FAURA (El Camp de Morvedre)
(393 paraules totals d'aquest text) (54 Llegides)
D'origen musulmà, és el resultat de la progressiva fusió d'una sèrie d'alqueries conegudes com els Llogarets de Segó; després de la conquesta romangué sota la jurisdicció de Morvedre; Joan II , en 1473 va constituir un senyori amb Faura, Rumbau i Almorig i li'l va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la família del qual va pertáneyer fins finals del XVI en què passa als Vilarrasa ; en 1647 Felip IV va transflormar-lo en comtat; poc després passa als Vives de Camanyars en poder dels quals estigué fins a la supressió dels senyorius en 1814; en la segona meitat del segle XIX va absorbir el lloc de Rumbau ; el lloc es fusionà el 1844 amb Benifairó i constituïren La Vil·la de La Unió , fins que el 1 906 tornaren a separar-se ambdues poblacions; durant la República i la guerra civil fou un important reducte esquerrà la qual cosa li costa una forta repressió en la postguerra; la petitesa del terme –1,7 km 2 — va motivar una sèrie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60, amb la fi d'ampliar límits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.
En 2003 s'hi comptabilitzen 2.759 habitants, de gentilici fauríns . Les votades de 2003 donaren 7 regidors i la batlia al PSPV, el PP obtingué 2 regidors i el BLOC, 1.
Enclavat en la Vall de Segó, l'economia es basa exclussivament en els cítrics.
A poques penes romanen restes visibles de la muralla que s'aixecà en època musulmana i que va ser modificada rera la conquesta. De la resta del patrimoni esmentarem l'església dels Sants Joans , del XVII, l'ermita de santa Bàrbara i la Casa Comtal que començà formant part de la fortificació àrab per a evolucionar fins l'edifici actual amb elements gòtics i renaixentistes, que va ser residència del comte des del segle XV i que actualment es conserva perfectament restaurada.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González |