LLIBRES: "EL MUT DE LA CAMPANA"
(850 paraules totals d'aquest text)
(57 lectures)
L’ENCERT DE LOZANO: EL MUT DE LA CAMPANA
Esta ressenya té 1 comentari
FITXA TÈCNICA
Autor: Josep Lozano
Editorial: Bromera. Col.lecció Eclèctica
ISBN: 84-7660-789-X
SINOPSI
Josep Lozano Lerma, escriptor d’Alginet (1949), ha trencat un silenci creatiu de més de deu anys amb la novel·la El mut de la Campana (Edicions Bromera, Col. L’Eclèctica núm. 100). Però la nova obra de Lozano ha trencat alguna cosa més. Ha trencat la relació que des de fa més d’una dècada hi havia entre l’autor i la seua obra més coneguda. Crim de Germania, el primer gran èxit literari de Lozano, ja no serà l’únic referent de l’escriptor d’Alginet. Des d’ara per parlar de l’obra de Josep Lozano es fa imprescindible esmentar El mut de la Campana.
Ambientada a la primera meitat del convuls segle XVII, que s’inicia amb el decret d’expulsió dels moriscos, l’acció conclou avançada la segona meitat del XVII, després d’haver sobreviscut el protagonista a la terrible pesta del 1647 que sacsejà amb virulència la ciutat de València. El mut de la campana és una història d’ambicions terrenals, de passions amoroses, de religiositat i de pecat, protagonitzada pel frare dominic Bernat Crestalbo i dona Constança, actriu de passat no massa decorós, casada amb un vell militar. És una història d’amor prohibit, secret, pecaminós i delictiu en una ciutat de València influenciada per l’Església en molts aspectes de la vida. Una ciutat de València envoltada de muralles, tancada a l’exterior, en què la depressió i la repressió eren elements molt comuns.
Bernat i Constança, personatges principals, porten el pes de la novel·la. Ell, amb grans dots d’oratòria i amb la ambició imbuida per sa mare vol escalar posicions en l’església valenciana del moment, però el desig carnal, entrebanca eixa aspiració i l’aboca al fracàs. Ella, sense perjudicis i cansada ja del seu vell marit, vol conquistar l’amor del jove Bernat. Junt a ells, altres personatges secundaris: la mare, Martina Baixauli, el prior de València, Baltasar Català, els dements la Monya i el mut de la Campana, que dóna nom al llibre, etc.
COMENTARI
La història de Lozano manté l’interés del lector, però el llibre també atrapa al lector per la manera com són contats els fets. Per la descripció de determinats moments o per l’ambientació tan encertada que ha elaborat l’autor. Aquest, l’autor coneix –jo m’atreviria a afirmar que s’ha passejat o xafat - cada carrer, cada camí o cada edifici que apareix al llibre. Es nota que no hi ha cap lloc que aparega al llibre per casualitat. Tots i cadascun dels escenaris han estat constatats personalment o documentalment per l’autor: ja siga una església de la ciutat de València, un palau senyorial de Xàtiva, l’església de la Sang de Llíria o la Casa dels Frares de la Talaia a Llombai. I eixa meticulositat creativa de Lozano li dóna a l’obra una gran versemblança.
Com també li dóna versemblança, l’enorme tasca de documentació que hi ha darrere de les tres-centes pàgines del llibre. Els fets històrics o els successos quotidians que apareixen en el llibre tenen tots el seu punt d’autenticitat. En això és nota la lectura i l’estudi de fonts escrites de l’època que ajuden a descriure situacions de manera tan fidedigna, jo diria quasi cinematogràfica. Entre les descripcions més impactants, totes elles d’un barroquisme d’acord amb l’època que retraten, remarcaré l’acte de fe de la Santa Inquisició en què ajusticien a la foguera unes persones per luterans i per sodomites; o la visita que Bernat Crestalbo fa de menut amb sa mare, Martina Baixauli, a la Casa dels Orats de l’Hospital General, on contempla els bojos més perillosos tancats en gàbies fent i dient tota mena de despropòsits; o les descripcions del Carnestoltes o de la processó del Corpus de València. La força descriptiva és de tal magnitut que el lector no pot deixar de sentir l’aroma de les pólvores o del perfum que porta Constança quan passeja amb el seu espós o la pudor d’orí del corral de la Casa de les Farses, quan Bernat acudeix a vore una representació.
La precisió de les paraules emprada per Lozano, dóna al text versemblança i excel·lència literària. Si a la seua novel·la Ribera, Lozano feia un homenatge a la llengua col·loquial de la comarca, a El mut de la campana, l’autor ha fet un monument a la llengua del segle XVII. Paraules, expressions i girs populars, refranys, cançonetes es presenten en les pàgines del llibre, sense perdre el regust que donen els quatre-cents anys que hi ha de diferència entre aquella època i l’actualitat, però al mateix temps el llibre està escrit, amb el que podríem dir un llenguatge de factura actual, de lectura fàcil. Un llibre en què és inversament proporcional el temps que ha costat d’escriure amb el temps que costa de llegir. Estem davant d’un llibre del que sentireu parlar. Una història d’ambicions i de passions humanes, situada per Lozano en el lloc i en el moment històric adequats. Un llibre treballat fins a l’últim detall, en què Lozano ha encertat de ple, des del títol a la coberta, des de l’argument a la manera de contar-ho.
Vicent Climent i Ferrando
|