L'origen de la vila es remunta a l'Edat del Bronze (segles III i II a .C .), com ho demostren els jaciments ibers, amb deixalles de ceràmica, trobats a la cova dels Arendes del Cid; d'època romana s'han identificat uns “ castrum ” on s'han trobat ceràmiques i atifells; fou municipi pertanyent a la província de Conca (Castella-La Manxa) fins el 1851, any en què es va produir la delimitació de l'estat espanyol en províncies i en què queda integrada en la de València, juntament amb tota la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, tal i com aquesta ho havia sol·licitat al govern; la tendència demogràfica ha estat tot el segle passat a la baixa a causa de l'emigració cap a nuclis industrials costaners com ara Castelló de la Plana o València.

Evidentment, vista la seua peripècia històrica, la parla és castellana. En 2003 guanyà les eleccions el PSPV, que tragué 4 regidors per 3 el PP; aqueix mateix any hi havia 715 habitants.

La seua economia està basada en la ramaderia i l'agricultura; els principals conreus són els cereals, l'ametla , l'olivera i, sobre tot, la vinya, ja que forma part de la denominació d'origen vinícola de Requena-Utiel.

El terme, de 49,2 km 2 , és pla, amb alguns pujols d'escassa consideració.

L'únic edifici històric que podem esmentar és l'església de sant Jaume apòstol, aixecada en 1757 i reconstruïda rere la guerra de 1936-1939 en què va sofrir grans destrosses.

De la gastronomia, pròpia de les terres d'interior, cal parlar de La Torta i Los Pinos , dolços a base d'ametla, rovell d'ou i sucre, adornats amb peladilles , bombons i llavoretes que s'ofrenen, el 2 de febrer a la Verge de Les Candeles .

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Fiesta de la Vendimia de Requena
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Web de Fuenterrobles