Tot i que existeixen evidències de pobladors anteriors La Nucia fou una alqueria fundada pels àrabs amb el nom d'expulsió, que despoblà el lloc; a principis del XVII formava part de la baronia de Benidorm i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marquès dels Vélez; en 1723 assoleix la segregació de Polop i es constitueix com a poble independent; la segona meitat del XVIII i la primera del XX són temps difícils que obliguen els nociers a l'emigració cap a llocs tan dispars com ara Filipines, els EUA, Argentina o, sobre tot, l'Alger i Orà; a partir dels vuitantes, però, la demografia es recupera mercès a l'expansió urbanística.

En 2004 s'hi empadronaren 10.672 veïns, de gentilici, nociers . El PP guanyà per majoria absoluta de 13 regidors, contra 4 del PSPV, les eleccions municipals de 2003.

L'economia local, ancestralment basada en l'agricultura, s'ha transformat en les darreres dècades al sector serveis degut al turisme que ha omplit el terreny d'urbanitzacions de luxe. La Nucia és seu de la Universitat d'Alacant i en aqueix àmbit s'hi celebra anualment el Curs de Sociolingüística de La Nucia, que l'any 2004 arribà a la seua XVIIª edició.

El terme municipal abasta 21,3 km 2 de terreny esquerp que facilita la pràctica d'esports a l'aire lliure, com ara el senderisme, l'escalada o el ciclisme.

L'estructura del casc urbà conserva la fesomia d'un poble agrícola de La Marina, els seus edificis més significatius són:

Entre els plats típics podem esmentar les pilotes de dacsa, els minxos a la paleta o l'arròs cuinat, plats autòctons que han resistit l'allau turístic. Els embotits nociers gaudeixen de merescuda anomenada. Antigament s'hi conreaven i venien arreu de la comarca els tramussos, la qual cosa els valgué als nociers , que tenen fama d'hàbils negociants i de ser molt destres amb els treballs manuals, el malnom de tramussers.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
CISA
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
La Nucia-Costa Blanca
Plana personal de Paco González
Turisme de la Nucia