FINESTRAT (La Marina Baixa)
(698 paraules totals d'aquest text)
(54 Llegides)
Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d' Ibànyez d'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq ; va veure's afectada per les incursions del pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa; després d'haver pertangut a Bernat Sarrià , el 1322 fou entregada a l'infant Pere ; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre d'ells el comte d'Anna , titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada darrere l'expulsió dels moriscs.
El padró de 2003 deixà 2.858 habitants, de gentilici, finestratins , els quals són governats pel PSPV que compta amb 7 regidors; el PP en té 4 – eleccions municipals de 2003—
El predomini de l'economia camperola tradicional ha donat pas al sector serveis en virtut de la transformació que el turisme hi ha propiciat. El polèmic complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km 2 del municipi.
En Finestrat passem dels 0 m sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.
La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, casas blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, destaquem:
- L'església de sant Bartomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
- Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
- La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
- La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
- El Castellet. Restes d'ùna torre guaita, gairebé desapareguda .
- La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.
La dieta finestratina, purament mediterrànea , inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada y les tarongetes.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Finestrat
Costa Blanca
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica
|
