|
Potser
la cosa més difícil que m'han demanat fins el moment és que fera una
mena de presentació del que faig per al Parlem. Clar que també és difícil
esbrinar quina quantitat exacta correspon a la mesura que fa servir ma
mare en les seues receptes de cuina - mira que ho intente però això de
"el que admeta" se’m resisteix, la veritat.-
Com
pot presentar-se algú que passa hores i hores parlant sola i que després,
a més, dóna forma de monòleg a les seues paranoies perquè la resta
de la gent descobrisca coses que mai no li contaria a ningú? Què
pensaria el meu ginecòleg si sabera que li he dedicat un monòleg? o ma
sogra, o la meua cunyada?
o el veí del cinqué? En fi, sempre em queda l'esperança que el
que dic quede exclusivament entre els lectors que segueixen setmanalment
els meus textos a través d'Internet.
I
ara us preguntareu per què es dedica una a fer monòlegs? I per què
no? Entre anar els divendres de vesprada a classe de treballs manuals o
quedar-me en casa davant de l'ordinador fent monòlegs vaig optar per la
segona opció, entre altres coses perquè per a què collons vull jo
tanta figura d'escaiola pintada. També estava l'opció d'apuntar-me a
un gimnàs però sóc sedentària, què anem a fer-li? Els mags d'Orient
em van portar enguany un xandall i encara el tinc sense estrenar -
aquest Gaspar també sembla mentida, tants anys venint a casa i encara
no coneix els meus gustos -.
Així
doncs, i una vegada elegida l'opció d'escriure monòlegs calia
aprofitar i plasmar per escrit tot allò que m'angoixava des de la meua
infantesa, com per exemple per què teníem permís per xafar les
formigues negres però calia respectar les roges? o per què ma mare no
podia posar-m'ho fàcil i preguntar-me directament si tenia la regla en
lloc de dir-me si havia vingut "la tia de França"? Preguntes
i més preguntes que mai s'acaben perquè, per què collons cal buscar
un terme tan complicat com el de "mobbing" per referir-se al
fet que t'estan putejant clarament en el treball? Dic jo que serà perquè
resulta més de disseny, té més glamour... vés a saber!
Doncs
coses com aquestes són les que em porten cada setmana a donar la meua
particular visió de les coses en format monòleg, el problema està en
el fet que en fer-ho en la meua llengua he passat a estar inclosa en el
llistat dels mal educats. Quin disgust, també! Quan em mora mai em
faran un homenatge en el col·legi on vaig estudiar perquè, clar, això
donaria mala imatge als estudiants. Tan entossudiment com va posar la
Madre Presentación en mi i al final li vaig eixir rebotada.
En
fi, tampoc crec que calga dir més coses com a presentació, el que és
important és que totes les meues ocurrències estan a la vostra
disposició i que l'única pretensió d'aquests textos que aniran
publicant-se és arrancar-vos algun somriure, que falta ens fa!Si voleu
saber més coses, sols heu d'accedir a la meua web www.mariandiez.com on
us estaré esperant. Gràcies i a reveure.
Marian Díez.
www.mariandiez.com
|
