NOMINACIONS ALS OSCARS ( QUE 5 MINUTS NO SÓN RES!)
(1315 paraules totals d'aquest text)
(139 Llegides)
El passat 27 de Gener es van donar a conèixer els films nominats als 76 Oscars d'Hollywood que enguany s'avancen un poc i tindran lloc el dia 29 de Febrer, amb la desagradable novetat que seran per primera vegada en fals directe...ja en parlarem detingudament al final d'este article.
La gran favorita i de moment gran triomfadora ha estat El Señor de los Anillos: el retorno del Rey amb la fantàstica xifra d'11 nominacions a només 3 de distància de la pel·lícula que més en va obtindre en tota la història, Eva al desnudo de Joseph L. Mankiewicz, i pràcticament equiparable als obtinguts en el seu moment per La Lista de Schindler de Spielberg o Bailando con lobos de Kevin Costner.
Com es pot vore en la nostra secció de crítiques no m'ha semblat del millor de l'any, encara que si d'allò més espectacular i sembla ser que enguany ( i altres molts més passats i futurs ) els premis d'Hollywood ens voldran recordar que abans de res el cinema fet allí és pur espectacle i simple entreteniment encara que siga car ( de fet el film no té nominats a cap dels seus actors en les quatre categories possibles, molt significatiu i pràcticament històric ). També es convertix en la gran favorita per als dos premis majors a la millor pel·lícula i millor direcció per a Peter Jackson, puix l'Acadèmia d'Hollywood té un gran deute amb este director a l'haver convertit les 3 parts de la saga en impressionants èxits de taquilla i no haver-li premiat amb les dos primeres en cap dels dos apartats majors.
Després d'este treball, li seguixen en nominacions amb 10 Màster and Commander: al otro lado del mundo de Peter Weir que també apareix en la nostra secció de crítiques i que igual que "los anillos" no té cap nominació per als seus actors. Ha significat una relativa sorpresa i serà probablement la gran perdedora d'esta nit màgica encara que de moment estes nominacions li hauran vingut molt bé i, ara com ara, ha estat la gran beneficiada.
L'altre film seleccionat a la millor pel·lícula ja estrenat en les nostres pantalles i també comentat en el nostre diari és Mystic River de Clint Eastwood, potser l'aposta més arriscada sobretot tenint en compte la història que ens narra. El que haurà sorprès a més d'un és la seua nominació per a l'apartat a millor guió adaptat quan precisament els seus paranys de guió són bastant escandalosos. Molt merescudes, no obstant això, les nominacions i esperem que premis per als seus actors Sean Penn, Marcia Gay Harden i Tim Robbins, precisament amb el mateix problema tots tres per a la consecució del premi: el seu clar rebuig a la política exterior nord-americana.
Els altres dos treballs que competiran a millor film de l'any s'estrenaran en els pròxims dies: Lost in Traslation de Sofia Coppola ( el dia 13-02 i que no pense perdre'm després del seu reeixit pas per la Seminci de Valladolid i el festival de Venècia ) i Seabiscuit, Más allá de la leyenda de Gary Ross ( el dia 6-02 i que sembla ser és una història de superació molt americana i, com últimament és molt habitual, de durada exagerada ). En la primera està nominat al millor actor Bill Murray.
En l'apartat de direcció només una diferència pel que fa a la millor pel·lícula, la gran sorpresa de l'any Fernando Meirelles per Ciudad de Dios que també ha fet història al ser seleccionada en altres 3 apartats incloent a millor guió adaptat. D'ella ja deixàrem constància en les nostres recomanacions per a regalar per Nadal doncs en el nostre país ja la tenim disponible en format casolà i significa un del millors debuts dels últims anys a l'altura dels d'Alejandro González Iñárritu amb Amores perros o els altres gossos de Quentin Tarantino.
Altres films amb nominacions importants han estat: Piratas del Caribe per a l'estupend Johnny Deep, una deliciosa peli d'aventures amb un gran defecte, les inevitables seqüeles que generarà; Casa de arena y niebla, de recent estrena i ja comentada en les nostres pàgines, per al *amaleònic Ben Kingley a més de la millor actriu de repartiment i a la música; Cold Mountain d'Anthony Minguella que amb 7 oportunitats a Oscar ha estat la gran perdedora doncs només el de millor actor per a Jude Law és dels considerats importants i que acaba d'inaugurar el festival de Berlín ( ací es podrà vore a partir del 20-02 ); 21 Gramos del mexicà Alejandro G. Iñárritu amb sengles nominacions a Naomi Watts i a Benicio del Toro que ens semblen poc per a est estupend treball; Monster per a la guapíssima i bona actriu Charlize Theron que ens la va donar a conèixer Woody Allen i d'estrena el 27-02; En Amèrica per a Samantha Morton, millor guió original i millor actor de repartiment i que va desaparèixer de la nostra cartellera en molt poc temps; Cuando menos te loesperas per a la també "alleniana" Diane Keaton i d'estrena el 13-02; Whale River per a la jove Keisha C. Hugues; Las invasiones bábaras de Denys Arcand, amb nominacions a millor guió original i pel·lícula en llengua no anglesa i actualment en cartel; Dirty Pretty Things de Stephen Frears per al millor guió original, estranyament no estrenada encara entre nosaltres doncs va ser presentada a Sant Sebastià 2002 i té a Sergi López de protagonista i que a mi em va semblar absolutament prescindible i amb un gran error de càsting; Buscando a Nemo per al millor guió original i pel·lícula d'animació també comentada en les nostres pàgines encara que no s'hi destacava precisament el seu guió i American Splendor per al millor guió adaptat basat en un còmic i que ja esperem amb impaciència.
Quant al capítol que afecta al nostre país només una extraordinària sorpresa, la nominació del documental Balseros de Carles Bosch i Josep María Doménech, un gran triomf de la televisió autonòmica catalana que sap fer les coses molt bé puix està produït per la mateixa i fet per gent de la casa. Un gran exemple a seguir per totes les televisions públiques.
Deixant ja de costat els aspectes cinematogràfics dels més famosos premis del món, el que passarà a la història no ja dels Oscars sinó també de la lluita per la llibertat d'expressió és l'anunci que seran televisats a tot el món amb 5 minuts de diferència pel que fa al directe per a poder fer ús de la censura.
No deixa de sorprendre'ns este fet que es produïx precisament després de la gala dels premis Goya on es va fer una clara apologia de la "llibertat d'expressió", fonamentalment com a suport i merescut homenatge al valent Julio Medem i que els nostres polítics i altra gent de dretes es van atrevir a desqualificar, com que era una miqueta un tema que ja estava més que superat per la nostra societat i que ningú dubtava d'este principi constitucional que la democràcia ha portat amb si.
Ara resulta que este gran model de país per a Aznar i companyia que són els USA volen tornar a l'època de McCarthy i la caça de bruixes que és exactament el que han estat fent ací amb el bo de Medem i el seu la pelota vasca des de molt abans, si més no, que s'estrenara la pel·lícula, primer sense voler participar en ella, després volent vetar la seua estrena i finalment atacant-la sense parar i en quasi tots els casos sense haver-la visionat. I és que sempre existirà la censura amb estos governants el principi fonamental dels quals és que ells tenen la gran saviesa i coneixement per a poder decidir per tots nosaltres el que és bo o roín per a la societat, el que podem vore o no i fins i tot a qui cal enderrocar o deixar en el poder.
Pabloco Sánchez
|
