 |
Al seu terme s'han trobat deixalles ibèriques (Tos Pelat II mil·lenni aC) i d'època romana vil·les del II segle aC a les Paretetes dels Moros, la Partida del Pouaig , on es va rescatar l'important mosaic de les Nou Muses i al Bordellet ; alqueria musulmana proveïda d'una torre islàmica, la de Bufilla , que, segons el Llibre dels Feyts , era una de les millors de l'horta de València, en la qual es van refugiar els moros fus tigats per les tropes de Jaume I ; rera l'ocupació cristiana l'alqueria i la torre foren donades a Pere de Montcada ; posteriorment tornà a la Corona i aquesta, en 1246, va permutar amb l'orde del Temple , Montcada i Carpesa per Russafa i altres propietats; el 1248, el comanador dels templaris atorgà carta pobla; poc després, es va crear la Batlia de Montcada que passà a ser propietat de l'orde de Montesa a començaments del segle XIV; la Batlia incloïa inicialment els llocs de Carpesa , Borbotó i Massarrojos , als que més tard s'afegirien Benifaraig, Rocafort i Godella (Rocafort s'independitzà a mitjan segle XVI, Godella el 1625 i la resta dels llocs el 1750, en extingir-se el càrrec de Batle de Montcada); després de dos segles, el XVII i el XIX, de dificultats provocades per les diferències socials i les diferents guerres el XX va ser el de la industrialització i, amb ella, el creixement demogràfic que portà el poble dels 2.257 habitants que en 1787 apuntava Floridablanca , els 2.147 de Madoz a mitjan XIX o els 4.200 de Sanchis Sivera en 1922 als 18.407 que hi havia en 1994.
El cens de 2004 ja ascendia a 20.146 veïns, de gentilici, montcadins o montcaders repartits en diferents nuclis de població, com ara: Masies, Montcada i San Isidre de Benaixeve. L'ajuntament que sorgí de les urnes en 2003 donà la batlia al PSPV que compta amb 7 regidors; el PP en té 6, el BLOC-ELS VERDS, 2 i APIM i UV, 1 cadascú.
El terme municipal abraça 15,6 km 2 sense gaires indrets ressenyables.
Del seu patrimoni:
- Palau del comte de Ròtova. Després de diverses vicissituds en què fou manicomi, caserna carlista i convent, romangué desert i semiruinós . El municipi va adquirir-lo i es restaurà per fer-lo servir com a Casa Consistorial.
- Església de sant Jaume apòstol. Consagrada en 1696. Estil barroc.
- Ermita de santa Bàrbara. Finals del XVII. Estil renaixentista, reconstruïda en el XIX el seu interior va patir les conseqüències de la guerra de 1936-39.
- La Casa Comuna. Seu de la comunitat de regants de la Reial Sèquia de Montcada guarda important documentació històrica.
- Centre Artístic Musical. Es va fundar el 27 de juny de 1914 amb l'objectiu d'emparar a la Banda de Música ja existent mig segle abans.
- Mercat Vell. De principis del XIX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Montcada
Gremi de Campaners Valencians
Pagina web de Moncada
Plana personal de Paco González
