UN DIA QUALSEVOL AL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ (DIVENDRES 24/09/2004)

Com que ja duc més d'una vintena de festivals cinematogràfics a les meues esquenes i a més aquests solen coincidir amb les meues vacances professionals, u ja sap que deu prendre-se-ho amb molta calma i conèixer per endavant que és impossible duplicar-se o triplicar-se per a estar a tot arreu com feia Michael Keaton en una pel.li del nom de la qual no vull acordar-me.

Per tant en els 6 dies que anava a estar a Donosti havia de veure el major nombre de pel·lícules, a més d'acudir a les rodes de premsa de les que més m'agradaren, aparèixer de tant en tant per l'Hotel María Cristina a provar algun canapè i eixir alguna nit de copes. Després del primer dia, el dilluns, vaig decidir que anava a dedicar-me més a la secció de Perles d'Altres Festivals que és molt més segura que la secció Oficial o la de Nous Directors i vaig elegir la nit del Divendres 24 de Setembre com la "nit de copes i festassa sense fi" ja que dissabte era l'últim dia de Festival i no havia quasi res programat al matí.

Després de pensar això, vaig decidir que aquest mateix dia anava a fer TOT el que deuria fer un periodista amb dedicació absolutament exclusiva i ací va l'experiència:

8.15 hores.- Sona el despertador i estic a punt de renunciar a la primera pel.li del dia ( m'havia ficat al llit a les 2 de la matinada després de veure en sessió de 12 de la nit la per a mi millor pel.li del festival, Whisky, una delícia ). Torna a sonar i me'n recorde que la pel.li només la puc vore a aquesta hora i que desegur m'agradarà doncs és de l'estupend director argentí Carlos Sorín i sobre el seu territori favorit, la Patagònia.

9.00 hores.- Comença la primera sessió del dia en la impressionant Kursaal 1, ja he pres cafè, estic superasserenat i orgullós de poder vore este film en una sala probablement 10 vegades superior on l'haguera vist a València.

10.40 hores.- Ha acabat la pel.li i m'ha agradat molt, encara que tinc la sensació que duc gairebé tot el festival veient la mateixa pel·lícula ( sud-americana i de personatges tendres ).

10.45 hores.- Acudisc lleuger i veloç a la roda de premsa a vore què diuen el director i el protagonista. Salta a la llum que Juan Villegas ho fa tan bé i natural perquè és així, un actor no professional.

11.20 hores.- Em queden uns 40 minuts abans de la següent projecció el que aprofite per a buscar la documentació del dia en el caseller ( bingo!, per fi trobe entre diversos press-books de paper i algun en CD una invitació per a una festa este mateix dia a les 20.30 hores ) i també per arreplegar les localitats de les sessions normals ( no de premsa ) de l'endemà ( sempre funciona així amb el que has d'estudiar molt detingudament la programació del dia en curs i del següent ).

11.40 hores.- Estic esperant que em toque elegir les localitats i mentre, veig com va la classificació del premi del públic en les Perles d'altres festivals. Decidisc que voré la guanyadora doncs de moment esta és Diarios de Motocicleta que no vaig poder veure així com la guanyadora del Premi de la Joventut de Nous Directors ja que no he vist res d'esta secció. Al poc temps em toca i demane les entrades, sent la guanyadora de Perles impossible per estar esgotades. Canvi de terç i demane la guanyadora del premi Horitzons, encara sabent que segur, segur és sud-americana. Com són a les 19.30 i a les 22 hores, em queda un espai per a demanar la revisió de Todos Dicen I Love You de Woody Allen a les 16.30 que quedarà per a sempre com la major raó d'ésser d'esta interessant volta al cinema musical que estem gaudint aquests últims anys.

12 hores.- Torno al Kursaal 1 per a veure la pel.li iraniana de la secció oficial amb bastants reticències doncs m'agrada molt Majid Majidi, però gens Abbas Kiarostami i a més sembla que els festivals quasi sempre col·loquen alguna iraniana com per obligació, així que a veure este Bhaman Ghobadi i les seues tortugues. Com a curiositat dir que també es projecta a la mateixa hora en el cinema Príncep amb subtitols en anglès per al jurat internacional i anglòfils de pro.

13.35 hores.- La veritat és que no hi havia tortugues per enlloc però és una gran pel·lícula havent rebut una gran ovació de la premsa que no és tan freqüent com quan la sessió és amb públic ( el de Sant Sebastià és dels més agraïts del país sense cap dubte ). Em vaig cap a la roda de premsa, però només vaig a estar una estona doncs comencen a les 14 hores les trobades de Zabaltegui que només per hui han canviat de l'Hotel María Cristina a la sala Kubo Kutxa del Kursaal. A més aquest iranià només sap parlar kurd i no hi ha qui s'aclarisca, encara que vaja amb traductor.

14 hores.- A la roda de premsa ja es respirava que la iraniana anava a ser favorita de la premsa per a la Concha, però no puc perdre'm vore als responsables de l'uruguaiana Whisky i de l'extraordinari documental Super Size Em, a més de Fele Martínez com a representant de La Mala Educación o a Javier Fesser que ha participat en el film col·lectiu En El Mundo A Cada Rato. M'agradaria sol·licitar-li una entrevista per al diari a aquest últim, però no tinc ocasió.

14.40 hores.- Crec que em queda temps suficient per a menjar alguna cosa abans d'acudir a la projecció de les 16 h. Com aquesta és en l'entranyable cinema Principal, un antic teatre reconvertit en cinema, me'n vaig a menjar cap al Boulevard.

16 hores.- després de fer-me un cafè doble per si de cas, comença la projecció de La Casa de las Dagas Voladoras de Zhang Yimou una de les pel.lis que esperava amb més il·lusió. Crec que com és d'acció, no m'adormiré.

18 hores.- Isc extasiat i al.lucinat. Per fi, quelcom de gènere i a més ha superat la seua anterior incursió en el cinema d'arts marcials amb Hero, tot un èxit als Estats Units. És un "pel.liculó", encara que potser li sobren els últims 15 minuts. De totes maneres, jo també desitge que ara torne al seu cinema més intimista.

18.15 hores.- A les 19.30 hores fan la passada de premsa de Una Mujer Difícil, la pel·lícula de clausura amb Jeff Bridges de protagonista i abans a les 17 hores m'he perdut la roda de premsa d'este bon actor, un dels premis Donostia d'enguany. Però com ja deia és impossible multiplicar-se. Com fins les 19.30 no tinc nova pel.li , m'aprope fins l'Hotel María Cristina que alguna cosa hi haurà.

18.30 hores.- Efectivament hi ha una espècie de debat titulat Menjaries de tot? amb l'inevitable director de Super Size Em, senyor Morgan Spurlock, a més de l'escriptora Lucía Etxebarría i fins un doctor.

19.30 hores.- Com que la pel.li de Jeff Bridges no em crida molt l'atenció i a les 20.30 tinc la invitació per a la festa d'una pel.li sud-americana ( com no ), decidisc que me'n vaig a botar el guió i em "pele" l'única producció d'Hollywood que anava a veure en tot el festival, a més la van a estrenar molt prompte.

21.00 hores.- després d'un breu pas per la pensió ( pagada això sí a preu de bon hotel, i és que Donosti és caríssim ), me'n vaig cap al port on he quedat amb un bon amic per a acudir a l'única festa mig nocturna de la setmana per a mi. El lloc és una espècie de pub sobre la badia de la Conxa tot envidrat i que es diu quelcom semblat a Kalimotxo ( única paraula que conec del l'euskera ). Encara arribant mitja hora tard, no sembla que vaja a tindre molt èxit de gent encara que comencen a traure uns sucosos canapès i un vi negre que té bona pinta.

22.00 hores.- Com 5 copes de vi i 15 canapès després, vam començar a estar molt contents com la majoria de presents i entaulem conversa amb alguns coneguts que sembla ser han vist la pel.li de la festa a les 12 del matí doncs havia una passada especial ja que no arribà a temps de presentar-se en competició oficial alguna. Ens diuen que estava molt bé, fins i tot de l'estil de la d'Aristaraín, però bastant més curta que sempre és d'agrair; no podem opinar, però vam coincidir amb ells que els canapès estan boníssims i que el vi comença a fer efecte.

23.00 hores.- Ara vénen els dolços i per a sorpresa de tots els present hi ha barra lliure per a prendre les copes que vulgues. Ens demanem 2 roms amb gel i un rajet de llima i li recorde al meu company que a les 12 tenim nova pel.li.

23.45 hores.- Ens n'anem a una cafeteria a prendre l'única cosa que no havia a la festa i que anem a necessitar per a vore la pel.li xinesa, el cafè. El nostre grau d'alcoholèmia destacaria en qualsevol control antidoping, però sabem que per a entrar al Principal no ho fan.

24 hores.- Comença la pel.li Jiang Hu de Wong Ching Po, que està en la secció de Nous Directors. Als 15 minuts li dic al meu company que està clar que no va a ser un Memento o Ciudad de Dios, pel que encara que no tinga mala pinta li donem 15 minuts més; a més li recorde el bo que està el rom negre.

24.40 hores.- Dit i fet, ens n'eixim de la pel.li perquè no és bo gaudir de l'art sense tots els teus sentits en forma. A més el que té de bo les sessions de premsa és que mai estan els directors o actors de les pel.lis com passa en les altres sessions i no dóna cap vergonya eixir-se'n.

01.00.- Decidim seguir amb el ja començat, visitant algun pub dels habituals del festival i acabant novament en la festa d'abans on clar està ja no hi ha barra lliure.

03.00.- Quan ens adonem que potser i encara amb la nostra avançada edat som els més joves del local, decidim visitar la discoteca per excel·lència del festival, el Bataplán. Està a la riba de la Concha i hi ha marxa sense fi fins la matinada. Encara que no es veu ni un famós, hi ha bon ambient i molt color.

06.00 hores.- M'adorm pensant que demà no veuré cap pel·lícula al matí.

PABLOCO SÁNCHEZ

(11-10-04)