DIARI PARLEM

BREU BIOGRAFIA
Enric Sarasol i Soler va nàixer al Genovés (La Costera) l'any 1.964. S'inicia jugant a raspall com la majoria de xiquets del seu poble. Als quinze anys va tindre l'oportunitat de debutar al Campionat Juvenil d'Escala i Corda en substitució de Fenollosa. En aquelles partides ja es veia que Sarasol podia arribar a ser el gran jugador que és, ja que se li endevinaven les traces. Ben prompte comença a enfrontar-se amb els grans professionals, sobretot al trinquet de Guadassuar, on es pot dir que es va fer com a jugador. De fet l'any 83 va obtindre un gran èxit en guanyar mà a mà a Fredi, proesa que va repetir al trinquet de Carlet davant Eusebio.

El 1986 queda sub-campió en el I Campionat Individual davant un insuperable Genovés. Torna a repetir la gesta als anys 89,90,91 però és al 92 quan es giren les tornes i aconseguix fer-se amb el Campionat Individual precisament contra Genovés al qual li va guanyar també en les edicions 93 i 94. En el 96 recupera el Campionat i el manté en el 97. L'any 98 es va lesionar mentre jugava contra Álvaro, però un any més tard torna a guanyar l'Individual. Ha igualat el record de Paco Cabanes El Genovés al sumar 6 títols del Campionat Individual. El currículum de Sarasol és complet. Té en el seu haver la pràctica totalitat dels guardons referits a les diferents competicions de pilota que hi ha hagut als últims anys. Ha aconseguit el triomf de la Lliga Professional d'Escala i Corda- Circuit Bancaixa les temporades, 97-98 i 98-99 formant parella amb el seu germà Sarasol II, un guardó que ja havia aconseguit en la primera Lliga. A més és Campió Mundial de Pilota com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota i del Europeu i ha estat considerat el millor jugador del món al Mundial disputat a València fa dos anys. Està en possessió de la Medalla de la Generalitat al mèrit esportiu. Recentment va anunciar que deixava l'Individual.

ENTREVISTA

M'agradaria conèixer l'opinió que Sarasol I té sobre la modalitat de frontó. Es troba còmode Enrique jugant en una pista de frontó jugant contra una paret? Què opina sobre els desafiaments amb la pilota basca? Gràcies.

A mi tot el que siga pilota a mà m'agrada. Si he d'elegir entre el frontó i l'escala i corda, sens dubte em quede amb la modalitat d'escala i corda. Pense que és un joc molt més complet i molt més tècnic. De la mateixa manera, si el jugador d'escala i corda aconsegueix dominar este joc, es pot adaptar a qualsevol modalitat.

Quant a si em trobe a gust jugant en el frontó, torne a repetir que tot el que siga pilota a mà m'agrada encara que evidentment sempre gaudeixes més amb el que més practiques, que en el meu cas és l'escala i corda.

Pel que fa als desafiaments basc valencians, supose que per als aficionats al frontó seran unes partides molt interessants. Per tant, si es pot donar este espectacle, benvingut siga.

Qui ha sigut per a tu el resto que ha fet el colp del dau més violent?

Jo puc parlar dels pilotaris que he conegut, als quals m'he enfrontat. En este sentit, puc assenyalar que Eusebio tenia un dau molt ben fet, o Pigat, que també l'ha tingut molt fort. Hui en dia assenyalaria el dau dels esquerrans, que tenen l'avantatge que la pilota va a la seua mà i poden colpejar la pilota en una posició còmoda. Però si he de quedar-me amb un, he de dir que el dau de Genovés ha sigut el més poderós que he rebut.

Qui ha ratllat més com escaleter, Álvaro, Fredi o Pigat II?

Estem parlant de generacions diferents i de pilotaris als quals jo m'he enfrontat en el seu millor moment. De Fredi he de dir que era un jugador molt complet que dominava totes les pegades. A Álvaro li coneixem tots; es caracteritza per la potència de la seua pegada, igual que el Pigat. Si he d'elegir un em quede amb Fredi, ja que considere que era el més complet. Ratllant al cent per cent era un jugador que reunia moltes qualitats.

En l'estiu del 92 quan li vas guanyar per primera vegada a Paco (El Genovés) en l'Individual… En eixe moment qui rendia més per parelles? Potser teníeu un nivell semblant?

Segons partides. Havia partides, per aquell temps, en les quals Paco em donava més mitger i ell jugava amb el seu germà, mentre que en unes altres era jo el que cedia i Paco jugava amb millor company. En el còmput global, he de reconèixer que El Genovés ha tingut més concessions que jo en este sentit.

Amb qui et quedes, amb Grau o amb Xatet II? Per què?

Estem parlant de dos grans jugadors, cadascun en la seua època, amb diferent pegada. El Xatet, com a jugador i saber estar en la pista ha estat un dels millors. Responia en qualsevol trinquet i tot i que no era un jugador de braços massa llargs et trencava la careta i l'escala amb molta facilitat. Potser el Xatet haja rendit més en major nombre de trinquets. Grau té molt potencial, molta força, i li condeixen les pistes grans però amb els trinquets que hi ha hui en dia el Xatet podria haver estat superior.

Per què vas perdre el desafiament davant Ramonet en La Vall de Tavernes amb un marcador de 15 per 5 al teu favor? Què et va passar?

La partida la tenia bé, preparada, en un trinquet ràpid amb un pis en el qual col·locar els dits era complicat. Potser em vaig equivocar en no entrenar amb pilotes noves i també va haver un moment clau en el qual pot ser que cometera un erro. Quan tenia a Ramón contra les cordes va haver una interrupció, la partida es va parar, i en la represa Ramón va eixir amb molta més força i molta més pegada, i es va produir el quinze clau. Estant ell en el dau, va traure amb una pilota que pesaria més de 50 grams que em llastimà el dit. La veritat és que em va fer pols. Vais reclamar sobre la pilota però a partir d'ací el dit patia molt i la partida ja es va anar del costat de Ramón.

El teu germà José María té unes condicions fabuloses per a jugar el mà a mà… Per què no s'ha decidit a fer-ho?

Per a jugar mà a mà el joc del dau és fonamental. Deus jugar per baix, de colpet, els rebots i altres, i la veritat és que estes són postures a les quals els mitgers no estan acostumats i que fins i tot els poden perjudicar. El meu germà és indiscutible en el seu lloc però mai li aconsellaria jugar el mà a mà per l'exposat anteriorment.

Els experts de pilota diuen que Patxi Eugi t'haguera guanyat deu partides de deu. Pense que les dues partides contra ell et van arribar massa tard i en la de Tuéjar el teu nivell físic era inferior al de Natzaret de l'any anterior. Crec que tu, amb una edat de 28 o 30 anys i en frontó de 30 metres hagueres guanyat a Eugi. Què opines?

En part crec que tens raó. La partida em va arribar amb 34 anys i Patxi venia en el seu millor moment, com a vencedor del campionat Individual en el que s'havia imposat fàcil a tots els seus contraris, fins i tot Beloki. Jo no vaig arribar en les millors condicions i no vaig poder preparar la partida, que es disputava en la seua especialitat, tan bé com haguera volgut.
Quant al frontó de 30 metres, la veritat és que passar la pilota fins el rebot és complicat perquè no pots imprimir velocitat a la pilota. L'ideal per a nosaltres és jugar contra els pilotaris bascos en frontó de 25-27 metres, com es fa ara. D'esta forma les forces estan més equilibrades.

Quin paper hagués fet El Genovés amb 25 anys contra Eugi o Beloki o altres figures de la pilota basca en frontó de 30 metres?

Estem parlant de jugadors que remunten la pilota amb una facilitat enorme. Amb esta edat, Paco estava en la seua plenitud i jo, sens dubte, haguera apostat per ell. Me l'imagine col·locat enmig de la pista, jugant d'esquerra i dreta, a l'aire i amb una gran pegada. Igual que jo, quan Paco va començar a jugar partides de nivell contra pilotaris bascos ja tenia certa edat, però si estes partides li hagueren arribat abans estic convençut de la seua victòria.

En l'any 95 Álvaro et va guanyar 60-35 en una partida en la qual anaves per davant 35-25. Què et va passar?

És cert. Jo anava guanyant 40 per 25 i vaig perdre. Per a respondre he d'assenyalar una cosa important, com és que el pilotari ha d'estar motivat per a jugar. Es va designar la canxa de Sagunt, per aquell temps jo tenia algun problema amb els gerents d'esta pista i de colp eixes a jugar en un trinquet en el qual no jugues fa molt de temps i per tant la motivació no és la necessària. Amb 40 per 25 i amb tot a favor, em vaig descentrar i va succeir el que va succeir.

Després de jugar la final del 2002 davant Álvaro es va comentar que postors teus et van proposar repetir la final en un trinquet més xicotet, però tu et vas negar a això. Per què no vas acceptar?

Quan perd no m'agrada demanar revenges. Les revenges les done quan guanye. En Pelayo no vaig arribar a gust i no jugava a gust, i amb una motivació així difícilment pots rendir com correspon. Esta final va estar precedida per un poc de polèmica quant a la designació de Pelayo, que a més és una pista on Álvaro pràcticament té guanyat el joc del dau. La partida s'haguera pogut jugar en un altre trinquet però la idea ja no em seduïa.

Quina partida i quin quinze recordes amb més emoció?

Són moltes partides però si m'he de quedar amb un quinze recorde l'últim de la final del 92, contra Paco, quan vaig rematar la partida. La pilota em venia de bot de braç, a l'altura del dos i mig i la vaig creuar. Paco va entrar a l'aire un poc abans, jo em vaig donar conter d'això i la hi vaig creuar de manera que ell no va tenir ocasió de jugar-la i vaig aconseguir el meu primer Individual.

Com ha repercutit la teua carrera esportiva en la teua vida?

Des de ben jove no he fet altra cosa que jugar a pilota. Ja que he estat tants anys involucrat en este món, les meues relacions i amics també estan lligats a la pilota, afortunadament. D'altra banda, sóc un esportista que ha basat la seua carrera marcant-se objectius i treballant per a aconseguir-los.

Penses que d'ací a uns anys serà imprescindible contar amb un preparador físic? Què penses sobre esta figura relativament nova en l'esport de la pilota?

Bo, nova no és. Personalment, des de fa molts anys mantinc un pla d'entrenament que considere és fonamental per a progressar siga el que siga l'esport que practiques. En este sentit, posar-te en mans d'un professional sempre és per a millorar i la veritat és que es nota en el rendiment.

Creu que la pilota arribarà a ser un esport bé pagat i important, almenys a la Comunitat Valenciana?

És el que esperem. El primer que devem aconseguir és que la pilota es conega en tots els àmbits i que es practique, com més millor. A partir d'ací, si li donem la imatge que es mereix la pilota reuneix totes les condicions per a ser un esport important a la Comunitat Valenciana.

Quins són els passos per a arribar a tenir la pilota com un esport sa que arrossegue gran quantitat de gent?

Hi ha diverses coses. La primera i fonamental segons el meu punt de vista és que tant jugadors com trinqueters sigam més professionals i respectem d'una manera rigorosa qüestions tals com els horaris de les partides, i que des de la Federació i altres organismes es treballe més de debò perquè la gent es crea este esport.

Com preveu la situació del món professional en els pròxims anys?

Sóc optimista. Hi ha grans projectes que m'agraden molt gràcies als quals la pilota es va a donar a conèixer més i millor. D'altra banda, els professionals devem estar units, tranquils i saber en tot moment què és el que volem.

En el seu moment vas tenir una lesió lumbar… ¿Com es pot guarir esta lesió ja que fer el dau requereix un gran esforç lumbar?

La zona lumbar sempre l'he tingut prou castigada. De fet em costa molt calfar i de vegades passa la partida i tinc dolors. La solució està a realitzar entrenaments específics, escalfar bé i passar per les mans del masajiste amb freqüència.

Per a colpejar la pilota amb potència què és més important, la flexibilitat o la força?

Tot és important. Un jugador de pilota necessita precisió, elasticitat i força, però pense que preval més la tècnica. La tècnica s'adquireix a força de partides, d'estudiar les postures que adapten altres jugadors i entrenant o practicant moltes hores.

Tens alguna alternativa per a recuperar el que va ser fins no fa molt el poble referència en el món de la pilota (Genovés)?

Esta és una pregunta que potser s'hauria de traslladar a l'Ajuntament o a la persona corresponent, però ja que me la fas, en el poble es deu cuidar un poc més nostre esport, deu existir una persona que s'ocupe del trinquet i li done vida. A part, pel que es refereix al tema dels xavals, és cert que l'escola ha vingut a menys amb el temps. Fa uns dies vaig estar en una presentació de l'escola de bàsquet i em va entrar enveja sana de veure a prop de noranta xavals jugant a basket. S'ha fet una bona labor de promoció d'este esport a Genovés, i els xiquets han respost. Això també es podria traslladar a l'escola de pilota, ja que el poble de Genovés ha sigut referència en la pilota i és una llàstima que a l'escola de pilota assisteixen tan pocs jovens.

Què et sembla la gestió que realitza del trinquet l'Ajuntament de Genovés?

L'Ajuntament sempre ha estat per la labor de donar suport la pilota, ja que si al Genovés se li coneix fora és pels pilotaris que han eixit d'allí. Caldria buscar la fórmula per a motivar als xiquets i reactivar les ganes per practicar pilota.

Quin és el teu trinquet favorit?

Trinquet favorit sempre és aquell en el que jugues més partides i per tant coneixes millor. Si bé jugue a gust en pràcticament tots els trinquets, et podria nomenar Pedreguer, Guadassuar, Benidorm o Alginet com els quals ara mateix em van millor.

Quin és el trinquet que té millor públic?

Pense que tot el públic que va al trinquet és entès. No destacaria cap zona o algun trinquet especialment.

Té alguna mania a l'hora de jugar?

No, la veritat és que mai he tingut manies.

Quin canvi faries en l'esport de la pilota?

Canviar sempre és complicat, però jo sí demanaria per exemple que es respectaren els horaris, i així l'espectador que entra a les sis en el trinquet sap que a les set i mitja o les huit ja pot haver acabat, veient un espectacle digne, en el qual els pilotaris comencen a disputar les partides des del primer quinze.

Podem arribar al nivell dels bascos quant a presència en la societat i estructura professional?

Pense que sí. Tenim un esport autòcton que no té gens que envejar a altres esports quant a bellesa, que a poc a poc i fent les coses bé devem aconseguir que es difonga entre tota la societat valenciana.

Es comenta que seràs director de la Ciutat de la Pilota…¿Què es pot fer des de la Ciutat de la Pilota, situada a Montcada, localitat que no té, en principi, bones comunicacions?

En principi he de dir-te que no sé si vaig a ser director o disposaré d'alguna funció en la Ciutat de la Pilota. D'altra banda, si em demanen col·laborar d'alguna manera, pel bé de la pilota acceptaré encantat.

Quant al tema de la Ciutat de la Pilota, una inversió d'este calibre no sé fins quin punt podria ser rendible. També estic d'acord que la ubicació no és l'adequada pel tema de les comunicacions i els accessos, sobretot. Però ja que està decidit, ja que anem a tenir estes instal·lacions, caldrà utilitzar-les de manera adequada i seguir treballant per l'esport de la pilota valenciana.

Diumenge 8 de febrer, partida a Benidorm: Fase Final del Bancaixa amb Mezquita contra Ribera. Gran partida, televisada, però en el trinquet havia molt poc públic… Això no fa mal a la imatge de la pilota? Com creus que es pot millorar?

Són molts els detalls que es deurien polir. En estos casos jo advocaria per una major promoció de les partides en els distints trinquets. Amb això vull dir que els responsables dels distints trinquets deurien promocionar les partides de manera eficient per la zona en qüestió.

Qui ha sigut tu ídol?

El Genovés. Ha sigut el més gran.

Qui ha sigut el millor jugador de la història?

Jo puc parlar a partir dels anys 80, que són els quals he viscut primer com aficionat i després com professional. Sens dubte, em quede amb Paco (El Genovés).

Conforme estàs físicament, en quants campionats Bancaixa podries lluitar pel títol?

(Somriu abans de contestar). D'ací des d'ara, pocs supose. En este sí podem lluitar si la sort ens acompanya. A partir d'ací ja vorem.

Quins colps no són recomanables per a la gent que comença i quins són més complicats de respondre per al contrari?

Quants més colps domines millor i per tant recomane saber executar tots. Quant al que pot ser més perillós per al contrari, la volea i el bot de braç són els que més dificultats comporten al rival. Si parlem o et refereixes a la prevenció de lesions, abans d'una partida és molt important portar a terme exercicis de gimnàstica i estiraments. Fora del trinquet, el massatgista és una bona opció per a completar la preparació prèvia que un jugador deu atresorar.

Quins músculs donen més força a la pilota i per tant, quins músculs devem treballar?

Tots són importants encara que hi ha músculs que s'utilitzen més. En este sentit, jo recomanaria treballar els músculs que normalment no desenvolupes en el joc, per a així arribar a una compensació en el cos.

Després d'una partida quines mesures s'ha de prendre per a relaxar bé els músculs?

Si tens alguna zona afectada sempre va bé un poc de gel. El fonamental és conèixer-se a si mateix i seguir un tractament amb massatgistes i altres professionals especialitzats. A nivell d'aficionats, crec que els estiraments abans i després de les partides són fonamentals per a prevenir lesions o altres problemes.

Què faries per a animar a la gent d'un poble com Aldaia que no mostra interès pel nostre esport i quin consell em donaries per a donar-me conèixer dins dels trinquets o per a començar a jugar alguna partida? Actualment pertany a l'Escola de Tecnificació de la Universitat Politècnica de València.

Si estàs tu ja és un començament important. A partir d'ací deus buscar amics o gent que vulga jugar a pilota, cal posar-se en contacte amb l'ajuntament perquè us faciliten la possibilitat de practicar el nostre esport, si és possible crear un club als quals solen concedir ajudes, i mantenir la il·lusió que ara mateix atresores. La veritat és que el treball dels aficionats, gairebé sempre en l'ombra, és fonamental per a mantenir l'afició. Quant a què deus fer per a tenir una oportunitat en el trinquet, el millor que deus fer és continuar en l'escola, ser pacient, i el dia de demà, quan tingues el nivell suficient, estic segur que la gent que estiga amb tu en l'escola de tecnificació es dirigirà a la Federació o als propis trinquets per a donar a conèixer que ja estàs en condicions de jugar o competir en la teua categoria.

Entrevista realitzada per Pilotavalenciana.com amb les preguntes enviades pels seus lectors.
(20-2-04)