Es recordarà durant molt de temps la nit del dos de març de 2005, la nit que els músics valencianocantants diguérem prou: prou de polítiques governamentals discriminatòries pel que respecta al tracte mediàtic de la nostra música, prou d’hipocresia institucional pel que fa a la preservació i promoció del nostre idioma, prou d’intolerància i menyspreu cap a la cultura que conreem,  prou de paraules buides i falses declaracions de principis, prou de censura i braços creuats... Aproximadament dues-centes persones (entre músics i assistents)  vam demostrar davant l’opinió pública que la música en valencià té un futur, un demà esperançador i combatiu. Vam fer entendre a aquells qui mouen els fils que no estem disposats a capitular, que ens estimem molt allò que fem i no ens deixarem trepitjar tan fàcilment com pensaven. Vam demanar de forma pacífica i constructiva que els nostres drets legítims foren respectats i, aprofitant l’avinentesa,  deixàrem claríssim que no assistiríem bocabadats a la destrucció d’un patrimoni tan valuós com el nostre.

Un homenatge al desaparegut, ara fa deu anys, Ovidi Montllor va encetar el recital sense endoll que el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià oferírem com a senyal de protesta. Per fi, l’obra del cantautor (o és cantactor?) alcoià es va poder escoltar sota el sostre del Palau de la Música. Actuaren Òscar Briz, Rafa Xambó, Àlvar Carpi, Carles Enguix, Manolo Miralles, Nèstor Mont, Obrint Pas i un llarg etcètera de creadors i intèrprets que no esmentaré per no allargar el text més del necessari, però que també es guanyaren el merescut reconeixement del públic, d’igual manera que aquells artistes als quals no els va ser possible estar presents (Feliu Ventura o Miquel Gil, per exemple), però que de ben segur tocaven anímicament al nostre costat. Cançons plenes de vida, interpretacions amb el cor a la gola, jam sessions inesperades, colpidors comentaris de satisfacció i alguna que altra sorpresa deliciosa...

Gràcies a totes les persones que van acudir a la cita físicament per donar-nos el seu suport. Gràcies als amics de L’Avanç, de Vilaweb, de Diari Parlem, de Ràdio Klara i dels mitjans de comunicació que decidiren cobrir l’acte i que han fet seues les nostres reivindicacions. Gràcies a les dues mil signatures que ha rebut fins ara el manifest del Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià. Gràcies als espectadors que vénen als nostres concerts i compren els nostres discos. Gràcies als catalanoparlants de tot arreu que s’han solidaritzat amb nosaltres. Gràcies a la gent que no té prejudicis i que practica la tolerància dia a dia. Gràcies a tots vostés sabem que els esforços que invertim no són debades. Ara sabem que no estem a soles. Sentim que encara paga la pena cantar contracorrent i somiar amb noves cançons.

Pau Alabajos

www.paualabajos.com