S’han trobat restes ceràmiques iberes al paratge conegut com la Piedra del Verdinal. Dels romans hi ha la joia arquitectònica de la comarca, l’aqüeducte de Peña Cortà. De fundació musulmana fou conquistat per Jaume I el qual va afegir el lloc a la baronia de Xèrica, que ell mateix havia creat per al seu fill bord Jaume Pérez; posteriorment passà a la Corona; en 1369 Alons de Xèrica dona carta pobla, el 1390 forma part del vescomtat de Xelva, concedit a Pere Lladró de Vilanova, del qual se segrega el 1602. Com a lloc de moriscs rere l’expulsió de 1609 roman despoblat i torna a ser afegit a Xelva per a independitzar-se en 1664; en 1684 va demanar la seua incorporació a la Corona, cosa que assoliria el 1773.
A Calles hi havia en 2003, 390 habitants, que parlen castellà i responen al gentilici de callejanos. La batlia correspon al PP, que en les votades de 2003 tragué 4 regidors; el PSPV en té 3. La població es distribueix en dos nuclis: Calles i Alcotas. Un 17,51% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.
L’economia és la pròpia dels pobles d’interior: agricultura de secà i alguna aproximació al turisme rural.
El terme, de 66,2 km2, està regat pels rius Toixa i Túria i hi podem trobar molts paratges que paga la pena visitar com la Peña Cortá, tall en la muntanya d’uns 25 m d’alt per 50 d’ample fet, pot ser, per a l’extracció de pedra per a l’aqüeducte; Fuente Alta, Fuente Madrid; Saletas, Hoya Antaño i les coves Santa de Villanueva i del Mangranero. També hi ha una bona xarxa de camins i senders per conéixer el terme a peu.
Arquitectònicament veurem:
