ESTIVELLA (El Camp de Morvedre)
(677 paraules totals d'aquest text)
(51 Llegides)
Al terme s'han trobat deixalles d'èpoques prehistòriques, el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers i l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament en el poblet o castell de Beselga ; documentat des de 1248; el primer document referit al terme es refereix al 1376 amb el seu primer senyor Conegut mossèn Guillem Colom , la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382 per Guillem Moliner ; fou comprada el 1 501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins el 1535 pertangué a Morvedre; l'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; en 1610 Geroni de Monsoriu va concedir carta de població; al casar Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escrivà d'Híjar , comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família; interrompuda la successió va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra ; a dinals del segle XIX el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.
Les eleccions de 2003 donaren 5 regidors i la batlia al PSPV, 2 al PP, 1 al Bloc i 1 a UV; el cens d'aqueix any llança la xifra de 1.126 habitants, de gentilici, estivellencs.
L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del seu clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector serveis. Disposa del parc d'esbarjo “El Pla d'Estivella” dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.
Geogràficament es troba situada al bell cor de la serra Calderona; els seus 20,8 km 2 de terme presenten una gran complexitat en el relleu; petites valls i barrancs en orientacions variades, ràpides vessants que enllacen amb nombroses cimes, una de les quals, El Garbí, de 601m d'altitud, es una de les més emblemàtiques de les comarques centrals ja que constitueix una magnífica talaia de tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de València a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix ; també són interessants els paratges de Beselga , el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània estan suficientment representades.
El patrimoni estivellenc presenta:
- Església dels sants Joans . 1725-1730. Presenta un campanar d'estil barroc que ha estat encertadament restaurat en 2001.
- Ermita de sant Roc de Beselga . Segle XX.
- Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garbí.
- Aqüeducte romà dels Arcs.
- Castell de Beselga . D'epoca musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracian de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; es troba en estat de ruïna.
Bons arrossos, especialment l'arròs amb fesols i naps que es reparteix a tota la població el dia del Sant; bons embotits, bon oli d'oliva i exquisits dolços constitueixen la base la gastronomia local.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament d'Estivella
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Parque de Ocio El Pla
Plana personal de Paco González
Serra Calderona
|
