 |
Vestigis d'un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà el rei conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo ; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III, el Gran i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne; Alfons III va donar carta pobla el 1 289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rera la desaparició de l'orde del Temple , en 1312, Jaume II encetà els tràmits per a la creació d'un nova orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l'Orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les Governacions; el 23 de març el 2 d'abril de 1748 sengles terratrèmols destruiren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l'extinció del senyorius despullà l'ordre de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.
El PP governa amb majoria absoluta de 6 regidors, el PSPV en té 2 i el BLOC un segons els resultats de les municipals de 2003. El padró de 2004 enregistra 1.400 habitants, de gentilici , montesins.
El terme, de 47,7 km 2 , compta, com a paratge més destacat amb La Mola, des d'on es divisa tota la vall de Montesa, al seu costat La Pedra Senyora, roca de forma allargada exempta de la muntanya; el dipòsit d'aigües de la Fonteta, els barranc de Fos i el de la Font Santa, i el Calvari completen el panorama dels indrets més cridaners. Hi ha el CEM amb zona esportiva on practicar l'escalada i el senderisme.
La dilatada història montesina ha deixat la seua petjada en forma de monuments: Aquesta és la relació:
- Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S'assegura que en la seua època d'esplendor el seu pati d'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l'abandó l'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular, l'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat, on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde.
- Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
- Casa de la Vila. Segle XVII.
- Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d'estil gòtic.
- Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
- Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
- Ermita de sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s'assembla gens a l'original.
- Ermita del Calvari. Segle XVIII.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos de Frontera
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Macizo del Caroig
Plana de Montesa
Plana personal de Paco González
