CAMPORROBLES (UTIEL-REQUENA)
(473 paraules totals d'aquest text)
(59 Llegides)
No és gaire coneguda la seua història, de fet pocs geògrafs i historiadors antics la citen. La llegenda ubica en les seues rouredes el lloc on foren ultrajades les filles de El Cid; també s’hi identifica el lloc amb Calderrobles, on el rei de Castella Alfons VIII va derrotar els musulmans. Es creu que va ser fundada a mitjan segle XV. Fou llogaret de Requena i gairebé tots els documents on se l’esmenta fan referència a plets amb aqueixa població i disposicions que afecten totes dues; el 30 de maig de 1782 va obtenir la segregació; en 1812 va sofrir saqueig dels francesos; en les guerres carlines va ser dominada llarg temps pel Palillos; en 1851 s’integra en el País Valencià, al mateix temps que la resta de la comarca; també fou testimoni actiu de la segona carlistada.
Camporrobles, o Camporrobres comptava en 2003 amb 1.394 habitants, que parlen castellà (un 10,64% en valencià, segons cens de 2.001), i un ajuntament governat pel PSPV que va obtenir 4 regidors, 4 també va obtenir el PP i 1 EU.
En l'època contemporània la seua font de riquesa és la ramaderia (llanera i porquina) i l'agricultura de secà (cereals, raïm, oliveres). Però la decadència d'aquestes activitats front a la indústria i els serveis ha empentat la seua població a emigrar cap a València i Barcelona fonamentalment
El terme té una extensió de 89,18 km2 en què el roure, que defineix el seu topònim, està present arreu. Les altures principals són Las Majuelas (1106 m), el Cardete (1128 m), la Piñarona (1028 m), l’Àguila (841 m), el Cagarruta (886 m), la Presilla (1032 m) i el Molón (1124 m). Hi ha també diversos paratges dignes d’esment com ara el jaciment iber de El Molón, amb poblat i murada; la Lengua de Ciervo, reserva de flora; el Cerrito, el Castillete, la font de El Molón o les coves de la Campana i del Pernil.
Quant al seu patrimoni, a banda del Museo Etnográfico Local, hi ha:
· Església de Ntra. Sra. de l’Assumpció, del segle XVIII.
· Ermita de san Cristòbal.
· Edifici Martínez de la Mata, del segle XIX.
· La Tómbola.
· El Patronato.
· El Pozo Concejo.
· Monument al V centenari del descobriment.
Les especialitats culinàries són el Hornazo de Semana Santa, els bolets i les derivades de la matança del porc. Totes elles regades amb els interessants vins de la D.O. Utiel-Requena de què forma part el municipi.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Camporrobles
-Gremi de Campaners Valencians
-Plana personal de Paco González
-Tierra del Vino
|
