A la serra del Castellet i a ambdues bandes del Portell s'han trobat eines i atuells del Bronze; també al Castellet i a la zona de l'Algroix hi ha restes d'edificis romans; alqueria i fortalesa islàmica, fou donada per Jaume I el 1240 a Eximén de Tovià , segons consta en el Llibre de Repartiment on apareix en llatí el nom del poble com Monteserratu ; en 1245 Joan Brusca li atorga carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Pérez de Zapata i en les seues mans romandrà fins 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellví ; en 1599 el rei Felip III va concedir a Lluís Pérez Zapata de Calatayud el títol de compte del Reial; després de l'expulsió vint moriscs es convertiren al crisitanisme i hi romangueren junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa .
El topònim oficial és Monserrat; l'ajuntament se'l reparteixen GE, 6 regidors; PP, 4 i AIGUA, 1 segons resultats de les eleccions de 2003; en 2004 s'hi empadronaren 4.091 habitants, de gentilici, montserraters o montserratins.
Tradicionalment l'activitat econòmica de la població ha estat l'agricultura de secà. Actualment els pocs habitants que es dediquen a l'agricultura ho fan al taronger, la resta sol treballar en el sector serveis o del de la construcció fora del poble. A la Cooperativa s'hi produeix la “Mistela Nova” marca d'un bon producte que s'està exportant arreu de l'estat.
El terme, de 45,7 km 2 , regat pel riu Magre, ofereix diversos paratges naturals com ara la serra del Castellet, que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble; la cova Fumada, on es poden observar aus migratòries; o les fonts del Pantà , lloc d'esbarjo al redós d'un antic embassament del XVII; la de la Querència i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fòssils .
El poble conserva la fesomia morisca amb els típics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserratí ens mostra:
- Castell d'Alcalà o Castellet de Montserrat. Construït pels àrabs sobre un emplaçament ibèric. Tingué molta importància en època taifal . Actualment, tot i estar declarat BIC , no hi ha més que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
- Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d'art interessants.
- El Pòsit. Antic edifici agrícola, de 1792. Actualment és la Biblioteca Pública.
- Escoles Velles. De 1889. A hores d'ara alberga es dedica a diferents activitats públiques.
- Barri de l'Era Alta. Des d'on es pot albirar un bon panorama.
A Montserrat, com a tants indrets de la nostra geografia, es planten falles, però el detall que les caracteritza és que es fan dos diumenges després de sant Josep.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Montserrat
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
