Segons ens diu ella mateixa: "Nascuda a València el 8-5-63, concretament al barri del Carme. L'any 1988 comence a treballar a Hisenda (aleshores Ministeri, ara Agència Tributària) i per sobreviure em matricule en la UNED. Llicenciada en Filologia Hispànica l'any 1993. L'any 94 tinc dos fills, i ja no em queda temps per a res més... L'any 2001 guanye l'onzé Premi Carmesina amb "La botiga del Carme", que és publicat per Edicions del Bullent a la col·lecció Els llibres del gat en la lluna. L'any 2002 quede finalista del I Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil amb "Operació tarrubi", que és publicat per Barcanova. L'any 2003 es publica "L'estiu dels pirates" en Edicions Bromera, "Berenars amb Cleopatra" en Edicions del Bullent i, en castellà, "¡Hermanos hasta en la sopa!" en SM, col·lecció El Barco de Vapor, sèrie taronja. També he publicat un conte curt en la revista CLIJ, nº37, que es titula "L'amagatall perfecte". Espere d'ací a no res la publicació en Edicions Bromera de "L'illa a la deriva", amb el qual vaig quedar finalista del Premi Vicent Silvestre de narrativa infantil (Premis Ciutat d'Alzira) l'any 2003, i també d'un altre conte curt ("L'amic de la teulada") a la revista Cavall Fort".

· Si no hi hagueren lectors, tu escriuries? Quina és la teua motivació per escriure?

· Dius "l’any 1994 tinc dos fills i ja no em queda temps per a res més". Però treballes fora de casa; a la casa, amb dos nanos, no cal dir si n’hi ha, de feina i escrius de valent, pel que es veu al teu currículum. Com és una jornada de Teresa Broseta? Com t’organitzes?

· Has nascut al barri del Carme i la teua primera obra és "La botiga del Carme". És el teu barri font d’inspiració?

Crec que escriure per a nanos implica necessàriament i inevitable tindre present el record de la teua pròpia infància. La meua va transcórrer al barri del Carme: els seus carrers, el mercat i els botiguers, el món de les falles... Tot això forma part dels meus primers records, i tot ha trobat de manera natural el seu lloc al meu primer llibre. Sembla que és més fàcil començar per un terreny que es coneix bé... Cap altre dels meus llibres està ambientat al barri, però segur que en el futur hi arriben uns altres. Tinc també la sort de saber com era el barri des de molt abans del meu naixement, perquè ma mare hi ha viscut tota la vida i és de les que conten i no paren. I, com que encara el xafe cada dia, sóc ben conscient de les transformacions que ha patit, les bones i les dolentes (que, per desgràcia, són majoria). No crec que puga evitar tornar a parlar del meu barri en propers llibres, i fins i tot somniar el barri que tots els veïns voldríem tindre...

· Per què escrius per a nanos? Té res a veure el fet de tenir-ne dos a casa? Fins a quin punt els teus nanos i el seu entorn formen part dels teus relats?

L’interés pel món infantil m’ha acompanyat tota la vida, segurament des que vaig deixar de ser una xiqueta en contra de la meua voluntat. Per això vaig estudiar Pedagogia i per això vaig tindre dos fills; si afegim el fet que sempre m’ha agradat escriure, el resultat estava cantat... Ajudà també el fet de llegir a muntó en veu alta per als meus fills, percebre allò que mantenia el seu interès i allò que els avorria a la tercera pàgina, les coses que els feien riure i les que els feien pensar. No formen part exactament dels meus relats, però ells i els seus amics em mantenen en contacte amb la realitat i em permeten ficar el nas de tant en tant en el seu món. Confesse que una de les coses que més m’agrada és quedar-me escoltant quan un grup de nanos parla entre ells amb absoluta llibertat. Sí, cal estar en una altra habitació... En definitiva, escric per a nanos perquè em cauen millor que molts dels adults que conec!

· Has publicat res per adults? Tens quelcom enllestit?

No he publicat res per a adults, encara que sempre és una possibilitat. Però no entra de moment en els meus interessos, perquè no crec que la literatura infantil siga només un graó que cal pujar per arribar després a la literatura adulta... Els escriptors de literatura infantil som sovint tractats amb condescendència (qualsevol està convençut que ho podria fer, és que no li ve de gust) i fins i tot, de vegades, amb un lleuger menyspreu (ah, escrius només per a xiquets!). No teniu més que mirar els suplements literaris... Quan es parla de literatura infantil? Per Nadal, perquè toca fer regals, i a l’estiu, a veure si amb un llibre callen una estona i ens deixen fer la migdiada... I, és clar, a eixos breus reculls només caben tres o quatre "best-sellers" i poca cosa més! Com que som un gènere menor... Però, penseu només un moment abans de mirar-nos de gaidó: si nosaltres no ajudem els xiquets a trobar el plaer de la lectura, quants lectors tindreu vosaltres, els escriptors "per a adults", el dia de demà? De la mateixa forma que l’educació hauria de ser la partida pressupostària més important, la literatura infantil hauria de ser la nineta dels ulls del món de la cultura. Però, no hi ha pressupost per a educació ni espai per a nosaltres als mitjans de comunicació... Què hi farem?

· A banda de la narrativa et meneges en altres gèneres?

M’agrada molt la poesia. Ara per ara estic centrada en la narrativa, però em balla pel cap la idea d’un poemari infantil que espere començar a treballar d’ací a no res...

· Què hauria de fer-se en matèria de cultura per què autors com tu poguéreu dedicar-vos a escriure i viure dignament d’aqueix treball?

Viure de la literatura està només a l’abast d’un grup d’escollits, però és la utopia de la immensa majoria d’escriptors. Després, n’hi ha un bon grapat que se les apanyen per viure a força d’articles i col·laboracions ací i allà, participacions en tertúlies i altres activitats més o menys ben remunerades. I després estem la resta, la legió dels qui hem de triar entre mantindre un treball "de veritat" o anar a demanar caritat... Com que ens agrada menjar cada dia, ens quedem amb la primera opció! Lamentablement, crec que és una situació sense eixida: es publica molt, però es llegeix poc i es compra encara menys. Per resoldre aquest primer problema caldria reduir (eliminar?) l’IVA dels llibres, i fer alhora una forta inversió en educació. Perquè els llibres poden ser cars, però ningú no troba car el cinema o les copes de dissabte a la nit... Mentre només prosperen els bars i les llibreries tanquen d’una en una, és inútil ni tan sols plantejar-se la possibilitat de viure de la literatura! Sembla que en l’únic que estan d’acord les nostres autoritats autonòmiques, estatals i europees és en no fer cap de les dues coses... "Pan y circo" una vegada més!

· Signifiquen les noves tecnologies, ordinadors, internet, etc, una ajuda per al teu treball?

Sens dubte! Gràcies infinites siguen donades als programes de tractament de textos! Supose que sabeu que una novel·la, per curta que siga, no funciona des del principi al final com una màquina de precisió... De vegades prens una decisió a la pàgina 43 que t’obliga a canviar certes coses que havies dit a la pàgina 3, a la 8 i a la 25: cap problema amb l’ordinador, però tot un món amb la màquina d’escriure. Si fas un canvi ja no encaixa res, i has de tornar a escriure pàgines i pàgines... Per a gent sense temps, com jo, és una autèntica tragèdia! Primer em feien una mica de por els ordinadors, però ara m’he convertit a la religió de les noves tecnologies. Tot i que, de tant en tant, també donen disgustos: fa només uns dies que he esborrat per accident un bon grapat de pàgines i encara m’insulte cada vegada que em mire a l’espill...

· Tens pàgina web? Penses que seria una bona eina per donar-te a conéixer?

No la tinc de moment, però és clar que seria una bona eina per donar-me a conéixer. Tot i que m’ha dit un pardalet que les pàgines d’escriptors no estan entre les més visitades a internet...

· Què opines d’iniciatives com Diari Parlem? Creus que tenen res a dir en el camp de la normalització del País Valencià?

Qualsevol instrument que anime la gent a llegir i escriure en valencià té molt a dir en el camp de la normalització, i he vist que al vostre diari la gent s’implica i participa. No tinc massa temps per passejar-me per internet, però les incursions que he fet en les vostres pàgines m’han agradat força. M’ha interessat especialment la secció "parlem de llibres", on és un plaer trobar comentaris de xiquets al voltant dels llibres que han llegit.... Obrir un espai de comunicació en la nostra llengua és un treball necessari, i és molt d’agrair que hi haja gent com vosaltres a punt per fer-ho!

· Sols escrius en valencià? I per què?

Escric en valencià i en castellà, "pels dos canals", com deia una xiqueta que vaig conéixer temps enrere. Com molts valencians, especialment a la ciutat de València, he crescut amb una llengua d’estar per casa i altra de mudar: valencià a casa i castellà a l’escola i a la resta del món... Llegir i escriure en castellà venia de fàbrica, aprendre a fer-ho en valencià va ser tota una altra història! Sincerament, no sé perquè m’ixen amb més facilitat els contes en valencià que en castellà; potser perquè el valencià és la llengua de la infància i de la llar, de les cançons de bressol i de les antigues històries de la família. De moment tinc quatre llibres publicats en valencià (d’ací a no res seran cinc) i només un en castellà: crec que no hi ha dubte que escric en valencià...

· Com anomenes a la llengua en què escrius? O, més àmpliament, quin és el teu posicionament davant el conflicte lingüístic?

No tinc cap dubte pel que fa a la unitat de la llengua, evidentment. Pel que fa al conflicte lingüístic, tampoc hi tinc cap dubte que ha segut i és artificial i políticament interessat. Tota altra història és la qüestió de noms i de sensibilitats, que per desgràcia no s’han tingut en compte moltes vegades. Encara que ens coste de creure, hi hagué una època en la qual ningú no es calfava el cap amb aquestes coses, tothom s’entenia i avant! El meu iaio, Vicent Broseta, era autor teatral en valencià i director de la seua pròpia companyia de comèdies, que representava bàsicament teatre valencià. Al llarg dels últims anys vint i començament dels trenta, fins a la guerra civil, anava sovint a Barcelona amb la seua companyia i representava obres valencianes sense cap entrebanc ni polèmica, com testimonien un munt d’articles de premsa que encara conserve. Ni els actors ni el públic tenien cap dubte de que parlaven la mateixa llengua...

Darrerament, però, hem de lluitar contra els grups secessionistes i, alhora, amb un centralisme que no per vindre del nord és més amable que altres ben coneguts. És un fet que els llibres escrits en català occidental (valencià), llevat d’alguna excepció puntual, no es distribueixen al Principat ni a les Illes; al País Valencià, però, es distribueixen i es venen sense problemes els llibres escrits en català oriental... Cap problema si parlem de lectors formats, però què passa amb els nostres xiquets? Passa que van a escola i, tot i que molts siguen de famílies castellanoparlants, aprenen a dir sense problemes, per exemple, "el xiquet i la seua mare mengen creïlles roges" . Després agafen il·lusionats el seu primer llibre, i es troben amb que "el noi i la seva mare mengen patates vermelles" . Caram, ja són ganes de posar difícil l’aprenentatge de la lectura! Quan els meus fills eren menuts i començaven a llegir, jo agafava el "Tipp-ex" i el retolador negre, i avant!

Més al nord, pel que sé i he viscut, les coses són ben diferents... Vaig quedar finalista del primer premi de literatura infantil Barcanova, a Barcelona, amb un llibre que es diu "Operació tarrubi" i que està originalment escrit en un més que correcte valencià. Doncs bé, l’editorial considerà que no es podia vendre a Catalunya la versió original, i me’l va traduir al català oriental sense pensar-s’ho dues vegades. Després de posar al contracte que es faria una edició en valencià, que encara estic esperant, és clar. El resultat és que el llibre, sembla que ben venut a Catalunya i a les Illes, no s’ha distribuit al País Valencià. Per cert, que a València tots sabem què són les patates, però un membre del jurat no entenia el meu llibre perquè no sabia quina cosa eren les creïlles...

· Què opines de la denominació val-cat què s’està postulant últimament?

És lletja, què li anem a fer, però pot resultar una solució asèptica... Al cap i a la fi, tots parlem de gallec-portugués i sabem de què parlem, encara que cap gallec diga que parla portugués ni cap portugués afirme que parla gallec. Queda, però, la qüestió de les Illes: val-cat-bal potser és massa...

· Què penses de les iniciatives que el nou govern central ha pres i que ens afecten; concretament el tema de l’aigua: paralització del transvasament de l’Ebre i, nogensmenys, llum verda per al Xúquer-Vinalopó?

L’assumpte de l’aigua és altre dels conflictes polítics que ens ha tocat viure. Fa anys que el PSOE anava a fer un pla hidrològic que el PP rebutjava enèrgicament; poc després, el PP en el poder anava a fer un pla hidrològic que el PSOE rebutja amb la mateixa energia... Sembla que no està gens clara la cosa! Anem una vegada més a la utopia: per què no ens expliquen persones expertes i alienes als partits polítics de què va la cosa? I per què els qui clamen per l’aigua no diuen exactament per a què la volen? Perquè no té res a veure la necessitat d’un agricultor amb la d’un especulador immobiliari, ni les hortes de València i Múrcia amb els camps de golf que proliferen pertot arreu i les inacabables urbanitzacions plenes d’adossats... Darrerament, el PP valencià, amb Camps al front, ha fet una campanya radiofònica victimista i lamentable amb el tema de l’aigua, pagada a més amb diners públics. Xe, estem a un pas de tornar a allò de "mos volen furtar la paella"!

· Esperes res de la Copa de l’Amèrica? Com creus que afectarà la ciutat de València econòmicament i urbanística?