D'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertangué a Abu Zeyt fins 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort; el 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós , tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig – un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV --, els Calatayus , els Català , els Villacis i els Martínez de Pison ; l'expulsió morisca en 1609 delmà la població al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arribà al seu màxim de població per la construcció d'una central elèctrica.

En 2003 el cens dóna la xifra de 255 habitants, de parla castellana com la resta de la comarca de L'Alt Millars, de la qual és capital: L'ajuntament està governat pel PP que té 4 regidors, el PSPV en té 3 (dades de les municipals de 2003)

L'economia es recolza únicament en l'agricultura de secà.

El terme, de 41, 1 km 2 , és esquerp i muntanyós, s'estén al llarg de la vall del Millars farcit de pinedes, altures de més de 1.000 m, fonts ( La Salud, Macastra, Lobo, Arboçar, Úmbria, Cresp, Costur,Jara, Jarica, Carrasca Mitgeta) ; paratges (aldea de El Tormo, El Molino, el mirador de Ociño, el barranc de las Salinas , amb el Salto de la Novia, la Caldereta, la Bañera ); llocs per a practicar senderisme i fins i tot el parapent.

El nucli urbà conserva la flaire dels pobles àrabs i el passeig depara la contemplació de:

• El palau dels Comtes de Cirat. Edifici fortificat del XIV. Restaurat.
• Ajuntament.
• Castell de Cirat. Completament arruïnat i amb escasses deixalles.
• Torre del Comte. Torre defensiva del segle XIII, modificat en el XVIII. Necessita atenció.
• Castell de El Tormo. En el llogaret del mateix nom de què no hi ha pràcticament restes.
• Santa Maria dels Desemparats de El Tormo.
• Campanar barroc.
• Església de sant Bernat. Segles XVIII-XIX.
• Plaça de sant Isidre.
• Museu Etnològic. Instal·lat en la Casa de la Cultura.

Bon oli d'oliva, embotits i carns, olla de card i bona rebosteria casolana constitueixen la gastronomia local.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Pueblo de Cirat