El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell; l'origen de l'actual municipi, però, és romà, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a lèpoca musulmana i la Baixa Edat Mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà del Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer; Jaume I , després de conquistar-la a Al-Azraq , va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull ; successivament passà a propietat de Pere, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó, fill de Jaume II ; de l'infant Joan , arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica , per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer ; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 – Revolta de les Germanies —el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez , duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Didac Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro , capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell; en 1536 s'independitza de la de Riola i és erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan Enríquez de Ribera , ordena construir el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l'epidèmia de còlera;

A hores d'ara –setembre de 2004—el municipi està governat pel PP que guanyà les eleccions de 2003 amb 6 regidors; el Bloc amb 2, i el PSPV i PSICV amb 1 es repartiren la resta de regidors. El cens de 2003 enregistrà 3.066 habitants, de gentilici corberans.

L'economia es basa fonamentalment en l'agricultura, sobre tot taronja i en menor mida i en regressió l'arròs; la indústria gira en torn a l'agricultura, envasament, distribució i comercialització i hi ha algunes fusteries i empreses de construcció.

El terme, de 20,4 km 2 , depara els paratges que li dóna la serra de Corbera; els cims més elevats són la Penya Roja (394 m) i el Cavall Bernat (584 m).

Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscéncies de l'època, començaments del segle passat, de major esplendor econòmic degut a la taronja, que també deixà força masies arreu del terme de què encara es conserven un bon grapat.

La resta del patrimoni es concreta en:

La cuina mediterrània té bon referent a Corbera on les amanides, els arrossos i els dolços en són protagonistes

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Corbera
Blasonari
Corbera
Castillos y fortalezas de la CV
Plana personal de Paco González

UN PASSEIG PER CORBERA

L'extensa plana d'arrossars i tarongers que forma la Ribera Baixa del Xúquer té, en el marge dret del riu, una carretera recta i apaïsada d' uns set quilémetres de llargària, que travessant la marjal, uneix les poblacions de Sueca i Corbera.

La immensa planura es veu flanquejada al fons per una muralla contundent: La Serra de Corbera que s'imposa, imperativa, sobre els arrossars. Abans, però, d ‘arribar a la serra encara hi ha una altra barrera —aquesta artificial- que talla en dos la contrada. Es l‘autopista A-7, que construïda als anys setanta, ha canviat perceptibiement la fisonomia d ‘aquesta terra.

La Serra de Corbera és un conjunt de muntanyes que s'estén pels termes d'Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifairó i Tavernes de la Valldigna. Vista des de Corbera, el punt més característic és el Cavall Bernat de 584 m. d'altura, les vessants del qual s'uneixen amb les valls de la Murta i la Casella. El cim més elevat és el lloc anomenat la Mola, al terme de Favara, amb 626 m. sobre el nivell del mar.

Un dels paratges més apreciats de Corbera és el de les Fontanelles. No fa molts anys encara corria, abundant, l'aigua de les fonts entre l‘abrupta vegetació i la pinada. Els bancals on en temps antics es conreava el garrofer i l'olivera, són ara zona d'esplai per als visitants que la freqüenten. Des d'ací veiem, suspesa en una de les parets laterals de la muntanya, la Cova de les Ratetes Penades, abric de remotes civilitzacions.

Des de dalt d'aquestes muntanyes es domina tota la plana litoral amb la mar Mediterrània a l'horitzó.

L'aigua és un bé que, per sort, no li falta a Corbera. El poder d'absorció de les nostres muntanyes fa que l'aigua es canalitze en corrents subterrànies per brollar després en fonts i ullals arreu del terme. Moltes d'aquestes aigües s'escorren cap a la mar formant el que sol anomenar-se Riu Corbera, que després de conduir-se per vàries séquies, desemboca a l'Estany de Cullera.

La percepció que els forasters tenen de Corbera es concentra en dues imatges: les taronges i el Castell.

Les taronges han estat durant molts anys el principal recurs económic del poble. Les taronges de Corbera eren una garantia de qualitat als mercats interiors i europeus. D'ahí l'eslògan “Xe, de Corbera i dolces!”, que encara és conegut per molta gent. El cultiu i la comercialització de la taronja, malgrat haver perdut la força que abans tenien, continuen influint, globalment, en les economies familiars. Els treballs agrícoles, els magatzems de taronja, els collidors, els camioners, les dones treballadores dels magatzems,.. .són imatges que formen part de la vida corberana.

El Castell és la primera imatge de Corbera venint de Sueca, i conté en les seues parets tota l'essència d aquesta comarca. A 1' Edat Mitjana era el centre estratègic del territori; als seus dominis pertanyien els llogarets i alqueries que poblaven aquesta vora del Xúquer, des de la mar i la Valldigna fins a Alzira. Les seues muralles asseguraven la protecció deis riberencs en temps de revolta. Tant al període musulmà com després de la conquesta de Jaume 1, la fortificació tingué una importància defensiva considerable. Citat ja a antics documents del s. XI i a altres tan honorables com la Crónica de Ramón Muntaner, un dels grans cronistes europeus a l'Edat Mitjana, el Castell de Corbera constitueix un testimoni històric valuosíssim. La part coneguda popularment com la Cisterna és un dels exemples de Torre Albarrana més ben conservats de l‘època mora.

Enriquint el nostre llegat arqueológic hi ha l'Ermita de Sant Miquel. L'any 1248 el rei Jaume I manà construir aquesta humil capella al cim d'un pujol situat enmig de la contrada, on continua després de set segles d'existéncia.

El patrimoni históric de Corbera inciou una peça bàsica de gran valor artístic i sentimental: la Mare de Déu del Castell. Possiblement de finals del s. XIV o principis del XV, aquesta imatge és un dels pocs exemplars de l'estatuaria gòtica valenciana. El conjunt escultóric, tallat en fusta policromada, representa la Verge sostenint al braç esquerre el Jesuset.

Com en tants aitres pobles, seguint la tradició de les Verges trobades, els corberans celebrem el dia 8 de setembre la festa major a la nostra patrona.

Per a acabar aquest passeig i, ja que l'entrada al poble i'hem feta per Sueca, eixirem enfilant la carretera d'Alzira i guaitarem encara les majestuoses cases de camp que a un costat i l'altre de la carretera dibuixen un paisatge harmònicament civilitzat.