Les deixalles més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'Edat del Bronze; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; del 1122 hi ha notícia de que el rei d'Aragó Alfons I recaptava paries als almoràvids ; en 1232 rera la capitulació de València els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per Jaume I de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l'actual comarca dela Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d'abril 1238, a Roderic de Liçana el qual va transferir-la a l'orde de l'Hospital; fins l'expulsió dels moriscs, el 1 609, la població creixia ràpidament –64 famílies en 1563 i 98 en 1602, ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de Castella, però aquesta empenta demogràfica es va veure frustrada amb el desterrament d'aquests i, si bé el 10 de novembre del 1611 es va concedir carta de població a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carroç , senyor de Macastre, aquests nous pobladors no abastaven la vintena de veïns; fins el segle XVIII no es va produir la recuperació demogràfica que, des d'aleshores sempre ha anat en moderat ascens amb una devallada en les dècades centrals del XX.
A hores d'ara, gener de 2005, hi ha 1.137* habitants, de parla castellana amb un ajuntament composat* de 5 regidors del PSPV i 4 del PP. *Dades de 2004.
Les principals activitats econòmiques són la construcció, els serveis i l'agricultura.
El terme, de 37 km 2 , situat als estreps de la serra de Dos Aigües i a les valls dels rius Magre i Bunyol, es caracteritza per una accidentada orografia que invita a la practica del senderisme amb rutes perfectament assenyalades.
La passejada pel poble, situat entre els llits dels dos rius ens permetrà gaudir de la Plaza de los Árboles , amb arbres centenaris, la font del Bolot , realitzada en les primeries del XX amb rajoles d'estil modernista i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni:
- El castell. Bressol de la població ja que la seua fundació podria datar-se en el Bronze àdhuc que el seu floriment és en època islàmica, segle XI. Actualment es troba en estat de ruïna i l'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.
- Església de la Transfiguració del Salvador. Segle XVII amb bonic campanar barroc.
La gastronomia es basa en els arrossos i les carns que es poden regar amb els bons vins del terreny.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos de Frontera
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
La Hoya.net
Plana personal de Paco González
