Població d'origen musulmà, repoblada per cristians procedents del Regne d'Aragó, va mantenir la població morisca fins el 1609, any de l'expulsió dels mateixos; segons la tradició son nom procedeix del fet que la reina Elionor , de Portugal hi vingué en 1348 a passar una convalescència i hi va morir; en el segle XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al comte de Villanueva ; allunyada de les vies de comunicació i accés amb la costa, va sofrir una aturada tècnica i agrària que repercuteix en l'envelliment progressiu de la seua població, i l'emigració dels jovens vers a València i les comarques del litoral.

L'Assemblea Veinal , en 2003, va triar com a regidor a un membre del PP; en aquell any el padró municipal enregistrava 27 veïns. Al pertànyer al domini lingüístic del castellà el topònim oficial és Fuentelareina .

Les principals activitats econòmiques són les agrícoles, darrerament es practica l'agricultura ecològica. També l'artesania popular arriba a alguna importància.

El terme, de 7,5 km 2 , situat en el vessant septentrional de la serra de Montalgrao és força accidentat i esquerp, farcit de fonts com ara la dels Mangraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys, solcat pel barranc de la Maimona.

El casc urbà és molt pintoresc amb cases penjant sobre le barranc de la Graja i racons evocadors de temps passats. Cal destacar l'església de la Mare de Déu dels Àngels, barroca del segle XVIII i reclamar cap tipus d'intervenció ja que, segons que denúncia el Gremi de Campaners Valencians en la seua plana web, el seu estat de conservació és dolent.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Costa de Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González