El topònim deriva del llatí Marna “terra calcària i argilosa”; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueológiques però sí constància de què els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, restes d'una d'elles; rere l'ocupació cristiana fou entregada a Pere Sánchez de Maraynón en el qual llinatge r oman , formant part de la baronia d'Olocau, fins 1359 en què Pere IV, confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna a l'almirall Mateu Mercer a la mort del qual és heredat per sa filla Joana de Mercer i Sentlier que ho aporta com a dote al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la qual família roman fins 1811 en què, quan era senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut , s'aboleixen els senyorius; en 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de morics fins el 1609 i posteriorment en parròquia; ja en el segle XX, les inundacions del 1957 l'obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament fins l'actual.

Després del seu nou emplaçament --i en traslladar-se també veïns de Domenyo--, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, de gentilici mariners o marinenses , el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2.004 que es reparteixen els nuclis de població de Marines i Colònia La Marinense; quant al poble vell els veïns han anat restaurant les cases i tornant al poble de manera que, especialment en estiu, es troba prou concorregut. Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. En les municipals de 2003 el PSPV i el PP tragueren 4 regidors cadascú però el regidor que va obtenir EU-ENTESA donà la batlia al PSPV.

Els conreus són majoritàriament de secà, àdhuc que també s'hi cultiven hortalisses.

El terme municipal –35,3 km 2 -- s'enclava al bell cor de la Calderona, la seua orografia é s prou esquerpa si bé no hi ha altures importants, quant a la hidrografia està solcat pels barrancs de Carraixet i Piedralbilla ; hi ha nombroses fonts, la més popular de les quals és la del Rincón , amb propietats minero-medicinals.

Patrimoni:

Quant als menjars típics: ollica de cardos ; borregos , coca de cigrons, olla de col, coca de figues, figues “ albardaes ”, etc.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Marines
Plana personal de Paco González
Pueblos España