3/6/2004

Hui m’he trobat pel carrer amb una amiga que acabava de ser mare, altra més! Quan m’ha dit el nom que li havia posat a la criatura no he sabut què dir, i mira que jo tinc recursos per a tot, però m’he quedat en blanc. He hagut de tirar mà de les fórmules tradicionals i ràpidament he passat a la segona fase de l’interrogatori –ui, i a qui dius que li sembla?-. Tant em feia a qui li semblava la pobra filla, però d’alguna manera havia de passar per alt allò del nom. No el repetiré aquí perquè potser llegeix aquest monòleg i s’enfada, però de veres, això era nom de gos, no de xica.

És cert que hi ha animalets que tenen noms que tampoc els pertoquen, però això de la xica de la meua amiga ja ho supera tot. Clar que tampoc em convé pronunciar-me massa en aquest tema perquè si ho pense bé, jo tampoc he estat molt encertada quan he hagut de batejar algú. De xiqueta vaig tenir un peix i li vaig col·locar de nom... "Grerori Peix", això sí, era en homenatge a l'actor, el Grerori Peck. Fa un parell d'anys vaig tenir un canari... Vicent, no sé per què Vicent, però ell estava la mar de content amb l'elecció.

Però al que anava, mira que jo he portat mal tota la vida aquest tema del nom. Sí, perquè –aquí entre nosaltres- el meu oficial és Maria Antonia, ara si compare amb l'elegit per la meua amiga m’agrada i tot, eh? encara que continuaré sense fer-lo servir massa perquè sempre m’ha semblat de major. Veus, aqueixa és altra, amb els noms d’ara, dins d’uns anys les àvies es diran Abigail, Brenda,…. Que no és seriós això! 

-No, hui vaig a casa de la iaia Nayara Estela i el iaio Jonhatan.- Vinga va! Siguem seriosos, molt normal, molt normal tampoc és.

Menys mal que sempre quedaran les fidels a les patrones de cada poble i continuaran existint les Remediets o les Carmes. Tan fàcil com era fins ara saber qui era la patrona de cada poble, i a poc a poc, s'ha de veure com ens ho està complicant el personal amb l'excusa que cal modernitzar-se.

Jo volia un Biel o una Caterina -ara ja em fa tanta peresa que ho deixaré estar-, però clar, millor així perquè amb aquests noms els haguera marcat, als pobres, perquè això no és fashion, això com em va dir una "és molt antic". També és cert que el criteri de modernitat d'aquesta persona necessita una revisió urgent ja que a la seua filla li diuen Conchi. Que escolta, no tinc res en contra de les Conchis, però a veure què tenien de roïnes les meues eleccions si ens posem a comparar!

Ara m'han dit que el nom de moda entre les xiques és "Letizia" com la Princesa. Ja veus tu si la novetat, la de voltes que m'ha dit ma mare que em va posar Maria Antonia per la reina de França. Que il·lusió, el que és diu il·lusió, a mi que em posaren com aquella dona, cap la veritat, però com ningú em va preguntar no em va quedar més que resignar-me. Això sí, encara donant gràcies perquè per estalviar-se una celebració, ma mare a més es va emmotllar al sant del dia, que per sort era Sant Antoni de Padua, i dic per sort perquè si li pegues una ullada al santoral encara podia haver sigut molt pitjor.

En fi, que això que t'imposen les coses sense demanar-te opinió sempre és un rotllo, més quan els que decideixen per tu s'apunten a les modes que els marquen les sèries de televisió, els cantants de moda, les cases reials o els futbolistes de temporada entre altres. Possiblement estem perdent el seny, clar que hi ha qui no n'ha tingut mai.