J.M. COETZEE, LA VEU LITERÀRIA DEL POSTAPARTHEID
(644 paraules totals d'aquest text)
(17 lectures)
LA VEU LITERÀRIA DEL POSTAPARTHEID
Nobel de Literatura per a J.M. Coetzee
Aprofitant l'esplèndida ressenya literària que ens ha enviat un dels nostres col.laboradors sobre una de les novel.les del Premi Nobel d'enguany, ací vos copiem el resum biogràfic d'este escriptor que ha elaborat la Biblioteca Municipal d'Albaida:
El sud-africà J.M. Coetzee, la veu literària del postapartheid i un dels més sòlids candidats dels últims anys al màxim guardó literari mundial, ha estat proclamat premi Nobel del 2003.
Molt respectat per la crítica internacional - ell mateix és un reconegut crític i professor universitari -, prou conegut també dels lectors en valencià - en especial pel seu últim llibre, L'edat de ferro (Edicions 62), premi Llibreter 2.003 -, guardonat amb dos premis Booker -Life and Times of Michael K (1983) i Desgràcia (1999, publicada per Columna)- i traduït a diversos idiomes, John Maxwell Coetzee, de 63 anys, és autor d'una obra marcada per una gran exigència estètica i ètica, i per la realitat social del postapartheid sud-africà.
L'Acadèmia Sueca li ha concedit el Nobel pel conjunt de la seua obra, sovint complexa i punyent, i en la qual "representa, d'innombrables maneres, la sorprenent implicació d'un outsider" en la societat sud-africana. A més, segons el veredicte, la sòlida composició de les novel·les de Coetzee, juntament amb els seus diàlegs i amb una remarcable brillantor analítica, l'han portat a una dura crítica del "racionalisme cruel i el moralisme cosmètic de la civilització occidental". Pel jurat, finalment, l'autor ha sabut crear literàriament situacions complexes en què "la capacitat de distingir entre el bé i el mal pot ser vista com quelcom que, al capdavall, no ajuda".
J.M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) és el segon autor sud-africà que rep el Nobel després de Nadine Gordimer (1991), ella més políticament correcta i considerada l'escriptora que millor ha descrit la societat de l'apartheid. Fill d'un advocat, va estudiar en una escola anglesa i aquesta és la seua llengua, tot i que també domina l'afrikaans dels bòers. Graduat en matemàtiques i llengua anglesa a la Universitat de Ciutat del Cap, posteriorment es va traslladar a Londres, on va treballar de programador d'ordinadors. El 1965, de la capital anglesa va passar als EUA per estudiar-hi lingüística i literatura en universitats de Texas i Nova York. Després d'exercir la docència a la Universitat estatal de Nova York, a Buffalo, el 1971 va retornar a Sud-àfrica, però no ha deixat mai de fer estades en altres països i els darrers set anys ha passat mig any com a professor de pensament social a la Universitat de Chicago (Illinois), tasca que compagina amb la docència a la Universitat d'Adelaida (Austràlia), on ara ha fixat residència l'altra meitat de l'any. Coetzee està divorciat i té una filla.
El seu debut literari es va produir el 1974 i el 1980 va obtindre un primer èxit amb Esperant els bàrbars (Edicions B). Després vindria l'esmentat premi Booker, i el 1986, Foe, una actualització de les aventures de Robinson Crusoe. Quatre anys després arribaria la celebrada L'edat de ferro, i el 1999, l'altre premi Booker. Als llibres de no-ficció cal afegir-hi una sòlida obra crítica amb assajos sobre el llenguatge, l'ètica i la política en figures com Erasme, Tolstoi i Kafka, entre d'altres. A més dels títols citats, en valencià també es pot trobar La vida dels animals (Empúries).
Coetzee ha assegurar que, tot i el Nobel, no pensa abandonar el seu treball literari, ja que en l'actualitat prepara una nova obra de ficció i un llibre de traduccions de poetes holandesos que ben prompte eixirà publicat. La comunitat literària internacional va rebre la concessió del premi a l'escriptor amb satisfacció general.
|