Juli Esteve, periodista valencià, ha treballat en diferents mitjans audiovisuals (Canal 9 i Tv3). Ara és un dels promotors d'InfoTV, un nou canal d'àmbit nacional valencià i en valencià, "que pretén ser alhora un referent quant a la informació, el debat, l'opinió i la producció audiovisual"

-Si podem fer servir la quantitat de preguntes que ens han arribat a la nostra redacció com un indicador més de l’expectació que el projecte d’InfoTV ha despertat en alguns sectors de la societat valenciana sense dubte ens adonem de que existeix  una gran demanda. No obstant preferim que sigues tu qui ens digues, per què ens cal als valencians InfoTV.

 InfoTV és una aposta per la normalitat, que és just el que no tenim en el panorama audiovisual valencià. La pluralitat és la raonable en la premsa escrita; és millorable en la ràdio; i és pràcticament inexistent en la televisió. Això no és gens normal. Nosaltres, el que volem és que, si hi ha una notícia, hi haja un informatiu que la conte; si hi ha una qüestió polèmica, qui hi haja un programa de debat on es puga tractar; si hi ha persones o fets dels quals toque riure’s, ho puguem fer en un programa d’humor; si tenim personatges que destaquen perquè escriuen, actuen, canten, fan música, investiguen, dissenyen... que hi haja un magasín on se’ls puga vore... Sembla senzill, lògic i normal, veritat? Doncs que algú m’explique perquè no hi ha res de tot això en la televisió que podem vore. Per això fa falta InfoTV, per recuperar la normalitat, la dignitat i els drets dels ciutadans. I des del punt de vista professional, per poder treballar dignament.

-Una televisió tan atractiva, formadora i intel·ligent com la que ens vols vendre és compatible amb un producte de masses? Dit d’altra manera es pot fer bona tele per a molts o serà un producte per a èlits?

 Tot és relatiu. Quan parlem de “masses”, a quanta gent ens referim? Nosaltres competirem per tindre audiència, naturalment, però no volem tota l’audiència i molt menys a qualsevol preu. Tots els càlculs econòmics que hem fet estan basats en una xifra ben prudent de share: el 4 per cent, unes 80.000 persones. Potser en tindrem més, però serà perquè recuperarem espectadors que ara han desertat de la televisió impossible de vore que ens ofereixen. I perquè una part de l’audiència avorrida de programes sense interés se’n vinga amb nosaltres. Dit d’una altra manera, no ens interessa el públic que veu Tómbola, sinó el que no el veu, que és moltíssim més, vint voltes més exactament. Però això no vol dir tampoc que farem un producte elitista. Es tracta d’apel·lar a la neurona, una miqueta encara que siga, i no insultar o fer-li la cara roja de vergonya a ningú que s’assente al sofà per vore la tele. Es pot aconseguir eixe equilibri.

 -Sobre el que trobarem a InfoTV ens hem pogut fer una certa idea mitjançant les notes de premsa i presentacions publiques del projecte però, que és allò que no trobarem a esta televisió i que per sort i per desgracia tenim a la televisió pública valenciana?

 Estem en un món molt competitiu i no convé donar pistes a les altres cadenes. Però podem avançar que no farem programes anomenats del cor, ni farem desfilar davant les càmeres freakis de cap classe, ni sentirem una sola versió de la realitat plural del nostre país, ni transmetrem partits del València, el Llevant o el Vila-real, per raons econòmiques òbvies i perquè ja hi ha altres cadenes que ho fan. I sobretot, no projectarem cap als valencians cap dels models socials antics i obsolets a què ens tenen acostumats. El nostre projecte és profundament modernitzador. Intentarem ser innovadors en formats i en continguts i mirarem de donar alguna sorpresa a l’audiència.

 -Molts lectors s’han interessat per saber si esta nova televisió arribarà a la seua comarca i quan ho farà. Així doncs, quan i quants podrem veure esta nova televisió a les nostres pantalles? Arribaran les emissions a Internet?

 Volem arribar, d’entrada i des del primer dia, a totes les comarques valencianoparlants i també, probablement, al Baix Segura. Això, en una primera fase. Després anirem més enllà. A més, en alguns casos, potser a la Plana, el Baix Maestrat, la Safor, la Marina i potser també al Baix Segura funcionaran des del primer moment desconnexions servides per delegacions d’InfoTV o per empreses associades a la nostra cadena. Sí, tenim la intenció de fer servir Internet i també el satèl·lit per difondre el nostre senyal.

 -InfoTV s’ajustarà des dels seus inicis a la legalitat. Com de fácil o difícil ho te este projecte per ajustar-se a les lleis vigents? Fins a quin punt pot suposar la política un entrebanc?

 La llei de lleis, la Constitució, reconeix en l’article 20 el dret a informar. I això és el que nosaltres volem fer. Més legalitat, impossible. Cert és que la televisió és un sector poc regulat, amb moltes llacunes legals, però abunden les sentències que han fet primar aquell dret a informar i a estar informat per damunt d’una decisió administrativa de tancar una emissora perquè era al·legal. Tot i així, nosaltres aspirem a tindre totes les benediccions legals. Serem una televisió autonòmica, però com que en la pràctica funcionarem com una xarxa de televisions locals, demanarem a la Generalitat que ens concedesca llicències de televisió digital local quan s’òbriga el concurs. Tenim dret i podem ser un dels pocs projectes, per no dir l’únic, que es presente amb capital valencià i per una programació cent per cent en valencià. No haurien de deixar-nos fora del pastís que, imagine, intentaran repartir-se els grans grups de comunicació estatals. De tota manera, això de les llicències és un món en extinció. D’ací a ben poc, la pantalla de la televisió oferirà Internet i la pantalla de l’ordinador, televisió a través d’Internet. ¿De què valdrà aleshores tindre llicència si ordinador i televisor serà tot el mateix i qualsevol podrà, via Internet, fer programes i emetre’ls?

 -En qualsevol cas pareix que l’obstacle més gran és l’econòmic i no amagarem que hem trobat alguns dubtes en este sentit, per exemple, en alguns lectors que es lamenten de no poder participar amb les seues aportacions per existir una quantitat mínima lluny de les seues possibilitats. Altres ens han escrit interessant-se per saber qui estava realment darrere d’açò, argumentant que és impossible que un projecte empresarial d’estes característiques es puga dur a terme sense “patrons encoberts”. En altres paraules,  i de manera molt clara, Juli, qui paga tot açò?

 Anem a pams. El mínim de 1.000 euros que hem fixat té un sentit clar i és el de no regalar res. Volem que la gent se senta propietària de la televisió que volem fer, perquè de fet ho serà. I que eixe gest supose un mínim esforç econòmic, perquè això accentua més encara la vinculació. Ja sabem que molta gent voldria entrar-hi i no hi arribarà, però no podem fer una societat amb 50.000 socis. Us imagineu la tasca de trobar-los? I la burocràcia que generarien? I les dimensions del local on faríem l’assemblea? Hauríem d’anar a Mestalla! I això és inviable per moltes raons. També les econòmiques. D’altra banda, sempre podran juntar-se dos o tres amics o germans per comprar un paquet d’accions entre ells. Això no podem prohibir-ho perquè tampoc no sabem d’on venen els diners que un d’ells diposita al banc.

 Què qui hi ha darrere? Tots i ningú. D’entrada, nosaltres, un grup de sis persones implicades directament i algunes més en un segon cercle que decidírem tirar avant un projecte necessari des dels punts de vista personal, professional, cívic, social... I la prova que no hi ha cap mà negra amagada és que hem posar el compte corrent a disposició de tots aquells que vulguen posar-hi diners. La televisió serà de qui més diners pose. Més transparència, impossible. Ara bé, el que volem, el que busquem és que hi haja en la junta d’accionistes la mateixa pluralitat que volem per al producte que farem, que serà plural o no serà comercial ni ens interessarà com a professionals. Per això intentarem que hi haja equilibris ideològics, territorials i econòmics, que amb l’accionista simpatitzant del Bloc o del PSPV, hi haja també el d’EU, ERPV, UV i el PP. Que hi haja l’empresari mitjà o gran i també el menut; qui posa 300.000 euros i qui en posa 3.000. Que estiguen representats la Marina, el Maestrat, Alcoi, el Baix Segura, València i Castelló.

 I dedicat a tots aquells que s’entesten a dir que darrere de tot açò hi ha el PSPV, diré que, en efecte, encerten: hem parlat amb ells. Però també ho hem fet (i per tant també estan darrere) amb Camps i González Pons; amb Glòria Marcos i Joan Ribó; amb Enric Morera, Hèctor Villalba, Agustí Cerdà i Eliseu Climent; amb els empresaris, amb Recuenco, amb Mauri, amb Brusca, amb Sifre; amb els editors; amb els acadèmics de la Llengua i amb els membres del Consell de Cultura; amb les Universitats d’ací, d’allà i de més cap allà... Amb tots.

 -I bé,  com va el procés d’ampliació de capital? Com hem d’interpretar que s’haja allargat el termini d’este procés econòmic? És temps encara d’aportacions econòmiques?

 S’ha d’interpretar bé. Ja sabíem que el 31 de juliol no hi hauria diners ni per començar i ja teníem previst des del començament habilitar eixa prórroga fins el 31 d’octubre. I estem molt satisfets de com ha anat tot. Les aportacions dels petits inversors no han cessat. Cada dia hi ha gent que va al banc i diposita els seus 1.000, 2.000, 3.000 o 6.000 euros per al projecte. Son unes aportacions insuficients, però molt importants, perquè necessitem que una de les potes del projecte siga la formada per eixos classe de socis. Ara bé, el projecte s’ha de finançar sobretot amb aportacions més grans i això també va bé. Hem tancat acords o estem a punt de fer-ho amb moltes empreses, entitats i institucions que s’han compromés a participar-hi aportant quantitats molt superiors. I entre ells cal destacar alguns ajuntaments i alguna universitat. Però si mirem el calendari i comprovem que tenim més contactes, entrevistes i presentacions públiques dels que hem fet fins ara, ens convencem més encara que reunirem el capital necessari.

 Juli Esteve no és l’únic professional embarcat en esta aventura empresarial però poc sabem sobre els altres companys de viatge. Quin paper tindràs en esta televisió?  Hi ha, o hi haurà, més cares conegudes darrere o davant d’InfoTV?

 No, no sé encara quin paper tindré en esta empresa, perquè, entre altres raons, no depén només de mi. L’empresa serà dels accionistes, que nomenaran un consell d’administració i consellers delegats, gerents, presidents, directors generals... Dels administradors de l’empresa dependrà la contractació de personal. Lògicament, a mi, que n’he sigut un dels impulsors, m’agradaria participar laboralment d’este projecte. Pel que fa a la resta dels socis, vos puc parlar d’Evarist Caselles, un empresari de produccions culturals; de Frederic Ibáñez, un periodista ben format i ben experimentat... i té una participació simbòlica el catedràtic d’Economia Aurelio Martínez, sobretot per amistat i perquè des del començament li vam demanar ajuda tècnica per bastir el projecte.  

A banda, ja se’ns han incorporat com a inversors empreses molt conegudes com Arròs Dacsa, Bromera Edicions, la discoteca Gran Caimán, la immobiliària Luz Bulevar de l’empresari Vicente Lluch... i gent ben coneguda com Joan Romero, Ramon Lapiedra, Antoni Ferrando, Ezequiel Castellano i molta gent més que, en alguns casos, ens ha demanat quedar-se en l’anonimat per ara. Però d’ací al 31 d’octubre ben segur estic que hauran donat suport a este projecte una bona nòmina d’empreses, professionals, ajuntaments, entitats i particulars valencians. 

-Juli no és ni de lluny nou en la televisió. No només ha estat corresponsal de TV3 a València els darrers anys, anteriorment va estar un dels màxims responsables dels informatius de Canal 9 durant el govern de Joan Lerma. Es va sentir en algun moment com a comissari polític socialista? Qui donava les ordres si es que hi havia d’això?

 Les úniques consignes que vaig rebre al llarg dels sis anys i mig que vaig treballar com a coordinador d’informatius de Canal 9 va ser perquè tractàrem amb moderació la informació política. Ni vam ser agressius amb el govern ni amb l’oposició. Totes les notícies es donaven, i mira que n’hi havia de perjudicials per al govern socialista en aquella època! Però convide a visitar els arxius de Canal 9 i comprovar que sovint obrien els informatius. I mai, absolutament mai, hi hagué un sol vídeo manat a fer per perjudicar a consciència el PP i els seus interessos electorals. Érem gent decent. I almenys jo continue sent-ho. A pesar del linxament en plaça pública que el PP va fer de nosaltres en aquella època, quan ens acusaven de ser uns comissaris polítics del PSOE i els constava de manera fefaent que no era així de cap de les maneres. “Però la política és així”, em van arribar a reconéixer un dia. Com a curiositat, puc dir que amb Ximo Puig, que en teoria era el meu interlocutor a Presidència de la Generaliltat, vaig parlar en tots aquells anys deu o dotze voltes, sobretot per saber les dates en què el president Lerma faria algun viatge i poder preparar amb temps el desplaçament. Una volta només em va demanar que férem un reportatge sobre l’educació permanent d’adults per al programa Dossiers. No es pogué fer, perquè n’hi havia d’altres més interessants. Amb eixa llibertat treballàven. Tot un luxe.   

 -No podem deixar d’interessar-nos pel teu treball anterior. Concretament a TV3 on contaves principalment als catalans tot allò que passava en esta València, país, com acostumes  dir tu. Tot i que la pregunta és molt injusta per l’excés que suposa la necessària generalització, quina visió creus que tenen a Catalunya d’esta realitat i amb quins obstacles t’has trobat per transformar-la... si és que has hagut de fer-ho.

 Jo crec que en una empresa seriosa com és TV3, pots contar tot el que vulgues si ho fas d’una manera també seriosa i professional. Nosaltres és això el que hem intentat fer els últims nou anys. I també hem treballat amb una llibertat absoluta. Tot això ens ha permés traslladar als catalans una versió del que passava ací prou ajustada a la realitat. Potser hem contribuït a trencar algun tòpic, potser hem fet molt més valencianisme que catalanisme, cosa lògica, d’altra banda; potser hem trencat amb aquell tòpic que deia que només apareixíem als informatius de fora si hi havia un succés, perquè d’això a penes n’hem fet. I, en canvi, hem exportat a Catalunya des de la delegació la riquesa de la cultura que es fa ací, els problemes socials i, una cosa de la qual n’estic especialment satisfet, les particularitats de l’era Zaplana, interessantíssima des de qualsevol punt de vista. I un parell de lligues del València i una UEFA, a més dels ascensos del Vila-real i del Llevant, els èxits d’El Osito i la mítica partida en què el Genovés guanyà l’últim campionat. Però és cert que, en general, a Catalunya tenen una visió distorsionada del que passa ací. Potser ara una mica menys.

-No cal dir-ho, que InfoTV és un projecte televisiu que emetrà en valencià. Si un projecte televisiu al nostre país ja és una gran aventura imaginem que fer-ho en valencià, dissortadament, no deixa d’afegir una càrrega pesada. Ja m’entens...  D’altra banda a la presentació d’InfoTV al Mercat de Colom del cap-i-casal, es va deixar vore la presidenta de l’AVL i al Conseller de Cultura, un fet impensable fa uns anys i amb un govern del mateix color polític. Li han fet algun comentari interessant  ,més enllà dels lògics formalismes, que reflexe el seu interès real pel projecte?

 Insistim molt en la mateixa cosa: InfoTV serà plural o no serà. Ja sabem com funciona la televisió de partit i no ens interessa de cap de les maneres. Ens interessava per això i molt que el conseller González Pons i la presidenta Ascensió Figueres, almenys ells dos, vingueren a l’acte. Primer, perquè reflecteix la pluralitat que busquem. I segon, perquè ens permet, a l’hora de predicar sobre el projecte per tot arreu, guanyar credibilitat. Pel bé de la nostra iniciativa, volem que el món del PP s’integre en el capital social, que participe en els nostres programes i, naturalment, que hi col·labore econòmicament amb subvencions, patrocinis i publicitat institucional, la mateixa que a qualsevol altre mitjà o més encara, pel fet d’emetre en valencià. Fins ara, totes, absolutament totes les converses que hem tingut  amb la Generalitat sobre el projecte han acabat amb la promesa solemne d’ells que ens ajudaran tot el que puguen. I en això confiem.

 -Al remat, podem concloure que InfoTV serà allò que Canal 9 hauria de ser i no és? És RTVV insalvable?

Canal 9 és el que és i ja no en vull parlar. N’hem parlat massa ja. N’estem cansat del que fan i de queixar-nos. Mirem avant, aprofitem el forat de mercat que ens han deixat i fem una nova televisió per atendre tots aquells que se senten foragitats. N’hi ha un camp suficient per treballar. Insalvable? No, crec que no. Però costarà molt endreçar aquell arbre tort.