El topònim del lloc no té res a veure, com pot semblar, amb la mel sinó que deriva d'un mot àrab que equival a “lloc amè i agradable”; són precisament els àrabs qui van propiciar el naixement d'alqueries àrabs com la de Benaüt, Beneitia, Benessiu, el Ravalet, etc, que, totes plegades, van formar el nucli de l'actual població; rera la conquesta cristiana romangué inclós en el regne de Castella fins 1296 en què passà a formar part del de València, sempre pertanyent a Alacant; la construcció, en el segle XVI, del pantà de Tibi (el més antic d'Europa) a la qual va contribuir Mutxamel amb l'aportació de 17.700 lliures, va comportar un important creixement; en 1511 obté parròquia i s'aixeca l'església amb una torre afegida, base de l'actual campanar, que es feia servir com refugi front als atacs que els pirates barbarescs hi sovintejaven; en 1580 Felip II atorga la independència administrativa d'Alacant i el rang d'Universitat; el 1605 s'hi estableixen uns Frares Mínims i hi construeixen el seu convent; en 1628, per Reial Privilegi de Felip IV , obté la total independència d'Alacant i el títol de Vila Reial al amb vot en Corts; tanmateix la pesta negra i les plagues de llagosta fan minvar les collites i porten l'ajuntament a l'extrem de no poder fer front als deutes, per la qual cosa en 1653 demanen tornar a agregar-se a Alacant, tot i conservant llurs privilegis, fins el 1736 en què, veient que la fusió no dóna els resultats desitjats demana separar-se'n definitivament cosa que aconsegueix en 1743 però perdent part del terme municipal; durant la guerra de Successió fou saquejada per les tropes de l' arxiduc ; en el decurs de la Guerra d'Independència s'hi lliurà, el 25 d'abril de 1812, la coneguda com batalla del Calvari, i, en 1813 foren derrotades les tropes del mariscal francès Suchet per les de l'espanyol Roche en la que es coneix com "batalla de Mutxamel"; el segle de l'enlairament econòmic i demogràfic fou el XIX quan la petita burgesia que hi anava configurant el comerç i l'agricultura unida a l'arribada d'estrangers acomodats, atrets pel clima comencen a edificar vil·les, mansions i palaus que, amb l'afegiment de la Penya Serrada, fins aleshores terme de Xixona, converten Mutxamel en lloc residencial.

A hores d'ara la població apuja als 17.599 veïns, segons el cens de 2004. El gentilici és mutxameler i el govern municipal correspon al PSPV mercès als 9 regidors que va obtenir en les votades de 2003, en què el PP en tragué 8 i l'ENTESA, 1.

Foren els moros qui introduïren a Mutxamel, i des d'aquí a tota l'Horta d'Alacant, els primitius sistemes hidràulics; l'arribada del pantà de Tirig donà lloc a sèquies i assuts que perfeccionaren l'agricultura fins a fer de Mutxamel el poble de la comarca amb major relació amb ella; vinya, cítrics i ametlers junt a la indústria del calcer i el sector serveis hi configuren una situació econòmica pròspera.

Municipi, amb 48,3 km 2 de superfície, situat en l'horta d'Alacant, al sud del riu Montnegre, ratllant amb el secà i molt a prop d' Alacant , la qual circumstància fa que el creixement urbà i demogràfic haja estat important des de la segona meitat del segle XX; de fet ja en el segle XVIII les famílies alacantines acomodades hi fixaven la seua segona residència. De paratges parlant cal para esment en els assuts del riu Montnegre que conformen una xarxa hidraúlica amb presses, molins fariners, etc que donaren lloc, àdhuc, a l'ofici d'assuter; altre espai natural digne de menció és el Bec de l'Àguila ideal per a la pràctica del senderisme, cicloturisme i el gaudi de la natura.

A partir del barri del Ravalet, primigeni nucli urbà, amb els seus estrets i torts carrers plens de colors podem girar una visita arreu del poble. El patrimoni mutxameler ens presenta:

La gastronomia ens ofereix plats elaborats amb productes de l'horta mutxamelera com ara l'olleta de verdures, l'arròs amb faves i bacallà, la pericana o el pa oli boix. Justa anomenada té la tomaca de Mutxamel per la seua qualitat.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Mutxamel
Castillos y Fortalezas de la CV
Mutxamel Turisme
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González