Hi ha troballes iberes en la necròpoli de la Nava i el jaciment de la Vila Vella. El seu origen es troba en el Castellum Flavii , d'origen romà, que fou ampliat i reedificat pels àrabs ( Castil-al-Habib “castell de l'amic”).En 1179 és afegit a València pel tractat de Cazola; el 1210, Pere II el conquesta; torna a mans musulmanes fins que Jaume I el reconquesta i cedeix els delmes a l'orde del Temple; en 1273 el tractat d'Almizra confirma la pertinença al regne de València; al segle XIII tenia vot a les Corts Valencianes. El 1304 el rei Jaume II va posar-lo, juntament amb Ademús, com a garantia del préstec que va rebre de Gil Ruiz de Lihori ; el 1319 l'orde del Temple desaparegué i els delmes passaren a la de Montesa, la qual hi constituí la baronia de Castielfabib formada pel territori del Racó; durant el segle XIV els castellans intentaren en diverses ocasions conquistar-lo però fracassaren; quan l'ocupació francesa va servir de presó i comandància; a les primeries del XIX se li segregaren Torre Alta i Torre Baixa en les guerres carlines fou hospital de sang en la segona i fortificada pels carlins en la tercera; els efectes de la guerra de 1936-1939 van ser forts a Castellfabib per trobar-se en zona republicana i ser zona fronterissa.

Com a la resta del Racó s'hi parla castellà. El gentilici és castieleros. En 2003 s'hi empadronaren 294 persones. Els nuclis de població són: Castellfabib, Arroyo Cerezo, Mas de Jacinto, Cuesta del Rato, Mas de los Mudos, Los Santos –aldea que té més habitants que el poble. La batlia la detenta des de les eleccions de 2003 el PP que obtingué 4 regidors, 2 en té el PSPV i 1, IMC.

A partir del 1900, com la resta del Racó, va entrar en un procés d'immigració que l'ha dut a perdre més del 85% dels seus habitants. L'economia se sustenta en l'agricultura: ametla, cereals, vinya i, sobre tot, la poma esperiega ; la ramaderia està representada per uns 7000 caps de bestiar llanar. Hi ha una incipient indústria hostalera basada en l'explotació dels recursos paissatgístics pel turisme rural.

És el poble més septentrional del Racó, s'asenta sobre la vessant del mont Fabio , en la marge dreta de l'Ebrón (afluent del Túria). Al seu terme, de 108, 3 km 2 , hi ha la Cruz de los Tres Reinos (1.555 m), on convergeixen els antics regnes de València, Castella i Aragó; el Cabezo (1.446 m) i els paratges de l'Hontanar i Val del Agua .

Els seus monuments més destacats són:

• La fortalesa, la història de la qual és la del poble.
• Església de la Verge dels Àngels, bastida sobre antigues dependències de la fortalesa en el segle XIII, és, possiblement la més antiga església del País.
• Ambdues edificacions es troben en la quarta planta del que fóra la fortalesa original, --per sota d'elles hi ha vivendes- i formen un conjunt arquitectònic que necessita ràpida intervenció restauradora ja que el seu estat de conservació és lamentable.
• Trossos de l'antiga muralla, que formen part d'edificacions més modernes. I tres torres de vigilància.
• Ruïnes del convent agustinià de sant Guillem del segle XIV.
• Ermita Verge de Gràcia.
• Sant Joaquim i santa Anna d' Arroyo Cerezo . Segle XVIII.
• Sant Sebastià del Mas de Jacinto .

Cal remarcar, com a detall etnològic, que en algunes festivitats importants es manté el costum medieval de giravoltar la campana "Guillermina" --així anomenada en honor de sant Guillem, patró de la localitat-- amb algú jove del poble abraçat de peus i mans a ella.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Arroyo Cerezo
Campana Guillermina
Castielfabib. Tu portal
Castielfabib web
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Mas de Jacinto
Noticias del Rincón.com
Plana personal de Jorge Sales
Plana personal de Paco González
Rincón de Ademuz.com
Ruralturia