Diari Parlem

COMENTARIS

Segons he llegit, l'autora, abans d'iniciar l'escriptura d'aquest últim llibre, va passar un temps de reflexió, imagine que amb el propòsit que la seua nova novel·la fóra més interessant, més nova, més rica en matissos, etc, elements dels quals els seus anteriors llibres mancaven.

Per que qui haja llegit un llibre d'Harry Potter, els ha llegit tots. Els ingredients sempre són els mateixos:

1) s'agafa un xaval amb poders sobrenaturals i sobre el qual ha caigut la maledicció del dolent dolentíssim Voldemort.
2) Se li envolta d'una comparsa de personatges, que mantenen uns perfils sempre estables. Si són amics, col·laboren i afavorixen el protagonisme absolut de l'heroi; i si són els enemics, representants de les forces antagòniques, se centren exclusivament a obstaculitzar al protagonista.
3) Es construeix una atmosfera adequada, la base del pastís. Un món de mags, d'encisos i contraencisos, de criatures i objectes màgics, que, segons la meua opinió, constitueix la part més atractiva de la història per ser la que majors dosis de creació conté, la més imaginativa.

En què es diferencia aquest nou lliurament dels altres? La veritat és que apareixen pocs aspectes innovadors: Harry Potter s'enamora per primera vegada, un dolent dolentíssim conegut rep l'escarment que mereixia des del primer llibre de la sèrie i es desvetlla un secret que els lectors més o menys espavilats ja podien imaginar. Tota la resta segueix igual, més del mateix. És a dir, que el tan cacarejat període de reflexió que va sumir a l'autora en un mutisme absolut, ens fa sospitar que siga part d'una campanya promocional que intenta crear un clima favorable de vendes.

En definitiva, Harry Potter i l'ordre del Fènix, és un capítol més en esta sèrie interminable les directrius de la qual són idèntiques al primer llibre. Molts lectors agrairíem que hagués hagut un període de reflexió creativa. La història hagués guanyat en qualitat si el protagonisme s'hagués diversificat, si els personatges hagueren madurat cap a caràcters més complexos i menys previsibles, i si s'hagueren desenvolupat diverses línies argumentals que enriquiren la trama.

La sèrie sobre Harry Potter és un fenomen literari i en este fenomen conflueixen dos aspectes: el primer és que per a molts joves esta és la seua primera incursió en la literatura. El segon és que desgraciadament estos són llibres sense ànima que reflectixen un món pla i sense contrastos. Per tant, seria molt interessant que l'autora es plantegés la gran responsabilitat que comporta la seua obra i contribuïra al creixement literari d'estos lectors novells, utilitzant en les seues noves històries plantejaments més audaços i noves estratègies narratives que reflecteixen la profunditat del món real i la del món imaginat.

Iolanda S. Liern

--------------------------------------

Sóc professora de Llengua del primer cicle de l'ESO. Sempre m'ha interessat fomentar la lectura entre el meu alumnat i sempre m'he trobat amb el rebuig unànime. És habitual que els alumnes es mostren reticents a l'esforç intel·lectual i la lectura encara que siga la d'un llibre banal requereix una predisposició favorable. No obstant això, quan vaig començar a aconsellar la lectura dels llibres d'Harry Potter, l'èxit va ser aclaparador. És evident que per a un lector adult és simple i repetitiu; per contra, als xavals els encanta trobar a l'heroi vencent una vegada i una altra al malvat. Crec que el més important és que gràcies que a llibres com aquests, molts joves s'han convertit en lectors voraços, abans això era inimaginable. La labor de pares i educadors consisteix en, una vegada esgotat el filó Harry Potter, seguir alimentant aquest hàbit perquè el gust per la lectura perdure i cresca amb el pas dels anys.

Gemma N.