PENSAMENT: "La Valldigna subvenciona la Copa Amèrica" per Marc Cabanilles
(1110 paraules totals d'aquest text)
(76 Llegides)
Reflexions al voltant del pas de la línea elèctrica d'alta Tensió per La Valldigna.
Finalment s'ha consumat el projecte impulsat per Iberdrola i la Generalitat: La línia d'Alta Tensió travessarà La Valldigna pel mateix centre de la vall, amb una part soterrada i una altra aèria.
Iberdrola dirà, que soterrar la línia té un cost major, però no estem parlant de diners. Jo parle de salut, de futur, de desenvolupament sostenible.
Així i tot, Iberdrola oblida posar sobre la mesa unes dades fonamentals.
En primer lloc, el fet que la seua estreta col·laboració amb els poders constituïts, en aquest cas la Generalitat, l'ha afavorit al llarg de tot el procés: Ocupació de terrenys, rebuig dels recursos presentats pels ajuntaments i associacions, estudis d'impacte ambiental, declaracions d'utilitat pública, etc.
I com no podia ser d'una altra manera, i com una forma d'agrair tots aquets favors (no sols en La Valldigna), Iberdrola patrocinarà el vaixell espanyol que participe en la Copa Amèrica. A les hores, ja tenim un primer damnificat d'aquest esdeveniment esportiu: La Valldigna.
En segon lloc, hauríem d'afegir el desgavell, la insolidaritat, la incompetència i els interessos personals que han fet gala les autoritats locals i comarcals dels pobles afectats.
DESGAVELL perquè cada municipi, ha anat en certs moments crítics, fent la guerra pel seu compte. Aquí es perd un recurs, allà es guanya. En un municipi es convoca una manifestació, en un altre municipi no es convoca.
INSOLIDARITAT, perquè quan algun ajuntament (com és el cas de Benifairó i Tavernes), va considerar que particularment eixia beneficiat, es va desentendre dels altres, acceptant unilateralment la part del projecte que li beneficiava. Insolidaritat, que encara és més greu si es dóna en ajuntaments on l'esquerra és majoritària, i on no paren de pregonar la comarcalització del País Valencià. Per a què?. De quina solidaritat comarcal estem parlant, si son incapaços de ser solidaris amb el poble del costat?.
INCOMPETÈNCIA de les Mancomunitats, tant de La Safor com de La Valldigna, que van ser incapaços d'impulsar i encapçalar un front comú en la negociació, per a buscar una solució a nivell comarcal, arribant (com en La Valldigna), a declarar-se "neutral" enfront del problema. Neutral de que?, pregunte jo. Pareix que s'obliden que únicament són representants dels ciutadans/es, que repetides vegades, i de forma aclaparadora, hem dit NO a l'Alta Tensió per La Valldigna. Creuen sortir airosos, i en canvi, l'única cosa que demostren, és que eixes institucions no servixen més que per a repartir càrrecs, sous i organitzar festes.
INTERESSOS PERSONALS, que són evidents si veiem el nomenament de l'alcalde de Tavernes com a Comissionat de la Copa Amèrica, i a la resta d'alcaldes en general, desitjant tancar ràpidament l'assumpte de l'Alta Tensió, per a donar pas a grans projectes urbanístics, camps de golf inclosos, amb els seus corresponents requalificacions de terrenys per a inundar-ho tot de ciment i rajola, que al cap i a la fi, és el que interessa. (No hem d'oblidar que la Conselleria ja va parar un camp de golf que Benifairó volia construir a la falda del Montduver,i que Simat ha aprovat, recentment, el concert previ del pla general, que inclou un camp de golf al centre de La Valldigna i centenars de xalets).
La realitat, és que des de fa un parell d'anys, venim assistint a la farsa dels responsables polítics de La Valldigna, que havent assumit com inevitable el pas de l'Alta Tensió, s'han dedicat a aparentar una oposició que no era tal, per a centrar tots els esforços, en veure com es desvien les responsabilitats. Tots deien oposar-se, però ningú va esgotar totes les possibilitats, ni es van dedicar tots els recursos que podien haver dedicat.
I l'exemple més clar el tenim a Simat.
L'alcalde va negociar el conveni d'amagat, donant-lo a conéixer quan ja estava signat, la qual cosa va propiciar la negociació d'una moció de censura que finalment no es va portar a terme, per culpa d'uns interesos que com sempre en aquets casos, no coincidien amb els de la majoria de ciutadans/nes de a peu.
El govern municipal es va negar a negociar un calendari de mobilitzacions o millor dit, la manera de fer-ho és no negar-se a aprovar-lo (per a aparentar oposició) però després, no fer res.
També s'ha negat reiteradament a executar la via penal, malgrat haver proposat el contacte amb un reputat advocat, experimentat en el tema.
Davant de la sol·licitud de recursos per a fer front a Iberdrola, es recorre a l'embolic (per a aparentar que es destina una quantitat), de canviar el nom d'una partida pressupostària ja existent, de la que en la pràctica, s'ha gastat una mínima part en el problema, ja que tot són recursos i procediments administratius.
Es proposa una consulta als ciutadans/es, i el govern municipal diu que això no és urgent (després d'anys de no consultar-li res al poble), per a posteriorment, atés que s'aprova la urgència del tema, votar a favor.
En fi, una sèrie tal de desgavells i segones intencions, que potser expliquen el perquè, durant els últims anys, cada vegada que s'ha negociat amb Iberdrola, l'única cosa que s'aconseguia era apropar la línia d'Alta Tensió un poc més a La Valldigna, amb el resultat ja conegut: Passarà pel mateix centre.
De res ha servit el NO expressat amb tanta unanimitat pels ciutadans/nes en multitud d'actes convocats, amb els milers de signatures arreplegades. I per això resulta increïble, que els responsables polítics no hagen sabut (o volgut) canalitzar i aprofitar tota aquesta energia per a haver donat una resposta contundent. I per contundent vull dir contundent i no "aparentar contundència". Per tant, atés que ja res s'espera de les autoritats locals i comarcals, potser alguns/es, gràcies a la seua fe, puguen esperar un miracle. En canvi, a altres, ja ni tan tan sols ens queda el recurs al miracle.
Però sempre quedarà un consol: Arribar a l'absurd d'alegrar-nos que la Copa Amèrica, siga guanyada pel vaixell patrocinat per Iberdrola, però pagat per tots els ciutadans/as de La Valldigna amb un preu car: La nostra salut, la nostra tranquil·litat, i un futur incert per a una Valldigna dividida en dos per una línia de mort (línia de progrés o de diners, diuen altres).
I per si no fóra poc tot açò, una vegada tancat el capítol de l'Alta Tensió, s'obrirà una nova amenaça: L'especulació urbanística, que amb els mateixos actors i els mateixos procediments que els usats amb l'Alta Tensió, s'encarregarà d'arruïnar el FUTUR de tots, per a que uns pocs es facen rics en el PRESENT.
MARC CABANILLES I MARTI
Exregidor de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris
Simat de La Valldigna (La Safor)
(30-01-05) |
