CALLOSA D'EN SARRIÀ (MARINA BAIXA)
(865 paraules totals d'aquest text)
(109 Llegides)
Els vestigis més antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pintà, jaciment iber.Tingué un florit passat musulmà que es perllongà darrere la conquesta fins el moment de l'expulsió el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei conqueridor les rendes del lloc; el 1290 l’almirall Bernat de SARRIÀ compra Callosa al rei Alfons I de València i III d’Aragó i d’aquesta manera es converteix en el primer senyor de la baronia i també en el "padrí" del poble. Entre 1333 i 1423 va pertànyer sucessívament a l'infant Pere d'Aragón i Anjou, a son fill Alfons d'Aragón i Foix, el Vell i a son nét Alfons d'Aragón i Arenós, el Jove, els dos últims, ducs de Gandia i comtes de Dénia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magnànim, Joan de Navarra i després la reina viuda del rei Martí: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates barbarescos. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que passà el segle XVI als Montcada, marquesos d'Aitana, al temps que el 1556 s'iniciava un plet per aquesta tinença; aquest plet es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la família representada per Francesc Tomàs Faus Martínez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins el 1761 en què s'incorporà a la Corona; però el 1767, per sentència de la Reial Audiència de València, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Cristòfol Crespí de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d’Orgaz.
En 2003 el PSPV amb 5 regidors va assolir la batlia, el PP va obtenir altres 5 regidors i el Bloc 3. La població aqueix any era de 8.060 callosins. Un 64,76% dels habitants sap parlar valencià, segons cens de 2.001.
Fins el segle XIX la seua economia es basava en l’agricultura de secà, la incorporació del regadiu ha convertit Callosa en el principal productor del País de nespra, producte que es comercialitza amb Denominació d’Origen pròpia i del qual Callosa produeix més de la meitat del total de l’estat. Actualment el sector serveis, empentat pel turisme, abasta també prou importància.
El terme abraça els 35,8 km2 . Situat a la vall de l’Algar, està solcat pels rius Algar i Guadalest i voltat de les serres Aitana, Bèrnia i Aixortà. Aquest relleu dóna lloc a interessants excursions com ara: les fonts de la Bota, de l’Ombria, el Castellet i dels Teixos. Així mateix la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella que està dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc més visitat és Les Fonts de l’Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que compta, a banda de la seua bellesa natural, amb un Museu del Medi Ambient.
El casc urbà es conserva en prou bones condicions i manté el sabor àrab de la població, passejant-hi podem trobar restes de la muralla que manà construir Bernat de SARRIÀ i que està integrada en les cases actuals a l’igual que les escasses deixalles del que fou castell de Callosa; també podrem contemplar-hi:
· Església arxiprestal de sant Joan Baptista. Construïda en el segle XVIII per l’arquitecte valencià Antonio Gilabert i Fornés representa un bell exemplar de la transició del renaixement al barroc. Conserva un magnífic orgue barroc i una bella façana herreriana.
· El Poador. Antic llavador.
· Museu Etnològic i Arqueològic.
· Retaules ceràmics arreu del poble.
· Convent dels Caputxins.
· Fortalesa de Bèrnia. Obra de l’italià Juan Bautista Antonelli, edificat en el punt més alt de la serra del mateix nom per ordre de Felip II per defensar-se dels atacs dels pirates i dels alçaments dels moriscs que, en 1609 es feren forts al seu interior i aguantar un setge que durà gairebé un any. Consumada l’expulsió el castell va ser abandonat i avui resta absolutament arruïnat, malgrat la seua passada lluentor.
Si volem menjar haurem de parlar d’arròs amb crosta, minxos, putxero amb pilotes i pastissets a l’aire, d’aiguardent o rotllets d’anís.
El segon diumenge d’octubre hi ha Moros i Cristians en què cal destacar el ball "de les pastoretes" que precedeix les entrades de les filaes, els "nanos" que espanten els xiquets i els balls guerrers dels capitans d’ambdós bàndols.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Callosa d’en Sarrià
-Castillos y fortalezas de la CV
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Federació Escola Valenciana
-Gremi de Campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Denominación de Origen Nísperos de Callosa d’en Sarrià
-La Marina Baixa
-Plana personal de Paco González
|
