-Quina és la funció d’una directora de la Biblioteca Nacional? Quin és el seu projecte personal?
Dirigir una biblioteca que té més de 10 milions de llibres i que en rep cada any uns 900 mil. Decidir com es fa la catalogació, organitzar els actes culturals, vetllar pel bon funcionament de tants llibres i procurar que estiguin a l’abast de la població. El projecte personal es un altre, paral·lel amb el de la Biblioteca.
-Senyora Regàs; He llegit que tots els llibres de la "Biblioteca Nacional" que hagen estat escrits en català ( o "valencià" o "balear") seràn etiquetats com a "Cat" seguint, obviament, els criteris filològics. Creu que açò és un pas endavant per a que l'Estat espanyol reconega la unitat de la llengua? O es quedarà, com tantes altres coses, en una tímida iniciativa, en paper mullat?
Ara mateix aquest és el criteri que se segueix. Un altra cosa és el que vol el PP, el que volia l'última ministra de cultura. Han fet de la llengua una arma política. De moment jo no he pres cap decisió, i abans de prendre-la consultaré els lingüistes.
-Creu que la doble denominació valencià/català que proposa Valencianisme.com i que recolzen alguns membres de l'IEC pot ser una solució de consens per a la denominació de la llengua?
No ho sé, hauré de veure què diuen els lingüistes.
-Més que preguntar-la volia felicitar-la per haver pres com a tasca prioritària el reagrupament de les obres escrites en català siga quina siga la seua varietat dialectal. Però no hi ha manera de fixar postures per evitar que la propera persona que ocupe el càrrec torne a desfer-lo i estem sempre amb la feina del matalafer?
Això vol dir que el que es faci a nivell públic no depèn tant dels governs com de la gent que vota un partit o un altre. La democràcia es això, ens agradi o no.
-Creu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està legitimada com a interlocutora vàlida al mateix nivell que l'Institut d'Estudis Catalans? Estaria disposada a acceptar la recomanació de la primera de fer servir el nom VAL-CAT? Moltes gràcies.
Ja he dit una i mil vegades que prendré la decisió havent consultat amb les diferents instàncies, l'Acadèmia Valenciana n’és una, però n’hi ha moltes més. Ja veurem el que passa
-En què afecta un canvi polític com el que ha viscut l'Estat als darrers mesos a la cultura?
En tot. La visió de la cultura que tenen els uns i els altres és no només diferent sinó també contradictòria.
-La cultura té ideologia? Hi haurà la mateixa oposició a l'actual govern que la que tingué el govern del PP per part del món cultural?
Tot té ideologia. I l'oposició que hi pot haver contra un govern o un altre depèn del bé que ho faci i sobre tot de la força dels mitjans de comunicació i del nivell d’atipament que tingui la gent.
-Com una persona tan crítica amb el poder com vosté ha acceptat un càrrec tan rellevant de mans del nou govern Zapatero?
Perquè crec en el projecte de Zapatero i perquè per més que estigui treballant pel seu govern no tinc cap limitació en la crítica
-Per què abandonà o finalitzà la seua funció a la Casa d’Amèrica?
Perquè els del PP es negaren a posar-me a més gent i el treball era cada vegada més dur. Ara sí que tenen gent i pressupost, no quan jo hi era. Treballar en aquelles condicions era molt frustrant.
-Hi ha algun llibre o autor que haja influït en el seu món literari o a nivell personal?
Suposo que en més o menys mida, cada un dels que més m’han agradat.
-Quina opinió li mereixen els cànons literaris que darrerament estan de moda, Harold Bloom, per exemple?
No he fet mai cas dels canons, i menys dels literaris.
-Quins consells donaria als pares i mares que desitgem que els nostres fills siguen bons lectors? Recomanaria algun títol en especial?
Els recomanaria que llegissin ells. L'educació també es transmet pel contacte.
-De quina obra se sent més satisfeta com a escriptora? Per què?
No ho sé, va a dies.
-Després de guanyar el premi Planeta va declarar que amb els diners compraria temps. És molt car comprar "temps"? Com ha anat l’experiència?
Comprar temps ho vaig dir en el sentit que amb els diners que havia guanyat em podria permetre el luxe de fer el que vulgués, professionalment parlant també perquè ja no estaria obligada a treballar només per guanyar-me la vida. L'experiència ha anat força bé
-En el seu últim llibre, "Diari d’una àvia d’estiu", parla de les seues vivències estiuenques amb els seus nets. Li preocupa no saber o no poder transmetre a la descendència la seua experiència vital?
No, no em preocupa massa, es un error de la naturalesa o de qui la va fer el fet de que la pròpia experiència no serveixi als que ens segueixen, com tantes altres coses.
-En un societat on sembla que ser simplement jove ja és un mèrit, no creu que el poder públic deuria de fer alguna cosa, discriminació positiva, per tal de situar les persones velles en el lloc que els correspon?
Sí, ho crec, però també crec que les persones velles haurien de fer un esforç per no queixar-se i per aprofitar uns anys que son els últims i que poden ser els millors.
-Que va motivar-la per escriure "Diari d’una àvia d’estiu"? La va escriure en castellà i posteriorment la va traduir al català o a l’inrevés?
Em va semblar una bonica història per explicar, el contrast entre la tendresa d’una àvia que veu créixer els nets i s’adona que el seu temps s’acaba.
La vaig escriure en castellà i després la vaig escriure en català que em costa més.
-Té algun nou llibre en marxa? En el terreny narratiu, què creu que li queda per contar?
Sí, tinc un projecte i un altre i un altre. Em queda per contar un univers sencer d’històries.
(Entrevista enllestida el 2 d'agost de 2.004 amb preguntes fetes exclusivament pels lectors del diari digital PARLEM)
