Al terme de Millars s'han trobat 21 abrics amb pintures del Neolític de què destaquen la cova Donas , amb més de 500 m de galeria, la de las Cañas i la de las Ventanas i també 8 poblats de l'eneolític; durant l'ocupació àrab abastà molta importància com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudèjars contribuïren amb 200 besants; va romandre amb un elevat percentatge de moriscs fins 1609 en què l'expulsió provocà força revoltes en les quals Millars tingué destacat paper; en 1535 obté parròquia independent en desvincular-se de la de Dos Aigües; si bé l'expulsió morisca no va despoblar-la la recuperació no arribaria fins les primeries del XVIII; el màxim de població el va abastar en les dècades dels vint i els trenta del segle passat, en què arriba als 2.323 veïns com a conseqüència de la construcció d'un salt d'aigua, desprès la tendència ha estat sempre a la baixa.
Per ser terra fronterissa, en tota la comarca es parla un dialecte de transició, però ja castellà, per això pot ser durant algún temps rebé el nom de Millàs. A hores d'ara – cens de 2004— hi ha 567 habitants governats per un ajuntament compost per 4 regidors del PP i 3 del PSPV (eleccions municipals de 2003). El topònim oficial és MIllares.
La indústria tèxtil i una recent proliferació de les granges de conills són les principals activitats econòmiques de la població.
El seu terme abasta els 104,7 km 2 i s'inclou en la Reserva de la Mola de Corts. Tot i que la zona ha estat castigada per incendis forestals poden visitar-s'hi paratge molt interessants: l'esmentada cova Donas en la qual existia el costum de fer la nit de noces; els barrancs del Nacimiento i de Las Sepulturas , el llit del Xùquer ; el Monstruo , salt d'aigua de 80 metres i antiga fàbrica de llum; la cova de Las Palomas ; la Olla Lantisco i Canagar mases forestals amb savines, carrasques i pins. A banda del senderisme també es pot practicar l'escalada en la penya La Mora i Las Fuentecicas .
El poble se situa en la marge dreta del Xúquer , en el vessant duna muntanya, per la qual cosa els seus carrers són prou rosts. Del seu patrimoni cal esmentar:
- Castell de Miralles o Castillico . Petita fortalesa de què romanen el recinte murat i part de la torre de l'homenatge.
- Castell de Coves, o de Caves. Talaia d'alt valor estratègic en un espectacular emplaçament. En estat de ruïna absoluta, destaquen alguns llenços de muralla i restes de la torre major.
- Castell Vell de Millars. Construccions d'origen musulmà que es troben integrats en les cases del poble i que constituïen el palau senyorial.
- Castell de Corral Anton . Fortalesa auxiliar del Castillico de què a penes resten deixalles.
- Esglesia del Sant Crist de la Salut.
- Ermita de Sant Roc.
- Mostra de l'antiga maquinària i dels atifells necessaris per a la producció de l'oli que pot contemplar-se en l'almassera de la Cooperativa.
El gaspatxo manxec, el mojete , coques d'oli i sal i l'arròs són els menjars favorits del poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Agrotur
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Página web de Millares
Plana personal de Paco González
