L'origen més remot que coneixem són les restes de la Cova Beneito , que podrien remuntar-se fins els 35.000 anys, més “recents” les deixalles torbades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d'Agres; la primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment en què es reflexa la donació a Çalema Hoto --moro de Xàtiva-- dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria de Turballos al seu Justícia, de nom Pere del Bosch ; el 1291 forma part del feu entregat per Jaume II a l'almirall Roger de Llúria , la qual família gaudí la possessió fins el segle XV en què novament passa a la Corona; en 1448 Alfons el Magnànim atorga el títol de comte de Cocentaina a Eximén Pérez de Corella , i Muro resta inclòs en el comtat; fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla , Benàmer i Alqueria de Serra, no es convertiria en parròquia independent fins quaranta i quatre anys més tard; posteriorment abasta el títol d'Universitat i la separació de Cocentaina mitjançant privilegi concedit pel comte d'aquesta última vila; fou un important nucli de moriscs, que sofriren forta presió senyorial, format per uns 1500 habitnats que al ser expulsats en 1909 per Felip II deixaren el lloc absolutament despoblat, situació que intentà solucionar l'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro , Gaspar Roiç de Corella , que va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devien pagar elevats imposts i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària; aquest contracte desavantatjós portaria a la ruïna els camperols i constitueix la peça clau per a entendre la revolta de la Segona Germania, que va tindre lloc el 1693 de la qual el capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro , que s'enfrontà a les tropes reials resultant derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes; en 1706 assolí el títol de vila; en la guerra de Successió estigué en al bàndol maulet lluitant en el port d'Albaida contra les tropes del borbó.

La immigració atreta per la indústria tèxtil ha duplicat la població en el segle XX – 3.406 habitants a les primeries d'aqueixa centúria – fins arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004 que es reparteixen en els nuclis de població de Muro , Alqueria Jordà, Benamer , Setla de Nunyes i Turballos . El gentilici és murers o murenys i l'ajuntament està governat pel BNV, que en les eleccions de 2003 obtingué la majoria absoluta amb 7 regidors, seguida pel PP amb 4 i pel PSPV amb 1. El topònim oficial és el de Muro de Alcoy . L'afegit “de l'Alcoi”, més escaient que no l'oficial, té el seu origen en l'epidèmia de còlera que a les primeries del XVIII hi hagué i en la qual Muro fou ajudat pels alcoians que feien arribar els queviures a través del riu; en homenatge a aquells fets i per Reial Decret de 1917 es va fer oficial el topònim actual.

La indústria és la base la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi é s important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, ceràmica entre d'altres. Del passat agrícola roman , sobre tot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lent oli en les diveres almàsseres que hi ha a la vila.

Els 30 km 2 de superfície s'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Llocs d'interés : la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos , Setla de Nunyes i Benamer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorrgut PR-V56.

Muro conserva casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:

Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro , el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.

Entre d'altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb més anomenada del País.

La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament amb bons embotits constitueixen l'oferta gastronòmica murera.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Moros y Cristianos de Muro de l'Alcoi
Pàgina web de Muro del Alcoy
Plana personal de Juan Cascant
Plana personal de Paco González