4 i Divendres 5 d\'agost
● OLD BOY. Park Chan-wook. Corea del Sud. 2004. Color. 120’.
Dissabte 6 i diumenge 7 d\'agost
▄ ¡OLVIDATE DE MÍ! (ETERNAL SUNSHINE OF THE SPOTLESS MIND).
Michel Gondri. EEUU. 2004. Color. 108’
Dilluns 8 i Dimarts 9 d\'agost
► OBSESIÓN (MAGNIFICENT OBSESSION). (Metàfores de la representació) Douglas Sirk. EEUU. 1953/4?. Color. 108’.
Dimecres 10 i Dijous 11 d\'agost
● ZATOICHI. Takeshi Kitano. Japó. 2003. Color. 116’.
Divendres 12, dissabte 13 i diumenge 14 d\'agost
▄ ▪ MAR ADENTRO. Alejandro Amenábar. Espanya. 2004. Color. 125’.
Dilluns 15 i dimarts 16 d\'agost
► EVA AL DESNUDO (ALL ABOUT EVE). (El valor de la paraula)
Joseph L. Mankiewicz. EEUU. 1950. B/N. 136’.
Dimecres 17 i dijous 18 d\'agost
● LA CASA DE LAS DAGAS VOLADORAS (SHI MIAN MAI FU). Xina, Hong Kong. Zhang Yimou. 2005. Color. 119’.
Divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21 d\'agost
▄ El HUNDIMIENTO (DER UNTERGANG). Oliver Hirschbiegel. Alemanya. 2004. Color. 150’
Dilluns 22 i dimarts 23 d\'agost
▄ ▪ EL MILAGRO DE CANDEAL. Fernando Trueba. Espanya. 2004. Color. 127’.
Dimecres 24 i dijous 25 d\'agost
● MEMORIAS DE UN CRIMEN (SALINUI CHUEOK). Corea del Sud. Bong Joon-ho. 2003. Color. 127’.
Divendres 26, dissabte 27 i diumenge 28 d\'agost
► CON FALDAS Y A LO LOCO (SOME LIKE IT HOT). (Parodiant Scarface) Billy Wilder. EEUU. 1959. B/N. 120’.
Dilluns 29 i dimarts 30 agost
● EL OCASO DEL SAMURAI (TASOGARE SEIBEI). Japó. Yoji Yamada. 2002. Color. 129’.
Dimecres 31 d\'agost i dijous 1 de setembre
► CENTAUROS DEL DESIERTO (THE SEARCHERS). (L\'heroi problemàtic)
John Ford. EEUU. 1956. Color. 120’.
Divendres 2, Dissabte 3 i diumenge 4 de setembre
● 2046. Won Kar-wai. Xina, França, Alemanya, Hong Kong. 2003. Color. 123’.
Dilluns 5, dimarts 6 i dimecres 7 de setembre
▄ ▪ EL ENIGMA DEL CHICO CROQUETA. Pablo Llorens. Espanya. 2004. Color. 25’.
▄ ▪ WHISKY. Juan Pablo Rebella, Pablo Stoll. Uruguay. 2004. Color. 95’.
Dijous 8, divendres 9 i dissabte 10 setembre
▄ DESCUBRIENDO NUNCA JAMÁS (FINDING NEVERLAND). Marc Foster. 2004. Color. 106’
Lloc de les projeccions: jardins del Palau de la Música de la ciutat de València.
+info: www.ivac-lafilmoteca.es
(3-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"El maltractador és un malalt o un delinqüent?\" per Josep Brines','La violència en la llar és ja, per desgràcia, una epidèmia. En els darrers 20 anys han augmentat considerablement els nous casos. Segons un informe recent del Ministeri d´Afers Socials , hi ha unes 640.000 dones víctimes habituals de maltractament. Ni més ni menys que un 4 % de la població femenina adulta. Tanmateix , el 16.5% declaren haver estat víctimes de maltractament en algun moment de la seua vida.
Per estrany que parega, la llar pot ser un lloc de risc per a les conductes violentes, i més si queden impunes. El patiment de la dona, lluny d´inhibir la violència i de fer nàixer una empatia afectiva, dispara les agressions.
El maltractament domèstic, com a conducta agressiva cap al més vulnerable (dona, xiquet o persona major), pot ser imitada i apresa pels fills i per tant transmesa culturalment a les generacions posteriors com una manera d´afrontar les frustracions de casa. Pot ser el resultat d´un estat emocional intens (l\'ira), que sumat a actituds d\'hostilitat, dèficits en habilitats de comunicació i de resolució de problemes, i factors precipitants com l\'atur, consum excessiu d´alcohol, gelosia etc. Les xiquetes a la vegada aprenen, que fins cert punt, deuen aceptar i conviure amb eixa violència domèstica.
Una característica fonamental del maltractador és que nega les seues conductes agressives. Posa excuses, per exemple: \"Sols d\'aquesta manera fa el que vull\" \"Em va provocar ella\" \"Els dos ens hem faltat al respete\" \"No em vaig adonar del que feia\" \"No me\'n recorde de res\".
Al contrari de la creença popular, els trastorns mentals són relativament poc freqüents (20%). Això vol dir que, en un 80 % d´agressors en la llar, no trobarem una malaltia clarament definida, encara que en tots ells trobarem alteracions psicològiques en el control de l\'ira, l\'empatia i i dificultats en les expressions de les emocions, distorsions cognitives sobre les dones i la relació de parella, dèficit en habilitats de comunicació i de solució de problemes i baixa autoestima.
Cal previndre. Són senyals d´alerta de probable aparició d´episodis de violència a casa per part de l\'agressor: Ja ha maltractat a altres dones, té una baixa autoestima, no controla els impulsos, beu alcohol en excés, és gelós i possesiu, experimenta canvis bruscs d´estat d´ànim, culpa als altres dels seus problemes, s´irrita fàcilment, trenca coses quan s´enfada i creu que la dona ha d\'estar sempre subordinada a l\'home.
En els crims passionals, per gelosia patològica, el mòbil és el sentiment insuperable de pèrdua de quelcom que creu que li pertany.
Entre els tipus de maltractadors tenim: els violents a soles en casa, els violents en casa i al carrer, els agressors amb dèficits de habilitats interpersonals i els agressors sense control dels impulsos.
Els maltractadors son homes particularment sexistes en la seua socialització. Apareixen en totes les capes socials i amb qualsevol nivell cultural. Són jutges, polítics, advocats, metges, obrers, carnissers, ….El més freqüent és que hagen presenciat violència domèstica o no ( internats o altres institucions tancades) en la seua infantesa. En general, entorn a un 80% , no estàn bojos ni són psicòpates. Molts no beuen ni consumeixen drogues però creuen en la superioritat cultural i social de l\'home sobre la dona. Pegant consegueix que la dona calle, que obeixca i així no té perqué raonar, negociar, pactar o cedir en res. Els agressors que limiten la seua violència a la llar funcionen normalment en altres aspectes de la vida.
El Ministeri del Interior del Regne Unit ha finançat projectes de rehabilitació per a 10.000 persones, fins el 2002, amb l´objectiu de disminuir la reincidència dels agressors violents. Dates del 2000 mostren un clar èxit en agressors sexuals, drogadictes i criminals violents en general excepte en els agressors de violència domèstica; com si foren immunes al tractament. En les teràpies de grup es passen informació de com encobrir la seua violència.
Els experts pensen que l´única opció de tractament és tractar als xiquets i xiquetes agredits o testimonis de la violència de gènere amb programes específics. A més la veritable prevenció està en l´educació en els valors i la no discriminació des de la primera infantesa. No és possible recuperar un agressor perquè no té sentiment de culpa. Tanmateix podem evitar que els xiquets arriven a ser maltractadors i traure a les xiquetes de l´espiral de la violència.
Pàgines web :
Organització Mundial de la Salut www.who.int/es
Dones contra la violència a Europa www.wave-network.org
Fons per a la prevenció de la violència en la Família www.endabuse.org
Institut de la dona www.mtas.es/mujer
Centre Reina Sofia per a l´estudi contra la violència www.gva.es/violencia
Programa d´activitats preventives www.papps.org/recomendaciones/index.html.
Josep Brines i Sala
(9-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"Queixes\" per Susanna Sebastià','Fer queixes està mal vist, almenys en aquesta societat en què vivim. Quan no et pareix bé alguna cosa: pots pensar-ho, pots dir-li-ho al veí o a la dona en veu baixa, sense que ningú et senta o si ets intrèpid, pots provar a proclamar-ho als quatre vents, de manera que
tots et pugen sentir; però, per escrit, per l\'amor de Déu, per escrit no, mai.
Si tu fas la queixa, la gent creu que ets radical o, dient-ho diplomàticament, una persona massa exigent. Et miren amb cara de bitxo raro, com si fores d\'un altre planeta. Si es presentaren més queixes per escrit, més d\'una i de dues coses canviarien. Les paraules i les bones intencions se les emporta el vent; però les queixes per escrit, no. Si poses una queixa, per exemple, d\'un funcionari que no t\'ha atés correctament i aquest full arriba al seu cap, potser quan torne atendre un altre client exigent es pense dues vegades el que ha de dir.
Susanna Sebastià
(11-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Semàfors i rodones: combinació terrorífica\" per Susanna Sebastià','A la Ciutat de Castelló, no sé per quina estranya raó, a l\'eixida de moltes rodones han col•locat un semàfor. I com tots sabem que Castelló és la ciutat de les rodones, ens trobem en el mateix problema sovint.
Circulem per la ciutat i, de sobte, ens trobem un embús dins la rodona. Però, què passa? Passa, senzillament, que el semàfor que hi ha a una de les eixides està en roig. Aleshores, rodona embussada i, per aquest motiu, embús a les entrades.
Suposo que els semàfors estan situats per tal que els vianants puguen travessar – que conste que jo no tinc res en contra dels vianants, al contrari, em considero més vianant que conductora-; però, no pot ser.
Els pas de vianants s\'haurien d\'habilitar d\'alguna altra manera, per exemple, fent passos a nivell o situant els semàfors en un altre lloc més apartat de la rodona.
Susanna Sebastià
(11-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"I ara diuen que els ametllers es reguen\" per Susanna Sebastià','Açò és massa! Molts de nosaltres sabem que els telediaris de Canal 9 estan manipulats, que Francesc Camp i el seu govern tenen una plataforma publicitària diària a les dos dels migdia i a les vuit i mitja de la vesprada, resumint, tots coneixem això de amb diners, torrons. La campanya de l\'aigua, és a dir, de la gran necessitat d\'aigua que tenim al País Valencià, és la idea més repetida i més remarcada d\'aquests telenotícies.
Fins ací, és un fet. Ara bé, avui, 10 d\'agost de 2005 han realitzat la afirmació següent: \"Els ametllers no es poden regar per falta d\'aigua\", o siga, per la sequera. Això sí que no, senyor Camps. Ara volen fer-nos creure als valencians i valencianes que volen els ases.
Ma mare té bancals d\'oliveres i ametllers a Albocàsser i mai, mai de mai s\'han regat; ni els de ma mare, ni els del veí de ma mare, ni els de l\'alcalde de Albocàsser, ni els del poble del costat. Aclarim-nos: les ametlles són un fruit de secà. Jo juraria que es diuen cultius de secà perquè no necessiten ser regats, perquè en l\'aigua de la pluja en tenen prou.
A més que no som estúpids, senyor Camps, si tan preocupat està vosté i el seu govern pels agricultors valencians, per què no els dóna més ajudes, per quina raó les subvencions minven mentre vosté vol portar-nos aigua per als camps passe el que passe. No, senyor Camps, no ens ho creiem. Ja estem farts de mentides; manifesten públicament i sincera quants camps de golf hi ha programats al País Valencià i aleshores començarem a parlar del transvassament.
Susanna Sebastià
(11-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: SAGUNT A ESCENA-2005','
| |
Sagunt a Escena-Festival d\'Estiu es realitza del 19 de juliol fins el 18 de setembre i ens ofereix en diversos escenaris de la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre) un programació de teatre, dansa i música. En aquesta edició s\'han ampliat el número d\'escenaris, així, a més del Teatre Romà, també podrem gaudir de les peces programades a La Nau, a la Gerència i als principals carrers de la ciutat. |
L\'oferta que conforma aquest any el Festival us la presentem a continuació. Les propostes que es realitzaran al Teatre Romà, sempre a les 23 hores són els muntatges teatrals: De Tapas, 15 d\'agost; A Electra le sienta bien el luto, 17 i 18 d\'agost; Ricardo III, 20 d\'agost; pel que fa a la música: Concert Simfònic, 10 d\' agost; 100 x 100 Serrat, 24 d\'agost; Concierto de L\'Ham de Foc + Ross Daly, 26 d\'agost; Canciones para el tiempo y la distancia, 27 d\'agost, i pel que fa a la dansa: Don Quijote, 11, 12 i 13 d\'agost. Finalment, Ubú del 9 al 18 de setembre a La Nau.
En la programació destaca l\'escassa promoció dels grups i les iniciatives valencianes; així com la falta de sensibilitat lingüística, ja que en cap moment s\'ha intentat afavorir la promoció del valencià.
Susanna Sebastià
+info (en format .pdf)
(11-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: TEATRE: EL ROMEA S\'OBRI DE PLE A LES NOVES DRAMATÚRGIES TEATRALS','
| |
La nova temporada del Teatre Romea segueix fidel a les coordenades dels últims anys –repertori clàssic i modern- i s\'obri a l\'òpera i a dramatúrgies sorgides de la novel•la i el cinema. Obres de William Shakespeare, Edward Albee, Ernesto Sábato i Javier Dualte integren part de la temparada 2005-2006. |
Comproveu-ho vosaltres mateixos:
- La torna de la torna. Direcció: Albert Boadella. Del 26 d\'agost al 16 d\'octubre.
- Solas, de Benito Zambrano. Direcció: José Carlos Plaza. Amb Lola Herrera, Natalia Dicenta i Carlos Álvarez. Del 17 d\'octubre al 13 de
novembre.
- Juana, opera d\'Enric Palomar. Direcció: Carlos Wagner. Del 18 al 20 de novembre.
- La cabra o qui és Sylvia?, d\'Edward Albee. Direcció: Josep Maria Pou. Del 21 de novembre al 26 de febrer.
- Hedwig y el centímetro cabreado, de J. Cameron Mitchell. Direcció: Abby Epstein. Amb Daniel Anglés. 31 de desembre.
- Al vostre gust, de William Shakespeare. Direcció: Xicu Masó. Del 27 de febrer al 12 de març.
- Hamelin, de Juan Mayorga. Direcció: Andrés Lima. Amb Blanca Portillo, Guillermo Toledo i Alberto Sanjuan. Del 13 de març al 23 d\'abril.
- El túnel, d\'Ernesto Sábato. Direcció: Daniel Veronese. Amb Héctor Alterio i Rosa Manteiga. Del 24 d\'abril al 28 de maig.
- Jo, Feuerbach, de Tankred Dorst. Direcció: Xavier Albertí. Amb Carles Canut. Del 29 de maig al 18 de juny.
- La felicitat, de Javier Dualte. Direcció: Javier Dualte. Del 26 de juny al 30 de juliol.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
(17-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Mil dirhams per 25 centímetres quadrats\" per Salvador Pallarès-Garí','
Setze mil pessetes per cada 25 cm2, és el preu que han de pagar els presoners engabiats en la Presó Negra de El Aaiun. Una presó \"dissenyada\" per a 200 presos i on hi ha més de 800. una presó on, a més de no tenir les mínimes condicions, el comerç de la droga és el pa de cada dia. Una presó on les tortures, les violacions dels drets humans, les violacions sexuals dels menors empresonats, també són el pa de cada dia.
Però, com que no és en territori marroquí, les convencions internacionals no hi tenen lloc. Les convencions que el Marroc també ha signat; però que no respecta, ni ningú li les fa complir. Serà, banda d’hipòcrites, que és en territori espanyol? ... pitjor ceba (si em permeteu l’expressió).
D’altra banda, el POLISARIO acaba d’alliberar els darrers presoners de guerra que encara mantenia en les seues presons de Tinduf. Ara ja ningú no el pot acusar de tenir els presoners de guerra més antics del món. Ja no en té cap. Però, les instàncies internacionals que han fet pressió perquè aquests marroquins tornen a les seues cases callen, miserablement, davant de les més recents violacions dels drets humans comeses pel nostre veí del sud (als que coneixen la geografia caldrà advertir-los que, per al govern de Madrid i els seus mitjans de comunicació, al sud no hi ha ni Algèria, ni Mauritània, ni Gibraltar, només el Marroc).
Els presoners que acaba d’alliberar el POLISARIO no existien segons el rei del Marroc, o bé eren, simplement, desertors. Les cartes que aquests presoners enviaven a les seues famílies havien d’anar a través de la Mitja Lluna/Creu Roja, ja que, per correu ordinari, eren, directament, confiscades per la policia marroquina: Aquests presoners eren sospitosos de ser propolisarios!
Ens hem de felicitar pel retorn d’aquestes persones amb els seus familiars; però no podem oblidar els milers de desapareguts, segrestats, torturats, empresonats... sahrauís que han comés el \"delicte\" de reclamar allò que la mateixa ONU els havia promés: un referèndum d’autodeterminació.
El cap de la diplomàcia espanyola –Moratinos Cuyaubé- es vanaglorieja de formar part del govern espanyol que més vegades ha visitat a \"alt nivell\" els campaments de refugiats sahrauís, a Tinduf, Algèria. Però no és la quantitat la que compta, sinó la qualitat. No podem oblidar que després de la visita de la Sots-secretaria de Cooperació Internacional, la Sra. Leire Pajín, el President de la República Sahrauí, el Sr. Mohamed Abdelaziz, va recordar que el poble sahrauí no havia renunciat a cap de les vies per recuperar la seua pàtria i la seua llibertat.
PS: No heu notat que als mitjans de comunicació de titularitat pública tracten els temes referents al Sàhara Occidental com si els molestara? Que hi són tractats amb agulles d’estendre? Com si els molestara parlar-ne?
Salvador Pallarès-Garí
(21-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: BENÍN: EL PARE THOMAS','
Tot va començar fa un parell d\'anys a Ghana … Un capellà , se\'m va acostar per parlar-me d\'un lloc en el nord de Benín, en l\'encreuament de Burkina Faso i el Togo, un dels triangles amb un índex de xiquets cecs mes elevat del món. Allò em va arribar profundament. Durant temps la idea de visitar eixa zona s\'apoderava de mi. L\'any següent vaig tornar a Ghana, m\'havia compromés a portar aparells d\'oftalmologia i a operar en l\'Hospital S. Patrick, en Ofinsso. De sobte, va tornar a aparéixer el mateix capellà, el pare Thomas , que em va tornar a parlar de la crua realitat de Tanguietà. Vaig notar com quelcom fort s\'apoderava de mi, difícil seria explicar el que passava per la meua ment, havia de conéixer eixe lloc , havia d\'anar-hi … i este mes de Juliol vaig compartir amb esta gran persona 15 dies en un dels llocs mes pobres del món.
No vaig poder operar, perquè el \"Quiròfan \" necessitava una neteja i esterilització, a més l\'instrumental era caduc. Però vaig portar una gran maleta plena de medicaments que els vaig utilitzar en la seua totalitat, perquè de totes parts van vindre persones a l\'assabentar-se que arribava un oftalmòleg blanc. El pare Thomas s\'havia encarregat en les misses i en les seues missions pels poblats de córrer la notícia. A més vaig portar un carregament d\'ulleres. Era meravellós veure com els canviava l\'expressió del rostre al poder veure! (Gràcies als laboratoris i Vicente Alós òptic)
Vaig aprendre molt d\'esta persona despistada, però entregada en cos i ànima (mai millor dit) a les seues gents. El capellà visitava a tots, estava per damunt de les religions, ja que en eixa zona predomina la religió musulmana. Els donava tot el que tenia , que sobretot era escoltar-los. A més havia aconseguit sacs d\'arròs , que algú li havia regalat i la seua obsessió era que arribara per a tots. Era despistat perquè tenia massa missions en el cap .
Em deia que Déu no pot condemnar ningú a l\'infern, és infinitament misericordiós. Doncs jo dic que en el cel segur que hi haurà una parcel·leta per a un capellà negre, per al pare Thomas . Espere tornar per a acabar moltes coses que he començat, però fins eixe moment i des de la comoditat de viure en este continent, ETERNAMENT GRÀCIES .
Tomàs Torres
(22-08-05)
| |
A Benín, el sector rural concentra al 64% de la població activa total. L\'agricultura contribueix en un 40% al PIB i obté al voltant d\'un 60% dels ingressos d\'exportació convertint-se, doncs, en el factor determinant de l\'economia del país.
|
Superfície: 112.620 km² |
|
Població: 7.250.033 |
|
Índex de pobresa: 37% (2001) |
|
Esperança de vida: 50,81 anys |
|
Mortalitat infantil: 85,88 per 1.000 |
|
Accés a l\'aigua potable: 63% (2000) |
|
Analfabetisme, homes: 43,8% |
|
Analfabetisme, dones: 73,5% |
| PIB per habitant: 1.100 ($) |
|
Font; The World Factbook, Febrer 2005 |
Des de la independència de Benín, fa poc més de quaranta anys, els successius règims polítics han consagrat en el seu programa de desenvolupament un lloc important en l\'àmbit agrícola. No obstant, en l\'actualitat, només els cultius per a l\'exportació (oli de palmera, cotó, etc.) s\'organitzen en sectors ben estructurats donada la significativa aportació econòmica que representen per a l\'Estat.
Font: intermonoxfam.org | ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: LA NOSTRA VEU: ENTREVISTA A TONETXO PARDIÑAS, PRESIDENT DE LA SOCIETAT CORAL EL MICALET','
| |
TONETXO PARDIÑAS (Guitiriz, Galícia) és president de la Societat Coral El Micalet. Aquesta entitat centenària és un dels referents culturals i cívics de la ciutat de València i de tot el País Valencià. A banda de les nombroses activitats musicals i relacionades amb la dansa, acull la companyia de teatre El Micalet i organitza els premis literaris El Micalet, contribuint de manera decisiva a la promoció i la difusió de la creació artística en valencià. |
Veu Pròpia ¿Com arriba un gallec a ser president d’una de les entitats cíviques i culturals valencianistes més importants del Cap i Casal?
Tonetxo Pardiñas No crec que el lloc de naixença siga cap problema. Quan un arriba a un lloc ha d’optar per integrar-s’hi o no. Jo vaig optar pel sí. Em vaig acostar a la Societat Coral El Micalet per les meues filles, primer quan la major va començar a cantar a la coral infantil «El Raconet» quan va fer els quatre anys, al març del 1992. La menuda quasi va començar a caminar ací a la seu de la societat.
VP Parla’ns un poc de la teua trajectòria personal. ¿Quan vas arribar a València?
TP Jo vaig nàixer a Guitiriz, un poble de Lugo (Galícia), i als 12 anys vaig anar a parar a Ferrol, després de passar un curs a Lugo. Vaig arribar a València, amb tota la meua família (els pares, l’àvia i dues germanes), el 6 de setembre de 1975, amb 19 anys acabats de fer. Jo venia després d’estar dos cursos en Valladolid i em vaig matricular en Matemàtiques. Com a bon gallec, sóc emigrant. No tant com el meu avi, que va passar per l’Uruguai i Cuba abans de tornar al poble, però sóc emigrant al cap i a la fi.
VP ¿Com era la ciutat que et vas trobar? Quines van ser les teues impressions?
TP D’entrada jo, acostumat a poblacions menudes, vaig desembarcar en una ciutat gran, potser se’m feia massa gran. Era, a més, una ciutat cap a fora. Qui conega Galícia, entendrà el que vull dir. El clima condiciona molts comportaments de la població, i ací l’oratge invita a eixir i viure el carrer. Pel que fa a la universitat, l’activitat no era diferent a la que es vivia a altres universitats i a la resta de l’estat: la mort del dictador, moments de canvi, temps de somnis... Somnis d’aconseguir una nova societat que van quedar estroncats amb l’evolució posterior dels esdeveniments polítics a l’estat i al País Valencià en concret. La joventut estava molt implicada en els temes polítics, participava més que ara en moviments i organitzacions polítiques i socials. Era difícil restar-ne al marge.
«Amb el valencià, guanye noves vivències i nous sentiments.»
VP ¿I quan vas decidir establir-te a València?
TP Realment no va ser una elecció pròpia. Com he dit, amb mi havia vingut tota la família i, després d’estudiar, vaig començar a treballar i tot va vindre rodat.
VP ¿Com vas adoptar el valencià com a llengua habitual?
TP Al 1985 jo vaig fer un curs nocturn per a castellanoparlants de l’acadèmia Carles Salvador. Jo havia tingut la meua diguem-ne primera experiència amb el valencià quan el curs 77-78 es va plantejar per part d’uns companys el donar una assignatura en valencià a la facultat de Matemàtiques. Davant del dubte que li plantejava al professor, va preguntar si això suposava algun problema, i com que a una basca i a mi no ens en plantejava cap, ningú no va gosar oposar-se. I la vàrem fer en valencià. Després, quan vaig començar la relació amb la meua dona, vaig començar a acostar-me més a la llengua. Ella és valencianoparlant. I quan va nàixer la meua filla gran ja vaig optar per adoptar la llengua perquè volíem que a casa i a l’escola s’educara en valencià.
VP ¿Va ser un procés difícil?
TP Realment no. Quan una persona pren una decisió, la posa en pràctica i punt. En principi costa seguir el ritme de les converses perquè has de traduir-te la informació que t’arriba i també la que tu emets i això alenteix la conversa, però amb una mínima consideració per part dels interlocutors, això va superant-se. Tal vegada aqueixa és una de les coses importants a l’hora de facilitar la introducció de nous parlants, i és ajudar-los a véncer la sensació d’incompetència lingüística simplement reconeixent l’esforç que fan en aqueixos moments i acceptant les seues mancances inicials. Potser li va costar un esforç major a la meua dona canviar el xip lingüístic que sembla que t’implanten quan coneixes una persona. Ella m’havia conegut en castellà i tenia una tendència a canviar de llengua quan em parlava. D’una altra banda, pense que jo la vaig ajudar (o almenys empényer) a aprendre a escriure. Com he dit, ella és valencianoparlant «de tota la vida», és de Benigànim, a la Vall d’Albaida. En un moment donat, jo vaig començar a deixar-li notes en valencià, i ella me les contestava en castellà. Fins que va començar a escriure en la seua pròpia llengua...
VP ¿Per què vas optar per assumir el compromís cívic amb la llengua i amb la cultura del territori que t’havia acollit?
TP Jo vinc d’un país amb llengua pròpia, minoritzada i esquarterada (¿us sona això?). Quan has vist com la dreta política ha agredit la teua llengua i ha afavorit el secessionisme, com és el cas gallec (gallec, galaicoportugués o portugués, digueu-li com vulgueu; la llengua, però, és la mateixa), i tu t’hi has oposat, quan arribes a un altre país i et trobes amb la mateixa història, tu també t’hi impliques. Qui és nacionalista al seu país, ha de ser-ho a qualsevol altre on visca.
VP ¿No has tingut mai la sensació d’haver renunciat a una part de la teua identitat?
TP Ningú no pot renunciar al seu passat. Jo he nascut i moriré gallec, però visc a València, al País Valencià, i intente treballar pel país que m’acull i per la seua cultura. I això no elimina ni em fa perdre res ni mica del bagatge que jo duia del meu país, me l’incrementa en la mesura que guanye noves vivències i nous sentiments.
VP ¿Per últim, què et pareix una iniciativa com Veu Pròpia?
TP Sempre m’ha semblat una gran iniciativa. A aquest país, en què la pèrdua de valor social del valencià es veu fins i tot potenciada des de l’administració, hi ha moments en què pot semblar-nos que estem a soles. Veu Pròpia té una important tasca: fent «visibles» aquells que es decideixen a adoptar el valencià. També ajudarà els nous parlants a trobar-se amb altra gent que ha fet o està fent aquest pas. Als qui comencen els donaria un consell: que recorregueren sense por tots els territoris on es parla català. Jo ho he fet i, de veres, no he tingut cap problema parlant amb gent de Lleida, Girona, el Roselló, l’Alguer, i altres llocs més propers.
David Jordi Llobet -Butlletí informatiu Núm. 7-2.005 ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: LA NOSTRA VEU: ENTREVISTA A CRISTINA PLAZAS, ACTRIU','
| |
CRISTINA PLAZAS va nàixer a Madrid en 1969. És actriu i desenvolupa la seua carrera a València, on ha participat a nombroses produccions teatrals (amb companyies com ara Moma Teatre o Albena) i televisives. La seua primera incursió en el món del cinema va ser una pel·lícula en valencià, L\'Illa de l\'Holandés, de Sigfrid Monleon. Actualment presenta el programa La Pantalla de la Sort, a TVV. |
Veu Pròpia ¿Quan vas decidir vindre a València, i quins van ser els teus primers contactes amb el valencià? Explica\'ns un poc la teua trajectòria...
Cristina Plazas Encara que sóc nascuda a Madrid, vaig passar tota la infantesa a Canàries perquè la meua família materna és d\'allà. Als vint anys, vaig conèixer una companyia de teatre valenciana, Moma, que estava fent un espectacle a Madrid. La gent de la companyia em va suggerir la possibilitat de fer un curs de teatre amb Carles Alfaro, a València. I m\'hi vaig apuntar... sense adonar-me que dins l\'Estat espanyol existien veus que no eren el castellà que jo havia parlat tota la vida. Jo sabia que existia l\'euskera, el gallec, el català... però pensava, com tanta altra gent, que eren llengües que es parlaven «per capritxo», «per elecció». Estava convençuda que el castellà era l\'única llengua necessària. Recorde que una vesprada, a Madrid, vaig sentir Empar Canet i Pep Ricart (aleshores tots dos actors de Moma) parlant en valencià i, una miqueta molesta, vaig recriminar-los que ho feren. Empar Canet m\'ho va explicar: era la seua llengua, era la seua gran manera de comunicar-se. Però jo vaig eixir amb allò de per a què una altra llengua, si ja coneixes el castellà... Aleshores ella em va posar un exemple que jo he utilitzat moltes altres voltes després d\'aquell episodi. Em va dir: «tú tienes una hermana que vive en Manchester, ¿no? Pues bien, imagínate que tú te vas a vivir con ella y aprendes a hablar inglés correctamente. ¿En qué lengua hablarías con tu hermana, en inglés o en castellano?» No cal dir quina va ser la meua resposta... De tota manera, quan vaig vindre a viure a València, mai no vaig pensar que algun dia tindria la necessitat, el desig o ni tan sols la possibilitat de parlar en valencià. Simplement, vaig començar a respectar-lo com a llengua, i a estimar-lo. M\'agradava molt com sonaven certes paraules: bajoqueta, mandonguilla, estima...
«Simplement, vaig començar a respectar i estimar el valencià»
VP ¿I el vas començar a parlar a través de la teua professió?
CP Sí, arran del curs al Moma. En un primer moment, em va entrar pànic, i fins i tot una miqueta de ràbia (aquell curset durava tot un mes...). El primer dia no vaig entendre una paraula, però el segon, gràcies a un company que em va regalar un vocabulari de l\'Enric Valor, ja em vaig atrevir amb el meu primer «bon dia». La meua trajectòria professional dins del món de la interpretació a penes havia començat; jo era un poc imprudent i inconscient, i supose que per això em vaig atrevir (acompanyada d\'un clown que es deia Jordi) a interpretar una escena en valencià. Com comprendreu, açò d\'interpretar un personatge que no ets tu mateix ja és de per si molt difícil, com per a fer-ho sense saber ben bé què signifiquen les paraules que diu eixe personatge... Però amb aquella experiència vaig descobrir què volia dir «orella» i el desig de fer teatre... a València i en valencià. I encara done gràcies a Enric Valor per això.
VP ¿Com veus la situació actual de la llengua al País Valencià?
CP Doncs malament, és clar. Des que estic ací (ja quasi catorze anys) he vist com es multipliquen les dificultats per parlar esta llengua. Des de les institucions públiques no se li dóna suport, des dels serveis públics no sols no es fomenta, sinó que moltes vegades suposa un problema. És dur haver de passar-te al castellà per demanar un número d\'abonat de Telefònica per por a no aconseguir-lo o a perdre tot el matí tractant que la persona que t\'atén et permeta que li parles en valencià. Fins i tot el teatre (excepte algunes companyies) es representa majoritàriament en castellà per les suposades reticències del públic a veure\'l en valencià. I repetisc: suposades, mai contrastades seriosament.
VP Molts lectors et coneixeran pel teu paper a L\'Illa de l\'Holandés, o per la teua tasca com a presentadora de La Pantalla de la Sort (TVV). ¿Et sents a gust, realitzada, en poder desenvolupar la teua professió en valencià? ¿Quines dificultats hi trobes?
CP Sí, m\'hi sent molt a gust. Jo no sé si somie en valencià (diuen que és quan hi somies, que l\'idioma està veritablement a la teua consciència), però sí sé i sent que els personatges que he interpretat que parlaven en eixa llengua, no podrien haver parlat en una altra. Una altra cosa és que després «es traduïsquen» al castellà. ¿Dificultats? Excepte pel treball de dicció (normalment, sobretot en teatre, algú m\'ajuda a apitxar el menys possible), no trobe més problemes que interpretant en castellà.
VP També vas participar a la sèrie sobre Ausiàs March, de TVV. ¿Què penses de la polèmica que s\'hi ha generat?
CP Pel que fa a este tema, vaig prendre la decisió de no parlar-ne. No em sembla honest acceptar un treball i després criticar-lo per a eximir la nostra consciència de qualsevol responsabilitat. Tothom sap que en esta ciutat hi ha poca faena i, a més, com diu Pilar Bardem, en este país cap actor «tria» el que fa. Quan firmàrem el contracte, tots i totes sabíem que Ausiàs March parlava i escrivia en valencià, i tots i totes havíem llegit un guió escrit íntegrament en castellà
VP També has participat en produccions de teatre i televisió a Catalunya...
CP Al TNC vaig treballar a l\'obra L\'escola de les dones (on el meu personatge parlava amb accent valencià, i cap problema), i per a TV3 vaig participar en el telefilm Amb el deu a l\'esquena. Ací sí que vaig suar sang! No sé, també va ser una experiència xula, però em va costar prou menjar-me les «r» finals i convertir les «a» i les «e» en eixa mena de «vocal neutra» que ells gasten... Tot i això, repetiria sense dubtar-ho.
VP ¿Creus que al País Valencià es podria desenvolupar un star system propi, i un sector audiovisual fort? ¿Què hauria de passar?
CP Pregunta difícil... Encara que, al capdavall, supose que es tan fàcil com que algú vulga apostar per això. El que més necessita el sector és confiança. Tinc poca experiència audiovisual fora de València, però puc assegurar que ací hi ha un fum de bons professionals que l\'únic que estan demanant és demostrar-ho.
VP Per acabar, ¿què et sembla l\'aparició de Veu Pròpia al País Valencià?
CP Em sembla una iniciativa valenta i, sobretot, necessària.
David Jordi Llobet. Butlletí informatiu Núm. 5-2.004 ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: DE TURISME PER UNA GRAN DESCONEGUDA: TURQUIA','
Quan en el mes de maig la dona em va dir d\'anar de vacances enguany a Turquia he de confessar que l\'única cosa que se\'m venia al cap eren els versos d\'Espronceda “Asia a un lado al otro Europa y allá en su frente Estambul” i la imatge mil vegades vista en el cinema i en els reportatges de viatges de la gran mesquita sobre el Bòsfor. Calia, doncs, documentar-se\'n per gaudir el més possible d\'aquell, ara ho puc dir, meravellós i sorprenent país.
Arribà el 8 d\'agost i, carregats de tòpics i prejudicis, férem cap a Constantinoble on arribàrem a les 12 de la nit, i ja ens hi vam portar la primera sorpresa: moltes botigues de queviures continuaven obertes amb els amos asseguts en aquelles cadiretes menudes a la porta de l\'establiment; allò ens va donar una sensació de tranquil·litat, de dir: “xe, quina barra té aquesta gent, ahí tan tranquil·la; no serà tan perillosa la ciutat tot i tenir 13 milions i escaig d\'habitants”. Dormírem emocionats per que des de la finestra ja veiem els llums de la Mesquita Blava. A les 4.40 un càntic sobrecollidor ens va despertar: era el muetzí que cridava a l\'oració. De moment va resultar-nos molt bonic però després pensàrem que allò cinc vegades al dia, tots els dies de l\'any era més aviat una mancança de respecte per a la població i especialment per a aquells que no professen l\'Islam, ja que hem de dir que Turquia és un país laic; molt més laic que molts païssos occidentals i en teoria més progressistes.
Al dia següent menàrem devers Ankara, ciutat absolutament prescindible, asèptica i sense història tot i ser la capital de la República, fet que va ocórrer per la decisió d\'Ataturk, fundador i pare de l\'actual país, que el poble que l\'havia acollit quan lluitava per alliberar Turquia dels depredadors europeus d\'una banda i dels fonamentalistes àrabs d\'altra fos la capital del país. El resultat és una moderna urbs amb vora 4 milions de persones i poca riquesa natural però molt ben traçada, amb grans avingudes i moderns edificis. Allí visitàrem el mausoleu d\'Ataturk, horrorosa mola de pedra que ens recordava l\'infaust Valle de los Caídos, tant per la magnificència com pel cult al líder; l\'única diferència és que aquell va triar i construir el lloc amb la sang dels republicans presos i el sacrifici d\'un poble empobrit per la guerra i aquest va demanar un soterrar senzill, cosa que els seus seguidors no respectaren. També hi anàrem a l\'interessant Museu Hittita on tinguérem ocasió de conèixer detalls de la història de Turquia.
A l\'endemà arribàrem a Capadòcia, topònim que significa terra de cavalls, segons la va batejar Alexandre Magne, que fou un dels molts invasors d\'aquesta terra. Capadòcia abasta una extensió d\'uns 4.000 km2 emmarcats en un triangle gairebé perfecte amb els angles en 3 pobles que disten al voltant dels 20 km l\'un de l\'altre; el terreny va sofrir força erupcions volcàniques fa uns 3.000 anys i des d\'aleshores els fenòmens naturals han erosionat la terra formant un paisatge capritxós; la vall de les Fades, la dels Enamorats, on vaig rodolar per una reguera portant-me souvenirs en forma de nafres al genoll i al colze; la dels Caçadors o la dels Coloms entre d\'altres conformen una visió de vegades espectral; ciutats de pedra foradada en les quals coves vivia la gent fins que es va prohibir pel perill que suposava però que, com totes les prohibicions ha donat lloc a la picaresca popular i així podem veure com a algunes coves el que han fet és afegir-les cases de poble tradicionals donant lloc a vivendes que aporten al paisatge més originalitat encara. Poguerem veure una mena de riu-raus on assecaven els albercocs, únic conreu juntament amb les creïlles i les carabasses d\'aquesta deprimida terra que a poques penes sobreviu mercès al turisme. A Goreme, vam visitar una sèrie de petites esglésies, també foradades en la roca, decorades amb frescs que es conserven prou bé malgrat les durísimes condicions climatològiques i la desprotecció oficial patida al llarg dels segles fins que fa un parell de decennis els poders públics conscients del tiró turístic que en suposaven va decidir explotar-les. Aqueixa mateixa tarda anàrem a veure una de les diverses ciutats soterrànies que els bizantins excavaren per protegir-se dels otomans quan aquests van envair el país. La visita a Capadòcia es va completar amb la imprescindible nit folklòrica en què, a banda de la dansa del ventre i diversos i divertits balls típics de la terra, tinguérem ocasió de veure dansar els dervixes, barreja de misticisme i ball en què els participants giren compulsivament al voltant de si mateixos per arribar a una mena d\'èxtasi hipnòtic que s\'encomana als espectadors. Fou màgic.
Acabada l\'etapa de Capadòcia s\'encaminarem de bell nou vers Istanbul fent una breu aturada el en Llac Salat enorme extensió de terreny que quan arriba el desgel primaveral s\'ompli d\'aigües salades i que en estiu s\'asseca deixant tot el terra cobert de sal que els turcs aprofiten industrialment, refinant-la i també en el seu estat natural per a donar-li-la al ramat.
Istanbul és una ciutat absolutament boja, en contínua ebullició, arreu sorgeixen els basars, socs i/o mercadets amb tota mena de productes: làmpares, pipes d\'aigua, catifes, mocadors, espècies, dolços, quins dolços!!, animals, joies, menjars, gelats, roba, etc etc etc . És una ciutat absolutament sensual, penetra tots els sentits: l\'olfacte amb les mil i un aromes de les espècies, dels bolls, que des de primera hora del matí et venen els carrets arreu; la vista: quants colors, quanta bellesa secular present en els seus edificisi en el mar que envolta i solca la ciutat; el gust amb els seus dinars saborosos, picants, condimentats i els seus dolços, ¡¡quins dolços!!; l\'oïda amb la cridòria permanent d\'aqueixa gent que té el do de les llengües, les hi parlen totes, hem parlat en anglès, en castellà, en català (ho sent no coneixen el valencià, diuen: “Barcelona, València misma cosa”, ells sabran) i el tacte, sí el tacte, et toquen, es deixen abraçar, volen fotografiar-se amb tu (i que els envies la foto per correu electrònic). Una ciutat en fi a la que li perds el respecte en el moment en què arribes, en què la passejada entre la seua gent et fa oblidar-te de les meravelles arquitectòniques, que les té a dojo: La Mesquita Blava, la de Sulimanhya (la meua favorita), la Nova, Santa Sofia, Dolmahbace, Topkapi, la Cisterna, el Gran Basar i més i més; i de les naturals: Mar de Màrmara, el Bòsfor que divideix la ciutat i la reparteix entre dos continents o la Banya d\'Or, on diuen que els bizantins llançaren totes les seues riquesses per tal d\'evitar que caiguessen en mans otomanes, d\'ahí el nom d\'aqueix braç de mar que allotja elegants vil·les i palaus.
Una ciutat, en conclusió, que fa bo l\'aforisme que “viatjar il·lustra” i acaba amb molts complexes i prejudicis, afegisc jo. A qui faça por l\'ancestral fama de turc trampós, dolent i sanguinari que vaja a Istanbul: hi veurà gent propera, divertida i confiada a extrems que els civilitzadisims europeus no podem concebre i que, especialment als mediterranis, ens fa sentir com a casa; veurà gent moderna en el vestir i en el comportament social, també veurà molt de xador i molt cap de dona tapat, oi? però veurà una gran majoria de dones integrades en la societat: treball, festa, escola, universitat, no són espais aliens a la dona turca que ha volgut integrar-se; veurà un trànsit absolutament embogit on els taxistes són els amos; veurà una ciutat eminentment mediterrània amb tota la carrega emocional, històrica i cultural que això comporta però amb l\'afegit d\'haver servit de passadís entre Europa i Àsia, d\'haver estat envaïda una i altra vegada per tota mena de cultures, d‘haver estat la major urbs coneguda en l\'antiguitat amb tot el que això enriqueix… i arruïna.
També veurà, dissortadament, un país molt empobrit i amb moltes dificultats per sortir-se\'n, però que està fent grans esforços per adaptar-se a Europa per que volen integrar-se en la UE. Tota la poca indústria que n\'hi ha (més que a Portugal o a Grècia, però) es troba a Istanbul i Ankara i les seues àrees d\'influència. La riquesa principal l\'aporta el turisme: Istanbul, sobre tot; Capadòcia, Esmirna i Efes i les platges del sud-oest (aquesta parcel·la encara molt incipient).
Hi tornarem, i tant que hi tornarem.
Paco González i Ramírez
(24-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"El mal pacte del deute de l\'exrecaptador de l\'aigua\" per Isidor Mollà (CIBE/BLOC)','Els deutes públics no es pacten, es liquiden
Nàusees ens van provocar les indecents manifestacions de l\'alcalde de Benissa, Juan Bautista Rosselló, sobre el deute de l\'exrecaptador de l\'aigua realitzades en el ple de la setmana passada. No es pot comprendre la paranoia a què arriba el Sr. Rosselló al provocar un acord que perdona la major part del deute. Gràcies a l\'abstenció del P.S.I. no va haver d\'utilitzar el vot de qualitat, ja que tant nosaltres com el P.S.O.E. vàrem votar en contra.
A més, de forma sorprenent, en compte d\'atacar a la família de l\'exrecaptador fa d\'este frau un tema polític i difama sense parar, d\'una forma gratuïta, contra el seu predecessor fins a tal punt que, si hagueren vostés estat presents en el ple, pensarien que este senyor ha perdut realment la raó i s’hagueren preguntat de quina part estava el Sr. Rosselló? De la família Giménez-Noguera o de l\'Ajuntament de Benissa?
La família Giménez-Noguera està molt contenta i agraïda a l\'alcalde, perquè amb la seua decisió ha ajudat els seus propòsits i no ha defés els interessos municipals que passen per recuperar TOTS ELS DINERS. Interpreta una vertadera i nova farsa que li servix per a tapar les seues carències com a polític (no hi ha institut, mentides sobre el camp de golf, mentides en la seua vinculació a una mercantil immobiliària quan té una dedicació exclusiva com a alcalde amb un sou de 600.000 pessetes, a més d\'exercir l\'advocacia, etc.).
Sr. Rosselló, el seu paper no és difamar contra Mollà, que va fer el que havia de fer. En 1997, després de conéixer la situació de boca dels tècnics municipals (interventor, tresorer, gerent d\'aigües i de la regidora delegada d\'Hisenda), va anomenar una comissió liquidadora per a comptar el que faltava i va portar al ple la defensa jurídica per a recuperar els diners públics. Este acord va comptar amb la UNANIMITAT de tota la corporació, cosa que vosté no ha aconseguit. Vosté ha de prosseguir amb esta línia, tal com va aconsellar el Tribunal de Comptes, i no pactar amb els que deuen els diners a l\'Ajuntament.
En el ple es van abocar, per part de l\'alcalde, un grapat de mentides que passem a comentar:
Primera.- No és possible un acord extrajudicial en relació a un deute públic, quan a canvi no consta ni tan sols l\'ingrés en data de hui en les arques municipals dels 240.000 euros i el 26 d\'este mes venç el termini per a l\'acusació particular de l\'Ajuntament de Benissa. Els deutes públics no es perdonen, es liquiden en la seua totalitat. Per això, l\'alcalde no ha aconseguit res, només un pacte que perjudica greument els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Benissa. Ni tan sols s\'ha preocupat de demanar un mínim aval dels 240.000 euros. Pareix que està més preocupat d\'ascendir en la seua carrera política –donada la influència i el pes de la família de l\'exrecaptador dins del PP- que d\'una altra cosa.
Segona.- No hi ha cap sentència ferma que obligue a l\'Ajuntament de Benissa a pagar cap costa processal. Al contrari, l\'Audiència Provincial d\'Alacant denega l\'existència de cap costa processal i qüestiona l\'actuació de l\'equip de govern al no haver-hi apel·lat en el seu dia el fons de l\'assumpte. El que procedix és continuar la investigació sobre les transmissions d\'immobles realitzades per la família de l\'exrecaptador per a eludir el pagament del deute.
Tercera.- Este deute, a hores d\'ara, és cobrable. Entre les pertinences de l\'exrecaptador figurava una finca en Les Rotes a Dènia (valorada en més d\'1\'5 milions d\'euros) que va ser objecte d\'una pressumpta venda simulada, ja que el cobrament de la mateixa no ha quedat acreditat prou.
Quarta.- No és cert que l\'acord de transacció adoptat per l\'equip de govern siga l\'única solució per a la recuperació del deute. S\'ha arribat a un acord extrajudicial sense comptar amb els pertinents informes jurídics i comptables dels tècnics municipals. Per això vam proposar des de CIBE/BLOC continuar amb l\'acusació particular en la via penal i investigar la venda simulada de la finca de Les Rotes perquè es reflectira en el patrimoni de l\'exrecaptador i de la seua dona, així com la renúncia de la família a l\'herència al conéixer la querella interposada per la C.A.M. (Caixa d’estalvis de la Mediterrània), per alçament de béns, i el reconeixement del deute a l\'Ajuntament de Benissa. El propi Fiscal demana la continuació del procés penal i imposa les costes a la família de l\'exrecaptador. No obstant, l\'alcalde ha pactat rebaixar el deute i recuperar una mínima part del frau, 240.000 euros i en data hui no hem cobrat ni un euro i deixarà escapar de la possible presó a un dels responsables sense cap garantia, o siga sense diners ni via judicial de defensa.
Creiem que el Sr. Rosselló haurà de contestar a moltes preguntes en el futur. Parlar malament dels altres no és prou per a tapar la seua responsabilitat en este assumpte. Si s\'impedix cobrar la totalitat del deute és a causa de la irresponsabilitat d\'ell i dels regidors que li van recolzar. El 2007 és la fi de la seua carrera política.
Isidor Mollà i Carrió – Portaveu del grup municipal CIBE/BLOC.
(26-08-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: TÀNGER, PORTAL D\'ÀFRICA','
Hi ha noms de ciutats que sempre m\'han apassionat i despertat el desig de visitar-les. Mombasa, Marrakech, Bombai, Casablanca o Tànger entre altres. Els seus noms em portaven a temps d\'aventures i paisatges estranys i allunyats de l\'habitual monotonia que invadix les nostres vides. Ara he pogut visitar Tànger, i ho he fet com un simple viatger, hi ha una gran diferència entre ser turista o viatger. El primer sol anar agrupat amb \"els seus\" i dirigit per un interessat guia que va mostrant monuments al ritme endiablat que va parodiar aquella pel·lícula anomenada \"Si hui és divendres açò és Bèlgica\" on un grup de turistes visitaven precipitadament i en un temps rècord d\'una setmana tot Europa, o almenys l\'Europa que els havia venut l\'agència de viatges. Viatjar és una altra cosa, és passejar amb calma allunyat dels habituals circuits turístics, és entrar en els cafés i mercats, és parlar amb els habitants del lloc, intentar conéixer els seus costums, la seua història i la seua gastronomia i no dedicar-se a demanar paella com la que he vist anunciar en un restaurant tangerí freqüentat per turistes. Deixen-se de plats patris i demanen un \"cuscus\" de corder o un \"tagin\" i si tenen ganes d\'entonar el cos una \"harira\" tirant a coent.
Tànger, o Tanyia que és el seu nom en àrab, és la porta d\'Àfrica. Per ella han entrat les diverses civilitzacions que han deixat el seu substrat ací. La llegenda diu que la ciutat va ser creada per Atles, fill de Neptú i La Terra, però els estudis arqueològics indiquen que tal vegada foren els fenicis els primers pobladors. Més tard arribarien els cartaginesos, els romans, els vàndals i finalment els àrabs. Les ànsies colonialistes dels europeus no van deixar tranquils els pobladors de Tànger i per allí han desfilat tropes portuguesos, anglesos, alemanys- el mateix Kàiser Guillem II va desembarcar en les seues vores al març de 1905 i va travessar la ciutat a cavall per a demostrar la seua superioritat i poder-, els francesos i els espanyols han sigut les últimes tropes colonials que han xafat els carrers tangerins. De tot això queden restes al llarg i ample de l\'urb. Necròpolis fenícies, estàtues romanes o edificis colonials de l\'època del Protectorat espanyol donen fe d\'això.
Potser per tot este substrat Tànger ha sigut i continua sent una ciutat cosmopolita on, especialment, durant la seua època internacional s\'han donat cita des d\'espies a pintors, passant per famosos escriptors o estreles del cinema. Els seus carrers han vist els passejos de gents com Matisse, que quedà enamorat del color del seu cel, Truman Capote que acudia a visitar el seu amic Paul Bowles, André Gide que està soterrat a pocs quilòmetres en el cementeri de Larache, el multimilionari nord-americà Forbes les festes del qual eren llargues i famoses, o més recentment Mik Jagger líder dels Rolling Stones o Luis Eduardo Aute que va compondre un bella cançó per al mític café Hafa.
El café Hafa és un dels llocs de visita imprescindible per als viatgers. Està situat sobre uns penya-segats, ol a cuiro, menta i hasch i el viatger, mentres fuma una narguil aromatitzada amb sàndal, té davant de si un bell panorama. Pròxima la punta del cap Malabar, i més enllà a un costat les aigües del Mediterrani i a l\'altre la immensitat de l\'Atlàntic. Una posta de Sol des de la terrassa de l\'Hafa és un espectacle inenarrable mentres algú et conta històries que pareixen tretes de \"Les mil i una nits\" o et desvela els secrets de la música Gwana, eixos ritmes trepidants que són un cant terapèutic d\'alliberament. Esta música es basa en la percussió i repetició, és originària de l\'Àfrica negra, Mali i Sudan, i es compon de tres tipus de melodia, la de cerimònia nocturna (lila), la de tràngol i possessió(muluk) i la processional (al adiga).
Tampoc ha d\'oblidar-se el passejar, sense presses, pels dos Socs. En el xicotet encara es respira eixe aire sòrdid de les velles pel·lícules d\'espies ambientades en el Nord d\'Àfrica, eixe temor que fa que les masses de turistes que en ell s\'endinsen seguint el paraigua o el palmito del guia s\'abracen fortament a les seus bosses de mà i motxilles o les mirades de desig que fan que la meua acompanyant femenina haja d\'anar a l\'hotel per a canviar els seus pantalons curts i ajustats per una altra vestimenta més adequada. Encara que cap llei ho prohibix es poden trobar cafés on no servixen alcohol o on l\'entrada de dones no està bé vista, però no oblidem que també ací, a Espanya, fa no molts anys no era de bon to que les dones acudiren als bars. Els vells i estrets carrers de la kasbah olen a espècies i el temps pareix haver-se detingut fa molts anys mentres vestit amb una gel·laba, com una part més del paisatge, m\'encamine a l\'antic palau del sultà Donar el Makhzen construït en el segle XVII i hui seu d\'un interessant museu.
Les nits de Tànger són llargues i imprevisibles. La diversió està garantida en qualsevol de les seues discoteques o en els balls que organitzen els hotels. En el Marroquin Palace una orquestra comença tocant ritmes orientals i entre la música i la decoració de la sala plena d\'arcs àrabs darrere dels quals és possible, a vegades, trobar els negres ulls intensos d\'una dona, el visitant es creu transportat a un conte de \"Les mil i una nits\". En Godspell la música que sona és marroquí i el públic sol estar format, majoritàriament, per gent jove que sua, balla i intenta la conquista fins a les quatre de la matinada mentres pul·lulen pel lloc venerables ancians amb una safata sobre el pit on porten per a la seua venda papes, tabac, xocolatines, alguna peça de fruita i, en molts casos una altra substància especial i habitual en aquella ciutat. La discoteca Flandria és una altra història, allà mentres t\'obri la porta que dóna accés als seus escalons un tangerí disfressat de turc luxós, un es troba amb taules rodejant la pista de ball que, generalment, estan plenes de belles dones morenes que es llancen a la pista per a ballar, moltes vegades soles. I en acabar la nit un es pregunta on han estat amagades durant el dia totes estes belleses ja que en les platges tan sols va poder aguaitar-les davall àmplies i llargues robes utilitzades inclús per a entrar en l\'aigua.
Però El Marroc és un país de contrastos. Els carrers van plens de dones que oculten els seus cabells amb el xador mentres caminen darrere del marit i per un altre costat una dona, Aziza Bennani, és l\'ambaixadora permanent del Marroc en la UNESCO alhora que dirigix la Universitat d\'Estiu Al Montamid Ibn Abad amb seu en Asilah, bella ciutat a pocs quilòmetres de Tànger. Esta ciutat des d\'on escric esta columna ha sigut durant anys refugi d\'intel·lectuals occidentals però hui, ací, encara s\'empresona a periodistes per criticar la família reial. I allunyats del pintoresquisme de la Tànger vella o dels moderns nuclis urbans hi ha els suburbis on les parabòliques mostren als desheretats de la fortuna un occident de fantasia convertint-los en carn de pastera. Encara falta molt que fer al Marroc on el 78 % de la població veu amb bons ulls els espanyols mentres que nosaltres quan anem a encreuar-nos amb un àrab solem estrényer fortament la cartera.
Rafa Esteve Casanova
AGOST-2.005 ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ESPECIALS: FRED VARGAS: UNA NOVA VISIÓ DE LA NOVEL·LA POLICÍACA','
Les novel·les de Fred Vargas s\'allunyen d\'esta moda que han iniciat alguns escriptors europeus de fer de les seues obres una plataforma reivindicativa de compromís social ( intent molt lloable de concedir a la novel·la policíaca cert prestigi en el món literari ); les seues trames participen del clàssic plantejament de la novel·la policíaca on hi ha un enigma per resoldre i un policia que va per feina, no obstant a partir d\'ací tot pareix original: resulta difícil esbrinar quin és l\'embruixament que ens atrapa. La senyora Vargas ha creat un comissari molt allunyat del tipus dur, és sensible, intuïtiu, compassiu, i seductor, a pesar de la seua asimetria física, en ell tot resulta massa gran, excepte la seua altura, que és més prompte escassa; és a dir, un individu, que pel seu aspecte corrent ningú no confondria amb un home de la llei, i el carisma del qual residix precisament en no paréixer el que és. La força de les seues novel·les no la podem reduir a l\'influx que exercix un únic personatge , també són importants tots els secundaris, els quals resulten igualment atractius per al lector, com Danglard, la ment racional el qual és el contrapunt del comissari Adamsberg, o com l\'esmunyedissa Camille, el seu tempestuós amor, que es passeja per les novel·les deixant un solc de tensió amorosa sense resolució possible. De fet, els personatges femenins, en general, apareixen revestits d\'un aura de misteri molt cinematogràfica i relacionada amb l\'admiració que sent l\'autora per la protagonista de la pel·lícula La comtessa descalça, María Vargas, de la que agafa el seu cognom, pseudònim amb el qual signa les seues novel·les.
Probablement, el ventall de personatges amb personalitats extravagants, de comportaments i actituds molt poc usuals, quelcom absurds ( Camille , per a relaxar-se i fugir d\'un món que li pareix caòtic, se submergix en les pàgines d\'un catàleg de llanterneria; en la mateixa novel·la -El hombre del revés- el personatge fa el mateix amb un diccionari; en Que se levanten los muertos conviuen tres historiadors que expliquen el món d\'acord al període històric del que són especialistes, etc. ) siga un dels aspectes més interessants, ja que incidix directament en el desenvolupament argumental: el plantejament del fet criminal. Els delinqüents són, sobretot, grans estrategs de pulsions assassines macerades pel temps que seguint una idea equivocada de set de justícia intenten posar punt final als greuges del passat per mitjà del crim, i ataquen les seues víctimes utilitzant una posada en escena brillant, intel·ligent, i , sobretot, teatral. Important és açò últim, perquè ens torna al terreny de la ficció, de l\'exercici literari, un àmbit que no té res a veure amb la realitat. Els assassinats són selectius, i les víctimes culpables, a vegades, de la seua desgràcia. De fet, els morts no ocasionen dolor, ningú no els plora, apareixen perquè són necessaris i la trama ho requerix per tal de justificar-se. Tampoc l\'assassí no és un ser malvat per naturalesa, el seu passat explica el seu comportament, i encara que açò mai justifica els seus actes, sí ens demostra que en la vida les persones no ens dividim en dos grups: bons i roïns, que ningú no és absolutament culpable, ni absolutament innocent. L\'instint criminal s\'alimenta de les relacions humanes, creix en la vida quotidiana dels personatges, i acaba desplegant la seua energia d\'una manera calculada, donant senyals de la seua presència de forma tangencial, simbòlica, inclús: per exemple, els cercles pintats en els carrers de París ( El hombre de los círculos azules ), el desconegut dibuix que apareix pintat en les portes de les cases ( Huye rápido, vete lejos ), o l\'arbre que apareix de sobte en un jardí ( Que se levanten los muertos ). Circumstàncies inexplicables que desperten la nostra curiositat però també, la por a allò desconegut i a l\'irracional. Açò, potser siga un dels ganxos més potents que utilitza la novel·lista, però no és l\'únic, ni el més important per a consolidar la trama. La nostra atenció no es focalitza en un punt concret, el pes de la història es va diversificant en diferents aspectes: les accions dels personatges, els seus diàlegs plens d\'el·lipsis i de sentit de l\'humor, el costumisme que emana dels barris de París o del camp francés, i en el clima dramàtic que, pas a pas, sense grans sobresalts, es va forjant.
Fred ( Frédérique ) Vargas va nàixer a París en 1957 i a més de la seua vocació literària és especialista en Història Medieval. Per ara, en les llibreries podem trobar cinc de les seues novel·les traduïdes al castellà (de moment, cap en valencià): El hombre de los cículos azules, Huye rápido, vete lejos i El hombre del revés, les tres protagonitzades pel comissari Adamsberg. En les dos novel·les restants, Los que van a morir te saludan i Que se levanten los muertos els crims irrompen en la vida quotidiana d\'uns personatges que es convertiran en detectius ocasionals. Esta última, d\'imprescindible lectura, sobretot, per la irònica construcció dels protagonistes principals, tres historiadors en atur que compartixen vivenda junt amb un policia retirat, i que tornaran a aparéixer com a secundaris en FHuye rápido, vete lejos.
Iolanda S. Liern
SETEMBRE-2.005 ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: ENTREVISTA AMB PABLO LLORENS, REALITZADOR DE CINEMA D\'ANIMACIÓ','
| |
Nascut a Alcoi (L\'Alcoià) l\'any 1967, Pablo Llorens es dedica professionalment a l\'animació amb plastilina des de fa més d\'una dècada. En 1996 va obtindre el seu primer Premi Goya amb el curtmetratge Caracol, col, col. Al Gener del 2005 va rebre la seua segona estatueta en la categoria de Millor curtmetratge d\'animació per El enigma del chico croqueta. En el camp de la publicitat, el realitzador va aconseguir una notable notorietat com a director d\'animació de la campanya informativa sobre l\'Euro protagonitzada per la popular família dels Garcia. Altres coneguts treballs seus són el llargmetratge Juego de niños i la sèrie televisiva Doc Franky.
Defensor a ultrança de l\'animació amb plastilina -\"principalment perquè hi ha un contacte físic i directe entre l\'artista i el personatge que no es dóna ni en l\'animació per ordinador ni en els dibuixos animats\", diu-, Pablo Llorens explica que esta tècnica pionera va nàixer quasi alhora que el cinema, però \"si bé la seua tècnica ha anat evolucionant i polint-se per a aconseguir un major grau d\'expressivitat i, en general, millors resultats, la base o la substància d\'esta manera d\'animació és pràcticament la mateixa des dels seus inicis\". El realitzador afig: \"Ara, del que es tracta és d\'avançar a nivell temàtic i estilístic. És, almenys, el que jo intente\". [Font: SGAE] |
-
Explica\'ns detingudament com vas començar amb açò de l\'animació amb plastilina i sobretot si eres un d\'eixos xiquets que sempre jugava amb ella i la demanaven com a regal d\'aniversari o Reis.
Be, ja ho he contat milions de vegades, però la meua inquietud va tindre un origen molt clar i concret, el making off de Star Wars emés per televisió fa mil anys. Quan van explicar el procés d\'animació dels escacs d\'alienígenes a què jugaven Chewbacca i R2 D2 ho vaig veure clar, em va paréixer fascinant per un costat i a l\'abast de les meues habilitats per un altre, ja que gràcies a l\'ambient artístic i artesanal que hi havia en casa ( pare pintor, mare escultora) no tenia cap por a modelar i a manejar-me en el món del bricolatge.
Quan vaig aconseguir una càmera de súper 8 vaig començar a dedicar les meues vacances a rodar curts i així lentament un dia em vaig trobar que sabia el suficient com per a començar a guanyar-me la vida amb l\'avantatge que el món de la plastilina a Espanya estava pràcticament oblidat i per tant la competència era nul·la.
-
Pareix que els primers treballs teus, com \"Gastropotens\" i inclús el guanyador del premi Goya al millor curt d\'animació, el magnífic \"Caracol, Col, Col\" van ser realitzats amb producció i mitjans absolutament teus, sense ajudes oficials o privades. Com és possible realitzar açò?
Caracol... va obtindre una ajuda de la Junta de Castella , a través del productor Santiago Lorenzo, els anteriors efectivament eren tan barats que me\'ls feia jo a casa com qui muntava barquets en botelles, em plantejava guions que poguera assumir jo només ja que era impossible comptar amb ajuda d\'amics amb el nivell de dedicació que açò exigia i bo, no tenia confiança en \"les altres persones\", pensava d\'una manera autista que la col·laboració només podia portar problemes i empastres i no tenia ganes que ningú qüestionara el que jo feia. Així que com el treball no m\'espantava em tancava en pla ermità introspectiu a fabricar els meus fotogrames l\'un darrere de l\'altre.
Ja fa uns anys que estic en procés de curació i procure col·laborar amb altres persones que enriquisquen el resultat...sempre que mane jo clar.
-
Què fa un xic com tu en un lloc com este? És a dir, com és que continues fent cinema d\'animació en una ciutat com València on esta indústria pràcticament no existix més enllà del teu treball o el de l\'animador Raúl Díez.
Mai he estat tan desocupat com per a mirar cap a altres horitzons...encara que quan un projecte ho requerix em trasllade on faça falta. Supose que inclús no m\'he cansat d\'estar ací.
-
Com és possible que des de Galícia s\'estiga fent un cinema d\'animació superpotent i vendible a l\'estranger ( casos de \"El Bosc Animat\" o \"El Somni d\'una Nit de Sant Joan\" ) i en el nostre País Valencià siga tan pobre i escassa la indústria del cine en general i de l\'animació en particular.
Segur que els gallecs són mes llestos que nosaltres. No sóc un productor espavilat en el terreny dels grans negocis, deuria, però la meua dinàmica és concentrar-me en el que faig i intentar que llua el més possible. Encara estic buscant un soci@ que s\'ocupe dels negocis.
-
T\'han temptat des d\'alguna productora del territori espanyol o mundial, per anar a treballar amb ells?
Ocasionalment treballe en altres ciutats en projectes puntuals, però Spielberg encara no es decidix a posar-me un despatx en Dreamworks...No sé què espera.
-
En els teus treballs fins al dia de hui, inclòs el recent guanyador del Goya \"El Enigma del Chico Croqueta\", se\'t veu una fixació extrema pel món extraterrestre. Per què t\'atrau tant este tema? Per què tants marcians en les teues pel·lícules?
I en la pròxima \"Chokopulpitos\" també, encara que intente evitar-ho...no li trobe explicació...tal vegada els àliens es comuniquen a través de mi per a donar un missatge als terrícoles...M\'agrada tot l\'alienígena, i em dóna oportunitat de fabricar ninos graciosos i estranys.
-
En el món de l\'animació amb plastilina destaca en gran manera la productora britànica \"Aardman\", creadora dels personatges \"Wallace and Gromit\" ( que tenen a punt d\'estrena un nou llargmetratge ). Ha sigut esta productora una de les teues grans influències? I, si no és així, qui o quins t\'han influït a l\'hora de desenvolupar el teu treball?
M\'agraden molt les seues pel·lícules i tècnicament són una gran influència, encara que a nivell temàtic m\'influïxen molt mes pel·lícules d\'imatge real i còmics de qualsevol tipus. Procure no donar voltes retroalimentant-me del món animat i busque influències mes disperses, sempre estic tafanejant per les botigues de còmics, en el fanzine mes fosc pot haver-hi una vinyeta que et suggerisca meravelles extrapolables al plastimón.
-
Pareix que el Goya guanyat l\'any 1996 amb \"Caracol, Col, Col\" no et va obrir moltes portes, encara que sí que vas fer diversos treballs per al Canal 9. Per què després d\'este important premi no has treballat molt més, o penses que sí que has tingut prou treball?
A excepció del treball en la campanya de l\'euro no puc assegurar que el Goya siga una font d\'ingressos, crec que ben bé es tracta de l\'acurat tracte que dispense als meus clients, de l\'atenció que pare als seus projectes, la qual cosa fa que estiga ben recomanat quan algú es planteja recórrer als meus servicis...Com diu un obrer romanés que conec \"cliente contiento triae mes triabajo\" i jo sóc un obrer de la plastilina...senyors publicistes facen els seus anuncis en plastilina, no se\'n penediran.
-
Ara sí que pareix que després del 2n Goya, 9 anys després, t\'estan plovent els premis i reconeixements ( premi Tirant, retrospectiva en el Festival de Peníscola on vas ser Jurat, participació en Cinema Jove, etc. ) i m\'imagine que tindràs un muntó de projectes damunt de la taula. Ens en pot comentar quelcom?
Doncs tampoc, ha, ha, ha!... La veritat és que un curt tan llarg i dens com este no és fàcilment premiable, espere que siga mes rendible com a producte a la venda en dvd. Els meus curts antics i modestos van ser molt més multipremiats en el seu temps quan pràcticament no passava una setmana sense rebre algun guardó i puc dir que vivia dels premis. Espere que açò canvie amb \"Chokopulpitos\" el curt que tinc entre mans de duració estàndard i de contingut més àcid i divertit, carn de festival, vaja. Tampoc no puc dir que tinga un brillant panorama de projectes a banda d\'alguns encàrrecs per a la indústria del joguet i de la telefonia mòbil... També cal tindre en compte que estic un poc mandrós i no investigue massa buscant futuribles.
-
També pareix que t\'agrada el gènere Gore i la sang ( de fet el que açò signa va fer l\'any 1997 una setmana de cinema Fantàstic i de Terror en un pub valencià anomenat Sesión i els teus curts \"Gastropotens II\" i \"Caracol\" van ser projectats en una sessió de curts junt amb altres d\'imatge real com \"Mirindas Asesinas\" d\'Alex de l\'Església o \"Perturbado\" de Santiago Segura ). Tens una especial predilecció per la sang i l\'horror? Quins són els teus directors de ficció preferits?
Tinc predilecció per tot el que faça botar purnes en el cervell de l\'espectador al veure-ho interpretat per ninos, i el terror i el crim és una d\'eixes coses, quan només esperes veure un simpàtic ninet de plasti fent quelcom tendre...Zas! un li arranca la llengua a un altre d\'un mos, com en \"El Expreso de Medianoche\" creant una sensació de perplexitat que m\'agrada aconseguir sempre que puga.
-
També has fet molts treballs publicitaris, T\'atrau el món de la publicitat o ho veus només com un trampolí per a arribar a fer llargmetratges en format cinematogràfic?
Principalment és un trampolí per a poder omplir les bosses del \"súper\" i seguir viu, sa i en forma sense haver de fer el curs CCC de llanterneria ( cosa que inclús no descarte, tinc el lema publicitari : Pablo , llanterner amb dos Goyas, treball net i garantit.
-
En el camp de la televisió, quines sèries, pel·lis o anuncis has fet?
Sèrie : Doc Franky, episodis per a xiquets en clau de fantasia i terror.
Pel·lícula: Juego de Niños, llargmetratge de ciència-ficció per al mercat del vídeo.
Anuncis: 3 de gublins de Grefusa, un de prèstecs per a Bancaixa, un altre de telepizza, els de l\'euro \"Els Garcia\", els del cinema jove i altres peces per a canal +, canal 9.
Últimament treballe en la caràtula de la telesèrie de Telecinco \"Maneras de sobrevivir\", en uns vídeos per al València C.F, i en uns curts que s\'inclouen en dvd junt amb alguns joguets de Megabloks
-
Pareix que eres el guionista de quasi tots els teus treballs. No t\'han proposat animar algun guió alié? No et resulta cansat i fatigós haver de fer-ho tu pràcticament tot?
El guió és el que menys em molesta treballar en solitari, i treballar en guions aliens em suposa unes discussions massa esgotadores que preferisc evitar a menys que es tracte de clients que desembutxaquen, en l\'altres compte amb un equip flotant de col·laboradors de gran qualitat, ja no m\'agrada tant la soledat i comence a estar major per a matxacar-me com abans.
-
Del teu primer llargmetratge \"Juego de Niños\" no pareix que estigues molt satisfet. Per què no va eixir com tu esperaves? Potser el que el pressupost fora xicotet i directament per a televisió et va limitar molt?
Bàsicament no me\'n vaig adonar que un guió per a llargmetratge requerix molt més treball que el d\'un curt per a mantindre l\'atenció i la comprensió de l\'espectador durant mes d\'una hora. I, a més, hi havia un compromís en la duració final, amb la qual cosa el muntatge es va supeditar a eixa duració ressentint-se prou el ritme del producte final. De totes maneres la idea inicial m\'agrada molt, una xiqueta menuda, òrfena enfrontant-se en solitari a una amenaça devastadora rodejada de monstres depravats, hi ha diverses escenes que van quedar molt bé en solitari però el balanç final és un poc avorrit.
Bé, em consola que hi ha un brasiler que la va veure no sé on i no deixa d\'escriure\'m contant-me que és fan de la pel·lícula.
-
S\'ha publicat un llibre a través d\'Edicions del Ponent sobre com es va fer \"El enigma del Chico Croqueta\". Explica als nostres lectors aficionats a l\'animació perquè haurien de comprar-lo i com va sorgir la idea de publicar-lo.
El llibre va ser idea de Gonzalo Miralles , co-guionista del curt, i explica en detall tot el procés d\'elaboració del curt a través d\'entrevistes amb mi i amb altres membres de l\'equip.
És l\'únic llibre en castellà que aborda esta tècnica.
-
Pareix que utilitzes el mínim possible el treball d\'ordinador Per què fuges d\'esta ferramenta tan indispensable per a altres animadors?
Bé, l\'utilitze sempre que és necessari, però procure no usar-lo per a generar les imatges, només per a acoblar-les i retocar-les.
Crec que el principal valor estètic del que faig és tractar amb materials reals que l\'ull humà reconeix com a tals, no simulacions i càlculs digitals. Altres companys ja són experts en eixe camp.
PABLOCO SÁNCHEZ
AGOST-2.005
','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Molta forma, però poc fons\" per Susanna Sebastià','Quan assisteixes a la universitat actualment, et trobes molta gent vestida de hippy però molts, molts pocs hippies; moltes ulleres de pasta però poca intel·ligència; molt de llibertinatge però poca llibertat; molt bon rotllo però poca generositat; moltes cafeteries però pocs doctorats mínimament interessants; molts despatxos però poc d’interès i formació per part dels docents; molts coneguts però molts pocs amics; molta oferta acadèmica però poc ensenyament; moltes festes a Woody però escasses activitats cultural suggerents...
Susanna Sebastià (susanna@diariparlem.com)
(2-09-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RAFELCOFER (La Safor)','
Al Rabat es troba el jaciment iber més antic de la comarca (segles V a I aC); l\'origen del poble és una alqueria musulmana que després de la conquesta continuà sent habitat pels seus antics pobladors; el 1368 li fou concedida carta de població pel senyor del lloc, el comte d\'Oliva; lloc de moriscs pertanyent al ducat de Gandia, la seua població es va ressentir amb l\'expulsió, ja que quasi la totalitat dels seus habitants fins el segle XVII ho eren; amb la divisió territorial de l\'estat en províncies va formar part de la d\'Alacant però el 1847 es va integrar a la de València.
L\'ajuntament està governat pel BLOC (2 regidors) mercès al pacte posterior a les municipals de 2003 --que guanyà el PSPV amb 4 regidors— amb el PP (3 regidors) pel qual cada força política governaria la meitat de la legislatura. En 2004 s\'hi empadronaren 1.395 habitants de gentilici, coferers, o rafelcoferins.
L\'economia es basa en l\'agricultura, sobre tot cítrics. El sector industrial abasta darrerament certa importància.
El terme municipal, tan sols 2,1km2, és totalment pla, llevat de la muntanya de la Creu o del Rabat rica en varietats aromàtiques i medicinals.
Patrimoni:
- Església de Sant Antoni i Sant Didac. Aixecada en estil neoclàssic en el XIX com a ampliació de l\'antiga rectoria morisca.
- Museu Arqueològic. Restes romanes i iberes.
Els arrossos amb paella, d\'abadejo, de ceba, d\'espinacs i al forn amb bacallà i creïlles; amb tonyina negra constitueixen la base de la gastronomia coferina que es complementa amb un bon grapat de dolços.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Iberica 2000
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"L\'acord de Madrid, segrestament de l\'acord de Benicàssim\" per Miquel Boix','Ara que estem reformant, o millor dit que ens estan reformant, la Carta Magna valenciana podem caure facilment en el visctimisme i en el pesimisme més barat. Ara bé, si en compte de reformar el nostre Estatut donem poder a altres perquè ens el reforme ara no podem eixir al passat queixant-nos amb un plany de xiquet i exigint que se\'ns respecte quan la situació ve per què nosaltres mateixos no ens respectem.
Amb l\'acord de Benicàssim s\'oficialitzava la fi de la Guerra Civil valenciana, la fi de l\'enfrontament entre connacionals i el retrobament que saonava la terra per a la construcció d\'un País Valencià modern. Poc va durar, però, la ilusió d\'aquelles valencianes i valencians que havien lluitat per \"la llibertat, amnistia i l\'Estatut d\'Autonomia\". Tot va quedar trencat quan les forces polítiques més votades del país quedaven suplantades per la \"dirección nacional\", tot i amb el vist-i-plau de les personalitats polítiques que mediàticament contaven amb més suport oficial. Els ciutadans valencians entraven novament en un pensament il·lustrat de \"tot per al poble però sense el poble\". El País passava a ser comunidad, el moviment d\'unitat quedava en un segon terme pel provincialisme desestructurador i la llengua, així com qualsevol tret identitari, quedaven suplantats pel tret folclòric i propi del \"regionalismo bien entendido\".
Ara, 23 anys després, la batalla sembla perduda. El derrotisme sembla justificat per una conciència de poble vencut, però en 23 anys es pot haver perdut una guerra que no hem perdut des de fa més de tres segles? El valencianisme continua viu, i després dels segles de castellanització no falta qui coinsidera la seua nació el País Valencià. Per això, per què no partim de l\'Acord de Benicàssim i continuem amb el projecte de país modern? Per què no recuperem el consens i el pacte?
Jo dic sí al País Valencià modern!
Jo dic sí a l\'Acord de Benicàssim!
Miquel Boix
(7-09-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RAFELGUARAF (La Ribera Alta)','
S\'han trobat algunes deixalles de l\'Eneolític però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que desprès de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l\'Hospital General de València; durant la revolta de la Germania, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva; l\'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l\'exili; el 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets; el 24 d\'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle XIX es comença a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.
En 2004 hi havia empadronats 2.98 rafelguaranys que es reparteixen en els nuclis de població de Berfull, Tossalnou i Riu-rau. Les municipals de 2004 donaren la batlia al PP que tragué 5 regidors, el mateix nombre que el PSPV; UV només n\'obtingué 1.
L\'economia depèn de l\'agricultura de regadiu, fonamentalment, taronger.
La Penya Roja (345 m) constitueix el punt més elevat dels 16,3 km2; el corrent fluvial més important és el riu d\'Albaida però hi ha també uns quants barrancs com ara el del Pinar.
Patrimoni:
- Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
- Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l\'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
- Església del Tossalet.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Bibliografia crítica
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Rafelguaraf i el Realenc
','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: EL RÀFOL D\'ALMÚNIA (La Marina Alta)','
L\'etimologia del seu topònim revela clarament el seu origen àrab, en la qual època pertanyia a la taifa de Dénia; al poc de ser conquistat per Jaume I aquest lloc, juntament amb la resta del territori circumdant, fou escenari de la sublevació musulmana liderada per Al-Azraq (1248-1275); va pertànyer als Murs, cavallers ‘origen català, després Sapenas; el 1348 fou venut per Pere IV a Mateu Mercer; en 1535 el marquès d\'Almúnia, senyor vigent, funda parròquia independent, la qual posseïa com a annexes Benimeli, Sagra, Negrals i Zeneta (que tots plegats formaven la subcomarca coneguda popularment com la Rectoria); fins el 1609 la població era integrament morisca, rera l\'expulsió es va fer necessària la repoblació, la qual es va dur a terme en 1610; en 1687 fou convertit en marquesat.
En 2004 s\'hi empadronaren 536 habitants de gentilici, rafolencs. La batlia està governada pel PP, que en 2003 obtingué 5 regidors front als 2 que va traure el BLOC.
Econòmicament hi predomina el sector agrícola (cítrics) i la construcció.
Els 4,9 km2 de superfície municipal fan de pont entre la vall i la serra de Segària en què es poden realitzar excursions senderistes com ara l\'ascensió al cim de la serra, anar a la Font de Ramon, a la Cadireta del Rei Moro o al Racó Mortins.
A banda de escases romanalles del que degué ser una petita fortalesa el patrimoni rafolenc tan sols presenta l\'església de Sant Francesc de Paula, del segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ràfol
','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Abocadors de residus de construcció a Mariola?\" per La Carrasca','
§ Els residus de construcció que s\'hi abocarien inclouen components no inerts, alguns dels quals són tòxics
§ La prioritat en el tractament d\'aquets residus és la recuperació i el reciclatge
L\'Ajuntament d\'Alcoi ha tramitat una modificació del Pla General d\'Ordenació Urbana necessària per a poder instal·lar abocadors d\'inerts en dos pedreres abandonades de la serra de Mariola: la que es troba a la partida de Riquer Alt i la dels Comellars. Es tracta d\'un primer pas que després requeriria un projecte de restauració, l\'estimació d\'impacte ambiental i l\'autorització del Servei de Parcs Naturals de la Conselleria de Territori i Habitatge.
La primera preocupació que ens sorgeix davant d\'aquesta notícia és que el que es pretén abocar en eixes pedreres no són realment residus inerts, sinó residus de construcció i demolició (és a dir, enderrocs), que contenen molts components que no són inerts.
Això no és una afirmació gratuïta, sinó que és un fet reconegut expressament pel Pla Nacional de Residus de Construcció i Demolició 2001-2006, aprovat pel Consell de Ministres l\'any 2001. Segons aquest Pla, els residus de construció i demolició contenen una proporció de residus \"perillosos i de no inerts com, per exemple, l\'amiant, fibres minerals, els disolvents i alguns additius del formigó, determinades pintures, resines i plàstics\"; aquest document també admet que entre els enderrocs de demolició poden aparéixer altres residus perillosos com ara els CFC dels conductes de refrigeració, PCB de transformadors, compostos halogenats per a la protecció del foc i lluminàries de mercuri, sodi o níquel-cadmi. A més, hi ha altres grups de residus que no són tòxics per ells mateixos però que poden patir reaccions en les quals es produïsquen substàncies tòxiques (fustes tractades, plàstics...).
Altres treballs detecten que els residus de construcció també contenen una quantitat apreciable de brossa domèstica (un 7% segons un estudi de composició dels residus de construcció i demolició dut a terme per la Comunitat Autònoma de Madrid); de fet, no cal ser massa perspicaç per comprovar que en els contenidors d\'enderrocs hi ha molts residus que no són precisament inerts.
Des de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció defensem que el principi bàsic d\'actuació ha de ser el respecte i la conservació del nostre entorn natural i, per tant, pensem que la gestió ambientalment correcta en aquest cas ha de basar-se en primer lloc en la reducció de la generació d\'aquests residus i, en segon lloc, en la màxima recuperació i reciclatge dels residus produïts. Aquest és, sense anar més lluny, el criteri que estableix la legislació vigent de gestió de residus i, en especial, el Pla Nacional de Residus de Construcció i Demolició; d\'acord amb aquest pla, el depòsit final en abocador ha de ser l\'última opció.
Les plantes de selecció i trituració de residus inerts són un bon exemple de gestió més respectuosa: els residus que hi arriben se sotmeten a una separació prèvia per tal de recuperar els components aprofitables (metalls, fustes i sanitaris fonamentalment) i apartar els més tòxics (envasos de productes tòxics, PVC, amiant, etc.). Posteriorment, es trituren els residus recuperats per convertir-los novament en matèria primera; aquesta pot utilitzar-se, principalment, per al rebliment en la construcció de carreteres o per elaborar morter en el bastiment d\'edificacions, segons la qualitat del material obtingut. A més, cal destacar el baix cost econòmic que suposa disposar d\'una planta d\'aquestes característiques, ja siga mòbil o fixa.
Aquest model de gestió està duent-se a terme en altres llocs de l\'estat espanyol amb èxit, encara que el percentatge de reciclatge per a tot l\'estat no supere l\'1% (ridícul si es compara amb l\'objectiu del 40% fixat pel Pla de Residus de Construcció i Demolició). En canvi, si mirem cap a Europa podem comprovar que països com Holanda, Bèlgica o Dinamarca arriben a percentatges de reciclatge del 90%.
Convertir les nostres serres en abocadors d\'aquestos residus que, tot i ser inerts, sempre van barrejats amb altres residus perillosos, no ens sembla que siga la millor manera de gestionar-los. La contaminació del sòl i dels aqüífers, els impactes sobre la flora, la fauna, el paisatge i l\'ordenació del territori poden ser-ne les conseqüències.
La recuperació i el reciclatge dels residus de construcció i demolició presenta avantatges ambientals clars: allarguen la vida útil dels abocadors -no podem negar que sempre hi restarà una part que no podrà ser reciclada- i eviten que en proliferen més; també ajuden a reduir l\'extracció de recursos naturals primaris i a disminuir la quantitat d\'energia emprada per a fabricar nous materials.
Per totes aquestes raons, demanem a l\'Ajuntament d\'Alcoi que simplement tinga en compte les prioritats que marca la legislació i que en primer lloc aposte decididament per una gestió d\'aquests residus que tinga com a pilar bàsic i fonamental el reciclatge i la recuperació; a més, pensem que hauria de promoure una gestió comarcal conjunta, convenient per a obtenir una major eficiència i rendibilitat en tots els aspectes.
És un bon moment per a aparcar opcions desfasades i insostenibles com les que representen els abocadors i avançar cap a solucions de futur, que a més es troben en la línia fixada per l\'esmentat Pla de Residus de Construcció. ¿O és que els governs aproven els plans només per fer-se propaganda però no tenen cap interés a complir-los?
Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
(7-09-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RÀFOL DE SALEM (La Vall d\'Albaida)','
Al Corral de la Serreta de l\'Ermita s\'han torbat atuells ceràmics i eines d\'os de l\'edat dels Metalls que constitueixen la primera petjada humana al Ràfol; en època musulmana era una alqueria que pertanyia al castell de Carbonera; després de la conquesta va mantenir els pobladors moros amb els seus costums, llengua i religió; des de la conquesta, i durant el segle XIV, va pertànyer als Bellvís formant part de la baronia de Bèlgida; abans del XVI es va constituir la rectoriaa de moriscs del Ràfol, de la qual depenien les parròquies de Salem, Beniatjar i l\'Alcúdia; en 1602 es constitueix la fillola de Castelló de Rugat composada pel Ràfol, l\'Alcúdia, Salem, Benigerví i Elca; abans de l\'expulsió de 1609 aquests mateixos llocs formaven la baronia de la Foia de Salem sota senyoriu del comte del Real; el 18 de juliol de 1611 el comte del Real atorga l\'escriptura de poblament dels llocs del Ràfol i l\'Alcúdia davant el notari de València, Pere Godes, que regulava, mitjançant l\'emfiteusi les relacions entre senyor i vassalls, situant les particions de fruits com a base de les prestacions senyorials, juntament amb els monopolis (molí, almàssera, carnisseria i caça); el 1689 s\'hi fa el repartiment de les aigües de la Font del Cantal, la qual cosa portà conflictes amb Castelló de Rugat; en el segle XVIII el marqués de Bèlgida percebia prop del 35% de la renda generada pel treball dels seus vassalls; el poble deixà de pagar prestacions el 1835, davant la qual cosa el marquès va instar un plet que duraria fins el 1858 i que fou saldat en 1864 mitjançant un acord: els emfiteutes consolidarien llurs possessions i a canvi el marquès rebria 48.000 quinzets pel valor del seu domini; en 1872 una revolta armada, comandada per un tal Palloc, contra l\'exèrcit republicà donà lloc a la coneguda com la guerra de Palloc que acabà amb la desfeta dels revolucionaris al terme del Ràfol; l\'epidèmia de pesta de 1885 delmà la població d\'una manera important; durant la guerra de 1936-1939 s\'hi va emetre moneda local de curs legal.
El PP obtingué majoria absoluta, 4 regidors i la batlia en les municipals de 2003 en què AIP tragué 2 regidors i el PSPV, 1. El gentilici és rafolí. En 2004 hi havia 389 habitants.
La seua economia tradicional s\'ha basat en l\'agricultura del secà (arbres fruiters, oliveres, vinya, ametlers) fins el segle XIX en què va veure alguna expansió la terrisseria i la molinera; actualment també l\'explotació de granges avícoles, la indústria tèxtil i rajolera hi col·laboren.
Situat als vessants septentrionals de la serra del Benicadell, els 4,4 km2 de superfície municipal compta amb l\'alt del Portet, les llomes de l\'Ermita i les de les Planisses com a altures més importants; el barranc de Missena i el barranc de l\'Arcada constitueixen les dues corrents fluvials que solquen el terme. Es pot practicar el ciclisme o el senderisme en la ruta excursionista del Ràfol al Benicadell. El paratge de l\'ermita de Sant Blai té una de les millores pinedes de la serra.
Del patrimoni rafolí parlarem tot seguit:
- Ermita de Sant Blai. Aixecada en 1640 i molt modificada per diverses intervencions. Durant el XIX fou llatzeret.
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. Edificada sobre la mesquita en el segle XVII en estil neoclàssic, modificada en 1908.
- Almàssera. Edifici de 1952 sense gaire interés arquitectònic però sí etnológic.
- Molí del Ràfol. Mostra de l\'arquitectura hidràulica rural.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrotur
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Plana personal de Robert Montaner i Senabre ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"OPA hostil al nacionalisme\" per Rafa Esteve Casanova','Este estiu mentres ens dedicàvem al \"dolce far niente\" que, per cert, és
una de les millors ocupacions de l\'home, ja albiràvem que el començament de curs seria mogut i calent. Un profeta com monsenyor Rouco Varela ja ho pronosticava així. Esperàvem amb ànsia les discussions sobre l\'Estatut català, del valencià ni es parlarà ja que és més del mateix, els debats sobre els pressupostos i les contínues acusacions del Partit Popular culpant de tot el pitjor que succeïx en el món a José Luis Rodríguez Zapatero. Però ningú esperava que la bomba informativa explotara en l\'àrea econòmica. El llançament d\'una OPA hostil per part de Gas Natural sobre les accions d\'Endesa ha obert de bat a bat la caixa dels trons i de nou, tots a una, els defensors de \"la seua\" pàtria- diuen que la tenen en exclusiva i ens aparten als que no pensem com ells- han eixit a la palestra corejats per les restes de la \"brunete mediàtica\" que tant els deu.
José Calvo Sotelo va llançar fa ja molts anys el crit de \"Preferisc una Espanya roja abans que trencada\" i ara els seus hereus naturals, la dreta que per desgràcia ens toca patir, ni tan sols la volen no ja roja si no de color de rosa i aprofiten qualsevol circumstància per a traure a passejar el seu \"aldeanismo\" antiautonomista i la seua defensa de les essències de la pàtria acompanyats, alguna que una altra vegada, per algun \"baró\" del PSOE com el president d\'Extremadura, el Ministre de Defensa o l\'alcalde d\'A Corunya. Ara l\'excusa ha sigut una operació estrictament empresarial en la que una empresa, Gas Natural, intenta amb els mitjans que la legalitat li oferix fer-se amb el paquet accionarial d\'una altra empresa, Endesa. I açò, tan senzill, i que és el dia a dia dins d\'eixe mar ple de taurons per on naden els grans empresaris ha sigut l\'espoleta que ha detonat la bomba d\'un nou atac al nacionalisme català i amb ell a la resta de nacionalismes perifèrics.
El mateix dilluns en conéixer-se la notícia va eixir a la palestra mediàtica
l\'opusdeista i \"popular\" Martínez Pujalte llançant una dentada al coll de l\'anomenat tripartit que governa Catalunya. L\'endemà Mariano Rajoy des de les ones beatifiques de la COPE va dir que l\'OPA sobre Endesa \"atempta contra la competència, contra l\'interés dels consumidors, dels usuaris i contra la llibertat\". Ja la tenim ja!, D. Mariano preocupant-se pels consumidors i usuaris i per la llibertat. Segurament no recorda que els governs de què ell formava part van entregar Telefónica i altres empreses públiques als seus \"amiguets\" perquè es forraren, que és pel que molts d\'ells estan en política com va dir Zaplana en el seu dia mentres era alcalde de Benidorm. Més tard el mateix Rajoy va dir \"El sector públic autonòmic serà qui controle les grans empreses espanyoles\" I qui controla Endesa? Li ho diré D. Mariano, la controlen els directius posats per vostés. I per cert que casualitat que el president d\'Endesa divendres passat comprara un paquet de 50.000 accions que han apujat de preu gràcies a l\'OPA tan sols 48 hores després. I la guinda la va posar, com no podia ser de cap altra manera, l\'inefable Zaplana quan va dir que darrere de tota esta operació financera estava la negra mà del tripartit català.
Pareix que els moleste que una empresa com La Caixa puga controlar una part del pastís financer que són les elèctriques, però el que els molesta és que esta empresa siga catalana. Però veurem, senyors defensors de les més ràncies essències pàtries, Catalunya és Espanya? Si és així no tenen que preocupar-se, tot queda en casa, i si no és així diguen-ho prompte per a saber a què atindre\'ns i introduir nous punts de vista en la discussió de l\'Estatut. La veritat és que els \"populars\" saben que atacar a Catalunya els situa en un bon calador de vots- ja ho han comprovat al País Valencià- i a això es dediquen amb afany.
Mentrestant, Josep Piqué, torna a pixar fora del test com els seus amics de la gavina errant, intentant llançar balons fora i donant-li al cas la simple actuació financera que té. El senyor Piqué té la corfa dura, recordem que va vetlar les seues primeres armes polítiques en el si comunista del PSUC i això assaona perquè ara li reboten en la pell les eixides de to dels seus \"conmilitones\".
Als que som simples ciutadans de peu de tot este assumpte l\'única cosa que ens preocupa és si, com pareix, a poc a poc s\'anirà reduint la competència empresarial en el sector i si, com sempre, ens tocarà pagar a nosaltres els plats trencats de la fusió cada dos mesos quan ens arribe la factura dels quilovats consumits. La resta és la mateixa lluita de cada dia des que els \"populars\" van ser enviats al negre túnel de l\'oposició. Garrotada i saltamartí, estos xics opositors no saben fer una altra cosa, ni tan tan sols ser una oposició responsable.
Rafa Esteve Casanova
(8-09-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Un Estatut per als nacionalistes espanyols\" per Josep Miquel Martínez','En una cosa estarem d’acord la majoria: tothom està adscrit a una nació. És difícil imaginar ciutadans apàtrides o anacionals, si és que existeix de veritat gent “desubicada” que té el sentiment de no pertànyer a cap territori. Per tant, la qüestió de la pàtria i la nació radica en el lloc on cadascú vol dibuixar la frontera.
El PP sempre ha procurat que les paraules “nacionalisme” i “terrorisme” apareguen pròximes en els seus discursos. Encara que la paraula “nacionalisme” és utilitzada pel PP i pel PSOE amb una càrrega negativa implícita, la mentalitat de la dreta local –i també de part de l’esquerra del País Valencià– és de mantenir l’hegemonia d’un altre nacionalisme: el nacionalisme espanyol. És molt senzill: per a alguns la nació és el País Valencià i per a uns altres la nació és Espanya. Amb aquest raonament lògic podem deduir que el PP i el PSOE són també nacionalistes. Aquests dos partits haurien d’assumir, sense cap vergonya, que són tan nacionalistes com puguen ser-ho el PNV, Esquerra Republicana o el Bloc. Amagar aquesta realitat és tan irracional com que algú vulga amagar el seu cognom o el lloc on va nàixer.
Després que s’ha aprovat la reforma de l’Estatut valencià, és evident la connivència i la sintonia dels dos partits majoritaris de València pel que fa a la concepció de l’Estat espanyol. Personatges del PSOE com Rodríguez Ibarra i José Bono, entre d’altres, ataquen dia sí i dia també els nacionalistes bascos, gallecs, catalans o valencians, alhora que s’empleen a fons per a enaltir els qui practiquen un nacionalisme d’obediència espanyola. El PP i el PSOE han canviat molt poc l’actitud secular de primar una Administració centralista de l’Estat mentre “toleren” algunes expresions regionals folklòriques que no els fan cap mal perquè estan buides de reivindicacions i de contingut. Quan hem passat a parlar de qüestions serioses, ha reaparegut de la ultratomba Alfonso Guerra per a alinear-se amb el PP en el discurs apocalíptic del trencament de l’Estat espanyol.
El Partido Socialista Obrero Español de València encara conserva algun tret socialista, molt poc d’obrer, però molt d’espanyol. Això ha quedat patent després de les presses per acordar amb el PP la reforma de l’Estatut. Joan Ignasi Pla va vessar algunes llàgrimes de cocodril quan va explicar que el PP no li havia acceptat la rebaixa del sostre electoral del 5 al 3%, com està establert a la resta d’autonomies històriques. La dreta pot estar ben contenta perquè els socialistes han renunciat a gairebé tot a canvi de no se sap què. Amb aquest fet, Pla col·labora a deixar sense representació parlamentària més de 180.000 valencians que no són importants per a ell. Qui importa al PP i al PSOE de veritat són eixos ciutadans que alternen els seus vots entre els dos partits majoritaris i tenen la clau del poder.
Però no només coincideixen en l’Estatut el PP i el PSOE. Aquests partits s’han aliat en molts altres temes on pensen en clau espanyola, com en la qüestió del pas de l’Alta Velocitat per l’Horta; en les urbanitzacions dels camps de golf al llarg del País Valencià; en el model d’una televisió autonòmica que afavoreix el partit governant de torn, etc.
Els sectors econòmics i polítics que dirigeixen l’Estat no han deixat mai de considerar-nos com a ciutadans de províncies. Els nacionalistes espanyols del PSOE i del PP han perpetuat aquesta estructura obsoleta en la redacció del nou Estatut perquè, ja se sap quin és el famós principi que hi ha que aplicar: “que tot canvie perquè tot segueixca igual”.
Josep Miquel Martínez Ferre. Banyeres de Mariola (l\'Alcoià)
(8-09-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: REAL DE GANDIA (La Safor)','
El topònim del poble deriva del mot àrab rahal que és el que era en època musulmana: un llogaret depenent del castell de Bairén; rera la conquesta va pertànyer a la família Cardona, que va vendre el lloc als ducs de Gandia; va dependre eclesiàsticament de la col·legiata de Gandia fins el 1535, en què es va erigir com a rectoria de moriscos amb els annexes de Benipeixcar, Benirredrà i l\'Alqueria Nova; fou lloc de moriscs; després de l\'expulsió, fou repoblat en la seva major part per gents procedents de Teulada; a partir dels cinquantes del segle passat va veure delmar importantment la seua població a causa de l\'emigració cap a la veïna Gandia i a França.
En 2004 s\'hi empadronaren 1892 habitants, de gentilici, realers. La batlia correspon al PSPV, que compta amb 5 regidors, des de les votades de 2003 en què el PP n\'obtingué 3 i el BLOC, 1.
A partir dels norantes del segle XX ha vist créixer la població i l\'economia mercès a la indústria.
Els 6,15 km2 de superfície presenten una forma allargassada al marge esquerre del Serpis on els paratges més significatius són el jaciment de la cova dels Teixans, la cova de Bollà, la dels Bancalets i el Cor de Jesús.
Patrimonialment tan sols l\'església de la Visitació de Nostra Senyora, neoclàssica, de 1881.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat de municipis de La Safor
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Solidaritat\" per Josep Miquel Martínez','Després de la declaració de guerra del Govern valencià a propis i a aliens pel recurs de l\'aigua i, posats a demanar, ¿per què no demanen aquests governants també «petroli per a tots»? Si més no és un recurs que no tenim els valencians i que ens vindria molt bé perquè la nostra economia millore encara més.
El PP ha entrat en l\'atzucac de la «solidaritat dels transvasaments», una política que va iniciar el desarrollismo franquista i va seguir després el PSOE. El que sí que és pura insolidaritat és demanar un recurs als veïns per a especular més i més a la costa i a les urbanitzacions de camps de golf mentre les terres d\'interior es despoblen a poc a poc.
Josep Miquel Martínez Ferre. Banyeres de Mariola (l\'Alcoià) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: REAL DE MONTROI (La Ribera Alta)','
Alqueria musulmana, amb l\'important castell d\'Els Alcalans, el 1240 fou donada a Eximén de Tovià; El 1347 passà a Roderic Sanç, i el 1616 Felip III concedí el comtat a Lluís Pérez Zapata; lloc de moriscs, despoblat el 1609, el 1646 tenia 24 cases; segons Cavanilles el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.
En 2004 comptava amb 2.031 habitants, governats per un dels 4 regidors que AGORA va obtenir en les municipals de 2003 en què el PP i el PSPV en tragueren 2, de regidors, i IR, 1. El gentilici és realers.
L\'únic monument de què tenim coneixement és l\'església de Sant Pere Apòstol, del segle XVIII.
Com a curiositat comentarem que Real de Montroi crema falles però amb la particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que també ho fan; de manera que és la primera localitat en celebrar l\'arribada de la primavera amb el ritus del foc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: VEU PRÒPIA PRESENTA LA CAMPANYA \'ADOPTA EL CATALÀ/ADOPTA EL VALENCIÀ\'','Veu Pròpia, l´entitat de nous parlants de la llengua, va presentar públicament la seua campanya \"Adopta el català/Adopta el valencià\" el dijous 8 de setembre a la seu nacional d´Òmnium Cultural, a Barcelona. Hi participaren Jordi Porta (president d´Òmnium), Martí Gasull (Plataforma per la Llengua), Miquel Pueyo (Secretari General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya) i Matthew Tree (escriptor i periodista). Per part de Veu Pròpia, participaren Josep-Anton Fernàndez i Carmen Pérez.
\"Adopta el català/Adopta el valencià\" és la primera campanya de Veu Pròpia. Després d´un període en què l´entitat s´ha donat a conèixer a la societat civil i el públic general, ara Veu Pròpia es proposa treballar per assolir el seu objectiu principal: transmetre l´experiència d´haver adoptat la llengua comuna, per ajudar les persones que estiguen fent el mateix procés.
L´objectiu de la campanya és encoratjar els nous habitants del nostre país i els nous parlants passius a adoptar el català/valencià com a llengua habitual en diversos espais de la seva vida diària. A tal efecte Veu Pròpia es proposa proporcionar informació clara i directa, sense ambigüitats ni tabús, sobre els problemes i els avantatges d´adoptar la llengua del país, i proposant estratègies per facilitar el procés d´adopció lingüística a les persones que el vulguen fer. Així, l´entitat contribuirà a enfortir el vincle afectiu amb la llengua comuna, sense que això implique trencar el lligam amb la cultura d´origen, i al costat de les altres llengües parlades habitualment.
\"Adopta el català/Adopta el valencià\" té dos destinataris: els nous immigrants que porten un cert temps de residència al país, i els nous parlants passius, és a dir, persones nascudes al país i escolaritzades en català/valencià o amb coneixements de la llengua, però que no l´usen habitualment per falta d´ocasions. Amb aquest doble públic, Veu Pròpia vol establir vincles de complicitat i solidaritat entre tots dos grups.
El discurs i la imatge de la campanya fan un ús metafòric de l´adopció d´infants per vehicular dues idees. La primera, que l´adopció de la llengua requereix el protagonisme del nou parlant, el qual s´apropia de la llengua del país, la fa seva i, tot adoptant-la, li garanteix un futur de benestar. La segona, que l´adopció de la llengua té un component afectiu i emocional que dóna sentit a l´experiència d´incorporar-se plenament a la nostra societat, i que va molt més enllà del valor pràctic d´aprendre català.
Per a Veu Pròpia, adoptar la llengua és una experiència que enriqueix el nou parlant tant personalment com socialment, ja que la llengua ens permet establir noves relacions, accedir a nous espais, desenvolupar noves modalitats d´expressió.
L´àmbit d´actuació de la campanya serà Catalunya i el País Valencià, els dos territoris on Veu Pròpia té presència. A l´Autonomia Valenciana, la presentació pública de la campanya, que porta per títol \"Adopta el valencià\" es farà a principis d´octubre i comptarà amb la presència entre d´altres, de Diego Gómez (president de la Federació Escola Valenciana). Durant el curs 2005-06 l´entitat espera fer més de 60 xerrades a centres de normalització lingüística, escoles d´adults, instituts i associacions d´immigrants d´arreu del territori. El material imprès de la campanya comprèn quadríptics, cartells i adhesius, i s´ha editat en les cinc llengües més parlades al nostre país: català/valencià, castellà, amazic, àrab i quítxua. Veu Pròpia també ha creat una web especial per a la campanya: www.veupropia.org/adopta.
Una característica important d´aquest projecte és que el seu finançament és totalment privat. A part del seus recursos propis, l´entitat ha comptat amb el suport econòmic de la Plataforma per la Llengua, Òmnium cultural, la Federació Escola Valenciana i la Fundació Pro-Cat. Veu Pròpia és una entitat independent i no sol.licita ni accepta subvencions de les administracions públiques.
Veu Pròpia es va fundar a Barcelona el setembre de 2002. L´entitat està formada per persones que no tenen el català/valencià com a primera llengua, però l´han adoptat com a llengua habitual. Els socis i sòcies de Veu Pròpia treballen per la presència pública dels nous parlants, per ajudar les persones que estan adoptant la llengua del país, i per aconseguir el benestar de la nostra llengua comuna.
Veu Pròpia
premsa@veupropia.org
www.veupropia.org
(12-09-05) ','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: REDOVÀ (El Baix Segura) REDOVÁN (El Bajo Segura)','
Topònim d\'origen àrab la qual etimologia més versemblant és la que fa referència a un militar moro, de nom Redvan; els indicis de poblament més antics són el Bancalico de los Moros, El Rincón i el Cabezo de l\'Edat del Bronze; els cristians ocupen aquesta alqueria musulmana en 1242 i roman sota el poder de la família Miron, durant el segle XIV diverses epidèmies de pesta delmaren la població i propiciaren l\'emigració cap a Oriola, més segura davant els atacs dels roders que aprofitaven la feblesa dels municipis menuts; en 1401 per matrimoni amb una Miron el senyoriu de Redovà passa a Bernat Tapiols, en 1490 fou adquirida per Jaume Santàngel que utilitza Redovà pràcticament com a finca d\'esbarjo dependent d\'Oriola; en 1491 és anomenat per Ferran II Batle General d\'Oriola, moment en què enceta un procés repoblador amb moros i cristians francs de cisa i dret de mur durant 20 anys; el 15 de maig de 1501 els Reis Catòlics confirmen el senyoriu de Redovà i la independència d\'Oriola; en 1614 Jeroni Rocamora atorga carta pobla; el 2 de maig de 1615 és adquirit per 12.000 lliures pels dominics d\'Oriola.
Com a la resta de la comarca la parla dels 6.257 habitants que s\'hi empadronaren en 2004 és el castellà. La batlia la deté el PP que en 2004 obtingué la majoria absoluta amb 7 regidors; el PSPV en tragué 5 i l\'ENTESA, 1.
El principal sector econòmic és l\'agrícola, també tiren de l\'economia la indústria i, com no, la construcció. Quant a l\'artesania tradicional podem citar la ceràmica i la manufactura d\'espardenyes.
A banda dels paisatges que depara la rica horta, Redovà depara mantes paratges i senders per caminar coneixent el terme i llocs com ara el Santuari i Font de la Salut, el Bancalico de los Moros o el camí de l\'Escorrata.
El poble, situat al redós de la serra i molt prop del Segura, depara passejades molt agradable que ens permetrà gaudir de places encisadores com la de la Pau o la de Miguel Hernández o dels edificis més senyers, que relacionem tot seguit:
- Torre del Rellotge. Edifici de l\'Antic Ajuntament (segle XIX) que allotja un meravellós rellotge de manufactura valenciana.
- Església de Sant Miquel. Inaugurada el 8 de maig de 1602. Bastida sobre una ermita de 1396 que, al seu torn, havia estat aixecada sobre la mesquita mora. Molt modificada per diverses intervencions.
- Antic Ajuntament. Segle XIX
- Palau Residència de l\'Orde de Predicadors. Any 1726. Modificat en 2000 per constituir-se en seu de l\'Ajuntament.
La cuina de Redovà, típicament hortolana, té com a plats més coneguts l\'arròs amb conill i caragols, l\'arròs amb crosta, l\'arròs de vigília, el putxero amb pilotes, la truita de carxofes i un munt de llepolies com \"l\'arrop i tallaetes\", pastissos de glòria, almoixàvenes, etc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Redová
Costa Blanca
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:00',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Gas natural Vs Endesa. Catalunya Vs Espanya?\" per Artur Josep Martínez','Va a ser possiblement el moviment econòmic més important del present any a l\'estat espanyol i també el més polèmic. En principi i sense entrar en qüestions polítiques anem a fer un breu repàs dels arguments econòmics a favor i en contra més usats a l\'hora de justificar o refusar l\'O.P.A. de Gas natural a Endesa.
ARGUMENTS ECONÒMICS
Els dos arguments a favor de més pes són:
Que amb la fusió es crearà un nou gegant energètic, que podrà entrar i fer negoci a multitud de mercats internacionals amb més o menys garanties.
Que esta fusió provocarà una reducció de costos en la producció d’energia degut a l\'aprofitament d\'economies a escala i a la producció d\'energia en centrals de cicle combinat, que empren de manera principal el gas natural pel seu funcionament i on se suposaria que una unió entre el productor d\'energia i l\'aprovisionador de matèria primera reduiria costos.
I l\'argument principal en contra (i no per únic menys important) és la reducció de la competència en el sector de la producció i distribució energètica. Esta reducció de la competència provocaria teòricament un perjuí als consumidors en forma de preu o qualitat de servei futur.
Però anem a vore, totes dues parts asseguren que si s\'arriba al final que desitgen cadascuna d\'elles el consumidor eixirà guanyant, com sempre no tot és blanc o negre, fem una breu explicació:
És innegable que esta fusió crearà un gran gegant energètic i si tenim en compte que tant esta empresa resultant com Repsol estan controlades per la Caixa encara més. Respecte a l\'aprofitament de les economies a escala també sembla raonable, però la clau està en la construcció de noves centrals de cicle combinat on el gas serà el combustible principal, amb esta fusió Gas Natural s\'assegura un definitiu impuls a esta manera de producció energètica i també s\'assegura ser el principal abastidor de matèria primera.
També cal ressenyar que si l\'O.P.A. té èxit Gas Natural podrà començar a oferir paquets de gas i electricitat a la mateixa factura, el que significaria una unificació dels canals de distribució amb les conseqüents reduccions de costos i tiró comercial.
Els arguments que empra Endesa o afins tampoc van coixos, se centren en una màxima econòmica irrefutable, quan augmenta la competència minva el preu i els consumidors ixen beneficiats. Açò seria del tot irrebatible si Endesa actuara en un mercat que s\'aproximara al model teòric de la competència perfecta, però cal ressenyar que ni molt menys és així. El sector de la distribució i producció energètica a l\'estat espanyol encara que alliberat actua quasi, quasi en forma de duopoli, és dir Endesa i Iberdrola es repartixen quasi tot el pastís (sent Endesa la que en té més part), de la mateixa manera els preus estan intervinguts i els fixa el govern per tal de suavitzar la imperfecció que crea esta situació de duopoli.
Per tant després d\'una possible fusió entre Endesa i Gas Natural el mercat continuaria estant en duopoli (encara que en el pastís un poc més repartit entre l\'empresa resultant i Iberdrola) i els preus continuarien intervinguts pel govern. Per tant eixa afirmació que els consumidors eixirien perjudicats per la falta de competència en principi pareix perdre sentit.
Fins ací tot perfecte, el mercat hauria d\'actuar i dins de 6 o 7 mesos tindríem el resultat, però perquè s\'ha creat tanta polèmica política? Be, analitzem-ho.
LA POLÈMICA POLÍTICA
Quin rebombori! La cúpula del PP i tots els mitjans més o menys afins, carregant contra el govern català (en alguns casos el gobierno nacional-socialista). Catalunya s\'apropia d\'Endesa! (En teoria les empreses són dels seus accionistes no?)
Però és açò realment així? Be, tornem a buscar entre la borumballa, per fer-ho haurem de fer un breu recull històric dels moviments econòmics a l\'estat espanyol.
Arrel de les aventures dels bancs espanyols a Iberoamèrica, en les que majoritàriament van obtindre nombroses pèrdues, estos començaren a desinvertir en el sector industrial espanyol i es vengueren les seues participacions industrials. Estos paquets accionarials a la seua volta van anar comprant-se per caixes d\'estalvi i per fons d\'inversió.. Estes caixes d\'estalvi, alhora, estan controlades per la \"societat\" és dir per consellers designats pels governs (polítics), sindicats, etc, etc. En la praxi estan controlades pel govern polític de torn del territori. Així si en principi les caixes patixen cert control polític, les empreses controlades per les caixes en teoria també.
Molta gent ha afirmat que la privatització de les grans empreses públiques ha sigut una privatització encoberta, puix estes empreses han passat de ser controlades pel govern central a ser-ho pels governs autonòmics per mitjà de les caixes, en part tenen raó.
Llavors es de veres este enfrontament d\'Espanya contra Catalunya? Dons personalment pense que no, el que existix és un enfrontament d\'interessos partidistes sobre quotes de poder. El PP diu que Gas Natural està controlada per La Caixa i per tant pel govern català, però s\'obliden de dir que Endesa està controlada per Caja Madrid, que casualment la controla el govern d\'Esperanza Aguirre.
Si Gas Natural haguera estat controlada per alguna altra caixa (excepte una basca) el PP no cridaria tant, no perquè consideren que la seua Espanya perd un actiu (que alguns trompellots ho pensaran de segur) sinó perquè saben que si eixa caixa no està controlada per un govern del PP, l\'alternança política faria que en un futur poguera estar. En canvi saben que si Endesa cau a les mans de Gas Natural perdran per sempre eixa quota de poder, ja que saben que a Catalunya mai tindran res a fer.
I estes quotes de poder signifiquen moltes designacions de càrrecs empresarials i moltes actuacions econòmiques.
Ja veieu, tot açò emmascarat amb l\'atiament de l\'odi cap als nostres veïns de dalt, del que el PP espera traure rèdits electorals i del que també trauran els partits nacionalistes catalans (aquella vella teoria que quan pitjor millor).
Mentrestant ix el senyor Piquè i ens sorprén en un acte que no sabria qualificar si de regionalista o de baluard de les idees liberals dins del PP.
CONCLUSIONS
Però en fi tornem a l\'anàlisi o especulació, ja no sabria com definir-ho.
Com pot acabar tot este marejol? No ho sabrem fins d\'ací uns mesos, però es pot parlar d\'algunes actuacions probables.
Els senyors d\'Endesa ja han dit que es defendran amb tots els seus mitjans (i és el seu dret i el seu deure), podrien buscar l\'ajuda d\'un cavaller blanc estranger que comprara Endesa per que no se la quedara Gas Natural, però açò sembla difícil puix entrar a fer de cavaller blanc a un mercat on els preus els fixa el govern, que casualment pareix estar a favor, no és massa aconsellable.
Per altra part els fons d\'inversió que participen en Endesa majoritàriament ja han respost que l\'oferta els sembla minsa, per la qual cosa Gas Natural haurà de rascar-se les butxaques.
Tal volta la pedra més grossa al camí estiga en els tribunals de la competència, però pel que sembla el tribunal que decidirà serà un de l\'estat i no un d\'europeu, el que en principi pot semblar millor per a Gas Natural.
En fi, tot sembla el partit de tornada (però esta volta jugant a casa) d\'una eliminatòria de la que ja es va jugar en temps del govern Aznar i en el que Gas Natural va perdre.
Artur Josep Martínez
(14-09-05)
+articles d\'Artur Josep Martínez: La balança fiscal valenciana ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: REQUENA (La Plana d\'Utiel-Requena)','
Es conserven restes de poblaments que es remunten fins el Mesolític; però la gènesi de la ciutat actual (barri de La Vila) s\'ha datat en el segle VII aC mercès a les troballes de ceràmiques i habitatges; d\'època romana també hi ha petjada en forma de materials de construcció, uns quants sitges circulars i tres aljubs; els moros li donaren nom Rakkana (la fort, la protegida); des dels primers moments de la seua història Requena és una peça desitjada per castellans i aragonesos a causa de la seua situació estratègica que constitueix el pas a a la Meseta des de terres valencianes; així, en 1177 Alfons VIII de Castella intenta una primera ocupació que no té èxit; igual va ocórrer amb l\'atac que, en nom del rei Ferran III de Castella, va perpetrar, en 1219, el bisbe Roderic Ximénez de Rada, tot i comptar amb un exèrcit de 200.000 persones que assetjaren Requena durant més de tres mesos; la caiguda en mans cristianes paradògicament va ser pacífica, al voltant de 1238, com a conseqüència de la caiguda de València; Requena però, com a producte de pactes entre Jaume I i el seu gendre, Alfons X, quedà en territori castellà; el 1257 rebé carta pobla d\'Alfons X; en 1264 obté la concessió de Port Sec i l\'almoixerifat pel ramat la llana i el blat, la qual cosa provocà mes d\'un altercat entre aragonesos i castellans; el 1265 se li atorgà el Fur de Requena i la vila romangué sota jurisdicció reial; entre 1370 i 1407 va sofrir ocupació aragonesa emmarcada en els conflictes dalt esmentats provocats; en 1465 Enric IV va donar la vila al comte de Castrojeriz, en 1467, en un intent de controlar el monopoli duaner fou ocupada pel marquès de Villena; en el segle XVI ja apareix com població artesana i industrial; l\'expulsió morisca, però, representa un fort daltabaix demogràfic i econòmic que deixa el XVII com un trist segle de transició; durant la guerra de Successió va ser botiflera la qual cosa li costà l\'ocupació per les tropes de l\'arxiduc i certs privilegis atorgats per l\'infaust borbó; durant el segle XVIII es va convertir en un destacat centre tèxtil seder: el 1787 hi havia uns 400 mestres teixidors i 600 telers, la qual cosa convertia Requena en la quarta potència sedera de l\'estat; en 1784 s\'hi funda la Sociedad Económica de Amigos del País de Requena; l\'art major va entrar en declivi a partir de finals del XVIII i principis del XIX; malgrat això, Madoz menciona l\'existència a mitjan segle XIX de més de cinquanta telers de tafetans, sargues i velluts i diverses màquines jacquard; en la primera guerra carlina, les tropes de Cabrera intentaren en diverses ocasions d\'ocupar la ciutat -- el 1835,1836, (per la defensa presentada les Corts li concediren el títol de Muy Noble, Leal y Fidelísima Ciudad de Requena), i 1.837¸ en juny de 1851 Requena s\'incorpora al País Valencià més aviat per raons econòmiques i geogràfiques (menys de 70 km al port de València) que històriques, però en qualsevol cas amb el vist i plau de la població, que desitjava aquesta situació des de feia temps; l\'alienació a finals del XVIII i després la desamortització de béns de propis determinaren una estructura de la propietat en el XIX fortament concentrada que, en general, va perviure fins el segle XX --43 propietaris controlaven més de la meitat de les terres explotades; l\'expansió de la viticultura, protagonitzada per un dinàmic sector burgès, s\'encetà a partir dels anys cinquanta del XIX; el 1845 hi havia 1650 ha de vinyet i el 1914, 12.000; l\'estructura social agrària pogué, d\'aquesta manera, respondre a la demanda europea, aguditzada amb la crisi de l\'oídium i, anys després, de la fil·loxera; el 1932 es declararen expropiables, segons el criteris fixats en la Llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 15,2% de les terres municipals, i d\'elles quelcom més de la meitat era propietat de residents fora del municipi; durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrària de la C.N.T. --integrada per 227 col·lectivistes.
Requena és la capital de la comarca Plana d\'Utiel-Requena i la parla dels seus habitants és el castellà. Els requenudos, gentilici dels seus fills, estan governats des de 2003 per un ajuntament en què el PSPV deté la batlia amb 8 regidors, el PP en té 2 i OIV, 1. En 2004 s\'hi empadronaren 19.849 veïns que viuen repartits entre la ciutat i un gran nombre de llogarets coneguts com Las Aldeas de Requena: el Azagador, el Barriete, Barrio del Arroyo, Calderón, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Penén de Albosa, Casas de Sotos, Casas del Río, Los Cojos, Los Isidros, Los Chicanos, , El Derramador, Los Duques, Hortunas, Fuen Vich, Las Nogueras, Los Ochandos, Los Pedrones, San Juan, Roma, El Pontón, La Portera, Los Ruices, El Rebollar, San Antonio, Turquia, Sisternas, La Cañada i Villar de Olmos.
L\'activitat industrial s\'ha potenciat a partir dels anys seixanta del segle passat: confecció, mobles, cuirs, forns de relaminació, són algunes de les produccions existents; però la decidida aposta que, des del XIX, s\'hi fa pel gairebé monocultiu del cep constitueix la més important aportació a l\'economia requenuda; s\'hi elaboren vins i caves, emparats sota la Denominació d\'Origen Utiel-Requena, de gran qualitat que ja fa temps diuen la seua tant a nivell comercial com en els refinats cercles gastronòmics internacionals. Els edificis dels cellers, molts d\'ells construïts a les primeries del segle passat, afegeixen interès arquitectònic al gastronòmic i fan de la Ruta del Vi i de l\'Embotit Artesà un atractiu turístic a la comarca. Emmarcada en aquesta activitat vitivinícola hi trobem l\'Escola de Viticultura i Enologia que, fundada en 1960, ha donat ja un bon nombre de promocions de capatassos bodeguers i viticultors.
El terme municipal, és enorme: 815 km2 i constitueix la transició de la franja costera mediterrània a la Meseta castellana; el GR7 (sender de gran recorregut europeu) i altres rutes locals ens permeten gaudir de paratges com ara els del riu Cabriol, la font de los Morenos, amb la gegantina escultura del Crist homònim; les aldees ja esmentades, que conserven una bona mostra de l\'arquitectura rural de la comarca; el Pic del Teix, el Castell, la Peladilla, fonts de Rozaleme, Fuencaliente, etc o el Parc de la Natura Fauna Ibèrica, al Rebollar, on es pot gaudir de la contemplació directa d\'aus i mamífers típics de la península en un bosc mediterrani amb representació de gairebé totes les espècies pròpies del mateix.
També patrimonialment Requena i les seues aldees fan una àmplia oferta. La ciutat està clarament dividida en tres barris: La Villa, nucli originari de fundació musulmana (segles VIII a XI) ha estat declarat d\'interès històric i artístic en 1966; l\'Arrabal, és la zona més moderna i comercial, ha crescut sobre l\'antiga jueria i conserva interessants edificis modernistes; Las Peñas on es refugiaren els moriscs expulsats per la conquesta cristiana del segle XIII. Tot seguit deixem una relació dels llocs i edificis més representatius:
Al barri de la Villa:
- Església de Sant Nicolau. Aixecada en el XIII en éstil gòtic però reconstruïda en el XVIII en neoclàssic a causa de les destrosses que va sofrir en la guerra de Successió.
- Església de Santa Maria. Segle XIV. Gòtic isabelí. Molt afectada per la guerra de 1936-1939 ha estat restaurada en l\'any 2000.
- Església del Salvador. Aixecada entre 1380 i 1533 sobre l\'ermita de santa Bàrbara en gòtic isabelí, modificada en el XVIII i restaurada recentment.
- Plaça de la Villa. Centre neuràlgic, en l\'antiguitat i també a hores d\'ara, del barri.
- Coves de la Villa. D\'origen àrab, recorren el subsòl de la Plaça de la Villa. Han estat fetes servir per a diferents usos com ara refugi, sitges, ossari i, més recentment, com a cellers de vi. S\'hi poden observar diferents atuells utilitzats per a l\'elaboració i la conservació del vi com, per exemple, enormes tenalles datades en el segle XII.
- Carrer de Santa Maria. Farcit d\'edificis nobiliaris.
- Carrerot de Paniagua. D\'època àrab.
- Muralla i portes d\'accés. Època califal, segles VIII i IX, refortificades per cristians i carlistes.
- Torre de l\'Homenatge. Aixecada en el X, reconstruïda en el XV. Després d\'haver segut presó i torre guaita actualment allotja el Museu de la Festa de la Verema i una sala d\'exposicions.
- Casa dels Pedron. Va servir d\'allotjament als reis Felip III i Felip IV.
- Casa de Santa Teresa. Va allotjar-s\'hi la mística en una de les visites a la ciutat.
- Casa de l\'Art Major de la Seda.
- Costera de les Carnisseries o de Sant Julià. Antiga porta de Fargalla.
- Costera del Castell. Antic accés a l\'alcassaba.
- Costera del Crist. Amb la barroca ermita del Crist de l\'Empar.
- Costera i Porta de l\'Àngel. Amb escalinata i balcons penjants.
- Alcassaba. Segle XI. En procés de restauració.
- La Fortalesa. Segle XII tot i que hi ha indicis de poblament des del VII aC. En el XIX s\'habilita una part com a plaça de bous i trinquet. En 2000 s\'encetaren tasques de rehabilitació.
- La Medina. Embrió inicial del barri.
- Palau del Cid. Casalot on la llegenda vol situar la residència de Roderic Diaz de Vivar. Reconstruït en el XV.
- Plaça del Castell. Antic pati d\'armes voltat d\'edificis del XVIII.
Fora de la Villa:
- Convent de Sant Francesc. De 1569.
- Església de Sant Sebastià. Segle XIV, ampliada en 1786. En procés de restauració que ha tret a la llum un preciós teginat mudèjar.
- Església del Carme. Segle XVIII exterior gòtic, interiors barrocs. Sòcol de taulell valencià.
- Teatre Principal. Aixecat en 1952 en estil racionalista sobre l\'antic Teatre Circo. És un dels majors del País Valencià.
- Plaça de Bous. De 1877 amb façana neomudèjar.
- Pilón, o font de los Patos. Centre de la Requena moderna.
- Convent d\'Agustines Recoletes.
-
- Fundació Lucio Gil Fagoaga. Edifici del segle XVIII que alberga la biblioteca del titular, amb més de 30.000 volums.
- Estació de Viticultura. Dotada dels més avançats aparells per a l\'elaboració del vi.
- Monument Universal a la Verema. De 1972.
- Museu Etnològic, de Sisternas.
- Balneari de Fuente Podrida. D\'aigües sulfuroses.
- Immaculada Concepció, de Casas de Eufemia.
- Nostra Senyora del Miracle, de Los Ruices.
- Nostra Senyora de l\'Encarnació, de Los Duques.
- Sant Antoni abat, de Los Isidros.
- Sant Antoni de Pàdua, de Casas del Río.
- Sant Antoni de Pàdua, de Los Pedrones.
- Sant Antoni de Pàdua, de San Antonio.
- Sant Isidre, de Campo Arcís.
- Sant Josep, de La Portera.
- Sant Joan Baptista, de san Juan.
- Museu Municipal. Inaugurat en 1968 en l\'antic convent del Carme.
Sens dubte el gran cabal gastronòmic dels requenudos el constitueixen els seus embotis i els seus vins coneguts arreu i de què deixen constància en dues cites anuals: MUESTRA DEL EMBUTIDO ARTESANO Y DE CALIDAD i la declarada en 1967 d\'Interès Turístic FERIA Y FIESTAS DE LA VENDIMIA d\'origen medieval i reorganitzada en el XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Requena
Castillos y fortalezas de la CV
Denominació d’Origen Utiel-Requena
Fiesta de la Vendimia
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Xarxa de senders de la Plana d’Utiel-Requena ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RIBA-ROJA DE TÚRIA (El Camp de Túria)','
Hi ha diversos jaciments del Bronze i ibers; dels romans, que l\'anomenaren Ribarubea (ribera roja), s\'han trobat diverses villae i les ruïnes d\'una ciutat coneguda com València la Vella; els Pla de Nadal dóna important testimoni del domini visigot; dels moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el casc urbà, la torre i el castell; Jaume I, el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d\'altres possessions a l\'Aragó; en el Llibre de Repartiment apareix citada com Ribaroga; el 1348 els unionistes s\'apoderaren de la població i ajusticiaren els jurats i el batle; el 1382 el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i sa esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marquès de Guadalest, qui atorgà carta de població, el 7 d\'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la màxima jurisdicció, i el poder d\'anomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l\'arròs, la novena dels fruits del secà i altres tributs; també va pertànyer al marquès de Càceres i al comte de Revillagigedo fins l\'abolició dels senyorius; en el segle XVIII, a causa del conreu de l\'arròs, va patir febres terçanes i es va restringir el seu conreu a les terres contigües al riu; durant la guerra d\'Independència hi hagué una guerrilla que va causar força maldecaps als francesos; a les primeries del segle XIX produïa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almàsseres per a oli, i també s\'hi fabricaven teixes; el 13 d\'abril de 1897 es va concloure el compromís de cesió o venda de les terres que hi posseïa Àlvar Gonçal Joan d\'Armada Fernández de Córdoba Valdés i Guemes, sisè comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; en 1943 RENFE tingué la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d\'altres pobles de l\'estat amb el mateix topònim però la fulminant reacció popular acabà amb l\'atreviment de l\'empresa ferroviària; actualment està sotmès, com tantes altres municipis, a un procés de creixement urbanístic que té la darrera escena en l\'intent de “pelotàs” desfermat a la Partida de Porxinos on una societat esportiva privada pretén ubicar les seues instal·lacions i, de pas, aixecar una urbanització, a dir dels ecologistes i de molta gent del poble, gens sostenible.
En 2004, s\'hi empadronaren 16.262 persones que ocupen els nuclis de Riba-roja, Mont Alcedo i Ventas del Poyo i les diverses d\'urbanitzacions que al caliu del riu hi han proliferat. La batlia la detè el PP, que en 2003 tragué 9 regidors; el PSPV en va traure 6 i EU-ENTESA s\'hagueren de conformar amb 1. El gentilici és riba-rogers.
Econòmicament Riba-roja continua sent un poble agrícola amb secà i reguiu.
Els 63,1 km2 de superfície municipal s\'estenen al llarg de la ribera del Túria, que aquí comença a extingir-se per a cedir les seues aigües a la cada vegada més anecdòtica Horta de València.
El nucli urbà mantè la flaire medieval dels seus fundadors musulmans. El patrimoni riba-roger ens presenta:
- El Castell. Habitat fins el 1897, ha passat des de llavors per un procés de degradació (va ser, fins i tot, magatzem agrícola) A hores d\'ara es troba pràcticament desaparegut, a l\'igual que les muralles, integrat en els edificis més antics del poble.
- Església de l\'Assumpció de nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclàssic. Molt maltractat en 1936-1939, ha estat ben bé restaurat recentment.
- Ajuntament. Obra de l\'arquitecte Rieta aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
- Convent de Sant Gregori. 1896, èstil neogòtic.
- Pont Vell. D\'origen romà.
- La Cisterna. Construïda en 1762, es va mantenir en ús fins 1940. Serà Museu Arqueològic.
- Molí del Comte. Un dels millors conservats del País.
- 3 aqüeductes romans, dels que el més conegut és el dels Arquets.
- Ruïnes de València la Vella, de què ja hem parlat.
- Pla de Nadal. També esmentat més amunt.
- Caserius i masos arreu del terme.
L\'orxata i els “sequillos” constitueixen dos dels productes gastronòmics més coneguts de Riba-Roja.
En l\'apartat esportiu cal esmentar la Mitja Marató Internacional que se celebra des de fa nou anys en el més de febrer i que ja s\'ha consolidat com la més important del País i una de les més reconegudes de l\'estat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Riba-roja
Castillosnet
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Riba-roja de Túria: Indescriptible ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RIBESALBES (La Plana Baixa)','
D\'origen musulmà, fou donada per Jaume I, el 1245, juntament amb Berita i Trutxelles, totes tres llogarets d\'Onda, a Guillem de Pau; el 1404 és venuda al metge reial Doménec Ros d\'Orsins al que en 1438, el rei Alfons V li concedeix la jurisdicció, que posseïren sons hereus Joan i Onofre; el 1513 es concedeix la jurisdicció a Onda; a partir del segle XVII recau en Joan Coll i els seus successors, que l\'ostenten fins el segle XVIII, en data desconeguda es va convertir en baronia.
El recompte poblacional de 2004 ascendeix a 1.302 ribesalbers. La batlia correspon al PP que compta amb 5 regidors per 4 del PSPV segons els resultats de les municipals de 2003.
L\'economia ribesalbera es basa en la ceràmica artística i la fabricació de taulells i paviments. La primera fàbrica la va fundar en Josep Ferrer, l\'any 1781.
Compta amb 8,4 km2 d\'accidentat terreny on la major altura és de 459,9 m i els paratges més rellevants són: el cim de la Roja, el riu Millars, el mirador de Miramar, el pantà de Sitjar, la font de Bruno i una bona xarxa de senders per la serra d\'Espadà.
El nucli urbà s\'esten pel vessant d\'una muntanya a una altitud de 171m. Del patrimoni local parlem tot seguit:
- Castell de Ribesalbes. Reconvertit en Casa Baronia, on funciona el Museu de la Ceràmica. De la seua primera fundació no resten gairebé records com no siga la presó i poca cosa més.
- Església de Sant Cristòfol. Neoclàssica, del XVIII.
- Capella del Calvari.
- Aqüeducte. Segle XIX. Actualment en desús.
Gastronomia típica: tords amb ceba, olla de penques, boll de tomaca i verdura i els tradicionals dolços valencians: pastís de moniato, mones de Pasqua, etc.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Mediterránea
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RIOLA (La Ribera Baixa)','Documentalment apareix per primera vegada en el Llibre de Repartiment amb el nom d\'Arriola; després segons l\'historiador Beuter seria Giola¸ en 1276 Jaume I reparteix entre Domenec de Vallobar i d\'altres les alqueries d\'Alcolecha i Riola, amb obligació de custodiar el castell; Pere IV, el 1336 incorporà el lloc de Riola al castell i baronia de Corbera, en el qual municipi romangué fins el 1836, en què fou segregat i convertit en municipi independent; durant quasi tot el segle XVI va pertànyer als ducs de Gandia; després s\'incorporà a la Corona; a principis del segle XIX produïa arròs, blat, dacsa, raïm, fesols, fruites i hortalisses, i comptava a més a més amb un molí fariner i d\'arròs, producte d\'exportació.
El padró municipal de 2004 dóna la xifra de 1.706 habitants, de gentilici,.riolers, governats pel PSPV que guanyà les municipals de 2003 amb 5 regidors; 3 n\'obtingué EU i 1 el PP.
Té un terme de 5,6 km2.
La seua església, neoclàssica, està dedicada a santa Maria la Major, i fou bastida el 1735.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: ROCAFORT (L\'Horta)','Aquest article té 1 comentari.
Característiques
Rocafort pertany a la comarca de l\'Horta Nord de València, limitant amb Godella pel sud i per l\'oest i amb les pedanies de València, Benifaraig, Borbotó i Massarrojos per l\'est i nord, ocupant una extensió de 2,52 km2.
Està format per dos tipus de terrenys: el de l\'horta limitant amb la sèquia de Moncada i la part de l\'oest on s\'assenta la població, és més elevada -uns 35 metres sobre el nivell de la mar- i constituïda per llomes de pedra calcinosa.
El nom de Rocafort presenta un origen geogràfic que prové de la roca sobre la qual està enclavat. El nom no ha variat durant els segles ni en les èpoques de més forta castellanització. Els seus habitants és diuen rocafortans.
Història
Es coneix l\'existència de població prehistòrica per les troballes de 1933 que corresponen a restes humanes d\'un enterrament col·lectiu que daten del Neolític, uns 200 anys aC; també de l\'època romana queden restes de dos aqüeductes: el de la Covatella i el de Les Llometes.
En el Llibre del Repartiment no consta Rocafort com a tal, encara que E. Beut Berenguer diu que seria possible l\'existència d\'alguna alqueria habitada per musulmans.
La primera referència escrita sobre Rocafort data de 1349, en la qual deia que pertanyia a Francesca Gemella i que desprès passà a la seua filla Andrea Mactano i a Mateu Llançol a qui li confiscaren els béns i Rocafort fou adquirit per Francesc Malet al que succeí Pere Malet, -relatiu a este senyor n\'hi ha un document de 16 d\'abril de 1353 que indica que per motiu de la guerra de la Unió, el Fisc Reial havia confiscat l\'alqueria de Rocafort a Pere Malet-. Després tenim a 1415 a Berenguer Camps, com a senyor, a 1480 apareix documentat Joan de Cervató com a senyor de Rocafort, a finals del segle XV és Ramon Almenar i després al segle XVI, Joan Almenar. Al 1527 Tomás Ribot comprà el senyoriu a Pere Mercader que estava casat amb Isabel Almenar, -filla de Bertomeu Almenar, que ostentava el senyoriu en 1510-, desprès passà pels senyors Anna Maria Ribot, Jerónimo Muñoz de Funes i Ribot, Baltasar Julià Muñoz, Baltasar Julià i Mompalan, Victòria Julià i Orries, Nicolás Julià Boyl d\'Arenós, Ignacio Pasqual Julià, Pascual Maria Julià Garcia de Càrdenas, al 1799 passà als Barons de Santa Bàrbara que van ser els últims senyors de Rocafort i Godella , puix els senyorius d\'estes poblacions sempre han anat units. Els senyorius van ser abolits el 1838.
Claustre antic Convent
La vida de Rocafort transcorria al voltant del convent d\'Agustins que s\'havia fundat sobre una ermita que els pedrapiquers de València donaren als frares en 1434 i que estava dedicada a Sant Sebastià Màrtir. Hem de destacar que de les antigues pedreres de Rocafort s\'extragué la pedra que desprès s\'utilitzà en la construcció del Micalet i les Torres dels Serrans de València. Al 1835 la Desamortització de Mendizábal suprimí les comunitats religioses i l\'edifici del Convent passà a ser propietat del poble de Rocafort i en ell es va establir l\'Ajuntament i l\'escola que fins aleshores no havien tingut local propi.
Al 1609 tenia 15 cases habitades, totes per cristians, 57 cases al 1794, 338 habitans en 1845, 509 al 1900, 4.619 al 1994 i al 2005 passen dels 6300 habitants. Les festes Patronals es celebren a últims d\'Agost i estan dedicades a Sant Agustí, Verge de la Consolació, Santa Bàrbera, Crist de la Providència i Verge del Roser
Joan Perez Navarro
Més informació en Internet:
Ajuntament de Rocafort (amb l’enllaç a la versió en valencià desactivat)
Castillos Net
Castillos y Fortalezas de la CV
Plana personal de Paco González
COMENTARIS:
L’article de Rocafort ha estat possible gràcies a la col·laboració de Joan Pérez Navarro. Per la nostra part només afegir que el cens de 2004 donava la xifra de 6.043 persones i que l’ajuntament està composat per 8 regidors del PP, 4 del PSPV i 1 d’IPR. ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Què estem fent malament els pobles de l\'interior?\"','Un amic de les Coves de Vinromà es preguntava fa un temps què estem fent malament als pobles d\'interior per què només ens arriben propostes d\'instal·lacions que ningú més vol (abocadors, presons, mines d\'argila...), mentres que les instal·lacions més \"bones\" se\'n van a la costa (Marina d\'Or Golf, El Corte Inglés...). Jo no tinc la resposta a eixa pregunta, però sí que tinc una opinió al respecte.
Les Administracions Públiques (tant estatals com autonòmiques) venen elaborant uns pressuposts amb \"dèficit 0\" des de 1992 (any de l\'entrada en vigor del Tractat de Maastricht) per a acomplir amb les exigències monetàries que va imposar la Comissió Europea per a poder entrar dins la \"Zona Euro\"; Espanya ho ha anat acomplint tots estos anys, així que ara ja som europeus amb euro i tot.
Però hi ha països que, per les seues necessitats econòmiques (com, per exemple, Alemanya, per la necessitat d\'equiparar els nivells econòmics de l\'Alemanya de l\'Est a l\'Alemanya Occidental després de la reunificació), s\'han saltat les polítiques monetàries imposades per la Comissió Europea i, tot i això, també són europeus i també tenen l\'euro, però el dèficit se\'ls ha disparat per damunt dels nivells admesos per Europa.
Quin és el problema que tenim ací? Que la regió alemanya més pobra té un nivell econòmic superior a la regió més rica d\'Espanya; que les infrastructures d\'eixa regió espanyola més rica són molt paregudes o inclús inferiors a les de la regió més pobra d\'Alemanya. I com arreglem això si la Comissió Europea no ens deixa tenir un dèficit superior en un 1% a la mitja europea? Hi ha dos opcions.
La primera opció és passar de la Comissió Europea, com ha fet Alemanya, al·legant situacions econòmiques extraordinàries (manca d\'insfrastructures, necessitats d\'anivellament de les rendes entre regions...), i fer les inversions necessàries en les zones més desfavorides per poder anivellar el nivell d\'estes zones al nivell de les zones més riques.
I l\'altra opció és inventar negocis multimilionaris per què siguen les empreses privades les que fagen les inversions que hauria de fer l\'Estat o la Comunitat Autònoma. Esta és l\'opció que s\'ha elegit ací.
Amb les dos opcions es realitzen inversions. Però amb la primera opció es realitzen inversions en benefici dels interessos dels habitants de les regions més pobres, mentres que amb la segona opció es realitzen inversions en benefici de les empreses privades que gestionaran els negocis multimilionaris creats.
Com està passant amb el Pla Eòlic, les empreses privades que gestionaran el negoci de l\'Energia Eòlica faran inversions multimilionàries als pobles de l\'interior (cada vegada que s\'aprove una central eòlica es publiquen les inversions que farà l\'empresa: 19 milions d\'euros, 44 milions d\'euros, 50 milions d\'euros... com si eixos milions foren en benefici de tots els veïns); però eixes inversions no són en benefici dels habitants dels pobles on aniran les centrals eòliques, sino que és un desemborsament de diners per a comprar el material necessari per què el seu negoci els proporcione beneficis als seus accionistes. Així funcione una empresa privada.
Els habitants dels pobles afectats sabrem que estes empreses tenen molts diners i que se\'ls estan gastant als nostres termes municipals, però d\'eixos milions nosaltres no en veurem ni un.
Els habitants dels pobles afectats veurem com estes empreses tenen la capacitat de fer-se carreteres per a què els seus camions puguen passar per on els interesse, però d\'eixes carreteres nosaltres no en provarem ni una.
Des de fa molt de temps (massa), les úniques inversions que arriben de les Administracions Públiques són les ajudes a les explotacions agràries o ramaderes que venen de la Unió Europea. Amb estes inversions només estem allargant la mort dels nostres pobles, que veuen com les úniques inversions públiques es fan en uns sectors que tenen el futur negríssim, mentres que les inversions en el sector terciari (que necessita de bones infrastructures per poder desenvolupar-se) són pràcticament nul·les; durant estos darrers anys, tant empresaris de les nostres comarques com d\'altres llocs han realitzat inversions per intentar desenvolupar un sector terciari als pobles de l\'interior (estic parlant del turisme rural), però pareix que eixes inversions no els interessen a algunes Administracions Públiques, doncs el turisme rural en un entorn industrial no pareix que sigue una fòrmula massa encertada.
És relativament normal que es fagen més inversions allà on més es recauda; però la funció de les Administracions Públiques no és tornar els diners a qui els ha pagat, sino intentar que tots els que han pagat tinguen la possibilitat de gaudir d\'unes condicions de vida similars; però cal tenir molt calr que això és una funció de les Administracions Públiques, no de les empreses privades.
Els pobles de l\'interior necessitem inversions públiques per a millorar les nostres infrastructures i poder desenvolupar un sector terciari suficient per a assegurar el futur dels nostres pobles, i eixes inversions són necessàries des de fa molt de temps. És evident que els nostres pobles no aporten la mateixa quantitat d\'imposts que les ciutats costaneres, però és que és impossible, perquè amb els mitjans dels que disposem no podem aportar més; el dia que puguem aportar igual o més diners que la costa a l\'erari públic serà una bona senyal, però fins que això sigue possible, necessitem l\'ajuda i la solidaritat de les zones que més aporten.
Som nosaltres els que ho estem fent malament? Segur que nosaltres no ho estem fent tot lo be que podriem, però no crec que les condicions d\'inferioritat econòmica dels nostres pobles siguen culpa exclusivament nostra.
(Missatge original extret del fòrum de la Penya Independent de Benafigos: www.pibenafigos.com)
(21-09-05) ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Volem cinema en valencià\" per Susanna Sebastià','Un govern, com el valencià, que s’ompli la boca assegurant que defensa i promociona la llengua pròpia del territori, per què opta aleshores per passar a la televisió autonòmica totes les pel·lícules en castellà?
No ho entenc. Tenint una Llei com la del Promoció i Ús del Valencià i un Estatut d’Autonomia on s’assegura la igualtat entre les dues llengües parlades al territori valencià, per què al País Valencia no es pot veure un film en valencià, ni en la televisió autonòmica ni en cap sala de cinema, ni comercial ni independent?
I on estem representats els ciutadans valencianoparlants? Per què no s’atenen les nostres demandes? Tinc constància, perquè ho he sol·licitat personalment, que al Síndic de Greuges d’Alacant han arribat centenars d’instàncies demanant que la meitat de pel·lícules que es projecten a la Filmoteca de València estiguen subtitulades al valencià.
Així, doncs, les necessitats de molts ciutadans valencians no són ateses ni pel sector públic, les institucions públiques valencianes, ni pel sector privat, les empreses del sector cinematogràfic.
Jo crec que dins una societat democràtica en què vivim i després de trenta anys de democràcia, ja és hora que puguem tenir el nostre dret: poder veure cinema en valencià.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
(22-09-05) ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"No es pot jutjar el que no es coneix\" per Susanna Sebastià','La fam al món, sí, existeix i no hauria d\'existir perquè en aquest planeta
hi ha recursos suficients per a viure tot el món. Però, potser la nostra
societat, la societat desenvolupada, tinga càncers més grans al seu interior que les societats pobres. El que, per suposat, crec fermament és que no s\'han de permetre les injustícies.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
(22-09-05) ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': CARTES AL DIRECTOR: \"A Correus i Telègrafs\" per Robert Torrens','
P er què l\'empresa pública \"Correos y Telégrafos\" no utilitza les altres llengües oficials en cinc autonomies en els seus rètols i en els segells? La Llei d\'Ús del Valencià deixa ben clar que les empreses públiques han d\'utilitzar les dues llengües. No utilitzar les dues llengües suposa falta de respecte a la majoria valencianoparlant del País Valencià. Les taxes de 10 milions de catalanoparlants suporten aquesta empresa pública. No respectar la llengua de 10 milions de catalanoparlants que suporten aquesta empresa pública va més enllà de falta de respecte, és totalment antidemocràtic.
Robert Torrens i Taverner
Benigembla (Marina Alta)
(22-09-05) ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Agafa els diners i corre\" per Rafael Esteve-Casanova','Allà pels finals de la dècada dels seixanta Woody Allen va dirigir una pel·lícula, el títol de la qual era el mateix amb què hui he decidit encapçalar esta columna. Ara, alguns anys més tard, els responsables de la Sanitat en les comunitats autònomes governades pel Partit Popular han decidit fer seu el
títol de la pel·lícula del famós director nord-americà i han eixit a ungla de cavall de la reunió on es repartien els diners per tal de pal·liar el dèficit sanitari, amb els diners en una mà i amb la negativa a qualsevol proposta socialista en la boca. A això se l\'anomena ser congruent o més prompte fer realitat allò de \"Dóna\'m pa i dis-me panoli\". Uns dies abans ja havien rebut doctrina en la seu de Gènova en el sentit que cal negar, no tres vegades com Sant Pere sinó totes les que facen falta, qualsevol proposta que arribe avalada pels socialistes.
Entre els èxits d\'eixe estat del benestar a què aspirem aquells que no tenim amics poderosos que ens paguen els favors emportant-nos de vacances en el seu iot està el d\'una sanitat pública digna. La veritat és que en açò com en tantes altres promeses descrites en la Constitució caminem prou lluny. El primer Govern socialista, el de Felipe González, va universalitzar la sanitat en este país i a partir de llavors tots tenim dret a ella. El 5% del PIB espanyol es mou en l\'àmbit sanitari, i al País Valencià un de cada tres euros gestionats pel seu Govern tenen origen o destí en la sanitat pública. I a pesar de tot la sanitat pública cada dia és de menor qualitat. Se succeïxen les llistes d\'espera, en els ambulatoris les cues es fan interminables i aquells metges que volen atendre bé els pacients no compten amb temps suficient dedicant-se tan sols a ser mers expenedors de receptes que servixen per a engrossir els comptes de resultats dels laboratoris farmacèutics i les farmàcies convertides hui en botigues expenedores de mercaderia sanitària.
L\'any 2001 data en què es van donar per transferides les competències sanitàries a totes les CC.AA. El Govern d\'Aznar va establir el model de finançament que ara tant critiquen els seus \"conmilitones\" i corifeus de l\'àmbit mediàtic, i en algunes de les autonomies davall l\'ala de la gavina es va posar en marxa el denominat \"cèntim sanitari\" amb el que a l\'omplir el deposite de gasolina estàvem tornant a contribuir a pal·liar el dèficit sanitari producte la majoria de les vegades d\'una mala gestió. Ara a més d\'eixa possibilitat, que no obligació, de fer que la gasolina i la llum ens costen més cara el que sí que és segur que a partir de hui mateix el paquet de tabac, el whisky o la canya de cervesa ens van a servir per a anar pagant, això sí en còmodes terminis, una futura extirpació d\'hemorroides o les cataractes que tindrem quan siguem venerables ancians després d\'inevitables anys de lectura. I a riu revolt guany de pescadors. Facen la prova. El litre de cervesa tan sols tindrà un increment d\'un cèntim, però estic segur que quan d\'ací a pocs dies demanem una canya ens va a costar un 20 % més per allò dels intermediaris i l\'arredoniment. El president dels industrials cervesers ja ho va anunciar fa dies.
Però hi ha autonomies, del PP per descomptat, com la valenciana que ja comencen a donar un bon destí a estos diners tacats pel vici del tabac i l\'alcohol. El Conseller de Sanitat valencià, un dels més crítics amb les noves disposicions, acaba de llançar una campanya per a fer-nos saber als valencians que \"el metge sempre està\", quina casualitat que intenten dignificar la professió mèdica- amb els nostres diners- just quan es comença a jutjar l\'anestesista Maeso, presumpte autor del contagi de quasi tres-cents malalts d\'hepatitis C. Segurament no hi ha necessitats més peremptòries ni forats que tapar, però és que tal vegada és la forma que el nostre Conseller de Sanitat té de pagar els favors rebuts. Cal estar a bé amb la classe mèdica i, per què no dir-ho, tal vegada afavorir a algun amic que s\'encarregue de la publicitat de la campanya. Només són 300.000 euros, és a dir la misèria de 50 milions de les antigues pessetes.
Ja se sap, qui vullga vicis que se\'ls pague. I ara els viciosos engrossirem escandalosament les arques de la sanitat pública. Propose que a bevedors i fumadors, que també som d\'esquerra Sr. Zapatero, se\'ns entregue una targeta daurada de benefactor o bé s\'erigisquen en els patis dels hospitals estàtues al \"viciós desconegut\". Ja les haurem pagat al llarg de tota una vida de vici i xeflis. Corrupció no, això ho deixem per a alguns polítics, sobretot per a aquells que en anys no molt llunyans confessaven que estaven en política per a forrar-se mentres dirigien l\'alcaldia d\'algun poble de la costa valenciana.
Rafa Esteve Casanova
(22-09-05) ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: VEU PRÒPIA A LA MOSTRA D\'ENTITATS DE L\'11 DE SETEMBRE','Veu Pròpia va ser present a la Mostra d\'Entitats de l\'11 de Setembre que cada any té lloc al Passeig Lluís Companys de Barcelona, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. A la nostra parada es va poder parlar amb membres de l\'entitat, recollir informació sobre la campanya «Adopta el català/Adopta el valencià», o comprar material divers. Entre les personalitats que es varen acostar destaca el president del FC Barcelona, Joan Laporta.
Apartat de Correus 12.227
46020 València ','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': ROJALS (El Baix Segura) ROJALES (Topònim oficial)','
Ja del Neolític podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabezo de las Particiones i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l\'alqueria d\' Al-Mudawwar (Almodòvar); des de la seua fundació fins el 1602 va pertànyer a Oriola i des d\'aquesta data fins el 29 de maig de 1773 en què compra la seua independència al rei a Guardamar del Segura; el 21 de març va perdre gran part del patrimoni i 30 veïns en el terratrèmol que va assolar les terres del Baix Segura; en febrer de 1833 fou escenari d\'un tumult a favor d\'en Carles; durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrícola de la CNT que el 1938 fou amenaçada per l\'ajuntament en pretendre aquest la devolució de les terres confiscades per la col·lectivitat a llurs antics propietaris; des del darrer terç del passat segle la tendència poblacional ha estat contínuament alcista.
La població, de parla castellana, en 2004, ascendia a 11.657 persones, que habiten majoritàriament a Ciutat Quesada i també al nucli de Las Heredades; l\'ajuntament està composat per 7 regidors del PSPV i 6 6 del PP segons els resultats de les votades de 2003. El gentilici és rojaler.
De tradicional economia basada en l\'agricultura i en l\'artesania del cànem, el lli i l\'espart ha vist aquesta reforçada amb el turisme en les darreres dècades.
El Segura travessa el terme, de 27,1 km2.
El patrimoni rojaler, com veurem tot seguit, s\'articula al voltant de la hidrologia:
- Pont de Carles III. Pont de pedra, acabat el 23 d\'octubre de 1790, que uneix els nuclis modern i antic del poble.
- L\'Assut. Bastit en el segle XVI, actualment conserva la seua funció.
- La Sènia. Del segle passat i també en funcionament a hores d\'ara.
- Aljubs de Gasparito. Donaven aigua als pobles de la contrada. Actualment un continua sent dipòsit d\'agua i l\'altre s\'ha convertit en Museu Etnològic i sala d\'exposicions.
- Ecomuseu d\'Hàbitat Soterrani. Antic barri de les Coves rehabilitat per allotjar activitats artesanals en el Soc Artesanal creat a l\'efecte.
- Museu Arqueològic.
- Museu de l\'Horta.
- Museu de la Setmana Santa.
La cuina, apegada al terreny, està farcida de plats confeccionats amb els productes de l’horta i els animals de granja: arròs amb conill i caragols, truita de creïlla, carabasseta, carxofa i faves tendres; putxero amb pilota, etc. De dolç: flam de taronja, toñas de repulgo, coca de sant Pere, dolç de raïm, bunyolers rojalers, migues amb xocolata i més encara.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Convega
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Viquipedia
','','2005-12-25 03:07:01',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: LA ROMANA (Les Valls del Vinalopó)','
Hi ha dues versions sobre l\'etimologia del topònim, una parla del mot àrab Al rumanas (les mangranes) i l\'altra l\'associa amb el marquès de la Romana; quant al seu origen es parla dels romans per una via que passava prop del poble; també es parla dels moros, però la documentació que existeix diu que en 1739 donà nom al marquesat de La Romana i que va pertànyer a Novelda fins el 24 de maig de 1929 en què es va segregar i va constituir municipi propi després d\'haver comprat les terres que venien conreant segle rere segle al marquès.
Des de 2003 està governat pel PSPV que obtingué 5 regidors; el PP en tragué 4 i II, 1. En 2004 s\'hi empadronaven 2.235 habitants.
Té pedreres del denominat \"marbre roig d\'Alacant
El seu terme és de 43,8 km2 al llarg dels quals es pot practicar el senderisme.
L\'únic monument ressenyable és l\'església de sant Pere apòstol inaugurada el 21 d\'abril de 1910.
Els menjars típics són els gaspatxos, l\'arròs amb caragols, les miques i els embotits i dolços casolans. Hi ha també vi elaborat al poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: ROSSELL (El Baix Maestrat)','
Com passa gairebé sempre el topònim del lloc es presta a diverses interpretacions, en el cas de Rossell la més creïble és la que parla del color vermellòs del seu terreny, el més poètic és la que fa referència a “camp de roselles”; a les coves de les Bruixes, de Blai o Barberana trobem les primeres petjades humanes; al Polseguer, el coll del Moro, el Carrasclet i el mas de Vito hi ha restes dels ibers i dels romans, d\'aquests s\'ha descobert un bust de marbre del segle I aC; els moros fundaren el llogaret que hi ha perviscut fins els nostres dies com Bel que fou ocupat per Pere II en 1208, conquerit definitivament per Jaume I, fundat com a poble per Balasc d\'Alagó; manat poblar per Hug de Follalquer, abat del monestir de Benifassà, amb carta pobla de 1237, al qual pagaven els pobladors els dos terços del delme; uns anys desprès fou involuntària protagonista d\'un plet entre el monestir de Benifassà i els Hospitalers pel seu senyoriu que, en 1286, recau en la batlia de Cervera, de què era el poblet més petit; en 1317 la batlia esdevé propietat de l\'orde de Montesa sota el qual senyoriu roman fins el XIX; resultà incendiada durant la guerra dels Segadors el 1648 pel mariscal francès Schonberg; el 1705 Felip V va fortificar Bel; en el segle XIX va ser zona d\'operacions del carlista Cabrera i de diferents roders com ara Salom, Tarranc o Currutaco; en 1971 va afegir-se Bel.
En 2004 hi havia 1.291 habitants i tres nuclis de població: Rossell, Bel, que va ser-li afegit en 1971, i Cases del Riu on es troben els primers vestigis d\'industrialització hidràulica. El gentilici és rossellers i belers, en el cas dels de Bel. En 2003 les eleccions donaren la batlia al PSPV amb 6 regidors per tan sols 3 del PP.
L\'economia és basa en una pobra agricultura de secà i una més florent industrial (mobles, tèxtil, alimentació) ajudades per l\'explotació de granges de porc, pollastre i conill.
Els 75,3 km2 de superfície, que s\'escampen entre la muntanya (Penya de Bel, 1.050 m) i el pla meridional, són regats pel riu de la Sènia, frontera natural entre el País Valencià i el Principat, el Cèrvol i els barrancs de Requena, Sotarràina, de les Tones i de l\'Ullastre i presenten com a paratges més cridaners la font de Baix i la Cova de les Bruixes entre altres moltes possibles excursions.
Pràcticament desapareguda la muralla, de què hi ha restes formant part de les vivendes de la localitat no hi ha més monument a ressenyar que l\'església dels sants Joans.
L\'olla, l\'arròs amb pilota, el conill amb samfaina donen mostra d\'una cuina casolana de supervivència adobada amb exquisits dolços com ara les borraines, les figues albardades o els pastissos de cabell d\'àngel.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Rossell
Castillos y Fortalezas de la CV
Guia Virtual de la CV
Plana personal Andreu & Rot
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat
','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Economia valenciana I, País de clusters\" per Ramon Tremosa','
Un país de clusters per comarques
Territori i recursos
Amb una extensió de 23.255 Km2 el País Valencià ocupa el 4’6% de la superfície de l’Estat espanyol i segons el darrer cens oficial l’any 2001 tenia 4.162.776 habitants, el 10’4% de la població estatal. L’any 2002 el País Valencià va generar el 10’5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i el 9’78% del valor afegit brut industrial estatal i el seu estoc de capital, segons l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, representava l’any 2000 el 10,4% del total estatal. I ara que a finals de 2003 el deute públic de la Generalitat valenciana acaba de superar el 10’5% del PIB valencià i la taxa d’atur s’ha situat al 10’5%, s’entén molt bé perquè es diu sovint que el País Valencià és el país del 10%.
El País Valencià conforma un territori allargassat amb una façana marítima considerable de 450 Km, majoritàriament de costa baixa i arenosa i amb ports naturals escassos. La seva orografia muntanyosa i irregular històricament ha dificultat les comunicacions i l’aprofitament del sòl, i només l’eix litoral ha facilitat la connexió cap al nord, cap a Catalunya i Europa. Així s’explica, entre d’altres raons, que tot i els seculars plans radials d’infraestructures estatals el volum de comerç entre Catalunya i el País Valencià multipliqui per quatre el del País Valencià amb Madrid. Amb un clima mediterrani i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del País Valencià són minsos en minerals, destacant algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàl·lics, d’ús i tradició històrica en la indústria i la construcció. En recursos hídrics hi ha una demanda d’aigua superior a l’oferta, essent aquest desequilibri especialment greu en les comarques del sud del país, que es resolen de moment amb restriccions i amb l’explotació d’aqüífers subterranis. Els plans d’estalvi i racionalització d’ús, especialment en l’agricultura, i la generalització de plantes dessalinitzadores i de captació d’aigua de pluja es presenten com les solucions de futur.
Pel que fa als recursos humans, la taxa d’activitat del País Valencià (població que vol treballar en relació a la població entre 16 i 65 anys) va assolir l’any 2002 el 56,8%, superior a la mitjana estatal (50,9%) i quasi igual a la mitjana de la UE-15 (57%), per bé que les diferències per gènere són força acusades: la taxa masculina va assolir el 69,8% l’any 2002, tres punts per sobre de la mitjana europea, però la femenina era del 44,8%, quatre punts per sota de la mitjana europea. Pel que fa al capital humà, el nivell educatiu del País Valencià presentava l’any 2001 un èxit educatiu de l’ensenyament primari del 63%, del secundari del 16% i superior del 21%, essent aquests percentatges per a Catalunya del 55%, 19% i 26%, per al País Basc del 45%, 20% i 35% i per al conjunt de l’Estat de 58%, 18% i 25%. Els nivells educatius valencians són, per tant, més baixos que la mitjana estatal, que al seu torn estan mal posicionats en el context de la UE-15 (34%, 44% i 22%) i, encara pitjor, en l’actual UE-25 (30%, 49% i 21%): l’ampliació europea suposa un augment significatiu de la diferència en termes de competència laboral, sobretot en l’ensenyament secundari.
Sector industrial i clusters
En aquest context, és especialment remarcable la força que presenta el sector industrial al País Valencià: pel seus nivells de productivitat elevats i per tractar-se d’uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquesa que l’agricultura, el turisme o la construcció, la presència d’activitat industrial en un territori és un dels elements que més bé exterioritzen la capacitat competitiva d’un país. I malgrat les mancances seculars que presenta el País Valencià pel que fa a recursos naturals, a comunicacions i a manca de complicitat del sector públic espanyol, és molt rellevant el fet que l’any 2003 encara un 21% del PIB valencià fos generat pel sector industrial, i que aquest generés una producció per valor de 36.730 milions € i donés feina a 347.861 persones.
El País Valencià és, com Catalunya, un país de comarques, responent aquestes a unes delimitacions que defineix amb precisió la seva orografia. I un dels fets més interessants de l’estudi de l’economia valenciana es troba en l’elevat nombre de clusters industrials, que es distribueixen d’una manera molt nítida per comarques i, dins d’aquestes, fins i tot per municipis. Un cluster ve conformat per la concentració geogràfica d’empreses d’un mateix sector productiu, que afavoreix la cooperació i la seva especialització productiva. El cluster també comporta l’aparició d’un mercat de mà d’obra local especialitzat i facilita la difusió a nivell local de les millores tecnològiques de les empreses capdavanteres per mitjà dels contactes personals.
Al País Valencià hi ha sectors econòmics amb una presència transversal en moltes comarques, que són ben visibles des del Baix Maestrat fins al Baix Segura: els tarongers, per exemple, s’estan enfilant per les muntanyes amb reg de goteig davant de la pressió del turisme i de la construcció. També el sector serveis és molt present a tot el país i Gandia, per exemple, capital de la Safor, exerceix de capital terciària de les comarques centrals més industrials (Vall d’Albaida, Comtat i Alcoià). Però escampats per tot el territori també s’hi observen clusters industrials ben delimitats en sectors tant diversos com els que presenta el mapa. El País Valencià és un país de clusters per comarques, que són autèntics motors de creixement econòmic i d’equilibri territorial a preservar i a impulsar.
|
Mapa
Clusters per comarques al País Valencià |
|
Comarca |
Capital |
Cluster |
|
La Plana Baixa |
Vila-real |
Ceràmica |
|
La Ribera Alta |
Alzira |
Agroalimentari |
|
La Ribera Baixa |
Sueca |
Automòbil |
|
L’Horta |
València |
Automòbil, Moble,
Metal·lúrgia, Maquinària |
|
La Vall d’Albaida |
Ontinyent |
Tèxtil, Vidre |
|
El Comtat |
Cocentaina |
Tèxtil |
|
L’Alcoià |
Alcoi |
Tèxtil, Vidre, Joguines |
|
L’Alacantí |
Alacant |
Torró |
|
El Baix Vinalopó |
Elx |
Cuir, Calçat |
|
El Baix Segura |
Oriola |
Cuir, Calçat |
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (www.iivee.org)
|
Quadre 1
Producció, inversió i ocupació industrial al País Valencià
en milions d’euros i en persones ocupades |
|
Sector |
Producció (2003) |
Inversió (2002) |
Ocupació (2003) |
|
Productes minerals no metàl·lics (vidre i ceràmica) |
5.700 |
105 |
51.922 |
|
Alimentació, begudes i tabac |
5.100 |
70 |
31.906 |
|
Material de transport (automòbil) |
4.950 |
100 |
15.844 |
|
Refinament de petroli i indústria química |
3.950 |
53 |
20.955 |
|
Tèxtil i confecció |
2.300 |
30 |
45.955 |
|
Altres indústries manufactureres (moble i joguines) |
2.200 |
25 |
36.280 |
|
Metal·lúrgia i productes metàl·lics |
2.150 |
50 |
36.653 |
|
Calçat i cuir |
2.100 |
28 |
22.450 |
|
Paper, arts gràfiques i edició |
1.900 |
60 |
18.698 |
|
Maquinària, equip i òptica |
1.800 |
22 |
7.095 |
|
Cautxú i plàstic |
1.700 |
18 |
18.632 |
|
Fusta i suro |
1.150 |
25 |
18.807 |
|
Material elèctric i electrònic |
750 |
28 |
4.207 |
|
Total (inclou tots els sectors industrials) |
36.730 |
521 |
347.861 |
Font: Institut Valencià d’Estadística (www.ive.es)
Ramon Tremosa i Balcells. Departament de Teoria Econòmica i Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana Universitat de Barcelona
[Article publicat el 2 d\'agost de 2.005 a l\'AVUI, i el 26 de setembre de 2.005 al diari PARLEM amb el permís del seu autor] ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: ROTGLÀ I CORBERA (La Costera)','
Quant a Rotglà (anomenat antigament L\'Alcúdia Blanca) cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva; el 1535 s\'erigí en rectoria de moriscs, se separà de Xàtiva amb els llocs de Galceran Sanz, Gil Martí Tallada i Torrent de Meneu com annexes; després de l\'expulsió, en Joan Rotglà Sanz atorgà carta pobla a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corberà, també estava poblat per moriscs (30 famílies el 1572); després de l\'expulsió és repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvís, qui atorgà carta pobla el 12 de juliol del 1611 a 26 famílies cristianes; el 1813 s\'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en els quals aquests se\'n portaren la pitjor part; en 1684 l\'església es va segregar de la de Xàtiva. En 1854 ambdós municipis es fusionaren donant lloc a l\'actual.
Els habitants del poble són coneguts com rotglers o rotlaners i en 2004 ascendien a 999, governats per un regidor del GIRC, que compta amb 2, els mateixos que el PP; el BLOC en té 3.
Econòmicament compta amb una agricultura mixta de secà: vinyet, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaquí i granjes d\'aus.
El terme és petit, 6,2 km2, amb un relleu pràcticament pla en què destaquen els pujols de Vista Bella, La Serreta i Els Carrascos i els barrancs de Font Canya i Carnissers.
Del patrimoni rotgler citarem l’església dels Sants Joans i l’ermita de la Verge dels Socors.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"El moviment ciutadà davant de l\'ofensiva urbanística\" per AUN','En els últims anys, a l\'empar d\'una legislació i d\'una gestió política des de les institucions molt discutibles, la pressió d\'importants fluxos econòmics que busquen prosperar per mitjà de l\'especulació i els diners fàcils ha incrementat en la nostra Comunitat l\'ofensiva urbanística del ciment i de la rajola, arribant en molts casos a produir-se situacions de completa insostenibilitat des de tot punt de vista (jurídic, social, ecològic, econòmic), tal com posen de manifest cada vegada més clarament els problemes ja existents respecte a l\'aigua, residus, energia o les infraestructures públiques en general.
La depredació urbanística i mediambiental és tal, inclús, que els casos d\'acaçament i de coaccions immobiliàries i infraccions afecten veïnats i poblacions cada vegada majors, en una escalada incessant lligada a l\'especulació i al desenvolupament de \"grans projectes\" com a únic motor per al creixement econòmic. El que ve obrant en detriment del desenvolupament productiu i de la indústria tradicional: tèxtil, calçat, ceràmica, mobles, agricultura..., i del propi turisme, que encara que siga de sol i platja, requerix unes infraestructures i un entorn natural que cada vegada estan més degradats.
Com il·lustren els casos compilats en el llibre de Jesús Moncho \"Marinas-Postiguet-Horadada: Alacant dreams\", allò que s\'esta produint al llarg i ample d\'estes actuacions no és una altra cosa que una flagrant conculcació dels drets dels contribuents, tant dels xicotets propietaris com de les poblacions, és a dir el conjunt de residents de cada zona i en particular els més indefensos, per posseir rendes més baixes i poca o nul·la possibilitat de resposta i defensa.
Precisament, allò que cal constatar és que ni en l\'àmbit judicial ni des de les autoritats d\'Urbanisme i territori o els propis ajuntaments (grups polítics que els governen) solen produir-se, normalment, moviments significatius per a frenar i penar esta escalada depredadora i espoliadora. Molt al contrari, en la pràctica, moltes vegades s\'intenta minimitzar estos assumptes argumentant davant de l\'opinió pública que es tracta de conflictes entre particulars; o que no hi ha delictes ni agressions contra el dret a una vivenda digna i a un entorn saludable; o que en realitat és l\'interés general el que (falsament) s\'està fent prevaldre enfront dels interessos particulars d\'uns o altres.
Una anàlisi més detinguda d\'estos fets mostra, almenys, dos coses: una, que el paper de mediació de l\'Administració resulta fals perquè són les pròpies empreses \"triades\" pels ajuntaments o la Generalitat les directament implicades. L\'altra és que en les diferents formes reconegudes d\'abús urbanístic, la frontera del legal i l\'il·legal, de la llei i la trampa, es confonen interessadament, fins al punt d\'existir una relació inseparable entre la política institucional i els poders econòmics, ambdós en estret lligam per a promoure situacions d\'indefensió com a persones i ciutadans/es d\'esta Comunitat.
A este respecte, la utilització que fan els ajuntaments dels Plans General d\'Ordenació Urbana és, probablement, la cara més visible, més mediàtica i també la més destructiva. En la ciutat de València tenim molts exemples d\'execucions realitzades al seu empar però sense tindre en compte ni els interessos col·lectius ni a les organitzacions ciutadanes més directament afectades: Cabanyal, l\'antiga presó Model, la Tabaquera, Les Arenes, Mestalla, el Port, el parc Central, Natzaret, La Punta, Patraix, camí de Vera .. Pràcticament no hi ha un sol districte o barri de la nostra ciutat en què no existisca un clar conflicte entre els responsables municipals, els seus amics promotors o financers i els veïns i població resident.
I esta situació general, auspiciada o permesa per la legislació en esta matèria (LRAU) prompte pujarà un nou esglaó, d\'aprovar-se la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV), que els actuals responsables del PP en la Generalitat tramiten amb urgència per a sortejar les possibles conseqüències dels molts anys d\'aplicació nefasta i irresponsable de la vigent legislació urbanística.
És important, en conseqüència, que com a ciutadans i ciutadanes subjectes a esta intensa pressió urbanística i/o amenaçats per actuacions d\'espoli del nostre patrimoni, ja siga particular o col·lectiu, a més d\'organitzar-nos per a fer front a cada situació concreta que conjuguem la mobilització amb els instruments jurídics a la nostra disposició.
I igualment resulta obligat treballar perquè la nostra veu i els nostres interessos siguen tinguts en compte en el pròxim debat parlamentari sobre la LUV, un debat absolutament central per al futur de la nostra comunitat i dels seus habitants.
Abusos Urbanístics NO!
(28-09-05) ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RÒTOVA (La Safor)','
També coneguda com Ròtiva, hi ha testimonis de poblament del Mosterià en la Penya Roja; del Paleolític en Barranc Blanc, Cova de les Rates Penades i Penya Roja; del Neolític en Forat de l\'Aire Calent i Cova de les Rates Penades; dels ibers prové el nom Ròtuba o Ròtaba, “lloc de pagament del ramat transhumant” i també nom del castell de Borró; els romans i els àrabs fundaren i donaren entitat a un alqueria que fou ocupada en 1239 per Jaume I i donada a poblar a Guillem Company i a Guillem Figueras el 13 d\'abril de 1248; al llarg de la història tingué diversos senyors: Joan de Pròxita, Arnau de Sarina qui va cedir-lo, en 1424, al monestir de Cotalba, pertanyent a l\'Orde dels Jerònims; Pere de Figuerola que, en 1546, li donà carta pobla; la família Vich, a les primeries del XVI; els Polop, els Baiarri, els Balaguer, els Arnau, de Gandia; els Escrivà, que en 1799 abasten el títol de comtes de Ròtova, tot i que altres fonts indiquen que fou Llorenç Bou de Penyarroja, en 1800, qui assolí aquest privilegi; en 1535 s\'independitza eclesiàsticament de Palma de Gandia i queden com a annexes a la seua parròquia les esglésies d\'Almiserà, Castellonet de la Conquesta i Alfauir; a partir del segle XVIII comença a destacar-se com el municipi més important de la Conca del Vernissa , que comprèn Alfauir, Castellonet, Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni.
En 2004, 1.277 rotivans (o rotovins) s\'hi enregistraren en l\'ajuntament, que, des de les municipals de 2003 està governat per 7 regidors del PP i 2 del PSPV.
En l\'apartat econòmic parlarem d\'agricultura: producció i exportació de taronja, oliva i garrofa; ramaderia: vaquí i gallines; la indústria no és gaire important tot i que al redós del proper nucli industrial de Gandia s\'hi observa alguna activitat.
Al seu terme (7,6 km2), regat pel Vernissa, podem gaudir de paratges on practicar el senderisme, l\'escalada o l\'excursionisme, com ara: la Font de la Finestra; el Racó de la Cova, la Penya Roja, el barrancs d\'Atanasio, de les Galeries (amb pintures rupestres) i Blanc, la Coveta de Minyana o la Cova de les Rates Penades.
Tocant al patrimoni, citarem:
- El castell de Borró. De probable origen musulmà, deixà de ser utilitzat després de les revoltes d\'Al Azraq. Des d\'aleshores no hi ha sofert cap rehabilitació, la qual cosa explica el seu estat de ruïna i abandonament.
- Església de Sant Bertomeu apòstol. Segle XVIII. Neoclàssica.
- Aqüeducte. Gòtic mudèjar, del segle XV. En estat precari.
- Palau dels comtes de Ròtova. Segles XVII-XVIII.
- Ermita del Borró. Abandonada.
- Molí de l\'aigua.
- Riu-rau. Típic edifici d\'aquestes contrades per a l\'assecament de la pansa.
La gastronomia, tòpicament valenciana, inclou la paella, l\'arròs al forn amb panses, coques de dacsa, de\'ametla i pastissos d\'aire i de moniato.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ròtova web
Safor Guia
Vall de Vernissa ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: Q-R: RUGAT (La Vall d\'Albaida)','Va tenir el seu origen en un castell musulmà que adquirí importància durant la sublevació d\'Al-Azraq; Jaume I el 1250 va repartir ses terres i la de les seues alqueries annexes entre les seues hostes, i el 1275, fou penyorat per la monarquia al noble Gil Martínez d\'Entenza; els Bellvís, els Llançol i els Bellavista exerciren successivament el senyoriu fins que el 1339 passà a mans de l\'abat del monestir de la Valldigna; el 1352 Pere IV va vendre\'l-lo a Vidal de Vilanova; va constituir el centre de la baronia amb aqueix nom, comprenent territorialment diverses poblacions limítrofs; però terminaria annexa a la baronia de Montitxelvo; abans de l\'expulsió dels moriscs comprenia 20 cases de cristians vells, i després va romandre despoblat, ja en 1646 tenia 12 cases; a partir dels seixantes de la passada centúria va sofrir els efectes de l\'emigracio rural
En 2004 s\'hi enregistren 196 persones, de gentilici, rugatins. L\'ajuntament que va sortir de les urnes en 2003 està constituït per 4 regidors del PSPV i 1 del BNV.
L\'economia rugatina és totalment agrícola: fruiters, hortalisses, dacsa, cereals, olivera i, fonamentalment, vinyet.
El terme és petit, tan sols 3 km2, i accidentat, els barrancs de Llopis, del Llop i dels Fondons, i els cims de Rugat, d\'Arnet, dels Fondons i la Foia del Peu constitueixen els paratges més destacats.
Si parlem de patrimoni citarem les restes del castell, l\'església de la Mare de Déu de Gràcia i el calvari.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrotur
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES (': SANCANYET - SACAÑET (Topònim oficial)(L\'Alt Palància)','
Fins el segle XIX pertanyé a l’orde de Montesa; es va separar de Bejís el 1842; l’aturada i el decreixement han caracteritzat l’evolució demogràfica des de finals del segle XVIII, la població ha passat de 247 habitants el 1794 a 141 el 1994.
El municipi compta amb dos nuclis de població: Sacañet (topònim oficial) i Canales. Els 147 habitants que s\'hi comptablitzaren en 2004 estan governats, des de les municipals de 2003, per un únic regidor, i alcalde, del PP.
Les condicions del terreny, molt muntanyós, han dificultat el desenvolupament de l\'agricultura; així, els camps conreats representen en la segona meitat del segle XX un percentatge molt petit respecte al total de terres; les principals produccions agràries durant els segles XVIII, XIX i XX han estat els cereals --blat, ordi i civada.
Als seus 30,6 km2 de superfície municipal, situats en el vessant septentrional de la serra de Bellida (1.321 m), hi ha el cim de las Peñas del Diablo (1.471m), nombrosses coves i avencs, com ara la Cova de la Murciénaga i la del Pueblo; les fonts de la Salada, la Carrasca, la Teja i Salinas i un bon nombre de geleres que s\'utilitzaven per al comerç de la neu dels quals el més important és el de los Frailes.
Quant al patrimoni ben poca cosa podem ressenyar com no siga l\'ajuntament, l\'església de Sant Isidre i la de Santa Bàrbara, a Canales.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrotur
Alpuente, La Yesa, Andilla, Alcublas y La Cueva Santa
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"La Diputació d\'Alacant i el valencià\" per l\'Associació Cultural Dalt de L´Alt','La llei de l´ús i promoció del valencià s´ha canviat per l´ús i la promoció de la llengua castellana per part de la Diputació d´Alacant/Alicante. A part de que no usen la denominació oficial d´Alacant, ja que hi ha 2 denominacions oficials de la provincia, s´asseguren que estiga tot en llengua castellana. Ademés paguen cursets per a que els estrangers que hi han en la provincia d´Alacant estudien la llengua castellana, quan aquesta gent es poden pagar molt bé els cursets a quaselvol acadèmia privada. Ademés que no organitzen cap curset de valencià pels estrangers, així s´asseguren que no creixca el nombre de valencianoparlents. No retolen en valencià, ni per engany, cal dir que per tot arreu ens podem trobar senyals de tràfic i d´obres en perfecta llengua castellana. Tot açó, i més és possible en la Comunitat Valenciana, i en el nou estatut que defén el Partido Popular, i clar que també el Partido Socialista Obrero Español de la Comunidad Valenciana, ja que País Valencià no és una denominació oficial. Recordem que el nou estatut no requereix el requisit lingüístic als funcionaris de les administracions valencianes, per tant seguirem vegent el creiximent de l´ús i promoció de la llengua castellana. Està clar que tenim una llei de l´ús i promoció del valencià, que la mateixa administració valenciana ni l´interessa, ni la respecta, però continuen amb la mateixa demagògia de sempre, ells els populars diuen que defenen la ¨LLENGUA VALENCIANA¨.
També fan ús de l´anglés, veure la negreta, ja que diuen \"Pagina Home de la Diputación de Alicante\".
Comproveu-ho a l´enllaç d´abaix:
Associació Cultural Dalt de L´Alt
Benigembla, La Marina Alta
País Valencià ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SAGRA (La Marina Alta)','
Antiga alqueria islàmica, va pertànyer a Joan Pérez de Cullera, i fou comprada per Eximén Pérez de Tarazona, compra que va confirmar el rei el 1249; el 1286 era propietat de Pere Ximénez d\'Ayerbe, i el 1299 va obtindre-la per donació Raimon Vilanova; el senyoriu fou adquirit, en el segle XV, per l\'orde de Santiago, qui edificà un palau, i establí la comanda de Sagra; fou lloc de moriscs, 50 focs el 1609, de la fillola d\'Ondara i un dels últims reductes que es van resistir a l\'orde d\'expulsió, després de la qual quedà deshabitada, i es tornà a repoblar amb famílies procedents de Catalunya, segons la carta pobla concedida el mateix 1609.
En 2004 s\'hi empadronaren 422 persones, de gentilici, sagratins. L\'ajuntament des de 2003 està governat pel PSPV amb 4 regidors; el PP en té 3.
Ubicat en la subcomarca de la Rectoria, apegat a la serra del Caval, regat per riu Girona, el seu terme abasta 5,7 km2 i compta amb paratges com ara la Font del Mortit o el Caval de Sagra, un dels cims de la serra.
Sagra conserva la flaire musulmana en els seus carrers torts i estrets on l\'únic monument ressenyable és l\'església de Sant Sebastià.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Economia valenciana II, Model econòmic\" per Ramon Tremosa','
Model econòmic: Florida o Califòrnia?
Especialització versus diversificació
Zaplana va apostar per convertir el País Valencià en la Florida d’Europa, impulsant models com el de Benidorm, Terra Mítica i la ciutat de les ciències i les arts. Ara el president Camps vol duplicar els camps de golf del país, mentre els altres sectors productius no disposen de suport públic efectiu, com és el cas del sector industrial valencià. Si a la borsa de valors no és bo concentrar totes les compres de títols en un sol valor o sector (teoria de la selecció de cartera), tampoc no és bo que un país s’especialitzi només en un sector d’activitat: en cas de patir un \"shok asimètric\", una crisi d’un sector concret, cal que hagi en el territori altres sectors d’activitat que puguin assumir la població aturada. Així doncs, caldria parlar al País Valencià de Califòrnia: el turisme és el seu primer sector econòmic, però una agricultura mediterrània potent, alguns sectors industrials competitius, una densa xarxa d’universitats amb Berkeley i Standford al capdavant i una presència forta de noves tecnologies al Sillicon Valley fan d’aquest estat la cinquena potència econòmica del món.
En els darrers anys s’observa una pèrdua de pes de l’agricultura i de la indústria en favor del turisme i la construcció (quadre 1). La indústria valenciana pateix un esgotament d’algunes sectors que s’intensifica a partir de l’any 2001, amb l’entrada de l’euro i la creixent integració als mercats internacionals. Això és degut al predomini dels sectors de \"demanda feble\" o sectors \"madurs\", intensius en mà d’obra i de salaris baixos: aquests sectors són els més exposats a la competència dels països emergents per la seva baixa tecnologia, que en ser relativament accessible no és una barrera rellevant d’accés.
Al País Valencià aquests sectors són alimentació, tèxtil, moble, fusta, joguines, calçat i paper, que representaven el 57 % de la indústria entre 1995-2000, i que a l’any 2003 només en representaven el 50%. Els sectors de \"demanda intermèdia o mitjana\", associats a uns majors nivells de valor afegit i productivitat, i que al País Valencià el composen material de transport, maquinaria, cautxú i plàstic, representaven el 2003 el 40 % de la indústria. I els sectors de \"demanda forta\", que són els de major productivitat i dels quals al País Valencià només hi ha el sector químic i l’electrònic, suposaven el 2003 el 10 % restant.
El diferencial negatiu d’inflació amb la UE dificulta les exportacions valencianes a la zona euro, que n’absorbeix 2/3 del total, i n’afavoreix les importacions, no podent-se ara devaluar la moneda per recuperar la competitivitat perduda. I l’apreciació de l’euro, que és molt més intensa quan la comparem amb les monedes dels països emergents, castiga especialment les exportacions valencianes fora de la zona euro, alhora que també n’estimulen les importacions. La caiguda de les exportacions dels sectors de demanda feble del darrer any és prou significativa: joguines, 21’9 %; il·luminació, 16’5 %; ceràmica decorativa, 15’6 %; calçat, 12’8 %; tèxtil, 8’1%; moble, 6’5%.
Dèficit comercial
Així per primera vegada en molts anys la balança comercial valenciana, que secularment ha presentat superàvit comercial, mostra en els primers mesos de 2005 dèficit comercial (quadre 2), havent minvat les exportacions valencianes en el total estatal del 13’3% de 1997 a l’11’65% de 2005. A mitjà termini no es preveu una reducció del diferencial d’inflació amb la UE, ja que la major inflació valenciana respon a unes estructures de mercat menys competitives, sobretot en alguns serveis: sense més competència efectiva en molts serveis bàsics hi haurà més inflació. I també l’euro serà una moneda més forta, en presentar el compte corrent de la Balança de Pagaments de la zona euro continuats superàvits: si no hi diferències significatives de tipus d’interès amb els EUA, que facin sortir capitals europeus vers aquell país, l’euro se seguirà apreciant a llarg termini. Això, però, afavoreix els països i les empreses europees amb capacitat d’exportar capitals fora de la zona euro, al fer les compres d’actius físics i financers més assequibles.
També el sector turístic valencià de sol i platja ha de preguntar-se què farà el dia en què, per exemple, Tunísia tingui aeroports, hospitals, hotels i discoteques com les de Benidorm. Un turista europeu que baixi d’Hamburg només té 20 minuts més d’avió per situar-se al sud de la Mediterrània i cada vegada trobarà més oferta com aquesta, i cada cop més atractiva, fora de la zona euro. Així, és intel·ligent l’estratègia dels grups hotelers mallorquins, que ja estan omplint d’hotels aquesta costa i altres destins emergents, tot aprofitant l’euro fort i el baix tipus d’interès europeu per endeutar-se i invertir a l’exterior.
Tot resumint, pel que fa a l’evolució sectorial de l’economia valenciana, seria convenient que els responsables públics valencians moderessin les seves lloances al sector de la construcció. Com en qualsevol altre sector d’activitat, inclosos els camps de golf que ara es volen duplicar, els excessos mai no són bons. De continuar en els propers anys la dinàmica del darrer quinquenni podria acabar passant que el sector de la construcció acabés fagocitant la resta de sectors productius. L’economia valenciana camina acceleradament cap a un model econòmic de duocultiu (construcció i turisme), fins al punt que aquests dos sectors capten el capital que hauria d’estar dedicant-se a la modernització de la indústria i de l’agricultura valencianes. Cal mantenir la riquesa que suposa l’equilibri sectorial que sempre ha caracteritzat l’economia del País Valencià.
La globalització econòmica és un procés molt ràpid, pel qual en pocs anys un país pot fer un salt espectacular endavant o patir una caiguda severa. La ceràmica de Castelló és un exemple d’un sector competitiu que l’any 2000 se sentia fort, segur i imbatible i que ara pateix per fer front a la competència xinesa, que produeix a meitat de cost en segments de producte també d’alta qualitat i disposa d’una moneda artificialment devaluada. Per això en la globalització la complicitat amb els sectors industrials del sector públic d’un país, que avui té un pes i un poder regulador com mai no havia tingut, és bàsica en la provisió de capital humà, de capital físic (infraestructures de transport i telecomunicacions) i en el suport a les empreses innovadores per mitjà de reduccions en la seva pressió fiscal. Tan important és aquesta complicitat que avui és un element clau de la competitivitat.
|
Quadre 1
Evolució dels sectors productius
al País Valencià
en percentatge del total |
|
Sector |
1995 |
2001 |
2003 |
|
Agricultura |
4,1 |
2,5 |
2,2 |
|
Indústria i Energia |
23,4 |
22,5 |
21,0 |
|
Construcció |
7,8 |
9,3 |
10,1 |
|
Serveis |
64,7 |
65,7 |
66,7 |
|
Hostaleria |
6,7 |
7,6 |
7,9 |
|
Serveis de mercat exclòs H. |
44,5 |
45,7 |
46,3 |
|
Serveis de no mercat |
13,5 |
12,4 |
12,5 |
|
Total |
100 |
100 |
100 |
Font: Elaboració pròpia a partir de Rafael Beneyto, Caixa d’Ontinyent
|
Quadre 2
Balança comercial del País Valencià amb la resta del món
en milions d’euros corrents (*període gener-abril) |
|
|
1997 |
1998 |
1999 |
2000 |
2001 |
2002 |
2003 |
2004 |
2005* |
|
Exportacions béns (X) |
12.287 |
12.693 |
13.565 |
15.209 |
15.909 |
16.930 |
16.756 |
17.267 |
5.655 |
|
% X sobre el total estatal |
13,34 |
12,87 |
12,95 |
12,25 |
12,26 |
12,70 |
12,13 |
11,79 |
11,65 |
|
% X sobre el PIB valencià |
22,38 |
21,65 |
21,19 |
21,73 |
21,06 |
21,12 |
19,64 |
18,87 |
n.d. |
|
Importacions béns (Q) |
8.610 |
9.450 |
10.580 |
12.600 |
13.550 |
13.974 |
14.567 |
16.720 |
5.873 |
|
% Q sobre el total estatal |
7,98 |
7,72 |
7,69 |
7,47 |
7,88 |
8,06 |
7,92 |
8,13 |
8,16 |
|
% Q sobre el PIB valencià |
15,68 |
16,12 |
16,53 |
18,01 |
17,94 |
17,43 |
17,07 |
18,28 |
n.d. |
|
Saldo comercial
= X-Q |
3.677 |
3.243 |
2.985 |
2.609 |
2.359 |
2.956 |
2.189 |
547 |
-218 |
|
Taxa de cobertura
= (X/Q)x100 |
142,71 |
134,32 |
128,21 |
120,71 |
117,41 |
121,15 |
115,03 |
103,27 |
96,29 |
|
PIB |
54.894 |
58.627 |
64.015 |
69.980 |
75.530 |
80.177 |
85.313 |
91.488 |
n.d. |
|
Grau d’obertura
= [(X+Q)/PIB] x100 |
38,07 |
37,77 |
37,72 |
39,74 |
39,00 |
38,54 |
36,72 |
37,15 |
n.d. |
Font: Elaboració pròpia a partir de Cambres de Comerç (www.camaras.org).
Ramon Tremosa i Balcells ( Departament de Teoria Econòmica i Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana Universitat de Barcelona)
[Article publicat el 9 d\'agost de 2.005 al diari AVUI i reproduït al diari PARLEM, amb el permís de l\'autor, el dia 3 d\'octubre de 2.005] ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SAGUNT (El Camp de Morvedre)','
Compresa la ciutat dintre de la tribu ibera dels edetans --encara que amb orígens prehistòrics coneguts, sobre tot de l\'Edat del Bronze--, adquirí categoria històrica amb l\'heroica resistència sostinguda durant vuit mesos davant les tropes cartagineses d\'Anníbal que acabà l\'any 219 aC amb la destrucció de la ciutat i que donà lloc a la segona guerra púnica entre Roma i Cartago; el 214 aC és conquistada pels romans Gneu i Publi Escipió i restaurada per Publi Corneli Escipió, fill i nebot dels anteriors; la romanització va ser-hi intensa: els saguntins van obtenir el dret de ciutadania romana; s\'hi van emetre monedes d\'argent i bronze amb els epígrafs d\'Arse i Saguntum, noms ibèric i romà respectivament de la població, la ciutat va créixer i es va proveir d\'infraestructures i edificis com ara el teatre -- un dels més famosos i millor conservats de la Hispània romana--, circ, termes, fòrum, ponts, aqüeducte, port -- de notòria activitat comercial--, nombroses villae rústiques del seu ample territorium i les abundants deixalles epigràfiques, ceràmiques i numismàtiques escampades per tot arreu; en el 76 aC hi hagué la batalla entre Quint Sertori i Pompeio; a partir d\'aquí s\'inicia una certa decadència; a partir del segle III i fins el VII sofreix diferents invasions dels pobles bàrbars, encara la ciutat encara va encunyar monedes d\'or --trientes amb el nom Sagunto-- sota Sisebut i Gundemar, durant l\'ocupació de València pels bizantins; van ser els musulmans els que, a partir del VIII, donaren nova empenta a la ciutat, amb canvi de nom inclós: Murbiter, que esdevindria Morvedre amb el pas del temps; l\'assentament de nobles llinatges de Sharq al-Andalus (tribu abdarí, famílies dels Aben-Basil i els Arraiaces) donaren moments d\'esplendor cultural i benestar material, període fecund manifestat en mesquites, palaus, banys i escoles, així com en una agricultura florent --reflectida en abundants alqueries--, un regular comerç i indústries de terrisseria, panses i oli; El Cid va conquerir-la momentàniament entre 1098 fins la seua mort en 1102 en què tornà a mans àrabs fins el segle XIII en què és definitívament ocupada per les hostes de Jaume I; a ran de la conquesta cristiana fou nomenada vila reial i obtingué privilegis i franquícies que foren confirmats pels seus successors, Pere IV fou obligat a firmar el privilegi de la Unió a la vila, per la qual cosa el 1364, després de les guerres amb Pere I de Castella, va declarar-lo carrer de València, arbitrària sentència que fou motiu de constants desavinences amb la ciutat durant tota l\'època foral, en què, amés a més hi hagué continus conflictes entre les tres religions que hi convivien: jueus, moros i cristians; a la mort de Martí l\'Humà, Morvedre va prendre partit per Ferran d\'Antequera, i en el seu terme tingué lloc el 1412 la batalla del Cudolar, que va donar el tron a l\'infant castellà, el qual, ja rei, tornà als saguntins (morvedrins) la seua autonomia municipal, encara que Alfons el Magnànim tornaria a llevar-se-la; el 1448 hom celebraren Corts del Regne en l\'església de Santa Maria, a causa de la pesta que assolava València; el 1492 el Grau de Morvedre, va servir d\'embarcador dels jueus --àdhuc els de la pròpia vila-- deportats pels Reis Catòlics; Morvedre jugà un paper destacat en les Germanies, i als seus camps es donà, el 1521 la batalla de Morvedre, en la que foren derrotats els agermanats dirigits per Estellés, fet perpetuat per la Creu de la Victòria, encara subsistent; durant la guerra de Successió, en la qual va prendre partit pel d\'Anjou, la vila fou assaltada i saquejada pels dos bàndols contendents; Felip V va premiar el municipi concedint-li el títol de \"Muy Leal\" i el poder afegir una flor de lis al seu escut (i com a conseqüència del decret de Nova Planta, la població passà a denominar-se oficialment Murviedro); en la guerra del Francès els morvedrins tornaren a donar testimoni de la seua heroicitat en resistir-se, dirigits pel brigadier Adriani, al setge imposat per Suchet, en aquesta gesta va destacar el guerriler saguntí Josep Romeu i Parres que fou executat, el 12 de juny de 1812, en la plaça del Mercat, de València, rebujant l\'indult que l\'oferia Josep Bonaparte; les conteses civils del segle XIX, de pregona repercussió en la vila, no van impedir que, el 1868, el govern provisional de la nació restituís el nom de Sagunto a la població, i que Alfons XII li concedira el títol de ciutat en justa correspondència a haver segut el primer poble que el va proclamar rei d\'Espanya el 21 de desembre del 1874, quan el general Martínez Campos va restituir la institució monàrquica; el final del segle XIX i primeres dècades del XX presencien canvis notables en l\'economia saguntina: lents en principi per ser de tipus agrícola (canvi del secular conreu del cep i indústries vinícoles a l\'intensiu del taronger, i la renovació i regulació jurídica de regs), accelerats més tard els de caire industrial amb la creació de la Companyia Minera de Sierra Menera i posteriorment dels Alts Forns del Mediterrani que va propiciar el naixement d\'un nucli de població al pla litoral --l\'actual Port de Sagunt-- que ha arribat a superar urbanament i demogràficament al nucli històric inicial; el desmantellament en la dècada dels vuitanta dels Alts Forns suposà un important daltabaix en l\'economia del poble i dels seus habitants procedents en gran nombre d\'Aragó i Castella que hi arribaren al llarg del segle passat atrets per les possibilitats de futur que presentava la indústria siderúrgica.
El ple de l\'Ajuntament de Sagunt/Sagunto --la toponímia oficial manté la doble denominació lingüística--, capital de la comarca del Camp de Morvedre, està composat, des de les municipals de 2003, per 8 regidors del PP, 7 del PSPV, que deté la batlia; 4 d\'EU, 3 d\'SP, 2 del BNV i 1 d\'SCP. A banda dels dos nuclis de població citats també hi ha els de Almarda, El Baladre, la Partida de Gausa i la Partida de Montiver. En 2004 el cens de població ascendia a 60.488 habitants, el gentilici dels quals és saguntins.
L\'economia es basa principalment en la indústria, de què és un dels municipis més importants del País, ja que a ran de la desaparició dels alts forns va ser declarada zona de preferent localització industrial i així hi podem trobar indústries de construcció, química, metal·lúrgia, vidre i alimentació. L\'agricultura manté força importància amb garrofera, olivera, vinyet, ametla i sobre tot taronja. La magnitud del municipi, però, fa que la major ocupació, un 46% de la població activa, es trobe en el sector serveis.
Els 135,5 km2 del terme municipal contenen, a més de 13 km de bones platges de sorra, paratges per a l\'esbarjo i l\'esport amb contacte amb la natura com ara Les Escales, el Povitxol, Bonilles, la Costa del Volant o Ponera, entre d\'altres molts.
Quan es parla d\'una ciutat tan antiga i tan carregada d\'historia no cal dir que el seu patrimoni és també molt vast, per tant tot seguit farem una relació del saguntí:
- Castell. El seu origen és l\'Arse ibera i, per tant, embrió de la ciutat. En 1931 va ser declarat Monument Nacional.
- Teatre romà. Segle I. Fa uns anys va ser objecte d\'una polèmica rehabilitació, que a hores d\'ara (setembre de 2005) continua en els tribunals de justícia per que decidisquen sobre si s\'ha d\'anular la intervenció i tornar-lo al seu estat anterior. Va ser declarat Monument Nacional en 1896.
- Porta del circ romà. Segles II-III. Semienterrat per les avingudes del Palància.
- Plaça Major. Porticada amb columnes romanes. Segle XVIII. Centre neuràlgic de la ciutat. Conté:
· Església de Santa Maria. Bastida en estil gòtic, en 1334, sobre la mesquita major. Monument Nacional des de 1983.
· Temple de Diana. Segles V-VI aC. Adossat a l\'església de Santa Maria. Monument Nacional.
· Palau Municipal. Neoclàssic, del XVIII.
· Almodí.
- Calvari. Segle XIX.
- Església del Salvador. Segle XIII, gòtic primitiu valencià amb portalada romànica..
- Ermita de la Sang. Barroca, del segle XVII.
- Ermita de Sant Miquel. 1746
- Ermita de Sant Roc.
- Ermita de Sant Cristòfol.
- Ermita de la Magdalena.
- Convent de Santa Ana. Segles XIX XX. Neogòtic.
- Ermita del Bon Succés. 1780
- Ermita del Calvari. Segle XVIII
- Ermita dels Dolors. 1860
- Ermita Desemparats i Sant Roc. 1797
- Ermita Santa Alicia, de Monte Picaio
- Nostra Senyora de Begonya, del Port de Sagunt 1928-29
- Nostra Senyora del Carme, del Port de Sagunt
- Sant Josep, del Port de Sagunt
- Jueria. Una de les poques de l\'estat que conserven integre el seu traçat primitiu.
- Palau del Delme. També de Pere el del Punyalet. Segle XIII. Allotjava uns banys àrabs.
- Cases pairals amb escuts heràldics. Entre les quals destaca la del Duc de Gaeta.
- Pont romà. En estat de ruïna.
- Restes de la muralla que circumval·lava la vila medieval, amb les torres del carrer Vitoria, de l\'Hospital, de la Muralla, i la porta Ferrisa.
- Torre del Roc. Segle XVI. Torre guaita avui en ruïna.
- Masia d\'Aigua Fresca, o de la Somnàmbula. Masia fortificada que ha arribat als nostres dies en bones condicions. Actualment dedicada a tasques agrícoles.
- Molí de Gausa.
- Torre del Grau, o de Morvedre. Conjunt defensiu molt fortificat. Es conserva, en el Port de Sagunt, en bon estat.
- Museu Arqueològic. Va caure el sostre, la qual cosa obligà a desmantellar-lo i es troba a l\'espera de nova ubicació.
La vida cultural també compta amb diverses manifestacions de què citarem: Concurs de Fotografia Turística, Invasió de Titelles, Goma de Nata, Morvedre a la Mar, Morvedre Rock, Festival Europeu de Teatre Grecollatí, Sagunt a Escena, Mostra de Curtmetratges de Sagunt i les mitges maratons de Sagunt i del Port de Sagunt.
Quant a les festes hi ha les tradicionals valencianes: Falles, Setmana Santa i Moros i Cristians i les típiques dels barris.
Pel remat deixem l\'apartat gastronòmic on l‘arròs negre, a banda, en paella, amb fesols i naps, etc és el rei, però també l\'olla de carn, el potatge de cigrons, la coca de tomaca, les mandonguilles de carn o d\'abadejo; una bona mostra rebostera i l\'orxateta amb fartons endolceixen la vida dels saguntins.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Sagunt
Castillos Net
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Mostra de curtmetratges de Sagunt
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SAIX - Sax (Topònim Oficial) (L\'Alt Vinalopó)','
S\'ha volgut identificar-la com la Segisa de Tolomeu, que pertanyia a la regió dels bastetans; el topònim, però, té arrels llatines, van ser els romans els que l\'anomenaren Saxum (roca, penyatera); hi existeixen restes de poblament i troballes arqueològiques d\'origen ibèric i monedes d\'argent dels romans; fou Yusuf al-Mumín qui al llicenciar part de les seues tropes va fundar el poble; després d\'un primer atac de Roderic de Liçana, Raimon Folch i Artal d\'Alagon el 1239 que fou repel·lit pels moros amb una pluja de pedres que obligà els cristians a replegar-se devers València, a finals del mateix any fou conquistada per cavallers aragonesos de l\'orde de Calatrava dirigits pel comanador d\'Alcanyís; a ran del tractat d\'Almizra passà a dependre del regne de Castella, i el 1262 restà integrat en el senyoriu de Villena en poder de l\'infant en Manel, germà d\'Alfons X el Savi; a partir d\'aqueix moment la seua història roman lligada a la d\'aquest senyoriu, convertit en marquesat el 1366; durant la guerra dels Dos Peres (1356-1369) va ser assetjada pel Cerimoniós amb més de 20.000 homes; a la mort d\'Enric de Villena, Saix, a l\'igual que tot el senyoriu es constitueix, l\'any 1445, com a domini de la família Pacheco, fins que els Reis Catòlics van reincorporar-lo a la Corona el 1480; per proximitat geogràfica, aquest castell fou peça important en 1707 durant la batalla d\'Almansa, ja que s\'hi refugiaren els partidaris de la causa borbònica, que resistiren el setge dels austracistes, i per això va rebre de Felip d\'Anjou el títol de “Muy Noble y Leal Villa \"; la distribució estatal en províncies de 1836 va traure Saix de la d\'Albacete i la va incloure en la d\'Alacant.
El gentilici cult és saxense però el popular és sajeño. La població (9.222 habitants en 2004) es distribueix entre els nuclis de població de Saix i Colònia de Santa Eulàlia. La batlia és en poder del PSPV que en les municipals de 2003 tragué 7 regidors per 6 del PP. El topònim oficial és Sax i la parla, castellana.
Des de mitjan segle passat la tradicional economia basada en l\'agricultura --olivera, ametla i vinyet-- ha donat pas a una puixant indústria centrada en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobre tot la confecció de persianes, calcer i marroquineria. Nogensmenys la poca agricultura que encara s\'hi manté dóna excel·lents vins i olis d\'oliva. També es conserva algun tipus d\'artesania: vimet, cuiro i els brodats a ma de la pedreria que adorna els vestits de les festes de Moros i Cristians.
Els 63 km2 que abraça el municipi estan voltats per les serres de Cabreras, amb el Penyal de la Moneda (869m); Penya Rubia (905m), amb el paratge de La Torre, ideal per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme; i l\'Arguenya, amb la Font del Llop; també són dignes d\'esment els paratges del Vinalopó, les rambles del Barranuet, la zona d\'acampada del Pla i els de la Colònia de santa Eulàlia.
El poble, de clara fesomia musulmana i amb magnífics carrers plens d\'arquitectura modernista, es troba sobre un gran penyal, que com hem comentat amunt li dóna nom; coronat pel castell, un dels millors conservats del País; d\'època musulmana (segles X - XII). Del patrimoni local parlem tot seguit:
- La Torre. Paratge ja habitat en època romana i que alberga:
· La Torre. Casa pairal de dues plantes, bastida en 1856.
· Ruïnes d\'una torre guaita àrab. Segles XII-XIII.
· Font de l\'Amparador. Que va submionistrar aigua a Saix des de l\'Edat Mitjana fins bé entrat el segle XX.
· Ermita de Sant Pancraci. Segle XX.
- Església de l\'Assumpció. Construïda en 1530-1550 en gòtic català i amb portalada renaixentista.
- Ermita de Sant Blai. Antiga parròquia medieval.
- Ermita de la Soledat. 1859, ampliada en 1992.
- Ermita de Santa Eulàlia. 1900.
- Teatre Municipal Cervantes.
- Colónia de Santa Eulàlia. Colònia agrícola de finals del XIX on hi ha cellers, fàbriques de farina i d\'alcohol, botigues, un teatre, l\'estació del ferocarril i el modernista Palau del Comtes.
- Casa museu Alberto Sols.
- Casa de la Inquisició.
- Museu Arqueològic.
- Museu Fester. Ubicat en les dependències del Castell i dedicat a la parafernàlia dels Moros i Cristians.
- Pocico de la Nieve. Nevera del segle XVIII.
Carnestoltes, Moros i Cristians i El Cabildo són les festes més conegudes al poble.
La gastronomia sajera presenta un bon oli d\'oliva autòcton amb què elaborar plats com la borreta d\'abadejo, la gachamiga batida; els gazpachos sajeños, el relleno de ayuno o el relleno sajeño. El capítol dels dolços també es suggerent: ametlats, madalenes de llet, mantegades al seré, mantegades sajeñas, mostachones i moltes especialitats més. També són dignes d\'esment els vins i misteles que s\'elaboren en la Cooperativa Sant Blai.
Un dels fills més coneguts del poble és n\'Alberto Sols, primer Premi Príncep d\'Astúries de les Cièn cies (1981) que dóna nom a un museu i a uns importants Premis d\'Investigació Científica que s\'hi lliuren bianualment a les millors tasques científica i investigadora.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Sax
Castillos y Fortalezas de la CV
Diputació d’Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:02',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SALEM (La Vall d\'Albaida)','
Al barranc de les Coves hi ha la Cova del Frontó on s\'han trobat enterraments de l\'Edat dels Metalls i la Coveta Colau on hi ha pintures rupestres; a l\'Avenc de Salem hi ha els primers testimonis romans; l\'origen del municipi actual és una antiga alqueria àrab, del terme del castell de Carbonera, fou lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc; entre 1565 i 1572 la població morisca ascendia a 25 llars, en 1609, any de l\'expulsió, hi havia 50 famílies, el despoblament fa que en 1646 tan sols n\'hi trobem 26; va pertànyer als marquesos de Bèlgida i als ducs de Gandia; el 1936 la societat camperola que s\'hi havia format s\'adherí a la Federación Provincial Campesina per defensar els interessos dels petits propietaris i dels arrendataris.
El gentilici és salemers; en 2004 s\'hi empadronaren 482 persones que des de 2003 són governats per un ajuntament amb 4 regidors del PSPV i 3 del PP.
A banda de jaciments de pedra calcària, caolí i sílice l\'economia salemera és agrícola: raïm, fruiters i hortalisses, complementada amb ramat porquí i avícola.
En un petit terme, de tan sols 8,5 km2 trobem altures com ara el cim de Marxalets, l\'Alt de la Carena, l\'Alt de la Serrella i la Nevera; cabals fluvials com el riu Micena i els barrancs de l\'Arca, de Salem, de les Coves i de la Font; també hi ha paratges com el clot de l\'Alt de la Sima, la font Barcella o la del Pouet.
De patrimoni parlant citarem l\'església de sant Miquel arcàngel i la Bassa i Alcavor de la Font d\'Elca, de probables, tot i que no demostrat, orígens romans i musulmans.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: VEU PRÒPIA PRESENTA LA CAMPANYA \'ADOPTA EL VALENCIÀ\' A VALÈNCIA','Veu Pròpia, l\'entitat de nous valencianoparlants a favor del valencià, presentarà públicament la seua campanya «Adopta el valencià» el pròxim divendres 7 d\'octubre a València.
L\'acte tindrà lloc a les 12:30 hores a la Societat Coral «El Micalet» (Guillem de Castro, 73 , València), i comptarà amb la presència de Diego Gómez (president d\'Escola Valenciana-Federació d\'Associacions per la Llengua), Honorat Ros (president de la secció de Foment de l\'Ús del Valencià de l\'AVL) i Abelard Saragossà (professor de Filologia Catalana, UV-EG). Per part de Veu Pròpia, intervindran David J. Llobet i Imma Simón.
«Adopta el valencià» és la primera campanya de Veu Pròpia. Després d\'un període en què l\'entitat s \'ha donat a conéixer a la societat civil i el públic general, ara Veu Pròpia es proposa treballar per assolir el seu objectiu principal: transmetre l\'experiència d\'haver adoptat la llengua comuna, per ajudar les persones que estigue n fent el mateix procés.
L\' objectiu de la campanya és encoratjar els nous habitants del nostre territori i els nous parlants passius a adoptar el valencià com a llengua habitual en diversos espais de la seu a vida diària. A tal efecte, Veu Pròpia es proposa proporcionar informació clara i directa, sense ambigüitats ni tabús , sobre els problemes i els avantatges d\'adoptar la llengua pròpia, i proposant estratègies per facilitar el procés d\'adopció lingüística a les persones que el vulguen fer. Amb tot això, l\'entitat contribuirà a enfortir el vincle afectiu amb la nostra llengua comuna, sense que això implique trencar el lligam amb la cultura d\'origen, i al costat de les altres llengües parlades habitualment.
«Adopta el valencià» té dos destinataris: els nous immigrants que porten un cert temps de residència a casa nostra, i els nous valencianoparlants passius, és a dir, persones nascudes ací i escolaritzades en valencià o amb coneixements de la llengua, però que no l\'usen habitualment per falta d\'ocasions. Amb aquest doble públic, Veu Pròpia vol establir vincles de complicitat i solidaritat entre els dos grups.
El discurs i la imatge de la campanya fan un ús metafòric de l\'adopció d\'infants per vehicular dues idees. La primera, que l\'adopció del valencià requereix el protagonisme del nou parlant, el qual s\'apropia de la llengua, la fa seua i, tot adoptant-la, li garanteix un futur de benestar. La segona, que l\'adopció de la llengua té un component afectiu i emocional que dóna sentit a l\'experiència d\'incorporar-se plenament a la nostra societat, i que va molt més enllà del valor pràctic d\'aprendre valencià.
Per a Veu Pròpia, adoptar la llengua és una experiència que enriqueix el nou parlant tant personalment com socialment, ja que la llengua ens permet establir noves relacions, accedir a nous espais, desenvolupar noves modalitats d\'expressió .
L\' àmbit d\'actuació de la campanya serà el País Valencià i Catalunya, els dos territoris on Veu Pròpia té implantació . Durant el curs 2005-06 l \'entitat espera fer més de 60 xerrades a centres de normalització lingüística, escoles d\'adults, instituts i associacions d\'immigrants d\'arreu del territori. El material imprès de la campanya comprén quadríptics, cartells i adhesius, i s\'ha editat en les cinc llengües més parlades al nostre àmbit lingüístic: valencià/català , castellà, amazic,àrab i quítxua . Veu Pròpia també ha creat una web especial per a la campanya. (L\'enllaç es troba al final d\'aquest missatge.)
Una característica important d\'aquest projecte és que el seu finançament és totalment privat. A part dels seus recursos propis, l\'entitat ha comptat amb el suport econòmic de la Federació Escola Valenciana, la Plataforma per la Llengua , Òmnium Cultural i la Fundació Pro-Cat. Veu Pròpia és una entitat independent i no sol·licita ni accepta subvencions de les administracions públiques.
Web de la campanya: http://www.veupropia.org/adopta
(6-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: KILIMANJARO. EL SOSTRE D\'ÀFRICA','Era una de les il·lusions que es tenen des de la més tendra infància … i s\'havia convertit en un desig . Pujar al sostre d\'Àfrica , a la muntanya \"solitària\" més alta del món, pujar al Kilimanjaro.
Dia 19 de setembre.
Pensem en ell dies abans; quan visitàvem el NGorongoro, el llac Eyasi i els bosquimans, el llac Natron i els flamencs, etc… però el més gran estava per arribar, volíem pujar a la muntanya nevada, així és com es traduïx en swahili ( Kilima = muntanya . Jaro = neu )
Paco, Àfrica, Periquito, Jasone, Alex i jo comencem l\'excursió en el matí de la data assenyalada. El dia abans, en Arusha, ciutat tanzana més pròxima, Deo, el cap dels guies, ens havia revisat tot el que portàvem. I a tots ens feia falta alguna cosa. A mi, per a pujar amb garanties: un pantaló de pluja i un frontal. Així que tots lloguem el que ens havia indicat este jove expert guia, amb prop de 90 ascensions i per totes les vies. Nosaltres havíem triat la més fàcil, la ruta Marangu.
Prompte vam conéixer que viatjarien, quasi fins al cim, 9 portadors, un cuiner i dos guies amb nosaltres. Devíem portar molta aigua, els entesos diuen que s\'ha de beure un litre d\'aigua per cada mil metres d\'altura, i sabíem que seria molt complicat per a uns principiants intrèpids com nosaltres, ja que per exemple jo, visc a València, nivell del mar i no està entre les meues aficions pujar cims.
L\'expedició estava preparada. Era migdia. En els rostres hi havia mitat il·lusió, mitat incertesa. Sabíem que gent molt experimentada, no havia coronat, i que qualsevol favada podria portar al trast una il·lusió. Podria, i això és el pitjor, portar fins a dramàtiques conseqüències.
Jo, com a únic metge del grup, portava la farmaciola . I tots els coneixements que vaig emmagatzemar els mesos anteriors sobre el temible \"mal d\'altura\".
Els guies ens van intentar tranquil·litzar i relaxar-nos, amb el comentari que eixa ruta es coneix com la \"ruta Coca – Cola\". Però sabia que quasi 6000 metres ho són de totes maneres i que calia saber dosificar.
La frase que prompte vam aprendre estava composta per dos paraules \"Pole-pole\" (=lentament). La qüestió era assaborir el meravellós paisatge del bosc que des de la porta Marangu (1900m) fins Manara (2700m) , la nostra primera meta, ens anava a acompanyar. Tot era humit. Molta vida, especialment vegetal, tant de fullatge que no es veia a vegades res a través. Se sentia el soroll de l\'aigua. Estàvem en una atapeïda selva. Caminàvem de dos en dos, però amb conversacions curtes, com per a no deixar que l\'alé s\'escapara en excés.
Va arribar l\'hora del lunch. Com ja ens imaginàvem , era lleuger, però ric en glúcids. Sanwich, fruita i dolços. El millor va ser veure un xicotet animal que aguaitava d\'entre els arbres. Volia menjar dels nostres menús. Era un gran gat?, un xicotet lleopard?, no, era una geneta. Un animal difícil de veure. I ho vam veure! Li vam fer fotos quan l\'animal ens va perdre un poc el respecte i la fam podia amb el recel. Tots portaven màquines de fotos, inclús algú portava, a més, una xicoteta digital afegida. Jo, com sempre, sóc l\'\"Spilberg\", i m\'agrada parlar en les pel·lícules. La veritat que aquell animalet ens va donar conversa al reprendre la xarrada .
Quan estàvem prop de recórrer els més de 10 km prefixats, cantem \"Iambo\" i \"Malaika\" , dos cançons que ens havien ensenyat dies abans, en l\'idioma local i que representen quasi dos himnes d\'aquelles terres.
A l\'arribar a l\'alberg de Manara , realitzem la maniobra que faríem tots els dies, firmar en un registre, on havies de posar el teu nom i cognoms , nacionalitat, edat, i els dies que tenies previst realitzar per a pujar i abaixar la muntanya. Esta dada era curiosa , perquè nosaltres ho teníem prefixat en 5, però érem dels pocs que ho anàvem a fer així. La majoria en 6-7 i inclús més.
Ens van ficar en una gran cabana, compartida amb un grup de quatre francesos. A la nit va ser un campionat de roncs, encara que en este sentit tot sona de la mateixa manera, no hi ha idiomes … i sobretot no deixa dormir.
Abans, durant el sopar, compartim la taula amb l\'únic grup d\'espanyols que vam veure durant la nostra ascensió. Eren prop del doble que nosaltres, per cert que amb ells anava Fernando, un jove amb la síndrome de Down, que ho havia intentat en una altra ocasió anterior i que per culpa d\'altres va haver de tornar .
Els portava un guia – Mestre, perquè sentir-li parlar era com un tractat de muntanyisme. Li escoltem les instruccions que els donava al seu grup amb respecte i sorpresa, ells estaven parlant d\'una cosa que feien sovint, pujar grans muntanyes. Però el pitjor per a nosaltres va ser quan ens assabentem que farien dos dies d\'aclimatació, i que per tant utilitzarien 7 dies, dos dies més que nosaltres. Sent muntanyencs i venint de llocs com Benasc, Candanchú , etc … pur pirineu, este era el seu hàbitat. Nosaltres del nivell del mar i com a màxima altura Serra i Nàquera amb la bici .
Ens en vam anar a dormir, quelcom atordits, o preocupats, o jo que sé. A més, va arribar el ja contat sobre el concert de roncs, així que damunt a donar-li voltes al cap.
20 de setembre
Però decidim que este era el nostre somni , i que res ni ningú no ens ho tenia de trencar. En el desdejuni parlem els sis i convenim que fins on poguérem, i a disfrutar .
A les 7 ens alcem i a les 8 posàvem rumb a Horombo . Eixíem a fer 11 km i ascendir 1000m , o siga fins als 3700. El paisatge prompte va canviar a arbustos i plantes. L\'altura de les plantes havia baixat, era l\'única cosa que havia descendit, perquè cada pas estava més alt que l\'anterior .
Prompte coincidim amb altres expedicions: japonesos en quantitat, francesos, i una de mescla de nòrdics i centreeuropeus (alemanys , holandesos , danesos i finlandesos) tots junts. Per cert que per eixos indrets als europeus ens coneixen com Mzungus.
El més impactant va aparéixer al poc d\'eixir … vam veure, a la llunyania, l\'Uhuro, el cim nevat, competint amb l\'altra cresta, el Mawenzi. Era grandiós, veure com estava d\'alt i com pareixia de llunyà , ens feia engolir saliva amb més dificultat.
Àfrica, que amb el seu espòs Paco viu a Madrid, es va detindre per a agafar un preciós camaleó. Curiosament, eixe nom \"camaleó\" després va ser el nostre inseparable company.
El camí era com un senda entre un jardí botànic . Les plantes silvestres, algunes autòctones de la zona , les flors de múltiples colors i els pardals de cua llarga, ens van acompanyar durant hores. Periquito, l\'aragonés, es col·locava davant per a marcar el ritme del grup. És l\'únic que no fa esport habitualment, i no volia que ningú fora més ràpid \"del normal\". Parem per a l\'avituallament , com el d\'ahir, fruita i dolços amb un xicotet entrepà, i a seguir.
A la vesprada, pugem per damunt dels núvols, travessant-los. Això va fer que tornara a posar-se el dia humit. A més comencem a no veure\'ns bé , perquè van arribar cúmuls de cotó que ens van embolicar .Era bonic , però també estrany. Potser per açò, Jasone, en el tram final va començar a sentir-se malament. Va empal·lidir i va començar a respirar amb dificultat. Jo en eixe moment anava per davant, i algú va sentir-la plorar. Ràpidament es va parar el grup. Havíem quedat que érem un equip i la xicoteta del grup, Jasone , la basca de Pasajes estava passant-ho malament.
Vam tindre una xarrada amb ella per a animar-la, però el seu aclaparament anava a més, com la direcció del cim. Li vam dir que quedaven escassos 1000 metres de longitud per a arribar a l\'alberg i que després de descansar i sopar, segur que demà aniria tot millor, que era molt valent i que en els esportistes sempre hi ha dies roïns , però que també n\'hi ha de bons i poden ser gloriosos. Jasone va entrar amb nosaltres a aquell conjunt de barracons entre la boira. Arribem tots. Calia celebrar-ho, així que ens llavem en unes palanganes amb aigua calenta, no hi havien dutxes , i decidim fer una cosa que li havíem escoltat el dia anterior al mestre: pujar una miqueta més, uns 100-200 metres, per a després baixar. Açò ajuda a aclimatar una miqueta.
Toti i Dismas, els guies, ens van portar a un preciós bosc de cinesies, que són uns arbres amb aspecte de cactus, pareixen del neolític, amb formes molt curioses i el conjunt ho feien verdaderament colossal. Era un paisatge tan bonic com estrany. Només es pot veure ací en el món, però per a això cal pujar a més de 3700 m d\'altura.
Baixem espaiet, Jasone estava millor. Els sopars eren entretinguts, perquè tots contàvem sense embuts les nostres sensacions. Les que s\'amaguen, les íntimes, però és que el grup era una família. Els guies i el cuiner es van unir a nosaltres. Les cartes: el set i mig , la mona , el cinquet , etc , ens amenitzava la vetlada . Però el més bonic era veure un mar de núvols, davall nosaltres que convertia tota la mirada en una gran piscina de cotó. I per damunt, ens mirava, amb la seua part més alta blanca, nevada, el pic Uhuro, el destí, allí tan lluny, però mai en la meua vida, tant a prop .
En Horombo hi havia molta gent. Ací coincidixen els que pugen i els que baixen per a dormir. Es detecta en els rostres les dos direccions. Perquè encara que els segons, molts no arriben a coronar , és una satisfacció haver arribat a un lloc tan fascinant com el Kili. En els primers, la il·lusió i la preocupació es confonen. Queda el més difícil …
Va ser una llarga nit, no puc dormir bé perquè la porta no encaixa i entra aire molt fred de l\'exterior . A més estic molt prop d\'ella . Havíem aconseguit una cabana de sis places i Periquito i jo custodiàvem la porta . Més internament estaven els altres quatre. La nit també havia sigut llarga per a més d\'un, perquè es van succeir les entrades i eixides per a orinar.
21 de setembre
Per fi va arribar l\'alba. El fred intens em va despertar. La veritat és que el sac de dormir tenia problemes amb la cremallera. Així que em vaig alçar el primer amb enuig per no haver pogut dormir bé. Pensava que havia de tornar a caminar, a pujar, i sense descansar … vaig pensar que se\'m reduïen les possibilitats. Però no volia anar-me\'n baix abans d\'hora , així que vaig tornar a la palangana, que un portador s\'havia encarregat d\'omplir-la amb aigua calenta i després de la neteja personal i el desdejuni amb ous, salsitxa, café i succedani de llet, em vaig posar a funcionar fent estirades i pensant en positiu .
Ens vam posar rumb a Kobi, a les 8.30h. Notava que els bessons em tiraven, especialment en la cama esquerra, on també el genoll em molestava. A més, tenia maldecap. La veritat és que passa quan no has dormit bé. Vaig preguntar a la resta del grup i tots em van contestar que estaven cansats i amb molèsties. Al final sempre anàvem a Toti a que ens desvelara el que faltava i si tot anava bé. Se li preguntava, en anglés, \" arribarem dalt, Toti, tal com anem?\" i ell ens contestava \"Pole – Pole\".
El paisatge havia tornat a canviar. No hi ha vida, només un desert i moltes roques volcàniques. Uns pardals xicotets, que menjaven no sé què i un rosegador, també una sargantana negra que seguim, perquè era l\'única cosa que es movia per aquell paisatge lunar.
Durant la caminada de prop de deu Km. vam tindre a la nostra dreta el colossal Mawenzi. Un pic, rocós, més baix que l\'Uhuru, però monumental. Sorgia del desert en què estàvem i acabava en forma de pinta.
Davant, ho véiem i desapareixia el blanc de l\'Uhuru. Les pedres, cada vegada es feien mes grans, inclús les seues formes rebien noms: \"la zebra\", \"la cadira de muntar\", etc …
Ens avisava, a pesar que per moments pareixia que el terreny es posava horitzontal , que eixa \"videta \" que ens donava la muntanya era enganyosa, perquè continuàvem pujant, i a més ens trobaríem amb molt de vent en passar el següent tossal .
Passem el tossal i el paisatge es va fer un decorat . El contrast de les roques i l\'arena amb el blanc del pic, que pareixia a la llunyania un gelat de nata. El vent va aparéixer, però per sort tímidament . Així que al migdia arribem al punt del lunch . Només un grup d\'alemanys i uns japonesos amb els que rivalitzem , vam menjar en aquell punt. Déiem que els féiem la goma, o siga, que els avançàvem i com paràvem per a beure, orinar o fotografiar … ells ens tornaven a avançar. Al final ens saludàvem com si ens coneguérem tota la vida .
La veritat és que allí, veure a un ser humà és un motiu d\'alegria, però especialment perquè crec que tots anem com a números de loteria .. Seré jo a què li toque el mal d\'altura?
En el desert hi havia una gran roca horitzontal. Després de cantar les nostres cançons per a ajudar-nos psicològicament per penúltima vegada, em vaig tombar. I em va acompanyar Morfeu un estonet . Crec que vaig descansar en pocs minuts, no més de 5 tan profundament, que em vaig alçar com a nou. La veritat és que m\'haguera dormit de peu.
Després de dos tossals , allí estava esperant-nos el Kibo. Ho véiem però notàvem que els nostres passos es feien pesats. La distància enganyosa , no pareixia que arribàrem fàcilment. Possiblement per l\'última costera empinada , possiblement perquè començàvem a notar \"quelcom\" que no ens agradava …
En arribar, i deixar les bosses, sobre uns matalafs en terra, em vaig dirigir als urinaris, que olien a banya cremada . Tot es va ajuntar , i al tornar d\'ells , em vaig notar surant , no trobava l\'equilibri i com si un nan s\'haguera introduït en el meu cap i fera sonar un majestuós bombo. El dolor de cap es feia cada vegada més insuportable. La debilitat i el malestar, em confirmava que estava amb els primers símptomes d\'un mal d\'altura .
Estàvem a 4700 metres d\'altitud. Més alts que el Teide i rivalitzant amb el Mont Blanc. Els japonesos deien que estaríem abaixant del Fujillama.
La resta dels companys estaven de diferents maneres. Alex, d\'Hernani, havia vomitat. Paco, tenia cansament en les cames i una miqueta de mal de cap. Àfrica, forts marejos. Jasone, dolors de cap, però la pobra no volia dir res, perquè pensava que en el segon dia ja havia donat la nota. Periquito , no obstant , estava bé .
Decidim dormir, després de te calent amb aspirines. Encara que només va poder dormir Periquito, fent-se notar amb els seus roncs que pareixien rugits, en aquella lleonera. Hi havia amb nosaltres un grup d\'alemanys, un matrimoni major i dos xiques jóvens, que també els van patir .
La vesprada es va fer llarga, però el mal de cap anava a menys. Les aspirines estaven treballant bé. Però teníem por al que podia passar a partir d\'este moment. Havia arribat l\'hora de la veritat. No podíem cantar, perquè calia reservar totes les energies .
Toti ens havia avançat el plans per a coronar. L\'eixida seria a la nit. L\'hora: les 12 en punt . Pareixia un pla traçat que es podia utilitzar per a qualsevol pel·lícula de suspens. Pels nostres caps passaven els pensaments repetitius: \"Esta era la nostra il·lusió des de xiquets\", \"Només 5 dies i sense aclimatar no pujaríem…\", \"Si ara estic així … i el que ens queda!\", etc . Ell ens tranquil·litzava , però ens donava informes com \"No sé si tots arribarem\" . \"Tindrem 20 graus davall de zero\" , etc…
Eren les 23 h .. Ens alcem cansats de pensar. Jo volia saber el final, tot o res. I que bonic seria si tots arribàrem dalt ! Periquito, l\'únic que havia descansat i no ens havia deixat als altres, es va alçar molt malament. Un fort mal de panxa. Així que difícilment es va poder prendre el caldet, les galletes i les dues tasses de te. La resta del grup, curiosament se sentia millor. Serà que és millor no dormir? Quan bevíem ens preguntàvem, amb els llums només dels frontals , que quasi més ens enlluernàvem, com estàvem . La idea era pujar junts i tots …
22 de setembre
Després de forrar-nos literalment. Jo portava 7 mànegues dalt i després de pantalons . Per cert , que la meua il·lusió era arribar i allí, en eixe somni, en l\'Uhuru , quedar-me en camiseta i pantaló del València CF. Entre altres coses perquè el meu amic Paco és del Real Madrid .
Eixim a l\'exterior, i a pesar del fred, estàvem tan abrigats i tan nerviosos que no vaig sentir gens la temperatura. Toti va organitzar el grup: Àfrica la primera, Jasone la segona, Paco , Periquito , Alex i jo, que com sóc el més alt, l\'últim. Davant, marcant el ritme de l\'ascensió … el cuiner i als costats Dismal i Toti .
Les altres expedicions eixien. La muntanya s\'omplia de llums de frontals. Fileres que pujaven. Hi havia un grup que va eixir una hora abans i es veia lluny. El cim no es veia perquè estava fosc i a més calia pujar una part del con del volcà per tindre\'l a la vista.
El cuiner, a part de ser un bon professional i una gran persona, era un esportista nat i escalador . Ell va voler vindre, perquè volia, quasi més que nosaltres, que arribàrem a realitzar eixa il·lusió, eixe desig que cada vegada pareixia distanciar-se més .
Un moment abans d\'eixir, ens desitgem sort tots. Hi havia molta tensió. I em vaig dirigir a Nicas, el cuiner, per a demanar-li que fera el que sabera, que ell no seria culpable de res, però que per favor, ens portara el més alt possible. Llavors, ell es va tornar a tots i va dir, \" Pole – Pole. Camaleó\"
… I així va ser. El pas camaleó. En cada pas, el peu que recolza descansa un segon. És lentíssim, Pole – Pole , però anàvem pujant .
Portava un mocador amb la bandera de Tanzània en la boca ,per a mitigar el fred, però no em deixava que entrara el poc aire que respirava . Finalment vaig triar el fred, perquè m\'ofegava. La respiració , a pesar del ritme, era ràpida i el ritme cardíac trepidant. Havia d\'agafar el ritme prompte, perquè allò seria molt llarg . La meua visió era l\'esquena d\'Alex .
A l\'hora de començar a caminar, ja érem els últims. Sabíem que en les altres formacions, hi havien muntanyencs, o s\'havien aclimatat algun dia. Nosaltres estàvem fent una \"barbaritat\" , però no ens quedava una altra que seguir fins on les forces ens ho permeteren .
Alex de sobte sol·licita parada. Em demana paper higiènic. Té una altra diarrea. Paco comenta que el ritme li pareix lentíssim. Les xiques volen seguir així. Periquito no parla, està malament , però no vol baixar encara. Jo estic bé , no em dol el cap i pareix que entre el camaleó i \"les nines de Famosa\" he agafat un bon ritme .
Seguim, a més ha sigut falsa alarma, l\'altura , el fred, l\'hora , els nervis , li han jugat una mala passada a Alex, però després no ha pogut ni fer eixe esforç. Seguim, \"come on! \" , i Nicas diu \"Pole – Pole\" . Entre somriures difícils, perquè la boca està quarterada, seguim .
Mirar cap amunt era un malson , però jo estava cansat de veure l\'esquena d\'Alex. Les llums de les altres expedicions pareixien detingudes. El cel, això sí, estava estrelat, els cels d\'Àfrica són la millor targeta de presentació. En la meua ment … \" cada pas , queda un menys \" .
Prop de les tres del matí. Després d\'alguna parada per a beure aigua gelada, Periquito es deté i sense dir res s\'assenta en una roca. No mira a ningú i només diu \" estic malament\" . Ens paralitzem , pareix que és el principi de la fi. Un se\'n va i açò no era així en els nostres somnis. M\'acoste a l\'aragonés i m\'assente amb ell. Li comente que no tenim pressa i que podem descansar un estoneta. Ell diu que està content amb allò que s\'ha aconseguit, que mai va pensar que arribaria fins dalt, que li dol l\'estómec i que no vol entorpir. Li animem. Som un equip. Algú va dir \" Farruquito Team\" i ens riem . Periquito beu, pensa , mira al no-res, s\'alça … tots callats per la decisió que prendrà … i decidix seguir . Decidix seguir. \"Periquito, Que gran eres\" li mig cride, sense aire , però m\'ix de tan endins.
Pareixia que havíem arribat , perquè ara érem més equip, més feliços i crec que més segurs. Però va començar la processó de què ràpidament anaven sent evacuats. Des de dalt els guies baixaven amb els escaladors que no podien , que els havia tocat el mal d\'altura. La velocitat, i la seua preparació , no els havia preservat d\'un edema cerebral, pulmonar o simplement un \"No puc donar ni un pas mes\". Alguns baixaven plorant, altres ni es movien , anirien a l\'hospital , a urgències , s\'acabava el seu somni …
Nicas ens mirava cada vegada que baixaven a la gent i això van ser almenys 16 vegades que jo comptara . Segur que més perquè la nit no em permetia veure amb claredat . I ens deia \" Pole – Pole \".
El zig-zag cada vegada es feia mes vertical. Em van començar a molestar i després a fer mal els bessons i genolls. La terra es va convertir en arena i cada pas tenia un afonament i es retrocedia a l\'impuls, per tant era més cansat. Dalt, menys llums, pels abandons, però pareixia que ningú no es movia.
Eren les 4, les 5 i poc després … quelcom grandiós, l\'alba. El sol ix tímidament entre els núvols que estan allí baix. Davant l\'altre pic, el Máwenzi, surant als seus peus els núvols que ocupaven una gran capa i al fons el sol , que per fenòmens de refracció agafa colors grocs, ataronjats . \"Mireu!\" quasi sense aire els dic. Parem i comença un festival de fotos i vídeo. Ens veiem les cares , hi ha llum i veiem cap amunt i es veu el Gillman´s Point, darrere de grans pedres .
Prenem fruites seques. Un japonés plora perquè no pot més. Molts estan assentats en les roques que tenim 50 metres cap amunt. Hi ha esgotament , cares de patiment , però hi ha una porta a l\'esperança . Llavors … baixen a tres plegats, així que és millor seguir amb el respecte a la muntanya , no relaxar-se , però veig el punt que marca el penúltim escaló. El Gillman està a 5681 m .
Periquito , es torna a assentar. Queda molt poc per a este \"èxit \" i ell pensa que en té prou. Està trencat . La cara desencaixada. A tots ens costa respirar i molt més parlar. No puc convéncer-li de res , perquè jo tampoc ho tinc clar , no vull que li passe res per la meua culpa i a més no puc quasi dir una frase sencera , sense fer glopades. Però li demane arribar al Gillman .
Es col·loca en penúltima posició, just davant de mi i els dos guies li custodien pels seus costats. Ara no és camaleó, ni Pole Pole , ni pol … ara és senzillament un pas i molts segons parat, jo darrere no li dic res, simplement, mire els altres que estan davant i els gestos són els mateixos … Periquito no arriba .
Així arribem al Gillman. Queda l\'última ascensió … l\'Uhuru a 5895m. Una miqueta més d\'1 KM. Coincidim amb la jove alemanya que havia \" dormit \" en Kibo les hores prèvies . Els altres tres alemanys havien sigut evacuats i ella no volia seguir més. Es conformava amb el Gillman. Molts allí , es fan fotos i decidixen posar fi al viatge. Altres es preparen per a coronar … que farem nosaltres?
Nicas, ens prepara sopa calenta, és de dia, però allí dalt, prop del cel, fa fred. Estem trencats. Paco vol fer estirades perquè té contractures. Àfrica li fa mal el cap. Alex torna a vomitar . Però Periquito està molt malament. Nicas ens aconsella que 5 minuts només. Cap amunt o cap avall. Estem prop del mal d\'altura, ens ho nota i no podem detindre\'ns . Les cares són quasi inexpressives pel fred i cansament . Són més de les 8 del matí. Tota la nit sense dormir, pujant, a més de les que portava els dies abans sense descansar . En Km, una marató i en altura des dels 1900 del Marangu fins ací 5681. Només el caldo calent ens tornava a allò humà.
Havia arribat el moment de decidir i ningú no parlava. Periquito ens preocupava i haver parat quasi havia sigut pitjor . Posar la maquinària , quasi destrossada a funcionar novament era un malson. Llavors li vaig comentar a Periquito i tots ho van sentir : \" Després de 40 Km , i 3781m d\'ascensió , quasi 4 dies , i tanta il·lusió … només , només queda 1 km i 114 metres per pujar! \" . Crec que ens vam posar drets al mateix temps. Nicas va alçar el polze , ell desitjava eixa decisió, Toti, el guia mes afectuós , va dir en espanyol \"¡Bien!\" Dismas, va fer un gest amb la cara de conformitat .
Nicas va prendre la davantera i amb la seua frase \" Pole – Pole \" reprenem la marxa . Anàvem tan lentament que perdíem l\'equilibri cap als costats . A la nostra dreta el gran cràter del Kilimanjaro … pocs ho han vist tan de prop , amb les seues enormes roques i la seua majestuosa profunditat , a l\'esquerra apareixien els blocs de gel , precioses glaceres . Hemmingay va escriure sobre elles com les eternes neus del Kilimanjaro. Davant, lluny i tant a prop, el sostre d\'Àfrica, l\'Uhuru .
Un japonés que anava amb dos bastons caminava lentament alhora que vomitava. Una xica centreeuropea, caminava de banda a banda. Gent baixava penjant-se dels muscles dels guies. Quedaven 500m. Àfrica diu que li dol moltíssim el cap. Parem per a prendre\'ns una aspirina. Ens mirem, mirem l\'Uhuru , està ací. Ens costa alçar-nos. Anem com a borratxos, amb passos avant i als costats. Les glaceres són precioses \"Déu, que bonic és açò\". Sent plorar, algú està plorant . Seguim sense parlar-nos amb la mirada fixa en un punt . No puc parar perquè caic i a més no vull parar , no vull parar , ho anem a aconseguir!!
No anem en fila, s\'ha trencat, cada u va al seu ritme. Vull disfrutar açò. Mire als altres, estan plorant Àfrica i Jasone. Paco, darrere de les seues ulleres negres , crec que també. Em comence a emocionar. Alex , amb gest seriós , la seua barba del viatge i les seues ulleres molt fosques, em mira. No diu res i continua caminant. No cal parlar, només són 200 metres. Ho veiem, quasi llig les lletres del cartell. No hi ha més en el món que eixos passos . No vull que ningú em detinga , és més gran que un somni, és quelcom molt dur i difícil, que hem aconseguit ! .
Busque Periquito i li veig arrere, caure . Se m\'atura el cor uns instants. No puc parlar . Només li assenyale i el grup para i mira . M\'acoste amb por. Per favor , que no li passe res. Mai em perdonaria haver-lo convençut per a seguir. ..Està amb els ulls oberts , però només repetix que ja no pot més. Està destrossat, quasi mort. Li mire, mire el cartell. Ja no vull demanar-li un últim esfor . De sobte , amb les poques forces que em quedaven , li demane un abraç , és una estratègia per a alçar-lo i agafar-lo de l\'abric, el seu forro polar . Li agarre fort, pareixem siamesos, només li dic que no es deixe caure, que jo l\'hi porte. El grup, seguix a la nostra velocitat. Periquito, trenca a plorar, com un xiquet, em diu que em vol, em dóna les gràcies diverses vegades. Ens ajuntem. Note que vol soltar-se per a arribar tot sol. Li deixe i lentament , amb el cap amunt es deté enfront del cartell. Altres s\'agenollen. Esclata l\'escena. Ixen de cols els sentiments. Ens abracem. Note cossos que tremolen d\'emoció. Veu entretallada . Tire una pedra el més alt que vaig poder, era una promesa. Em vaig llevar la roba per a vestir del València. No tenia ni fred , ni son, ni cansament … tenia una de les majors alegries que es poden viure. Els guies, sabent deixar-nos el protagonisme, gràcies, cansats també , es van acostar a felicitar-nos . Havien pujat tres perquè pensaven que Periquito i Jasone no arribarien, però gràcies a Déu s\'havien equivocat . Hi havíem arribat tots !!
Paco va traure una botella de cava i només vam romandre uns minuts que sempre es quedaran en les nostres vides …
23 de setembre
En tornar d\'Arusha a Nairobi , un dia després , en bus . Paco va dir: \"Mireu a la dreta\". Era ell, per damunt dels núvols…. Fins eixe preciós monstre, el 22 de setembre del 2005, a les 9.30 del matí, pujàrem Paco, Àfrica , Alex, Jasone, Periquito i jo. Sis persones que van somiar desperts … PUJÀREM EL SOSTRE D\'ÀFRICA ….EL KILIMANJARO.
Tomás Torres Urbano
(6-10-05)
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: LES SALINES (L\'Alt Vinalopó) Salinas (Topònim oficial)','
Les Salines té l\'origen en un alqueria musulmana assentada als peus de la llacuna que fou traslladada a l\'actual emplaçament en el segle XVIII; Cavanilles va descriure aquesta llacuna com \"causa destructora de viviendas y campos\", ja que el 1751 causà inundacions que tornaren a repetir-se a finals de la mateixa centúria; Francesc Sirera, veí de Novelda, encetà el projecte de dessecació de la llacuna, encara que com el mateix Cavanilles ens narra, degut a les febres tercianes que patien els treballadors, les obres es perllongaren fins començaments del segle XIX; en aquesta centúria es romperen terres mentres s\'expandia l\'agricultura vitivinícola.
Salinas, topònim oficial, parla castellà, com la resta de la seua comarca; en 2004 s\'hi enregistraren 1.402 salineros –gentilici del poble— que estan governats per EU que, en les municipals de 2003 va traure 5 regidors; 3 va traure el PSPV i el PP, 1.
Avui la seua economia és bàsicament agrària i la població ha tendit a disminuir degut a l\'emigració. S\'ha creat un Zoco Artesanal que té com a objecte fomentar la difusió i el coneixement de les artesanies locals.
En un terme de 61,9 km2 trobem la Serra de Salinas amb el cim de la Capella del Frare (1.237 m) com a altura més sobreeixint i, en la seua vessant, la llacuna de Salinas, important aiguamoll amb gran riquesa vegetal i presència d\'aus com ara: camallonga, agró, flamenc, àguila real, falcó, esparver, etc.
El patrimoni saliner es concreta en:
- La Torre àrab. Petit castell que formaria part de la línia defensiva de la zona. Dissortadament no queda en peu més que la part inferior, que poc o res aporta sobre la seua història.
- Església de Sant Antoni abat. Segle XIX
- Ajuntament. Segle XIX.
- Ermita de Sant Isidre.
- Museu Arqueològic i Paleontológic.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Adav.org
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"LES MIL I UNA NITS\"','
Els comediants ens presenten aquesta peça des del 29 de setembre al 9 d’octubre al Teatre El Musical. El relat d’aquest espectacle arranca a l’abril de 2003, a Bagdad, en plena guerra. Un so incessant de sirenes, explosions i ràfegues de metralla formen part d’una història que se situa enmig de la Biblioteca Nacional, derruïda i parcialment cremada. Serà en aquest espai escènic on s’aniran contant històries a partir d’un llibre salvat de la crema, Les mil i una nits. La fantasia i la paraula són els ingredients bàsics perquè el grup català puga construir un espectacle que vol ser un viatge per diferents temes, des de la sexualitat i la sensualitat de l’atzar, passant per la tragèdia i la màgia.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
+info
(8-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"¡HOMBRES!\"','
Hombres és l’obra que ens presenta la companyia T de Teatre del 14 al 30 d’octubre al Teatre El Musical. Després de deu anys de l’estrena, la troupe dirigida per Sergi Belbel formada per cinc actrius, recupera aquest espectacle composat per diferents peces breus, entre elles una de Belbel que comença amb cites cèlebres que parlen per si mateixes, com \"Els homes envelleixen però mai milloren\", d’Oscar Wilde, o \"L’home no només procedeix del simi, sinó que es va aproximant a ell\", de Salvador Dalí. En aquesta recordada obra, les intèrprets de la sèrie \"Jet lag\" (TV3) donen vida a coneguts personatges, com Don Juan, Casanova, Valmont o Sade... En realitat es posen a la pell d’ells per a disseccionar, sense cap tipus de por, el tema de les relacions amb els homes en el nostre món actual. Amb un to irònic, àcid i directe parlen de les coses d’ells, però evitant el manifest feminista.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
+info
(8-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"LES VARIACIONS GOLDBERG\"','
Aquesta nova producció de Teatres de la Generalitat Valenciana, que es representarà al Teatre Rialto del 19 d’octubre al 11 de desembre, parteix de l’obra de Georges Tabori. Combatent amb el nazisme, fugitiu del maccartisme, espia, admirador de Brecht i divulgador del seu teatre, amic de Chaplin, de Hitchcock, de Marilyn Monroe i d’unes altres celebritats, aquest autor és actualment una referència essencial del teatre europeu. Aquesta obra és una mescla de comèdia d’humor negre amb tragèdia, on s’evidencia el mal funcionament del món o, almenys, la necessitat de repensar-ho.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
+info
(8-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"BALLANT, BALLANT\"','
Torna a la cartellera aquest èxit sense precedents a València, un espectacle amb música, personatges i, sobretot, cançons que foren populars en una determinada època. Com únics protagonistes trobem la música i el ball, junt amb quinze autors que revisen fets històrics i personals. En concret es perfila la història de l’últim segle a València, al voltant dels balls de moda de cada moment. I tot ocorre dintre d’un únic espai, una sala de ball, que es transforma amb els vestuaris i els balls de moda de cada moment. Al llarg del muntatge es produeixen diferents flash-backs que arranquen a ritme de xarleston fins a l’era dels telèfons mòbils i el \"bakalao\". Ballant, ballant, un espectacle que connecta amb la memòria col·lectiva del públic, es podrà veure al Teatre Micalet a partir del 5 d’octubre.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
+info
(8-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem de teatre: PARLEM DE TEATRE: \"BULTACO 74\"','
Aquest espectacle arriba a València, al Teatre Talia, de la mà de l’autor valencià Pasqual Alapont. L’obra proposa un retrat generacional, a vegades maliciós o agre, en altres moments tendre i irònic, d’una època de joves lluitadors que la van protagonitzar. En particular, ens trobem una història d’una parella que es coneix en l’àmbit de la universitat combativa dels setanta on van viure la necessitat de canviar el món. Podem observar en l’obra com aquests desigs d’alliberament claudiquen a favor d’altres no tant revolucionaris i la il·lusió d’un món més just es converteix en una cosa del passat. \"Promeses trencades, somnis perduts\", així resumeix Gemma Miralles, la directora d’aquesta obra, que parla, en clau de comèdia, d’una traïció, la que s’infringeix un mateix quan renuncia als ideals.
Susanna Sebastià
susanna@diariparlem.com
+info
(8-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Perquè no es vol un centre polític?\" per Carlos Zarzoso','En la política espanyola es produix una espècie de separació entre esquerra i dreta que intenta donar la sensació, totalment superficial, que pràcticament totes les tendències ideològiques estan representades i que existix un gran pluralisme. Els grans partits, PSOE i PP, representen la gran majoria de la població, però això té alguns matissos. En les últimes eleccions al Congrés (2004) es va produir una abstenció de quasi 8 milions i mig de votants. En les eleccions de l\'any 2000 va ser superior a 10 milions. Què pot significar això? Òbviament seria absurd pensar que tots estos votants responen a un perfil únic i que un partit polític podria abastar i representar a tota esta població. Però no és això el que pretenc constatar. Quan vaig decidir que em considerava de centre, o siga, ni d\'esquerres ni de dretes, les observacions més freqüents que vaig rebre eren que el centre no té caràcter propi, que si s\'és de centre per complexos per a no ser assenyalat com una persona d\'esquerres o de dretes. Resumint, que no existix un centre polític. Que cal decidir entre els partits majoritaris que opten per polítiques centristes o bé anar cap als extrems. També se\'m deia que el CDS era una opció totalment inútil, que ja havia fet el seu cicle i que no tenia sentit l\'existència d\'este partit. Però jo dic que si té sentit. De la mateixa manera que jo no he trobat cap opció política en la qual em sentís representat poden haver més persones.
Quants votants s\'abstenen perquè se senten defraudats pels grans partits? Quants dels quals sí voten ho fan perquè ho consideren la seua obligació i voten només al que creuen menys roí? Tots els partits actuals estan interessats que no aparega a Espanya una veritable alternativa de centre. Els grans partits sempre van a intentar abastar el màxim espai possible, volen ocupar el centre però no ho fan realment. Per als grans partits ocupar el centre significa assumir una moderació hipòcrita en els seus plantejaments i no perdre el vot més radical. Al mateix temps, amb esta actitud -perquè és una actitud, una posi, no una creença real- volen captar el vot, per així dir-lo, moderat, persones que no agraden d\'identificar-se amb moviments partidistes basats més en sentiments i prejudicis que en una decisió presa de manera reflexiva. Les seues polítiques de centre són irrellevants i buides i no assumixen els veritables problemes que deu afrontar un partit polític. Podem vore clarament que estos partits no s\'atrevixen a tractar temes que puguen posar en risc la seua base social més ferma. Temes com el tràfic de drogues, la legalització de la prostitució, la despesa pública decidit per criteris més que dubtosos (subvencions, contractes públics) estan ací encara que els mitjans de comunicació no els consideren rellevants per a les seues audiències i encara que els partits importants miren cap a altre costat per a no arriscar un vot. Per la seua banda els partits minoritaris no estan disposats que un tercer corrent política -això és perquè tots se situen a dreta o esquerra- assumisca la representació de sectors de població que davant la indefinició dels grans partits deixen el seu vot a altres grups que basen la seua política a seguir el corrent i plantejar en moltes ocasions unes polítiques d\'idealisme benpensant, com si existisquen partits que defensen la violació de drets humans, la contaminació a mansalva o la corrupció política.
Per això crec en el projecte del centre polític, perquè el centre polític existix.
Carlos Zarzoso
Membre de l´executiva del CDS-Comunitat Valenciana
(8-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SALLENT DE XÀTIVA (La Ribera Alta)','
Es trobaren restes ibèriques prop de l\'ermita de Santa Ana; alqueria musulmana, de la qual època són les troballes del castell, el 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després passà als Marrades, que es van convertir en comtes de Sallent en el segle XVII; de població morisca, restà totalment desert rera l\'expulsió de 1609 i el 1663 no tenia més que 15 cases; va sofrir els efectes del terratrèmol de 1748; a partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigració cap als nuclis industrials.
La població era, en 2004, de 468 habitants, de gentilici, sallentins. El PP va obtenir 5 regidors, i la batlia, i el PSPV 2 en les votades de 2003.
La producció i exportació de la taronja suposen la principal aportació a l\'economia local, que també troba recolzament en la carxofa, la faba i l\'escàs bestiar que hi ha. La indústria hi és inexistent.
El riu Sellent i dues sèquies tributàries d\'ell reguen els 13,9 km2 del terme municipal on destaquen l\'Alt de Macisco (282m), el Montot (417m) el Totxaret (132m) i el Mont Olivet (222m); hi ha també, com a llocs a visitar, la font del Pinar, la cova de l\'Horteta, els avencs de l\'Alt de l\'Horteta i de la Quebrantada o de la Figuerota i la Cova de l\'Abuela.
Quant al patrimoni citarem:
- Església de la Puríssima. Segle XVI.
- Castell. D\'origen musulmà assolí certa importància en els primers temps de la reconquesta; en 1748 fou enrunat pel terratrèmol i a hores d\'ara només romanen trossos de la muralla absorbits per les edificacions més modernes.
Els plats més típic és l\'arròs al forn amb fabes i l\'arròs amb fesols i naps.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
http://usuarios.lycos.es/galima/Sellent.htm
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: RESSÒ A LA PREMSA ESCRITA DE LA PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA \'ADOPTA EL VALENCIÀ\'','Diari \"Levante-El Mercantil Valenciano\"
Valencià a l´abast de tots
El col.lectiu Veu Pròpia presenta la campanya «Adopta el valencià»
Veu Pròpia, l´entitat de nous valencianoparlants a favor del valencià, va presentar ahir a València la seua campanya «Adopta el valencià» que té com objectiu encoratjar els nous habitants del nostre territori i els nous parlants passius a adoptar el valencià com a llengua habitual en diversos espais de la seua vida diària.
L´acte, que va estar presentat per Imma Simón (membre de Veu Pròpia), comptà amb la presència de David J. Llobet (coordinador de Veu Pròpia a València), Diego Gómez (president d´Escola Valenciana-Federació d´Associacions per la Llengua), Honorat Ros (president de la secció de Foment de l´Ús del Valencià de l´AVL) i Abelard Saragossà (professor de Filologia Catalana, de la Universitat de València).
Veu Pròpia es proposa proporcionar informació clara i directa, sense ambigüitats ni tabús , sobre els problemes i els avantatges d´adoptar la llengua pròpia, i proposant estratègies per facilitar el procés d´adopció lingüística a les persones que el vulguen fer.
Complicitat amb els inmigrants
La campanya té dos destinataris: els nous immigrants que porten un cert temps de residència a casa nostra, i els nous valencianoparlants passius, és a dir, persones nascudes ací i escolaritzades en valencià o amb coneixements de la llengua, però que no l´usen habitualment per falta d´ocasions. Amb aquest doble públic, Veu Pròpia vol establir vincles de complicitat i solidaritat entre els dos grups.
Segons Llobet, «la campanya pretén transmetre el missatge que el valencià és cosa de tots els ciutadans, és a dir, també d´aquells que encara no el parlen de manera habitual».
Llengua d´integració dels nouvinguts
El fil conductor de la campanya és l´ús metafòric de l´adopció d´infants per vehicular dues idees. La primera, que l´adopció del valencià requereix el protagonisme del nou parlant, el qual s´apropia de la llengua, la fa seua i, tot adoptant-la, li garanteix un futur de benestar. La segona, que l´adopció de la llengua té un component afectiu i emocional que dóna sentit a l´experiència d´incorporar-se plenament a la nostra societat, i que va molt més enllà del valor pràctic d´aprendre valencià.
David J. Llobet, coordinador de Veu Pròpia a València, destaca que «el valencià ens necessita, als nous parlants, perquè el nostre accent li dóna vida».
Diego Gómez, president d´Escola Valenciana, ha remarcat la importància del treball en xarxa des de la societat civil per tal de «projectar el valencià i convertir-lo en la llengua d´acollida i d´integració dels nouvinguts».
Diari \"El País\" Comunitat Valenciana
La Campanya \"Adopta el valencià\" convida els immigrants a usar la llengua autòctona
Adopta el valencià. Amb esta apel·lació, el col·lectiu Veu Pròpia ha llançat una campanya destinada a convidar a usar l\'idioma. La incitació és general, encara que es tendix la mà de forma especial a diversos destinataris específics. D\'una banda, els immigrants arribats recentment, però també aquells fills dels emigrants de la dècada de 1950 i 1960 que no s\'han atrevit a donar el pas, així com els valencianoparlants passius, és a dir, les persones nascudes en el territori valencià i escolaritzades en valencià o amb coneixements de la llengua, però que no l\'empren per falta d\'ocasions.
Amb tots ells, Veu Pròpia vol establir \"vincles de complicitat i solidaritat\" des de la seua experiència. I és que esta entitat la integren persones que van nàixer parlant un altre idioma i que han adoptat el valencià com a llengua pròpia. \"Volem donar suport a què estan adoptant el valencià i donar-los àmbits d\'ús\", assenyalava ahir David Jordi Llobet, el coordinador de l\'entitat a València, que va apuntar que el valencià \"és cosa de tots, inclús dels que no ho usen\".
Junt amb Llobet, van participar en la presentació el president d\'Escola Valenciana, Diego Gómez; el membre de l\'Acadèmia Valenciana de la Llengua Honorat Ros; el professor de Filològia Catalana Abelard Saragossá i Imma Simón, membre també d\'esta plataforma, que es va fundar a Barcelona en 2002 i funciona a València des de 2004.
La campanya, la primera que du a terme esta entitat i que es desenvoluparà a la Comunitat Valenciana i a Catalunya, inclourà 60 xarrades i el repartiment de material editat en cinc llengües, a més de la pàgina www.veupropia.org/adopta
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Economia valenciana III, Model empresarial\" per Ramon Tremosa','Model empresarial: un país de PIMES familiars
La geografia i el clima influeixen molt en la manera de ser i en l’economia. El País Valencià és un país mediterrani i, com a Catalunya, molts àmbits de la vida s’articulen al voltant de la família, com passa també amb l’estructura empresarial. De famílies il·lustres valencianes en destaca la família Borja, sobretot per la seva capacitat organitzadora. A Roma s’hi veu tot l’esplendor de l’imperi romà, però entre els segles V i XV no hi ha pràcticament res: durant mil anys va ser una ciutat de pastors i per això no hi ha cap edifici gòtic. De sobte, però, apareix la capella sixtina i la basílica de Sant Pere i a mitjans del segle XVI Roma torna a ser una gran capital. Aquesta transformació va ser deguda a Alexandre VIè, el segon papa Borja: com bé explica Joan Francesc Mira en el seu clàssic i deliciós \"Borja Papa\", gràcies als dots organitzadors del segon papa valencià en només dotze anys els Estats Pontificis assoliren el seu màxim esplendor temporal en els àmbits econòmic, polític i militar.
Com a Catalunya, el model empresarial valencià el composen uns quants centenars d’empreses multinacionals i desenes de milers de petites i mitjanes empreses locals. Aquesta combinació s’ha demostrat òptima i ha permès a moltes empreses valencianes de créixer a recer de les multinacionals, fins al punt de convertir el País Valencià en una potència exportadora, essent avui la segona autonomia de l’Estat espanyol en exportacions amb un 12% del total. I si a l’any 2003 les exportacions catalanes superaven les de Turquia o Argentina, les valencianes superaven les de Grècia i s’acostaven a les de Portugal. Cal recordar que el País Valencià, com Catalunya, va entrar l’any 1986 a la Europa sense cap tradició exportadora, ja que en els darrers 150 anys només produïen per al mercat espanyol, i havent patit una duríssima crisi econòmica entre 1973 i 1985, que va ser més intensa en els territoris especialitzats en l’activitat industrial.
Entre les multinacionals al País Valencià hi destaca Ford, al voltant de la qual gira tot el cluster valencià de l’automòbil, seguida de l’energètica BP Oil i l’elèctrica Schneider. Ford va assolir el 2003 una fabricació rècord de 384.324 unitats a la planta d’Almussafes, dels quals en va exportar 341.557. Pel que fa a les empreses de capital valencià, fins i tot les més grans són de caràcter familiar, però hi trobem també empreses cooperatives. Les empreses valencianes més importants són molt potents i superen en vendes grans empreses catalanes del seu sector: així, Mercadona triplica Caprabo i Consum supera Condis i triplica l’emergent Bonpreu.
Mercadona pertany a Juan Roig, germà de Fernando (president de Pamesa, S.A. i del Vila-real CF) i de Paco (ex-president del València, CF). Mercadona se situa darrere El Corte Inglés i Carrefour en el sector de la distribució a l’estat, facturant 8.770 milions d’euros el 2004, un 21% més que al 2003; disposant de 862 supermercats, l’any passat va obrir-ne 92 i va incorporar 7.000 persones amb contracte fix, fins assolir 49.600 treballadors. Mercadona fa servir el català en els seus establiments, en una política de valencianització finalment conseqüent amb la llengua del país.
Consum és una cadena independent de supermercats que, havent trencat fa dos anys la seva aliança amb el grup Eroski, disposa de 422 supermercats, de 5.600 treballadors i els socis consumidors superen les 250.000 persones. També ANECOP és una altra cooperativa valenciana que agrupa 108 centrals de fuites i verdures, essent-ne el segon exportador estatal; disposa de filials a sis països europeus i d’una plataforma logística a Perpinyà. I en el sector de les begudes hi destaca la Compañía Levantina de Bebidas Gaseosas, S.A.: amb la concessió exclusiva de Coca-cola, l’empresa pertany als grups familiars Comenge, Gómez-Trenor, Serratosa i Uso.
En el sector dels materials de construcció hi destaca Porcelanosa, productora de paviments ceràmics, propietat de les famílies Soriano i Colonques. Encapçala un grup empresarial que inclou Venis i L’Antic Colonial (paviments), Gama Decor (mobles de cuina i bany), System Pool (banyeres), Butech (ceràmica) i Noken (aixetes). Disposa de 400 establiments en els cinc continents, que aporten el 50% de la facturació del grup. Pamesa Cerámica i Taullell són també exponents de la potència del cluster de les comarques de Castelló en aquest sector, que també comprèn l’empresa dels germans Juan, José i Vicente Lladró: aquest grup integra 28 societats en els sectors ceràmic, immobiliari, financer i agrari, essent en les figures de porcellana líder mundial amb una quota del 70%.
En els transports hi destaca Air Nostrum, que pertany a la família Serratosa. L’any 2003 va transportar 3,5 milions de passatgers i, exercint la franquícia d’Iberia, posseeix 51 avions. En el sector siderometral·lúrgic ha estat notícia recent el grup familiar Ros Casares: especialitzat en la transformació i la distribució de productes siderúrgics, acaba de comprar la francesa Exma per 13 milions d’euros i prepara l’obertura d’un centre a Polònia l’any vinent.
Augment de dimensió empresarial
Quan les empreses valencianes produïen per al mercat espanyol la dimensió de PIMES familiars, entre 20 i 50 treballadors, era un dimensió òptima. Ara però, el mercat europeu s’ha multiplicat per deu, sense augments de dimensió o sense altres formes d’aliances estratègiques i de cooperació empresarial, difícilment les empreses valencianes podran competir amb empreses europees que són també deu vegades més grans.
Així doncs, és especialment rellevant observar que molt poques empreses valencianes cotitzen a la borsa de valors, ni tant sols Mercadona ho fa. Quina semblança amb la manufacturera catalana! De les 111 empreses catalanes industrials de capital català que a l’any 2001 van facturar més de 125 milions € només dotze cotitzaven a borsa, essent-ne també la major part de caràcter familiar. Cal advertir que un excés d’empresa familiar en un país, amb totes les virtuts que presenta aquest model d’organització empresarial, pot ser també reflex d’un nivell molt pobre en la capacitat de cooperar més enllà de la família. Es podria fins i tot afirmar que el principal repte o obstacle al què hauran de fer front les empreses valencianes i catalanes en la globalització que ens ve al damunt no serà pas material, tangible o monetari; és a dir, de costos de producció, de formació de la mà d’obra, de manca de finançament o de tecnologia. El problema principal consistirà en l’organització del creixement i en la cooperació entre persones i empreses, procés especialment delicat atès el nostre caràcter individualista: i és que els països també competeixen en confiança.
|
Principals empreses del País Valencià, 2003
Ordre per volum de facturació. Dades en milions € i en persones ocupades |
|
Empresa |
Sector d’activitat |
Facturació |
Ocupació |
Rànking* |
|
Mercadona, S.A. |
Grans magatzems |
6.706 |
42.600 |
3 |
|
Ford España, S.A. |
Fabricació de vehicles |
5.201 |
7.588 |
5 |
|
B.P. Oil, Refinería de Castellón, S.A. |
Energia |
3.100 |
362 |
7 |
|
Consum, Societat Cooperativa |
Grans magatzems |
821 |
5.400 |
16 |
|
Schneider Electric, S.A. |
Material elèctric |
734 |
3.070 |
2 |
|
Porcelanosa, S.A. |
Materials de construcció |
707 |
4.000 |
3 |
|
Air Nostrum, Líneas Aéreas, S.A. |
Transports |
478 |
1.700 |
8 |
|
Anecop |
Alimentació |
401 |
164 |
19 |
|
Compañía Levantina de Bebidas Gaseosas, S.A. (Colebega) |
Begudes |
390 |
715 |
12 |
|
Francisco Ros Casares, S.A. |
Siderometal·lúrgia |
385 |
578 |
7 |
|
Autopistas Aumar, S.A. (2002) |
Serveis públics |
282 |
589 |
- |
|
Alternativa Comercial Farmacéutica, S.A. |
Comercials farmacèutiques |
270 |
188 |
7 |
|
Europea de Servicios y distribuciones, S.A. |
Comercials farmacèutiques |
263 |
90 |
8 |
|
Luís Batalla, S.A. |
Construcció |
256 |
1.074 |
|
|
Centro Farmacéutico, S.A. |
Comercials farmacèutiques |
251 |
275 |
9 |
|
Porcelanas Lladró, S.A. |
Ceràmica |
142 |
2.253 |
|
|
Pamesa Cerámica, S.A. |
Materials de construcció |
134 |
533 |
15 |
|
Taulell, S.A. (Tau Ceràmica) |
Materials de construcció |
122 |
797 |
16 |
* Posició de l’empresa en el seu sector a nivell estatal.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (www.iivee.org )
Ramon Tremosa i Balcells (Departament de Teoria Econòmica i Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana Universitat de Barcelona)
[Article publicat en el diari AVUI el dia 16 d\'agost de 2.005 i reproduït en el diari PARLEM amb el permís de l\'autor el dia 10 d\'octubre de 2.005] ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: LA SALZEDELLA (El Baix Maestrat)','
El topònim prové d\'un bosc de salzes que hi ha al terme municipal, de 49,9 km2;en 1924 s\'hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l\'Edat del Ferro; tot i que es parla d\'antecedents romans, la fundació degué de ser àrab, precísament d\'aquesta època són les restes que s\'han trobat a la partida de les Mesquites; l\'ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Balasc d\'Alagon, senyor del lloc; històricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d\'Ascó i Pere d\'Olzina; rera la mort de Balasc d\'Alagó passa a l\'orde de Calatrava fins l\'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d\'Artal d\'Alagó, i a continuació passà al rei i a l\'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins el segle XVIII en què desapareixen els senyorius.
Compta La Salzadella –topònim oficial—amb 801 habitants (cens de 2004), de gentilici, salzedellans, que es reparteixen entre el poble i les masies d\'Enguasch, la Tejeria, de l\'Andalús de Baix, de l\'Andalús de Dalt i de La Solana, governats pel PP que en 2003 va obtenir 4 regidors; el BLOC en té 3
L\'economia es basa en el conreu de la cirera, l\'olivera i l\'ametla.
Patrimoni:
- Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
- Església de l\'Assumpció. Bastida entre 1736 i 1756, destruïda en 1936 i restaurada entre 1964 i 1967 per fills del poble emigrats a Mèxic. Conserva una interessant col·lecció d\'atuells religiosos.
- Ermita de Sant Josep. Segle XVIII.
- Ermita de Santa Bàrbara. Sobre una més antiga, de 1700, reconstruïda en 1988.
- Calvari. Amb interessants capelletes de ceràmica.
- Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Asiduos.com
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Turismo Rural Castellon ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANET I ELS NEGRALS (La Marina Alta)','
Dos pobles d\'origen musulmà separats per un barranc; Negrals fou un rahal donat per Jaume I el 1248 a Raimon de Villamair i adquirit en 1570 per Llorenç Merita; rera l\'expulsió morisca de 1609 quedaren deserts; Negrals fou repoblat per la família Pascual, gentilhomes d\'Oliva mentre que Sanet pertanyia a la comanda de Santiago; en 1820 formaren un sol poble anomenat Unión Legal, però de nou s\'escindiren en 1823 per a reunificar-se definitivament en 1834, en l\'estiu de 2005 l\'ajuntament ha rebutjat el projecte de construcció de 1.600 vivendes i un camp de golf al terme municipal.
La batlia és en poder del PP que en les votades de 2003 tragué 5 regidors per tan sols 2 del PSPV. El gentilici dels seus 623 habitants (cens de 2004) és sanetencs i negralins i el topònim oficial continua sent el castellanitzat Sanet y Negrals.
L\'economia és basa en la citricultura.
El menut terme (4,1 km2) s\'integra en la subcomarca de la Rectoria, als peus de la serra Segaria. Destaca el paratge de La Magnòlia pel seu interès botànic.
Al poble cal visitar la plaça del Crist per la seua vista panoràmica i:
- Església de santa Anna. De 1850.
- Palau dels senyors de Merita.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT ANTONI DE BENAIXEVE (L\'Horta)','La història d\'aquest municipi és molt recent ja què el seu origen és el poble de Benaixeve, en la comarca dels Serrans que el 6 d\'abril de 1932 va veure la seua acta de defunció en el decret que donava l\'ordre de començament de les obres del pantà que porta el seu nom, el poble va desaparèixer sota les aigües i els seus habitants traslladats a terres de L\'Horta (Paterna) i del Camp de Túria (La Pobla de Vallbona i Bétera) on, en les masies de Sant Antoni i Pla del Pou va instal·lar el ministeri vigent el nou poble que romandria adscrit, des de l\'11 de juliol de 1959, com a Entitat Local Menor dependent de Paterna, amb la denominació de San Antonio de Benagéver, fins el 8 d\'abril de 1997 en què obté municipalitat pròpia i torna a canviar el seu topònim pel de San Antonio de Benagéber.
Én el ple de l\'ajuntament actual (eleccions de 2003) té majoria absoluta el PP, amb 6 regidors; el PCD en té 3 i el PSPV, 2. D\'habitnats, hi havia 4.021 en 2003, que es reparteixen entre el poble i les nombrosses urbanitzacions que ocupen gairebé tot el terme municipal, de les quals les Colinas de San Antonio, les Cumbres de San Antonio i Monte-Sano són considerats nuclis de població.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de San Antonio de Benagéber
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La Festa Nacional\" per Susanna Sebastià','Després de la festa nacional, de la desfilada i de tot el protocol, ja estem a 13 d’octubre. No comprenc per què en el dia de la festa \"nacional\" s’ha de realitzar la desfilada de les forces armades, és a dir, per que s’ha de centrar en aquest acte; i per què no li fem un homenatge a Antonio Machado i a Ausiàs March –o és que aquests senyors eren poc nacional-istes?
Ahir, tot el protocol present: els caps de l’Estat (el president del govern i el rei d’Espanya), la família reial al complet –aquest any doña Leticia no ha pogut assistir pel seu estat de bona esperança, com tots molt bé sabem- , els ministres, almenys el de defensa, clar, els principals mandataris de la Comunitat de Madrid i les autoritats espanyoles autonòmiques –les autoritats polítiques polèmiques a primera fila.
Suposo que tot aquest protocol és un formalisme que s’ha d’acomplir; però realment els ciutadans que vivim a Espanya volem que la festa nacional se celebre així?, volem que siga l’homenatge a la bandera i a la pàtria la que presidisca la festa nacional?
Susanna Sebastià
(15-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Tot per al poble però sense el poble\" per Susanna Sebastià','El senyor Eduardo Zaplana, actual portaveu del PP, va manifestar a la Cadena Ser que les últimes reformes proposades a Espanya, referint-se a l’Estatut de Catalunya, porten al país cap a la desigualtat: els pobres cada vegada seran més pobres i els rics cada vegada seran més rics.
Jo, en sentir aquestes manifestacions, em vaig quedar bocabada, gelada, al·lucinada, en fi, que no donava crèdit a allò que estava sentint. Que un membre del PP manifeste que amb un canvi d’estatut la desigualtat entre pobres i rics augmente és increïble, perquè justament el partit en l’oposició, que fa només dos anys que estava en el govern, no pot presumir d’unes polítiques socials avançades. Jo més bé diria que el PP, sense cap escrúpol, sí que provocava aquestes desigualtats, però això sí, dins una Espanya unida, sense diferència entre comunitats autònomes, entre les regions d’Espanya, amb ells en el poder els rics d’Astúries, de Castella Lleó, del País Valencià... cada vegada eren més rics; mentre que els pobres de Madrid, de Catalunya, de les Illes Canàries... cada vegada eren més pobres.
Ara el Partit Popular ha ideat una contracampanya a la iniciativa del govern català d’explicar l’estatut als ciutadans, en què el lema és \"Una España unida, igualitaria y solidaria\". En poques paraules, estan dient-nos que molts bascs, molts catalans, uns quants gallecs i uns quants valencians no som solidaris, o siga, se’ns acusa de ser egoistes i, a més, de no cercar la igualtat, és a dir, autoritaris i despotes.
Aquesta paraula em remet a un sistema de govern que es va donar a Europa al segle XVIII, que suposo que els senyor Zaplana i la plana major del PP coneixerà, encara que no estic del tot segura, l’anomenat despotisme il·lustrat. La màxima per excel·lència d’aquest sistema era tot per al poble, però sense el poble; aleshores, ens trobem amb una monarquia absoluta i un sistema de govern autoritari.
Doncs, segons la meua opinió, és una mica el que fa el PP: tot per al poble, però sense el poble. Mentre nosaltres ens beneficiem, tinguem el poder i els diners, tot per a tots; però en el moment que algú ens vol treure aquest poder, aleshores, el titllem d’autoritari i d’egoista perquè ens volen llevar la nostra part del pastís.
Susanna Sebastià
(15-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: [16/10/05] REIG PLA A CARTAGENA, EL 5% A L\'ESTATUT',' - Un conegut regidor valencianista a les comarques del nord celebrava fa algun temps el trasllat del Bisbe Reig Pla de la Diocesi de Castelló-Sogorb a la de Cartagena. Aprofitant l\'avinentesa ironitzà amb la notícia que fonamentà en una \'\'mostra d\'agraïment\'\' pels anys que gaudírem d\' Eduardo Zaplana a terres valencianes.
- En açò dels bisbes també hi ha rumorologia variada. Segons ens conten s\'especula amb la possibilitat que el bisbe de Bilbao poguera substituir Garcia-Gascó al front de l\'Arquebisbat valencià. Una possibilitat que altres fonts desmentixen. Temps al temps..
- Les cartes al director en contra de la barrera electoral del 5% autonòmic continuen arribant a les redaccions dels principals diaris valencians a propòsit de la campanya que Valencianisme.com llança des del seu portal. Les que arriben a l\'oficina central d\' EL PAÍS a Madrid són automàticament reenviades a la delegació valenciana pel que s\'impossibilita a la resta de ciutadans de l\'estat conèixer les denuncies dels valencians pel blindatge electoral.
- Al Camp de Morvedre, la campanya en contra del 5% s\'ha materialitzat també en format grafitti. El NO AL 5% apareix allí amb el simbol del percentatge transformat en esvàstica, per denunciar gràficament l\'esperit d\'aquella barrera.
- Per cert que molts dels nombrosos correus que s\'estan adreçant a PP i PSOE obtenen resposta. El Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats està responent de manera molt atenta, però no personalitzada, els correus electrònics que li arriben. Asseguren que esta reivindicació serà tinguda en compte en el procés d\'esmenes que l\'estatut valencià experimentarà els propers mesos.
- També el secretari d\'Alfonso Guerra, polític socialista que presidix la comissió per la que han de pasar les propostes de reforma estatutàries, ha respost a molts correus en el mateix sentit. Hi ha qui ens confirma que el tema està sent negociat per PP i PSOE. Però la rebaixa de la barrera no seria gratuïta. Els populars voldrien aprofitar esta negociació per \'\'ajustar\'\' altres punts que consideren excessivament ambiciosos.
- El \'\'convit\'\' que s\'oferix cada any a la Plaça de Manises del cap-i-casal amb motiu del 9 d\'octubre ha perdut en esta ocasió alguns adeptes. No obstant polítics, periodistes, empresaris i altres personalitats continuen disputant-se els plats de paella als nombrosos espontanis que aconseguixen entrar pel Palau de la Generalitat sense invitació. Al cap i a la fí, ho paguem entre tots i totes, deuen pensar.
- Difícil per no dir més ho té Joaquin Ballester al front d\'UV. El dirigent regionalista és conscient que no pot competir a fer un discurs més anticatalanista que el que practica Coalición Valenciana amb molts més recursos econòmics, però també que no pot abandonar definitivament els tics d\'altres temps si no vol quedar-se definitivament sense clientela política. Tot i això ha canviat radicalment el seu estil, per un més amable, i no dubta de participar en els debats d\'INFO TV des que esta cadena començà les seues emissions.
- Els recursos de Sentandreu li permeten cobrir mitjançant publicitat el buit mediàtic. Els ultres opten per amagar la seua publicitat amb un format periodístic tot comptabilitzant després esta publicitat com aparicions als mitjans dins del seu recull de premsa. Sense complexos.
- La manifestació convocada pel partit ultradretà España 2000 el 12 d\'Octubre al cap-i-casal va decebre les expectatives dels propis col.lectius \'\'patriotes\'\'. Les xifres més baixes de participació foren donades pels mitjans de comunicació i webs més properes al moviment ultraespanyolista.
- El ressó mediàtic que obtingueren fou molt baix i negatiu. Entre molts altres factors influí el fet que impediren el treball de reporters gràfics com els d\'ABC i El Mundo als que identificaren com a \'\'militants antifeixistes\'\'.
- El debat sobre la \'\'qüestió nacional\'\' a propòsit de la reforma de l\'Estatut de Catalunya ha despertat opinions de tot típus. Ens ha sorprés la de l\'escriptor i exdirigent d\'ERPV, Toni Cucarella. Al seu blog afirma coses com \'\'Això proposem: admetre la pensamentada de ZP que diu que Catalunya és una “realitat nacional” a canvi reformar-ne el redactat, i on diu que “Catalunya és una nació” dirà que “Catalunya és una realitat nacional que forma part d’una nació més àmplia que són els Països Catalans, històricament reconeguts com Nació Catalana”. I que ho incloguen també als estatuts del País Valencià (oficialment de la Comunidad Valenciana) i de les Illes Balears.\'\'. Poc pràctic però contundent i coherent amb el seu discurs tradicional.
- Cucarella dedica també un comentari a altres companys de professió. Si habitualment critica durament Joan Francesc Mira tot responsabilitzant-lo d\'un viratge \'\'neoblaver\'\' del valencianisme ara és el torn dels seus col.legues Ferran Torrent i Maria de la Pau Janer, \'\'temptats pel dimoni espanyol\'\' en referència als Premis Planeta del que el de Sedaví fou finalista l\'any passat i la balear ha guanyat enguany.
- L\'enquesta d\'intenció de vot publicada pel diari EL PAIS el passat 9 d\'octubre no seria l\'única de la que disposarien els polítics valencians els darrers mesos. Alguns apunten a l\'existència d\'una altra enquesta més contundent que podria apuntar cap al bipartidisme i una nova majoria del PP. Amb estes dades, alguns dirigents culturals i sindicals tracten de convéncer a Glòria Marcos, coordinadora d\'EUPV, per que accedisca a negociar una coalició electoral amb el BLOC.
- Sobre eixe hipotètic acord ERPV està sent especialment ambigua. Com en els casos del BLOC i EUPV, la qüestió no gaudix d\'unanimitat i una afirmació massa ràpida podria agreujar la crisi que els independentistes patixen després d\'algunes baixes significatives o episodis com l\'enforntament amb el col.lectiu de Barxeta. Els d\'ERPV podrien esperar-se a que foren EU i BLOC els qui menejaren els fils i així decidir quina estratègia adoptar.
- Molts es pregunten quin és el motiu que porta a Agustí Cerdà, diputat d\'ERC i president d\'ERPV, a riure davant cadascuna de les preguntes que li feren d\'una entrevista publicada recentment al setmanari El Temps. Cerdà pareix gaudir de la seua condició de diputat, un fet que ja va reconéixer a una entrevista televisiva al programa Ací pintem tots.
- El BLOC celebrarà en gener el seu congrés nacional. Al carrer Sant Jacint confien que en esta ocasió seran les ponències les que centraran el debat congressual. La pau interna sembla garantida després d\'un tens 2003 i l\'eixida de Pere Mayor però serà inevitable que altres qüestions no reflectides a les ponències, centren també l\'atenció dels delegats i delegades al congrés de la formació nacionalista. ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT FULGENCI (El Baix Segura) SAN FULGENCIO (Topònim oficial)','
El seu origen és relativament recent, ja que juntament amb Dolors i Sant Felip la seua fundació data del 1729 i va lligada a les Pies Fundacions del cardenal Belluga; fins i tot el topònim és degut que sant Fulgenci és el patró de Múrcia, diòcesi del polèmic Belluga; a finals del segle XVIII (1794) comptava ja amb 1215 habitants, però els daltabaixos dels conreus i les epidèmies, van reduir-la a 702 habitants a començaments del segle XX.
Les eleccions de 2003 donaren un repartiment de 3 regidors al PP, 3 al PSPV, 2 a APSFU, 2 a GM i 1 a PO i la batlia al PSPV, però en novembre de 2004 la moció de censura presentada pel PP i recolzada per 2 regidors socialistes trànsfugues i l\'únic regidor d\'Espanya 2000 a Sant Fulgenci donaren la batlia al PP. És el municipi amb més ràpid creixement de la comarca ja que ha passat de 1.591 habitants en 1991 a 6.685 en 2004, que viuen en els nuclis de població de Los Martínez i San Fulgencio i parlen, com a la resta del Baix Segura, castellà.
La seua activitat principal econòmica ha estat tradicionalment l\'agricultura de regadiu; però el turisme ha incrementat les infraestructures i amb elles el sector serveis.
El terme (19,7 km2) s\'arrecera a la marge esquerra del riu i presenta com a paratges més visitats el Fondo d\'Amorós i l\'Oasi.
Patrimoni:
- Església parroquial. Segle XVIII.
- Museu Arqueològic. Ceràmiques iberes i gregues.
- Jaciment Arqueològic La Escuera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Costa Blanca
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Viquipèdia ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Economia valenciana IV, Model d\'infraestructures\" per Ramon Tremosa','Model d’infraestructures: un país sense tren
PP i PSOE radials
L’any 2003 va ser presentat el pla d’infraestructures pel ministre de Alvarez-Cascos. El gran beneficiat del període 2005-2010, va dir, no seria ni Madrid ni Catalunya: \"cal invertir en els territoris que són els principals perjudicats en suportar els fluxos de transport\" que segons ell que anaven i venien de Madrid a la perifèria. D’acord amb aquest principi Castella-Lleó en seria la primera receptora d’inversions. Però Espanya no és una illa: el fet de que per la Jonquera hi passin el 60% de les exportacions espanyoles (i prop del 50% de les importacions), alhora que també hi transiti el gruix principal dels milions turistes estrangers que visiten l’Estat per carretera, o dels magribins europeus que van i venen al Magrib, no va merèixer cap comentari. L’arc mediterrani és amb gran diferència el principal eix en trànsit de mercaderies i persones, però això era camuflat pels governs del PP. I pel que fa als trens d’alta velocitat, es connectava Madrid amb València-Castelló i Madrid amb Lleida-Tarragona-Barcelona-frontera francesa, però no Tarragona amb Castelló.
El nou Pla Estratègic d’Infraestructures de Transports (PEIT), presentat ara fa un mes pel president Zapatero, tampoc no contempla l’enllaç d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona. Des de llavors la premsa valenciana hi ha dedicat portades i pàgines senceres, ara és l’hora de lamentar-se. Però si no hi ha canvis de darrera hora el País Valencià quedarà aïllat d’Europa per ferrocarril una generació més, precisament quan el tren és més vital que mai per a la indústria i l’agricultura valencianes. Sense alta velocitat per a persones les línies convencionals ja existents no poden fer-se servir per al transport de mercaderies. I només el ferrocarril podrà absorbir les creixents necessitats del transport terrestre, derivades del creixent volum de trànsit marítim que es preveu en els propers anys. Per això França endarrereix la connexió ferroviària d’ample europeu tant com pot per afavorir Marsella.
Amb el PSOE Saragossa serà la nova capital ferroviària espanyola: si s’impulsen primer els eixos Algeciras-Madrid-Saragossa-Somport, València-Saragossa-Somport i Barcelona-Saragossa-Bilbao, apareix un nou mapa d’infraestructures radial més \"amable\", en no ser Madrid qui centralitza el trànsit ferroviari, però radial i marginador de l’eix mediterrani al cap i a la fi. Ja ho va anunciar fa nou mesos Manel Nadal, Saragossa ha de ser la nostra capital logística (l’euroregió del PSC inclou també l’Aragó), tot dient que a Catalunya no hi ha més espai per a noves plataformes logístiques, oblidant però la gran quantitat de terreny disponible entre Igualada, Cervera i Tàrrega. I amb aquest disseny el govern del PSOE també ajorna en el temps la petició basca d’un eix ferroviari atlàntic que enllaci Euskadi amb Bordeus. El govern basc, però, disposa de diners per a grans infraestructures i ja està adjudicant les obres de la Y basca per tal de tenir unides les tres capitals l’any 2010.
Avantatges de l’eix mediterrani
Els avantatges de l’eix ferroviari de mercaderies mediterrani són múltiples: descongestió d’autopistes, major seguretat del transport, possibilitat d’equilibrar el gran pes dels ports del nord d’Europa (s’emporten un 85% del comerç que prové de l’Àsia), possibilitat de captar una part del comerç amb l’Àfrica (l’any 2004 176.120 camions van desembarcar a Algesires), estalvi de costos de transport, millora en la distribució i estalvi energètic: sense tren només queda la carretera, és a dir, dividends per a Abertis, i quan s’incompleixi Kioto vindrà el peatge de la UE perquè \"qui contamina paga\".
La competència amb Marsella i Gènova com a port d’entrada del comerç marítim que ve de l’Orient només tindrà èxit si els ports de Barcelona i València cooperen i no competeixen. La complementarietat en la distribució de mercaderies recomana deixar a València la península ibèrica i a Barcelona el mercat europeu, però cal per a això una línia ferroviària de mercaderies capaç d’unir amb fluïdesa els dos ports i les dues ciutats. El PSOE no ho contempla i, encara pitjor, tampoc ho fa Abertis, que podria realitzar una inversió ferroviària privada de rendibilitat molt més clara com la que està fent entre Madrid i Lisboa.
Joan Amorós, impulsor de l’Associació Ferrmed per a la promoció de l’eix ferroviari de mercaderies Rin-Roine-Mediterrània, és encara optimista perquè està sumant d’adhesions al projecte de passadís mediterrani de transport de mercaderies, com ara els Ports de València i Cartagena, associacions i confederacions empresarials, col·legis professionals i empreses valencianes, murcianes i andaluses. Espera així fer canviar la UE, que ha declarat prioritaris molts eixos ferroviaris verticals de mercaderies (Ambers-Rotterdam-Gènova, Berlín-Nàpols, Ambers-Sevilla) però no el Ferrmed (Duisburg-Metz-Lió-Barcelona-València-Algesires).
En canvi, el catedràtic de la Universitat de València Gregori Martín és mostra pessimista, ja que els models de mobilitat no es canvien en qüestions de mesos i parla literalment d’engany: \"Els membres de la Comissió són uns mandrosos que s’han cregut les mitges veritats del ministeri de Foment espanyol, que els enviava mapes a Brusel·les on es dibuixava entre Tarragona i Castelló una línia igual de maca com la que uneix Madrid i Sevilla i els informava que ja estava en marxa la construcció del tram L\'Encina-Tarragona i que, per tant, no feia falta esmerçar ni un euro en aquest tram\". I a la falta de ganes de Brusel·les de discutir amb Madrid, \"hi havia el silenci de les dues Generalitats, essent incomprensible sobretot el de la valenciana, que ha tingut prohibit qualsevol cosa que sonés a col·laboració amb Catalunya\" (El País, 12.06.2005).
Els fets consumats, però, indiquen que el govern espanyol prefereix l’eix Algesires-Madrid-Saragossa, que \"en disposar ja d’una línia d’alta velocitat per passatgers necessita menys inversió per acomodar les línies convencionals ja existents al trànsit de mercaderies que no pas l’eix mediterrani\". La decisió gens innocent de 1990 de fer primer l’AVE entre Madrid i Sevilla condiciona ara les inversions per als trens de mercaderies. I no sembla importar gaire que el País Valencià s’estigui jugant no perdre més pes en el context exportador estatal, ja que les seves exportacions han caigut del 13,4% del total de 1997 al 11’7% de 2004, i que Catalunya s’hi jugui la capitalitat portuària mediterrània enfront de Marsella i Gènova. Per això es parla d’asfíxia premeditada: els plans d’infraestructures no responen a conjuncions astrals desfavorables, sinó que manifesten de manera clara per quins territoris segueix no apostant el sector públic central de sempre, sigui del color que sigui.
Ramon Tremosa i Balcells (Departament de Teoria Econòmica i Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana. Universitat de Barcelona)
[Article publicat al diari AVUI el dia 23 d\'agost de 2.005, i editat al diari PARLEM amb el permís de l\'autor el dia 17 d\'octubre de 2.005] ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: PARLEM DE CINEMA: \"PRIMER CAP SETMANA D\'ÈXIT DE L\'INQUIET\"',' Primeres jornades de l’Inquiet
El primer cap de setmana de l’Inquiet congregà a cinèfils de tot l’àmbit lingüísitc per gaudir d’un cinema de qualitat en la nostra llengua.
El dissabte 15 d’octubre s’encetà amb la projecció Del Roig al Blau, un film de Llorenç Soler. Del Roig al Blau tingué una acollida entusiasta davant el conflicte identitari valencià que posa sobre la taula en els turbulents anys de la transició democrática. A les 20.00 es visionà Mares de Ningú, de Montse Rodríguez i a continuació Aquitània on el seu director, Rafa Montesinos, desplega subtilment els abusos sexuals i maltractaments que el pare infringeix despietadament a la seua filla.
Enrique Navarro presentà el diumenge 16 d’octubre la pel.lícula La Tarara del Chapao. Navarro recità als assistents un poema dadaista, una mena de cant a l’alliberament de la càmera. A continuació, a les 20.00 hores de la vesprada Joan Dolç introudí el film que competeix en la Secció oficial La mort de ningú, una producció valenciana que està tenint molta repercussió a Alemanya, prova de que el cinema valencià és exportable a la resta d’Europa.
A les 23.00h diversos curtmetratges com La Lupe i en Bruno, Eva en Blanc i Negre, l’Enigma del xic croqueta o el suggerent Diari de càmera embelesà als espectadors. El dilluns 17 d’octubre vora de 260 alumnes d’escoles Picassent assitiren a la Casa de la Cultura a les 11 del matí per visionar curtmetratges de la secció Inquieta.
Els escolars acolliren amb entusiasme les projeccions dels curts: Monyicacs de colors, Ei que tinc gana!, Nuredduna, El Quixot, Coses de Fades i La terra a les teues mans. Els nanos reclamàven a crit pelat, a cada descans entre curt i curt, més imatges per a la seua retina inquieta. Un colp el projector abocava les sons i colors tot eren rialles i aplaudiments. Fins i tot els xiquets acabaren llegint fil per randa els crèdits de cada història.
Miquel Boix
(17-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT JOAN D\'ALACANT (L\'Alacantí)','
La seua proximitat al Tossal de Manises fa que les terres de Sant Joan hagen estat petjades per grecs, fenicis, cartaginesos i romans; però la fundacio és clarament obra dels moros que s\'hi establiren donant lloc als llogarets de Benimagrell i Benalí que s\'integraven en el regne cristià de Tudmir; mitjançant el pacte de Tudmir els àrabs es comprometien a respectar costums i religió als cristians a canvi de vassallatge i pagament d\'imposts; en 1244 passa a formar part de la corona de Castella i la mesquita es convertida en església sota l\'advocació de sant Joan Baptista la qual cosa dóna nou nom al poble musulmà de Benalí; el 8 d\'agost de 1304 mitjançant el tractat arbitral de Torrellas la guerra entre Castella i Aragó finalitza amb el repartiment de terres, quedant Sant Joan definitivament integrat en la banda d\'Aragó; en 1490 Ferran d\'Aragó atorga a Alacant la condició de ciutat i incorpora al seu terme Sant Joan i Benimagrell; les costes alacantines foren molt castigades pels atacs dels pirates barbarescs en el XVI per la qual cosa s\'hi bastiren mantes torres de guaita i defensa; en 1593 arriba la primera segregació d\'Alacant i queda constituïda la Regia Universidad de San Juan y Benimagrell; però en 1614 per veure d\'amortitzar les despeses de construcció del pantà de Tibi (el més antic d\'Europa) se signa el Tractat d\'Agregació i Concòrdia pel qual tornen a ser integrades al terme d\'Alacant; la guerra de Successió posà els santjoaners del bàndol maulet: donà ajuda al capitost García d\'Àvila , per la qual cosa va sofrir la repressió de l\'exèrcit borbó en la persona del bisbe de Cartagena, Lluís Belluga; en 1779, ja superats els problemes que la despoblació produïda per Felip III en 1609 amb l\'expulsió morisca hi havia causat, es produeix la definitiva segregació d\'Alacant en el qual traçat primigeni la parròquia de la Santa Faz romania en terme santjoaner, però posteriorment es van modificar els marges i Sant Joan renuncià a la Santa Faz i a la sortida al mar; el 1812 va sofrir l\'acció de les tropes franceses, que hi assassinaren 29 veïns; el 1885 el rei Alfons XII atorga el títol de vila; durant el segle XIX, les dificultats de l\'agricultura obligaren la població a emigrar, sobre tot al nord d\'Àfrica, la qual cosa, juntament amb les contínues epidèmies, va provocar un descens en el nombre d\'habitants, que no recuperarà el nivell del 1704 fins la dècada de 1950 en què degut a l \'alta taxa d\'immigració la població es multiplica ràpidament.
9 regidors del PSPV, 7 del PP, 1 del BLOC i de l\'ENTESA conformen l\'ajuntament que van triar els santjoaners en 2003. La població en 2004 hi ascendia a 19.027 persones.
Poble tradicionalment de pescadors i pagesos, en els dos segles passats s\'ha convertit en ciutat residencial i, tot i que es manté alguna agricultura en forma de cítrics, ametla i vinya, actualment basa la seua economia en el turisme i el sector serveis.
El petit terme (9,6 km2) s\'integra en l\'Horta d\'Alacant i els paratges peculiars no sovintegen entre d\'altres raons per la feroç depredació de l\'especulació immobiliària, que està acabant amb el paisatge de les terres del sud (i, dissortadament, de la resta del País).
- Al terme i especialment a la partida de la Condomina hi ha gran quantitat de torres de diferents èpoques i en diversos estats de conservació, unes eren torres guaita (ja hem parlat d\'elles amunt), d\'altres formavan part d\'alqueries i vil·les; aquesta és la seua relació: Ansaldo, Bosch, Boter, Cotella, Don Garcia, Ciprés, Fabián o de les Tres Oliveres, Joana, Cadena, Les Àguiles, Les Paulines, L\'Ermita, Media Libra, Nicolau o Albereda, Picó, Placia, Salafranca, Santa Faç, Sarrió, Soto, Vall-longa, Vila Garcia, La Torre, Vilafranca, Comte, Gacholí i Santiago. La resta del patrimoni es concreta en :
· Església de sant Joan Baptista. Aixecada en 1338 sobre la mesquita fou demolida en 1601 i tornada a bastir. En 1862 va sofrir una important remodelació.
· Ruta de les Ermites:
· Santa Anna. Any 1697.
· Verge del Rosari, de Fabraquer. La més moderna, inaugurada el 10 d\'agost de 1991, bastida sobre l\'original de 1703
· Sant Roc, de Benimagrell. Gòtica, segle XVI.
· Verge de Loreto.
· Vila Garcia, Palmeretes, Manzaneta, Claveria, La Concepción i d\'altres més, totes elles en mans de particulars.
De les seues arrels llauradores manté una cuina en què abunden els productes de l\'horta: paella, arròs a l\'alacantina, arròs amb ceba, putxero amb tarongetes, olleta, bollitori, coca amb sardines, tomaques i pimentons; coca amb tonyina, etc. En l\'apartat dels dolços, basats en l\'ametla i l\'oli d\'oliva, tenim rotllos, cuatro iguales, tonyes, coca de Sant Joan, etc. El calorós clima obliga a la recerca de begudes refrescants: orxata d\'ametles, cafè gelat, aigua llimó o la llet merengada són les més populars.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Sant Joan d’Alacant
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Sant Joan d’Alacant
Spain info ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE MÚSICA: MÚSICA: EVA DÉNIA TRIO CANTA BRASSENS','
L\'any que ve a hores d\'ara es complirà un quart de segle des que Brassens, el gran cantants francés, ens va deixar. Brassens va ser el referent de més d\'una generació de cantants i la \"nova cançó\" és deutora dels seus temes. Les seues cançons eren verdaders poemes plens de sàtira contra el poder establit però també d\'una gran tendresa per eixos sers en què la desgràcia s\'encruelix dia a dia. A la seua mort van ser molts els cantants espanyols que el van homenatjar gravant i cantant les seues cançons. Entre els més destacats cal citar Paco Ibáñez, Miguel Licitat i Joaquín Carbonell entre altres. Ara Eva Dénia s\'ha sumat a este record del cantant francés i ha registrat un disc amb tretze de les seues cançons. Un bon aperitiu per a anar preparant eixos vint-i-cinc anys d\'absència de Brassens entre nosaltres que celebrarem el pròxim octubre.
Eva Dénia és una cantant nascuda a Gandia. Autodidacta va començar el seu camí en el món de la música a primers dels anys noranta de la mà del jazz realitzant actuacions en locals com a Col·legis Majors i sales xicotetes. El fruit de tot este amor per la música de jazz va ser arreplegat en una gravació editada per PICAP en 1999 titulada \"Adéu tristesa\" on va registrar una dotzena de temes coneguts pels amants d\'esta música cantats en català.
Eva que, com molts de nosaltres, escoltava els discos de Brassens per a perfeccionar el seu francés va començar a treballar amb les seues cançons com un mer exercici d\'estil i amb la idea de cantar-les per als amics o en locals xicotets com requerix la intimitat dels temes. Ara eixe treball ja és possible escoltar-lo en el CD \"Eva Dénia Trio chante Brassens\", així, en francés, el mateix idioma en què van ser creades les cançons pel seu autor. El resultat és un treball fet amb un gran respecte a l\'autor de les cançons. El mateix que Brassens en les seues gravacions Eva tan sols s\'ha abrigat en les cordes de la guitarra de Carles Carrasco- a qui jo ja coneixia de sentir-lo acompanyant a Rafa Xambó- i el contrabaix de José Luis Porres- un músic que també prové del món del jazz-. La veu precisa i de timbre perfecte d\'Eva Dénia va desgranant alguns dels temes més representatius del músic de Sète embolicant-los en un aura d\'intimitat i arreplegament.
Fa un any van presentar estes cançons a França. Van actuar a Perpinyà durant un festival dedicat a Brassens i l\'acollida del públic francés va ser calorosa. La premsa gal·la va arribar a dir d\'ella que era una nova Bàrbara. Durant tot enguany han estat cantant en diversos locals del País Valencià i el pròxim dia 20 ho faran en la sala Montaner del Col·legi Major Lluís Vives amb entrada lliure. Si estan per València els aconselle no es perden està actuació d\'Eva Dénia Trio cantant a Brassens, i si estan fora facen-se amb el CD editat per COMBOIRECORDS i escolten les cançons de Brassens. Els servirà d\'aperitiu durant l\'espera del pròxim treball d\'Eva Dénia que s\'ha marcat el gran repte de posar la seua veu, en català, a temes de Carlos Jobim acompanyada esta vegada pel guitarrista Manuel Hamerlinck qui ja ha reinterpretat en clau de jazz alguns dels temes menys coneguts del brasiler.
Rafa Esteve Casanova
(19-10-2005)
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT JOAN DE MORÓ (La Plana Alta)','
Al Mas de les Flors hi ha evidències de poblament romà, però també s\'han trobat al municipi petjades iberes; dels àrabs ja hi ha notícies en 1100 al Castell de Morço enclavat en el Tossal de Mollet, tot i això fins el 15 de febrer de 1991, data en què es va publicar en el DOGV la seua independència municipal, sempre ha estat integrat en el terme de Vilafamés, al qual va indissolublement unida la seua història. Des de la dècada dels setanta del segle XX ha esdevingut un nucli ceràmic de gran importància per la influència de L’Alcora i la seua proximitat amb la capital comarcal, Castelló de la Plana
El ple de l\'ajuntament està composat per 6 regidors del PSPV i 3 del PP. Els nuclis de població on viuen els 1.930 habitants que s\'hi censaren en 2004 en Sant Joan de Moró i la Masia Pla del Lluch.
Com ja ha estat dit l\'economia del poble rau en la indústria ceràmica i a poques penes queda record el seu passat agrícola.
El terme, de 29,20 km2, es troba en la vall denominada Pla del Moro que forma la rambla de la Viuda i compta amb interessants paratges com ara els llogarets de Correntilla, Mas de Flors, Pla de Lluch, Mas d´Armeles, Mas del Pi, Masianos i Mas de Boeta; els barrancs de la Parra, la Ratxina i el Molí Roig; les fonts del Mas de MORÓ, de Ros o de la Figuera; la serra de Portell, el tossal de Mollet i el tossal Blanc i l\'embassament de Benadresa.
Quant a la part arquitectònica citarem:
- Ajuntament. Edifici singular recentment construït per l\'arquitecte Vicente Trilles.
- Església. Aixecada en 1887 com a ermita, amb boniques vidreres. Recentment remodelada.
- Tossal del Mollet. Vila, acròpoli i castell datats entre el V i el IX.
L\'olla, la carn rostida i plats preparats amb el bolet conegut com bolo de garrofera hi són els àpats més apreciats.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Costa Mediterránea
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: LA NOSTRA VEU: \'ARA FA VINT ANYS\' per Diego Gómez (President d\'Escola Valenciana)','Fa més o menys vint anys que, com a castellanoparlant, vaig decidir canviar de llengua i canviar sense trencar amb les meues vivències socials i personals. Va ser un pas endavant en la meua vida social i professional. Vint anys després, puc comprendre que vaig encertar: el meu entorn familiar, el meu alumnat i el meu país s\'ho mereixen. Aquest va ser el meu compromís, i ara és el nostre Compromís.
També ara fa vint anys que les Corts Valencianes, reunides a la ciutat d\'Alacant, varen aprovar sense cap vot en contra i amb un gran consens social la Llei d\'Ús i Ensenyament del Valencià com l\'instrument de normalització lingüística del poble valencià. Malgrat la seua validesa i necessària projecció, hi ha una manca de voluntat política de dur-la endavant. Aquesta és la realitat actual de la LUEV, una llei que a nivell d\'Ensenyament ha estat suficientment positiva, però que a nivell d\'Ús es queda francament coixa. Si bé és cert que en l\'actualitat hi ha més persones alfabetitzades en valencià que mai, l\'ús social de la nostra llengua és minoritari i es fa ben poca cosa per canviar la situació.
En els últims anys han augmentat les pressions polítiques que comporten un atac sistemàtic al món de la cultura i l\'ensenyament. En l\'àmbit polític es constata una pèrdua d\'interés per la llengua i un intent que l\'accepció més folklòrica impregne la nostra identitat. No s\'ha avançat en la normalització del valencià, ens han enganyat en el tema del requisit lingüístic, ens censuren paraules, es prohibeixen les referències als autors de la nostra llengua comuna, es crea el conflicte de filologia catalana, es busca l\'enfrontament... i en els darrers mesos, després de 20 anys de la LUEV, encara hem d\'escoltar frases com «hábleme en cristiano» o «yo entiendo el valenciano pero por principio no respondo preguntas en este idioma». Tot en el context d\'una comunitat que volen que siga de primera, on volen que es triomfe en valencià però on el que compta de veritat són els interessos personals.
Ara fa més d\'un any començava la campanya «Compromís per la Llengua», com un camp d\'actuació cívic útil, que supere els entrebancs i les barreres creades al voltant de la nostra llengua i cultura, que projecte el seu ús social i el seu prestigi i sobretot que ens permeta assolir sostres de normalització reals i efectius. Per avançar, per treballar en positiu, reivindiquem el «Compromís pel valencià». Volem obrir un nou camí que ens ha de permetre avançar, treballar, sumar, fer propostes, implicar la societat civil i els polítics i per damunt de tot crear confiança en un futur més solidari on el valencià siga la llengua d\'integració i de cohesió social per a totes les persones que viuen a les nostres comarques.
Les 50 mesures del «Compromís pel valencià» afecten diversos àmbits. A l\'àmbit polític, demanem incentivar fiscalment els sectors privats que s\'incorporen al procés de normalització lingüística i també que la Direcció General de Política Lingüística no es limite a l\'educació i a la cultura. Per a l\'àmbit administratiu es proposen, entre altres mesures, el desplegament de la normativa lingüística i l\'increment de les inversions destinades al reciclatge de funcionaris en tots els sectors públics, especialment en l\'administració de justícia. Dins de l\'àmbit social es demana una més gran promoció del valencià en l\'activitat de sindicats, empreses, organitzacions patronals, xarxes de distribució comercial, associacions cíviques i culturals, etc. Les mesures afecten igualment l\'àmbit de la comunicació, del qual destaquem les propostes de valencianització de la RTVV. I finalment, en l\'àmbit educatiu, les quinze mesures que proposem es resumeixen en l\'objectiu d\'aconseguir una escola realment valenciana i en valencià.
Cal que, des dels mons associatius, polítics, sindicals, no governamentals i institucionals, siguem capaços d\'avançar, treballar, sumar, fer propostes, implicar i crear confiança, optimisme i il·lusió. En eixe camí es troba la Federació Escola Valenciana.
Diego Gómez i Garcia (President d\'Escola Valenciana)
(20-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT JORDI DEL MAESTRAT (El Baix Maestrat)','
Les úniques restes prehistòriques que s\'hi han trobat són una destral de pedra i uns enterraments destruïts; la toponímia local indica la fundació per part dels àrabs; el 2 d\'agost de 1261 els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Domenec de Monte Real compren una alqueria de Traiguera que passa a denominar-se Mas dels Astellers o d\'Estellers i li donen carta de població; en 1281 obté parròquia pròpia; des de 1319 l\'orde de l\'Hospital, i posteriorment la de Montesa hi exerciren el senyoriu; el creixement de la masia fiu que en les Corts de Monsó de 1626 demana\'s la segregació de Traiguera, la qual cosa li fou denegada però els santjordiers ja no pararen fons assolir-la mitjançant Reial Privilegi de Felip IV de 1647, que es consolidaria en 1649 amb l\'anomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d\'aleshores passà a denominar-se Sant Jordi; les guerres d\'Independència, carlistes i la de 1936-1939 hi tingueren força incidència; la segona meitat del segle XX fou de forta devallada demogràfica per l\'emigració cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turístiques costaneres.
L\'ajuntament, encapçalat pel PP (5 regidors per 2 del PSPV, segons els resultats de les votades de 2003) manté la doble denominació lingüística: Sant Jordi/San Jorge al municipi que, en el cens de 2004 enregistrà 637 habitants, de gentilici santjordiers.
Els 36,7 km2 de superfície municipal alternen un paisatge de secà: olivera, garrofera, ametler amb el més modern dels cítrics en les zones de reguiu. S\'hi conserva encara el tradicional treball de forja de ferro.
Quant al patrimoni:
- Església de Sant Jaume. Aixecada entre 1735-1759 sobre l\'anterior, de 1387.
- L\'Hostal. Deixalles d\'una antiga església.
- Calvari.
- Casa de Cultura i Cooperativa. Edifici d\'interés arquitectònic.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"La dignitat dels músics valencians al segle XXI\" per Josep Brines','Aprofite l´avinentesa per a informar als lectors del diari que el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, representat dignament per la Banda Juvenil, va oferir un concert el passat divendres dia 21 d´octubre del 2005 en homenatge a la Fallera Major de València .
Vull informar a la nostra vollguda Fallera Major com a la representació del món falller i de l\'Ajuntament de València que va assistir al concert, que no era producte de la casualitat ni cap antull , que es fera l´audició a la planta baixa o casino on és habitual el fum del tabac i del baret tercermundista per no disposar d´uns bons i extranys aparells : un extractor d´aire , i un aparell d´aire condicionat per als dies de calor. Per la senzilla raó que de fer-se al primer pis, l´audició , on assaja la banda de manera habitual , corrien el risc que el pis s´enfonsara a més d\'haver notat la graciosa i estimulant vibració del pis baix els seus delicats peus acompanyant de manera solidària les notes musicals de la banda; un instrument de rejola desafinant baix els seus peus.
Estarien informats, per poder doner les gràcies, que per a rebre\'ls i que estagueren tranquils, l´olor habitual a tabac del casino havia sigut combatut expressament per a l´ocasió per a millorar l´hospitalitat que ens caracteritza als valencians. Els recomane que visiten el casino i la primera planta del Centre Instructiu Musical un dia qualsevol i així poder comprovar que si els demane una ajuda o subvenció per a un bon extractor de fums no és perquè ho demane sense arguments. Altra cosa seria oferir un espai sense fums que necessita una altra ajuda per a fer obres.
A més, després del certamen, una visita guiada a la planta baixa on l´\"Escola de Música d´Hipòlit Matínez\" imparteix als alumnes llenguatge musical els obriria els ulls per a vore les mancances del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i poder comparar la fastuositat del Palau de les Arts amb un local tan xicotet no propi dels anys que corren on els diners no van on fan més falta.
La mancança d´instruments i uns espais físics dignes per als discents de moltes agrupacions musicals s´haguera sol.lucionat amb l´estalvi d´uns quans Quilograms de ciment i un castell de focs d´artifici a la setmana i no cada dia . Segurament la Fallera Major va pendre nota i per això li demane que intercedisca per millorar les mancances estructurals i instrumentals de moltes agrupacions musicals. Si no volem un món de la música subordinat al món faller caldrà més seny i més autoestima.
Per acabar, li recomane per exemple que s´imagine o intente baixar i pujar per l´escaleta del Centre un xilòfon, un bombo i els timbals. No li ho recomane; seria una temeritat. La meua filla va provar fortuna eixe dia i de premi després del concert , se´n va portar a casa , com a trofeu, un preciós esguinç de turmell. Menys mal que no va arreplegar el primer premi que possiblement era alguna fractura d´ossos o una sonora ferida al cap. Li assegure que és una temeritat baixar i pujar instruments enormes de percussió per eixa escaleta.
Cal prioritzar: primer la salut , després la mudança d´instruments i finalment la música. Quants diners rep el món faller com a subvencions de l\'Ajuntament? I el món de les agrupacions musicals? Xiquets, cal rascar-se la butxaca o demanar un préstec, ara que els tipus d´interés estan baixets i abans que pugen, si volem un Centre Musical i una Escola de Música dignes i propis del segle XXI. Podríem començar per l´extractor de fums.
Josep Brines
(22-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"Alacant, una ciutat a guanyar\" per Endavant','La nostra ciutat es mou entre la indigació i el desencís. Entre una realitat que ens anul•la com a poble i com a ciutadanes i la sensació d’incapacitat per transformar-la. Les opcions resulten ben clares. O abandonar la ciutat i el país o intervenir per canviar-la. O dimitir de les nostres responsabilitats polítiques o assumir els nostres compromisos. O creure que el temps ho cura tot o estar persuadides que només la voluntat, l’anàlisi i l’acció poden vèncer les dificultats. La segona opció, la de la lluita, la de l’organització, la del compromís, és la que assumeix el Comitè Local d’Alacant d’Endavant (OSAN). Amb humiltat i fermesa, amb modèstia i tenacitat.
L’especulació urbanística amenaça i destrueix espais naturals com la Serra Grossa, el Saladar d’Aiguamarga, l’Horta i Rabassa. El creixement desmesurat converteix la ciutat en un gran dormitori i supermercat, desvinculant barris, creant focus de marginació, produint desequilibris entre les diferents zones de la ciutat i fagotitzant les altres poblacions de la comarca. Hi ha, així mateix, interés en pretendre que Alacant desconega la seua història: la pertinença a la Corona d’Aragó, la lleialtat a l’Arxiduc Carles d’Àustria fins a 1715 durant la Guerra de Successió, o la resistència antifeixista, en el Port d’Alacant i als carrers del casc antic, quan les tropes italianes que col•laboraven amb el dictador Franco estaven a les portes de la darrera ciutat republicana.
La desmemòria, l’oblit que pateix la nostra ciutat, amaga uns interessos molt clars: convertir Alacant en un enorme solar on poder construir i la seua ciutadania en uns simples consumidors que desconeguen la seua història, la seua cultura, la seua llengua i la classe a la qual pertanyen. La ciutat es converteix, així, en un espai per al benefici empresarial i els seus habitants en robots. Els mals d’Alacant, doncs, són els mals del capitalisme: els de l’economia de mercat i els de l’alienació.
Aquest desconeixement de la nostra història provoca una desconnexió entre la ciutat i els seus habitants que permet que es destrossen jaciments arqueològics, es destruisca la fesomia de barris tradicionals com el Pla, el Raval Roig, Benalua o Sant Antoni, es demolisquen edificis històrics com l’Aduaneta i el cine Ideal, o desapareguen places i construccions centenàries. Sense història no hi ha indentitat. Sense identitat no hi ha identificació ni estima real cap al que Alacant ha estat i és. Sense aquesta estima no hi ha defensa i, per tant, els especuladors tenen les mans lliures per a destruir i omplir-se les butxaques.
Alacant, per la seua condició fronterera, és també la punta de llança per a la penetració de l’espanyolisme i la conseqüent pèrdua de la seua identitat nacional. Ja des dels segles XVIII i XIX la burgesia alacantina vinculà els seus interessos als del projecte polític i econòmic espanyol, si bé les classes populars pogueren mantenir la seua identitat valenciana malgrat tot. No és només fins a la segona meitat del segle XX, i vinculat al franquisme i a un enorme creixement poblacional de la ciutat, que s’ha començat a posar en dubte la catalanitat de la nostra ciutat. Amb una burgesia espanyolista, un aparell polític repressor, i unes estructures culturals dominades pel catolicisme i el provincianisme, es fomenta l’enfrontament amb altres territoris valencians, s’impedeix a l’immigració conèixer i assimilar la cultura d’Alacant, es ridiculitza i minoritza la llengua catalana, i es vincula la història de la ciutat a la de Castella. El projecte polític és ben clar: negar la catalanitat de la ciutat (esborrant la seua història i eliminant els trets culturals que persisteixen) per a integrar-la en el projecte imperialista espanyol, fracturar la cohesió del País Valencià i impossibilitar la unitat dels Països Catalans.
El PP i el PSOE representen les dues cares d’uns mateixos interessos. Ni en els aspectes generals, ni en les qüestions concretes, podem trobar cap element que els diferencie: aquest dos partits són els capdavanters en estimular l’ensenyament privat i religiós (majoritari en l’oferta educativa al nostre municiapi), en dissenyar una ciutat per als cotxes i no per als vianants, ciclistes o usuaris del transport públic, en intentar convertir la ciutadania en éssers incultes i despreocupats, en generar el màxim benefici als empresaris i a les seues pròpies butxaques, en furtar directament de l’erari públic (com ha succeït en el cas Mercalicante), en destruir els espais naturals, en fer de la democràcia un acte automàtic de delegació i no un exercici de participació i gestió del poble, en confondre oci i diversió amb bars, alcohol i drogadicció, en negar possibilitats de prosperar amb dignitat a joves, estudiants, dones i immigrants, en reduir els drets socials i laborals de les treballadores...els partits institucionals, encapçalats pel PP i pel PSOE, no deixen de ser una part més d’una macrocorporació empresarial que només té en la defensa dels seus interessos de classe la seua raó d’existir.
L’actual context és dur, on s’aguditzen les contradiccions entre unes classes populars que veuen eliminats els seus drets socials i una burgesia que augmenta espectacularment la seua taxa de benefici. Així mateix, s’aprofundeix en l’enfrontament a vegades directe i en ocasions vetlat entre el poble català al qual li és negada la seua existència i el projecte imperialista espanyol. És en aquesta situació difícil, d’emergència nacional i social, que el Comitè Local d’Alacant d’Endavant (OSAN) vol assumir la part de responsabilitat que li pertoca en la lluita per la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes, en harmonia amb la natura i lliures del patriarcat.
No venç el temps, venç la voluntat
La lluita és l’únic camí
Endavant (OSAN)
Comitè Local d’Alacant
(24-10-05)
','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"Mitres, sabres i diners\" per Rafa Esteve Casanova','En estos últims dies han tornat a aparéixer, tots junts i en unió, els tres poders que durant quaranta anys van manar en este país anomenat Espanya. N\'hi ha que estan disposats a tot, fins a mentir, amb tal de continuar mantenint els seus privilegis.
El tir d\'eixida el va donar un alt càrrec militar recordant que en les sales de bandera dels quarters es té molt clar que la Constitució parla de la indissoluble unitat de la pàtria. Com li va respondre el ministre Montilla ja era hora que els militars conegueren la Constitució. Encara recorde els tancs prenent la ciutat de València el 23-F per a atacar eixa mateixa Constitució.
El segon a envolar-se del gran grup dels ressentits va ser el Governador del Banc d\'Espanya ficant la cullera on no li toca ja que ell és un càrrec, se suposa que tècnic, i les decisions polítiques estan destinades al Govern i el Parlament.
I ja per a acabar de rematar la faena el mateix dia de la Hispanitat, abans de la Raça- se suposa que la blanca doncs als indis americans quasi els vam exterminar a més de robar-los l\'or- l\'Arquebisbe de València dóna a conéixer la seua carta pastoral de la setmana titulada \"Unitat enfront d\'un futur incert\".
L\'únic motiu d\'estos tres personatges és atacar el projecte d\'Estatut de Catalunya que el pròxim Novembre es debatrà en les Corts. I els tres empren els arguments que des del seu exili econòmic va llançant l\'expresident Aznar i des de les ones el terrorisme radiofònic de Jiménez Losantos que qualifica al projecte d\'Estatut de \"colp d\'Estat\" auspiciat pel mateix Rei, deixant caure al mateix temps la idea que en el 23-F també va estar involucrat D. Juan Carlos de Borbó. Estos sembradors d\'odi i rancor tenen el terreny abonat en la resta d\'Espanya on el sentiment anticatalà continua pujant cada dia més. I esta estratègia la coneixen molt bé els \"populars\".
En el País Valencià els ve donant molt bons rèdits electorals des de fa temps i ara han vist l\'ocasió d\'exportar a la resta del país el seu térbol estratagema. Les enveges sempre oculten un sentiment d\'inferioritat i no crec que este siga el cas de la resta dels espanyols davant dels catalans. Encara que en més d\'un cas podria ser.
L\'Arquebisbe de València, portaveu \"asotanado\" del Partit Popular, ha tornat a pixar fora de l\'orinal donant lloc perquè, una vegada més, el sentiment anticlerical latent en els valencians des de fa molts anys vaja creixent. Ací en els segles XIX i XX van proliferar les revistes satíriques on s\'atacava al clero, ací l\'anarquisme va tindre, a Alcoi, un dels seus primers bastions i ací, per desgràcia, es van cremar esglésies durant la Republica i la Guerra Incivil. Però també a València un alcalde republicà es va jugar la vida per a salvar de la crema la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. Potser per això des de 1939 no hem tingut bons mitrats entre nosaltres i ens dediquem a exportar purpurats a altres terres, encara que a vegades siguen com monsenyor Cañizares, arquebisbe de Toledo, tan reaccionaris com els que per ací ens envia El Vaticà.
La carta pastoral del monsenyor que es distribuirà en totes les esglésies valencianes diu coses com \"no estan en joc temes menors, sinó que Espanya passe de ser un territori en què es viu la pau i la confiança general, a ser un lloc de continu estranyament i desconfiança\" alhora que alerta contra \"les ideologies especialitzades a sembrar la discòrdia i la insolidaritat, per més que s\'abriguen en proclames utòpiquesca i s\'auto avalen com a progressistes\".
Este prelat, que tant es preocupa per la unitat d\'Espanya mai ha elevat la seua veu per a protestar per les condicions en què acudixen a classe en simples barracons molts xiquets valencians, però com això és en l\'escola pública a ell li dóna igual mentres els col·legis religiosos vegen augmentar d\'any en any les subvencions de la Generalitat, mai ha elevat la seua veu en protesta pel treball precari de tants i tants jóvens, mai ha protestat contra la violència masclista que fa del País Valencià un dels llocs amb més dones assassinades a les mans de les seues parelles, al contrari des del púlpit i el confessionari es continua recomanant a les maltractades silenci i resignació cristiana que per a això el matrimoni és un sagrament indissoluble excepte si eres \"famós/a\" o tens diners per a pagar a la Rota. En estos tristos dies en què hem vist a centenars de desesperats intentar botar els filats del benestar la veu de monsenyor García Gascó ha romàs callada. Es veu que els negrets ja no interessen al cos de missioners, o que els pocs bons missioners que queden ja no interessen a esta Església ancorada en l\'oripell de la púrpura i el poder econòmic.
Mal caminen les coses quan des de davall d\'un bigot ple d\'odi i rancor ix la paraula \"balcanització d\'Espanya\", la cúpula militar amb el seu ministre al cap fica la cullera en el plat que no li correspon, els purpurats des del púlpit i la COPE llancen flametes incendiàries contra Catalunya i els catalans i la immensa majoria sense haver-se llegit el text de l\'Estatut seguix a peu juntetes les arengues que cada minut llancen Rajoy, Acebes o Zaplana. Senyories, lligen i després debaten, amb sentit i educació, que per a això els paguem un sou. I un sou que molts voldríem poder disfrutar cada fi de mes.
Rafa Esteve Casanova
(24-10-05) ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: FESTIVAL DE CINEMA EN VALENCIÀ DE PICASSENT, INQUIET-2.005: CONCLUSIÓ','La pel.lícula “Sevigné”, de la directora Marta Balletbò-Coll, i “Síndrome Laboral” de Sigfrid Monleón reberen ex aequo el primer premi del festival a les 22.00h a Picassent, a la seu de l’Inquiet.
El segon guardó s’atorgà a la tv movie “Les Filles de Mohamed” de la directora Sílvia Munt. També es concediren dues mencions, “Del Roig al Blau” de Llorenç Soler que va rebre la menció d’honor al millor documental i “l’Enigma del xic croqueta” la menció a millor curtmetratge. El jurat format pel productor Josep Antoni Pérez Giner, productor valencià amb llarga trajectòria històrica, Francesc Fenollosa, co-director dels Premis Tirant i president de l’Aiffa, i l’actor valencià afincat a Picassent Paco Alegre destacaren la qualitat de les obres presentades a l’Inquiet. En total l’Inquiet ha repartit 6.000 euros en premis.
El jurat de la secció inquieta adreçada a escolars, instituts i tallers d’audiovisuals composat per Mario Viché, creador de Cinema Jove, Cèsar Amiguet membre de la Fundació Sambori, i Agustí Aguado de la AACA atorga el primer premi a “Imaginari”, segon premi “La terra a les teves mans”, tercer premi “Coses de Fades” i menció especial a “Tot fent un tomb”.
El premi mostra del primer Inquiet es dedicava a Punt Dos, segon canal de Televisió Valenciana, per la labor de difusió i exhibició de cinema en valencià. L’Inquiet valorà molt positivament el treball, la trajectòria i el compromís de Punt Dos des de la seua creació per a la normalització de l’audiovisual en valencià. El premi el va recollir Maribel Cassany una de les presentadores més conegudes de la casa.
Més de 4.000 espectadors han passat per les diferents seccions de l’Inquiet, un festival on ha destacat la presència de públic jove. L’organització valora molt positivament la resposta del públic i dels mitjans de comunicació, i considera que ha assolit amb escreix els objectius del primer festival de cinema en valencià. Les dues taules redones, la primera sobre cinema i educació i la darrera sobre cinema en valencià han servit per convertir l’Inquiet en punt d’encontre del sector audiovisual al llarg de l’àmbit lingüístic valencià. En paraules de Francesc Felipe, director de l’Inquiet “El primer festival de cinema en valencià ha mostrat la qualitat, la diversitat i la necessitat de promoure un cinematografia i un audiovisual en la nostra llengua”.
Miquel Boix
(23-10-05)
Article relacionat: \"PRIMER CAP SETMANA D\'ÈXIT DE L\'INQUIET\" ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT MATEU DEL MAESTRAT (El Baix Maestrat)','
De l\'existència de vida prehistòrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres deixalles de l\'Edat del Bronze; de l\'època romana poca cosa hi ha, malgrat que alguna hipòtesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels clàssics; Alfons d\'Aragó fa referència a Sancto Mateo en 1195; ocupada per Jaume I en 1233 de seguida (17 de juny de 1237) fou donada a poblar per Huc de Folraquer, com a representant de l\'orde de l\'Hospital, que és qui exerceix el senyoriu, a Guillem Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues a furs de Lleida; el 4 de juliol de 1255 el rei conqueridor concedeix fira al poble; el 1257 s\'atorga el dret a celebrar mercat fent acomplir el privilegi que en aquest sentit havia concedit, en 1244, Jaume I; en 1274 fra Berenguer d\'Almenara atorga nova carta pobla, aquesta vegada a fur de València; en 1315 s\'hi va establir la darrera comunitat càtara al País Valencià fins que, sis anys desprès, el seu cap, Guillem Belibasta, va ser capturat i lliurat a la Inquisició; tota aquesta època és de creixement continuat fins que en 1317 passà a senyoriu de l\'orde de Montesa, moment en què es va convertir en la capital efectiva del Maestrat montesià, lloc de residència dels mestres, que se\'n manaren erigir en Sant Mateu son palau (la Torre), fins i tot les Corts Valencianes s\'hi van reunir en diverses ocasions, durant el segles XIV coneix una àmplia transformació urbanística i floreixen els moviments artístics i culturals amb orfebres com els Olzina i pintors com els Montoliu i la creació de l\'Escola de Llatinitats i Humanitats dintre de l\'Estudi de Sant Mateu; unionista el 1347-1348, va sofrir la repressió reial després de la guerra, la qual cosa juntament amb les epidèmies de finals del segle XIV i primera meitat del XV tallaren l\'expansió socioeconòmica medieval, iniciada per la importància que hi foren adquirint les relacions comercials amb la Toscana, convertit Sant Mateu en centre exportador de llana; en l\'església parroquial, magnífic exemplar del gòtic de finals del segle XIV amb portalada romànica tardana i interessant col·lecció d\'orfebreria, va concloure el 1429 el cisma d\'Occident, en renunciar a la tiara pontifícia Climent VIII; les Germanies convulsionaren Sant Mateu, els habitants de la qual es trobaven molt dividits; els senyors fugiren vers Morella i Benicarló i ela agermanats assassinaren Bernat Zaera, lloctinent de Montesa, el 23 de juny de 1521 el comanador major de l\'orde, Francesc Despuig, va acabar amb la revolta agermanada al poble; l\'any 1587 acaba el senyoriu eclesiàstic que passa a la Corona; en 1586 Felip II va visitar la vila; la guerra de Successió va sorprendre Sant Mateu en el bàndol maulet però els botiflers comandats pel comte de les Torres assetjaren la vila des el 28 de setembre de 1705 i el 9 de gener de 1706 causant força destrosses i incendis en els edificis, rera la batalla d\'Almansa l\'ignominiós Felip V va ordenar la demolició de les muralles; en la guerra de la Independència sofrí la invasió francesa des de setembre de 1810 a juliol de 1813; també el Trienni Liberal tingué escenari a Sant Mateu ja que les tropes constitucionalistes es refugiaren a la població i foren atacades pels reialistes; durant les “carlistades” tot el Maestrat fou camp d\'operacions d\'ambdòs bàndols, i Sant Mateu no hi fou excepció amb mantes ocupacions carlistes --El Serrador, Cabrera, Forcadell foren els més importants capitosts—que acabaren en maig de 1839 en què el general O\'Donell va acabar amb l\'ocupació rebel; forta repercusió hi tingué la desamortització de Mendizábal; malgrat totes aquestes vicissituds encara s\'hi conserven importants mostres de l\'important patrimoni santmateví de què parlarem més avall.
El padró municipal de 2004 ascendia a 1.956 habitants, de gentilici, santmatevins, governats per 5 regidors del PP i 4 del PSPV, segons la decisió de les urnes en 2003.
L\'agricultura –olivera, ametler, cereals, creïlla, hortalissa i llegums—i el turisme són el motor econòmic del poble.
El terme, de 65,7 km2, és força muntanyós i es troba regat pels barrancs de Benifarquell, Palau, Coma i Piques que vessen els seus cabdals a la rambla Cervera. Paga la pena conèixer la Cova dels Ermitans.
La plaça Major, voltada de vells casalots i d\'amplis porxos és el centre la població, vertadera capital històrica de la comarca (tot i que no ho és administrativament), que presenta un ric patrimoni:
- Ajuntament. Segle XIV.
- Església arxiprestal. Important mostra del gòtic català, del segle XIII, amb afegits dels segles posteriors. Allotja el Museu Arxiprestal amb interessant tresor artístic. Declarat Bé d\'Interés Cultural.
- Església de Sant Pere. Bastida en el segle XIII i reformada en el XVIII, en estil barroc.
- Església i convent de les Agustines. El convent és de 1590, fou expropiat en la guerra de 1936-1939 per la CNT i restaurat durant la dictadura a les seues propietàries; l\'església és de 1704.
- Ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Magnífic conjunt dels segles XVI-XVII amb església, hosta, pou i impressionant vista panoràmica.
- Campanar de les Llàstimes. De 1737; única resta del convent de sant Domenec, de 1360.
- Font de l\'Àngel. Datada en 1386, reconstruïda en el XVIII i restaurada en 1867.
- Font de Santa Maria de Montesa. Datada en 1365.
- Palau Borrell. Utilitzat com a Audiència. Segle XV.
- Palau de Villores. Conegut popularment com el Sindicat. Renaixentista, del XVI.
- Palau Borrell. Seu del Museu Històric Municipal.
- Palau de les Corts d\'Aragó. Segle XV. Podria haver servit d\'hospedatje a Felip II en la seua visita.
- Forn medieval. En funcionament des de 1386.
- Carreró dels Jueus. Carrer medieval restaurat en 1992.
- Muralles. Voltaven la ciutat però van ser enrunades abans del segle XVII. Hi ha escasses romanalles al voltant de l\'església de Sant Pere i disseminades pel barri antic.
- Torre de Cantacorbs i Portal de Morella.
- Torre Palomar. Masia fortificada del XVI probablement erigida sobre una àrab.
- Les presons. Edifici que albergà la primera presó al poble i que actualment allotja el Museu de les Presons Medievals, amb una bona mostra etnològica.
- Museu Paleontològic Juan Cano Forner. Considerada la millor col·lecció privada de paleontologia del País Valencià.
- Tot un seguit de cases, palaus i indrets que seria llarg de detallar-hi.
Els dinars: olleta de Sant Mateu, arròs al forn, xulles a la brasa, corder farcit, conill amb caragols, cabrit al forn, coques salades, etc. Els dolços: rotllets d\'aiguardent, primetes, bunyols, prims i més. Productes de la terra: mel, oli d\'oliva i formatge de Sant Mateu.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de Sant Mateu
Asiduos.com
Castillos y Fortalezas de la CV
Catars i catarisme a Catalunya
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Turisme Rural Castelló ','','2005-12-25 03:07:03',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT PERE D\'ALBAIDA (La Vall d\'Albaida)','Té el seu origen probablement en una alqueria musulmana que després de la conquesta fou de Joan Núñez Núñez; la seua església parroquial s\'independitzà el 1541 de la de Benigànim, i es dedica a sant Pere apòstol i, malgrat que fou fundada en aqueixa data, l\'actual és el resultat de la reedificació realitzada el 1794; en el poble mateix es trobava el palau del senyor, el marquès de San José; a mitjan segle XIX mantenia una gran fàbrica d\'aiguardents. El 1609 tenia 24 cases; el 1794, 200 habitants (semperins); el 1900, 200 i el 2002 abastava els 34 habitants en un terme de 3,7 km2.
Això és tot el que hem trobat sobre Sant Pere d\'Albaida. Són nombroses les planes que a Internet esmenten el poble i l\'adscriuen a la comarca de la Vall d\'Albaida, però hem visitat les de la Generalitat, les de la Mancomunitat, la de Caixa Ontinyent, resultats de les darreres eleccions municipals i dels censos dels darrers anys i no hi trobem el lloc com a municipi, la qual cosa fa pensar, veient el seu progressiu despoblament, que haja estat integrada en altre municipi proper, tot i que, feta la corresponent recerca tampoc la trobem ni tan sols com a nucli de població.
Restem oberts a la recepció de notícies.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"NOSALTRES, EXVALENCIANS\" de diversos autors','
| |
Nosaltres, exvalencians (Catalunya vista des de baix)
196 pàgines
Editorial: L’esfera dels llibres
Autors: Toni Mollà, Joan Dolç, Emili Piera, Francesc Bayarri, Rafa Arnal i Manuel S. Jardí
SINOPSI: Assaig polític redactat a mode d’opuscles, on cada autor expressa la seua crítica al tarannà que ha adoptat el catalanisme d’arrel fusteriana tant abans de la mort de l’ideòleg com a posteriori, i especialment a l’allunyament que este ha patit de la realitat valenciana, tant inconscientment com de manera deliberada.
|
COMENTARI
\"Nosaltres, exvalencians\" reobri el debat
No és un llibre on es qüestione el model polític dels Països Catalans, i en contra del que pot aparentar el seu títol, no està motivat en absolut pel revisionisme de l’obra que inspira el títol de l’assaig (de fet, no qüestiona ni una coma del text), però sí ataca especialment a les lectures dogmàtiques que es fan del famós “Nosaltres els valencians” i a les persones que n’han tret profit del conflicte nacional.
Els autors expliquen el títol del llibre, doncs, per la decisió de definir-se com exvalencians, perquè, com ells afirmen: “renunciem, doncs, a la nostra condició de valencians i declarem inaugurada la pàtria dels exvalencians, oberta de bat a bat a tots aquells que se senten damnificats pel penós procés polític, cultural i social que s’esdevé des de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. Volem recuperar l’arquetip original i començar de nou.”. No és catalogable, per tant com un llibre de temàtica tercerviísta, sinó més aviat com una aposta per la recuperació de la concepció nacional prèvia a l’aparició al 1962 de “Nosaltres, els valencians”, a eixe valencianisme embrionari que podia trobar al catalanisme com un espill al qual reflectir-se però no com un model a exportar al peu de la lletra.
Per fer-ho, es realitzen extenses repassades al procés polític valencià des dels 50 fins a l’actualitat, i a com les relacions amb Catalunya han anat derivant a un nivell unidireccional, de nord a sud, de Barcelona a València, on tota eixa influència catalana ha acabat per recolzar únicament a una persona, Eliseu Climent, “L’etern virrei colonial”, com es definit pels autors, un virrei que, en paraules de Toni Mollà “vetla perquè la informació (sud-nord) que arriba a la metròpoli siga adequadament filtrada per un exèrcit de guardabarreres ideològics i informatius col·locats estratègicament en tants mitjans de comunicació com li permet el seu poder vicari, però cert”.
De fet, si d’algú fan pressa, és especialment d’Eliseu Climent. D’ell denuncien, a banda del seu virreinat sobre el País Valencià, com transforma la visió de la realitat valenciana des de Catalunya cap a una imatge caricaturesca, de sainet, que reforça el complex de superioritat dels catalans i el correlatiu d’inferioritat dels valencians, i com “el País Valencià és presentat a l’imaginari català com una mena de Catalunya en guaret [...] o com un projecte col·lectiu convalescent”. Una persona de la que denuncien el seu treball afavoridor del PSOE (i no del PSPV) enlloc de treballar a favor d’una plataforma unitària valencianista. No està exenta la crítica de cert caire humorístic, com es fa notar a esta cita: “Tots pensàvem en Eliseu com un possible senador, conseller de cultura o, fins i tot, president de la Generalitat Valenciana, però no podríem imaginar-nos que el seu gust era esdevenir fallera major”.
A la vegada, són capacos de remoure les bases dels plantejaments habituals dels valencianistes amb afirmacions diverses, que trenquen molts esquemes amb la innegable irrefutabilitat d’estes. Denúncies com que “la imatgeria nacionalista presenta, sovint el tòpic de la història comuna, però després no és capaç d’invocar cap episodi o gesta mancomunada que tinga menys de cinc segles”, o que “Catalunya i el País Valencià són molt diferents de tan iguals com semblen i, de vegades, són. [...] a Catalunya i al País Valencià (i a les Balears) els industrials estan en extinció (i també la pagesia): ja no hi fabriquem quasi res, sembla que ho fan els xinesos i que nosaltres ens dediquem, bàsicament, a engabiar paisatges, apilar rajoles i fer de cambrers”.
Però no a soles denuncia el que es fa des del País Valencià, sinó que també té crítiques al comportament del catalanisme a Catalunya, doncs denuncia que a nivell polític “per a Catalunya, el País Valencià és, literalment, un penjoll. [...] som útils a l’hora de mantenir viva la ficció d’un àmbit cultural català transnacional”, i a nivell cultural, a Catalunya “són benvinguts tota mena de lletraferits, músics i treballadors de la cultura en general, sempre que vinguen a reforçar la indústria local (la local d’allà)”.
Encara amb tot este allau de crítiques, no està exent de ser un llibre que suggereix solucions, i que no es limita a plantejar preguntes incòmodes (com seria, per exemple, si és justificat que la indústria cultural valenciana reste exànime per la pinça blaverisme-eliseuïsme), de totes maneres sí es presenta especialment com una publicació per fer remoure de les seues poltrones les natges benestants de tots els estaments de la societat valenciana, des del blaverisme (que, per cert, rep crítiques tan incisives com la que Joan Dolç formula quan afirma que, als 70 “només es despenjaven d’aquest corrent [el nacionalisme-federalisme] aquells que tenien com a única meta la de perdurar inquebrantablemente [sic] adherits, i la dels falsos nacionalistes, que fingint un sorpasso hipervalencià, actuaven i havien d’actuar com a veritable cos de sapadors de l’espanyolisme més radical”) fins l’AVL, passant inclús per TV3, Canal 9 i altres. Un llibre fàcil de llegir, i que obri una caixa de Pandora que des de la millor època d’Alfons Cucó pareixia restar tancada.
Albert Sebastià (26-10-05) ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Economia valenciana (i V), Model de finançament\" per Ramon Tremosa','MODEL DE FINANÇAMENT: UNA ATRÒFIA PERSISTENT
Els llibres de macroeconomia fan servir una imatge molt gràfica per il·lustrar com actua el sector públic en l’economia. El PIB d’un país, que és el valor monetari dels béns i serveis produïts en un any, és l’aigua d’una banyera: com més gran és el PIB més alt és el seu nivell. La despesa pública suposa una entrada d’aigua a la banyera per una aixeta, mentre que els impostos suposen una sortida d’aigua pel forat de la banyera (també són entrades el consum privat, la inversió privada i les exportacions; en són sortides l’estalvi i les importacions). Si els impostos que un país paga un any superen la despesa pública que aquest rep anualment, el sector públic rebaixa el nivell de l’aigua de la banyera, alentint el creixement econòmic i empobrint el país.
El quadre 1 presenta l’evolució en els darrers anys del PIB i la renda disponible, que s’han d’expressar per habitant per a fer comparacions entre territoris desiguals. El creixement territorial espanyol presenta resultats més propis d’un país centralista com França, on París està i creix molt per sobre dels altres departaments, que no pas dels models multipolars alemany o italià, on els territoris més productius superen les capitals. El mateix s’observa si s’analitza l’evolució de la productivitat per ocupat i del consum per càpita: Madrid, tot i l’augment del 14% de la seva població entre 1995 i 2003, i les dues comunitats forals, creixen molt per sobre de la mitjana estatal, amb un País Valencià que presenta una convergència molt pobra amb Europa i amb Catalunya i les Illes Balears \"convergint en la pobresa\" vers la mitjana estatal. Una bona part d’aquest diferencial de creixement es pot atribuir al model de finançament autonòmic: País Basc i Navarra el deuen al concert econòmic i Madrid, tot i que pertany al règim comú, el deu a la capitalitat i a la complicitat inversora del govern central.
El sector públic del País Valencià presenta una situació semblant al de Catalunya i al de les Illes Balears. Avui encara no disposem de les balances fiscals del sector públic central amb les comunitats autònomes per al període 1997-2004, en tant que diferència anual entre impostos pagats i despesa pública rebuda. Les estimacions, però, coincideixen en constatar que el País Valencià paga anualment al govern de Madrid més impostos del que rep en despesa pública, per bé que el dèficit fiscal valencià amb aquest seria menor en percentatge del PIB que el català o l’illenc (quadre 2).
De fet, les úniques estimacions de balances fiscals per al període 1997-2003 han estat publicades per la fundació privada Funcas, que Antoni Zabalza per exemple, entre molts altres especialistes, va criticar durament en un debat amb Pablo Alcaide a Mallorca el novembre de 2004. Funcas no n’explica la metodologia de càlcul, qüestió especialment rellevant en la balança fiscal madrilenya, tot i que se sospita que fa servir el criteri del benefici (que permet a les capitals d’estat presentar-se com \"les més solidàries\", en considerar tots els espanyols beneficiaris per igual de la despesa i de les inversions públiques fetes a la capital). Els autors de Funcas també critiquen l’opacitat del govern espanyol, fins al punt de reconèixer que \"algunes de les estimacions presenten un component d’opinió personal\" (pàg. 5, edició 2003). Així, Funcas estima que el País Valencià va generar l’any 2003 uns ingressos públics de 29.342 milions €, enfront d’unes despeses públiques corrents (pagament de sous, compra de béns i serveis, transferències) de 24.574 milions € i de capital (infraestructures) de 3.175 milions €: l’any 2003 el dèficit fiscal valencià hauria estat només de 1.593 milions €. Funcas, però, podria estar infravalorant els dèficits fiscals valencians: entre 1995 i 1998 atorga superàvit fiscal al País Valencià, en clar contrast amb el més fiable treball de l’avui conseller Castells, únic realitzat amb dades oficials, que li assignava dèficits fiscals del 2’6% del PIB el 1995 i del 4,4% del PIB el 1996 (treball, per cert, no actualitzat per manca d’estadístiques oficials tot i els 17 mesos que portem de \"talante ZP\").
La literatura econòmica estableix una clara relació de causa-efecte entre fluxos fiscals i creixement econòmic, entre augment de dèficit fiscal i disminució del ritme de creixement econòmic. L’estancament recent balear i català en el context europeu s’explicaria per l’augment recent dels respectius dèficits fiscals, en contrast amb l’emergència madrilenya, que amb la majoria absoluta del PP se sospita que podria presentar superàvit fiscal amb el govern central. I la lenta convergència valenciana amb la UE s’explicaria també pel seu dèficit fiscal, tot i ser relativament petit: amb una complicitat inversora estatal com la de Catella i Lleó (que té superàvit fiscal tot i superar la renda mitjana per càpita estatal), el progrés valencià hauria estat molt més gran.
Del sector públic valencià en destaca l’elevat endeutament de la Generalitat valenciana, que ha passat entre 1995 i 2003 del 6,4% al 10,3% del PIB valencià, essent l’autonomia més endeutada en termes relatius (7,5% Catalunya, 5% Madrid i 2,3% País Basc). El pressupost liquidat del govern valencià de 2003 va assolir 9.467 milions €, 7.594 esmerçats a despesa corrent i només 709 milions a infraestructures. I pel que fa al sector local valencià la liquidació de 2002 mostrava una despesa pública reconeguda de 3.893 milions €, un 7,5% del total estatal, lluny del 10% que representa l’economia valenciana en el context estatal en moltes magnituds econòmiques.
En parlar de creixement econòmic és important tenir present el caràcter sistemàtic dels dèficits fiscals: en repetir-se un any i un altre van generant en el sector públic el que el catedràtic de la UB Jacint Ros Ombravella ha definit com una \"atròfia persistent\". L’economia valenciana, com la catalana i la balear, paga impostos de país social-demòcrata però rep despesa pública de país liberal, fet que és a l’origen del dèficit d’infraestructures i del col·lapse creixent dels serveis socials que patim. Tres països, quatre barres, un mateix problema.
|
Quadre 1
Evolució del PIB i de la renda disponible per càpita |
| |
PIB per càpita
en paritat de poder de compra.
Mitjana 166 regions UE-15=100 |
Renda per càpita
bruta disponible de les llars.
Mitjana estatal=100 |
| |
1997 |
2002* |
1995 |
2002 |
|
Madrid |
101 |
114 |
119 |
120 |
|
País Basc |
94 |
105 |
120 |
124 |
|
Navarra |
97 |
104 |
124 |
122 |
|
Catalunya |
100 |
101 |
117 |
112 |
|
País Valencià |
76 |
79 |
96 |
97 |
|
Balears |
101 |
98 |
124 |
121 |
*Elaboració de Jordi Pons (UB)
Fonts: PIB per càpita, Eurostat; renda disponible, INE.
Any 2002, Eurostat (2005): news release, número 13.
Any 1997, Eurostat (2000): news release, número 18.
|
Quadre 2
Creixement econòmic i balances fiscals |
|
|
Creixement del PIB (rànking entre 17 CA) |
Dèficit fiscal en % del PIB
(dèficit fiscal de 2003 en milions €) |
|
|
2003 |
2004 |
Mitjana 1999-2003
criteri benefici (FUNCAS) |
Mitjana 1991-1996
criteri flux monetari
(A. Castells)* |
|
Madrid |
2,97% (3) |
3,29% (1) |
-10,3% (-14.287) |
-0,1% |
|
País Valencià |
2,59% (10) |
2,92% (7) |
-2,4% (-1.593) |
-2,5% |
|
Catalunya |
2,03% (16) |
2,43% (14) |
-9,2% (-14.204) |
-7,1% |
|
Balears |
1,03% (17) |
1,45% (17) |
-13,3% (-3.153) |
-7,5% |
|
País Basc |
2,52% (11) |
2,82% (9) |
-3,5% (-1.715) |
-1,6% |
|
Navarra |
2,95% (4) |
3,26% (2) |
-0,02% (-27) |
-3,3% | *Úniques balances fiscals calculades amb dades oficials del govern espanyol. També són les úniques que fan servir el criteri del flux monetari, més rigorós i més precís per a calcular l’impacte de l’actuació del sector públic sobre el creixement econòmic d’un territori.
Fonts: Balances Económicos Regionales (FUNCAS) i Antoni Castells i altres (\"Las balanzas fiscales de las CCAA\", Ariel, 2000).
Ramon Tremosa i Balcells (Departament de Teoria Econòmica i Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana Universitat de Barcelona)
[Article publicat en el diari AVUI el dia 30 d\'agost de 2.005 i editat en el diari PARLEM, amb el permís de l\'autor, el 24 d\'octubre de 2.005] ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT RAFEL DEL MAESTRAT (El Baix Maestrat) -San Rafael del Río (Topònim oficial)','
Les deixalles més antigues trobades pertanyen a una mena de posada o vil·la propera a una calçada romana; durant l\'època medieval i moderna fou una masia del terme de Traiguera, emmarcada en la batlia de Cervera, pertanyent a l\'orde de l\'Hospital en el segle XIII i a l\'orde de Montesa entre els segles XIV i XIX; era coneguda com Mas de Sant Rafel o caseriu del Riu Sènia; durant el segle XIX tingué un creixement demogràfic lligat al conreu de cereals i especialment oliveres, amb la presència d\'abundants almàsseres la qual cosa va provocar la seua conversió en municipi independent amb terme propi per resolució de 28 de novembre de 1927; des d\'aleshores ha anat perdent població: de 800 habitants en aquesta època ha baixat als 500 de 1994 i encara més als 481 de 2004.
El topònim oficial és San Rafael del Río; els seus habitants són coneguts amb el gentilici de sanrafelins i governats pel PP que, en les eleccions de 2003, va traure 4 diputats, dos més que UV; el PSPV tan sols en té 1.
De tradicional activitat econòmica basada en la ramaderia i l\'agricultura (olivera, taronja i ametler) i la seua transformació, --encara es conserven diverses masies i molins (Canet, Castell, Roca, Bordales i Molí de l\'Om) dedicats a l\'elaboració d\'oli-- s\'obri últimament a la indústria del moble.
El municipi, de 21,24 km2, està solcat pel riu de la Sènia que separa les terres del Principat i del País Valencià; el relleu és molt pla i, llevat del riu, tan sols presenta el barranc de la Barbiguera i la font del Drapé que subministra l\'aigua al poble.
El casc urbà és en si mateix un notable conjunt arquitectònic on destaquen l\'església de Sant Rafel i l\'ajuntament com a edificis més singulars.
Escudella, tords al tombet i embotits són els plats més estimats pels santrafelins.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de San Rafael del Riu
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANT VICENT DEL RASPEIG (L\'Alacantí)','
Tot i haver-se trobat indicis de poblament tant de l\'època romana com de la musulmana no es coneixen amb exactitud els orígens de Sant Vicent ja que, malgrat saber-se que en 1560 Pere Maltés va erigir una ermita en honor a sant Vicent Ferrer, que hi havia predicat, sembla que ja en 1411 hi havia una altra, d\'ermita, dedicada a sant Ponce, que seria el lloc on predicaria el dominic; en qualsevol cas aquesta ermita seria l\'embrió de l\'actual població, la qual cosa fa pensar que aquells primers pobladors serien cristians vells que es convertirien en amos directes de les terres que conreaven; entre 1733 i 1803 l\'ermita primitiva seria substituïda per una nova església amb motiu de l\'obtenció de parròquia independent, la qual cosa donà una empenta definitiva a aquest aleshores carrer d\'Alacant; el creixement comença a ser notable: Cavanilles s\'admira del creixement hagut durant el segle XVIII i com els seus veïns han fet un verger d\'una terra eixuta, voltada de muntanyes, que descriu embaladit; el segle XIX fou força atzarós, ja que fou testimoni de diversos enfrontaments entre 1811 (ocupació francesa) i 1826 (liberals versus realistes) i, sobre tot, va assolir la independència municipal d\'Alacant, en un llarg procés que s\'inicia el 9 de juliol de 1806 i que acaba el 16 de juny de 1848 amb la delimitació del terme municipal, després d\'haver-hi sofert diversos processos d\'independència i nova subordinació a Alacant; el mateix any de la seua independència tornà a viure accions belicoses amb motiu de l\'alçament del coronel liberal Pantaleó Boné; en 1968 hi comença a funcionar el Centre d\'Estudis Universitaris que, temps passant, acabaria convertint-se, en octubre de 1979, en la Universitat d\'Alacant, hereva de la d\'Oriola, tancada en 1834.
El topònim oficial manté la doble denominació lingüística: Sant Vicent del Raspeig/San Vicente del Raspeig; l\'ajuntament compta amb majoria absoluta (11 regidors) del PP i l\'oposició de 7 del PSPV, 2 de l\'ENTESA i 1 del BLOC (eleccions de 2003). La població en 2004 era de 44.226 habitants repartits entre els nuclis de població de Boqueres, Raspeig i Sant Vicent i les nombroses urbanitzacions que, com a la resta del País, ocupen la majoria del terme municipal. El gentilici és santvicenter/a.
Una forta industrialització que començà en el segle XX basat en la ceràmica, mercès a la presència de calisses en el seu territori i que, donada la proximitat amb Alacant, amb la qual forma conurbació, ha derivat en fàbriques de cement, materials de construcció, cartró, mobles, derivats de la goma, etc, suposa la base fonamental, però no l\'única de l\'economia local, el comerç és potent, la construcció coneix una època d\'esplendor, el sector serveis, lògicament, creix; tot això, però, en detriment de la tradicional economia agrícola que ha passat a segon terme, tot i que encara es conreen ametlers, cítrics, bresquillers, tomaques i raïm de taula. De la tradició artesana es conserven els brodats, la forja, l\'ebenisteria i el moble.
39,4 km2 de terme municipal, que comencen en la serra de Ventos i baixen fins al nucli urbà i que estan solcats per les rambles de Carranxalet i de Rambujar, presenten altures com el cim de l\'Escobelleta (695m), Platet de Toxar (496m), la Coveta Fumada (471 m), el Bec de l\'Àguila (477 m) o la Serra Pelada (469m), i paratges com la vall del Sabinar.
Parlem tot seguit del patrimoni santvicenter:
· Església de Sant Vicent Ferrer. Com ja hem comentat s\'acabà d\'aixecar, en estil neoclàssic, en 1803 sobre l\'ermita origen del poble.
· Ajuntament. Modernista, de 1887. Ha sofert diverses transformacions.
· Estació del Ferrocarril. Estil modernista. Inaugurada per Isabel II en la segona meitat del XIX, actualment el seu estat és manifestament millorable.
· Església de Santa Isabel. De 1998.
· Diverses cases tradicionals disseminades per l\'horta: la del Tio Manolo, el Canter; la de l\'Altet, la Roja o la de Serafina Toledo, la Tia Cueta en són les més representatives.
· Museu de la Universitat d\'Alacant.
· Conservatori Professional de Música ‘\'Vicente Lillo Cánovas\'\'
· Conservatori Municipal de Dansa.
De la vida cultural cal destacar la Setmana Musical, la Setmana del Teatre i el Festival de Bandes de Música.
I acabarem parlant d\'una gastronomia eminentment hortolana on els productes de la terra en són imprescindibles: arròs amb conill, caragols i coloms; olleta de porc, putxero amb tarongetes o bollitori per a dinar i, per a “picar”, un munt d\'aperitius casolans com ara la sang amb ceba, els pichis, les faves bollides, etc; bona rebosteria i les begudes típiques de les comarques del sud com la paloma, el cantaueso o el gallo donen el contrapunt dolç als menjars santvicenters.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament d’Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Universitat d’Alacant
','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Exàmens de la Junta Qualificadora\" per Susanna Sebastià','Durant aquests dies, molta gent –més de la que jo em pensava- es prepara els exàmens de la Junta Qualificadora: l’Oral, l’Elemental, el Mitjà i el Superior, com tots vosaltres coneixeu.
També durant el mes d’octubre i novembre, jo estic preparant una dona que es presenta al Superior, fet que provoca que haja vist de prop el temari. Els instruments que utilitzo són el Reciclatge, del nivell corresponent, i alguns exàmens de les edicions anteriors publicats per la mateixa Junta Qualificadora. La valoració no es pot considerar positiva: per una part, les frases fetes, les locucions i els refranys, tenen un protagonisme excessiu, dos exercicis estan dedicats exclusivament a aquest tipus d’expressions \"genuïnes\"; per una altra part, la literatura no apareix enlloc.
I dic jo, quan es fa un examen de valencià (català) no s’ha de tenir una idea general i bàsica de la literatura que s’ha escrit amb aquesta llengua, de les costums i de la història? O tal vegada és que és més important saber que \"hacer aspavientos\" es diu en valencià \"fer escarafalls\" que conéixer la poesia de Vicent Andrés Estellés?
Susanna Sebastià
(28-10-05) ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANTA MAGDALENA DE POLPÍS (El Baix Maestrat)','
Té com a primer antecedent poblacional el castell musulmà de Polpís i un petit caseriu situat als peus d\'aquell; en 1190 Alfons II fa un intent fallit de conquesta amb l\'ajuda de l\'orde del Temple, a la qual promet el senyoriu, conquistat el 1233 per Jaume I i donat a l\'Orde de Calatrava en poder de la qual roman fins 1280 en què el mestre del Temple fa acomplir la promesa d\'Alfons II i s\'adjudica el senyoriu; en 1280, aquest li donà carta de població en febrer del 1287, a fur de València; en 1319 recau en l\'orde de Montesa dintre de la comanda d\'Alcalà; en 1616 passa a dependre d’Alcalà de Xivert del qual es va separar a les primeries del segle XIX.
El govern local és en poder del PP que en les votades de 2003 va traure 4 regidors; el PSPV en traure 3. El gentilici és malaner. En 2004 hi havia 812 habitants. El topònim oficial és Santa Magdalena de Pulpis.
Malgrat que darrerament s\'hi nota l\'activitat turística propiciada per la propera Peníscola la principal activitat econòmica és l\'agricultura de secà (oliva, ametla garrofa) i en menor mida el taronger. La indústria està representada per algunes empreses dedicades al marbre i una fàbrica de prefabricats de formigó.
Els 66 km2 de terme municipal se situen en els estreps de la serra d\'Irta.
Patrimonialment podem citar:
- Castell de Polpís. Segle XI. En estat de ruïna, però manifestament recuperable. Destaca la torre de l\'Homenatge.
- Església de Santa Magdalena. Aixecada en 1819 sobre una capella de 1330 que s\'hi conserva.
- Ajuntament.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Asiduos.com
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Página no oficial
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: M-N: NÀQUERA (El Camp de Túria)','
Els jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal del Moros demostren vida des del Paleolític i els de les Vinyes ens parla del pas dels romans i del possible origen romà de Nàquera; d\'època àrab ben poca cosa se sap i tampoc no s\'han trobat gaires records; el que si sap es que hi estigueren, els moros, i que rera la conquesta cristiana Nàquera es convertí en baronia; el 18 d\'abril de 1237 Jaume I li la concedeix a Egidio d\'Atrosillo; després, per matrimoni amb la filla d\'aquest, Mallada d\'Atrosillo, recau en mans de Gil Martínez d\'Enteza, l\'any 1414 passa a mans de la família Catlar, qui va mantindre en el seu poder el senyoriu fins a l\'any 1446, any en què passa, per compra a Joan Roig de Corella, en el qual llinatge roman fins 1574 en què a la mort de Margarida Roig de Corella sense descendència, Anna Pardo de la Casta es converteix en la nova senyora i degut al seu casament amb Francesc Figuerola Claramunt reste inclosa en les propietats d\'aquesta família; durant tot aquest temps la població continua sent integrament àrab per la qual cosa el 1609 la despoblació és total; després de l\'expulsió morisca, els nous pobladors (no més de 15 caps de família) reberen del baró carta de població, datada el 1609 i redactada a fur de València, atorgava al senyor amplis poders jurisdiccionals, així com la propietat feudal de la baronia i regulava mitjançant l\'emfiteusi les relacions amb els nous vassalls; en 1757 per mort del senyor vigent, José Figuerola i Blanes, entra en la marquesat de Boïl; el 1835 els veïns de Nàquera deixaren de pagar les prestacions feudals i d\'acatar els monopolis senyorials, la qual cosa va donar origen a un plet que no culminaria fins 1908, amb la signatura d\'un acord entre les parts, segons el qual, els enfiteutes de Nàquera consolidaven llurs propietats a canvi d\'abonar al marquès 6.217 pessetes; rera activa participació en les guerres d\'Independència i carlistes, el segle XVIII, en què es construeix el bovalar, i el XIX l\'economia continua basant-se en l\'agricultura de secà i també es detecta activitat industrial al voltant de les pedreres de marbre, rodeno i algeps; durant la II República part del govern republicà s\'hi va instal·lar –d\'aquí l\'existència de restes d\'arquitectura militar; l\'empenta demogràfica i econòmica comença a partir dels cinquantes d\'aqueix segle en què arriba el regadiu i en què Nàquera es converteix en lloc d\'estiueig i de segona residència amb ràpida proliferació de xalets i urbanitzacions.
El PP governa l\'ajuntament mercès als 5 regidors que obtingué en les municipals de 2003 en què el PSPV va traure\'n 3, UV, 2 i GM, 1.
L\'activitat urbanitzadora de què hem parlat ha convertit una economia bàsicament agrícola en una basada en el sector serveis.
El terme abraça 38,2 integrats en el parc natural de la Calderona i farcits de camins i senders on gaudir dels diferents paratges que ens ofereix la serra; com a mostra citarem: la cova dels Estudiants, el monumental pi del Salt, la font de l\'Oro o les pedreres del Salt.
Arquitectònicament esmentarem l\'església de la Mare de Déu de l\'Encarnació, de 1757 d\'estil academicista i l\'ermita de sant Francesc, neogòtica, de 1922.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Nàquera
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Vilaweb.com ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Què vol ara aquesta gent?\" per Salvador Pallarès','I ara l’estudiant és mort
Mubarki Hamdi Salek Mahjub ja ha pagat amb la seua vida –en una presó dels marroquins, torturat- la seua voluntat (la voluntat de tot un poble, de viure en llibertat, de recuperar la llibertat que se’ls nega des de fa 30 anys.
No és la primera vida pagada pel poble sahrauí, ni –dissortadament- serà l’última. Els presoners -segrestats- sahrauís, que han représ la vaga de fam, es troben en una situació molt delicada.
Les tortures continuen malgrat les resolucions del Parlament europeu, de l’espanyol, malgrat les mocions de milers d’Ajuntaments espanyols, demanant que es pose fi a aquesta situació. Malgrat, també, la darrera resolució de la IV Comissió de l’Assemblea General de l’ONU, que reclama que siguen alliberats tots els presoners de consciència, i els presoners de guerra, sahrauís; així com que apareguen els milers de desapareguts sahrauís des del començament del conflicte, l’any 1975.
Mentre, el Govern del Regne d’Espanya continua pensant que els marroquins “estan faltos de sosiego para llevar adelante su proyecto nacional” –Monsieur Moratinos Cuyaubé dixit. (Dixit quan volia dir “el projecte nazi expansionista imperialista genocida marroquí”). I per això adopta una postura de “neutralidad activa” que no els impedeix de moure’s del seient, ràpidament, per cedir al xantatge que el Govern del Marroc exerceix amb l’afer –criminal- dels sense papers subsaharians.
És admirable la bona fe que tenen algunes persones en no plantejar-se com és possible que tota aquesta massa de desesperació que vol arribar a Europa haja hagut de travessar la frontera que separa el Marroc d’Algèria (tancada militarment) i el mur que “protegeix” el Sàhara ocupat pel Marroc (minat i controlat per l’exèrcit més poderós del continent, amb tecnologia americana, francesa, espanyola...) una zona de guerra, controlada, també pels Cascos Blaus de la MINURSO.
Qui és tan ingenu de pensar que aquesta pressió humana no és manipulada i organitzada per la mateixa cúpula governamental del Marroc? I que només té per objectiu sanejar els comptes de la Monarquia marroquina?
O hem de pensar que uns cossos policíacs que tiren a matar contra “miserables”, per l’esquena, que torturen i segresten a plaer, són cecs i impotents davant d’aquesta migració? Per què esperen a matar-los en la frontera emmurallada de les “ciutats autònomes”?
I, per acabar-ho d’arrodonir, en què ha quedat la tan publicitada comissió de polítics espanyols “de bona voluntat”, que el Govern del Marroc havia de deixar que visitaren els territoris del Sàhara Occidental ocupat? Les condicions dels marroquins eren que per poder entrevistar-se amb els representants sahrauís haurien de fer-ho a Rabat. Perquè si parlaven amb sahrauís a El Aaiun, serien detinguts.
Quantes racions més de presa de pèl hem d’acceptar?
O no són preses de pèl? Monsieur Moratinos Cuayubé? Senyor Rodríguez Zapatero? Són moviments pactats per l’eix Madrid-Rabat? Que tan bé funciona!
Serà per això que la frontera marítima entre les Illes Canàries i el continent africà encara no està delimitada?
Salvador Pallarès Garí
President de l\'Associació Comarcal d\'Ajuda al poble Saharaui de la Safor ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SEDAVÍ (L\'Horta)','
Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi, errònia, que puga derivar de la producció de seda i vi, la hipòtesi més versemblant però, és que el seu topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a la procedència d\'una família de Xàtiva (d\'ahí: cidaví) que hi va establir l\'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble; amb aquest mot apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252; després de l\'ocupació cristiana va ser atorgada pel rei Jaume I el 1239 a un cavaller de Lleida anomenat Octavià; a les primeries del segle XV, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui va vendre-la el 1427 a Pere Genso; posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel que, el 1528, va deixar-la en herència a son germà Gaspar; Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu fou heretat pel fill d\'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici¸ la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Didac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinatge roman fins l\'abolició dels senyorius; en 1739, el senyor autoritzà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va cridar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urbà: però no és fins 1750 quan se l\'atorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi; Cavanilles aporta la xifra de 185 veïns, l\'any 1784; la població que dóna Madoz, a mitjans del segle XIX, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l\'any 1922, comptabilitza 1.887.
L\'ajuntament sedavienc (eleccions de 2003) està composat per 7 regidors del PSPV, 5 del PP i 1 de l\'ENTESA. La població en 2004 ascendia a 8.778 persones.
La indústria ha pres el relleu a l\'agricultura en allò que es refereix a l\'economia sedavienca: ha desparegut el secà i s\'hi conrea arròs, taronja, dacsa i hortalisses; la ramaderia no té cap importància i és el moble, artesanal en la seua majoria, el que tira del carro amb importants xifres d\'importació tant a nivell estatal com internacional. De tota manera la crisi del sector s\'hi fa sentir.
El terme és molt petit, 1,9 km2, i totalment pla.
L\'edifici de l\'església de Nostra Senyora del Rosari, únic monument ressenyable, data de finals del segle XVIII
A Sedaví va nàixer en 1951 un dels més importants autors en llengua catalana de l\'actualitat: Ferran Torrent.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de Sedaví
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Successió a la Corona\" per Albert Pérez','Veig que l\'art. 168 de la Constitució indica el procediment per a la reforma, entre altres, d\'allò que afecta a la Corona, un procediment complicat amb dissolució de Corts inclosa. Però ni eixe mateix article ni l\'anterior expressen que l\'art. 168 no puga ser reformat per la via ordinària. Per tant, ¿no podria reformar-se l\'art. 168 per la via del 167? Perquè, d\'altra banda: ¿tenen dret unes persones, pel sol fet d\'haver sigut constituents fa quasi trenta anys, hipotecar el futur i dir com s\'han de fer les reformes constitucionals? ¿Pequè per a suprimir allò que ara ja no és de raó com és la marginació de la dona, s\'ha de fer com ho indicaren unes persones que amb bona -o no tant- intenció ho deixaren escrit, simplement per un caprici personal?
Albert Pérez i Marco (Paterna, L\'Horta)
(2-11-05) ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SANTA POLA (El Baix Vinalopó)','
La petjada humana més antiga es troba en el Carabassí: la Cova de les Aranyes; a partir del segle VII aC ja tenim memòria de la instal·lació dels ibers en el poblat conegut com Alone, o Alonai, segons els autors, que significa en grec “mercat de sal” i que va ser destruït sense causes aparents al voltant del segle IV aC; sempre adscrit a Illice (Elx) en el segle I hi comença l\'activitat del Portus Illicitanus, al que els visigots cridaren Puerto Elecem i els moros Shant Bul, el primer document cristià que el cita està datat el 15 de febrer de 1269 i el rebateja com Port de l\'Aljub; la pujança d\'Elx fa que durant els regnats de Jaume II i Martí I el port reba continus incentius per fomentar el comerç i es comence a acaronar la idea d\'instal·lar-hi un nucli de població fixe, la qual cosa es fa molt complicada per la inseguretat de la costa, la qual cosa obligà a la construcció, aproximadament en 1337, d\'una línia defensiva de torres i castells a la qual pertanyen la Torre del Cap de l\'Aljub i la de Tabarca; els conflictes entre els ports d\'Elx i Alacan tobligaven a intervenir a les autoritats de Barcelona, que exercien el seu senyoriu en un baronia composada per Elx, Crevillent i el Cap de l\'Aljub i que acabaren venent-la el 3 de juny de 1473 al rei Joan II; en 1556 es construí el Pueblo Nuevo de Santa Pola, prenent el nom de l\'advocació de l\'ermita d\'algun caseriu, el que fa suposar que el nucli originari desaparegué; el 1557 quan regnava Carles I es va construir eI castell, d\'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates barbarescs, la seua eficàcia va permetre la seua ampliació i enfortiment, la qual cosa l\'ha mantingut fins a avui; l\'expulsió morisca, com a la resta del País va afectar greument la demografia i l\'economia locals, que, a més a més, en el cas que ens ocupa ja estava tocada per la gran sequera de 1599-1600; del port de Santa Pola sortiren milers de moros expulsats de la seua terra vers els païssos del nord d\'Àfrica; el 1786 el marquès d\'Astorga, va cedir-la a la Corona; en 1803 s\'inicia l\'activitat turística amb la instal·lació a la platja de les casetes de bany, la construcció del centre social El Baño de las Sirenas i àdhuc l\'edició d\'un Reglamento y Método de vida que devien contemplar els visitants; l\'11 d\'octubre de 1812 Santa Pola s\'independitza d\'Elx, però l\'abolició de les lleis emanades de les Corts de Cadis fa que retornen a unir-se fins el 23 de juliol de 1835 en què, per Reial Decret, es crea l\'Ajuntament de Santa Pola; en 1874 s\'ubica al port la duana d\'Alacant; en 1874 Alfons XII atorga al lloc el títol de Vila; en 1944 va delimitar-se el seu terme municipal.
En 2004 s\'hi empadronaren 23.220 persones. El gentilici és santapoler/a i l\'ajuntament està governat pel PP, que compta, des de 2003, amb 11 regidors; 8 en té el PSPV i UPSP, 2.
En el segle XXI, a l\'igual que en els seus orígens, segueix explotant la seua condició portuària la qual cosa li permet basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la pesquera; és també molt important la indústria derivada de l\'explotació de les salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona.
El terme, que ocupa 58,1 km2, és ric en espais naturals, començant per un seguit de platges com ara la de Llevant, Gran Platja, Platja Llisa, Varadero, La Gola o El Pinet entre d\'altres; continuant amb els de la Serra de Santa Pola, l\'illa de Tabarca, la Bassa del Molí de la Sal, la cova neolítica de les Aranyes, o dels Frares i, sobre tot, les Salines, declarades Paratge Natural pel govern valencià gràcies a la seua riquessa avícola.
Passem ara al capítol dedicat al patrimoni:
- Port iber. Muralla, fos i torrassa del segle IV aC.
- Port romà. Al costat de l\'anterior.
- Vil·la romana El Palmerar. Segle IV. En procés d\'excavació per a la seua exposició al públic.
- Factoria romana de salaons. Segle IV.
- Castell de Santa Pola. Aixecat en 1557 sobre una antiga torre defensiva. Es troba en bon estat de conservació i allotja actualment l\'Ajuntament i el Museu del Mar: Història i Arqueologia.
- Torre de Carabassí. Segle XVI. Formava part del cinturó defensiu costaner. En estat de ruïna.
- Torre de les Escaletes, o Torre Pep. Edificada en el XVI sobre una musulmana. Ha perdut part de la corona però l\'estat de conservació és acceptable.
- Torre Talaiola. De 1858, sobre una antiga torre romana. Ha estat modificada per a fer-la servir com far de la vila
- Torre Tamarit, o Torre Vella. Molt deteriorada.
- Torre Pinet. En estat ruinòs.
- Molí de vent de la Calera. Mostra d\'arquitectura tradicional d\'aquestes contrades aixecat en 1771.
Port de pescadors, la seua cuina no pot menys que fer justícia a aqueix fet, així el peix i el marisc estan presents en la majoria dels menús santapolers: arròs a banda, arròs negre, paella de mariscs, arròs amb crosta, arròs i gatet, gaspatx de mero, calder, guisat de sèpia, etc.
Per als corredors Santa Pola presenta, tots els geners, des de 1990, una cita ineludible: la Mitja Marató Vil·la de Santa Pola; possiblement la millor del País i una de les més importants de l\'estat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de Santa Pola (amb tota la informació en castellà)
Castillos y Fortalezas de la CV
Club Nàutic Santa Pola
Consumer
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Infocostablanca.com
Plana personal de Paco González
Santa Pola.com
Wikipedia ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SEGART (El Camp de Morvedre)','
Té el seu origen en l\'època islàmica, a la qual pertany el seu castell; després de la conquesta Jaume I fiu donació d\'ella al bisbe de Vic de qui va passar a mans d\'Adam de Paterna; més endavant, Pere el Cerimoniós va entregar-la a Bernat de Ripax i, posteriorment, passà a pertànyer a Morvedre, de la qual es va independitzar el 1535 per a convertir-se en un annex d\'Albalat de Tarongers; lloc de moriscos (40 focs el 1609) de la fillola de Sogorb, restà despoblat després de l\'expulsió, a conseqüència de la qual cosa Joan de Vila-rasa, senyor de la baronia d\'Albalat i Segart, donà carta de població el 1611 i repoblà mab cristians catalans; el 1846 abastà la seua independència d\'Albalat dels Tarongers; en el segle XIX s\'ha deixat sentir l\'emigració devers Sagunt i València.
El PP, amb els 4 regidors obtenits en 2003, en què el PSPV tragué 1, deté la batlia. 158 habitants, de gentilici, segartins (o segardins) s\'hi empadronaren en 2004. Hi ha quatre nuclis de població, a saber: Segart, La Malla, El Murtal i el Rodeno.
A falta de cap activitat industrial i l’escassa importància de la ramadera, l\'agricultura és el motor econòmic del poble, cítrics, ametlers, garroferes, oliveres i vinyet en són els conreus més habituals.
Inserits en la serra Calderona i travessats pel Palància, els 6,6 km2 de superfície estan solcats pels barrancs de la Font, del Meliquet i de Segart; les altures més importants són la Mola i el Prat. Altres paratges dignes d\'esment són El Garci i les fonts de Sant Josep i de Campanar.
Patrimoni:
- Església de la Immaculada Concepció. 1796-1802.
- Castell de Segart. Musulmà. En estat de ruïna, tot i que conserva part de les muralles i de la torre major.
- Calvari. Via crucis amb interès arquitectònic que acaba en una ermita.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Albergue Segart
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
La Sierra Calderona
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SELLA (La Marina Baixa)','
Població el qual origen es remunta a l\'establiment d\'una fortalesa musulmana que tingué certa importància; va constituir un important nucli de moriscs dependent de Cocentaina. En l\'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases que romangueren absolutament buides i el lloc despoblat per la maleïda mida de Felip III; fou repoblada amb mallorquins a instàncies del senyor territorial, la qual jurisdicció fou exercida pels Calatayud; el segle XVIII va pertànyer als comtes de Cirat; la seua església va estar annexa a la de Finestrat fins l\'any 1574, en què es va erigir en parròquia independent; el nombre d\'habitants va disminuir al llarg del passat segle a causa de l\'emigració vers la costa.
Hi havia en Sella en l\'any 2004, 620 habitants. Les eleccions de 2003 donaren al PP 4 regidors, i la batlia, i al PSPV, 3. El gentilici és sellard/a.
Població d\'economia tradicionalment agrícola, sofreix els embats del turisme en forma d\'insostenible desenvolupament urbanístic a causa de la proximitat al monstruós nucli turístic veí: Benidorm,. També abasta importància en la seua economia el turisme rural. S\'hi mantenen uns quants tallers de ceràmica artesanal.
Situats a la zona meridional de l\'Aitana els 38,8 km2 de superfície, regats pel riu de Sella, contenen paratges com ara el Penyal del Diví; l\'Alt de Planes, el barranc de Tagarina, les fonts de l\'Alfafara, de l\'Arc i Major on acampar, practicar el senderisme, el cicloturisme o l\'escalada, precíssament el barranc de l\'Arc és un dels llocs més adients d\'aquestes contrades per practicar aquest darrer esport en hivern.
La ubicació del poble, penjat entre dos barrancs, amb carrers rosts i estrets coronats per l\'ermita de Santa Bàrbara i el Castell homònim ens regala una estampa impagable. L\'altre edifici senyer és l\'església de Santa Anna, del segle XVI amb important campanar.
Els dinars dels sellards són els típics de la zona: arròs amb fesols i penques, fasedures, borra de melva o coques de pebrera amb tomaca complementats per bona varietat de dolços.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Natura y Educación
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SENIJA (La Marina Alta)','
La seua història ha estat vinculada a Benissa, població de la qual dista poc; en el segle XVI estava poblada exclusivament per moriscs; fins el 1535 fou annex de la parròquia de Benissa; no tenim gaires notícies de la seua carta pobla després de l\'expulsió dels moriscs però el 1622 apareix ja amb una població de 33 famílies cristianes, nombre sensiblement inferior al dels últims anys de l\'etapa morisca, de la qual cosa es deduïx el dany econòmic sofert; en el segle XVII pertanyia a la família dels cavallers mercaders Zapata; el 1794 comptava ja amb 121 famílies que es dedicaven principalment a l\'elaboració de panses amb destinació a l\'exportació; en les darreres dècades la seua demografia ha retrocedit sensiblement.
El cens de 2004 enregistrava 566 habitants, de gentilici senijols. El PP amb 5 regidors i el PSPV amb 2 componen el ple municipal des de 2003.
Viu Senija de l\'agricultura, cítric, garrofa, amtela i sobre tot vinyet que dóna les famoses panses assecades al sol de La Marina i que ha proporcionat riquesa al poble; també podem fruir dels seu excel·lent oli, dels vins dolços i de les delicioses tomaques assecades com la pansa. La proximitat a la costa està permetent l\'arribada del turisme, que a Senija ve a dinar en els restaurants que hi estan proliferant.
El terme, petit, tan sols 4,8 km2, s\'enclava dintre de la Vall de Pop i compta amb paratges on anar caminant o amb bici com ara el cim de les Bassetes, l\'arbre fossilitzat de la Cova de la Gola i les serres de Castellar i Lloma Llarga.
L\'església de Santa Caterina, aixecada sobra la mesquita, la Roca de la Salve, en el pati de l\'escola i els taulells ceràmics que hi ha a la porta de les cases, són els trets més característics del patrimoni local.
Però si quelcom caracteritza Senija és la cura que ha mantingut en els menjars tradicionals de La Marina: coques, pilotes, espencat, conill amb tomaca, guisolet, mullaor de bull, o de cargols, postres a base d\'ametla i de figues, les panses i les tomaques assecades, en fi tot un món que, com ja ha estat dit converteixen aquest menut poble en referència gastronòmica de les comarques del sud.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Agència de Lectura Senija
Costa Blanca
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SENYERA (La Ribera Alta)','Alqueria islàmica que amb la conquesta de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases el 1609), rere l\'expulsió li fou concedida nova carta pobla el 1611, però el 1646 només tenia 18 cases.
1.038 senyeruts s\'empadronaren en 2004. El PSPV governa el poble amb 3 regidors, els mateixos que en té el PP; el BLOC compta amb 1 (eleccions de 2003)
No hi cap indústria i l\'única font d\'ingressos radica en el conreu i exportació de cítrics.
Els escassos 2,1 km2 de terme municipal estan regats pel riu Albaida i dedicats en la seua integritat a l\'agricultura.
L\'únic edifici a ressenyar és l\'església de Santa Anna, del segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV Plana personal de Paco González','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Aigua i desenrotllament\" per Josep Miquel Martínez','A l\'escola tardofranquista on vaig estudiar ens ensenyaven les meravelles que havia fet l\'home per a «dominar la natura». L\'ésser humà havia construït embassaments immensos com el d\'Asuan per a garantir el reg; havia desviat rius i desmuntat muntanyes per a edificar o havia abocat terra per a buidar albuferes i marjals insalubres. Ara el discurs acadèmic ha canviat 360 graus perquè l\'home ha descobert que, cada vegada que ha alterat els ecosistemes, ha multiplicat per cent el «problema» que pretenia evitar. Contra tota lògica, els humans hem volgut canviar sempre l\'estat de les coses: on ha hagut aigua hem drenat els camps per a assecar-los i als deserts hem volgut plantar jardins.
Encara que el discurs acadèmic ha canviat, el discurs polític i populista, de manera majoritària, segueix instal·lat en aquesta concepció desenrotllista iniciada en el franquisme i continuada en l\'etapa de govern socialista. Tot el món parla de quin és el millor o el pitjor traçat per a aquest o aquell altre transvassament sense pensar que, potser, l\'error està a tenir com punt de partida que cal fer aquestes immenses obres públiques. En el debat sobre l\'aigua, no he escoltat encara ningú proposar que es pare aquesta política de canviar el recurs de lloc perquè cada territori s\'apanye amb els recursos naturals que té. Si al Pirineu plou, cap problema que instal·len camps de golf; si a la Manxa fa aire, cap problema que instal·len parcs eòlics.
Per a maquillar aquest disbarat de planejar una economia basada en recursos que no es tenen, el Govern valencià no ha dubtat a instrumentalitzar la paraula «solidaritat» per a acusar tots qui pensem diferent d\'insolidaris, antivalencians i qui sap quantes coses més.
El problema no rau en totes les destrosses mediambientals que ja s\'han fet, sinó que es demana «agua para todos» perquè el sector de la construcció no pare de fer habitatges i urbanitzacions amb el pretext que el camp es mor de sed. Això és un disbarat perquè els agricultors saben que ací plou el mateix que plovia els segles passats, el que passa és que no para de créixer la demanda de noves terres de regadiu.
Després de la declaració de guerra del Govern valencià a propis i a aliens pel recurs de l\'aigua i, posats a demanar, ¿per què no demanen aquests governants també «petroli per a tots»? Si més no és un recurs que no tenim els valencians i que ens vindria molt bé perquè la nostra economia millore encara més.
El que sí que és pura insolidaritat és demanar un recurs als veïns per a especular més i més a la costa i a les urbanitzacions de camps de golf mentre les terres d\'interior es despoblen a poc a poc. Tant de bo aparega un partit polític valent que diga prou a tot aquest desgavell i s\'atrevisca a parar la política transvassista que arrosseguem des de fa dècades.
Josep Miquel Martínez
(10-11-05) ','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"Un nou pacte cívic per a continuar avançant\" per Honorat Ros (AVL)','Fa quasi 22 anys que es va aprovar la Llei d\'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que definix l\'estatus de la política lingüística valenciana i que va assenyalar la situació sociolingüística de partida (irregular, diglòssica, consegüent a la situació de submissió del valencià...), va establir l\'objectiu global del procés a encetar (d\'impuls, de recuperació, de promoció, d\'extensió i de normalització del valencià per a assolir l\'equiparació efectiva amb el castellà), va concretar els principals instruments de normalització (l\'administració i l\'ensenyament) i algunes mesures institucionals de priorització de l\'ús del valencià i va establir que el Govern Valencià assumirà la direcció del procés. Aprovada sense vots en contra, era un pacte cívic esperançador!
Quin balanç global hi podem fer? Podríem plantejar-nos moltes preguntes, algunes molt importants: Hem frenat el procés de minorització del valencià que hi havia quan es va aprovar la llei? Caminem cap a la substitució definitiva del valencià o estem en el camí del redreçament?
El Llibre blanc de l\'ús del Valencià-I Enquesta sobre la situació social del Valencià, que sintetitza les principals dades de l\'enquesta realitzada per l\'AVL, entre gener i febrer del 2004, ens aporta xifres per a un balanç. Ens retrata la situació sociolingüística als vint-i-un anys de l\'aprovació de la Llei d\'Ús i Ensenyament del Valencià, que, a més, es comparen amb les d\'enquestes semblants de la Conselleria de Cultura, realitzades en els primers trams de l\'aplicació d\'esta llei (1985 i 1989).
Heus ací les xifres més significatives tant dels nivells de competència (referides a tota la Comunitat) com dels nivells d\'ús (referides solament a la zona valencianoparlant (VP)) i diferents avaluacions (referents a VP si no se n\'assenyala cap altra):
1.. La competència lingüística en valencià, manifestada al nivell de conéixer-lo \"Molt bé o Perfectament\", se situa en els percentatges següents: l\'entenen el 82% de la zona de predomini lingüístic valencià (VP), el 35% dels de la zona castellanoparlant (CP) i el 76% del total de la Comunitat (CV); el saben parlar, respectivament, el 58% (VP), el 14% (CP) i el 53% (CV); saben llegir-lo el 51%, el 20% i el 47% (CV), i saben escriure\'l el 28%, l\'11% i el 25%(CV). En la població més jove de la zona VP es donen els nivells més alts de competència (84%, 62%, 74% i 62%).
2.. Els nascuts en la zona de predomini lingüístic valencià de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears manifesten que coneixen el valencià \"Molt bé o Perfectament\" en els percentatges següents: l\'entenen el 93%, el saben parlar el 75%, el saben llegir el 63%, i escriure\'l el 36%.
3.. Entre les dades de 1985 i les del 2004 es constata, en la zona de predomini lingüístic valencià (VP), respecte als que coneixen el valencià \"Prou bé o Perfectament\" un estancament en les proporcions dels que l\'entenen (al voltant del 81%), una disminució de la població que es declara competent per a parlar-lo (del 66% al 58%) i un notable increment dels que declaren poder llegir-lo (del 32% al 51%) i escriure\'l (del 10% al 27%). En la zona de predomini castellà (CP) l\'increment es produïx en totes les dimensions.
4.. En VP les principals vies d\'aprenentatge pel que fa a la dimensió oral són la família (57%), els sistema educatius (19%) i les relacions amb el veïnat (7%). Quant a la comprensió i expressió escrita, l\'agent principal és l\'escola (el 40% i el 65%, respectivament), on també es significativa la formació autodidacta (el 31% i el 19% respectivament). En CP la principal via d\'aprenentatge és sempre l\'escola. Entre els que parlaven sempre en castellà amb els seus pares i manifesten saber parlar en valencià (almenys un poc), el 36% l\'han aprés en l\'escola.
5.. És en casa on més es parla valencià: el 49% l\'usen en alguna ocasió i el 36% l\'utilitza de forma predominant o exclusiva, mentres que el 55% usen el castellà (el 49% l\'usen sempre). Entre les dades de l\'enquesta de 1989 i la del 2004, l\'ús preferent del valencià ha disminuït 9 punts.
6.. En altres àmbits socials usen més el valencià que el castellà: el 33% amb els amics, el 32% en les botigues i el 30% en les bancs. Quant a la utilització indistinta d\'ambdós llengües, els percentatges més alts es donen en l\'àmbit del treball en les relacions externes (el 20%) i entre els amics (15%). Entre el 1989 i el 2004 ha disminuït l\'ús preferent o exclusiu del
valencià 11 punts en les relacions d\'amistat, 10 en les compres en les botigues tradicionals, i 6 en les compres en les grans superfícies comercials.
7.. Respecte al canvi de llengua, al passar de l\'àmbit en què s\'usa més el valencià (en casa) als altres àmbits, manifesten que continuen fent el mateix: amb els amics el 78%, en les botigues tradicionals el 76%, en els bancs el 72%. Mentres que entre els que usen més el castellà, les proporcions de manteniment són molt més elevades: el 84% entre els amics, el 88 % en les botigues tradicionals i el 91% en els bancs.
8.. Per edats, l\'ús oral del valencià de forma preferent va disminuint amb els descens de l\'edat de la població: del 51% dels majors de 64 anys al 25% dels que tenen 25-34 anys. Però el grup d\'edat més jove (15-24 anys) l\'usa preferentment el 28%, tres punts per damunt del grup d\'edat immediatament superior.
9.. Pel que fa a la transmissió intergeneracional del valencià: la població que parla o parlava exclusivament o de forma prioritària en valencià amb son pare o amb sa mare (40%) és pràcticament la mateixa que ho fa així amb els seus fills (39%), després d\'haver passat per un retrocés de l\'ús amb la parella (35%). Entre els nascuts en la zona de predomini valencià, el 51% parla o parlava sempre en valencià amb els pares i ho fa així amb els fills el 52%.
10.. Pel que fa a la transmissió intergeneracional de l\'ús preferent o exclusiu del castellà, ha baixat lleugerament: d\'un 55% d\'ús amb els pares a un 52% amb els fills, i ha augmentat l\'ús indistint d\'ambdós llengües (del 2% al 6%). Entre els nascuts en la zona valencianoparlant, ha baixat del 32%, que parlen o parlaven sempre en castellà amb els pares, al 29%, que continuen fent-ho així amb els fills.
11.. Pel que fa l\'ús efectiu de la lectura, les dades més significatives respecte a la lectura de premsa en valencià (condicionada per l\'oferta existent) són: tres quartes parts dels entrevistats no en lligen mai o quasi
mai; solament el 9% en llig almenys un dia a la setmana, i el 17% ho fa de tant en tant. Respecte a la lectura de llibres en valencià, entre el 53% dels entrevistats que han llegit algun llibre els últims dotze mesos solament el 28% (el 15% de la població!) n\'ha llegit en valencià.
12.. Pel que fa a l\'ús efectiu de l\'escriptura, un poc més de la quarta part (27%) afirma que escriu en valencià en alguna ocasió, preferentment: notes personals (47%), activitats d\'estudi (33%), missatges de telèfon mòbil (31%), formalització d\'impresos (26%) i redacció de cartes o relacions de treball (22%). Entre l\'enquesta de 1989 i la del 2004, els que afirmen que \"escriuen en valencià\" ha passat del 18% al 27%.
13.. En el conjunt d\'entrevistats de la Comunitat Valenciana, les avaluacions sobre l\'ús del valencià en la societat en general són: el 43% afirma que s\'usa més que fa uns anys, però el 58% afirma que hauria d\'usar-se més encara. Per àmbits, la valoració més negativa perquè s\'usa poc o gens es fa de l\'Administració autonòmica (el 35%), dels representants polítics (el 52%) i dels mitjans de comunicació (el 55%). Entre 1992 i 2004 els que afirmaven que \"s\'usa Prou o Molt\" ha disminuït en 11 punts.
14.. Respecte a la valoració de l\'ús del valencià en la TVV que fan els espectadors habituals en el conjunt de la Comunitat Valenciana (49%), les xifres més significatives són: el 10% opina que s\'usa molt, i el 32%, que s\'usa prou, el 26% el consideren normal, el 26% manifesten que s\'usa poc.
15.. Més de la mitat (57%) dels entrevistats de la zona VP que parla valencià manifesta que per a l\'ús normal del valencià hi ha algunes o moltes dificultats, davant d\'un 38% que opina que no n\'hi ha cap, i un 5% que no sap o no contesta. Entre els nascuts en la zona VP, Catalunya i Balears, els que tenen dificultats per a l\'ús normal del valencià és el 61%.
16.. Respecte al valor del valencià en el futur, el 45% dels entrevistats de la zona VP preveuen que s\'usarà més que ara. I afirmen que serà positiu o molt positiu en les relacions personals el 74%, i el 67% en les laborals.
17.. En la zona valencianoparlant, la gran majoria (91%) opina que els residents a la Comunitat Valenciana haurien d\'entendre el valencià, i el 65% creuen que haurien de saber-lo parlar.
18.. Els residents en la zona valencianoparlant manifesten la valoració de l\'actuació de la Generalitat respecte al foment del valencià en els percentatges següents: els pareix molt satisfactòria al 3%, i satisfactòria al 41%; un 15% la valoren com a indiferent; el 24% afirma que és insatisfactòria, i el 7%, molt insatisfactòria, i un 10% no expressa cap opinió.
Avaluar el procés a partir dels resultats d\'una enquesta suposa analitzar un conjunt d\'indicadors, de variables, que estan interrelacionades i es condicionen, que sovint no són unidireccionals i que, fins i tot, apareixen a vegades com a contradictòries. Per a fer balanç a partir d\'estes dades i xifres, cal tindre present la complexitat de factors de tota classe que condicionen l\'estatus lingüístic i també que els canvis culturals i lingüístics no són mai instantanis, encara que la política de substitució siga la més radical i coercitiva.
Cal fugir de lectures simplificadores. D\'entrada caldria deixar de banda la utopia pessimista, que afirma que, vist el procés, anem irremeiablement cap a la mort final del valencià. També la utopia il·lusòria, la qual mantindria que, malgrat tot, el seu futur està garantit. Ni l\'optimisme irreal ni el pessimisme determinista són bones guies per a fer-ne balanç. Però, si més no, podem fer-lo afirmant que queden paleses insuficiències, responsabilitats i esperances.
Més enllà del balanç que inividualment puguem fer, n\'hi ha diversos més importants i representatius: El Consell Valencià de Cultura diu en el Dictamen sobre qüestions lingüístiques de 1998: \"La situació del valencià és certament paradoxal; quant a l\'ús culte i oficial [...] estem millor que no hem estat en els darrers segles [...]; en canvi, quant a l\'ús popular no sembla que assistim a cap tipus de represa [...]. Si continuem en una situació de desafecció lingüística [...] la seua mera preservació deixarà de ser possible\". L\'Acord pel valencià dels Grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001 afirma: \"La llei no ha donat els resultats esperats perquè s\'ha aplicat, i molt dèbilment, només en el sector de l\'ensenyança [...] en la promoció de l\'ús ha resultat insatisfactòria, i el valencià [...] corre el gran perill de desaparéixer en poc de temps\". Els firmants del Compromís per la Llengua del 2003 manifesten: \"el valencià perd presència en la vida pública, sobretot perquè els poders polítics han abandonat les seues responsabilitats [...]. Davant els canvis, el valencià es troba indefens [...] i es degradarà formalment i es convertirà en un instrument de comunicació residual\". També el Ple de l\'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en el XX aniversari de la LUEV, el 20 de novembre del 2003, assenyala: \"a pesar que hi ha hagut etapes i ritmes d\'aplicació diferents, el balanç general és positiu, bé que encara no satisfactori\"
Hi ha una coincidència bàsica: Insatisfacció, una crida a la responsabilitat i a la fidelitat als manaments de la LUEV. També plantegen actuacions urgents, plenament convergents.
El que més interessa és buscar eixides, planejant-se: Quines iniciatives convindria prendre? Quins redreçaments cal fer? Quines iniciatives tindrien una acceptació cívica? Què cal canviar de l\'estatus lingüístic valencià? Quines polítiques lingüístiques cal mamprendre?
I a l\'hora de trobar solucions positives a la situació sociolingüística, encara irregular i diglòssica del valencià, és necessari considerar, en principi, que en una societat democràtica les polítiques lingüístiques no són eficaces sense arrelament social, el qual només s\'aconseguix si els agents dinamitzadors de la societat, i les forces polítiques com a capdavanteres, la consensuen, l\'assumixen i la difonen, a fi d\'aplicar les mesures adequades i continuades per a afavorir els objectius que es volen assolir. És per això que, perquè la societat valenciana avance en la seua autoestima i en la consideració i potenciació del valencià com a principal senya d\'identitat, cal arribar a un gran pacte cívic pel seu foment, i a convenir que qualsevol element que no contribuïsca a fer del valencià un senyal comunitari d\'identificació i unió entre els valencians i valencianes entrebanca, també, la recuperació de la nostra identitat com a poble.
Es requerix un nou pacte, fruit del concurs majoritari de com més millor, per a continuar avançant i donar un nou impuls al foment de l\'ús del valencià, i les nostres institucions han de ser-ne capdavanteres.
Honorat Ros i Pardo (Acadèmia Valenciana de la Llengua)
(10-11-05)
','','2005-12-25 03:07:04',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SERRA (El Camp de Túria)','
També citada com Serra de Portaceli hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya); té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància con ho demostra que en 1084 va servir d\'alberg al capità del Cid, Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de Valéncia; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça conquestada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau de Carraixet; Jaume I va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d\'altres cavallers; com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i últimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsió va veure reduir la seua població a una quarta part; la població es va duplicar durant el segle XIX: 1371 habitants el 1900.
El PSPV controla la batlia mercès als 7 regidors que va obtenir en les municipals de 2003 en què el PP i UV tragueren 2 cadascuna de les formacions. El gentilici és serrà/ana i d\'ells hi empadronaren, en 2004, 2.335 que es reparteixen entre el casc urbà i els nuclis de població de Portaceli i Torre de Portaceli.
A falta de cap activitat industrial l\'economia es basa en l\'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d\'estiueig molt proper a Sagunt i a València.
El relleu del terme (57,1 km2) és molt esquerp al estar totalment dintre de la Calderona; hi destaquen els cims del Rebalsadors i l\'alt del Pi, el barranc de Portaceli i nombroses fonts i miradors.
Del seu patrimoni destaca la cartoixa de Portaceli, fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l\'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l\'orde; el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal, fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L\'església és d\'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres; un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina. També esmentarem:
- Castell. Actualment en ruïnes malgrat la qual cosa els pocs elements que hi sobreviuen deixen palesa la seua importància.
- Torre de la Casa Palau. Molt deteriorada i modificada per les successives intervencions.
- Torre de l\'Ermita, o del Calvari. Torre guaita d\'origen àrab. Conserva part del cos central però el seu estat és de ruïna.
- Torre de Satarenya, o de Nàquera. Actualment en estat de ruïna tal que passa desapercebuda oculta per la vegetació.
- Torre de Ria. Igualment molt deteriorada i gairebé desapareguda per la vegetació. Per l\'anu 2002 fou objecte mobilitzacions dels veíns per l\'acció urbanística que s\'hi va desenvolupar la seu entorn.
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. Barroca, de 1705.
- Església de Sant Josep.
- Sanatori del Dr. Moliner. Emplaçat molt a prop de la cartoixa pel seu ideal clima per a la curació de la tuberculosi i que actualment alberga també malalts de la SIDA.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: LA SERRATELLA (L\'Alt Maestrat)','
Històricament va formar part de la nomenada batlia de Coves de Vinromà; amb ella fou senyoriu de Balasc d\'Alagon entre 1235 i la seua mort el 1242; després passà a l\'orde de Calatrava i el 1245 a Artal d\'Alagon; el 1294 s\'incorporà a l\'orde del Temple; el 1319 passà al senyoriu de Montesa, en el qual es va mantenir fins el passat segle; en el segle XIII es cridava Serra de Bierach; el 1646 tenia uns 100 habitants i el 1900 abastà el seu màxim de població amb 700; nogensmenys, durant el segle XX la seua demografia ha anat sempre en descens.
En 2004 hi havia 94 habitants de gentilici serratellans, governats per un regidor del PP. El topònim oficial és Sarratella.
Els 19 km2 de superfície es troben en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d\'En Galceran on la màxima altura és el Tossal de la Toiola (939m); abunden les fonts( del Camí, de la Figuera, del Rotador, etc) i hi ha diverses neveres antigues.
El patrimoni més representatiu consisteix a:
- Ajuntament.
- Església de Sant Miquel. Neoclàssica, del XVIII-XIX.
- Ermita de Sant Joan Nepomucé. Segle XVIII
- Creu d\'Entrada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Costa Azahar
Els Ports-Maestrat
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"Cohabitació Chirac-Zapatero\" per Salvador Pallarès-Garí','Cohabitació Chirac Zapatero
(reunió de pastors ovelles mortes)
Llegint articles i reportatges sobre la reunió hispanofrancesa, realitzada en aquests darrers dies, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha posat els pèls de punta: Zapatero, el president del Govern del Regne d’Espanya, va afirmar que, “al si del Consell europeu, caldrà buscar alguna forma de cooperació sobre el terreny per tal de reforçar el control en els límits meridionals del Marroc”.
Tot això per tal de solucionar les onades d’immigrants sub-saharians que volen entrar a la Unió Europea.
No és el meu propòsit, ara i ací, d’entrar a valorar les polítiques d’immigració europees; sinó mirar de comprendre què vol dir el Sr. Rodríguez Zapatero amb aquestes paraules.
En primer lloc, a quina frontera meridional està referint-se? A la del paral·lel 27, uns quilòmetres més al sud de Tarfaia. Establerta i reconeguda internacionalment. O a l’establerta, a l’altura de Dakhla (Villa Cisneros), per la guerra, i els Acords “clandestins” de Madrid. Dels que ara es compleixen 30 anys. Perquè no pretendrà el Sr. Rodríguez Zapatero violar la legalitat internacional?
Això és acceptar l’ocupació marroquina de les terres de la colònia espanyola del Sàhara Occidental. Violar la legalitat internacional, Sr. Rodríguez Zapatero!
I, d’altra banda, una frontera de guerra, vigilada per milers i milers de soldats, i de colons marroquins, d’una banda, de l’exèrcit sahrauí, de l’altra (i amb els cascos blaus de la MINURSO), a més d’estar minada, a quin sant necessita de més (milions d’euros) cooperació? No serà per portar-hi més soldats, policies, i reprimir “amb més eficiència” la població sahrauí dels territoris ocupats i mirar de doblegar la seua voluntat de viure en llibertat?
A més, el Sr. President del Govern del Regne d’Espanya, anirà a visitar el Rei Mohamed VI, en ocasió de l’aniversari de la independència del Marroc, el dia 16 de novembre. I farà de missatger del Sr. Chirac. Per què no hi va directament el Sr. Chirac? I no tenia una altra data per visitar el Rei del Marroc? Ara que es compleixen 30 anys de la invasió del Sàhara, i dels Acords de Madrid?
Està defraudant molta gent que confiava en vosté, Sr. Zapatero.
Salvador Pallarès-Garí
(11-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('LO GAT GELAT: LO GAT GELAT: \"Incendiari PP\"','
(13-11-05)
A partir d\'ara i periòdicament publicaré algunes fotos irreals d\'una realitat que supera la ficció. ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La crispació com a instrument polític\" per Pau Alabajos','El Club Diario Levante va organitzar dimarts passat (8 de novembre de 2005) un debat, cara a cara, entre José Ramón García Antón (Conseller d’Infrastructures i Transports de la Generalitat Valenciana) i Juan José Moragues (President de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, organisme pertanyent al Ministeri de Medi Ambient de l’Estat Espanyol). El tema central de la taula redona era el problema de l’aigua, més concretament es parlava de “propostes i solucions per al dèficit hídric de la Comunitat Valenciana”. Es tracta d’un assumpte candent, absolutament clau en l’actual conjuntura política valenciana, la qual cosa es va traduir en una important afluència d’espectadors: l’auditori estava a rebentar. José Sierra, un periodista de Levante EMV especialitzat en temes de Medi Ambient, va participar com a moderador del diàleg.
Si el que volem és fer una crònica canònica del debat, una vegada feta la introducció, el més natural fóra explicar les tesis i els arguments de cadascú, mostrar els punts d’acord i les discrepàncies patents entre les dues postures. Però no ho farem: perquè considere més il·lustratiu incidir en la prepotència i la supèrbia que tot un conseller de la Generalitat Valenciana va mostrar al llarg de la vesprada. Es va comportar com un interlocutor maleducat, d’aquells que no respecten els torns de rèplica i que creuen tindre més raó quan més alcen la veu. El senyor García Antón es va permetre el luxe, fins i tot, de titllar de difamació en diverses ocasions les paraules del seu adversari (per no dir enemic) sense aportar dades fefaents que justificaren una acusació tan greu com eixa. La pressumpta recerca de solucions i consens pel que respecta al problema de l’aigua (que era l’hipotètic objecte del diàleg) està profundament renyida amb el tarannà arrogant i desaprensiu de què va fer gal·la el representant del govern valencià.
En una de les seues intervencions, com no podia ser d’una altra manera i seguint la tònica habitual, el conseller va denunciar els interessos ocults del Partit Socialista a l’hora de paralitzar les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó: el fantasma de Carod-Rovira i el seu partit diabòlic Esquerra Republicana isqué a relluir una vegada més. És ja un lloc comú que les forces malignes i imperialistes dels anomenats “socis minoritaris” del PSOE actuen vetlladament en contra dels interessos valencians. A mi em recorda, d’alguna manera, a allò de que vienen los rojos!. Però encara n’hi ha més: García Antón va arribar a declarar (públicament) que la comissió de tècnics i especialistes mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no és imparcial, que respon a les consignes polítiques del carrer Ferraz. Moragues va contestar brillantment a aquestes acusacions. Va adduir que la independència d’un tècnic no depén exclusivament de si els seus informes coincideixen o no amb les pretensions del Partit Popular. Touché!
El PP valencià, d’ençà que Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions del 14-M, s’ha convertit en una espècie de búnquer infranquejable, sembla com si els diputats populars hagueren alçat trinxeres i barricades en el mateix Palau de Benicarló. O estàs amb nosaltres o contra nosaltres, estem parlant de maniqueisme en estat pur. Arrapar-se al poder a qualsevol preu: instrumentalitzar la llengua (la fórmula màgica infal·lible), destapar les subreptícies conspiracions de Catalunya i el seu Butoni predilecte amb el partit que mana a Madrid, dividir els valencians amb el tema de l’aigua, fer de la crispació el pa nostre de cada dia... Totes aquestes estratègies impliquen un rèdit electoral innegable, és de veres, però existeixen normes morals que anul·len la validesa ètica d’aquell axioma que afirma que “en política val tot”.
Pau Alabajos, cantautor
(14-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SETAIGÜES (La Foia de Bunyol) SIETE AGUAS (Topònim oficial)','
Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o la del Puntal del Capador són testimonis de que el municipi ha estat poblat des de temps immemorials; més recentment foren soldats de Viriato qui s\'hi establiren; els romans li donaren nom: Septem Aquis, sens dubte per la quantitat de fonts que brollen arreu, de la seua estada no s\'han conservat gaires records arquitectònics; els visigots expulsaren El Cid d\'aquestes contrades, de fet està documentada, en 1102, l\'estància de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella; però van ser els àrabs, que la denominaren Sebâ amantz, els que donaren entitat al lloc i a d\'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l\'aleshores enorme terme setaigüer, com ara Macastre, Alboraig, Iàtovai Bunyol; també els records dels musulmans s\'han enderrocat amb el pas del temps; arribà el segle XIII i amb l\'ocupació cristiana amb Jaume I al front; el rei decidí respectar la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguela i Pere Ferrandis, una rebel·lió àrab acabà amb l\'expulsió dels moros; el 18 d\'agost de 1260 l\'infant Jaume va donar el lloc a poblar a Miquel de Pere de Portaguerra qui va instal·lar-s\'hi amb altres 30 cavallers aragonesos; en 1304 és adquirida per Alfons V, el Benigne de qui passaria, per herència, al comte d\'Urgell, l\'infant Pere; el compromís de Casp determina el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins el 1425 en què fou donada a Miquel Mercader; posteriorment és annexionada al comtat de Bunyol, fins l\'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812¸ durant la guerra de Successió recolzà l\'arxiduc la qual cosa li va costar el saqueig de les tropes del borbó en 1706; en les guerres carlines fou escenari de múltiples afussellaments per part de les forces de Forcadell.
El ple de l\'ajuntament de Siete Aguas (topònim oficial) està format per 6 regidors del PP, 2 del PSPV i 1 de l\'ENTESA des de les municipals de 2003; els sieteagüeros parlen castellà, en 2004 s\'hi n\'empadronaren 1.232.
El poble abasta importància com a lloc d\'estiueig donada la seua proximitat a València, el seu paisatge i els seus 750 m d\'altitud; al seu terme, 110 km2 molt esquerps i castigats pels incendis forestals, trobem el Teix (1.250 m), el Nevera (1.118 m) i el Tres Cerros (1.000m); fonts de La Vallesa, La Gota, el Garbanzo o el Retiro per esmentar algunes de les aproximadament cent que n\'hi ha; els barrancs de Malén i del Fresnal; la maisa de Calabuig i l\'aldea del Reatillo entre molts altres paratges. Precíssament per “culpa” dels seua paratges també es troba, com no, en l\'ull dels constructors que hi ha arribat amb els seus PAI amb camp de golf.
El casc urbà és el propi d\'un poble muntanyenc amb alguns carrers amb importants desnivells d\'una punta a l\'altra. Quant al patrimoni, citem:
- Església de Sant Joan Baptista. 1780-1794. Renaixentista. Amb bona col·lecció d\'imatges religioses.
- Masia de Venta Quemada.
- Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només es conserva el que fou Casa de Postes.
- Muralla. D\'origen romà, les escasses deixalles que hi romanen estan integrades en les cases del poble.
- Creu Pairal. Gòtica. Fins 1851 (any de la incorporació de la Plana d\'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i les nostres terres,
- Torre del Mojón, o de la Contienda. Restes d\'una torre guaita fronterissa entre els dos antics regnes.
- Ermita de Sant Blai.
- Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el casc urbà i ubicar-se en una peculiar construcció.
- Museu Municipal. Amb material paleontològic trobat al terme.
La gastronomia es composa de plats forts, propis de terres de muntanya: güeñas, mojete, olla, sangregordo, però sense oblidar que som a terres valencianes també té gran arrel la paella amb pollastre i conill.
Des de fa uns anys hi funciona l’Ateneu Republicà ‘’14 d’abril’’ en què es realitzen activitats culturals.
Tots els tercers dissabtes d\'agost, des de fa ja vint-i-sis, s\'hi celebra la carrera a peu popular més important – i de les més dures i atractives pels seus desnivells -- de totes quantes tenen lloc al nostre país: el Gran Fondo Internacional, pel qual han desfilat moltes figures de l\'èlit internacional i, més important, gairebé tots els corredors i corredores aficionats del país.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
Gran Fondo Internacional de Siete Aguas
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Joyas Rurales
Plana personal de Paco González ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SILLA (L\'Horta)','
Situada en el trajecte de la Via Augusta, s\'han trobat restes de l\'època romana, tant al seu nucli urbà com en diferents llocs del seu terme; l\'origen actual és una alqueria musulmana proveïda d\'una torre islàmica (que encara es conserva) de planta rectangular en què s\'han efectuat excavacions i s\'han trobat importants restes d\'època medieval; conquistada per Jaume I en 1238 i donada, juntament amb Torrent, a Hug de Folraquer com a mestre de l\'orde de Sant Joan de l\'Hospital el qual donà carta pobla en 1243 a Pere Torrent en la qual els hospitalers es reserven la vuitena part de la collita, exceptuant les olives que pagaven un cinquè; les cases i els horts es donaren francs i l\'orde es reservava el dret de fadiga durant deu dies; el senyors es quedaven amb el privilegi de la venda del vi en exclusiva durant mes i mig cada any; la segona carta de població fou atorgada l\'any 1248 per Pere d\'Alcalà, castellà d\'Amposta, també de l\'orde hospitalera; amb motiu del decret d\'expulsió generals dels moros valencians i establí unes condicions encara més oneroses per als camperols: drets sobre els forns i els molins; al seu terme es trobava el raval d\'Abisalmo que Jaume I atorgà, el 1239, a Gil Garcés d\'Açagra, i que després, en 1304, passà a ser patrimoni de l\'orde de l\'Hospital; l\'última carta poblacional fou donada l\'any 1308; en 1319 el lloc passà a dependre de l\'orde de Montesa; fins l\'any 1.528 n\'hi ha documentada la població islàmica, que segurament hom dedicaria a l\'explotació de l\'Albufera; l\'any 1633, la negativa del comanador, Francesc Llançol de Romaní, a obrir altre forn i l\'ampliació de terra censal en detriment de les zones comunals de pasturatges i de recollida de llenya, va provocar un fort malestar entre els llauradors, que van litigar davant els tribunals de justícia; finalment, la sentència fou favorable a Montesa i negà qualsevol aspiració camperola; n la primera meitat del segle XVIII, el municipi fou concedit en comanda al marqués de la Mina, que sols posseirà la jurisdicció alfonsina; l\'any 1760, el Consell Reial de les Ordes Militars va proposar a Carles III el pas de Silla a la Mesa Maestral de Montesa, quan la deixara vacant el comanador, que en aquell moment continuava sent-ho el marqués de la Mina; malgrat això, encara va concedir la comanda a l\'infant Lluís i d\'altres, abans que en 1785 el rei ordenara que la Mesa prenguera possessió de la mateixa; aquesta situació es va perllongar fins els drets desamortitzadors de Mendizábal (1835-1836); en el segle XX, durant la guerra civil, degut a la fragmentació de la propietat de la terra, hi va tenir especial rellevància l\'anarquisme, que va agrupar una gran quantitat dels seus habitants al voltant de la col·lectivitat agrària (El Muntó).
Les eleccions de 2003 donaren la majoria a les forces d\'esquerra: 8 regidors el PSPV, 2 EU i 1 el BLOC; a la dreta hi ha 5 del PP i 1 d\'UV; l\'alcalde és el regidor del BLOC. En 2004 s\'hi empadronaren 13.658 sillencs.
Una economia tradicionalment agrícola: arròs, taronger i hortalisses es veu progressivament i ràpida per la indústria: destil·leria de licors, moble, paper, pintat, productes químics, pinsos, pell, cartrò, etc fins arribar a més de 500 empreses instal·lades a Silla. La ramaderia (vaques, ovelles, aus i porcs) i la pesca (anguila, llisa i llobarro de l\'Albufera) aporten la seua, però, com l\'agricultura sempre en retrocés.
L\'agricultura, de regadiu, ocupa els 24,5 km2 del terme municipal que està regat per la séquia Real i ocupa part del Parc Natural de l\'Albufera. Hi ha El Portet, embarcador del llac.
Entre els monuments a destacar:
-
La Torre. Formava part d\'un castell musulmà, amb fonaments romans, del segle XI que desaparegué. Es troba en bones condicions, adossada a l\'Ajuntament. És Monument Històric.
-
Església de la Mare de Déu dels Àngels. Es va començar a construir l\'any 1764 i al seu interior hi ha pintures atribuïdes a Vicent López o a deixebles de la seua escola.
-
Col·lecció Museogràfica Torre Musulmana.
Poble valencià, mediterrani i albuferenc, la seua gastronomia és rica en verdures, arrossos i peix: paella, arròs al forn, negre, amb fesols i naps, all i pebre, all i oli, espardenyà, llisa al forn, en són bona mostra. De postre taronja i amb el cafè: coca en llanda o coca de cacauet. I no ens oblidem l\'orxata per berenar.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Silla
Castillos y fortalezas de la CV
Col·lecció Museogràfica Torre Musulmana
Dança \"Els Porrots de Silla\"
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
La Carxofa de Silla
Mediterrànea
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Cap a una convocatòria pel País Valencià\" per Carles Arnal','Amigues i amics:
Dimecres vinent, dia 23 de Novembre, a les 20 h, a València (col.legi Rector Peset, barri del Carme) Hi haurà un acte interessant al que us convide a assitir.
Persones destacades de diferents moviments socials i de l´àmbit de la cultura intervindran per promoure el debat i la reflexió al voltant de les properes eleccions del 2007 i la triple necessitat de que deixe de governar el PP, que hi haja un govern d´esquerra plural que propicie canvis de veres i no sols un canvi de cares (dures, generalment) i que hi haja un acord entre els partits més menuts (EUPV, Bloc, Verds-Esquerra Ecologista, Esquerra valenciana i qui vulga pujar al carro,...) per a que no es perda cap vot i s´il.lussioneuna ciutadania moltes vegades farta, avorrida i desencisada de la política que coneixem.
Tot açò amb el màxim respecte als organs polítics de cada partit que són els que han de prendre decissions. Però un grup de persones i entitats hem volgut començar com moltes vegades es diu quue s´han de fer les coses: amb temps, des de la base, amb generositat, sense sectarismes, comptant amb la societat civil i parlant de continguts i objectius socials, a propiciar aquest canvi necessari i inajornable.
Per favor, si voleu contribuir a aquest debat i, en definitiva, a que el País Valencià no tinga que soportar altre govern destructor i vergonyós del PP, acudiu a l´acte i doneu a coneixer la convocatòria alla on pogueu arribar.
Gràcies i salut.
Carles Arnal (Verds-Esquerra Ecologista)
(16-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('Parlem d\'economia: ECONOMIA: \"Donant pals (de golf) a l\'aigua\" per Artur Josep Martínez','
Què associa la gent al golf?
Bé, no he fet cap enquesta ni res d\'això, però gastant un poc el sentit comú em vénen al cap algunes associacions com ara, un esport per a rics, especulació urbanística, consum d\'aigua excessiva, en fi que no trobe idees massa agraïdes sobre este joc de pals i pilotetes.
Però estes associacions que jo faig, seran una cosa personal meua? Serà que no he jugat jo mai a este esport i per això no sé jutjar-lo bé?
Pense que no sóc una persona que se n\'isca massa d\'allò que a sovint es veu pel carrer, per això vaig a fer un atreviment que pot ser siga criticable, vaig a ficar-me com a exemple del que pensa un valencianet de a peu sobre l\'assumpte. (encara que opinions sobre l\'esport com esta també les he sentides amb frequència pels carrers i a les tertúlies de bar)
Pareix que la majoria de la gent no té una opinió massa favorable sobre l\'esport, encara que seria millor dir sobre la construcció d\'infraestructures per practicar-lo, o millor dit sobre la construcció urbanística al voltant del verd camp de joc, però anem a pams que sinó em perdré i de pas es perdrà el lector.
Excepte comptades excepcions no crec que cap cosa siga roina o bona per sí mateixa, dependrà de l\'ús que es faça d\'ella, per això anem a aplicar esta màxima al tema que ens ocupa, però no des d\'una vessant esportiva (que segur que és molt saludable) sinó econòmica, que és la que ens afectarà a tots en alguna mesura, siguem o no practicants de l\'esport.
Quins principals avantatges econòmics reporta la construcció de camps de golf per al nostre principal sector econòmic, el turisme?
En principi, estes instal·lacions ajuden a desestacionalitzar l\'arribada de turistes, és a dir ajuda a atraure visitants a distintes èpoques que a l\'estiu o Pasqües, açò de retruc ajuda a crear treballs més estables, és a dir, no de temporada.
Òbviament la construcció d\'estes instal·lacions també reporta una gran quantitat de faena per al sector de la construcció, que és una altra peça angular de l\'economia valenciana.
S\'estima que el turisme que atrau este esport té un poder adquisitiu superior a la mitjana, pel que es gastarà més diners i per tant generarà més beneficis. És el que últimament haureu sentit sobre la confrontació entre turisme de sol i platja, front al de qualitat, (que resumint és podria dir el que es deixa més diners per cap i el que es deixa menys, perquè el que en global es deixa més és el de sempre)
Per últim la rendibilitat que sembla tindre l\'activitat és prou superior a la que es podria fer amb els mateixos imputs (aigua i terra) és dir l\'agricultura, que de fet està en clara recessió al país amb preus de fa vora trenta anys i amb costos de l\'actualitat.
I quins són els principals desavantatges?
Dons l\'únic desavantatge que té en principi és l\'ecològic, puix que suposa crear entorns de gran extensió amb espècies alienes i que, a més, necessiten un consum elevat d\'aigua, més elevat inclús que els usos agrícoles. I com tots sabem, el territori on vivim no nada en l\'abundància de l\'element, mai millor dit.
Però llavors, si fiquem els avantatges i desavantatges en una balança sembla que siga positiu la instal·lació de camps de golf, no?
La meua opinió personal és que sí.
A continuació i per als que no s\'hagen escandalitzat i hagen abandonat la lectura, passarem a analitzar la lletra menuda de l\'assumpte, és a dir, l\'ús que se n\'està fent dels camps de golf.
L\'anàlisi és ben clara i quasi tots tenen ja una lleugera idea del que s\'està fent.
Els camps de golf s\'estan fent als llocs costaners on la indústria turística gairebé en molts llocs està ja quasi col·lapsada, un bon ús de la infraestructura seria per exemple fer-la a les comarques de l\'interior, on van escassos de turisme i el que hi ha és molt estacional (Pasqües i Nadal) i a més tenen més recursos hídrics que a la costa o almenys no estan tan explotats, de pas amb la construcció de les instal·lacions es podrien construir depuradores associades al camp de golf que depuraren les aigües residuals d\'estos pobles on ara, a molts d\'ells no existix este servei, després de pas regar amb elles.
Però desgraciadament sembla que no es farà així.
Si el que es busca és turisme de qualitat, que es deixe diners i que cree llocs de treball, el més lògic seria que si s\'ha de construir quelcom al voltant dels camps de golf foren hotels o instal·lacions semblants, no urbanitzacions d\'unifamiliars o de xaletets, que atrauen un turista que es deixa menys diners a la seua visita i induïx un percentatge de creació de treball inferior, per no anomenar l\'impacte de població a molts poblets, o el merament ecològic.
Si al País Valencià tenim una escassetat d\'aigua com ens recorda molt a sovint el Consell actual, el més normal seria apropar estes instal·lacions a les comarques on hi ha menys dèficit hídric, però pel que pareix açò tampoc no serà així, i justetament les zones amb majors dèficits seran les que patisquen més P.A.I.\'s golfístics.
Conclusió, les virtuts, que en principi, podia tindre esta ferramenta per al desenvolupament econòmic del territori semblen desvirtuades per l\'ús que se n\'està fent d\'ell, i açò no vol dir que no es pogueren fer camps de golf a la costa massificada amb dèficits hídrics evidents, però no el gros de tots ells.
Però què és el que ha fet que un instrument tant magnífic per a dinamitzar la nostra economia estiga tenint un ús tan errat?
Dues són les causes obvies i que estan ben lligades: l\'especulació urbanística i l\'endeutament dels Ajuntaments.
Respecte a la primera cal dir que està utilitzant l\'activitat esportiva del golf com a pretext per a construir i requalificar allà on abans no es podia, així el desenvolupar l\'activitat econòmica del golf no és el fi en si mateix, sinó el mitjà per a requalificar i després construir en eixos terrenys i clar posats a requalificar per construir volen fer-ho on puguen traure més diners, és dir a la costa.
Respecte a la segona, està clara, els Ajuntaments ofegats pel mal finançament i/o la mala gestió veuen amb les requalificacions una manera d\'alleugerir la seua càrrega financera, encara que açò és un peix que és mossega la cua, perquè davant el nou creixement també hauran de prestar més serveis amb el que col·locaran eixos recursos. Tot açò adreçat amb eixe tipus d\'accions que tots sabem, però que cap persona diu.
Ara, si em permet el lector i si no està fart ja de pilotetes i pals, ens capbussarem un poc en les repercussions polítiques.
Des del Consell no paren de fer propaganda de les virtuts econòmiques d\'esta activitat, no seré jo qui les negue, però clar s\'obliden d\'eixa lletra menuda que havíem esmentat adés.
Des de l\'oposició estan intentant arrear-li garrotades al Consell amb este tema, fent un poc de demagògia (semblant al que fa el govern amb l\'aigua i la llengua) sabent que té la partida mediàtica guanyada abans de començar-la, però perduda la real, la d\'atovons i taulells, i és que quasi tots els Ajuntaments cauen al forat i fan berdie, alguns més a gust que d\'altres, però...
Artur Josep Martínez
(16-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SIMAT DE LA VALLDIGNA (La Safor)','
Antiga alqueria islàmica repartida per Jaume I entre els cavallers Nunyo i Pere d\'Azllor; Jaume II va reunificar les terres de la Valldigna, aleshores anomenada Alfandec, i va concedir-les, en 1297, a la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, senyor del lloc fins que en 1835 l\'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al seu domini; el senyoriu del monestir abraçava, a més d\'altres terres, els municipis de Simat, Benifairó i Tavernes; les terres de la Valldigna foren cedides en emfiteusi per carta pobla de 1336; després de la rebel·lió dels moriscs de 1366 contra la senyoria, el monestir va imposar nous tributs; les especialitzacions econòmiques de la Valldigna en el segle XV foren la canya de sucre --el monestir i els rics propietaris foren els grans beneficiaris de la producció sucrera--, les plantes industrials destinades a l\'artesania tèxtil local i el ramat, amb exportacions a Castella, Granada i Berbèria; amb majoria de població morisca, la seua expulsió va permetre al monestir de reforçar els drets senyorials segons carta pobla del 1609 i les terres, repartides en lots d\'unes tres hectàrees foren concedides novament en emfiteusi --cànon en metàl·lic i partició de fruits; l\'estructura social durant els segles XVII i XVIII va estar marcada per l\'existència d\'una comunitat camperola relativament homogènia; en els segles XVIII i XIX les principals produccions agràries eren el blat, les moreres i la garrofera; hi existia també una fàbrica terrissera.; la crisi de la seda va determinar la substitució de moreres per cultius més rendibles; els segles XIX i XX, lliure ja del senyoriu, no hi ha hagut gaires esdeveniments importants com no siga la guerra de 1936-39 que hi deixà vora cent morts d\'un i altre bàndol i un gran nombre d\'exiliats i represaliats.
Hi dos nuclis de població: Simat i Pla de Corrals, on resideixen els 3.291 simaters que s\'hi empadronaren en 2004. Les eleccions de 2003 donaren 5 regidors al PSPV, 3 al PP, 2 al BLOC i 1 a ACAIS; amb aquesta distribució d\'escons la batlia recaigué en el PSPV, però des d\'aleshores s\'hi succeeixen els intents de coalicions per desbancar-lo del poder.
El conreu de cítrics i la seua manipulació constitueix la principal font econòmica del poble.
Els 38,4 km2 de superfície se situen en la subcomarca de la Valldigna, regats pel riu Vaca i amb paratges com la microreserva de la Font del Cirer, Les Foies, El Pla de Corrals, la visteta de Barx, la serra del Toro, la Fontarda, etc. El senderistes hi trobaran força camins per exercir-se i els espeleòlegs hi compten amb un bon nombre d\'avencs, abrics i coves.
Si parlem de patrimoni, la joia indiscutible, ja no a Simat sinó a tot el País, és el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, de la fundació del qual ja hem parlat; després de marcar l\'esdevenir i la història del poble va sumir-se en un estat d\'abandó tal que, en 1991, la Generalitat va comprar-lo i va iniciar la seua restauració; avui, feliçment recuperat espera la devolució del seu claustre, que fou venut a un particular, que el llueix en la seua casa d\'un poble de Madrid i que ha estat recomprat pel govern valencià, que actualment negocia amb el de Madrid la devolució del monument. Altres edificis d\'interès són:
- Capella de la Mare de Déu de Gràcia. Forma part del monestir però es troba fora del recinte.
- Església de Sant Miquel Arcàngel. Barroca.
- Mesquita de la Xara, o ermita de Santa Anna. Es tracta de l\'única ermita que s\'ha conservat al País, malgrat haver-se edificat sobre ella l\'ermita.
- Arc de la Font del Cirer. Antic aqüeducte de 1748 que menava les aigües des de la font al monestir.
- Font Gran. Lloc d\'esbarjo dels simaters situat dintre de la població.
Al monestir s\'hi celebra anualment el Festival de Música de Tecla.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González
Simat de la Valldigna – Historia y Arte
Web no oficial sobre Simat de la Valldigna ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"Sr.Burriel: L\'urbanisme es quelcom més que bones paraules\" per Marc Cabanilles',' (En resposta a l\'article d\'Eugenio Burriel, publicat en EL País el 10-11-2005)
Quanta ràbia continguda. Quantes il·lusions difuminades. Quanta impotència per no saber qui diu la veritat, en qui confiar, a qui dirigir-se.
L\'article d\'Eugenio Burriel, secretari de Territori del PSOE, titulat “Cap a un model urbanístic diferent” publicat en EL País, el passat dia 10 de novembre, no fa més que sembrar la confusió i el desànim entre els que lluiten a peu de trinxera per un urbanisme més humà. I no dic diferent perquè aquesta és una paraula que tots els partits i els seus responsables usen, però que poques vegades posen en pràctica.
I perquè aquest desànim i aquesta confusió? Senzillament perquè, almenys a Simat, portem anys i anys, patint el que el Sr. Burriel denúncia, precisament gràcies a responsables municipals del seu propi partit.
Simat de La Valldigna, sense ser un cas extrem (encara), és un exemple de llibre sobretot allò que vosté denúncia en l\'article i que passe a enumerar, fil per randa.
· Creixement urbanístic sense límit.
A Simat, amb ajuntament del PSOE, estem assistint a un creixement urbanístic desmesurat, donant-se la paradoxa que amb una població relativament estable des de fa molts anys, quasi s\'ha duplicat la superfície urbana. Quan es conclou una actuació urbanística, sense cap tipus d\'estudi ni avaluació econòmica, social o mediambiental, s\'obri una altra, amb l\'únic objectiu que la construcció no es detinga, perquè com bé sabrà vosté, hui per hui, tot el que es construïx, es ven.
L\'últim és el projecte de Camp de Golf i macrourbanització sobre 1.200.000 metres, impulsat pel govern municipal del PSOE, que doblarà la zona urbana actualment existent.
· Oferta de vivenda a preu assequible.
L\'oferta de VPO de l\'ajuntament socialista de Simat, és pràcticament inexistent, limitant-se a vivendes de renda lliure, sobre un sòl que prèviament ha unflat el seu preu a l\'albur d\'aquesta expansió salvatge i sense límits. Res a veure amb l\'exigència d\'1/3 d\'edificabilitat per a VPO, que segons vosté, proposa el PSPV.
· Urbanisme dissenyat pels representants i no per les empreses.
L\'urbanisme de l\'ajuntament socialista de Simat, no sabem qui el dissenya. I m\'explique.
Com sabrà, l\'alcalde de Simat, és constructor de professió, i atés que té una dedicació parcial a l\'Ajuntament i no disposa de cap horari, té totes les facilitats i temps del món per a “dissenyar” l\'urbanisme, amb les conseqüències que estem comentant.
Així mateix, la interrelació d\'interessos personals, polítics i empresarials, dóna lloc a una curiosa situació, en la que no se sap molt bé si estem tractant amb l\'alcalde, amb l\'agent urbanitzador o amb un simple veí. En conseqüència, el resultat de tot això, tal com vosté apunta en el seu interessant article, “és una enorme discrecionalitat, quan no arbitrarietat, amb evident possibilitats de corrupteles”.
· Gestió Urbanística transparent i objectiva
Li diré que plans tan impactants com la construcció del Camp de Golf i una macrourbanització, van estar amagats a la ciutadania, des de l\'any 2000 (data oficial del primer pla on apareixia eixa infraestructura), fins a juliol del 2003, una vegada passades les eleccions municipals, en les que per cert, el POSE de Simat, no va dir ni una paraula sobre tal projecte, ni en el programa que va distribuir ni en els mítings que va fer.
Així mateix, eixos plans van ser modificats l\'any 2004, sense consultar amb ningú, ni a la ciutadania, ni a la resta de partits de l\'ajuntament.
Davant la insistència del meu grup municipal a obtindre\'ls, sempre se\'ns va negar amb l\'excusa que no eren definitius i que encara podien canviar. Per la qual cosa, i fent viatges i costejant les taxes i fotocòpies corresponents, vam poder obtindre en la Conselleria de Territori (on estaven sense que ningú sabera quan ni com van arribar) i fer-los arribar a tota la ciutadania en un acte públic amb tal multitudinària assistència de veïns/es que pareixia que hi haguera eleccions a la setmana següent.
· Recuperació del principi constitucional de la participació pública de les plusvàlues.
Açò que vosté (el PSOE) diu, està molt bé, i s\'ajustaria al dret, però això no lleva el principi constitucional a què cap particular siga estafat, enganyat i menyspreat, i més si pel mig hi ha institucions públiques involucrades (Bancaixa, ajuntaments, alcaldes-promotors,etc), i si em permet, més encara si algunes d\'eixes institucions o càrrecs ho són de l\'esquerra que pretén canviar eixos mètodes.
A este respecte, li diré que durant el període abans mencionat del 2000 al 2003 (inclús després), molts propietaris de terrenys afectats per eixos projectes ocults, van vendre les seues terres a 500.000 u 800.000 pessetes la fanecada, quan en l\'actualitat, i davall un constant rumor de Camp de Golf, s\'estan produint transaccions a mes de 3.000.000 de pessetes. L\'estafa als agricultors i l\'ús d\'informació privilegiada és evident, sense que ningú s\'escandalitze, ni investigue, ni paralitze, ni denuncie, ni res de res.
Contràriament al que vosté diu, jo crec que amb eixes cinc propostes, si no es canvia la mentalitat i també molts dels càrrecs que hui pul·lulen per l\'administració en nom l\'esquerra, mai arribarem a fer de l\'urbanisme, una activitat decent, que ens puga portar, en paraula seues “cap a un model urbanístic diferent, un urbanisme sostenible, que assegure vivendes per a tots els nivells econòmics, que es pense i execute de model transparent i en benefici de la majoria”.
En conseqüència, i d\'acord amb vosté, no n\'hi ha prou amb tindre bones lleis, perquè estem veient que les grans barrabassades i pilotades urbanístiques, moltes vegades naixen a l\'hora d\'aplicar-les, no a l\'elaborar-les, on es pot tindre la millor intenció.
Jo no conec la resta d\'ajuntaments, però comprendrà que no siguem optimistes, i més quan a pesar de les seues paraules, i les propostes oficials del seu partit, continuen sent molts ajuntaments socialistes, els tristos protagonistes de tota la indecència urbanística, que patim els ciutadans/es, sense cap suport ni ressort a què poder acudir, bé siga per falta de mitjans o per pura i simple desconfiança en tots aquells que no paren de parlar sobre un urbanisme “diferent”.
I per a acabar, i arreplegant les seues paraules que “es necessita un govern diferent, un govern de progrés, que també en l\'urbanisme, pose per davant els interessos de la majoria”, jo li demanaria la seua ajuda i consell i preguntaria: Què m\'aconsella vosté que fem la ciutadania tant en el cas de Simat, el meu poble, com en tants altres pobles d\'aquesta maltractada Comunitat?
I tinga per segur, que agrairíem tant més la seua resposta, si intentara anteposar la realitat a les bones paraules, que com pot veure en aquest article, i també en l\'urbanisme, cadascú, usa a la seua manera.
MARC CABANILLES
Secretari de l\'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat
Exregidor de l\'Ajuntament de Simat de La Valldigna
(17-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('CARTES AL DIRECTOR: CARTES AL DIRECTOR: \"De què parlem, Sr. Zapatero?\" per Salvador Pallarès-Garí','El senyor Rodríguez Zapatero ha estat al Marroc en ocasió del 50 aniversari de la independència d’aquell país, i ho ha fet en qualitat de representant, junt amb el Sr. Dominique de Villepin, de les antigues potències ocupants. Justament ara que es compleixen 30 anys de l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc. Potser per això el President del Govern espanyol no ha fet cap referència a l’antiga colònia espanyola. Segurament esperarà a parlar-ne a quan faça mig segle de l’ocupació marroquina.
Els discursos dels polítics són parlaments mesurats per la retòrica, la diplomàcia, etc. etc. per això són tan importants les paraules com els silencis.
I és lícit preguntar-nos què vol dir el president espanyol quan parla de “reptes compartits” entre Espanya i el Marroc. Està parlant d’acallar letalment les veus sahrauís? El Govern del Marroc els segresta, els tortura, els mata; el Govern d’Espanya els ignora, se’n desentén. D’això se’n diu complicitat. En el discurs polític, sembla ser, cooperació.
El discurs del Sr. Rodríguez Zapatero també fa referència a la vocació europea del Marroc; però no parla de quina època europea és la que vol imitar el Govern del Marroc. Potser és la dels anys 30 / 40? La de la barbàrie nazi, la de l’ocupació de “l’espai vital”, la del genocidi, de les tortures? O parlava de la Inquisició? O bé, de l’època de les monarquies absolutes, o dels dèspotes il·lustrats, on el rei era qui governava?
I què vol dir, el president de l’antiga metròpoli, quan parla d’un recorregut “intens i fructífer” fet pel Marroc sota el liderat del rei Mohamed VI? Si tots els analistes parlen d’una evolució cap a la democràcia més lenta que les primeres impressions feien augurar. No estarà parlant de l’ajuda humanitària a la regió del Rif –després del devastador terratrèmol que va patir. Ajuda que no va començar a ser distribuïda fins que el rei marroquí no va ser confortablement instal·lat en la regió; per poder visitar-la sense embrutar-se de la sang i del fang dels rifenys. I aparéixer així com el portador de les ajudes, unes setmanes més tard, és clar.
L’orientació del Govern dirigit per Mohamed VI és “encertada”. Sí senyor, això és exemple de diplomàcia oratòria. És encertada, perquè és capaç de governar fora de les fronteres territorials: és capaç de controlar els moviments de ciutadans espanyols, en un aeroport espanyol, tot impedint-los que pujaren en un avió, espanyol. I ací no compta que aquells ciutadans foren representants polítics democràtics. És encertada, perquè ocupa militarment un illot del territori administrativament espanyol. Això sí, un illot –el Jolivert, perdó el Leila- deshabitat.
També es proposa, el Sr. Rodríguez Zapatero, de “seguir construint aquesta aliança amb el Maroc en tots els àmbits en pro de la pau i de la seguretat i el benestar entre els pobles. En quin àmbit cal ubicar el silenci del Govern socialista espanyol davant l’assassinat –apallissat- d’un jove sahrauí per les forces de seguretat (d’ocupació) marroquines? I les tortures, els segrestos, les presons secretes, els milers de desapareguts sahrauís, els domicilis saquejats, l’espoli de les riqueses natural del Sàhara? Per no parlar de la violació sistemàtica, per part del Marroc –amb la complicitat del Govern espanyol, de la legalitat internacional.
Per felicitar-se’n, diplomàticament parlant, és clar!
Salvador Pallarès-Garí (President d’ACAPS la Safor)
(18-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SINARQUES (La Plana d\'Utiel-Requena) SINARCAS (Topònim oficial)','
Del Neolític hi ha testimonis a La Llacuna; del Bronze restes d\'una murada en La Relamina; també a La Relamina, pujol de Sant Cristòfor i pujol Carpio i fins vora de vint jaciments estigueren els ibers que deixaren una Estela Ibèrica exposada al Museu Arqueològic de València; també hi deixaren petjada romans i moros; en època cristiana hi ha documents de Jaume I en què parla de Sinarques com a integrat en el Regne de València a les primeries del XIII; el conqueridor, en 1255, va donar el poble al seu net Jaume de Xèrica, el qual el 23 de març de 1304 va atorgar carta pobla a 70 pobladors; en 1321, un altre Jaume de Xèrica, fill de l\'anterior, deixà en testament aquesta població a son fill, també Jaume; en 1380 fou venuda a Raimon de Vilanova; en 1599 Felip II va concedir el títol de comtat de Sinarques, el qual posseïdor era Jaume Ceferí Ladrón de Pallàs; en 1652 es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i La Iesa sobre els límits dels terme amb la delimitació d\'aquests; en el segle XVIII produïa blat, dacsa, cànem, seda, fruites, prunes, hortalisses, vi, garrofes, oli i creïlles; a les primeries del segle XIX comptava amb dos molins fariners i tres forns de pa; durant el segle passat i l\'actual hi ha hagut emigració cap a Utiel; és l\'únic poble de La Plana d\'Utiel-Requena que ha pertangut des de la reconquesta al País Valencià.
A Sinarcas, topònim oficial, el gentilici és sinarqueños, la parla el castellà i en 2004 hi havia 1.238 habitants governats pel PSPV que guanyà les votades de 2003 amb 6 regidors per tan sols 3 del PP.
El raïm constitueix la seua principal riquesa; la resta dels productes agrícoles són de secà i alguna cosa d\'horta; la ramaderia és important: porcs, ovelles; granges d\'aus, i ruscs que produeixen bona mel; la indústria està representada per la fusta i la fabricació de materials de construcció.
Municipi fronterer amb la comarca dels Serrans i amb Conca presenta en els seus 102,7 km2, escampats en una plana regada per la rambla de la Torre, una altitud màxima de 1.305 m en El Picacho; els paratges més sovintetjats són: Charco Negro, La Toba, Cerro Carpio, Palomarejas, Peña de las Grajas i Cedrro San Cristóbal. A banda del senderisme i el cicloturisme que es poden practicar en un bon grapat de rutes perfectament adequades a l\'efecte; també s\'hi poden donar llargues passejades collint fongs i herbes aromàtiques que hi abunden.
El poble s\'aixeca sobre un pujolet i allotja edificis com ara:
- Església de Santiago apòstol. Aixecada en 1600 per Miquel de la Iessa. Posteriors intervencions poc afortunades han modificat negativament el temple. Allotja algunes imatges i quadres interessants.
- Ermita de Sant Marc. Recentment restaurada.
- Ermita de Sant Roc.
- Ecomuseu de l\'Hàbitat Rural Tradicional. Amb interessant mostra de la forma de via en aquestes contrades.
Caldereta, gaspatxo de mont, patates en brou, bons embotits, millors vins i de postre una bona rebosteria en què destaquen els burruecos són els àpats que millor representen la cuina local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Plana personal Amancre
Ayuntamiento de Sinarcas
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Sinarcas. El Charco Negro Sinarcas. La Toba','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('de l\'associació VEU PRÒPIA: VEU PRÒPIA COL.LABORA AMB EL VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ','Veu Pròpia participa com a entitat col·laboradora en el \"Voluntariat pel Valencià\". Aquest projecte de voluntariat lingüístic està impulsat per Escola Valenciana, i té l’objectiu de posar en contacte voluntaris valencianoparlants amb persones que volen llançar-se a parlar en valencià, amb un compromís mínim d’una hora setmanal de conversa durant 10 setmanes. El programa parteix de la constatació que són moltes les persones que desitgen utilitzar el valencià per a comunicar-se, però no troben fàcilment situacions de la vida quotidiana per fer-ho de manera habitual. Està adreçat a persones nouvingudes, per tal d’afavorir la seua integració, i en definitiva a qualsevol habitant del País Valencià que vulga parlar valencià.
Segons Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, «la iniciativa pretén consolidar la idea que el valencià és i ha de ser una llengua d’acollida». Ana Galiana, membre del grup de València de Veu Pròpia, assenyala la coincidència dels plantejaments de l’entitat de nous parlants i del Voluntariat pel Valencià, i va afirmar que «dins la nostra societat està augmentant la consciència que els nous valencianoparlants són molt importants per al futur i el benestar de la llengua». També col·laboren amb el voluntariat lingüístic —que funciona a Catalunya des de fa dos anys— les universitats i nombrosos ajuntaments valencians.
www.voluntariatpelvalencia.org
www.fev.org
(18-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SOGORB (L\'Alt Palància) SEGORBE (Topònim oficial)','
El cim Sopenya es, indubtablement, l\'embrió de Sogorb, ja en 1550 aC s\'hi data la primera mostra d\'assentament humà; posteriorment s\'hi assentaren els ibers dels que hi ha nombrosos jaciments; Plini, Estrabó o Tolomeu volen que, també al Sopenya, els romans instal·laren Segòbriga, deixalles de ceràmica, inscripcions llatines i la calçada que unia la costa amb l\'interior, així hi ho testimonien; des de l\'any 589 Sogorb ha estat seu episcopal, la qual cosa ha influït en la història i el patrimoni locals; colonitzada pels àrabs (família Barani de la confederació Sinhaya) fou més tard un notable nucli musulmà que hi instal·laren un important castell; reapareix per al món cristià en 1176 quan es canvia de nom al bisbat instal·lat a Albarrasí per Segobricensis; el 1229, Zeyt Abu Zeyt la cedia a Jaume I, que prenia la possessió efectiva el 1245; després de diverses viccissituds entre la corona i l\'arquebisbat, en 1279, Pere el Gran li la concedeix a son fill Jaume Pérez i entra, a partir d\'aleshores en una fase senyorial, fins que el 1459 serà ciutat ducal, sent son primer duc l\'infant Fortuna; en 1577 Gregori XIII dissolia les esglésies de Sogorb i Albarrasí; en el segle XVIII es configura com un dels focus més importants de la Il·lustració valenciana; el segle XIX servirà com a plataforma per al desenvolupament d\'una pròspera economia i comerç en què la instal·lació de la llum (segona ciutat en l\'estat espanyol) i la construcció de la via fèrria significaran tal auge que per moments tindrà opció a assolir la capitalitat de la província; és de ressaltar, també, la incidència les guerres carlines; en ple segle XX destacarà la greu pèrdua de patrimoni historicoartístic per causa de la guerra de 1936-1939.
Rera un inici de segle XX amb clara devallada demogràfica la segona meitat fou d\'estabilització i així arriba fins 2004 en què s\'hi enregistren 8.299 habitants, de gentilici, sogorbins. A més del poble hi ha els nuclis de població de L\'Esperança, Extramurs Geldo, Penyalva i Villatorcas. Segorbe, topònim oficial, parla castellà, és la capital de la comarca de L\'Alt Palància i el seu ajuntament està governat pel PP, que en les municipals de 2003 abastà majoria absoluta, amb 8 dels 13 regidors, els altres 5 són 4 del PSPV i 1 de PR.
L\'economia sogorbina, com a nucli central de la comarca, descansa principalment en el sector comercial, en un sector industrial de xicoteta empresa i artesanal (terrissera, tèxtil i fabricació de bastons) i la denominada \"horta arbrada”.
Regats pel Palància i custodiats pels cims de Sopenya i Sant Blai (al redós del qual creix el nucli urbà) els 107,5 km2 de terme presenten una orografia ideal per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme –hi ha diverses rutes senyalitzades. Paratges dignes d\'esment: les riberes del riu, la font de les cinquanta canonades, el brollador de l\'Esperança, que dóna aigua al poble i a l\'horta; Tristan, La Sabonera, etc.
Malgrat la destrucció de patrimoni de què hem parlat el poble encara presenta força atractius arquitectònics, començant pel propi centre històric que encara conserva l\'entramat de carrerons medievals, molts edificis mossàrabs, renaixentistes o modernistes i a més a més:
- Catedral de l\'Assumpció de Nostra Senyora. Segles XIV-XVI amb claustre gòtic, del XIII. Compta amb un Museu Catedralici que allotja una important col·lecció de plans medievals.
- Església de Sant Martí. Al convent de les Agustines. Segles XVII-XVIII. Hi destaca el retaule gòtic de Jacomart i alguns llenços de Ribalta.
- Església de Sant Pere apòstol.
- Església de Sant Joaquim i Santa Anna. Fundada en 1642.
- Església de Santa Maria.
- Hospital. Bastit en estil neoclàssic sobre les restes de l\'Alcàsser musulmà, demolit per a l\'ocasió.
- Castell de Sopenya. O de l\'Estrella. De fonaments ibers, ha conegut reformes per les successives civilitzacions que han petjat Sogorb. Des que els ducs es traslladaren al poble el declivi ha estat imparable i actualment es troba en ruïnes.
- Muralla. D\'origen romà encara, poden observar-se restes entre els edificis, però els trams que s\'hi conserven són dels segles XIII-XIV. Hi destaca l\'Arc de la Verònica, d\'orígens incerts.
- Torre de la Càrcel. Torre de defensa que es conserva en perfecte estat.
- Torre del Botxí. També molt bé conservada, data del segle XIV i degué de ser la residència del botxí.
- Torre de la Mola. Torre guaita que foramria part de les infrastructures del castell. En estat de ruïna completa.
- Palau dels marquessos de Medinaceli.
- Casa dels Luna.
- Convent de Franciscans.
- Reial Seminari Conciliar.
- Sant Francesc d\'Assís. A Villatorcas.
- Verge de la Cova Santa. A Penyalva.
- Museu Arqueològic i Etnológic Municipal.
- Seu permanent de la col·lecció Max Aub.
Des de 1998 s\'hi celebren les Jornades Gastronòmiques de l\'Alt Palància en què es pretén mostrar la riquessa culinària de la comarca que, pel que fa a Sogorb, presenta una bona varietat d\'embotits, arròs empedrat, arròs al forn, olla sogorbina; coques de pimiento colorao, de poma, testaments, pastissos de moniato i les fruïtes del terreny: nyespres, caquis o cireres.
Altres manifestacions culturals són l\'Exposició Nacional d\'Art “José Camarón”, Premi bianual d\'Investigació Històrica “María de Luna”, Concurs Internacional de Contes “Max Aub”, Trobada Nacional de Boixets (bolillos) i el Festival Internacional de Música de Plectro “Ciudad de Segorbe.
D\'entre les nombroses festes locals cal destacar la Tradicional Entrada de Toros i Cavalls, festa d\'Interès Turístic Nacional.
Tancarem amb una curiositat: el 24 de novembre fou descobert l\'asteroide núm. 64553 des de l\'Observatori Astronòmic Pla d\'Arguines, radicat al municipi, i fou batejat Sogorb en honor al poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ayuntamiento de Segorbe
Castillos
Castillos y Fortalezas de la CV
Catedral de Segorbe
Centro Cultural Segorbe
Costa Mediterránea
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Juventudes Musicales Segorbe
Museu Municipal d’Arqueologia i Etnologia
Plana personal de Paco González
Wikipedia ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"El valencià a Europa?\" per Susanna Sebastià','El senyor Camps s’expressa en valencià al Comité de les Regions, d’acord; però, i ací?, l’utilitza al País Valencià? No, en la majoria d’ocasions no ho fa. Quan es realitza un míting o una assemblea del Partit Popular, quan rep un homenatge o intervé en algun acte oficial parla en castellà; només en comptades ocasions utilitza el valencià, a més a més, l’ús que en fa no és arbitrari, és a dir, només s’expressa en valencià en contextos molt determinats: en alguns pobles, a la universitat, per a parlar de temes relacionats amb la ramaderia, l’agricultura i la pesca i poc més. En resum, a Francisco Camps no el mou precisament la normalització lingüística sinó la possibilitat d’arrapar algun vot.
Ara, em podeu dir que altres membres del govern valencià professen una “valenciania” més gran amb l’ús de la nostra llengua, per exemple Serafín Castellanos. Aquest conseller l’utilitza amb una freqüència major, d’acord; però, quin nivell de llengua empra? Un nivell de llengua col·loquial. Per cert, nivell que substitueix per l’estàndard quan parla en castellà. Al senyor Castellanos no se li ocorreria realitzar una intervenció en castellà començant amb “Pos, como iba diciendo...”. No, veritat, no ens ho imaginem. Però, en canvi, sí que ho fa quan usa el valencià, aleshores, el discurs està ple de barbarismes i d’incorreccions de tot tipus. I tinc la certesa que Castellanos ha tingut una formació en la nostra llengua, que coneix perfectament la varietat estàndard; però, si m’equivoco, encara està a temps de reciclar-se -com haurien de fer tants funcionaris.
Aquests dos exemples tan significatius són la prova que per més reconeixement europeu que tinga el català/valencià, que per suposat està molt bé, ja que trenca l’omnipresència de les llengües estatals a la Unió Europea i ens atorga el dret a expressar-nos en la nostra llengua, no solucionarem els problemes, perquè els problemes els tenim a casa.
Susanna Sebastià
(21-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM AMB...: BERNARDO PENABADE, PRESIDENT DE L\'ASSOCIAÇOM GALEGA DA LINGUA','“La consciència d\'unitat lingüística és major entre els valencians que entre els gallecs”
Bernardo Penabade és president de l\'Associaçom Galega da Lingua (AGAL) del corrent reintegracionista o lusista que considera el gallec i portugués són la mateixa llengua. http://www.agal-gz.org
Arreu del mapa europeu existixen casos sociolingüístics similars al valencià com ara el del gallec: una llengua compartida (galaicoportugués) que compta amb dos noms (gallec i portugués) i manca de consciència d\'unitat lingüística i cultural per part de la població (en este cas de les dues bandes –la portuguesa i la gallega). La situació es veu agreujada perquè la llengua es repartix en dos estats diferenciats (l’espanyol i el portugués) que viuen a esquenes entre ells. Malgrat tot, el cas del secessionisme lingüístic gallec és un dels més desconeguts arreu de l\'estat, mentres que la polèmica al voltant del valencià/català pot ocupar espai a la premsa estatal, valenciana i catalana; el del gallec rarament ho fa. Ni tan sols la Real Academia Española (RAE) parla d’una llengua galaicoportuguesa, (com si que fa en el cas del valencià/català) tot i que considera que en un passat van ser el mateix idioma, l’evolució dels quals els ha fet ser llengües diferents.
Ni tan sols els nacionalistes del Bloque Nacionalista Galego (BNG) parlen explícitament de la unitat del portugués -tot i que és el partit on hi ha més lusistes-, ni d\'unitat política amb Portugal, encara que en defensen un cert aproximament polític. El mateix Penabade assenyala que si el BNG assumira públicament la unitat d’esta llengua probablement perdria gran part dels seus vots per l\'escassa consciència social sobre este fet. De fet, davant la pregunta de si gallec i portugués eren una única llengua, el responsable de cultura del BNG al Parlament gallec, va respondre que el més important és que el gallec es recupere, normalitze i n\'augmente l\'ús social, sense voler posicionar-se sobre el tema.
Dins de Galícia hi ha hagut diferents polèmiques al voltant de la normativa que s\'havia d\'aplicar: els reintegracionistes o lusistes aproximen el gallec al portugués i els separatistes o “galleguistes”, al castellà. Entre 2001 i 2003 la Real Acadèmia Gallega (RAG), “galleguista” i la institució reconeguda oficialment, va proposar una \"normativa de concòrdia\" per aplegar totes les tendències i tancar el conflicte sociolingüístic gallec. El debat, però, està molt polititzat perquè entre el lusisme trobem independentistes que volen federar Galícia amb Portugal i entre els “galleguistes”, espanyolistes, si ens fixem només en els extrems, clar. Durant el debat de fa dos anys, molt tens, l\'alcalde de A Corunya, Francisco Vàzquez, va acusar a la RAG i, fins i tot, a la Conselleria d\'Ensenyament de la Xunta (aleshores en mans del PP) de “nazificar” Galícia i imposar “un gallec inventant”, quan, en realitat, tothom va cedir per establir una normativa de concòrdia.
L\'ENTREVISTA
És el gallec una llengua independent del portugués o en forma part de mateix sistema lingüístic?
El gallec i el portugués són una mateixa llengua que compta amb tres normatives cultes diferents: la gallega, la portuguesa i la brasilera. És un cas semblant al del castellà, una llengua que històricament ha comptat amb normes diferents a Espanya i Amèrica Llatina. Per a demostrar que es tracta d\'una mateixa llengua històrica ens basem en criteris lingüístics (sincrònics i diacrònics) i científics. Entre ambdós sistemes lingüístics existix una identificació total en la sintaxi i una major diferenciació en fonètica i lèxic específics, tot i que no el suficient com arribar a esdevenir dues llengües diferenciades.
Què s\'ensenya a les escoles quan es parla del gallec? A efectes legals i pràctics quina és la consideració del gallec, com una llengua compartida amb Portugal o com una llengua independent?
A les escoles gallegues s\'ensenya de manera divergent, als vuitanta va haver-hi un intensíssim debat i ara es tendeix a silenciar el tema. Al primer cicle de l’ESO predomina la concepció de llengües diferents; en canvi, en el Batxillerat és predominant la concepció contrària. Ambdues consideracions estan també presents als diferents llibres de text. A efectes legals i pràctics s\'actua com si foren dues llengües, excepte comptadíssims casos. Tot i això existixen diferents sentències judicials que avalen la unitat de la llengua portuguesa. A efectes pràctics, com he dit abans, som una societat dividida: uns actuem amb un criteri d’unitat i altres de diversitat.
Explica\'ns una mica com ha estat el desenvolupament del conflicte entre els que defensen la unitat de la llengua i els secessionistes?
En el període preautonòmic (1979-82), la modalitat reintegracionista -unitària- havia estat oficialitzada; en la mateixa es va escriure la documentació del Parlament Constituent i del Govern de Galícia. El professor Carvalho Calero, director del procés de normativització, va establir un model gradual de recuperació del gallec (amb una gran flexibilitat morfològica -convivència entre diverses formes- i revisió periòdica en terminis de deu anys). Es tractava d\'avançar de \"mínims\" a \"màxims\", en un procés dirigit pel govern i recolzat per l\'escola. Però, en 1982 es van reunir Manuel Fraga, d’Aliança Popular (AP) amb el seu candidat de llavors per Galícia Xerardo Fernández Albor (AP), i el director de l\'Institut da Língua Galega, Constantino García (pròxim al PSOE) i van pactar un canvi de normativa \"per evitar la desespanyolització del gallec\". Mesos més tard AP va guanyar les eleccions i es va consumar el canvi de normativa. Des d\'este moment han coexistit tres models lingüístics en confrontació a Galícia: el separatista, més proper al castellà i adoptat per la Real Acadèmia Galega i per la Xunta; el reintegracionista de mínims, versió intermitja usada pel galleguisme polític; i el reintegracionista de màxims que aplica la norma galaicoportuguesa, defensada per la AGAL, entitat fundada per Carvalho Calero.
Fa pocs anys s\'ha arribat a una entesa entre la major part dels lusistes i els separatistes per fer compatibles ambdues normatives i deixar enrere les disputes dels darrers anys. S\'han acceptat, llavors, de manera oficial alguns dels postulats lusistes? Tanca això el conflicte?
Després d\'intenses disputes per les contínues interferències politiques, finalment, l\'any 2003 es va produir una reforma de les normes aprovades en 1982 en direcció al camí iniciat en 1979. En 2003 s\'inicia, tímidament, el procés definit per Carvalho Calero i, de fet, estes modificacions suposen l\'acceptació d\'algunes formes considerades mínimes pels reintegracionistes. Malgrat ser un avanç este pacte no tanca el procés per dues raons: la primera perquè el reintegracionisme de màxims va ser exclòs de les negociacions i en segon lloc perquè els canvis suposen un primer pas en una direcció correcta però són encara insuficients. A les institucions i a l\'ensenyament primari s\'empra en les formes separatistes, a l\'ensenyament secundari i a la Universitat és la majoritària però també s’utilitza la lusista.
Ha d\'apropar-se el gallec al portugués?
El gallec ha d\'apropar-se a la seua història, els àmbits acadèmics han de “fijar i dar esplendor” a una llengua fortament interferida pel castellà en els seus usos més espontanis i col·loquials. És este un procés de depuració -habitual en qualsevol acadèmia- que ens apropa al portugués, clar. Per que? Perquè són la mateixa llengua històrica, com el català i el valencià. En canvi, els que consideren que és una llengua independent tendixen a apropar la llengua a la normativa castellana. Tot i això vull deixar una cosa clara, \"apropar-se al portugués\" per a nosaltres (AGAL) no significa anar a recollir el mannà lisboeta. No volem substituir Santiago de Compostel·la per Lisboa, evidentment. El gallec ha conservat alguns trets (lèxics, fonològics i alguns morfològics –per exemple en els verbs irregulars) que el portugués ha transformat, fins i tot per castellanització. Per tant, nosaltres optem por mantindre-les: perquè suposen la nostra especificitat i perquè no són cap obstacle per la unitat de la llengua.
Què en pensen els partits polítics del conflicte? quina postura mantenen?
El BNG és en part lusista, molts dels seus dirigents ho són, fins i tot alguns dels col·lectius que el formen. Però la realitat és dura i han d\'adaptar-se a les circumstàncies, si el BNG adoptara actualment la norma històrica perdria molts vots i podria arribar al límit de l\'extraparlamentarisme. La major part dels seus militants només coneixen la normativa més propera al castellà. El PSOE té dues ànimes una galleguista i una altra que no ho és. El PSdG \"galleguista\" és minoritari i dins d’este grup la majoria utilitza la normativa separatista i només certes personalitats socialistes simpatitzen amb el reintegracionisme. El sector majoritari del PSOE s\'ha desentés del gallec i no l\'empren ni en els actes públics, eludixen el debat perquè ells estan en una altra òrbita (“Sí al castellà i a l\'anglès”, era un dels seus eslògans). Respecte al PP existixen també dos sectors: els de la boina que són els d\'aldea, i els de birret, els de ciutat i senyorets. Li passa una mica com al PSOE, els primers usen el gallec com a llengua oral habitual i es passen al castellà quan escriuen, són el viu exemple de la Galícia diglòssica (en el sentit modern del terme). Els de ciutat es desentenen del tema però tots recolzen la norma més propera al castellà, fins i tot van arribar a interferir perquè la RAG no acceptara les reformes del 2003.
Quin és la causa que els gallecs consideren majoritàriament que tenen una llengua diferent al portuguès?
La pregunta requerix una resposta completa, perquè esta realitat és bastant complexa. En primer lloc, la immensa majoria de la població considera mínima la distància entre \"gallec\" i \"portugués\". Em referisc als parlants espontanis, no ideologitzats. En el sector primari (fusta, agricultura, pesca, mineria...) és molt freqüent el contacte de gallecs i portuguesos, perquè busquen treball a Galícia. Alguna cosa molt semblant ocorre en la música popular (bandes, cors, comparses...). En este cas, és normal escoltar frases que diuen \"com no ens anem a entendre? si gallec i portugués són gairebé la mateixa cosa!!\" Es perceben com dues modalitats de la mateixa llengua. Una realitat diferent és la de persones més ideologitzades, o fins i tot de persones amb major formació. El gallec es percep com llengua diferent al portugués, bàsicament, per tres raons:
a) desconeixement de la història del gallec, especialment de la tradició medieval i l\'absència d\'una formació acadèmica en la llengua pròpia. Quant major és la formació en el gallec escrit, major és la consciència d\'unitat lingüística.
b) falta de comunicació fluïda en els àmbits científic, artístic i literari. La literatura portuguesa en versió original arriba a algunes llibreries gallegues des de fa quatre o cinc anys només. La intercomunicació en l\'àrea musical d\'autor és molt reduïda i recent. Les universitats programen pocs intercanvis i els instituts gairebé cap i pel que fa als mitjans de comunicació, podem dir exactament el mateix. Les ràdios, les televisions i els periòdics portuguesos no arriben a Galícia i moltes de les ràdios, televisions i periòdics gallecs es fan en castellà i així arriben a Portugal.
c) la tendència a identificar \"límits lingüístics\" amb \"límits polítics\", en este cas fomentada des d\'alguns llibres de text.
Consideres que el cas del gallec i el portugués és similar al del valencià i el català?
Lingüísticament és un cas molt semblant: una unitat lingüística posada en perill al crear una norma diferencialista des de posicions poc favorables a la llengua pròpia (PP i PSOE). Però també hi ha divergències que són de tipus sociolingüístic: a Galícia es parla més en gallec que valencià quant al seu ús espontani; en canvi, la consciència d\'unitat lingüística és major a València que entre els gallecs.
Vicent Canet
Novembre-2.005 ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SOLLANA (La Ribera Baixa)','
Un enterrament megalític, uns assentaments del Bronze al Pla Ballester i algunes destrals de pedra trobades al terme són els primers indicis de poblament a Sollana; d\'època romana hi ha restes d\'una vila romana d\'un mandatari anomenat Sulius que derivaria en el musulmà Suylana i donaria nom al poble; dels visigots hi ha un soterrament però també la quasi certesa de què foren ells els que fundaren el poble actual; amb els musulmans és cap d\'un territori que abasta també els llocs del Romaní, Alcahecia i Trullas; Pere Fernández d\'Azagra i Ximén d\'Urrea capitosts dels exèrcits de Jaume I es fan càrrec de la conquesta de tota aquesta zona, recaiguent en l\'Urrea el senyoriu de Sollana per heretat lliure i franca atorgada el 13 d\'abril de 1238 pel rei; en la família Urrea roman fins que en 1252 després de diversos plets territorials queda sota protecció de la Corona; a la mort d\'en Jaume, el seu fill, Pere III, el Gran retorna el senyoriu als Urrea els quals, el 10 d\'abril de 1277 estableixen mitjançant carta pobla 22 famílies cristianes; a la mort d\'en Pere i l\'adveniment d\'Alfons III les relacions Urrea-Corona tornen a ser dolentes i el rei incauta per a la Corona els béns dels Urrea; anys després el senyoriu és concedit a Berenguer de Vilaragut; en les Corts de 1342 es disposa el control del conreu de l\'arròs; en 1369, Pere IV el Cerimoniós, dóna el senyoriu a Jofré de Thous, en la qual família estarà fins 1467 en què apareix com a senyor Andreu Català, maridat amb Leonor Valeriola; en 1540 torna a canviar de família, serà aquesta vegada en Fadric de Portugal casat amb Margarida de Borja i Castro la qual a l\'enviudar va cedir-lo al Seu fill Francesc, rere successives transferències successòries, al voltant de 1700 són els Híxer els que es fan càrrec fins que en el XIX es van suprimir els senyorius; en 1864 una gran inundació va assolar la Ribera; va mantenir constants plets amb Sueca; el 1564 va tenir un a prop de la reparació del camí que uneix ambdós llocs, i el 1568 sobre l\'aprofitament de les aigües per a la collita de l\'arròs; en les Corts valencianes del 1626 l\'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l\'exempció de pagar dret d\'amortització i segell de 800 lliures; en 1753, per ordre reial es va restringir el conreu de l\'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir als restants; també es va donar ordre al veguer d\'Alzira i a l\'alcalde de Sollana que controlaren l\'amollonament, desaigüe i neteja d\'aquestes marjals (prop de 20.000 fanecades; en 1789 aquesta xifra es va duplicar a causa de cometre frau, ja que es va conrear en terres de secà i d\'horta; el 19 d\'agost de 1878 arriba la línia de ferrocarril Silla-Cullera.
En 2004 hi havia empadronats 4.515 sollaners, repartits entre els nuclis de Sollana i El Romaní. Les eleccions de 2003 les hi guanyà el PSPV amb 5 regidors però la coalició entre els 4 del PP i els 2 de PAIPSOLLAN.
L\'agricultura ha estat, i és, el motor de l\'economia sollanera, la part que deixen lliures els espais urbans i les infraestructures dels 37,3 km2 de superfície del terme es dediquen al regadiu: arròs, taronja, dacsa. La ramaderia compta amb vaques, ovelles, porcs i gallines. D\'indústria hi ha: moble, joguines, tèxtil i magatzems de manipulació i exportació alimentàries.
El municipi, ribereny de l\'Albufera, és regat pel Xúquer i presenta un perfil absolutament pla. Hi ha diversos ullals (brolladors d\'aigua) dels quals destaquen el de la Font del Forner i el de la Font de Barret els quals deparen agradabales paratges.
Patrimoni:
- Convent de la Puríssima Concepció. 1805. Pertanyia a l\'orde de la Mercè que hi instal·là un Hospital. Són característiques les seues dues torres.
- Església de Santa Maria Magdalena. Neoclàssica.
- Ermita del Romaní. 1930.
- Mercat Municipal. 1898.
- Torre de Trullas --que a l\'igual que la Torre Real i la Torre Castell Suylana han estat enderrocades—Hi ha en el seu emplaçament un monument, fet amb algunes pedres del\'original, que la recorda
L\'apartat gastronòmic a jutjar pel que explica la plana web de Sollana en l’apartat corresponent és ampli per això us recomanem una visita a la mateixa on a banda dels àpats típics hi trobareu les receptes per cuinar-les.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Plana web de Sollana
','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SONEIXA (SONEJA-Topònim oficial) (L\'Alt Palància)','
Dues són les hipòtesis per explicar l\'etimologia del topònim: una diu que prové del mot Sònia i una altra es basa en les dades que diuen que hi hagué un moro anomenat Sonexa; s\'hi han trobat restes dels ibers i un aqüeducte i un campament romans, però no serà fins el segle X, amb l\'arribada dels àrabs, quan es pot considerar una fundació estable; Jaume I va ocupar-la en 1245; en 1260 va cedir-la, amb Assuévar, Mosquera i Pollinos, a Simó Pérez d\'Arenós, a la qual família li va ser confirmada el 1330 per Alfons IV, i a la que va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle XV, aquests atorgaran carta pobla el 1609 després de la desfeta demogràfica i econòmica que va suposar l\'expulsió.
Soneja, topònim oficial, està governada pel PP (6 regidors) amb l\'oposició del PSPV (3 regidors) segons la voluntat popular expressada en les votades de 2003. En 2004 hi havia 1.350 habitants. La parla és el castellà.
La seua economia es reparteix gairebé a parts iguales entre l\'agricultura, la indústria i el sector serveis, encara qu darrerament pot ser hi guanye terreny el sector industrial.
La Dehesa ha estat declarat paratge natural per la Generalitat Valenciana i constitueix, juntament amb la zona de Las Fuentes i les riberes del Palància, el major atractiu paisatgístic dels 29,1 km2 de superfície municipal, que s\'escampen pels primers estreps de la serra Espadà.
Compta Soneixa amb una de les dues campanes més antigues del País Valencià, es tracta de la Sant Miquel, que està datada en 1250 i es troba en l\'església parroquial, actualment en procés de restauració i necessitada de la catalogació com a BIC. De la resta del patrimoni:
- Església de Sant Miquel Arcàngel. 1751-1766. En estil corinti. Com tantes altres pot ser estiga basada sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes més antigues del país (l\'altra és a Torrent), datada en 1250. Urgeix la seua declaració com a Bé d\'Interès Cultural.
- Ermita de Sant Francesc Xavier. Segle XVII. Utilitzada com escola fins a principis del segle passat.
- Ermita del Crist de la Providència, o del Calvari.
- Palaus dels Ducs de Montellano
- Ajuntament
- Font de la Plaça.
- Font de Sant Joan.
L\'olla de ayuno, la de cap de porc i la de col llombarda, juntament amb l\'arròs la forn, fet amb carn i embotit i també amb peix, les coques de tomaca, de ceba o de verdures i una àmplia oferta rebostera són els dinars favorits de Soneixa.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Plana de Soneja
Wikipedia ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SORITA (Zorita del Maestrazgo-Topònim oficial) ELS PORTS','
Les restes més antigues que s\'hi ha trobat pertanyen al Bronze; els romans utilitzaren les aigües de les fonts termals del Bergantes i en al·lusió a elles li donaren el nom de Sorcita, els àrabs fundaren el poble i Balasc d\'Alagon la va conquistar i, segons Escolano, va donar-la a poblar a Andreu Peralta en 1233; però altres fonts opinen que fou Jaume I qui va ordenar la població el 31 de març de 1253; en el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d\'Heredia, i el 20 de desembre de 1367 fou venuda pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, quedant inclosa en el terme d\'aquesta com una de les cridades tradicionalment aldees de Morella fins que en 1691 va aconseguir la independència municipal; al seu territori hi hagué destacats enfrontaments en les guerres carlistes.
El topònim oficial es manté en castellà: Zorita del Maestrazgo. L\'ajuntament està copat pel PP que en 2003 va obtenir els 5 regidors que el componen. En 2004 s\'hi empadronaren 131 veïns.
La seua economia es basa exclusivament en la ramaderia i l\'agricultura.
L\'orografia és molt accidentada i als seus 34 km2, solcats pel Bergantes i els barrancs de Pardos i de la Balma, hi ha paratges dignes de ser visitats com ara El Pinar de los Buenos Mozos; els Llavadors, el mont Sant Marc, les Fonts Calentes de la Roqueta, la Cova del Mas de Planells, la Font de la Veana, el Tormasal, la gruta de la Masia Planenc o la Masia el Vila, anomenada la platja del Maestrat.
El relleu del poble s\'adapta al terreny resultant força irregular i amb carrers rosts. Del seu patrimoni:
- Santuari de la Verge de la Balma. Conjunt d\'edificis, aixecats en el segle XIV, incrustats en la muntanya i penjats sobre el riu. Constitueixen una bella panoràmica, a banda de ser lloc de pelegrinatge anual.
- Creu Coberta. En el conjunt de la Balma. Està decorada amb pintures noucentistes de Cruells.
- Ajuntament. De 1679.
- Castell de Sorita. Edifici del segle XIV que es correspon amb la casa pairal dels Peralta. S\'hi conserven la façana, la torre i part de l\'arc principal.
- Masia de Vilà. També Mas de Vilar o Molí de Vilar. Es tracta de la masia fortificada més antiga del municipi, però ha perdut gran part de la seua fesomia original.
- Torre Beana. Masia fortificada.
- Torre Colomer. Masia fortificada.
- Església de l\'Assumpció de la Verge.
- Ermita de Sant Marc.
- Ermita de Sant Antoni.
- Dipòsit d\'aigua.
Els dinars característics són els propis del Maestrat: olla, pilotes de carnestoltes, pastissets ds Sant Antoni, mostatxons.
Amb motiu de la romeria a la Balma s\'hi executen diverses danses medievals de què destaca la que representa la lluita entre l\'Angel i el Dimoni.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Els Ports Maestrat
Guia Virtual de la CV
Mancomunidad Turística del Maestrazgo
Plana personal Hernández Rabal
Plana personal de Paco González
Pueblos de España
Turismo Rural Castelló
Travel Yahoo ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SOT DE FERRER (L\'Alt Palància)','
La primera notícia del poble es remunta a 1236 quan hi havia a l\'actual terme 3 alqueries musulmanes; en 1245, rera l\'ocupació cristiana pertany a Hurtado de Lihori qui li dóna el nom de Soto i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu; després de passar pel senyoriu dels Val de Corranza; fins el segle XVI es denominava Soto del Gobernador, i canvia a l\'actual denominació per la influència del cognom del governador, Jaume Ferrer; sembla que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de Vall d\'Almedíxer, i fins el 1609 era habitat exclusivament per sarraïns.
En l\'actualitat (cens de 2004) compta amb 487 veïns que parlen castellà. El ple municipal el composen 3 regidors del PP, 2 del PSPV i 2 d\'IPS; la batlia correspon a l PP (municipals de 2003.
La seua economia és exclusivament agrària: taronger i nyesprers. Cavanilles cita unes pedreres de marbre que mai no han estat explotades.
El terme té 8,7 km2 i compta amb paratges com les fonts de la Palmera i del Pazuelo, l\'antic molí o les riberes del Palància.
Del seu patrimoni
- Palau del Senyor. Gòtic ogival. Finals del XII amb afegits del XIV i del XV
- Forn i Molí del Senyor.
- Església de la Immaculada. Temple neoclàssic la primera pedra del qual es va col·locar el 10 d\'agost de 1774.
- Capella de Santa Llusia. Documentada ja en 1245, fou derruïda i només resten unes quantes enrunes.
- Ermita de Sant Antoni. Segle XIX, s\'arriba per un calvari de 1801.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Cámara Castellón
Castellón Costa Azahar
Comarca Rural
Estudi de l’obra de Joan de Joanes a Sot de Ferrer
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Palància
Plana personal de Paco González
','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL\" de J.D. Salinger','
| |
Novel·la: EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL
Autor: J.D. SALINGER
Títol original: The Catcher in the Rye
Edició: Juliol 1999
Editorial: Empúries, S.A.
ISBN: 84-7596-589-X |
SINOPSI:
En Holden Caulfield és un adolescent que ha estat expulsat del prestigiós Institut Pencey tot just abans de les vacances de Nadal. Pertany a una família acomodada de Nova York però no sembla haver trobat el seu lloc entre els seus companys de classe mitja-alta de Pencey ni tampoc ho féu en el seu anterior institut, d’on també va ser expulsat. A partir d’aquest moment, comença per a ell un periple personal, breu en el temps però determinant per al seu futur, durant el qual es farà importants reflexions, prendrà distintes decisions i descobrirà moltes coses sobre sí mateix i sobre la vida.
COMENTARI:
No es tracta d’un llibre nou ni d’un d’aquests que estan de moda però és la novel·la que més m’ha arribat al cor de totes les que he llegit. Per això, crec que val la pena parlar-ne. Per la seva senzillesa, honestetat i bondat. Té un estil tan àgil i planer, i alhora tan extraodinàriament certer, que em fascina. Des de les primeres línies, em va fer somriure i també reflexionar gairebé sense proposar-m’ho, amb una empatia immediata i insòlita. De seguida, vaig comprendre perquè és tracta d’una de les grans obres de segle XX. El seu protagonista, narrador de la història, em produïa una sensació confortable, com la d’algú que ens és conegut i estimat, m’inspirava tendresa i, al mateix temps, m’obria els ulls al seu univers particular d’una forma irònicament crítica. Un llibre sobre com algunes persones amb una profunda humanitat, persones intel·ligents i generoses que t’encantaria tenir ben a la vora, fracassen en el nostre món durant l’adolescència i, probablement, també se senten perdudes i fora de guió tota la vida. Un guió que a tots se’ns ha fet estrany alguna vegada o massa vegades.
He recomanat aquesta novel·la sovint, sobretot, a la gent que més estimo. També l’he regalada a amics molt diferents. Sempre m’ha semblat que, a tots ells, els faria un bé llegir-la i tampoc no sóc capaç d‘expressar massa clarament el perquè.
Des que vaig conèixer a en Holden Caulfield, sé que no estem sols.
Marta Magrinyà
(20-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"Les peripècies del retor de Daimús\" per Vicent Canet','El retor del meu poble (Daimús, La Safor) és com aquells vells retors del franquisme: es posa al costat de l\'alcalde i del president de la Diputació de València, com si fóra una autoritat del poble, en els actes oficials. Ja fa anys, segles, que en molts països s\'ha separat l\'església del poder civil. La concepció democràtica és que l\'estat, que és de tots, no pot prendre part per una opció, el catolicisme, que no és de tots. El poder polític no ha d\'afavorir cap posició de consciència, ni discriminar-ne cap altra. El fetr que siga l\'opció majoritària de creences no li dóna la capacitat de determinar com actua l\'estat. Un retor, o un bisbe, no poden estar presents en els actes oficials de les autoritats polítiques locals, ni autonòmiques, ni estatals com si foren ells també una autoritat. És insultant per a aquells ciutadans que no som catòlics i ho hauria de ser per als catòlics que creuen en la democràcia i creuen que els bisbes i els retors no s\'han de ficar en política. Els retors son els guies espirituals del catolicisme però ni tenen, ni han de tindre, cap poder sobre les nostres institucions. En primer lloc perquè les autoritats reconeixen la llibertat religiosa i no han de donar privilegis a ninguna confessió, però també perquè ningú no els ha elegit: els alcaldes, regidors, etc ens podran agradar més o menys però se sotmeten cada quatre anys a la voluntat popular, l\'església no és ni una institució democràtica sinó que funciona com una monarquia feudal. En democràcia el poder polític només és legítim quan sorgix de les urnes i qui no sorgix de les urnes no pot acompanyar com a autoritat a altres autoritats.
El campanar i cronista oficial
Tenim un retor capritxós, s\'ha encapritxat en què vol un campanar nou. La seua església, la dels Pedregals, no té cap valor històric o com a patrimoni del poble: és una església dels anys 60 o 70 que no té cap valor artístic. No es tracta de restaurar un monument d\'interés (cosa amb la qual estaria d\'acord), sinó de fer un campanar nou, del qual no hi ha cap necessitat. A missa va qui vol i qui vol ja en sap les hores, no cal que avise amb campanes a tots perquè molesta innecessàriament a tot el poble i no tot el poble ha de saber quan es fa l\'ofici religiós: s\'imagineu que es feren servir campanes per anunciar un acte del PSOE, del Bloc o del PP? Doncs per a esta obra, absolutament prescindible i per a la qual no hi ha hagut cap clamor popular previ, l\'alcalde de Daimús (del PP) ha donat dels diners de tots 12.000 euros i la Diputació de València, presidida per tot un personatge, li n\'ha donat 24.000. A sobre, els diners van ser promesos per ambdós personatges, del PP, en un acte oficial on, com no, el retor estava al seu costat. Un total de 36.000 euros que es podrien haver utilitzat en moltes coses: dos assistents socials que atengueren casa per casa a les persones majors amb problemes de mobilitat, o més policia municipal, o diferents ajuts per associacions del poble, o activitats culturals i socials, etc. Però no, el retor tenia un capritx, i seran per a un campanar producte d\'un desig d\'un clergue desficiós.
A més, si no hi havia prou, exercix com a cronista oficial del poble des del 1997. Si el retor té interés i coneixement podria col·laborar en les tasques però no pot ser el cronista oficial. Una persona que és jutge i part, fill de l\'alcalde franquista, el retor no potser un historiador objectiu i imparcial a l\'hora de jutjar el paper de son pare. Com tampoc ho pot ser a l\'hora de jutjar el franquisme, de base nacional-catòlica, que confonia la religió amb la política com, de fet, fa ell mateix. A més, no és cap professional de la història, ni està capacitat per interpretar els fets de manera més acurada, ni per a investigar perquè no en sap. Per exemple, es podrien fer entrevistes a la gent més gran del poble per mantindre viva la història més recent, però per a fer això el senyor retor no està capacitat professionalment. Esperem, si més no, que a part del salari que rep de l\'estat, els diners per al campanar i els 12.000 euros que diu arreplegar en les misses només als Pedregals, no li paguen, a més, per fer de cronista. El que tocaria en este cas seria que l\'Ajuntament encarregara a algun investigador independent, del Centre d\'Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) Alfons el Vell per exemple, l\'elaboració d\'un llibre sobre la història del poble a partir de la recerca documental i els testimonis orals.
Que treballen!
D\'altra banda, te la barra de demanar que vagen dones a netejar-li l\'església, (que fa ell en tot el dia? No se la pot netejar ell? No podria pagar-se a algú perquè li ho netejara?). També va fer una campanya (de deixar sobres en cada casa) per arreplegar diners per al campanar de la qual apenes si va aconseguir vint euros. Els jueus són exemple, en este sentit, els seus sacerdots (rabins) no els paga l\'estat (ni ací ni a Israel) sinó que se\'ls paguen de la seua butxaca aquelles persones que són jueves i que volen muntar una comunitat i es busquen un temple i un rabí, sense que l\'estat haja de posar ni un duro. I són els jueus practicants, i no tots, els que de manera voluntària contribuïxen a crear una comunitat religiosa que en el seu cas funciona democràticament. Actualment, respecte a l\'església catòlica, els mantenim tots, els que no som catòlics, els que sent catòlics preferirien no donar diners als retors perquè no hi confien i els que sent catòlics volen mantindre l\'església i posaran tants diners com calga (haurien de ser estos últims els únics que ho feren). Ara, el retor de Daimús, com tots els d\'Espanya, cobren un salari a costa dels nostres impostos, mentre que la resta el que hem de fer es buscar-nos faena i treballar huit hores, fer dos misses i assistir a públics cada vegada més reduïts. SI VOLEN DINERS QUE TREBALLEN!!, o que els contracten els catòlics que tinguen interès. El que passa és que l\'església té por a perdre poder, perquè si només existiren els retors i les esglésies que estigueren disposats a pagar els propis catòlics probablement n\'hi haurien moltes menys i perdrien molt de poder i prebendes econòmiques, però este ja no és el nostre problema en una societat que es diu democràtica i que ha de separar estat d\'església.
Vicent Canet
(29-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SUCAINA (ZUCAINA) - (L\'Alt Millars)','
Les restes més antigues d\'ocupació humana coneguts són una punta de fletxa de Las Chirivillas i les ceràmiques del Tossal del Mas del Plano; d\'època ibèrica hi ha restes al Castellar i els poblats de l\'Escudella i Los Cabañiles en el qual subsòl es van trobar inhumacions infantils datades entre el segle V-IV aC; les ruïnes d\'una torre moruna i les deixalles d\'un antic poblat permeten parlar d\'un origen musulmà, també el topònim és, segon vol la tradició, àrab ja que faria referència a la favorita d\'un califa local; la seua població es composava en la seua totalitat de moriscs, fet de gran importància ja que amb l\'expulsió del 1609 romangué deshabitada, la qual cosa va provocar un retrocés econòmic acrescut pels problemes de repoblació.
En 2004 eren 199 els habitants, que hi havia a Zucaina (topònim oficial), els qual parlen castellà i estan governats per un ajuntament amb majoria absoluta del PP (3 regidors) i l\'oposició del PSPV (2 regidors.
Dels 52,3 km2 de terme municipal tan sols es dedica a l\'agricultura una petita part, en què es conreen avellanes principalment; una mica de ramaderia completa l\'economia local. La indústria és inexistent.
L\'escassesa de terreny conreat ve determinada per la gran quantitat de pinedes que hi ha arreu; també hi trobarem bon nombre de fonts, de què destaca la de Santa Anna; una bona mostra d\'aqrquitectura rural en els masos de Rull, Montó, Lazareto, Rebollo, La Chirivilla, La Parreta i alguns més. Quant a paratges podem esmentar Les Penyes de Villar i Vilanova, i el Xorrador
El nucli urbà conserva el tipisme propi de la seua fundació àrab, la passejada ens anirà mostrant l\'Ajuntament, la Casa Abadia, l\'església del Salvador, dels segles XVI-XVIII¸ les restes de la muralla i del castell, d\'origen àrab però avui pràcticament inexistents i integrats en les vivendes actuals. També conformen el patrimoni local:
- Masia de Chirivilla. O Torre Mora. Alqueria àrab fortificada i que pot ser estigués emmurallada. Es troba pràcticament destruïda.
- Santuari de Santa Anna. Segle XVIII. Conjunt d\'edificis amb ermita i hostatgeria.
- Ermita de Santa Bàrbara. Segles XVI-XVIII
- Ermita del Calvari. Segles XVIII-XIX
- Pilars de límit. Un a l\'entrada del poble, un altre en el límit amb El Castell i el de Sant Gregori.
- Llavador. Recentment restaurat.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Megascooters Castellón
Plana personal de Paco González
Plana personal de Toni Barrera
Zucaina de par en par ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE CINEMA: REPORTATGES: SITGES-05: EL QUENTIN, LA FOSTER I ALTRES ÉSSERS I RACES D\'ALLÒ MÉS ESTRANYS','
Després de 2 anys celebrant-se en el fred i hivernal mes de desembre, per motius ja comentats en estes pàgines, i demostrant-nos a tots que ells (els catalans) són molt savis i saben rectificar a temps, l\'any 2.005 s\'ha tornat a celebrar una nova edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, com des de sempre, en la primera quinzena del mes d\'octubre. I ha sigut amb tots els luxes perquè quasi es podria afirmar que enguany no només ha tornat a demostrar ser el millor festival del món en la seua especialitat (el cine Fantàstic i de Terror), si no també (potser per primera vegada) ha arribat a ser el millor Festival del territori estatal (perquè segons ens han arribat notícies el de Sant Sebastià ha tingut un molt mal any sobretot per les seues decepcionants seccions oficials i el de Valladolid en el seu 50é aniversari seguix amb la seua aposta pel bon cinema però sense quasi convidats de renom, a més de comptar amb un pressupost prou més humil).
I és que Sitges-2005 ha tingut de tot i en quantitat i qualitat: una secció Oficial nombrosa i d\'un nivell prou alt, el major nombre de passes de premsa mai vist en un festival espanyol ( i de totes les seccions: Oficial Fantàstic, Noves Visions, Animat, Premiere, Orient-Express, Català Focus, Midnight X-Treme i Seven Chances), la presència d\'importants i coneguts actors de la pantalla gran com Jodie Foster o Viggo Mortensen i de directors com David Cronenberg o Johnny To i la visita sorpresa i per quasi tota la setmana del festival d\'eixe monstre del cine americà menys convencional que és En Quentin Tarantino que li ha pegat una gran espenta al magnífic treball realitzat en estos últims anys pel director Angel Sala ( un dels majors defensors de les dates originals del festival i també \"culpable\" fa només uns anys de la presència en el Festival de Sir Anthony Hopkins ).
Quant a tant que es va poder disfrutar en les pantalles de l\'Auditori, Prado i Retir passe a comentar el més destacat del Festival partint dels curiosos essers, races i la resta de que van poblar les nombroses pel·lícules que el que açò firma va poder veure en els 8 intensos dies que vaig passar per la blanca Subur. Estos són de l\'A a la Z:
\"Caníbals\".- Van estar representats pel protagonista de la producció tailandesa (un dels països més recurrents en el Festival) \"Zee Oui. The Man Eater\" de N. Sudasna i B. Rachaiboon, el protagonista de la qual (el propi Zee Oui del títol) és un xinés que marxa del seu país cap a Tailàndia i al que els duaners bategen amb eixe nom al confondre la seua pronunciació. Es tracta d\'una original proposta de la vida d\'un assassí de xiquets als qui després se\'ls menjava, basada en una història real, però totalment fallida en la seua realització i atmosfera. Una demostració clara de què enguany 2005 podria haver-se suprimit la secció Orient-Express en què estava, entre altres raons perquè les altres seccions estaven repletes de bon i interessant cine oriental.
\"Dimonis\".- També coneguts com a diables, Llucifer, Belcebub, etc. Fins a 6 podem trobar en el cos posseït d\'Emily Rose en la notable pel·lícula de juís \"El Exorcismo de Emily Rose\" de Scott Derrickson, que si bé fa olor a oportunisme barat al combinar les pel·lis de juís (tot un subgènere del cine pròpiament americà) amb un cas real d\'exorcisme (també gènere molt nord-americà) ix prou airós de la batalla combinant àgilment el juí al capellà responsable, amb \"flashbacks\" sobre el succés de possessió en una jove estudiant. El millor, alguns moments de terror verdaderament aconseguits a través d\'una atmosfera inquietant (i amb l\'estimable col·laboració de l\'actriu que encarna l\'Emily del títol, Jennifer Carpenter) i sense pràcticament efectes especials truculents, a més d\'un gran planter d\'actors (amb Laura Linney, Tom Wilkinson i Campbell Scott en els seus papers principals). El pitjor, haver perdut l\'ocasió de deixar en molt mal lloc a l\'Església catòlica amb l\'oportunitat que es presentava.
\"Dominatrix\".- Així es coneixen les ames dominadores en el món del sadomaso i així es podria definir a la Lady Maria de \"24/7 The Passió of Life\" de Roland Reber, pel·lícula alemanya que per al que açò firma va ser sens dubte la millor de les propostes de matinada present en la nova secció \"Midnight X-Treme\". Un film, potser excessivament amable en el seu to i massa llarg en el seu metratge, que ens presenta sense embuts el desconegut i inquietant món dels clubs sadomaso, d\'intercanvi de parelles, bars de striptease, etc. Amb una desbordant naturalitat i sense tabúes ni prejuís, on u és amo, esclau, ambivalent o mer observador voluntàriament. Una de les sorpreses del Festival, els seus 2 protagonistes principals (Mira Gittner, també coguionista, i Marina Anna Eich ) i el seu realitzador van estar presents a Sitges i vam tindre ocasió de departir uns minuts amb ells per a felicitar-los pel seu treball.
\"Extraterrestres\".- Encara que parega mentida molt pocs va haver-hi enguany a Sitges, on va prevaldre el cine negre o el de terror fantasmagòric. A més dels presents en la pel·li d\'inauguració \"Serenity\" i que comente en un altre apartat, els més destacats van ser en una obra cinematogràfica que visualment no té res a veure amb les pel·lícules a l\'ús de mons fantàstics de l\'espai exterior i l\'aspecte visual de les quals (el dels extraterrestres) és exactament com el nostre. Així són els protagonistes de \"The Girl From Monday. La Chica del Planeta Lunes\" de Hal Hartley (triada pel jurat com a Millor Pel·lícula de la secció \"Noves Visions\"), definida encertadament pel propi director com \"una falsa pel·lícula de ciència-ficció que parla sobre la nostra actual forma de viure\", i que encara que va provocar moltíssimes desercions en la sala, perquè no és el cine del seu autor sant de devoció dels aficionats al fantàstic, em va recordar al Hartley de sempre amb el seu habitual Bill Sage de protagonista i uns plantejaments sobre el sexe d\'allò més desgavellats i divertits. Un bon duet sexual amb \"24/7 Passion of Life\".
\"Fantasmes\".- Com bé és lògic des de fa ja diversos anys (exactament des del triomf en mig món de la primera obra coneguda de M. Night Shyamalan, \"El Sexto Sentido\"), no podien faltar vàries dosis de fantasmes, espectres o esperits del més enllà. I la veritat és que va haver-hi moltes: en la secció Oficial es van presentar dos i ambdós se\'n van anar de buit de premis merescudament, també ambdós (films de terror a l\'ús) tornaven a incidir en quelcom del passat que torna del més enllà en el present dels protagonistes principals per algun succés en què estos, els seus parents o amics van estar implicats. Ambdós estèticament correctes i ben narrades, però amb uns guions molt fluixos i replets de llocs comuns i insensateses diverses (això del fantasma de pèl llarg frega ja la \"vergonya aliena\", i això dels finals sorprenents és de jutjat de guàrdia). Una venia d\'Orient, exactament de Tailàndia, i era \"Shutter\" dels desconeguts i novells P. Wongpoon i B. Pisanthanakun. L\'altra era producció espanyola (de l\'omnipresent Fantastic Factory), i el seu títol \"La Monja\" de Luis de la Madrid. La primera potser més suggeridor a causa d\'una atmosfera de terror ben aconseguida i al tema de les fotografies (poc vist en els últims anys, encara que ja tractat pel gènere en anteriors ocasions) i la segona ben realitzada però amb uns diàlegs i situacions que ratllen el palurdisme.
Més aconseguits (de quasi no mostrar-los), eren els fantasmes que apareixien en \"Antarctic Journal\" de Yim Phil-Sung (Millor Pel·lícula de la secció Orient-Express), un treball prou interessant més per la seua fotografia i interpretacions que per altres qüestions cinematogràfiques. Encertat debut en el llargmetratge d\'un nou realitzador coreà al qual caldrà seguir-li la pista, se\'n va emportar el premi injustament per damunt d\'algunes altres de la secció oficial que més ho mereixien com \"A Bittersweet Life\" o \"The Great Yokai War\".
Encara que la millor proposta de fantasmes va ser sens dubte la Premiere de \"Fràgils\" de Jaume Balagueró, una obra cinematogràfica que demostra ben a les clares la maduresa del jove director català (este és el seu 3r llarg), la seua suggeridora utilització del so i els espais per a crear atmosferes inquietants (magnífica la utilització de l\'hospital) i la bona planificació d\'escenes que convertixen esta pel·lícula en una de les millors de cine de terror espanyol dels últims anys i a la que preveiem un gran èxit internacional (no obstant esta rodada en anglés i el seu prota principal és Calista \"Ally McBeal\" Flockhart). A més té el millor fantasma de tot el Festival, aquell a què els xiquets del film anomenen \"la xica mecànica\" per raons òbvies.
\"Feeders i Gainers\".- Elles (les segones), són les dones extremadament obeses que sent alimentades pels feeders (els alimentadors) aconseguixen satisfer-se sexualment i emocionalment, tant a elles com, i sobretot, als seus companys. Una d\'eixes parelles són els protagonistes de \"Feed\" de Brett Leonard, la gran sorpresa de la secció Noves Visions i una de les sensacions de Sitges-05, amb diversos cavalls d\'avantatge sobre totes les de zombies presents o la producció avalada pel Quentin. Un film agressiu pel tema que tracta i que danya a l\'estómec amb molta més virulència que qualsevol film present en les sessions golfes, amb homenatges a \"El Silencio de los Corderos\" inclòs, una trama que enganxa i molt un bon i sorprenent final. Feedme, es va convertir des del primer dia en la frase del Festival. Feedme, feedme, feedme!
\"Gangsters\".- Eixos essers que poblen el denominat cinema negre van ser els grans protagonistes de tres de les millors propostes de les Sitges-05: dos eren de la secció oficial Fantastic i ambdós coreanes i l\'altra va ser la pel·li de Clausura, de producció USA i creador canadenc. La primera que es va projectar va ser \"A Bittersweet Life\" de Kim Jee-Woon, que canviava de registre després del seu magnífic film de fantasmes \"Dos Hermanas\", estrenat amb cert èxit en les nostres pantalles; en esta ocasió amb un treball que ens recorda en el seu argument a l\'esquetx entre Uma Thurman i John Travolta en \"Pulp Fiction\" en el seu plantejament i a la bestial venjança de \"Old Boy\" en el seu desenvolupament. Un gran treball de realització i posada en escena, amb un dels finals més impactants del festival. Només va ser reconeguda pel jurat amb el premi a la millor banda sonora original que era impressionant, però va haver d\'emportar-se algun més com 2 anys abans ho va haver de fer el seu anterior \"Dos Hermanas\".
També estava poblada de gangsters, l\'última de Johnny To \"Election\". Una obra molt seriosa sobre el món de la màfia hongkonesa, amb unes imatges molt suggeridores i un tractament adequat i concís. Una bona pel·lícula de gangsters d\'un expert realitzador precisament homenatjat a Sitges amb una retrospectiva de tota la seua Obra (i el premi honorífic La Màquina del Temps) i que va tornar a emportar-se el premi al millor director per segon any consecutiu (rècord del festival), a més del premi a la millor pel·lícula segons el jurat jove.
Finalment, també amb un gàngster de protagonista (Viggo Mortensen) es va poder veure \"Una Historia de Violencia\" de David Cronenberg com encertat film de Clausura. Encertat per diversos motius: primer per ser una obra cinematogràfica excel·lent, demostrant una gran maduresa en la seua realització; segon per tractar el tema dels mafiosos igual que els millors treballs a concurs (encara que es tracte de móns i cultures molt diferents) i tercer per demostrar que Sitges està més enllà del Fantàstic i el Terror amb la selecció de qualsevol proposta \"de gènere\" sempre que siga interessant o arriscada, les claus del cine de hui. Una gran història de violència, seca, dura, verdadera.
\"Bessons\" o \"Twins\".- Un parell de pel·lis tractaven de diferents maneres el tema dels bessons que tan bé va portar al cine el mestre Cronenberg en \"Inseparables\". En la secció Oficial amb la producció franc-belga \"Trouble\" de Harry Cleven amb el francés Benoit Magimel ( que es va donar a conéixer amb \"La Pianista\" d\'Haneke ) fent el doble paper de germà, amb uns efectes especials molt aconseguits quan ambdós (ell) estan junts i una trama d\'intriga de prou interés que al final, en la línia del \"Psycho\" de Hitchcock, té la seua xicoteta-gran trampa de guió. Es va emportar un merescut Melies de Plata a la millor pel·lícula europea, en un any significativament fluix en el fantàstic europeu encara que en honor a la veritat \"Fràgils\" de Balagueró era quelcom superior i la millor de les què optaven a este guardó.
A més en l\'altra secció Noves Visions, també eren protagonistes però sense coincidir en pantalla ni conéixer-se en la trama altres bessons en el film \"Saints-Martyrs dónes Damnés\", també producció francòfona, però ara del Canadà, dirigida per Robin Aubert i que mescla sense rubor històries de fantasmes, amb periodistes de ciutat, pobletans, etc. En un film decididament fallit i confús, molt confús.
\"Fillastres\".- Són els dos xiquets protagonistes de la producció alemanya \"Milchwald\" de Cristoph Hochhausler, única de les 7 que componien Seven Chances que vaig tindre ocasió de disfrutar i que és d\'eixos treballs que encara que no passa res, absolutament res, et deixen un grat sabor cinematogràfic perquè no es feia pesada en cap moment i sempre aconseguia que estigueres atent a la pantalla. Quelcom a l\'abast de molt pocs realitzadors novells, com era el cas.
\"Bojos o Dements\".- Així se suposa que està l\'actor, guanyador d\'un Oscar, Adrien Brody en el film \"The Jacket\" de John Maybury (coproducció entre els USA i Gran Bretanya, amb els amics George Clooney i Steven Soderbergh al front). Una de les què més va agradar al públic de la secció oficial i que per a mi encertadament va deixar sense reconeixements el jurat del festival. Amb un repartiment impressionant, es tracta d\'un thriller amb diverses lectures (d\'eixos que cada espectador interpreta d\'una manera), però que a mi em va deixar la sensació que fora de la incomprensible trama no hi ha res de verdader interés i del que visualment esperava molt més, sobretot venint del director de la molt estimable i interessant \"El Amor és el demonio\" sobre la vida del pintor Francis Bacon.
\"Escorxadors\".- Els que poblaven un dels films més esperats del Festival pels amants del terror bestial (no obstant venia avalat per la producció de Tarantino i la presència d\'este mateix en el festival junt amb el seu realitzador, una de les actrius i el creador d\'efectes), \"Hostel\" d\'Eli Roth vist en una sessió de matinada inoblidable sobretot per que després de la finalització de la mateixa a les 4 del matí vam poder compartir algun instant màgic amb el nostre director de cinema favorit i els seus amics en l\'entranyable discoteca del poble \"Rickys\" que havia sigut feia ja 9 anys un dels seus racons favorits de la bella localitat costanera. Encara que a força de ser sincers, este treball va defraudar a quasi tots els fans que esperàvem molt més del director de \"Cabin Fever\", sobretot amb el suport del Tarantino en la producció, l\'aparició en un cameo de Takashi Miike i les tortures, esquarteraments i la resta de que prometia el seu guió.
\"Pedòfils\".- Amb un punt de connexió amb les gainers i els feeders ja que també es tracta ací de relacions a través de la xarxa, estos malsans membres de la societat actual (dels que ningú vol sentir ni parlar) van ser grans protagonistes del Festival. I els més grans a nivell premis, perquè el film \"Hard Candy\" del nord-americà David Slade es va emportar els guardons a Millor Pel·lícula i Millor Guió del Jurat, així com a la Millor Pel·lícula del Públic. Sorprenents i merescuts premis per a esta producció independent nord-americana, que torna a demostrar que encara que a molts els pese, els nord-americans (fora del circuit de les majors o multinacionals) saben molt de cinema (ací està la història per demostrar-ho) i tenen quantitat d\'escoles per tot el país que al final sí que donen els seus fruits; el pitjor ve quan intervenen els diners, i destrossa tot indici de genialitat i risc ( este director ja ha sigut fitxat per Sam Raimi per a fer l\'adaptació del còmic \"30 Dies de Nit\" ).
I diners invertits hi ha molt pocs en este thriller psicològic, amb pràcticament només dos personatges (ambdós impressionants i també mereixedors de premi) i un plantejament quasi teatral que enganxa, seduïx, sorprén i enamora. El sleeper dels festivals fantàstics d\'enguany, atenció a la seua probable estrena en sales per a gener del 2006.
\"Pornostars\".- Encarnat per Lee Kang-Sheng en l\'al·lucinada i boja \"El Sabor de la Sandía\" de Tsai Ming-Liang, i la interpretació del qual li va valdre el premi al millor actor que no va ser l\'únic reconeixement a esta absurda i envanida obra, perquè també es va emportar del jurat el Premi Especial per \"el seu atrevit discurs estètic i moral en contra de l\'alienació sexual\" i no com va ser publicat en tots costats \"alineació\" (i és que la utilització de la informàtica juga a vegades molt roïnes passades), així com el Premi de la Crítica Josep Lluís Guarner a la Millor Pel·lícula del Festival. Per a mi i molts més un autèntic disbarat, perquè encara que conté importants encerts estètics, sobretot al principi de la cinta (com el sucós numero eroticofruitícola amb el meló d\'Alger del títol fent el paper de vagina), conforme avança la trama (si així se li pot dir) fa la sensació que se li ha anat la pinça a este director massa mimat per la crítica especialitzada.
I és que per a pornostars, les 2 protagonistes de la pel·lícula japonesa \"Psycho: The Snuff Files\" de Niko Daruma, una animalada no apta per a esperits sensibles que amb format de pel·li pornogràfic acaba en snuff movie terrorífica (els efectes especials són creïbles i escabrosos) i que va ser projectada en l\'espai gratuït i en vídeo \"Brigadoon\" davant d\'una audiència que no passava dels 5 espectadors quan va acabar el seu metratge i entre els que ens trobàvem els meus 2 amics i jo. A més vam tindre premi amb tant d\'atreviment visual a l\'aconseguir de l\'equip del Brigadoon una còpia en DVD d\'esta salvatjada immunda. Un autèntic goig.
\"Lladregots i Bandits\".- Els que poblen el film que va obrir la secció Orient-Express, \"A World Without Thieves\" de Feng Xiaogang, que em va defraudar totalment al ser una simple història d\'aventures amb gens de gràcia a pesar de pretendre ser també una comèdia i que venia precedida d\'un important èxit en Orient. Per a amants del rotllet Jackie Chan i amb Andy Lau de protagonista.
\"Reavers\".- Són una espècie de caníbals galàctics que sense arribar quasi a mostrar-se són el millor del film \"Serenity\" de Joss Whedon, pel·lícula d\'inauguració del festival i que està basada en una sèrie americana de televisió, \"Firefly\", que no va tindre molt d\'èxit en el seu dia però que ara compta (gràcies al DVD) amb una gran legió de seguidors en els USA. Ja estrenada entre nosaltres (on no ha tingut quasi èxit), es tracta d\'un western espacial amb actors televisius molt per damunt de la sèrie \"Star Treak\" i que es deixa veure i sobretot comprendre. Un divertiment sense pretensions, que al que açò firma mai arribà a avorrir encara que tampoc a apassionar.
\"Taxador\".- D\'obres d\'art per a ser més exactes , ho interpreta Patrick Donovan en la supercoproducció europea \"Tempesta\" de Tim Disney, una fallida obra de suspens (en la línia de la pròxima \"El Código Da Vinci\"), que torna a demostrar-nos (i ja van...) que quan s\'ajunten diverses productores europees, amb equip tecnicoartístic de diferent països ixen uns monstres infumables com la que ara toca o la recent \"El Puente de San Luis Rey\". Esta última basada en la novel·la de Juan Manuel de Prada, i amb repartiment de superestreles vingudes a menys. L\'única cosa destacable, la recuperació de Venècia per al cine de suspens.
\"Venjadores\".- Com la guanyadora del premi a la Millor Actriu, Lee Yeong-Gyu de la producció coreana \"Simpathy for Lady Vengeance\" de Park Chan Wook, una de les grans favorites de la crítica d\'un dels grans protagonistes dels últims festivals de Sitges. Esta obra que per a alguns frega la mestria, en la mateixa mesura que per a altres és cine prescindible i fallit, torna a demostrar l\'originalitat del cine d\'este rar autor contemporani al qual no se li poden negar certes virtuts cinematogràfiques com el bon gust en la planificació d\'escenes encara que amb uns guions excessivament poc creïbles. Esta era la 3a i última part d\'una trilogia dedicada a la venjança, que segons va explicar el director en la roda de premsa sempre li havia atret en ser un assumpte que l\'ésser humà sempre té present quan alguna cosa roín li succeïx, però mai li servix de res productiu quan és realitzat.
\"Iokais\".- Criatures procedents del folklore japonés que vindrien a ser l\'equivalent dels donyets occidentals (amb personatges com l\'home-paraigua, l\'ànec-tortuga o l\'home-paret). Són els grans protagonistes de l\'última animalada de l\'assidu a Sitges Takashi Miike, de títol en anglés \"The Great Yokai War\". En la forma sí que seguix la línia dels seus anteriors treballs, però en el fons canvia totalment de registre amb esta comèdia d\'aventures infantils per a tots els públics que visualment em va paréixer molt bona (m\'agradaria saber si la imaginació desbordant que demostren les criatures són a causa de la ment del director o ja existien dibuixades en la literatura nipona) i que em va agradar molt més que les últimes ratllades ( llija\'s Gozu o Hisse) d\'este stakhanovista del cine japonés. Va ser una de les grans oblidades del palmarés, sobretot tenint en compte la magnètica i hipnòtica presència en el film i en la pròpia Sitges de la protagonista principal Chiaki Kuriyama (que era la lluitadora Go-Go Yubari de la primera part del Kill Bill de Tarantino o una de les jovenetes de \"Battle Royale\"). No haguera estranyat, per tant, que s\'haguera emportat un premi tècnic o d\'interpretació.
\"Zombies o Morts Vivents\".- Com quasi sempre en els últims temps van ser els protagonistes d\'una nit golfa inoblidable per causes extra cinematogràfiques (la presència en la sala del Quentin amb el seu trouppe cridant i rient com el que més, així com l\'aparició de zombies de carn i os en mitat de la 2a pel·lícula sobre les 3.30 del matí), i totalment prescindible si ens atenim al cine que vam poder veure. Vaig poder presenciar les 2 primeres que van ser \"House of the Dead 2: Dead Aim\" de Michael Hurst i \"Zombie Honeymoon\" de Dave Gebroe, i l\'única cosa que puc dir d\'elles és que no recorde res d\'interés en les mateixes, si de cas l\'original del plantejament de la segona que es quedava en res al poc d\'avançar en el seu metratge.
No obstant, sí que van destacar altres 2 produccions totalment diferents però amb morts vivents de protagonistes: la millor sens dubte va ser la peli d\'animació \"La Nóvia Cadàver\" del nostre admirat i imprescindible Tim Burton, que seguint en el solc de la ja pel·li de culte \"Pesadilla Antes de Navidad\" (un dels films que més merchandising ha generat de tota la història) ens trasllada a un món imaginari dividit entre els vius i els morts, on es demostra que l\'animació stop-motion és una de les més boniques i imperibles per damunt de l\'animació digital (i amb la col·laboració en la seua realització del català Carles Grangel).
L\'altra producció amb zombies era la tailandesa \"Citizen Dog\" de Wisit Sasanatieng que, encara que no té res a veure amb este tipus de cine, té entre els seus protagonistes al zombie-motorista més simpàtic del festival. Zombie que per cert es convertix així després de morir a causa d\'una tremenda tempesta de cascos de moto roses en una de les cintes més surrealistes vistes en molt de temps, amb números musicals impagables (com el dels títols de crèdit) i un estrident colorit en pantalla basat en postals tailandeses. Una autèntic goig visual, excessivament carregós però que no li té res a envejar a productes millor considerats per la crítica com \"El Sabor de la Sandía\".
A més de tots estos títols que vaig poder disfrutar, també van destacar alguns altres films que no vaig poder/vaig voler veure com: \"The Mirrormask\" de Dave McKean, amb premis a la millor direcció artística i al millor maquillatge, a més de comptar amb un homenatge al creador ja difunt Jim Henson (el de \"Vidre Fosc\") que dóna nom a la seua productora; \"The Piano Tuner of Earthquakes\" dels germans Quay, premi als millors efectes especials; \"Siete Espadas\" de Tsui Hark, premi a la millor fotografia (i que no pense perdre\'m quan s\'estrene en sales); \"The Dark Hours\" de Paul Fox, millor pel·lícula Midnight X-Treme per al jurat jove; els dos treballs de l\'incombustible Werner Herzog \"The Wild Blue Yonder\" (amb el que em vaig quedar profundament dormit) i \"Grizzly Man\", ambdós falsos-documentals reconeguts amb sengles mencions especials dels jurats; \"The District\" de l\'hongarés Aron Gaunder, millor pel·lícula d\'animació, i \"La Moustache\" del francés Emmanuel Carrere, premi Citizen Kane al director revelació.
També destacar la presència de la meravellosa i poc prolífica actriu Jodie Foster (Premi Honorífic a tota la seua carrera) amb la premiere de \"Planes de Vuelo: Desaparecida\", que no vaig voler veure per les referències que tenia de la seua estrena americana, així com l\'homenatge als 30 anys de la pel·lícula de Steven Spielberg \"Tauró\", una de les més influents de tota la història del cine.
I ja estem ansiosos per a l\'any que ve amb l\'anunci de l\'homenatge al film de David Lynch \"Vellut Blau\" o \"Blue Velvet\" si ho preferixen, amb una retrospectiva completa d\'un dels realitzadors més originals i surrealistes dels últims temps.
PABLOCO SANCHEZ
(29-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENT: \"La imatge dels valencians a Catalunya\" per Vicent Canet','
Catalunya patix una desinformació crònica sobre la realitat del País Valencià
L’anticatalanisme disposa d’una presència mediàtica important
La informació sobre els valencians compromesos amb el país és minoritària
Per Vicent Partal, director del portal en català Vilaweb, des de la transició la immensa majoria de la informació que arriba de València a Catalunya té dues claus: una és l\'anticatalanisme i l\'altra el folklore i els successos, \"no hi ha un flux d\'informació cap a Catalunya sobre el País Valencià real\". El mateix Partal ens posa un exemple, el de la informació que es va donar en el míting de campanya de Josep Lluís Carod Rovira, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a València a les últimes eleccions estatals de 2004. \"L\'acte es va realitzar en un Palau de Congressos a vessar i en un ambient d\'esquerres i nacionalista com feia anys que no es veia a València ciutat, i que va aplegar a prop de 2000 persones. A la porta hi havia no arribaven a 50 fatxes però a El Periódico el 90% de la crònica girava al voltant dels fatxes, i això és desinformar\", indica Partal. Per al director de Vilaweb, a Catalunya existix una total desinformació sobre la realitat valenciana amb la qual cosa \"es magnifica l\'anticatalanisme o castellanització del País Valencià i es minimitza la que existeix a al territori català\", afegix. També critica el periodista valencià el que considera com \"masoquisme malaltís\" de certs sectors del nacionalisme català que \"sembla que se senten millor quan són atacats i per això reben amb un interés morbós quan grups minoritaris d’anticatalanistes valencians, això si molt cridaners, munten les seues accions\", conclou el director de Vilaweb.
Partal posa més exemples, com ara la gran cobertura que s\'ha donat a les dues manifestacions anticatalanistes durant 2004, \"en canvi a penes si ixen als mitjans catalans les que dues o tres vegades a l\'any plantegen els sectors nacionalistes valencians que tenen més capacitat de convocatòria, o les Trobades de l\'Escola Valenciana (l\'escola en valencià) que apleguen a 200.000 persones l\'any arreu del país\". El periodista valencià es referix a la manifestació del 19 de novembre, recolzada indirectament pels populars, que va reunir 40.000 persones a València contra la unitat de la llengua, un èxit relatiu perquè el 1997 els secessionistes van reunir 70.000 persones. La següent manifestació anticatalanista, este cop no recolzada pel PP, va reunir només 3.000 persones però esta vegada no va tindre tanta repercussió als mitjans catalans (una altra el passat 5 de novembre d’enguany ha reunit només 2.500 manifestants). Les manifestacions dels nacionalistes valencians, que se celebren el 9 d\'octubre i el 25 d\'abril, solen reunir al voltant de 40.000 persones anualment però no mereixen tanta atenció, segons assenyala Partal. A més, les grans manifestacions a València reunixen moltes més persones com les 250.000 persones a la vaga general de 2002, les 500.000 contra la guerra en 2003 o les 650.000 contra l\'atemptat de l\'11-M de 2004.
Evidentment, també existixen tòpics sobre catalans al País Valencià, però Partal considera que són menors per dues raons: \"allí arriben els mitjans catalans i d\'altra banda Catalunya té un pes considerable en la informació estatal amb la qual cosa arriba una imatge, distorsionada si vols, però més real, plural i diversa que la que se’ls dóna als catalans sobre els valencians\". En este sentit al territori valencià es poden veure les dues televisions autonòmiques catalanes, no sense esforç per part dels valencians, cosa que dóna una visió de primera mà de Catalunya. Tot i això no va ser fàcil que fora així, durant el 1990, quan estaven els socialistes al poder, la recepció de TV3 estava en perill al País Valencià per problemes polítics. Això va mobilitzar a tots els sectors nacionalistes i d\'esquerres per evitar-ho i permetre que, a més, es veiera C33. L\'any anterior havia nascut un Canal 9 que havia despertat moltes esperances però que finalment no va ser totalment en valencià, la qual cosa també va mobilitzar diferents sectors compromesos pel país. Partal en este sentit també retrau els ciutadans de Catalunya un cert desinterés per tot allò valencià. \"No s\'ha fet ni un sol esforç per poder veure Canal 9 i hi ha qui diu que és perquè és una televisió insofrible. No cal que m\'ho diguen a mi com és. Però, per exemple, Punt 2 és una televisió de qualitat i tota en català, ¿perquè ningú ha fet el mes mínim esforç per veure-la ací com allí a València els sectors més nacionalistes i d\'esquerres van fer per veure TV3?\", opina Partal. El periodista valencià recalca que a Catalunya no arriben mitjans valencians i el pes als mitjans estatals del País Valencià és reduït, per la qual cosa el que arriba dels valencians no és més que \"una caricatura\".
Tòpics i estereotips
\"El tòpic de fatxa dels valencians em sembla anecdòtic i fals en el fons, però basat en una realitat inqüestionable, que governa el PP de fa 10 anys. Però per mi existix una imatge que encara és més perillosa, relacionar tot allò valencià amb la poca modernitat o amb la superficialitat o la poca seriositat. El País Valencià ha tingut molt mala sort políticament, però en cultura, economia o coneixement, som un país molt modern i, de vegades, sembla que s\'oculte l\'origen dels valencians il·lustres\", assenyala Partal. Per ell, l’estereotip que es té dels valencians té més a veure més amb les falles o els trets més folklòrics que amb una societat moderna. El periodista assenyala que gent tan important com l\'arquitecte Santiago Calatrava, l\'investigador Bernat Sòria, el cantant Miquel Gil, o el director de la Tate Gallery de Londres Vicent Todolí o un conseller del govern català com Carles Solà no responen a l\'estereotip que es té dels valencians i per tant no solen ser presentats com a tals. Afegix que els mitjans catalans tampoc donen a conéixer tota la tasca que la societat civil fa pel català a terres valencianes, \"sempre recomane baixen a les Trobades de l\'Escola Valenciana o als Premis Octubre per a conéixer un País Valencià compromés\", conclou Partal.
Una altra periodista valenciana directora de Nat, Maria Josep Picó, resident a temporades a Barcelona, lamentava, a una entrevista publicada al juliol a Diari Parlem la fama dels valencians de poc professionals \"perquè tenim una gran capacitat, però ens falta espenta, perquè per qualitat… n\'hi ha molta!. És qüestió que ens estimem més i sapiguem comunicar-ho\". També assenyalava la seua sorpresa per l\'afirmació de determinats barcelonins que pensen que a València no es parla valencià, \"quan jo vaig (a terres valencianes) i no deixe d\'utilitzar-lo: en diversos contextos (laboral, amb amics, concerts, actes culturals…) i amb una gran normalitat! De vegades conteste, \"I a Barcelona sí?\". Perquè qualsevol trajecte en autobús o metro res té a veure en la societat normalitzada que ens imaginem\", indica Picó. La periodista afegix, en l\'entrevista de Diari Parlem, que TV3 dóna una visió de la societat catalana un poc ideal \"tant que, sovint, els valencians tenim un cert complex d\'inferioritat\". A més considera \"els catalans veuen València molt lluny\", perquè als mitjans les notícies que més transcendixen són les de polèmiques sobre la llengua o la lluita per l\'aigua de l\'Ebre, etc, que porta, segons la periodista, a la sensació que tots els valencians pensen el mateix. Tot i això, matisa que la societat catalana compta amb una gran pluralitat i que també hi ha qui coneix molt bé la realitat valenciana. Des del PSC, el seu responsable de cultura, Francesc Xavier Boya afirma que des de Catalunya no es coneix el rerefons real del conflicte i s\'actua més bé amb indiferència \"perquè s\'intuïx falta de simpatia, per no dir antipatia, per part dels valencians\".
Flux informatiu entre ambdós països
\"Per a solucionar este problema d’imatge i de relacions entre ambdós països, el primer que hem de fer és treure el PP de la Generalitat Valenciana, però també hem de bastir un sistema de comunicació d\'àmbit dels Països Catalans més seriós del que existeix. Un sistema que trenque amb els tòpics i ens faça coneixedors a tots dos països de les realitats existents als altres\", assenyala Vicent Partal de Vilaweb. El mateix considera Agustí Cerdà valencià i diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona i per Esquerra Republicana de Catalunya, que valora com a deficient el flux d\'informació entre ambdós territoris i creu que calen mitjans de comunicació comuns que facen veure les diferents realitats a una i altra banda del Sènia. \"Al País Valencià hi ha una presència molt reduïda de mitjans catalans i a Catalunya és pràcticament nula la presència de mitjans valencians, fa falta una estratègia d\'articulació comunicativa de l\'àmbit lingüístic comú\", conclou Cerdà. Tant Elena Pineda, responsable de cultura de la Unió General de Treballadors del País Valencià (UGTPV), com el secretari del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Enric Morera consideren que a Catalunya només els arriba un punt de vista i \"necessitem que escolten el que opinen les forces progressistes del País Valencià perquè vegen que existeixen molts matisos del tema\", conclou Pineda.
Els partits d\'esquerres catalans també consideren que el coneixement entre ambdós països es basa sovint en tòpics. Màrius Garcia, secretari d\'organització d\'Iniciativa per Catalunya (ICV) que tant al País Valencià com a Catalunya hi ha una manca d\'interés per conéixer les respectives realitats. \"Sembla que tothom ja en té prou amb els quatre tòpics o amb la imatge que traslladen els mitjans. La rivalitat s\'estimula en moments molt puntuals, però en general es practica la ignorància del veí (que és molt pitjor)\", afirma Garcia. El membre d’ICV afegix que els interessos econòmics de l\'Arc Mediterrani poden acabar fent molt més per apropar les dues comunitats que les motivacions lingüístiques o culturals.
Espai País Valencià: una nova oportunitat
Espai País Valencià (www.espaipaisvalencia.org) és una plataforma de valencians residents a Catalunya que pretén millorar el flux d\'informació existent entre els dos països, donar una altra visió per superar-ne els tòpics i mostrar el País Valencià progressista i compromés amb la llengua i cultura catalana que insuficientment conegut al territori català. Van difondre, davant la polèmica de la traducció de la Constitució Europea, un manifest que es titulava Valencians per la Unitat de la Llengua. \"Al País Valencià hi ha una majoria progressista silenciada. Hi ha amplíssims sectors socials que no tenen cap dubte de la unitat de la llengua: són els que han permés que avui el valencià siga alguna cosa més que un reducte folklòric, des de les escoles, les universitats, les editorials, els mitjans de comunicació o, simplement, usant-lo amb normalitat i dignitat plena\", s’assenyala en este manifest. Fins ara han realitzat diferents activitats públiques de caire lúdic, però també polític.
Vicent Canet
(29-11-05) ','','2005-12-25 03:07:05',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SUECA (La Ribera Baixa)','
Malgrat que alguns historiadors locals han intentat identificar-la amb la Sicana ibera i la romana Sucro, l\'origen del seu nom és àrab, de Suaqya, diminutiu de Suq (mercat); a la Muntanyeta dels Sants visqueren els primers suecans en temps del Paleolític Superior; d\'èpoques posteriors, no massa ben estudiades, també se citen troballes romanes al Mareny; abans de la conquesta cristiana del segle XIII, Sueca era una alqueria musulmana de la jurisdicció del castell de Cullera, i probablement constituïa, com pareix deduir-se del topònim, un petit centre d\'intercanvi de la producció agrícola de la zona; Raimon Berenguer IV, el Sant, en 1157, i Pere II, el Catòlic, en 1208, van concedir el terme i castell de Cullera a l\'orde de l\'Hospital, per que prengués possessió en el moment de la seua conquesta, que al parèixer es produí en 1239 o 1240; però el rei Jaume I sols respectà en part la donació, ja que dividí el domini entre l\'Hospital (Sueca) i la Corona (Cullera) i atorgà carta pobla el 24 de febrer de 1245 a Pere de Queralt, qui hi establí setze catalans del Camp de Tarragona; l\'Albufera restava incorporada al Patrimoni Reial i, sota Martí I, l\'Humà s\'hi permet la caça d\'aus aquàtiques; quan el 1317 els béns de l\'Hospital passaren a la nova orde de Montesa, els veïns de Sueca tractaren d\'emancipar-se del domini senyorial, però el 1319 Jaume II, el Just va confirmar el senyoriu de Sueca a Martí Pérez d\'Haros, castellà d\'Amposta, mestre de Montesa; en 1337 Pere II autoritza el mercat; el seu territori comprenia en el segle XIV les alqueries de Junçana, Lombos, Candien, Vilella, Alcúdia, Alcorcox, Aiello, Ribalmarx, La Punta, Sauselles, Alborx, Colaibin i Vistabella, que durant aqueix segle i el XV anirien despoblant-se progressivament (només Aiello es va mantenir poblada fins a principis del XVI), potser per les reiterades avingudes del Xúquer, en benefici de Sueca durant la guerra de la Unió, Sueca, com a vassalla de Montesa, recolzà el bàndol reial, i l\'agost del 1348 els unionistes saquejaren i incendiaren el lloc; el 19 de juny de 1457 Alfons III, el Magnànim, concedeix permís per utilitzar les aigües del Xúquer a través de la Sèquia Major, que s\'havia obert en 1453, implantant d\'aquesta manera les bases per al conreu de l\'arròs i el desenvolupament demogràfic i econòmic de Sueca; en 1521, durant la revolta de les Germanies, tornaria a sofrir un nou saqueig per part dels agermanats d\'Alzira i de Xàtiva que hi furtaren càrregues d\'arròs i blat, armes i cavalleries i provocaren víctimes entre les tropes de l\'orde; en 1553 es delimiten els termes de Sueca i Cullera; el 31 de desembre de 1566 obté la categoria eclesiàstica de parròquia per desmembrament de la de Cullera; en 1607 s\'independitza de Cullera; l\'expulsió dels moriscs no va afectar Sueca; la divisió territorial de Felip V va incloure-la en la Governació de Xàtiva; en 1648 una epidèmia de pesta va cebar-se en la localitat; en 1803 és crea el Ducat de Sueca, amb grandesa d\'Espanya, que és concedit a Manel de Godoy i Álvarez de Faria i que després recauria en els Rúspoli; el 20 de setembre de 1808 el mariscal francès Suchet, de pas vers Dénia va saquejar la ciutat que, fins 1833 va pertànyer al corregiment d\'Alzira; el 19 de juliol de 1813 un decret permetia els veïns edificar i figurar com a propietaris particulars de forns, molins i altres indústries; entre 1838 i 1841 fou emmurallada per defensar-se dels atacs carlins; en 1855 i 1864 sengles riuades moriren morts suecans i acabaren amb la morera, cultiu tradicional fins aleshores; el 1870, rere el triomf de la revolució burgesa i la supressió dels senyorius jurisdiccionals Sueca aconseguí, després d\'innombrables batalles legals, sostraure\'s al domini senyorial i incorporar-se a la Corona; en 1873 en plena I República aconsegueixen el suecans, rere pelts que duraven des de 1814, alliberar-se de pagar taxes a Carlota de Godoy, marquesa de Chinchón; en 1874 el carlista Raimon Domingo va ocupar Sueca, va cremar el Registre Civil, va saquejar i va cobrar impostos per valor de 15.000 duros; el 17 de gener de 1899 la regent Maria Cristina atorga el títol de ciutat i el 16 de maig d\'aquell mateix any concedeix a l\'Ajuntament el tractament d\'Excel·lentíssim; en 1903 s\'enderroquen les muralles i naix, al voltant de la Cooperativa Unió Cristiana, l\'Associació d\'Obrers Catòlics, que abastarà importància entre les treballadors del camp; l\'evolució demogràfica fou paral·lela al desenvolupament de les seues estructures productives; el procés de substitució de la tradicional trilogia mediterrània, basada en el blat, el cep i l\'olivera, pel nou conreu de l\'arròs, començà ja des de finals del segle XV, encara que al principi es limitàs a les terres marginals en la frontera amb l\'Albufera; malgrat les reiterades prohibicions del seu conreu, especialment per raons de salubritat, la contínua expansió de l\'arrossar, hegemònic ja en el segle XVIII, es va veure afavorida per l\'extensió del regadiu, primer amb l\'apertura de la sèquia Major i ja en el Setcents, amb la Sèquia de Muizquiz, que ampliaven el terme conreat a costa de l\'Albufera; l\'atracció de mà d\'obra per a les tasques del conreu i recol·lecció de l\'arròs afavorí el creixement demogràfic de la població, especialment en el segle XIX; en 1911 una vaga general decretada per la CNT acaba amb la sentència a mort de sis obrers, que posteriorment seria commutada; en 1913 es va crear l\'Estació Arrossera de Sueca, centre d\'investigació dirigit a l\'obtenció de noves varietats i lluita contra les malalties i plagues; en 1916 ;el ritme de creixement es va aturar a principis del segle XX amb les primeres crisis arrosseres, i especialment a partir dels anys cinquanta amb la mecanització de les tasques agrícoles; el regadiu ocupa actualment la totalitat de la superfície conreada, i el sistema hidràulic s\'organitza a partir dels assuts que eleven l\'aigua del Xúquer, distribuïda en el terme municipal per les sèquies de Campanar, Major de Cullera, Major de Sueca i el Sequial i una extensa xarxa de canals, braçals i filloles; la seua regulació ha estat competència municipal pràcticament fins els anys vint de la centúria passada en què es va crear el Sindicat de Regs.
Els 26.685 habitants que hi havia el 2004, ocupen els nuclis de població de Sueca, Bega de Mar, El Mareny, Mareny Blau, Mareny de Vilxes, Muntanyeta dels Sants, Les Palmeres i El Perelló. El ple municipal està composat des les votades de 2003 per 8 regidors del PSOPV-EU-EN, 7 del PP, 3 del BLOC, 2 d\'ERPV i 1 de PIPM; la batlia la deté el PSPV. Sueca és la capital comarcal de la Ribera Baixa. El gentilici és suecà/ana
Pel que fa a l\'economia hem de dir que malgrat comptar amb indústries de persianes, plàstics i, sobre tot de manipulació i comercialització de l\'arròs, és el conreu d\'aquesta gramínia el motor econòmic ancestral suecà; tot això complementat amb el cultiu de taronger, hortalisses i una gairebé insignificant ramaderia.
El terreny (93,4 km2) és totalment pla i dedicat en el seu 90% a l\'agricultura però en la zona litoral compta amb 15 km de platges molt concorregudes pels valencians del cap i casal que hi tenen en molts casos la segona residència. Altres paratges: la Muntanyeta dels Sants, els Ullals, Canos, el més cridaner dels molts que depara la ribera del Xúquer, i, sobre tot, l\'Albufera que troba en Sueca el municipi que més superfície la dedica.
La majoria d\'edificis d\'interès que s\'han conservat procedeixen de l\'època de major auge econòmic, encara que hi existeixen també diverses construccions anteriors dignes de menció, com la Reial Església de la Mare de Déu de Sales més coneguda com el Convent, dissenyada per Joan Ximeno en 1753 amb gran cúpula de taulellets i Museu, començada en 1615 i terminada en el segle XVIII segons el projecte de Francesc Cabezas; l\'església parroquial de Sant Pere (Monument Nacional des de 1992), reconstruïda en 1695, en neoclàssic, sobre una anterior i novament reformada el 1720 per Tosca i Corachán, en barroc; l\'ermita dels Benissants de la Pedra, anomenada popularment Muntanyeta dels Sants, fou aixecada en 1613, en estil gòtic valencià, sobre una primitiva ermita de reconquesta, està ricament decorada; Els porxets antigues Carnisseries obra de Vicent Gascó (1784-1793), l\'Asil d\'Ancians Desamparats, espectacular edifici modernista realitzat amb rajola en 1919, i l\'Escorxador Municipal, ambdós de l\'arquitecte Bonaventura Ferrando. Demés:
- Ajuntament. Neoclàssic, de 1784. Allotja l\'Arxiu Històric.
- Cases de Santa Maria. Antigues escoles públiques, de 1796, actualment integrades en l\'edifici consistorial.
- Ateneu Sueco del Socors. Modernista de 1925. Edificat en el solar de la casa de Bernat i Baldoví.
- Casa del Marquès de Múzquiz. Segle XVIII
- Pont d\'Alfons XIII. 1916.
- Mercat Municipal. De 1952.
- Capella del Santíssim Crit de la Sang. L\'Hospitalet. Barroc, de 1743, restaurada en 1883 i en 1997.
- Església de Nostra Senyora del Carme. Al Perelló. 1898.
- Sant Pasqual Baylon. Al Perelló.
- Església de Nostra Senyora del Rosari. Al Mareny de Barraquetes.
- Ermita de Sant Roc, Sant Miquel i l\'Esperança. Construïda en el segle XVIII i restaurada en 1994.
- Nostra Senyora de Fàtima
- Cases modernistes. Arreu del casc antic, hi destaquen el núms, 8,10 i 12 del carrer de Sant Josep.
- Parc de l\'Estació.
A Sueca s\'hi celebra anualment la Mostra Internacional, i també el Concurs Internacional de Paelles; però no és la paella l\'únic arròs que es prepara a Sueca, encara que sí es l\'arròs el producte gairebé monotemàtic quan parlem de gastronomia, això sí, sense oblidar l\'all i pebre.
Per tancar la panoràmica de Sueca esmentarem alguns dels seus fills més coneguts, encapçalats per l\'assagista Joan Fuster i acompanyat del músic Josep Serrano, l\'escultor Beltran, el matemàtic Marzal, l\'escriptor Bernat i Baldoví o el futbolista Antoni Puchades.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Arxiu Municipal de Sueca
Butlletí electrònic de l’Ajuntament de Sueca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Llibreria Sant Pere. Dedicada a llibres sobre Sueca
Plana personal de Laura i Toni
Plana personal de Paco González
Plataforma Xúquer Viu
Portal en Internet de Sueca
Sueca.nu
','','2005-12-25 03:07:06',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PARLEM DE LLIBRES: ALTRES: LLIBRES: \"PANDORA AL CONGO\" d\'Albert Sánchez Piñol','
| |
Editorial: La Campana
Col·lecció: Tocs
Pàgines: 600
Idioma: Català
Sinopsi: Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L\'acusen d\'haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo. |
COMENTARI
Per a parlar de Pandora al Congo és necessari fer referència a la seua antecessora, La pell Freda. Encara que ambdues novel·les conten idees molt diferents, compartixen, no obstant, una sèrie d\'elements comuns: la presència d\'un element fantàstic, una història amorosa, on el personatge femení és un membre d\'un altre món, i finalment, un espai escènic claustrofòbic que atrapa els protagonistes i els aïlla, apartant-los de la civilització.
De fet, són tan semblants que el lector pot sentir-se defraudat i abandonar la lectura immediatament, sense aprofundir en un argument original que construïx diverses trames, i recrea altres tants estils. Si en La pell Freda el terror, la soledat, i una passió obsessiva, alienant, requerien un estil contingut, líric i intimista, en Pandora al Congo la varietat de registres és major oscil·lant des del propi lirisme fins al sarcasme. Quant a la complexitat argumental, Pandora al Congo condensa diversos gèneres narratius: la novel·la d\'aventures, la fantàstica, la policíaca, l\'amorosa... . D\'altra banda, la seua estructura representa el procés de creació literària, la construcció d\'una novel·la dins de la pròpia novel·la, on la història transcorre a cavall entre dos espais i dos temps diferents, teixint una complicada tela d\'aranya, una trampa subtil i subjugant, que culmina d\'una manera inesperada.
En definitiva, aquest llibre entreté, és a dir, complix amb el propòsit de qualsevol novel·la d\'aventures, i encara que d\'entrada parega menys suggeridor que l\'anterior, també té el seu discurs ideològic bategant entre línies. I, a més, molta sorna.
Iolanda S. Liern
(29-11-05) ','','2005-12-25 03:07:06',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('VALENCIANS PEL MÓN: EL PAÍS VALENCIÀ VIST DES DE DALT per Vanessa','L\'article de Vicent Canet sobre la visió que tenen els catalans dels valencians m\'ha espentat a dir la meua respecte un tema del que em sent protagonista cada dia.
Com a valenciana resident a Catalunya, he de dir que, malauradament, sembla que els tòpics de borratxos, poc seriosos en la feina, ignorants, conformistes i amants del folklore més ranci i hortera que puga existir estan sent deixats de banda. I dic bé, malauradament, perquè tot aquest nefast conjunt caracterial està sent eclipsat per un altre suposat tret identitari valencià encara més negatiu: el de fatxes.
Últimament, quan algú fa referència a la meua terra (cosa que passa amb bastant freqüència, per cert) és per al·ludir al suposat tarannà feixista que es respira \'per allà baix\'. I, ben al contrari, quan algú s\'interessa i em pregunta sobre la situació del meu país (cosa que passa amb bastant poca freqüència, per cert) sempre intente donar una visió positiva de la cosa, tot i la, generalment, expressió facial d\'incredulitat del meu interlocutor . I això, i no m\'amague de dir-ho, moltes vegades, suposa un gran esforç per la meua banda, ja que per a mi també resultaria més còmode posar-me a despotricar dels polítics, de les empreses, dels ciutadans que, còmplices de la barbàrie per acció o omissió, contribueixen, dia a dia a embrutar la imatge del País Valencià. Però no ho faig. I no ho faig, perquè, sincerament, em sembla molt injust malbaratar l\'ocasió de transmetre tota la lluita que està duent-se a terme des d\'allà. Tots els col·lectius i persones que estan bregant per una normalització lingüística, per un territori lliure d\'especulació on es respecte el nostre patrimoni històric i natural, per mantindre una cultura viva... en definitiva, per fer un país millor, es mereixen més que això.
La situació i història del País Valencià és massa complexa per reduir-nos a tots a simples \'fatxes\'. Tenim una barrera invisible però infranquejable que duu el nom dels dits de la mà, una xarxa informativa totalment manipulada que quasi no ens deixa mirar més enllà i un caràcter confiat que ens fa confondre l\'enemic. Som un poble en lluita permanent que no ha tingut un camí fàcil per travessar. La pròxima vegada que topeu amb un valencià, feu-li un favor: atorgueu-li el benefici del dubte.
Vanessa
(1-12-05) ','','2005-12-25 03:07:06',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('PENSAMENTS: PENSAMENTS: \"Zaplana mític\" per Rafael Esteve Casanova','Hi havia una vegada un xicot \"cartagenero\" que se sentia liberal i es va afiliar, segons diu la seua biografia oficial, a les joventuts de la UCD llavors en el poder. Des de la seua Cartagena natal es va traslladar a Benidorm on prompte va fer amistats amb constructors i empresaris del sector turístic aconseguint donar això que alguns anomenen braguetazo entroncant, via matrimoni, amb una de les famílies més poderoses de la ciutat turística per antonomàsia.
Segons pareix durant algun temps va prestar els seus servicis com a assessor del Ministeri de Treball encara que no hi ha document que assevere tal afirmació. I un bon dia en una etapa més de la seua carrera vers la fama i els diners va encapçalar la llista del Partit Popular en les eleccions municipals de Benidorm. Però el destí i els votants van triar la candidatura del PSOE per un sol regidor de diferència i el nostre xicot \"cartagenero\" va veure el seu goig en un pou mentres milers de les llavors pobres pessetes se li escapaven pel clavill de l\'urna.
Però al \"cartagenero\", moreno de rajos UVA, no se li va moure un sol cabell del cap ni se li va produir cap arruga en eixe vestit de cap de planta de grans magatzems que vesteix sempre. La seua oportunitat de ser alcalde del seu poble d\'adopció estava en les files de l\'enemic. Una regidor venal anomenada Maruja Sánchez va ser el trampolí que li serviria per a assaltar la butaca del primer edil i des d\'allí començar una carrera meteòrica que li portaria al Consell de Ministres d\'Aznar i a un pis en La Castellana madrilenya de més de 500 metres quadrats previ pas per la Presidència de la Comunitat Valenciana.
Esta regidora, model de trànsfugues, va trair per diners als votants. Va ser reclosa durant algunes setmanes en algun lloc desconegut per a evitar el seu penediment i amb el seu vot traïdor va alçar Eduardo Zaplana al turbulent món dels negocis i la política. Hui, quan han passat molts anys, els valencians encara estem pagant amb els nostres impostos el sou de la maruja traïdora i el seu marit, un antic duo musical que es dedicava, abans d\'entrar en política, a amenitzar les revetlles i balls dels milers de jubilats que hivernen a Benidorm.
Però ja sabem que el pobre xicot caminava un poc curt de peculi. Ell mateix ho va dir en el seu dia i va quedar gravat per a la posteritat en les cintes de l\'anomenat \"cas Naseiro\". Eduardo Zaplana, l\'home que confessà al seu amic Boro Palop, aleshores regidor popular en l\'Ajuntament de València i hui col·locats ell i la seua esposa en negocis afins a la gavina, que anava a Sevilla- reservant-se ací la seua cadira- per a veure si aconseguia ser el nou Juan Guerra. Zaplana volia diners, molts diners, \"M\'he de fer ric perquè estic arruïnat\", volia comprar-se un Opel Vectra de 16 vàlvules, al poc de temps va aconseguir el seu primer cotxe oficial -més barat per a ell- i veure si per mitjà d\'algun negoci immobiliari li queien en les mans alguns milions. Els sona el sistema?. Jo ja no sé si açò és política o pura Màfia calabresa.
Zaplana està acostumat a no veure les bigues que taponen els seus ulls dedicat a les palles -amb perdó- de l\'ull alié i esta setmana quan en seu parlamentària el ministre Montilla -sac de boxa dels populars- va indicar que no estava en política per a forrar-se, sense dir qui era l\'autor de la frase, el nostre ínclit Eduardo va eixir a la tribuna qual brau esperonat per rabioses banderilles per a indicar que ell mai havia dit eixa frase. Ningú va anomenar el seu nom però l\'exministre de Treball es va sentir al·ludit. El que es pica alls menja. I la veritat és que eixa frase no apareix en les famoses cintes gravades l\'11 de Febrer de 1990 però si altres molt paregudes \"li demanes dos milions o tres de peles\". A canvi de què havien d\'entregar-los eixos diners? Era açò un trist antecedent de l\'anomenat \"cas Fabra\"?.
Les hemeroteques guarden zelosament tot el que en el seu dia es va dir i, a vegades, és interessant visitar-les per a trobar frases que amb el pas del temps es fan famoses. Una d\'elles podria ser esta que va dir Julio d\'Espanya i olé, president de les Corts valencianes, referint-se a Terra Mítica. \"Pedra central del projecte ideat per Eduardo Zaplana per a impulsar la riquesa a la Comunitat Valenciana\". Este projecte ideat per l\'egolatria de Zaplana hui, pocs anys després de la seua inauguració, està en suspensió de pagaments i abocat a la fallida. I ara, per si quelcom faltava, Terra Mítica, eixe paradís somiat per Zaplana, ha sigut denunciada pel fiscal davant del Tribunal Suprem de Justícia de la Comunitat Valenciana per presumpta falsedat en factures a fi de defraudar pagaments d\'IVA i Impost de Societats.
Els fronts jurídics comencen a alçar la pols oculta davall de les estores d\'oripell del Partit Popular al País Valencià des del Nord al Sud. Pagaments il·legals en paradisos fiscals a Julio Iglesias, possible tràfic d\'influències del President del PP a Castelló, el frau de Terra Mítica, la condemna per apropiar-se dels diners d\'unes mongetes a Luis F. Cartagena, exalcalde popular i exconseller amb Zaplana. En queda més? On està el mal anomenat codi ètic del PP?. Al costat de tota esta tropa Roldán era un simple aficionat.
Rafa Esteve Casanova
(30-11-05) ','','2005-12-25 03:07:06',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Unknown column 'sencer' in 'field list'
INSERT INTO jos_content (title,introtext,sencer,created,state,sectionid,catid,created_by,created_by_alias,publish_up) VALUES ('POBLE A POBLE: S: SUERA (La Plana Baixa)','
Suera Alta (aldea) i Suera Baixa (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, pertanyents al castell de Mauz o Maus –adscrit políticament a l\'alcaid d’Eslida-- i unificats rera l\'ocupació cristiana, que s\'hi denominaren Shukayra pel seu emplaçament sobre un cingle esquerp; en 1260 el rei conqueridor va donar la vall, amb atorgament de franquícies, a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil; després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli; fou testimoni de diversos enfrontaments i revoltes a causa del decret d\'expulsió dels moriscs que deixà despoblat el lloc fins 1611 en què arribaren nous pobladors, malgrat la qual cosa l\'auge demogràfic s\'ajornaria fins el segle següent; el XIX i les primeries del XX mantingueren la tendència alcista, però ja entrat el segle XX començaria la seua regressió demogràfica.
El topònim oficial és Suera/Sueras, el gentilici assuerà/ana, la població, en 2004, era de 573 habitants i el govern municipal, des de les eleccions de 2003, és en mans del PP (4 regidors); el PSPV en té 3, de regidors.
La seua activitat agrícola va millorar en el XIX per l\'extracció d\'aigua del subsòl per a reg, però a hores d\'ara l\'agricultura és gairebé anecdòtica ja que els seus veïns s\'estimen més anar a diari a treballar als nuclis industrials de La Plana que conrear el camp, cosa que fan com a distracció de temps lliure.
Situats als estreps septentrionals de la serra d\'Espadà, els 22, 1 km2 de superfície són regats pel barranc de Castro i poblats de sureres, pins i alzines; hi ha abundants brolladors de què destaquen les fonts del Monte, de Castro, Bocamina, Ullals, Avellaner i del Riu; orogràficament hi destaquen els cims de La Serra, L\'Atalaia, El Tossal o El Casalet; per fer més atractiva la passejada s\'han dissenyat diverses rutes que permeten conèixer el terme i visitar els despoblats de Castro i de Sueras Alta a peu o amb bici. Cal esmentar les oliveres centenàries de l\'Algepsar (500 anys) i de la Campana (200 anys.
Com a edificis més rellevants citarem:
- Castell de Mauz. Segle XII. En ruïna absoluta, només pot endivinar-se la seua fesomia.
- Església de l\'Assumpció. Segle XVIII. Conserva frescs d\'Oliet i un mural ceràmic.
- Calvari i Ermita del Crist de la Clemència.
- Ajuntament. Casa pairal rehabilitada per servir de Casa Consistorial.
- Casa Abadia.
D\'entre els dinars típics destaquen l\'olla de poble, xulles de be torrades, paella d\'interior i, de dolç, bunyols i orellletes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Serra Espadà
','','2005-12-25 03:07:06',1,5,44,62,'webmaster','2005-12-25 00:00:00')
Procés finalitzat |