 |
El Cerro de Los Molinos és l'assentament més antic de població que s'hi coneix; dels romans, a més a més d'una teoria sobre el topònim del poble que diu que prové del llatí Mons Novar “mont nou” hi ha les restes d'una necròpoli; l'altra teoria sobre el topònim, aquesta sembla que més apropiada diu que ve de l'arab manowar , “florit”, precissament àrab és l'origen de l'actual població; mitjançant el tractat d'Almizra roman inclosa en la zona de conquesta castellana ; davant la sublevació sarraïna que tingué lloc el 1261, Alfons X de Castella , es va veure obligat a sol·licitar l'ajuda de son sogre Jaume I el Conqueridor , el qual va recuperar el lloc per al monarca castellà; durant el regnat de Jaume II hi va tenir lloc un arbitri que rectificava les fronteres i que va acabar amb la inclusió de Monòver en terres valencianes; l'any 1328 Alfons III donà la vila a Gonçal Garcia , que era son conseller i persona de confiança; la seua família detentà el senyoriu fins que fou venuda a Pere Maça de Liçana el 1 471; Fadric de Portugal i Margarida de Borja , princesa de Mélito i duquessa de Pastrana són els propietaris a finals del XVI; en 1609, a causa de l'expulsió morisca, perd la totalitat de la població que ascendia a 45 famílies morisques que depenien de la vall d'Elda, per la qual cosa en 1611 Ana de Portugal , vigent senyora del lloc, donà carta pobla a diferents pobladors provinents de llocs propers; posteriorment el senyoriu passarà al ducat d'Híjar , que havia aglutinat el de Pastrana , durant la guerra de Successió estigué al costat del d' Anjou qual cosa li va ser recompensada, en 1705, amb el títol de Villa Muy Noble Fiel y Leal ¸ el creixement del XVIII fou espectacular demogràficament i econòmica com ho demostra els més de 200 telers que comptabilitza Madoz en 1790; el XIX el ferrocarril i els vins, que s'exportaven a EUA, França, Alemanya, Rúsia , Dinamarca, Suècia i Noruega van ser la base del desenvolupament local; en 1901 obté el títol de ciutat; l'epidèmia de fil·loxera de 1904 obligà la burgesia a diversificar els seus guanys i així va nàixer una indústria que abans de 1920 ja comptava amb fàbriques de sabó, farina, calcer i marbre; la segona meitat fou la de la consolidació industrial sobre tot en el sector sabater.
La denominació oficial manté la doble toponímia Monòver / Monóvar ; la població, 12.624 monovers o monoverins empadronats en 2004, es distribueix en diferents nuclis com ara Monòver, Cases del Senyor, Xinorlet , Fondo i La Romaneta. L'ajuntament que va sortir de les urnes en 2003 donà la batlia al PP, amb 8 regidors, el PSPV n'obtingué 6 i GIMV , 3.
El calcer i la marroquineria, amb una important indústria de transformació de productes agraris (vins amb D.O. Alacant, sense oblidar l'exclusiu Fondellol, i fruits secs) constitueixen la base d'una rica economia. En les pedreres de la Cavarassa s'extrau el marbre roig “Alacant”, i en el pla artesanal citarem el treball del vimet, joguines, cistelles i mobles de jardí; l'única escola de l'estat de boixets i un dels pocs artesans que encara fabriquen barrils en la península.
El seu extens terme, 152 km 2 , escampat per les serres del Reclot, Les Llometes, La Pedrera, La Solana, la Safra i L'Ombria compta amb algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades amb cavall.
La ciutat s'assenta al vessant d'una muntanya i els seus carrers conserven memòria de la seua història, especialment en la gran quantitat d'edificis del XVIII. Dignes d'esment són:
- Ermita de santa Bàrbara. Monument HistòricoArtístic des de 1983. Aixecada en 1799 sobre una més antiga.
- Convent de Caputxins. Acabat de construir l'11 d'octubre de 1756 en estil barroc. Fou exclaustrat en 1835 i cedit a l'ajuntament en 1841 per decret d' Espartero .
- Església de sant Joan Baptista. Barroca, de 1751. Conserva, entre altres obres d'art, un important orgue del XVIII. Actualment es troba en restauració.
- Torre del Rellotge. Construïda en 1748 pel mestre alacantí Tomàs Terol , allotja el rellotge de la ciutat i les seues campanes. Abasta 18 metres d´alçada , és de planta quadrada i consta de quatre cossos.
- Castell de Monòver. Conserva escasses deixalles i està en estat d'abandó.
- Mare de Déu del Remei de Cases del Senyor.
- Casa Museu Azorín. Fou residència de la família Martínez Ruiz des de 1876. Actualment és propietat d'una entitat bancària i allotja diversos estris i la biblioteca de l'escriptor.
- Museu d'Arts i Oficis Monovers. Museu etnològic de propietat particular.
- Teatre Principal Construït en 1857. Després de diverses vicissituts fou adquirit per l'Ajuntament en 1988 i rehabilitat per a tornar a ser inaugurat amb el seu destí inicial en 2002.
- Diverses cases amb interès arquitectònic com ara la Casa Consistorial (s XIX); la Societat Cultural Casino de Monòver (1880); Casa de Las Bolas i Casa dels Tortosa (ambdues del XX) o la Llar del Pensionista, restaurada per a aquest ús.
Aquests són els plats més típics: gaspatxo, fasegures , arròs amb conill, caragols, alls, gatxamiga i olleta de Sant Antoni.
Per a qui desitje anar més enllà de José Martínez Ruiz, que és sens dubte el fill més conegut de Monòver, en el coneixement de les gents monoverines paga la pena visitar la curiosa i acurada plana web “Autors i personatges de Monòver”
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de Monòver
Autors i personatges de Monòver
Castillos y Fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Monovar.org
Plana personal de Paco González
Teatre Principal
Vexilla Hispanica
