El període postvacances

2-9-2004
Ja s'han acabat les vacances, tothom tracta de tornar a la normalitat, és el moment de pensar com desfer-se d'aqueixos quilets de més que hem agafat i de deixar-nos sorprendre pels nous col·leccionables de la temporada. De moment el que més m'ha impactat ha sigut "Mi querido taller mecánico", per a l'any que ve crec que patentaré "Mi querido colegio de monjas". Com gaudiria jo fent pagar a aquelles monges tot el que em van fer passar, però això promet contar-ho en altre monòleg, hui no toca, que tornar a la feina ja és prou dur com per a damunt recordar tot allò.

Bé, s'han acabat les vacances i ho reconec NO he llegit "El código da Vinci". Què passa? Enguany la pregunta no era... què, on has estat de vacances?, no, enguany la pregunta era... eh tia, t'has llegit “El código”? Quin enfit també amb el maleït llibre. Així clar, m'he passat tot l'estiu sense poder mantenir una conversa amb ningú. Les úniques que tenien unes conversacions desviades totalment d'aquest tema eren les meues amigues, però clar elles també se centren únicament en el "Maravilloso mundo de la maternidad" i com que tampoc tinc molt a opinar... I si no, agafa't a ma mare que encara està pegant voltes a la mort de Carmina Ordóñez. Era arribar a casa i ja estava ella -nena, tu què creus, com haurà sigut la cosa?, veges si el que diuen ara!- i així un dia i altre i altre, i encara donant gràcies que això de la Jurado no ha passat d'una operació, de nou hores però operació, perquè si li haguera passat alguna cosa a la pobra dona, no vull ni pensar-ho! Ambdues notícies han ocupat més temps als espais de la tele que l'atemptat de les torres bessones. Fins i tot els informatius s'han fet ressò d'aquestes qüestions, així que, clar com li faig veure a ma mare que no perda el temps en ximpleries d'aqueixes i veja coses més serioses. És trist però ja no tinc cap credibilitat! Ni tan sols per a ma mare! Ara que jo estic segura que tot això de la Jurado ha sigut un tracte amb la Casa Reial per desviar l'atenció i deixar que la Letizia poguera passar uns dies tranquil·lament sense haver de suportar tots aquells periodistes preguntant a tota hora si està ja embarassada.

- A veure, jo sé que pensar en l’Elena com a successora si el Príncep no deixa descendència no tranquil·litza molt, però no patiu tant que tot arribarà. No l’estresseu, no siga pitjor el remei que la malaltia-. 

Aquests periodistes també..., i si no els hòmens dels temps, per què s'encaboten tots els anys a dir que "es el verano más caluroso de los últimos 30 años"? Tots els anys igual, tots els anys igual. Mentida! Jo tinc el millor mètode per saber si un estiu és calorós o no i puc assegurar que l'estiu passat va ser molt més calorós que aquest. Viure en un àtic sense aire condicionat té els seues avantatges, aquestes coses les puc certificar personalment, així que per més que insistisquen els del temps, aquest no ha sigut l'estiu més calorós dels últims 30 anys.
I dit això, com a primer monòleg de la temporada ja va bé la cosa, això sí, per acabar llançaré un prec als de l'Ajuntament perquè canvien la data en què em fan arribar el rebut de la contribució a casa. Home, no hi ha dret que cada any quan torne de vacances em trobe la mateixa "sorpresa" a la bústia. No és per res, però això contribueix a incrementar el meu estat de mala llet. Sort que almenys no he de passar també per "la vuelta al cole" que aqueixa és altra. Encara no sé com s'ho fa la meua germana cada any amb cinc "vueltas al cole" que preparar. Però mira, per més que li dic que això si no eres de l'Opus no es pot portar, ella com si res, que s'ho troba fet això de parir.