L'assentament humà més antic que s'ha trobat a Novelda es localitza en la partida de Ledua i consiteix en una peça ceràmica datada al voltant del 4000 aC, posterior a aqu esta data la troballa d'atifells arreu del terme i dels aixovars funeraris dels enterraments de la cova dels Misteris, la cova del Migdia i de La Mola donen testimoni de l'arrelament de la població al llarg dels diferents períodes prehistòrics; dels romans també s'han trobat diversos atuells ceràmics i un poblat a la serra del Zambo ; en aquesta serra també hi ha els primers vestigis d'una societat islamitzada datada al voltant del segle IX; en el segle XI els moros s'havien instal·lat a la Mola i formaven part del regne musulmà de Múrcia; Alfons X, el Savi, de Castella rera la conquesta obliga els pobladors àrabs a abandonar la Mola i traslladar-se al pla, on creen el poblat de Noella , en 1252 el rei crea la municipalitat d'Alacant i Noella restà adscrit a ell; nogensmenys aviat tornara a la Corona en la persona de l'infant Joan Manel, qui va entregar-lo a sa filla Violant, a finasl d'aqueixa dècada l'alcaid del castell és Jofre de Loaysa , senyor de Petrer, Jumilla y Banyeres; el 1296, amb la rectificació de fronteres entre la Corona de Castella i la d'Aragó, Novelda passà a pertànyer al Regne de València i Jaume II va cedir-lo a sa esposa Blanca d'Anjou; posteriorment Alfons el Benigne va deixar-la a son fill Ferran, el qual designava els alcaids del castell; en 1356 s'enceta la denominada guerra dels Dos Peres (Pere I, de Castella i Pere IV d'Aragó); en 1363 el castellà conquesta les terres del Vinalopò , però en 1366 l'aragonès torna a conquerir-la i va lliurar-la a Beltran Duglesquin , qui va transferir-la a Hug de Calvila El 5 de febrer del 1366, el rei dóna el castell i el lloc de Novelda en feu a Mateu de Gornay , a condició que si mor sense successor legítim revertesca a la Corona; en 1378 la fortalesa és donada pel rei a la seua esposa Sibila de Fortia incloent la jurisdicció civil i criminal, en 1393, sent propietat de Violant de Bar , la fortalesa i el poble són venuts a Pere Maça de Liçana , almirall d'Aragó i senyor de Moixent; després pertanyé als Rocamora , als ducs de Mandas , als marquesos de Terranova , comtes de la Granja i als marquesos de la Romana ; en 1449 es crea la baronia de Novelda de què formaran part La Romana, Monòver i Xinorla ; el 1521, Raimon de Rocafull , senyor d'Albatera, va reclutar gents de Novelda per a reprimir els agermanats que havien pres força a Oriola; el 1602 comptava amb un hospital per a atendre els pobres, de la qual administració i manteniment s'encarregaven els jurats anomenant un paborde; durant tota l'edat mitjana els cristians vivien en la veïna cima de la Mola i els musulmans en l'actual emplaçament pla al costat del Vinalopó; l'expulsió de 1609 més de 300 famílies morisques foren obligades a abandonar la seua terra deixant el poble gairebé desert; aleshores el cristians l'ocupen i La Mola roman abandonat com a nucli poblacional; en 1611 els senyors vigents, Francesc de Rocamora i sa muller, Isabel Maça , donen carta de població per a nous pobladors estipulant ser la propietària de totes les terres incultes, monts, ponts, arbres, per a l'ús dels quals els pobladors havien de demanar-li llicència, així com que per la utilització de les cases i terres havien de pagar censos, fadiga, lluïsme i demés drets emfitèutics , establint que durant quatre anys no podien vendre-les ni transmetre-les, evitant així que s'hi n'anaren, quant al delme dels fruits, tenien que pagar allò estipulat per la sentència del rei Jaume I , i devien realitzar partició de fruits i donar al senyor la cinquena part de les collites, el senyor es reservava les regalies, forn, molí, almàssera, taverna , hostal, vendes, carnisseria i els pasturatges ; en les Corts valencianes del 1 626 l'església demanà exempció de pagar dret d'amortització i segell de 1.500 lliures¸ al començament de la guerra de Successió, Novelda està amb l'arxiduc però aviat es declararà partidària del borbó la qual cosa li valdrà a Carles Caro el nomenament reial de marquès de La Romana; el segle XVII és una centúria de sequies i epidèmies de què es van ressentir la demografia i l'economia, tan sols a finals del segle es reactiven l'agricultura i la ramaderia, bases de l'economia de llavors; les defuncions causades per la pesta groga en 1804 propiciaren la construcció d'un nou cementiri, durant la guerra de la Independència el guerriller José Romeu hi organitzà algunes partides de combatents; l'abolició dels senyorius i la desamortització adobaren el naixement d'una burgesia agrària i comercial que comença a introduir la mecanització – en 1879 hi ha 9 molins de farina, 12 almàsseres i 8 fàbriques d'aiguardent i es consolida la manufactura del safrà que s'exporta sobre tot a països asiàtics – i , encomanada del gust de la burgesia catalana pel corrent artístic de moda, el Modernisme , aixeca diverses cases, el Casino i el Santuari de la Magdalena, de clara influència gaudiniana; el segle XX comença amb l'arribada, en 1901, del títol de ciutat i confirma la millora econòmica i l'expansió urbana amb la consolidació de la indústria.

En 2004 s'han comptabilitzat 25.653 habitants en els dos nuclis de població: Novelda i L'Estació ; el gentilici és novelders i l'ajuntament el governa el PP, amb 11 regidors, el PSPV en té 8 i el BLOC, 2 (eleccions municipals de 2003.

La indústria del marbre, la producció de safrà, de què va ser principal exportador mundial, i d'altres espècies, l'embutxacat del prestigiós raïm de taula del Vinalopó configuren una economia pròspera i en creixement.

El terme municipal, de 76 km 2 , s'assenta en la vall del Vinalopó, que el solca i compta amb altures com ara la serra del Cid (1.100 m), la Serreta (450 m) o la serra d'Horna (450 m). Es poden fer excursions a La Mola (hi ha un sender marcat des de la ciutat al Castell), al Santuari o a Les Salinetes .

Com ja hem comentat, l'expansió econòmica del XVIII-XIX deixà al poble un bon grapat de cases modernistes de què destaquen la què, una vegada adquirida per l'Ajuntament i restaurada, ha estat destinada a Escola Taller Modernista; la Societat Cultural Casino de Novelda i el Centre Cultural Gómez Tortosa, Casa Museu Modernista, una de les millor conservades, actualment propietat d'una entitat bancària. De la resta del patrimoni novelder, citem:

La gastronomia presenta gaspatxos, fasegures , bollitori de bacallà, alls amb giraboix, forment picat i moltes especialitats més que comparteix amb la resta de pobles de les comarques regades pel Vinalopó. No oblidar, de postre, l'excel·lent raïm de la terra.

A mitjan juliol se celebren Moros i Cristians, però la fita festera més característica és la Processó de 40 hores que té lloc en Carnestoltes i és única en el món.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Novelda en imágenes
Plana personal de Paco González
Todo Novelda
Vexilla Hispanica
Web oficial de Turisme