Vosté creurà que vivim en un estat de dret. Que la Constitució ens empara i que foscos interessos no poden atemptar contra els nostres humils béns. Que tots som iguals, i que això de la lluita de classes és un conte dels anys trenta, perquè ara els rics no es fan més rics robant el poc que tenim els pobres. Em plany despertar-los de tan idíl·lic somni.
I és que si vosté viu a València, quelcom definit com "interés públic" pot deixar-li sense casa, com ja ha succeït amb milers de famílies (vint mil -20.000 – a la Comunitat Valenciana), deixant el Carmel a l'altura del betum, sense comptar que als afectats en este cas no sols se'ls desempara sinó que se'ls oblida miserablement. Un camp de golf, una nova urbanització, la construcció de xalets de luxe… poden fer que vosté, humil treballador que el poc que té ho ha aconseguit amb la suor del seu front, transferisca els seus béns a algú que ho guanya amb la suor del de davant.
Posem per cas que vosté tinga una xicoteta caseta amb jardí. Vosté paga els seus impostos corresponents, és un ciutadà conseqüent amb les seues obligacions i solidari a través dels seus impostos. Però no ha comptat que per a l'ajuntament vosté és menys que res, tan sols un vot totalment despreciable, una veu que no se sentirà, als humils mai se'ls sent. El seu terreny, pot ser requalificat, cedirà la mitat del mateix per a zones verdes, per a carrers, i en el cas que li quede casa que protegir, haurà de pagar una xifra astronòmica en concepte de quota d'urbanització, per a pagar el quitrà que posaran al seu pesar sobre la seua molt treballada parcel·la, embargant-se així per a tota la seua vida.
Clar que si vosté en compte de ser un pobret currant és un terratinent que posseïx 200.000 metres quadrats, convertits en un erm, sense cap construcció, la llei del sòl valenciana , tractant-li igual, li farà inclús més ric… perquè ara el seu sòl, requalificat, valdrà moltíssim més, la seua plusvàlua creixerà.
Tots els diners invertits a arreglar sa casa al seu gust, tots els records que eixes parets tanquen, unes parets que fa molt poc podria haver venut per una xicoteta fortuna, encara que com és sa casa i no un negoci especulatiu, no va voler entrar al drap… perdut. Si no té diners per a pagar la quota d'urbanització, poden llevar-li fins a un 85% del seu terreny. Terreny que ara valoraran, si és vosté afortunat, entre 15 i 20 miserables euros el metre quadrat.
Suposem que té vosté pitjor sort… que a algun arquitecte, municipal o no, amb la gola fluixa (la carn és dèbil i la rajola dura), se li ocorre que una rotonda ha d'ocupar el que fins ara va ser l'habitació de joc dels seus fills. Li donaran a canvi un terreny pedregós i perdut de la mà de Déu, amb un poc de diner amb el qual ni tan sols podrà pagar l'argamassa de l'obra nova. Amb sort podrà optar a un adossat, quan vosté abans tenia la seua xicoteta caseta amb piscineta. Li convertiran en un pobre de solemnitat, molt més del que ara pot ser-ho, perquè un gran urbanitzador es faça encara més ric. Tot gràcies a polítics que aspiren a ser Robin Hood al revés, sense pensar en percentatges del 3% o superiors que poden derivar-se a butxaques poc susceptibles d'albergar ètica i decència.
Ni tan sols necessitaran notificar-li-ho: un dia pot vosté tornar del treball i trobar un bull-dozer afonant sa casa. Està vosté indefens. No és més que un pobre votant, no ho recorda? a ells que els importa?
I ara, l'altra cara de la moneda. Eixe urbanitzador que ha comprat el terreny on tant de suor vosté va vessar per un preu miserable (10 o 20 euros el metre), que edificarà sobre ell i que després s'enriquirà venent com si les canonades foren d'or els apartaments que sobre ell edifique. Al temps, sempre dins de la legalitat, serà un espònsor de tot el que l'ajuntament li demane: voltes a peu, festes populars, etc, de manera que els edils quedaran contents, inclús sense haver de mal pensar sobre la seua suposada honorabilitat.
Açò és culpa de la LRAU, una llei nascuda en els últims mesos del govern Lerma i que el PP portava ja en el seu primer programa com a objectiu a eliminar. I jo vaig, i m'ho crec, clar. Molts anys han passat perquè siga un oblit momentani, molts desterrats, siguen espanyols o estrangers, jubilats, parats o treballadors en actiu…
I és que u creu que si un capitalista vol nostre terreny, hauria de parlar amb nosaltres, i no amb l'ajuntament. U voldria confiar que vivim en un país on es respecta la propietat privada i no prima l'especulació enfront del benestar dels seus ciutadans.
I com valore els records?. Algú pot posar preu a l'arbre on el seu fill es va recolzar per a posar-se a caminar per primera vegada? Algú pot convertir-se en un Judes vegetal i vendre el pi que va plantar son pare abans de morir?. Inclús més, algú pot parar açò?.
SÍ. Vosté pot. Açò, encara que pense que no puga estar passant a Espanya, està passant, estan patint-ho humils sense mitjans per a defendre's. Ajude'ls.
Envie un correu electrònic amb el seu nom i DNI a
