Hi ha troballes iberes en La Ribera, un poblat submergit en La Torre de la Sal i una estela en El Polido. Els romans, que la batejaren Ildum; deixaren la seua empremta en l’arc que dóna cognom a la població, làpides, monedes i ceràmiques trobades en el Pla de l’Arc. El poble creix a partir d’una alqueria musulmana que en 1091 fou conquerida per El Cid, des d’aleshores fins 1103 Sanxo Ramírez i Pere I d’Aragó nomenaren diversos governadors que no aconseguiren retenir-lo al bàndol cristià; la qual cosa no va ocórrer fins que Jaume I, a ran de la conquesta de Borriana, va conquistar-lo i ho donà a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, inclòs en els termes dels castells de Miravet i Zúfera, el qual concedí carta pobla en 1243 en què donava el barranc de Rixer als nous pobladors però es reservava els molins i dos horts; el senyoriu es va mantenir en l’esmentat bisbat fins el segle XIX. Històricament va mantenir conflictes amb la veïna Vilafamés per pasturatges i conreus. Germana de Foix, en 1507, va atorgar el dret a celebrar les actuals fires de Sant Andreu i del Retorn. El 5 de juliol de 1575 el bisbe Joan Esquerdo li afegí els poblats de Miravet i Albalat dels Ànecs.
Cabanes és el seu nom oficial i el gentilici dels seus habitants és cabanuts. La població que es troba molt dispersa en diferents nuclis de població com ara: Cabanes, El Borseral, El empalme, La Font Tallà, Mas d’Enqueixa, El Polido, Les Santes, el Mas de Tarambana, Torre de la Sal, Venta de San Antonio-Estación i El Chorrillo; en 2003 ascendia a 2.574 persones. L’ajuntament constituït rere les eleccions de 2003 donà la batlia al PP, amb 6 regidors, 4 n’obtingué el PSPV i 1 EU. Un 41,54% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2.001.
L’economia és bàsicament agrícola, amb predomini del secà, i ramadera. Hi ha mines de plom al Morral i de ferro al Mortorum i pedreres de marbre negre, de gran qualitat, a la Gasiona i a la Masmudella.
Posseeix Cabanes un enorme terme (131,5 km2) que es troba inclòs en el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, important maresma que s’estén entre Torreblanca i Orpesa i està limitat per les serres d’Irta i de Les Santes; situat en la Tinença de Miravet, es divideix en dues zones molt diferenciades, la litoral amb excel·lents platges de sorra com ara la de la Torre de la Sal i la interior, molt accidentada, en què trobem: el Gaidó (481 m), la Masmudella (541 m), l’Alt del Colomer (708 m), la Serra de les Santes (655 m), les Agulles de Santa Àgueda (537 m), la Sufera (501 m), la Ferradura (501 m), el Mortorum (241 m), la Serra de Na Vives o Sernavives (241 m), el Tossal Redó (325 m) i les Fontanelles (285 m); també hi abunden les fonts, Miravet, Font Tallà, Font del Campello, Les Santes, etc.
Actualment hi ha el projecte d’instal·lar en aquestes terres un aeroport, fet que troba força oposició en les poblacions afectades per l’impacte mediambiental que suposaria una obra d’aquest tipus.
El poble que conserva, en el seu casc antic, la seua fesomia original, se situa en un tossal a 294 m d’altitud que domina el Pla de l’Arc i el barranc de Ravajol.
El el seu patrimoni el podem concretar en:
