CANALS (LA COSTERA)
(674 paraules totals d'aquest text)
(116 Llegides)
Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l’existència d'una vila romana en el municipi. Durant l’època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva. Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín a canvi d’altres territoris; el 30 de juliol de 1350 Pere IV dóna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscació a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l’aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia; durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els plets per afers tributaris van ser constants; l’any 1506 Xàtiva compra La Torreta; en 1552 durant la revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s’hi establí per atacar El Encubierto a Xàtiva i va fer-hi força presoners; en 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila; en el segle XIX a banda l’activitat agrària ja s’hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d’ella; en el XX aqueixa activitat creix amb l’oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.
Els 13.669 habitants, de gentilici canalers, que hi havia en 2.003 es reparteixen en Canals i els poblets de Torre Cerdà i Aiacor. Un 78,91% dels habitants parlen valencià segons el cens de 2.001. La batlia correspon a GC que té 6 regidors, PP i PSPV en tenen 5 cadascú i el BLOC 1.
L’economia es reparteix entre l’agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l’horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferris; el calcer, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalers se’ls coneixia amb el malnom de "peroleros".
Els 21,9 km2 del terme de Canals estan regats pel riu Cànyoles i el seu afluent Sants de la Pedra, que travessa la vila, i a l’abric de la serra Grossa, els Picatxos i la Llometa dels Lladres. 
Pel que toca a la part monumental hi ha:
· La Torre de Canals, del s XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l’oratori dels Borja. En l’esmentat palau va nàixer qui passant el temps es convertiria en el papa Calixte III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
· Església de sant Antoni abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
· Església de sant Jaume d’Aiacor.
La gastronomia canalera presenta l’olla i l’arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.
Per sant Antoni s’hi crema la Foguera, que assoleix el 18 m d’alçària i és, pot ser, la més gran del món.
El més d’abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País ja que l’any 2004 ha arribat a la seua 19ª edició.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Aiacor
-Ajuntament de Canals
-Castillos y fortalezas de la CV
-Club Atletisme Canals
-Conéixer Canals
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Paco González
|
