DIARI PARLEM

Durant la segona meitat dels anys noranta es va constituir a Benicarló una mena d´ Associació Cultural que es va batejar com a Germania de Noves EL PUIG. Aquesta Associació va organitzar algunes xerrades, i actes força interessants.....per exemple van portar un representant d ´ una associació cultural i social d´ Euskadi, d´ ELKARRI, aquella xerrada em va impressionar, però per a bé.

Eren amics, i encara ho són, de la pau de la seua terra, de la llibertat, de les paraules per damunt de qualsevol mena de violència...formes d´entendre la vida que són encara més verídiques arran dels últims esdeveniments...no hi cap ideologia, cap creència, cap reivindicació, cap causa, cap tros de terra, interès o gram de petroli que valga la pena ni una mort...Gaudim, així, de les paraules d´uns joves que lluiten amb i per la paraula en una terra on encara la llibertat és més difícil d´ aconseguir....Una altra cosa és impensable i com diria Miquel Martí i Pol : “Serem allò que vulguem ser....”. Hem entrevistat per a VINARÒS.NEWS Raúl Hernández, membre d' Elkarri.

¿QUÈ ÉS ELKARRI?

Elkarri és un moviment social que naix al desembre de 1992 per a defensar el diàleg i l'acord com a model de solució al problema basc. Es definix per dues característiques: pluralitat, la seua base social està formada per persones de distintes sensibilitats polítiques, i independència, al provenir la major part dels seus ingressos dels prop de 3000 socis-aportants.

¿SE SENTEN RECOLZATS PER LA JOVENTUT BASCA?

Els pilars bàsics sobre els quals s'assenta la labor d'Elkarri són la no violència, el diàleg i els drets humans. Amb estes coordenades s'identifica una majoria social i política de la nostra societat, inclosa la joventut basca.

¿QUIN ÉS EL VOSTRE MISSATGE?

El diàleg com a eina per a transformar la situació de conflicte i violència en una situació de diàleg i acord. Transformar-la de manera positiva i no violenta. Per a això, Elkarri centra la seua labor en la presentació de propostes, l'última, la III Conferència de Pau en la fase social i preparatòria de la qual ens trobem en l'actualitat.

¿ÉS EL DIÀLEG LA SOLUCIÓ AL PROBLEMA BASC?

L'enfrontament, la violència o el patiment impossibiliten avanços i no canvia la situació present. La violència, a més d'injusta és inútil. No és alternativa. El diàleg, per contra, és una eina de transformació de situacions de violència i enfrontament perquè propicia conèixer el marge de possibilitats que hi ha entre distintes posicions. Contribuïx a trobar o crear opcions en les quals els diferents interessos puguen ser tinguts en compte. El diàleg es basa en el reconeixement de l'"altre" com a interlocutor vàlid. Fora del diàleg només queda l'enfrontament, la crispació i el sofriment.

¿ DAVANT QUINA FÓRMULA CREUEN VOSTÈS, DES D'ELKARRI, QUE LES PERSONES AMB ÀNIMS MÉS EXALTATS I EN ALGUN MOMENT VIOLENTS...DEPOSARIEN LES ARMES ?

És molt important demostrar que la violència no té sentit i que a més de ser èticament rebutjable, és contrària a l'assoliment d'objectius polítics.

¿QUINS CANVIS POLÍTICS DEURIEN PRODUIR-SE , JA, PER A UNA PAU IMMINENT?

La prioritat és aconseguir espais de distensió, i en segon lloc, abandonar la idea de la formació de fronts (l'anomenat constitucionalista o espanyolista i el soberanista o nacionalista basc és cada vegada més palesa). La violència i els fronts són un exemple a no seguir pel que fa referència al desenvolupament d'estratègies de solució de conflictes polítics.

¿ÉS NECESSÀRIA LA PAU AL 100% EN LA SOCIETAT BASCA PER A PODER VIURE COM UNA ALTRA SOCIETAT?

La pau no és un esdeveniment estàtic i puntual o una fórmula màgica sinó un procés constructiu. Un procés de pau no acaba amb la signatura d'un acord, sinó que això significa el principi de la fi. La pau és gradual, comporta distints nivells de participació, començant des de la societat civil perquè és precisament esta qui més directament patix la violència.

¿QUANTS TIPUS DE NACIONALISME ES DONEN EN EL PAÍS BASC?

El País Basc es caracteritza per la diversitat de sentiments de pertinença nacional. Així, molts bascos adopten una consciència de poble i nació basca, que compartixen el territori amb una comunitat també basca identificada amb la nació espanyola. Aquest fet dóna lloc a una pluralitat d'identitats polítiques a Euskadi. Esta diversitat d'identitats nacionals es troba en contínua confrontació, degut fonamentalment, als diferents models d'entendre el País Basc, fins i tot l'Estat, el que ha donat lloc que una majoria social i política de ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca, minoritària però significant a Navarra, demane modificacions en l'actual marc de convivència assentat en normes jurídiques tals com la Constitució, l'Estatut de Gernika i el Amejoramiento de Navarra.

¿CREUEN EN LA FÓRMULA D'UN FEDERALISME AMB UNS ESTATS ASSOCIATS A UNS ALTRES MÉS QUE EN EL SISTEMA ACTUAL?.¿PER QUÈ?

Després de més de 20 anys de l'inici del procés de reforma constitucional, les relacions entre el País Basc i l'Estat no conten amb un consens òptim. És legítim per tant aspirar a una millora de les nostres normes bàsiques de convivència. Elkarri no es pronuncia sobre com és o deu ser la fórmula adequada als problemes relacionats amb el marc de convivència polític: federalisme, associació, independència... No donem suport a una o una altra proposta, però defenem la necessitat d'este debat i l'exigència d'una síntesi del mateix per a arribar a un acord plural i tranversal.

¿ÉS EL PLA IBARRETXE UN PRIMER PAS DETERMINANT, SERIÓS I VALENT PER A COMENÇAR UN NOU CAMÍ?.

Elkarri valora positivament el procés de debat que ha generat la proposta del Lehendakari. No ens pronunciem sobre el seu contingut (no és la nostra raó de ser, ja que com a moviment social convivim gents de molt diversa sensibilitat política), sinó pel procés que obri. De la mateixa manera, vàrem valorar positivament les propostes o aportacions d'EB, EA, Batasuna, PSOE-EE o Aralar, en l'àmbit estatal les aportacions de PSOE i IU, i les propostes sobre la configuració de l'Estat des de l'àmbit català de CIU, PSC, ERC i IpC. S'està obrint l'oportunitat d'una segona transició per a ampliar consensos sobre el marc de convivència. L'arranjament possible per a la normalització de la convivència política està dins d'este debat. Per este motiu, des d'Elkarri considerem fonamental que s'inicie aquest procés de debat, sense necessitat d'identificar-nos amb una o una altra proposta.

¿CREU QUE DEURIA PROGRAMAR-SE UN REFERÈNDUM?

La via del referèndum deuria considerar la necessitat de previs i amplis consensos socials i polítics per a previndre riscos d'escissió social. És molt important dissenyar una proposta on totes les parts vegen algun tipus de benefici. Per a uns, apropar-nos al model de Quebec, per a uns altres, l'aprofundiment en l'Estat de Dret.

SI LA LLIBERTAT EXISTIRA A PLE DRET ¿QUINA CREU QUE SERIA LA FÒRMULA QUE ES FARIA AMB UNA MAJORIA?.

És una pregunta difícil de contestar, puix que ¿Què s'entén per "llibertat a ple dret"?. En qualsevol cas, devem consensuar fórmules que permeten a les distintes sensibilitats polítiques no sentir-se excloses.

¿CREUEN QUE LA CIUTADANIA ESTÀ VIVINT AMB TEMOR, AMB POR, AL PAÍS BASC?

Al País Basc, igual que a Navarra, existix una falta de seguretat i de llibertat. Referent a això dec reconèixer amb claredat que a Elkarri no tenim la vareta màgica per a evitar que es cometa el pròxim atemptat o desapareguen les amenaces. El que podem fer és denunciar, estar presents, mobilitzar-nos, acompanyar als quals sofrixen o proposar iniciatives.

ESTA PASSADA TARDOR S'HAN PORTAT A TERME EN ÀLABA UNES MANIOBRES DE L'EXÈRCIT ESPANYOL, SENSE PREVI AVÍS, ¿CREU QUE AIXÒ ÉS UNA PROVOCACIÓ?

Desconec els motius reals de les maniobres de l'Exèrcit espanyol al País Basc. Tan sols afirmar, que les estratègies de força, són un clar exemple a no seguir quant a la resolució dels conflictes es referix.

¿DE VERES CREUEN QUE ELS POLÍTICS VOLEN ACABAR AMB EL TERRORISME...NO ELS SEMBLA QUE ÉS UTILITZAT COM ARMA LLANCÍVOLA CONTRA ELS PROBLEMES SOCIALS O ALTRES QUE TÉ LA SOCIETAT?

Ens trobem amb distintes concepcions sobre l'arrel i permanència del conflicte, i això dóna lloc, que es produïsquen discrepàncies a l'hora d'elegir el mecanisme per a arribar a la pau i no tant a l'hora de compartir eixe objectiu. El problema s'agreuja quan es planteja sota les polítiques de l'amb mi o contra mi i es criminalitza al dissident, i que dubte cap, que en nombroses ocasions el tema basc servix per a tapar problemes interns, de política estatal.

¿SE SENTEN UN POBLE SEPARAT O SEPARATISTA?

Ens sentim un poble amb una pluralitat de sentiments identitaris. Estes identitats estan molt repartides. El nostre repte està a aconseguir un consens que permeta conciliar els diferents sentiments de pertinença.

¿LA VIOLÈNCIA ES TROBA EN AMBDÓS COSTATS : ENTRE ELS NACIONALISTES ESPANYOLS I ELS NACIONALISTES BASCOS?

Des d'Elkarri hem manifestat que el dret a la vida com a dret superior és el primer, i vàrem exigir a ETA la fi de la violència, entre altres raons, per la importància que té per a la majoria social d'este país les amenaces i els atemptats contra la vida, així com els maltractaments o tortures. No tractem d'equiparar situacions, tan sols creiem en la necessitat d'una interpretació global i multilateral dels drets humans, ja que, hi ha una tendència a dissociar la defensa dels drets humans. La reivindicació de drets no ve acompanyada d'un plantejament global. Veiem el mal que s'infringix als més propers i mirem per a l'altre costat quan este afecta als més allunyats.

¿CREU QUE QUALSEVOL TERRA VAL LA PENA GUANYAR-SE-LA FRUIT D'EFECTES VIOLENTS...?

Cap terra val la pena guanyar-se-la fruit de la violència. Aquesta, s'emmarca en una dinàmica enquistada de sofriment, que és precisament el que s'intenta superar des del diàleg, l'enteniment i la no violència.

¿ESTÀ HUI EN DIA, EN ESTA SOCIETAT TAN MEDIÀTICA, INSTAURADA LA VIOLÈNCIA EN EL PARLAMENT O ÉS QUE CADA SESSIÓ ÉS TAN AGRA COM L'ANTERIOR?

Els successos del Parlament Basc són fruit de la crispació i la fractura que es viu a nivell polític. Afortunadament, la societat civil demanda uns altres tipus d'actituds. Per este motiu, deu convertir-se en mediadora social, impulsant el diàleg i l'acord.

Susanna Anglés ( Vinaròs news)