Culla remunta els seus orígens a èpoques prehistòriques, bona prova en són les restes arqueològiques trobades al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les deixalles del poblat ibers del Castellar; se sap amb seguretat que va se un post avançat almoràvit, i que en 1178 era propietat cristiana; recuperada pel musulmans, Balasc d'Alagón la va conquistar en 1233 i va passar a la seua propietat l'11 de maig de 1235; en 1244 va rebre carta pobla atorgada per Guillem d'Anglesola i de la seua muller Constança d'Alagón ; el 1303 el fill d'aquests, que havia heretat terme i castell en 1263, ho ven a l'orde del Temple per 500.000 sous, en 1309 rere la dissolució de l'orde torna a la Corona; en 1317 recau en l'orde de Montesa, la qual mantingué el senyoriu fins el XIX; en 1345 es va constituir la Setena de Culla o Comunitat d'Herbatge que incloïa Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta, Benafigos, Vilar de Canes, Torre d'En Besora, Molinell, Boi, Corbo i Castellar, aquesta setena va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris a l'orde de Montesa per tal de defensar els seus drets ramaders, el seu funcionament perdurà fins el segle XIX; en el segle XIX, en el decurs de les guerres carlistes el castell fou destruït.

La població abasta –dades de 2003—els 723 habitants, de gentilici, cullerans, que viuen molt dispersos entre el poble i les masies de Sales de Matella, Paulo, Mel o Pla de la Torreta, Molinell, Riusec, Monllat, Pla del Sabater, Roques de Llao i Torres de Matella. La composició de l'ajuntament rera les eleccions de 2003 és de 6 regidors del PP i 1 del PSPV.

Les altures dels 115, 9 km 2 de terme oscil·len entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1121 del poble, els 1.090 del Tossal de la Serrà o els 1.082 de l'Espaneguera, la qual cosa unida a l'acció dels dos rius que el travessen, el Montlleó i el Molinell, dóna lloc a gran nombre de paratges dignes d'esment com ara la Cova del Moro, Cova de Les Lledoneres, la Cova Blanca, la Cova de les Cabres, la Cova del Marqués, la Cova Redona, la Cova del Suseno, l'Albenc de Penyacalva, la Cova del Bovalar, la del Molinell, la Covarxa; la font del Molinell, la font de la Llosa, la font de la Carrasca”, la font del Gargolé, la Fontassa, la font de les Vinyes, font de Santa Maria, la Fonteta del Molinà, el Bassiolet, la font de Ferrerola”, la font de l´Oli”, la Roca de Penyacalva-El Frontó, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, El Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos”, el Singal de Salusitano, el Racó de Ten, la Roca de la Clapissa, el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal etc. També hi ha com a atractiu per als caminants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de població de tan enorme terme. La fauna està representada pels rapaços, els voltors, els senglars, la cabra salvatge i la flora té com representant emblemàtic la Carrasca de Culla, arbre centenari inclòs en el catàleg d'arbres monumentals del País Valencià.

Tot el casc antic ha estat declarat Bé d'Interés Cultural per la gran quantitat de racons històrics que conté: els Perxes, el Calvari, el carrer Pla, la Plaça del Pardal, el mirador del Terrat, L'era la Taona. També són tot un estudi etnològic els antics molins i les masies, moltes d'elles medievals, que hi ha arreu del terme. En matèria històrica els Arxius Històric Municipal i Parroquial de Culla custodien documents d'incalculable valor històric. Quant al patrimoni arquitectònic:

Els productes de la terra, carns, embotits, formatges, mel, oli, el tombet amb caragols i una rica rebosteria constitueixen la base de la gastronomia cullerana.

Per acabar aquesta semblança de Culla hem d'esmentar la gran quantitat de danses populars que encara s'hi conserven; entre moltes altres destacarem Els Dansants, Els Negrets i Les Gitanetes, recuperades, després de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la Carta Pobla.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Culla, ratllant el cel
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Les sèries vitals del Municipi de Culla
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat