Hi ha tres coses que no entenc i que aquests dies estic escoltant cada dos per tres, primera: ara de cop i volta tots els hòmens amb qui parle volen ser metrosexuals. Segona: també de cop i volta ara tota la gent amb qui parle vol anar de vacances a Marina d'Or -veges si la tele no fa mal-. I tercera: sembla que si no vaig a veure la pel·li del Gibson no seré ningú en la vida. Què collons està passant aquí?

A veure, anem per parts. Quina dèria els ha entrat als hòmens ara amb això de ser metrosexuals?, -que alguns es creuen que sols per dir que ho són ja és suficient-. Però per a què volen ser metrosexuals, per a perdre-ho tot com els jugadors del Real Madrid? -A propòsit, que també em pregunte que si els jugadors del Real Madrid són metrosexuals, això implicarà que els metrosexuals també suen, no? Però mira, jo és que com no els veig mai en la faceta de futbolistes, sols en la de metrosexuals, no arribe a imaginar-me?ls tots suats-.

Jo al meu home ja li he dit que no pot passar-se ara a metrosexual. No, perquè no tinc ja espai en les prestatgeries del bany per a més trastos, amb els meus potingues ja n'hi ha prou, que això de ser dona, la veritat, cada vegada és més complicat. Abans la cosa era més senzilla però ara resulta que a la crema hidratant de dia, la hidratant de nit, la nutritiva, el gel exfoliant, el tònic facial... cal afegir les compreses amb ales, les compreses sense ales, els tampons, els salva slips, el salva slips light, el salva slips negres, el salva slips tanga. Vinga home!, si jo ja no sé com puc trobar el lavabo quan entre al bany amb tanta caixeta i tant potet, com perquè ara ell es pose també a col·leccionar cremetes i històries d'aquestes. Clar que la meitat dels que diuen que volen ser metrosexuals el que passa és que estan arrapant els quaranta i ja li veuen les orelles al llop. Tu posa?ls en un gimnàs a fer abdominals i veuràs que prompte se?ls lleva del cap la idea de ser metrosexuals.

Després està això de Marina d'Or. Ara tot el món vol anar allà de vacances. A qui li pregunte, vol anar-hi, que escolta, per una part també millor perquè ja sé que aquest estiu vaja on vaja d'aglomeracions res de res, com que estaran tots en Marina d'Or.

Abans a la gent li feia il·lusió viatjar a París, a Roma, Florència... ara no, ara els fa il·lusió anar a Marina d'Or. Jo comprenc que els gustos de la gent van canviant, però em sembla un canvi molt radical, no?

Que jo no dic que no s'estiga bé allí, - que igual s'està bé i tot-, però jo no pense anar de moment, igual quan em jubile faig alguna que altra escapadeta perquè entre això o passar-me tota la vesprada en una cafeteria de Benidorm envoltada de guiris i escoltant a Mª Jesús la dels "Pajaritos", possiblement trie la primera alternativa, però ara no, com tampoc pense anar a veure la pel·lícula del Gibson que pot ser meravellosa però a mi tanta sang... Si no puc veure CSI perquè em pose malalta!, com vaig a veure allò? A més això de saber ja des del principi quin serà el final i qui és el roí de la pel·li no té emoció. I damunt subtitulada, saps?, que quedarà com a més intel·lectual, però collons!, jo no puc estar llegint i seguint l'escena al mateix temps. Així que no vaig i punt, si em tiren del grup que em tiren.

Ara que a tot açò, jo em pregunte... es pot ser metrosexual, anar a veure la pel·lícula de Gibson i anar de vacances a Marina d'Or? És tot compatible, o no?

Marian Díez.
www.mariandiez.com