ENTREVISTA ALS COMPONENTS DE SOUL ATAC
(1991 paraules totals d'aquest text)
(1338 Llegides)
SOUL ATAC és una formació d'onze músics que sorgeix a València fa 3 anys amb la intenció d'adaptar els patrons de la música negra (blues, funk, soul i jazz) i barrejar-los amb ritmes mediterranis i lletres en la nostra llengua.
Un mosaic de gent de tot arreu del País i de diversa formació i edat. Tres veus: Marga Landete (Cofrents), Anna Franco (Canals) i Manoli Alandes (Castelló de la Ribera), baix, guitarra i bateria: Paco Rovira, Andreu Garcia (València) i Ximo Femenia (Bellreguard), teclat: Ferran Pardo (València), congues: Edu Capmany (Alboraia) i tres vents experimentats: Javi Lario (saxo) de València, Toni Benavent (Trombó) de Catarroja i Toni Tornero (trompeta) de Quart de Poblet, formen un projecte que pretén trencar les barreres de la música que es fa al llarg del País i el prejudici de creure que no es pot adaptar la cadència del blues, del funk i del soul a la nostra tradició folk, i menys interpretar-ho en valencià. Un projecte que pretén oferir frescor i contundència amb la música com a millor reivindicació. Si voleu saber més coses consulteu la seu pàgina web: www.soulatac.com
L'ENTREVISTA
-Per començar l’entrevista creiem oportú aportar-vos un comentari que ens ha arribat a la redacció: "Fa temps que seguisc els avancos de Soul Atac i es confirma com un grup de referència que tindrà molt a dir. Per a quan el CD? Pense que a este país li cal música en la nostra llengua que no estiga demanant la independència cada dos acords. D'això ja se n'encarregaran els polítics! Seguiu així!!! Un fan."
El CD quan siga possible, o quan algú ens ajude… Tenim alguns contactes però la cosa es pot allargar encara molt. D’altra banda, no sé si som un grup de referència o no, el que sí sé és que si férem lletres més contundents ja hauríem tocat en Festivals importants i en molts altres llocs. De moment, toquem només pels poblets del país amb un únic objectiu: que la gent balle i s'ho passe bé. Hi ha molta gent que ve als concerts, es diverteix, balla i deprés pensa: hòstia, si cantaven en valencià! Defensem el "passar-ho bé" per damunt del "estic ací per a reivindicar…". Cadascú que entenga el per què de la nostra reivindicació.
-No negareu que , dissortadament, no deixa de ser estrany, que a un grup en valencià i del nostre país, els cants a la pàtria, l’autodeterminació i estes coses, no monopolitzen la temàtica de les cançons. No vos miren mal per açò?
Per què ens han de mirar mal? El valencià és una llengua mooolt ampla i serveix per a parlar de tot. Utilitzar una llengua només per a parlar d’uns determinats temes és limitar-la. Abans cantavem en anglès i ara en valencià, i les lletres són les mateixes. No hauria de semblar estrany per a ningú, parlem del que volem i com volem. És comprensible que la temàtica nacionalista siga tan abundant en els grups catalans, la nostra llengua continua sent maltractada i menyspreada. Tanmateix, nosaltres volem fugir d’un circuit elitista. Molts castellano-parlants eviten cada volta més concentracions de grups nacionalistes, no perquè estiguen en contra de la llengua o de la nostra cultura sinó perque no es poden integrar en un projecte polític que els margina. Volem arribar a qualsevol per demostrar-li que hi ha més formes de fer país.
P.D: Com diu Paco: "Por ejemplo, nos gustaría poder tocar en cualquier festival soul de la Península…" Andreu: "No parlem una de les moltes llengües co-oficials de l’Estat Espanyol?". Marga: "I pel que fa a si ens miren malament… ens miren bé, perque som una banda de sex simbols en valencià"
-Quan parlem de Soult Atac... de quanta gent estem parlant, des de quan esteu junts i què feu quan no toqueu junts? Vaja, qui sou?
Soul Atac som una colla de gent de diferent condició i procedent de molts indrets del país: des de Bellreguard a Alboraia, des de Quart de Poblet a Canals. Tota una massa de gent fent el mateix viatge; tant els que toquem com també els que han tocat o els que veniu als concerts. Soul Atac és, a hores d’ara, més que un grup de música, és tota una filosofia; és el que té la màgia del soul… (Rialles).
"Conocí a Andreu en la guarderia -diu Paco-, era el niño pegón que bailaba en plan robot hasta que un dia le iluminó san Wilson Pickett y se pasó al funk. Luego nos separó la inconsciencia tierna de la edad preescolar y nos encontramos en una terapia de enfermos del soul. Ay, el destino!"
-I ara un altre dels comentaris, sembla que molt personal:: Per a Ximo, el bateria: Quan et llevaràs la samarreta? Per cert, teniu samarretes de grup?
(Respon Ximo, evidentment)
A què ve tant d’interès!? El meu somni és que una fan enbogida puge algun dia a l’escenari i me la lleve. I no pot ser Marga, ella no és una fan. Les samarretes ja les tenim i, la veritat, estàn molt xules…
(P.D: Resposta de Paco: "¡YO PREFIERO QUE SE LAS QUITEN LAS CANTANTES!").
-I parlant de coses que es venen. Heu dit que aneu a traure un CD? Per què heu tardat tant???
El traurem si podem… La teoria és que ens hem proposat enregistrar tot el material que tenim i que hem rodat pels escenaris. És veritat que enregistrar un disc costa diners i, a més a més, cap discogràfica produeix res que després no puga vendre. Val, molt bé… Així doncs, quin és el problema? Nosaltres som un producte que es pot vendre perfectament -o és que a algú li molesta la nostra proposta? Discogràfiques, ja sabeu!!! A què espereu per a telefonar-nos…
-Hi ha un autèntic circuit per als grups que canten en valencià o depenen exclusivament de la quantitat de concerts que puguen programar els activistes per la llengua i similars?
Al País Valencia el circuit i el recolçament és pràcticament inexistent, però no ens enganyem, siga el grup que siga -tant si canta en valencià com en castellà, i bé siga de pop, rock o jazz- com si és qualsevol altre esdeveniment cultural. A València no hi han pràcticament actuacions en directe, s’ha prohibit la música al carrer (amb multes de més de 600 euros) i l’administració "administra" les llicències com vol i s’encarrega d’afonar als pocs que s’arrisquen a fer alguna cosa de trellat. Mentre es tracta de tancar Ca Revolta, mentre tanca el Moma Teatre i molts altres bars, sorgeixen cada volta a la ciutat més pubs de luxe que tenen darrere seu gent relacionada amb el València Club de Futbol als que l’Ajuntament no posa cap problema per poder obrir. Com és possible que uns bars no aconseguisquen mai la llicència mentre altres la tenen d’un dia per a un altre?
-I a la tele i a la ràdio què? Ni parlar-ne?
Quina tele i quina ràdio? Estem parlant de RTVV? La "nostra" radiotelevisió pública? (Rialles). A l’estatut de creació de Canal 9 està escrit que el seu objectiu és recolzar i potenciar la cultura i la llengua de la nostra terra. Des de que va començar a emetre, quantes voltes heu vist a Al Tall, a Miquel Gil, a Urbàlia Rurana, a Ovidi o grups de xirimiters, etc…? Igual que TV3 i el Canal 33, veritat? No ho entenem, i això que -en el nostre cas- ho fem superbé, som guapíssims (especialment la secció de vents) i plorem en públic si cal. No sé en què estaran pensant. Soul Atac som una mina! Seríem líders d’audiència!!!
-Qui diu què és el que està malament, i que és el que està bé?
Evidentment, i aprofitant la pregunta d’abans, els mitjans. Pareix que tot el que ix en televisió és una veritat absoluta i la gent no es para a pensar que darrere hi ha una manipulació molt gran (doncs treballen persones amb interessos molt concrets). Què passa amb tot el que no ix per TV? No existeix? Cada volta pareix més cert allò que diu la cançò: "la revolución no será televisada". Per a nosaltres la cosa està clara, la que diu què està bé i què està malament és, sense dubte, Anna, ella és qui mana…
(P.D: Resposta afegida de Paco: "Y yo. ¡Las cantantes están muy bien!")
-La festa de l’ACV Tirant lo Blanc, al Matisse, va ser un èxit. Quan vos podem tornar a vore en directe?
El proper dia 24 de setembre al pub PACHAMAMA de Russafa. Per a més informació consulteu la nostra pàgina web: www.soulatac.com
-Vull tirar-vos de la llengua i no sé en què, així que aprofiteu i digueu que és el que vos passa pel cap i no s’atreviu a dir.
Que Ximo es lleve la samarreta!!!! (diu Marga). Marga sempre pensa el mateix (jo també d’ella -diu Ximo-). Al marge de la polèmica de la samarreta, qualsevol dia escrivim un tema en castellà i el toquem en un "bolo" a vore què passa… Què és la música sense provocació?
-I parlant de llengua, (per a variar), com li expliquem a Moratinos que els catalans parlen valencià?
Pot ser, en anglès? En el idioma universal del funky? Tal volta li podem cantar: de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó… la cosa està clara, i a tu… et falta un regò? Qui no patisca la ignorància de Moratinos i vulga fer alguna cosa amb la seua indignació pot col·laborar amb una recollida de signatures per la unitat de la llengua a la pàgina www.campanyes.org. Coses com aquesta fan que, cada volta, la normalitat que desitgem estiga més lluny.
-Estem parlant poc de música i és realment allò que vos agrada.. a tot açò, quina música vos agrada escoltar?
A tots ens agrada tot tipus de música, amb les nostres discrepàncies i preferències, però per damunt de tot la música negra : Maceo Parker, The Meters, tot el jazz, el funk i el blues. De Cantants blancs ens quedem amb Dylan, Ani Difranco, Red Hot, Tower of Power i mil més… També escoltem música tradicional com Miquel Gil, Tres Fan Ball, Pasqualet el de Vila-real. Cadascú de nosaltres és un món i, directa i indirectament, tots influïm en la nostra música.
-I fer.. heu trobat el vostre estil propi definit o li pegueu a tot?
No existeix l’estil, existeixen les cançons. A més a més, Soul Atac és la suma de tots els seus músics. No hi ha un estil concret i, malgrat això, sí és veritat que tots els temes tenen alguna cosa en comú, una certa coherència. Casualitat?
-Com porteu açò de les entrevistes? Moltes ja?
Només ens falta una entrevista per a la Vogue. Ja hem dit que no a la MTV i a Rolling Stone. Ja sabeu, per falta de temps… Ens han dit que fins i tot Canal "nueve" està darrere nostre per fer-nos un videoclip.
-Vinga, ara que traieu disc, expliqueu una miqueta de què anirà la cosa i doneu alguna raó més per a rascar-se la butxaca i comprar el vostre disc i no un de David Bisbal.
A nosaltres se’ns entén quan cantem, això ja és un avantatge. A més, entre els grups que no canten en valencià i Obrint Pas deu haver un sector de gent que preferirà escoltar Soul Atac.
(22-09-04) | 