L'antiguitat de Morella la marquen les pintures rupestres de Morella la Vella i les deixalles neolítiques del Bronze i iberes que s'han trobat en Les Solanes, en Hostal Nou i d'altres indrets del terme; el tresor de Morella, col·lecció de monedes gregues dissortadament perdut, ens parla del pas d'aquests ; en època romana fou coneguda com Castra Aelia i com a tal fou pregonament romanitzada, els seua habitants seguiren els costums i les lleis romanes i s'integraren com a municipi romà en la província Tarraconense ; l'arribada dels berebers va ser l'any 714 i amb ells Morella va ser ja una ciutat fotificada important, la dominació musulmana no fou tranquil·la , el Cid dues vegades i Alfons el Bataller en 1117 la van conquerir i tornaren a perdre-la; Raimon Berenguer intentà apoderar-se'n però fracassà; la definitiva ocupació cristiana va realitzar-la el cavaller aragonès Balasc d'Alagon el 7 de gener de 1232 qui, el 17 d'abril de 1233, donà la primera carta pobla per a 500 pobladors a fur de Sepulveda i Extremadura; a la mort d'en Balasc, en 1250, el senyoriu passa a les mans de l'infant Pere de Portugal ; Jaume I va suprimir el feu i, el 16 de febrer de 1250, va atorgar nova carta pobla la qual comportà el nomenament com a Vila Reial, el privilegi de fidelitat i importants transformacions urbanes, des s'aquesta data ja pertanyerà sempre al Patrimoni Reial; el 1257 el rei conqueridor concedeix un terreny destinat a la celebració de fira i mercat (l'actual carrer porticat) i a la instal·lació del pes, l'almodí i cinquanta obradors; en 1260 es permet construir cases entre l'església i el castell i com a conseqüència d'aquest desenvolupament urbà, el 1273 s'autoritza la construcció d'un aqüeducte (que es conserva) per a portar a la vila l'aigua de la font de Vinatxos ; el fur de Sepúlveda i Extremadura fou la base jurídica del conjunt de poblacions constituïda per la vila capital i un conjunt de poblets sota la seua jurisdicció, aquests poblets considerats com a prolongació urbana de Morella, tenien respecte a aquesta obligacions fiscals (l'aportació de contribucions a la construcció i manteniment de les muralles, per exemple) que foren causa de tensions i enfrontament al llarg dels segles; el desig d'independència dels poblets es va veure satisfet el 1691 quan Carles II els va concedir l'estatut de vila; durant tota l'època medieval Morella era protagonista la vida política, econòmica i cultural de l'antic Regne, participà en la guerra de la Unió i en les Germanies, sempre al costat del rei; una epidèmia de pesta en 1672 va fer estralls en la població i va donar lloc a les festes sexennals de què parlarem; en la guerra de Successió es va decantar pel borbó i per la seua contribució a la victòria de Felip V, el Socarrat fou convertida en capital de Governació; des de 1808 a 1813, data en què el general Elio va aconseguir entrar a Morella el poble lluità contra els francesos ; els enfrontamens entre els constitucionalistes i els absolutistes també afectà Morella, que va veure com el 5 de juny de 1822 un grup d'aquest últims ocupava la plaça, dotze dies després tornà a mans reialistes i un any després retornà als absolutistes, a la mort de Ferran VII , en 1833, esclatà la primer a guerra carlista i Morella fou ocupada pel general carlista Cabrera i designada capital de la Comandància Militar Carlista de València, Aragó i el Maestrat; aqueix mateix any s'hi proclamà rei a Carles de Borbó ; en 1840 Espartero bombardejà la vila i aconseguí la rendició dels carlistes; totes aquestes situacions esdevenides entre el XVII i el XIX van afectar negativament l'economia i el desenvolupament morellà ; el 1876, el rei Alfons XII li va atorgar el títol de ciutat.

El recompte poblacional de 2004 era de 2.782 habitants, de gentilici , morellans, que viuen molt dispersos, així, a banda de la ciutat, hi ha els nuclis de població de La Bespa , Xiva de Morella, Primera del Riu, Font d'En Torres, Herbeset , Segona del Riu, Muixacre , Els Livis , Coll i Moll, Morella la Vella, Ortells , La Pobla d'Alcolea , La Roca i La Vallivana . L'ajuntament está regentat pel PSPV amb 6 regidors, el PP en té 5, segons la voluntat dels morellans i les morellanes manifestada en les eleccions de 2003.

La unitat d'explotació característica, motiu d'una assenyalada dispersió de la població, era (i ho ha estat fins temps recents) el mas. A banda de l'aprofitament dels boscs i pasturatges propis (defensats i organitzats mitjançant bovalars i deveses, d'entre els quals destacava la de Salvassòria i Vallivana ), es va practicar durant segles la transhumància, tant cap a les terres veïnes d'Aragó com a les comarques riberenques del Mediterrani. Una institució ramadera peculiar fou la del lligallò , tribunal de pastors que resolia els problemes derivats dels caps de bestiar sense amo. És famosa encara que ja molt en desús la fabricació artesanal de les mantes morellanes que es remunta al segle XIII. Actualment l'economia continua basant-se sobre tot en la ramaderia –20.000 caps de llaner , a banda de cabres, porcs, vaques i toros braus; l'agricultura abasta menys importància i quant a la indústria, poc important, ressenyar la ceràmica, materials de construcció, serradores i confecció.

L'immens terme (417,8 km 2 ) de relleu esquerp i muntanyós regat pels rius Bergantes i Cérvol depara innombrables ocasions per a realitzar excursions i passejades en ocasions a altures superiors als mil metres com ara la Mola dels Fusters, la Mola del Moixacre, el Turmeli, el Regaxolet, el Bovalar, el Port de Torre Miró, la Nevera de Catí o el Tossal de Xivalcolla.

La ciutat ja va estar declarada Conjunt Històrico Artístic l'any 1965 i des de finals dels vuitantes del segle passat s'intenta la declaració per la UNESCO de Ciutat Patrimoni de la Ciutat (podeu recolzar la candidatura des d' aquí ). Cal fer una passejada per Morella i conèixer el barri jueu, el carrer de Balasc d'Alagon, antigament dels Porxes, per trobar-se portxat; els dits porxes, van construir-se el segle XIII per a albergar obradors i tallers, i la gran quantitat de casals pairals que s'hi conserven: la del cardenal Ram, del XVI, actualment establiment hostaler; la de la Confraria de Llauradors, la dels Estudis, la de Ciurana de Quadres, la de Rovira o el palau del comte de Creixell en són bon exemple. De la resta del patrimoni citarem:

•  Torre del Panto (del Públic o del Bordell)

•  Portal i Torre de la Nevera (Museu d'Història)

•  Torre del Racó (del Trinquet o Descoberta)

•  Portal i Torre de Sant Miquel (Museu Temps de Dinosaures)

•  Torre Rodona

•  Torre de la Font

•  Torre de la Vella

•  Torre d´Alós o Lanós

•  Torre Beneito (Museu d'Imatge)

•  Torre de San Francesc

•  Torre i Portal del Rei

•  Torre de la Pólvora o del Carraixet

•  Torre de Fredes, del Sol o de la Llenya

•  Porta Ferrisa

•  Portal de Sant Mateu

•  Porta dels Estudis

•  Porta del Forcall o d'En Camarasa

•  El Castell. Construït aprofitant la roca consta de la Plaça d'Armes a 1070 m, el Palau del governador, de 1713, aljub , torre de la Pardala s. XIV, excusats al vol per on van entrar en 1838 els carlistes , presó del Cacho , restes de palaus reals, la torre de l'Homenatge, i pavellons d'oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures (i bers , romans, àrabs, cristians. Per ella van passar personatges històrics: Cid (1084), Jaume I (1232), sant Vicent Ferrer , Ferran d'Antequera i Benedicte XIII, Papa Luna (1414).

•  Torre Querol

•  Torre Monserrat

•  Torre Segura

•  Torre Grossa o del Molí d'Adell

•  Torre Marzá. Amb l'ermita i el mas annexos, conformen una bella estampa medieval.

•  Castell d'Hortells. En el poblet homònim.

•  Torre Senyor. També en Hortells. En estat d'abandó i ruïna.

Una cuina que aprofita els productes que dóna la terra, carn, oli i verdures presenta plats com l'olla o el tombet, tota mena de guisats amb pollastre, conill, corder, vedella o caragols. La llet s'aprofita per fer formatges, brull i una deliciosa collà. També l'ametla diu la seua en la gastonomia morellana ja que amb ella s'elaboren carquinyols, ametlats, bescuits, massapans, etc i, per acabar amb aquest capítol esmentem l'arrop i tallaetes, el panfigo i els aiguardients d'Herbés.

La festa per antonomàsia hi és el Sexenni de la Verge de la Vallivana. Té el seu origen en la llegenda de la intercessió de la mare de Déu de la Vallivana en la desaparició de la pesta de 1672. Els llauradors, el Jurat i els Justícies de la Vila oferiren el vot d'organitzar una novena cada sis anys. L'any anterior s'organitza l'Anunci i ja hi ha esdeveniments durant tot l'any, desfilades de carrosses, ornament dels carrers amb catifes de flors de paper fetes per les dones del poble, la taula de la placeta de Tarrascons, penjada a considerable altura i parada per iniciar un àpat amb tot el necessari; la Taronja, gran taronja penjada de la que surt un nen que recita poemes al pas de la verge i tot un mostrari de dances populars que conformen un ric patrimoni folclòric i etnològic: Els Torneros, Els Teixidors, Els llauradors, Arts i Oficis, Les Gitanetes, etc.

Una altra important manifestació cultural és el Festival de Música Barroca que se celebra cada any per l'agost, en l'església de Santa Maria.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Associació d'Amics de la Paleontologia
Castillos y fortalezas de la CV
Dinosaurios.com
Diputació de Castelló
Euroresidentes.com
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Lamalla.net
Morella.net
Plana personal de Genaro Fragueiro
Plana personal de Paco González