Iniciem la nostra ronda d'entrevistes als principals dirigents dels partits polítics valencians i ho fem amb Agustí Cerdà, President d'ERPV i diputat al Congrés del Diputats després de concòrrer a les llistes d'ERC per Barcelona. A esta sucosa entrevista, Cerdà parla del projecte d'Esquerra Republicana a terres valencianes, de les difícils relacions amb el BLOC i de la seua manera d'entendre la identitat valenciana. Volem agraïr-li la seua participació a Agustí, al gabinet de premsa les dades sobre la biografia i a vosaltres l'ajuda per tal de dissenyar el qüestionari base de l'entrevista. 

Quì és Agustí Cerdà?

1.- Un lector de L'Alcoià es pregunta:¿ Creu que alguna vegada serà possible una vertadera unió del nacionalisme progressista valencià? ¿Què farà ERPV per aconseguir-ho?¿ En quina mesura el condiciona ser una federació d'ERC en aquest assumpte? ¿ Com el condicionen també els diners d'Eliseu Climent? 

Sí, crec que seria possible la unitat del nacionalisme d'esquerra, ni que fóra de cara a una convocatòria electoral, més facil que la unitat orgànica. I en eixe sentit Esquerra ha estat sempre oberta al diàleg i ho seguirà estant. No obstant, el nostre refranyer ja diu “que si un no vol, dos no fan res”. Si hi ha les voluntats d'unitat del nacionalisme d'esquerres, més tard o més d'hora s'hi donarà. Si les diferents organitzacions que ens reclamem d'esquerres i del País iniciem polítiques confluents, doncs, acabaran confluint. Si són divergents, doncs, divergirem. De tota manera, trobe a hores d'ara més important que el nacionalisme eixample la seua influència social i electoral, ni que siga per separat, que la unitat. Si mires els resultats de les darreres eleccions generals, ni sumats dona cap possibilitat. Per tant, és bàsica la tasca d'implantació i de normalització de les tesis sobiranistes al País Valencià. 

Ser una federació d'ERC afavoreix, en tot cas, aquesta possibilitat. La tendència, que a més a més es confirmarà segurament al congrés del proper 3 i 4 de juliol a Lleida, és a entendre la relació entre ERC i ERPV des d'una perspectiva confederal. Açò, en la pràctica vol dir que en els afers valencians, la darrera paraula la tindrà el congrés d'ERPV, i serà en els afers estatals o europeus on hi haurà una posició conjunta. 

Respecte a com ens condicionen els diners d'Eliseu Climent, li he de dir que no ens condicionen gens, ni poc ni massa. Em fa l'efecte que condicionaren, i molt, el naixement de la UPV, però en cap cas han condicionat o condicionen ERPV. Ara bé, el que nosaltres no fem és potenciar l'enfrontament amb ACPV. Ens sembla una posició estúpida i suïcida. 

2.- El mateix lector realitza el següent comentari. ¿ Veu viable una unió de forces progressistes nacionalistes per a estar presents ja d'una vegada a Les Corts Valencianes al 2007? Si fóra possible aquest objectiu ¿formaria coalició amb el BLOC i d'altres? Sols li demane que no decepcione l'electorat que ja estem farts de vore que sempre són els mateixos partits els que decideixen (PP i PSOE) i que vosté faça un vertader esforç personal per acostar postures envers eixa possible plataforma nacionalista que alguns ja demanem per a que no faça cadascú la guerra pel seu compte. 

Respecte si existeix la possibilitat que ERPV faça coalició amb el BNV i d'altres, li he de contestar afirmativament sempre que es respecten certes condicions: Primera: que la formulació de la coalició siga susceptible de sumar vots i espais polítics diferenciats, i per tant, tinga l'objectiu de sumar i no de simplificar; i Segona: que es faça des del respecte a les diferents opcions que pugueren integrar la coalició. Quan una força política es reclama com “l'únic referent nacionalista al País Valencià” impedeix de facto la possibilitat de la unitat en negar la pluralitat d'opcions sobiranistes i d'esquerres al País Valencià. 

3.- Núria es pregunta: Quina política i quina línia vol seguir ERPV-ERC sobre la identitat pròpia del País Valencià i del Valencianisme? Que el País Valencià passi a ser part del Països Catalans si es que algun dia es constitueixen com tal?- O que el País Valencià tingui dret a la seva autodeterminació amb identitat pròpia que té, i que després es pugui parlar si de cas d'una confederació de Països germans? 

Les qüestions identitàries són qüestions de pre-polítiques, prèvies a la formulació d'un projecte polític. A ERPV, de fet, hi conflueixen diverses sensibilitats identitàries, la qual cosa no impedeix la formulació del projecte polític. Per ERPV, qualsevol projecte polític i de convivència per al País Valencià passa perquè aquest siga decidit lliure i democràticament pels valencians, independentment d'altres instàncies políticoadministratives. Aquesta és la prioritat. Si aquesta es formula conjuntament amb la resta de la gent dels Països Catalans, o es formula o per separat, t'assegure que no em fa ni fred ni calor. El que és rellevant per nosaltres és que es formule. 

4.- Xavier li vol preguntar: Podem somiar amb una propera candidatura al Congrés per Castelló BNV-ERPV? 

Si hi haguera una candidatura al congrés conjunta BNV-ERPV, no podria fer-se restringida a Castelló; hauria de ser-ho al conjunt del País Valencià. 

5.- Vicent: -Quina diferència programàtica hi ha entre ERPV i el Bloc? 

Per contestar d'una manera ràpida; si fa no fa és la mateixa que puga tindre ERC amb CIU. 

6.- Natxo. Per què ERPV, com confirmà per nota interna Toni Cucarella, va vetar l’entrada del BLOC a l’ALE? És cert que ERC va a pel BLOC? 

ERPV va vetar l'entrada del Bloc a l'ALE i ho seguirà fent mentre el Bloc qüestione l'existència d'Esquerra al País Valencià, sense posar en qüestió que organitzacions estatals estiguen al País Valencià. La pregunta pot ser és a l'inrevés, per què hauria de facilitar ERPV l'entrada del Bloc a l'ALE ? . L'ALE és un partit europeu del qual nosaltres en formem part. Per deixar entrar al Bloc hauria de donar-se un escenari de confiança política suficient que fera visible la incorporació del Bloc, que a hores d'ara no existeix. O és que el Bloc deixaria entrar al seu si gent perquè sí, sense haver treballat en un espai comú de respecte, objectius i confiança ? Segur que no. 

Respecte si Esquerra va “a pel Bloc” li he de respondre que no. Contundentment i taxativa.NO. ERPV té l'objectiu d'implantar-se i ser decisiva en la vida política valenciana, normalitzant una forma, diguem-ne, a la catalana, d'entendre la nostra valencianitat. La pregunta podria fer-se a l'inrevés: el Bloc necessita i ha necessitat 'tirar-li' la culpa a algú de fora del Bloc per cohesionar-se internament ? 

Crec que organitzacions serioses com el Bloc o ERPV no basen la seua política en “anar per ningú”. Fan les seues polítiques per esdevenir decissives en l'àmbit polític on estan implantades. 

7.- Àngel planteja el següent: Què li semblaria a vosté una federació entre Esquerra Valenciana i ERPV? Quina diferència política n'hi ha per a vosté entre ERPV i Esquerra Valenciana? Què li sembla la proposta de Constitució Valenciana i de República Valenciana que ha proposat Esquerra Valenciana? 

No conec la proposta d'Esquerra Valenciana de “Constitució i de Repúbllica Valenciana”, vaig embolicat en proposicions sobre l'AVE, l'aturada del transvasament Xúquer-Vinalopó, el retorn dels papers valencians segrestats a Salamanca, l'equiparació dels autònoms al règim de la seguretat social, l'increment de les pensions i especialment les de viudetat... 
No he tingut temps de llegir-la i per tant no en puc opinar. Salude totes les propostes que se juguen “a llargues”, perquè sovint tenen la virtut de fer-nos treure els ulls del dia a dia i recordar-nos objectius finals. Respecte de la federació o de les diferències polítiques que puga haver-hi o no amb Esquerra Valenciana, em fa l'efecte que està mal encarat el problema. Anem a pams. Esquerra Valenciana naix com una escissió del BNV, intenta a rengló següent un pacte amb nosaltres que no fructifica, se'n van de correcuita a l'Entesa, a les passades generals decideixen, corregint una decisió anterior d'una setmana, no anar i uns quants demanen el vot al Bloc i altres per a ERPV (ni esment dels seus socis de l'Entesa) i pels comentaris que he sentit, a les europees no hi concorreran tampoc. Em sembla que tot pot ser possible si algún dia paren i aclareixen els seus objectius, més enllà del manteniment d'unes sigles històriques. 

8.- Imma i Joan: Com ja saps, La Valldigna pateix un greu problema: el traçat de la línia d'alta tensió, acceptada amb la signatura dels tres alcaldes de la comarca i amb la neutralitat del president de la mancomunitat de la Valldigna, agreujat per l'especulació rbanística, camp de golf i macrourbanització.Voldríem que et manifestares al 
voltant d'aquests temes que no afecten sols a la Valldigna, sino també a altres comarques arreu del nostre País. 

Des del nostre punt de vista, les línies d'alta tensió suposen 2 problemes: un primer per als territoris com la Valldigna o Barxeta, hi passen, amb tots els problemes de tota mena que aquests tipus d'infraestructures porten aparellades, sense que hi haja voluntat, en aquest cas, per part d'Iberdrola, d'atenuar els efectes d'impacte que té el traçat sobre una zona molt particular i especial del nostre país. D'altra banda, cal preguntar-se els perquès d'unes línies d'alta tensió, i qui les vol i per a què. I en contestar aquestes preguntes veurem interessos privats d'especulació urbanística, tant als llocs per on passen com als llocs on finalitzen i entendrem, que, després de requalificar terrenys com a urbanitzables en la costa valenciana, saturada d'edificacions, cal, parale·lament, subministrar aigua i llum (transvasament i línies) engreixant un model urbanístic i turístic que no té futur, que és pa per a huí i fam per a demà. Cal racionalitzar i redefinir el model urbanístic i turístic perquè ni l'aigua ni l'energia són infinites. Cal fer de la primera indústria del país un model sostenible i per tant adequat als nostres recursos. Tot aixó sense entrar en un altre problema “col·lateral” a la brutal concentració turística, com és el fem que generen les 
concentracions humanes. 


Si a l'estiu, durant els 3 o 4 mesos de calor, hi passen, posem per cas, per Cullera un milió de turistes (que són les dades de l'any passat) i cada persona genera una mitja de 2 Kg. de fem setmanal, com a molt poquet... Tenim un problema molt seriós d'abocadors i/o de reciclatge com el tenim ja en la zona de la Vall dels Alcalans a la Ribera Alta. En fi un tema molt espinós on cal que els criteris siguen els de l'interés general i no els de la cobdícia particular. 

9.- -Natxo C. El seu partit propugna la catalanitat dels valencians, i enten la valencianitat com a sinónim d’això. Alguna cosa similar fan els regionalistes espanyols al entendre-la com a espanyolitat. Els valencians no podem estar, senzillament això, valencians? Quin nacionalisme practiquen vostés, primordialista o de caràcter volitiu? 

Crec que conteste a les preguntes responent que ERPV practica un nacionalisme cívic i polític, que cada vegada s'allunya més de plantejaments ètnico-culturals. Si els habitants del País Valencià, tinguen l'origen familiar que tinguen, o parlen la llengua que parlen a casa, pateixen els abusos de la metròpoli, que es tradueixen en poca capacitat política de decisió autónoma i de finançament i conseqüentment defieciències al sistema educatiu, assistencial i sanitari, etc. parlaran la llengua que vullguen, però patiran les conseqüències de viure en la perifèria de l'estat; ja dic: parlen la llengua que parlen. Per tant, plantegem un nacionalisme vinculat a un nivell de benestar òptim, lligat a la nostra sobirania política, que té l'origen en criteris culturals i lingüístics i projecte polític propi. I a no ser que els valencians plantegem que tenim una llengua diferent a la catalana, no veig 
la similitud entre l'espanyolitat i la catalanitat respecte a la consideració dels valencians. 

A ERPV hi ha gent que se sent només valencià, hi ha qui se sent només català, hi ha qui se sent valenciano-català i fins i tot hi ha qui se sent valenciano-espanyol. El problema no és què som: fa més de vint anys que li peguem voltes al què som. El problema, polític, és què fem. Cóm som capaços d'articular un projecte polític per a la majoria dels qui vivim i treballem al País Valencià i no només per als qui ens sentim tal o qual cosa. Pot ser ens hem encallat en un etern què som, quan la discussió POLÍTICA, no identitària, és què fem. 

10.- Anna. ¿Què farà Agustí Cerdà al congrés dels diputats? Quines van a ser les seues prioritats? Van a fer un discurs únicament basat en història i llengua o tenen altre típus de propostes? Enm els temes on València i Catalunya tenen clarament interessos divergents, com en temes portuars, quina serà la seua opció? Està obert a votar de manera diferent a la dels seues companys de partit? 

Em fa l'efecte que aquesta pregunta està feta abans de sentir el discurs de Joan Puigcercós. La part especifica referida al País Valencià del discurs dels grup parlamentari d'Esquerra Republicana no en va fer ni mitja de llengua i història. Parlàrem de les 
necessitats hídriques dels País Valencià, de l'oposició al transvasament. Parlàrem de l'atenció al turisme,com a primera indústria del país, i la necessària moratòria urbanística. Igualmemt en parlàrem de l'estructura socio-econòmica valenciana, feta de petita i mitjana empresa, i de l'urgent pla de viabilitat i de recolzaments a sectors com el tèxtil, la joguina, el calcer, el taulell o el moble. 

Parlàrem dels cítrics i de l'arròs i també d'infraestructures o inversions com l'AVE o la Copa Amèrica. I per finalitzar reclamàvem un finançament concertat que garantisca un sistema sanitari i educatiu de qualitat, així com la transferència de competències i pressupostos en matèria d'immigració. Respecte al tema divergents entre “Catalunya i València”, divergisc que el tema portuari siga un tema a contraposar. Des de Madrid és possible que es busque la confrontació entre Catalunya i València, com és possible que es busque entre València i Alacant. Nosaltres, el que hauriem de fer es buscar la coordinació i l'especialització de cada part, per intentar suplementar-se i no competir. A la benintencionada pregunta de si estaré obert a votar de manera diferent a la dels meus companys, he de contestar que no m'ho he plantejat. I intentaré explicar per què posant un exemple: posem per cas que el BNV tinguera representació a les Corts Valencianes. Si hi haguera, en algún moment, una decissió que afectara posem per cas a Alacant i beneficiara València, els hipotètics diputats d'Alacant trencarien la disciplina de grup ? Potser sí, o potser no. Depén de la gravetat de l'afer i les conseqüències que tinguera el problema a tractar. Doncs això mateix és el que m'impedeix dir sí o no. 

11.- Joan. Vosté és diputat per que es presentà a les llistes per ERC a Barcelona. Necessitem els valencians recòrrer als vots dels barcelonins per defensar-nos? Es sent legitimitat quan la seua opció te només 13.000 
vots a terres valencianes? 

Si sumes els vots d'ERPV i del BNV-EV en les darreres generals, no dòna per obtenir representació a Madrid. Alguna cosa haurem de fer si volem “defensar-nos” com tu dius. Sobre la legitimitat, ho dius tu mateix. Em vaig presentar per Barcelona. En la llista en la qual anava va obtenir més de 428.000 vots. Creus que en son prou per sentir-me legitimat ? O vols dir que un diputat sortit per Barcelona no pot dedicar-se a defensar els valencians ? I un sortint per Múrcia , o per Madrid pot defensar el País Valencià ? O et resulta il·legítim que un diputat de Sòria defense qüestions, posem per cas de Segovia ? 
De tota manera i per a que et quedes tranquil, hi ha diputats al congrés que ixen - fatídica llei d'Hondt - amb poc més o menys de 13.00 vots i ningú els qüestiona res. 

12.- Dos lectors d’Ademús es pregunten. Para usted, las gentes de las comarcas castellanoparlantes somos valencianos ¿ y catalanes? 

Evidentment, són valencians. Sobre si se senten identificats amb la catalanitat, o no ho hauran de dir ells. Hi ha molta gent que se sent catalana i parla castellà, o àrab o ... 

13.- Pere. Quina opinió li mereixen les iniciatives promogudes per la plataforma virtual valencianisme.com? I concretament el manifest per la doble denominació que promou Abelard Saragossà, Joan Solà i altres? 
Ho troba una iniciativa vàlida per soterrar les manipulacions secessionistes de la tradició particularista onomàstica de la llengua ? 

La majoría de les iniciatives de “valencianisme.com” em semblen admirables. Les propostes, les iniciatives amb una o altra òptica sobre la nostra terra, sempre haurien de merèixer un respecte. Sobre el manifest que van promoure A.Saragossà, Joan Solà i altres, no em sembla una iniciativa que soterre o atenue les manipulacions secessionistes. El gallec va fer eixos mateixos passos respecte al portugués i l'única cosa que han aconseguit és afeblir la seua llengua comuna. 

T'imagines que l'espanyol hagués de recòrrer a la doble denominació i s'hagués de dir espanyol-peruà-nicaragüenc-cubà ? És inimaginable. Jo sóc partidar de dir-li valencià al català que parlem al País Valencià. I alhora de reconèixer LEGALMENT que “català” i “valencià” són dues denominacions d'una mateixa llengua. Sobren, per tant, altres artificis i invents com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

A la redacció: 
Moltes gràcies pel vostre treball i la vostra paciència !! 
Agustí Cerdà i Argent 
President d'ERPV i Diputat al Congrés