En diversos carrers de la població s’han trobat ceràmiques que palesen activitat humana en l’Edat del Bronze; dels ibers hi ha deixalles escampades pel Pla dels Vinyets, la font de la Roca i la font del Vilagrós; dels ibers, precísament deriva el topònim del poble: Kan seria una paraula ibera que significaria "lloc elevat", l’afegit "lo Roig" és citat per primera vegada per Escolano en 1611 fent referència al color de la terra; l’origen de la població són musulmans i la seua conquesta per part dels cristians fou en 1237; va formar part del castell i posterior batlia de Cervera i, per tant, era terra frontissa on hi hagueren força enfrontaments entre cristians i musulmans; durant el segle XIII fou senyoriu de l’orde de l’Hospital i els XIV-XV de la de Montesa. No es coneix la data de la seua població cristiana, però degué produir-se cap a la meitat del segle XIII; en 1540 l’últim maestre de Montesa, Francesc Llançol, va atorgar a Canet carta pobla i va dotar-la de jurisdicció pròpia.

L’ajuntament actual està governat pel PSPV que en les votades de 2003 obtingué 4 regidors, el PP va traure 3. Aqueix mateix any s’hi empadronaren 922 canetans. Un 95,66% dels habitants saben parlar valencià, segons dades de 2.001.

L’economia és la d’una població tradicionalment ramadera que, en època medieval, tenia un lligallo propi juntament amb diverses poblacions veïnes.

El terme se situa a 329 m d’altitud i té 69,2 km2, està voltat de cims de considerable altura i solcat pel riu Cérvol i diversos barrancs. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l’ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries.

La visita al casc antic ens depara algunes cases gòtiques i algunes restes de la muralla ibera en forma d’arcs i llenços molt deteriorats. També hi veurem: