Podem suposar que en època romana ja existeix poblament dispers per La Plana, en forma de l'explotació agrària que en llatí s'anomenà villa i en àrab amb la paraula que originà "alqueria". Nogensmenys la ciutat actual no sorgeix fins el 6 de febrer de 1251, divuit anys després de la conquesta cristiana; al voltant de l'alqueria de Benàrabe, per privilegi reial atorgat a Ximén Pérez d'Arenós , que s'hi va traslladar des del castell –“castelló”, en català medieval— situat en el cim de la Magdalena. Abans d'això, en 1239 Nunyo Sanxo , senyor del Roselló i primer amo feudal de Castelló atorgà carta pobla en l' alqueria de Benimahomet que no va donar resultat; en 1245 la propietat va passar al monestir de sant Vicent de València i el 1287 aquest, amb totes les seues possessions, al de Poblet; el 9 de maig de 1269 Jaume I va atorgar permís per a la celebració d'una fira; el 17 de febrer s'autoritza l'ampliació del casc urbà mitjançant l'afegit d'un raval; el 7 de febrer de 1284 Pere III, el Gran , dóna a Castelló la capacitat d'autogovernar-se des de les seues pròpies institucions municipals, seguint el model de les de València; en 1297 Jaume II, amb l'ajuda econòmica dels veïns, recupera la vila per a la Corona ; l'entrada en el tres-cents va suposar noves alienacions a favor d'Elionor de Castella i del comte de Trastàmara , però des del 1366 Castelló romangué definitivament en la Corona; l'expansió iniciada amb la conquesta va continuar durant el segle XIV, de manera que la demografia no va arribar al seu sostre d'un miler de focs fins el 1350, un nivell que malgrat els daltabaixos catastròfics encara es mantenia als inicis del segle XV; l'ampliació del regadiu, el repartiment de les aigües entre les viles de La Plana (1346) i el sanejament de les marjals són indicis d'un creixement que va ampliar l'espai conreat de les 8.000-9.000 fanecades del 1250 a les 27.000 del 1398; a partir de 1420 s'hi produeix una forta depressió econòmica que repercuteix en la demografia i que portà, en 1446, a la instauració del sistema insaculatori per a la provisió de càrrecs; a finals d'aquest segle Castelló va ser emmurallat i fortificat; va participar activament en la guerra de les Germanies; rera la seua derrota a mans del duc de Sogorb , la ciutat va ser saquejada, mentre els líders de la resistència al Maestrat eren empresonats i executats dintre dels seus murs; durant l'època moderna foral Castelló fou la seu d'un lloctinent de governador " ultra uxirem "; el 1571, com a conseqüència de les necessitats defensives de la ciutat i del territori de la seua lloctinència de governació, es va aixecar una torre de defensa en la costa; en 1600 s'adquireix armament per formar una companyia de 200 hòmens que formarien part de la milícia efectiva del Regne de València creada el 1597, la qual participà activament, en 1648, en la campanya contra Catalunya en defensa del regne de València; en la guerra de Successió recolzà la causa de l'arxiduc raó per la qual la ciutat fou sotmesa a una imposició de gairebé nou mil lliures decretada pel duc de Berwick ; en 1708 el Decret de Nova Planta hi instaura els costums i models castellans i s'hi designa el primer ajuntament borbònic; en 1709 passa a ser capçalera d'un co-regiment sota el comandament del coronel Josep Antoni Valdenebro , en el XVII la població es va triplicar la qual cosa va comportar l'enderrocament de la muralla, en 1796, per donar cabuda als més de 15.000 habitants que hi havia; aleshores l'agricultura (morera, canya de sucre, fruiters i cànem), la indústria ceràmica i el tèxtil hi eren els principals motors econòmics; dos dies després de la proclamació de Josep I com a rei d'Espanya es produí una important matança de francesos a Castelló (juny, 1808); el 1811 la ciutat fou presa pel mariscal Suchet ; cap a finals del 1.811, el famós guerriller franciscà, de malnom el Frare, aconseguiria entrar a Castelló; encara que l'abandonament definitiu de la ciutat per part de les tropes franceses no es va produir fins maig del 1814; en 1837 (guerres carlistes) Ramon Cabrera assetja la ciutat; en 1873, també en el decurs de les “carlistades” es proclamat el cantó de Castalia amb el consegüent setge carlí (1874); durant la segona meitat del XIX la bonança econòmica du la transformació urbanística, apareixen els edificis modernistes, teatres, s'ampliació el port, arriba el ferrocarril –l'entranyable Panderola—, dissortadament desaparegut; a començaments del XX la població era ja de 30.000 persones i la ciutat està immersa en els moviments socials que convulsionen la península: vagues entre 1917-1919, dictadura, república, guerra civil s'hi fan sentir amb la intensitat que correspon a la gran urbs que ja era.

Castelló és el cap de la comarca de La Plana Alta i a hores d'ara –cens de 2003— té 160.714 habitants, de gentilici castellonencs. El PP, amb els 15 regidors que va obtenir en les votades de 2003, detenta la batlia; el PSPV en té 10, de regidors i el BLOC 2. La denominació oficial manté la bilingüitat: Castelló de La Plana/Castellón de la Plana. Els nuclis de població són: Castelló i Les Columbretes.

Des del final de la contesa de 1936-1939 el creixement ha estat imparable basat sobre tot en l'exportació de la taronja i la puixant producció ceràmica; també abasten importància el moble i el sector serveis, lligat al turisme. En els anys vuitanta del segle passat s'hi va crear la Universitat Jaume I que té el seu campus en la carretera que uneix Castelló i Borriol. Al Grau hi ha el Planetari; amb bones instal·lacions per a l'observació i divulgació de l'astronomia; és el primer edifici d'aquest tipus del País Valencià.

El seu terme compta amb 107,5 km 2 . Front a les costes castellonenques, a unes 30 milles, si fa no fa, trobem: L'Illa Grossa o Columbret Gran, Bergantí o Carallot, Ferrera, Foradada, Senyoreta, Mascarat, Llop, Méndez Núñez, Espinosa, Navarrete i Churruca , totes elles són les illes que composen les Columbretes, parc natural que és una important reserva natural del nostre País. La resta del terme absolutament pla només es veu afectat pels estreps de la serra del Desert de les Palmes.

La ciutat ha crescut, com gairebé totes les grans ciutats, tan desordenadament que hi ha qui l'ha qualificada com “ciutat pitjor urbanitzada d'Europa”, malgrat tot compta amb bells llocs com ara la plaça Major, el Parc Ribalta, el més bell jardí romàntic de la ciutat amb interessants construccions i bona mostra botànica; molts edificis modernistes, el Grau, les platges i un important patrimoni que relacionem tot seguit:

• El Fadrí. Símbol de Castelló. Campanar exent de planta octogonal construït entre 1591-1604. Rera llargs plets entre església i ajuntament actualment és propietat municipal.
• Concatedral de Santa Maria. Originària del segle XIII, va sofrir un incendi en el XIX i va haver de ser enderrocada després de la guerra de 1936-1939. Conserva molt poca cosa de la seua fesomia original
• Llotja del Cànem. Primera meitat del XVII.
• Casa dels Miquels. Palau del segle XV.
• El Casino. Monumental edifici modernista construït en 1922.
• Casa Abadia. Edifici del XVI que alberga la biblioteca de la Sociedad Castellonense de Cultura
• Església de sant Miquel. Barroca, del XVIII
• Convent de les Caputxines. Edifici del XVIII, amb pinacoteca de Zurbaran i escultures del segles XVII i XVIII.
• Església del convent de sant Agustí. Façana barroca i pintures de José Vergara i Joaquín Oliat .
• La hembra del mar . Escultura del castellonenc Joan Ripollés . Presideix l'entrada al Planetari.
• La Farola . De 1929 simbolitza l'etapa modernista de la ciutat.
• Teatre Principal. Finals del XIX, estil neoclàssic. Focus cultural de la ciutat.
• Correus. De Demetri Ribes i Joaquim Dicenta . Modernista.

• Ruta de les Ermites:

  • Sant Jaume Fadrell. La més antiga (1178) i important.
  • Sant Josep. 1685.
  • Sant Isidre. 1631.
  • Sant Nicolau. 1608-1611.
  • Basílica del Lledó. Als afores de la ciutat. El seu origen és una capella del segle XV que ha anat sofrint diverses incorporacions.
  • Sant Francesc de la Font. No es coneix la data exacta de construcció. La primera notícia és de 1748, però ja estava aixecada.
  • Sant Roc de Canet. Bastida en 1652 sobre una antiga alqueria.
  • La Magdalena.
  • El Salvador. Coneguda popularment com Les Casotes. Barroca, de 1782.
  • Sant Joanet del Riu Sec. De 1914.
• Restes de les muralles construïdes en 1837, que coincidien en gran part amb les medievals, en diversos punts de la ciutat.
• Torre dels Alçaments. Únics vestigis de la muralla medieval, descoberts i restaurats fa poc temps.
• Castell Vell, o de Fadrell. En el puig de la Magdalena. Del segle XI. També se'l coneix com Castell dels Moros, Castell de la Magdalena i Castell de Cas. En ruïnes.
• Castellet d'En Nadal.
• La Torreta Alonso. Única torre de defensa que es conserva d'un grup que hi hagué.

Quant a la museus, Castelló presenta:

• Museu d'Art Contemporani.
• Museu Etnològic de la Diputació.
• Museu Municipal d'Etnologia del Fadrell.
• Museu de la concatedral de santa Maria. Amb obres de Joan de Reixach, Nicolau Falcó i Lluís Montoliu entre d'altres.
• Museu de Belles Arts.

Les principals festes de la ciutat són les festes de la Magdalena que commemoren la seua fundació . Són nou dies de festa que s'estructuren des del tercer dissabte de Quaresma fins el quart diumenge d'aquest període. El nucli de la celebració és la Romeria de les Canyes amb la participació de desenes de milers de castellonencs que tots els anys rememoren el fet fundacional tornant al solar dels seus avantpassats, el puig de La Magdalena. Aquest costum va tindre en els seus principis un caràcter penitencial que encara es conserva hui en dia. Juntament amb la Romeria, cal destacar el protagonisme de les Gaiates monuments de llum exclusius de Castelló, les quals desfilen la nit del tercer diumenge de Quaresma i resten en diferents places al llarg de tota la setmana de festes. Per la vigília de la festa recorre els carrers de la ciutat la famosa Cavalcada del Pregó, vertader museu etnològic vivent i dinàmic, en el qual s'exalten la història i les llegendes, els vestits típics, les danses i els costums d'aquestes contrades.

Els arrossos en qualsevol varietat, amb verdures o carn o peix o tot plegat; la fideuà; els productes del mar, llobarro, tonyina, aladroc, daurada; les verdures guisades, olleta de la Plana, faves tendres estofades; caragols en salsa, tords fregits amb rovellons són una petita mostra de la varietat gastronòmica, típicament mediterrània de Castelló. I si parlem de dolços esmentarem la coca malfeta o les pilotes de frare.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Benvinguts a les festes de la Magdalena
Castellón. Un paseo virtual
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Ajuntament de Castelló de la Plana
Plana personal de Paco González
Planaweb