L'actitud vers la llengua valenciana de Radio Valencia-cadena SER és pot qualificar com a mínim de poc respectuosa. 

El dimarts 19 d’abril vaig escoltar al programa Valencia Hoy por Hoy de l’emissora local de València de la Cadena SER dues entrevistes seguides a les quals, malgrat que l’entrevistat valencianoparlant contestava en la seua llengua, l’entrevistador insistia en preguntar en castellà.

Vaig enviar un correu electrònic de protesta a Radio Valencia, i a la resposta que m’enviaren l’endemà es poden llegir coses com aquesta: “si m'ho permet, li indicaré que els castellà-parlants també són valencians, igual que vosté”, “permeta’m recordar-li que a la nostra comunitat no hi ha una normativa que obligue als mitjans de comunicació fer la seua emissió local en valencià”, “que siguem l'emissora més important de la Comunitat Valenciana implica també un compromís amb les dues llengües oficials”, i sobretot “al nostre mitjà hi ha excel·lents professionals que no l’han tingut com a llengua materna, i no parlar-lo no té per què ser excloent del seu lloc de treball”.

Jo tampoc l’he tingut com a llengua materna i hui done classe a la línia en valencià de la Facultat de Medicina de València. Mon pare és extremeny i parla en valencià amb els seus companys de treball. No tindre el valencià com a llengua materna no és excusa per ser, com a mínim, maleducat amb els entrevistats i els oients valencianoparlants.

Els locutors de Radio Valencia potser no tinguen una obligació legal de saber fer quatre preguntes en valencià (cosa totalment impossible, com tots sabem, si el valencià no és la teua llengua materna), però tal volta una mínima decència professional i eixe “compromís” que diuen tindre amb les dos llengües cooficials de la seua terra hauria d’estimular-los a adquirir un nivell elemental de la més maltractada del parell.

Daniel Sánchez Zuriaga

(21-04-05)