Encara que no es descarta poblament anterior les primeres evidències remeten a la fundació àrab i concretament al governador almohade de València Abú Zeyt que, fins i tot desprès d'haver estat destronat per Zayyan Ben Mardanis continuà sent senyor del lloc; després de convertir-se al cristianisme va cedir-la, el 22 d'abril de 1236, juntament amb totes les seues possessions al bisbe de Sogorb; posteriorment va restar integrada en la baronia d'Aióder ; després de l'expulsió dels moriscs, en 1609, va ser repoblada, a Furs de València, pel senyor de la baronia, Cristòfol de Funes , el 17 de setembre de 1611 amb 5 famílies de Godella; l'ú ltim senyor fou Miquel de Saavedra , baró d'Albalat, Segart i Sogorb; la població augmentà significativament durant e el XVIII i primera meitat del XX, en què l'emigració no ha deixat d'induir la tendència a la baixa; en 1989 un desprendiment de roques en Peñacasicas deixà el poble incomunicat durant 6 mesos; el 4 de juliol de 1994 el terme va ser devastat per un paoròs incendi.

En l'actualitat – cens de 2003— hi ha 93 habitants governats pel PP, que obtingué la totalitat (5) dels regidors en les votades d'aqueix mateix any. La parla i el topònim, Fuentes de Ayódar , són castellans.

El terme (10,9 km 2 ) està enclavat en les vessants septentrionals de la serra d'Espadà i, per tant, és força muntanyós, la qual cosa ha comportat un tradicional aïllament; l'incendi de 1994, de què hem parlat, deixà els boscs en un estat del qual s'estan recuperant amb plantacions de pins, alzines i sureres; existeix una bona xarxa de camins rurals i, àdhuc, un sender que travessa gran part del terme i que fan del municipi un bon lloc per a senderistes i cicloturistes.Els paratges més recomanables són La Masadica , amb el seu monumental llentiscle, de més 200 anys d'edat; rambla d'Aiòder o riu Chico , amb espais on prendre el bany; fonts del Zuro , la Paciència, la del Canyar, amb piscina natural; la dels Chorricos , amb suposades propietats curatives; la Masà ; la Jarica , la del Cura i la del Riu que canalitza l'aigua per a l'ús del poble; coves de Juan Lentejas , amb abundants mostres d'epoca islàmica; la de Peñalta , per a espeleòlegs avesats i ben equipats; la de Zailes , també per a espeleòlegs experimentats, la de Caminejos , que en èpoques pretèrites va servir d'habitatge i refugi i el conjunt de coves , pot ser islàmiques, de Peñacasicas ; els pous Negro , o S in Suelo , un dels més bells paratges del municipi; el Azul , de difícil accés; el de la Cantarera i l'Olla; junt a un antic molí de blat esmentat en la carta pobla de 1611; el Perejil i els de la Jarica .

Al poble s'ha trobat una necròpoli àrab i la resta del patrimoni consisteix en:

Acabem amb els menjars, els més típics dels quals són: bollos de migas , higas albardás , congretes i la fridura .

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Joan Ros Sanfélix
Plana personal de Paco González